Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54105 | Castell de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montmajor | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des de llurs orígens fins a l'any 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu. Universitat de Barcelona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SANTANDREU, M.D. (1979). Els castells del Berguedà en un document de 1309. A XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Berga juny de 1979, Centre d'Estudis Berguedans. RIQUER, M. (1971). Guillem de Berguedà. Vol. II. Abadia de Poblet. Pàgs. 145-153).</p> | X | <p>Torre de planta circular de 5,30 m de diàmetre, de la que només es conserva la meitat de la paret de llevant amb un gruix de 1,70 m i una alçada actual de 8 metres. Està situada dalt d'un pujol del que s'obté una important vista dels entorns, cosa que confirma la seva funció de torre de vigilància. Està construïda amb carreus ben tallats disposats en filades unides amb morter de calç i amb farciment de pedres irregulars. La porta era a uns quatre metres d'alçada i era situada al mur sud-est, de la qual es conserva tan sols el muntant de llevant. A la part interna, a nivell de la base de la porta, sobresurten unes lloses vers l'espai central, com si hagués hagut l'inici d'una falsa cúpula. S'observa també les restes d'un mur perimetral, del que la torre possiblement fou la torre mestra. És coneguda popularment com la 'torre dels moros'.</p> | 08132-1 | Montmajor | <p>La primera notícia documental és de l'any 983, quan el comte Oliba Cabreta permeté que Ató i la seva muller Riquil·la donessin al monestir de Santa Maria de Serrateix l'alou que tenien sota el castell de Montmajor (ipso Puiol, qui est subtus castro de Monte Maiore) (BOLÓS, 1983). L'any 1170 Guillem de Portella i la seva muller Marquesa encomanaren el castell a Berenguer de Currizà (Correà) i al seu fill Ramon, aquests es comprometen a ajudar amb homes del castell a les expedicions del seu senyor (AAVV, 1985). En aquesta època era feu dels Correà, i a final del segle XII passà a mans de la família vescomtal dels Berguedà. El 1183 els vescomte Guillem de Berguedà deixa en testament al seu fill (el trobador Guillem de Berguedà) els castells de Madrona, Casserres, Puig-Reig i Montmajor. En el testament del trobador, el 1187, deixava el castell de Montmajor al seu germà Berenguer. El mateix trobador va escriure un sirventès titular 'Cavalier, un chantar cortes' en el que carregava contra un tal Guillem pagès que s'havia apoderat del castell, propietat del trobador (RIQUER, 1971). El 1199, quan s'extinguí el vescomtat de Berguedà, el castell passà a ser propietat del rei, que el degué cedir als Cardona ja que el 1243 Ramon Folc de Cardona donà el castell a la seva germana Geralda, abadessa del monestir de Valldaura. El 1260 era de Pere de Berga, que el cedí junt amb el castell de Querol a Bernat de Portella a canvi de jurament de fidelitat. A inicis del segle XIV, el 1309, la comtessa Sibil·la de Pallars, néta de Pere de Berga, canvia els castells de Querol i Montmajor per altres al rei Jaume II. Al fogatge de 1365-70, hi ha 4 focs al castell de Montmajor que era den Ferrer de Castellet. La família dels Ferrer de Castellet ostentà el castell de Montmajor fins al 1445 i a mitjans del segle XV passà al cavaller Alamany de Tord, senyor del castell de Sant Joan de Montdarn. Ja no s'esmenta el castell als fogatges posteriors, tot i que al de 1553 es nomena a 'Andreu Barri alias Castella', possiblement com a referència a la proximitat de l'antic castell o perquè aquest era el castlà (IGLESIAS, 1979). El segle XVII Montmajor era propietat del rei. Al segle XVII es formà la baronia comprenent part de Montmajor i de L'Espunyola, i el 1608 era baronesa Joana Domenge, domiciliada a Berga. El 1663 Miquel de Tamarit era senyor de les baronies de Montclar, Montmajor i L'Espunyola, en nom del rei; el 1762 ho era Antoni de Tamarit. (ADS, fons Correà). En resum, la fundació es produí ja avançat el segle X, intensificant-se el grau d'ocupació durant els segles XII-XIII, i decaient el segle XIV, abandonant-se el XV. El castell tenia una clara situació estratègica, ja que dominava el camí de Cardona a Berga, important via de comunicacions, i en el territori d'influència tenia moltes propietats el monestir de Santa Maria de Serrateix. L'estat de degradació en que es troba actualment és degut a que les pedres dels seus murs es van utilitzar per la construcció de cases veïnes (CATALÀ, 1976).</p> | 42.0066714,1.7343807 | 395194 | 4651291 | 988 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54105-7castell-de-montmajorricard-ballo-wwwcatalunyamedievales.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54105-foto-08132-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54105-foto-08132-1-2.jpg | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la prospecció realitzada l'any 1997 per Ramon Martí dins el projecte 'Evolució del poblament de la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'Alta Edat Mitjana' es trobaren fragments de ceràmica predominantment grisa. El castell és conegut com la 'Torre dels Moros'. | 83|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||
| 54106 | Antiga església de Sant Sadurní del castell de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-sadurni-del-castell-de-montmajor | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. IGLÉSIAS, J. (1982). Demografia històrica i actual del Berguedà. XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Centre d'Estudis Berguedans. Ajuntament de Berga. Pàgs. 37-58.</p> | XI-XII | <p>L'església de Sant Sadurni del Castell de Montmajor es troba al vessant de tramuntana del castell. D'aquesta església tan sols es conserven restes d'alguns murs fets amb carreus regulars disposats a trencajunt. Era un edifici de una sola nau rectangular orientada a llevant, amb una capella lateral per la banda de tramuntana fruit d'un afegit al segle XVII-XVIII. Resta una part del mur de ponent en el que es pot observar una fornícula amb l'enguixat de la paret, així com un trós d'un banc raconer de pedra. També queda una part del mur de la capçalera, recte, cosa que fa pensar que l'església no tindria absis. De la resta dels murs no queda res, ja que es troben tapats amb terra i matolls. És possible que la porta principal es trobés a migdia, tot i que més tard es va obrir una altra a ponent. Al seu voltant, a llevant i a migdia, hi ha algunes tombes de l'antic cementiri, entre les que encara es pot veure una llosa amb una inscripció ara il·legible.</p> | 08132-2 | Montmajor | <p>Aquesta església fou l'església castellera i del terme de Montmajor, situada al comtat de Berga. La primera notícia del lloc i del castell és de l'any 983, quan el comte Oliba Cabreta fa donació del castell al monestir de Santa Maria de Serrateix (BOLÓS, 1983). L'any 1050, s'esmenta l'església del lloc de Montmajor situada al coll d'Alzina, com a límit d'una donació que va fer Adalais al monestir de Serrateix (de una part in monte Maiore eclesias in collo ulcina...) (BOLÓS, 1983). És la primera referència concreta, però que no esmenta l'advocació de l'església. El segle XII el castell pertanyia a la família vescomtal del Berguedà, i aquest fou cedit en testament l'any 1187 pel trobador Guillem de Berguedà al seu germà Berenguer. L'església fou parroquial, confirmant-se aquest caràcter en la visita al deganat de Berga l'any 1312 . El primer nucli de Montmajor es va formar al voltant de l'església i del castell, on es trobàven vàries cases, entre elles cal Sabata i Can Barri vell. Poc a poc es van construir cases a la zona baixa, que al segle XVIII era anomenada Els Plans. Al 1365 i al 1553 hi havia 4 focs (IGLESIAS, 1982), al 1708 ja hi havia 14, la major part a Els Plans. El segle XVIII depenia de Sant Sadurní de Montmajor l'església de Santa Maria de Querol. L'església romànica fou abandonada a inici del segle XX, quàn ja s'havia desenvolupat un nucli habitat important a la zona de la plana, ja des del segle XVII, i l'església del castell estava en mal estat i una mica allunyada. El 1918 es va iniciar la construcció de la nova església per la què es van utilitzar les pedres de l'antiga. Aquest és el motiu de què actualment es trobi en ruïnes. L'església pertanyia des dels seus inicis al bisbat d'Urgell i, a partir de 1593 al de Solsona en crear-se aquest. En aquesta església hi havia un altar barroc que el 1910 va ser venut pel rector, Mn. Enric Pellicer, per recollir diners per la construcció de la nova rectoria. No sabem si es va salvar tot per la Guerra Civil, encara que es conserva la imatge de la Dolorosa que coronava aquest retaule a la nova església de Sant Sadurní, i que es trobava al Museu Diocesà de Solsona fins fa uns 20 anys. També es conserva una imatge de Sant Llop que formava part del retaule del mateix nom que era a un lateral de l'església.</p> | 42.0066900,1.7347000 | 395221.22 | 4651293.20 | 1050 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54106-foto-08132-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54106-foto-08132-2-2.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-03 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que es tracta d'una església romànica, es fa difícil una datació segura de l'obra, encara que la documentació confirma la seva existència al segle XI. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54107 | Sant Sadurní de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-montmajor | <p>BACH, A. (1999). Notes històriques de Montmajor. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27.</p> | XX | <p>Església d'una sola nau amb capelles laterals a manera de transepte, amb el presbiteri a tramuntana formant un absis poligonal. La façana és a migdia, amb una porta d'arc apuntat i rosasa quatrilobul·lada. El campanar en forma de torre de planta quadrada està adossat al costat de ponent, mentre al costat de llevant hi ha la rectoria. És una construcció eclèctica feta a partir d'uns mòduls medievalistes gotitzants, però que no aconseguiren crear cap estructura original. La nau interior està coberta amb volta d'aresta i conserva els altars del Pujol de Planès (el Major de Sant Esteve, i el lateral del Roser), així com una Dolorosa procedent de l'altar major de l'església de Sant Sadurní del castell i una imatge de Sant Llop, de l'altar lateral de la mateixa església.</p> | 08132-3 | Montmajor | <p>L'any 1907 el rector Climent Camp demana permís al bisbat de Solsona per viure fóra de la rectoria de Sant Sadurní del Castell de Montmajor, pel mal estat d'aquesta. Uns quants veïns i el mateix rector demanen que s'edifiqui una nova rectoria més avall de l'església. Els feligresos dels Plans volíen la construcció d'una nova església més propera a la zona de cases més noves, mentre que els del tossal defensàven que s'adobès l'església i rectoria antigues (a sota del castell). Finalment, el 1911 ja estava construida la nova rectoria al peu de la costa. Seguidament s'inicià la construcció de la nova església amb un projecte dels germans Casimir i Esteve Sala i Codinet amb un pressupost de 10.000 ptes. Per la construcció es va desmuntar l'església vella i es van aprofitar les pedres. Va ser inaugurada el 17 de setembre de 1922. El campanar es va començar més tard i es va acabar el 1950, en el que es va posar una campana amb el nom de 'Maria del Roser de Fàtima, Lupa i Saturnina'. També va ser traslladat el cementiri.</p> | 42.0135072,1.7337906 | 395157 | 4652052 | 1922 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54107-foto-08132-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54107-foto-08132-3-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els germans Casimir i Esteve Sala Codinet | La parròquia de Montmajor conserva el seu arxiu, així com els de Correà i del Pujol de Planès. Es conserven a l'església els dos retaules barrocs de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||
| 54110 | Sant Salvador de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-montmajor | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XII | Seria interessant consolidar la part alta dels murs o refer la teulada, ja que perilla que es vagi destruint tot l'edifici. | <p>L'edifici es troba en ruïnes, tot i que es coserven els murs dempéus i tan sols manca la teulada. S'està derruint una part del mur sud. És una església petita, d'una sola nau amb absis semicircular a llevant i porta d'arc de mig punt adovellada oberta al costat de migjorn. Possiblement fou coberta amb volta de canó tot i que la teulada exterior era a dues vessants. Hi ha una petita finestra a la part central de l'absis i una finsetra espitllerada al costat esquerre del mateix absis. L'aparell de tot el conjunt és molt regular i força gran, i els murs són reomplerts amb pedres de diferents tamanys. No es conserva cap element decoratiu interior, tan sols les pilastres de pedra que suportaven l'arc que delimitava l'absis. L'església es troba davant de l'antiga casa de l'Hospital, actualment anomenada cal Bisbe, i prop de la riera de l'Hospital.</p> | 08132-6 | Montmajor | <p>Situada dins l'antic terme del castell de Montmajor i molt a prop del camí ral que anava de Berga a Cardona. No va ser mai església parroquial, sinó que debia ser sufragània de Sant Sadurní de Montmajor a l'edat mitjana, però al segle XIV era de Sant Martí de Correà, ja que consta que al 1337 el rector de Correà estava obligat a celebrar misa quatre vegades a l'any. L'església fou construïda en terres que marcaven el límit entre el comtat de Berga i el d'Urgell i per la seva situació passà a formar part de la batllia de Cardona. El segle XVII tenien cura de l'església les cases veïnes i possiblement quedès sense culte al segle XVIII, ja que no surt esmentada al llistat d'esglésies parroquials o sufragànies que formaven part del bisbat de Solsona.</p> | 42.0099399,1.7169688 | 393758 | 4651676 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54110-foto-08132-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54110-foto-08132-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54110-foto-08132-6-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'església també s'ha anomenat Sant Salvador de l'Hospital i Sant Salvador de Coll s'Alzina. | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54111 | Santa Maria de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-querol | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. ADS, testaments de Montmajor.</p> | XII | <p>Església situada a prop de les ruïnes del castell de Querol, en una fondalada de la vall de la rasa de Querol i en mig de camps de cultiu resta una petita elevació que ocupa l'església i algunes alzines. Era una església d'una sola nau amb absis semicircular a llevant. Un plec feia la degradació i marcava l'obertura de l'absis, força més baix que la nau i més estret. Actualment l'absis es troba en ruïnes i manquen quasi tots els carreus tallats exteriors ja que s'els va endur una persona per fer-se un xalet a Sant Llorenç de Morunys fa pocs anys (VILADÊS, 1985). A finals del 1970 es conservava encara una finestra de doble esqueixada, coberta amb arc de mig punt adovellat i que també ha desaparegut. El mur del costat de tramuntana es conserva força bé, mentre que el de migdia està molt desfet. La porta debia estar al costat de migjorn, tot i que ara no queden vestigis. Per dintre és visible l'arrancada de l'arc triomfal que donava accés a l'absis. A banda i banda del mur hi ha dos arcs, el del nor, ara tapiat, és de mig punt. El de migdia és apuntat. Aquests dos arcs formaven dos nínxols per posar sants. Al mur de migdia es veu l'arrencada de la volta, que debia ser apuntada. La construcció es feta amb pedres grosses, molt ben treballades i polides, disposades a trencajunt i amb filades regulars.</p> | 08132-7 | Montmajor | <p>Aquesta era l'església del castell de Querol, al comtat de Berga. El castell era possessió de la família dels Berga. L'any 1309, Sibil·la de Berga, permutà el castell juntament amb altres del Berguedà, al rei Jaume II, moment en que s'introdueix el domini reial a la comarca. El lloc de Querol, i més concretament el castell, apareix molt sovint en la documentació del monestir de Santa Maria de Serrateix, com a límits de donacions que va rebre el monestir a la zona de la riera de Navel i al terme de Montmajor (topònims: Cherol, Kastro Kerol) al segle XI (1029, 1015) (BOLÓS, 1983). L'any 1437 era parròquia, tal com mostra el testament de Pere de la Selva (ADS). Al estar situada en una zona de gran influència de la família vescomtal dels Cardona, el castell i l'església eren propietat de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Miquel de Cardona, que exercí el seu domini sobre el territori fins al segle XVII. Al 1593 ja consta com a sufragània de St. Serní de Montmajor, després de la formació del Bisbat de Solsona, fet que va suposar la unió del conjunt de cases de l'entorn de Querol. Es va mantenir com a sufragània fins que es va abandonar el culte a inicis del segle XX, en concentrar-se la parròquia en la nova església de Sant Sadurní de Montmajor.</p> | 41.9914784,1.7519278 | 396623 | 4649584 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54111-foto-08132-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54111-foto-08132-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54111-foto-08132-7-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'edifici es troba en ruïnes i en perill de que desaparegui aviat. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54112 | Castell de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-querol | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. IGLÉSIAS, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona.</p> | IX | <p>Les restes del castell de Querol es troben situades a prop de la masia Querol i de l'església de Santa Maria de Querol. Es va aprofitar una gran roca que s'eleva sobre el terreny per situar el castell aprofitant el pla superior i, tot i que el castell és a sobre d'un penyal, es troba en una zona geogràfica que forma una fondalada. Queda una part del mur de ponent que constitueix el sistema defensiu exterior i que està construit seguint la vertical de la paret de roca i reseguint el seu perímetre. Els carreus del mur són quadrats, molt regulars i ben treballats. El mur deixa veure dos moments diferents de construcció, cosa que fa pensar que va ser ampliat en algun moment de la seva història. A la banda oposada al mur, la roca conserva uns encaixos verticals que podrien correspondre a torres de defensa o habitacions annexes al penya-segat. Les pedres que es troben escampades a sota poden formar part d'aquesta esctructura annexa.