Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54210 | Acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-santa-maria-de-pegueroles | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | <p>Pergamí de 33,5x8 cm que es va trobar dins la lipsanoteca trobada a la capella de La Torreta. És l'acta de consagració de l'església de Pegueroles dedicada a Santa Maria, feta pel bisbe d'Urgell Guillem Guifré i datada entre 1041-1071. L'acta fa esment de que el bisbe posa a l'altar les relíquies dels màrtirs romans sant Joan i sant Pau.</p> | 08132-106 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Probablement l'església de Santa Maria de la Torreta fou nomenada abans Santa Maria de Pegueroles.</p> | 42.0177160,1.7354348 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||||||||
| 54126 | Antiga construcció a la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-construccio-a-la-figuera | <p>Davant de la casa La Figuera, pel costat sud, s'alça un cobert de maó i pedra construit aprofitant com a paret una gran roca, i que ara es troba mig enfonsat i sense teulada. A la part superior de la roca en la que es recolza el cobert s'observen dues motllures horitzontals i paral·leles situades a banda i banda de la roca i amb un seguit de forats circulars alineats al costat de cada motllura. Les motllures formen un graó que disminueix cap a l'interior, amb una distància d'un metre i mig entre elles i una longitud aproximada de dos metres, i salva un forat que queda en un dels extrems de la roca. Aquesta estructura podria haver suportat un sól de fusta i un seguit de columnes de fusta recolzades als forats, a modus de cabana o torre de vigilància.</p> | 08132-22 | La Figuera. Montmajor | <p>Degut al lloc on es troben aquestes motllures gravades a la roca i a l'antiguitat de les cases del entorn, podria tractar-se d'una estructura de vigilància del camí que portava des de Montmajor cap a Viver i Serrateix, tot i que la manca de documentació fa difícil l'establiment d'una cronologia exacta. Esperem poder determinar la seva utilitat més endavant.</p> | 42.0059598,1.7402576 | 395680 | 4651205 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54126-foto-08132-22-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||||
| 54106 | Antiga església de Sant Sadurní del castell de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-sadurni-del-castell-de-montmajor | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. IGLÉSIAS, J. (1982). Demografia històrica i actual del Berguedà. XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Centre d'Estudis Berguedans. Ajuntament de Berga. Pàgs. 37-58.</p> | XI-XII | <p>L'església de Sant Sadurni del Castell de Montmajor es troba al vessant de tramuntana del castell. D'aquesta església tan sols es conserven restes d'alguns murs fets amb carreus regulars disposats a trencajunt. Era un edifici de una sola nau rectangular orientada a llevant, amb una capella lateral per la banda de tramuntana fruit d'un afegit al segle XVII-XVIII. Resta una part del mur de ponent en el que es pot observar una fornícula amb l'enguixat de la paret, així com un trós d'un banc raconer de pedra. També queda una part del mur de la capçalera, recte, cosa que fa pensar que l'església no tindria absis. De la resta dels murs no queda res, ja que es troben tapats amb terra i matolls. És possible que la porta principal es trobés a migdia, tot i que més tard es va obrir una altra a ponent. Al seu voltant, a llevant i a migdia, hi ha algunes tombes de l'antic cementiri, entre les que encara es pot veure una llosa amb una inscripció ara il·legible.</p> | 08132-2 | Montmajor | <p>Aquesta església fou l'església castellera i del terme de Montmajor, situada al comtat de Berga. La primera notícia del lloc i del castell és de l'any 983, quan el comte Oliba Cabreta fa donació del castell al monestir de Santa Maria de Serrateix (BOLÓS, 1983). L'any 1050, s'esmenta l'església del lloc de Montmajor situada al coll d'Alzina, com a límit d'una donació que va fer Adalais al monestir de Serrateix (de una part in monte Maiore eclesias in collo ulcina...) (BOLÓS, 1983). És la primera referència concreta, però que no esmenta l'advocació de l'església. El segle XII el castell pertanyia a la família vescomtal del Berguedà, i aquest fou cedit en testament l'any 1187 pel trobador Guillem de Berguedà al seu germà Berenguer. L'església fou parroquial, confirmant-se aquest caràcter en la visita al deganat de Berga l'any 1312 . El primer nucli de Montmajor es va formar al voltant de l'església i del castell, on es trobàven vàries cases, entre elles cal Sabata i Can Barri vell. Poc a poc es van construir cases a la zona baixa, que al segle XVIII era anomenada Els Plans. Al 1365 i al 1553 hi havia 4 focs (IGLESIAS, 1982), al 1708 ja hi havia 14, la major part a Els Plans. El segle XVIII depenia de Sant Sadurní de Montmajor l'església de Santa Maria de Querol. L'església romànica fou abandonada a inici del segle XX, quàn ja s'havia desenvolupat un nucli habitat important a la zona de la plana, ja des del segle XVII, i l'església del castell estava en mal estat i una mica allunyada. El 1918 es va iniciar la construcció de la nova església per la què es van utilitzar les pedres de l'antiga. Aquest és el motiu de què actualment es trobi en ruïnes. L'església pertanyia des dels seus inicis al bisbat d'Urgell i, a partir de 1593 al de Solsona en crear-se aquest. En aquesta església hi havia un altar barroc que el 1910 va ser venut pel rector, Mn. Enric Pellicer, per recollir diners per la construcció de la nova rectoria. No sabem si es va salvar tot per la Guerra Civil, encara que es conserva la imatge de la Dolorosa que coronava aquest retaule a la nova església de Sant Sadurní, i que es trobava al Museu Diocesà de Solsona fins fa uns 20 anys. També es conserva una imatge de Sant Llop que formava part del retaule del mateix nom que era a un lateral de l'església.</p> | 42.0066900,1.7347000 | 395221.22 | 4651293.20 | 1050 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54106-foto-08132-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54106-foto-08132-2-2.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-03 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que es tracta d'una església romànica, es fa difícil una datació segura de l'obra, encara que la documentació confirma la seva existència al segle XI. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||
| 54130 | Arxiu municipal de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-montmajor | <p>RUMBO, A. (2000). Memòria de l'inventari de l'Arxiu Municipal de Montmajor. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Montmajor està format per la documentació generada per l'Ajuntament durant el segle XX i els darrers anys del XIX. També es guarda documentació de Montclar. Ocupa 48,5 metres lineals, dels que 43,5 m son documentació estrictament municipal. Es troba guardada la documentació en caixes de cartró amb la indicació de la classificació al llom. La classificació es va fer seguint el quadre elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en les 'Normes per a la classificació de documentació municipal (1989)'. El fons està classificat en catorze seccions: Administració general (1889-1999), hisenda (1863-1999), proveïments (1956-1999), beneficència i assistència social (1939-2000), sanitat (1883-1999), obres i urbanisme (1945-1999), seguretat pública (1945-1999), serveis militars (1932, 1999), població (1934-1999), eleccions (1965-1999), ensenyament (1901-1999), cultura (1950-1999), serveis agropecuàris i medi ambient (1879-1999), col·leccions facticies (1951-2000). Destaquen l'expedient per a la incorporació de l'Espunyola a Montmajor de l'any 1960, i les actes de 'deslinde y amojonamiento del término' de 1890.</p> | 08132-26 | Plaça del Mercat, s/n 08612 MONTMAJOR | <p>L'inventari actual de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal de Montmajor va ser realitzat per l'historiador Albert Rumbo i Soler, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona dins el programa de suport al patrimoni documental, entre els mesos de febrer i abril de l'any 2000. Anteriorment la documentació es trobava guardada en el mateix Ajuntament i s'havia fet un inventari l'any 1996-97 pel Servei d'Arxius de la Generalitat, i que va servir de base a l'encàrrec de la Diputació. Abans de trasllat al nou edifici consistorial l'any 1995, la documentació es trobava a l'anterior Ajuntament a la mateixa plaça. L'arxiu està format per documentació generada per l'Ajuntament des de 1863 i fins a l'actualitat.</p> | 42.0177120,1.7353798 | 395295 | 4652516 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis autors | A la memòria elaborada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona es va assenyalar la conveniència de disposar d'una taula i cadires a la mateixa sala d'arxiu per tal de facilitar la consulta i que encara no s'ha realitzat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||||||
| 54218 | Arxiu parroquial de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-gargalla | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Gargallà es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Relació de la documentació existent: Llibres de consueta (1936-1973), llibres de cumpliment pasqual (1950, 1939-49), llibre de misses (1939), Llibre d'ànimes i col·lectes (1864-1990, 1961-68), Llibre de la confraria del Roser (1942), Llibre de fundacions, Llibres de matrimonis (1852-1922, 1922-1930), Llibre de baptismes (1852-1924, 1922-1930), Llibre de defuncions (1852-1920, 1921-1930), Llibre de baptismes 1930-36, confirmacions 1931-73, matrimonis 1931-74, defuncions 1930-76; Llibre de comptes de Gargallà i la sufragània Sant Sadurní de Fígols (1846-1889). Diferents carpetes amb: testaments de finals del segle XIX, goigs i correspondència amb el bisbat, partitures i cants de missa, comptes, expedients matrimonials d'inicis del XX. A més de la documentació de Gargallà també es guarda la de Pegueroles. Especialment interessant és el llibre de consueta que conté descripció de la parròquia i relació de fets ocorreguts durant la Guerra Civil al terme.</p> | 08132-114 | Gargallà | <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Andreu és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Andreu depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de la repoblació al segle IX, així com la seva sufragània de Sant Sadurní de Fígols. L'església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312.</p> | 41.9706745,1.6994852 | 392244 | 4647338 | 1852 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els diferents rectors de la parròquia | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||||||
| 54116 | Arxiu parroquial de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-montmajor | XVI | <p>L'església de Sant Sadurní de Montmajor conserva el seu propi arxiu parroquial, així com els de Correà i el Pujol de Planès, degut a que el capellà és el mateix en les tres parròquies. El fons documental està format per diferents llibres, alguns enquadernats en pell i altres en cartró (els més moderns). Montmajor: llibres de baptismes 1650-1784, 1785-1851, 1852-1878, 1878-1930; llibre de matrimonis 1855-1930; llibres d'òbits 1690-1784, 1785-1853, 1853-1919. Correà: llibres de baptismes 1657-1785, 1785-1851, 1852-1877, 1877-1966; llibres d'esposoris 1591-1752, 1752-1850, 1851-1930; llibres d'òbits 1590-1699, 1695-1750, 1765-1860, 1851-1895, 1895-1929. Pujol de Planès: llibres de baptismes 1817-1852, 1851-1899, 1900-1930; llibres d'esposoris 1677-1851, 1851-1928; llibres d'òbits 1677-1784, 1749-1856, 1852-1930. Hi ha un índex general per cognoms de tots els llibres, realitzat per l'actual capellà Mn. Ballarà. També es conservaven els testaments, que fa uns anys van ser portats a l'Arxiu Diocesà de Solsona.</p> | 08132-12 | Montmajor | <p>L'origen dels fons parroquials el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dona peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgineria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenòmen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de doumentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els aconteixements i festivitats religioses de l'any.</p> | 42.0134952,1.7337476 | 395153 | 4652051 | 1590 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||||||||
| 54219 | Arxiu parroquial de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-pegueroles | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Pegueroles es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Hi ha: Llibre de fundacions (1968-86), Llibre de baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions 1931-1947, Llibres de baptismes (1852-1901, 1902-1930), Confirmacions 1903-1924, Llibre d'òbits 1853-1930, Llibre de matrimonis 1854-1928, Llibre de llicències, arreglo parroquial i visites 1896, Llibre de la confraria del Puríssim Cor de Maria de principis segle XX, Testaments solts 1837. Aquesta documentació es guarda junt amb la de Gargallà.</p> | 08132-115 | Gargallà | <p>La història de l'arxiu de Sant Martí de Pegueroles és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Martí de Pegueroles es troba actualment quasi destruïda. L'església de Sant Martí de Pegueroles es troba dins els territoris que formen part de la històrica Vall de Lord, dins els termes dels municipis de Navès i Abella del Solsonès, però essent sufragània de Sant Andreu de Gargallà, fet que ha provocat la pertinència d'aquest petit enclavament a Montmajor. Tenim notícia del 1313 en la visita del deganat a la Vall de Lord (ADS).</p> | 41.9706545,1.6994423 | 392240 | 4647336 | 1852 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els diferents rectors de la parròquia | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||||||
| 54273 | Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balaguer | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIX | La casa ha estat molt modificada | <p>El Balaguer és una casa que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps, de manera que no queda res del seu antic origen medieval.</p> | 08132-169 | Pujol de Planès | <p>Fa uns quatre-cents anys que es conserva en la casa i en la família el topònim. Prop de la casa hi hagué un castell, del qual fa uns quaranta anys encara es podien veure els soterranis i un tram de muralla, segons informacions orals. Prop d'on hi hagué el castell hi ha un cobert que conserva murs antics i que ara s'anomena la Caseta. Quan els Gibert, senyors del castell i del seu terme, es situaren a Cardona, la família del Balaguer, que ja hi eren a inicis del segle XVII, foren els col·lectors i representants del senyor. En aquesta època edificaren la casa, que després de la reforma del 1931 és habitada per la família que conserva el patronímic. En els capbreus dels segles XVII i XVIII consta que la casa Balaguer cobrava els delmes dels vassalls del Sr. Gibert i la seva família estava exempta.</p> | 41.9729800,1.7358700 | 395262.16 | 4647549.22 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||||||
| 54247 | Balielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balielles | <p>CLOTET, D. (2001). La vida a l'enclavament de Balielles. Berguedà Setmanal, 20 octubre 2001. Diari Regió 7. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XII-XVII | <p>Balielles és una finca forestal situada al peu dels cingles de Busa per la seva vessant nord. El conjunt format per la casa i la capella es troba en un lloc elevat respecte a l'entorn i amb molt bona visibilitat de la finca. La casa és d'estructura rectangular, amb planta, pis i golfes, teulada a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. La casa va ser construida en diferents fases. La més antiga, probablement dels primers segles de l'esdat mitjana i coincidint amb la documentació que cita la casa al segle XII, és una estructura tipus torre. La torres està construïda aprofitant un desnivell i recolçat a aquest; és un edifici de planta, dos pisos i golfes, construit amb bloc de pedra grossos i molt ben escairats i que havia tingut espitlleres a la planta baixa fins que es va obrir finestres més amples. A les golfes hi ha un seguit de forats alineats molt similars als que hi ha a la torres del molí de Querol. A aquesta estructura es va afegir un altre edifici que és dues vegades aquesta. Està estructurat en dues crugies perpendiculars a la façana que es repeteix en el pis. La porta principal,adovellada i d'arc de mig punt, es troba a la crugia de l'esquerra, de manera que queda centrada a la façana. La casa té capella dedicada a Sant Andreu i cementiri familiar. La família de Valielles s'ha fet càrrec de vigilar la boixeda i no ha permés que es tallès el bosc, per aquest motiu es conserven els boixos centenaris.</p> | 08132-143 | Balielles de Busa. Correà | <p>És la única casa de l'enclavament de Balielles habitada ininterrompudament. Fa poc es va arreglar l'altra casa, Vilamala. L'enclavament de Valielles és documentat des de el segle XII (any 1125. BACH, 2002). La casa va passar a mans de l'actual família al segle XVII, possiblement el moment en que s'amplia. Tot i que pertany a Montmajor, físicament es troba dins els límits de Navès al Solsonès (Lleida). Es troba inclós dins l'Espai Natural d'Interès (PEIN) de la serra de Busa, Els Bastets, Lord.</p> | 42.1105286,1.6718101 | 390192 | 4662902 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54247-foto-08132-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54247-foto-08132-143-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El topònim Valielles, tan l'hem trobat escrit amb V com amb B, si bé el cognóm i la casa s'especifica amb B i el de l'enclavament amb V. En les escriptures antigues de la casa el topònim és amb V, Valieles, trobat per primera vegada l'any 1125 (BACH, 2002). Per arribar a la casa cal agafar una pista a la dreta just després de passar el pont de Llinars de l'Aigua d'Ora, després de l'entrada a aquest municipi del Solsonès. Es pot arribar també des de Sant Pere de Graudescales a travès d'una pista que travessa Bussa. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54213 | Ball de cascavells de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-de-la-torreta | <p>VILADÈS, R. (1982). Ball de cascavells de La Torreta. A L'Erol nº 2, pàgs. 39-40. PONS, J. (1982). La música dels cascavells. A L'Erol nº 2, pàg. 41. MIRALDA, J (1982). Els balls de cascavells. A L'Erol nº 2, pàg. 40.</p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Edita Berguedana de Folklore Total. </p> | XIX | <p>El ball de cascavells de La Torreta es celebra l'últim diumenge d'abril. A les 12 del matí hi ha missa solemne, al final es canten els goigs, es baixa en processó fins al lloc de la ballada i es torna a pujar a l'ermita, finalment es reparteixen pomells de flors. Tot seguit comença el ball. Els balladors surten de la masia de Can Basora vers al planell que hi ha davant de l'ermita. El nombre de participants no és fixe, però oscil·la entre 8 o 14 parelles. Abans es ballava al ritme d'una cançó acompanyada a vegades amn violí; ara es dansa amb l'acompanyament d'una cobla o amb un cassette. La indumentària de les noies consisteix en: faldilla estampada, brusa blanca, un llaç vermell al coll, faixa vermella, mitges blanques i eserdenyes de vetes vermelles El nois: pantaló blau marí, faixa vermella, llaç vermell al coll, mitjons blancs, esperdeyes de vetes vermelles i cascavells als tormells. El ball discorre en una rodona fent passes al ritme de la música. El ball de cascavells es caracteritza perquè els balladors porten cascavells als tormells o braços, acompanyant a la melodia.</p> | 08132-109 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Aquest ball es va tornar a instaurar l'any 1923, després d'haver passat uns anys en l'anonimat. Possiblement les guerres carlines del segle XIX el van fer trontollar. Per tant, sabem que ja existia al segle XIX, però no quàn va començar, tot i que els balls de cascavells estàn documentats des del segle XV a altres llocs de Catalunya. Només es va trencar la tradició els anys de la Guerra Civil, en que no es va cel·lebrar. Antigament es feia el dia de la Candelera, però uns anys després de la Guerra es va traslladar a l'últim diumenge d'abril. S'havia ballat a l'era de Can Basora i més tard al Cap de La Barraca. Abans tan sols el ballàven nois solters, però dels anys 40 encà el ballen conjuntament nois i noies, tant solters com casats. Actualment es balla a diferents llocs de catalunya. Al Berguedà es balla a Sant Feliu de Lluelles, l'Ametlla de Merola i Serrateix, a més del de La Torreta. A cada lloc el ball té una fesonomia característica i diferent tant en la tonada com en la coreografia, l'únic element comú és l'ús de cascavells, als que s'atribueix una funció simbòlica encaminada a la pràctica de l'expulsió de dimonis i mals esperits.</p> | 41.9987146,1.6932676 | 391777 | 4650459 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La informació recollida va ser facilitada a Ramon Viladès pels senyors Josep Montraveta de Can Jané i Ramon Palau de Cortielles l'any 1982. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||||||
| 54151 | Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballara | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. Documentació de la casa.</p> | XI-XVIII | <p>Casa que correspón a una de les tipologies clàssiques i alhora més antiga: planta rectangular, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana que és orientada a llevant; de planta baixa, dos pisos i golfes. Aquesta estructura és la que permet més modificacions a la casa i així ho manifesta, ja que el cos més nou s'obre a migdia on, a finals del segle XVIII, s'hi construí un annexe amb un pis de galeries d'arc de mig punt de maó amb una terrassa al nivell superior. El cos bàsic de la masia manté la tradicional sala al centre, mantenint així la planta basilical, molt curta. La casa es troba enlairada dalt d'un turó i adaptada perfectament al terreny de manera que la planta baixa de la cara de ponent correspón al primer pis de llevant. La part més antiga es troba al costat de llevant i està construida sobre una roca que forma una petita bauma a l'interior de la casa. Aquest cos es troba flanquejat per dos arcs diafragma apuntats que suporten l'estructura del primer pis. Més andavant la casa es va ampliar afegint un cos al costat de migdia i un altre al de ponent, en aquest es va obrir la porta principal adovellada i d'arc de mig punt, que actualment es troba a l'interior de la casa, i es va construir un arc de mig punt diafragma que suporta l'estructura del cos de migdia. Sobre aquesta base, entre els segles XVII i XVIII es va construir la sala i habitacions del primer pis, tal i com mostren les llindes de les portes: 1682, 1742, 1770, 1798. La sala destaca pel tipus d'obra amb la que està construida, de grans carreus ben alineats i ben disposats. En ella es conserva una fornícula amb una imatge barroca de la Mare de Déu del Roser. Posteriorment, entre els segles XIX i XX es van afegir dos cosos més al costat de ponent i un seguit de coberts que tanquen la casa per davant i per darrera.</p> | 08132-47 | Sorba | <p>Aquesta casa és una construcció de diferents èpoques. La informació més antiga és de l'any 1073, en un document de Sant Grau en el que es fa referència a ballarà com a límit, i conservat a l'Arxiu Diocesà d'Urgell. La primera referència directa és de l'any 1089, el testament de Guillem Arnau, propietari de Ballarà (Arxiu Diocesà d'Urgell). L'any 1093, Berenguer Isarn fa donació al monestir de Ripoll de la meitat de la fortalessa de Ballarà (fortitudine de bellarano), tal i com consta a un pergamí que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Això mostra que aquesta casa seria en els seus incis una casa fortificada que al segle XI estava sota la senyoria del monestir de Ripoll (BACH, 2002). Malgrat que l'estructura general és moderna, la casa es va construir aprofitant una antiga construcció que conserva alguns elements. Es conserven alguns documents en pergamí des del segle XIV (1330, 1355, 1430, 1488). La casa s'amplià entre 1669 i 1798. A finals del segle XVIII o inicis del XIX, s'amplià afegint l'anexe de migdia. Al fogatge de 1553 Macia Bellera era consol del lloch de Sorba i Codonyet, fent ell el fogatge. La casa s'esmenta a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles, com una de les cases de la parròquia de Sorba que havien de pagar a l'església anualment els delmes i les primícies que li corresponien. Històricament ha estat una de les cases més importants de la zona de Sorba.</p> | 41.9589476,1.6512214 | 388224 | 4646098 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54151-foto-08132-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54151-foto-08132-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54151-foto-08132-47-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els propietaris conserven un fons documental relacionat amb la casa. També conserven una col·lecció d'eines i maquinària agrícola antiga amb la que han fet una exposició privada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54119 | Balma de cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-cal-sabata | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | X aC-XV | <p>La bauma es troba a sota de la casa de Cal Sabata de Dalt i s'arriba a travès d'un camí que surt d'aquesta però que es troba actualment en mal estat. Des de la casa es pot veure la bauma, de la que dista uns 100 m. de distància. La bauma es troba sota una codina, amb una boca d'uns 30 metres de longitud i uns 8 metres d'alçada. A l'interior s'observen cinc forats de pal o biga quadrats i molt ben conservats, excavats en les parets de roca de la bauma. En el mateix indret hi ha un dipòsit cilíndric excavat a la roca del sól, de 1,40 metres de diàmetre i 1,70 metres de fondària mínima i més de 2 metres de màxima. Aquest dipòsit comunica amb un altre a travès de dos fortas cilíndrics a la base. També es veuen restes de parets fetes per refugi de bestiar i un gravat en mal estat a la paret que sembla representar un enginy per fer oli de ginebre. Dins de la bauma es va trobar ceràmica del Bronze final que ha servit per datar la seva ocupació més antiga.</p> | 08132-15 | Montmajor | <p>La ocupació d'aquesta bauma es produïria en la darrera etapa del bronze final, poc abans de que s'abandonessin les coves com a llocs d'hàbitat i es comencès a construir cabanyes en les zones planeres. La ubicació d'aquesta bauma oberta a llevant, oferia un lloc de protecció de les condicions climàtiques. Tot i que no ho podem assegurar, el dipòsit excavat a la roca podria haver tingut un orígen en aquesta etapa històrica, com una sitja per guardar gra d'aquestes comunitats agrícoles de l'època del bronze, i que fou utilitzat en etapes històriques posteriors. Es desconeix on es poden trobar les restes de ceràmica, tot i que és possible que es guardin al Museu de Berga.</p> | 42.0049200,1.7357600 | 395306 | 4651096 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54119-foto-08132-15-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-06-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'ha posat la cronologia que es dona a la fitxa del jaciment de la Carta Arqueològica del Berguedà, tot i que desconeixem en que es basen per la datació fins l'any 1492. | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||||
| 54202 | Boixadera dels Bancs / Bòfia de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixadera-dels-bancs-bofia-de-sant-jaume | <p>VILARÓ, J. (1966). Excavaciones arqueológicas en el Solsonés entre 1915 y 1923. Ampurias XXVIII. Pàg. 191 i ss. Barcelona. BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1988). Catàleg espeleològic de catalunya (Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà). Vol. 5. Ed. Políglota.</p> | <p>Cova natural d'enterrament col·lectiu. Per arribar cal agafar la pista que des de la carretera de Solsona a Berga (km 30) cap a Boixadera, 100 m abans d'arribar a l'església s'agafa un trencant a la dreta que cal seguir 700 m. El jaciment es troba al costat dreta de la pista. És una cova natural o bòfia, de composició calcària, amb un recorregut de 215 m i una profunditat de 38 m. S'hi accedeix per una petita rampa del terreny, on s'obre la boca de la cavitat, que dóna pas a un corredor d'uns 20 metres de llargària i 25 graus d'inclinació que es troba cobert tot ell per grans blocs. Aquest corredor, que s'estreny al final, dóna accès a diverses sales, una d'elles de grans dimensions travessada per un petit curs d'aigua i en la que fa anys es cel·lebrava un ball per la festa major, anomenada Sala de les Bruixes. L'altre sala es coneix com la Sala d'Honor i medeix 40 x 20 x 5 metres aproximadament. L'indret on Mn. Serra Vilaró efectuà les troballes als anys 1911 i 1918, fou en una superfície inclinada situada en el corredor que precedeix a les grans sales. Es tracta d'una superfície de 8x2 metres que inicialment estava recoberta amb una capa de concrecions calcàries d'entre 2 i 5 cm de gruix. Serra Vilaró va aixecar aquesta capa (ja alterada per excavacions de furtius amb anterioritat) i en la terra fina que hi havia dessota, efectuà un gran nombre de troballes: 19 cranis humans, 19 cranis de gos, ossos de porc fer, bou i cèrvol, fragments de destral, ascles de sílex, un fragament de ganivet i una fletxa trapezoïdal, una olleta de 6 cm de longitud, alguns fragments de vas ovoide i altres d'un bicònic, un molí. Aquestes troballes li van permetre concloure que es tractava d'una cova sepulcral utilitzada durant el neolític. Actualment no s'observen restes arqueològiques susceptibles de ser excavades. És possible que el jaciment hagi estat exhaurit per les intervencions furtives i per les excavacions de principis de segle XX.</p> | 08132-98 | Comaposada. Correà | <p>Abans de 1911 la cova fou expoliada per excavadors furtius que buscàven calaveres. Una llegenda popular afirma que el bandoles 'Estudiant d'Encines' amagava en aquesta cova els cadàvers de les seves víctimes (VILARÓ, 1966). Entre els anys 1911 i 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar excavacions arqueològiques a la cova extreient una sèrie de materials que actualment es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'any 1975, un grup d'afeccionats que formàven part del Grup d'Arqueologia del Museu de Berga, van recollir una sèrie de materials que es troben dipositats al Museu Comarcal de Berga.</p> | 42.0655629,1.6842047 | 391140 | 4657893 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54202-foto-08132-98-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fa uns anys s'ha fet una instal·lació elèctrica per tal de fer el recorregut dins la cova un dia de la festa major de Montmajor en el que es convida als veïns. El material procedent de l'excavació realitzada per Mn. Serra i Vilaró es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; el que va ser extret pel Grup d'Arqueologia de Berga dirigit pel Sr. Carreras, es troba al Museu Comarcal de Berga. També és conseguda com Bòfia de Sant Jaume o Bòfia de Boixadera dels Bancs. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||
| 54230 | Boixeda de Valielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixeda-de-valielles | <p>VINYETA, R. (1966). Els arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Art i Paissatge. Ed. Celblau. Torelló.</p> | XV | <p>Bosc de boixos (buxus sempervirens) que es troba al peu de les cingleres de Busa per la seva cara nord. El bosc està format per dotzenes d'exemplars de boixos, potsér més de 200, agrupats de 3 a 6 exemplars en cada soca, d'un gruix superior als 20 cm de diàmetre i amb una alçària superior als 20 metres. Es calcula que la majoria d'exemplars poden tenir una antigüitat superior als 600 anys. La conservació dels bosc ha estat gràcies a la família de la casa Valielles que ha vetllat durant generacions en que no es talli aquest bosc.</p> | 08132-126 | Balielles de Busa. Correà | <p>Segons opinió de Ramon Vinyeta (VINYETA, 1966) aquests boixos poden tenir una antigüitat d'uns 600 anys, és a dir, des del segle XV. Aquesta conservació excepcional s'ha pogut debre possiblement a la cura de la família de Balielles i al fet de que es troben en un paratge d'accès bastant difícil i per tant l'explotació del bosc ha estat mínima.</p> | 42.1098423,1.6743149 | 390398 | 4662822 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la memòria del Pla d'Espais d'Interès Natural de l'any 1992, es proposa promoure la inclusió del bosc de boixos de Valielles, en la delimitació de superfícies forestals d'àrea reduïda a que fa referència l'article 10 de la llei 12/1985 d'espais naturals. El topònim Valielles, tan l'hem trobat escrit amb V com amb B, si bé el cognóm i la casa s'especifica amb B. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||||||
| 54175 | Bòfia del Tec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-del-tec | <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1988). Catàleg espeleològic de catalunya (Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà). Vol. 5. Ed. Políglota.</p> | <p>La bòfia es troba en un terreny de calcàries greixoses. Per anar cal agafar un camí que baixa de la casa Canals de Catllarí fins el riu Aigua de Llinàrs, al peu del cingle es troba la balma del Tec i davant hi ha una palanca que travessa el riu i a pocs metres per sobre hi ha un camí que seguint riu amunt ens porta a la cova Canal del Boix que queda a la dreta. Seguint el camí arribem al llit del riu que s'engorja en l'anomenada Gorja del Tec, amb una amplada que no supera els 2-3 metres; si remuntem el riu pel mateix llit arribarem a la boca de la cova que es troba a la dreta (vessant esquerre) a uns 2 metres per sobre del riu. La boca de la cova medeix 2 x 1 metres i dona accès a una gelria parcialment inundada en els primers metres i que puja lleugerament després. Als 35 m un pas estret condueix a la galeria. El primer tram es troba parcialment inundat i més endavant s'ha de superar un pas baix de sostre i amb una marmita plena d'aigua. El següent tram puja una mica i es troba sec però tot seguit torna a baixar i la galeria baixa suaument amb el sol cobert per inombrables gorgs. Quan torna a guanyar horitzontalitat, el sostre baixa i la secció guanya un xic d'amplada, durant uns 70 m, fins a desembocar en una petita cambra que acostuma a estar coberta d'aigua i aquí s'acaba la cova.</p> | 08132-71 | Canals de Catllarí | 42.1499100,1.7292400 | 395005 | 4667202 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Té una profunditat de 29 metres amb un recorregut total de 305 metres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||||||||
| 54149 | Ca n'Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nagut | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> | XVI-XVIII | <p>Aquesta casa de pagès es troba a prop de l'església i cementiri de Sant Jaume de Codonyet, formant conjunt amb la casa Jordana, propietat de ca n'Agut. És un edifici de planta basilical, cobert a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. És una casa de planta, dos pisos i golfes. Com moltes cases catalanes, la façana té l'eix de simetria descentrat respecte a l'ordenació de les seves obertures, ja que les finestres i balcons estan situats al costat de dos finestrals (un a cada pis) a modus d'eixida, adovellats i d'arc de mig punt rebaixat, que es troben desplaçats cap al costat dret de la façana. El finestral del segon pis actualment es troba tapiat. La porta, adovellada i d'arc de mig punt es troba a l'interior, ja que la casa va ser ampliada per la façana fent una eixida i obrint a la planta l'accès amb volta de canó. L'interior està distribuït en tres crugies perpendiculars a la façana i s'observen les ampliacions: el primer edifici estaria situat al centre i al costat de tramuntana, creixent primer cap el costat de llevant construint dues voltes de canó paral·leles entre elles i amb la façana, amb les pedres posades a plec de llibre; després s'amplià pel costat de ponent, construïnt una sola volta perpendicular a les dues anteriors. Finalment es va afegir el cos de l'eixida davant de la façana i la porta principal amb una volta a cada crugia. Davant de la casa, amb ajuda d'altres coberts, es tanca el recinte de l'era a modus de baluard. A la sala es conserva una llinda amb la data 1756 i adhosada al mur de NW hi ha una antiga tina de cairons dins d'una edificació.</p> | 08132-45 | Sorba | <p>Aquesta seria una de les cases antigües de Sorba, tot i que no es conserva documentació medieval que faci referència. Al Fogatge de 1553 s'esmenta a Berthomeu Agut a Sorba i Codonyer, collecta de Cardona (IGLÉSIAS, 1979). La casa s'esmenta a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles. Figura al 1766 com casa major delmera (aquella que més produïa de cada parròquia i que havia de lliurar el delme a la hisenda reial) tal i com es recull a L'Excusado de les parròquies del Solsonès i Berguedà (PLANÈS, 1985). El subarrendatari era Josep Farguell, negociant. El cultiu de la vinya es fa evident en les restes que es conserven: una premsa de vi a l'interior de la casa, la base de pedra d'una premsa de grans dimensions (2m de diàmetre), i dues tines, una al costat de la casa i una altra molt propera.</p> | 41.9774025,1.6531847 | 388419 | 4648144 | 1553 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54149-foto-08132-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54149-foto-08132-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54149-foto-08132-45-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A l'era de davant de la casa es conserva un sarcòfag de pedra allargat, que medeix 1,50 m, i que possiblement s'extreiès del cementiri veí. No es fa fitxa perquè es desconeix el seu orígen i utilitat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||
| 54154 | Ca n'Estruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc | <p>DANÉS, J. (1933). 'Gènesi de l'estructura arquitectònica de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | XVII-XVIII | <p>Ca l'Estruc es troba molt a prop de l'església de Santa Maria de Sorba. La seva estructura correspón a l'esquema més tradicional dels que van ser classificats per Danès (1933) i que correspón a les cases construïdes al segle XVII: planta rectangular amb esquema basilical, carener paral·lel a la façana principal que està orientada a migdia i coberta a dues vessants. De planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana es poden observar dues fases constructives: una més antiga al costat esquerre i en la que destaca un parament fet amb blocs de pedra més grossos que la resta i en el que s'obre una espitllera; la casa va crèixer cap al costat dret, obrint una nova porta d'arc rebaixat que actua com a eix de simetria, ja que els balcons estan disposats a sobra d'aquesta porta i a cada costat. La llinda del balcó central porta la inscripció: JOSE PARERA I CASAS 1887. Destaca una eixida tapada al costat esquerre formada per dos arcs de mig punt. La casa té una capella familiar integrada dins el cos de la casa que a l'exterior queda palesa per les obertures d'una finestra geminada de petits arcs apuntats de tradició renaixentista, situada al segon pis. A l'interior, la casa està dividida en cinc crugies perpendiculars a la façana i que a la planta baixa estan cobertes amb volta de canó. La central és més ample que les quatre laterals que es reparteixen dues a cada banda. S'accedeix a la sala a traves d'una escala de pedra ampla. La sala destaca per les grans proporcions, tan de longitud i amplada com d'alçada del sostre. A ella s'obren les habitacions i trobem varies llindes amb dates e incripcions (ATONIA STRUCH 1707; TAREZA ASTRUCH), així com una petita capella encastada a la paret i el rellotge. La banda esquerra de la sala és coberta amb volta de canó al primer pis, fet poc freqüent en aquest tipus de cases i degut possiblement a que es tracta de la part més antiga de la casa. Davant la casa i formant angle amb aquesta, trobem a cada costat la pallisa i les corts, quedant tot el conjunt tancat per un baluard i un mur construits al segle XVIII; s'accedeix a través d'una porta de ferro entre dos pilars. L'era queda davant d'aquesta entrada i davant d'ella s'aixeca una altre cort i el femer cobert amb volta de canó, tot obra de finals del segle XIX.</p> | 08132-50 | Sorba | <p>Ca N'Estruch va ser construida durant la segona meitat del segle XVII sobre una altra casa anterior, possiblement del segle XIV. La casa ha estat fruit de diferents obres de remodelació i ampliació realitzades pels diferents hereus. Al 1720 una pubilla, Magdalena Estruch, es va casar amb Josep Parera. Aquest fet va fer modificar el cognom que a partir d'aquest moment serà Parera, i que encara es conserva actualment. En aquesta època es fan obres de remodelació a l'interior de la casa. La masia surt esmentada a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles, com a pagadora dels delmes i primicies que corresponien a l'església de Santa Maria de Sorba. Al 1887 Josep Parera i Casas es va casar amb Dolors Rosas de can Riera de Sagàs, pubilla que va venir amb molts diners que va invertir en la casa i va fer més obres de reforma a l'interior, a la façana i va construir la major part dels estables i pallises del voltant. Era una de les cases més importants de Sorba i tenia moltes propietats fonamentalment en terres, a més del Molí de Sorba.</p> | 41.9673082,1.6687470 | 389692 | 4647004 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54154-foto-08132-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54154-foto-08132-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els propietaris conserven un important fons documental de la casa des del segle XVI que es documenta a part. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54121 | Cal Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bisbe | <p>AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II. Ed. Enciclopèdia Catalana. Pàg. 269. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. AMAT I CORTADA, R. (Baró de Maldà) (1808). Calaix de sastre. Vol VIII (1808-1810). Ed. Curial, reedició.</p> | XIV-XVIII | <p>Masia de planta basilical, orientada a ponent i amb un cos a migdia afegit al cos originàri. La masia conserva a les parts baixes de la construcció els carreus ben treballats, testimoni d'una base medieval, però avui està totalment desfigurada. La casa es troba situada en un desnivell del terreny que baixa cap a la riera, de manera que es pot entrar a la casa des de la planta baixa i des del primer pis. La teulada de la part antiga és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, mentre que el cos nou és cobert a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal se li va afegir un cos al segle XVIII que tapa tota la façana antiga i que amplia la casa. Forma una eixida amb dos arcs de mig punt de maó al costat esquerre i que estàn tapiats, i un seguit de finestres modernes que envolten la casa alternant amb les finestres antigües amb llindes de pedra. Darrera hi ha l'antiga façana que conserva la porta d'arc de mig punt adovellat. Degut a les reformes que s'han anat fent, es va tapar tota la volta de mig punt que cobria la quadra i l'arc de mig punt va quedar escapçat. A l'interior la casa té tres crugies perpendiculars a la façana i per tant al cos afegit. A la planta baixa hi havia les menjadores pels animals en una quadra de grans dimensions al centre que estava coberta amb volta; aquesta volta s'ha tapat amb un fals sostre de maons plans. S'accedeix al pis a travès d'una escala de pedra que porta directament a la sala central. La sala fa les funcions de distribuidor entre les habitacions que es troben a cada banda, tres a cada costat. Cinc de les portes de les habitacions tenen els muntants decorats amb una motllura tallada i la llinda amb decoracions. Tot i que la major part estàn en mal estat degut a que la pedra és sorrenca i a l'efecte de la sal del costum del Salpàs, es distingueixen dues roses de la sort en la llinda de la porta de l'habitació més important (ja que té festejadors a la finestra) i les inicials MF; a altra hi ha la inscripció SOLD sense que es vegi la continuació, i la data A 1601; altres dues tenen una decoració en forma de S. Al costat de tramuntana es va afegir la comuna a la que s'accedeix per una porta més moderna d'arc rebaixat amb els muntants decorats amb dos gerros i uns cercles incissos. Totes les habitacions del costat de ponent estàn ensorrades, tot i que encara es conserva la pica de pedra de l'aigua al lloc on hi hauria la cuina, així com una xemeneia de pedra.</p> | 08132-17 | Correà | <p>El topònim de 'Collo Olzine' ja surt esmentat l'any 1124 (ADS pergamí nº 517) (BACH, 2002), fet que mostra l'antiguitat del lloc. L'antiga quadra de l'Hospital formava al segle XIX un municipi amb el nom d'Aguilar, l'Hospital i Catllarí, que al segle XIV estava sota el domini del castell de Correà i dels ducs de Cardona. Les cases de l'Hospital es troben a prop de la riera d'aquest nom i són centrades per l'Hospital del Bisbe. L'antic Hospital del Bisbe fou un allotjament de vianants molt concorregut pels traginers i viatgers que anaven de Cardona a Berga. La jurisdicció de l'Hospital pertanyia a la batllia de Cardona i a la parròquia de Correà, conegut al 1345 com 'hospitalis collis de Olzina' (SERRA, 1968, vol I), havia sigut hostal, molí i ferreria. Surt al fogatge de 1553, al recompte de Hospital, Aguilar i Catllarí (IGLÉSIAS, 1979). Al 1592 el posseïa l'anomenat honorable Joan Massana. Al 1613 la família Viladàs ja estava establerta en aquesta casa, família que portava el renom de Bisbe (BACH, 2002), que li ha donat el nom a la casa. També és coneix com Hospital de Malafogassa, i com Hospital de Collsalsina de Correà (1649). Els actuals propietaris van adquirir la casa fa uns 100 anys a l'antic propietari que vivia a Sitges. En aquesta època, arreglant l'era, es van trobar moltes restes d'esquelets humans, tal i com explicava el propietari. Té 7 masoveries, entre elles Barballó, Cal Cuc, Cal Canoner, Creu d'Alsina i Torrent Mal. Com a anècdota cal citar que el Baró de Maldà va fer nit en aquest hostal i que al seu llibre 'Calaix de sastre' (AMAT, 1808) destaca lo malament que va ser atès tenint en compte la seva categoria.</p> | 42.0104461,1.7175095 | 393804 | 4651732 | 1345 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54121-foto-08132-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54121-foto-08132-17-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conegut també com l'Hospital del Bisbe, Hospital de la Malafogassa, Hospital de Collsalzina de Correà. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||
| 54267 | Cal Company | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-company-0 | <p>SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. Vol. II. Sugrañes hermanos, Tarragona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XVI | <p>Masia de planta rectangular, de planta, pis i golfes, coberta amb teulada de teula àrab a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Aquesta façana està tancada per un baluard que queda elevat respecte al nivell del terreny, ja que la casa està construïda en un desnivell decreixent cap a llevant. La porta d'aquest baluard, oberta a tramuntana, és d'arc de mig punt amb grosses dovelles i amb una inscripció a la dovella central. En aquesta hi ha tallada una figura humana formada pel cap i el tors amb els braços doblegats cap al centre, una inscripció a cada banda del cap (una E doble a un costat, i una P doble a l'altre costat), i la data ANY 1575. És l'elements més antic de la casa i possiblement es tractes de la porta principal utilitzada en l'època de la data i que posteriorment va quedar desvinculada de la casa en realitzar les reformes posteriors, tal i com indica una data a una llinda d'una finestra a l'actual façana principal: 1907. La casa demostra diferents transformacions en diferents èpoques històriques. Davant del baluard i de la façana principal hi ha un femer amb una estructura de característiques modernistes. És construït en pedra amb maons a portes i finestres, destacant la porta amb un arc central molt obert per la part de baix i reforçat per la part superior amb dos mitjos arcs, un a cada costat, amb funció simplement decorativa.</p> | 08132-163 | Gargallà (al nucli) | <p>Cal Company forma part del nucli a l'entorn de la parròquia de Sant Andreu de Gargallà, essent un dels nuclis més antics, com a poble, del terme de Montmajor. Aquest petit nucli es va originar com una sagrera protegida per l'església. Gargallà pagava delmes al monestir de Ripoll, tot i que després passà a formar part de la batllia de Cardona (al segle XIII). Era una quadra o explotació agrícola, i no hi havia castell ni un senyoriu associat, essent el primer senyor l'abat de Ripoll. Al fogatge de 1553 Bernat Joan Company era batlle del lloc de Gargallà i és el que recull la informació per fer el fogatge. Aquesta seria una de les primeres cases construides en aquesta petita sagrera, que va patir les transformacions que obligava el seu ús continuat.</p> | 41.9691400,1.6993500 | 392230.44 | 4647167.69 | 1575 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54267-foto-08132-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54267-foto-08132-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54267-foto-08132-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54168 | Cal Gener de Tòlocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gener-de-tolocs | <p>PERETÓ, Maria (2002). Història del poble de Gargallà. Treball inèdit presentat com a crèdit de síntesis de batxillerat. Institut de Batxillerat Guillem de Berguedà. Berga. Fons documental de Can Gener de Tòlics.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana de llevant, on hi ha la porta principal d'arc de mig punt rebaixat. A migdia, la façana tenia una eixida d'arc de mig punt que fa pocs anys que es van substituïr per petites finestres quadrades. Els murs són arrebossats. La masia va ser ampliada pel costat de tramuntana i pel de migdia. L'interior presenta la clàssica estructura basilical, amb una gran sala al centre (de 84 m2) a la que s'obren les diferents dependències. A la sala hi ha una capella amb la Mare de Déu dels Dolors i un rellotge encastat a la paret. L'escala interior, de pedra, conserva la pedra marcada a la part superior corresponent al sostre, fet poc habitual. Al costat de l'escala hi ha un pou on neix aigua. Al primer pis de la casa hi ha el celler.</p> | 08132-64 | Gargallà | <p>Situada originàriament al terme parroquial de Sant Sadurní de Fígols junt amb les masies de Fígols, Calabuig i Torrebadella, passà posteriorment a la parròquia de Sant Andreu de Gargallà. La casa fou construida al segle XVI i ampliada al XVIII, dins els territoris del monestir de Santa Maria de Ripoll, al que pagava delmes, igual que la resta de cases de la zona de Gargallà. Actualment és una moderna explotació agropecuària especialitzada en la cria de conills. Es coneix documentació històrica que fa referència directa a la casa des del 1557, tal i com deixa testimoni la documentació que es conserva a la casa, per tant és possible que anteriorment hi haguès una altra casa que va ser edificada a finals de l'edat mitjana i de la que no queden vestigis arquitectònics en restar ocults per les construccions posteriors. L'activitat principal del mas havia estat la vinya, fins a la crisi provocada per la fil·loxera al segle XIX, desapareixent la vinya a tot el territori de Gargallà i substituint-se pel conreu de cereals.</p> | 41.9603637,1.7200953 | 393935 | 4646167 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54168-foto-08132-64-1.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Originàriament la masia es deia can Gener. Al 1592, en maridar Joan Quer de Can Gener amb Margarida Fons del mas Tòlix de Sant Feliu de Lluelles, es va anomenar amb els noms de les dues cases: Gener de Tòlics. La família conserva un important fons documental en pergamí i paper. | 94|96|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54153 | Cal Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gili-0 | <p>Mn. Miquel Miralles. Consueta de Sorba, 1757. Arxiu Diocesà de Solsona.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia veïna de l'església de Santa Maria de Sorba. Es troba formant un conjunt de cases junt amb la casa Estruch i les cases Cavallé i cal Mestre. És de planta basilical amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia i amb coberta a doble vessant, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana de tramuntana és pròpia de les masies del segle XVIII, amb una eixida de dos arcs de mig punt al primer pis, una altra igual al segon pis i una disposició totalment simètrica pel que fa a totes les obertures d'aquesta elegant façana. La masia és de planta basilical amb tres crugies, tot i que té una forma trepazoidal la planta ja que el mur del costat de migdia està desviat respecte a l'eix de simetria. La façana principal s'obre a ponent, es ella hi ha la porta principal d'arc de mig punt edovellat, una finestra centrada al primer pis amb la llinga gravada amb la data 1649, i dues finestres al segon pis, un d'elles al centre de simetria. A la planta baixa s'obren espitlleres a tot el volt de la planta baixa. En aquesta hi ha un celler a l'angle NE cobert amb volta de canó. L'accés al pis es realitza a través d'una sólida escala de graons de pedra. La sala es troba ubicada a la crugia central, amb habitacions a cada costat, i al fons s'obre una eixida amb dues portes amb llindes de pedra. Una porta la inscripció: JOSEPH Y MARGAYDA GRA, i l'altre la data 1782, una creu i el crismó. No conserva cap altre element històric al seu interior, tot i que cal resaltar els grossos carreus amb els que estan construïts els murs de la casa i que es veuen a l'interior de la planta baixa.</p> | 08132-49 | Sorba | <p>Aquesta casa possiblement fou construida al segle XVII, tot i que reaprofitant una estructura anterior que denota una possible casa forta bastida amb grans carreus ben escairats i amb espitlleres a la planta baixa. El 1649 es reconstruiria el primer pis, tal i com indica la llinda de la finestra de la façana i el tipus d'aparell realitzat amb pedra més petita i disposada arbitràriament. L'any 1796 la casa pertanyia a Gili Jordana de Codonyet i aquest ven el mas a Armenter Franch; en aquesta època el mas es deia cal Guillema i abans mas Costa del Gra. La casa conserva poca documentació, entre la que es troba aquest contracte de compra-venda. Gili Jordana surt esmentat al fogatge de 1553 i possiblement seria propietari d'aquesta casa des dels seus origens. És esmentada a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles.</p> | 41.9675974,1.6689215 | 389706 | 4647036 | 1647 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54153-foto-08132-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54153-foto-08132-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54153-foto-08132-49-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els actuals propietaris conserven alguns documents de finals del segle XIX i inicis del XX referents a la casa, a més d'un document de compra-venda de 1796. No s'han documentat a part per que són una quantitat molt minsa. L'actual nom de la casa procedeix dels actuals propietaris que ho són des de finals del segle XIX. A prop de la casa hi ha un forn de fer obra. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||
| 54198 | Cal Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planas | <p>PERETÓ, Maria (2002). Història del poble de Gargallà. Treball inèdit presentat com a crèdit de síntesis de batxillerat. Institut de Batxillerat Guillem de Berguedà. Berga.</p> | XVII | <p>Cal Planas és una de les cases que, junt amb cal Vima, cal Llovet dels Pujants, cal Guilella, cal Company i cal Fuster, forma el nucli del poble de Gargallà al costat de l'església parroquial de Sant Andreu. És una casa de planta, pis i golfes, amb la façana oberta a migdia, teulada a dues vessants amb el carener perpendicualr a la façana. La porta d'entrada es troba desplaçada al costat esquerre de la façana i és adovellada d'arc de mig punt. Al pis es conserven dos balcons amb llindes de pedra i a les golfes dues finestres amb arc de mig punt de maó. El cos de la dreta, on hi havia el forn i la botiga, és una ampliació de la casa que ara no es distingueix degut a que tota està arrebossada amb ciment.</p> | 08132-94 | Gargallà | <p>Aquesta casa construïda l'any 1685 i restaurada amb el pas del temps, no destaca tan pel peu passat històric com per les activitats econòmiques que es duïen a terme fa una trenta anys, ja que hi havia un forn de pa i una botiga. Venia un forner dos o tres cops a la setmana i feia el pa del veïns amb la farina que aquests portàven. La botiga la portava Lola Palau i cobrava en farina per fer pa.. La botiga i el forn es van tancar perqué el negoci no era rentable i des de llavors la família es dedica al conreu i la ramaderia. Son propietaris de quatre cases: Cal Llovet del Pla, Cal Trinxa, el Forn i Cal Metge que es troba en ruïnes.</p> | 41.9701400,1.6991578 | 392216 | 4647279 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54198-foto-08132-94-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||
| 54171 | Cal Planes d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planes-daguilar | <p>DANÉS, J. (1933). 'Gènesi de l'estructura arquitectònica de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | XVII | <p>Aquesta masia presenta l'estructura clàssica correponent al grup I definit per Danès: coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, planta, pis i golfes; construida amb blocs de pedra, més grans i escairats a les cantoneres, finestres amb llinda i porta adovellada amb arc de mig punt i les dovelles força irregulars. Les finestres de la façana principal son amb llinda i amb dues lloses en angle a la part superior com a sistema de descàrrega del mur. A la façana de migdia es va afegir un cos amb un assecador obert a les golfes i un arc carpanel de maó a la part dreta que està tapat. Aquesta ampliació es veu perfercatemnt a la façana principal i es va fer al 1705. L'interior conserva l'estructura clàssica en tres crugies, tot i que no conserva elements que mostrin l'antigor de la casa. A la planta baixa hi ha dues finestres espitllerades.</p> | 08132-67 | Gargallà (Aguilar) | <p>Masoveria del Sunyer d'Aguilar construida al segle XVII i ampliada l'any 1705 amb una eixida al migdia, tal i com demostra la data a una llinda. Probablement va se construida una mica abans que la casa nova del Sunyer. La casa va estar habitada fins als anys seixanta i, des de llavors, resta quasi abandonada. La casa forma part del conjunt del Sunyer, format per l'antiga església i castell, la nova església, la casa cal Gep i la masia nova del Sunyer. El senyor d'Aguilar al segle XVI era Miquel Gibert i d'Aguilar, que també eren senyors del Pujol de Planès i vivien a Cardona; al 1719 el senyor d'Aguilar era marquès i vivia a Perpinyà (IGLÈSIAS, 1974).</p> | 41.9527402,1.6960144 | 391926 | 4645351 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54171-foto-08132-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54171-foto-08132-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En alguns inventaris es nomena aquest mas com la masia vella del Sunyer, tot i que els propietaris de la casa ens han dit que mai li han dit així. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54120 | Cal Sabata de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata-de-dalt | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Capbreu de Montmajor, 1762. ACA, notarials Berga vària, 3er v, 155 N. Manuscrit.</p> | XVIII | <p>Aquesta casa es troba al peu del turó del castell de Montmajor (Monte Maiore), aprofitant el desnivell natural que fa el terreny i adaptant-se a les terrasses. És un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal i aquesta orientada a migdia. A la façana principal s'obre la porta adovellada d'arc de mig punt, tot i que al baixar una mica una de les dovelles fa un efecte lleugerament apuntat, i que es troba desplaçada al costat esquerre de la façana. La casa va ser ampliada pel costat esquerre, afegint tot un cos paral·lel. A l'interior, una columna central de secció quadrada porta una data inscrita: 1739. Davant de la casa s'han anat afegint un seguit de coberts, un d'ells era l'antiga masoveria de cal Sabata. A prop de la casa hi ha una font i una bauma dins la qual hi ha una tina excavada a la roca. Tot i ser una de les cases més antigües, no conserva elements d'època medieval, possiblement degut a la reutilització i reconstrucció al llarg del temps.</p> | 08132-16 | Montmajor | <p>Cal Sabata és una de les cases del petit nucli que es va construir al peu del castell de Montmajor i de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní. La primera referència del castell és de l'any 983, i de l'església l'any 1050, per tant suposem que ja al segle XI existia aquest nucli. Als fogatges de 1365 i de 1553 hi havia 4 focs (IGLESIAS, 1982), mentre que al 1708 ja hi havia 14, la major part a la zona de Els Plans. Al fogatge de 1553 s'esmenta a Armenter Sabata (IGLESIAS, 1979) fogatjat a Montmajor. Aquest nucli estava format per vàries cases, entre elles cal Sabata (Armenter Sabata) i Can Barri vell, que es trobava al costat d'aquesta i de la que tan sols resta un mur ja que al segle XVII es va construir la casa nova, tal i com costa al llibre d'òbits de l'arxiu parroquial de Montmajor (caseta de nou edificada donde pervivencias de la casa den Sabata, 1693). Aquestes dues cases, can Barri vell i can Sabata, pagàven delmes al monestir de Santa Maria de serrateix el 1581 (ADS, capbreu). Al finals del segle XVII es va construir la nova casa al pla (Cal Sabata de Baix, antigament coneguda com cal Sabata dels Plans). Al Capbreu de la Baronia de Montmajor de 1762 (ACA, notarials Berga vària) consta que la casa pertanyia per venda a carta de gràcia a Joan Santamaria prevère de Sant Sadurní de Montmajor i que capbreuava al baró i senyor de Montmajor, Anton de Tamarit.</p> | 42.0062931,1.7352599 | 395267 | 4651248 | 1739 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54120-foto-08132-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54120-foto-08132-16-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-11 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54152 | Cal Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soldevila | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIV | En perill d'enfonsament ja que s'ha aixecat la teulada | <p>Masia de planta basilical i d'estructura clàssica, amb el carener perpendicular a la façana i coberta a doble vessant amb la façana oberta a migdia. És un edifici d'estructura molt massissa, construida amb grans blocs de pedra disposats en filades horitzontals molt ben estructurades, amb planta baixa, un pis i golfes. Destaquen dos contraforts al costat dret de la façana principal i la porta adovellada de grans dimensions situada al costat esquerre. A la façana hi ha un seguit de forats entre les pedres disposats en tres filades horitzontals i que possiblement corresponguin a les bigues interiors o s'utilitzèssin per subjectar les bastides en el moment de la construcció. Davant d'aquesta façana hi ha un petit mur que tanca a modus de baluard. Darrera de la casa hi ha un cobert de grans dimensions de planta allargada, amb dos pisos i teulada a dues vessants i en el que destaca l'estructura d'arcs de mig punt del pis que actúa com assecador i que li dona un aspecte molt característic. L'interior de la casa es divideix en dos cossos paral·lels a la façana. En el que es troba entrant per la porta hi ha l'escala de pedra en angle que puja al pis i una quadra al costat dret; el cos de darrera està separat per un doble mur que forma una cambra d'aire d'un metro. Al costat dret d'aquest cos hi ha un arc diafragma al mig que proporciona amplitud a l'estança. El pis està pràcticament enfonsat i no es pot accedir. La casa està construïda en un lloc elevat que permet visibilitat del vessant sud i sobre roca.</p> | 08132-48 | Sorba | <p>L'estructura d'aquesta casa denota la seva antigüitat, tot i que no podem assegurar el moment incial de la seva construcció. Possiblement dati dels primers segles baix-medievals, tenint en compte la imponent estructura dels murs, similars a les cases fortes d'aquesta època, amb estructura quadrangular i massissa. Al Fogatge de 1553 s'esmenta a Matheu Soldevila a Sorba i Codonyer, collecta de Cardona (IGLÉSIAS, 1979). Al segle XVIII era una de les masies importants de Sorba, que ja es esmentada a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles. Sovint s'esmenta la veïna església de Sant Miquel, amb el nom de Sant Miquel de Soldeviles, actuant com a capella de la casa. L'antigüitat del lloc és palesa en les restes del poblat ibero-romà que es troba molt a prop i que va donar orígen al lloc: Sub urbano.</p> | 41.9657965,1.6609364 | 389042 | 4646846 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54152-foto-08132-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54152-foto-08132-48-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El propietari de la casa conserva la clau de la capella de Sant Miquel. El topònim Soldevila pot significar sota la vila, ja que es troba sota l'antiga vila de Sorba. | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||
| 54150 | Cal Taulé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taule-1 | XVIII | Fa poc temps que s'ha reajuntat la pedra de les parets i s'ha consolidat tota la casa afegint alguns garatges per la part de migdia. | <p>Masia que es troba molt a prop de l'església de Santa Maria de Sorba, a la vessant nord d'aquesta. És una construcció que respón al tipus de masia clàssica, de planta rectangular, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est. Té planta baixa, un pis i golfes que fins fa pocs anys eren obertes a modus d'assecador. Aquesta casa va ser ampliada pel costat de migdia, amb l'obertura d'una eixida a les golfes. Totes les portes i finestres son allindades amb pedra. La porta principal és d'arc sdovellat rebaixat amb les dovelles dels encaixos laterals una mica desplaçades cap a l'interior, de manera que fa l'efecte de que l'arc estigui descavalcat. A la dovella central hi ha la data 1711. A una de les finestres del costat de migjorn, a la zona que va ser ampliada, hi ha la data 1755 i un 8 entre parèntesis.</p> | 08132-46 | Sorba | <p>Cal Taule és una casa construida a inicis del segle XVIII per un Reig de Linya (Navès). Els Reig de Linya tenien 4 fills, a tres d'ells els van donar el dot que consistia en uns diners i unes terres a la zona de Sorba. Cada un d'ells es va construir una casa: cal Taulé, l'Hostalet i ca l'Oucovat. La darrera no existeix i tan sols restes poques runes. La casa s'esmenta a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles. Actualment encara es conserva el cognom Reig.</p> | 41.9695338,1.6656732 | 389440 | 4647254 | 1711 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54150-foto-08132-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54150-foto-08132-46-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un dels germans Reig de Linya (Navès). | A la casa es conserven diferents elements: una senyalització de camí esculpida en pedra i que posa 'Camí particular de carro, any 1911', que marcava el camí que es va fer entre l'església i el molí de Sorba; una pedra de molí circular, molt possiblement ibèrica i procedent del veí jaciment ibèric de Sorba, d'uns 40 cm de diàmetre, amb un forat al centre i de pedra aglomerat; una pedra de molí circular, també ibèrica, de 35 cm de diàmetre, amb un forat al centre i dues motllures diametralment oposades, que es va trobar llaurant un camp proper a la casa; un quart de mola moderna de pedra que s'ha utilitzat per enllosar el passadís d'entrada a la casa; un sarcòfag de pedra, del que es fa fitxa a part. El topònim Taulé pot estar relacionat amb el fet que el pare i l'avi de l'actual propietari es dedicaven a fer teules i maons en el forn de ca n'Estruc. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||
| 54173 | Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima-0 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | <p>Masia que es troba en el nucli del poble de Gargallà, davant de l'església de Sant Andreu. És una casa que forma part d'un conjunt i que ha estat fruit de diferents ampliacions al llarg de la seva història, ampliacions que es reflecteixen en l'obra. La casa és de planta rectangular, allargada de nord a sud i paral·lela a ella hi ha unes corts que deixen un pati central que formen un tancat a modus de baluard. S'accedeix a aquest conjunt a través d'una porta adovellada d'arc de mig punt rebaixat. A la part externa d'aquest conjunt s'alcen dos coberts més de pedra i obra de finals del segle XVIII aproximadament. L'estructura longitudinal de la casa es fruit dels diferents afegits i ampliacions, és un edifici de planta, pis i golfes. Distingim quatre cossos perpendiculars a la façana principal que s'obre a llevant. El primer i el segon cos de l'esquerra (sud) era l'antiga casa dels masovers; destaquen dos arcs diafragma en cada un dels cossos i que actualment estan tapiats ja que s'han incorporat als murs. El cos del sud té una espitllera i dos contraforts paral·lels el suporten per l'exterior; el sostre interior és de bigues de fusta posades molt juntes, possiblement perquè suportaria un antic llosat de pedra. Sobre aquest cos hi ha l'eixida oberta a l'exterior amb tres arcs de mig punt rebaixats de maó i en la que hi ha una habitació a la banda de llevant amb porta amb llinda decorada (1708, Joseph Pujol, i un Crismó al centre). En aquesta eixida hi ha un pou de pedra. El segon cos té la sala situada al primer pis, en la que destaca el rellotge de peu encastat a la paret amb portes de fusta tallades. El tercer cos possiblement es construís més tard per unir aquesta casa i la que constitueix el quart cos, ja que totes dues tenen arcs diafragma i per tant la construcció seria de la mateixa època. En aquest es conserva una porta de pedra amb els muntants i la llinda amb decoració tallada i una creu al centre. El quart cos és el més complex i el més antic de tot el conjunt. En ell es troba l'escala de pedra que fa angle i que porta al pis, i en la planta baixa hem de distingir dos cossos més: el de més a l'esquerra és el més antic i seria la primera casa ja que conserva dos murs fent angle (sud i oest) amb opus spicatum des de la base fins al sostre, fet amb pedres planes i molt ben disposades, i que també es pot veure des de l'exterior ja que s'ha picat la part baixa del mur. Al costat d'aquest cos es va fer un altre cobert amb volta apuntada i comunicat amb aquest amb un arc diafragma. En aquest cos hi ha la sortida de la tina ( que es troba darrera de l'escala), excavada al terra de pedra i que possiblement fou la mateixa que ja existia a l'edat mitjana. S'accedeix al cos dels murs d'opus spicatum a traves d'una porta amb llinda de fusta doble i que probablement fou l'entrada primitiva de la casa orientada a llevant. Posteriorment es va afegir un cos que tanca la casa per nord-est i en el que es van obrir dos arcs de mig punt fent angle i que li donen una bellesa singular a la façana de la casa i fruit de l'ampliació que es va fer per la banda de llevant. A la façana nord hi ha una finestra al primer pis amb llinda i la data 1791, que correspon a l'habitació principal amb alcova.</p> | 08132-69 | Gargallà. Al nucli. | <p>Cal Vima forma part del nucli a l'entorn de la parròquia de Sant Andreu de Gargallà. Aquest petit nucli es va originar com una sagrera protegida per l'església. Gargallà pagava delmes al monestir de Ripoll, tot i que després passà a formar part de la batllia de Cardona (al segle XIII). Cal Vima seria una de les primeres cases que es van construit en aquesta sagrera, ja que l'evidència arqueològica (parament d'opus spicatum) ens confirma la seva antigüitat medieval. Al fogatge de 1553 és esmentat Antoni Vinia, fogatjat a Gargallà, col·lecta de Cardona (IGLESIES, 1979). La família actual encara conserva el cognóm Vima, tot i que és possible que ara es perdi ja que és per línia materna.</p> | 41.9698628,1.6994155 | 392237 | 4647248 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54173-foto-08132-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54173-foto-08132-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54173-foto-08132-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||||
| 54172 | Calabuig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calabuig | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | X | <p>Casa molt modificada ja que s'ha realitzat una rehabilitació que ha modificat considerablement l'estructura original. La casa es troba situada sobre una elevació de roca, fet que li dona una imatge monumental. No es poden distingir els murs antics i no hi ha vestigis de llindes. Tan sols sabem per notícies orals que a l'interior es coservava un pany de pared amb opus spicatum.</p> | 08132-68 | Gargallà | <p>Havia sigut de la parròquia del Pujol de Planès fins a principis del segle XX en que passà formar part de Gargallà. La referència històrica més antiga la trobem a l'arxiu del Monestir de Santa Maria de Serrateix: l'any 989 en la donació d'un alou en el que estava inclós 'ipsas casas de Calabugo' (BOLÓS, 1983). Posetriorment diferents documents fan referència a la casa (1013, 1214) i al manso de Calabuig (1313, 1400), sempre pertanyent al Pujol de Planès. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1979) s'esmenta a Jaume Calabuig fogatjat al Pujol de Planès, col·lecta de Cardona. Durant els segles XVII i XVIII els censos del mas els cobràven els senyors del Pujol de Planès i la comunitat de prevères de Cardona. L'any 1672 es va vendre a carta de gràcia la meitat del mas a Joana Vilajossana de Serrateix, així com els masos a ell units, un anomenat Busquets (fons de Calabuig). El venedor, Pere Joan Calabuig, era gendre de Joana Vilajossana. Al 1673 Joan Calabuig ven l'altre meitat dels masos Calabuig i Busquets a Isidre Roca; s'especifica que a la casa hi havia 'vaixells, botes i piques olieres'; el mateix any Isidre Roca ven la meitat del mas a Joana Vilajossana. Al 1818 tenia agregats els masos Busquets i Catrà. Al 1854 el propietari Esteve Vilajossana i Comabella ven el mas a Pere Màrtir Cererols de Manresa. Al 1857 el mas és venut a Jacint Santcristòfol de Cardona.</p> | 41.9534105,1.7264200 | 394447 | 4645388 | 989 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54172-foto-08132-68-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es conserva a la casa un important arxiu familiar del qual l'Àmbit de Recerques del Berguedà va realitzar un petit resum de cada document que es troba a disposició dels investigadors. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||
| 54257 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-12 | <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28. SERRA VILARÓ, J. (1962). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona. RIU, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pàgs. 65- 87.</p> | <p>A Montmajor es creuen dos camins Rals: el de Berga a Solsona, i el de Berga a Cardona. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzat per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps i modificar les rutes. En els trams que es conserva, el camí fa aproximadament entre 4 i 5 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. El camí Ral a Solsona passava per la baga de cal Titllot, Cortielles, la Torreta, Sant Pare Vell. El que portava a Cardona passava per sota la torre del castell de Montmajor i enfilava l'actual carretera cap al Pujol de Planès, d'aquí baixava a la riera de Navel i seguia paral·lel a la riera fins a Cardona. Al segle XVIII es va construir el pont del Farell per facilitar l'accés a Cardona des del Pujol de Planès seguint el camí Ral. Mapa E. 1:50000.</p> | 08132-153 | Montmajor | <p>Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme sud de Montmajor. L'altre camí Ral era el que portava de Berga a Solsona, seguint el mateix recorregut que actualment fa la carretera: Berga, Avià, L'Espunyola, Sant Feliu de Lluelles, castell de Navès i pel Vinyat fins a Solsona. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. Al camí Ral de Cardona al seu pas per Montmajor hi havia hostal a cal Bisbe (Hospital del Bisbe o de Malafogassa), a Sant Pare i als Plans de Montmajor la fonda de cal Titllot; donaven alberg o acolliment a viatgers i, en alguns casos, a pobres. El 5 d'octubre de 1345 la vescomtessa Beatriu mana que als que vagin de Castellfollit a Berga han d'anar pel camí ral que va a Cardona, amb pagament de lleuda (Serra Vilaró, 1962, vol. I).</p> | 42.0279431,1.7345596 | 395244 | 4653653 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||||
| 54262 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-7 | <p>MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Llei 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias. BOE nº 71, 25 marzo 1995. SERRA VILARÓ, J. (1962). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona.</p> | <p>Per la plaça del Mercat de Montmajor passen dues carrerades. Una era pas obligat pels ramats que pujaven del pla a la muntanya abans de Sant Joan i que tornaven a baixar per l'octubre fins a Tots Sants. Venien de lluny, com els ramats de Poblet, i passaven per Cardona, Cal Bisbe, Cal Titllot, La Ferreria, La Mare de Déu del Bosc, Codonyet, l'Hostal del Gran Nom, La Riereta i d'aquí pujaven cap a les pastures de muntanya. Altres ramats venien per Navàs, Sant Feliu, Torrentmal, Cal Bisbe i es dirigien a zones ramaderes del Lluçanès i Osona per Cabirols, el Riu, les Forques i el Corral de Canudes. La gent pernoctava als hostals de Montmajor: cal Bisbe (hospital de Malafogassa), cal Mort (també conegut com Cal Cuc), la Ferreria i la Roca. Tots de la segona meitat del segle XIX, excepte cal Bisbe que és molt antic i ja documentat al segle XV. També pernoctaven al Corral, hostal on es tancava el bestiar, tot i que més endavant es guardava a Ca la Coixa (Casanova) o a Cal Sastre. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 08132-158 | Montmajor | <p>Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però la seva utilització és més antiga encara que no consten als mapes i que hi ha pocs documents escrits. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això s'ha de recollir la tradició oral dels pocs pastors que els van fer i que encara ens poden ajudar a marcar els llocs de pas dels camins. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per tal d'enviar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Els pastors de Montmajor podien portar els ramats a dos llocs: a Cornellana, al Cadí; i a Coll de Pal. Trigaven sis dies des de Montmajor fins al Cadí. El monestir de Santes Creus tenia grans ramats que a l'estiu conduïa a pasturar a les muntanyes, passant per Torà, Segalers, Cardona, Montmajor i Berga. El 12 març 1193, Ramon de Vallmanya autoritza que els ramats del monestir tinguessin lliure trànsit per les terres de Vallmanya i Montamjor. El 28 de desembre de 1195 el vescomte Guillem i sa muller Geralda prenen sota llur protecció la gent i el bestiar de Poblet sense fer-los pagar lleuda ni peatge, i tindran sota el seu guiatge el bestiar des del 'Putjalt fins a Coll d'Olsina' (Serra Vilaró, 1962, vol I). El mapa és l'aproximació del pas del camí ramader per Montmajor.</p> | 42.0301834,1.7313994 | 394986 | 4653906 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa E. 1:50000. | 94|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||||
| 54123 | Can Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barri-1 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> | XVII | <p>Aquesta és una casa bastant moderna d'estructura clàssica i amb planta basilical. Té planta, dos pisos i golfes, és coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. La façana presenta una estructura simètrica, amb porta d'arc rebaixat central, una tribuna més moderna al centre del primer pis i un balcó a cada costat, tres finestres al segon pis, i una porta d'arc de mig punt al centre de les golfes, amb un òcul circular a cada costat. Davant la porta l'espai queda tancat per un baluard amb porta de ferro. La casa està envoltada de coberts, detacant el femer construit amb volta de canó. La casa està estructurada interiorment en tres crugies perpendiculars a la façana. Destaca la volta rebaixada de maó que cobreix tot l'espai d'accès a la casa i l'escala al fons formant una L, que dóna accès al primer pis i directament a la sala. La sala articula tot l'espai, ja que es troba al centre i a ella dónen les habitacions. Algunes de les portes conserven llindes amb roses de la sort i algunes dates. A la sala es conserva una capella al mur de migdia i el rellotge al mur de ponent. La casa ha estat molt reformada al llarg del temps i no es conserven gaires elements.</p> | 08132-19 | Montmajor | <p>Can Barri vell era una de les cases del petit nucli que es va construir al peu del castell de Montmajor i de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní. La primera referència del castell és de l'any 983, i de l'església l'any 1050, per tant suposem que ja al segle XI existia aquest nucli. Al fogatge de 1553, Andreu Barri alias Castella, era batlle i va ser l'ecarregat de fer el recompte del fogatge de Montmajor (IGLÉSIAS, 1979). Aquesta casa també figura als fogatges de 1365 i al de 1497, i s'esmenta a un pergamí del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS, doc. 176), pel que es fa un establiment a Guillem de Barri, a la seva dona Ermessèn i a la seva filla Guillelma casada amb Ferrer de Llena, l'any 1261. Aquestes dues cases de l'antic nucli, can Barri vell i can Sabata, pagàven delmes al monestir de Santa Maria de serrateix el 1581 (ADS, capbreu). A finals del segle XVII es va construir la nova casa de can Barri al pla situat davant del castell, i abandonant l'antiga casa que amb el temps va anar desapareixent. Figura al 1766 com casa major delmera (aquella que més produïa de cada parròquia i que havia de lliurar el delme a la hisenda reial) tal i com es recull a L'Excusado de les parròquies del Solsonès i Berguedà (PLANÈS, 1985). El subarrendatari era Joan Argentó, fuster. La família que ocupa actualment la casa la va comprar fa uns 100 anys, per tant no porten el cognóm Barri.</p> | 42.0083600,1.7317300 | 394978 | 4651482 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||||||||
| 54212 | Can Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-besora | <p>LLORENS I SOLÉ, A. (1986). Solsona i el Solsonès en la Història de Catalunya. Ed. Virgili i Pagès. Lleida.</p> | XVIII | <p>Can Besora es troba molt a prop de la petita església de Santa Maria de La Torreta. És una casa feta en diferents etapes i que va tenir un orígen medieval tot i que no queden restes visibles degut a la reutilització. Té una estructura en forma de torre central, amb planta, pis i golfes, façana oberta a ponent i teulada a dues vessants amb el carener perpendiculat a la façana. A aquesta estructura es fa afegir pel costat dret un cobert amb murs de pedra i més tard es va ampliar la casa pel costat esquerre amb parets de maó vist. En el lloc d'aquesta ampliació hi havia una tina de cairons que va ser desmuntada fa uns anys. La llinda de la porta principal porta la data 1762. La finestra del primer pis té una petita motllura gòtica a la llinda. No es veu cap traça visible en el lloc on es creu que hi havia el castell, al costat esquerre de la casa, tot i que és un lloc elevat respecte al camí.</p> | 08132-108 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Per davant de la casa de Can Basora pasava el camí Ral de cal Bisbe, o camí Ral de Berga a Solsona. Davant de l'església de la Torreta hi havia unes fites que marcàven la meitat del trajecte entre les dues ciutats. Sembla que el castell de Meda (segles XIII-XIV) es trobava situat al costat de l'actual can Basora de La Torreta, al peu del camí Ral de Solsona i protegint aquest. Al 1163, Guillem, senyor de l'Espunyola, llega al seu nét Guillem de Meda els drets que té a la Vall de Lord. El 1247 apareix en un document la senyora del castell de Meda, Saurina de Talavera. Al 1300, Arnau del Pujol, cavaller, ven al paborde de Solsona, Ponç de Vilaró, tots els feus que té al castell de Meda. El pare de l'actual masover explicava que en fer un camí per darrera la casa (nord-est), va trobar una tomba amb ossos i una espasa. Les pedres del castell es van fer servir per construïr la casa, possiblement feta a inicis del segle XVIII. A darrera de la casa hi ha el sól d'una antiga tina folrat de cairons marrons i que es va destapar fa pocs anys.</p> | 41.9966415,1.6938256 | 391819 | 4650228 | 1762 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54212-foto-08132-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54212-foto-08132-108-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tenen la clau de l'església de La Torreta. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||
| 54129 | Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-0 | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.</p> | XIII-XVII | <p>La casa es troba en un pla al peu de la carretera que segueix la carena del Pujol de Planès en direcció a la riera de Navel. Forma part d'un conjunt en el que a més de la casa principal hi ha un cobert i les restes d'una altre casa d'orígen medieval. La casa manté la típica estructura de les masies de la zona: de planta, pis i golfes, amb teulada a dues vessants, construïda sobre un sól de roca massissa i amb la façana principal oberta a llevant. La meitat de les golfes del costat nord era oberta i actualment s'ha fet la paret de maó. L'element més remarcable de la casa és la porta principal, adovellada de pedra i amb un relleu d'una creu amb un Crist en la dovella central, amb una factura molt primitiva, semblant a d'altres que hem vist a la zona. L'interior de la casa segueix l'estructura de tres crugies perpendiculars a la façana i no conserva elements remarcables. Al costat de la casa resten dos murs fent angle d'una antiga construcció, possiblement un cobert, amb la particularitat de que una part de la base d'un mur és construit amb aparell d'opus spicatum, que pot fer dubtar d'un possible orígen medieval tot i que ens manca documentació fiable. A l'altre costat del camí hi ha una pallissa de parets de pedra amb teulada a dues vessants i amb una gran obertura amb un arc de mig punt que ocupa tota l'amplada del cobert, fet pel que al centre hi ha un pilar de pedra que ajuda a sostenir la teulada.</p> | 08132-25 | Pujol de Planès | <p>Cal Ramon pertany a l'antiga senyoria del Pujol de Planès que al segle X depenia del monestir de Santa Maria de Serrateix i al 1375, quan Pere II erigei el comtat de Cardona, el Pujol passà a formar part d'aquest. Al 1429 estava sota jurisdiccó reial. Al 1715 encara es manté el senyoriu, essent senyor del Pujol, Miquel Gibert i d'Aguilar. La casa Ramon es troba situada al camí que portava de Cardona fins a l'església de Sant esteve del Pujol de Planès, i possiblement actués com a hostal. És una casa amb clars orígen medievals, tal i com denota l'aparell d'opus spicatum que es conserva i les restes de tombes excavades a la roca. Desconeixem la seva història exacta ja que no s'ha trobat documentació al respecte.</p> | 41.9565611,1.7396352 | 395548 | 4645721 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54129-foto-08132-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54129-foto-08132-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54129-foto-08132-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||
| 54254 | Capella de Sant Andreu de Balielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-andreu-de-balielles | <p>CLOTET, D. (2001). La vida a l'enclavament de Balielles. Berguedà Setmanal, 20 octubre 2001. Diari Regió 7.</p> | XII | <p>Església romànica retocada en èpoques posteriors. És una capella petita de planta rectangular orientada d'esta a oest i amb la porta a la façana de migdia. Tenia un absis que ja no existeix i a l'interior es veu el rastre d'una antiga porta adovellada d'arc de mig punt que ara està tapiada i que tenia les dovelles petites. Aquesta seria la porta de l'edifici antic. A l'interior és molt senzilla, té un altar i un petit cor, i tan sols hi caben dos bancs. Al costat de ponent, sobre el lloc on hi ha el cor, s'aixeca un campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. Al costat de la porta actual hi ha una petita finestra d'un sol arc de mig punt. La casa té capella dedicada a Sant Andreu i cementiri familiar que es troba al costat de llevant.</p> | 08132-150 | Valielles de Busa. Correà. | <p>Valielles o Balielles és la única casa de l'enclavament de Balielles habitada ininterrompudament. Fa poc es va arreglar l'altra casa, Vilamala. L'enclavament de Valielles és documentat des de el segle XIII. La casa va passar a mans de l'actual família al segle XVII. Tot i que pertany a Montmajor, físicament es troba dins els límits de Navès al Solsonès (Lleida). Es troba inclós dins l'Espai Natural d'Interès (PEIN) de la serra de Busa, Els Bastets, Lord. En els seus inicis va ser parròquia depenent de Sant Cristófol de Busa, tot i que ara reb els serveis religiosos del rector de la Vall de Llinars.</p> | 42.1109000,1.6718500 | 390195.66 | 4662943.46 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54254-foto-08132-150-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi diu missa per Tots Sants, Sant Andreu i Sant Joan. | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54244 | Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carol | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII | <p>La casa Carol està situada en un lloc elevat respecte al seu entorn i per tant amb un domini visual important de la zona de Sorba. És una casa de planta formant angle recte degut a l'ampliació feta pel costat de ponent. El cos dret està format per dues crugies amb el baixos coberts amb volta de canó de pedra a plec de llibre i obertes a l'espai central. Al costat i perpendicular a aquest cos, s'aixeca el cos principal de la casa, de planta, pis i golfes, al que s'accedeix a travès d'una porta adovellada d'arc de mig punt que ha quedat tapada quasi totalment per les estructures superposades, com l'escala i la doble volta de canó. L'espai que queda en l'angle format per aquests dos cossos, s'ha tancat amb un mur i un cobert a modus de baluard. Tan sols una finestra exterior porta gravada la data, 1727; tot i que a la sala hi ha una llinda d'una porta amb la data 1686. Al mateix mur on s'obre la porta principal, orientada a l'est, hi ha l'encaix d'una premsa vertical de vi, de la que tan sols resta la llinda de fusta que porta incrita la data 1741.</p> | 08132-140 | Sorba | <p>Des de l'any 982 Sorba era una possessió del monestir de Ripoll. Desconeixem les dades històriques d'aquesta casa ja que no s'ha trobat documentació refernt, però tenint en compte l'existència de tombes antropomòrfiques i tines excavades en la roca que són d'època medieval, és molt probable que aquest fou un lloc d'hàbitat important a l'edat mitjana i que possiblement hi haguès una casa forta o una torre de vigilància del camí que portava de Sorba a Sant Pare Vell i Lluelles. La casa va ser molt reformada entre finals del segle XVII i inicis del XVIII, agafant la fesonomia actual. La família actual té la casa des dels anys 20 del segle XX.</p> | 41.9842415,1.6656037 | 389460 | 4648888 | 1686 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54244-foto-08132-140-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha una llegenda que diu que al sud de la casa, i a prop de les tines, hi havia un turó des del que es veien set parròquies (Sorba, Pegueroles, la Torreta, Preixana, Navès, Lluelles i Fígols) i que en el lloc exacte on es veien havia enterrada una campana amb or i diners. Hi ha un tossal que els amos de la casa van cavar fa uns anys en busca del tresor i en el que tan sols van trobar un quants ossos de persona. És molt probable que aquest turó fou algun tipus d'enterrament, ja que a l'entorn hi ha moltes pedres planes que podrien haver-se utilitzat per tapar aquest possible sepulcre o cambra. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||
| 54251 | Casa Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals-de-catllari | <p>PERARNAU, R. (2001). Els bandolers berguedans. Bagadanum nº IV. Bagà. ARMENGOU, Mn. Josep. Notes històriques de Llinars. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, nº 1, Miscel·lània d'autors, 1991 .</p> | XVII-XVIII | <p>Casa d'estructura important situada a l'antiga baronia de Canals de Catllarí a un extrem dels Rasos de Peguera. És una casa de planta quadrada, amb planta, pis i golfes, coberta amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Pel costat de migdia hi ha una antiga estructura formant angle recte i en la que s'obren tres arcs de mig punt a cada costat. Només es pot arribar caminant l'últim tram fins la casa després de travessar el riu Tec per una palanca.</p> | 08132-147 | Canals de Catllarí | <p>Canals de Catllarí forma una illa entre els Rasos, Llinars i Guixers que pertany a Montmajor. A la zona hi hagué altres cases i coves habitades, com la del cabrer, bandoler del segle XIX. Durant els anys 20, després de la construcció de la mina de Coll de Jou, es tallaren molts pins en els boscs de Canals, la majoria centenaris. Havia sigut baronia relacionada amb l'antiga Vall de Lord al comtat d'Urgell. L'església és esmentada a l'acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles l'any 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell (Sancti Martini de Caslarill). El lloc és documentat des del 1170 fins al segle XIV, apareixent el topònim amb algunes variants: Castaerill al 1269, Castlarye al 1307, Catllarí al 1705, a més de Caslarill al segle XII. L'església era el centre de l'antiga quadra d'aquest nom i estava sotmesa el segle XIV a l'església de Castellar del Riu. Passà més tard a dependre de l'església de Sant Iscle de Llinars de l'Aigua d'Ora també al segle XIV. El Cabrer, un dels bandolers més actius de la comarca, mort a inicis del segle XX, tenia un amagatall a la baga de Canals.</p> | 42.1492400,1.7257200 | 394713 | 4667132 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys; en arribar al pont de l'Aigua D'Ora prop de Llinars, s'agafa una pista en mal estat i costeruda. Cal deixar el cotxe abans d'arribar a l'esgésia per arribar a ella caminant. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||||||
| 54131 | Casamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamira | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIV-XVII | <p>Casa d'estructura rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que és orinetada a migdia. Té planta baixa, pis i golfes, i està situada en un lloc elevat del terreny i en una superfície rocosa. A la façana s'obre la porta principal, d'arc de mig punt adovellat i situada descentrada respecte a l'eix de simetria i al costat est. Al primer pis hi ha una eixida coberta formada per dos finestrals d'arc rebaixat de pedra i separats per tres pilastres amb capitells motllurats i que es troben al centre de la façana; en elles s'han obert finestres. A cada banda hi ha un balcó amb un angle de descàrrega de pedra sobre la llinda; la del costat esquerre porta la data grabada: 1853, i a l'altre no es distingueix. S'observen dues fases constructives: la més antiga, present als baixos de la casa i visible en l'estructura general de l'obra, amb murs compactes i presència de finestres espitllerades en tota la planta baixa; la segona, que és l'ampliació o reconstrucció del primer pis amb l'obertura de l'eixida i els balcons i realitzada a mitjans del segle XIX. Fa pocs anys es va rejuntar la pedra de tota la façana, fet que no permet apreciar les diferents fases constructives. Al costat de la casa hi ha un femer cobert amb volta de canó, seguint l'estructura típica de la zona. En un marge a la banda de llevant, hi ha les restes d'una antiga bassa amb murs de pedra.</p> | 08132-27 | Montmajor | <p>Aquesta casa formava part del territori que estava sota el domini del castell de Montmajor, tot i que no formava part del petit nucli encara que es troba situada al peu d'aquest. Al fogatge de 1553, s'esemnta a Lorens Casamira (IGLESIAS, 1979), al terme de Montmajor; junt amb els masos Sabata, Barri i Figuera. Al 1696 pagava el delme a la parròquia de Montmajor (ADS). Al 1698 hi vivia la família Massana i era anomenada Casa de la Mira (APM). Els actuals propietaris ho són des de fa uns 700 anys.</p> | 42.0068208,1.7383128 | 395520 | 4651303 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54131-foto-08132-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54131-foto-08132-27-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||
| 54188 | Castell de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-correa-0 | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X)'. II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed.</p> | X ? | <p>Les restes del casetll de Correà es troben dalt d'n turó molt a prop de l'església de Sant Martí de Correà, al sud d'aquesta. Tan sols restes poques traces dels que serien els murs d'una torre de defensa que actualment es pràcticament invisible.</p> | 08132-84 | Correà | <p>Trobem documentat des del segle XI un castell amb la nissaga dels Currizani o Currida que tenien el castell i la senyoria del terme. Quan s' extingí la nissaga dels comtes de Berga (XII), els comtes i després els ducs de Cardona tenien el seu batlle al castell de Correà. Després de la mort del comte Ermengol I (1305), un dels seus nobles, el vescomte Arnau Mir de Tost tenia cedit per la canònica d'Urgell, un extens territori: el castell de Mora, Tentellatge, Llinars i Correà. El traspàs de molts territoris de la Vall de Lord als vescomtes de Cardona, és van fer quan Isabel d'Urgell es casà amb Ramon Folch el 1167, ja que La Vall de Lord va ser el seu dot, permetent així l'annexió. El 1314, Ramon Folc vescomte de Cardona, incorpora al vescomtat tots els castells i feus, entre ells Correà. Al 1375 el rei Pere III erigeix el comtat de Cardona, assenyalant les localitats subjectes entre les que hi ha: Pujol de Planès, La Llena i Correà. Al 1654 encara formava part de Cardona. Al segle XVIII la senyoria de Correà estava sota l'administració del Sr. Margarit Gible, marquès d'Aguilar, amb possessions que comprenien l'Hospital i altres cases de la zona baixa de Correà. Dels senyors d'Aguilar tenim notícies des del segle XII, tot i que la baronia és posterior. A finals del segle XIV encara es parla del castell d'Aguilar que fou el primer domini de la baronia. Desconeixem si aquest és l'indret exacte del castell i en quina època es va destruïr fins a la seva quasi total desaparició.</p> | 42.0328468,1.7184162 | 393916 | 4654218 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2024-10-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||||||||
| 54105 | Castell de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montmajor | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des de llurs orígens fins a l'any 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu. Universitat de Barcelona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SANTANDREU, M.D. (1979). Els castells del Berguedà en un document de 1309. A XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Berga juny de 1979, Centre d'Estudis Berguedans. RIQUER, M. (1971). Guillem de Berguedà. Vol. II. Abadia de Poblet. Pàgs. 145-153).</p> | X | <p>Torre de planta circular de 5,30 m de diàmetre, de la que només es conserva la meitat de la paret de llevant amb un gruix de 1,70 m i una alçada actual de 8 metres. Està situada dalt d'un pujol del que s'obté una important vista dels entorns, cosa que confirma la seva funció de torre de vigilància. Està construïda amb carreus ben tallats disposats en filades unides amb morter de calç i amb farciment de pedres irregulars. La porta era a uns quatre metres d'alçada i era situada al mur sud-est, de la qual es conserva tan sols el muntant de llevant. A la part interna, a nivell de la base de la porta, sobresurten unes lloses vers l'espai central, com si hagués hagut l'inici d'una falsa cúpula. S'observa també les restes d'un mur perimetral, del que la torre possiblement fou la torre mestra. És coneguda popularment com la 'torre dels moros'.</p> | 08132-1 | Montmajor | <p>La primera notícia documental és de l'any 983, quan el comte Oliba Cabreta permeté que Ató i la seva muller Riquil·la donessin al monestir de Santa Maria de Serrateix l'alou que tenien sota el castell de Montmajor (ipso Puiol, qui est subtus castro de Monte Maiore) (BOLÓS, 1983). L'any 1170 Guillem de Portella i la seva muller Marquesa encomanaren el castell a Berenguer de Currizà (Correà) i al seu fill Ramon, aquests es comprometen a ajudar amb homes del castell a les expedicions del seu senyor (AAVV, 1985). En aquesta època era feu dels Correà, i a final del segle XII passà a mans de la família vescomtal dels Berguedà. El 1183 els vescomte Guillem de Berguedà deixa en testament al seu fill (el trobador Guillem de Berguedà) els castells de Madrona, Casserres, Puig-Reig i Montmajor. En el testament del trobador, el 1187, deixava el castell de Montmajor al seu germà Berenguer. El mateix trobador va escriure un sirventès titular 'Cavalier, un chantar cortes' en el que carregava contra un tal Guillem pagès que s'havia apoderat del castell, propietat del trobador (RIQUER, 1971). El 1199, quan s'extinguí el vescomtat de Berguedà, el castell passà a ser propietat del rei, que el degué cedir als Cardona ja que el 1243 Ramon Folc de Cardona donà el castell a la seva germana Geralda, abadessa del monestir de Valldaura. El 1260 era de Pere de Berga, que el cedí junt amb el castell de Querol a Bernat de Portella a canvi de jurament de fidelitat. A inicis del segle XIV, el 1309, la comtessa Sibil·la de Pallars, néta de Pere de Berga, canvia els castells de Querol i Montmajor per altres al rei Jaume II. Al fogatge de 1365-70, hi ha 4 focs al castell de Montmajor que era den Ferrer de Castellet. La família dels Ferrer de Castellet ostentà el castell de Montmajor fins al 1445 i a mitjans del segle XV passà al cavaller Alamany de Tord, senyor del castell de Sant Joan de Montdarn. Ja no s'esmenta el castell als fogatges posteriors, tot i que al de 1553 es nomena a 'Andreu Barri alias Castella', possiblement com a referència a la proximitat de l'antic castell o perquè aquest era el castlà (IGLESIAS, 1979). El segle XVII Montmajor era propietat del rei. Al segle XVII es formà la baronia comprenent part de Montmajor i de L'Espunyola, i el 1608 era baronesa Joana Domenge, domiciliada a Berga. El 1663 Miquel de Tamarit era senyor de les baronies de Montclar, Montmajor i L'Espunyola, en nom del rei; el 1762 ho era Antoni de Tamarit. (ADS, fons Correà). En resum, la fundació es produí ja avançat el segle X, intensificant-se el grau d'ocupació durant els segles XII-XIII, i decaient el segle XIV, abandonant-se el XV. El castell tenia una clara situació estratègica, ja que dominava el camí de Cardona a Berga, important via de comunicacions, i en el territori d'influència tenia moltes propietats el monestir de Santa Maria de Serrateix. L'estat de degradació en que es troba actualment és degut a que les pedres dels seus murs es van utilitzar per la construcció de cases veïnes (CATALÀ, 1976).</p> | 42.0066714,1.7343807 | 395194 | 4651291 | 988 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54105-7castell-de-montmajorricard-ballo-wwwcatalunyamedievales.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54105-foto-08132-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54105-foto-08132-1-2.jpg | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la prospecció realitzada l'any 1997 per Ramon Martí dins el projecte 'Evolució del poblament de la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'Alta Edat Mitjana' es trobaren fragments de ceràmica predominantment grisa. El castell és conegut com la 'Torre dels Moros'. | 83|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||
| 54112 | Castell de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-querol | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. IGLÉSIAS, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona.</p> | IX | <p>Les restes del castell de Querol es troben situades a prop de la masia Querol i de l'església de Santa Maria de Querol. Es va aprofitar una gran roca que s'eleva sobre el terreny per situar el castell aprofitant el pla superior i, tot i que el castell és a sobre d'un penyal, es troba en una zona geogràfica que forma una fondalada. Queda una part del mur de ponent que constitueix el sistema defensiu exterior i que està construit seguint la vertical de la paret de roca i reseguint el seu perímetre. Els carreus del mur són quadrats, molt regulars i ben treballats. El mur deixa veure dos moments diferents de construcció, cosa que fa pensar que va ser ampliat en algun moment de la seva història. A la banda oposada al mur, la roca conserva uns encaixos verticals que podrien correspondre a torres de defensa o habitacions annexes al penya-segat. Les pedres que es troben escampades a sota poden formar part d'aquesta esctructura annexa.</p> | 08132-8 | Montmajor | <p>Les seves dimensions demostren que aquest seria un castell de defensa i vigilància del camí de Berga a Cardona (strata cardonensis) i que albergaria una guarnició de vigilància petita, per tant tenia la mateixa funció que el castell de Montmajor. El lloc de Querol, i més concretament el castell, apareix molt sovint en la documentació del monestir de Santa Maria de Serrateix, com a límits de donacions que va rebre el monestir a la zona de la riera de Navel i al terme de Montmajor (topònims: Cherol, Kastro Kerol) al segle XI (1029, 1015) (BOLÓS, 1983) (pergamins Arxiu Diocesà de Solsona, fons Serrateix). L'any 1169 Guillem de la Portella estableix una concòrdia amb R. De Valmanyana sobre el castell de Querol (CATALÀ, 1976). L'any 1260 el castell era dels Berga (familia que dominava la part central del Berguedà) i per ell va jurar fidelitat Bernat de la Portella. El 1288 Jaume de Montpesat reconeix fidelitat a Na Làscara de Ventimiglia pels castells de Querol i Montmajor; aquesta era vídua d'Arnau Roger I de Pallars que havia heredat els béns del Berguedà del seu oncle Pere de Berga. L'any 1309, Sibil·la de Berga, filla d'Arnau Roger I, bescanvià els castell de Montmajor i Querol junt a d'altres del Berguedà, a Jaume II, passant així a domini reial. Al fogatge de 1381 consta el 'castell de Querol, den Johan des Brull, donzell, 3 focs' (IGLESIAS, 1962). Posteriorment, al estar situats el castell i l'esglèsia en una zona de gran influència de la família vescomtal dels Cardona, eren propietat de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Miquel de Cardona, després de la donació feta el 10-II-1612 per Pere Gatuelles de Solsona, prevere i rector de St Feliu de Lluelles, del castell i terme de Querol, situat part a la vegueria de Berga i part a la de Cardona. En aquesta època el senyor del castell i terme de Querol era Joan Rovira, senyor de Sant Climent. L'any 1671 la comunitat fa capbrevació de Querol citant les finques de la baronia: Vilaborrell, Sant Quintí, Vilaseca i La Selva. La comunitat exercí el seu domini sobre el territori fins al segle XVII i fins a la desamortització. En aquest moment deixem de tenir notícies històriques d'aquest castell, tot i que probablement fou abandonat a final del període medieval.</p> | 41.9913668,1.7520834 | 396635 | 4649571 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54112-foto-08132-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54112-foto-08132-8-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba en ruïnes i no consta que s'hagin fet excavacions arqueològiques, tot i que la potència del jaciment és força important. | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54187 | Castell del Sunyer d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-sunyer-daguilar | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BACH, A. (1999). 'Notes històriques de Montmajor'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27.</p> | XII-XIV | Es troba en ruïnes | <p>El castell es troba situat a la mateixa església vella de Santa Maria d'Aguilar del Sunyer, aprofitant l'estructura d'aquesta. Es troba adossada al mur de tramuntana de l'església. És una torre quadrada construida amb aparell regular de forma prima i allargassada. Als quatre costats de la torre hi ha unes obertures petites: tres al mur de tramuntana, quatre als murs de llevant i ponent, i una al mur de migjorn, probablement per suportar les bastides utilitzades en la seva construcció. A l'interior es pot veure una petita volta de canó que cobria el sostre. Fa uns quaranta anys la torre tenia una alçada de dos pisos i estava envoltada d'un tancat, ja que els masovers de Cal Planes d'Aguilar(actuals estadants de Torrabadella) hi tenien les gallines que dormien a l'interior de la torre. L'estructura està molt deteriorada i perilla que s'enfonsi ja que un dels murs fa panxa cap a l'exterior. A més tot el conjunt es troba molt ple de matolls.</p> | 08132-83 | Gargallà | <p>El castell és documentat des de l'any 1183, junt amb l'antiga església, situat dins els territoris que formaven part de la històrica Vall de Lord, dins el comtat i bisbat d'Urgell i més tard integrat a la batllia de Cardona. Santa Maria d'Aguilar fou l'església del Castell d'Aguilar (podio de Aquilario) des del segle XII i possiblement parroquial als seus orígens. Era una torre-fortalessa que protegia el camí ral que anava de Berga a Cardona passant per Gargallà. En ell va tenir els seus origens el llinatge dels Aguilar, que al segle XIV formàren la baronia d'Aguilar, amb casa senyorial a Cardona. La baronia d'Aguilar comprenia els termes d'Aguilar, Hospital, Catllarí, que al fogatge de 1553 tenia dos focs. El castell va ser destruit pel Decret de Nova Planta de Felip V, a inicis del segle XVIII, en abolir-se els drets senyorials.</p> | 41.9530195,1.6964652 | 391964 | 4645382 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Una excavació arqueològica de ben segur proporcionaria més documentació sobre aquest jaciment. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||||||
| 54145 | Cista de ca n'Agut I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-ca-nagut-i | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75.</p> | Destruït | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Cista megalítica situada en un camp prop de la casa de Ca N'Agut. Tota la informació existent, fins i tot la ubicació, es redueix a la que ofereix Mossèn Serra Vilaró (SERRA, 1927). Va ser excavada per ell pels volts de l'any 1915. Tan sols proporcionà els ortostats que delimitaven la cista, dos dels quals sortien a flor de terra enmig del camp. La coberta no es conservava. La profunditat del vas funerari era de 0,60 m respecte al sòl. No va aparèixer cap os i l'aixovar trobat es reduïa a alguns fragments de ceràmica, alguns d'ells força gruixuts (podrien pertànyer a un vas gran).</p> | 08132-41 | Sorba | <p>Actualment ja no existeix. Els propietaris de la casa creuen que es va desmuntar per facilitar el conreu i que les lloses de la cista, un cop traslladades, es van incorporar a la valla que tanca el petit cementiri annex a l'església. Una de les lloses té una creu gravada, potser feta en època medieval.</p> | 41.9772111,1.6536897 | 388461 | 4648122 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54145-foto-08132-41-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. El dibuix de la planta i la reconstrucció proposada va ser feta per Serra Vilaró. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54146 | Cista de ca n'Agut II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-ca-nagut-ii | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | -II/V | <p>Jaciment a l'aire lliure. El jaciment es situa a llevant de la pagesia de ca N'Agut, en un camp de conreu de cereals localitzat al costat sud del camí que, procedent del mas de l'Hostalet, arriba fins a ca n'Agut. Aquest jaciment està situat sobre un aflorament de roca arenisca on, anys enrera, caigué un bloc amb un retall de forma antropomorfa que, segons el propietari del mas, responia a una sepultura. El mateix pagès informà que sovint s'hi recollien pedres i terrissa prehistòrica (això és el que diu la Carta Arqueològica). La prospecció que es va realitzar va permetre constatar la presència de fragments de tegula romana. Actualment està format pels diferents ortostats situats de forma desigual i amuntegats.</p> | 08132-42 | Sorba | <p>El jaciment va ser documentat a la Carta Arqueològica de Catalunya al ser notificat per propietari de la masia i per referències orals d'aquest. Es va procedir a una prospecció de la zona en fer la Carta, però en aquesta no consta l'any de la prospecció.</p> | 41.9770300,1.6541800 | 388501 | 4648102 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54146-foto-08132-42-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||
| 54144 | Cista del pla de la Pinassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-del-pla-de-la-pinassa | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. ROVIRA, J.; LÓPEZ, A.; SANMARTÍ, E. (1981). 'Excavacions a la cista del Pla de la Pinassa (Sorba, Montmajor, Berguedà)'. A Información Arqueológica, núm. 36-37, p. 155-161.</p> | IV-III aC | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Es tracta d'un monument megalític ubicat en un paratge planer travessat per un camí que parteix de Sorba i que segueix el curs del riu, a 2 km de l'església de Santa Maria i situat al marge dret del camí a l'inici d'un pendent pronunciat que va a morir al llit del riu. Es tracta d'una cista aixecada en pedra de marès que conserva, tot i que desplaçades del seu lloc, la totalitat de les lloses que la formaven: la llosa de capçalera,trapezoïdal, que es troba adossada a l'argila retallada disposada de cara al nord-est. Pel seu costat sud es recolza a l'acabament de la llosa lateral sud-est, que té una longitud aproximada de 1,50 m i que també es troba adossada al terreny natural retallat verticalment. La llosa lateral nord se situa a l'altre costat, abatuda al terra per la seva cara externa. Originariament estava disposada sobre quatre pedres rectangulars col·locades de forma esglaonada en el límit de l'àmbit de la cambra. La llosa de cobertura, de considerables dimensions, es troba partida en dos i col·locada damunt l'ortostat lateral nord. La sepultura era tancada pel seu costat sud-est per una altra llosa que actualment es troba desplaçada darrera la llosa lateral sud-est i coberta d'argila. El túmul s'adapta a la topografia del terreny, aprofitant el pendent natural del costat sud-est i del nord.</p> | 08132-40 | Sorba | <p>Al Neolític es van desenvolupar unes ideologies màgico-religioses que provoca uns ritus de culte als difunts molt important i diferenciat dels períodes anteriors. Així es van realitzar diferents sistemes d'inhumació: els sepulcres de fossa, els de cista i les coves sepulcrals. El sepulcre en cista és una caixa rectangular de lloses soterrades i amb la coberta a nivell del pla del terreny, a vegades cobertes amb un túmul de terra. Generalment eren enterraments col·lectius acompanyats d'aixovar divers. L'any 1927 Mossèn Serra Vilaró publicà la primera notícia detallada sobre aquest monument, publicant una planta esquemàtica de la sepultura acompanyada d'una fotografia. Pels volts de l'any 1915 efectuà el seu estudi. En aquell moment ja es trobava excavat, ja que havia estat violat en èpoques anteriors i ell tan sols va trobar dos fragments informes de ceràmica feta a mà i un fragment de cràmica vidriada del segle XVIII. L'any 1980 el monument fou redescobert per arqueòlegs de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, en el decurs d'una prospecció arqueològica efectuada a la vall. L'any següent, aquests mateixos arqueòlegs iniciaren una nova intervenció arqueològica per tal de reexcavar totalment el seu interior, prospectar l'entorn i efectuar l'aixecament planimètric de la sepultura. L'excavació tan sols va proporcionar un còdol amb senyals de fregament intencionat i tres petits fragements de ceràmica, dos dels quals eren fets a mà i el tercer a torn. L'estat de conservació que presentava l'any 1981 és el mateix que presentava la fotografia de Serra Vilaró i el mateix que presenta en l'actualitat, tot i que més cobert de matolls i el creixement de la vegetació podria afectar, en un futur proper, la situació de les lloses.</p> | 41.9612000,1.6702800 | 389808 | 4646323 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54144-foto-08132-40-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Any 1915: excavació realitzada per Mossèn Serra Vilaró. Any 1980: prospecció aqrueològica realitzada a la vall de l'Aigua d'Ora i promoguda amb el motiu de la possible construcció d'un embassament. Realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. Any 1981: excavació d'urgència realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. Els materials extrets a l'excavació de Serra i Vilaró es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, mentre que els de la excavació feta al 1981 es troben al Museu Arqueològic de Catalunya. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54143 | Cista vinya de la Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-vinya-de-la-cabana | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 91. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Cista excavada per Mossèn Serra Vilaró l'any 1915. Aquest ja va comprovar abans de l'excavació l'estat d'enderroc en que es trobava la cista ja que en trobar-se al bell mig d'una antiga vinya, la cambra es va utilitzar per guardar les aigües pluvials. A partir de les lloses es pot veure que es tractava d'un sepulcre rectangular de 1,50 m de llarg, 0,90 m d'ample i 0,70 m de profunditat cobert per una gran llosa de 1,80 m de llarg. En quant a l'aixovar, només es trobaren alguns fragments de ceràmica dipositats al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona. Es troba bastant degradat ja que les lloses estàn mogudes i es va fer una pared de pedra per la nova reutilització com a col·lector d'aigua.</p> | 08132-39 | Sorba | <p>Veure l'explicació sobre els enterraments neolítics a la fitxa nº 38.</p> | 41.9628700,1.6833400 | 390893 | 4646492 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54143-foto-08132-39-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A la fitxa de la Carta Arqueològica consta que el jaciment està destruït, cosa que no és certa. Es troba en un lloc de difícil accès al que hem arribat gràcies a la Sra. Teresa Comelles de cal Gili. La cista es troba en el mateix estat que la descripció que va fer Mossèn Serra Vilaró. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | |||||||
| 54184 | Claranès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claranes | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.</p> | XV-XX | <p>Casa que ha estat molt modificada al llarg de la seva història. Presenta una estructura clàssica de planta basilical, del tipus II classificat per Josep Danès, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana és orientada a migdia i presenta una estructura simètrica: porta al centre i dues finestres espitllerades a cada costat, al primer pis un balcó al centre i una finestra a cada costat, i a les golfes un balcó central. L'interior està dividit en tres crugies perpendiculars a la façana. La casa va ser totalment reformada a inicis del segle XX, essent arrebossada de ciment i ampliant les finestres que es troben acbades amb maó, igual que la porta d'arc rebaixat. No hi ha elements visibles que mostrin la segura antigüitat de la casa.</p> | 08132-80 | Gargallà | <p>Havia sigut de la parròquia del Pujol de Planès. Surt esmentat a la documentació del Monestir de Santa Maria de Serrateix, al voltant de l'any 1400: s'esmenta que el mas Claranès del Pujol de Planès tenia terres a la plana de Montamjor (BOLÓS, 1983). Ja al segle X la casa es trobava dins un alou que va ser donat al monestir. Actualment és una masoveria del Sunyer d'Aguilar. Reconstruida al 1956 i es construí un cobert al costat.</p> | 41.9462410,1.7052358 | 392680 | 4644618 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54184-foto-08132-80-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A prop de la casa hi ha una tina d'aigua excavada a la roca que té una escala a l'interior molt vertical a la paret. Dins el terme d'aquesta casa es troba el dolmen del Pla de la Fossa. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54180 | Clot dels Morts - I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-dels-morts-i | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | Actualment el túmul es troba en mal estat. | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat en una zona que, abans dels incendis forestals de l'any 1994, era d'abundant vegetació de coníferes i alzines, però ara és terreny amb matolls. És un monument megalític de cambra simple pirinenca, amb vestíbul delimitat per lloses verticals. Està format per una llosa de capçalera i per dues lloses verticals. Manca la coberta i la llosa d'entrada. La cambra té forma rectangular i fa 2,10 x 1,40 metres. Està orientat nord/nord-oest. El túmul és de forma subcircular, amb un diàmetres de 8 metres. Va ser construit aprofitant el desnivell del terreny i format per lloses irregulars i desordenades, ben compactades amb terra. En el sector més pròxim a l'entrada presenta cinc lloses verticals que semblen una estructura de forma semicircular que tanquen l'entrada orientada a migdia. L'any 1982 va ser objecte d'una intervenció arqueològica que, malgrat les violacions anteriors, va proporcionar abundant material arqueològic. Aquest material, procedent de l'interior del sepulcre, estava completament barrejat. Consistia en ceràmiques carenades amb nanses d'apèndix de botó i aixovars consistents en dentàliums, petxines, rodelles de pécten i d'altres tipus de collarets i braçalets, entre els que destaquen diverses peces de coure i denes de collarets esfèriques de vidre blau. També hi havia algunes agulles de coure i un anell de bronze. El material antropològic estava format principalment per dents i ossos llargs, que van permetre identificar 71 individus corresponents a les successives inhumacions. D'aquests 71 individus, 51 eren adults i 20 infants. La cronologia del megàlit és atribuïble al Bronze Antic, esent reutilitzat o violat en èpoques successives fins a l'Edat Mitjana. L'estat de conservació del monument en iniciar la intervenció arqueològica era lamentable, amb alguns pins arrelats al sepulcre. L'any 1983, els arqueòlegs van desbrossar-lo i el van consolidar de forma definitiva, arranjatnt les lloses fracturades i omplint amb grava tota la cambra.</p> | 08132-76 | Gargallà | <p>A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Aquest enterrament correspón a la tipologia de 'dolmen simple amb cambra rectangular', sepulcre de tipus col·lectiu construit amb grans llosses i sobre un túmul. Aquest va patir diferents actuacions d'afeccionats i de clandestins, a més de violacions antigues del sepulcre. Va ser excavat l'any 1982 i consolidat l'any 1983-1984 pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero en campanyes promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; els treballs científics formaren part dels programes d'investigació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. L'excavació va proporcionar dos nivells arqueològics ben diferenciats: el nivell B de 20 cm de potència, format per terres poc compactes i fosques amb ceràmiques fetes a torn (corresponents a dos vasos) i altres fetes a mà de pastes grolleres negroses i informes (corresponents a dos vasos), a més d'algunes restes òssies. El nivell C de 0,80 m de potència oferí diferents fragments ceràmics fins i de parets llises, aixovar d'ornament, metall de coure i restes antropològiques diverses. En total hi ha restes de 40 individus diferents.</p> | 41.9705900,1.7255800 | 394406 | 4647296 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54180-foto-08132-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54180-foto-08132-76-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un indicador mostra el lloc on es troben els dos sepulcres: Clot dels Morts I i II. El material extret està dipositat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||
| 54181 | Clot dels Morts - II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-dels-morts-ii | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat a uns 60 metres del Clot dels Morts I, i al marge esquerre del camí, envoltat de boixos. Es tracta d'un monument megalític dubtós tant per la seva estructura com per la seva migradesa arqueològica. Té una cambra rectangular de 2,20 x 2,30 metres construïda aprofitant una gran pedra o codina natural plana de gres que aflora del terra. Té dues lloses laterals a la banda esquerra i dues llosetes de capçalera, a penes clavades al sòl. No es constata cap estructura tumular a part de les terres del marge. Tipològicament es pot incloure en el grup que Mossèn Serra i Vilaró anomenà hemidolmens.</p> | 08132-77 | Gargallà | <p>Va ser excavat l'any 1982 pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero en campanyes promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; els treballs científics formaren part dels programens d'investigació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Es van excavar els 15 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar un fragment de fons d'un vas fet a mà i tres peces dentàries que pertanyien a dos individus adults. Aquest material també podia provenir d'un dipòsit al·luvial, o d'una utilització secundària molt tardana. Tot i així, els arqueòlegs creuen que és possible que es tracti d'una sepultura simple i pobre que aprofita el recer de la roca natural. L'equip d'arqueòlegs no va creure oportú restaurar o consolidar el monument.</p> | 41.9696500,1.7219800 | 394106 | 4647196 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un indicador mostra el lloc on es troben els dos sepulcres: Clot dels Morts I i II. La identificació és difícil ja que es troba ple d'herbes i envoltat de pedres. El material extret està dipositat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||||||||
| 54205 | Col·lecció heràldica de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-heraldica-de-la-rectoria-de-sant-andreu-de-gargalla | XX | <p>Col·lecció de 94 escuts papals realitzats en plaques de ceràmica i en alt-relleu. Estàn cuits al forn i posteriorment policromats. És una mostra de tots els escuts papals històrics amb el símbol papals: la tiara central i els símbols específics de cada Papa. Tots estàn enmarcats sobre vellut vermell amb marc daurat. Es troben exposats en una sala a la planta baixa de la rectoria de Gargallà.</p> | 08132-101 | Gargallà | <p>Aquests escuts son obra d'un antic rector de Gargallà, Mn. Lluís Palau Ribalta, que va ser rector de la parròquia de 1968 fins a la seva mort al 1992.. Els va realitzar seguint les indicacions de Josefina Vilajosana, ceramista de la casa Cal Gener de Tòlics de Gargallà.</p> | 41.9706426,1.6995657 | 392251 | 4647334 | 1984 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 | ||||||||||||
| 54234 | Conjunt de taules de Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-taules-de-sant-jaume-de-codonyet | XVI | La taula més grossa es troba en mal estat ja que manca la pintura a la seva part central. | <p>A l'interior de l'església de Sant Jaume de Codonyet es conserven fragments que possiblement formaven part d'un retaule precedent al que es troba exposat a l'altar actualment. Es tracta de tres pintures sobre tela amb suport en taula emmarcades i realitzades amb la tècnica de l'oli. Una es troba penjada a un mur de la nau i les altres dues a l'interior de la sagristia. La primera, d'uns 65 cm de longitud, representa a Sant Sebastià i el seu estat de conservació és bó. La segona taula, de majors dimensions que l'anterior ja que medeix 1,20 cm de longitud, representa a Sant Jaume. La tercera taula sembla la predela d'un retaule o un frontal d'altar, ja que és longitudinal, amb una longitud de 1,30 cm, en la que es representa a la Verge i una altra dona a cada costat de la imatge de Crist disposat a ressucitar. Aquesta darrera es troba en mal estat de conservació ja que la pintura ha saltat en la seva part central. La factura de les tres taules és senzilla però acurada, amb una gamma de colors predominantment vermellosos, verdosos i foscos, amb presència de daurat en les corones i vestidures.</p> | 08132-130 | Sorba | <p>Aquesta església era dedicada en un principi a Sant Cugat; formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà. L'església, en un principi advocada a Sant Cugat, canvià la seva advocació per la de Sant Jaume possiblement a l'edat moderna, segurament en ésser construït el nou edifici. A finals del segle XVIII l'església centrava un petit nucli de set cases, ja estava sota l'advocació de Sant Jaume i era sufragània de Santa Maria de Sorba.</p> | 41.9779608,1.6525900 | 388371 | 4648207 | 08132 | Montmajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54234-foto-08132-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54234-foto-08132-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54234-foto-08132-130-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 95|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-12-12 04:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/