Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54276 | Ermita de Santa Margarida de la Canya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-margarida-de-la-canya | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'una construcció de planta rectangular oientada E-W amb la porta oberta a ponent (W). Exteriorment s'observa una construcció feta amb grans carreus ben disposats i amb petites obertures a la façana de tramuntana, a més d'una porta oberta posteriorment al mur de migjorn. La porta principal s'obre al centre de la façana i és d'arc de mig punt amb unes dovelles que destques per la seva amplada (tan sols hi ha 5). El costat de la dreta de la façana està avançat respecte a la resta de la paret, de manera que fa un graó. A la façana posterior s'observa diferent tipus d'obra, com si s'hagués construït en tres etapes diferents: la part central està feta amb carreus més grossos i les dues laterals amb carreus més petits. Fins i tot, la cantonada dels costat de l'esquerra està arrodonida, com si es tractès d'un petit absis. L'interior no conserva cap element, excepte que la part situada a llevant està més elevada respecte al sól de la part més propera a la porta i que s'accedeix a través d'uns graons de pedra.</p> | 08132-172 | Correà | <p>La unica vegada que és citada l'ermita és en un document de l'Arxiu Diocesà de Solsona de 1676 (fons alfabètic, Montmajor. Visites pastorals, 255) (BACH, 2002, pag 61). A part d'això no hi ha cap element que ens permeti saber en quina època va ser construida aquesta església, tot i que possiblement correspongui a la mateixa època que l'ampliació de la casa, el segle XVIII.</p> | 42.0176200,1.7355300 | 395308 | 4652506 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54276-foto-08132-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54276-foto-08132-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54116 | Arxiu parroquial de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-montmajor | XVI | <p>L'església de Sant Sadurní de Montmajor conserva el seu propi arxiu parroquial, així com els de Correà i el Pujol de Planès, degut a que el capellà és el mateix en les tres parròquies. El fons documental està format per diferents llibres, alguns enquadernats en pell i altres en cartró (els més moderns). Montmajor: llibres de baptismes 1650-1784, 1785-1851, 1852-1878, 1878-1930; llibre de matrimonis 1855-1930; llibres d'òbits 1690-1784, 1785-1853, 1853-1919. Correà: llibres de baptismes 1657-1785, 1785-1851, 1852-1877, 1877-1966; llibres d'esposoris 1591-1752, 1752-1850, 1851-1930; llibres d'òbits 1590-1699, 1695-1750, 1765-1860, 1851-1895, 1895-1929. Pujol de Planès: llibres de baptismes 1817-1852, 1851-1899, 1900-1930; llibres d'esposoris 1677-1851, 1851-1928; llibres d'òbits 1677-1784, 1749-1856, 1852-1930. Hi ha un índex general per cognoms de tots els llibres, realitzat per l'actual capellà Mn. Ballarà. També es conservaven els testaments, que fa uns anys van ser portats a l'Arxiu Diocesà de Solsona.</p> | 08132-12 | Montmajor | <p>L'origen dels fons parroquials el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dona peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgineria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenòmen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de doumentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els aconteixements i festivitats religioses de l'any.</p> | 42.0134952,1.7337476 | 395153 | 4652051 | 1590 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54117 | Fons documental de Montmajor a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-montmajor-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | X-XX | <p>A l'Arxiu hi ha dipositada la següent documentació referent a Montmajor: una part del fons del Monestir de Serrateix amb pergamins, lligalls de paper i llibres de capbrevació en els que s'esmenten les propietats del monestir en el terme de Montmajor; l'arxiu parroquial de Santa Maria de Sorba amb documentació des del 1700; la documentació parroquial de Lluelles també des del 1700; els dos pergamins trobats dins una lipsanoteca a Santa Maria de La Torreta; el fragment de còdex de Cal Gener de Tòlics, els testaments de Montmajor, Correà i el Pujol de Planès que anteriorment es trobàven a la rectoria de Montmajor dels segles XVI-XIX; fons notarial de Berga del segle XIV-XVIII en el que hi ha documentació sobre Montmajor; visites pastorals segles XVI a XIX; inventaris de les parròquies des del segle XVI; pergamins solts de Correà, gargallà, Sorba, Montmajor, Coll d'Alzina, La Llena.</p> | 08132-13 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix.</p> | 42.0176960,1.7353852 | 395296 | 4652515 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54130 | Arxiu municipal de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-montmajor | <p>RUMBO, A. (2000). Memòria de l'inventari de l'Arxiu Municipal de Montmajor. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Montmajor està format per la documentació generada per l'Ajuntament durant el segle XX i els darrers anys del XIX. També es guarda documentació de Montclar. Ocupa 48,5 metres lineals, dels que 43,5 m son documentació estrictament municipal. Es troba guardada la documentació en caixes de cartró amb la indicació de la classificació al llom. La classificació es va fer seguint el quadre elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en les 'Normes per a la classificació de documentació municipal (1989)'. El fons està classificat en catorze seccions: Administració general (1889-1999), hisenda (1863-1999), proveïments (1956-1999), beneficència i assistència social (1939-2000), sanitat (1883-1999), obres i urbanisme (1945-1999), seguretat pública (1945-1999), serveis militars (1932, 1999), població (1934-1999), eleccions (1965-1999), ensenyament (1901-1999), cultura (1950-1999), serveis agropecuàris i medi ambient (1879-1999), col·leccions facticies (1951-2000). Destaquen l'expedient per a la incorporació de l'Espunyola a Montmajor de l'any 1960, i les actes de 'deslinde y amojonamiento del término' de 1890.</p> | 08132-26 | Plaça del Mercat, s/n 08612 MONTMAJOR | <p>L'inventari actual de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal de Montmajor va ser realitzat per l'historiador Albert Rumbo i Soler, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona dins el programa de suport al patrimoni documental, entre els mesos de febrer i abril de l'any 2000. Anteriorment la documentació es trobava guardada en el mateix Ajuntament i s'havia fet un inventari l'any 1996-97 pel Servei d'Arxius de la Generalitat, i que va servir de base a l'encàrrec de la Diputació. Abans de trasllat al nou edifici consistorial l'any 1995, la documentació es trobava a l'anterior Ajuntament a la mateixa plaça. L'arxiu està format per documentació generada per l'Ajuntament des de 1863 i fins a l'actualitat.</p> | 42.0177120,1.7353798 | 395295 | 4652516 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis autors | A la memòria elaborada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona es va assenyalar la conveniència de disposar d'una taula i cadires a la mateixa sala d'arxiu per tal de facilitar la consulta i que encara no s'ha realitzat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54191 | Els Gegants del Comú de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-del-comu-de-montmajor | <p>MUNTADA, A. (2000). Manel Casserras. Obra de gegants. Edicions Regió 7.</p> | XX | <p>El Gegants del Comú de Montmajor son les personificacions de' 'El Casanova' i de la 'Pubilla Xica', acompanyats per uns nans que representen un gall, un ànec, un conill, un xai, un porc i un vedell. Les imatges es van realitzar a partir de els personatges reals i per tant son molt representatius d'aquests. Van vestits com els pagesos de principis del segle XX quan anàven al mercat: ella amb un cistell i un mocador al cap, i ell amb gorra de visera, corbata i un bastó. El Casanova pesa 55 kg i medeix 320 cm; la Pubilla Xica pesa 40 kg i medeix 280 cm.</p> | 08132-87 | Montmajor | <p>Ramon Riba Puig, 'El Casanova', va nèixer l'any 1881 a Montmajor, on hi va viure tota la vida fins els 72 anys. Era un home de gran intel·ligència i molt murri, que va perdre al seu pare quan nomès tenia vuit anys. Aleshores es guanyà la vida comprant i venent animals. D'ell s'expliquen moltes anècdotes, entre les que destaca la dels seus elàstics i camises blanques, ja que tothom rumiava com s'ho feia per dur-les tan netes, i és que l'home es comprava unes quantes i de les posava sense treure's la de sota. Fou el primer en promoure el Mercat de Montmajor. Concepció Torrens i Macià, 'La Pubilla Xica', va nèixer a Montmajor l'any 1897 i va morir a la casa de la Roca al novembre de 1967 als 70 anys. Era tota menuda, però es prenia les coses amb molt bon humor, per això deia d'ella mateixa: 'Jo sóc xica, però de tot tinc una mica'. Enraonava amb tothom i vivia molt entregada a la seva feina de pagesa. Els gegants van ser realitzats per l'artista geganter manel Casserras de Solsona l'any 1988. El poeta Jaume Sala Cortada, fill de Gargallà, i el músic Valentí Miserachs Grau, de Vic i organista de Santa Maria la Major de Roma, vàren escriure i composar les corrandes dels Gegants del Comú de Montmajor.</p> | 42.0177120,1.7354107 | 395298 | 4652516 | 1988 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54191-gegants-de-montmajor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54191-foto-08132-87-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Manel Casserras | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54192 | Pessebre vivent de Vilandeny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-de-vilandeny | <p>Vilandeny és un petit nucli agregat a Gargallà i situat a un quilòmetre i mig al nord. Tot i que territorialment pertany al municipi de Navès i per tant a la província de Lleida, forma part de la parròquia de Gargallà, i per això manté una relació molt directa. El pessebre està format per diferents escenes que es mostren als grups de visitants a partir d'un recorregut marcat i guiat. L'accès al nucli s'il·lumina amb torxes i es cobra entrada. Les diferents escenes s'il·luminen al pas dels visitants i s'acompanya amb una música nadalenca. Les escenes representen imatges de la vida de Jesús, de la Verge Maria i de Sant Josep, així com altres que representen oficis antics, entre els que destaca la matança del porc, les rentadores de roba a una bassa, la filadora, cisteller, el ferrer, l'esquilador, el fuster, el mercat, uns homes fent un paller, un home que fa maons a mà, pastors. Totes les escenes es representen als baixos i coberts de les cases, i les eres, de manera que queda molt natural la respresentació en ser els escenaris reals. Finalment s'acaba amb la representació del pessebre. Finalment es dona pa per torrar a uns focs preparats a la sortida i una cassoleta d'all i oli de codony i cansalada cuita a la brasa.</p> | 08132-88 | Vilandeny. Nucli del poble. | <p>El pessebre vivent es va començar a realitzar l'any 1989 com iniciativa de Josefina Vilajosana i Josep Rial de Can Gener de Tòlics de Gargallà. Es celebra cada any el dia de Nadal, el dia de Sant Esteve, el dia 1 de gener i el primer diumnge de gener, amb dues representacions cada dia: a les 19 hores i a les 20 hores. Al prinicpi tan sols participaven els habitants de Vilandeny i Gargallà, però els darrers anys s'han afegit també gent de Sorba, Montmajor, Solsona, Cardona i Súria que han tingut o tenen alguna relació amb Vilandeny o Gargallà. Actualment és un dels pessebres vivents de més anomenada de la zona i conegut a tot Catalunya, que és visitat cada any per centenars de persones.</p> | 41.9764400,1.6856300 | 391106 | 4647996 | 1989 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54192-vilandeny-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54192-vilandeny-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Iniciativa de Josefina Vilajosana i el seu marit Josep Rial. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54199 | Taules del retaule de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taules-del-retaule-de-sant-andreu-de-gargalla | <p>SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (8). A L'Erol nº 29, pàg. 49. Consueta de la parròquia de Gargallà. 1936-1973.</p> | XV | <p>Taules procedents de l'església parroquial de Gargallà que formaven part del retaule que representava la vida i el martiri del Sant titular. Únicament es conserven dues taules: l'escena del martiri de Sant Andreu, rica en detalls, sobre tot pel que fa al vestit que porten els botxins que estan lligant el màrtir a la creu, i per la presència d'or burillat a les cenefes, i en la que veiem al màrtir al centre lligat a una creu en aspa amb tres butxins. Medeix 62 x 50 x 2 cm. L'altre taula representa a Sant Andreu predicant davant una multitud de personatges, gairebé tots dones. Medeix 63,5 x 51 x 2 cm.</p> | 08132-95 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>A la Consueta que es conserva a l'arxiu parroquial de Sant Andreu de Gargallà hi ha un inventari dels objectes de l'església realitzat després de la Guerra Civil (1939). En aquesta relació s'inventaria tant els objectes que hi ha com els que van desaparèixer. En ells es diu que hi havia quatre taules pintades dels segle XVI que medien aproximadament 1m x 80 cm i que possiblement fòssin aquestes mateixes taules. Sant Andreu, apòstol i germà de Pere, va ser crucificat en una creu en forma d'aspa que s'ha anomenat 'creu de Sant Andreu' i és el seu atribut.</p> | 42.0177130,1.7353758 | 395295 | 4652516 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54199-foto-08132-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54199-foto-08132-95-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troben al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (nº 28-1 i 28-2), a la sala de reserves. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54200 | Fons de Montmajor del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-del-museu-comarcal-de-berga | <p>Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> | El material es conserva en general en bon estat | <p>Al Museu Comarcal de Berga es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments de Montmajor que va excavar el grup d'arqueologia del Museu els anys 60 i 70. Hi ha dipositat diferent material procedent de la bófia de Boixadera dels Bancs (destrals de pedra, ganivets de sílex, 3 cranis, 3 mandíbules, fragments de ceràmica, fragments d'ossos humans); material procedent de Sant Pere de Graudescales (4 cranis humans, fragments de mandíbules, fragments d'ossos humans, sarcòfag tallat en pedra tosca del segle XI, espitllera monolítica amb arc de ferradura del segle X, capitell de forma troncocònica, fragments de ceràmica); material procedent de Sant Miquel de Sorba (un vas ceràmic gris ibèric, fragments de ceràmica ibèrica, ceràmica gris pintada ibèrica).</p> | 08132-96 | Museu Comarcal de Berga. C/ del Àngels, 7. 08600 BERGA | <p>El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d'etnologia i material de La Patum. Actualment està pendent una nova ubicació i reorganització. El grup d'arqueologia del museu es va formar l'any 1962 per iniciativa d'aficionats de la zona encapçalats per Josep Carreras, que durant els anys 60 i 70 es van dedicar a realitzar algunes prospeccions i excavacions arqueològiques a la zona.</p> | 42.0177179,1.7354214 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54201 | Fons de Montmajor del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-del-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CALDERER, J. I altres (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XANDRI, J. (1985). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (1). A L'Erol nº 17, pàgs. 46-48. XANDRI, J. (1985). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (2). A L'Erol nº 18, pàgs. 49-50. SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (8). A L'Erol nº 29, pàg. 49. SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (9). A L'Erol nº 31, pàgs. 45-46.</p> | <p>Material arqueològic procedent de : Tomba del Moro de Sorba, cista del Pla de la Pinassa de Sorba, cista Vinya de la Cabana de Sorba, cista de Ca N'Agut de Sorba, dolmen de Cal Conill Gros de Montmajor, bauma de Boixadera dels Bancs de Montmajor (material de les excavacions de Serra Vilaró), poblat ibero-romà de Sant Miquel de Sorba, restes de ceràmica medieval del Pujol de Planès (recolliden en superfície). Objectes procedents d'esglésies del terme: dues taules del retaule gòtic de Sant Andreu de Gargallà (segle XV) (nº 28), Mare de Déu del Pujol de Planès (barroc, segle XVIII) (nº 372), dues bacines del Pujol de Planès (segle XVIII) en dipòsit (nº 553, 554), creu processional del Pujol de Planès (neoclàssic, segle XIX) (nº 371), figura d'ànima de fusta del Pujol de Planès (segle XIX) (nº 370), imatge del Sagrat Cor del Pujol de Planès (segle XIX) en dipòsit (nº 620). Quasi tots els objectes es troben a la sala de reserves, excepte alguns objectes puntuals de Sant Miquel de Sorba i del dòlmen de Cal Conill Gros que formen part de l'exposició permanent. En general els objectes es troben en bon estat de conservació, tot i que el material de Sorba en la seva majoria no està restaurat.</p> | 08132-97 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Museu de Solsona es va crear l'any 1896 impulsat pel bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l'Aula d'Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d'objectes d'art i ús litúrgic instal·lada a l'edifici del Seminari. L'any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d'excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. Des-de l'any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a travès del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d'exposició. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i aquell que prové de les esglésies pertanyents al Bisbat.</p> | 42.0177040,1.7353838 | 395295 | 4652515 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54201-foto-08132-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54201-foto-08132-97-2.jpg | Física | Ibèric|Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Neoclàssic|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 81|83|85|92|93|94|96|99|79 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54205 | Col·lecció heràldica de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-heraldica-de-la-rectoria-de-sant-andreu-de-gargalla | XX | <p>Col·lecció de 94 escuts papals realitzats en plaques de ceràmica i en alt-relleu. Estàn cuits al forn i posteriorment policromats. És una mostra de tots els escuts papals històrics amb el símbol papals: la tiara central i els símbols específics de cada Papa. Tots estàn enmarcats sobre vellut vermell amb marc daurat. Es troben exposats en una sala a la planta baixa de la rectoria de Gargallà.</p> | 08132-101 | Gargallà | <p>Aquests escuts son obra d'un antic rector de Gargallà, Mn. Lluís Palau Ribalta, que va ser rector de la parròquia de 1968 fins a la seva mort al 1992.. Els va realitzar seguint les indicacions de Josefina Vilajosana, ceramista de la casa Cal Gener de Tòlics de Gargallà.</p> | 41.9706426,1.6995657 | 392251 | 4647334 | 1984 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54206 | Montmajor: mercat i tradició | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montmajor-mercat-i-tradicio | <p>RIBA, R. (1996). El mercat de Montmajor. Inèdit.</p> | XX | <p>Per tal de commemorar la tradició de celebració de mercat cada dimecres a Montmajor, coincidint amb la diada de l'11 de setembre, els vilatans del Municipi de Montmajor celebren una festa que rememora els inicis d'aquest mercat. A partir de les 10 del matí, i durant tot el dia, podem trobar veïns vestits d'època que representen una paròdia del mercat a través d'escenes iròniques, parades amb aviram i productes artesanals, mostres d'oficis antics, trobada de colles geganteres i cercavila . La celebració d'aquest mercat converteix el poble durant tot el matí en un gran escenari i una gran mostra de comerç, tradició i animació al carrer. Al costat de les parades més actuals, n'hi ha d'altres en què els venedors mostren alguns oficis i productes antics. Els veïns i visitants, a través dels quadres escènics a la plaça i als carrers, reviuen com era el mercat i les parades en els seus inicis els anys 20. Aquesta festa anomenada MONTMAJOR, MERCAT I TRADICIÓ, és organitzada pel Grup de grallers i geganters de Montmajor i l'agrupació de Botiguers amb el suport de l'Ajuntament. Comença a les 10 del matí i acaba a l'hora de dinar, moment en que es reuneixen tots els que han format part del mercat en un dinar de germanor.</p> | 08132-102 | Montmajor | <p>Es va iniciar la festa com a iniciativa dels comerciants del poble i el grup de grallers i geganters amb el recolzament de l'Ajuntament. Cada any es fa un homenatge a algun personatge del mercat tradicional.</p> | 42.0176223,1.7351853 | 395279 | 4652506 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54206-foto-08132-102-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54210 | Acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-santa-maria-de-pegueroles | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | <p>Pergamí de 33,5x8 cm que es va trobar dins la lipsanoteca trobada a la capella de La Torreta. És l'acta de consagració de l'església de Pegueroles dedicada a Santa Maria, feta pel bisbe d'Urgell Guillem Guifré i datada entre 1041-1071. L'acta fa esment de que el bisbe posa a l'altar les relíquies dels màrtirs romans sant Joan i sant Pau.</p> | 08132-106 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Probablement l'església de Santa Maria de la Torreta fou nomenada abans Santa Maria de Pegueroles.</p> | 42.0177160,1.7354348 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54211 | Pergamí donació de relíquies de Santa Maria de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-donacio-de-reliquies-de-santa-maria-de-pegueroles | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | <p>Pergamí de 11,5 x 4,2 cm que es va trobar dins la lipsanoteca trobada a La Torreta. És un document que explica la procedència i certifica les relíquies que es troben dins la lipsanoteca. En ell s'especifica que Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda fan donació a l'església de Santa Maria de Pegueroles (Sancta Maria cuius baselica est fundata in Pegaroles) d'unes relíquies que el mateix Arnau havia portat del Sant Sepulcre del Senyor: terra, cera d'un ciri i timiana, perfum oloròs que s'emprà per a cremar dins el sepulcre.</p> | 08132-107 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Probablement l'església de Santa Maria de la Torreta fou nomenada abans Santa Maria de Pegueroles.</p> | 42.0176861,1.7353811 | 395295 | 4652514 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54213 | Ball de cascavells de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-de-la-torreta | <p>VILADÈS, R. (1982). Ball de cascavells de La Torreta. A L'Erol nº 2, pàgs. 39-40. PONS, J. (1982). La música dels cascavells. A L'Erol nº 2, pàg. 41. MIRALDA, J (1982). Els balls de cascavells. A L'Erol nº 2, pàg. 40.</p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Edita Berguedana de Folklore Total. </p> | XIX | <p>El ball de cascavells de La Torreta es celebra l'últim diumenge d'abril. A les 12 del matí hi ha missa solemne, al final es canten els goigs, es baixa en processó fins al lloc de la ballada i es torna a pujar a l'ermita, finalment es reparteixen pomells de flors. Tot seguit comença el ball. Els balladors surten de la masia de Can Basora vers al planell que hi ha davant de l'ermita. El nombre de participants no és fixe, però oscil·la entre 8 o 14 parelles. Abans es ballava al ritme d'una cançó acompanyada a vegades amn violí; ara es dansa amb l'acompanyament d'una cobla o amb un cassette. La indumentària de les noies consisteix en: faldilla estampada, brusa blanca, un llaç vermell al coll, faixa vermella, mitges blanques i eserdenyes de vetes vermelles El nois: pantaló blau marí, faixa vermella, llaç vermell al coll, mitjons blancs, esperdeyes de vetes vermelles i cascavells als tormells. El ball discorre en una rodona fent passes al ritme de la música. El ball de cascavells es caracteritza perquè els balladors porten cascavells als tormells o braços, acompanyant a la melodia.</p> | 08132-109 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Aquest ball es va tornar a instaurar l'any 1923, després d'haver passat uns anys en l'anonimat. Possiblement les guerres carlines del segle XIX el van fer trontollar. Per tant, sabem que ja existia al segle XIX, però no quàn va començar, tot i que els balls de cascavells estàn documentats des del segle XV a altres llocs de Catalunya. Només es va trencar la tradició els anys de la Guerra Civil, en que no es va cel·lebrar. Antigament es feia el dia de la Candelera, però uns anys després de la Guerra es va traslladar a l'últim diumenge d'abril. S'havia ballat a l'era de Can Basora i més tard al Cap de La Barraca. Abans tan sols el ballàven nois solters, però dels anys 40 encà el ballen conjuntament nois i noies, tant solters com casats. Actualment es balla a diferents llocs de catalunya. Al Berguedà es balla a Sant Feliu de Lluelles, l'Ametlla de Merola i Serrateix, a més del de La Torreta. A cada lloc el ball té una fesonomia característica i diferent tant en la tonada com en la coreografia, l'únic element comú és l'ús de cascavells, als que s'atribueix una funció simbòlica encaminada a la pràctica de l'expulsió de dimonis i mals esperits.</p> | 41.9987146,1.6932676 | 391777 | 4650459 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La informació recollida va ser facilitada a Ramon Viladès pels senyors Josep Montraveta de Can Jané i Ramon Palau de Cortielles l'any 1982. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54218 | Arxiu parroquial de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-gargalla | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Gargallà es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Relació de la documentació existent: Llibres de consueta (1936-1973), llibres de cumpliment pasqual (1950, 1939-49), llibre de misses (1939), Llibre d'ànimes i col·lectes (1864-1990, 1961-68), Llibre de la confraria del Roser (1942), Llibre de fundacions, Llibres de matrimonis (1852-1922, 1922-1930), Llibre de baptismes (1852-1924, 1922-1930), Llibre de defuncions (1852-1920, 1921-1930), Llibre de baptismes 1930-36, confirmacions 1931-73, matrimonis 1931-74, defuncions 1930-76; Llibre de comptes de Gargallà i la sufragània Sant Sadurní de Fígols (1846-1889). Diferents carpetes amb: testaments de finals del segle XIX, goigs i correspondència amb el bisbat, partitures i cants de missa, comptes, expedients matrimonials d'inicis del XX. A més de la documentació de Gargallà també es guarda la de Pegueroles. Especialment interessant és el llibre de consueta que conté descripció de la parròquia i relació de fets ocorreguts durant la Guerra Civil al terme.</p> | 08132-114 | Gargallà | <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Andreu és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Andreu depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de la repoblació al segle IX, així com la seva sufragània de Sant Sadurní de Fígols. L'església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312.</p> | 41.9706745,1.6994852 | 392244 | 4647338 | 1852 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els diferents rectors de la parròquia | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54219 | Arxiu parroquial de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-pegueroles | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Pegueroles es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Hi ha: Llibre de fundacions (1968-86), Llibre de baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions 1931-1947, Llibres de baptismes (1852-1901, 1902-1930), Confirmacions 1903-1924, Llibre d'òbits 1853-1930, Llibre de matrimonis 1854-1928, Llibre de llicències, arreglo parroquial i visites 1896, Llibre de la confraria del Puríssim Cor de Maria de principis segle XX, Testaments solts 1837. Aquesta documentació es guarda junt amb la de Gargallà.</p> | 08132-115 | Gargallà | <p>La història de l'arxiu de Sant Martí de Pegueroles és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Martí de Pegueroles es troba actualment quasi destruïda. L'església de Sant Martí de Pegueroles es troba dins els territoris que formen part de la històrica Vall de Lord, dins els termes dels municipis de Navès i Abella del Solsonès, però essent sufragània de Sant Andreu de Gargallà, fet que ha provocat la pertinència d'aquest petit enclavament a Montmajor. Tenim notícia del 1313 en la visita del deganat a la Vall de Lord (ADS).</p> | 41.9706545,1.6994423 | 392240 | 4647336 | 1852 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els diferents rectors de la parròquia | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54229 | Fons de Montmajor a l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-a-larxiu-comarcal-de-berga | XIX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació sobre Montmajor, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu Municipal de Montmajor. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de cada un dels diferents municipis que pertanyen a Montmajor. Així a Montmajor hi ha censades 27 cases, 21 al Pujol de Planès, 19 a Gargallà, 12 a Aguilar-Hospital-Catllarí, 22 a Sorba, 7 a Sant Feliu de Lluelles i 29 a Correà. Es tracta d'una informació molt útil per ubicar les cases segons la seva dependència administrativa en un municipi amb tantes divisions com és Montmajor. Es conserva també un arxiu de fotografies del terme fetes pel diari Regió 7 des de l'any 1979 i guardades en dipòsit. Està format per 19 fotografies de vistes de mida petita, 39 en blanc i negre i 3 en color sobre temes diversos (mercat, Sorba, i vistes del municipi). A més es conserven 36 postals en blanc i negre de principis del segle XX.</p> | 08132-125 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga va ser format per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període de temps unicament actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la xarxa d'arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.0177000,1.7354602 | 395302 | 4652515 | 1856 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54268 | Fons documental de Montmajor de l'Arxiu de la Bisbal d'Empordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-montmajor-de-larxiu-de-la-bisbal-demporda | <p>SOLER, S., SOLER, J. (1992). L'Arxiu Històric Comarcal de La Bisbal d'Empordà. Guia d'Arxius Històrics de Catalunya. Vol 5, pags. 55-103. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XX | <p>Fa pocs anys va ingressar documentació familiar cedida en caràcter de dipòsit, de la família Grassot, originaris de Barcelona i instal·lats a La Bisbal d'Empordà al segle XVIII. Aquest fons permet seguir la trajectòria de la família i el seu patrimoni. Està format per 35 lligalls i 60 pergamins. A més de les propietats que tenien a les comarques gironines, la casa Grassot heretà el senyoriu del Pujol de Planés, del que conserven documentació interessant referent a l'administració de les propietats situades en aquest lloc, entre 1553 i 1922. Aquesta documentació ocupa una sola carpeta i es troba en bon estat de conservació.</p> | 08132-164 | La Bisbal d'Empordà | <p>L'Arxiu de La Bisbal va ser el primer arxiu històric creat a les comarques gironines, l'any 1980, per 'l'equip d'arxiu', grup de bisbalencs interessats en la salvaguarda del patrimoni documental de la comarca. Al 1981 s'integra a la xarxa d'arxius històrics de la Generalitat de Catalunya. En un principi es trobava a la segona planta de l'Ajuntament, i al 1989 s'inaugura la nova seu al castell medieval de la ciutat, rehabilitat per aquest fí. El fons de l'arxiu són de variada procedència, principalment municipals, procedents de vint municipis de la comarca.</p> | 42.0176863,1.7354208 | 395299 | 4652514 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 2211 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54269 | Fons documental de Montmajor de l'Arxiu de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-montmajor-de-larxiu-de-cardona | <p>CASAS, J. (1992). L'Arxiu Històric de Cardona. Guia d'Arxius Històrics de Catalunya. Vol 5, pags. 107-125. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV-XX | <p>L'arxiu de Cardona conserva documentació variada referents al municipi de Montmajor, principalment per que part del territori depenia d'aquesta baronia. Hi ha documentació notarial de l'arxiu de protocols de Cardona del segle XIV al XV; documentació de l'església de Sant Miquel dels segles XVIII i XIX; del convent de franciscans; llevadors de censos dels segles XVII al XX; i el llegat de la casa Seuba del Pujol que compren documentació dels segles XIX i XX; capbreus diferents dels senyors d'Aguilar (Gibert del Pujol); documentació de la família Franch de Vilandeny que consta de 106 pergamins i dos manuscrits en paper. (Els Franch de Vilandeny van portar l'administració dels bens del monestir de Ripoll a la zona de Sorba, Gargallà, Lluelles i Fígols, des del 1500 fins a la desamortització).</p> | 08132-165 | Cardona | <p>L'arxiu va ser inaugurat l'any 1986, integrat a través d'un conveni a la Xarxa d'Arxius Històrics de la Generalitat de Catalunya. A inicis del segle XX, Joan Serra Vilaró va intervenir en l'ordenació de l'arxiu que hi havia a l'Ajuntament de Cardona; posteriorment, l'any 1979, es fa un inventari de la 'col·lecció local d'història de Cardona', tant de documentació d'arxiu com d'objectes. Aquests van ser els precedents de l'actual arxiu.</p> | 42.0176686,1.7354163 | 395299 | 4652512 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54271 | Museu d'Art del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-dart-del-bolet | XXI | <p>El Museu es troba ubicat en les dependències de l'antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l'any 1994 amb la construcció del nou edifici. La façana exterior esquerra s'ha decorat amb un mural de 'trompe l'oeil' que representa un bosc i un bolet gegant de ferro que ocupa tota l'alçada de l'edifici. A l'interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d'exposicions a la que s'accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets. Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d'estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.</p> | 08132-167 | Montmajor. Al centre del nucli. | <p>El Museu d'Art del Bolet s'ha creat recentment gràcies a la col·lecció donada per l'artista de Montmajor Josefina Vilajosana. Hi ha més de dues-centes espècies exposades, amb diferents bolets de cada espècie, i realitzats a mà amb fang cuit. La tècnica decorativa utilitzada fa que els bolets semblin peces autèntiques als que, fins i tot, s'ha afegit detalls naturals autèntics com terra i branques, imitant la textura autèntica dels bolets. Josefina Vilajosana, nascuda a Gargallà a can Gener de Tòlics, és coneguda arreu per l'originalitat de la seva obra, dominant perfectament la tècnica de la ceràmica. El micòleg Lluc Escànez ha assessorat a la ceramista. La col·lecció anirà augmentant a mida que l'artista acabi les peces en les que està treballant actualment.</p> | 42.0177518,1.7351424 | 395276 | 4652521 | 2003 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54271-foto-08132-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54271-foto-08132-167-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis autors. Col·lecció obra de Josefina Vilajossana. | Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat 'Tocat del Bolet' realitzat per l'escultor de ca l'Escuder del Pujol de Planès. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54175 | Bòfia del Tec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-del-tec | <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1988). Catàleg espeleològic de catalunya (Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà). Vol. 5. Ed. Políglota.</p> | <p>La bòfia es troba en un terreny de calcàries greixoses. Per anar cal agafar un camí que baixa de la casa Canals de Catllarí fins el riu Aigua de Llinàrs, al peu del cingle es troba la balma del Tec i davant hi ha una palanca que travessa el riu i a pocs metres per sobre hi ha un camí que seguint riu amunt ens porta a la cova Canal del Boix que queda a la dreta. Seguint el camí arribem al llit del riu que s'engorja en l'anomenada Gorja del Tec, amb una amplada que no supera els 2-3 metres; si remuntem el riu pel mateix llit arribarem a la boca de la cova que es troba a la dreta (vessant esquerre) a uns 2 metres per sobre del riu. La boca de la cova medeix 2 x 1 metres i dona accès a una gelria parcialment inundada en els primers metres i que puja lleugerament després. Als 35 m un pas estret condueix a la galeria. El primer tram es troba parcialment inundat i més endavant s'ha de superar un pas baix de sostre i amb una marmita plena d'aigua. El següent tram puja una mica i es troba sec però tot seguit torna a baixar i la galeria baixa suaument amb el sol cobert per inombrables gorgs. Quan torna a guanyar horitzontalitat, el sostre baixa i la secció guanya un xic d'amplada, durant uns 70 m, fins a desembocar en una petita cambra que acostuma a estar coberta d'aigua i aquí s'acaba la cova.</p> | 08132-71 | Canals de Catllarí | 42.1499100,1.7292400 | 395005 | 4667202 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Té una profunditat de 29 metres amb un recorregut total de 305 metres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54161 | Creu de pedró de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-andreu-de-gargalla | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Creu llatina de ferro amb l'extrem dels braços exvassats. Està situada sobre un peu de pedra format per dos cossos, l'inferior en forma de pilastra rectangular de base quadrada i amb motllures recordant quatre columnes agrupades en parells, i sobre aquestes un troc de piràmide invertida amb un lleu relleu lineal a la part superior dels costats. Es troba situada al costat esquerre de la façana de l'església de Sant Andreu de Gargallà, tot i que fa uns anys es trobava situada més al sud, al davant d'un cobert de Cal Plans.</p> | 08132-57 | Gargallà | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, per Sant Isidre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9708360,1.6998554 | 392275 | 4647356 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La seva visibilitat és bastant dolenta, ja que s'han instal·lat les bústies a les dues parets de darrera de la creu que fan angle recte, i per què queda molt arraconada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54162 | Creu de terme dels Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dels-rasos-de-peguera | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Aquesta creu, també coneguda com la Creu del Cabrer, es troba al cim dels Pasos de Peguera, marcant el límit entre els municipis de Montmajor i Castellar de Riu. És una creu de ferro, d'una alçada considerable, situada sobre un peu format per una muntanya de roques. La creu de els braços laterals més curts que el central, i sobre ella hi ha la imatge de Crist.</p> | 08132-58 | Canals de Catllarí | <p>Les creus de terme es posàven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant els seus límits, tal i com indica el nom. La creu de terme dels Rasos de Peguera indica el límits entre els municipis de Montmajor i Castellar del Riu.</p> | 42.1416914,1.7645053 | 397906 | 4666247 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54214 | Creu de terme de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-creueta | <p>La creu es troba a l'esquerra del camí, en un trencant del camí que porta des de Pegueroles a La Torreta i Sant Feliu de Lluelles, el trencant porta a la casa Cortielles del terme de Navès. La creu es troba al camí Ral de Berga a Solsona i, tot i que està dins els terme de Navès, es fa fitxa ja que està relacionada amb Pegueroles. Està a 0,5 km de La Torreta i 3,3 km de Sant Feliu de Lluelles. La creu és de ferro i es troba situada sobre una roca a la que s'ha donat una forma un xic arrodonida. És una creu molt treballada amb diferents elements decoratius. Els extrems dels braços estàn decorats amb flors de llis, mentre que als angles interiors s'han disposat quatre elements decoratius en forma de c amb els extrems enroscats cap a l'interior. Hi ha restes de pintura blava. Tot el conjunt es troba situat en un lloc elevat de base rocosa, de manera que es divisa perfectament des del camí.</p> | 08132-110 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església.</p> | 42.0004447,1.6983746 | 392202 | 4650644 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
| 54215 | Creu de terme de Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-olivella | <p>Creu de ferro de tres braços amb els extrems en forma de trebol arrodonits. El braç central és més llarg que els altres tres. Es troba situada damunt un pedestal de pedra format per tres cossos. El cos superior, on està enclavada la creu, té forma troncopiramidal amb quatre cares. Es troba a sobre d'un pilar quadrangular d'aproximadament 1 m d'alçada i que està situat sobre un peu també troncopiramidal. Tot el conjunt es troba situat sobre una superfície rocosa tallada en forma circular, de manera que queda una mica elevada respecte al camí. Es troba en bon estat de conservació i no té cap inscripció visible. La creu és de forja.</p> | 08132-111 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta es troba al camí que porta de Pegueroles a Navès, passant per Sant Feliu de Lluelles, a l'encreuament de la casa Olivelles. De fet la creu marca la divisió actual entre els termes de Navès i Montmajor, i es troba al peu de l'antic camí Ral de Berga a Solsona.</p> | 41.9941600,1.6792300 | 390606 | 4649971 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
| 54224 | Creu de terme del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-pujol-de-planes | <p>CASELLAS, I.., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | <p>Creu de ferro situada sobre un peu de ciment quadrat format per dos cossos superposats. La creu té forma de creu de malta amb els extrems rectes i els braços de la mateixa longitud. Té inserit al centre un cercle del que surten quatre raigs de ferro alternats amb els braços de la creu. No té cap inscripció.</p> | 08132-120 | Pujol de Planès | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta es troba al camí que porta al Pujol de Planès i indica un lloc sagrat a més del pas del camí Ral de Berga a Cardona.</p> | 41.9660434,1.7481014 | 396265 | 4646764 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54176 | Taller de ceràmica artesanal Josefina Vilajosana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-ceramica-artesanal-josefina-vilajosana | <p>CASAS, N. (2002). Josefina Vilajosana: artesana d'escultures de fang. Regió 7, Berguedà Setmanal, Contraportada, 17-7-02.</p> | XX-XXI | <p>Josefina Vilajosana es dedica a l'esculptura en fang des de fa 28 anys i s'ha especialitzat en la reproducció de bolets de ceràmica. L'artista s'inspira en la natura i realitza la seva obra amb aquesta temàtica principalment. Ha realitzat col·leccions de bolets de ceràmica per diferents museus, entre els que destaca la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Berga i la que ha realitzat per al recentment obert Museu d'Art del Bolet de Montmajor, amb més de dues-centes famílies de bolets.</p> | 08132-72 | Gargallà | <p>L'artesana va aprendre la tècnica a Manresa, i des de fa 28 anys es dedica a aquesta tsca en les seves estones lliures a més de portar la casa de pagès. Durant un temps es va dedicar a donar classes al nens de Montmajor i ha fet algun curs per gent gran del ateix municipi. Un dels seus deixebles va ser Mn. Lluís Palau Ribalta, que va ser rector de la parròquia de Gargallà de 1968 fins a la seva mort al 1992. Va realitzar una col·lecció d'escuts papals seguint les indicacions de Josefina Vilajosana.</p> | 41.9603717,1.7200631 | 393932 | 4646168 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54176-foto-08132-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54176-foto-08132-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119|98 | 60 | 4.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54107 | Sant Sadurní de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-montmajor | <p>BACH, A. (1999). Notes històriques de Montmajor. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27.</p> | XX | <p>Església d'una sola nau amb capelles laterals a manera de transepte, amb el presbiteri a tramuntana formant un absis poligonal. La façana és a migdia, amb una porta d'arc apuntat i rosasa quatrilobul·lada. El campanar en forma de torre de planta quadrada està adossat al costat de ponent, mentre al costat de llevant hi ha la rectoria. És una construcció eclèctica feta a partir d'uns mòduls medievalistes gotitzants, però que no aconseguiren crear cap estructura original. La nau interior està coberta amb volta d'aresta i conserva els altars del Pujol de Planès (el Major de Sant Esteve, i el lateral del Roser), així com una Dolorosa procedent de l'altar major de l'església de Sant Sadurní del castell i una imatge de Sant Llop, de l'altar lateral de la mateixa església.</p> | 08132-3 | Montmajor | <p>L'any 1907 el rector Climent Camp demana permís al bisbat de Solsona per viure fóra de la rectoria de Sant Sadurní del Castell de Montmajor, pel mal estat d'aquesta. Uns quants veïns i el mateix rector demanen que s'edifiqui una nova rectoria més avall de l'església. Els feligresos dels Plans volíen la construcció d'una nova església més propera a la zona de cases més noves, mentre que els del tossal defensàven que s'adobès l'església i rectoria antigues (a sota del castell). Finalment, el 1911 ja estava construida la nova rectoria al peu de la costa. Seguidament s'inicià la construcció de la nova església amb un projecte dels germans Casimir i Esteve Sala i Codinet amb un pressupost de 10.000 ptes. Per la construcció es va desmuntar l'església vella i es van aprofitar les pedres. Va ser inaugurada el 17 de setembre de 1922. El campanar es va començar més tard i es va acabar el 1950, en el que es va posar una campana amb el nom de 'Maria del Roser de Fàtima, Lupa i Saturnina'. També va ser traslladat el cementiri.</p> | 42.0135072,1.7337906 | 395157 | 4652052 | 1922 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54107-foto-08132-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54107-foto-08132-3-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els germans Casimir i Esteve Sala Codinet | La parròquia de Montmajor conserva el seu arxiu, així com els de Correà i del Pujol de Planès. Es conserven a l'església els dos retaules barrocs de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 54108 | Imatge de Pietat de Sant Sadurní del castell de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-pietat-de-sant-sadurni-del-castell-de-montmajor | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. MONREAL, L. (2000). Iconografia del cristianismo. Ed. El Acantilado. Barcelona.</p> | XVII | <p>Imatge de la Mare de Déu de fusta policromada i daurada d'uns 50 cm d'alçada total. Representa la iconografia de la Pietat, però amb símbols de Dolorosa. La Pietat és la representació de la Mare de Déu sedent amb el cos de Crist a la seva falda després d'haver-ho baixat de la creu. En aquesta imatge la Verge, amb vestit daurat i mantell verd, agafa el seu fill sobre els genolls, nu i mostrant les ferides dels claus i la corona d'espines. La imatge de la Verge porta clavada en el pit una espassa, símbol del seu patiment i un dels elements que caracteritzen les imatges de Verges Doloroses. És una imatge de factura senzilla tot i que això no li treu bellesa, amb un treball molt acurat dels plecs de la túnica i de l'expressió dels rostres. És una talla de fusta amb estuc de guix, policromada i daurada. Es troba en molt bon estat de conservació.</p> | 08132-4 | Montmajor. Església de Sant Sadurní de Montmajor. | <p>Aquesta imatge formava part del retaule barroc de l'altar major de l'antiga església de Sant Sadurní del Castell de Montmajor. El rector d'aquesta església es vengué l'altar per pagar les obres de la nova rectoria que es construïa més a prop del nou nucli urba a començaments del segle XX. S'ha perdut l'altar, però al Museu Episcopal de Solsona es conservava la imatge de la Pietat que va ser retornada a la parròquia fa uns vint anys. Des d'aquest moment la imatge es guarda en la nova església de Sant Sadurní de Montmajor i ocupa la furnícula central de l'altar del Roser del Pujol de Planès, que està situat en un lateral de l'església.</p> | 42.0135351,1.7337154 | 395151 | 4652055 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54108-foto-08132-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54108-foto-08132-4-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | No té similitud amb la imatge de Sant Llop, procedent d'un altre altar barroc de la mateixa esglèsia, per tant no deu ser del mateix autor que aquesta. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54109 | Imatge de Sant Llop de Sant Sadurní del castell de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-llop-de-sant-sadurni-del-castell-de-montmajor | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII | <p>Imatge masculina, dempeús, vestit amb túnica i capa vermella, i portant els atributs de Bisbe: el bàcul i la mitra. Amb la mà dreta fa l'acció de beneïr i als seus peus hi ha una figura d'un llop. Fa aproximadament 60 cm d'alçada, és de fusta amb estuc de guix i policromada. Se li ha afegit una corona metal·lica al cap. Sant Llop va ser bisbe de Solsona.</p> | 08132-5 | Montmajor. Església de Sant Sadurní de Montmajor. | <p>Aquesta imatge ocupava l'espai central de l'antic altar barroc de Sant Sadurní que es trobava a l'antiga església de Sant Sadurní del Castell de Montmajor. S'atribueix la seva realització a l'escultor Segimon Pujol. El rector d'aquesta església es vengué aquest altar per pagar les obres de la nova rectoria que es construïa més a prop del nou nucli urba. Desconeixem si altres elements del retaule es van salvar després de la guerra civil, ja que tan sols resta aquesta imatge que actualment ocupa un espai en el altar lateral esquerre de la nova església de Sant sadurní de Montmajor.</p> | 42.0135670,1.7337047 | 395149 | 4652058 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54109-foto-08132-5-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Segimon Pujol, possiblement. | Es conserva una fotografia antiga de l'altar barroc fet per Segimon Pujols i publicada a BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. Pàg 45. En aquesta fotografia es pot veure la imatge de Sant Llop al centre de l'altar. | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54127 | Retaule Major de Sant Esteve del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-esteve-del-pujol-de-planes | <p>ACA, protocols notarials de Cardona, notari Jeroni Olzina, 711, manual de 1628, foli 100. BACH, A. (1999). Notes històriques de Montmajor. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII | <p>El retaule es troba en molt bon estat de conservació, tot i que falten alguns elements. Està repartit en tres pisos i en cada un d'ells es diferencien tres carrers. Al sócol hi ha al centre i damunt la taula de l'altar, hi ha un sagrari policromat amb tres portes que s'obren enfora per mostrar el Santísim Cos en les esglésies que posseeixen creuer; el sagrari té format de petit temple hexagonal, amb columnes corínties i coronat amb cúpula i llanternó. A cada costat de l'altar hi ha dues portes amb pintures, a l'esquerra l'arcàngel S. Miquel, i a la dreta l'arcàngel S. Rafael. Al primer pis hi ha tres pintures separardes per quatre columnes policromades amb capitell corinti i basaments recolzats en quatre pedestals: els més extrems tenen les pintures que representen Melquisedec i Aaron, a les interiors hi havia les pintures de Sant Francesc (pel senyor del Pujol) i de Santa Violant (per Violant Olzina), que actualment no es conserven. Entre les columnes hi ha tres pintures representant imatges de cos sencer: al centre Sant Esteve vestit de diaca; a l'esquerra, Sant Pere amb les claus a les mans; a la dreta, Sant Pau amb l'espasa i un llibre. L'àtic del retaule també es troba dividit en tres carrers. Al centre hi ha una fornícula d'arc de mig punt amb fons apetxinat i decorada externament amb dues cares d'àngels. Conté la imatge de la Puríssima Consepció, tot i que al projecte inicial havia de ser Sant Isidor de Sevilla. Els espais lateral son separats per dues columnes tipus cariàtides de fusta policromada, nues de cos cap amunt, amb les mans juntes i vegetalitzades de cintura cap avall. A l'espai de l'esquerre, hi ha una pintura que representa Sant Urbici i Santa Felícola, de mig cos; i dintre la voluta, el rostre de Crist. A l'espai de la dreta una pintura amb les imatges a mig cos de Sant Víctor i Sant Zenon, i a sobre, dins la voluta, el rostre de la Mare de Déu dels Dolors. Totes aquestes pintures representen els sants màrtirs de Serrateix. Damunt l'entaulament que suporten les cariàtides paganes, hi ha dues volutes que flanquejen el Pare Etern en actitud de beneïr, de mig cos.</p> | 08132-23 | Montmajor | <p>Aquest retaule va ser realitzat l'any 1628 per l'escultor mallorquí Miquel Vidal, i ocupava l'altar major de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès. Va ser encarregat pel senyor del Pujol de Planès, Francesc Gibert, i els jurats del terme. Es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el contracte per l'obra del retaule, signat a Manresa el 26 d'abril de 1628 (ACA). Al 1633 el mateix escultor signà un rebut, fet que demostra que ja estava fet el retaule i pagat. Es va pagar 135 lliures de les quals 25 les va posar Francisco de Gibert, senyor del castell del Pujol; 10 lliures la Sra. Violant Olzina, germana del notari de Cardona i originaria de Coll s'Olzina de Montmajor; les 100 restants les van posar el batlle (Celdoni Calabuig), els jurats Joan Serra i Perot Sans) i Antoni Escuder (àlies Calabuig). El contracte es va fer a Cardona ja que l'escultor estava treballant en l'elaboració del retaule del Roser per l'església parroquial (ara desaparegut). El contracte estableix que alguns elements s'havien d'assemblar al de Cardona i a d'altres fets per ell mateix. En construir-se la nova església parroquial de Sant Sadurní de Montmajor, l'any 1922, es va anar abndonant el culte a l'església del Pujol de Planès i això va provocar que de segida es traslladèssin els retaules per tal de conservar-los en bon estat.</p> | 42.0135431,1.7336779 | 395148 | 4652055 | 1628 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54127-foto-08132-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54127-foto-08132-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54127-foto-08132-23-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Miquel Vidal | Aquest és un dels pocs retaules barrocs que es conserven a la comarca, ja que la major part es va perdre durant la Guerra Civil Espanyola. És molt representatiu de la seva època ja que pocs són els que tenen pintures d'aquesta categoria artística. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 54128 | Retaule del Roser del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-del-pujol-de-planes | <p>BACH, A. (1999). Notes històriques de Montmajor. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVIII | <p>Retaule de tres pisos que es troba en molt bon estat de conservació. Dividit en tres carrers, amb els dos laterals formant angle amb el central. El sócol és decorat amb pintura mural imitant marbre, amb l'altar al centre. Al primer pis, una fornícula central en arc de mig punt i que alberga una imatge de la Mare de Déu del Roser, amb corona de dotze estrelles, un pom de roses a una mà i al braç esquerre un nen Jesús. Sota d'aquest fornícula i darrera l'altar hi ha una altra fornícula que possiblement ocuparia el sagrari i on actualment es guarda la imatge de la Pietat de l'església de Sant Sadurní del Castell. A cada costat hi ha dues fornícules que queden més baixes, a la dreta Sant Francesc Xavier, i a l'equerra Sant Josep amb el nen als braços. Als dos extrems hi ha dues columnes salomòniques completament decorades de fullatge, gernaldes i fulles de cep i raïm. Al pis superior, al centre hi ha una fornícula flanquejada amb pilastres, dins la qual hi ha una imatge de Sant Tomàs. A l'esquerra i sobre unes volutes, hi ha una imatge de Sant Domènec de Guzmàn i a la dreta la de Sant Antoni de Pàdua. Al sócol hi havia altres dues columnes salomòniques que es van fer malbé durant la Guerra Civil.</p> | 08132-24 | Montmajor | <p>L'època d'esplendor dels retaules barrocs va ser al segle XVII-XVIII, utilitzats per adoctrinar al poble en un moment en que s'afermava la contrareforma contra el protestantisme. El culte a la Mare de Déu del Roser va ser molt frequent arreu de Catalunya i a qualsevol punt de la geografia europea durant els segles XVII i XVIII amb proliferació de confraries sota aquesta advocació mariana en moltes parròquies. Explica la tradició que l'any 1200 la Verge s'aparegué a Sant Domènec, al qual va donar un rosari anomenat 'Corona de Roses de Nostra Senyora', penyora amb la qual el sant dominicà triomfà contra l'heretgia albigesa (els càtars). Més endavant, el Papa Pius V va atribuir la victòria de la batalla de Lepant sobre l'exèrcit turc l'any 1571 a la protecció d'aquesta Mare de Déu, fet que va contribuir a la enorme difusió d'aquesta Verge que també invocaven els pagesos per protegir les collites de cereals. Aquest retaule es trobava al braç dret de migdia de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès. En construir-se la nova església parroquial de Sant Sadurní de Montmajor, l'any 1922, es va anar abandonant el culte a l'església del Pujol de Planès i això va provocar que de segida es traslladèssin els retaules per tal de conservar-los en bon estat. Es tracta d'un retaule fet per un artista que dominava la tècnica, ja que les imatges son de molt bona factura, policromades i daurades, tot i que desconeixem el seu autor.</p> | 42.0135570,1.7336484 | 395145 | 4652057 | 1726 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54128-foto-08132-24-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest és un retaule diferent dels dedicats a la Mare de Déu del Roser, ja que no explica els misteris del rosari, sinó que, a través de les imatges, remarca unes idees sovintejades al barroc: la devoció a l'Eucaristia (representada per Sant Tomàs, Sant Josep, Sant Antòni de Pàdua i Sant Ramon), la devoció a la Mare de Déu del Roser i la pràctica del rosari (impulsada per Domènec Guzmàn), i la conversió dels infidels (Sant Francesc Xavier). | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54136 | Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-sorba | <p>BENET, A. (1978). Les donacions dels comtes catalans al monestir de Ripoll durant els segles IX-X-XI. A XXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Ripoll. RIU, M. (1999). 'El martyrium de Sant Eudald, a Sorba'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31.</p> | VI i post | L'edifici està pendent d'una propera obra i excavació que modificarà la nau romànica. | <p>Santa Maria de Sorba forma un conjunt homogeni en el que s'integren la mateixa església i la casa rectoral, que es troba a la riba esquerra del riu Aiguadora i a 8 km de Montmajor. Actualment depèn de l'arxiprestat de Cardona, Bisbat de Solsona. L'església està orientada SW-NE, amb la capçalera a NE. L'església actual fou feta aprofitant en part el mur meridional de l'antiga església romànica i paral·lela a aquesta. La nau, de 15,50 m de llarg i 6,10 m d'ampla, és coberta amb voltes de canó nervades encreuades amb claus de volta; el cor es troba sobre l'entrada; el tester és recte i a cada banda de la nau hi ha dues capelles laterals, les del costat dret envaeixen l'antiga construcció romànica. A la dreta del presbiteri, en una capella lateral a la que s'accedeix a través d'una porta des de l'altar, hi ha el martyrium, situat en un espai de forma semicircular (la rotonda), i que és la construcció més antiga del conjunt. La rotonda és de planta gairebé quadrada a l'exterior (5,25 x 5,75m) i circular a l'interior , coberta amb cúpula semiesfèrica de 4 m de diàmetre. Al centre hi ha la tomba de Sant Eudald sota el nivell del sól i protegida amb unes reixes que anivellen el paviment. Paral·lela a l'actual església i al costat dret, s'aixeca la nau de l'antiga església romànica a la que s'accedeix a través d'una porta adovellada, fruit d'una ampliació de la façana el segle XVI. Al costat dret de la nau hi ha un banc de pedra longitudinal a la paret, i el paviment antic era d'argila piconada que més tard es va cobrir amb un altre d'opus signinum, per finalment cobrir amb un empedrat longitudinal. Sembla que la nau seria coberta amb coberta de fusta a dues vessants. Entre mitjan segle X i XI s'allargà la nau i es reconstrueix l'edifici realitzant un creuer amb arcades i dues absidioles de planta semicircular a cada banda, així com un arc triomfal que devia suportar la volta de canó que resta gairebé sencera. Només es conserva l'absidiola dreta, ja que l'esquerra desaparegué en successives reconstruccions. Al segle XII es va aixecar un petit campanar sobre el creuer, del que queden poques restes. A finals del segle XVI s'edificà la rectoria. Al segle XVII es construí el nou temple. A la porta principal porta la data 1685 i la inscripció: 'A 4 obre ani 1685 me s. Ar. Terribilis est locus iste hic domus dei est et porta coeli et vocabitur aula Dei'; a la llinda de la porta de l'hort diu: 'S. IARR. ME FECIT A 5 IOBRE 1681'. El campanar va ser acabat l'any 1873, s'aixeca al costat esquerre de la façana, amb base de planta quadrangular i pis de planta octogonal coronat amb barana i nervis de cúpula i amb quatre finestres.</p> | 08132-32 | Sorba | <p>Aquesta església va ser parròquia limítrof des dels seus inicis amb l'antiga Vall de Lord. La zona degué ser repoblada per Guifré el Pelós entre els anys 879-880, en ser territori fronterer amb el món islàmic i constituint la marca meridional del comtat d'Urgell. L'any 944 el Comte d'Urgell, Ermengol I, donà al monestir de Ripoll la vall de Lord i Sorba (Suburbano) (BENET, A. 1978), topònim que indica que l'església es trobava a sota de la urbis, que estava al tossal de Sant Miquel (poblat ibèric-romà de Sant Miquel de Sorba). Per tant el primitiu nucli de població es trobava al cim del monticle i va tenir els seus orígens en època ibero-romana. L'any 1099 hi ha un document que situa Sorba al comtat d'Urgell (Arxiu Capitular de Solsona, pergamí nº 338). Això demostra que la zona de Sorba, amb Gargallà, pertanyia al comtat d'Urgell des del segle XI, jurisdicció de Ripoll (junt amb Gargallà i Montmajor) que va mantenir fins a mitjans del segle XVIII. A mitjans del segle XVIII, Sorba era una batllia del ducat de Cardona, el duc hi tenia la jurisdicció criminal i el monestir de Ripoll la civil i eclesiàstica. En ésser abolits els senyorius al segle XIX i després de la desamortització, Sorba passa a dependre del Bisbat de Solsona. En època romànica s'hauria reconstruït la primitiva església en un romànic llombard, com es pot apreciar en un tros de mur de migdia que resta a les golfes de la rectoria, i va ser advocada a Santa Maria. Durant el segle XVII es va edificar el temple actual aprofitant l'antic temple romànic per ubicar capelles laterals, essent inaugurat l'any 1685. L'any 1765 es construiren els bancs del cor, el 1766 l'altar de Sant Eudald amb l'imatge barroca, el 1765 la làpida sepulcral de la família Parera de la casa Estruch (al terra de l'església). Al centre del paviment hi ha una altra làpida amb una corona en relleu, que era la tomba pels capellans. L'any 1977, Manuel Riu i Albert Bastardes van començar a realitzar investigacions arqueològiques patrocinades pel Ministerio de Cultura, trobant les restes d'un altar primitiu i sota una llosa plana, un esquelet de persona sota tégules romanes, tal com acostumaven els cristians des del segle VI. Tot indicava que es tractava del sepulcre d'un sant o un màrtir, en concret Sant Eudald. El cementiri vell de Sorba era darrere l'església, però el més antic fou fet a l'entorn del mausoleu de Sant Eudald, podent-se observar tombes excavades a la roca, fins i tot a prop de la riera de l'Aigua d'Ora. Intervencions arqueològiques: Any 1977 i 1979, excavacions fetes per Manuel Riu i col·laboració de l'arquitecte Albert Bastardes. L'any 1994 Josep Pujades i Cavalleria va fer unes intervencions amb el suport de la Generalitat.</p> | 41.9685367,1.6654265 | 389419 | 4647145 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La protecció com a BCIN comprèn: la casa rectoral, construccions auxiliars, l'era, l'hort, a més de l'església i el martyrium. | 91|92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54137 | Martyrium de Sant Eudald | https://patrimonicultural.diba.cat/element/martyrium-de-sant-eudald | <p>RIU, M. (1999). 'El martyrium de Sant Eudald, a Sorba'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31. RIU, M. (1981). 'Excavacions arqueòlogiques a Santa Maria de Sorba', a Quaderns d'Estudis Medievals, vol. I, núm. 6. Artsestudi eds. Pàgs. 323-344. VIVES, E. (1981). 'Estudi antropològic de les restes òssies de Sant Eudals de Sorba'. A Quadern d'Estudis Medievals, nº 6, pàg. 345.</p> | I-VIII dC | <p>A la dreta del presbiteri, mirant de cara a l'altar, hi ha el martyrium, situat a un espai de forma semicircular (la rotonda), que és la construcció més antiga del conjunt. La rotonda és de planta gairebé quadrada a l'exterior (5,25 x 5,75m) i circular a l'interior , coberta amb cúpula semiesfèrica de 4 m de diàmetre. El paviment original, d'opus signinum, es trobà en les excavacions sota tres paviments successius, a una profunditat de 85 cm del nivell del carrer. En els murs, que van ser arrebossats amb cal i pintats de mangra que quasi ha desaparegut, encara es veuen restes de dues finestres adovellades. A l'exterior, el parament fou refet en dues ocasions: al segle X, i al XVIII al construir la casa rectoral. La tomba del màrtir es trobà situada al peu d'un altar cúbic massís i estucat. L'interior de la sepultura (2,30 x 60 i 40 cm d'alçada) era situada sota el paviment d'opus signinum, en el que s'obria un ócul tapat amb una tegulae plana, a través del què es podia accedir a l'interior de la tomba per obtenir relíquies. A la rotonda s'adossà una primera nau quadrada a finals del segle VII, i als segles IX-X s'allargà degut a l'increment de població, construint una nau de l'església romànica de 13 m de llargada i 4 m d'ample, coberta amb volta de canó seguit de 6,65 m d'altura. D'aquesta manera la rotonda es convertí en l'absis de l'església amb l'ara al centre que portava la inscripció en llatí: EUBALDIS RELIQUIARUM MARTYRIS XRISTI AMEN, que confirma la procedència de les relíquies. Segons l'estudi antropològic realitzat in situ per Elisenda Vives, es tracta d'un individu d'uns 50 anys, de 1,65 a 1,70 m d'alçada, amb insercions musculars febles i afectat per la gota. Enterrat en decúbit supí amb les cames estirades i els braços creuats al sotaventre. Hi manquen els ossos del crani, la mandíbula i algunes vèrtebres, degut possiblement al trasllat de part de les relíquies a Ripoll. Les excavacions arqueològiques han permès detectar cinc sarcòfags tardo-romans (un encastat al mur de la nova església, un altre al voladís de la teulada del temple romànic, dos als murs dels marges dels camps veïns i un a l'interior de l'església), amb arquets cecs formant sanefa a la part frontal.</p> | 08132-33 | Sorba | <p>Els antecedents històrics de Sorba es remonten a l'època ibèrica i convertint-se en un dels principals enclavaments de l'etapa tardo-romana de les rutes de l'interior de Catalunya, incorporat a la dominació Carolingia al darrer terç del segle IX. Durant època visigòtica, a finals del segle VI, es construiria el martyrium de Sant Eudald, sota l'antic nucli de població, sub urbe, d'on sortiria el topònim de Sorba. Ben aviat, al voltant d'aquest martyrium devia créixer un cementiri amb tombes, sarcòfags excavats a la roca i coberts amb tegulae planes. Foren construïts alguns edificis al costat del martyrium que segueix la tradició de les rotondes sepulcrals romanes, i en època romànica l'antiga església que tenia l'edifici del martyrium com a capçalera. L'any 888 Guifré el Pelós donaren al monestir de Ripoll l'església de Santa Maria de Sorba. Segons la tradició, l'any 978, uns monjos de Ripoll s'emportaren el cap del màrtir en construir una nova església i precisar relíquies per la seva veneració. Sant Eudald fou sacerdot i morí màrtir a mans dels visigots arrians, als 46 anys d'edat, l'onze de maig de l'any 581. Al seu voltant s'estenien tombes cobertes amb tégules planes, pròpies de l'antiguitat tardana. El culte a Sant Eudald s'estengué des del segle IX pels àmbits de Sorba, Ripoll i Celrà fins a Rubió, Jorba i Sant Pau de l'Ordal, arribant abans del segle XII a Osca. Intervencions arqueològiques: Any 1977 i 1979, excavacions fetes per Manuel Riu i col·laboració de l'arquitecte Albert Bastardes. L'any 1994 Josep Pujades i Cavalleria va fer unes intervencions amb el suport de la Generalitat.</p> | 41.9684290,1.6654587 | 389421 | 4647132 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54137-foto-08132-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54137-foto-08132-33-2.jpg | Legal | Medieval|Visigot|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per accedir a l'interior de l'església cal demanar que obrin la porta a la casa de la rectoria. El material extret de l'excavació realitzada per Manuel Riu es troba dispositat temporalment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 85|87|83 | 1754 | 1.4 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 54140 | Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-codonyet | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII-XIX | <p>Església d'una sola nau, coberta a doble vessant, orientada a llevant i amb un campanar de planta quadrada adossat a la façana de ponent. El campanar té quatre obertures esbeltes d'arcs de mig punt adovellats i és cobert a quatre vessants. La façana és molt simple i fou edificada l'any 1834, amb l'anexió d'una porta amb llinda de pedra d'una sola peça, amb una creu simple i la data de la realització. Sobre la llinda el mur dibuixa un frontó triangular. Un petit òcul al centre de la façana coronat per una creu proporciona llum a l'interior. L'altar major dedicat a Sant Jaume és una obra del segle XIX restaurat després de la Guerra Civil de 1936, i que té dues fornícules laterals amb les imatges de Sant Marc i Sant Isidre. També es conserven algunes pintures i exvots interessants. Davant l'església hi ha el cementiri on s'enterraven els difunts de les cases dels entorns: ca n'Agut, cal Jordana, la caseta de l'Agut, ca l'Oucovat, cal Passavant, Comabella, i Duocastella (aquestes quatre darreres pertanyen al municipi de Navès).</p> | 08132-36 | Sorba | <p>Aquesta església era dedicada en un principi a Sant Cugat; formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà. L'any 993 el comte Borrell de Barcelona feia testament i cedia al monestir de Ripoll l'alou de Codonyet amb els seus termes, la seva església, i els delmes i primícies íntegrament (alaudes de Codoniero cum suos terminos et cum ipsa Ecclesia et decimis et primitiis ad integrum). L'any 999 el comte Miró comfirmava i ratificava al monestir de Ripoll l'alou de Codonyet i l'església de Sant Cugat que el seu pare Borrel havia cedit en el seu testament pocs anys abans. L'església de Sant Cugat de Codonyet devia estar vinculada a la parroquial de Santa Maria de Sorba des de la seva construcció; més tard, possiblement a l'edat moderna, canvià la seva advocació per la de Sant Jaume, segurament en ésser construït el nou edifici. L'any 1345 l'església constava com a parròquia (BALLARÀ, 1999), fet confirmat per les sepultures de pedra que hi ha al cementiri. És esmentada com a sufragània de l'església parroquial de Santa Maria de Sorba l'any 1757, quan el rector de Sorba, mossèn Carles Miralles, redactà la consueta (AS). A finals del segle XVIII l'església centrava un petit nucli de set cases, ja estava sota l'advocació de Sant Jaume i era sufragània de Santa Maria de Sorba.. Es celebra culte a l'església el diumenge sobre de Sant Jaume i el dia de la patrona, la Mare de Déu del Carme, dos cops a l'any.</p> | 41.9779549,1.6526061 | 388373 | 4648206 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54140-foto-08132-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54140-foto-08132-36-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54156 | Creu de pedró de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-maria-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>És una creu grega de ferro amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit. Es troba situada davant de la porta principal de l'església i delimitada amb un sócol de pedra al seu voltant a modus de graonada.</p> | 08132-52 | Sorba | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9684330,1.6653033 | 389408 | 4647133 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54157 | Creu de terme de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Creu de terme situada al peu de la carretera local que porta a l'església de Santa Maria de Sorba. És una creu de ferro situada sobre un peu de ciment i que medeix uns dos metres i mig d'alçada total. La punta dels tres braços tenen forma trilobulada, tot i que l'estructura general és molt senzilla. Al centre dels braços hi ha dos cercles concèntrics dels que surten punxes a modus de raigs i al centre porta la inscripció: MISSIÓ 1931.</p> | 08132-53 | Sorba, a prop de l'església de Santa Maria | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. La creu de terme de Sorba indicaria el lloc on es situava el nucli del municipi, al costat de l'església parroquial. Aquesta és una creu que va ser aixecada en els anys de la posguerra, en record de les missions, i per tant és una mostra de la pietat popular.</p> | 41.9673960,1.6646917 | 389355 | 4647019 | 1931 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54158 | Sarcòfag de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-santa-maria-de-sorba | <p>RIU, M. (1981). 'Excavacions aqrueòlogiques a Santa Maria de Sorba', a Quaderns d'Estudis Medievals, vol. I, núm. 6. Artsestudi eds. Pàgs. 323-344. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. RIU, M. (1982). Martyrium de Sant Eudald, Santa Maria, Sorba. A Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 408-411.</p> | XII | <p>Sarcòfag trobat a les excavacions realitzades per Manuel Riu entre 1977 i 1979. És el més sencer de tots els que es van localitzar i el més interessant. És un fragment ortoèdric, de pedra calcària, corresponent al vas de l'urna i escapçat en un dels extrems. La part que es conserva mesura 80 x 56 x 35 cm, tot i que originalment devia fer 120 m de llargària. A la cara davantera és decorat amb el rebaix de quatre arquets a manera de finestres cegues. A la part superior, a l'extrem dret, hi ha la meitat d'un ornament semicircular que sembla un motiu floral, i a l'esquerra un altre semicercle en el que s'inscriu un pal vertical, que podria ser una creu.</p> | 08132-54 | Sorba. Església de Santa Maria. | <p>Aquesta peça podria correspondre a un vas del segle XII amb elements ornamentals de tradició tardo-romana, o bé podria ser un element reaprofitat vers el segle XII a partir de peces tardo-romanes procedents d'una necròpoli més antiga, probablement dels segles IV-V.</p> | 41.9683732,1.6655017 | 389424 | 4647126 | 1100 | 08132 | Montmajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54158-foto-08132-54-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54159 | Creu processional de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-maria-de-sorba | <p>VILADÉS, Ramon (1983). Les creus processionals del Berguedà. 'L'Erol' núm. 7. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XVII | <p>Creu processional amb ànima de fusta i coberta de plata datada de principis del segle XVII. Medeix 100 cm dl'alçada total. Té decoració a l'anvers i al revers amb el nus allargassat seguint les decoracions arquitectòniques gòtiques. El nus forma dos cossos amb forma romboidal i decorat amb pinacles i imatges de diferents sants entre els contraforts. La creu té els braços de la mateixa longitud i finalitzats amb decoració trilobulada. A l'anvers hi ha la imatge de Crist al centre enmarcada en un quadrat. Al revers, al centre la imatge de Maria coronada dempéus i amb el nen als braços; als extrems de la creu hi ha uns medallons amb els símbols dels evangelistes.</p> | 08132-55 | Sorba | <p>Ja entrat el segle XVI fou habitual que totes les esglésies parroquials tinguessin una o vàries creus processionals de plata, essent normal que cada confraria tingués la seva creu. Al Berguedà es conserven set exemplars d'aquestes creus, ja que la resta van desaparèixer durant les diferents guerres (Independència, carlines i Civil) i perquè el Berguedà no era una comarca gaire rica, fet que va provocar realitzar poques creus i ser poc riques les que es conserven.</p> | 42.0177160,1.7354026 | 395297 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54159-foto-08132-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54159-foto-08132-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54159-foto-08132-55-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54166 | Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-gargalla | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XI/XVIII | <p>L'església de Sant Andreu de Gargallà, parròquia del terme, es troba envoltada pel petit nucli de cases que formen el centre del poble de Gargallà, format per les cases: Cal Planas, Cal Vima, Cal Fuster, Cal Llovet dels Pujants, Cal Guilella i Cal Company. És un auster edifici d'una sola nau, orientada a migdia i amb coberta a doble vessant. Al costat dret de la façana hi ha el campanar de planta quadrada que ara forma part de l'edifici en ampliar-se per darrera per construir la casa rectoral que forma part del conjunt. A la banda de ponent es va ampliar per disposar dependències eclesiàstiques. La façana és molt simple: un òcul al centre a la part superior i una porta allindada. La porta té una senzilla motllura a la part superior, formada per un arc de mig punt central que aixopluga una petxina amb tres llegendes epigràfiques: una a cada costat de la petxina (ANNO DOMINI MDCCLXXXIX.JESUS.MARIA) i altra a la llinda de la porta amb un passatge del Gènesis (GEN.28. TERRIBILIS EST LOCVS ISTE HIC DOMVS DEI EST ET PORTA COELI). Entre l'església parroquial i la rectoria es troba, camuflat exteriroment per les construccions més modernes, un petit recinte què per les seves característiques pot correspondre a l'absis d'un temple molt antic, probablement preromànic. És un cos d'edifici de planta rectangular i de reduïdes dimensions, cobert amb volta de canó de mig punt feta amb lloses disposades a plec de llibre. A la banda de ponent hi ha un arc triomfal de mig punt, actualment obturat, fet amb carreus ben treballats que a la part inferior es tanquen formant un arc de ferradura poc pronunciat. Al cantó oposat hi ha les restes, nomès visibles des de l'interior, d'un finestral que va ser escapçat en obrir una porta moderna, format per lloses que formen un petit arc de mig punt tendent a configurar un arc de ferradura i, possiblement, de dues esqueixades, tot i que no es pot apreciar clarament. Degut a la situació i orientació d'aquest cos, podria tractar-se de l'absis d'una antiga església preromànica. Fa poc s'ha eliminat la porta i s'ha reconstruït aquesta finestra que és visible des de l'exterior. Al costat esquerre de la façana hi ha una creu de pedró.</p> | 08132-62 | Gargallà | <p>L'església de Sant Andreu depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de la repoblació al segle IX. Gargallà juntament amb Sorba, Serrateix, Casserres i Puig Reig eren els punts de l'avançada repobladora organitzada per Guifré el Pilós. Al monestri de Ripoll li va ser cedit Gargallà juntament amb Sorba i Obiols, però sembla que el monestir no s'en preocupà massa. Es fa referència en el precepte del rei Lotari l'any 982 (Et in loco qui dicitur Suburbano alodem cum Ecclesiis, et villa quae dicitur Gargalaz), en ell s'enregistren les propietats de Ripoll (AADD, 1985). A la butlla de 1011 es confirmen les possessions i Gargallà també s'esmenta. L'any 1003 el comte Oliba cedí a Ripoll molts alous a Osona i el Berguedà, en concret l'església de Sant Andreu de Gargallà amb els seus delmes i primícies, i l'església de Sant Sadurní de Fígols. L'església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312. El segle XVIII tenia com a sufragània l'església veïna de Fígols, categoria que conserva en l'actualidad.</p> | 41.9706027,1.6995551 | 392250 | 4647330 | 1789 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1988 es va procedir a la neteja i restauració de la petita nau d'orígen preromànic, procedint a enderrocar els murs que impedien la comunicació amb la nau de l'església i del que tapava l'arc triomfal, l'eliminació de la porta que escapçava la finestra i recuperació d'aquesta, així com la neteja de tot el recinte. Sufragànies de Sant Andreu: Santa Margarida de Fígols, Santa Maria del Sunyer d'Aguilar, Sant Martí de Pegueroles, Sant Julià de Pegueroles i Sant Miquel de Vilandeny (tot i que territorialment forma part de Navès, Solsonès). | 92|98|99|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54167 | Santa Magdalena de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-figols | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XIII/XVII | Actualment s'ha començat a repicar les parets per deixar la pedra vista i s'han setapat les cornises i pilatres de la volta que tenen una decoració de fulles esculpida a la pedra. | <p>L'església forma part de la masia de Fígols. És un edifici de petites dimensions amb algunes construccions adossades que destorben la visibilitat de la construcció. D'estructura molt simple formada per una sola nau, amb la porta oberta a ponent, coberta amb volta lleugerament apuntada i sense absis. L'interior presenta l'aparell molt ben dispossat i es conserva bé el punt d'arrencada de la volta ornat amb una petita cornisa, no del tot visible degut a la quantitat d'encalat que encara cobreix les parets. La porta de l'església és d'arc de mig punt amb grosses dovelles i porta la data 1689, està aixoplugada per un porxo. Aquesta mateixa façana està coronada per un campanar d'espadanya en el que s'obren dues finestres d'arc de mig punt fets amb dovelles petites. Al 1709 Josep Pujol va fer unes ampliacions a banda i banda de l'edifici en les que es va disposar unes capelles laterals i la sagristia. L'interior és molt senzill, destacant la decoració del presbiteri amb un altar modern d'estil neoclàssic i uns fragments de taules policromades que representen escenes de la vida de Sant Serní, que son reaprofitades d'un anterior retaule de finals del gòtic fragmentat. De l'antic cementiri, que es trobava al costat sud de l'església, tan sols resta una làpida al terra, ja que després de l'incendi del 1994 es va fer el paviment nou de pedra i es van treure els ossos que es van portar al cementiri de Gargallà.</p> | 08132-63 | Gargallà, casa Fígols | <p>L'església de Santa Magdalena de Fígols era advocada primerament a Sant Sadurní i depenent en els seus orígens del monestir de Ripoll. Aquesta donació a Ripoll es faria quan Guifré el Pilós va repoblar els territoris de frontera. L'església i el lloc de Fígols juntament amb altres propietats de Ripoll a la zona, com Gargallà i Sorba, eren punts d'enllaç i de reforç entre els castells de Cardona i de Casserres durant els segles IX i X. L'any 1003 el comte Oliba cedí a Ripoll molts alous a Osona i el Berguedà, en concret l'església de Sant Andreu de Gargallà amb els seus delmes i primícies, i l'església de Sant Sadurní de Fígols. Entre 1312 i 1315 l'església tenia capellà propi i cementiri, però probablement depenent de Sant Andreu de Gargallà. No sabem quan es va canviar l'advocació, ja que el 1715 encara era Sant Sadurní de Fígols. El nom de Santa Magdalena el prendria degut a la fundació d'un benefici amb el titular d'aquesta santa, creat el 1769 per l'amo de Torrabadella (BACH, 2002). El segle XVI era sufragània de Gargallà essent l'església de 10 cases del seu voltant i actualment és la capella de la casa de Fígols seguint com a sufragània de Sant Andreu. Durant els incendis forestals de l'estiu del 1994 part de l'església es va cremar, però la família Boixader-Planas, propietaris de la casa Fígols, van restaurar el porxo, la teulada i tot l'exterior que havia quedat malmès.</p> | 41.9670430,1.7149428 | 393519 | 4646915 | 1689 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54167-foto-08132-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54167-foto-08132-63-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es fa missa dos cops a l'any: el dilluns de Pasqüa en que es cel·lebra la festivitat de Sant Sadurní i al mes de juliol per Santa Magdalena. Per visitar l'església s'ha de demanar la clau a la casa. La clau de l'esgésia la guarden a la casa Fígols. BCIL proposat per acord del Plé el 2-4-1998, però encara no resolt. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 54189 | Creu de pedró de Santa Magdalena de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-magdalena-de-figols | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>Formada per una estructura de pedra a la part inferior de forma cilíndrica que sembla un corró agrícola aprofitat, i la creu de ferro encastada a la part superior. La creu té els braços de la mateixa mida i de forma triangular, es troben encastats en un cercle central, i entre mig de cada braç hi surt del centre un raig format per un senzill pal de ferro. Es troba en molt bon estat ja que va ser restaurada en el mateix moment que l'església, després de l'incendi forestal de l'any 1994.</p> | 08132-85 | Gargallà. Casa Fígols | <p>El dilluns de Pasqua es fa la benedicció del terme, després de la celebració d'una missa, i es demana protecció de les collites. La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, per Sant Isidre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9669712,1.7149053 | 393516 | 4646908 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54189-foto-08132-85-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54193 | Santa Maria del Sunyer d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-sunyer-daguilar | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVIII | <p>Església d'una sola nau amb un petit transepte marcat i amb el campanar adossat a llevant de planta quadrada i cobert a quatre vessants. Al costat de tramuntana s'aixeca la sagristia de planta quadrada i més baixa que l'església. La façana és orientada a llevant i presenta un òcul petit i una porta adintellada amb la data 1833. La coberta és de dues vessants de teula àrab i amb una creu de ferro al carener de la façana. L'obra és senzilla sense elements destacables i feta amb aparell força irregular. A l'interior hi ha un retaule senzill d'estil neoclàssic a l'altar, recolzat a una paret policromada amb les imatges de Sant Pere, Sant Pau, els arcàngels Gabriel, Miquel i Rafael i un cavaller a cada banda amb els noms de Celdoni i Ermenter. El retaule és un cos de tres pisos amb pintures enmarcades entre columnes amb diferents imatges religioses, mentre que al centre hi ha una imatge de la Mare de Déu moderna, ja que l'anterior va ser destruida durant la Guerra Civil.. A la dreta hi ha un altre retaule lateral, mentre que el de l'esquerra va ser destruit a la guerra Civil del 1936. Aquest retaule va ser fet al 1853 i representa els sants Roc, Isidre, Sebastià i Ramon, i manté el mateix estil que el de l'altar major. A prop de la porta hi ha una pica d'aigua beneïda de pedra. Es troba al costat de la masia vella del Sunyer d'Aguilar.</p> | 08132-89 | Gargallà | <p>Aquesta església es va construïr al segle XVIII per substituir a l'antiga església romànica que es troba molt a prop, moment en que ja era sufragània de Sant Andreu de Gargallà.</p> | 41.9523632,1.6964436 | 391961 | 4645309 | 1833 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54193-foto-08132-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54193-foto-08132-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54193-santa-maria-del-sunyer.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi celebra missa dos dies a l'any: per Sant Roc què és el patró, i per Sant Ramon, com a record cap a Ramon Sunyer, propietari de la casa del Sunyer que morí al 1994. La clau de l'església és a la masia del Sunyer. Al costat de l'església hi ha la masia cal Planes d'Aguilar, i darrera cal Gep, que són de cal Sunyer d'Aguilar. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54207 | Santa Maria de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torreta | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995. MONTSERRAT (2003). L'Eva anà al santuari de La Torreta. El Babau, revista de Navès. Juliol 2003. Nº 64, pàgs 11-13.</p> | XIV | <p>Aquesta petita església és sufragània de Sant Feliu de Lluelles i forma part del terme de Montmajor. Anteriorment havia estat capella de la casa Cortielles de Navès. Hi ha unes imatges de la Mare de Déu i dos sants que són modernes. Sembla possible que l'antiga imatge romànica de la Mare de Déu es trobi entre el fons d'imatges del Museu Episcopal de Vic, però no es sap exactament quina és. És una petita capella de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant i amb la façana i porta principal orientada a ponent. Davant la porta s'aixeca un porxo cobert amb teulada a doble vessant i suportat amb dos pilars de pedra i tancat per un petit mur a modus de bancada. Anteriorment la teulada del porxo era d'una vessant. La porta és adovellada amb una motllura a l'extrem de les dovelles de forma semicircular, possiblement feta en alguna reforma al segle XIV o XV. Al carener damunt la porta hi ha un campanar d'espadanya d'una sola esqueixada d'arc de mig punt i amb una campana petita; a la part superior hi ha una creu de ferro. Al mur de l'esquerra (sud) sobresurt un cos rectangular on es troba la sagristia. A l'interior es pot veure l'obra de pedra amb carreus de gran tamany i disposats de forma molt regular. La nau és coberta amb volta de canó apuntada, amb el presbiteri rectangular i amb una petita finestra d'arc de mig punt i decreixent cap a l'exterior. El terra és fet de rajols de ceràmica i alguns encara conserven dates de la seva fabricació (al segle XVI), ja que es van conservar els rajols que estaven en bon estat. Hi havia un altar de pedra sorrenca que estava partit per la meitat i en mal estat, i es optar va substituir-lo en fer la remoldelació, per un altra de granit nou. L'antic es troba davant de l'església. A les parets laterals interiors hi ha penjats tots els exvots. A la sagristia hi ha una calaixera i s'ha guardat la lipsanoteca que es va troba al 1997. A l'interior es conserva una imatge de la Mare de Déu, possiblement de finals del barroc, però molt repintada i amb poc valor artístic.</p> | 08132-103 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Capella situada al centre de la zona més poblada del terme de Sant Feliu de Lluelles i Pegueroles. És una petita capella i possiblement el nom li vé d'una antiga torre de guaita al costat de can Basora (castell de Meda). La primera capella seria construïda en època romànica, conservant la volta reconstruida ja en època gòtica. És sufragània de Sant Feliu de Lluelles. Per davant de la casa de Can Basora pasava el camí Ral de cal Bisbe, o camí Ral de Berga a Solsona. Davant de l'església de la Torreta hi havia unes fites que marcàven la meitat del trajecte entre les dues ciutats.</p> | 41.9978455,1.6941467 | 391848 | 4650362 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54207-foto-08132-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54207-foto-08132-103-2.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es fa missa cada primer i tercer diumenge de mes, un capellà de Solsona. Es van realitzar obres de remodelació l'any 1997, repicant tot l'estuc de guix que cobria les parets i treient una estructura de fusta que formava un cor sobre la porta d'entrada. Durant aquestes obres de remodelació es va trobar darrera l'altar una pedra tallada que protegia una lipsanoteca que contenia relíquies i dos pergamins: un referents a les relíquies i l'altre l'acta de consagració de Sant Martí de Pegueroles. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54208 | Ex-vots de Santa Maria de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-de-santa-maria-de-la-torreta | <p>CARRERAS, J. (1999). 'Els exvots pintats de La Torreta'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 32-35.</p> | XIX | <p>A la nau interior de l'església de La Torreta hi ha unes pintures votives realitzades sobre fusta i tela, que es troben actualment penjades a les dues parets laterals. Són exvots de petites dimensions (excepte un, que està fitxat amb el número 113 d'aquest inventari), al voltant de 25 x 35 cm, realitzats a l'oli sobre fusta. La temàtica és variada, tot i que són freqüents els que fan referència a malalts. També hi ha dedicats a temes de 'milícia i guerra', així com a 'abusos i agressions'. En tots ells hi ha la imatge de la Mare de Déu de La Torreta envoltada de núvols a un dels extrems superiors. En alguns casos al costat de la imatge es representa una torre. En les imatges de malalts la iconografia és molt similar: el malalt es troba al llit i envoltat dels parents, en alguns casos una persona resa a la Verge. L'altre tema més representat, la guerra, s'escenifica amb presència de soldats uniformats i/o bandolers armats. Un ex-vot presenta un tema en que es mostra a una persona que perd al seu ruc, i un altre és un tema mariner, ja que surt un vaixell al mar i que respresenta un important document històric ja que és una de les primeres representacions d'un vaixell amb propulsió a motor (el primer viatge amb un vaixell d'aquest tipus es va realitzar l'any 1817). La majoria d'aquest exvots porta la paraula EX-VOT, i en alguns el nom de la persona que fa la petició.</p> | 08132-104 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Els exvots pintats són ofrenes d'agraïment i a la vegada memòria dels fets pels que s'ha implorat ajuda a la Mare de Déu, generalment. Són composicions pictòriques que representen una escena en la que sempre apareix la Verge a la que es demana que intercedeixi a favor de la petició que fa l'interessat; l'exvot es realitza en senyal d'agraïment per la gràcia concedida. És un tipus d'art popular que va ser molt freqüent a partir del segle XV, i del que trobem diferents exemples al Berguedà.</p> | 41.9979252,1.6940940 | 391843 | 4650371 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54208-foto-08132-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54208-foto-08132-104-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per entrar a l'església cal demanar que obrin a la casa Can Basora. Actualment l'Àmbit de Recerques del Berguedà està realitzant un inventari de tots els exvots del Berguedà. S'han fotografiat tots els exvots, tot i que es fitxen com un conjunt, excepte el més gran. La pintura és de factura senzilla en general, plana i de colors vius. Hi ha un total de 42 exvots petits. | 99|119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54209 | Lipsanoteca de Santa Maria de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-santa-maria-de-la-torreta | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | Tot i ser de fusta, l'estat de conservació del conjunt és molt bó. | <p>Caixa de fusta feta en un tac de fusta de 6,2 x 14,5 x 6,3 cm. El tac està buidat longitudinalment i té una ranura en la part superior on encaixa la tapa. Es trobada dins un bloc de pedra amb l'interior buidat i tallat amb la forma de la caixa per tal de protegir-la. La decoració és molt simple i tota incisa. A la tapa hi ha una creu envoltada de ratlles i amb una marc rectangular al voltant. A les parets llargues es repeteix un dibuix amb ratlles horitzontals i verticals separades per una franja llisa. A l'interior hi havia unes relíquies i dos pergamins: un de 33'5x8 cm (l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pegueroles) i l'altre de 11,5x4,2 cm (certificat de procedència de les relíquies). Les relíquies són dins un tros de tela de color vermell i consisteixen en fragments d'os de diverses mides, dos trossos de cera, un tros de tela groga que envolcalla uns pessics de terra i pedres. Tot el conjunt de relíquies està dins una bossa blanca lligada amb un fil. Dins la mateixa pedra on hi havia la lipsanoteca també es va trobar un manyoc de cabells trenats i diversos fragments d'un segell de cera.</p> | 08132-105 | Sant Feliu de Lluelles | <p>En el decurs d'unes obres de rehabilitació a l'església de Santa Maria de la Torreta, el dia 28 de març de 1997, es va trobar al mur de darrera de l'altar i a sota de la finestra central de l'absis una lipsanoteca. Aquesta es trobava protegida per una pedra amb un relleu tallat per albergar la lipsanoteca de fusta. Eren presents Mn. Ramon Barrera Serra, encarregat de la capella, i Mn. Joaquim Calderer, de la comissió d'art del Bisbat de Solsona. Tot i que l'acta de consagració és de l'església de Pegueroles didicada a Santa Maria, és molt possible que es tracti d'aquesta mateixa església de La Torreta. Als pergamins s'especifica que els ossos són relíquies dels màrtirs romans Joan i Pau que es van posar en consagrar l'església, mentre que la terra i restes de ciri procedeixen del Sant Sepulcre i van ser portades per Arnau Mir de Tost.</p> | 41.9979332,1.6941905 | 391851 | 4650371 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54209-foto-08132-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54209-foto-08132-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54209-foto-08132-105-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La lipsanoteca, les relíquies i la pedra es guarden a La Torreta, mentre que els pergamins es troben a l'Arxiu Diocesà de Solsona per tal de garantir la seva conservació. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54216 | Mare de Déu de l'església de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lesglesia-de-sant-andreu-de-gargalla | XVI | A simple vista es pot observar que les cares i les mans de la imatge han estat retocades de pintura, mentre que els vestit sembla conservar la original. | <p>A la rectoria de Sant Andreu de Gargallà es conserva una imatge de Mare de Déu. Representa a la Verge dempéus, amb el nen agafat amb el braç esquerre i subjectant un lliri amb la mà dreta. El nen porta un colom blanc entre les mans. Les dues imatges porten corones daurades. La imatge medeix 46 cm d'alçada i es troba situada sobre una peanya que forma part del conjunt. És de fusta tallada i policromada, daurada i estofada per. La Verge està coberta per un mantell blau que li tapa també el cap, i el Nen porta una túnica del mateix color. La tipologia de la imatge correspón a l'estil Barroc.</p> | 08132-112 | Gargallà, església parroquial | <p>Desconeixem si des dels seus orígens aquesta imatge es trobava a l'església, tot i que és molt probable que formés part de l'antic retaule que es va perdre durant la Guerra Civil.</p> | 41.9706585,1.6994906 | 392244 | 4647337 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54216-foto-08132-112-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | No porta cap inscripció ni s'ha trobat informació de la imatge. | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54217 | Ex-vot de l'entrada del rei Ferràn a Baiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vot-de-lentrada-del-rei-ferran-a-baiona | <p>CARRERAS, J. (1999). 'Els exvots pintats de La Torreta'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 32-35.</p> | XIX | <p>Aquest ex-vot forma part del conjunt de exvots de l'església de La Torreta. És de dimensions més grans que la resta i és l'únic realitzat sobre tela. Mostra el rei ferran VII (1784-1833) dret en un carro arribant a Baiona. Està envoltat de soldats uniformats. En la part superior hi ha un batalló afusellant a un grup de gent. A la part superior i al centre, hi ha la imatge de la Mare de Déu dins un cercle de flors i envoltada de núvols. L'escena és travessada per una inscripció amb formes sinuoses: 'Entrada de Fernando 7º ab traycio de Bonaparte en Bayona. Ultimamen los francesos quedan derrotats per lo exercit dels aliats'. És per tant un dessitg del donant de la victòria dels aliats sobre els francesos.</p> | 08132-113 | Església de Santa Maria de La Torreta. Sant Feliu de Lluelles. | <p>Els exvots pintats són ofrenes d'agraïment i a la vegada memòria dels fets pels que s'ha implorat ajuda a la Mare de Déu, generalment. Són composicions pictòriques que representen una escena en la que sempre apareix la Verge a la que es demana que intercedeixi a favor de la petició que fa l'interessat; l'exvot es realitza en senyal d'agraïment per la gràcia concedida. És un tipus d'art popular que va ser molt freqüent a partir del segle XV. Aquesta pintura s'enmarca dins la Guerra del Francès, fent referència a l'arbitratge de Napoleó que es resolgué amb la constitució de Baiona al 1808, proclamant José Bonaparte com a rei d'Espanya, motiu que va provocar la guerra.</p> | 41.9978136,1.6941798 | 391850 | 4650358 | 1813 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54217-foto-08132-113-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per entrar a l'església cal demanar que obrin a la casa Can Basora. Actualment l'Àmbit de Recerques del Berguedà està realitzant un inventari de tots els exvots del Berguedà. S'han fotografiat tots els exvots, tot i que es fitxen com un conjunt, excepte el més gran. La pintura és de factura senzilla en general, plana i de colors vius. Hi ha un total de 42 exvots petits. | 99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 54220 | Sant Feliu de Lluelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-lluelles | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. LLORENS I SOLÉ, A. (1981). Solsona en les guerres Carlines del segle XIX a Catalunya. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Pàgs. 17-18.</p> | XVII-XVIII | <p>Església d'una sola nau rectangular amb presbiteri quadrat i amb la porta oberta al mur de ponent de l'edifici. Reprodueix el model característic del barroc rural, amb un campanar de torre quadrada bastit a migdia, prop del presbiteri i amb obertures d'arc de mig punt i balaustrada. La porta és allindada i la llinda presenta una motllura semicircular al centre en forma de petxina amb la inscripció: any 1773 a la llinda. Sobre la porta hi ha un ull de bou circular. L'interior és arrebossat, cobert amb voltes d'aresta i amb petites capelles laterals obertes a la nau. És advocada a Sant Pere i Sant Feliu, i conserva un retaule neoclàssic centrat amb les imatges dels dos sants. A pocs metres de l'església hi ha les ruïnes d'una anterior construcció, possiblement la primitiva església romànica. L'església es troba formant part d'un conjunt amb la rectoria (o mas de Sant Feliu) i el mas de can Batlle. La rectoria és un edifici senzill de planta rectangular amb la façana tancada per un baluard. Conserva tres llindes amb inscripcions que fan referència a diferents rectors del segle XVIII: una en la que el nom del rector no es distingueix i la data 1717; 'Lo Rt. Pau Postils Pr. 1720'; 'Rovira Rector 1796'. La casa can Batlle conserva llindes a les finestres posteriors amb les dates: 1671; 1857 R.O.P.I.P.; i a la façana principal una llinda de finestra amb la data 1757. La casa està construïda a continuació de la rectoria i formant mitgera amb aquesta. Sant Feliu té cementiri propi situat davant del conjunt que va ser construït el 1898. L'antic cementiri es trobava situat al nord del conjunt.</p> | 08132-116 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Tot i que l'actual església no conserva cap element del seu passat romànic (unicament restes de ruïnes a prop), les referències documentals del segle XI permeten confirmar l'existència d'un primer edifici d'aquest estil. L'any 1043 Gersén i el seu fill van vendre a Arnau i la seva muller la torre del Quer (ipsa torre de ipso Quer), al terme de Navès, a la Vall de Lord; un dels límits d'aquesta venda era l'església de Sant Feliu de Lluelles (Sancto Felice). Uns anys més tard, la mateixa torre i el seu alou eren cedits per Arnal Dalmau i la seva muller a l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell i a la seva canònica, i una vegada més l'església de Sant Feliu era esmentada com a límit. L'església de Sant Feliu era parroquial, car l'any 1312 la visita al deganat de la Vall de Lord en confirmà la seva categoria. El segle XVIII mantenia les funcions parroquials i tenia com a sufragània les esglésies de Sant Martí de Tentellatge i Santa Maria de Preixana, formant part de l'oficialat de Solsona. A finals del segle XVII i incis del XVIII, l'edifici romànic fou substituït per l'actual construcció barroca i es vincula a Tentellatge. El 1898 es construeix el nou cementiri. Com a dada curiosa cal esmentar que Mn Marc Rovira, rector de Sant Feliu de Lluelles, fou testimoni de la fortificació del massis de Busa durant la guerra napoleònica, així com dels moviments del general Lacy a la zona. Recollí les seves observacions en un llibre: 'Breu notícia de las cosas més notables que han passat, especialment des del any 1790 en avant'. El document original ha desaparegut i es conserva la transcripció que va fer Mn. Joan Serra i Vilaró a l'Arxiu Comarcal de Solsona (LLORENS I SOLÉ, A., 1981)</p> | 42.0078552,1.6755785 | 390327 | 4651497 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54220-foto-08132-116-1.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es celebra culte el cinquè diumenge de cada mes, repartint-ho amb La Torreta i Preixana. Segons informació oral facilitada per Ramon Riba, en un indret no gaire lluny i amagat dins l'arbreda hi ha un monument megalític que no s'ha trobat en fer aquest inventari. | 94|96 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54221 | Retaule de Santa Maria d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-maria-daguilar | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII-XVIII | <p>El retaule es troba situat a l'altar major, recolzat a un mur decorat amb pintures murals. Segueix l'estructura típica, amb tres carrers, predela o sotabanc, cos del retaule i àtic. Quatre columnes separen els elements de cos i dues els elements de l'àtic. Sota la predela i a cada banda del sagrari hi ha dos quadres amb la corona d'espines i l'assotament. A la predela, sobre el sagrari hi ha la figura de Crist i a la bada dreta dues santes i a l'esquerra dos sants que semblen Sant Cosem i Sant Damià, els sants metges. Al cos del retaule i al centre hi ha una fornícula amb una imatge moderna de la Mare de Déu del Carme; a cada costat dos quadres un asobre de l'altre: a l'esquerra l'adoració dels Reis i l'Ecce Homo; i a la dreta, l'assotament de Jesús i la glorificació de Maria. Sobre la cornisa hi ha Jesucrist mort a la creu amb Sant Joan i la Mare de Déu. El retaule és policromat i daurat, mentre que els diferents quadres són pintura a l'oli sobre fusta. A la paret, pintada al fresc, hi ha Sant Pere i Sant Pau amb els arcàngels Gabriel, Miquel i Rafael. Més avall, enmarcats, dos cavallers: Sant Celdoni i Sant Ermenter. A la capella lateral esquerre hi ha un altre altar de factura similar però més senzill amb els sants Roc, Isidre i Sebastià; a dalt hi ha Sant Ramon. Porta la data 1853.</p> | 08132-117 | Gargallà | <p>Aquesta església es va construïr al segle XVIII per substituir a l'antiga església romànica que es troba molt a prop, moment en que ja era sufragània de Sant Andreu de Gargallà. Possiblement els altars es construíssin per la nova església datada el 1833, tal i com s'indica a la llinda de la porta.</p> | 41.9523727,1.6962643 | 391946 | 4645310 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54221-foto-08132-117-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal demanar la clau a la casa del Sunyer d'Aguilar. | 99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.