</p> | 08132-8 | Montmajor | <p>Les seves dimensions demostren que aquest seria un castell de defensa i vigilància del camí de Berga a Cardona (strata cardonensis) i que albergaria una guarnició de vigilància petita, per tant tenia la mateixa funció que el castell de Montmajor. El lloc de Querol, i més concretament el castell, apareix molt sovint en la documentació del monestir de Santa Maria de Serrateix, com a límits de donacions que va rebre el monestir a la zona de la riera de Navel i al terme de Montmajor (topònims: Cherol, Kastro Kerol) al segle XI (1029, 1015) (BOLÓS, 1983) (pergamins Arxiu Diocesà de Solsona, fons Serrateix). L'any 1169 Guillem de la Portella estableix una concòrdia amb R. De Valmanyana sobre el castell de Querol (CATALÀ, 1976). L'any 1260 el castell era dels Berga (familia que dominava la part central del Berguedà) i per ell va jurar fidelitat Bernat de la Portella. El 1288 Jaume de Montpesat reconeix fidelitat a Na Làscara de Ventimiglia pels castells de Querol i Montmajor; aquesta era vídua d'Arnau Roger I de Pallars que havia heredat els béns del Berguedà del seu oncle Pere de Berga. L'any 1309, Sibil·la de Berga, filla d'Arnau Roger I, bescanvià els castell de Montmajor i Querol junt a d'altres del Berguedà, a Jaume II, passant així a domini reial. Al fogatge de 1381 consta el 'castell de Querol, den Johan des Brull, donzell, 3 focs' (IGLESIAS, 1962). Posteriorment, al estar situats el castell i l'esglèsia en una zona de gran influència de la família vescomtal dels Cardona, eren propietat de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Miquel de Cardona, després de la donació feta el 10-II-1612 per Pere Gatuelles de Solsona, prevere i rector de St Feliu de Lluelles, del castell i terme de Querol, situat part a la vegueria de Berga i part a la de Cardona. En aquesta època el senyor del castell i terme de Querol era Joan Rovira, senyor de Sant Climent. L'any 1671 la comunitat fa capbrevació de Querol citant les finques de la baronia: Vilaborrell, Sant Quintí, Vilaseca i La Selva. La comunitat exercí el seu domini sobre el territori fins al segle XVII i fins a la desamortització. En aquest moment deixem de tenir notícies històriques d'aquest castell, tot i que probablement fou abandonat a final del període medieval.</p> | 41.9913668,1.7520834 | 396635 | 4649571 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54112-foto-08132-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54112-foto-08132-8-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba en ruïnes i no consta que s'hagin fet excavacions arqueològiques, tot i que la potència del jaciment és força important. | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54113 | Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/querol | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. IGLÉSIAS, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona.</p> | XIII ? | <p>La masia de Querol forma un conjunt junt amb els coberts, pallissa i femer que es troben al seu costat. La casa conserva unes massisses parets construides amb grossos carreus de pedra molt ben treballats i que denoten el seu passat com a possible casa forta situada a prop del castell de Querol. Possiblement la casa es construís con a residència del castell. La façana és orientada a migdia, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, planta, pis i golfes. En ella s'obre la porta principal adovellada i tres finestres amb llindes de pedra al pis, i una finestra central a les golfes. La finestra central del pis conserva la llinda amb senyals d'una antiga inscripció que sembla una creu grega (amb les puntes amples) i una decoració en forma d'ones a la part inferior, tot i que l'estat de la pedra és molt dolent al ser sorrenca i saltar en capes. A la façana posterior s'obren tres espitlleres a la planta i tres finestres petites al pis sense cap disposició simètrica. Davant de la façana, l'era s'ha tancat amb un baluard aprofitant dos coberts que es troben a banda i banda de la casa davant de la façana. A la dreta es troba una pallissa i un femer construit amb volta de pedra. En una roca al costat dret de la casa hi ha un forat que sembla una sepultura antropomòrfica excavada a la roca i que tindria relació amb la propera església de Santa Maria de Querol.</p> | 08132-9 | Montmajor | <p>El lloc de Querol apareix molt sovint en la documentació del monestir de Santa Maria de Serrateix, com a límits de donacions que va rebre el monestir a la zona de la riera de Navel i al terme de Montmajor (topònims: Cherol, Kastro Kerol) al segle XI (1029, 1015) (BOLÓS, 1983) (pergamins Arxiu Diocesà de Solsona, fons Serrateix). Al fogatge de 1381 consta el 'castell de Querol, den Johan des Brull, donzell, 3 focs' (IGLESIAS, 1962). Posteriorment, al estar situats el castell i l'esglèsia en una zona de gran influència de la família vescomtal dels Cardona, eren propietat de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Miquel de Cardona, després de la donació feta el 10-II-1612 per Pere Gatuelles de Solsona, prevere i rector de St Feliu de Lluelles, del castell i terme de Querol, situat part a la vegueria de Berga i part a la de Cardona. La comunitat exercí el seu domini sobre el territori fins al segle XVII i fins a la desamortització. La casa es va construir al costat de l'església i del castell i possiblement com a continuitat d'aquest. Al 1696 era una caseta que va ser ampliada posteriorment.</p> | 41.9921941,1.7509783 | 396546 | 4649664 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54113-foto-08132-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54113-foto-08132-9-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54114 | Molí de cal Fèlix o Molí de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-felix-o-moli-de-querol | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketrés Ed. Barcelona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.</p> | XIII | <p>Està format per un edifici en el que destaca la torre central d'època medieval. Es troba a la riba de la riera de Navel, al peu del camí Ral que portava de Cardona a Serrateix (strata cardonensis), i per tant al costat d'una important via de comunicació medieval. La construcció més antiga és una torre de planta trapezoidal, construida amb grossos carreus ben escairats i coberta amb teulada a una vessant. A ells es troben adossats dos edificis amb elements d'època medieval, tot i que també s'observen ampliacions posteriors, tal i com mostra la data gravada en la llida d'una porta de la paret del costat de la riera: 1677. La bassa es troba a mig dels edificis, dels quals aprofita els murs i penetra sota la torre a través d'un ampli arc de mig punt. Aquest és un molí amb pou o cup, generant un salt d'aproximadament sis metres. Les moles es trobaven a l'edifici del costat de llevant, tot i que actualment es troba molt malmès i no queden restes. Es distingueix clarament la sortida de l'aigua del molí fins al seu retorn a la riera. La resclosa es troba uns 500 metres més amunt, sota la casa Buida-sacs, tot i que ha sofert modificacions. A la part superior del dels parets de llevant i ponent de la torre hi ha un seguit de forats alineats que poden refermar la teoria d'alguns investigadors de que hi hauria un colomar al pis superior ja des dels seus orígens.</p> | 08132-10 | Montmajor, riera de Navel | <p>El molí de Querol o d'en Fèlix seria amb tota seguretat el molí del castell de Querol. La riera de Navel a l'edat mitjana proporcionava aigua a d'altres molins, com el de Navel (Montmajor) i el de Vilajussana (Serrateix), fet que denota la importancia de l'economia agrícola en l'època. Diferents documents del monestir de Santa Maria de Serrateix reflexen l'existència de molins en aquesta zona, tot i que no sabem a quins d'aquests molins es referien. Un document de l'any 982 (BOLÓS, 1983), fa referència a la donació d'un alou al Pujol de Planès que contenia molins a més d'altres elements. Als llibres parroquials de Montmajor es fa referència al Molí de Carol: en 1692 hi vivia Joseph Fígols i Maria Sansada, el 1716 feia de moliner i ferrer Joseph Figols el seu fill, constant Ramon Figols al 1742 i Domingo Figols al 1772. El nom de molí d'en Fèlix seria posterior a aquestes dates. La torre del molí possiblement fou una torre da guaita medieval, igual que la de Montmajor, amb una funció de vigilància del camí ral de Cardona.</p> | 41.9838300,1.7573400 | 397059 | 4648728 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54114-foto-08132-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54114-foto-08132-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54114-foto-08132-10-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | No s'ha pogut accedir a l'interior ja que es troba en molt mal estat de conservació i els habitants ho consideren perillós. Al costat del molí hi ha un amagatall excavat en un desnivell del terreny. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54115 | Sepultura de les Boïgues del Jut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-les-boigues-del-jut | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>Sepultura aïllada excavada a la roca damunt d'una codina d'arenisca força prominent situada en mig de camps de conreu, amb bona visibilitat. Té els extrems lleugerament arrodonits i la capçalera més ample que els peus, tipus banyera. Les mesures són: 1,92 m de longitud, 47 cm d'amplada màxima i 40 cm de profunditat. Està orientada d'est a oest.</p> | 08132-11 | Montmajor | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Desconeixem si aquesta sepultura va donar material i on es troben aquests.</p> | 41.9862990,1.7550340 | 396872 | 4649005 | 800-1150 | 08132 | Montmajor | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||
| 54118 | Dolmen de cal Conill Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cal-conill-gros | <p>SERRA VILARÓ, Joan (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 324. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàg. 126. XANDRI, Joana (1986). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (II). L'Erol, nº 18, p. 49-50. Àmbit de Recerques del Berguedà. GUERRERO, J.LL. (1982). 'Esguard a l'antropologia prehistòrica del Berguedà', A XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Berga, Publicacions de l'Ajuntament. P. 211-216.</p> | XVI-XIIIaC | <p>Lloc d'enterrament col·lectiu tipus dolmen que es troba a prop del mas Cal Conill Gros. És un dolmen amb cambra rectangular de 1,20m de llargada per 1 m d'ampla, de la que només resten dues lloses. La seva profunditat era de 0,25 m i estava coberta per una gran llosa plana. El conjunt estava inclós dintre d'un túmul rectangular format per tres rengles de pedra força simètrics, que pel fet d'estar en un terrer en pendent, va perdent potència de nord a sud fins a quedar reduït en un sol rengle. Del seu interior es recuperaren durant l'excavació els ossos d'un esquelet i un crani disposat sobre una lloseta que li feia de coixí, i de alguns individus més però amb les restes molt remogudes i destruïdes per les arrels. El material extret estava format per: tres fragments de ceràmica amb decoració incisa, un penjoll de petxines amb perforació vertical i una vèrtebra de peix. Aquests materials es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (XANDRI, 1986).</p> | 08132-14 | Cal Conill Gros, Montmajor | <p>Aquest dolmen va ser excavat per Mn. Serra Vilaró i l'any 1927 publicà la memòria d'excavació (SERRA VILARÓ, 1927). Mn. Joan Serra i Vilaró (Cardona 1879 - Tarragona 1967) va dedicar-se activament entre els anys 1916 i 1925 a la recerca de jaciments arqueològics a la zona del Berguedà i Solsonès, essent encarregat del Museu Diocesà de Solsona, fet pel que les col·leccions d'aquest es van incrementar considerablement. La seva tasca va contribuïr a un important grau de coneixement de la prehistòria a les comarques centrals. A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Aquest enterrament correspón a la tipologia de 'dolmen simple amb cambra rectangular', sepulcre de tipus col·lectiu construit amb grans llosses i sobre un túmul. En aquest sembla que hi havia 4 individus amb un aixovar molt minç (GUERRERO, 1982).</p> | 42.0228848,1.7345953 | 395239 | 4653091 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54118-foto-08132-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54118-foto-08132-14-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es troba en molt mal estat i és difícil distingir la seva estructura, reduïnt-se a una muntanya de pedres amb una alzina al mig. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54119 | Balma de cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-cal-sabata | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | X aC-XV | <p>La bauma es troba a sota de la casa de Cal Sabata de Dalt i s'arriba a travès d'un camí que surt d'aquesta però que es troba actualment en mal estat. Des de la casa es pot veure la bauma, de la que dista uns 100 m. de distància. La bauma es troba sota una codina, amb una boca d'uns 30 metres de longitud i uns 8 metres d'alçada. A l'interior s'observen cinc forats de pal o biga quadrats i molt ben conservats, excavats en les parets de roca de la bauma. En el mateix indret hi ha un dipòsit cilíndric excavat a la roca del sól, de 1,40 metres de diàmetre i 1,70 metres de fondària mínima i més de 2 metres de màxima. Aquest dipòsit comunica amb un altre a travès de dos fortas cilíndrics a la base. També es veuen restes de parets fetes per refugi de bestiar i un gravat en mal estat a la paret que sembla representar un enginy per fer oli de ginebre. Dins de la bauma es va trobar ceràmica del Bronze final que ha servit per datar la seva ocupació més antiga.</p> | 08132-15 | Montmajor | <p>La ocupació d'aquesta bauma es produïria en la darrera etapa del bronze final, poc abans de que s'abandonessin les coves com a llocs d'hàbitat i es comencès a construir cabanyes en les zones planeres. La ubicació d'aquesta bauma oberta a llevant, oferia un lloc de protecció de les condicions climàtiques. Tot i que no ho podem assegurar, el dipòsit excavat a la roca podria haver tingut un orígen en aquesta etapa històrica, com una sitja per guardar gra d'aquestes comunitats agrícoles de l'època del bronze, i que fou utilitzat en etapes històriques posteriors. Es desconeix on es poden trobar les restes de ceràmica, tot i que és possible que es guardin al Museu de Berga.</p> | 42.0049200,1.7357600 | 395306 | 4651096 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54119-foto-08132-15-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-06-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'ha posat la cronologia que es dona a la fitxa del jaciment de la Carta Arqueològica del Berguedà, tot i que desconeixem en que es basen per la datació fins l'any 1492. | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||
| 54120 | Cal Sabata de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata-de-dalt | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Capbreu de Montmajor, 1762. ACA, notarials Berga vària, 3er v, 155 N. Manuscrit.</p> | XVIII | <p>Aquesta casa es troba al peu del turó del castell de Montmajor (Monte Maiore), aprofitant el desnivell natural que fa el terreny i adaptant-se a les terrasses. És un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal i aquesta orientada a migdia. A la façana principal s'obre la porta adovellada d'arc de mig punt, tot i que al baixar una mica una de les dovelles fa un efecte lleugerament apuntat, i que es troba desplaçada al costat esquerre de la façana. La casa va ser ampliada pel costat esquerre, afegint tot un cos paral·lel. A l'interior, una columna central de secció quadrada porta una data inscrita: 1739. Davant de la casa s'han anat afegint un seguit de coberts, un d'ells era l'antiga masoveria de cal Sabata. A prop de la casa hi ha una font i una bauma dins la qual hi ha una tina excavada a la roca. Tot i ser una de les cases més antigües, no conserva elements d'època medieval, possiblement degut a la reutilització i reconstrucció al llarg del temps.</p> | 08132-16 | Montmajor | <p>Cal Sabata és una de les cases del petit nucli que es va construir al peu del castell de Montmajor i de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní. La primera referència del castell és de l'any 983, i de l'església l'any 1050, per tant suposem que ja al segle XI existia aquest nucli. Als fogatges de 1365 i de 1553 hi havia 4 focs (IGLESIAS, 1982), mentre que al 1708 ja hi havia 14, la major part a la zona de Els Plans. Al fogatge de 1553 s'esmenta a Armenter Sabata (IGLESIAS, 1979) fogatjat a Montmajor. Aquest nucli estava format per vàries cases, entre elles cal Sabata (Armenter Sabata) i Can Barri vell, que es trobava al costat d'aquesta i de la que tan sols resta un mur ja que al segle XVII es va construir la casa nova, tal i com costa al llibre d'òbits de l'arxiu parroquial de Montmajor (caseta de nou edificada donde pervivencias de la casa den Sabata, 1693). Aquestes dues cases, can Barri vell i can Sabata, pagàven delmes al monestir de Santa Maria de serrateix el 1581 (ADS, capbreu). Al finals del segle XVII es va construir la nova casa al pla (Cal Sabata de Baix, antigament coneguda com cal Sabata dels Plans). Al Capbreu de la Baronia de Montmajor de 1762 (ACA, notarials Berga vària) consta que la casa pertanyia per venda a carta de gràcia a Joan Santamaria prevère de Sant Sadurní de Montmajor i que capbreuava al baró i senyor de Montmajor, Anton de Tamarit.</p> | 42.0062931,1.7352599 | 395267 | 4651248 | 1739 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54120-foto-08132-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54120-foto-08132-16-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-11 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54121 | Cal Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bisbe | <p>AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II. Ed. Enciclopèdia Catalana. Pàg. 269. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. AMAT I CORTADA, R. (Baró de Maldà) (1808). Calaix de sastre. Vol VIII (1808-1810). Ed. Curial, reedició.</p> | XIV-XVIII | <p>Masia de planta basilical, orientada a ponent i amb un cos a migdia afegit al cos originàri. La masia conserva a les parts baixes de la construcció els carreus ben treballats, testimoni d'una base medieval, però avui està totalment desfigurada. La casa es troba situada en un desnivell del terreny que baixa cap a la riera, de manera que es pot entrar a la casa des de la planta baixa i des del primer pis. La teulada de la part antiga és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, mentre que el cos nou és cobert a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. A la façana principal se li va afegir un cos al segle XVIII que tapa tota la façana antiga i que amplia la casa. Forma una eixida amb dos arcs de mig punt de maó al costat esquerre i que estàn tapiats, i un seguit de finestres modernes que envolten la casa alternant amb les finestres antigües amb llindes de pedra. Darrera hi ha l'antiga façana que conserva la porta d'arc de mig punt adovellat. Degut a les reformes que s'han anat fent, es va tapar tota la volta de mig punt que cobria la quadra i l'arc de mig punt va quedar escapçat. A l'interior la casa té tres crugies perpendiculars a la façana i per tant al cos afegit. A la planta baixa hi havia les menjadores pels animals en una quadra de grans dimensions al centre que estava coberta amb volta; aquesta volta s'ha tapat amb un fals sostre de maons plans. S'accedeix al pis a travès d'una escala de pedra que porta directament a la sala central. La sala fa les funcions de distribuidor entre les habitacions que es troben a cada banda, tres a cada costat. Cinc de les portes de les habitacions tenen els muntants decorats amb una motllura tallada i la llinda amb decoracions. Tot i que la major part estàn en mal estat degut a que la pedra és sorrenca i a l'efecte de la sal del costum del Salpàs, es distingueixen dues roses de la sort en la llinda de la porta de l'habitació més important (ja que té festejadors a la finestra) i les inicials MF; a altra hi ha la inscripció SOLD sense que es vegi la continuació, i la data A 1601; altres dues tenen una decoració en forma de S. Al costat de tramuntana es va afegir la comuna a la que s'accedeix per una porta més moderna d'arc rebaixat amb els muntants decorats amb dos gerros i uns cercles incissos. Totes les habitacions del costat de ponent estàn ensorrades, tot i que encara es conserva la pica de pedra de l'aigua al lloc on hi hauria la cuina, així com una xemeneia de pedra.</p> | 08132-17 | Correà | <p>El topònim de 'Collo Olzine' ja surt esmentat l'any 1124 (ADS pergamí nº 517) (BACH, 2002), fet que mostra l'antiguitat del lloc. L'antiga quadra de l'Hospital formava al segle XIX un municipi amb el nom d'Aguilar, l'Hospital i Catllarí, que al segle XIV estava sota el domini del castell de Correà i dels ducs de Cardona. Les cases de l'Hospital es troben a prop de la riera d'aquest nom i són centrades per l'Hospital del Bisbe. L'antic Hospital del Bisbe fou un allotjament de vianants molt concorregut pels traginers i viatgers que anaven de Cardona a Berga. La jurisdicció de l'Hospital pertanyia a la batllia de Cardona i a la parròquia de Correà, conegut al 1345 com 'hospitalis collis de Olzina' (SERRA, 1968, vol I), havia sigut hostal, molí i ferreria. Surt al fogatge de 1553, al recompte de Hospital, Aguilar i Catllarí (IGLÉSIAS, 1979). Al 1592 el posseïa l'anomenat honorable Joan Massana. Al 1613 la família Viladàs ja estava establerta en aquesta casa, família que portava el renom de Bisbe (BACH, 2002), que li ha donat el nom a la casa. També és coneix com Hospital de Malafogassa, i com Hospital de Collsalsina de Correà (1649). Els actuals propietaris van adquirir la casa fa uns 100 anys a l'antic propietari que vivia a Sitges. En aquesta època, arreglant l'era, es van trobar moltes restes d'esquelets humans, tal i com explicava el propietari. Té 7 masoveries, entre elles Barballó, Cal Cuc, Cal Canoner, Creu d'Alsina i Torrent Mal. Com a anècdota cal citar que el Baró de Maldà va fer nit en aquest hostal i que al seu llibre 'Calaix de sastre' (AMAT, 1808) destaca lo malament que va ser atès tenint en compte la seva categoria.</p> | 42.0104461,1.7175095 | 393804 | 4651732 | 1345 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54121-foto-08132-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54121-foto-08132-17-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conegut també com l'Hospital del Bisbe, Hospital de la Malafogassa, Hospital de Collsalzina de Correà. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54122 | La Llena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llena-0 | <p>ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA. Fons Serrateix. Diferents pergamins referents a propietats del monestir al terme de Montmajor. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia de planta rectangular, coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i de considerable alçada. La façana principal presenta tres pisos amb una clara simetria. Com masia d'estructura clàssica, el cos central (on es troba la sala) és més ample que els dos laterals. A la façana, el cos central està marcat per dos arcs de mig punt amb un pilar al mig i que es repeteixen en el primer i el segon pis. A cada costat dels arcs hi ha un balcó, quatre en total. A la planta baixa hi ha quatre arcs coincidint amb els balcons i amb els arcs dels pisos superiors, formant un porxo davant l'entrada. La simetria també és present en les altres façanes de la casa. La casa és una típica construcció de finals del segle XVIII amb reformes realitzades a principis del XX. Així està construida amb pedra, mentre que els balcons del pis superior i els arcs són fets de maó. A les golfes s'obren dues finestres de forma romboidal fetes amb maons disposats esglaonadament i que remarquen la simetria de la façana. A la façana posterior es repeteix aquesta decoració, nomès que amb tan sols arcs al pis superior, ja que en estar construida en un desnivell, en aquesta banda només hi ha dos pisos. Al costat de la casa, al nord, hi ha una roca amb un seguit de forats per suportar alguna estructura, que es troba recolzada en el costat esquerre sobre un mur de grossos carreus de pedra. A la part superior s'ha construit un muret de pedra més petita. Possiblement es tracti d'un mur de la primera construcció medieval. No s'ha pogut veure l'interior de la casa, tot i que els propietaries han dit que no hi ha cap element que denoti un passat constructiu evident.</p> | 08132-18 | Montmajor | <p>Tot i que la construcció actual és moderna, aquesta casa té orígens medievals. Es trobava dins el terme del castell de Montmajor i pertanyia a la jurisdicció del monestir de Santa Maria de Serrateix. La primera vegada que surt esmentada és a l'any 1029, en un pergamí del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS, doc. 74) es fa donació d'un alou al mas La Llena. Un altre document de 1185 (ADS, doc. 127) esmenta el 'mansi Lena' en una llista dels masos que el monestir de Serrateix tenia a Montmajor i Correà. El 1261 (ADC, doc. 176) l'abat del monestir fa establiment a Guillem de Barri pel mas La Llena, pel que ha de lliurar delme anual i tasca de civada. Al 1345 (ADS, doc. 279), Pere de Merlès del castell de Montmajor, reconeix que el monestir té més propietats, entre elles el mas de Llena, mas que al 1374 formava part del comtat de Cardona (SERRA, 1968). No apareix, però als fogatges de 1497 ni al de 1553, cosa que ens fa imaginar que en aquesta època estaria abandonat, possiblement com un mas rònec, i que seria totalment reconstruit a partir del segle XVIII. Diferents llindes porten dades del segle XVIII i del XX, fruit de reconstruccions i ampliacions, tot i que no les hem pogut veure.</p> | 42.0050390,1.7434734 | 395944 | 4651099 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54122-foto-08132-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54122-foto-08132-18-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54123 | Can Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barri-1 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> | XVII | <p>Aquesta és una casa bastant moderna d'estructura clàssica i amb planta basilical. Té planta, dos pisos i golfes, és coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. La façana presenta una estructura simètrica, amb porta d'arc rebaixat central, una tribuna més moderna al centre del primer pis i un balcó a cada costat, tres finestres al segon pis, i una porta d'arc de mig punt al centre de les golfes, amb un òcul circular a cada costat. Davant la porta l'espai queda tancat per un baluard amb porta de ferro. La casa està envoltada de coberts, detacant el femer construit amb volta de canó. La casa està estructurada interiorment en tres crugies perpendiculars a la façana. Destaca la volta rebaixada de maó que cobreix tot l'espai d'accès a la casa i l'escala al fons formant una L, que dóna accès al primer pis i directament a la sala. La sala articula tot l'espai, ja que es troba al centre i a ella dónen les habitacions. Algunes de les portes conserven llindes amb roses de la sort i algunes dates. A la sala es conserva una capella al mur de migdia i el rellotge al mur de ponent. La casa ha estat molt reformada al llarg del temps i no es conserven gaires elements.</p> | 08132-19 | Montmajor | <p>Can Barri vell era una de les cases del petit nucli que es va construir al peu del castell de Montmajor i de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní. La primera referència del castell és de l'any 983, i de l'església l'any 1050, per tant suposem que ja al segle XI existia aquest nucli. Al fogatge de 1553, Andreu Barri alias Castella, era batlle i va ser l'ecarregat de fer el recompte del fogatge de Montmajor (IGLÉSIAS, 1979). Aquesta casa també figura als fogatges de 1365 i al de 1497, i s'esmenta a un pergamí del monestir de Santa Maria de Serrateix (ADS, doc. 176), pel que es fa un establiment a Guillem de Barri, a la seva dona Ermessèn i a la seva filla Guillelma casada amb Ferrer de Llena, l'any 1261. Aquestes dues cases de l'antic nucli, can Barri vell i can Sabata, pagàven delmes al monestir de Santa Maria de serrateix el 1581 (ADS, capbreu). A finals del segle XVII es va construir la nova casa de can Barri al pla situat davant del castell, i abandonant l'antiga casa que amb el temps va anar desapareixent. Figura al 1766 com casa major delmera (aquella que més produïa de cada parròquia i que havia de lliurar el delme a la hisenda reial) tal i com es recull a L'Excusado de les parròquies del Solsonès i Berguedà (PLANÈS, 1985). El subarrendatari era Joan Argentó, fuster. La família que ocupa actualment la casa la va comprar fa uns 100 anys, per tant no porten el cognóm Barri.</p> | 42.0083600,1.7317300 | 394978 | 4651482 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||||||
| 54124 | Molinet de Navel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinet-de-navel | <p>BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketrés Ed. Barcelona. BOLÓS, J.; PADILLA, I. (1980). Un molí d'origen medieval: el Molinet de Navel. A 'Quaderns d'estudis medievals', núm. 1, pàgs. 49-55. RIU, M. (1957). Un molino y un camino medievales en Serrateix. A 'Diario de Barcelona, 31-1-1957, pàg. 11. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. AA.VV. (2000). Molins fariners. L'Erol nº 64, primavera 2002. (dibuix del molí a la pàgina 13).</p> | X-XIII | Tot i que l'estructura general es troba molt malmesa, es podria intentar recuperar la sala de la volta ojival com a testimoni de l'antigüitat d'aquest molí. | <p>L'edifici de l'antic molí es troba actualment en molt mal estat de conservació, restant tan sols alguns murs del conjunt. Es troba situat a prop de la riera de Navel i al peu del camí (antiga strata Cardonensis, o camí Ral de Cardona). El casal era format per una una sala de planta lleugerament rectangular de cinc metres d'amplada i cinc i mig de llarg coberta amb una grossa volta apuntada que contenia dos molins (amb les seves moles i 2 rodets). Els murs d'aquesta sala son fets amb carreus molt ben escairats en els que encara es veuen les marques dels picapedrers. Al pis sobre la sala de les moles devia viure el moliner. Actualment tan sols resten part dels murs de la sala, així com els murs d'altres habitacions que es van construir entre els segles XVII-XVIII als dos costats de la sala central. Encara es poden observar els murs de la sala de les moles i la volta ojival es conserva en molt mal estat i quasi tapada per runa i vegetació. Al costat de tramuntana hi ha un tercer molí possiblement del segle XVII, d'ell surt un túnel que forma el cacau i que arriba fins la riera; és cavat en la roca una part i altra és cobert amb lloses de pedra col·locades transversalment. El molí tenia una gran bassa i dos recs força llargs que comunicaven amb dues rescloses situades a la riera de Navel i a la de l'Hospital. Al costat de la resclosa de la riera de Navel encara es poden veure uns forats d'una construcció de fusta anterior a l'actual, són forats quadrats disposats en filera i que trobem a la roca del llit de la riera i que podrien correspondre a una construcció de la baixa edat mitjana.</p> | 08132-20 | Pujol de Planès | <p>El Molinet de Navel és un bon exemple dels molins senyorials de la baixa edat mitjana. Possiblement en aquest mateix indret, abans de l'actual construcció, hi havia hagut un petit molí pagès segurament de fusta. Els elements constructius que es veuen actualment: la sala de les moles, els carcavans o cacaus, la bassa, el rec,...semblen ser del segle XIII, tot i que amb afegits posteriors. Aquest edifici va ser construit per la comunitat del monestir de Santa Maria de Serrateix. A l'època moderna, al casal de les moles, l'edifici central, s'afegiren altres construccions, que servien com a habitatge del moliner. El molí fou abandonat vers l'any 1960, després li arrencaren el portal d'entrada, va caure la teulada i actualment està en molt mal estat. El carcavà, que fa pocs anys encara es podia veure, actualment està cobert de matoll que impedeix la seva visibilitat. La notícia històrica més antiga la trobem en la donació d'un alou al monestir de Serrateix l'any 982, donació obligada pel Comte Oliba i situat al Pujol de Planès; incloïa boscs, pastures, fonts, molins, cases,.. I afrontant amb la riera de l'Hospital, fet que fa suposar que es tractès d'aquest mateix molí (ADS, fons Serrateix, perg. Nº 23), que per tant dataria del segle X.</p> | 41.9410400,1.7369600 | 395301 | 4644001 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54124-foto-08132-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54124-foto-08132-20-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es conserven unes fotografies de l'any 1955 fetes per Manel Riu, quan encara funcionava el molí, i que va ser publicades al volum de El Berguedà de La Catalunya Romànica (AA.VV., 1985). En aquestes fotografies es pot veure la volta ojival que cobria la sala de les moles i que actualment està tapada per vegetació. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54125 | La Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-figuera-0 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | <p>La casa de La Figuera està construida aprofitant un desnivell del terreny i una base de roca. Construida en pedra amb carreus ben treballats i alguns de gran tamany utilitzat a la base i a les cantoneres. És un edifici de planta, pis i golfes, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Degut a la ubicació en desnivell, el mur de llevant permet l'accès directe al primer pis, al costat del forn de pa. La façana presenta una perfecta simetria, amb la porta adovellada al centre flanquejada per sues finestres amb llinda de pedra i dues pedres formant angle situades a sobre de la llinda per permetre la descàrrega del mur. A cada costat de les finestres s'obres dues espitlleres. Al pis hi ha dues finestres allindades, una a cada costat d'un gran finestral fet amb un arc de mig punt rebaixat. A les golfes s'obre al centre un gran arc de mig punt amb barana formant un assecador i una finestra a cada costat. A la façana posterior es manté la simetria amb tres finestres a la planta i al pis, trencat per la ubicació del pou exterior quadrat. No s'ha pogut veure l'interior de la casa, tot i que ens han dit que no conserva elements estructurals que denotin una antigüitat concreta, com per exemple arcs. Davant de la casa hi ha una gran bassa feta aprofitant la roca i excavada en ella (d'uns 10 x 8 metres aproximadament) que està tancada amb un mur de pedra pel costat de ponent. En aquest mur de pedra hi ha una porta que comunica amb una altra porta al costat extern del mur i que possiblement fou utilitzada com a sortida de l'aigua acumulada, aquesta porta té uns encaixos al contorn per encaixar una porta. Tot i així pensem que en aquest lloc hi hauria antigament una tina i que aquesta porta seria el lloc on es recolliria el vi, ja que té un recipient circular a la base. Segurament a partir de la tina s'excavaria la bassa. Pel costat de llevant té una escala excavada en la roca que permet l'accès a l'interior de la bassa, i una altra escala al costat de migjorn. Al nivell per sota de la bassa hi ha un safareig fet amb carreus de pedra treballats, possiblement aprofitats d'altra cosntrucció. Al costat est de la casa hi ha un cobert mig enfonsat que conserva un carreu amb la inscripció: 'Jacinto Canudas 1794'.</p> | 08132-21 | Montmajor | <p>La casa ha estat construida en diferents èpoques, tenint els seus inicis com a casa forta i patint les ampliacions que provocava el séu ús, principalment durant el segle XVIII. La notícia documental més antiga que trobem és de l'any 1299 (ADS), nomenant-se l'honor d'en Figuera com a terme d'unes terres a la parròquia de Montmajor, pertanyents al monestir de Serrateix. Al fogatge de 1553 surt fogatjat La Fort del mas de la Figuera (IGLESIAS, 1979), al terme de Montmajor. Al capbreu del monestir de Santa Maria de Serrateix del 1581 (ADS), Pere Çafiguera, pagava delme per una feixa de terra. Al 1696 pagava el delme a la parròquia de Montmajor (ADS). És aquesta una casa que va tenir orígen a l'edat mitjana com una casa forta de la parròquia de Sant Sadurní i amb una relació directa amb el monestir de Serrateix, casa que es va mantenir fins ben entrat el segle XX com una de les cases d'economia agrària més important del municipi.</p> | 42.0056589,1.7402597 | 395680 | 4651172 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54125-foto-08132-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54125-foto-08132-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54125-foto-08132-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||
| 54126 | Antiga construcció a la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-construccio-a-la-figuera | <p>Davant de la casa La Figuera, pel costat sud, s'alça un cobert de maó i pedra construit aprofitant com a paret una gran roca, i que ara es troba mig enfonsat i sense teulada. A la part superior de la roca en la que es recolza el cobert s'observen dues motllures horitzontals i paral·leles situades a banda i banda de la roca i amb un seguit de forats circulars alineats al costat de cada motllura. Les motllures formen un graó que disminueix cap a l'interior, amb una distància d'un metre i mig entre elles i una longitud aproximada de dos metres, i salva un forat que queda en un dels extrems de la roca. Aquesta estructura podria haver suportat un sól de fusta i un seguit de columnes de fusta recolzades als forats, a modus de cabana o torre de vigilància.</p> | 08132-22 | La Figuera. Montmajor | <p>Degut al lloc on es troben aquestes motllures gravades a la roca i a l'antiguitat de les cases del entorn, podria tractar-se d'una estructura de vigilància del camí que portava des de Montmajor cap a Viver i Serrateix, tot i que la manca de documentació fa difícil l'establiment d'una cronologia exacta. Esperem poder determinar la seva utilitat més endavant.</p> | 42.0059598,1.7402576 | 395680 | 4651205 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54126-foto-08132-22-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||
| 54129 | Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-0 | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.</p> | XIII-XVII | <p>La casa es troba en un pla al peu de la carretera que segueix la carena del Pujol de Planès en direcció a la riera de Navel. Forma part d'un conjunt en el que a més de la casa principal hi ha un cobert i les restes d'una altre casa d'orígen medieval. La casa manté la típica estructura de les masies de la zona: de planta, pis i golfes, amb teulada a dues vessants, construïda sobre un sól de roca massissa i amb la façana principal oberta a llevant. La meitat de les golfes del costat nord era oberta i actualment s'ha fet la paret de maó. L'element més remarcable de la casa és la porta principal, adovellada de pedra i amb un relleu d'una creu amb un Crist en la dovella central, amb una factura molt primitiva, semblant a d'altres que hem vist a la zona. L'interior de la casa segueix l'estructura de tres crugies perpendiculars a la façana i no conserva elements remarcables. Al costat de la casa resten dos murs fent angle d'una antiga construcció, possiblement un cobert, amb la particularitat de que una part de la base d'un mur és construit amb aparell d'opus spicatum, que pot fer dubtar d'un possible orígen medieval tot i que ens manca documentació fiable. A l'altre costat del camí hi ha una pallissa de parets de pedra amb teulada a dues vessants i amb una gran obertura amb un arc de mig punt que ocupa tota l'amplada del cobert, fet pel que al centre hi ha un pilar de pedra que ajuda a sostenir la teulada.</p> | 08132-25 | Pujol de Planès | <p>Cal Ramon pertany a l'antiga senyoria del Pujol de Planès que al segle X depenia del monestir de Santa Maria de Serrateix i al 1375, quan Pere II erigei el comtat de Cardona, el Pujol passà a formar part d'aquest. Al 1429 estava sota jurisdiccó reial. Al 1715 encara es manté el senyoriu, essent senyor del Pujol, Miquel Gibert i d'Aguilar. La casa Ramon es troba situada al camí que portava de Cardona fins a l'església de Sant esteve del Pujol de Planès, i possiblement actués com a hostal. És una casa amb clars orígen medievals, tal i com denota l'aparell d'opus spicatum que es conserva i les restes de tombes excavades a la roca. Desconeixem la seva història exacta ja que no s'ha trobat documentació al respecte.</p> | 41.9565611,1.7396352 | 395548 | 4645721 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54129-foto-08132-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54129-foto-08132-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54129-foto-08132-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54131 | Casamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamira | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIV-XVII | <p>Casa d'estructura rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que és orinetada a migdia. Té planta baixa, pis i golfes, i està situada en un lloc elevat del terreny i en una superfície rocosa. A la façana s'obre la porta principal, d'arc de mig punt adovellat i situada descentrada respecte a l'eix de simetria i al costat est. Al primer pis hi ha una eixida coberta formada per dos finestrals d'arc rebaixat de pedra i separats per tres pilastres amb capitells motllurats i que es troben al centre de la façana; en elles s'han obert finestres. A cada banda hi ha un balcó amb un angle de descàrrega de pedra sobre la llinda; la del costat esquerre porta la data grabada: 1853, i a l'altre no es distingueix. S'observen dues fases constructives: la més antiga, present als baixos de la casa i visible en l'estructura general de l'obra, amb murs compactes i presència de finestres espitllerades en tota la planta baixa; la segona, que és l'ampliació o reconstrucció del primer pis amb l'obertura de l'eixida i els balcons i realitzada a mitjans del segle XIX. Fa pocs anys es va rejuntar la pedra de tota la façana, fet que no permet apreciar les diferents fases constructives. Al costat de la casa hi ha un femer cobert amb volta de canó, seguint l'estructura típica de la zona. En un marge a la banda de llevant, hi ha les restes d'una antiga bassa amb murs de pedra.</p> | 08132-27 | Montmajor | <p>Aquesta casa formava part del territori que estava sota el domini del castell de Montmajor, tot i que no formava part del petit nucli encara que es troba situada al peu d'aquest. Al fogatge de 1553, s'esemnta a Lorens Casamira (IGLESIAS, 1979), al terme de Montmajor; junt amb els masos Sabata, Barri i Figuera. Al 1696 pagava el delme a la parròquia de Montmajor (ADS). Al 1698 hi vivia la família Massana i era anomenada Casa de la Mira (APM). Els actuals propietaris ho són des de fa uns 700 anys.</p> | 42.0068208,1.7383128 | 395520 | 4651303 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54131-foto-08132-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54131-foto-08132-27-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54133 | Sepultures de Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-carol | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>A prop de la casa Carol, en un desnivell rocós que fa el terreny, hi ha un conjunt de cinc tombes excavades en la roca i una tina. Són sepultures de forma ovoidal i antropomòrfiques orientades est-oest, amb la capçalera a ponent. Tres estan agrupades i disposades en paral·lel: amb la zona on es situarien els peus tallada recta i la capçalera en semicercle, aquestes amiden aproximadament 150 cm de llarg, tot i que en estar plenes de terra i herba no es pot distingir bé. A l'altre costat de la tina hi ha altres dues sepultures orientades també est-oest i de mides més petites, una de 90 cm i l'altre de 60 cm.</p> | 08132-29 | Sorba | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica, i com a molt han patit intervencions furtives, tot i que no ho hem comprovat.</p> | 41.9836500,1.6652300 | 389428 | 4648823 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54133-foto-08132-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54133-foto-08132-29-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que formen part del terme de la casa Carol de Sorba, les sepultures es troben dins el terme municipal de Navès (Solsonès). | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54134 | Forn de can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-soldevila | <p>SERRA VILARÓ, Joan (1922). Poblado ibérico de Sn Miguel de Sorba. Memoria de las excavaciones realizadas en 1920-1921. A 'Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades', nº 44. Madrid.</p> | IIIaC-VdC | Actualment no existeix ja que va ser destruït | <p>Lloc de centre de reproducció i explotació ceramista. És un forn del qual tan sols es coneix la referència bibliogràfica donada per Mossèn Serra Vilaró a la darrera pàgina de la memòria sobre les excavacions realitzades al poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba. La nota diu: 'A cosa de 100 metros al NE de la casa Soldevila hay restos de otro (horno) en el que se fabrican tegulae romanas'. La prospecció entorn del mas Soldevila que es va realitzar en redactar la Carta Arqueològica d'aquesta zona, no va permetre la localització de les esmentades restes, probablement soterrades o desaparegudes.</p> | 08132-30 | Sorba | 41.9671806,1.6585062 | 388843 | 4647003 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||
| 54135 | Dolmen de cal Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cal-bisbe | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Pag. 79, Solsona.</p> | Desaparegut | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Es tracta d'una possible cista que va ser localitzada per Mossèn Serra Vilaró vers els anys 20. La notícia de la seva existència va sortir publicada l'any 1927. La cita textual diu així: '...a 200 metres més amunt de cal Bisbe, al camí vell de Solsona a Berga, 20 metres a l'esquerra, hi ha, al peu d'un marge, ruïnes d'un sepulcre d'aquesta mena (cista) del qual només en romanen dues lloses. No l'hem excavat...'. Actualment no es pot localitzar, possiblement per trobar-se en un marge i per conservar-se ja deficient en el moment de la seva descoberta, fets que han provocat la seva desaparició.</p> | 08132-31 | Montmajor | <p>A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Mn. Joan Serra i Vilaró (Cardona 1879 - Tarragona 1967) va dedicar-se activament entre els anys 1916 i 1925 a la recerca de jaciments arqueològics a la zona del Berguedà i Solsonès, essent encarregat del Museu Diocesà de Solsona, fet pel que les col·leccions d'aquest es van incrementar considerablement. La seva tasca va contribuïr a un important grau de coneixement de la prehistòria a les comarques centrals. Aquest enterrament correspondria a la tipologia de 'dolmen simple amb cambra rectangular', sepulcre de tipus col·lectiu construit amb grans llosses i sobre un túmul.</p> | 42.0112900,1.7174100 | 393797 | 4651825 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||||||
| 54136 | Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-sorba | <p>BENET, A. (1978). Les donacions dels comtes catalans al monestir de Ripoll durant els segles IX-X-XI. A XXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Ripoll. RIU, M. (1999). 'El martyrium de Sant Eudald, a Sorba'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31.</p> | VI i post | L'edifici està pendent d'una propera obra i excavació que modificarà la nau romànica. | <p>Santa Maria de Sorba forma un conjunt homogeni en el que s'integren la mateixa església i la casa rectoral, que es troba a la riba esquerra del riu Aiguadora i a 8 km de Montmajor. Actualment depèn de l'arxiprestat de Cardona, Bisbat de Solsona. L'església està orientada SW-NE, amb la capçalera a NE. L'església actual fou feta aprofitant en part el mur meridional de l'antiga església romànica i paral·lela a aquesta. La nau, de 15,50 m de llarg i 6,10 m d'ampla, és coberta amb voltes de canó nervades encreuades amb claus de volta; el cor es troba sobre l'entrada; el tester és recte i a cada banda de la nau hi ha dues capelles laterals, les del costat dret envaeixen l'antiga construcció romànica. A la dreta del presbiteri, en una capella lateral a la que s'accedeix a través d'una porta des de l'altar, hi ha el martyrium, situat en un espai de forma semicircular (la rotonda), i que és la construcció més antiga del conjunt. La rotonda és de planta gairebé quadrada a l'exterior (5,25 x 5,75m) i circular a l'interior , coberta amb cúpula semiesfèrica de 4 m de diàmetre. Al centre hi ha la tomba de Sant Eudald sota el nivell del sól i protegida amb unes reixes que anivellen el paviment. Paral·lela a l'actual església i al costat dret, s'aixeca la nau de l'antiga església romànica a la que s'accedeix a través d'una porta adovellada, fruit d'una ampliació de la façana el segle XVI. Al costat dret de la nau hi ha un banc de pedra longitudinal a la paret, i el paviment antic era d'argila piconada que més tard es va cobrir amb un altre d'opus signinum, per finalment cobrir amb un empedrat longitudinal. Sembla que la nau seria coberta amb coberta de fusta a dues vessants. Entre mitjan segle X i XI s'allargà la nau i es reconstrueix l'edifici realitzant un creuer amb arcades i dues absidioles de planta semicircular a cada banda, així com un arc triomfal que devia suportar la volta de canó que resta gairebé sencera. Només es conserva l'absidiola dreta, ja que l'esquerra desaparegué en successives reconstruccions. Al segle XII es va aixecar un petit campanar sobre el creuer, del que queden poques restes. A finals del segle XVI s'edificà la rectoria. Al segle XVII es construí el nou temple. A la porta principal porta la data 1685 i la inscripció: 'A 4 obre ani 1685 me s. Ar. Terribilis est locus iste hic domus dei est et porta coeli et vocabitur aula Dei'; a la llinda de la porta de l'hort diu: 'S. IARR. ME FECIT A 5 IOBRE 1681'. El campanar va ser acabat l'any 1873, s'aixeca al costat esquerre de la façana, amb base de planta quadrangular i pis de planta octogonal coronat amb barana i nervis de cúpula i amb quatre finestres.</p> | 08132-32 | Sorba | <p>Aquesta església va ser parròquia limítrof des dels seus inicis amb l'antiga Vall de Lord. La zona degué ser repoblada per Guifré el Pelós entre els anys 879-880, en ser territori fronterer amb el món islàmic i constituint la marca meridional del comtat d'Urgell. L'any 944 el Comte d'Urgell, Ermengol I, donà al monestir de Ripoll la vall de Lord i Sorba (Suburbano) (BENET, A. 1978), topònim que indica que l'església es trobava a sota de la urbis, que estava al tossal de Sant Miquel (poblat ibèric-romà de Sant Miquel de Sorba). Per tant el primitiu nucli de població es trobava al cim del monticle i va tenir els seus orígens en època ibero-romana. L'any 1099 hi ha un document que situa Sorba al comtat d'Urgell (Arxiu Capitular de Solsona, pergamí nº 338). Això demostra que la zona de Sorba, amb Gargallà, pertanyia al comtat d'Urgell des del segle XI, jurisdicció de Ripoll (junt amb Gargallà i Montmajor) que va mantenir fins a mitjans del segle XVIII. A mitjans del segle XVIII, Sorba era una batllia del ducat de Cardona, el duc hi tenia la jurisdicció criminal i el monestir de Ripoll la civil i eclesiàstica. En ésser abolits els senyorius al segle XIX i després de la desamortització, Sorba passa a dependre del Bisbat de Solsona. En època romànica s'hauria reconstruït la primitiva església en un romànic llombard, com es pot apreciar en un tros de mur de migdia que resta a les golfes de la rectoria, i va ser advocada a Santa Maria. Durant el segle XVII es va edificar el temple actual aprofitant l'antic temple romànic per ubicar capelles laterals, essent inaugurat l'any 1685. L'any 1765 es construiren els bancs del cor, el 1766 l'altar de Sant Eudald amb l'imatge barroca, el 1765 la làpida sepulcral de la família Parera de la casa Estruch (al terra de l'església). Al centre del paviment hi ha una altra làpida amb una corona en relleu, que era la tomba pels capellans. L'any 1977, Manuel Riu i Albert Bastardes van començar a realitzar investigacions arqueològiques patrocinades pel Ministerio de Cultura, trobant les restes d'un altar primitiu i sota una llosa plana, un esquelet de persona sota tégules romanes, tal com acostumaven els cristians des del segle VI. Tot indicava que es tractava del sepulcre d'un sant o un màrtir, en concret Sant Eudald. El cementiri vell de Sorba era darrere l'església, però el més antic fou fet a l'entorn del mausoleu de Sant Eudald, podent-se observar tombes excavades a la roca, fins i tot a prop de la riera de l'Aigua d'Ora. Intervencions arqueològiques: Any 1977 i 1979, excavacions fetes per Manuel Riu i col·laboració de l'arquitecte Albert Bastardes. L'any 1994 Josep Pujades i Cavalleria va fer unes intervencions amb el suport de la Generalitat.</p> | 41.9685367,1.6654265 | 389419 | 4647145 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La protecció com a BCIN comprèn: la casa rectoral, construccions auxiliars, l'era, l'hort, a més de l'església i el martyrium. | 91|92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54137 | Martyrium de Sant Eudald | https://patrimonicultural.diba.cat/element/martyrium-de-sant-eudald | <p>RIU, M. (1999). 'El martyrium de Sant Eudald, a Sorba'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31. RIU, M. (1981). 'Excavacions arqueòlogiques a Santa Maria de Sorba', a Quaderns d'Estudis Medievals, vol. I, núm. 6. Artsestudi eds. Pàgs. 323-344. VIVES, E. (1981). 'Estudi antropològic de les restes òssies de Sant Eudals de Sorba'. A Quadern d'Estudis Medievals, nº 6, pàg. 345.</p> | I-VIII dC | <p>A la dreta del presbiteri, mirant de cara a l'altar, hi ha el martyrium, situat a un espai de forma semicircular (la rotonda), que és la construcció més antiga del conjunt. La rotonda és de planta gairebé quadrada a l'exterior (5,25 x 5,75m) i circular a l'interior , coberta amb cúpula semiesfèrica de 4 m de diàmetre. El paviment original, d'opus signinum, es trobà en les excavacions sota tres paviments successius, a una profunditat de 85 cm del nivell del carrer. En els murs, que van ser arrebossats amb cal i pintats de mangra que quasi ha desaparegut, encara es veuen restes de dues finestres adovellades. A l'exterior, el parament fou refet en dues ocasions: al segle X, i al XVIII al construir la casa rectoral. La tomba del màrtir es trobà situada al peu d'un altar cúbic massís i estucat. L'interior de la sepultura (2,30 x 60 i 40 cm d'alçada) era situada sota el paviment d'opus signinum, en el que s'obria un ócul tapat amb una tegulae plana, a través del què es podia accedir a l'interior de la tomba per obtenir relíquies. A la rotonda s'adossà una primera nau quadrada a finals del segle VII, i als segles IX-X s'allargà degut a l'increment de població, construint una nau de l'església romànica de 13 m de llargada i 4 m d'ample, coberta amb volta de canó seguit de 6,65 m d'altura. D'aquesta manera la rotonda es convertí en l'absis de l'església amb l'ara al centre que portava la inscripció en llatí: EUBALDIS RELIQUIARUM MARTYRIS XRISTI AMEN, que confirma la procedència de les relíquies. Segons l'estudi antropològic realitzat in situ per Elisenda Vives, es tracta d'un individu d'uns 50 anys, de 1,65 a 1,70 m d'alçada, amb insercions musculars febles i afectat per la gota. Enterrat en decúbit supí amb les cames estirades i els braços creuats al sotaventre. Hi manquen els ossos del crani, la mandíbula i algunes vèrtebres, degut possiblement al trasllat de part de les relíquies a Ripoll. Les excavacions arqueològiques han permès detectar cinc sarcòfags tardo-romans (un encastat al mur de la nova església, un altre al voladís de la teulada del temple romànic, dos als murs dels marges dels camps veïns i un a l'interior de l'església), amb arquets cecs formant sanefa a la part frontal.</p> | 08132-33 | Sorba | <p>Els antecedents històrics de Sorba es remonten a l'època ibèrica i convertint-se en un dels principals enclavaments de l'etapa tardo-romana de les rutes de l'interior de Catalunya, incorporat a la dominació Carolingia al darrer terç del segle IX. Durant època visigòtica, a finals del segle VI, es construiria el martyrium de Sant Eudald, sota l'antic nucli de població, sub urbe, d'on sortiria el topònim de Sorba. Ben aviat, al voltant d'aquest martyrium devia créixer un cementiri amb tombes, sarcòfags excavats a la roca i coberts amb tegulae planes. Foren construïts alguns edificis al costat del martyrium que segueix la tradició de les rotondes sepulcrals romanes, i en època romànica l'antiga església que tenia l'edifici del martyrium com a capçalera. L'any 888 Guifré el Pelós donaren al monestir de Ripoll l'església de Santa Maria de Sorba. Segons la tradició, l'any 978, uns monjos de Ripoll s'emportaren el cap del màrtir en construir una nova església i precisar relíquies per la seva veneració. Sant Eudald fou sacerdot i morí màrtir a mans dels visigots arrians, als 46 anys d'edat, l'onze de maig de l'any 581. Al seu voltant s'estenien tombes cobertes amb tégules planes, pròpies de l'antiguitat tardana. El culte a Sant Eudald s'estengué des del segle IX pels àmbits de Sorba, Ripoll i Celrà fins a Rubió, Jorba i Sant Pau de l'Ordal, arribant abans del segle XII a Osca. Intervencions arqueològiques: Any 1977 i 1979, excavacions fetes per Manuel Riu i col·laboració de l'arquitecte Albert Bastardes. L'any 1994 Josep Pujades i Cavalleria va fer unes intervencions amb el suport de la Generalitat.</p> | 41.9684290,1.6654587 | 389421 | 4647132 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54137-foto-08132-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54137-foto-08132-33-2.jpg | Legal | Medieval|Visigot|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per accedir a l'interior de l'església cal demanar que obrin la porta a la casa de la rectoria. El material extret de l'excavació realitzada per Manuel Riu es troba dispositat temporalment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 85|87|83 | 1754 | 1.4 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||
| 54138 | Església de Sant Miquel de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-sorba | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | X-XI | <p>L'església es troba al cim del turó situat sobre l'església de Santa Maria de Sorba i ocupant una part del poblat ibèro-romà que va ser excavat per Mossèn serra Vilaró l'any 1921. Fou construida sobre els fonaments d'un antic oppidum ibèric que posteriorment va ser ocupat pels romans. Sembla que les tres primeres filades de l'església foren aprofitades d'una torre romana i d'una acròpoli. És una església d'una sola nau amb absis rectangular a llevant, més estret que la nau i més baix. Al mur de l'absis hi ha una petita finestra d'una esqueixada molt simple amb un arc de mig punt adovellat. La porta original d'entrada a l'edifici estava situada al mur de migjorn on encara es veuen vestigis d'una porta adovellada. L'entrada actual és al mur de ponent i porta la data 1810. Aquest mur de ponent fou reforçat amb dos contraforts, possiblement construits en el moment d'obrir la porta i de construir el campanar d'espadanya que es troba situat al mateix mur. L'interior de l'església està enguixat, i encara es veu la coberta en volta de canó i l'arc triomfal que separa l'absis. Es conserva l'altar i darrera una furnícula que conté una bonica imatge de Sant Miquel. La zona de l'absis té les parets i els sostre policromats amb pintures d'elements arquitectònics.</p> | 08132-34 | Sorba, turó de Sant Miquel | <p>El territori de Sorba va mantenir una població estable des d'època romana. L'església de Sant Miquel és el testimoni de la cristianització i de la primera repoblació a l'Alta Edat Mitjana a la Vall d'Ora, i relacionada amb l'església de Santa Maria de sorba de la qual sempre ha estat sufragània. Aquesta església fou objecte de llegats testamentaris durant el segle XIV, els anys 1373 i 1377 (ADS), essent aquesta la única documentació que es conserva. Va ser remodelada en diferents èpoques reforçant l'estructura externa dels murs al segle XVII, moment en que era coneguda con Sant Miquel de Soldevila, essent probablement capella de la masia de Soldevila molt propera a l'església, ja que no consta com a sufragània de Santa Maria en aquesta època. L'entrada fou remodelada l'any 1810. Sorba fou un dels llocs esollits pel comte Guifré el Pelòs per a consolidar la repoblació del Berguedà i la Vall de Lord, fent donació posteriorment d'aquestes terres al monestir de Ripoll l'any 888, especificant que eren terres de frontera a la marca del comtat d'Urgell. Juntament amb les terres el comte cedí el lloc de Suburbano amb l'església de Santa Maria i altres esglésies, entre les que figuraria la de Sant Miquel. Molt a prop s'han trobat restes de manifestacions eremítiques, que juntament amb les dues esglésies, demostren l'existència d'una activitat religiosa molt activa i antiga.</p> | 41.9655931,1.6642141 | 389312 | 4646819 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54138-foto-08132-34-2.jpg | Inexistent | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | No s'ha pogut accedir a l'interior de l'església, tot i que es pot veure l'interior des d'una petita finestra a la porta. Les clau de la casa les té el propietari de Can Soldevila, que viu a Serrateix. | 91 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54139 | Oratori rupestre de Sant Miquel de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-rupestre-de-sant-miquel-de-sorba | <p>SERRA VILARÓ, Joan (1922). Poblado ibérico de San Miguel de Sorba. Memoria de las excavaciones realizadas en 1920-1921. A 'Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades', nº 44. Madrid. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J., PADILLA, I., PAGÈS, M. (1981). Manifestacions eremítiques a les rodalies de la rotonda sepulcral de Sorba. “Quadren d'estudis medievals”, núm. 6, pàgs. 357-366.</p> | III-V dC | <p>Oratori rupestre excavat a una veta de roca arenisca en forma de bauma. A la cara de migjorn d'aquesta roca hi ha tallada una fornícula coberta amb volta de mig punt, de 1,40 m d'alçada, 1,32 m d'amplada màxima i 60 cm de profunditat a la part inferior i 110 a la superior. Està delimitada per un àmbit rectangular que, l'any 1922, encara conservava motllures excavades a la roca a banda i banda. A la part superior esquerra d'aquest àmbit pot llegir-se un epígraf en baix relleu format per quatre lletres capitals CRIS (T) U (S), que constitueixen l'inici d'una incripció epigràfica perduda pel desgast de la roca. Sobre la roca, damunt la fornícula, es conserven dos conjunts de tres forats disposats en forma de triangle separats entre 30 i 50 cm l'un de l'altre.</p> | 08132-35 | Sorba, turó de Sant Miquel | <p>La primera referència la trobem a la memòria d'excavació del poblat ibèric publicada per Mossèn Serra i Vilaró l'any 1922. Aquest recull la creença popular que en època de la invasió dels àrabs l'oratori (nomenat per ell columbari per la motllura que envolta la fornícula) amagava la imatge de Sant Miquel que actualment es venera en l'església construïda al turó. Posteriorment, els arqueòlegs del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona (BOLÓS, PADILLA, PAGÈS, 1981), consideraren que el rebaix és una modificació força moderna. L'atribució d'un origen tardo-romà podria estar recolzada per l'existència d'un poblament continuat des de l'època ibèrica fins els nostres dies al pobalt de Sant Miquel i als entorns. El jaciment pateix una degradació natural de la base de la roca que contribueix a la seva progressiva desaparició. A principis de segle Mossèn Serra Vilaró ja va observar la pèrdua de gran part de la inscripció, així com la caiguda de la part posterior de l'àmbit rectangular que delimitava la fornícula, i la part superior de la balma. De llavors ençà s'han perdut les motllures que delimitaven la fornícula, ja que actualment tan sols s'insinuen.</p> | 41.9645400,1.6630700 | 389216 | 4646703 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54139-foto-08132-35-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Any 1980: estudi en el context d'una prospecció arqueològica realitzada a la vall de l'Aigua d'Ora i promoguda amb el motiu de la possible construcció d'un embassament. Realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. Aquest oratori també és conegut com l'eremitori de Can Soldevila. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54140 | Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-codonyet | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII-XIX | <p>Església d'una sola nau, coberta a doble vessant, orientada a llevant i amb un campanar de planta quadrada adossat a la façana de ponent. El campanar té quatre obertures esbeltes d'arcs de mig punt adovellats i és cobert a quatre vessants. La façana és molt simple i fou edificada l'any 1834, amb l'anexió d'una porta amb llinda de pedra d'una sola peça, amb una creu simple i la data de la realització. Sobre la llinda el mur dibuixa un frontó triangular. Un petit òcul al centre de la façana coronat per una creu proporciona llum a l'interior. L'altar major dedicat a Sant Jaume és una obra del segle XIX restaurat després de la Guerra Civil de 1936, i que té dues fornícules laterals amb les imatges de Sant Marc i Sant Isidre. També es conserven algunes pintures i exvots interessants. Davant l'església hi ha el cementiri on s'enterraven els difunts de les cases dels entorns: ca n'Agut, cal Jordana, la caseta de l'Agut, ca l'Oucovat, cal Passavant, Comabella, i Duocastella (aquestes quatre darreres pertanyen al municipi de Navès).</p> | 08132-36 | Sorba | <p>Aquesta església era dedicada en un principi a Sant Cugat; formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà. L'any 993 el comte Borrell de Barcelona feia testament i cedia al monestir de Ripoll l'alou de Codonyet amb els seus termes, la seva església, i els delmes i primícies íntegrament (alaudes de Codoniero cum suos terminos et cum ipsa Ecclesia et decimis et primitiis ad integrum). L'any 999 el comte Miró comfirmava i ratificava al monestir de Ripoll l'alou de Codonyet i l'església de Sant Cugat que el seu pare Borrel havia cedit en el seu testament pocs anys abans. L'església de Sant Cugat de Codonyet devia estar vinculada a la parroquial de Santa Maria de Sorba des de la seva construcció; més tard, possiblement a l'edat moderna, canvià la seva advocació per la de Sant Jaume, segurament en ésser construït el nou edifici. L'any 1345 l'església constava com a parròquia (BALLARÀ, 1999), fet confirmat per les sepultures de pedra que hi ha al cementiri. És esmentada com a sufragània de l'església parroquial de Santa Maria de Sorba l'any 1757, quan el rector de Sorba, mossèn Carles Miralles, redactà la consueta (AS). A finals del segle XVIII l'església centrava un petit nucli de set cases, ja estava sota l'advocació de Sant Jaume i era sufragània de Santa Maria de Sorba.. Es celebra culte a l'església el diumenge sobre de Sant Jaume i el dia de la patrona, la Mare de Déu del Carme, dos cops a l'any.</p> | 41.9779549,1.6526061 | 388373 | 4648206 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54140-foto-08132-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54140-foto-08132-36-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54141 | Poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel-de-sorba | <p>SERRA VILARÓ, Joan (1922). Poblado ibérico de San Miguel de Sorba. Memoria de las excavaciones realizadas en 1920-1921. A 'Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades', nº 44. Madrid. SANMARTÍ, E. (1976). 'Breu aproximació a la ceràmica de vernís negre del poblat de Sant Miquel de Sorba'. A Cypsela, núm. 1, p. 125-128. TRIAS, G. (1967). Cerámicas griegas de la Península Ibérica. 1967. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (4). A L'Erol nº 23, pàgs. 45-47. (materials al Museu).</p> | -VI/I | <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades de poblat. Poblat ibèric situat al turó de Sant Miquel, a la riba dreta de la riera de l'Aigua d'Ora i a ponent de l'església de Santa Maria de Sorba. El poblat pren el nom de l'església romànica bastida al cim del turó i dedicada a Sant Miquel, i s'extèn per tot el pla superior del tossal ocupant un espai de 98m x 23 m aproximadament. Fou exacavat quasi totalment per Joan Serra i Vilaró entre 1920 i 1921, restant inèdit l'espai ocupat per la capella. En el mateix punt es conserva una important estructura arquitectònica d'època romana de planta rectangular i que també resta a mig excavar, que podria correspondre a una fortificació. La resta del jaciment es va trobar molt destruït i foren escasses les restes arquitectòniques localitzades. Tot el subsòl es troba ple de sitges excavades a la roca (163 sitges i dipòsits en total), circulars, ovalades i rectangulars, de les quals dues, per les seves característiques, s'han de considerar veritables subterrànis (una d'elles té una paret mitgera a l'interior i algunes estàn comunicades entre si mitjançant obertures circulars). Aquestes sitges es trobàven al subsól dels habitatges. La resta tenen una fondària que oscil·la entre els 80 i els 250 cm. Aquesta és la singularitat d'aquest poblament, la utilització de sitges durant tot el temps en que fou habitat, mentre que els dels voltants (Ansernera a Olius, Castellvell a Solsona) abandonaren les sitges després del segle IV aC, quan transformen els seus cultius i introduïren la vinya i l'olivera. A l'interior de les sitges aparegueren ceràmiques a mà datables entorn els segles VII-VI aC. La majoria va proporcionar ceràmica ibèrica i tan sols una contenia ceràmica romana. Per sobre del nivell de les sitges, al sector oriental del tossal, encara avui es poden observar restes de murs que evidencien una segona fase arquitectònica. Aquests murs constitueixen les úniques restes habitacionals d'època ibèrica i estàn adossats a un altre mur de tanca que Mossèn Serra va considerar un element de fortificació. Actualment tota la superfície del poblat es troba envaïda per la vegetació, especialment de pins, alzines i matolls. Es poden veure algunes de les sitges excavades a la roca, i part de les estructures descobertes als anys 20, amb paraments que es desmoronen. A les vessants i al peu del turó encara es recull ceràmica ibèrica, tot i que no gaire abundant. A la vessant sudest del turó s'observa, a mitja alçada, una estructura de punt rodó construïda amb pedra seca, la qual, a simple vista, no apareix associada amb material datable. Al sudoest es conserva un oratori rupestre del que també s'ha fet fitxa.</p> | 08132-37 | Sorba, turó de Sant Miquel | <p>La zona de Sorba fou un nucli d'assentament humà des de l'època dolmènica (calcolític) fins a la romanització passant per l'ibèrica. El poblat seria construït en època protoibèrica, amb una ocupació en època ibèrica relacionada amb les estructures arquitectòniques d'hàbitat seguida d'una ocupació romana, finalitzant al segle I aC. El poblat ibèric es trobava envoltat per una muralla sobre un turó al costat del riu, lloc on més tard fou edificada l'església de St Miquel de Sorba. Al peu del turó i del riu Aigua d'Ora es va formar en època romana un agrupament humà que donà lloc al topònim de Sorba (Sub Urbe, Suburbano). Sembla que l'església fou bastida aprofitant les restes d'una torre romana i sobre les ruïnes d'una necròpoli. (AAVV, 1985, pàg 27). Es poden distingir tres fases cronològiques continuades a partir dels materials conservats: I- fase protoibèrica, caracteritzada per ceràmiques acanalades i fetes a mà amb cordons corresponents a una cronologia del VII-VI aC, i relacionats amb les sitges. II- fase ibèrica, caracteritzada per ceràmica comú ibèrica, àtica, campaniana, monedes ibèriques, joguines d'argila que imiten ceràmica domèstica d'importació i una joia d'or que desaparegué del Museu de Solsona l'any 1936. Cronologia 450-50 aC. Fase relacionada amb la majoria de les restes d'estructures arquitectòniques i la fase de màxim esplendor. III- fase imperial romana, caracteritzada per ceràmica sigil·lata itàlica, sudgàl·lica i hispànica, a més de ceràmiques comunes ( s. I aC). Aquesta darrera etapa correspon a la destrucció del poblat pels romans, pel cònsul Ponci Cató l'any 194 aC. Durant les campanyes de sometiement dels Bergistans i Lacetans. El romans vàren aprofitar el lloc, van tapar les sitges i van edificar a sobre. Durant la dominació romana i abans de la destrucció sembla que el poblat va arribar a un important període de plenitud. Es conserven unes plaques ceràmiques decorades amb figures humanes i es generalitza l'ús de la moneda, de les que es van trobar 9 monedes tipus as de finals del segle II aC , amb caps humans a l'anvers i genets amb inscripció al revers. D'aquesta època també es conserven restes de terra sigil·lata romana, llànties, un ungüentari, eines de ferro, així com restes de teules i estucs amb estucs ornamentals de calç. A la memòria de Serra Vilaró (SERRA, 1922) es diu que també es van trobar una base i capitells romans, així com un forn de teules romanes a 100 m al nord-est del mas Soldevila. El poblat fou definitivament abandonat a finals del segle I aC. Cal assenyalar que de la memòria d'excavació (SERRA, 1921) es desprén que els materials no foren individualitzats estratigràficament ni discriminats segons la seva procedència. Tan sols la ceràmica de vernís negre va ser estudiada posteriorment per E. Sanmartí (SANMARTÍ, 1976), i la ceràmica grega de figures roges estudiada per G. Trias (TRIAS, 1967).</p> | 41.9649469,1.6647508 | 389356 | 4646747 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54141-foto-08132-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54141-foto-08132-37-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Any 1920: intervencions arqueològiques que afectaren a la quasi totalitat del jaciment realitzades per Mossèn Serra i Vilaró. Any 1980: estudi del jaciment en el context d'una prospecció arqueològica realitzada a la vall de l'Aigua d'Ora i promoguda amb el motiu de la possible construcció d'un embassament. Realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. Els materials extrets en aquesta excavació es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54142 | Tomba del Moro de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-moro-de-sorba | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 84. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75.</p> | Destruït | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Es tracta d'una cista formada per un vas de 2,40 m de llarg per 1,45 m d'ample, delimitada amb sis ortostats i una gran coberta. L'alçada màxima de la llosa nord és de 1,40 m. Actualment el sepulcre està enfonsat 0,90 m en el terra, sense poder precisar si originariament estava soterrat tot ell, ja que es troba enmig d'un camp. Hi foren sebollits dos individus. El crani d'un d'ells, disposat a la banda de sol ixent,tenia una pedra plana que li feia de coixí. Entre els viàtics que es van recuperar hi ha una vintena de punxons i espàtules d'os, la major part dels quals van aparèixer clavats verticalment al sòl d'argila de la tomba, com a manifestació ritual. D'altres, més pocs, van aparèixer junt a les falanges de les mans i dels peus. També es trobaren vuit geomètrics o puntes de sageta de tall transversal (tres trapezis i quatre triangles) de sílex blanquinós. Finalment alguns fragments de ceràmica feta a mà de parets grolleres i pertanyents, al menys, a dos vasos diferents. Un d'ells de pasta vermellosa i negra de cocció molt defectuosa. El sepulcre va ser excavat per Mossèn Serra i Vilaró l'any 1915, tot i que ja es trobava malmès. Els materials extrets a l'excavació es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 08132-38 | Sorba | <p>Al Neolític es van desenvolupar unes ideologies màgico-religioses que provoca uns ritus de culte als difunts molt important i diferenciat dels períodes anteriors. Així es van realitzar diferents sistemes d'inhumació: els sepulcres de fossa, els de cista i les coves sepulcrals. El sepulcre en cista és una caixa rectangular de lloses soterrades i amb la coberta a nivell del pla del terreny, a vegades cobertes amb un túmul de terra. Generalment eren enterraments col·lectius acompanyats d'aixovar divers. Segons explica Mossèn Serra Vilaró a la memòria d'excavació (SERRA, 1915), aquesta cista va ser violada en dues ocasions en el transcurs d'uns cinquanta anys: la primera va provocar el trecament d'una olla de ceràmica en busca d'or o monedes, i la segona (dos anys abans de l'excavació de Serra) va ser causada pels habitants de la casa de pagès propera (actual rectoria) que van utilitzar i trencar les lloses per fer l'enllosat de la cort de porcs del mas. Tot i així va ser excavada l'any 1915 extreient els materials i, el fet de trobar-se en mig d'un camp de conreu va provocar la seva desaparició paulatina.</p> | 41.9673100,1.6652900 | 389405 | 4647008 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. Hem trobat alguna referència a aquesta cista com a 'dolmen de Sorba'. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||
| 54143 | Cista vinya de la Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-vinya-de-la-cabana | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 91. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Cista excavada per Mossèn Serra Vilaró l'any 1915. Aquest ja va comprovar abans de l'excavació l'estat d'enderroc en que es trobava la cista ja que en trobar-se al bell mig d'una antiga vinya, la cambra es va utilitzar per guardar les aigües pluvials. A partir de les lloses es pot veure que es tractava d'un sepulcre rectangular de 1,50 m de llarg, 0,90 m d'ample i 0,70 m de profunditat cobert per una gran llosa de 1,80 m de llarg. En quant a l'aixovar, només es trobaren alguns fragments de ceràmica dipositats al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona. Es troba bastant degradat ja que les lloses estàn mogudes i es va fer una pared de pedra per la nova reutilització com a col·lector d'aigua.</p> | 08132-39 | Sorba | <p>Veure l'explicació sobre els enterraments neolítics a la fitxa nº 38.</p> | 41.9628700,1.6833400 | 390893 | 4646492 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54143-foto-08132-39-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A la fitxa de la Carta Arqueològica consta que el jaciment està destruït, cosa que no és certa. Es troba en un lloc de difícil accès al que hem arribat gràcies a la Sra. Teresa Comelles de cal Gili. La cista es troba en el mateix estat que la descripció que va fer Mossèn Serra Vilaró. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54144 | Cista del pla de la Pinassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-del-pla-de-la-pinassa | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. ROVIRA, J.; LÓPEZ, A.; SANMARTÍ, E. (1981). 'Excavacions a la cista del Pla de la Pinassa (Sorba, Montmajor, Berguedà)'. A Información Arqueológica, núm. 36-37, p. 155-161.</p> | IV-III aC | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Es tracta d'un monument megalític ubicat en un paratge planer travessat per un camí que parteix de Sorba i que segueix el curs del riu, a 2 km de l'església de Santa Maria i situat al marge dret del camí a l'inici d'un pendent pronunciat que va a morir al llit del riu. Es tracta d'una cista aixecada en pedra de marès que conserva, tot i que desplaçades del seu lloc, la totalitat de les lloses que la formaven: la llosa de capçalera,trapezoïdal, que es troba adossada a l'argila retallada disposada de cara al nord-est. Pel seu costat sud es recolza a l'acabament de la llosa lateral sud-est, que té una longitud aproximada de 1,50 m i que també es troba adossada al terreny natural retallat verticalment. La llosa lateral nord se situa a l'altre costat, abatuda al terra per la seva cara externa. Originariament estava disposada sobre quatre pedres rectangulars col·locades de forma esglaonada en el límit de l'àmbit de la cambra. La llosa de cobertura, de considerables dimensions, es troba partida en dos i col·locada damunt l'ortostat lateral nord. La sepultura era tancada pel seu costat sud-est per una altra llosa que actualment es troba desplaçada darrera la llosa lateral sud-est i coberta d'argila. El túmul s'adapta a la topografia del terreny, aprofitant el pendent natural del costat sud-est i del nord.</p> | 08132-40 | Sorba | <p>Al Neolític es van desenvolupar unes ideologies màgico-religioses que provoca uns ritus de culte als difunts molt important i diferenciat dels períodes anteriors. Així es van realitzar diferents sistemes d'inhumació: els sepulcres de fossa, els de cista i les coves sepulcrals. El sepulcre en cista és una caixa rectangular de lloses soterrades i amb la coberta a nivell del pla del terreny, a vegades cobertes amb un túmul de terra. Generalment eren enterraments col·lectius acompanyats d'aixovar divers. L'any 1927 Mossèn Serra Vilaró publicà la primera notícia detallada sobre aquest monument, publicant una planta esquemàtica de la sepultura acompanyada d'una fotografia. Pels volts de l'any 1915 efectuà el seu estudi. En aquell moment ja es trobava excavat, ja que havia estat violat en èpoques anteriors i ell tan sols va trobar dos fragments informes de ceràmica feta a mà i un fragment de cràmica vidriada del segle XVIII. L'any 1980 el monument fou redescobert per arqueòlegs de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, en el decurs d'una prospecció arqueològica efectuada a la vall. L'any següent, aquests mateixos arqueòlegs iniciaren una nova intervenció arqueològica per tal de reexcavar totalment el seu interior, prospectar l'entorn i efectuar l'aixecament planimètric de la sepultura. L'excavació tan sols va proporcionar un còdol amb senyals de fregament intencionat i tres petits fragements de ceràmica, dos dels quals eren fets a mà i el tercer a torn. L'estat de conservació que presentava l'any 1981 és el mateix que presentava la fotografia de Serra Vilaró i el mateix que presenta en l'actualitat, tot i que més cobert de matolls i el creixement de la vegetació podria afectar, en un futur proper, la situació de les lloses.</p> | 41.9612000,1.6702800 | 389808 | 4646323 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54144-foto-08132-40-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Any 1915: excavació realitzada per Mossèn Serra Vilaró. Any 1980: prospecció aqrueològica realitzada a la vall de l'Aigua d'Ora i promoguda amb el motiu de la possible construcció d'un embassament. Realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. Any 1981: excavació d'urgència realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. Els materials extrets a l'excavació de Serra i Vilaró es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, mentre que els de la excavació feta al 1981 es troben al Museu Arqueològic de Catalunya. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54145 | Cista de ca n'Agut I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-ca-nagut-i | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75.</p> | Destruït | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Cista megalítica situada en un camp prop de la casa de Ca N'Agut. Tota la informació existent, fins i tot la ubicació, es redueix a la que ofereix Mossèn Serra Vilaró (SERRA, 1927). Va ser excavada per ell pels volts de l'any 1915. Tan sols proporcionà els ortostats que delimitaven la cista, dos dels quals sortien a flor de terra enmig del camp. La coberta no es conservava. La profunditat del vas funerari era de 0,60 m respecte al sòl. No va aparèixer cap os i l'aixovar trobat es reduïa a alguns fragments de ceràmica, alguns d'ells força gruixuts (podrien pertànyer a un vas gran).</p> | 08132-41 | Sorba | <p>Actualment ja no existeix. Els propietaris de la casa creuen que es va desmuntar per facilitar el conreu i que les lloses de la cista, un cop traslladades, es van incorporar a la valla que tanca el petit cementiri annex a l'església. Una de les lloses té una creu gravada, potser feta en època medieval.</p> | 41.9772111,1.6536897 | 388461 | 4648122 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54145-foto-08132-41-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. El dibuix de la planta i la reconstrucció proposada va ser feta per Serra Vilaró. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54146 | Cista de ca n'Agut II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-ca-nagut-ii | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | -II/V | <p>Jaciment a l'aire lliure. El jaciment es situa a llevant de la pagesia de ca N'Agut, en un camp de conreu de cereals localitzat al costat sud del camí que, procedent del mas de l'Hostalet, arriba fins a ca n'Agut. Aquest jaciment està situat sobre un aflorament de roca arenisca on, anys enrera, caigué un bloc amb un retall de forma antropomorfa que, segons el propietari del mas, responia a una sepultura. El mateix pagès informà que sovint s'hi recollien pedres i terrissa prehistòrica (això és el que diu la Carta Arqueològica). La prospecció que es va realitzar va permetre constatar la presència de fragments de tegula romana. Actualment està format pels diferents ortostats situats de forma desigual i amuntegats.</p> | 08132-42 | Sorba | <p>El jaciment va ser documentat a la Carta Arqueològica de Catalunya al ser notificat per propietari de la masia i per referències orals d'aquest. Es va procedir a una prospecció de la zona en fer la Carta, però en aquesta no consta l'any de la prospecció.</p> | 41.9770300,1.6541800 | 388501 | 4648102 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54146-foto-08132-42-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54147 | Túmuls de Sorba Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumuls-de-sorba-vell | <p>RIU, M. (1999). 'El martyrium de Sant Eudald, a Sorba'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31.</p> | <p>Jaciment a l'aire lliure. L'accés al jaciment s'efectua des de Santa Maria de Sorba, on es pren una pista forestal que va fins a la casa de La Cabana. Poc abans d'arribar a la casa es pren una altra pista cap al sud (a la dreta) que cal seguir uns 600 m. El jaciment es troba a banda i banda de la pista, entremig de bosc de pi i matolls. Es tracta d'un conjunt de túmuls o apilaments de pedra de mida mitjana i homogènia, de planta aproximadament circular i d'uns 5 m de diàmetre. Hi ha algun de forma més allargada, amb 7 m de diàmetre i amb una alçada aproximada d'un metre. En total s'han observat cinc túmuls diferents.</p> | 08132-43 | Sorba, serrat de la Guillema | <p>L'any 1981, durant la prospecció arqueològica que es va realitzar a la vall de l'Aigua d'Ora es van interpretar com restes de cabanes d'època possiblement moderna, tot i que aquesta atribució és difícil, ja que no es conserva material en superfície i la teula és del tot absent. El túmul més gran, de forma allargada i una 7 m de diàmetre, ha estat objecte d'una intervenció furtiva ja que es van aixecar les pedres del centre fins arribar quasi al sòl o base, on s'observen algunes lloses força irregulars que contrasten amb les pedres força homogènies que conformen el túmul. Ni les mesures de les lloses ni la seva disposició no semblen indicar que es tracti d'un jaciment prehistòric, tot i que caldria comprovar-ho arqueològicament. Segons Manuel Riu (RIU, 1999) es podria tractar d'un vilatge de l'edat del bronze, format per cabanes de planta circular reduïdes actualment a munts de pedra i que seria l'habitatge més antic d'aquesta zona.</p> | 41.9584300,1.6775100 | 390402 | 4646007 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54147-foto-08132-43-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Any 1980: prospecció arqueològica realitzada a la vall de l'Aigua d'Ora i promoguda amb el motiu de la possible construcció d'un embassament. Realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54148 | Sepulcre de Sant Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-sant-grau | <p>Lloc d'enterrament aïllat. S'accedeix des de la nova carretera de Cardona a Santa Llúcia (Navès). Al arribar a la casa Ballarà cal prendre el camí que passa per davant d'aquesta i baixa fins la rasa. Un cop travessada, a la banda esquerra del camí hi ha un camp conreuat, vorejant aquest s'arriba a un bosquet on es troba la pedra que, segons el senyor Eudald Ballarà, de la casa del mateix nom, formava part d'un sepulcre. Aquest senyor desconeixia on era el material del sepulcre, si és que n'hi havia, ja que sempre recordava haver-lo vist buit.</p> | 08132-44 | Sorba | 41.9580800,1.6482100 | 387973 | 4646006 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest jaciment va estar identificat en fer la Carta Arqueològica de la zona. Es desconeix l'any de la prospecció ja que no consta a la Carta Arqueològica, ni l'arqueòleg que ho va fer. Tan sols es conserva una llosa. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||||||||
| 54149 | Ca n'Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nagut | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> | XVI-XVIII | <p>Aquesta casa de pagès es troba a prop de l'església i cementiri de Sant Jaume de Codonyet, formant conjunt amb la casa Jordana, propietat de ca n'Agut. És un edifici de planta basilical, cobert a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. És una casa de planta, dos pisos i golfes. Com moltes cases catalanes, la façana té l'eix de simetria descentrat respecte a l'ordenació de les seves obertures, ja que les finestres i balcons estan situats al costat de dos finestrals (un a cada pis) a modus d'eixida, adovellats i d'arc de mig punt rebaixat, que es troben desplaçats cap al costat dret de la façana. El finestral del segon pis actualment es troba tapiat. La porta, adovellada i d'arc de mig punt es troba a l'interior, ja que la casa va ser ampliada per la façana fent una eixida i obrint a la planta l'accès amb volta de canó. L'interior està distribuït en tres crugies perpendiculars a la façana i s'observen les ampliacions: el primer edifici estaria situat al centre i al costat de tramuntana, creixent primer cap el costat de llevant construint dues voltes de canó paral·leles entre elles i amb la façana, amb les pedres posades a plec de llibre; després s'amplià pel costat de ponent, construïnt una sola volta perpendicular a les dues anteriors. Finalment es va afegir el cos de l'eixida davant de la façana i la porta principal amb una volta a cada crugia. Davant de la casa, amb ajuda d'altres coberts, es tanca el recinte de l'era a modus de baluard. A la sala es conserva una llinda amb la data 1756 i adhosada al mur de NW hi ha una antiga tina de cairons dins d'una edificació.</p> | 08132-45 | Sorba | <p>Aquesta seria una de les cases antigües de Sorba, tot i que no es conserva documentació medieval que faci referència. Al Fogatge de 1553 s'esmenta a Berthomeu Agut a Sorba i Codonyer, collecta de Cardona (IGLÉSIAS, 1979). La casa s'esmenta a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles. Figura al 1766 com casa major delmera (aquella que més produïa de cada parròquia i que havia de lliurar el delme a la hisenda reial) tal i com es recull a L'Excusado de les parròquies del Solsonès i Berguedà (PLANÈS, 1985). El subarrendatari era Josep Farguell, negociant. El cultiu de la vinya es fa evident en les restes que es conserven: una premsa de vi a l'interior de la casa, la base de pedra d'una premsa de grans dimensions (2m de diàmetre), i dues tines, una al costat de la casa i una altra molt propera.</p> | 41.9774025,1.6531847 | 388419 | 4648144 | 1553 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54149-foto-08132-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54149-foto-08132-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54149-foto-08132-45-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A l'era de davant de la casa es conserva un sarcòfag de pedra allargat, que medeix 1,50 m, i que possiblement s'extreiès del cementiri veí. No es fa fitxa perquè es desconeix el seu orígen i utilitat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54150 | Cal Taulé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taule-1 | XVIII | Fa poc temps que s'ha reajuntat la pedra de les parets i s'ha consolidat tota la casa afegint alguns garatges per la part de migdia. | <p>Masia que es troba molt a prop de l'església de Santa Maria de Sorba, a la vessant nord d'aquesta. És una construcció que respón al tipus de masia clàssica, de planta rectangular, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est. Té planta baixa, un pis i golfes que fins fa pocs anys eren obertes a modus d'assecador. Aquesta casa va ser ampliada pel costat de migdia, amb l'obertura d'una eixida a les golfes. Totes les portes i finestres son allindades amb pedra. La porta principal és d'arc sdovellat rebaixat amb les dovelles dels encaixos laterals una mica desplaçades cap a l'interior, de manera que fa l'efecte de que l'arc estigui descavalcat. A la dovella central hi ha la data 1711. A una de les finestres del costat de migjorn, a la zona que va ser ampliada, hi ha la data 1755 i un 8 entre parèntesis.</p> | 08132-46 | Sorba | <p>Cal Taule és una casa construida a inicis del segle XVIII per un Reig de Linya (Navès). Els Reig de Linya tenien 4 fills, a tres d'ells els van donar el dot que consistia en uns diners i unes terres a la zona de Sorba. Cada un d'ells es va construir una casa: cal Taulé, l'Hostalet i ca l'Oucovat. La darrera no existeix i tan sols restes poques runes. La casa s'esmenta a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles. Actualment encara es conserva el cognom Reig.</p> | 41.9695338,1.6656732 | 389440 | 4647254 | 1711 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54150-foto-08132-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54150-foto-08132-46-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un dels germans Reig de Linya (Navès). | A la casa es conserven diferents elements: una senyalització de camí esculpida en pedra i que posa 'Camí particular de carro, any 1911', que marcava el camí que es va fer entre l'església i el molí de Sorba; una pedra de molí circular, molt possiblement ibèrica i procedent del veí jaciment ibèric de Sorba, d'uns 40 cm de diàmetre, amb un forat al centre i de pedra aglomerat; una pedra de molí circular, també ibèrica, de 35 cm de diàmetre, amb un forat al centre i dues motllures diametralment oposades, que es va trobar llaurant un camp proper a la casa; un quart de mola moderna de pedra que s'ha utilitzat per enllosar el passadís d'entrada a la casa; un sarcòfag de pedra, del que es fa fitxa a part. El topònim Taulé pot estar relacionat amb el fet que el pare i l'avi de l'actual propietari es dedicaven a fer teules i maons en el forn de ca n'Estruc. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||
| 54151 | Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballara | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. Documentació de la casa.</p> | XI-XVIII | <p>Casa que correspón a una de les tipologies clàssiques i alhora més antiga: planta rectangular, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana que és orientada a llevant; de planta baixa, dos pisos i golfes. Aquesta estructura és la que permet més modificacions a la casa i així ho manifesta, ja que el cos més nou s'obre a migdia on, a finals del segle XVIII, s'hi construí un annexe amb un pis de galeries d'arc de mig punt de maó amb una terrassa al nivell superior. El cos bàsic de la masia manté la tradicional sala al centre, mantenint així la planta basilical, molt curta. La casa es troba enlairada dalt d'un turó i adaptada perfectament al terreny de manera que la planta baixa de la cara de ponent correspón al primer pis de llevant. La part més antiga es troba al costat de llevant i està construida sobre una roca que forma una petita bauma a l'interior de la casa. Aquest cos es troba flanquejat per dos arcs diafragma apuntats que suporten l'estructura del primer pis. Més andavant la casa es va ampliar afegint un cos al costat de migdia i un altre al de ponent, en aquest es va obrir la porta principal adovellada i d'arc de mig punt, que actualment es troba a l'interior de la casa, i es va construir un arc de mig punt diafragma que suporta l'estructura del cos de migdia. Sobre aquesta base, entre els segles XVII i XVIII es va construir la sala i habitacions del primer pis, tal i com mostren les llindes de les portes: 1682, 1742, 1770, 1798. La sala destaca pel tipus d'obra amb la que està construida, de grans carreus ben alineats i ben disposats. En ella es conserva una fornícula amb una imatge barroca de la Mare de Déu del Roser. Posteriorment, entre els segles XIX i XX es van afegir dos cosos més al costat de ponent i un seguit de coberts que tanquen la casa per davant i per darrera.</p> | 08132-47 | Sorba | <p>Aquesta casa és una construcció de diferents èpoques. La informació més antiga és de l'any 1073, en un document de Sant Grau en el que es fa referència a ballarà com a límit, i conservat a l'Arxiu Diocesà d'Urgell. La primera referència directa és de l'any 1089, el testament de Guillem Arnau, propietari de Ballarà (Arxiu Diocesà d'Urgell). L'any 1093, Berenguer Isarn fa donació al monestir de Ripoll de la meitat de la fortalessa de Ballarà (fortitudine de bellarano), tal i com consta a un pergamí que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Això mostra que aquesta casa seria en els seus incis una casa fortificada que al segle XI estava sota la senyoria del monestir de Ripoll (BACH, 2002). Malgrat que l'estructura general és moderna, la casa es va construir aprofitant una antiga construcció que conserva alguns elements. Es conserven alguns documents en pergamí des del segle XIV (1330, 1355, 1430, 1488). La casa s'amplià entre 1669 i 1798. A finals del segle XVIII o inicis del XIX, s'amplià afegint l'anexe de migdia. Al fogatge de 1553 Macia Bellera era consol del lloch de Sorba i Codonyet, fent ell el fogatge. La casa s'esmenta a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles, com una de les cases de la parròquia de Sorba que havien de pagar a l'església anualment els delmes i les primícies que li corresponien. Històricament ha estat una de les cases més importants de la zona de Sorba.</p> | 41.9589476,1.6512214 | 388224 | 4646098 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54151-foto-08132-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54151-foto-08132-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54151-foto-08132-47-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els propietaris conserven un fons documental relacionat amb la casa. També conserven una col·lecció d'eines i maquinària agrícola antiga amb la que han fet una exposició privada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54152 | Cal Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soldevila | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIV | En perill d'enfonsament ja que s'ha aixecat la teulada | <p>Masia de planta basilical i d'estructura clàssica, amb el carener perpendicular a la façana i coberta a doble vessant amb la façana oberta a migdia. És un edifici d'estructura molt massissa, construida amb grans blocs de pedra disposats en filades horitzontals molt ben estructurades, amb planta baixa, un pis i golfes. Destaquen dos contraforts al costat dret de la façana principal i la porta adovellada de grans dimensions situada al costat esquerre. A la façana hi ha un seguit de forats entre les pedres disposats en tres filades horitzontals i que possiblement corresponguin a les bigues interiors o s'utilitzèssin per subjectar les bastides en el moment de la construcció. Davant d'aquesta façana hi ha un petit mur que tanca a modus de baluard. Darrera de la casa hi ha un cobert de grans dimensions de planta allargada, amb dos pisos i teulada a dues vessants i en el que destaca l'estructura d'arcs de mig punt del pis que actúa com assecador i que li dona un aspecte molt característic. L'interior de la casa es divideix en dos cossos paral·lels a la façana. En el que es troba entrant per la porta hi ha l'escala de pedra en angle que puja al pis i una quadra al costat dret; el cos de darrera està separat per un doble mur que forma una cambra d'aire d'un metro. Al costat dret d'aquest cos hi ha un arc diafragma al mig que proporciona amplitud a l'estança. El pis està pràcticament enfonsat i no es pot accedir. La casa està construïda en un lloc elevat que permet visibilitat del vessant sud i sobre roca.</p> | 08132-48 | Sorba | <p>L'estructura d'aquesta casa denota la seva antigüitat, tot i que no podem assegurar el moment incial de la seva construcció. Possiblement dati dels primers segles baix-medievals, tenint en compte la imponent estructura dels murs, similars a les cases fortes d'aquesta època, amb estructura quadrangular i massissa. Al Fogatge de 1553 s'esmenta a Matheu Soldevila a Sorba i Codonyer, collecta de Cardona (IGLÉSIAS, 1979). Al segle XVIII era una de les masies importants de Sorba, que ja es esmentada a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles. Sovint s'esmenta la veïna església de Sant Miquel, amb el nom de Sant Miquel de Soldeviles, actuant com a capella de la casa. L'antigüitat del lloc és palesa en les restes del poblat ibero-romà que es troba molt a prop i que va donar orígen al lloc: Sub urbano.</p> | 41.9657965,1.6609364 | 389042 | 4646846 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54152-foto-08132-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54152-foto-08132-48-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El propietari de la casa conserva la clau de la capella de Sant Miquel. El topònim Soldevila pot significar sota la vila, ja que es troba sota l'antiga vila de Sorba. | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54153 | Cal Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gili-0 | <p>Mn. Miquel Miralles. Consueta de Sorba, 1757. Arxiu Diocesà de Solsona.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia veïna de l'església de Santa Maria de Sorba. Es troba formant un conjunt de cases junt amb la casa Estruch i les cases Cavallé i cal Mestre. És de planta basilical amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia i amb coberta a doble vessant, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana de tramuntana és pròpia de les masies del segle XVIII, amb una eixida de dos arcs de mig punt al primer pis, una altra igual al segon pis i una disposició totalment simètrica pel que fa a totes les obertures d'aquesta elegant façana. La masia és de planta basilical amb tres crugies, tot i que té una forma trepazoidal la planta ja que el mur del costat de migdia està desviat respecte a l'eix de simetria. La façana principal s'obre a ponent, es ella hi ha la porta principal d'arc de mig punt edovellat, una finestra centrada al primer pis amb la llinga gravada amb la data 1649, i dues finestres al segon pis, un d'elles al centre de simetria. A la planta baixa s'obren espitlleres a tot el volt de la planta baixa. En aquesta hi ha un celler a l'angle NE cobert amb volta de canó. L'accés al pis es realitza a través d'una sólida escala de graons de pedra. La sala es troba ubicada a la crugia central, amb habitacions a cada costat, i al fons s'obre una eixida amb dues portes amb llindes de pedra. Una porta la inscripció: JOSEPH Y MARGAYDA GRA, i l'altre la data 1782, una creu i el crismó. No conserva cap altre element històric al seu interior, tot i que cal resaltar els grossos carreus amb els que estan construïts els murs de la casa i que es veuen a l'interior de la planta baixa.</p> | 08132-49 | Sorba | <p>Aquesta casa possiblement fou construida al segle XVII, tot i que reaprofitant una estructura anterior que denota una possible casa forta bastida amb grans carreus ben escairats i amb espitlleres a la planta baixa. El 1649 es reconstruiria el primer pis, tal i com indica la llinda de la finestra de la façana i el tipus d'aparell realitzat amb pedra més petita i disposada arbitràriament. L'any 1796 la casa pertanyia a Gili Jordana de Codonyet i aquest ven el mas a Armenter Franch; en aquesta època el mas es deia cal Guillema i abans mas Costa del Gra. La casa conserva poca documentació, entre la que es troba aquest contracte de compra-venda. Gili Jordana surt esmentat al fogatge de 1553 i possiblement seria propietari d'aquesta casa des dels seus origens. És esmentada a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles.</p> | 41.9675974,1.6689215 | 389706 | 4647036 | 1647 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54153-foto-08132-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54153-foto-08132-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54153-foto-08132-49-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els actuals propietaris conserven alguns documents de finals del segle XIX i inicis del XX referents a la casa, a més d'un document de compra-venda de 1796. No s'han documentat a part per que són una quantitat molt minsa. L'actual nom de la casa procedeix dels actuals propietaris que ho són des de finals del segle XIX. A prop de la casa hi ha un forn de fer obra. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54154 | Ca n'Estruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc | <p>DANÉS, J. (1933). 'Gènesi de l'estructura arquitectònica de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | XVII-XVIII | <p>Ca l'Estruc es troba molt a prop de l'església de Santa Maria de Sorba. La seva estructura correspón a l'esquema més tradicional dels que van ser classificats per Danès (1933) i que correspón a les cases construïdes al segle XVII: planta rectangular amb esquema basilical, carener paral·lel a la façana principal que està orientada a migdia i coberta a dues vessants. De planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana es poden observar dues fases constructives: una més antiga al costat esquerre i en la que destaca un parament fet amb blocs de pedra més grossos que la resta i en el que s'obre una espitllera; la casa va crèixer cap al costat dret, obrint una nova porta d'arc rebaixat que actua com a eix de simetria, ja que els balcons estan disposats a sobra d'aquesta porta i a cada costat. La llinda del balcó central porta la inscripció: JOSE PARERA I CASAS 1887. Destaca una eixida tapada al costat esquerre formada per dos arcs de mig punt. La casa té una capella familiar integrada dins el cos de la casa que a l'exterior queda palesa per les obertures d'una finestra geminada de petits arcs apuntats de tradició renaixentista, situada al segon pis. A l'interior, la casa està dividida en cinc crugies perpendiculars a la façana i que a la planta baixa estan cobertes amb volta de canó. La central és més ample que les quatre laterals que es reparteixen dues a cada banda. S'accedeix a la sala a traves d'una escala de pedra ampla. La sala destaca per les grans proporcions, tan de longitud i amplada com d'alçada del sostre. A ella s'obren les habitacions i trobem varies llindes amb dates e incripcions (ATONIA STRUCH 1707; TAREZA ASTRUCH), així com una petita capella encastada a la paret i el rellotge. La banda esquerra de la sala és coberta amb volta de canó al primer pis, fet poc freqüent en aquest tipus de cases i degut possiblement a que es tracta de la part més antiga de la casa. Davant la casa i formant angle amb aquesta, trobem a cada costat la pallisa i les corts, quedant tot el conjunt tancat per un baluard i un mur construits al segle XVIII; s'accedeix a través d'una porta de ferro entre dos pilars. L'era queda davant d'aquesta entrada i davant d'ella s'aixeca una altre cort i el femer cobert amb volta de canó, tot obra de finals del segle XIX.</p> | 08132-50 | Sorba | <p>Ca N'Estruch va ser construida durant la segona meitat del segle XVII sobre una altra casa anterior, possiblement del segle XIV. La casa ha estat fruit de diferents obres de remodelació i ampliació realitzades pels diferents hereus. Al 1720 una pubilla, Magdalena Estruch, es va casar amb Josep Parera. Aquest fet va fer modificar el cognom que a partir d'aquest moment serà Parera, i que encara es conserva actualment. En aquesta època es fan obres de remodelació a l'interior de la casa. La masia surt esmentada a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles, com a pagadora dels delmes i primicies que corresponien a l'església de Santa Maria de Sorba. Al 1887 Josep Parera i Casas es va casar amb Dolors Rosas de can Riera de Sagàs, pubilla que va venir amb molts diners que va invertir en la casa i va fer més obres de reforma a l'interior, a la façana i va construir la major part dels estables i pallises del voltant. Era una de les cases més importants de Sorba i tenia moltes propietats fonamentalment en terres, a més del Molí de Sorba.</p> | 41.9673082,1.6687470 | 389692 | 4647004 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54154-foto-08132-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54154-foto-08132-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els propietaris conserven un important fons documental de la casa des del segle XVI que es documenta a part. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54155 | Molí de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sorba | <p>BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketrés Ed. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PALAU RAFECAS, Salvador ('El Galo') (1997). Els molins fariners del riu Aiguadora. Associació cultural Revista de La Segarra. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVI | <p>El molí de Sorba està situat a la riba del riu de l'Aiguadora, que neix als Rasos de Peguera i desemboca al Cardener molt a prop de Cardona. És aquest un dels molts molins moguts per l'aigua d'aquesta riera i l'únic que es troba al terme de Montmajor. Esta format per un conjunt d'edificis: el propi molí, l'edifici on hi havia el molí d'oli i uns coberts davant la casa. La casa-molí és de planta quasi quadrada, amb planta, pis i golfes i cobert amb teulada a dues vessants, amb la porta principal orientada al sud. Perpendicular a aquest edifici, per la part de darrera hi ha l'estructura de l'edifici on hi havia el molí d'oli i que actualment és descobert ja que un incendi fortuït va fer malbé la teulada i la premsa. En l'angle que fan els dos edificis a la banda nord, es troba la bassa, que proporcionava moviment a quatre rodets diferents que es troben en quatre cacaus o carcavàs en forma de túnel amb volta de canó que encara es poden veure al cantó de llevant davant la riera. Els cacaus es troben agrupats de dos en dos, cada un d'ells servia a un dels molins: molíns de gra, molí de farina, escairador i després turbina, molí de les olives. A la planta baixa de la casa, dividida en tres crugíes, i a la zona central que és l'accés principal, es conserva l'estructura sencera d'un del tres molins que hi havia en aquest lloc, amb la mola, la tremuja, la tapa de la mola, la cabra i la farinera que és feta amb un bloc de pedra tallada. Fins fa pocs anys hi havia dues moles per fer farina d'ordi pel bestiar i una altre de blat per fer-ne pa amb moles de la Ferté que feien la farina més fina. Davant del molí que queda hi ha la mola sotana encastada al terra d'un dels molins de gra que es va utilitzar per muntar unes politges que movien la maquinària de la ferreria i amb una dinamo i un alternador feien llum per tres o quatre cases de la zona durant la nit (quan el molí no funcionava). Més tard es va instal·lar una turbina Francis per donar llum a la casa i a la botiga, utilitzant el rodet del molí escairador. En aquest mateix espai havia hagut un molí escairador del que encara en guarda la mola volandera, mentre que la mola de l'escairador està soterrada a l'exterior davant de la façana. Tota aquesta estructura era moguda amb dos rodets. Destaca un gran arc de pedra de mig punt rebaixat que divideix l'estança en dues parts i alhora contribueix a fer més ample l'espai. A la crugía de l'esquerra hi ha la ferreria, que conserva totes les eines, a més del fornal, les moles, l'enclusa, i l'instal·lació de politges que transmetien energia a les diferents màquines del ferrer. Convé destacar que la ferreria es conserva intacta, complerta i en molt bon estat degut a l'atenció dels habitants del molí, ja que va ser el pare de la senyora el que va instal·lar la ferreria. A la crugía de la dreta es conserva l'antiga botiga que havien portat els moliners, amb la taula, postades i diferents elements, ja que aquí es venia el gra, la farina, altres queviures i a més feia de bar de la zona. Al pis hi ha la vivenda. A l'edifici annex, al que s'accedeix per la botiga, hi havia l'antic molí d'oli. Encara es conserva el molí amb el vas de pedra i la mola de forma cònica, així com diferents compartiments d'obra on es guardaven les olives per les diferents cases, les portadores de fusta i el braç de la premsa. Degut a l'incendi que patí l'edifici, es va quedar sense teulada i això ha provocat que el braç de fusta de la premsa s'hagi fet malbé, tot i que es pot observar les seves importants dimensions. A fora es conserven diferents tipus de pedres de mola, la majoria del país i una de francesa (La Ferté), i també una de tronc cònic que era del molí escairador. Al terra de la planta baixa s'han aprofitat les moles velles per fer l'enllosat, així com al passadís exterior de la casa. A la façana hi ha esculpit l'any 1873, corresponent a alguna ampliació. La resclosa del molí és a sota de la casa Comabella, municipi de Navès.</p> | 08132-51 | Sorba | <p>El molí pertanyia a la casa ca L'Estruch, tot i que no sabem si ja existia a l'edat mitjana. A prop hi ha la casa de cal Molner, topònim probablement derivat de muliner, casa que ja existia al 1600 i en la que probablement vivia el muliner del molí de Sorba ja que aquesta casa no és un molí. El paborde de Berga, actuant com a senyor feudal, va fer un contracte d'arrendament amb el rector de Sorba, mossèn Cervertí, prorrogant el que tenia amb el pare del rector Guillem, el 1312. Li cedeix el mas de Sorba, que seria la rectoria, i els molins del terme. Estaven sotmesos a la motllura els homes de Sorba, de Gargallà, de la Serra de Fígols, del Quer de Lluelles i de Vidal de Sant Feliu. Al fogatge de 1553 a Sorba hi ha Joan Moliner, que seria el del molí de Sorba, així que ja hem de suposar que existia en aquesta època. L'any 1933 s'instal·là com a moliner i ferrer el pare d'Adelina Cabot, actual estadant del molí; abans hi havia hagut altres moliners de la família dels Bessa de Cardona i Puig Reig (Bessa del Vilar d'Avià). Adelina Cabot va fer anar el molí fins fa 25 anys, moment en que ho va deixar perquè s'havia de canviar el rodet del molí i el propietari va pensar que no valia la pena.</p> | 41.9708739,1.6650240 | 389389 | 4647404 | 1553 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54155-foto-08132-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54155-foto-08132-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54155-foto-08132-51-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut a que els actuals estadants i antic moliners marxaràn en breu, caldria concienciar als propietaris de la importància de conservar tot el conjunt del molí, així com aprofitar la memòria de la Sra. Adelina Cabot, actual habitant i antiga molinera, per tal de reconstruïr el molí de les olives. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54156 | Creu de pedró de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-maria-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>És una creu grega de ferro amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit. Es troba situada davant de la porta principal de l'església i delimitada amb un sócol de pedra al seu voltant a modus de graonada.</p> | 08132-52 | Sorba | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9684330,1.6653033 | 389408 | 4647133 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||||||
| 54157 | Creu de terme de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Creu de terme situada al peu de la carretera local que porta a l'església de Santa Maria de Sorba. És una creu de ferro situada sobre un peu de ciment i que medeix uns dos metres i mig d'alçada total. La punta dels tres braços tenen forma trilobulada, tot i que l'estructura general és molt senzilla. Al centre dels braços hi ha dos cercles concèntrics dels que surten punxes a modus de raigs i al centre porta la inscripció: MISSIÓ 1931.</p> | 08132-53 | Sorba, a prop de l'església de Santa Maria | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. La creu de terme de Sorba indicaria el lloc on es situava el nucli del municipi, al costat de l'església parroquial. Aquesta és una creu que va ser aixecada en els anys de la posguerra, en record de les missions, i per tant és una mostra de la pietat popular.</p> | 41.9673960,1.6646917 | 389355 | 4647019 | 1931 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||
| 54161 | Creu de pedró de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-andreu-de-gargalla | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Creu llatina de ferro amb l'extrem dels braços exvassats. Està situada sobre un peu de pedra format per dos cossos, l'inferior en forma de pilastra rectangular de base quadrada i amb motllures recordant quatre columnes agrupades en parells, i sobre aquestes un troc de piràmide invertida amb un lleu relleu lineal a la part superior dels costats. Es troba situada al costat esquerre de la façana de l'església de Sant Andreu de Gargallà, tot i que fa uns anys es trobava situada més al sud, al davant d'un cobert de Cal Plans.</p> | 08132-57 | Gargallà | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, per Sant Isidre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9708360,1.6998554 | 392275 | 4647356 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La seva visibilitat és bastant dolenta, ja que s'han instal·lat les bústies a les dues parets de darrera de la creu que fan angle recte, i per què queda molt arraconada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||||||
| 54162 | Creu de terme dels Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dels-rasos-de-peguera | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Aquesta creu, també coneguda com la Creu del Cabrer, es troba al cim dels Pasos de Peguera, marcant el límit entre els municipis de Montmajor i Castellar de Riu. És una creu de ferro, d'una alçada considerable, situada sobre un peu format per una muntanya de roques. La creu de els braços laterals més curts que el central, i sobre ella hi ha la imatge de Crist.</p> | 08132-58 | Canals de Catllarí | <p>Les creus de terme es posàven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant els seus límits, tal i com indica el nom. La creu de terme dels Rasos de Peguera indica el límits entre els municipis de Montmajor i Castellar del Riu.</p> | 42.1416914,1.7645053 | 397906 | 4666247 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||||
| 54164 | Tina de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-soldevila | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVII | <p>La tina es troba situada en un marge de pedra a prop de la casa Soldevila. La disposició en un marge li proporciona alçada suficient per permetre la recollida del líquid per la part inferior i abocar el raïm al contenidor superior de la tina. Està construida amb blocs de pedra; el contenidor superior és de forma circular (dos metres de diàmetre) aixecat mig metre per sobre del nivell del sól de la terrassa superior, forlat el seu interior amb cairons de ceràmica vidriada de color vermellòs i té quatre pilastres que suportarien una antiga teulada per protegir l'estructura i segurament parets al seu voltant. La tina té uns dos metres de fondària. A la terrassa inferior del terreny hi ha la boixa o sortida del líquid, formant una porta de pedra allindada amb una motllura, possiblement per encaixar una porta. Actualment la tina es troba abandonada.</p> | 08132-60 | Sorba | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'imperbeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el ví per després guardar-ho en una bota. El conreu de la vinya va ser freqüent a la zona des de l'edat mitjana, amb un apogeu al segle XVII, moment en que es construeixen noves tines, i desapareixent amb la fil·loxera a finals del segle XIX en no poder-se adaptar al fred els nous ceps americans que es van introduïr després.</p> | 41.9654256,1.6619613 | 389126 | 4646804 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54164-foto-08132-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54164-foto-08132-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54165 | Gargallà, nucli municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gargalla-nucli-municipal | <p>SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. Vol. II. Sugrañes hermanos, Tarragona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona.</p> | <p>Gargallà és un dels nuclis més antics, com a poble, del terme de Montmajor. Es troba ubicat geogràficament entre Montmajor i Cardona (N i S), i entre el Pujol de Planès i Sorba (E i W), en un terreny principalment planer. El nucli ja es formà al segle X al voltant de l'antiga església romànica de Sant Andreu, reconstruida al segle XVIII, configurant-se un conjunt de masies properes al voltant d'una àmplia plana. Les llindes de les masies esmenten els anys 1705, 1709, 1791, 1789, entre d'altres més modernes, època en que fòren ampliades o reconstruides les cases. Forma un conjunt de masies molt properes, seguint uns hipotètics carrers donats per la separació entre les cases. El nucli ha crescut cap a la carretera de Berga a Cardona, on s'ha construit un petit polígon industrial i un restaurant. Actualment té 77 habitants els quals, majoritàriament, viuen en les masies disseminades pel terme</p> | 08132-61 | Gargallà | <p>Sembla que el nucli es va formar com una sagrera a l'entorn de l'església de Sant Andreu. Es fa referència en el precepte del rei Lotari l'any 982 (Et in loco qui dicitur Suburbano alodem cum Ecclesiis, et villa quae dicitur Gargalaz) (AADD, 1985), essent possessió del monestir de Ripoll. Al segle XIV formaba part de l'antic comtat de Cardona: 'est in territorio villa Cardone'. Era una quadra o explotació agrícola, i no hi havia castell ni un senyoriu associat, essent el primer senyor l'abat de Ripoll. Abans del 1312 el monestir, per mitjà del paborde del Berguedà, rebia els delmes de Gargallà a més dels de Sorba, la Serra de Fígols, el Quer de Lluelles i de can Vidal de Sant Feliu. El 1424 estava sota domini del paborde de Berga fra Ramon Miquel. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1978), Gargallà tenia 5 focs: Bernat Joan Company, Macia Illella, Pere Mujol, Antoni Vinia i Gabriell Lobet, tots ells de cases properes a l'església. Des del 1958, amb les noves divisions diocesanes, forma part de l'arxiprestat de Cardona.</p> | 41.9699200,1.6994300 | 392238 | 4647254 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54165-foto-08132-61-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||
| 54166 | Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-gargalla | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XI/XVIII | <p>L'església de Sant Andreu de Gargallà, parròquia del terme, es troba envoltada pel petit nucli de cases que formen el centre del poble de Gargallà, format per les cases: Cal Planas, Cal Vima, Cal Fuster, Cal Llovet dels Pujants, Cal Guilella i Cal Company. És un auster edifici d'una sola nau, orientada a migdia i amb coberta a doble vessant. Al costat dret de la façana hi ha el campanar de planta quadrada que ara forma part de l'edifici en ampliar-se per darrera per construir la casa rectoral que forma part del conjunt. A la banda de ponent es va ampliar per disposar dependències eclesiàstiques. La façana és molt simple: un òcul al centre a la part superior i una porta allindada. La porta té una senzilla motllura a la part superior, formada per un arc de mig punt central que aixopluga una petxina amb tres llegendes epigràfiques: una a cada costat de la petxina (ANNO DOMINI MDCCLXXXIX.JESUS.MARIA) i altra a la llinda de la porta amb un passatge del Gènesis (GEN.28. TERRIBILIS EST LOCVS ISTE HIC DOMVS DEI EST ET PORTA COELI). Entre l'església parroquial i la rectoria es troba, camuflat exteriroment per les construccions més modernes, un petit recinte què per les seves característiques pot correspondre a l'absis d'un temple molt antic, probablement preromànic. És un cos d'edifici de planta rectangular i de reduïdes dimensions, cobert amb volta de canó de mig punt feta amb lloses disposades a plec de llibre. A la banda de ponent hi ha un arc triomfal de mig punt, actualment obturat, fet amb carreus ben treballats que a la part inferior es tanquen formant un arc de ferradura poc pronunciat. Al cantó oposat hi ha les restes, nomès visibles des de l'interior, d'un finestral que va ser escapçat en obrir una porta moderna, format per lloses que formen un petit arc de mig punt tendent a configurar un arc de ferradura i, possiblement, de dues esqueixades, tot i que no es pot apreciar clarament. Degut a la situació i orientació d'aquest cos, podria tractar-se de l'absis d'una antiga església preromànica. Fa poc s'ha eliminat la porta i s'ha reconstruït aquesta finestra que és visible des de l'exterior. Al costat esquerre de la façana hi ha una creu de pedró.</p> | 08132-62 | Gargallà | <p>L'església de Sant Andreu depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de la repoblació al segle IX. Gargallà juntament amb Sorba, Serrateix, Casserres i Puig Reig eren els punts de l'avançada repobladora organitzada per Guifré el Pilós. Al monestri de Ripoll li va ser cedit Gargallà juntament amb Sorba i Obiols, però sembla que el monestir no s'en preocupà massa. Es fa referència en el precepte del rei Lotari l'any 982 (Et in loco qui dicitur Suburbano alodem cum Ecclesiis, et villa quae dicitur Gargalaz), en ell s'enregistren les propietats de Ripoll (AADD, 1985). A la butlla de 1011 es confirmen les possessions i Gargallà també s'esmenta. L'any 1003 el comte Oliba cedí a Ripoll molts alous a Osona i el Berguedà, en concret l'església de Sant Andreu de Gargallà amb els seus delmes i primícies, i l'església de Sant Sadurní de Fígols. L'església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312. El segle XVIII tenia com a sufragània l'església veïna de Fígols, categoria que conserva en l'actualidad.</p> | 41.9706027,1.6995551 | 392250 | 4647330 | 1789 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1988 es va procedir a la neteja i restauració de la petita nau d'orígen preromànic, procedint a enderrocar els murs que impedien la comunicació amb la nau de l'església i del que tapava l'arc triomfal, l'eliminació de la porta que escapçava la finestra i recuperació d'aquesta, així com la neteja de tot el recinte. Sufragànies de Sant Andreu: Santa Margarida de Fígols, Santa Maria del Sunyer d'Aguilar, Sant Martí de Pegueroles, Sant Julià de Pegueroles i Sant Miquel de Vilandeny (tot i que territorialment forma part de Navès, Solsonès). | 92|98|99|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 200,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml