Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54257 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-12 | <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28. SERRA VILARÓ, J. (1962). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona. RIU, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pàgs. 65- 87.</p> | <p>A Montmajor es creuen dos camins Rals: el de Berga a Solsona, i el de Berga a Cardona. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzat per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps i modificar les rutes. En els trams que es conserva, el camí fa aproximadament entre 4 i 5 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. El camí Ral a Solsona passava per la baga de cal Titllot, Cortielles, la Torreta, Sant Pare Vell. El que portava a Cardona passava per sota la torre del castell de Montmajor i enfilava l'actual carretera cap al Pujol de Planès, d'aquí baixava a la riera de Navel i seguia paral·lel a la riera fins a Cardona. Al segle XVIII es va construir el pont del Farell per facilitar l'accés a Cardona des del Pujol de Planès seguint el camí Ral. Mapa E. 1:50000.</p> | 08132-153 | Montmajor | <p>Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme sud de Montmajor. L'altre camí Ral era el que portava de Berga a Solsona, seguint el mateix recorregut que actualment fa la carretera: Berga, Avià, L'Espunyola, Sant Feliu de Lluelles, castell de Navès i pel Vinyat fins a Solsona. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. Al camí Ral de Cardona al seu pas per Montmajor hi havia hostal a cal Bisbe (Hospital del Bisbe o de Malafogassa), a Sant Pare i als Plans de Montmajor la fonda de cal Titllot; donaven alberg o acolliment a viatgers i, en alguns casos, a pobres. El 5 d'octubre de 1345 la vescomtessa Beatriu mana que als que vagin de Castellfollit a Berga han d'anar pel camí ral que va a Cardona, amb pagament de lleuda (Serra Vilaró, 1962, vol. I).</p> | 42.0279431,1.7345596 | 395244 | 4653653 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54117 | Fons documental de Montmajor a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-montmajor-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | X-XX | <p>A l'Arxiu hi ha dipositada la següent documentació referent a Montmajor: una part del fons del Monestir de Serrateix amb pergamins, lligalls de paper i llibres de capbrevació en els que s'esmenten les propietats del monestir en el terme de Montmajor; l'arxiu parroquial de Santa Maria de Sorba amb documentació des del 1700; la documentació parroquial de Lluelles també des del 1700; els dos pergamins trobats dins una lipsanoteca a Santa Maria de La Torreta; el fragment de còdex de Cal Gener de Tòlics, els testaments de Montmajor, Correà i el Pujol de Planès que anteriorment es trobàven a la rectoria de Montmajor dels segles XVI-XIX; fons notarial de Berga del segle XIV-XVIII en el que hi ha documentació sobre Montmajor; visites pastorals segles XVI a XIX; inventaris de les parròquies des del segle XVI; pergamins solts de Correà, gargallà, Sorba, Montmajor, Coll d'Alzina, La Llena.</p> | 08132-13 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix.</p> | 42.0176960,1.7353852 | 395296 | 4652515 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54234 | Conjunt de taules de Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-taules-de-sant-jaume-de-codonyet | XVI | La taula més grossa es troba en mal estat ja que manca la pintura a la seva part central. | <p>A l'interior de l'església de Sant Jaume de Codonyet es conserven fragments que possiblement formaven part d'un retaule precedent al que es troba exposat a l'altar actualment. Es tracta de tres pintures sobre tela amb suport en taula emmarcades i realitzades amb la tècnica de l'oli. Una es troba penjada a un mur de la nau i les altres dues a l'interior de la sagristia. La primera, d'uns 65 cm de longitud, representa a Sant Sebastià i el seu estat de conservació és bó. La segona taula, de majors dimensions que l'anterior ja que medeix 1,20 cm de longitud, representa a Sant Jaume. La tercera taula sembla la predela d'un retaule o un frontal d'altar, ja que és longitudinal, amb una longitud de 1,30 cm, en la que es representa a la Verge i una altra dona a cada costat de la imatge de Crist disposat a ressucitar. Aquesta darrera es troba en mal estat de conservació ja que la pintura ha saltat en la seva part central. La factura de les tres taules és senzilla però acurada, amb una gamma de colors predominantment vermellosos, verdosos i foscos, amb presència de daurat en les corones i vestidures.</p> | 08132-130 | Sorba | <p>Aquesta església era dedicada en un principi a Sant Cugat; formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà. L'església, en un principi advocada a Sant Cugat, canvià la seva advocació per la de Sant Jaume possiblement a l'edat moderna, segurament en ésser construït el nou edifici. A finals del segle XVIII l'església centrava un petit nucli de set cases, ja estava sota l'advocació de Sant Jaume i era sufragània de Santa Maria de Sorba.</p> | 41.9779608,1.6525900 | 388371 | 4648207 | 08132 | Montmajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54234-foto-08132-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54234-foto-08132-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54234-foto-08132-130-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 95|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54233 | Conjunt ex-vots de Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-ex-vots-de-sant-jaume-de-codonyet | <p>CARRERAS, J. (1999). 'Els exvots pintats de La Torreta'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 32-35.</p> | XIX | <p>A l'interior de l'església de Sant Jaume de Codonyet es guarda una col·lecció d'exvots i pintures sobre taula. Els exvots són un total de 6 quadrets de petites dimensions realitzats sobre taula i pintats a l'oli. Són de factura molt senzilla i esquemàtica. Cinc estàn advocats a Sant Jaume i un a la Mare de Déu del Carme. La temàtica és variada: hi ha dos en el que una dona pagesa fa la petició de genolls, un malalt al llit, un amb un pagès, un altre amb una casa i els seus habitants, i, finalment, el de més grans dimensions que és la petició que fa un capellà. Tots porten la paraula EX-VOT escrita en algun extrem del quadre i a algun dels dos angles superiors les imatges de Sant Jaume o de la Mare de Déu del carme envoltada de núvols. En general el seu estat de conservació és bó.</p> | 08132-129 | Sorba | <p>Els exvots pintats són ofrenes d'agraïment i a la vegada memòria dels fets pels que s'ha implorat ajuda a la Mare de Déu, generalment. Són composicions pictòriques que representen una escena en la que sempre apareix la Verge a la que es demana que intercedeixi a favor de la petició que fa l'interessat; l'exvot es realitza en senyal d'agraïment per la gràcia concedida. És un tipus d'art popular que va ser molt freqüent a partir del segle XV, i del que trobem diferents exemples al Berguedà.</p> | 41.9779369,1.6525954 | 388372 | 4648205 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54233-foto-08132-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54233-foto-08132-129-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 99|119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54137 | Martyrium de Sant Eudald | https://patrimonicultural.diba.cat/element/martyrium-de-sant-eudald | <p>RIU, M. (1999). 'El martyrium de Sant Eudald, a Sorba'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31. RIU, M. (1981). 'Excavacions arqueòlogiques a Santa Maria de Sorba', a Quaderns d'Estudis Medievals, vol. I, núm. 6. Artsestudi eds. Pàgs. 323-344. VIVES, E. (1981). 'Estudi antropològic de les restes òssies de Sant Eudals de Sorba'. A Quadern d'Estudis Medievals, nº 6, pàg. 345.</p> | I-VIII dC | <p>A la dreta del presbiteri, mirant de cara a l'altar, hi ha el martyrium, situat a un espai de forma semicircular (la rotonda), que és la construcció més antiga del conjunt. La rotonda és de planta gairebé quadrada a l'exterior (5,25 x 5,75m) i circular a l'interior , coberta amb cúpula semiesfèrica de 4 m de diàmetre. El paviment original, d'opus signinum, es trobà en les excavacions sota tres paviments successius, a una profunditat de 85 cm del nivell del carrer. En els murs, que van ser arrebossats amb cal i pintats de mangra que quasi ha desaparegut, encara es veuen restes de dues finestres adovellades. A l'exterior, el parament fou refet en dues ocasions: al segle X, i al XVIII al construir la casa rectoral. La tomba del màrtir es trobà situada al peu d'un altar cúbic massís i estucat. L'interior de la sepultura (2,30 x 60 i 40 cm d'alçada) era situada sota el paviment d'opus signinum, en el que s'obria un ócul tapat amb una tegulae plana, a través del què es podia accedir a l'interior de la tomba per obtenir relíquies. A la rotonda s'adossà una primera nau quadrada a finals del segle VII, i als segles IX-X s'allargà degut a l'increment de població, construint una nau de l'església romànica de 13 m de llargada i 4 m d'ample, coberta amb volta de canó seguit de 6,65 m d'altura. D'aquesta manera la rotonda es convertí en l'absis de l'església amb l'ara al centre que portava la inscripció en llatí: EUBALDIS RELIQUIARUM MARTYRIS XRISTI AMEN, que confirma la procedència de les relíquies. Segons l'estudi antropològic realitzat in situ per Elisenda Vives, es tracta d'un individu d'uns 50 anys, de 1,65 a 1,70 m d'alçada, amb insercions musculars febles i afectat per la gota. Enterrat en decúbit supí amb les cames estirades i els braços creuats al sotaventre. Hi manquen els ossos del crani, la mandíbula i algunes vèrtebres, degut possiblement al trasllat de part de les relíquies a Ripoll. Les excavacions arqueològiques han permès detectar cinc sarcòfags tardo-romans (un encastat al mur de la nova església, un altre al voladís de la teulada del temple romànic, dos als murs dels marges dels camps veïns i un a l'interior de l'església), amb arquets cecs formant sanefa a la part frontal.</p> | 08132-33 | Sorba | <p>Els antecedents històrics de Sorba es remonten a l'època ibèrica i convertint-se en un dels principals enclavaments de l'etapa tardo-romana de les rutes de l'interior de Catalunya, incorporat a la dominació Carolingia al darrer terç del segle IX. Durant època visigòtica, a finals del segle VI, es construiria el martyrium de Sant Eudald, sota l'antic nucli de població, sub urbe, d'on sortiria el topònim de Sorba. Ben aviat, al voltant d'aquest martyrium devia créixer un cementiri amb tombes, sarcòfags excavats a la roca i coberts amb tegulae planes. Foren construïts alguns edificis al costat del martyrium que segueix la tradició de les rotondes sepulcrals romanes, i en època romànica l'antiga església que tenia l'edifici del martyrium com a capçalera. L'any 888 Guifré el Pelós donaren al monestir de Ripoll l'església de Santa Maria de Sorba. Segons la tradició, l'any 978, uns monjos de Ripoll s'emportaren el cap del màrtir en construir una nova església i precisar relíquies per la seva veneració. Sant Eudald fou sacerdot i morí màrtir a mans dels visigots arrians, als 46 anys d'edat, l'onze de maig de l'any 581. Al seu voltant s'estenien tombes cobertes amb tégules planes, pròpies de l'antiguitat tardana. El culte a Sant Eudald s'estengué des del segle IX pels àmbits de Sorba, Ripoll i Celrà fins a Rubió, Jorba i Sant Pau de l'Ordal, arribant abans del segle XII a Osca. Intervencions arqueològiques: Any 1977 i 1979, excavacions fetes per Manuel Riu i col·laboració de l'arquitecte Albert Bastardes. L'any 1994 Josep Pujades i Cavalleria va fer unes intervencions amb el suport de la Generalitat.</p> | 41.9684290,1.6654587 | 389421 | 4647132 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54137-foto-08132-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54137-foto-08132-33-2.jpg | Legal | Medieval|Visigot|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per accedir a l'interior de l'església cal demanar que obrin la porta a la casa de la rectoria. El material extret de l'excavació realitzada per Manuel Riu es troba dispositat temporalment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 85|87|83 | 1754 | 1.4 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 54208 | Ex-vots de Santa Maria de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-de-santa-maria-de-la-torreta | <p>CARRERAS, J. (1999). 'Els exvots pintats de La Torreta'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 32-35.</p> | XIX | <p>A la nau interior de l'església de La Torreta hi ha unes pintures votives realitzades sobre fusta i tela, que es troben actualment penjades a les dues parets laterals. Són exvots de petites dimensions (excepte un, que està fitxat amb el número 113 d'aquest inventari), al voltant de 25 x 35 cm, realitzats a l'oli sobre fusta. La temàtica és variada, tot i que són freqüents els que fan referència a malalts. També hi ha dedicats a temes de 'milícia i guerra', així com a 'abusos i agressions'. En tots ells hi ha la imatge de la Mare de Déu de La Torreta envoltada de núvols a un dels extrems superiors. En alguns casos al costat de la imatge es representa una torre. En les imatges de malalts la iconografia és molt similar: el malalt es troba al llit i envoltat dels parents, en alguns casos una persona resa a la Verge. L'altre tema més representat, la guerra, s'escenifica amb presència de soldats uniformats i/o bandolers armats. Un ex-vot presenta un tema en que es mostra a una persona que perd al seu ruc, i un altre és un tema mariner, ja que surt un vaixell al mar i que respresenta un important document històric ja que és una de les primeres representacions d'un vaixell amb propulsió a motor (el primer viatge amb un vaixell d'aquest tipus es va realitzar l'any 1817). La majoria d'aquest exvots porta la paraula EX-VOT, i en alguns el nom de la persona que fa la petició.</p> | 08132-104 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Els exvots pintats són ofrenes d'agraïment i a la vegada memòria dels fets pels que s'ha implorat ajuda a la Mare de Déu, generalment. Són composicions pictòriques que representen una escena en la que sempre apareix la Verge a la que es demana que intercedeixi a favor de la petició que fa l'interessat; l'exvot es realitza en senyal d'agraïment per la gràcia concedida. És un tipus d'art popular que va ser molt freqüent a partir del segle XV, i del que trobem diferents exemples al Berguedà.</p> | 41.9979252,1.6940940 | 391843 | 4650371 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54208-foto-08132-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54208-foto-08132-104-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per entrar a l'església cal demanar que obrin a la casa Can Basora. Actualment l'Àmbit de Recerques del Berguedà està realitzant un inventari de tots els exvots del Berguedà. S'han fotografiat tots els exvots, tot i que es fitxen com un conjunt, excepte el més gran. La pintura és de factura senzilla en general, plana i de colors vius. Hi ha un total de 42 exvots petits. | 99|119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54216 | Mare de Déu de l'església de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lesglesia-de-sant-andreu-de-gargalla | XVI | A simple vista es pot observar que les cares i les mans de la imatge han estat retocades de pintura, mentre que els vestit sembla conservar la original. | <p>A la rectoria de Sant Andreu de Gargallà es conserva una imatge de Mare de Déu. Representa a la Verge dempéus, amb el nen agafat amb el braç esquerre i subjectant un lliri amb la mà dreta. El nen porta un colom blanc entre les mans. Les dues imatges porten corones daurades. La imatge medeix 46 cm d'alçada i es troba situada sobre una peanya que forma part del conjunt. És de fusta tallada i policromada, daurada i estofada per. La Verge està coberta per un mantell blau que li tapa també el cap, i el Nen porta una túnica del mateix color. La tipologia de la imatge correspón a l'estil Barroc.</p> | 08132-112 | Gargallà, església parroquial | <p>Desconeixem si des dels seus orígens aquesta imatge es trobava a l'església, tot i que és molt probable que formés part de l'antic retaule que es va perdre durant la Guerra Civil.</p> | 41.9706585,1.6994906 | 392244 | 4647337 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54216-foto-08132-112-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | No porta cap inscripció ni s'ha trobat informació de la imatge. | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54272 | Roca dels Moros d'Aubals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-dels-moros-daubals | <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XI ? | <p>A prop de la casa Aubals, casa de segur orígen medieval tal i com denoten els seus murs, hi ha una roca de grans dimensions que presenta un trets característics molt similars al del Castellot de Viver. Es tracta d'una roca arrodonida d'uns 8 metres d'alçada situada sobre una base de terra més estreta que la roca de manera que forma una petita bauma a sota. Per la banda de tramuntana presenta dues fileres de forats circulars, una a uns dos metres d'alçada de la base i l'altre a la part superior de la roca, possiblement havien estat destinats a suportar bigues d'una construcció adossada a la roca i que formava dos pisos. També al costat de tramuntana i a la part mitja de la roca, hi ha uns graons tallats a la roca, permetent l'accés a la part superior d'aquesta. A la superfície superior hi ha també alguns forats circulars.</p> | 08132-168 | Montmajor | <p>La ubicació d'aquesta estructura al peu del camí Ral de Cardona ens fa suposar un antic ús com a torre de vigilància d'aquest. El paral·lel que trobem en el Castellot de Viver, ens mostra que es pot tractar d'una estructura dels segles X-XI aproximadament, ja que les característiques són molt similars, tot i que no s'ha realitzat cap prospecció arqueològica, ni s'ha trobat de moment documentació històrica. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme sud de Montmajor. El tenim documentat també el 5 d'octubre de 1345, quan la vescomtessa Beatriu mana que els que vagin de Castellfollit a Berga han d'anar pel camí ral que va a Cardona, amb pagament de lleuda (Serra Vilaró, 1962, vol. I).</p> | 41.9988300,1.7491800 | 396407.02 | 4650403.28 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una interessant estructura que mereixeria ésser estudiada i excavada. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54243 | Tina 2 de Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-2-de-carol | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIII-XIV | bo, tot i que està plena de ferralla | <p>A prop de la casa Carol, en un desnivell rocòs que fa el terreny, hi ha un conjunt de tombes excavades en la roca i una tina. La tina és circular, de 180 cm de diàmetre i desconeixem la profunditat ja que es troba plena de ferralla. A la part inferior de la roca es pot veure la boixa. La tina es troba al costat d'un grup de cinc sepultures excavades.</p> | 08132-139 | Sorba | <p>En ser la casa Carol una de les més importants de Sorba tindria més d'una tina. En coneixem dues, aquesta que es troba més prop de la casa i amb un sol recipient circular, i la de la fitxa 138, amb més recipients.</p> | 41.9848800,1.6641600 | 389342 | 4648960 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54243-foto-08132-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54243-foto-08132-139-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que formen part del terme de la casa Carol de Sorba, les sepultures i la tina es troben dins el terme municipal de Navès (Solsonès). | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54133 | Sepultures de Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-carol | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>A prop de la casa Carol, en un desnivell rocós que fa el terreny, hi ha un conjunt de cinc tombes excavades en la roca i una tina. Són sepultures de forma ovoidal i antropomòrfiques orientades est-oest, amb la capçalera a ponent. Tres estan agrupades i disposades en paral·lel: amb la zona on es situarien els peus tallada recta i la capçalera en semicercle, aquestes amiden aproximadament 150 cm de llarg, tot i que en estar plenes de terra i herba no es pot distingir bé. A l'altre costat de la tina hi ha altres dues sepultures orientades també est-oest i de mides més petites, una de 90 cm i l'altre de 60 cm.</p> | 08132-29 | Sorba | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica, i com a molt han patit intervencions furtives, tot i que no ho hem comprovat.</p> | 41.9836500,1.6652300 | 389428 | 4648823 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54133-foto-08132-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54133-foto-08132-29-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que formen part del terme de la casa Carol de Sorba, les sepultures es troben dins el terme municipal de Navès (Solsonès). | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54200 | Fons de Montmajor del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-del-museu-comarcal-de-berga | <p>Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> | El material es conserva en general en bon estat | <p>Al Museu Comarcal de Berga es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments de Montmajor que va excavar el grup d'arqueologia del Museu els anys 60 i 70. Hi ha dipositat diferent material procedent de la bófia de Boixadera dels Bancs (destrals de pedra, ganivets de sílex, 3 cranis, 3 mandíbules, fragments de ceràmica, fragments d'ossos humans); material procedent de Sant Pere de Graudescales (4 cranis humans, fragments de mandíbules, fragments d'ossos humans, sarcòfag tallat en pedra tosca del segle XI, espitllera monolítica amb arc de ferradura del segle X, capitell de forma troncocònica, fragments de ceràmica); material procedent de Sant Miquel de Sorba (un vas ceràmic gris ibèric, fragments de ceràmica ibèrica, ceràmica gris pintada ibèrica).</p> | 08132-96 | Museu Comarcal de Berga. C/ del Àngels, 7. 08600 BERGA | <p>El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d'etnologia i material de La Patum. Actualment està pendent una nova ubicació i reorganització. El grup d'arqueologia del museu es va formar l'any 1962 per iniciativa d'aficionats de la zona encapçalats per Josep Carreras, que durant els anys 60 i 70 es van dedicar a realitzar algunes prospeccions i excavacions arqueològiques a la zona.</p> | 42.0177179,1.7354214 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54228 | Sepultura de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-querol | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>Al costat de llevant de la casa Querol i situada en una superfície rocosa, hi ha una tomba excavada en la roca de forma ovalada, de tipus banyera, i que es troba aïllada. Medeix 1'80 m de longitud i es troba completament coberta de terra i vegetació, fet que impedeix analitzar el seu interior.</p> | 08132-124 | Montmajor. Querol | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Aquest es troba al costat de la casa Querol, que suposem va tenir continuïtat amb el castell, i molt propera a l'església de Santa Maria de Querol. Desconeixem si aquesta sepultura s'ha excavat.</p> | 41.9917900,1.7509900 | 396546 | 4649619 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54252 | Molí-serradora de Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-serradora-de-canals-de-catllari | <p>ARMENGOU, Mn. Josep. Notes històriques de Llinars. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, nº 1, Miscel·lània d'autors, 1991.</p> | XIX | Es troba quasi destruït del tot. | <p>Al costat del riu Tec i sota la casa Gran de Canals de Catllarí queden les restes d'una antiga construcció corresponent a un molí asserrador. El conjunt està format per diferents construccions: part de la casa, el carcavà i els murs de la bassa. La casa està construïda aprofitant una paret de roca de manera que aquesta tanca la casa pel costat nord. Està formada per dues habitacions de les que resten uns dos metres d'alçada dels murs de pedra. Es pot apreciar la porta d'entrada, així com petites finestres i espitlleres obertes a la façana sud. Davant es troba l'antic carcavà d'arc de mig punt de pedra i cobert de runa i vegetació que impedeixen la seva visibilitat. La sortida de l'aigua es feia a un petit canal natural que retornava l'aigua al riu. A un nivell superior a la casa hi ha l'antiga bassa, tancada pel costat sud per un mur de pedra i per la part nord per la paret de roca de la mateixa muntanya. L'aigua es recollia del riu uns metres més amunt i era portada a traves d'un canal fins la bassa. L'estat de conservació general és molt dolent.</p> | 08132-148 | Canals de Catllarí | <p>La serradora de Catllarí va ser construïda pel Sr. Garriga de Malgrat, negociant de fusta que posseïa la propietat de Canals de Catllarí i decidí explotar la fusta de la zona durant la segona meitat del segle XIX. Quasi no s'ha trobat documentació referent al molí, però pel tipus de construcció podria tractar-se d'un molí ja construït en època medieval i reutilitzat en èpoques històriques posteriors, sobre el qual es va construir l'asserradora. Pels volts de 1870, el Sr. Garriga es va arruïnar i va traspassar les seves propietats a Josep Cardona, farmacèutic i banquer de Berga (Armengou, 1991:98). Seria abandonat paral·lelament a la desocupació de les cases i la seva degradació ha sigut bastant important. Canals de Catllarí forma una illa entre els Rasos, Llinars i Guixers que pertany a Montmajor. Havia sigut baronia relacionada amb l'antiga Vall de Lord al comtat d'Urgell. El lloc és documentat des del 1170 fins al segle XIV, apareixent el topònim amb algunes variants: Castaerill al 1269, Castlarye al 1307, Catllarí al 1705, a més de Caslarill al segle XII. L'església era el centre de l'antiga quadra d'aquest nom i estava sotmesa el segle XIV a l'església de Castellar del Riu.</p> | 42.1468714,1.7345497 | 395439 | 4666858 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54252-foto-08132-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El topònim Castlarí ja el trobem des del segle X. Canals li ve de la topografia del lloc, per les vessants acanalades. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54197 | Encaix de premsa vertical al mas Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaix-de-premsa-vertical-al-mas-vilaseca | <p>COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº48. Pàgs. 10-14.</p> | XVII-XVIII | <p>Aprofitant una roca que proporciona un desnivell i situada molt a prop de les dues tines, hi ha uns encaixos esculpits a la roca que servien per albergar una premsa vertical per aixafar el raïm. L'encaix, que fa uns dos metres d'alçada, té forma de creu, amb l'extrem inferior bastant més ample que el superior. La part inferior, queda lliure ja que no hi ha roca, i el fons queda obert en forma de cunya cap a l'interior de la paret. La part superior queda tancada per una petita paret de pedra i maó.</p> | 08132-93 | Montmajor | <p>El cultiu de la vinya va generalitzar la construcció de tines i premses properes a les feixes en que aquest es cultivava. Aquest tipus de premsa que aprofita una roca per subjectar l'estructura, és el tipus més antic conegut, datable al segle XVII. En l'encaix horitzontal central s'hi posava una biga de roure, pel centre passava el cargol de fusta vertical que, accionat amb una barra de ferro o fusta des de fóra, es cargolava i feia baixar la premsa. La premsa es trobava dins un recipient de fusta que quedava encaixat a la part inferior d'aquest encaix a la roca. Aquest tipus de premsa estalviava els grans muntants de fusta que necessitaven les premses, ja que eren substituïts per la mateixa roca, i es construïen a prop dels camps i al costat de les tines per tal d'evitar el trasllat del raïm i estalviar temps. Trobem alguns exemples a la part sud de la comarca (Gironella i Sant Joan de Montdarn) i, fins i tot, algun exemple de premsa que utilitza la paret interior d'una casa (Vilamarí d'Avià). Aquesta premsa era propietat de la casa Vilaseca i reafirma l'existència del cultiu de vinya que trobem documentat en aquesta zona fins a finals del segle XIX. La casa Vilaseca està documentada des del 1185 com una possessió del monestir de Santa Maria de Serrateix la terme del castell de Montmajor (ADS), possessió confirmada al 1345, tot i que no va ser fogatjada al 1497 ni al 1553, fet que podria evidenciar el seu abandó en aquesta època. Tornem a tenir notícia al segle XVII (1696), moment en que la casa seria reconstruida i ampliada, coincidint amb l'època d'apogeu agrícola evidenciat per la construcció de les tines i la premsa de vi.</p> | 41.9999983,1.7551084 | 396900 | 4650526 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54197-foto-08132-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54197-foto-08132-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54217 | Ex-vot de l'entrada del rei Ferràn a Baiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vot-de-lentrada-del-rei-ferran-a-baiona | <p>CARRERAS, J. (1999). 'Els exvots pintats de La Torreta'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 32-35.</p> | XIX | <p>Aquest ex-vot forma part del conjunt de exvots de l'església de La Torreta. És de dimensions més grans que la resta i és l'únic realitzat sobre tela. Mostra el rei ferran VII (1784-1833) dret en un carro arribant a Baiona. Està envoltat de soldats uniformats. En la part superior hi ha un batalló afusellant a un grup de gent. A la part superior i al centre, hi ha la imatge de la Mare de Déu dins un cercle de flors i envoltada de núvols. L'escena és travessada per una inscripció amb formes sinuoses: 'Entrada de Fernando 7º ab traycio de Bonaparte en Bayona. Ultimamen los francesos quedan derrotats per lo exercit dels aliats'. És per tant un dessitg del donant de la victòria dels aliats sobre els francesos.</p> | 08132-113 | Església de Santa Maria de La Torreta. Sant Feliu de Lluelles. | <p>Els exvots pintats són ofrenes d'agraïment i a la vegada memòria dels fets pels que s'ha implorat ajuda a la Mare de Déu, generalment. Són composicions pictòriques que representen una escena en la que sempre apareix la Verge a la que es demana que intercedeixi a favor de la petició que fa l'interessat; l'exvot es realitza en senyal d'agraïment per la gràcia concedida. És un tipus d'art popular que va ser molt freqüent a partir del segle XV. Aquesta pintura s'enmarca dins la Guerra del Francès, fent referència a l'arbitratge de Napoleó que es resolgué amb la constitució de Baiona al 1808, proclamant José Bonaparte com a rei d'Espanya, motiu que va provocar la guerra.</p> | 41.9978136,1.6941798 | 391850 | 4650358 | 1813 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54217-foto-08132-113-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per entrar a l'església cal demanar que obrin a la casa Can Basora. Actualment l'Àmbit de Recerques del Berguedà està realitzant un inventari de tots els exvots del Berguedà. S'han fotografiat tots els exvots, tot i que es fitxen com un conjunt, excepte el més gran. La pintura és de factura senzilla en general, plana i de colors vius. Hi ha un total de 42 exvots petits. | 99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54149 | Ca n'Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nagut | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> | XVI-XVIII | <p>Aquesta casa de pagès es troba a prop de l'església i cementiri de Sant Jaume de Codonyet, formant conjunt amb la casa Jordana, propietat de ca n'Agut. És un edifici de planta basilical, cobert a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. És una casa de planta, dos pisos i golfes. Com moltes cases catalanes, la façana té l'eix de simetria descentrat respecte a l'ordenació de les seves obertures, ja que les finestres i balcons estan situats al costat de dos finestrals (un a cada pis) a modus d'eixida, adovellats i d'arc de mig punt rebaixat, que es troben desplaçats cap al costat dret de la façana. El finestral del segon pis actualment es troba tapiat. La porta, adovellada i d'arc de mig punt es troba a l'interior, ja que la casa va ser ampliada per la façana fent una eixida i obrint a la planta l'accès amb volta de canó. L'interior està distribuït en tres crugies perpendiculars a la façana i s'observen les ampliacions: el primer edifici estaria situat al centre i al costat de tramuntana, creixent primer cap el costat de llevant construint dues voltes de canó paral·leles entre elles i amb la façana, amb les pedres posades a plec de llibre; després s'amplià pel costat de ponent, construïnt una sola volta perpendicular a les dues anteriors. Finalment es va afegir el cos de l'eixida davant de la façana i la porta principal amb una volta a cada crugia. Davant de la casa, amb ajuda d'altres coberts, es tanca el recinte de l'era a modus de baluard. A la sala es conserva una llinda amb la data 1756 i adhosada al mur de NW hi ha una antiga tina de cairons dins d'una edificació.</p> | 08132-45 | Sorba | <p>Aquesta seria una de les cases antigües de Sorba, tot i que no es conserva documentació medieval que faci referència. Al Fogatge de 1553 s'esmenta a Berthomeu Agut a Sorba i Codonyer, collecta de Cardona (IGLÉSIAS, 1979). La casa s'esmenta a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles. Figura al 1766 com casa major delmera (aquella que més produïa de cada parròquia i que havia de lliurar el delme a la hisenda reial) tal i com es recull a L'Excusado de les parròquies del Solsonès i Berguedà (PLANÈS, 1985). El subarrendatari era Josep Farguell, negociant. El cultiu de la vinya es fa evident en les restes que es conserven: una premsa de vi a l'interior de la casa, la base de pedra d'una premsa de grans dimensions (2m de diàmetre), i dues tines, una al costat de la casa i una altra molt propera.</p> | 41.9774025,1.6531847 | 388419 | 4648144 | 1553 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54149-foto-08132-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54149-foto-08132-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54149-foto-08132-45-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A l'era de davant de la casa es conserva un sarcòfag de pedra allargat, que medeix 1,50 m, i que possiblement s'extreiès del cementiri veí. No es fa fitxa perquè es desconeix el seu orígen i utilitat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54120 | Cal Sabata de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata-de-dalt | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Capbreu de Montmajor, 1762. ACA, notarials Berga vària, 3er v, 155 N. Manuscrit.</p> | XVIII | <p>Aquesta casa es troba al peu del turó del castell de Montmajor (Monte Maiore), aprofitant el desnivell natural que fa el terreny i adaptant-se a les terrasses. És un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal i aquesta orientada a migdia. A la façana principal s'obre la porta adovellada d'arc de mig punt, tot i que al baixar una mica una de les dovelles fa un efecte lleugerament apuntat, i que es troba desplaçada al costat esquerre de la façana. La casa va ser ampliada pel costat esquerre, afegint tot un cos paral·lel. A l'interior, una columna central de secció quadrada porta una data inscrita: 1739. Davant de la casa s'han anat afegint un seguit de coberts, un d'ells era l'antiga masoveria de cal Sabata. A prop de la casa hi ha una font i una bauma dins la qual hi ha una tina excavada a la roca. Tot i ser una de les cases més antigües, no conserva elements d'època medieval, possiblement degut a la reutilització i reconstrucció al llarg del temps.</p> | 08132-16 | Montmajor | <p>Cal Sabata és una de les cases del petit nucli que es va construir al peu del castell de Montmajor i de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní. La primera referència del castell és de l'any 983, i de l'església l'any 1050, per tant suposem que ja al segle XI existia aquest nucli. Als fogatges de 1365 i de 1553 hi havia 4 focs (IGLESIAS, 1982), mentre que al 1708 ja hi havia 14, la major part a la zona de Els Plans. Al fogatge de 1553 s'esmenta a Armenter Sabata (IGLESIAS, 1979) fogatjat a Montmajor. Aquest nucli estava format per vàries cases, entre elles cal Sabata (Armenter Sabata) i Can Barri vell, que es trobava al costat d'aquesta i de la que tan sols resta un mur ja que al segle XVII es va construir la casa nova, tal i com costa al llibre d'òbits de l'arxiu parroquial de Montmajor (caseta de nou edificada donde pervivencias de la casa den Sabata, 1693). Aquestes dues cases, can Barri vell i can Sabata, pagàven delmes al monestir de Santa Maria de serrateix el 1581 (ADS, capbreu). Al finals del segle XVII es va construir la nova casa al pla (Cal Sabata de Baix, antigament coneguda com cal Sabata dels Plans). Al Capbreu de la Baronia de Montmajor de 1762 (ACA, notarials Berga vària) consta que la casa pertanyia per venda a carta de gràcia a Joan Santamaria prevère de Sant Sadurní de Montmajor i que capbreuava al baró i senyor de Montmajor, Anton de Tamarit.</p> | 42.0062931,1.7352599 | 395267 | 4651248 | 1739 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54120-foto-08132-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54120-foto-08132-16-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-11 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54182 | Cova de Sant Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-sant-serni | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | <p>Aquesta cova és un forat buidat en una gran roca. És un forat quasi rodó, de 2 metres d'alçada, 1,80 de profunditat i 2,35 metres d'amplada. L'alçada total de la roca en la que s'obre la cova és de 4 metres. A la part superior de la fornícula hi ha gravats dos costats d'un triangle amb l'angle a la part superior. A l'interior semblen distingir-se gravades a la pedra unes fugures que semblen el contorn de diferents animals.</p> | 08132-78 | Gargallà. Casa Fígols | <p>Sembla que en aquesta cova es va trobar la imatge de Sant Serni (Cerní o Sadurní), que després es convertí en el patró de l'església de Santa Magdalena de Fígols, tot i que no hi ha cap llegenda associada que ho asseguri. L'església de Santa Magdalena de Fígols era advocada primerament a Sant Sadurní i depenent en els seus orígens del monestir de Ripoll des de la repoblació de Guifré el Pilós al segle X. L'església i el lloc de Fígols juntament amb altres propietats de Ripoll a la zona, com Gargallà i Sorba, eren punts d'enllaç i de reforç entre els castells de Cardona i de Casserres durant els segles IX i X. No sabem quan es va canviar l'advocació, ja que el 1715 encara era Sant Sadurní de Fígols i el nom de Santa Magdalena el prendria degut a la fundació d'un benefici amb el titular d'aquesta santa, creat el 1769 per l'amo de Torrabadella (BACH, 2002).</p> | 41.9673800,1.7115400 | 393237 | 4646957 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha un indicador al camí que mostra la ubicació a la dreta del camí. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54162 | Creu de terme dels Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dels-rasos-de-peguera | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Aquesta creu, també coneguda com la Creu del Cabrer, es troba al cim dels Pasos de Peguera, marcant el límit entre els municipis de Montmajor i Castellar de Riu. És una creu de ferro, d'una alçada considerable, situada sobre un peu format per una muntanya de roques. La creu de els braços laterals més curts que el central, i sobre ella hi ha la imatge de Crist.</p> | 08132-58 | Canals de Catllarí | <p>Les creus de terme es posàven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant els seus límits, tal i com indica el nom. La creu de terme dels Rasos de Peguera indica el límits entre els municipis de Montmajor i Castellar del Riu.</p> | 42.1416914,1.7645053 | 397906 | 4666247 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54171 | Cal Planes d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planes-daguilar | <p>DANÉS, J. (1933). 'Gènesi de l'estructura arquitectònica de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | XVII | <p>Aquesta masia presenta l'estructura clàssica correponent al grup I definit per Danès: coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, planta, pis i golfes; construida amb blocs de pedra, més grans i escairats a les cantoneres, finestres amb llinda i porta adovellada amb arc de mig punt i les dovelles força irregulars. Les finestres de la façana principal son amb llinda i amb dues lloses en angle a la part superior com a sistema de descàrrega del mur. A la façana de migdia es va afegir un cos amb un assecador obert a les golfes i un arc carpanel de maó a la part dreta que està tapat. Aquesta ampliació es veu perfercatemnt a la façana principal i es va fer al 1705. L'interior conserva l'estructura clàssica en tres crugies, tot i que no conserva elements que mostrin l'antigor de la casa. A la planta baixa hi ha dues finestres espitllerades.</p> | 08132-67 | Gargallà (Aguilar) | <p>Masoveria del Sunyer d'Aguilar construida al segle XVII i ampliada l'any 1705 amb una eixida al migdia, tal i com demostra la data a una llinda. Probablement va se construida una mica abans que la casa nova del Sunyer. La casa va estar habitada fins als anys seixanta i, des de llavors, resta quasi abandonada. La casa forma part del conjunt del Sunyer, format per l'antiga església i castell, la nova església, la casa cal Gep i la masia nova del Sunyer. El senyor d'Aguilar al segle XVI era Miquel Gibert i d'Aguilar, que també eren senyors del Pujol de Planès i vivien a Cardona; al 1719 el senyor d'Aguilar era marquès i vivia a Perpinyà (IGLÈSIAS, 1974).</p> | 41.9527402,1.6960144 | 391926 | 4645351 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54171-foto-08132-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54171-foto-08132-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En alguns inventaris es nomena aquest mas com la masia vella del Sunyer, tot i que els propietaris de la casa ens han dit que mai li han dit així. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54207 | Santa Maria de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torreta | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995. MONTSERRAT (2003). L'Eva anà al santuari de La Torreta. El Babau, revista de Navès. Juliol 2003. Nº 64, pàgs 11-13.</p> | XIV | <p>Aquesta petita església és sufragània de Sant Feliu de Lluelles i forma part del terme de Montmajor. Anteriorment havia estat capella de la casa Cortielles de Navès. Hi ha unes imatges de la Mare de Déu i dos sants que són modernes. Sembla possible que l'antiga imatge romànica de la Mare de Déu es trobi entre el fons d'imatges del Museu Episcopal de Vic, però no es sap exactament quina és. És una petita capella de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant i amb la façana i porta principal orientada a ponent. Davant la porta s'aixeca un porxo cobert amb teulada a doble vessant i suportat amb dos pilars de pedra i tancat per un petit mur a modus de bancada. Anteriorment la teulada del porxo era d'una vessant. La porta és adovellada amb una motllura a l'extrem de les dovelles de forma semicircular, possiblement feta en alguna reforma al segle XIV o XV. Al carener damunt la porta hi ha un campanar d'espadanya d'una sola esqueixada d'arc de mig punt i amb una campana petita; a la part superior hi ha una creu de ferro. Al mur de l'esquerra (sud) sobresurt un cos rectangular on es troba la sagristia. A l'interior es pot veure l'obra de pedra amb carreus de gran tamany i disposats de forma molt regular. La nau és coberta amb volta de canó apuntada, amb el presbiteri rectangular i amb una petita finestra d'arc de mig punt i decreixent cap a l'exterior. El terra és fet de rajols de ceràmica i alguns encara conserven dates de la seva fabricació (al segle XVI), ja que es van conservar els rajols que estaven en bon estat. Hi havia un altar de pedra sorrenca que estava partit per la meitat i en mal estat, i es optar va substituir-lo en fer la remoldelació, per un altra de granit nou. L'antic es troba davant de l'església. A les parets laterals interiors hi ha penjats tots els exvots. A la sagristia hi ha una calaixera i s'ha guardat la lipsanoteca que es va troba al 1997. A l'interior es conserva una imatge de la Mare de Déu, possiblement de finals del barroc, però molt repintada i amb poc valor artístic.</p> | 08132-103 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Capella situada al centre de la zona més poblada del terme de Sant Feliu de Lluelles i Pegueroles. És una petita capella i possiblement el nom li vé d'una antiga torre de guaita al costat de can Basora (castell de Meda). La primera capella seria construïda en època romànica, conservant la volta reconstruida ja en època gòtica. És sufragània de Sant Feliu de Lluelles. Per davant de la casa de Can Basora pasava el camí Ral de cal Bisbe, o camí Ral de Berga a Solsona. Davant de l'església de la Torreta hi havia unes fites que marcàven la meitat del trajecte entre les dues ciutats.</p> | 41.9978455,1.6941467 | 391848 | 4650362 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54207-foto-08132-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54207-foto-08132-103-2.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es fa missa cada primer i tercer diumenge de mes, un capellà de Solsona. Es van realitzar obres de remodelació l'any 1997, repicant tot l'estuc de guix que cobria les parets i treient una estructura de fusta que formava un cor sobre la porta d'entrada. Durant aquestes obres de remodelació es va trobar darrera l'altar una pedra tallada que protegia una lipsanoteca que contenia relíquies i dos pergamins: un referents a les relíquies i l'altre l'acta de consagració de Sant Martí de Pegueroles. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54123 | Can Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barri-1 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> | XVII | <p>Aquesta és una casa bastant moderna d'estructura clàssica i amb planta basilical. Té planta, dos pisos i golfes, és coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. La façana presenta una estructura simètrica, amb porta d'arc rebaixat central, una tribuna més moderna al centre del primer pis i un balcó a cada costat, tres finestres al segon pis, i una porta d'arc de mig punt al centre de les golfes, amb un òcul circular a cada costat. Davant la porta l'espai queda tancat per un baluard amb porta de ferro. La casa està envoltada de coberts, detacant el femer construit amb volta de canó. La casa està estructurada interiorment en tres crugies perpendiculars a la façana. Destaca la volta rebaixada de maó que cobreix tot l'espai d'accès a la casa i l'escala al fons formant una L, que dóna accès al primer pis i directament a la sala. La sala articula tot l'espai, ja que es troba al centre i a ella dónen les habitacions. Algunes de les portes conserven llindes amb roses de la sort i algunes dates. A la sala es conserva una capella al mur de migdia i el rellotge al mur de ponent. La casa ha estat molt reformada al llarg del temps i no es conserven gaires elements.</p> | 08132-19 | Montmajor | <p>Can Barri vell era una de les cases del petit nucli que es va construir al peu del castell de Montmajor i de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní. La primera referència del castell és de l'any 983, i de l'església l'any 1050, per tant suposem que ja al segle XI existia aquest nucli. Al fogatge de 1553, Andreu Barri alias Castella, era batlle i va ser l'ecarregat de fer el recompte del fogatge de Montmajor (IGLÉSIAS, 1979). Aquesta casa també figura als fogatges de 1365 i al de 1497, i s'esmenta a un pergamí del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS, doc. 176), pel que es fa un establiment a Guillem de Barri, a la seva dona Ermessèn i a la seva filla Guillelma casada amb Ferrer de Llena, l'any 1261. Aquestes dues cases de l'antic nucli, can Barri vell i can Sabata, pagàven delmes al monestir de Santa Maria de serrateix el 1581 (ADS, capbreu). A finals del segle XVII es va construir la nova casa de can Barri al pla situat davant del castell, i abandonant l'antiga casa que amb el temps va anar desapareixent. Figura al 1766 com casa major delmera (aquella que més produïa de cada parròquia i que havia de lliurar el delme a la hisenda reial) tal i com es recull a L'Excusado de les parròquies del Solsonès i Berguedà (PLANÈS, 1985). El subarrendatari era Joan Argentó, fuster. La família que ocupa actualment la casa la va comprar fa uns 100 anys, per tant no porten el cognóm Barri.</p> | 42.0083600,1.7317300 | 394978 | 4651482 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54247 | Balielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balielles | <p>CLOTET, D. (2001). La vida a l'enclavament de Balielles. Berguedà Setmanal, 20 octubre 2001. Diari Regió 7. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XII-XVII | <p>Balielles és una finca forestal situada al peu dels cingles de Busa per la seva vessant nord. El conjunt format per la casa i la capella es troba en un lloc elevat respecte a l'entorn i amb molt bona visibilitat de la finca. La casa és d'estructura rectangular, amb planta, pis i golfes, teulada a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. La casa va ser construida en diferents fases. La més antiga, probablement dels primers segles de l'esdat mitjana i coincidint amb la documentació que cita la casa al segle XII, és una estructura tipus torre. La torres està construïda aprofitant un desnivell i recolçat a aquest; és un edifici de planta, dos pisos i golfes, construit amb bloc de pedra grossos i molt ben escairats i que havia tingut espitlleres a la planta baixa fins que es va obrir finestres més amples. A les golfes hi ha un seguit de forats alineats molt similars als que hi ha a la torres del molí de Querol. A aquesta estructura es va afegir un altre edifici que és dues vegades aquesta. Està estructurat en dues crugies perpendiculars a la façana que es repeteix en el pis. La porta principal,adovellada i d'arc de mig punt, es troba a la crugia de l'esquerra, de manera que queda centrada a la façana. La casa té capella dedicada a Sant Andreu i cementiri familiar. La família de Valielles s'ha fet càrrec de vigilar la boixeda i no ha permés que es tallès el bosc, per aquest motiu es conserven els boixos centenaris.</p> | 08132-143 | Balielles de Busa. Correà | <p>És la única casa de l'enclavament de Balielles habitada ininterrompudament. Fa poc es va arreglar l'altra casa, Vilamala. L'enclavament de Valielles és documentat des de el segle XII (any 1125. BACH, 2002). La casa va passar a mans de l'actual família al segle XVII, possiblement el moment en que s'amplia. Tot i que pertany a Montmajor, físicament es troba dins els límits de Navès al Solsonès (Lleida). Es troba inclós dins l'Espai Natural d'Interès (PEIN) de la serra de Busa, Els Bastets, Lord.</p> | 42.1105286,1.6718101 | 390192 | 4662902 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54247-foto-08132-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54247-foto-08132-143-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El topònim Valielles, tan l'hem trobat escrit amb V com amb B, si bé el cognóm i la casa s'especifica amb B i el de l'enclavament amb V. En les escriptures antigues de la casa el topònim és amb V, Valieles, trobat per primera vegada l'any 1125 (BACH, 2002). Per arribar a la casa cal agafar una pista a la dreta just després de passar el pont de Llinars de l'Aigua d'Ora, després de l'entrada a aquest municipi del Solsonès. Es pot arribar també des de Sant Pere de Graudescales a travès d'una pista que travessa Bussa. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54230 | Boixeda de Valielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixeda-de-valielles | <p>VINYETA, R. (1966). Els arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Art i Paissatge. Ed. Celblau. Torelló.</p> | XV | <p>Bosc de boixos (buxus sempervirens) que es troba al peu de les cingleres de Busa per la seva cara nord. El bosc està format per dotzenes d'exemplars de boixos, potsér més de 200, agrupats de 3 a 6 exemplars en cada soca, d'un gruix superior als 20 cm de diàmetre i amb una alçària superior als 20 metres. Es calcula que la majoria d'exemplars poden tenir una antigüitat superior als 600 anys. La conservació dels bosc ha estat gràcies a la família de la casa Valielles que ha vetllat durant generacions en que no es talli aquest bosc.</p> | 08132-126 | Balielles de Busa. Correà | <p>Segons opinió de Ramon Vinyeta (VINYETA, 1966) aquests boixos poden tenir una antigüitat d'uns 600 anys, és a dir, des del segle XV. Aquesta conservació excepcional s'ha pogut debre possiblement a la cura de la família de Balielles i al fet de que es troben en un paratge d'accès bastant difícil i per tant l'explotació del bosc ha estat mínima.</p> | 42.1098423,1.6743149 | 390398 | 4662822 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la memòria del Pla d'Espais d'Interès Natural de l'any 1992, es proposa promoure la inclusió del bosc de boixos de Valielles, en la delimitació de superfícies forestals d'àrea reduïda a que fa referència l'article 10 de la llei 12/1985 d'espais naturals. El topònim Valielles, tan l'hem trobat escrit amb V com amb B, si bé el cognóm i la casa s'especifica amb B. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54154 | Ca n'Estruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc | <p>DANÉS, J. (1933). 'Gènesi de l'estructura arquitectònica de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | XVII-XVIII | <p>Ca l'Estruc es troba molt a prop de l'església de Santa Maria de Sorba. La seva estructura correspón a l'esquema més tradicional dels que van ser classificats per Danès (1933) i que correspón a les cases construïdes al segle XVII: planta rectangular amb esquema basilical, carener paral·lel a la façana principal que està orientada a migdia i coberta a dues vessants. De planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana es poden observar dues fases constructives: una més antiga al costat esquerre i en la que destaca un parament fet amb blocs de pedra més grossos que la resta i en el que s'obre una espitllera; la casa va crèixer cap al costat dret, obrint una nova porta d'arc rebaixat que actua com a eix de simetria, ja que els balcons estan disposats a sobra d'aquesta porta i a cada costat. La llinda del balcó central porta la inscripció: JOSE PARERA I CASAS 1887. Destaca una eixida tapada al costat esquerre formada per dos arcs de mig punt. La casa té una capella familiar integrada dins el cos de la casa que a l'exterior queda palesa per les obertures d'una finestra geminada de petits arcs apuntats de tradició renaixentista, situada al segon pis. A l'interior, la casa està dividida en cinc crugies perpendiculars a la façana i que a la planta baixa estan cobertes amb volta de canó. La central és més ample que les quatre laterals que es reparteixen dues a cada banda. S'accedeix a la sala a traves d'una escala de pedra ampla. La sala destaca per les grans proporcions, tan de longitud i amplada com d'alçada del sostre. A ella s'obren les habitacions i trobem varies llindes amb dates e incripcions (ATONIA STRUCH 1707; TAREZA ASTRUCH), així com una petita capella encastada a la paret i el rellotge. La banda esquerra de la sala és coberta amb volta de canó al primer pis, fet poc freqüent en aquest tipus de cases i degut possiblement a que es tracta de la part més antiga de la casa. Davant la casa i formant angle amb aquesta, trobem a cada costat la pallisa i les corts, quedant tot el conjunt tancat per un baluard i un mur construits al segle XVIII; s'accedeix a través d'una porta de ferro entre dos pilars. L'era queda davant d'aquesta entrada i davant d'ella s'aixeca una altre cort i el femer cobert amb volta de canó, tot obra de finals del segle XIX.</p> | 08132-50 | Sorba | <p>Ca N'Estruch va ser construida durant la segona meitat del segle XVII sobre una altra casa anterior, possiblement del segle XIV. La casa ha estat fruit de diferents obres de remodelació i ampliació realitzades pels diferents hereus. Al 1720 una pubilla, Magdalena Estruch, es va casar amb Josep Parera. Aquest fet va fer modificar el cognom que a partir d'aquest moment serà Parera, i que encara es conserva actualment. En aquesta època es fan obres de remodelació a l'interior de la casa. La masia surt esmentada a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles, com a pagadora dels delmes i primicies que corresponien a l'església de Santa Maria de Sorba. Al 1887 Josep Parera i Casas es va casar amb Dolors Rosas de can Riera de Sagàs, pubilla que va venir amb molts diners que va invertir en la casa i va fer més obres de reforma a l'interior, a la façana i va construir la major part dels estables i pallises del voltant. Era una de les cases més importants de Sorba i tenia moltes propietats fonamentalment en terres, a més del Molí de Sorba.</p> | 41.9673082,1.6687470 | 389692 | 4647004 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54154-foto-08132-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54154-foto-08132-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els propietaris conserven un important fons documental de la casa des del segle XVI que es documenta a part. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54132 | El mercat de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercat-de-montmajor | <p>RIBA, R. (1996). El mercat de Montmajor. Inèdit. CASTELLS, T. (1982). El mercat de Montmajor. A L'Erol nº 2, pàgs. 37-38.</p> | XX | <p>Cada dimecres al matí es celebra mercat a Montmajor, aplegant pagesos de tota la comarca i entorns que van a realitzar transaccions comercials de diferent tipus, essent també un punt de trobada de la zona. Així aquest mercat s'ha convertir en un dels més importants de la zona. Per tal de commemorar aquesta tradició, coincidint amb la diada de l'11 de setembre, els vilatans del Municipi de Montmajor celebren una festa que rememora els inicis d'aquest mercat.</p> | 08132-28 | Montmajor | <p>El mercat de Montmajor es va començar a organitzar l'any 1929 per iniciativa de Ramon Riba i Joan Fígols per donar l'oportunitat a pagesos i marxants de fer les seves compres i vendes sense haver-se de desplaçar pel veïnat. En Ramon Riba, conegut com 'el Panxut de la Casanova' tenia botiga amb tot tipus de gènere i també un hostal; en Joan Fígols, conegut com 'Joan de cal Sastre' era també hostaler i botiguer. Es va organitzar el mercat als Plans, l'actual plaça Major, i en els seus incis va provocar conflictes amb comerciants de Berga i Casserres que es sentiren perjudicats per aquest nou centre d'intercanvi. De l'any 1929 al 1935 va anar consolidant-se; del 1935 al 1939 passà a ser controlat pel Sindicat de Rabassaires que tenia el magatzèm a l'església; a partir del 1939 apareixen nous factors com l'intercanvi i l'estraperlo; durant els anys 50 va tenir el seu màxim esplendor i després va davallar una mica; actualment es manté estable cada dimecres. El mercat era el lloc on la gent no tan sols anava a comprar, sinó que es feien tractes de tot tipus, o simplement, era un mitjà de relació social i lloc de trobada. Es poden degustar els típics esmorzars de montanya: peu de porc, vedella amb bolets, bacallà, tripa i peu o freginat, a més dels característics embotits elaborats a Montmajor.</p> | 42.0177020,1.7352631 | 395285 | 4652515 | 1929 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54132-foto-08132-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54132-foto-08132-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54209 | Lipsanoteca de Santa Maria de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-santa-maria-de-la-torreta | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | Tot i ser de fusta, l'estat de conservació del conjunt és molt bó. | <p>Caixa de fusta feta en un tac de fusta de 6,2 x 14,5 x 6,3 cm. El tac està buidat longitudinalment i té una ranura en la part superior on encaixa la tapa. Es trobada dins un bloc de pedra amb l'interior buidat i tallat amb la forma de la caixa per tal de protegir-la. La decoració és molt simple i tota incisa. A la tapa hi ha una creu envoltada de ratlles i amb una marc rectangular al voltant. A les parets llargues es repeteix un dibuix amb ratlles horitzontals i verticals separades per una franja llisa. A l'interior hi havia unes relíquies i dos pergamins: un de 33'5x8 cm (l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pegueroles) i l'altre de 11,5x4,2 cm (certificat de procedència de les relíquies). Les relíquies són dins un tros de tela de color vermell i consisteixen en fragments d'os de diverses mides, dos trossos de cera, un tros de tela groga que envolcalla uns pessics de terra i pedres. Tot el conjunt de relíquies està dins una bossa blanca lligada amb un fil. Dins la mateixa pedra on hi havia la lipsanoteca també es va trobar un manyoc de cabells trenats i diversos fragments d'un segell de cera.</p> | 08132-105 | Sant Feliu de Lluelles | <p>En el decurs d'unes obres de rehabilitació a l'església de Santa Maria de la Torreta, el dia 28 de març de 1997, es va trobar al mur de darrera de l'altar i a sota de la finestra central de l'absis una lipsanoteca. Aquesta es trobava protegida per una pedra amb un relleu tallat per albergar la lipsanoteca de fusta. Eren presents Mn. Ramon Barrera Serra, encarregat de la capella, i Mn. Joaquim Calderer, de la comissió d'art del Bisbat de Solsona. Tot i que l'acta de consagració és de l'església de Pegueroles didicada a Santa Maria, és molt possible que es tracti d'aquesta mateixa església de La Torreta. Als pergamins s'especifica que els ossos són relíquies dels màrtirs romans Joan i Pau que es van posar en consagrar l'església, mentre que la terra i restes de ciri procedeixen del Sant Sepulcre i van ser portades per Arnau Mir de Tost.</p> | 41.9979332,1.6941905 | 391851 | 4650371 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54209-foto-08132-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54209-foto-08132-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54209-foto-08132-105-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La lipsanoteca, les relíquies i la pedra es guarden a La Torreta, mentre que els pergamins es troben a l'Arxiu Diocesà de Solsona per tal de garantir la seva conservació. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54198 | Cal Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planas | <p>PERETÓ, Maria (2002). Història del poble de Gargallà. Treball inèdit presentat com a crèdit de síntesis de batxillerat. Institut de Batxillerat Guillem de Berguedà. Berga.</p> | XVII | <p>Cal Planas és una de les cases que, junt amb cal Vima, cal Llovet dels Pujants, cal Guilella, cal Company i cal Fuster, forma el nucli del poble de Gargallà al costat de l'església parroquial de Sant Andreu. És una casa de planta, pis i golfes, amb la façana oberta a migdia, teulada a dues vessants amb el carener perpendicualr a la façana. La porta d'entrada es troba desplaçada al costat esquerre de la façana i és adovellada d'arc de mig punt. Al pis es conserven dos balcons amb llindes de pedra i a les golfes dues finestres amb arc de mig punt de maó. El cos de la dreta, on hi havia el forn i la botiga, és una ampliació de la casa que ara no es distingueix degut a que tota està arrebossada amb ciment.</p> | 08132-94 | Gargallà | <p>Aquesta casa construïda l'any 1685 i restaurada amb el pas del temps, no destaca tan pel peu passat històric com per les activitats econòmiques que es duïen a terme fa una trenta anys, ja que hi havia un forn de pa i una botiga. Venia un forner dos o tres cops a la setmana i feia el pa del veïns amb la farina que aquests portàven. La botiga la portava Lola Palau i cobrava en farina per fer pa.. La botiga i el forn es van tancar perqué el negoci no era rentable i des de llavors la família es dedica al conreu i la ramaderia. Son propietaris de quatre cases: Cal Llovet del Pla, Cal Trinxa, el Forn i Cal Metge que es troba en ruïnes.</p> | 41.9701400,1.6991578 | 392216 | 4647279 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54198-foto-08132-94-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54212 | Can Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-besora | <p>LLORENS I SOLÉ, A. (1986). Solsona i el Solsonès en la Història de Catalunya. Ed. Virgili i Pagès. Lleida.</p> | XVIII | <p>Can Besora es troba molt a prop de la petita església de Santa Maria de La Torreta. És una casa feta en diferents etapes i que va tenir un orígen medieval tot i que no queden restes visibles degut a la reutilització. Té una estructura en forma de torre central, amb planta, pis i golfes, façana oberta a ponent i teulada a dues vessants amb el carener perpendiculat a la façana. A aquesta estructura es fa afegir pel costat dret un cobert amb murs de pedra i més tard es va ampliar la casa pel costat esquerre amb parets de maó vist. En el lloc d'aquesta ampliació hi havia una tina de cairons que va ser desmuntada fa uns anys. La llinda de la porta principal porta la data 1762. La finestra del primer pis té una petita motllura gòtica a la llinda. No es veu cap traça visible en el lloc on es creu que hi havia el castell, al costat esquerre de la casa, tot i que és un lloc elevat respecte al camí.</p> | 08132-108 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Per davant de la casa de Can Basora pasava el camí Ral de cal Bisbe, o camí Ral de Berga a Solsona. Davant de l'església de la Torreta hi havia unes fites que marcàven la meitat del trajecte entre les dues ciutats. Sembla que el castell de Meda (segles XIII-XIV) es trobava situat al costat de l'actual can Basora de La Torreta, al peu del camí Ral de Solsona i protegint aquest. Al 1163, Guillem, senyor de l'Espunyola, llega al seu nét Guillem de Meda els drets que té a la Vall de Lord. El 1247 apareix en un document la senyora del castell de Meda, Saurina de Talavera. Al 1300, Arnau del Pujol, cavaller, ven al paborde de Solsona, Ponç de Vilaró, tots els feus que té al castell de Meda. El pare de l'actual masover explicava que en fer un camí per darrera la casa (nord-est), va trobar una tomba amb ossos i una espasa. Les pedres del castell es van fer servir per construïr la casa, possiblement feta a inicis del segle XVIII. A darrera de la casa hi ha el sól d'una antiga tina folrat de cairons marrons i que es va destapar fa pocs anys.</p> | 41.9966415,1.6938256 | 391819 | 4650228 | 1762 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54212-foto-08132-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54212-foto-08132-108-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tenen la clau de l'església de La Torreta. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54251 | Casa Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals-de-catllari | <p>PERARNAU, R. (2001). Els bandolers berguedans. Bagadanum nº IV. Bagà. ARMENGOU, Mn. Josep. Notes històriques de Llinars. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, nº 1, Miscel·lània d'autors, 1991 .</p> | XVII-XVIII | <p>Casa d'estructura important situada a l'antiga baronia de Canals de Catllarí a un extrem dels Rasos de Peguera. És una casa de planta quadrada, amb planta, pis i golfes, coberta amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Pel costat de migdia hi ha una antiga estructura formant angle recte i en la que s'obren tres arcs de mig punt a cada costat. Només es pot arribar caminant l'últim tram fins la casa després de travessar el riu Tec per una palanca.</p> | 08132-147 | Canals de Catllarí | <p>Canals de Catllarí forma una illa entre els Rasos, Llinars i Guixers que pertany a Montmajor. A la zona hi hagué altres cases i coves habitades, com la del cabrer, bandoler del segle XIX. Durant els anys 20, després de la construcció de la mina de Coll de Jou, es tallaren molts pins en els boscs de Canals, la majoria centenaris. Havia sigut baronia relacionada amb l'antiga Vall de Lord al comtat d'Urgell. L'església és esmentada a l'acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles l'any 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell (Sancti Martini de Caslarill). El lloc és documentat des del 1170 fins al segle XIV, apareixent el topònim amb algunes variants: Castaerill al 1269, Castlarye al 1307, Catllarí al 1705, a més de Caslarill al segle XII. L'església era el centre de l'antiga quadra d'aquest nom i estava sotmesa el segle XIV a l'església de Castellar del Riu. Passà més tard a dependre de l'església de Sant Iscle de Llinars de l'Aigua d'Ora també al segle XIV. El Cabrer, un dels bandolers més actius de la comarca, mort a inicis del segle XX, tenia un amagatall a la baga de Canals.</p> | 42.1492400,1.7257200 | 394713 | 4667132 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys; en arribar al pont de l'Aigua D'Ora prop de Llinars, s'agafa una pista en mal estat i costeruda. Cal deixar el cotxe abans d'arribar a l'esgésia per arribar a ella caminant. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54131 | Casamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamira | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIV-XVII | <p>Casa d'estructura rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que és orinetada a migdia. Té planta baixa, pis i golfes, i està situada en un lloc elevat del terreny i en una superfície rocosa. A la façana s'obre la porta principal, d'arc de mig punt adovellat i situada descentrada respecte a l'eix de simetria i al costat est. Al primer pis hi ha una eixida coberta formada per dos finestrals d'arc rebaixat de pedra i separats per tres pilastres amb capitells motllurats i que es troben al centre de la façana; en elles s'han obert finestres. A cada banda hi ha un balcó amb un angle de descàrrega de pedra sobre la llinda; la del costat esquerre porta la data grabada: 1853, i a l'altre no es distingueix. S'observen dues fases constructives: la més antiga, present als baixos de la casa i visible en l'estructura general de l'obra, amb murs compactes i presència de finestres espitllerades en tota la planta baixa; la segona, que és l'ampliació o reconstrucció del primer pis amb l'obertura de l'eixida i els balcons i realitzada a mitjans del segle XIX. Fa pocs anys es va rejuntar la pedra de tota la façana, fet que no permet apreciar les diferents fases constructives. Al costat de la casa hi ha un femer cobert amb volta de canó, seguint l'estructura típica de la zona. En un marge a la banda de llevant, hi ha les restes d'una antiga bassa amb murs de pedra.</p> | 08132-27 | Montmajor | <p>Aquesta casa formava part del territori que estava sota el domini del castell de Montmajor, tot i que no formava part del petit nucli encara que es troba situada al peu d'aquest. Al fogatge de 1553, s'esemnta a Lorens Casamira (IGLESIAS, 1979), al terme de Montmajor; junt amb els masos Sabata, Barri i Figuera. Al 1696 pagava el delme a la parròquia de Montmajor (ADS). Al 1698 hi vivia la família Massana i era anomenada Casa de la Mira (APM). Els actuals propietaris ho són des de fa uns 700 anys.</p> | 42.0068208,1.7383128 | 395520 | 4651303 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54131-foto-08132-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54131-foto-08132-27-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54186 | Torrebadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrebadella | <p>PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> | XVI-XIX | <p>Casa de planta rectangular fruit de diferents ampliacions que son visibles en la obra. Té planta, un pis i golfes; façana orientada a migjorn-llevant i carener paral·lel a la façana que està situada en una de les parets més amples. Distinguim tres cossos: el de més a l'esquerra és el més antic i té una porta adovellada tapiada a la planta baixa. Al costat d'aquest es va fer un nou cos en el que es va obrir una nova porta que ara és la principal i que queda tancada per un baluard amb porta construït el 1657. Aquesta porta adovellada és més ample que l'anterior i amb les dovelles més llargues, fet que demostra que és més moderna. Perpendicular al segon cos, es va afegir un altre construit el 1864 (data a la llinda del balcó, amb un crismó) que té un arc de mig punt a la planta que permet l'accés a les quadres, i una eixida amb doble arc de mig punt. L'interior de la planta del cos prinicpal està dividit en tres crugies, cada una corresponent a una època històrica: el més antic conserva un forn de pa i uns fogons de pedra; el del mig actúa com a distribuïdor de la casa i d'ell parteix l'escala que porta al pis; el de la dreta és un antic celler en el que havia hagut dos vaixells de roure que va desfer l'anterior masovera fa uns 60 anys. En aquest celler es pot veure la boixa, forat per treure el vi de les dues tines de cairons que hi ha a la part de darrera d'aquest cos i que actualment estàn tapiades i integrades a la casa. Al pis, a la façana oposada a la principal, hi ha una eixida amb tres arcs de mig punt i una finestra amb la data 1723. A l'interior de la casa, a la sala, hi ha una petita capella datada l'any 1728 i dedicada a Dant Celdoni i Sant Hermenter, màrtirs de la vila de Cardona, i en la que actualment hi ha una imatge de la Mare de Déu del Carme posada pels actuals propietaris i que substituí una de la Mare de Déu del Roser que portava posada uns 150 anys. Hi ha també una habitació amb alcova i des de ella s'accedeix a un oratori en una habitació de 2 x 4 metres. En ella hi ha un armari que fa les funcions d'altar de l'església datat l'any 1789. L'armari s'obre i es baixa la taula de l'altar que conserva unes relíquies, elements sagrats i necessaris per cel·lebrar l'eucaristia. L'armari és policromat i daurat i conserva una creu al seu interior. Les parets de l'oratori estàn policromades amb pintura a l'aigua imitant requadres i flors als angles, de tipus romàntic. Es conservaven dos quadres a la paret, un de Sant Pere que actualment no hi és, i un altre datat al 1880 del mil·lenari de la veneració de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. A la casa s'havia utilitzat una habitació com a escola a principis del segle XX, i a la que assistien els nens de les cases veïnes: Cal Company, Fígols i Torebadella. La majoria d'habitacions conserven festejadors a les finestres, fins i tot a les habitacions que hi ha a les golfes. La cuina conserva un foc rodó de pedra al terra amb una gran xemeneia que ocupa tota l'habitació i envoltat de bancs escons. Coserva també un torn, on es recull l'aigua de la pluja per al consum de la casa que es guarda en una cisterna subterrània, amb la peculiaritat de que a l'hivern l'aigua surt calenta i a l'estiu freda degut a la profunditat d'aquest dipòsit. Davant la façana principal s'obre l'era enrajolada en la que hi ha alguns corrons i la pedra d'un molí encairador. A l'interior es conserven dues piques de pedra de considerables dimensions on es guardava oli.</p> | 08132-82 | Gargallà | <p>De la parròquia de Sant Andreu de Gargallà. Al fogatge de 1553 surt Pere Torrabadella al terme de Fígols, col·lecta de Cardona. Durant el segle XVII eren propietaris els ducs de Cardona, que van ampliar la casa en diferents ocasions. Al 1657 es va fer la primera ampliació corresponent a la part de la porta principal; al 1723 es va fer una altra fase corresponent a la part posterior; finalment, al 1864 es va fer un ala nova a la casa on vivíen els amos. Figura al 1766 com casa major delmera (aquella que més produïa de cada parròquia i que havia de lliurar el delme a la hisenda reial) tal i com es recull a L'Excusado de les parròquies del Solsonès i Berguedà (PLANÈS, 1985). El subarrendatari era Josep Martí, traginer.</p> | 41.9507454,1.7081807 | 392931 | 4645115 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54186-foto-08132-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54186-foto-08132-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54186-foto-08132-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Dins el terme d'aquesta casa es troben els dolmens Serrat de les Pipes I i II. La casa tenia una important quantitat de documentació, però en ser el propietaris de fora, se la van endur al morir l'anterior propietari, el Sr. Lluís. També es van endur mobles i altres estris que van vendre a antiquaris de la zona. Desconeixem si aquest fons bibliogràfic i documental era molt important o no. A la casa hi ha diferents dates: 1657, 1723, 1743, 1864. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54172 | Calabuig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calabuig | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | X | <p>Casa molt modificada ja que s'ha realitzat una rehabilitació que ha modificat considerablement l'estructura original. La casa es troba situada sobre una elevació de roca, fet que li dona una imatge monumental. No es poden distingir els murs antics i no hi ha vestigis de llindes. Tan sols sabem per notícies orals que a l'interior es coservava un pany de pared amb opus spicatum.</p> | 08132-68 | Gargallà | <p>Havia sigut de la parròquia del Pujol de Planès fins a principis del segle XX en que passà formar part de Gargallà. La referència històrica més antiga la trobem a l'arxiu del Monestir de Santa Maria de Serrateix: l'any 989 en la donació d'un alou en el que estava inclós 'ipsas casas de Calabugo' (BOLÓS, 1983). Posetriorment diferents documents fan referència a la casa (1013, 1214) i al manso de Calabuig (1313, 1400), sempre pertanyent al Pujol de Planès. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1979) s'esmenta a Jaume Calabuig fogatjat al Pujol de Planès, col·lecta de Cardona. Durant els segles XVII i XVIII els censos del mas els cobràven els senyors del Pujol de Planès i la comunitat de prevères de Cardona. L'any 1672 es va vendre a carta de gràcia la meitat del mas a Joana Vilajossana de Serrateix, així com els masos a ell units, un anomenat Busquets (fons de Calabuig). El venedor, Pere Joan Calabuig, era gendre de Joana Vilajossana. Al 1673 Joan Calabuig ven l'altre meitat dels masos Calabuig i Busquets a Isidre Roca; s'especifica que a la casa hi havia 'vaixells, botes i piques olieres'; el mateix any Isidre Roca ven la meitat del mas a Joana Vilajossana. Al 1818 tenia agregats els masos Busquets i Catrà. Al 1854 el propietari Esteve Vilajossana i Comabella ven el mas a Pere Màrtir Cererols de Manresa. Al 1857 el mas és venut a Jacint Santcristòfol de Cardona.</p> | 41.9534105,1.7264200 | 394447 | 4645388 | 989 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54172-foto-08132-68-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es conserva a la casa un important arxiu familiar del qual l'Àmbit de Recerques del Berguedà va realitzar un petit resum de cada document que es troba a disposició dels investigadors. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54151 | Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballara | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. Documentació de la casa.</p> | XI-XVIII | <p>Casa que correspón a una de les tipologies clàssiques i alhora més antiga: planta rectangular, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana que és orientada a llevant; de planta baixa, dos pisos i golfes. Aquesta estructura és la que permet més modificacions a la casa i així ho manifesta, ja que el cos més nou s'obre a migdia on, a finals del segle XVIII, s'hi construí un annexe amb un pis de galeries d'arc de mig punt de maó amb una terrassa al nivell superior. El cos bàsic de la masia manté la tradicional sala al centre, mantenint així la planta basilical, molt curta. La casa es troba enlairada dalt d'un turó i adaptada perfectament al terreny de manera que la planta baixa de la cara de ponent correspón al primer pis de llevant. La part més antiga es troba al costat de llevant i està construida sobre una roca que forma una petita bauma a l'interior de la casa. Aquest cos es troba flanquejat per dos arcs diafragma apuntats que suporten l'estructura del primer pis. Més andavant la casa es va ampliar afegint un cos al costat de migdia i un altre al de ponent, en aquest es va obrir la porta principal adovellada i d'arc de mig punt, que actualment es troba a l'interior de la casa, i es va construir un arc de mig punt diafragma que suporta l'estructura del cos de migdia. Sobre aquesta base, entre els segles XVII i XVIII es va construir la sala i habitacions del primer pis, tal i com mostren les llindes de les portes: 1682, 1742, 1770, 1798. La sala destaca pel tipus d'obra amb la que està construida, de grans carreus ben alineats i ben disposats. En ella es conserva una fornícula amb una imatge barroca de la Mare de Déu del Roser. Posteriorment, entre els segles XIX i XX es van afegir dos cosos més al costat de ponent i un seguit de coberts que tanquen la casa per davant i per darrera.</p> | 08132-47 | Sorba | <p>Aquesta casa és una construcció de diferents èpoques. La informació més antiga és de l'any 1073, en un document de Sant Grau en el que es fa referència a ballarà com a límit, i conservat a l'Arxiu Diocesà d'Urgell. La primera referència directa és de l'any 1089, el testament de Guillem Arnau, propietari de Ballarà (Arxiu Diocesà d'Urgell). L'any 1093, Berenguer Isarn fa donació al monestir de Ripoll de la meitat de la fortalessa de Ballarà (fortitudine de bellarano), tal i com consta a un pergamí que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Això mostra que aquesta casa seria en els seus incis una casa fortificada que al segle XI estava sota la senyoria del monestir de Ripoll (BACH, 2002). Malgrat que l'estructura general és moderna, la casa es va construir aprofitant una antiga construcció que conserva alguns elements. Es conserven alguns documents en pergamí des del segle XIV (1330, 1355, 1430, 1488). La casa s'amplià entre 1669 i 1798. A finals del segle XVIII o inicis del XIX, s'amplià afegint l'anexe de migdia. Al fogatge de 1553 Macia Bellera era consol del lloch de Sorba i Codonyet, fent ell el fogatge. La casa s'esmenta a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles, com una de les cases de la parròquia de Sorba que havien de pagar a l'església anualment els delmes i les primícies que li corresponien. Històricament ha estat una de les cases més importants de la zona de Sorba.</p> | 41.9589476,1.6512214 | 388224 | 4646098 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54151-foto-08132-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54151-foto-08132-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54151-foto-08132-47-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els propietaris conserven un fons documental relacionat amb la casa. També conserven una col·lecció d'eines i maquinària agrícola antiga amb la que han fet una exposició privada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54184 | Claranès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claranes | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.</p> | XV-XX | <p>Casa que ha estat molt modificada al llarg de la seva història. Presenta una estructura clàssica de planta basilical, del tipus II classificat per Josep Danès, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana és orientada a migdia i presenta una estructura simètrica: porta al centre i dues finestres espitllerades a cada costat, al primer pis un balcó al centre i una finestra a cada costat, i a les golfes un balcó central. L'interior està dividit en tres crugies perpendiculars a la façana. La casa va ser totalment reformada a inicis del segle XX, essent arrebossada de ciment i ampliant les finestres que es troben acbades amb maó, igual que la porta d'arc rebaixat. No hi ha elements visibles que mostrin la segura antigüitat de la casa.</p> | 08132-80 | Gargallà | <p>Havia sigut de la parròquia del Pujol de Planès. Surt esmentat a la documentació del Monestir de Santa Maria de Serrateix, al voltant de l'any 1400: s'esmenta que el mas Claranès del Pujol de Planès tenia terres a la plana de Montamjor (BOLÓS, 1983). Ja al segle X la casa es trobava dins un alou que va ser donat al monestir. Actualment és una masoveria del Sunyer d'Aguilar. Reconstruida al 1956 i es construí un cobert al costat.</p> | 41.9462410,1.7052358 | 392680 | 4644618 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54184-foto-08132-80-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A prop de la casa hi ha una tina d'aigua excavada a la roca que té una escala a l'interior molt vertical a la paret. Dins el terme d'aquesta casa es troba el dolmen del Pla de la Fossa. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54205 | Col·lecció heràldica de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-heraldica-de-la-rectoria-de-sant-andreu-de-gargalla | XX | <p>Col·lecció de 94 escuts papals realitzats en plaques de ceràmica i en alt-relleu. Estàn cuits al forn i posteriorment policromats. És una mostra de tots els escuts papals històrics amb el símbol papals: la tiara central i els símbols específics de cada Papa. Tots estàn enmarcats sobre vellut vermell amb marc daurat. Es troben exposats en una sala a la planta baixa de la rectoria de Gargallà.</p> | 08132-101 | Gargallà | <p>Aquests escuts son obra d'un antic rector de Gargallà, Mn. Lluís Palau Ribalta, que va ser rector de la parròquia de 1968 fins a la seva mort al 1992.. Els va realitzar seguint les indicacions de Josefina Vilajosana, ceramista de la casa Cal Gener de Tòlics de Gargallà.</p> | 41.9706426,1.6995657 | 392251 | 4647334 | 1984 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54264 | Tina de Pedra del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-pedra-del-quer | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIV | <p>Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba a llevant de la casa Quer de Lluelles. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; un amida 1'80 m de diàmetre i l'altre 1 m de diàmetre, i aproximadament 1'30 m de profunditat, tot i que el recipient petit és menys fondo que l'altre que es troba mig cobert de terra. Entre els dos hi ha un forat que ara està molt engrandit i tapat amb pedres. Al recipient petit i a sota del forat que comunica amb l'altre, hi ha un encaix a la base que servia per recollir el líquid que sortia del vas més gros. Tot i que el seu ús inicial fou com a tina per vi, molts pagesos expliquen que s'havien utilitzat darrerament per fer l'oli de ginebre. A prop de les tines i a la mateixa roca, s'observen tres forats excavats allargassats que podrien ser tombes excavades a la roca.</p> | 08132-160 | Lluelles | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com les que trobem al terme de Montmajor a Carol (dos) o al Pujol de Planès (tres): un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota.</p> | 41.9985000,1.6678800 | 389673 | 4650468 | 08132 | Montmajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54264-foto-08132-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54264-foto-08132-160-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54242 | Tina 1 de Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-1-de-carol | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIII-XIV | <p>Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba al nord de la casa Carol de Sorba, sobre un gan bloc de roca al costat del camí que porta de carol a la casa Sant pare Vell. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre i tenen un tamany similar, el de més al nor medeix 180 cm i el de més al sud medeix 200 cm. La profunditat dels dos no es pot apreciar ja que es troben parcialment plenes de terra, però és superior als 150 cm. Tots dos recipients tenen encaixos situats a cada costat i diametralment oposats, a més d'un galze a la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. A la banda de la roca que dona al camí i en la que es pot veure un desnivell de la roca d'uns 4 metres d'alçada, es pot veure la boixa per on es buidava les tines, formada per un simple forat a la roca. A cada costat de les tines hi ha una incissió excavada a la roca per tal de desviar cap avall l'aigua de la pluja i que aquesta no entrès dins les tines.</p> | 08132-138 | Sorba | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com les que trobem al terme de Montmajor a Carol (dos) o al Pujol de Planès (tres): un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el ví per després guardar-ho en una bota. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com can Cabra i Torrebadella.</p> | 41.9848700,1.6659000 | 389486 | 4648957 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54242-foto-08132-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54242-foto-08132-138-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54195 | Tines del mas Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-mas-vilaseca | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVII-XVIII | <p>Conjunt format per dues tines. Es troben situades a un marge, de manera que aprofiten el desnivell de terreny que aquest proporciona. Originàriament es trobàven dins una construcció amb la base feta de pedra i morter de calç i les parets superior de maó, i de la que actualment tan sols resta un tros d'una de les parets. Són dues tines circulars, d'aproximadament 1'5 m de diàmetre, situades una al costat de l'altre, i actualment molt cobertes de vegetació, fet que dificulta la seva visibilitat. L'interior de les tines es troba folrat de cairons envernissats d'un color vermellòs, formant un graó en lúltim nivell de cairons de manera que aquests queden una mica més enfonsats. Això es feia per tal de suportar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava cap a l'interior de la tina.</p> | 08132-91 | Montmajor | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient ( BALLBÉ, 1993) que era circular. Aquesta tina era propietat de la casa Vilaseca i reafirma l'existència del cultiu de vinya que trobem documentat en aquesta zona fins a finals del segle XIX. La casa Vilaseca està documentada des del 1185 com una possessió del monestir de Santa Maria de Serrateix la terme del castell de Montmajor (ADS), possessió confirmada al 1345, tot i que no va ser fogatjada al 1497 ni al 1553, fet que podria evidenciar el seu abandó en aquesta època. Tornem a tenir notícia al segle XVII (1696), moment en que la casa seria reconstruida i ampliada, coincidint amb l'època d'apogeu agrícola evidenciat per la construcció de les tines i la premsa de vi.</p> | 41.9991132,1.7555541 | 396935 | 4650426 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54195-foto-08132-91-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54263 | Tina de Cairons del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cairons-del-quer | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVII | <p>Conjunt format per dues tines. Es troben situades dins les runes d'una antiga construcció de pedra feta sobre una base de roca, de manera que aprofiten el desnivell de terreny que proporciona l'alçada de la roca. La construcció tenia la base de pedra i morter de calç i les parets superiors de maó, i de la que actualment tan sols resten parts de les parets que es troben cobertes d'heures. S'accedeix a la part superior de les tines a traves d'una escala de pedra. Les dues tines son circulars, una de més diàmetre que l'altre; la del costat esquerre està excavada a la base de pedra i amida aproximadament 1'5 m de diàmetre; l'altra, situada al costat, amida uns 2m de diàmetre i el seu interior és folrat de cairons sense envernissar d'un color vermellós, formant un graó en l'últim nivell de cairons de manera que aquests queden una mica més enfonsats. Això es feia per tal de suportar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava cap a l'interior de la tina. La tina té uns dos metres de fondària, tot i que es troben plenes de troncs i cobertes de fustes i vegetació. A la part inferior de l'estructura hi ha la boixa o sortida del líquid, formant un simple forat. Actualment la tina es troba abandonada.</p> | 08132-159 | Lluelles | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). El conreu de la vinya va ser freqüent a la zona des de l'edat mitjana, amb un apogeu al segle XVII, moment en que es construeixen noves tines, i desapareixent amb la fil·loxera a finals del segle XIX en no poder-se adaptar al fred els nous ceps americans que es van introduir després. Al Quer el conreu de la vinya es va realitzar des de l'edat mitjana i el tenim documentat a partir del 1600, essent un dels puntals de l'economia agrícola d'aquest mas. El 1727 es fan contractes de conreu de vinyes indefinits i a rabassa morta per plantar vinya.</p> | 41.9978800,1.6684900 | 389723.11 | 4650398.25 | 08132 | Montmajor | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54263-foto-08132-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54263-foto-08132-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54227 | Sepultures de can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-can-ramon | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | La roca va ser tallada per ampliar l'era davant el cobert, fet que ha malmès els sepulcres. | <p>Conjunt format per tres sepultures excavades en la roca. Es troben situades en una codina que va ser tallada per ampliar l'era del cobert que es troba al costat de la casa can Ramon del Pujol de Planès, fet que ha provocat que tan sols podem veure la capçalera. Estàn excavades a la roca i tenen forma ovoïdal, tipus banyera, orientades E-W i situades papal·lelament entre elles. Desconeixem si han estat fruit d'alguna intervenció furtiva, ja que és la primera vegada que es documenten.</p> | 08132-123 | Pujol de Planès | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Aquest es troba al costat de la casa Querol, que suposem va tenir continuïtat amb el castell, i molt propera a l'església de Santa Maria de Querol. Desconeixem si aquesta sepultura s'ha excavat.</p> | 41.9566476,1.7396480 | 395549 | 4645731 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54227-foto-08132-123-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54226 | Tina del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-pujol-de-planes | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIII | <p>Conjunt format per tres tines excavades a la roca situades a ponent de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès, en una terrassa formada per blocs de pedra. El recipient més gran es troba al nivell superior de la roca, que forma desnivell, i fa aproximadament 1,80 m de diàmetre i més d'un metre de profunditat, tot i que no podem veure la base ja que es troba tapada de terra i vegetació deixant visible tan sols un metre de profunditat al seu inici. Te dos encaixos a cada costat situats diametralment oposats i un galze a la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. Els altres dos recipients es troben junt al primer i són més petits en diàmetre, aproximadament 1,20m i de profunditat desconeguda ja que també es troben quasi omplerts del tot de terra i vegetació. Degut a que les tres tines estàn tapades, no es veu la boixa, ni tan sols per la part exterior. Suposem que les tres estarien comunicades entre si i que, pel desnivell entre la més gran i les dues més petites, possiblement es buidarien per decantació. No s'observen restes de cap possible coberta exterior.</p> | 08132-122 | Pujol de Planès | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com la del Pujol de Planès: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el ví per després guardar-ho en una bota. Aquesta tina seria propietat del senyor del Pujol. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com can Cabra i Torrebadella.</p> | 41.9667693,1.7464997 | 396133 | 4646847 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54226-foto-08132-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54226-foto-08132-122-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54202 | Boixadera dels Bancs / Bòfia de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixadera-dels-bancs-bofia-de-sant-jaume | <p>VILARÓ, J. (1966). Excavaciones arqueológicas en el Solsonés entre 1915 y 1923. Ampurias XXVIII. Pàg. 191 i ss. Barcelona. BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1988). Catàleg espeleològic de catalunya (Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà). Vol. 5. Ed. Políglota.</p> | <p>Cova natural d'enterrament col·lectiu. Per arribar cal agafar la pista que des de la carretera de Solsona a Berga (km 30) cap a Boixadera, 100 m abans d'arribar a l'església s'agafa un trencant a la dreta que cal seguir 700 m. El jaciment es troba al costat dreta de la pista. És una cova natural o bòfia, de composició calcària, amb un recorregut de 215 m i una profunditat de 38 m. S'hi accedeix per una petita rampa del terreny, on s'obre la boca de la cavitat, que dóna pas a un corredor d'uns 20 metres de llargària i 25 graus d'inclinació que es troba cobert tot ell per grans blocs. Aquest corredor, que s'estreny al final, dóna accès a diverses sales, una d'elles de grans dimensions travessada per un petit curs d'aigua i en la que fa anys es cel·lebrava un ball per la festa major, anomenada Sala de les Bruixes. L'altre sala es coneix com la Sala d'Honor i medeix 40 x 20 x 5 metres aproximadament. L'indret on Mn. Serra Vilaró efectuà les troballes als anys 1911 i 1918, fou en una superfície inclinada situada en el corredor que precedeix a les grans sales. Es tracta d'una superfície de 8x2 metres que inicialment estava recoberta amb una capa de concrecions calcàries d'entre 2 i 5 cm de gruix. Serra Vilaró va aixecar aquesta capa (ja alterada per excavacions de furtius amb anterioritat) i en la terra fina que hi havia dessota, efectuà un gran nombre de troballes: 19 cranis humans, 19 cranis de gos, ossos de porc fer, bou i cèrvol, fragments de destral, ascles de sílex, un fragament de ganivet i una fletxa trapezoïdal, una olleta de 6 cm de longitud, alguns fragments de vas ovoide i altres d'un bicònic, un molí. Aquestes troballes li van permetre concloure que es tractava d'una cova sepulcral utilitzada durant el neolític. Actualment no s'observen restes arqueològiques susceptibles de ser excavades. És possible que el jaciment hagi estat exhaurit per les intervencions furtives i per les excavacions de principis de segle XX.</p> | 08132-98 | Comaposada. Correà | <p>Abans de 1911 la cova fou expoliada per excavadors furtius que buscàven calaveres. Una llegenda popular afirma que el bandoles 'Estudiant d'Encines' amagava en aquesta cova els cadàvers de les seves víctimes (VILARÓ, 1966). Entre els anys 1911 i 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar excavacions arqueològiques a la cova extreient una sèrie de materials que actualment es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'any 1975, un grup d'afeccionats que formàven part del Grup d'Arqueologia del Museu de Berga, van recollir una sèrie de materials que es troben dipositats al Museu Comarcal de Berga.</p> | 42.0655629,1.6842047 | 391140 | 4657893 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54202-foto-08132-98-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fa uns anys s'ha fet una instal·lació elèctrica per tal de fer el recorregut dins la cova un dia de la festa major de Montmajor en el que es convida als veïns. El material procedent de l'excavació realitzada per Mn. Serra i Vilaró es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; el que va ser extret pel Grup d'Arqueologia de Berga dirigit pel Sr. Carreras, es troba al Museu Comarcal de Berga. També és conseguda com Bòfia de Sant Jaume o Bòfia de Boixadera dels Bancs. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54196 | Creu missionera de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-missionera-de-correa | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Creu de ciment que es troba situada sobre una columna de ciment. La columna té una base trocopitamidal i el capitell amb vuit cares. Al centre de la columna hi ha un eixamplament amb quatre cares i a cada cara una inscripció: SANTA MISSIÓ / ANY SANT / CORREÀ / MNMLI (1951). Es troba ubicada dalt d'un petit turó al sud de l'església de Sant Martí, al mateix lloc on es trobava el Castell de Correà.</p> | 08132-92 | Correà | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta creu de terme de Correà indicaria el lloc on es situava el nucli del municipi, al costat de l'església parroquial. Aquesta és una creu que va ser aixecada en els anys de la posguerra, en record de les missions, i per tant és una mostra de la pietat popular.</p> | 42.0325918,1.7183358 | 393909 | 4654189 | 1951 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54215 | Creu de terme de Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-olivella | <p>Creu de ferro de tres braços amb els extrems en forma de trebol arrodonits. El braç central és més llarg que els altres tres. Es troba situada damunt un pedestal de pedra format per tres cossos. El cos superior, on està enclavada la creu, té forma troncopiramidal amb quatre cares. Es troba a sobre d'un pilar quadrangular d'aproximadament 1 m d'alçada i que està situat sobre un peu també troncopiramidal. Tot el conjunt es troba situat sobre una superfície rocosa tallada en forma circular, de manera que queda una mica elevada respecte al camí. Es troba en bon estat de conservació i no té cap inscripció visible. La creu és de forja.</p> | 08132-111 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta es troba al camí que porta de Pegueroles a Navès, passant per Sant Feliu de Lluelles, a l'encreuament de la casa Olivelles. De fet la creu marca la divisió actual entre els termes de Navès i Montmajor, i es troba al peu de l'antic camí Ral de Berga a Solsona.</p> | 41.9941600,1.6792300 | 390606 | 4649971 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
| 54224 | Creu de terme del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-pujol-de-planes | <p>CASELLAS, I.., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | <p>Creu de ferro situada sobre un peu de ciment quadrat format per dos cossos superposats. La creu té forma de creu de malta amb els extrems rectes i els braços de la mateixa longitud. Té inserit al centre un cercle del que surten quatre raigs de ferro alternats amb els braços de la creu. No té cap inscripció.</p> | 08132-120 | Pujol de Planès | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta es troba al camí que porta al Pujol de Planès i indica un lloc sagrat a més del pas del camí Ral de Berga a Cardona.</p> | 41.9660434,1.7481014 | 396265 | 4646764 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54157 | Creu de terme de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Creu de terme situada al peu de la carretera local que porta a l'església de Santa Maria de Sorba. És una creu de ferro situada sobre un peu de ciment i que medeix uns dos metres i mig d'alçada total. La punta dels tres braços tenen forma trilobulada, tot i que l'estructura general és molt senzilla. Al centre dels braços hi ha dos cercles concèntrics dels que surten punxes a modus de raigs i al centre porta la inscripció: MISSIÓ 1931.</p> | 08132-53 | Sorba, a prop de l'església de Santa Maria | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. La creu de terme de Sorba indicaria el lloc on es situava el nucli del municipi, al costat de l'església parroquial. Aquesta és una creu que va ser aixecada en els anys de la posguerra, en record de les missions, i per tant és una mostra de la pietat popular.</p> | 41.9673960,1.6646917 | 389355 | 4647019 | 1931 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54190 | Creu de terme de cal Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-cal-metge | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Creu feta de ferro i situada sobre un peu de pedra. Està en molt mal estat i nomès es conserva el braç vertical de la creu.</p> | 08132-86 | Gargallà | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta creu marca el límit del terme del poble de Gargallà, situada a l'entrada d'aquest. A més, un cop a l'any, es dirigia la processó cap aquesta creu.</p> | 41.9706400,1.7031300 | 392546 | 4647330 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54161 | Creu de pedró de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-andreu-de-gargalla | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Creu llatina de ferro amb l'extrem dels braços exvassats. Està situada sobre un peu de pedra format per dos cossos, l'inferior en forma de pilastra rectangular de base quadrada i amb motllures recordant quatre columnes agrupades en parells, i sobre aquestes un troc de piràmide invertida amb un lleu relleu lineal a la part superior dels costats. Es troba situada al costat esquerre de la façana de l'església de Sant Andreu de Gargallà, tot i que fa uns anys es trobava situada més al sud, al davant d'un cobert de Cal Plans.</p> | 08132-57 | Gargallà | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, per Sant Isidre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9708360,1.6998554 | 392275 | 4647356 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La seva visibilitat és bastant dolenta, ja que s'han instal·lat les bústies a les dues parets de darrera de la creu que fan angle recte, i per què queda molt arraconada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54159 | Creu processional de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-maria-de-sorba | <p>VILADÉS, Ramon (1983). Les creus processionals del Berguedà. 'L'Erol' núm. 7. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XVII | <p>Creu processional amb ànima de fusta i coberta de plata datada de principis del segle XVII. Medeix 100 cm dl'alçada total. Té decoració a l'anvers i al revers amb el nus allargassat seguint les decoracions arquitectòniques gòtiques. El nus forma dos cossos amb forma romboidal i decorat amb pinacles i imatges de diferents sants entre els contraforts. La creu té els braços de la mateixa longitud i finalitzats amb decoració trilobulada. A l'anvers hi ha la imatge de Crist al centre enmarcada en un quadrat. Al revers, al centre la imatge de Maria coronada dempéus i amb el nen als braços; als extrems de la creu hi ha uns medallons amb els símbols dels evangelistes.</p> | 08132-55 | Sorba | <p>Ja entrat el segle XVI fou habitual que totes les esglésies parroquials tinguessin una o vàries creus processionals de plata, essent normal que cada confraria tingués la seva creu. Al Berguedà es conserven set exemplars d'aquestes creus, ja que la resta van desaparèixer durant les diferents guerres (Independència, carlines i Civil) i perquè el Berguedà no era una comarca gaire rica, fet que va provocar realitzar poques creus i ser poc riques les que es conserven.</p> | 42.0177160,1.7354026 | 395297 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54159-foto-08132-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54159-foto-08132-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54159-foto-08132-55-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml