Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54147 | Túmuls de Sorba Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumuls-de-sorba-vell | <p>RIU, M. (1999). 'El martyrium de Sant Eudald, a Sorba'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31.</p> | <p>Jaciment a l'aire lliure. L'accés al jaciment s'efectua des de Santa Maria de Sorba, on es pren una pista forestal que va fins a la casa de La Cabana. Poc abans d'arribar a la casa es pren una altra pista cap al sud (a la dreta) que cal seguir uns 600 m. El jaciment es troba a banda i banda de la pista, entremig de bosc de pi i matolls. Es tracta d'un conjunt de túmuls o apilaments de pedra de mida mitjana i homogènia, de planta aproximadament circular i d'uns 5 m de diàmetre. Hi ha algun de forma més allargada, amb 7 m de diàmetre i amb una alçada aproximada d'un metre. En total s'han observat cinc túmuls diferents.</p> | 08132-43 | Sorba, serrat de la Guillema | <p>L'any 1981, durant la prospecció arqueològica que es va realitzar a la vall de l'Aigua d'Ora es van interpretar com restes de cabanes d'època possiblement moderna, tot i que aquesta atribució és difícil, ja que no es conserva material en superfície i la teula és del tot absent. El túmul més gran, de forma allargada i una 7 m de diàmetre, ha estat objecte d'una intervenció furtiva ja que es van aixecar les pedres del centre fins arribar quasi al sòl o base, on s'observen algunes lloses força irregulars que contrasten amb les pedres força homogènies que conformen el túmul. Ni les mesures de les lloses ni la seva disposició no semblen indicar que es tracti d'un jaciment prehistòric, tot i que caldria comprovar-ho arqueològicament. Segons Manuel Riu (RIU, 1999) es podria tractar d'un vilatge de l'edat del bronze, format per cabanes de planta circular reduïdes actualment a munts de pedra i que seria l'habitatge més antic d'aquesta zona.</p> | 41.9584300,1.6775100 | 390402 | 4646007 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54147-foto-08132-43-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Any 1980: prospecció arqueològica realitzada a la vall de l'Aigua d'Ora i promoguda amb el motiu de la possible construcció d'un embassament. Realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54203 | Turó Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-blanc | V-XV | <p>Jaciment a l'aire lliure situat en un terreny erm amb vegetació de pi i matolls. Es troba prop de l'església de Sant Jaume de Boixadera dels Bancs. S'hi accedeix pel km 30 de la carretera de Solsona a Berga, on es pren una pista fins a l'església. Al mas anomenat la Creu de Fumanya s'agafa una altra pista que va cap al sud, després de 2 km, a llevant de la pista, es troba un bosc degradat de pi i matolls on està el jaciment. Es tracta de dos turons testimoni potser reaprofitats en una època força indeterminada. El primer que es troba, venint de la pista, medeix aproximadament 2 m d'alçada i té 5 metres de diàmetre. Està format per una acumulació natural d'argiles al damunt de la qual hi ha una concentració de pedres de possible orígen antròpic. El segon turó, separat 3 metres de l'anterioro, fa uns 3 metres d'alçada i té un diàmetre de 8 metres. També està format per una acumulació d'argiles i tapàs. Al cim d'aquest segon turó s'observen unes lloses. En aquest jaciment s'hi van trobar ossos humans, és per això que es podria tractar d'una sepultura de lloses medieval.</p> | 08132-99 | Comaposada. Correà. | <p>Referència oral del jaciment, tal i com consta a la Carta Arqueològica del Berguedà, de Pere Barniol, vigilant del Museu de Berga. La proximitat de cases d'orígen medieval, així com l'església de Sant Jaume, demostra que el lloc ja era ocupat a l'edat mitjana.</p> | 42.0523100,1.7033400 | 392701 | 4656397 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||||
| 54186 | Torrebadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrebadella | <p>PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> | XVI-XIX | <p>Casa de planta rectangular fruit de diferents ampliacions que son visibles en la obra. Té planta, un pis i golfes; façana orientada a migjorn-llevant i carener paral·lel a la façana que està situada en una de les parets més amples. Distinguim tres cossos: el de més a l'esquerra és el més antic i té una porta adovellada tapiada a la planta baixa. Al costat d'aquest es va fer un nou cos en el que es va obrir una nova porta que ara és la principal i que queda tancada per un baluard amb porta construït el 1657. Aquesta porta adovellada és més ample que l'anterior i amb les dovelles més llargues, fet que demostra que és més moderna. Perpendicular al segon cos, es va afegir un altre construit el 1864 (data a la llinda del balcó, amb un crismó) que té un arc de mig punt a la planta que permet l'accés a les quadres, i una eixida amb doble arc de mig punt. L'interior de la planta del cos prinicpal està dividit en tres crugies, cada una corresponent a una època històrica: el més antic conserva un forn de pa i uns fogons de pedra; el del mig actúa com a distribuïdor de la casa i d'ell parteix l'escala que porta al pis; el de la dreta és un antic celler en el que havia hagut dos vaixells de roure que va desfer l'anterior masovera fa uns 60 anys. En aquest celler es pot veure la boixa, forat per treure el vi de les dues tines de cairons que hi ha a la part de darrera d'aquest cos i que actualment estàn tapiades i integrades a la casa. Al pis, a la façana oposada a la principal, hi ha una eixida amb tres arcs de mig punt i una finestra amb la data 1723. A l'interior de la casa, a la sala, hi ha una petita capella datada l'any 1728 i dedicada a Dant Celdoni i Sant Hermenter, màrtirs de la vila de Cardona, i en la que actualment hi ha una imatge de la Mare de Déu del Carme posada pels actuals propietaris i que substituí una de la Mare de Déu del Roser que portava posada uns 150 anys. Hi ha també una habitació amb alcova i des de ella s'accedeix a un oratori en una habitació de 2 x 4 metres. En ella hi ha un armari que fa les funcions d'altar de l'església datat l'any 1789. L'armari s'obre i es baixa la taula de l'altar que conserva unes relíquies, elements sagrats i necessaris per cel·lebrar l'eucaristia. L'armari és policromat i daurat i conserva una creu al seu interior. Les parets de l'oratori estàn policromades amb pintura a l'aigua imitant requadres i flors als angles, de tipus romàntic. Es conservaven dos quadres a la paret, un de Sant Pere que actualment no hi és, i un altre datat al 1880 del mil·lenari de la veneració de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. A la casa s'havia utilitzat una habitació com a escola a principis del segle XX, i a la que assistien els nens de les cases veïnes: Cal Company, Fígols i Torebadella. La majoria d'habitacions conserven festejadors a les finestres, fins i tot a les habitacions que hi ha a les golfes. La cuina conserva un foc rodó de pedra al terra amb una gran xemeneia que ocupa tota l'habitació i envoltat de bancs escons. Coserva també un torn, on es recull l'aigua de la pluja per al consum de la casa que es guarda en una cisterna subterrània, amb la peculiaritat de que a l'hivern l'aigua surt calenta i a l'estiu freda degut a la profunditat d'aquest dipòsit. Davant la façana principal s'obre l'era enrajolada en la que hi ha alguns corrons i la pedra d'un molí encairador. A l'interior es conserven dues piques de pedra de considerables dimensions on es guardava oli.</p> | 08132-82 | Gargallà | <p>De la parròquia de Sant Andreu de Gargallà. Al fogatge de 1553 surt Pere Torrabadella al terme de Fígols, col·lecta de Cardona. Durant el segle XVII eren propietaris els ducs de Cardona, que van ampliar la casa en diferents ocasions. Al 1657 es va fer la primera ampliació corresponent a la part de la porta principal; al 1723 es va fer una altra fase corresponent a la part posterior; finalment, al 1864 es va fer un ala nova a la casa on vivíen els amos. Figura al 1766 com casa major delmera (aquella que més produïa de cada parròquia i que havia de lliurar el delme a la hisenda reial) tal i com es recull a L'Excusado de les parròquies del Solsonès i Berguedà (PLANÈS, 1985). El subarrendatari era Josep Martí, traginer.</p> | 41.9507454,1.7081807 | 392931 | 4645115 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54186-foto-08132-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54186-foto-08132-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54186-foto-08132-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Dins el terme d'aquesta casa es troben els dolmens Serrat de les Pipes I i II. La casa tenia una important quantitat de documentació, però en ser el propietaris de fora, se la van endur al morir l'anterior propietari, el Sr. Lluís. També es van endur mobles i altres estris que van vendre a antiquaris de la zona. Desconeixem si aquest fons bibliogràfic i documental era molt important o no. A la casa hi ha diferents dates: 1657, 1723, 1743, 1864. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54142 | Tomba del Moro de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-moro-de-sorba | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 84. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75.</p> | Destruït | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Es tracta d'una cista formada per un vas de 2,40 m de llarg per 1,45 m d'ample, delimitada amb sis ortostats i una gran coberta. L'alçada màxima de la llosa nord és de 1,40 m. Actualment el sepulcre està enfonsat 0,90 m en el terra, sense poder precisar si originariament estava soterrat tot ell, ja que es troba enmig d'un camp. Hi foren sebollits dos individus. El crani d'un d'ells, disposat a la banda de sol ixent,tenia una pedra plana que li feia de coixí. Entre els viàtics que es van recuperar hi ha una vintena de punxons i espàtules d'os, la major part dels quals van aparèixer clavats verticalment al sòl d'argila de la tomba, com a manifestació ritual. D'altres, més pocs, van aparèixer junt a les falanges de les mans i dels peus. També es trobaren vuit geomètrics o puntes de sageta de tall transversal (tres trapezis i quatre triangles) de sílex blanquinós. Finalment alguns fragments de ceràmica feta a mà de parets grolleres i pertanyents, al menys, a dos vasos diferents. Un d'ells de pasta vermellosa i negra de cocció molt defectuosa. El sepulcre va ser excavat per Mossèn Serra i Vilaró l'any 1915, tot i que ja es trobava malmès. Els materials extrets a l'excavació es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 08132-38 | Sorba | <p>Al Neolític es van desenvolupar unes ideologies màgico-religioses que provoca uns ritus de culte als difunts molt important i diferenciat dels períodes anteriors. Així es van realitzar diferents sistemes d'inhumació: els sepulcres de fossa, els de cista i les coves sepulcrals. El sepulcre en cista és una caixa rectangular de lloses soterrades i amb la coberta a nivell del pla del terreny, a vegades cobertes amb un túmul de terra. Generalment eren enterraments col·lectius acompanyats d'aixovar divers. Segons explica Mossèn Serra Vilaró a la memòria d'excavació (SERRA, 1915), aquesta cista va ser violada en dues ocasions en el transcurs d'uns cinquanta anys: la primera va provocar el trecament d'una olla de ceràmica en busca d'or o monedes, i la segona (dos anys abans de l'excavació de Serra) va ser causada pels habitants de la casa de pagès propera (actual rectoria) que van utilitzar i trencar les lloses per fer l'enllosat de la cort de porcs del mas. Tot i així va ser excavada l'any 1915 extreient els materials i, el fet de trobar-se en mig d'un camp de conreu va provocar la seva desaparició paulatina.</p> | 41.9673100,1.6652900 | 389405 | 4647008 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. Hem trobat alguna referència a aquesta cista com a 'dolmen de Sorba'. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||
| 54195 | Tines del mas Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-mas-vilaseca | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVII-XVIII | <p>Conjunt format per dues tines. Es troben situades a un marge, de manera que aprofiten el desnivell de terreny que aquest proporciona. Originàriament es trobàven dins una construcció amb la base feta de pedra i morter de calç i les parets superior de maó, i de la que actualment tan sols resta un tros d'una de les parets. Són dues tines circulars, d'aproximadament 1'5 m de diàmetre, situades una al costat de l'altre, i actualment molt cobertes de vegetació, fet que dificulta la seva visibilitat. L'interior de les tines es troba folrat de cairons envernissats d'un color vermellòs, formant un graó en lúltim nivell de cairons de manera que aquests queden una mica més enfonsats. Això es feia per tal de suportar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava cap a l'interior de la tina.</p> | 08132-91 | Montmajor | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient ( BALLBÉ, 1993) que era circular. Aquesta tina era propietat de la casa Vilaseca i reafirma l'existència del cultiu de vinya que trobem documentat en aquesta zona fins a finals del segle XIX. La casa Vilaseca està documentada des del 1185 com una possessió del monestir de Santa Maria de Serrateix la terme del castell de Montmajor (ADS), possessió confirmada al 1345, tot i que no va ser fogatjada al 1497 ni al 1553, fet que podria evidenciar el seu abandó en aquesta època. Tornem a tenir notícia al segle XVII (1696), moment en que la casa seria reconstruida i ampliada, coincidint amb l'època d'apogeu agrícola evidenciat per la construcció de les tines i la premsa de vi.</p> | 41.9991132,1.7555541 | 396935 | 4650426 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54195-foto-08132-91-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54226 | Tina del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-pujol-de-planes | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIII | <p>Conjunt format per tres tines excavades a la roca situades a ponent de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès, en una terrassa formada per blocs de pedra. El recipient més gran es troba al nivell superior de la roca, que forma desnivell, i fa aproximadament 1,80 m de diàmetre i més d'un metre de profunditat, tot i que no podem veure la base ja que es troba tapada de terra i vegetació deixant visible tan sols un metre de profunditat al seu inici. Te dos encaixos a cada costat situats diametralment oposats i un galze a la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. Els altres dos recipients es troben junt al primer i són més petits en diàmetre, aproximadament 1,20m i de profunditat desconeguda ja que també es troben quasi omplerts del tot de terra i vegetació. Degut a que les tres tines estàn tapades, no es veu la boixa, ni tan sols per la part exterior. Suposem que les tres estarien comunicades entre si i que, pel desnivell entre la més gran i les dues més petites, possiblement es buidarien per decantació. No s'observen restes de cap possible coberta exterior.</p> | 08132-122 | Pujol de Planès | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com la del Pujol de Planès: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el ví per després guardar-ho en una bota. Aquesta tina seria propietat del senyor del Pujol. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com can Cabra i Torrebadella.</p> | 41.9667693,1.7464997 | 396133 | 4646847 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54226-foto-08132-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54226-foto-08132-122-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54240 | Tina de ca l'Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ca-lagut | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XV-XVI | Actualment es troba plena de ferralla ja que s'utilitza com a dipòsit d'escombreries. | <p>Es troba situada a un marge d'un camp al sud de la casa de ca l'Agut. És una estructura circular amb murs de blocs de pedra de tamany irregular per fora i lloses de pedra més llises i grosses a l'interior, totes unides amb morter de calç. Té aproximadament 2 metres de diàmetre i actualment és visible una profunditat d'un metre i mig aproximadament. Li marca la coberta que haurà desaparescut amb el temps. Té una obertura al costat del camí feta en èpoques posteriors per reutilitzar la tina com a dipòsit de materials diversos.</p> | 08132-136 | Gargallà | <p>Per la tipologia de la tina, pot tractar-se d'un element construit al segle XV o XVI, ja que les posteriors es troben folrades amb cairons de ceràmica. És per tant una tina de transició entre les medievals i les del segle XVII.</p> | 41.9766834,1.6532046 | 388419 | 4648064 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||
| 54164 | Tina de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-soldevila | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVII | <p>La tina es troba situada en un marge de pedra a prop de la casa Soldevila. La disposició en un marge li proporciona alçada suficient per permetre la recollida del líquid per la part inferior i abocar el raïm al contenidor superior de la tina. Està construida amb blocs de pedra; el contenidor superior és de forma circular (dos metres de diàmetre) aixecat mig metre per sobre del nivell del sól de la terrassa superior, forlat el seu interior amb cairons de ceràmica vidriada de color vermellòs i té quatre pilastres que suportarien una antiga teulada per protegir l'estructura i segurament parets al seu voltant. La tina té uns dos metres de fondària. A la terrassa inferior del terreny hi ha la boixa o sortida del líquid, formant una porta de pedra allindada amb una motllura, possiblement per encaixar una porta. Actualment la tina es troba abandonada.</p> | 08132-60 | Sorba | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'imperbeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el ví per després guardar-ho en una bota. El conreu de la vinya va ser freqüent a la zona des de l'edat mitjana, amb un apogeu al segle XVII, moment en que es construeixen noves tines, i desapareixent amb la fil·loxera a finals del segle XIX en no poder-se adaptar al fred els nous ceps americans que es van introduïr després.</p> | 41.9654256,1.6619613 | 389126 | 4646804 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54164-foto-08132-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54164-foto-08132-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54264 | Tina de Pedra del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-pedra-del-quer | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIV | <p>Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba a llevant de la casa Quer de Lluelles. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; un amida 1'80 m de diàmetre i l'altre 1 m de diàmetre, i aproximadament 1'30 m de profunditat, tot i que el recipient petit és menys fondo que l'altre que es troba mig cobert de terra. Entre els dos hi ha un forat que ara està molt engrandit i tapat amb pedres. Al recipient petit i a sota del forat que comunica amb l'altre, hi ha un encaix a la base que servia per recollir el líquid que sortia del vas més gros. Tot i que el seu ús inicial fou com a tina per vi, molts pagesos expliquen que s'havien utilitzat darrerament per fer l'oli de ginebre. A prop de les tines i a la mateixa roca, s'observen tres forats excavats allargassats que podrien ser tombes excavades a la roca.</p> | 08132-160 | Lluelles | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com les que trobem al terme de Montmajor a Carol (dos) o al Pujol de Planès (tres): un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota.</p> | 41.9985000,1.6678800 | 389673 | 4650468 | 08132 | Montmajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54264-foto-08132-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54264-foto-08132-160-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54253 | Tina de Claranès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-claranes | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.</p> | <p>Vas construït aprofitant un desnivell del terreny. Una part està excavada en la roca, mentre que l'altre costat és tancat amb murs de pedra de grans blocs. Té un diàmetre d'aproximadament 4 metres i una profunditat de 2 metres. Uns graons de blocs de pedra permeten l'accés a l'interior que es troba ple de vegetació. Aquesta construcció s'utilitzava com a dipòsit d'aigua de la casa Claranès. Desconeixem l'època en que va ser construït, tot i que probablement dati de la mateixa època que la casa, l'edat mitja.</p> | 08132-149 | Gargallà | <p>La casa Claranès havia format part de la parròquia del Pujol de Planès des dels seus orígens, tot i que actualment forma part del terme de Gargallà. El mas Claranès surt esmentat a la documentació del monestir de Santa Maria de Serrateix l'any 1400 (BOLÓS, 1983).</p> | 41.9463600,1.7060000 | 392743 | 4644630 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||||
| 54263 | Tina de Cairons del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cairons-del-quer | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVII | <p>Conjunt format per dues tines. Es troben situades dins les runes d'una antiga construcció de pedra feta sobre una base de roca, de manera que aprofiten el desnivell de terreny que proporciona l'alçada de la roca. La construcció tenia la base de pedra i morter de calç i les parets superiors de maó, i de la que actualment tan sols resten parts de les parets que es troben cobertes d'heures. S'accedeix a la part superior de les tines a traves d'una escala de pedra. Les dues tines son circulars, una de més diàmetre que l'altre; la del costat esquerre està excavada a la base de pedra i amida aproximadament 1'5 m de diàmetre; l'altra, situada al costat, amida uns 2m de diàmetre i el seu interior és folrat de cairons sense envernissar d'un color vermellós, formant un graó en l'últim nivell de cairons de manera que aquests queden una mica més enfonsats. Això es feia per tal de suportar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava cap a l'interior de la tina. La tina té uns dos metres de fondària, tot i que es troben plenes de troncs i cobertes de fustes i vegetació. A la part inferior de l'estructura hi ha la boixa o sortida del líquid, formant un simple forat. Actualment la tina es troba abandonada.</p> | 08132-159 | Lluelles | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). El conreu de la vinya va ser freqüent a la zona des de l'edat mitjana, amb un apogeu al segle XVII, moment en que es construeixen noves tines, i desapareixent amb la fil·loxera a finals del segle XIX en no poder-se adaptar al fred els nous ceps americans que es van introduir després. Al Quer el conreu de la vinya es va realitzar des de l'edat mitjana i el tenim documentat a partir del 1600, essent un dels puntals de l'economia agrícola d'aquest mas. El 1727 es fan contractes de conreu de vinyes indefinits i a rabassa morta per plantar vinya.</p> | 41.9978800,1.6684900 | 389723.11 | 4650398.25 | 08132 | Montmajor | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54263-foto-08132-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54263-foto-08132-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54243 | Tina 2 de Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-2-de-carol | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIII-XIV | bo, tot i que està plena de ferralla | <p>A prop de la casa Carol, en un desnivell rocòs que fa el terreny, hi ha un conjunt de tombes excavades en la roca i una tina. La tina és circular, de 180 cm de diàmetre i desconeixem la profunditat ja que es troba plena de ferralla. A la part inferior de la roca es pot veure la boixa. La tina es troba al costat d'un grup de cinc sepultures excavades.</p> | 08132-139 | Sorba | <p>En ser la casa Carol una de les més importants de Sorba tindria més d'una tina. En coneixem dues, aquesta que es troba més prop de la casa i amb un sol recipient circular, i la de la fitxa 138, amb més recipients.</p> | 41.9848800,1.6641600 | 389342 | 4648960 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54243-foto-08132-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54243-foto-08132-139-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que formen part del terme de la casa Carol de Sorba, les sepultures i la tina es troben dins el terme municipal de Navès (Solsonès). | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54242 | Tina 1 de Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-1-de-carol | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIII-XIV | <p>Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba al nord de la casa Carol de Sorba, sobre un gan bloc de roca al costat del camí que porta de carol a la casa Sant pare Vell. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre i tenen un tamany similar, el de més al nor medeix 180 cm i el de més al sud medeix 200 cm. La profunditat dels dos no es pot apreciar ja que es troben parcialment plenes de terra, però és superior als 150 cm. Tots dos recipients tenen encaixos situats a cada costat i diametralment oposats, a més d'un galze a la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. A la banda de la roca que dona al camí i en la que es pot veure un desnivell de la roca d'uns 4 metres d'alçada, es pot veure la boixa per on es buidava les tines, formada per un simple forat a la roca. A cada costat de les tines hi ha una incissió excavada a la roca per tal de desviar cap avall l'aigua de la pluja i que aquesta no entrès dins les tines.</p> | 08132-138 | Sorba | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com les que trobem al terme de Montmajor a Carol (dos) o al Pujol de Planès (tres): un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el ví per després guardar-ho en una bota. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com can Cabra i Torrebadella.</p> | 41.9848700,1.6659000 | 389486 | 4648957 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54242-foto-08132-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54242-foto-08132-138-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54199 | Taules del retaule de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taules-del-retaule-de-sant-andreu-de-gargalla | <p>SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (8). A L'Erol nº 29, pàg. 49. Consueta de la parròquia de Gargallà. 1936-1973.</p> | XV | <p>Taules procedents de l'església parroquial de Gargallà que formaven part del retaule que representava la vida i el martiri del Sant titular. Únicament es conserven dues taules: l'escena del martiri de Sant Andreu, rica en detalls, sobre tot pel que fa al vestit que porten els botxins que estan lligant el màrtir a la creu, i per la presència d'or burillat a les cenefes, i en la que veiem al màrtir al centre lligat a una creu en aspa amb tres butxins. Medeix 62 x 50 x 2 cm. L'altre taula representa a Sant Andreu predicant davant una multitud de personatges, gairebé tots dones. Medeix 63,5 x 51 x 2 cm.</p> | 08132-95 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>A la Consueta que es conserva a l'arxiu parroquial de Sant Andreu de Gargallà hi ha un inventari dels objectes de l'església realitzat després de la Guerra Civil (1939). En aquesta relació s'inventaria tant els objectes que hi ha com els que van desaparèixer. En ells es diu que hi havia quatre taules pintades dels segle XVI que medien aproximadament 1m x 80 cm i que possiblement fòssin aquestes mateixes taules. Sant Andreu, apòstol i germà de Pere, va ser crucificat en una creu en forma d'aspa que s'ha anomenat 'creu de Sant Andreu' i és el seu atribut.</p> | 42.0177130,1.7353758 | 395295 | 4652516 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54199-foto-08132-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54199-foto-08132-95-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troben al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (nº 28-1 i 28-2), a la sala de reserves. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54176 | Taller de ceràmica artesanal Josefina Vilajosana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-ceramica-artesanal-josefina-vilajosana | <p>CASAS, N. (2002). Josefina Vilajosana: artesana d'escultures de fang. Regió 7, Berguedà Setmanal, Contraportada, 17-7-02.</p> | XX-XXI | <p>Josefina Vilajosana es dedica a l'esculptura en fang des de fa 28 anys i s'ha especialitzat en la reproducció de bolets de ceràmica. L'artista s'inspira en la natura i realitza la seva obra amb aquesta temàtica principalment. Ha realitzat col·leccions de bolets de ceràmica per diferents museus, entre els que destaca la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Berga i la que ha realitzat per al recentment obert Museu d'Art del Bolet de Montmajor, amb més de dues-centes famílies de bolets.</p> | 08132-72 | Gargallà | <p>L'artesana va aprendre la tècnica a Manresa, i des de fa 28 anys es dedica a aquesta tsca en les seves estones lliures a més de portar la casa de pagès. Durant un temps es va dedicar a donar classes al nens de Montmajor i ha fet algun curs per gent gran del ateix municipi. Un dels seus deixebles va ser Mn. Lluís Palau Ribalta, que va ser rector de la parròquia de Gargallà de 1968 fins a la seva mort al 1992. Va realitzar una col·lecció d'escuts papals seguint les indicacions de Josefina Vilajosana.</p> | 41.9603717,1.7200631 | 393932 | 4646168 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54176-foto-08132-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54176-foto-08132-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119|98 | 60 | 4.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54231 | Serres de Busa-Bastets-Lord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-busa-bastets-lord | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> | <p>Espai natural de l'alta conca del cardener, delimitat per les valls de l'Aigua d'Ora i al nord per l'Aigua de Valls. Situat dins el context dels pre-Pirineus és un bon representant d'aquest territori de transició entre la regió pre-pirinenca i la Depressió Central. L'espai està format per tres unitats de relleu ben definides: la serra de Busa, la serra de Bastets i la Mola de Lord. L'espai té una superfície total de 4.569,5 ha, de les quals 355 ha es troben dins el terme municipal de Montmajor i la resta està repartida entre els municipis de Guixers, Lladurs, Navès, Odèn i Sant Llorenç de Morunys, tots ells de la comarca del Solsonès. Clima constinental (fred i sec), influeix en la flora, rpincipalment roure martinenc; paissatge mediterrani als solells amb presència de boix; mentre als obacs predominen les fagedes i les pinedes de pi roig. Destaca la presència de líquens. La xarxa hidrogràfica és formada per un conjunt de rius i rierols entre els que destaca l'Agua d'Ora.</p> | 08132-127 | Valielles | <p>L'espai va ser inclós l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractarse d'un espai represetatiu de la diversitat dels sistemes naturals del pre-Pirineu oriental meridional. La complexitat orogràfica junt amb l'erosió ha ajudat a la formació d'un relleu singular de gran bellesa paisatgística.</p> | 42.1057300,1.6727700 | 390263 | 4662368 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||||||
| 54179 | Serrat de les Pipes- II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-pipes-ii | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà i situat molt a prop del Serrat de les Pipes I. La seva estructura està molt deteriorada. Està format per una cambra irregular delimitada a la dreta per un banc de pedra o codina natural i a l'esquerra per una llosa lateral de 2,20 m de llargada, 0,50 d'alçada i 0,30 de gruix. A la dreta també s'observen dues llosetes verticals col·locades sobre un banc de gres. El túmul és quasi inapreciable. Es tracta d'un túmul mixte, de 5 metres de diàmetre. Està format per un escampall feble de pedretes disperses que envolten la cambra. Fora del conjunt hi ha dues lloses amb els caires arrodonits que podrien haver format part de la coberta. Tipològicament, aquest sepulcre, en part natural i en part artificial, es podria oncloure en el grup que Mossèn Serra i Vilaró anomenà hemidolmens.</p> | 08132-75 | Gargallà | <p>L'any 1982 va ser objecte d'una intervenció arqueològica pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero. Es van excavar els 10 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar 7 fragments ceràmics fets a mà (pertanyents a tres vasos) i una fulla de sílex blanc. També es van trobar 15 peces dentàries i altres fragments d'esquelets que van permetre identificar 5 individus adults. L'equip d'arqueòlegs no va creure oportú consolidar el monument a causa de l'avançat estat de degradació en què es trobava.</p> | 41.9470300,1.7127800 | 393306 | 4644696 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54179-foto-08132-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54179-foto-08132-75-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Ha patit actuacions d'afeccionats i clandestins. S'han documentats espolis força recents. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54178 | Serrat de les Pipes- I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-pipes-i | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat a 1 km a llevant de la masia Torrebadella, sobre un petit serrat planer encarat a la rasa de la riera de Navel. És una zona emboscada de pins i alzines i força pedregosa. El sepulcre pertany al tipus de cambra simple pirinenca, subdividida amb una llosa que diferencia una cambra rectangular de 1 x 0,75 metres i una cambra trapezoïdal de 1,10 x 1,80 metres. Actualment conserva dues lloses laterals convergents i fortament inclinades l'una contra l'altra, cobertes amb cinc llosetes arrenglerades que possiblement no són originals. El túmul, molt malmès, té forma circular i està format per un conjunt de pedres dipositades entorn el monument. Té 7 metres de diàmetre i una alçada màxima de 40 cm sobre la roca de gres natural. No hi ha senyals del corredor, tot i que es conserven lloses que segurament serien de la coberta d'accés al sepulcre.</p> | 08132-74 | Gargallà | <p>A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Aquest correspon al tipus dolmen de cambra simple pirinenca. L'any 1982 va ser objecte d'una intervenció arqueològica pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero. Es van excavar els 30 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar aixovars rituals consistents en denes de pecten, botons d'os amb perforació en V, una agulla de coure. També hi van aparèixer fragments de ceràmica i un fragment d'una urna d'incineració. El material antropològic trobat va consistir en 44 peces dentàries i alguns ossos que pertanyien a 8 individus: 2 infants i 6 adults. L'any 1983, l'equip d'arqeuòlegs van consolidar el monument ja que necessitava una urgent tasca de consolidació a causa de l'erosió natural que l'afectava. Van falcar les lloses amb formigó i pedres i van omplir la cambra de grava.</p> | 41.9470300,1.7127800 | 393306 | 4644696 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54178-foto-08132-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54178-foto-08132-74-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||||
| 54274 | Serracanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serracanya | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIV | Actualment s'està rehabilitant | <p>La casa gran del Tossal de la Canya es troba dalt del cim del turó de la Canya i molt a prop de Torredana, on actualment hi ha un coto de caça. És una casa de grans dimensions composta per la casa, un cos d'ampliació adosat al costat de ponent i amb la teulada amb el carener perpendicular a la teulada del cos principal; adosat a aquest cos hi ha un tercer cos amb dos arcs de mig punt a la planta baixa. El pou està adosat al costat SE. A ponent de la casa hi ha una altra construcció separada que és l'antiga ermita de Santa Margarida de la Canya. La casa està construida amb grans blocs de pedra i té una estructura molt massissa i quadrada. Està coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migjorn. Té planta, pis i golfes. La porta principal és d'arc de mig punt amb dovelles i es troba al costat esquerre de la façana. Al mur de poenent hi ha adosats dos cossos, el primer te una finestra que conserva una llinda amb la data 1744 gravada, fet que prova que aquest cos va ser construït amb posterioritat al principal; l'altre cos a constinuació d'aquest, forma un cobert en el que a la planta baixa s'obren dos arcs de mig punt a cada costat, com si per sota deixès passar un camí. A la façana de llevant s'obre una eixida al costat del pou de planta circular. A l'interior, dividit en tres crugies, hi ha tres arcs diafragma.</p> | 08132-170 | Correà | <p>No tenim quasi documentació de la casa Serracanya, tot i que l'estructura de la casa ens mostra una construcció medieval amb ampliacions en èpoques posteriors. Al fogatge de 1553 s'esmenta a Pe Joan de la Serra, i a Jaume Pe Joan de la Serra a la colecta de Correà.</p> | 42.0233099,1.6910136 | 391631 | 4653193 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54274-foto-08132-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54274-foto-08132-170-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54227 | Sepultures de can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-can-ramon | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | La roca va ser tallada per ampliar l'era davant el cobert, fet que ha malmès els sepulcres. | <p>Conjunt format per tres sepultures excavades en la roca. Es troben situades en una codina que va ser tallada per ampliar l'era del cobert que es troba al costat de la casa can Ramon del Pujol de Planès, fet que ha provocat que tan sols podem veure la capçalera. Estàn excavades a la roca i tenen forma ovoïdal, tipus banyera, orientades E-W i situades papal·lelament entre elles. Desconeixem si han estat fruit d'alguna intervenció furtiva, ja que és la primera vegada que es documenten.</p> | 08132-123 | Pujol de Planès | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Aquest es troba al costat de la casa Querol, que suposem va tenir continuïtat amb el castell, i molt propera a l'església de Santa Maria de Querol. Desconeixem si aquesta sepultura s'ha excavat.</p> | 41.9566476,1.7396480 | 395549 | 4645731 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54227-foto-08132-123-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54133 | Sepultures de Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-carol | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>A prop de la casa Carol, en un desnivell rocós que fa el terreny, hi ha un conjunt de cinc tombes excavades en la roca i una tina. Són sepultures de forma ovoidal i antropomòrfiques orientades est-oest, amb la capçalera a ponent. Tres estan agrupades i disposades en paral·lel: amb la zona on es situarien els peus tallada recta i la capçalera en semicercle, aquestes amiden aproximadament 150 cm de llarg, tot i que en estar plenes de terra i herba no es pot distingir bé. A l'altre costat de la tina hi ha altres dues sepultures orientades també est-oest i de mides més petites, una de 90 cm i l'altre de 60 cm.</p> | 08132-29 | Sorba | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica, i com a molt han patit intervencions furtives, tot i que no ho hem comprovat.</p> | 41.9836500,1.6652300 | 389428 | 4648823 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54133-foto-08132-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54133-foto-08132-29-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que formen part del terme de la casa Carol de Sorba, les sepultures es troben dins el terme municipal de Navès (Solsonès). | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54115 | Sepultura de les Boïgues del Jut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-les-boigues-del-jut | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>Sepultura aïllada excavada a la roca damunt d'una codina d'arenisca força prominent situada en mig de camps de conreu, amb bona visibilitat. Té els extrems lleugerament arrodonits i la capçalera més ample que els peus, tipus banyera. Les mesures són: 1,92 m de longitud, 47 cm d'amplada màxima i 40 cm de profunditat. Està orientada d'est a oest.</p> | 08132-11 | Montmajor | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Desconeixem si aquesta sepultura va donar material i on es troben aquests.</p> | 41.9862990,1.7550340 | 396872 | 4649005 | 800-1150 | 08132 | Montmajor | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||
| 54228 | Sepultura de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-querol | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>Al costat de llevant de la casa Querol i situada en una superfície rocosa, hi ha una tomba excavada en la roca de forma ovalada, de tipus banyera, i que es troba aïllada. Medeix 1'80 m de longitud i es troba completament coberta de terra i vegetació, fet que impedeix analitzar el seu interior.</p> | 08132-124 | Montmajor. Querol | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Aquest es troba al costat de la casa Querol, que suposem va tenir continuïtat amb el castell, i molt propera a l'església de Santa Maria de Querol. Desconeixem si aquesta sepultura s'ha excavat.</p> | 41.9917900,1.7509900 | 396546 | 4649619 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||||||
| 54148 | Sepulcre de Sant Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-sant-grau | <p>Lloc d'enterrament aïllat. S'accedeix des de la nova carretera de Cardona a Santa Llúcia (Navès). Al arribar a la casa Ballarà cal prendre el camí que passa per davant d'aquesta i baixa fins la rasa. Un cop travessada, a la banda esquerra del camí hi ha un camp conreuat, vorejant aquest s'arriba a un bosquet on es troba la pedra que, segons el senyor Eudald Ballarà, de la casa del mateix nom, formava part d'un sepulcre. Aquest senyor desconeixia on era el material del sepulcre, si és que n'hi havia, ja que sempre recordava haver-lo vist buit.</p> | 08132-44 | Sorba | 41.9580800,1.6482100 | 387973 | 4646006 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest jaciment va estar identificat en fer la Carta Arqueològica de la zona. Es desconeix l'any de la prospecció ja que no consta a la Carta Arqueològica, ni l'arqueòleg que ho va fer. Tan sols es conserva una llosa. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||||||||
| 54158 | Sarcòfag de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-santa-maria-de-sorba | <p>RIU, M. (1981). 'Excavacions aqrueòlogiques a Santa Maria de Sorba', a Quaderns d'Estudis Medievals, vol. I, núm. 6. Artsestudi eds. Pàgs. 323-344. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. RIU, M. (1982). Martyrium de Sant Eudald, Santa Maria, Sorba. A Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 408-411.</p> | XII | <p>Sarcòfag trobat a les excavacions realitzades per Manuel Riu entre 1977 i 1979. És el més sencer de tots els que es van localitzar i el més interessant. És un fragment ortoèdric, de pedra calcària, corresponent al vas de l'urna i escapçat en un dels extrems. La part que es conserva mesura 80 x 56 x 35 cm, tot i que originalment devia fer 120 m de llargària. A la cara davantera és decorat amb el rebaix de quatre arquets a manera de finestres cegues. A la part superior, a l'extrem dret, hi ha la meitat d'un ornament semicircular que sembla un motiu floral, i a l'esquerra un altre semicercle en el que s'inscriu un pal vertical, que podria ser una creu.</p> | 08132-54 | Sorba. Església de Santa Maria. | <p>Aquesta peça podria correspondre a un vas del segle XII amb elements ornamentals de tradició tardo-romana, o bé podria ser un element reaprofitat vers el segle XII a partir de peces tardo-romanes procedents d'una necròpoli més antiga, probablement dels segles IV-V.</p> | 41.9683732,1.6655017 | 389424 | 4647126 | 1100 | 08132 | Montmajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54158-foto-08132-54-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54194 | Santa Maria del Sunyer d'Aguilar, Antiga Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-sunyer-daguilar-antiga-esglesia | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, 1. Pàg. 72. VIGUÉ, J.; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi Eds. Barcelona.</p> | XI-XII | L'edifici es troba en ruïnes. | <p>L'església de Santa Maria es troba al redós de la casa Sunyer dels Cavallers de Gargallà (Sunyer d'Aguilar). Per les característiques de les restes que queden, podem datar aquest antiga església al segle XI. Tan sols queden dempéus el mur de tramuntana i el de ponent, amb un parament molt rudimentari disposat en alguns llocs en filades regulars i en altres desordenat. Al mur de ponent encara es pot veure la finestra de doble esqueixada coberta amb arc de mig punt. Per la banda de tramuntana l'església és voktada per una tanca de pedra. En l'interior és visible l'arrncada de l'arc triomfal i la de la volta que seria de mig punt i feta amb pedres posades a plec de llibre. No hi ha traces d'absis, així que no saben la forma de la planta de l'edifici. Al mig de la paret de tramuntana i recolzada en aquest mur, s'aixeca una torre quadrada construida amb carreus grossos i disposats en filades a trencajunt. És una construcció posterior, dels segle XIII o XIV, i podria ser una torre de vigilància que més tard serví de campanar. Està a punt d'esfondrar-se ja que la paret fa panxa cap enfora. En general les ruïnes estàn cobertes de matoll, fet que dificulta la visibilitat i estudi.</p> | 08132-90 | Gargallà | <p>L'església és situada dins els territoris que formaven part de la històrica Vall de Lord, dins el comtat i bisbat d'Urgell i que més tard quedà integrada a la batllia de Cardona. Santa Maria d'Aguilar fou l'església del Castell d'Aguilar (podio de Aquilario) des del segle XII i possiblement parroquial als seus orígens. Va ser consagrada el 14 de juliol de 903 pel bisbe d'Urgell Nantigís (BARAUT, 1978), al lloc anomenat 'Villa Hichilani', amb l'intenció, no de fer-la parròquia, sinó de ser un lloc d'oració i celebrar-hi el sacrifici. L'any 1183, es van fer llegats pietosos a l'església pel testament de Solextendis (AADD, 1985). Va mantenir el seu caràcter parroquial al menys fins al segle XIV, ja que l'any 1312, en la visita al deganat de la Vall de Lord, se li confirma aquesta categoria. El segle XVII ja era sufragània de Sant Esteve del Pujol de Planès i més modernament ho fou de Sant Andreu de Gargallà. La església va ser abandonada al segle XVIII, quan va ser construïda una nova molt a prop amb la mateixa advocació.</p> | 41.9530255,1.6964571 | 391964 | 4645383 | 1824 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54194-foto-08132-90-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Seria aconsellable realitzar excavacions arqueològiques que permeterien determinar les característiques de l'església i la seva evolució històrica. | 92 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||
| 54193 | Santa Maria del Sunyer d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-sunyer-daguilar | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVIII | <p>Església d'una sola nau amb un petit transepte marcat i amb el campanar adossat a llevant de planta quadrada i cobert a quatre vessants. Al costat de tramuntana s'aixeca la sagristia de planta quadrada i més baixa que l'església. La façana és orientada a llevant i presenta un òcul petit i una porta adintellada amb la data 1833. La coberta és de dues vessants de teula àrab i amb una creu de ferro al carener de la façana. L'obra és senzilla sense elements destacables i feta amb aparell força irregular. A l'interior hi ha un retaule senzill d'estil neoclàssic a l'altar, recolzat a una paret policromada amb les imatges de Sant Pere, Sant Pau, els arcàngels Gabriel, Miquel i Rafael i un cavaller a cada banda amb els noms de Celdoni i Ermenter. El retaule és un cos de tres pisos amb pintures enmarcades entre columnes amb diferents imatges religioses, mentre que al centre hi ha una imatge de la Mare de Déu moderna, ja que l'anterior va ser destruida durant la Guerra Civil.. A la dreta hi ha un altre retaule lateral, mentre que el de l'esquerra va ser destruit a la guerra Civil del 1936. Aquest retaule va ser fet al 1853 i representa els sants Roc, Isidre, Sebastià i Ramon, i manté el mateix estil que el de l'altar major. A prop de la porta hi ha una pica d'aigua beneïda de pedra. Es troba al costat de la masia vella del Sunyer d'Aguilar.</p> | 08132-89 | Gargallà | <p>Aquesta església es va construïr al segle XVIII per substituir a l'antiga església romànica que es troba molt a prop, moment en que ja era sufragània de Sant Andreu de Gargallà.</p> | 41.9523632,1.6964436 | 391961 | 4645309 | 1833 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54193-foto-08132-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54193-foto-08132-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54193-santa-maria-del-sunyer.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi celebra missa dos dies a l'any: per Sant Roc què és el patró, i per Sant Ramon, com a record cap a Ramon Sunyer, propietari de la casa del Sunyer que morí al 1994. La clau de l'església és a la masia del Sunyer. Al costat de l'església hi ha la masia cal Planes d'Aguilar, i darrera cal Gep, que són de cal Sunyer d'Aguilar. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54207 | Santa Maria de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torreta | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995. MONTSERRAT (2003). L'Eva anà al santuari de La Torreta. El Babau, revista de Navès. Juliol 2003. Nº 64, pàgs 11-13.</p> | XIV | <p>Aquesta petita església és sufragània de Sant Feliu de Lluelles i forma part del terme de Montmajor. Anteriorment havia estat capella de la casa Cortielles de Navès. Hi ha unes imatges de la Mare de Déu i dos sants que són modernes. Sembla possible que l'antiga imatge romànica de la Mare de Déu es trobi entre el fons d'imatges del Museu Episcopal de Vic, però no es sap exactament quina és. És una petita capella de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant i amb la façana i porta principal orientada a ponent. Davant la porta s'aixeca un porxo cobert amb teulada a doble vessant i suportat amb dos pilars de pedra i tancat per un petit mur a modus de bancada. Anteriorment la teulada del porxo era d'una vessant. La porta és adovellada amb una motllura a l'extrem de les dovelles de forma semicircular, possiblement feta en alguna reforma al segle XIV o XV. Al carener damunt la porta hi ha un campanar d'espadanya d'una sola esqueixada d'arc de mig punt i amb una campana petita; a la part superior hi ha una creu de ferro. Al mur de l'esquerra (sud) sobresurt un cos rectangular on es troba la sagristia. A l'interior es pot veure l'obra de pedra amb carreus de gran tamany i disposats de forma molt regular. La nau és coberta amb volta de canó apuntada, amb el presbiteri rectangular i amb una petita finestra d'arc de mig punt i decreixent cap a l'exterior. El terra és fet de rajols de ceràmica i alguns encara conserven dates de la seva fabricació (al segle XVI), ja que es van conservar els rajols que estaven en bon estat. Hi havia un altar de pedra sorrenca que estava partit per la meitat i en mal estat, i es optar va substituir-lo en fer la remoldelació, per un altra de granit nou. L'antic es troba davant de l'església. A les parets laterals interiors hi ha penjats tots els exvots. A la sagristia hi ha una calaixera i s'ha guardat la lipsanoteca que es va troba al 1997. A l'interior es conserva una imatge de la Mare de Déu, possiblement de finals del barroc, però molt repintada i amb poc valor artístic.</p> | 08132-103 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Capella situada al centre de la zona més poblada del terme de Sant Feliu de Lluelles i Pegueroles. És una petita capella i possiblement el nom li vé d'una antiga torre de guaita al costat de can Basora (castell de Meda). La primera capella seria construïda en època romànica, conservant la volta reconstruida ja en època gòtica. És sufragània de Sant Feliu de Lluelles. Per davant de la casa de Can Basora pasava el camí Ral de cal Bisbe, o camí Ral de Berga a Solsona. Davant de l'església de la Torreta hi havia unes fites que marcàven la meitat del trajecte entre les dues ciutats.</p> | 41.9978455,1.6941467 | 391848 | 4650362 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54207-foto-08132-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54207-foto-08132-103-2.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es fa missa cada primer i tercer diumenge de mes, un capellà de Solsona. Es van realitzar obres de remodelació l'any 1997, repicant tot l'estuc de guix que cobria les parets i treient una estructura de fusta que formava un cor sobre la porta d'entrada. Durant aquestes obres de remodelació es va trobar darrera l'altar una pedra tallada que protegia una lipsanoteca que contenia relíquies i dos pergamins: un referents a les relíquies i l'altre l'acta de consagració de Sant Martí de Pegueroles. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54136 | Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-sorba | <p>BENET, A. (1978). Les donacions dels comtes catalans al monestir de Ripoll durant els segles IX-X-XI. A XXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Ripoll. RIU, M. (1999). 'El martyrium de Sant Eudald, a Sorba'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31.</p> | VI i post | L'edifici està pendent d'una propera obra i excavació que modificarà la nau romànica. | <p>Santa Maria de Sorba forma un conjunt homogeni en el que s'integren la mateixa església i la casa rectoral, que es troba a la riba esquerra del riu Aiguadora i a 8 km de Montmajor. Actualment depèn de l'arxiprestat de Cardona, Bisbat de Solsona. L'església està orientada SW-NE, amb la capçalera a NE. L'església actual fou feta aprofitant en part el mur meridional de l'antiga església romànica i paral·lela a aquesta. La nau, de 15,50 m de llarg i 6,10 m d'ampla, és coberta amb voltes de canó nervades encreuades amb claus de volta; el cor es troba sobre l'entrada; el tester és recte i a cada banda de la nau hi ha dues capelles laterals, les del costat dret envaeixen l'antiga construcció romànica. A la dreta del presbiteri, en una capella lateral a la que s'accedeix a través d'una porta des de l'altar, hi ha el martyrium, situat en un espai de forma semicircular (la rotonda), i que és la construcció més antiga del conjunt. La rotonda és de planta gairebé quadrada a l'exterior (5,25 x 5,75m) i circular a l'interior , coberta amb cúpula semiesfèrica de 4 m de diàmetre. Al centre hi ha la tomba de Sant Eudald sota el nivell del sól i protegida amb unes reixes que anivellen el paviment. Paral·lela a l'actual església i al costat dret, s'aixeca la nau de l'antiga església romànica a la que s'accedeix a través d'una porta adovellada, fruit d'una ampliació de la façana el segle XVI. Al costat dret de la nau hi ha un banc de pedra longitudinal a la paret, i el paviment antic era d'argila piconada que més tard es va cobrir amb un altre d'opus signinum, per finalment cobrir amb un empedrat longitudinal. Sembla que la nau seria coberta amb coberta de fusta a dues vessants. Entre mitjan segle X i XI s'allargà la nau i es reconstrueix l'edifici realitzant un creuer amb arcades i dues absidioles de planta semicircular a cada banda, així com un arc triomfal que devia suportar la volta de canó que resta gairebé sencera. Només es conserva l'absidiola dreta, ja que l'esquerra desaparegué en successives reconstruccions. Al segle XII es va aixecar un petit campanar sobre el creuer, del que queden poques restes. A finals del segle XVI s'edificà la rectoria. Al segle XVII es construí el nou temple. A la porta principal porta la data 1685 i la inscripció: 'A 4 obre ani 1685 me s. Ar. Terribilis est locus iste hic domus dei est et porta coeli et vocabitur aula Dei'; a la llinda de la porta de l'hort diu: 'S. IARR. ME FECIT A 5 IOBRE 1681'. El campanar va ser acabat l'any 1873, s'aixeca al costat esquerre de la façana, amb base de planta quadrangular i pis de planta octogonal coronat amb barana i nervis de cúpula i amb quatre finestres.</p> | 08132-32 | Sorba | <p>Aquesta església va ser parròquia limítrof des dels seus inicis amb l'antiga Vall de Lord. La zona degué ser repoblada per Guifré el Pelós entre els anys 879-880, en ser territori fronterer amb el món islàmic i constituint la marca meridional del comtat d'Urgell. L'any 944 el Comte d'Urgell, Ermengol I, donà al monestir de Ripoll la vall de Lord i Sorba (Suburbano) (BENET, A. 1978), topònim que indica que l'església es trobava a sota de la urbis, que estava al tossal de Sant Miquel (poblat ibèric-romà de Sant Miquel de Sorba). Per tant el primitiu nucli de població es trobava al cim del monticle i va tenir els seus orígens en època ibero-romana. L'any 1099 hi ha un document que situa Sorba al comtat d'Urgell (Arxiu Capitular de Solsona, pergamí nº 338). Això demostra que la zona de Sorba, amb Gargallà, pertanyia al comtat d'Urgell des del segle XI, jurisdicció de Ripoll (junt amb Gargallà i Montmajor) que va mantenir fins a mitjans del segle XVIII. A mitjans del segle XVIII, Sorba era una batllia del ducat de Cardona, el duc hi tenia la jurisdicció criminal i el monestir de Ripoll la civil i eclesiàstica. En ésser abolits els senyorius al segle XIX i després de la desamortització, Sorba passa a dependre del Bisbat de Solsona. En època romànica s'hauria reconstruït la primitiva església en un romànic llombard, com es pot apreciar en un tros de mur de migdia que resta a les golfes de la rectoria, i va ser advocada a Santa Maria. Durant el segle XVII es va edificar el temple actual aprofitant l'antic temple romànic per ubicar capelles laterals, essent inaugurat l'any 1685. L'any 1765 es construiren els bancs del cor, el 1766 l'altar de Sant Eudald amb l'imatge barroca, el 1765 la làpida sepulcral de la família Parera de la casa Estruch (al terra de l'església). Al centre del paviment hi ha una altra làpida amb una corona en relleu, que era la tomba pels capellans. L'any 1977, Manuel Riu i Albert Bastardes van començar a realitzar investigacions arqueològiques patrocinades pel Ministerio de Cultura, trobant les restes d'un altar primitiu i sota una llosa plana, un esquelet de persona sota tégules romanes, tal com acostumaven els cristians des del segle VI. Tot indicava que es tractava del sepulcre d'un sant o un màrtir, en concret Sant Eudald. El cementiri vell de Sorba era darrere l'església, però el més antic fou fet a l'entorn del mausoleu de Sant Eudald, podent-se observar tombes excavades a la roca, fins i tot a prop de la riera de l'Aigua d'Ora. Intervencions arqueològiques: Any 1977 i 1979, excavacions fetes per Manuel Riu i col·laboració de l'arquitecte Albert Bastardes. L'any 1994 Josep Pujades i Cavalleria va fer unes intervencions amb el suport de la Generalitat.</p> | 41.9685367,1.6654265 | 389419 | 4647145 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La protecció com a BCIN comprèn: la casa rectoral, construccions auxiliars, l'era, l'hort, a més de l'església i el martyrium. | 91|92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54111 | Santa Maria de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-querol | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. ADS, testaments de Montmajor.</p> | XII | <p>Església situada a prop de les ruïnes del castell de Querol, en una fondalada de la vall de la rasa de Querol i en mig de camps de cultiu resta una petita elevació que ocupa l'església i algunes alzines. Era una església d'una sola nau amb absis semicircular a llevant. Un plec feia la degradació i marcava l'obertura de l'absis, força més baix que la nau i més estret. Actualment l'absis es troba en ruïnes i manquen quasi tots els carreus tallats exteriors ja que s'els va endur una persona per fer-se un xalet a Sant Llorenç de Morunys fa pocs anys (VILADÊS, 1985). A finals del 1970 es conservava encara una finestra de doble esqueixada, coberta amb arc de mig punt adovellat i que també ha desaparegut. El mur del costat de tramuntana es conserva força bé, mentre que el de migdia està molt desfet. La porta debia estar al costat de migjorn, tot i que ara no queden vestigis. Per dintre és visible l'arrancada de l'arc triomfal que donava accés a l'absis. A banda i banda del mur hi ha dos arcs, el del nor, ara tapiat, és de mig punt. El de migdia és apuntat. Aquests dos arcs formaven dos nínxols per posar sants. Al mur de migdia es veu l'arrencada de la volta, que debia ser apuntada. La construcció es feta amb pedres grosses, molt ben treballades i polides, disposades a trencajunt i amb filades regulars.</p> | 08132-7 | Montmajor | <p>Aquesta era l'església del castell de Querol, al comtat de Berga. El castell era possessió de la família dels Berga. L'any 1309, Sibil·la de Berga, permutà el castell juntament amb altres del Berguedà, al rei Jaume II, moment en que s'introdueix el domini reial a la comarca. El lloc de Querol, i més concretament el castell, apareix molt sovint en la documentació del monestir de Santa Maria de Serrateix, com a límits de donacions que va rebre el monestir a la zona de la riera de Navel i al terme de Montmajor (topònims: Cherol, Kastro Kerol) al segle XI (1029, 1015) (BOLÓS, 1983). L'any 1437 era parròquia, tal com mostra el testament de Pere de la Selva (ADS). Al estar situada en una zona de gran influència de la família vescomtal dels Cardona, el castell i l'església eren propietat de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Miquel de Cardona, que exercí el seu domini sobre el territori fins al segle XVII. Al 1593 ja consta com a sufragània de St. Serní de Montmajor, després de la formació del Bisbat de Solsona, fet que va suposar la unió del conjunt de cases de l'entorn de Querol. Es va mantenir com a sufragània fins que es va abandonar el culte a inicis del segle XX, en concentrar-se la parròquia en la nova església de Sant Sadurní de Montmajor.</p> | 41.9914784,1.7519278 | 396623 | 4649584 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54111-foto-08132-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54111-foto-08132-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54111-foto-08132-7-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'edifici es troba en ruïnes i en perill de que desaparegui aviat. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54265 | Santa Maria de Preixana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-preixana | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII | <p>Temple dedicat a Santa Maria. És un edifici construït al segle XVII, tal i com mostra la data a la llinda de la porta: 1685. D'estil clàssic rural i orientada de sud a nord, és un edifici senzill, de planta quadrada, amb una sola nau i campanar quadrat situat al costat est de la façana principal. La façana té porta rectangular amb motllures a la llinda i als laterals, un ull de bou central. El campanar té un sol pis i quatre obertures d'arc de mig punt per les campanes. L'interior és d'una sola nau amb dues capelles laterals al costat de l'altar. La coberta és de volta de canó. Té sagristia i cor, però no s'ha conservat cap altar anterior a la guerra del 1936, tan sols hi ha la taula de l'altar i al mur la imatge de la Mare de Déu i altres dues, totes modernes. Al costat de l'església hi ha el cementiri. La festa major és per la Mare de Déu d'Agost, tot i que es celebra també el dia de Sant Roc. Es celebra missa un diumenge per l'altre, alternant amb La Torreta. Al costat de l'església hi ha el mas Penina, que conserva un mur romànic. A prop de l'església i aproximadament a 1 km al nord d'aquesta, hi ha la casa Soler de Preixana, de segur origen medieval però sense elements remarcables.</p> | 08132-161 | Preixana (Sant Feliu de Lluelles) | <p>Tot i que durant algun temps aquesta església va ser parròquia, a finals del segle XVI ja constava com a sufragania de Sant Feliu de Lluelles. Tan Preixana com Sant Feliu es trobaven dins el terme de l'antiga Vall de Lord; al 1837 van passar al terme municipal de Montmajor perquè formaven part de les possessions del ducat de Cardona. L'any 1023 consta en un document que la senyora Emmo i el seu fill Morí vengueren la seva propietat de Mestossa, la casa, la torre, coberts i terres, que estava situada dins el comtat d'Urgell, en el terme de La Franquesa (la Flanquesa) de la Vall de Lord i que delimitava per orient amb el camí de Preixana. A l'entorn del 1292 Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig, tenia la jurisdicció de Navès i part de Preixana; ho cedí al paborde de Solsona a canvi d'unes possessions que el paborde tenia en el Pla d'Urgell (BACH, 2002, p. 80). La torre a la que fa referència el document anterior seria de protecció viària, com la torre romana de la que es conserva la base quadrada al terme de Tentellatge. L'any 1303 hi havia a Preixana en Bernat Nina, i poc després en Pere Nina, del que derivà el nom Penina, que porta la casa que hi ha al costat de l'església. Aquesta casa, tot i que molt restaurada, conserva part d'un mur romànic i la seva situació sobre un turó rocós, pot fer pensar en un passat medieval i fins i tot en la seva possible condició de torre de defensa del camí a Solsona.</p> | 42.0043300,1.6580100 | 388865.73 | 4651127.71 | 1685 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54265-foto-08132-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54265-foto-08132-161-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54167 | Santa Magdalena de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-figols | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XIII/XVII | Actualment s'ha començat a repicar les parets per deixar la pedra vista i s'han setapat les cornises i pilatres de la volta que tenen una decoració de fulles esculpida a la pedra. | <p>L'església forma part de la masia de Fígols. És un edifici de petites dimensions amb algunes construccions adossades que destorben la visibilitat de la construcció. D'estructura molt simple formada per una sola nau, amb la porta oberta a ponent, coberta amb volta lleugerament apuntada i sense absis. L'interior presenta l'aparell molt ben dispossat i es conserva bé el punt d'arrencada de la volta ornat amb una petita cornisa, no del tot visible degut a la quantitat d'encalat que encara cobreix les parets. La porta de l'església és d'arc de mig punt amb grosses dovelles i porta la data 1689, està aixoplugada per un porxo. Aquesta mateixa façana està coronada per un campanar d'espadanya en el que s'obren dues finestres d'arc de mig punt fets amb dovelles petites. Al 1709 Josep Pujol va fer unes ampliacions a banda i banda de l'edifici en les que es va disposar unes capelles laterals i la sagristia. L'interior és molt senzill, destacant la decoració del presbiteri amb un altar modern d'estil neoclàssic i uns fragments de taules policromades que representen escenes de la vida de Sant Serní, que son reaprofitades d'un anterior retaule de finals del gòtic fragmentat. De l'antic cementiri, que es trobava al costat sud de l'església, tan sols resta una làpida al terra, ja que després de l'incendi del 1994 es va fer el paviment nou de pedra i es van treure els ossos que es van portar al cementiri de Gargallà.</p> | 08132-63 | Gargallà, casa Fígols | <p>L'església de Santa Magdalena de Fígols era advocada primerament a Sant Sadurní i depenent en els seus orígens del monestir de Ripoll. Aquesta donació a Ripoll es faria quan Guifré el Pilós va repoblar els territoris de frontera. L'església i el lloc de Fígols juntament amb altres propietats de Ripoll a la zona, com Gargallà i Sorba, eren punts d'enllaç i de reforç entre els castells de Cardona i de Casserres durant els segles IX i X. L'any 1003 el comte Oliba cedí a Ripoll molts alous a Osona i el Berguedà, en concret l'església de Sant Andreu de Gargallà amb els seus delmes i primícies, i l'església de Sant Sadurní de Fígols. Entre 1312 i 1315 l'església tenia capellà propi i cementiri, però probablement depenent de Sant Andreu de Gargallà. No sabem quan es va canviar l'advocació, ja que el 1715 encara era Sant Sadurní de Fígols. El nom de Santa Magdalena el prendria degut a la fundació d'un benefici amb el titular d'aquesta santa, creat el 1769 per l'amo de Torrabadella (BACH, 2002). El segle XVI era sufragània de Gargallà essent l'església de 10 cases del seu voltant i actualment és la capella de la casa de Fígols seguint com a sufragània de Sant Andreu. Durant els incendis forestals de l'estiu del 1994 part de l'església es va cremar, però la família Boixader-Planas, propietaris de la casa Fígols, van restaurar el porxo, la teulada i tot l'exterior que havia quedat malmès.</p> | 41.9670430,1.7149428 | 393519 | 4646915 | 1689 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54167-foto-08132-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54167-foto-08132-63-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es fa missa dos cops a l'any: el dilluns de Pasqüa en que es cel·lebra la festivitat de Sant Sadurní i al mes de juliol per Santa Magdalena. Per visitar l'església s'ha de demanar la clau a la casa. La clau de l'esgésia la guarden a la casa Fígols. BCIL proposat per acord del Plé el 2-4-1998, però encara no resolt. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||
| 54110 | Sant Salvador de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-montmajor | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XII | Seria interessant consolidar la part alta dels murs o refer la teulada, ja que perilla que es vagi destruint tot l'edifici. | <p>L'edifici es troba en ruïnes, tot i que es coserven els murs dempéus i tan sols manca la teulada. S'està derruint una part del mur sud. És una església petita, d'una sola nau amb absis semicircular a llevant i porta d'arc de mig punt adovellada oberta al costat de migjorn. Possiblement fou coberta amb volta de canó tot i que la teulada exterior era a dues vessants. Hi ha una petita finestra a la part central de l'absis i una finsetra espitllerada al costat esquerre del mateix absis. L'aparell de tot el conjunt és molt regular i força gran, i els murs són reomplerts amb pedres de diferents tamanys. No es conserva cap element decoratiu interior, tan sols les pilastres de pedra que suportaven l'arc que delimitava l'absis. L'església es troba davant de l'antiga casa de l'Hospital, actualment anomenada cal Bisbe, i prop de la riera de l'Hospital.</p> | 08132-6 | Montmajor | <p>Situada dins l'antic terme del castell de Montmajor i molt a prop del camí ral que anava de Berga a Cardona. No va ser mai església parroquial, sinó que debia ser sufragània de Sant Sadurní de Montmajor a l'edat mitjana, però al segle XIV era de Sant Martí de Correà, ja que consta que al 1337 el rector de Correà estava obligat a celebrar misa quatre vegades a l'any. L'església fou construïda en terres que marcaven el límit entre el comtat de Berga i el d'Urgell i per la seva situació passà a formar part de la batllia de Cardona. El segle XVII tenien cura de l'església les cases veïnes i possiblement quedès sense culte al segle XVIII, ja que no surt esmentada al llistat d'esglésies parroquials o sufragànies que formaven part del bisbat de Solsona.</p> | 42.0099399,1.7169688 | 393758 | 4651676 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54110-foto-08132-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54110-foto-08132-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54110-foto-08132-6-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'església també s'ha anomenat Sant Salvador de l'Hospital i Sant Salvador de Coll s'Alzina. | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54107 | Sant Sadurní de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-montmajor | <p>BACH, A. (1999). Notes històriques de Montmajor. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27.</p> | XX | <p>Església d'una sola nau amb capelles laterals a manera de transepte, amb el presbiteri a tramuntana formant un absis poligonal. La façana és a migdia, amb una porta d'arc apuntat i rosasa quatrilobul·lada. El campanar en forma de torre de planta quadrada està adossat al costat de ponent, mentre al costat de llevant hi ha la rectoria. És una construcció eclèctica feta a partir d'uns mòduls medievalistes gotitzants, però que no aconseguiren crear cap estructura original. La nau interior està coberta amb volta d'aresta i conserva els altars del Pujol de Planès (el Major de Sant Esteve, i el lateral del Roser), així com una Dolorosa procedent de l'altar major de l'església de Sant Sadurní del castell i una imatge de Sant Llop, de l'altar lateral de la mateixa església.</p> | 08132-3 | Montmajor | <p>L'any 1907 el rector Climent Camp demana permís al bisbat de Solsona per viure fóra de la rectoria de Sant Sadurní del Castell de Montmajor, pel mal estat d'aquesta. Uns quants veïns i el mateix rector demanen que s'edifiqui una nova rectoria més avall de l'església. Els feligresos dels Plans volíen la construcció d'una nova església més propera a la zona de cases més noves, mentre que els del tossal defensàven que s'adobès l'església i rectoria antigues (a sota del castell). Finalment, el 1911 ja estava construida la nova rectoria al peu de la costa. Seguidament s'inicià la construcció de la nova església amb un projecte dels germans Casimir i Esteve Sala i Codinet amb un pressupost de 10.000 ptes. Per la construcció es va desmuntar l'església vella i es van aprofitar les pedres. Va ser inaugurada el 17 de setembre de 1922. El campanar es va començar més tard i es va acabar el 1950, en el que es va posar una campana amb el nom de 'Maria del Roser de Fàtima, Lupa i Saturnina'. També va ser traslladat el cementiri.</p> | 42.0135072,1.7337906 | 395157 | 4652052 | 1922 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54107-foto-08132-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54107-foto-08132-3-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els germans Casimir i Esteve Sala Codinet | La parròquia de Montmajor conserva el seu arxiu, així com els de Correà i del Pujol de Planès. Es conserven a l'església els dos retaules barrocs de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||
| 54266 | Sant Miquel de Comaposada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-comaposada | <p>BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVII | <p>L'església es troba adossada al mur de migdia de la casa Comaposada per la part de l'absis, de manera que la nau de l'església està orientada nord-sud amb la porta oberta al costat sud. És una església petita, coberta amb teulada a dues vessants i amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull al carener de la façana. La porta és amb llinda i porta una inscripció: fecit Josephus Comaposada 1696. A l'interior es conserva un retaule d'estil renaixentista amb la imatge de Sant Miquel policromada sobre taula. A la façana posterior de la casa hi ha una llinda amb la data 1685.</p> | 08132-162 | Comaposada (Correà) | <p>Aquesta església havia sigut sufragania de Sant Martí de Correà. El lloc de Comaposada (Coma Posada) el trobem documentat l'any 1118 (ADS pergamí nº 602), i ja situat a Correà (BACH, A., 2002); per tant també estava sota domini dels vescomtes de Cardona fins al segle XVII. Al segle XVIII tot Correà estava sota administració del marqués d'Aguilar. Al fogatge de 1553 surt esmentat Pere Comaposada. L'església de Comaposada s'utilitzava com a capella del mas Comaposada i va ser reconstruida l'any 1696 per Josep Comaposada, tal i com indica la llinda de la porta.</p> | 888998.98 | 4665332.06 | 1696 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54266-foto-08132-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54266-foto-08132-162-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep Comaposada | Va ser restarada i beneïda de nou el 19 de juny de 1696. No conserva l'absis semicircular romànic. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54250 | Sant Martí de les Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-les-canals-de-catllari | <p>ARMENGOU, Mn. Josep ( ). Notes històriques de Llinars. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, nº 1. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BARAUT, C. (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'. Urgellia, núm. 1. SITJES I MOLINS, X. (1977). Esglésies pre-romàniques del Bages, Cardener, Berguedà i Cardener. Manresa.</p> | XI-XII | L'edifici no té teulada, fet que provocarà la seva desparició en poc temps. | <p>Església romànica d'una sola nau i de petites dimensions. Coronada per un absis semicircular pel cantó de llevant. Les diferents part de l'edifici semblen mostrar dues etapes constructives ben definides: una del segle XI amb la construcció de la nau; i altra al segle XII amb la construcció de la capçalera. L'absis és cobert amb volta lleugerament apuntada de pedra a plec de llibre i amb una finestra al centre d'arc de mig punt adovellat. A migjorn s'aixecava la porta d'entrada que actualment no conserva ni tan sols l'arc de pedra degut a la degradació de l'edifici. Al mur de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya amb dues obertures d'arc de mig punt. La coberta de la nau, que era a doble vessant, està totalment enfonsada. L'església es troba al costat de la casa cal Tay i molt a prop de la casa Canals de Catllarí. Es troba a l'enclavament de Catllarí que pertany a Montmajor, en el vessant occidental dels Rasos de Peguera, en un paratge abrupte delimitat pels municipis de Fígols, Castellar del Riu i Guixers. Hi ha un cementiri al costat de l'església.</p> | 08132-146 | Canals de Catllarí | <p>La església es troba situada a l'antiga Vall de Lord pertanyent al comtat d'Urgell. Depenia del monestir urgellenc de Sant Sadurní de Tavèrnoles i probablement mai va ser església parroquial. És esmentada a l'acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles l'any 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell (Sancti Martini de Caslarill). El lloc és documentat des del 1170 fins al segle XIV, apareixent el topònim amb algunes variants: Castaerill al 1269, Castlarye al 1307, Catllarí al 1705, a més de Caslarill al segle XII. L'església era el centre de l'antiga quadra d'aquest nom i estava sotmesa el segle XIV a l'església de Castellar del Riu. Passà més tard a dependre de l'església de Sant Iscle de Llinars de l'Aigua d'Ora també al segle XIV. Al 1374 va ser molt reformada i consagrada novament pel bisbe Joan. Al segle XVIII era sufragània de l'església de Sant Iscle i Santa Visctòria de Llinars. Al 1847 es van fer altres reformes i fou decorada al gust de l'època. Al 1855 es construí un retaule pintat per un tal Pujol de Morunys. També es construí el cor i s'obrí un nou rosetó al mur de ponent.</p> | 42.1493900,1.7256100 | 394704 | 4667149 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54250-foto-08132-146-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys; en arribar al pont de l'Aigua D'Ora prop de Llinars, s'agafa una pista en mal estat i costeruda. Cal deixar el cotxe abans d'arribar a l'esgésia per arribar a ella caminant. | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 98746 | Sant Martí de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-correa | XVII | <p><span><span><span>L'església actual de Sant Martí de Correà és una construcció del segle xvii d'estil clàssic rural. Per la banda de fora té la pedra regular i la nau està coberta per una teulada de doble vessant i té la rectoria adossada a la banda de migjorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva orientació és de ponent a llevant i la porta principal està a la banda occidental, igual que les esglésies medievals perquè quan la van reconstruir a aquesta època s'hi van aprofitar part dels murs medievals que encara són visibles a la dreta de la façana. La coberta de la nau única del temple té una volta de canó que està flanquejada per capelles laterals que tenen diversos altars barrocs. El retaule de Sant Martí (1717 presideix l'altar major. A la capella lateral esquerra hi ha el retaule de la Mare de Déu del Roser (1729), daurat per Miquel Pernau). Els altres altars de Sant Miquel de Correà són d'estil neoclàssic: el de Sant Antoni de Pàdua (segle xviii), el del Sant Crist (segle XVIII), que està molt malmès i el de Sant Isidre (segle XVIII), que té elements de marbre esculpit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar de Sant Martí de Correà té una planta en forma quadrada i està adossat a la banda septentrional del temple i que segueix l'estructura dels altres campanars construïts a la comarca durant el segle xvii: té quatre obertures d'arc de mig punt per a posar-hi les campanes i està rematat a la seva part superior per una barana de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta principal té una llinda horitzontal i a sobre seu hi ha un ull de bou. Al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona s'hi conserva un fragment d'una taula policromada renaixentista de Sant Adjutori.</span></span></span></p> | 08132-173 | <p><span><span><span>L'any 839 surt esmentada Sant Martí de Correà a l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell. Els senyors feudals de l'Espunyola eren els amos de moltes de les cases que havien estat dels Correà. Abans de l'any 1000 ja existia la primera església que era d'estil preromànic i al segle xii s'hi va construir un temple romànic. Al segle xvII es va fer el temple nou. Aquest es va iniciar a construir l'any 1693 pel mestre d'obres Miquel Garriga i Giralt. El mur de la banda septentrional ja existia a l'antic temple i fou reaprofitat. El 1717 es comença a realitzar l'altar major i el 1736 en Miquel Pernau el va començar a daurar. Es creu que molts dels retaules de l'església foren fets per l'escultor Segimon Pujol de Folgueroles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre la Guerra del Francès i la Segona Guerra Carlina es va fer el manteniment de les parets del cementiri vell i s'hi van fer petites millores. El 1853 es va construir l'armari de la sagristia. La imatge de la Mare de Déu dels Torrents (segle xiii) que procedia del Santuari dels Torrents es va instal·lar a l'altar major de Sant Martí de Correà.</span></span></span></p> | 42.0336559,1.7182416 | 393903 | 4654308 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | 2024-10-22 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||||||||
| 54140 | Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-codonyet | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII-XIX | <p>Església d'una sola nau, coberta a doble vessant, orientada a llevant i amb un campanar de planta quadrada adossat a la façana de ponent. El campanar té quatre obertures esbeltes d'arcs de mig punt adovellats i és cobert a quatre vessants. La façana és molt simple i fou edificada l'any 1834, amb l'anexió d'una porta amb llinda de pedra d'una sola peça, amb una creu simple i la data de la realització. Sobre la llinda el mur dibuixa un frontó triangular. Un petit òcul al centre de la façana coronat per una creu proporciona llum a l'interior. L'altar major dedicat a Sant Jaume és una obra del segle XIX restaurat després de la Guerra Civil de 1936, i que té dues fornícules laterals amb les imatges de Sant Marc i Sant Isidre. També es conserven algunes pintures i exvots interessants. Davant l'església hi ha el cementiri on s'enterraven els difunts de les cases dels entorns: ca n'Agut, cal Jordana, la caseta de l'Agut, ca l'Oucovat, cal Passavant, Comabella, i Duocastella (aquestes quatre darreres pertanyen al municipi de Navès).</p> | 08132-36 | Sorba | <p>Aquesta església era dedicada en un principi a Sant Cugat; formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà. L'any 993 el comte Borrell de Barcelona feia testament i cedia al monestir de Ripoll l'alou de Codonyet amb els seus termes, la seva església, i els delmes i primícies íntegrament (alaudes de Codoniero cum suos terminos et cum ipsa Ecclesia et decimis et primitiis ad integrum). L'any 999 el comte Miró comfirmava i ratificava al monestir de Ripoll l'alou de Codonyet i l'església de Sant Cugat que el seu pare Borrel havia cedit en el seu testament pocs anys abans. L'església de Sant Cugat de Codonyet devia estar vinculada a la parroquial de Santa Maria de Sorba des de la seva construcció; més tard, possiblement a l'edat moderna, canvià la seva advocació per la de Sant Jaume, segurament en ésser construït el nou edifici. L'any 1345 l'església constava com a parròquia (BALLARÀ, 1999), fet confirmat per les sepultures de pedra que hi ha al cementiri. És esmentada com a sufragània de l'església parroquial de Santa Maria de Sorba l'any 1757, quan el rector de Sorba, mossèn Carles Miralles, redactà la consueta (AS). A finals del segle XVIII l'església centrava un petit nucli de set cases, ja estava sota l'advocació de Sant Jaume i era sufragània de Santa Maria de Sorba.. Es celebra culte a l'església el diumenge sobre de Sant Jaume i el dia de la patrona, la Mare de Déu del Carme, dos cops a l'any.</p> | 41.9779549,1.6526061 | 388373 | 4648206 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54140-foto-08132-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54140-foto-08132-36-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54256 | Sant Jaume de Boixadera dels Bancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-boixadera-dels-bancs | <p>BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Segona edició. Artsestudi. Barcelona. VIGUÉ, J.; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi Eds. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Església de petites proporcions, d'una sola nau, coberta amb volta de canó interior de pedra a plec de llibre i teulada exterior a dues vessants de teula àrab. Els murs son llisos, sense cap ornamentació, tan sols hi ha un petit ull de bou circular a la façana principal sobre la porta, i una finestra quadrada i tapiada al costat sud. La porta és oberta a ponent i està feta amb grans dovelles que formen un arc de mig punt. Sobre la porta hi ha un campanar d'espadanya amb dos ulls i de grans proporcions. El mur nord conserva dos contraforts. L'església havia tingut un absis semicircular que actualment no existeix i del que resten els fonaments. Va patir l'incendi forestal de l'any 1994 i es va cremar quasi per complert, desapareixent un retaule modern que hi havia al seu interior. L'any 2001 els actuals propietaris han reconstruït l'església.</p> | 08132-152 | Comaposada. Correà. | <p>Manquen dades històriques concretes per tal de ubicar l'església cronològicament, tot i que l'estructura mostra un antic edifici romànic. Possiblement es va construir com a capella de la veïna casa de Boixadera dels Bancs. Havia sigut sufragània de la parròquia del Cint (municipi de L'Espunyola) i actualment de la parròquia de Montmajor. Les cases de la zona de Boixadera formen part del territori de Correà, mentres que altres van passar a dependre de Tentellatge.</p> | 42.0632400,1.6875100 | 391409.44 | 4657630.63 | 1700 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54256-foto-08132-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54256-foto-08132-152-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54220 | Sant Feliu de Lluelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-lluelles | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. LLORENS I SOLÉ, A. (1981). Solsona en les guerres Carlines del segle XIX a Catalunya. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Pàgs. 17-18.</p> | XVII-XVIII | <p>Església d'una sola nau rectangular amb presbiteri quadrat i amb la porta oberta al mur de ponent de l'edifici. Reprodueix el model característic del barroc rural, amb un campanar de torre quadrada bastit a migdia, prop del presbiteri i amb obertures d'arc de mig punt i balaustrada. La porta és allindada i la llinda presenta una motllura semicircular al centre en forma de petxina amb la inscripció: any 1773 a la llinda. Sobre la porta hi ha un ull de bou circular. L'interior és arrebossat, cobert amb voltes d'aresta i amb petites capelles laterals obertes a la nau. És advocada a Sant Pere i Sant Feliu, i conserva un retaule neoclàssic centrat amb les imatges dels dos sants. A pocs metres de l'església hi ha les ruïnes d'una anterior construcció, possiblement la primitiva església romànica. L'església es troba formant part d'un conjunt amb la rectoria (o mas de Sant Feliu) i el mas de can Batlle. La rectoria és un edifici senzill de planta rectangular amb la façana tancada per un baluard. Conserva tres llindes amb inscripcions que fan referència a diferents rectors del segle XVIII: una en la que el nom del rector no es distingueix i la data 1717; 'Lo Rt. Pau Postils Pr. 1720'; 'Rovira Rector 1796'. La casa can Batlle conserva llindes a les finestres posteriors amb les dates: 1671; 1857 R.O.P.I.P.; i a la façana principal una llinda de finestra amb la data 1757. La casa està construïda a continuació de la rectoria i formant mitgera amb aquesta. Sant Feliu té cementiri propi situat davant del conjunt que va ser construït el 1898. L'antic cementiri es trobava situat al nord del conjunt.</p> | 08132-116 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Tot i que l'actual església no conserva cap element del seu passat romànic (unicament restes de ruïnes a prop), les referències documentals del segle XI permeten confirmar l'existència d'un primer edifici d'aquest estil. L'any 1043 Gersén i el seu fill van vendre a Arnau i la seva muller la torre del Quer (ipsa torre de ipso Quer), al terme de Navès, a la Vall de Lord; un dels límits d'aquesta venda era l'església de Sant Feliu de Lluelles (Sancto Felice). Uns anys més tard, la mateixa torre i el seu alou eren cedits per Arnal Dalmau i la seva muller a l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell i a la seva canònica, i una vegada més l'església de Sant Feliu era esmentada com a límit. L'església de Sant Feliu era parroquial, car l'any 1312 la visita al deganat de la Vall de Lord en confirmà la seva categoria. El segle XVIII mantenia les funcions parroquials i tenia com a sufragània les esglésies de Sant Martí de Tentellatge i Santa Maria de Preixana, formant part de l'oficialat de Solsona. A finals del segle XVII i incis del XVIII, l'edifici romànic fou substituït per l'actual construcció barroca i es vincula a Tentellatge. El 1898 es construeix el nou cementiri. Com a dada curiosa cal esmentar que Mn Marc Rovira, rector de Sant Feliu de Lluelles, fou testimoni de la fortificació del massis de Busa durant la guerra napoleònica, així com dels moviments del general Lacy a la zona. Recollí les seves observacions en un llibre: 'Breu notícia de las cosas més notables que han passat, especialment des del any 1790 en avant'. El document original ha desaparegut i es conserva la transcripció que va fer Mn. Joan Serra i Vilaró a l'Arxiu Comarcal de Solsona (LLORENS I SOLÉ, A., 1981)</p> | 42.0078552,1.6755785 | 390327 | 4651497 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54220-foto-08132-116-1.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es celebra culte el cinquè diumenge de cada mes, repartint-ho amb La Torreta i Preixana. Segons informació oral facilitada per Ramon Riba, en un indret no gaire lluny i amagat dins l'arbreda hi ha un monument megalític que no s'ha trobat en fer aquest inventari. | 94|96 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54223 | Sant Esteve del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-del-pujol-de-planes | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XII-XVII | <p>L'església, situada al costat de la masia del Pujol de Planès, es troba a l'extrem de la serra de Querol, entre les rieres de Navel i de l'Hospital. Església romànica modificada al segle XVII. La planta original correspón a un edifici d'una sola nau rematada per un creuer i amb tres absis a llevant. Els absis, bastits sobre la roca i tot el conjunt de la capçalera és la part més interessant del conjunt, sobre tot pels jocs de les teulades i l'ornamentació dels absis coresponents al primer romànic: arcuacions cegues i bandes llombardes. A l'absis central hi ha una bonica finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de dovelles i coronat per una senzilla arquivolta. Els dos absis laterals, més petits, foren realçats durant el segle XVII al ampliar-se i renovar-se l'església; conserven però la seva decoració d'arcuacions i bandes. La porta romànica devia obrir-se al mateix lloc que l'actual, que porta la data 1621 a la llinda. Interiorment l'esdifici està molt desfigurat, ja que els murs estan recoberts de guix amb pintures; tot i així es pot veure que la nau era coberta amb voltes de pedra de mig punt, amb una cúpula semiesfèrica en la intersecció. També en aquesta època s'afegiren al conjunt noves dependències, rectoria, sagristia, etc, que desvirtuaren un dels conjunts romànics més interessants de la comarca.</p> | 08132-119 | El Pujol de Planès | <p>Sant Esteve del Pujol de Planès, situada al comtat de Berga, estava lligada des de la seva construcció, al domini del monestir de Santa Maria de Serrateix. L'any 983 el Comte Oliba Cabreta de Cerdanya, en el curs d'una visita al monestir de Serrateix, confirma les donacions que havien fet Ató i Riquilda, consistent en l'honor del Pujol sobre el castell de Montmajor (ipsa honore de ipso Puiol qui est subtus castro de Monte Maiores). La primera notícia documental de l'església és del segle XII, l'any 1183 Solextendis féu llegats testamentaris a favor de l'església monacal de Serrateix i també a Sant Esteve del Pujol de Planès i Santa Maria d'Aguilar del Sunyer. El caràcter parroquial queda confirmat en la visita al deganat del Berguedà l'any 1312. A partir dels segles XIV-XV la família cardonina dels Gibert eren senyors del Pujol de Planès, tot i que tenien la seva residència a cardona, a la casa-palau dels Gibert. A l'edat moderna l'església i el lloc quedaren sota la influència de la casa ducal de Cardona, formant part de la seva batllia. El segle XVIII mantenia el seu caràcter parroquial i tenia com a sufragània l'església de Santa Maria d'Aguilar, a més formava part de l'oficialat de Cardona. Actualment l'església depèn de la parroquial de Sant Sadurní de Montmajor. A partir de 1901 el títol de la baronia del Pujol de Planès passà a Maria de Consol de Grassot i Cibat. Durant l'incendi forestal del l'any 1994 l'església va quedar malmesa i es va reconstruir la teulada de l'església i el porxo.</p> | 41.9663700,1.7483669 | 396288 | 4646800 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54223-pujol-de-planes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54223-foto-08132-119-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la té el rector de Montmajor. A l'interior de l'edifici es conserva la tapa d'un sarcòfag de doble vessant i els caps triangulars, que fa 100 cm de llargada per 65 d'amplada i 26 d'alçada. En un dels pendents hi ha una decoració amb tres cercles amb un estel inscrit de sis braços en els dos laterals. A l'església parroquial de Sant Sadurní de Montmajor es conserven do interessants retaules procedents d'aquesta església: retaule de Sant Esteve (renaixentista, 1635), i retaule de la Mare de Déu del Roser (barroc, 1726). Es cel·lebra cultue el dia de Sant esteve, 26 de desembre, i la festa major el diumenge sobre de l'Ascensió. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54166 | Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-gargalla | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XI/XVIII | <p>L'església de Sant Andreu de Gargallà, parròquia del terme, es troba envoltada pel petit nucli de cases que formen el centre del poble de Gargallà, format per les cases: Cal Planas, Cal Vima, Cal Fuster, Cal Llovet dels Pujants, Cal Guilella i Cal Company. És un auster edifici d'una sola nau, orientada a migdia i amb coberta a doble vessant. Al costat dret de la façana hi ha el campanar de planta quadrada que ara forma part de l'edifici en ampliar-se per darrera per construir la casa rectoral que forma part del conjunt. A la banda de ponent es va ampliar per disposar dependències eclesiàstiques. La façana és molt simple: un òcul al centre a la part superior i una porta allindada. La porta té una senzilla motllura a la part superior, formada per un arc de mig punt central que aixopluga una petxina amb tres llegendes epigràfiques: una a cada costat de la petxina (ANNO DOMINI MDCCLXXXIX.JESUS.MARIA) i altra a la llinda de la porta amb un passatge del Gènesis (GEN.28. TERRIBILIS EST LOCVS ISTE HIC DOMVS DEI EST ET PORTA COELI). Entre l'església parroquial i la rectoria es troba, camuflat exteriroment per les construccions més modernes, un petit recinte què per les seves característiques pot correspondre a l'absis d'un temple molt antic, probablement preromànic. És un cos d'edifici de planta rectangular i de reduïdes dimensions, cobert amb volta de canó de mig punt feta amb lloses disposades a plec de llibre. A la banda de ponent hi ha un arc triomfal de mig punt, actualment obturat, fet amb carreus ben treballats que a la part inferior es tanquen formant un arc de ferradura poc pronunciat. Al cantó oposat hi ha les restes, nomès visibles des de l'interior, d'un finestral que va ser escapçat en obrir una porta moderna, format per lloses que formen un petit arc de mig punt tendent a configurar un arc de ferradura i, possiblement, de dues esqueixades, tot i que no es pot apreciar clarament. Degut a la situació i orientació d'aquest cos, podria tractar-se de l'absis d'una antiga església preromànica. Fa poc s'ha eliminat la porta i s'ha reconstruït aquesta finestra que és visible des de l'exterior. Al costat esquerre de la façana hi ha una creu de pedró.</p> | 08132-62 | Gargallà | <p>L'església de Sant Andreu depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de la repoblació al segle IX. Gargallà juntament amb Sorba, Serrateix, Casserres i Puig Reig eren els punts de l'avançada repobladora organitzada per Guifré el Pilós. Al monestri de Ripoll li va ser cedit Gargallà juntament amb Sorba i Obiols, però sembla que el monestir no s'en preocupà massa. Es fa referència en el precepte del rei Lotari l'any 982 (Et in loco qui dicitur Suburbano alodem cum Ecclesiis, et villa quae dicitur Gargalaz), en ell s'enregistren les propietats de Ripoll (AADD, 1985). A la butlla de 1011 es confirmen les possessions i Gargallà també s'esmenta. L'any 1003 el comte Oliba cedí a Ripoll molts alous a Osona i el Berguedà, en concret l'església de Sant Andreu de Gargallà amb els seus delmes i primícies, i l'església de Sant Sadurní de Fígols. L'església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312. El segle XVIII tenia com a sufragània l'església veïna de Fígols, categoria que conserva en l'actualidad.</p> | 41.9706027,1.6995551 | 392250 | 4647330 | 1789 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1988 es va procedir a la neteja i restauració de la petita nau d'orígen preromànic, procedint a enderrocar els murs que impedien la comunicació amb la nau de l'església i del que tapava l'arc triomfal, l'eliminació de la porta que escapçava la finestra i recuperació d'aquesta, així com la neteja de tot el recinte. Sufragànies de Sant Andreu: Santa Margarida de Fígols, Santa Maria del Sunyer d'Aguilar, Sant Martí de Pegueroles, Sant Julià de Pegueroles i Sant Miquel de Vilandeny (tot i que territorialment forma part de Navès, Solsonès). | 92|98|99|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54272 | Roca dels Moros d'Aubals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-dels-moros-daubals | <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XI ? | <p>A prop de la casa Aubals, casa de segur orígen medieval tal i com denoten els seus murs, hi ha una roca de grans dimensions que presenta un trets característics molt similars al del Castellot de Viver. Es tracta d'una roca arrodonida d'uns 8 metres d'alçada situada sobre una base de terra més estreta que la roca de manera que forma una petita bauma a sota. Per la banda de tramuntana presenta dues fileres de forats circulars, una a uns dos metres d'alçada de la base i l'altre a la part superior de la roca, possiblement havien estat destinats a suportar bigues d'una construcció adossada a la roca i que formava dos pisos. També al costat de tramuntana i a la part mitja de la roca, hi ha uns graons tallats a la roca, permetent l'accés a la part superior d'aquesta. A la superfície superior hi ha també alguns forats circulars.</p> | 08132-168 | Montmajor | <p>La ubicació d'aquesta estructura al peu del camí Ral de Cardona ens fa suposar un antic ús com a torre de vigilància d'aquest. El paral·lel que trobem en el Castellot de Viver, ens mostra que es pot tractar d'una estructura dels segles X-XI aproximadament, ja que les característiques són molt similars, tot i que no s'ha realitzat cap prospecció arqueològica, ni s'ha trobat de moment documentació històrica. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme sud de Montmajor. El tenim documentat també el 5 d'octubre de 1345, quan la vescomtessa Beatriu mana que els que vagin de Castellfollit a Berga han d'anar pel camí ral que va a Cardona, amb pagament de lleuda (Serra Vilaró, 1962, vol. I).</p> | 41.9988300,1.7491800 | 396407.02 | 4650403.28 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una interessant estructura que mereixeria ésser estudiada i excavada. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||
| 54232 | Riera de Navel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navel | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> | <p>L'espai comprèn els relleus calcaris dels dos vessants a l'entorn del curs mitjà de la riera de Navel, que comprès les solanes i obagues de la Riera entre el Molinet, les Roses de Vilajussana i Torrebadella, per tant es troba entre els municipis de Montmajor i Viver i Serrateix. Agrupa una bona mostra dels ecosistemes forestals del domini del carrascar i roureda de roure de fulla petita. Són freqüents les brolles calcícoles de bruc d'hivers i sanguinària, les boixedes i les joncedes, pressents a quasi tot arreu. Les aigües de la riera, relativament netes, són poblades per comunitats de muntanya pròpies dels rius calcaris: bagra i barb. A la seva riba es troben les restes del Molinet de Navel, d'orígen medieval i situat dins el terme de Montmajor, i el Molí de Vilajussana, dins el terme de Viver. La superfície total de l'espai és de 575 ha, de les que 242,5 ha es troben dins el terme municipal de Montmajor, i la resta a Viver i Serrateix. La mateixa riera constitueix el límits entre els dos municipis.</p> | 08132-128 | Montmajor | <p>L'espai va ser inclós l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractarse d'una mostra significativa d'una àrea de caràcter forestal al marge esquerre del cardener dins un sector on els conreus tenen molta importància.</p> | 41.9479154,1.7504287 | 396428 | 4644749 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha una norma particular inclosa al Pla que no permet realitzar actuacions que impliquin modificacions o canvis essencials en la vegetació de ribera. Escala del plànol: 1:50000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||||||
| 54128 | Retaule del Roser del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-del-pujol-de-planes | <p>BACH, A. (1999). Notes històriques de Montmajor. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVIII | <p>Retaule de tres pisos que es troba en molt bon estat de conservació. Dividit en tres carrers, amb els dos laterals formant angle amb el central. El sócol és decorat amb pintura mural imitant marbre, amb l'altar al centre. Al primer pis, una fornícula central en arc de mig punt i que alberga una imatge de la Mare de Déu del Roser, amb corona de dotze estrelles, un pom de roses a una mà i al braç esquerre un nen Jesús. Sota d'aquest fornícula i darrera l'altar hi ha una altra fornícula que possiblement ocuparia el sagrari i on actualment es guarda la imatge de la Pietat de l'església de Sant Sadurní del Castell. A cada costat hi ha dues fornícules que queden més baixes, a la dreta Sant Francesc Xavier, i a l'equerra Sant Josep amb el nen als braços. Als dos extrems hi ha dues columnes salomòniques completament decorades de fullatge, gernaldes i fulles de cep i raïm. Al pis superior, al centre hi ha una fornícula flanquejada amb pilastres, dins la qual hi ha una imatge de Sant Tomàs. A l'esquerra i sobre unes volutes, hi ha una imatge de Sant Domènec de Guzmàn i a la dreta la de Sant Antoni de Pàdua. Al sócol hi havia altres dues columnes salomòniques que es van fer malbé durant la Guerra Civil.</p> | 08132-24 | Montmajor | <p>L'època d'esplendor dels retaules barrocs va ser al segle XVII-XVIII, utilitzats per adoctrinar al poble en un moment en que s'afermava la contrareforma contra el protestantisme. El culte a la Mare de Déu del Roser va ser molt frequent arreu de Catalunya i a qualsevol punt de la geografia europea durant els segles XVII i XVIII amb proliferació de confraries sota aquesta advocació mariana en moltes parròquies. Explica la tradició que l'any 1200 la Verge s'aparegué a Sant Domènec, al qual va donar un rosari anomenat 'Corona de Roses de Nostra Senyora', penyora amb la qual el sant dominicà triomfà contra l'heretgia albigesa (els càtars). Més endavant, el Papa Pius V va atribuir la victòria de la batalla de Lepant sobre l'exèrcit turc l'any 1571 a la protecció d'aquesta Mare de Déu, fet que va contribuir a la enorme difusió d'aquesta Verge que també invocaven els pagesos per protegir les collites de cereals. Aquest retaule es trobava al braç dret de migdia de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès. En construir-se la nova església parroquial de Sant Sadurní de Montmajor, l'any 1922, es va anar abandonant el culte a l'església del Pujol de Planès i això va provocar que de segida es traslladèssin els retaules per tal de conservar-los en bon estat. Es tracta d'un retaule fet per un artista que dominava la tècnica, ja que les imatges son de molt bona factura, policromades i daurades, tot i que desconeixem el seu autor.</p> | 42.0135570,1.7336484 | 395145 | 4652057 | 1726 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54128-foto-08132-24-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest és un retaule diferent dels dedicats a la Mare de Déu del Roser, ja que no explica els misteris del rosari, sinó que, a través de les imatges, remarca unes idees sovintejades al barroc: la devoció a l'Eucaristia (representada per Sant Tomàs, Sant Josep, Sant Antòni de Pàdua i Sant Ramon), la devoció a la Mare de Déu del Roser i la pràctica del rosari (impulsada per Domènec Guzmàn), i la conversió dels infidels (Sant Francesc Xavier). | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54221 | Retaule de Santa Maria d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-maria-daguilar | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII-XVIII | <p>El retaule es troba situat a l'altar major, recolzat a un mur decorat amb pintures murals. Segueix l'estructura típica, amb tres carrers, predela o sotabanc, cos del retaule i àtic. Quatre columnes separen els elements de cos i dues els elements de l'àtic. Sota la predela i a cada banda del sagrari hi ha dos quadres amb la corona d'espines i l'assotament. A la predela, sobre el sagrari hi ha la figura de Crist i a la bada dreta dues santes i a l'esquerra dos sants que semblen Sant Cosem i Sant Damià, els sants metges. Al cos del retaule i al centre hi ha una fornícula amb una imatge moderna de la Mare de Déu del Carme; a cada costat dos quadres un asobre de l'altre: a l'esquerra l'adoració dels Reis i l'Ecce Homo; i a la dreta, l'assotament de Jesús i la glorificació de Maria. Sobre la cornisa hi ha Jesucrist mort a la creu amb Sant Joan i la Mare de Déu. El retaule és policromat i daurat, mentre que els diferents quadres són pintura a l'oli sobre fusta. A la paret, pintada al fresc, hi ha Sant Pere i Sant Pau amb els arcàngels Gabriel, Miquel i Rafael. Més avall, enmarcats, dos cavallers: Sant Celdoni i Sant Ermenter. A la capella lateral esquerre hi ha un altre altar de factura similar però més senzill amb els sants Roc, Isidre i Sebastià; a dalt hi ha Sant Ramon. Porta la data 1853.</p> | 08132-117 | Gargallà | <p>Aquesta església es va construïr al segle XVIII per substituir a l'antiga església romànica que es troba molt a prop, moment en que ja era sufragània de Sant Andreu de Gargallà. Possiblement els altars es construíssin per la nova església datada el 1833, tal i com s'indica a la llinda de la porta.</p> | 41.9523727,1.6962643 | 391946 | 4645310 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54221-foto-08132-117-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal demanar la clau a la casa del Sunyer d'Aguilar. | 99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54127 | Retaule Major de Sant Esteve del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-esteve-del-pujol-de-planes | <p>ACA, protocols notarials de Cardona, notari Jeroni Olzina, 711, manual de 1628, foli 100. BACH, A. (1999). Notes històriques de Montmajor. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII | <p>El retaule es troba en molt bon estat de conservació, tot i que falten alguns elements. Està repartit en tres pisos i en cada un d'ells es diferencien tres carrers. Al sócol hi ha al centre i damunt la taula de l'altar, hi ha un sagrari policromat amb tres portes que s'obren enfora per mostrar el Santísim Cos en les esglésies que posseeixen creuer; el sagrari té format de petit temple hexagonal, amb columnes corínties i coronat amb cúpula i llanternó. A cada costat de l'altar hi ha dues portes amb pintures, a l'esquerra l'arcàngel S. Miquel, i a la dreta l'arcàngel S. Rafael. Al primer pis hi ha tres pintures separardes per quatre columnes policromades amb capitell corinti i basaments recolzats en quatre pedestals: els més extrems tenen les pintures que representen Melquisedec i Aaron, a les interiors hi havia les pintures de Sant Francesc (pel senyor del Pujol) i de Santa Violant (per Violant Olzina), que actualment no es conserven. Entre les columnes hi ha tres pintures representant imatges de cos sencer: al centre Sant Esteve vestit de diaca; a l'esquerra, Sant Pere amb les claus a les mans; a la dreta, Sant Pau amb l'espasa i un llibre. L'àtic del retaule també es troba dividit en tres carrers. Al centre hi ha una fornícula d'arc de mig punt amb fons apetxinat i decorada externament amb dues cares d'àngels. Conté la imatge de la Puríssima Consepció, tot i que al projecte inicial havia de ser Sant Isidor de Sevilla. Els espais lateral son separats per dues columnes tipus cariàtides de fusta policromada, nues de cos cap amunt, amb les mans juntes i vegetalitzades de cintura cap avall. A l'espai de l'esquerre, hi ha una pintura que representa Sant Urbici i Santa Felícola, de mig cos; i dintre la voluta, el rostre de Crist. A l'espai de la dreta una pintura amb les imatges a mig cos de Sant Víctor i Sant Zenon, i a sobre, dins la voluta, el rostre de la Mare de Déu dels Dolors. Totes aquestes pintures representen els sants màrtirs de Serrateix. Damunt l'entaulament que suporten les cariàtides paganes, hi ha dues volutes que flanquejen el Pare Etern en actitud de beneïr, de mig cos.</p> | 08132-23 | Montmajor | <p>Aquest retaule va ser realitzat l'any 1628 per l'escultor mallorquí Miquel Vidal, i ocupava l'altar major de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès. Va ser encarregat pel senyor del Pujol de Planès, Francesc Gibert, i els jurats del terme. Es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el contracte per l'obra del retaule, signat a Manresa el 26 d'abril de 1628 (ACA). Al 1633 el mateix escultor signà un rebut, fet que demostra que ja estava fet el retaule i pagat. Es va pagar 135 lliures de les quals 25 les va posar Francisco de Gibert, senyor del castell del Pujol; 10 lliures la Sra. Violant Olzina, germana del notari de Cardona i originaria de Coll s'Olzina de Montmajor; les 100 restants les van posar el batlle (Celdoni Calabuig), els jurats Joan Serra i Perot Sans) i Antoni Escuder (àlies Calabuig). El contracte es va fer a Cardona ja que l'escultor estava treballant en l'elaboració del retaule del Roser per l'església parroquial (ara desaparegut). El contracte estableix que alguns elements s'havien d'assemblar al de Cardona i a d'altres fets per ell mateix. En construir-se la nova església parroquial de Sant Sadurní de Montmajor, l'any 1922, es va anar abndonant el culte a l'església del Pujol de Planès i això va provocar que de segida es traslladèssin els retaules per tal de conservar-los en bon estat.</p> | 42.0135431,1.7336779 | 395148 | 4652055 | 1628 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54127-foto-08132-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54127-foto-08132-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54127-foto-08132-23-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Miquel Vidal | Aquest és un dels pocs retaules barrocs que es conserven a la comarca, ja que la major part es va perdre durant la Guerra Civil Espanyola. És molt representatiu de la seva època ja que pocs són els que tenen pintures d'aquesta categoria artística. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||
| 54113 | Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/querol | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. IGLÉSIAS, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona.</p> | XIII ? | <p>La masia de Querol forma un conjunt junt amb els coberts, pallissa i femer que es troben al seu costat. La casa conserva unes massisses parets construides amb grossos carreus de pedra molt ben treballats i que denoten el seu passat com a possible casa forta situada a prop del castell de Querol. Possiblement la casa es construís con a residència del castell. La façana és orientada a migdia, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, planta, pis i golfes. En ella s'obre la porta principal adovellada i tres finestres amb llindes de pedra al pis, i una finestra central a les golfes. La finestra central del pis conserva la llinda amb senyals d'una antiga inscripció que sembla una creu grega (amb les puntes amples) i una decoració en forma d'ones a la part inferior, tot i que l'estat de la pedra és molt dolent al ser sorrenca i saltar en capes. A la façana posterior s'obren tres espitlleres a la planta i tres finestres petites al pis sense cap disposició simètrica. Davant de la façana, l'era s'ha tancat amb un baluard aprofitant dos coberts que es troben a banda i banda de la casa davant de la façana. A la dreta es troba una pallissa i un femer construit amb volta de pedra. En una roca al costat dret de la casa hi ha un forat que sembla una sepultura antropomòrfica excavada a la roca i que tindria relació amb la propera església de Santa Maria de Querol.</p> | 08132-9 | Montmajor | <p>El lloc de Querol apareix molt sovint en la documentació del monestir de Santa Maria de Serrateix, com a límits de donacions que va rebre el monestir a la zona de la riera de Navel i al terme de Montmajor (topònims: Cherol, Kastro Kerol) al segle XI (1029, 1015) (BOLÓS, 1983) (pergamins Arxiu Diocesà de Solsona, fons Serrateix). Al fogatge de 1381 consta el 'castell de Querol, den Johan des Brull, donzell, 3 focs' (IGLESIAS, 1962). Posteriorment, al estar situats el castell i l'esglèsia en una zona de gran influència de la família vescomtal dels Cardona, eren propietat de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Miquel de Cardona, després de la donació feta el 10-II-1612 per Pere Gatuelles de Solsona, prevere i rector de St Feliu de Lluelles, del castell i terme de Querol, situat part a la vegueria de Berga i part a la de Cardona. La comunitat exercí el seu domini sobre el territori fins al segle XVII i fins a la desamortització. La casa es va construir al costat de l'església i del castell i possiblement com a continuitat d'aquest. Al 1696 era una caseta que va ser ampliada posteriorment.</p> | 41.9921941,1.7509783 | 396546 | 4649664 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54113-foto-08132-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54113-foto-08132-9-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54241 | Pou de gel de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-de-sorba | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVI-XIX | <p>Pou de gel que es troba al marge de la riera de l'Aigua d'Ora i al peu del turó de Sant Miquel de Sorba. Es tracta d'una estructura d'uns 10 m de diàmetre construida aprofitant un desnivell del terreny. Forma un pou amb les partes interior de pedra molt ben alineada formant un espai circular cobert amb una cúpula semiesfèrica de pedra. L'accès a l'interior es realitza a travès d'un forat obert a la part superior de l'estructura. S'accedia a l'interior amb una escala de fusta que actualment no existeix.</p> | 08132-137 | Sorba | <p>Desconeixem la cronologia exacta d'aquest pou de gel, tot i que per paral·lelismes a zones properes podem aventurar que s'utilitzaria entre els sgeles XVI i principis del XX. Està construit en un lloc humit i obac, a prop d'un corrent d'aigua (riera de l'Aigua d'Ora). El gel que s'extreia d'aquest pou es comercialitzava principalment a Cardona.</p> | 41.9669800,1.6645500 | 389343 | 4646973 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54241-foto-08132-137-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut a la construcció de la carretera de Sorba a la Vall d'Ora, es va malmetre la paret del forn de tramuntana, que ha quedat penjada sobre la carretera, tot i que no s'ha espatllat l'estructura interna. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54204 | Pont del Tec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tec | XV-XVIII | L'estat de conservació és molt dolent i està a punt d'ensorrar-se definitivament. | <p>Pont de característiques molt rudimentàries, de pedra, amb una llum màxima de 7 metres aproximadament coberta per un arc d'aspecte apuntat però que en realitat forma un angle de costats rectilínis. El parament està fet amb carreus desbastats, ajustats amb falques i aliniats amb filades sobreposades. L'arc està fet amb carreus disposats a plec de llibre, sota els quals s'observen les empremptes dels taulons utilitzats per fer l'encofrat. Té una alçada sobre el llit del riu d'uns 7 metres. Per arribar al pont s'ha d'anar a les Gorges del riu Tec agafant una pista des de Llinars de l'Aigua d'Ora que porta a Canasl de Catllarí. Sota mateix de la casa Canals de Catllarí es troba el pont, al que tambés es pot accedir seguint un camí que ressegueix la vall inferior de Sant Martí de les Canals de Catllarí.</p> | 08132-100 | Canals de Catllarí | <p>El pont es construí per facilitar l'accès a la casa de Canals de Catllarí i a l'església de Sant Martí. Segons la Carta arqueològica del Berguedà la data inicial de construcció del pont és l'any 1453 i la data final 1789. Desconeixem en què s'han basat per establir les dues dates.</p> | 42.1497434,1.7289465 | 394981 | 4667184 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 200,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml