Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54115 | Sepultura de les Boïgues del Jut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-les-boigues-del-jut | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>Sepultura aïllada excavada a la roca damunt d'una codina d'arenisca força prominent situada en mig de camps de conreu, amb bona visibilitat. Té els extrems lleugerament arrodonits i la capçalera més ample que els peus, tipus banyera. Les mesures són: 1,92 m de longitud, 47 cm d'amplada màxima i 40 cm de profunditat. Està orientada d'est a oest.</p> | 08132-11 | Montmajor | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Desconeixem si aquesta sepultura va donar material i on es troben aquests.</p> | 41.9862990,1.7550340 | 396872 | 4649005 | 800-1150 | 08132 | Montmajor | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54116 | Arxiu parroquial de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-montmajor | XVI | <p>L'església de Sant Sadurní de Montmajor conserva el seu propi arxiu parroquial, així com els de Correà i el Pujol de Planès, degut a que el capellà és el mateix en les tres parròquies. El fons documental està format per diferents llibres, alguns enquadernats en pell i altres en cartró (els més moderns). Montmajor: llibres de baptismes 1650-1784, 1785-1851, 1852-1878, 1878-1930; llibre de matrimonis 1855-1930; llibres d'òbits 1690-1784, 1785-1853, 1853-1919. Correà: llibres de baptismes 1657-1785, 1785-1851, 1852-1877, 1877-1966; llibres d'esposoris 1591-1752, 1752-1850, 1851-1930; llibres d'òbits 1590-1699, 1695-1750, 1765-1860, 1851-1895, 1895-1929. Pujol de Planès: llibres de baptismes 1817-1852, 1851-1899, 1900-1930; llibres d'esposoris 1677-1851, 1851-1928; llibres d'òbits 1677-1784, 1749-1856, 1852-1930. Hi ha un índex general per cognoms de tots els llibres, realitzat per l'actual capellà Mn. Ballarà. També es conservaven els testaments, que fa uns anys van ser portats a l'Arxiu Diocesà de Solsona.</p> | 08132-12 | Montmajor | <p>L'origen dels fons parroquials el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dona peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgineria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenòmen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de doumentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els aconteixements i festivitats religioses de l'any.</p> | 42.0134952,1.7337476 | 395153 | 4652051 | 1590 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54123 | Can Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barri-1 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> | XVII | <p>Aquesta és una casa bastant moderna d'estructura clàssica i amb planta basilical. Té planta, dos pisos i golfes, és coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. La façana presenta una estructura simètrica, amb porta d'arc rebaixat central, una tribuna més moderna al centre del primer pis i un balcó a cada costat, tres finestres al segon pis, i una porta d'arc de mig punt al centre de les golfes, amb un òcul circular a cada costat. Davant la porta l'espai queda tancat per un baluard amb porta de ferro. La casa està envoltada de coberts, detacant el femer construit amb volta de canó. La casa està estructurada interiorment en tres crugies perpendiculars a la façana. Destaca la volta rebaixada de maó que cobreix tot l'espai d'accès a la casa i l'escala al fons formant una L, que dóna accès al primer pis i directament a la sala. La sala articula tot l'espai, ja que es troba al centre i a ella dónen les habitacions. Algunes de les portes conserven llindes amb roses de la sort i algunes dates. A la sala es conserva una capella al mur de migdia i el rellotge al mur de ponent. La casa ha estat molt reformada al llarg del temps i no es conserven gaires elements.</p> | 08132-19 | Montmajor | <p>Can Barri vell era una de les cases del petit nucli que es va construir al peu del castell de Montmajor i de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní. La primera referència del castell és de l'any 983, i de l'església l'any 1050, per tant suposem que ja al segle XI existia aquest nucli. Al fogatge de 1553, Andreu Barri alias Castella, era batlle i va ser l'ecarregat de fer el recompte del fogatge de Montmajor (IGLÉSIAS, 1979). Aquesta casa també figura als fogatges de 1365 i al de 1497, i s'esmenta a un pergamí del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS, doc. 176), pel que es fa un establiment a Guillem de Barri, a la seva dona Ermessèn i a la seva filla Guillelma casada amb Ferrer de Llena, l'any 1261. Aquestes dues cases de l'antic nucli, can Barri vell i can Sabata, pagàven delmes al monestir de Santa Maria de serrateix el 1581 (ADS, capbreu). A finals del segle XVII es va construir la nova casa de can Barri al pla situat davant del castell, i abandonant l'antiga casa que amb el temps va anar desapareixent. Figura al 1766 com casa major delmera (aquella que més produïa de cada parròquia i que havia de lliurar el delme a la hisenda reial) tal i com es recull a L'Excusado de les parròquies del Solsonès i Berguedà (PLANÈS, 1985). El subarrendatari era Joan Argentó, fuster. La família que ocupa actualment la casa la va comprar fa uns 100 anys, per tant no porten el cognóm Barri.</p> | 42.0083600,1.7317300 | 394978 | 4651482 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54130 | Arxiu municipal de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-montmajor | <p>RUMBO, A. (2000). Memòria de l'inventari de l'Arxiu Municipal de Montmajor. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Montmajor està format per la documentació generada per l'Ajuntament durant el segle XX i els darrers anys del XIX. També es guarda documentació de Montclar. Ocupa 48,5 metres lineals, dels que 43,5 m son documentació estrictament municipal. Es troba guardada la documentació en caixes de cartró amb la indicació de la classificació al llom. La classificació es va fer seguint el quadre elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en les 'Normes per a la classificació de documentació municipal (1989)'. El fons està classificat en catorze seccions: Administració general (1889-1999), hisenda (1863-1999), proveïments (1956-1999), beneficència i assistència social (1939-2000), sanitat (1883-1999), obres i urbanisme (1945-1999), seguretat pública (1945-1999), serveis militars (1932, 1999), població (1934-1999), eleccions (1965-1999), ensenyament (1901-1999), cultura (1950-1999), serveis agropecuàris i medi ambient (1879-1999), col·leccions facticies (1951-2000). Destaquen l'expedient per a la incorporació de l'Espunyola a Montmajor de l'any 1960, i les actes de 'deslinde y amojonamiento del término' de 1890.</p> | 08132-26 | Plaça del Mercat, s/n 08612 MONTMAJOR | <p>L'inventari actual de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal de Montmajor va ser realitzat per l'historiador Albert Rumbo i Soler, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona dins el programa de suport al patrimoni documental, entre els mesos de febrer i abril de l'any 2000. Anteriorment la documentació es trobava guardada en el mateix Ajuntament i s'havia fet un inventari l'any 1996-97 pel Servei d'Arxius de la Generalitat, i que va servir de base a l'encàrrec de la Diputació. Abans de trasllat al nou edifici consistorial l'any 1995, la documentació es trobava a l'anterior Ajuntament a la mateixa plaça. L'arxiu està format per documentació generada per l'Ajuntament des de 1863 i fins a l'actualitat.</p> | 42.0177120,1.7353798 | 395295 | 4652516 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis autors | A la memòria elaborada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona es va assenyalar la conveniència de disposar d'una taula i cadires a la mateixa sala d'arxiu per tal de facilitar la consulta i que encara no s'ha realitzat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54134 | Forn de can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-soldevila | <p>SERRA VILARÓ, Joan (1922). Poblado ibérico de Sn Miguel de Sorba. Memoria de las excavaciones realizadas en 1920-1921. A 'Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades', nº 44. Madrid.</p> | IIIaC-VdC | Actualment no existeix ja que va ser destruït | <p>Lloc de centre de reproducció i explotació ceramista. És un forn del qual tan sols es coneix la referència bibliogràfica donada per Mossèn Serra Vilaró a la darrera pàgina de la memòria sobre les excavacions realitzades al poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba. La nota diu: 'A cosa de 100 metros al NE de la casa Soldevila hay restos de otro (horno) en el que se fabrican tegulae romanas'. La prospecció entorn del mas Soldevila que es va realitzar en redactar la Carta Arqueològica d'aquesta zona, no va permetre la localització de les esmentades restes, probablement soterrades o desaparegudes.</p> | 08132-30 | Sorba | 41.9671806,1.6585062 | 388843 | 4647003 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54135 | Dolmen de cal Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cal-bisbe | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Pag. 79, Solsona.</p> | Desaparegut | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Es tracta d'una possible cista que va ser localitzada per Mossèn Serra Vilaró vers els anys 20. La notícia de la seva existència va sortir publicada l'any 1927. La cita textual diu així: '...a 200 metres més amunt de cal Bisbe, al camí vell de Solsona a Berga, 20 metres a l'esquerra, hi ha, al peu d'un marge, ruïnes d'un sepulcre d'aquesta mena (cista) del qual només en romanen dues lloses. No l'hem excavat...'. Actualment no es pot localitzar, possiblement per trobar-se en un marge i per conservar-se ja deficient en el moment de la seva descoberta, fets que han provocat la seva desaparició.</p> | 08132-31 | Montmajor | <p>A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Mn. Joan Serra i Vilaró (Cardona 1879 - Tarragona 1967) va dedicar-se activament entre els anys 1916 i 1925 a la recerca de jaciments arqueològics a la zona del Berguedà i Solsonès, essent encarregat del Museu Diocesà de Solsona, fet pel que les col·leccions d'aquest es van incrementar considerablement. La seva tasca va contribuïr a un important grau de coneixement de la prehistòria a les comarques centrals. Aquest enterrament correspondria a la tipologia de 'dolmen simple amb cambra rectangular', sepulcre de tipus col·lectiu construit amb grans llosses i sobre un túmul.</p> | 42.0112900,1.7174100 | 393797 | 4651825 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54142 | Tomba del Moro de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-moro-de-sorba | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 84. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75.</p> | Destruït | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Es tracta d'una cista formada per un vas de 2,40 m de llarg per 1,45 m d'ample, delimitada amb sis ortostats i una gran coberta. L'alçada màxima de la llosa nord és de 1,40 m. Actualment el sepulcre està enfonsat 0,90 m en el terra, sense poder precisar si originariament estava soterrat tot ell, ja que es troba enmig d'un camp. Hi foren sebollits dos individus. El crani d'un d'ells, disposat a la banda de sol ixent,tenia una pedra plana que li feia de coixí. Entre els viàtics que es van recuperar hi ha una vintena de punxons i espàtules d'os, la major part dels quals van aparèixer clavats verticalment al sòl d'argila de la tomba, com a manifestació ritual. D'altres, més pocs, van aparèixer junt a les falanges de les mans i dels peus. També es trobaren vuit geomètrics o puntes de sageta de tall transversal (tres trapezis i quatre triangles) de sílex blanquinós. Finalment alguns fragments de ceràmica feta a mà de parets grolleres i pertanyents, al menys, a dos vasos diferents. Un d'ells de pasta vermellosa i negra de cocció molt defectuosa. El sepulcre va ser excavat per Mossèn Serra i Vilaró l'any 1915, tot i que ja es trobava malmès. Els materials extrets a l'excavació es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 08132-38 | Sorba | <p>Al Neolític es van desenvolupar unes ideologies màgico-religioses que provoca uns ritus de culte als difunts molt important i diferenciat dels períodes anteriors. Així es van realitzar diferents sistemes d'inhumació: els sepulcres de fossa, els de cista i les coves sepulcrals. El sepulcre en cista és una caixa rectangular de lloses soterrades i amb la coberta a nivell del pla del terreny, a vegades cobertes amb un túmul de terra. Generalment eren enterraments col·lectius acompanyats d'aixovar divers. Segons explica Mossèn Serra Vilaró a la memòria d'excavació (SERRA, 1915), aquesta cista va ser violada en dues ocasions en el transcurs d'uns cinquanta anys: la primera va provocar el trecament d'una olla de ceràmica en busca d'or o monedes, i la segona (dos anys abans de l'excavació de Serra) va ser causada pels habitants de la casa de pagès propera (actual rectoria) que van utilitzar i trencar les lloses per fer l'enllosat de la cort de porcs del mas. Tot i així va ser excavada l'any 1915 extreient els materials i, el fet de trobar-se en mig d'un camp de conreu va provocar la seva desaparició paulatina.</p> | 41.9673100,1.6652900 | 389405 | 4647008 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. Hem trobat alguna referència a aquesta cista com a 'dolmen de Sorba'. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54148 | Sepulcre de Sant Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-sant-grau | <p>Lloc d'enterrament aïllat. S'accedeix des de la nova carretera de Cardona a Santa Llúcia (Navès). Al arribar a la casa Ballarà cal prendre el camí que passa per davant d'aquesta i baixa fins la rasa. Un cop travessada, a la banda esquerra del camí hi ha un camp conreuat, vorejant aquest s'arriba a un bosquet on es troba la pedra que, segons el senyor Eudald Ballarà, de la casa del mateix nom, formava part d'un sepulcre. Aquest senyor desconeixia on era el material del sepulcre, si és que n'hi havia, ja que sempre recordava haver-lo vist buit.</p> | 08132-44 | Sorba | 41.9580800,1.6482100 | 387973 | 4646006 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest jaciment va estar identificat en fer la Carta Arqueològica de la zona. Es desconeix l'any de la prospecció ja que no consta a la Carta Arqueològica, ni l'arqueòleg que ho va fer. Tan sols es conserva una llosa. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
| 54156 | Creu de pedró de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-maria-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>És una creu grega de ferro amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit. Es troba situada davant de la porta principal de l'església i delimitada amb un sócol de pedra al seu voltant a modus de graonada.</p> | 08132-52 | Sorba | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9684330,1.6653033 | 389408 | 4647133 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54157 | Creu de terme de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Creu de terme situada al peu de la carretera local que porta a l'església de Santa Maria de Sorba. És una creu de ferro situada sobre un peu de ciment i que medeix uns dos metres i mig d'alçada total. La punta dels tres braços tenen forma trilobulada, tot i que l'estructura general és molt senzilla. Al centre dels braços hi ha dos cercles concèntrics dels que surten punxes a modus de raigs i al centre porta la inscripció: MISSIÓ 1931.</p> | 08132-53 | Sorba, a prop de l'església de Santa Maria | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. La creu de terme de Sorba indicaria el lloc on es situava el nucli del municipi, al costat de l'església parroquial. Aquesta és una creu que va ser aixecada en els anys de la posguerra, en record de les missions, i per tant és una mostra de la pietat popular.</p> | 41.9673960,1.6646917 | 389355 | 4647019 | 1931 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54161 | Creu de pedró de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-andreu-de-gargalla | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Creu llatina de ferro amb l'extrem dels braços exvassats. Està situada sobre un peu de pedra format per dos cossos, l'inferior en forma de pilastra rectangular de base quadrada i amb motllures recordant quatre columnes agrupades en parells, i sobre aquestes un troc de piràmide invertida amb un lleu relleu lineal a la part superior dels costats. Es troba situada al costat esquerre de la façana de l'església de Sant Andreu de Gargallà, tot i que fa uns anys es trobava situada més al sud, al davant d'un cobert de Cal Plans.</p> | 08132-57 | Gargallà | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, per Sant Isidre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9708360,1.6998554 | 392275 | 4647356 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La seva visibilitat és bastant dolenta, ja que s'han instal·lat les bústies a les dues parets de darrera de la creu que fan angle recte, i per què queda molt arraconada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54162 | Creu de terme dels Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dels-rasos-de-peguera | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Aquesta creu, també coneguda com la Creu del Cabrer, es troba al cim dels Pasos de Peguera, marcant el límit entre els municipis de Montmajor i Castellar de Riu. És una creu de ferro, d'una alçada considerable, situada sobre un peu format per una muntanya de roques. La creu de els braços laterals més curts que el central, i sobre ella hi ha la imatge de Crist.</p> | 08132-58 | Canals de Catllarí | <p>Les creus de terme es posàven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant els seus límits, tal i com indica el nom. La creu de terme dels Rasos de Peguera indica el límits entre els municipis de Montmajor i Castellar del Riu.</p> | 42.1416914,1.7645053 | 397906 | 4666247 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54174 | Pont del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-farell | <p>TORRAS, Cesar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. AA.DD. (1993). Els ponts de l'abad Nicuesa de Serrateix. Revista Montbordó, butlletí del Patronat d'amics de Serrateix. Nº 19, octubre de 1993.</p> | XVIII | <p>Pont de pedra que permet travessar la riera de l'Hospital a la zona del Bosc del Cantó de la Riera que es troba dins el terme de la casa de Cal Gener de Tòlics. És un pont d'un sol arc de mig punt amb barana de lloses verticals que li donen una estructura d'esquena d'ase. La dovella central del pont porta una inscripció: 'Ha cosetado el MIS de Miquel Niquesa abad del RM de Serrateix. Any 1793'.</p> | 08132-70 | Gargallà | <p>El pont va ser fet construit per l'abat Nicuesa del monestir de Santa Maria de Serrateix per facilitar l'accès des de Cardona al Pujol de Planès. Miquel Nicuesa va ser abat des de 1790 a 1793, i va realitzar també un altre pont similar per travessar la riera de Navel en el camí que portava de Cardona a Serrateix, a la costa del Forn.</p> | 41.9644683,1.7267200 | 394490 | 4646615 | 1793 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Costejat per l'abad Nicuesa de Serrateix | La fotografia és del llibre de César August Torras (1922). | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54175 | Bòfia del Tec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-del-tec | <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1988). Catàleg espeleològic de catalunya (Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà). Vol. 5. Ed. Políglota.</p> | <p>La bòfia es troba en un terreny de calcàries greixoses. Per anar cal agafar un camí que baixa de la casa Canals de Catllarí fins el riu Aigua de Llinàrs, al peu del cingle es troba la balma del Tec i davant hi ha una palanca que travessa el riu i a pocs metres per sobre hi ha un camí que seguint riu amunt ens porta a la cova Canal del Boix que queda a la dreta. Seguint el camí arribem al llit del riu que s'engorja en l'anomenada Gorja del Tec, amb una amplada que no supera els 2-3 metres; si remuntem el riu pel mateix llit arribarem a la boca de la cova que es troba a la dreta (vessant esquerre) a uns 2 metres per sobre del riu. La boca de la cova medeix 2 x 1 metres i dona accès a una gelria parcialment inundada en els primers metres i que puja lleugerament després. Als 35 m un pas estret condueix a la galeria. El primer tram es troba parcialment inundat i més endavant s'ha de superar un pas baix de sostre i amb una marmita plena d'aigua. El següent tram puja una mica i es troba sec però tot seguit torna a baixar i la galeria baixa suaument amb el sol cobert per inombrables gorgs. Quan torna a guanyar horitzontalitat, el sostre baixa i la secció guanya un xic d'amplada, durant uns 70 m, fins a desembocar en una petita cambra que acostuma a estar coberta d'aigua i aquí s'acaba la cova.</p> | 08132-71 | Canals de Catllarí | 42.1499100,1.7292400 | 395005 | 4667202 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Té una profunditat de 29 metres amb un recorregut total de 305 metres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54181 | Clot dels Morts - II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-dels-morts-ii | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat a uns 60 metres del Clot dels Morts I, i al marge esquerre del camí, envoltat de boixos. Es tracta d'un monument megalític dubtós tant per la seva estructura com per la seva migradesa arqueològica. Té una cambra rectangular de 2,20 x 2,30 metres construïda aprofitant una gran pedra o codina natural plana de gres que aflora del terra. Té dues lloses laterals a la banda esquerra i dues llosetes de capçalera, a penes clavades al sòl. No es constata cap estructura tumular a part de les terres del marge. Tipològicament es pot incloure en el grup que Mossèn Serra i Vilaró anomenà hemidolmens.</p> | 08132-77 | Gargallà | <p>Va ser excavat l'any 1982 pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero en campanyes promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; els treballs científics formaren part dels programens d'investigació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Es van excavar els 15 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar un fragment de fons d'un vas fet a mà i tres peces dentàries que pertanyien a dos individus adults. Aquest material també podia provenir d'un dipòsit al·luvial, o d'una utilització secundària molt tardana. Tot i així, els arqueòlegs creuen que és possible que es tracti d'una sepultura simple i pobre que aprofita el recer de la roca natural. L'equip d'arqueòlegs no va creure oportú restaurar o consolidar el monument.</p> | 41.9696500,1.7219800 | 394106 | 4647196 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un indicador mostra el lloc on es troben els dos sepulcres: Clot dels Morts I i II. La identificació és difícil ja que es troba ple d'herbes i envoltat de pedres. El material extret està dipositat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54182 | Cova de Sant Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-sant-serni | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | <p>Aquesta cova és un forat buidat en una gran roca. És un forat quasi rodó, de 2 metres d'alçada, 1,80 de profunditat i 2,35 metres d'amplada. L'alçada total de la roca en la que s'obre la cova és de 4 metres. A la part superior de la fornícula hi ha gravats dos costats d'un triangle amb l'angle a la part superior. A l'interior semblen distingir-se gravades a la pedra unes fugures que semblen el contorn de diferents animals.</p> | 08132-78 | Gargallà. Casa Fígols | <p>Sembla que en aquesta cova es va trobar la imatge de Sant Serni (Cerní o Sadurní), que després es convertí en el patró de l'església de Santa Magdalena de Fígols, tot i que no hi ha cap llegenda associada que ho asseguri. L'església de Santa Magdalena de Fígols era advocada primerament a Sant Sadurní i depenent en els seus orígens del monestir de Ripoll des de la repoblació de Guifré el Pilós al segle X. L'església i el lloc de Fígols juntament amb altres propietats de Ripoll a la zona, com Gargallà i Sorba, eren punts d'enllaç i de reforç entre els castells de Cardona i de Casserres durant els segles IX i X. No sabem quan es va canviar l'advocació, ja que el 1715 encara era Sant Sadurní de Fígols i el nom de Santa Magdalena el prendria degut a la fundació d'un benefici amb el titular d'aquesta santa, creat el 1769 per l'amo de Torrabadella (BACH, 2002).</p> | 41.9673800,1.7115400 | 393237 | 4646957 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha un indicador al camí que mostra la ubicació a la dreta del camí. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54187 | Castell del Sunyer d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-sunyer-daguilar | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BACH, A. (1999). 'Notes històriques de Montmajor'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27.</p> | XII-XIV | Es troba en ruïnes | <p>El castell es troba situat a la mateixa església vella de Santa Maria d'Aguilar del Sunyer, aprofitant l'estructura d'aquesta. Es troba adossada al mur de tramuntana de l'església. És una torre quadrada construida amb aparell regular de forma prima i allargassada. Als quatre costats de la torre hi ha unes obertures petites: tres al mur de tramuntana, quatre als murs de llevant i ponent, i una al mur de migjorn, probablement per suportar les bastides utilitzades en la seva construcció. A l'interior es pot veure una petita volta de canó que cobria el sostre. Fa uns quaranta anys la torre tenia una alçada de dos pisos i estava envoltada d'un tancat, ja que els masovers de Cal Planes d'Aguilar(actuals estadants de Torrabadella) hi tenien les gallines que dormien a l'interior de la torre. L'estructura està molt deteriorada i perilla que s'enfonsi ja que un dels murs fa panxa cap a l'exterior. A més tot el conjunt es troba molt ple de matolls.</p> | 08132-83 | Gargallà | <p>El castell és documentat des de l'any 1183, junt amb l'antiga església, situat dins els territoris que formaven part de la històrica Vall de Lord, dins el comtat i bisbat d'Urgell i més tard integrat a la batllia de Cardona. Santa Maria d'Aguilar fou l'església del Castell d'Aguilar (podio de Aquilario) des del segle XII i possiblement parroquial als seus orígens. Era una torre-fortalessa que protegia el camí ral que anava de Berga a Cardona passant per Gargallà. En ell va tenir els seus origens el llinatge dels Aguilar, que al segle XIV formàren la baronia d'Aguilar, amb casa senyorial a Cardona. La baronia d'Aguilar comprenia els termes d'Aguilar, Hospital, Catllarí, que al fogatge de 1553 tenia dos focs. El castell va ser destruit pel Decret de Nova Planta de Felip V, a inicis del segle XVIII, en abolir-se els drets senyorials.</p> | 41.9530195,1.6964652 | 391964 | 4645382 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Una excavació arqueològica de ben segur proporcionaria més documentació sobre aquest jaciment. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54188 | Castell de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-correa-0 | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X)'. II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed.</p> | X ? | <p>Les restes del casetll de Correà es troben dalt d'n turó molt a prop de l'església de Sant Martí de Correà, al sud d'aquesta. Tan sols restes poques traces dels que serien els murs d'una torre de defensa que actualment es pràcticament invisible.</p> | 08132-84 | Correà | <p>Trobem documentat des del segle XI un castell amb la nissaga dels Currizani o Currida que tenien el castell i la senyoria del terme. Quan s' extingí la nissaga dels comtes de Berga (XII), els comtes i després els ducs de Cardona tenien el seu batlle al castell de Correà. Després de la mort del comte Ermengol I (1305), un dels seus nobles, el vescomte Arnau Mir de Tost tenia cedit per la canònica d'Urgell, un extens territori: el castell de Mora, Tentellatge, Llinars i Correà. El traspàs de molts territoris de la Vall de Lord als vescomtes de Cardona, és van fer quan Isabel d'Urgell es casà amb Ramon Folch el 1167, ja que La Vall de Lord va ser el seu dot, permetent així l'annexió. El 1314, Ramon Folc vescomte de Cardona, incorpora al vescomtat tots els castells i feus, entre ells Correà. Al 1375 el rei Pere III erigeix el comtat de Cardona, assenyalant les localitats subjectes entre les que hi ha: Pujol de Planès, La Llena i Correà. Al 1654 encara formava part de Cardona. Al segle XVIII la senyoria de Correà estava sota l'administració del Sr. Margarit Gible, marquès d'Aguilar, amb possessions que comprenien l'Hospital i altres cases de la zona baixa de Correà. Dels senyors d'Aguilar tenim notícies des del segle XII, tot i que la baronia és posterior. A finals del segle XIV encara es parla del castell d'Aguilar que fou el primer domini de la baronia. Desconeixem si aquest és l'indret exacte del castell i en quina època es va destruïr fins a la seva quasi total desaparició.</p> | 42.0339864,1.7183358 | 393912 | 4654345 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54190 | Creu de terme de cal Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-cal-metge | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Creu feta de ferro i situada sobre un peu de pedra. Està en molt mal estat i nomès es conserva el braç vertical de la creu.</p> | 08132-86 | Gargallà | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta creu marca el límit del terme del poble de Gargallà, situada a l'entrada d'aquest. A més, un cop a l'any, es dirigia la processó cap aquesta creu.</p> | 41.9706400,1.7031300 | 392546 | 4647330 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54196 | Creu missionera de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-missionera-de-correa | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Creu de ciment que es troba situada sobre una columna de ciment. La columna té una base trocopitamidal i el capitell amb vuit cares. Al centre de la columna hi ha un eixamplament amb quatre cares i a cada cara una inscripció: SANTA MISSIÓ / ANY SANT / CORREÀ / MNMLI (1951). Es troba ubicada dalt d'un petit turó al sud de l'església de Sant Martí, al mateix lloc on es trobava el Castell de Correà.</p> | 08132-92 | Correà | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta creu de terme de Correà indicaria el lloc on es situava el nucli del municipi, al costat de l'església parroquial. Aquesta és una creu que va ser aixecada en els anys de la posguerra, en record de les missions, i per tant és una mostra de la pietat popular.</p> | 42.0325918,1.7183358 | 393909 | 4654189 | 1951 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54203 | Turó Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-blanc | V-XV | <p>Jaciment a l'aire lliure situat en un terreny erm amb vegetació de pi i matolls. Es troba prop de l'església de Sant Jaume de Boixadera dels Bancs. S'hi accedeix pel km 30 de la carretera de Solsona a Berga, on es pren una pista fins a l'església. Al mas anomenat la Creu de Fumanya s'agafa una altra pista que va cap al sud, després de 2 km, a llevant de la pista, es troba un bosc degradat de pi i matolls on està el jaciment. Es tracta de dos turons testimoni potser reaprofitats en una època força indeterminada. El primer que es troba, venint de la pista, medeix aproximadament 2 m d'alçada i té 5 metres de diàmetre. Està format per una acumulació natural d'argiles al damunt de la qual hi ha una concentració de pedres de possible orígen antròpic. El segon turó, separat 3 metres de l'anterioro, fa uns 3 metres d'alçada i té un diàmetre de 8 metres. També està format per una acumulació d'argiles i tapàs. Al cim d'aquest segon turó s'observen unes lloses. En aquest jaciment s'hi van trobar ossos humans, és per això que es podria tractar d'una sepultura de lloses medieval.</p> | 08132-99 | Comaposada. Correà. | <p>Referència oral del jaciment, tal i com consta a la Carta Arqueològica del Berguedà, de Pere Barniol, vigilant del Museu de Berga. La proximitat de cases d'orígen medieval, així com l'església de Sant Jaume, demostra que el lloc ja era ocupat a l'edat mitjana.</p> | 42.0523100,1.7033400 | 392701 | 4656397 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54204 | Pont del Tec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tec | XV-XVIII | L'estat de conservació és molt dolent i està a punt d'ensorrar-se definitivament. | <p>Pont de característiques molt rudimentàries, de pedra, amb una llum màxima de 7 metres aproximadament coberta per un arc d'aspecte apuntat però que en realitat forma un angle de costats rectilínis. El parament està fet amb carreus desbastats, ajustats amb falques i aliniats amb filades sobreposades. L'arc està fet amb carreus disposats a plec de llibre, sota els quals s'observen les empremptes dels taulons utilitzats per fer l'encofrat. Té una alçada sobre el llit del riu d'uns 7 metres. Per arribar al pont s'ha d'anar a les Gorges del riu Tec agafant una pista des de Llinars de l'Aigua d'Ora que porta a Canasl de Catllarí. Sota mateix de la casa Canals de Catllarí es troba el pont, al que tambés es pot accedir seguint un camí que ressegueix la vall inferior de Sant Martí de les Canals de Catllarí.</p> | 08132-100 | Canals de Catllarí | <p>El pont es construí per facilitar l'accès a la casa de Canals de Catllarí i a l'església de Sant Martí. Segons la Carta arqueològica del Berguedà la data inicial de construcció del pont és l'any 1453 i la data final 1789. Desconeixem en què s'han basat per establir les dues dates.</p> | 42.1497434,1.7289465 | 394981 | 4667184 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54205 | Col·lecció heràldica de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-heraldica-de-la-rectoria-de-sant-andreu-de-gargalla | XX | <p>Col·lecció de 94 escuts papals realitzats en plaques de ceràmica i en alt-relleu. Estàn cuits al forn i posteriorment policromats. És una mostra de tots els escuts papals històrics amb el símbol papals: la tiara central i els símbols específics de cada Papa. Tots estàn enmarcats sobre vellut vermell amb marc daurat. Es troben exposats en una sala a la planta baixa de la rectoria de Gargallà.</p> | 08132-101 | Gargallà | <p>Aquests escuts son obra d'un antic rector de Gargallà, Mn. Lluís Palau Ribalta, que va ser rector de la parròquia de 1968 fins a la seva mort al 1992.. Els va realitzar seguint les indicacions de Josefina Vilajosana, ceramista de la casa Cal Gener de Tòlics de Gargallà.</p> | 41.9706426,1.6995657 | 392251 | 4647334 | 1984 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54210 | Acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-santa-maria-de-pegueroles | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | <p>Pergamí de 33,5x8 cm que es va trobar dins la lipsanoteca trobada a la capella de La Torreta. És l'acta de consagració de l'església de Pegueroles dedicada a Santa Maria, feta pel bisbe d'Urgell Guillem Guifré i datada entre 1041-1071. L'acta fa esment de que el bisbe posa a l'altar les relíquies dels màrtirs romans sant Joan i sant Pau.</p> | 08132-106 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Probablement l'església de Santa Maria de la Torreta fou nomenada abans Santa Maria de Pegueroles.</p> | 42.0177160,1.7354348 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54211 | Pergamí donació de relíquies de Santa Maria de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-donacio-de-reliquies-de-santa-maria-de-pegueroles | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | <p>Pergamí de 11,5 x 4,2 cm que es va trobar dins la lipsanoteca trobada a La Torreta. És un document que explica la procedència i certifica les relíquies que es troben dins la lipsanoteca. En ell s'especifica que Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda fan donació a l'església de Santa Maria de Pegueroles (Sancta Maria cuius baselica est fundata in Pegaroles) d'unes relíquies que el mateix Arnau havia portat del Sant Sepulcre del Senyor: terra, cera d'un ciri i timiana, perfum oloròs que s'emprà per a cremar dins el sepulcre.</p> | 08132-107 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Probablement l'església de Santa Maria de la Torreta fou nomenada abans Santa Maria de Pegueroles.</p> | 42.0176861,1.7353811 | 395295 | 4652514 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54213 | Ball de cascavells de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-de-la-torreta | <p>VILADÈS, R. (1982). Ball de cascavells de La Torreta. A L'Erol nº 2, pàgs. 39-40. PONS, J. (1982). La música dels cascavells. A L'Erol nº 2, pàg. 41. MIRALDA, J (1982). Els balls de cascavells. A L'Erol nº 2, pàg. 40.</p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Edita Berguedana de Folklore Total. </p> | XIX | <p>El ball de cascavells de La Torreta es celebra l'últim diumenge d'abril. A les 12 del matí hi ha missa solemne, al final es canten els goigs, es baixa en processó fins al lloc de la ballada i es torna a pujar a l'ermita, finalment es reparteixen pomells de flors. Tot seguit comença el ball. Els balladors surten de la masia de Can Basora vers al planell que hi ha davant de l'ermita. El nombre de participants no és fixe, però oscil·la entre 8 o 14 parelles. Abans es ballava al ritme d'una cançó acompanyada a vegades amn violí; ara es dansa amb l'acompanyament d'una cobla o amb un cassette. La indumentària de les noies consisteix en: faldilla estampada, brusa blanca, un llaç vermell al coll, faixa vermella, mitges blanques i eserdenyes de vetes vermelles El nois: pantaló blau marí, faixa vermella, llaç vermell al coll, mitjons blancs, esperdeyes de vetes vermelles i cascavells als tormells. El ball discorre en una rodona fent passes al ritme de la música. El ball de cascavells es caracteritza perquè els balladors porten cascavells als tormells o braços, acompanyant a la melodia.</p> | 08132-109 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Aquest ball es va tornar a instaurar l'any 1923, després d'haver passat uns anys en l'anonimat. Possiblement les guerres carlines del segle XIX el van fer trontollar. Per tant, sabem que ja existia al segle XIX, però no quàn va començar, tot i que els balls de cascavells estàn documentats des del segle XV a altres llocs de Catalunya. Només es va trencar la tradició els anys de la Guerra Civil, en que no es va cel·lebrar. Antigament es feia el dia de la Candelera, però uns anys després de la Guerra es va traslladar a l'últim diumenge d'abril. S'havia ballat a l'era de Can Basora i més tard al Cap de La Barraca. Abans tan sols el ballàven nois solters, però dels anys 40 encà el ballen conjuntament nois i noies, tant solters com casats. Actualment es balla a diferents llocs de catalunya. Al Berguedà es balla a Sant Feliu de Lluelles, l'Ametlla de Merola i Serrateix, a més del de La Torreta. A cada lloc el ball té una fesonomia característica i diferent tant en la tonada com en la coreografia, l'únic element comú és l'ús de cascavells, als que s'atribueix una funció simbòlica encaminada a la pràctica de l'expulsió de dimonis i mals esperits.</p> | 41.9987146,1.6932676 | 391777 | 4650459 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La informació recollida va ser facilitada a Ramon Viladès pels senyors Josep Montraveta de Can Jané i Ramon Palau de Cortielles l'any 1982. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54214 | Creu de terme de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-creueta | <p>La creu es troba a l'esquerra del camí, en un trencant del camí que porta des de Pegueroles a La Torreta i Sant Feliu de Lluelles, el trencant porta a la casa Cortielles del terme de Navès. La creu es troba al camí Ral de Berga a Solsona i, tot i que està dins els terme de Navès, es fa fitxa ja que està relacionada amb Pegueroles. Està a 0,5 km de La Torreta i 3,3 km de Sant Feliu de Lluelles. La creu és de ferro i es troba situada sobre una roca a la que s'ha donat una forma un xic arrodonida. És una creu molt treballada amb diferents elements decoratius. Els extrems dels braços estàn decorats amb flors de llis, mentre que als angles interiors s'han disposat quatre elements decoratius en forma de c amb els extrems enroscats cap a l'interior. Hi ha restes de pintura blava. Tot el conjunt es troba situat en un lloc elevat de base rocosa, de manera que es divisa perfectament des del camí.</p> | 08132-110 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església.</p> | 42.0004447,1.6983746 | 392202 | 4650644 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
| 54215 | Creu de terme de Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-olivella | <p>Creu de ferro de tres braços amb els extrems en forma de trebol arrodonits. El braç central és més llarg que els altres tres. Es troba situada damunt un pedestal de pedra format per tres cossos. El cos superior, on està enclavada la creu, té forma troncopiramidal amb quatre cares. Es troba a sobre d'un pilar quadrangular d'aproximadament 1 m d'alçada i que està situat sobre un peu també troncopiramidal. Tot el conjunt es troba situat sobre una superfície rocosa tallada en forma circular, de manera que queda una mica elevada respecte al camí. Es troba en bon estat de conservació i no té cap inscripció visible. La creu és de forja.</p> | 08132-111 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta es troba al camí que porta de Pegueroles a Navès, passant per Sant Feliu de Lluelles, a l'encreuament de la casa Olivelles. De fet la creu marca la divisió actual entre els termes de Navès i Montmajor, i es troba al peu de l'antic camí Ral de Berga a Solsona.</p> | 41.9941600,1.6792300 | 390606 | 4649971 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
| 54218 | Arxiu parroquial de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-gargalla | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Gargallà es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Relació de la documentació existent: Llibres de consueta (1936-1973), llibres de cumpliment pasqual (1950, 1939-49), llibre de misses (1939), Llibre d'ànimes i col·lectes (1864-1990, 1961-68), Llibre de la confraria del Roser (1942), Llibre de fundacions, Llibres de matrimonis (1852-1922, 1922-1930), Llibre de baptismes (1852-1924, 1922-1930), Llibre de defuncions (1852-1920, 1921-1930), Llibre de baptismes 1930-36, confirmacions 1931-73, matrimonis 1931-74, defuncions 1930-76; Llibre de comptes de Gargallà i la sufragània Sant Sadurní de Fígols (1846-1889). Diferents carpetes amb: testaments de finals del segle XIX, goigs i correspondència amb el bisbat, partitures i cants de missa, comptes, expedients matrimonials d'inicis del XX. A més de la documentació de Gargallà també es guarda la de Pegueroles. Especialment interessant és el llibre de consueta que conté descripció de la parròquia i relació de fets ocorreguts durant la Guerra Civil al terme.</p> | 08132-114 | Gargallà | <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Andreu és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Andreu depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de la repoblació al segle IX, així com la seva sufragània de Sant Sadurní de Fígols. L'església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312.</p> | 41.9706745,1.6994852 | 392244 | 4647338 | 1852 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els diferents rectors de la parròquia | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54219 | Arxiu parroquial de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-pegueroles | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Pegueroles es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Hi ha: Llibre de fundacions (1968-86), Llibre de baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions 1931-1947, Llibres de baptismes (1852-1901, 1902-1930), Confirmacions 1903-1924, Llibre d'òbits 1853-1930, Llibre de matrimonis 1854-1928, Llibre de llicències, arreglo parroquial i visites 1896, Llibre de la confraria del Puríssim Cor de Maria de principis segle XX, Testaments solts 1837. Aquesta documentació es guarda junt amb la de Gargallà.</p> | 08132-115 | Gargallà | <p>La història de l'arxiu de Sant Martí de Pegueroles és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Martí de Pegueroles es troba actualment quasi destruïda. L'església de Sant Martí de Pegueroles es troba dins els territoris que formen part de la històrica Vall de Lord, dins els termes dels municipis de Navès i Abella del Solsonès, però essent sufragània de Sant Andreu de Gargallà, fet que ha provocat la pertinència d'aquest petit enclavament a Montmajor. Tenim notícia del 1313 en la visita del deganat a la Vall de Lord (ADS).</p> | 41.9706545,1.6994423 | 392240 | 4647336 | 1852 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els diferents rectors de la parròquia | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54224 | Creu de terme del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-pujol-de-planes | <p>CASELLAS, I.., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | <p>Creu de ferro situada sobre un peu de ciment quadrat format per dos cossos superposats. La creu té forma de creu de malta amb els extrems rectes i els braços de la mateixa longitud. Té inserit al centre un cercle del que surten quatre raigs de ferro alternats amb els braços de la creu. No té cap inscripció.</p> | 08132-120 | Pujol de Planès | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta es troba al camí que porta al Pujol de Planès i indica un lloc sagrat a més del pas del camí Ral de Berga a Cardona.</p> | 41.9660434,1.7481014 | 396265 | 4646764 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54228 | Sepultura de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-querol | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>Al costat de llevant de la casa Querol i situada en una superfície rocosa, hi ha una tomba excavada en la roca de forma ovalada, de tipus banyera, i que es troba aïllada. Medeix 1'80 m de longitud i es troba completament coberta de terra i vegetació, fet que impedeix analitzar el seu interior.</p> | 08132-124 | Montmajor. Querol | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Aquest es troba al costat de la casa Querol, que suposem va tenir continuïtat amb el castell, i molt propera a l'església de Santa Maria de Querol. Desconeixem si aquesta sepultura s'ha excavat.</p> | 41.9917900,1.7509900 | 396546 | 4649619 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54229 | Fons de Montmajor a l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-a-larxiu-comarcal-de-berga | XIX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació sobre Montmajor, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu Municipal de Montmajor. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de cada un dels diferents municipis que pertanyen a Montmajor. Així a Montmajor hi ha censades 27 cases, 21 al Pujol de Planès, 19 a Gargallà, 12 a Aguilar-Hospital-Catllarí, 22 a Sorba, 7 a Sant Feliu de Lluelles i 29 a Correà. Es tracta d'una informació molt útil per ubicar les cases segons la seva dependència administrativa en un municipi amb tantes divisions com és Montmajor. Es conserva també un arxiu de fotografies del terme fetes pel diari Regió 7 des de l'any 1979 i guardades en dipòsit. Està format per 19 fotografies de vistes de mida petita, 39 en blanc i negre i 3 en color sobre temes diversos (mercat, Sorba, i vistes del municipi). A més es conserven 36 postals en blanc i negre de principis del segle XX.</p> | 08132-125 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga va ser format per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període de temps unicament actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la xarxa d'arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.0177000,1.7354602 | 395302 | 4652515 | 1856 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54230 | Boixeda de Valielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixeda-de-valielles | <p>VINYETA, R. (1966). Els arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Art i Paissatge. Ed. Celblau. Torelló.</p> | XV | <p>Bosc de boixos (buxus sempervirens) que es troba al peu de les cingleres de Busa per la seva cara nord. El bosc està format per dotzenes d'exemplars de boixos, potsér més de 200, agrupats de 3 a 6 exemplars en cada soca, d'un gruix superior als 20 cm de diàmetre i amb una alçària superior als 20 metres. Es calcula que la majoria d'exemplars poden tenir una antigüitat superior als 600 anys. La conservació dels bosc ha estat gràcies a la família de la casa Valielles que ha vetllat durant generacions en que no es talli aquest bosc.</p> | 08132-126 | Balielles de Busa. Correà | <p>Segons opinió de Ramon Vinyeta (VINYETA, 1966) aquests boixos poden tenir una antigüitat d'uns 600 anys, és a dir, des del segle XV. Aquesta conservació excepcional s'ha pogut debre possiblement a la cura de la família de Balielles i al fet de que es troben en un paratge d'accès bastant difícil i per tant l'explotació del bosc ha estat mínima.</p> | 42.1098423,1.6743149 | 390398 | 4662822 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la memòria del Pla d'Espais d'Interès Natural de l'any 1992, es proposa promoure la inclusió del bosc de boixos de Valielles, en la delimitació de superfícies forestals d'àrea reduïda a que fa referència l'article 10 de la llei 12/1985 d'espais naturals. El topònim Valielles, tan l'hem trobat escrit amb V com amb B, si bé el cognóm i la casa s'especifica amb B. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54231 | Serres de Busa-Bastets-Lord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-busa-bastets-lord | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> | <p>Espai natural de l'alta conca del cardener, delimitat per les valls de l'Aigua d'Ora i al nord per l'Aigua de Valls. Situat dins el context dels pre-Pirineus és un bon representant d'aquest territori de transició entre la regió pre-pirinenca i la Depressió Central. L'espai està format per tres unitats de relleu ben definides: la serra de Busa, la serra de Bastets i la Mola de Lord. L'espai té una superfície total de 4.569,5 ha, de les quals 355 ha es troben dins el terme municipal de Montmajor i la resta està repartida entre els municipis de Guixers, Lladurs, Navès, Odèn i Sant Llorenç de Morunys, tots ells de la comarca del Solsonès. Clima constinental (fred i sec), influeix en la flora, rpincipalment roure martinenc; paissatge mediterrani als solells amb presència de boix; mentre als obacs predominen les fagedes i les pinedes de pi roig. Destaca la presència de líquens. La xarxa hidrogràfica és formada per un conjunt de rius i rierols entre els que destaca l'Agua d'Ora.</p> | 08132-127 | Valielles | <p>L'espai va ser inclós l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractarse d'un espai represetatiu de la diversitat dels sistemes naturals del pre-Pirineu oriental meridional. La complexitat orogràfica junt amb l'erosió ha ajudat a la formació d'un relleu singular de gran bellesa paisatgística.</p> | 42.1057300,1.6727700 | 390263 | 4662368 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54232 | Riera de Navel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navel | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> | <p>L'espai comprèn els relleus calcaris dels dos vessants a l'entorn del curs mitjà de la riera de Navel, que comprès les solanes i obagues de la Riera entre el Molinet, les Roses de Vilajussana i Torrebadella, per tant es troba entre els municipis de Montmajor i Viver i Serrateix. Agrupa una bona mostra dels ecosistemes forestals del domini del carrascar i roureda de roure de fulla petita. Són freqüents les brolles calcícoles de bruc d'hivers i sanguinària, les boixedes i les joncedes, pressents a quasi tot arreu. Les aigües de la riera, relativament netes, són poblades per comunitats de muntanya pròpies dels rius calcaris: bagra i barb. A la seva riba es troben les restes del Molinet de Navel, d'orígen medieval i situat dins el terme de Montmajor, i el Molí de Vilajussana, dins el terme de Viver. La superfície total de l'espai és de 575 ha, de les que 242,5 ha es troben dins el terme municipal de Montmajor, i la resta a Viver i Serrateix. La mateixa riera constitueix el límits entre els dos municipis.</p> | 08132-128 | Montmajor | <p>L'espai va ser inclós l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractarse d'una mostra significativa d'una àrea de caràcter forestal al marge esquerre del cardener dins un sector on els conreus tenen molta importància.</p> | 41.9479154,1.7504287 | 396428 | 4644749 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha una norma particular inclosa al Pla que no permet realitzar actuacions que impliquin modificacions o canvis essencials en la vegetació de ribera. Escala del plànol: 1:50000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54240 | Tina de ca l'Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ca-lagut | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XV-XVI | Actualment es troba plena de ferralla ja que s'utilitza com a dipòsit d'escombreries. | <p>Es troba situada a un marge d'un camp al sud de la casa de ca l'Agut. És una estructura circular amb murs de blocs de pedra de tamany irregular per fora i lloses de pedra més llises i grosses a l'interior, totes unides amb morter de calç. Té aproximadament 2 metres de diàmetre i actualment és visible una profunditat d'un metre i mig aproximadament. Li marca la coberta que haurà desaparescut amb el temps. Té una obertura al costat del camí feta en èpoques posteriors per reutilitzar la tina com a dipòsit de materials diversos.</p> | 08132-136 | Gargallà | <p>Per la tipologia de la tina, pot tractar-se d'un element construit al segle XV o XVI, ja que les posteriors es troben folrades amb cairons de ceràmica. És per tant una tina de transició entre les medievals i les del segle XVII.</p> | 41.9766834,1.6532046 | 388419 | 4648064 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54251 | Casa Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals-de-catllari | <p>PERARNAU, R. (2001). Els bandolers berguedans. Bagadanum nº IV. Bagà. ARMENGOU, Mn. Josep. Notes històriques de Llinars. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, nº 1, Miscel·lània d'autors, 1991 .</p> | XVII-XVIII | <p>Casa d'estructura important situada a l'antiga baronia de Canals de Catllarí a un extrem dels Rasos de Peguera. És una casa de planta quadrada, amb planta, pis i golfes, coberta amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Pel costat de migdia hi ha una antiga estructura formant angle recte i en la que s'obren tres arcs de mig punt a cada costat. Només es pot arribar caminant l'últim tram fins la casa després de travessar el riu Tec per una palanca.</p> | 08132-147 | Canals de Catllarí | <p>Canals de Catllarí forma una illa entre els Rasos, Llinars i Guixers que pertany a Montmajor. A la zona hi hagué altres cases i coves habitades, com la del cabrer, bandoler del segle XIX. Durant els anys 20, després de la construcció de la mina de Coll de Jou, es tallaren molts pins en els boscs de Canals, la majoria centenaris. Havia sigut baronia relacionada amb l'antiga Vall de Lord al comtat d'Urgell. L'església és esmentada a l'acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles l'any 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell (Sancti Martini de Caslarill). El lloc és documentat des del 1170 fins al segle XIV, apareixent el topònim amb algunes variants: Castaerill al 1269, Castlarye al 1307, Catllarí al 1705, a més de Caslarill al segle XII. L'església era el centre de l'antiga quadra d'aquest nom i estava sotmesa el segle XIV a l'església de Castellar del Riu. Passà més tard a dependre de l'església de Sant Iscle de Llinars de l'Aigua d'Ora també al segle XIV. El Cabrer, un dels bandolers més actius de la comarca, mort a inicis del segle XX, tenia un amagatall a la baga de Canals.</p> | 42.1492400,1.7257200 | 394713 | 4667132 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys; en arribar al pont de l'Aigua D'Ora prop de Llinars, s'agafa una pista en mal estat i costeruda. Cal deixar el cotxe abans d'arribar a l'esgésia per arribar a ella caminant. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54253 | Tina de Claranès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-claranes | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.</p> | <p>Vas construït aprofitant un desnivell del terreny. Una part està excavada en la roca, mentre que l'altre costat és tancat amb murs de pedra de grans blocs. Té un diàmetre d'aproximadament 4 metres i una profunditat de 2 metres. Uns graons de blocs de pedra permeten l'accés a l'interior que es troba ple de vegetació. Aquesta construcció s'utilitzava com a dipòsit d'aigua de la casa Claranès. Desconeixem l'època en que va ser construït, tot i que probablement dati de la mateixa època que la casa, l'edat mitja.</p> | 08132-149 | Gargallà | <p>La casa Claranès havia format part de la parròquia del Pujol de Planès des dels seus orígens, tot i que actualment forma part del terme de Gargallà. El mas Claranès surt esmentat a la documentació del monestir de Santa Maria de Serrateix l'any 1400 (BOLÓS, 1983).</p> | 41.9463600,1.7060000 | 392743 | 4644630 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54272 | Roca dels Moros d'Aubals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-dels-moros-daubals | <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XI ? | <p>A prop de la casa Aubals, casa de segur orígen medieval tal i com denoten els seus murs, hi ha una roca de grans dimensions que presenta un trets característics molt similars al del Castellot de Viver. Es tracta d'una roca arrodonida d'uns 8 metres d'alçada situada sobre una base de terra més estreta que la roca de manera que forma una petita bauma a sota. Per la banda de tramuntana presenta dues fileres de forats circulars, una a uns dos metres d'alçada de la base i l'altre a la part superior de la roca, possiblement havien estat destinats a suportar bigues d'una construcció adossada a la roca i que formava dos pisos. També al costat de tramuntana i a la part mitja de la roca, hi ha uns graons tallats a la roca, permetent l'accés a la part superior d'aquesta. A la superfície superior hi ha també alguns forats circulars.</p> | 08132-168 | Montmajor | <p>La ubicació d'aquesta estructura al peu del camí Ral de Cardona ens fa suposar un antic ús com a torre de vigilància d'aquest. El paral·lel que trobem en el Castellot de Viver, ens mostra que es pot tractar d'una estructura dels segles X-XI aproximadament, ja que les característiques són molt similars, tot i que no s'ha realitzat cap prospecció arqueològica, ni s'ha trobat de moment documentació històrica. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme sud de Montmajor. El tenim documentat també el 5 d'octubre de 1345, quan la vescomtessa Beatriu mana que els que vagin de Castellfollit a Berga han d'anar pel camí ral que va a Cardona, amb pagament de lleuda (Serra Vilaró, 1962, vol. I).</p> | 41.9988300,1.7491800 | 396407.02 | 4650403.28 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una interessant estructura que mereixeria ésser estudiada i excavada. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54273 | Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balaguer | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIX | La casa ha estat molt modificada | <p>El Balaguer és una casa que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps, de manera que no queda res del seu antic origen medieval.</p> | 08132-169 | Pujol de Planès | <p>Fa uns quatre-cents anys que es conserva en la casa i en la família el topònim. Prop de la casa hi hagué un castell, del qual fa uns quaranta anys encara es podien veure els soterranis i un tram de muralla, segons informacions orals. Prop d'on hi hagué el castell hi ha un cobert que conserva murs antics i que ara s'anomena la Caseta. Quan els Gibert, senyors del castell i del seu terme, es situaren a Cardona, la família del Balaguer, que ja hi eren a inicis del segle XVII, foren els col·lectors i representants del senyor. En aquesta època edificaren la casa, que després de la reforma del 1931 és habitada per la família que conserva el patronímic. En els capbreus dels segles XVII i XVIII consta que la casa Balaguer cobrava els delmes dels vassalls del Sr. Gibert i la seva família estava exempta.</p> | 41.9729800,1.7358700 | 395262.16 | 4647549.22 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54276 | Ermita de Santa Margarida de la Canya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-margarida-de-la-canya | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'una construcció de planta rectangular oientada E-W amb la porta oberta a ponent (W). Exteriorment s'observa una construcció feta amb grans carreus ben disposats i amb petites obertures a la façana de tramuntana, a més d'una porta oberta posteriorment al mur de migjorn. La porta principal s'obre al centre de la façana i és d'arc de mig punt amb unes dovelles que destques per la seva amplada (tan sols hi ha 5). El costat de la dreta de la façana està avançat respecte a la resta de la paret, de manera que fa un graó. A la façana posterior s'observa diferent tipus d'obra, com si s'hagués construït en tres etapes diferents: la part central està feta amb carreus més grossos i les dues laterals amb carreus més petits. Fins i tot, la cantonada dels costat de l'esquerra està arrodonida, com si es tractès d'un petit absis. L'interior no conserva cap element, excepte que la part situada a llevant està més elevada respecte al sól de la part més propera a la porta i que s'accedeix a través d'uns graons de pedra.</p> | 08132-172 | Correà | <p>La unica vegada que és citada l'ermita és en un document de l'Arxiu Diocesà de Solsona de 1676 (fons alfabètic, Montmajor. Visites pastorals, 255) (BACH, 2002, pag 61). A part d'això no hi ha cap element que ens permeti saber en quina època va ser construida aquesta església, tot i que possiblement correspongui a la mateixa època que l'ampliació de la casa, el segle XVIII.</p> | 42.0176200,1.7355300 | 395308 | 4652506 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54276-foto-08132-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54276-foto-08132-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54107 | Sant Sadurní de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-montmajor | <p>BACH, A. (1999). Notes històriques de Montmajor. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27.</p> | XX | <p>Església d'una sola nau amb capelles laterals a manera de transepte, amb el presbiteri a tramuntana formant un absis poligonal. La façana és a migdia, amb una porta d'arc apuntat i rosasa quatrilobul·lada. El campanar en forma de torre de planta quadrada està adossat al costat de ponent, mentre al costat de llevant hi ha la rectoria. És una construcció eclèctica feta a partir d'uns mòduls medievalistes gotitzants, però que no aconseguiren crear cap estructura original. La nau interior està coberta amb volta d'aresta i conserva els altars del Pujol de Planès (el Major de Sant Esteve, i el lateral del Roser), així com una Dolorosa procedent de l'altar major de l'església de Sant Sadurní del castell i una imatge de Sant Llop, de l'altar lateral de la mateixa església.</p> | 08132-3 | Montmajor | <p>L'any 1907 el rector Climent Camp demana permís al bisbat de Solsona per viure fóra de la rectoria de Sant Sadurní del Castell de Montmajor, pel mal estat d'aquesta. Uns quants veïns i el mateix rector demanen que s'edifiqui una nova rectoria més avall de l'església. Els feligresos dels Plans volíen la construcció d'una nova església més propera a la zona de cases més noves, mentre que els del tossal defensàven que s'adobès l'església i rectoria antigues (a sota del castell). Finalment, el 1911 ja estava construida la nova rectoria al peu de la costa. Seguidament s'inicià la construcció de la nova església amb un projecte dels germans Casimir i Esteve Sala i Codinet amb un pressupost de 10.000 ptes. Per la construcció es va desmuntar l'església vella i es van aprofitar les pedres. Va ser inaugurada el 17 de setembre de 1922. El campanar es va començar més tard i es va acabar el 1950, en el que es va posar una campana amb el nom de 'Maria del Roser de Fàtima, Lupa i Saturnina'. També va ser traslladat el cementiri.</p> | 42.0135072,1.7337906 | 395157 | 4652052 | 1922 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54107-foto-08132-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54107-foto-08132-3-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els germans Casimir i Esteve Sala Codinet | La parròquia de Montmajor conserva el seu arxiu, així com els de Correà i del Pujol de Planès. Es conserven a l'església els dos retaules barrocs de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 54206 | Montmajor: mercat i tradició | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montmajor-mercat-i-tradicio | <p>RIBA, R. (1996). El mercat de Montmajor. Inèdit.</p> | XX | <p>Per tal de commemorar la tradició de celebració de mercat cada dimecres a Montmajor, coincidint amb la diada de l'11 de setembre, els vilatans del Municipi de Montmajor celebren una festa que rememora els inicis d'aquest mercat. A partir de les 10 del matí, i durant tot el dia, podem trobar veïns vestits d'època que representen una paròdia del mercat a través d'escenes iròniques, parades amb aviram i productes artesanals, mostres d'oficis antics, trobada de colles geganteres i cercavila . La celebració d'aquest mercat converteix el poble durant tot el matí en un gran escenari i una gran mostra de comerç, tradició i animació al carrer. Al costat de les parades més actuals, n'hi ha d'altres en què els venedors mostren alguns oficis i productes antics. Els veïns i visitants, a través dels quadres escènics a la plaça i als carrers, reviuen com era el mercat i les parades en els seus inicis els anys 20. Aquesta festa anomenada MONTMAJOR, MERCAT I TRADICIÓ, és organitzada pel Grup de grallers i geganters de Montmajor i l'agrupació de Botiguers amb el suport de l'Ajuntament. Comença a les 10 del matí i acaba a l'hora de dinar, moment en que es reuneixen tots els que han format part del mercat en un dinar de germanor.</p> | 08132-102 | Montmajor | <p>Es va iniciar la festa com a iniciativa dels comerciants del poble i el grup de grallers i geganters amb el recolzament de l'Ajuntament. Cada any es fa un homenatge a algun personatge del mercat tradicional.</p> | 42.0176223,1.7351853 | 395279 | 4652506 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54206-foto-08132-102-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54238 | Forn d'obra cal Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-cal-gili | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVII-XVIII | <p>Forn d'obra o teuleria que es troba construit aprofitant un desnivell del terreny. És d'estructura molt similar al forn de ca N'Estruch, de planta quadrada, amb parets lleugerament inclinades cap a l'interior construides de grans blocs de pedra farcits amb terra. Està dividit en dos nivells: el superior, que constitueix la cambra de cocció, revestit interiorment amb maó i amb una porta lateral; l'inferior, on hi ha la cambra de combustió o fogaina, que és una cambra semi-soterrada formada per dos espais coberts amb dues voltes separades per un mur mitjaner, tot construit d'obra. La porta s'obre a migdia. No existeix la cúpula que cobria el forn i actualment es troba tot molt cobert de vegetació, tot i que l'estructura general està en bon estat.</p> | 08132-134 | Sorba | <p>El forn és propietat de la casa Can Gili. Can Gili fou construida al segle XVII, tot i que reaprofitant una estructura anterior que denota una possible casa forta bastida amb grans carreus ben escairats i amb espitlleres a la planta baixa. El 1649 es reconstruiria el primer pis, tal i com indica la llinda de la finestra de la façana i el tipus d'aparell realitzat amb pedra més petita i disposada arbitràriament. L'any 1796 la casa pertanyia a Gili Jordana de Codonyet i aquest ven el mas a Armenter Franch; en aquesta època el mas es deia cal Guillema i abans mas Costa del Gra. Aquest forn es construiria en el moment de realitzar les obres de reconstrucció durant el segle XVII i XVIII.</p> | 41.9666000,1.6674500 | 389583 | 4646927 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54176 | Taller de ceràmica artesanal Josefina Vilajosana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-ceramica-artesanal-josefina-vilajosana | <p>CASAS, N. (2002). Josefina Vilajosana: artesana d'escultures de fang. Regió 7, Berguedà Setmanal, Contraportada, 17-7-02.</p> | XX-XXI | <p>Josefina Vilajosana es dedica a l'esculptura en fang des de fa 28 anys i s'ha especialitzat en la reproducció de bolets de ceràmica. L'artista s'inspira en la natura i realitza la seva obra amb aquesta temàtica principalment. Ha realitzat col·leccions de bolets de ceràmica per diferents museus, entre els que destaca la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Berga i la que ha realitzat per al recentment obert Museu d'Art del Bolet de Montmajor, amb més de dues-centes famílies de bolets.</p> | 08132-72 | Gargallà | <p>L'artesana va aprendre la tècnica a Manresa, i des de fa 28 anys es dedica a aquesta tsca en les seves estones lliures a més de portar la casa de pagès. Durant un temps es va dedicar a donar classes al nens de Montmajor i ha fet algun curs per gent gran del ateix municipi. Un dels seus deixebles va ser Mn. Lluís Palau Ribalta, que va ser rector de la parròquia de Gargallà de 1968 fins a la seva mort al 1992. Va realitzar una col·lecció d'escuts papals seguint les indicacions de Josefina Vilajosana.</p> | 41.9603717,1.7200631 | 393932 | 4646168 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54176-foto-08132-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54176-foto-08132-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119|98 | 60 | 4.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54191 | Els Gegants del Comú de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-del-comu-de-montmajor | <p>MUNTADA, A. (2000). Manel Casserras. Obra de gegants. Edicions Regió 7.</p> | XX | <p>El Gegants del Comú de Montmajor son les personificacions de' 'El Casanova' i de la 'Pubilla Xica', acompanyats per uns nans que representen un gall, un ànec, un conill, un xai, un porc i un vedell. Les imatges es van realitzar a partir de els personatges reals i per tant son molt representatius d'aquests. Van vestits com els pagesos de principis del segle XX quan anàven al mercat: ella amb un cistell i un mocador al cap, i ell amb gorra de visera, corbata i un bastó. El Casanova pesa 55 kg i medeix 320 cm; la Pubilla Xica pesa 40 kg i medeix 280 cm.</p> | 08132-87 | Montmajor | <p>Ramon Riba Puig, 'El Casanova', va nèixer l'any 1881 a Montmajor, on hi va viure tota la vida fins els 72 anys. Era un home de gran intel·ligència i molt murri, que va perdre al seu pare quan nomès tenia vuit anys. Aleshores es guanyà la vida comprant i venent animals. D'ell s'expliquen moltes anècdotes, entre les que destaca la dels seus elàstics i camises blanques, ja que tothom rumiava com s'ho feia per dur-les tan netes, i és que l'home es comprava unes quantes i de les posava sense treure's la de sota. Fou el primer en promoure el Mercat de Montmajor. Concepció Torrens i Macià, 'La Pubilla Xica', va nèixer a Montmajor l'any 1897 i va morir a la casa de la Roca al novembre de 1967 als 70 anys. Era tota menuda, però es prenia les coses amb molt bon humor, per això deia d'ella mateixa: 'Jo sóc xica, però de tot tinc una mica'. Enraonava amb tothom i vivia molt entregada a la seva feina de pagesa. Els gegants van ser realitzats per l'artista geganter manel Casserras de Solsona l'any 1988. El poeta Jaume Sala Cortada, fill de Gargallà, i el músic Valentí Miserachs Grau, de Vic i organista de Santa Maria la Major de Roma, vàren escriure i composar les corrandes dels Gegants del Comú de Montmajor.</p> | 42.0177120,1.7354107 | 395298 | 4652516 | 1988 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54191-gegants-de-montmajor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54191-foto-08132-87-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Manel Casserras | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54237 | Forn d'obra de can Estruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-estruc | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX | <p>Forn d'obra o teuleria que es troba construit aprofitant un desnivell del terreny. És de planta quadrada, amb parets lleugerament inclinades cap a l'interior construides de grans blocs de pedra farcits amb terra. Està dividit en dos nivells: el superior, que constitueix la cambra de cocció, revestit interiorment amb maó i amb una porta lateral pel costat de ponent; l'inferior, on hi ha la cambra de combustió o fogaina, que és una cambra semi-soterrada formada per dues voltes separades per un mur mitjaner tot construit d'obra. Per accedir a la cambra de cocció hi ha dues portes degut al gruix del mur: la primera porta exterior és rectangular amb els angles arrodonits; la interior és d¡arc apuntat de maó. La porta s'obre a migdia. No existeix la cúpula que cobria el forn i actualment es troba tot molt cobert de vegetació, tot i que l'estructura general està en bon estat.</p> | 08132-133 | Sorba | <p>El forn era propietat de la casa Estruc, que també eren propietaris del molí i de Terracuques. El pare i avi del propietari de cal Taulé feien funcionar aquest forn i fabricaven teules i material d'obra durant el segle XX. D'aquí pot venir l'actual topònim d'aquesta casa: cal Taulé (fabricant de teules).</p> | 41.9699500,1.6637500 | 389282 | 4647303 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54237-foto-08132-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54237-foto-08132-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54237-foto-08132-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54271 | Museu d'Art del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-dart-del-bolet | XXI | <p>El Museu es troba ubicat en les dependències de l'antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l'any 1994 amb la construcció del nou edifici. La façana exterior esquerra s'ha decorat amb un mural de 'trompe l'oeil' que representa un bosc i un bolet gegant de ferro que ocupa tota l'alçada de l'edifici. A l'interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d'exposicions a la que s'accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets. Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d'estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.</p> | 08132-167 | Montmajor. Al centre del nucli. | <p>El Museu d'Art del Bolet s'ha creat recentment gràcies a la col·lecció donada per l'artista de Montmajor Josefina Vilajosana. Hi ha més de dues-centes espècies exposades, amb diferents bolets de cada espècie, i realitzats a mà amb fang cuit. La tècnica decorativa utilitzada fa que els bolets semblin peces autèntiques als que, fins i tot, s'ha afegit detalls naturals autèntics com terra i branques, imitant la textura autèntica dels bolets. Josefina Vilajosana, nascuda a Gargallà a can Gener de Tòlics, és coneguda arreu per l'originalitat de la seva obra, dominant perfectament la tècnica de la ceràmica. El micòleg Lluc Escànez ha assessorat a la ceramista. La col·lecció anirà augmentant a mida que l'artista acabi les peces en les que està treballant actualment.</p> | 42.0177518,1.7351424 | 395276 | 4652521 | 2003 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54271-foto-08132-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54271-foto-08132-167-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis autors. Col·lecció obra de Josefina Vilajossana. | Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat 'Tocat del Bolet' realitzat per l'escultor de ca l'Escuder del Pujol de Planès. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54143 | Cista vinya de la Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-vinya-de-la-cabana | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 91. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Cista excavada per Mossèn Serra Vilaró l'any 1915. Aquest ja va comprovar abans de l'excavació l'estat d'enderroc en que es trobava la cista ja que en trobar-se al bell mig d'una antiga vinya, la cambra es va utilitzar per guardar les aigües pluvials. A partir de les lloses es pot veure que es tractava d'un sepulcre rectangular de 1,50 m de llarg, 0,90 m d'ample i 0,70 m de profunditat cobert per una gran llosa de 1,80 m de llarg. En quant a l'aixovar, només es trobaren alguns fragments de ceràmica dipositats al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona. Es troba bastant degradat ja que les lloses estàn mogudes i es va fer una pared de pedra per la nova reutilització com a col·lector d'aigua.</p> | 08132-39 | Sorba | <p>Veure l'explicació sobre els enterraments neolítics a la fitxa nº 38.</p> | 41.9628700,1.6833400 | 390893 | 4646492 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54143-foto-08132-39-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A la fitxa de la Carta Arqueològica consta que el jaciment està destruït, cosa que no és certa. Es troba en un lloc de difícil accès al que hem arribat gràcies a la Sra. Teresa Comelles de cal Gili. La cista es troba en el mateix estat que la descripció que va fer Mossèn Serra Vilaró. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml