Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54209 | Lipsanoteca de Santa Maria de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-santa-maria-de-la-torreta | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | Tot i ser de fusta, l'estat de conservació del conjunt és molt bó. | <p>Caixa de fusta feta en un tac de fusta de 6,2 x 14,5 x 6,3 cm. El tac està buidat longitudinalment i té una ranura en la part superior on encaixa la tapa. Es trobada dins un bloc de pedra amb l'interior buidat i tallat amb la forma de la caixa per tal de protegir-la. La decoració és molt simple i tota incisa. A la tapa hi ha una creu envoltada de ratlles i amb una marc rectangular al voltant. A les parets llargues es repeteix un dibuix amb ratlles horitzontals i verticals separades per una franja llisa. A l'interior hi havia unes relíquies i dos pergamins: un de 33'5x8 cm (l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pegueroles) i l'altre de 11,5x4,2 cm (certificat de procedència de les relíquies). Les relíquies són dins un tros de tela de color vermell i consisteixen en fragments d'os de diverses mides, dos trossos de cera, un tros de tela groga que envolcalla uns pessics de terra i pedres. Tot el conjunt de relíquies està dins una bossa blanca lligada amb un fil. Dins la mateixa pedra on hi havia la lipsanoteca també es va trobar un manyoc de cabells trenats i diversos fragments d'un segell de cera.</p> | 08132-105 | Sant Feliu de Lluelles | <p>En el decurs d'unes obres de rehabilitació a l'església de Santa Maria de la Torreta, el dia 28 de març de 1997, es va trobar al mur de darrera de l'altar i a sota de la finestra central de l'absis una lipsanoteca. Aquesta es trobava protegida per una pedra amb un relleu tallat per albergar la lipsanoteca de fusta. Eren presents Mn. Ramon Barrera Serra, encarregat de la capella, i Mn. Joaquim Calderer, de la comissió d'art del Bisbat de Solsona. Tot i que l'acta de consagració és de l'església de Pegueroles didicada a Santa Maria, és molt possible que es tracti d'aquesta mateixa església de La Torreta. Als pergamins s'especifica que els ossos són relíquies dels màrtirs romans Joan i Pau que es van posar en consagrar l'església, mentre que la terra i restes de ciri procedeixen del Sant Sepulcre i van ser portades per Arnau Mir de Tost.</p> | 41.9979332,1.6941905 | 391851 | 4650371 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54209-foto-08132-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54209-foto-08132-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54209-foto-08132-105-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La lipsanoteca, les relíquies i la pedra es guarden a La Torreta, mentre que els pergamins es troben a l'Arxiu Diocesà de Solsona per tal de garantir la seva conservació. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54210 | Acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-santa-maria-de-pegueroles | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | <p>Pergamí de 33,5x8 cm que es va trobar dins la lipsanoteca trobada a la capella de La Torreta. És l'acta de consagració de l'església de Pegueroles dedicada a Santa Maria, feta pel bisbe d'Urgell Guillem Guifré i datada entre 1041-1071. L'acta fa esment de que el bisbe posa a l'altar les relíquies dels màrtirs romans sant Joan i sant Pau.</p> | 08132-106 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Probablement l'església de Santa Maria de la Torreta fou nomenada abans Santa Maria de Pegueroles.</p> | 42.0177160,1.7354348 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54211 | Pergamí donació de relíquies de Santa Maria de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-donacio-de-reliquies-de-santa-maria-de-pegueroles | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | <p>Pergamí de 11,5 x 4,2 cm que es va trobar dins la lipsanoteca trobada a La Torreta. És un document que explica la procedència i certifica les relíquies que es troben dins la lipsanoteca. En ell s'especifica que Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda fan donació a l'església de Santa Maria de Pegueroles (Sancta Maria cuius baselica est fundata in Pegaroles) d'unes relíquies que el mateix Arnau havia portat del Sant Sepulcre del Senyor: terra, cera d'un ciri i timiana, perfum oloròs que s'emprà per a cremar dins el sepulcre.</p> | 08132-107 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Probablement l'església de Santa Maria de la Torreta fou nomenada abans Santa Maria de Pegueroles.</p> | 42.0176861,1.7353811 | 395295 | 4652514 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54212 | Can Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-besora | <p>LLORENS I SOLÉ, A. (1986). Solsona i el Solsonès en la Història de Catalunya. Ed. Virgili i Pagès. Lleida.</p> | XVIII | <p>Can Besora es troba molt a prop de la petita església de Santa Maria de La Torreta. És una casa feta en diferents etapes i que va tenir un orígen medieval tot i que no queden restes visibles degut a la reutilització. Té una estructura en forma de torre central, amb planta, pis i golfes, façana oberta a ponent i teulada a dues vessants amb el carener perpendiculat a la façana. A aquesta estructura es fa afegir pel costat dret un cobert amb murs de pedra i més tard es va ampliar la casa pel costat esquerre amb parets de maó vist. En el lloc d'aquesta ampliació hi havia una tina de cairons que va ser desmuntada fa uns anys. La llinda de la porta principal porta la data 1762. La finestra del primer pis té una petita motllura gòtica a la llinda. No es veu cap traça visible en el lloc on es creu que hi havia el castell, al costat esquerre de la casa, tot i que és un lloc elevat respecte al camí.</p> | 08132-108 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Per davant de la casa de Can Basora pasava el camí Ral de cal Bisbe, o camí Ral de Berga a Solsona. Davant de l'església de la Torreta hi havia unes fites que marcàven la meitat del trajecte entre les dues ciutats. Sembla que el castell de Meda (segles XIII-XIV) es trobava situat al costat de l'actual can Basora de La Torreta, al peu del camí Ral de Solsona i protegint aquest. Al 1163, Guillem, senyor de l'Espunyola, llega al seu nét Guillem de Meda els drets que té a la Vall de Lord. El 1247 apareix en un document la senyora del castell de Meda, Saurina de Talavera. Al 1300, Arnau del Pujol, cavaller, ven al paborde de Solsona, Ponç de Vilaró, tots els feus que té al castell de Meda. El pare de l'actual masover explicava que en fer un camí per darrera la casa (nord-est), va trobar una tomba amb ossos i una espasa. Les pedres del castell es van fer servir per construïr la casa, possiblement feta a inicis del segle XVIII. A darrera de la casa hi ha el sól d'una antiga tina folrat de cairons marrons i que es va destapar fa pocs anys.</p> | 41.9966415,1.6938256 | 391819 | 4650228 | 1762 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54212-foto-08132-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54212-foto-08132-108-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tenen la clau de l'església de La Torreta. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54213 | Ball de cascavells de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-de-la-torreta | <p>VILADÈS, R. (1982). Ball de cascavells de La Torreta. A L'Erol nº 2, pàgs. 39-40. PONS, J. (1982). La música dels cascavells. A L'Erol nº 2, pàg. 41. MIRALDA, J (1982). Els balls de cascavells. A L'Erol nº 2, pàg. 40.</p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Edita Berguedana de Folklore Total. </p> | XIX | <p>El ball de cascavells de La Torreta es celebra l'últim diumenge d'abril. A les 12 del matí hi ha missa solemne, al final es canten els goigs, es baixa en processó fins al lloc de la ballada i es torna a pujar a l'ermita, finalment es reparteixen pomells de flors. Tot seguit comença el ball. Els balladors surten de la masia de Can Basora vers al planell que hi ha davant de l'ermita. El nombre de participants no és fixe, però oscil·la entre 8 o 14 parelles. Abans es ballava al ritme d'una cançó acompanyada a vegades amn violí; ara es dansa amb l'acompanyament d'una cobla o amb un cassette. La indumentària de les noies consisteix en: faldilla estampada, brusa blanca, un llaç vermell al coll, faixa vermella, mitges blanques i eserdenyes de vetes vermelles El nois: pantaló blau marí, faixa vermella, llaç vermell al coll, mitjons blancs, esperdeyes de vetes vermelles i cascavells als tormells. El ball discorre en una rodona fent passes al ritme de la música. El ball de cascavells es caracteritza perquè els balladors porten cascavells als tormells o braços, acompanyant a la melodia.</p> | 08132-109 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Aquest ball es va tornar a instaurar l'any 1923, després d'haver passat uns anys en l'anonimat. Possiblement les guerres carlines del segle XIX el van fer trontollar. Per tant, sabem que ja existia al segle XIX, però no quàn va començar, tot i que els balls de cascavells estàn documentats des del segle XV a altres llocs de Catalunya. Només es va trencar la tradició els anys de la Guerra Civil, en que no es va cel·lebrar. Antigament es feia el dia de la Candelera, però uns anys després de la Guerra es va traslladar a l'últim diumenge d'abril. S'havia ballat a l'era de Can Basora i més tard al Cap de La Barraca. Abans tan sols el ballàven nois solters, però dels anys 40 encà el ballen conjuntament nois i noies, tant solters com casats. Actualment es balla a diferents llocs de catalunya. Al Berguedà es balla a Sant Feliu de Lluelles, l'Ametlla de Merola i Serrateix, a més del de La Torreta. A cada lloc el ball té una fesonomia característica i diferent tant en la tonada com en la coreografia, l'únic element comú és l'ús de cascavells, als que s'atribueix una funció simbòlica encaminada a la pràctica de l'expulsió de dimonis i mals esperits.</p> | 41.9987146,1.6932676 | 391777 | 4650459 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La informació recollida va ser facilitada a Ramon Viladès pels senyors Josep Montraveta de Can Jané i Ramon Palau de Cortielles l'any 1982. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 54214 | Creu de terme de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-creueta | <p>La creu es troba a l'esquerra del camí, en un trencant del camí que porta des de Pegueroles a La Torreta i Sant Feliu de Lluelles, el trencant porta a la casa Cortielles del terme de Navès. La creu es troba al camí Ral de Berga a Solsona i, tot i que està dins els terme de Navès, es fa fitxa ja que està relacionada amb Pegueroles. Està a 0,5 km de La Torreta i 3,3 km de Sant Feliu de Lluelles. La creu és de ferro i es troba situada sobre una roca a la que s'ha donat una forma un xic arrodonida. És una creu molt treballada amb diferents elements decoratius. Els extrems dels braços estàn decorats amb flors de llis, mentre que als angles interiors s'han disposat quatre elements decoratius en forma de c amb els extrems enroscats cap a l'interior. Hi ha restes de pintura blava. Tot el conjunt es troba situat en un lloc elevat de base rocosa, de manera que es divisa perfectament des del camí.</p> | 08132-110 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església.</p> | 42.0004447,1.6983746 | 392202 | 4650644 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 54215 | Creu de terme de Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-olivella | <p>Creu de ferro de tres braços amb els extrems en forma de trebol arrodonits. El braç central és més llarg que els altres tres. Es troba situada damunt un pedestal de pedra format per tres cossos. El cos superior, on està enclavada la creu, té forma troncopiramidal amb quatre cares. Es troba a sobre d'un pilar quadrangular d'aproximadament 1 m d'alçada i que està situat sobre un peu també troncopiramidal. Tot el conjunt es troba situat sobre una superfície rocosa tallada en forma circular, de manera que queda una mica elevada respecte al camí. Es troba en bon estat de conservació i no té cap inscripció visible. La creu és de forja.</p> | 08132-111 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta es troba al camí que porta de Pegueroles a Navès, passant per Sant Feliu de Lluelles, a l'encreuament de la casa Olivelles. De fet la creu marca la divisió actual entre els termes de Navès i Montmajor, i es troba al peu de l'antic camí Ral de Berga a Solsona.</p> | 41.9941600,1.6792300 | 390606 | 4649971 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 54216 | Mare de Déu de l'església de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lesglesia-de-sant-andreu-de-gargalla | XVI | A simple vista es pot observar que les cares i les mans de la imatge han estat retocades de pintura, mentre que els vestit sembla conservar la original. | <p>A la rectoria de Sant Andreu de Gargallà es conserva una imatge de Mare de Déu. Representa a la Verge dempéus, amb el nen agafat amb el braç esquerre i subjectant un lliri amb la mà dreta. El nen porta un colom blanc entre les mans. Les dues imatges porten corones daurades. La imatge medeix 46 cm d'alçada i es troba situada sobre una peanya que forma part del conjunt. És de fusta tallada i policromada, daurada i estofada per. La Verge està coberta per un mantell blau que li tapa també el cap, i el Nen porta una túnica del mateix color. La tipologia de la imatge correspón a l'estil Barroc.</p> | 08132-112 | Gargallà, església parroquial | <p>Desconeixem si des dels seus orígens aquesta imatge es trobava a l'església, tot i que és molt probable que formés part de l'antic retaule que es va perdre durant la Guerra Civil.</p> | 41.9706585,1.6994906 | 392244 | 4647337 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54216-foto-08132-112-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | No porta cap inscripció ni s'ha trobat informació de la imatge. | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54217 | Ex-vot de l'entrada del rei Ferràn a Baiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vot-de-lentrada-del-rei-ferran-a-baiona | <p>CARRERAS, J. (1999). 'Els exvots pintats de La Torreta'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 32-35.</p> | XIX | <p>Aquest ex-vot forma part del conjunt de exvots de l'església de La Torreta. És de dimensions més grans que la resta i és l'únic realitzat sobre tela. Mostra el rei ferran VII (1784-1833) dret en un carro arribant a Baiona. Està envoltat de soldats uniformats. En la part superior hi ha un batalló afusellant a un grup de gent. A la part superior i al centre, hi ha la imatge de la Mare de Déu dins un cercle de flors i envoltada de núvols. L'escena és travessada per una inscripció amb formes sinuoses: 'Entrada de Fernando 7º ab traycio de Bonaparte en Bayona. Ultimamen los francesos quedan derrotats per lo exercit dels aliats'. És per tant un dessitg del donant de la victòria dels aliats sobre els francesos.</p> | 08132-113 | Església de Santa Maria de La Torreta. Sant Feliu de Lluelles. | <p>Els exvots pintats són ofrenes d'agraïment i a la vegada memòria dels fets pels que s'ha implorat ajuda a la Mare de Déu, generalment. Són composicions pictòriques que representen una escena en la que sempre apareix la Verge a la que es demana que intercedeixi a favor de la petició que fa l'interessat; l'exvot es realitza en senyal d'agraïment per la gràcia concedida. És un tipus d'art popular que va ser molt freqüent a partir del segle XV. Aquesta pintura s'enmarca dins la Guerra del Francès, fent referència a l'arbitratge de Napoleó que es resolgué amb la constitució de Baiona al 1808, proclamant José Bonaparte com a rei d'Espanya, motiu que va provocar la guerra.</p> | 41.9978136,1.6941798 | 391850 | 4650358 | 1813 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54217-foto-08132-113-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per entrar a l'església cal demanar que obrin a la casa Can Basora. Actualment l'Àmbit de Recerques del Berguedà està realitzant un inventari de tots els exvots del Berguedà. S'han fotografiat tots els exvots, tot i que es fitxen com un conjunt, excepte el més gran. La pintura és de factura senzilla en general, plana i de colors vius. Hi ha un total de 42 exvots petits. | 99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54218 | Arxiu parroquial de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-gargalla | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Gargallà es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Relació de la documentació existent: Llibres de consueta (1936-1973), llibres de cumpliment pasqual (1950, 1939-49), llibre de misses (1939), Llibre d'ànimes i col·lectes (1864-1990, 1961-68), Llibre de la confraria del Roser (1942), Llibre de fundacions, Llibres de matrimonis (1852-1922, 1922-1930), Llibre de baptismes (1852-1924, 1922-1930), Llibre de defuncions (1852-1920, 1921-1930), Llibre de baptismes 1930-36, confirmacions 1931-73, matrimonis 1931-74, defuncions 1930-76; Llibre de comptes de Gargallà i la sufragània Sant Sadurní de Fígols (1846-1889). Diferents carpetes amb: testaments de finals del segle XIX, goigs i correspondència amb el bisbat, partitures i cants de missa, comptes, expedients matrimonials d'inicis del XX. A més de la documentació de Gargallà també es guarda la de Pegueroles. Especialment interessant és el llibre de consueta que conté descripció de la parròquia i relació de fets ocorreguts durant la Guerra Civil al terme.</p> | 08132-114 | Gargallà | <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Andreu és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Andreu depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de la repoblació al segle IX, així com la seva sufragània de Sant Sadurní de Fígols. L'església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312.</p> | 41.9706745,1.6994852 | 392244 | 4647338 | 1852 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els diferents rectors de la parròquia | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 54219 | Arxiu parroquial de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-pegueroles | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Pegueroles es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Hi ha: Llibre de fundacions (1968-86), Llibre de baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions 1931-1947, Llibres de baptismes (1852-1901, 1902-1930), Confirmacions 1903-1924, Llibre d'òbits 1853-1930, Llibre de matrimonis 1854-1928, Llibre de llicències, arreglo parroquial i visites 1896, Llibre de la confraria del Puríssim Cor de Maria de principis segle XX, Testaments solts 1837. Aquesta documentació es guarda junt amb la de Gargallà.</p> | 08132-115 | Gargallà | <p>La història de l'arxiu de Sant Martí de Pegueroles és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Martí de Pegueroles es troba actualment quasi destruïda. L'església de Sant Martí de Pegueroles es troba dins els territoris que formen part de la històrica Vall de Lord, dins els termes dels municipis de Navès i Abella del Solsonès, però essent sufragània de Sant Andreu de Gargallà, fet que ha provocat la pertinència d'aquest petit enclavament a Montmajor. Tenim notícia del 1313 en la visita del deganat a la Vall de Lord (ADS).</p> | 41.9706545,1.6994423 | 392240 | 4647336 | 1852 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els diferents rectors de la parròquia | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 54220 | Sant Feliu de Lluelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-lluelles | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. LLORENS I SOLÉ, A. (1981). Solsona en les guerres Carlines del segle XIX a Catalunya. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Pàgs. 17-18.</p> | XVII-XVIII | <p>Església d'una sola nau rectangular amb presbiteri quadrat i amb la porta oberta al mur de ponent de l'edifici. Reprodueix el model característic del barroc rural, amb un campanar de torre quadrada bastit a migdia, prop del presbiteri i amb obertures d'arc de mig punt i balaustrada. La porta és allindada i la llinda presenta una motllura semicircular al centre en forma de petxina amb la inscripció: any 1773 a la llinda. Sobre la porta hi ha un ull de bou circular. L'interior és arrebossat, cobert amb voltes d'aresta i amb petites capelles laterals obertes a la nau. És advocada a Sant Pere i Sant Feliu, i conserva un retaule neoclàssic centrat amb les imatges dels dos sants. A pocs metres de l'església hi ha les ruïnes d'una anterior construcció, possiblement la primitiva església romànica. L'església es troba formant part d'un conjunt amb la rectoria (o mas de Sant Feliu) i el mas de can Batlle. La rectoria és un edifici senzill de planta rectangular amb la façana tancada per un baluard. Conserva tres llindes amb inscripcions que fan referència a diferents rectors del segle XVIII: una en la que el nom del rector no es distingueix i la data 1717; 'Lo Rt. Pau Postils Pr. 1720'; 'Rovira Rector 1796'. La casa can Batlle conserva llindes a les finestres posteriors amb les dates: 1671; 1857 R.O.P.I.P.; i a la façana principal una llinda de finestra amb la data 1757. La casa està construïda a continuació de la rectoria i formant mitgera amb aquesta. Sant Feliu té cementiri propi situat davant del conjunt que va ser construït el 1898. L'antic cementiri es trobava situat al nord del conjunt.</p> | 08132-116 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Tot i que l'actual església no conserva cap element del seu passat romànic (unicament restes de ruïnes a prop), les referències documentals del segle XI permeten confirmar l'existència d'un primer edifici d'aquest estil. L'any 1043 Gersén i el seu fill van vendre a Arnau i la seva muller la torre del Quer (ipsa torre de ipso Quer), al terme de Navès, a la Vall de Lord; un dels límits d'aquesta venda era l'església de Sant Feliu de Lluelles (Sancto Felice). Uns anys més tard, la mateixa torre i el seu alou eren cedits per Arnal Dalmau i la seva muller a l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell i a la seva canònica, i una vegada més l'església de Sant Feliu era esmentada com a límit. L'església de Sant Feliu era parroquial, car l'any 1312 la visita al deganat de la Vall de Lord en confirmà la seva categoria. El segle XVIII mantenia les funcions parroquials i tenia com a sufragània les esglésies de Sant Martí de Tentellatge i Santa Maria de Preixana, formant part de l'oficialat de Solsona. A finals del segle XVII i incis del XVIII, l'edifici romànic fou substituït per l'actual construcció barroca i es vincula a Tentellatge. El 1898 es construeix el nou cementiri. Com a dada curiosa cal esmentar que Mn Marc Rovira, rector de Sant Feliu de Lluelles, fou testimoni de la fortificació del massis de Busa durant la guerra napoleònica, així com dels moviments del general Lacy a la zona. Recollí les seves observacions en un llibre: 'Breu notícia de las cosas més notables que han passat, especialment des del any 1790 en avant'. El document original ha desaparegut i es conserva la transcripció que va fer Mn. Joan Serra i Vilaró a l'Arxiu Comarcal de Solsona (LLORENS I SOLÉ, A., 1981)</p> | 42.0078552,1.6755785 | 390327 | 4651497 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54220-foto-08132-116-1.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es celebra culte el cinquè diumenge de cada mes, repartint-ho amb La Torreta i Preixana. Segons informació oral facilitada per Ramon Riba, en un indret no gaire lluny i amagat dins l'arbreda hi ha un monument megalític que no s'ha trobat en fer aquest inventari. | 94|96 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54221 | Retaule de Santa Maria d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-maria-daguilar | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII-XVIII | <p>El retaule es troba situat a l'altar major, recolzat a un mur decorat amb pintures murals. Segueix l'estructura típica, amb tres carrers, predela o sotabanc, cos del retaule i àtic. Quatre columnes separen els elements de cos i dues els elements de l'àtic. Sota la predela i a cada banda del sagrari hi ha dos quadres amb la corona d'espines i l'assotament. A la predela, sobre el sagrari hi ha la figura de Crist i a la bada dreta dues santes i a l'esquerra dos sants que semblen Sant Cosem i Sant Damià, els sants metges. Al cos del retaule i al centre hi ha una fornícula amb una imatge moderna de la Mare de Déu del Carme; a cada costat dos quadres un asobre de l'altre: a l'esquerra l'adoració dels Reis i l'Ecce Homo; i a la dreta, l'assotament de Jesús i la glorificació de Maria. Sobre la cornisa hi ha Jesucrist mort a la creu amb Sant Joan i la Mare de Déu. El retaule és policromat i daurat, mentre que els diferents quadres són pintura a l'oli sobre fusta. A la paret, pintada al fresc, hi ha Sant Pere i Sant Pau amb els arcàngels Gabriel, Miquel i Rafael. Més avall, enmarcats, dos cavallers: Sant Celdoni i Sant Ermenter. A la capella lateral esquerre hi ha un altre altar de factura similar però més senzill amb els sants Roc, Isidre i Sebastià; a dalt hi ha Sant Ramon. Porta la data 1853.</p> | 08132-117 | Gargallà | <p>Aquesta església es va construïr al segle XVIII per substituir a l'antiga església romànica que es troba molt a prop, moment en que ja era sufragània de Sant Andreu de Gargallà. Possiblement els altars es construíssin per la nova església datada el 1833, tal i com s'indica a la llinda de la porta.</p> | 41.9523727,1.6962643 | 391946 | 4645310 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54221-foto-08132-117-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal demanar la clau a la casa del Sunyer d'Aguilar. | 99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54223 | Sant Esteve del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-del-pujol-de-planes | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XII-XVII | <p>L'església, situada al costat de la masia del Pujol de Planès, es troba a l'extrem de la serra de Querol, entre les rieres de Navel i de l'Hospital. Església romànica modificada al segle XVII. La planta original correspón a un edifici d'una sola nau rematada per un creuer i amb tres absis a llevant. Els absis, bastits sobre la roca i tot el conjunt de la capçalera és la part més interessant del conjunt, sobre tot pels jocs de les teulades i l'ornamentació dels absis coresponents al primer romànic: arcuacions cegues i bandes llombardes. A l'absis central hi ha una bonica finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de dovelles i coronat per una senzilla arquivolta. Els dos absis laterals, més petits, foren realçats durant el segle XVII al ampliar-se i renovar-se l'església; conserven però la seva decoració d'arcuacions i bandes. La porta romànica devia obrir-se al mateix lloc que l'actual, que porta la data 1621 a la llinda. Interiorment l'esdifici està molt desfigurat, ja que els murs estan recoberts de guix amb pintures; tot i així es pot veure que la nau era coberta amb voltes de pedra de mig punt, amb una cúpula semiesfèrica en la intersecció. També en aquesta època s'afegiren al conjunt noves dependències, rectoria, sagristia, etc, que desvirtuaren un dels conjunts romànics més interessants de la comarca.</p> | 08132-119 | El Pujol de Planès | <p>Sant Esteve del Pujol de Planès, situada al comtat de Berga, estava lligada des de la seva construcció, al domini del monestir de Santa Maria de Serrateix. L'any 983 el Comte Oliba Cabreta de Cerdanya, en el curs d'una visita al monestir de Serrateix, confirma les donacions que havien fet Ató i Riquilda, consistent en l'honor del Pujol sobre el castell de Montmajor (ipsa honore de ipso Puiol qui est subtus castro de Monte Maiores). La primera notícia documental de l'església és del segle XII, l'any 1183 Solextendis féu llegats testamentaris a favor de l'església monacal de Serrateix i també a Sant Esteve del Pujol de Planès i Santa Maria d'Aguilar del Sunyer. El caràcter parroquial queda confirmat en la visita al deganat del Berguedà l'any 1312. A partir dels segles XIV-XV la família cardonina dels Gibert eren senyors del Pujol de Planès, tot i que tenien la seva residència a cardona, a la casa-palau dels Gibert. A l'edat moderna l'església i el lloc quedaren sota la influència de la casa ducal de Cardona, formant part de la seva batllia. El segle XVIII mantenia el seu caràcter parroquial i tenia com a sufragània l'església de Santa Maria d'Aguilar, a més formava part de l'oficialat de Cardona. Actualment l'església depèn de la parroquial de Sant Sadurní de Montmajor. A partir de 1901 el títol de la baronia del Pujol de Planès passà a Maria de Consol de Grassot i Cibat. Durant l'incendi forestal del l'any 1994 l'església va quedar malmesa i es va reconstruir la teulada de l'església i el porxo.</p> | 41.9663700,1.7483669 | 396288 | 4646800 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54223-pujol-de-planes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54223-foto-08132-119-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la té el rector de Montmajor. A l'interior de l'edifici es conserva la tapa d'un sarcòfag de doble vessant i els caps triangulars, que fa 100 cm de llargada per 65 d'amplada i 26 d'alçada. En un dels pendents hi ha una decoració amb tres cercles amb un estel inscrit de sis braços en els dos laterals. A l'església parroquial de Sant Sadurní de Montmajor es conserven do interessants retaules procedents d'aquesta església: retaule de Sant Esteve (renaixentista, 1635), i retaule de la Mare de Déu del Roser (barroc, 1726). Es cel·lebra cultue el dia de Sant esteve, 26 de desembre, i la festa major el diumenge sobre de l'Ascensió. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54224 | Creu de terme del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-pujol-de-planes | <p>CASELLAS, I.., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | <p>Creu de ferro situada sobre un peu de ciment quadrat format per dos cossos superposats. La creu té forma de creu de malta amb els extrems rectes i els braços de la mateixa longitud. Té inserit al centre un cercle del que surten quatre raigs de ferro alternats amb els braços de la creu. No té cap inscripció.</p> | 08132-120 | Pujol de Planès | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta es troba al camí que porta al Pujol de Planès i indica un lloc sagrat a més del pas del camí Ral de Berga a Cardona.</p> | 41.9660434,1.7481014 | 396265 | 4646764 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 54225 | Masia del Pujol de Planès / La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-pujol-de-planes-la-vileta | <p>SERRA VILARÓ, J. (1962). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona.</p> | XVII | <p>Masia d'estructura clàssica coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana de migdia. La porta és d'arc de mig punt feta amb grans dovelles i amb un escut a la clau de l'arc en forma d'estel. Les finestres es distribueixen pels murs de migdia i ponent, i algunes conserven llindes de pedra. La casa està adossada a l'església de Sant esteve del Pujol de Planès per la pared de ponent, de manera que forma un conjunt. Al segle XVIII s'amplià amb la construcció d'un cos adossat a migdia cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, on hi ha dos esbelts finestrals d'arc de mig punt.</p> | 08132-121 | Pujol de Planès | <p>La masia va ser construida a finals del segle XVII, probablement aprofitant fonaments d'una construcció anterior d'època medieval car el lloc del Pujol de Planès és documentat des del segle X. El castell del Pujol el tenim documentat des del 1196 (ADS, pergamí nº 915) (BACH, 2002). A partir dels segles XIV-XV la família cardonina dels Gibert eren senyors del Pujol de Planès, tot i que tenien la seva residència a cardona, a la casa-palau dels Gibert. Probablement fou una concessió dels comtes-ducs de Cardon, ja que aquests sector del Berguedà formava part dels seus dominis. El 1770 era batlle del Pujol l'honorable Joan Grifell i Vila; Joan Torras i Pere Balaguer eren regidors; el síndic i procurador del comú era Celdoni Sabés. A l'edat moderna l'església i el lloc quedaren sota la influència de la casa ducal de Cardona, formant part de la seva batllia. A partir de 1901 el títol de la baronia del Pujol de Planès passà a Maria de Consol de Grassot i Cibat.</p> | 41.9662734,1.7481214 | 396267 | 4646789 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54225-foto-08132-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54225-foto-08132-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54225-pujol-de-planes.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El nucli del Pujol de Planès és també conegut com La Vileta. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54226 | Tina del Pujol de Planès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-pujol-de-planes | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIII | <p>Conjunt format per tres tines excavades a la roca situades a ponent de l'església de Sant Esteve del Pujol de Planès, en una terrassa formada per blocs de pedra. El recipient més gran es troba al nivell superior de la roca, que forma desnivell, i fa aproximadament 1,80 m de diàmetre i més d'un metre de profunditat, tot i que no podem veure la base ja que es troba tapada de terra i vegetació deixant visible tan sols un metre de profunditat al seu inici. Te dos encaixos a cada costat situats diametralment oposats i un galze a la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. Els altres dos recipients es troben junt al primer i són més petits en diàmetre, aproximadament 1,20m i de profunditat desconeguda ja que també es troben quasi omplerts del tot de terra i vegetació. Degut a que les tres tines estàn tapades, no es veu la boixa, ni tan sols per la part exterior. Suposem que les tres estarien comunicades entre si i que, pel desnivell entre la més gran i les dues més petites, possiblement es buidarien per decantació. No s'observen restes de cap possible coberta exterior.</p> | 08132-122 | Pujol de Planès | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com la del Pujol de Planès: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el ví per després guardar-ho en una bota. Aquesta tina seria propietat del senyor del Pujol. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com can Cabra i Torrebadella.</p> | 41.9667693,1.7464997 | 396133 | 4646847 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54226-foto-08132-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54226-foto-08132-122-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54227 | Sepultures de can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-can-ramon | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | La roca va ser tallada per ampliar l'era davant el cobert, fet que ha malmès els sepulcres. | <p>Conjunt format per tres sepultures excavades en la roca. Es troben situades en una codina que va ser tallada per ampliar l'era del cobert que es troba al costat de la casa can Ramon del Pujol de Planès, fet que ha provocat que tan sols podem veure la capçalera. Estàn excavades a la roca i tenen forma ovoïdal, tipus banyera, orientades E-W i situades papal·lelament entre elles. Desconeixem si han estat fruit d'alguna intervenció furtiva, ja que és la primera vegada que es documenten.</p> | 08132-123 | Pujol de Planès | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Aquest es troba al costat de la casa Querol, que suposem va tenir continuïtat amb el castell, i molt propera a l'església de Santa Maria de Querol. Desconeixem si aquesta sepultura s'ha excavat.</p> | 41.9566476,1.7396480 | 395549 | 4645731 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54227-foto-08132-123-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54228 | Sepultura de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-querol | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>Al costat de llevant de la casa Querol i situada en una superfície rocosa, hi ha una tomba excavada en la roca de forma ovalada, de tipus banyera, i que es troba aïllada. Medeix 1'80 m de longitud i es troba completament coberta de terra i vegetació, fet que impedeix analitzar el seu interior.</p> | 08132-124 | Montmajor. Querol | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Aquest es troba al costat de la casa Querol, que suposem va tenir continuïtat amb el castell, i molt propera a l'església de Santa Maria de Querol. Desconeixem si aquesta sepultura s'ha excavat.</p> | 41.9917900,1.7509900 | 396546 | 4649619 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54229 | Fons de Montmajor a l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-a-larxiu-comarcal-de-berga | XIX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació sobre Montmajor, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu Municipal de Montmajor. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de cada un dels diferents municipis que pertanyen a Montmajor. Així a Montmajor hi ha censades 27 cases, 21 al Pujol de Planès, 19 a Gargallà, 12 a Aguilar-Hospital-Catllarí, 22 a Sorba, 7 a Sant Feliu de Lluelles i 29 a Correà. Es tracta d'una informació molt útil per ubicar les cases segons la seva dependència administrativa en un municipi amb tantes divisions com és Montmajor. Es conserva també un arxiu de fotografies del terme fetes pel diari Regió 7 des de l'any 1979 i guardades en dipòsit. Està format per 19 fotografies de vistes de mida petita, 39 en blanc i negre i 3 en color sobre temes diversos (mercat, Sorba, i vistes del municipi). A més es conserven 36 postals en blanc i negre de principis del segle XX.</p> | 08132-125 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga va ser format per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període de temps unicament actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la xarxa d'arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.0177000,1.7354602 | 395302 | 4652515 | 1856 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 54230 | Boixeda de Valielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixeda-de-valielles | <p>VINYETA, R. (1966). Els arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Art i Paissatge. Ed. Celblau. Torelló.</p> | XV | <p>Bosc de boixos (buxus sempervirens) que es troba al peu de les cingleres de Busa per la seva cara nord. El bosc està format per dotzenes d'exemplars de boixos, potsér més de 200, agrupats de 3 a 6 exemplars en cada soca, d'un gruix superior als 20 cm de diàmetre i amb una alçària superior als 20 metres. Es calcula que la majoria d'exemplars poden tenir una antigüitat superior als 600 anys. La conservació dels bosc ha estat gràcies a la família de la casa Valielles que ha vetllat durant generacions en que no es talli aquest bosc.</p> | 08132-126 | Balielles de Busa. Correà | <p>Segons opinió de Ramon Vinyeta (VINYETA, 1966) aquests boixos poden tenir una antigüitat d'uns 600 anys, és a dir, des del segle XV. Aquesta conservació excepcional s'ha pogut debre possiblement a la cura de la família de Balielles i al fet de que es troben en un paratge d'accès bastant difícil i per tant l'explotació del bosc ha estat mínima.</p> | 42.1098423,1.6743149 | 390398 | 4662822 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la memòria del Pla d'Espais d'Interès Natural de l'any 1992, es proposa promoure la inclusió del bosc de boixos de Valielles, en la delimitació de superfícies forestals d'àrea reduïda a que fa referència l'article 10 de la llei 12/1985 d'espais naturals. El topònim Valielles, tan l'hem trobat escrit amb V com amb B, si bé el cognóm i la casa s'especifica amb B. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 54231 | Serres de Busa-Bastets-Lord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-busa-bastets-lord | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> | <p>Espai natural de l'alta conca del cardener, delimitat per les valls de l'Aigua d'Ora i al nord per l'Aigua de Valls. Situat dins el context dels pre-Pirineus és un bon representant d'aquest territori de transició entre la regió pre-pirinenca i la Depressió Central. L'espai està format per tres unitats de relleu ben definides: la serra de Busa, la serra de Bastets i la Mola de Lord. L'espai té una superfície total de 4.569,5 ha, de les quals 355 ha es troben dins el terme municipal de Montmajor i la resta està repartida entre els municipis de Guixers, Lladurs, Navès, Odèn i Sant Llorenç de Morunys, tots ells de la comarca del Solsonès. Clima constinental (fred i sec), influeix en la flora, rpincipalment roure martinenc; paissatge mediterrani als solells amb presència de boix; mentre als obacs predominen les fagedes i les pinedes de pi roig. Destaca la presència de líquens. La xarxa hidrogràfica és formada per un conjunt de rius i rierols entre els que destaca l'Agua d'Ora.</p> | 08132-127 | Valielles | <p>L'espai va ser inclós l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractarse d'un espai represetatiu de la diversitat dels sistemes naturals del pre-Pirineu oriental meridional. La complexitat orogràfica junt amb l'erosió ha ajudat a la formació d'un relleu singular de gran bellesa paisatgística.</p> | 42.1057300,1.6727700 | 390263 | 4662368 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54232 | Riera de Navel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navel | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> | <p>L'espai comprèn els relleus calcaris dels dos vessants a l'entorn del curs mitjà de la riera de Navel, que comprès les solanes i obagues de la Riera entre el Molinet, les Roses de Vilajussana i Torrebadella, per tant es troba entre els municipis de Montmajor i Viver i Serrateix. Agrupa una bona mostra dels ecosistemes forestals del domini del carrascar i roureda de roure de fulla petita. Són freqüents les brolles calcícoles de bruc d'hivers i sanguinària, les boixedes i les joncedes, pressents a quasi tot arreu. Les aigües de la riera, relativament netes, són poblades per comunitats de muntanya pròpies dels rius calcaris: bagra i barb. A la seva riba es troben les restes del Molinet de Navel, d'orígen medieval i situat dins el terme de Montmajor, i el Molí de Vilajussana, dins el terme de Viver. La superfície total de l'espai és de 575 ha, de les que 242,5 ha es troben dins el terme municipal de Montmajor, i la resta a Viver i Serrateix. La mateixa riera constitueix el límits entre els dos municipis.</p> | 08132-128 | Montmajor | <p>L'espai va ser inclós l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractarse d'una mostra significativa d'una àrea de caràcter forestal al marge esquerre del cardener dins un sector on els conreus tenen molta importància.</p> | 41.9479154,1.7504287 | 396428 | 4644749 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha una norma particular inclosa al Pla que no permet realitzar actuacions que impliquin modificacions o canvis essencials en la vegetació de ribera. Escala del plànol: 1:50000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54233 | Conjunt ex-vots de Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-ex-vots-de-sant-jaume-de-codonyet | <p>CARRERAS, J. (1999). 'Els exvots pintats de La Torreta'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 32-35.</p> | XIX | <p>A l'interior de l'església de Sant Jaume de Codonyet es guarda una col·lecció d'exvots i pintures sobre taula. Els exvots són un total de 6 quadrets de petites dimensions realitzats sobre taula i pintats a l'oli. Són de factura molt senzilla i esquemàtica. Cinc estàn advocats a Sant Jaume i un a la Mare de Déu del Carme. La temàtica és variada: hi ha dos en el que una dona pagesa fa la petició de genolls, un malalt al llit, un amb un pagès, un altre amb una casa i els seus habitants, i, finalment, el de més grans dimensions que és la petició que fa un capellà. Tots porten la paraula EX-VOT escrita en algun extrem del quadre i a algun dels dos angles superiors les imatges de Sant Jaume o de la Mare de Déu del carme envoltada de núvols. En general el seu estat de conservació és bó.</p> | 08132-129 | Sorba | <p>Els exvots pintats són ofrenes d'agraïment i a la vegada memòria dels fets pels que s'ha implorat ajuda a la Mare de Déu, generalment. Són composicions pictòriques que representen una escena en la que sempre apareix la Verge a la que es demana que intercedeixi a favor de la petició que fa l'interessat; l'exvot es realitza en senyal d'agraïment per la gràcia concedida. És un tipus d'art popular que va ser molt freqüent a partir del segle XV, i del que trobem diferents exemples al Berguedà.</p> | 41.9779369,1.6525954 | 388372 | 4648205 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54233-foto-08132-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54233-foto-08132-129-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 99|119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54234 | Conjunt de taules de Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-taules-de-sant-jaume-de-codonyet | XVI | La taula més grossa es troba en mal estat ja que manca la pintura a la seva part central. | <p>A l'interior de l'església de Sant Jaume de Codonyet es conserven fragments que possiblement formaven part d'un retaule precedent al que es troba exposat a l'altar actualment. Es tracta de tres pintures sobre tela amb suport en taula emmarcades i realitzades amb la tècnica de l'oli. Una es troba penjada a un mur de la nau i les altres dues a l'interior de la sagristia. La primera, d'uns 65 cm de longitud, representa a Sant Sebastià i el seu estat de conservació és bó. La segona taula, de majors dimensions que l'anterior ja que medeix 1,20 cm de longitud, representa a Sant Jaume. La tercera taula sembla la predela d'un retaule o un frontal d'altar, ja que és longitudinal, amb una longitud de 1,30 cm, en la que es representa a la Verge i una altra dona a cada costat de la imatge de Crist disposat a ressucitar. Aquesta darrera es troba en mal estat de conservació ja que la pintura ha saltat en la seva part central. La factura de les tres taules és senzilla però acurada, amb una gamma de colors predominantment vermellosos, verdosos i foscos, amb presència de daurat en les corones i vestidures.</p> | 08132-130 | Sorba | <p>Aquesta església era dedicada en un principi a Sant Cugat; formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà. L'església, en un principi advocada a Sant Cugat, canvià la seva advocació per la de Sant Jaume possiblement a l'edat moderna, segurament en ésser construït el nou edifici. A finals del segle XVIII l'església centrava un petit nucli de set cases, ja estava sota l'advocació de Sant Jaume i era sufragània de Santa Maria de Sorba.</p> | 41.9779608,1.6525900 | 388371 | 4648207 | 08132 | Montmajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54234-foto-08132-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54234-foto-08132-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54234-foto-08132-130-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 95|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54235 | Els Cabanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cabanals | <p>MARTÍN, J.; FÀBREGAS, L. (2000). Dos nous jaciment arqueològics a Montmajor (Berguedà). Informe inèdit.</p> | <p>Jaciment compost per dues estructures tumulars formades per pedres i lloses. Les seves dimensions són d'uns 3,50 x 5m cadascuna, aproximadament. S'observen les esmentades estructures a més d'un possible mur molt arrasat. Es va recollir material en superfície format per: 2 restes lítiques, 1 fragment de ceràmica ibèrica comuna, 5 de ceràmica ibèrica oxidada, 1 de grisa ibèrica comuna, 1 de comuna oxidada, 20 fragments de ceràmica a mà, 1 de terra sigillata hispànica, 2 de terra sigillata indeterminada, 2 fragments d'àmfora itàlica i 1 fragment de tègula.</p> | 08132-131 | Montmajor | <p>Jaciment detectat per Ramon Riba l'estiu de l'any 1994, després de l'incendi forestal que va deixar al decobert aquesta zona. Es parteix de la hipòtesi de que es pot tractar d'estructures funeràries d'e`poca prehistòrica, tenint en compte la proximitat dels jaciments prehistòrics del Clot dels Morts, excavats l'any 1982. Tot i així sobta que es trobi ceràmica romana a la zona.</p> | 41.9695500,1.7359100 | 395260 | 4647168 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54235-foto-08132-131-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tan sols s'han realitzat dues prospeccions en superfície amb recollida de material. Una realitzada per Josep Carreras i l'altre pels arqueòlegs Jairo Martín i Lídia Fàbregas l'any 1999. Els materials estan dipositats a casa de Ramon Riba Esquius que va donar informació de la possible existència del jaciment. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54236 | El Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix-1 | <p>MARTÍN, J.; FÀBREGAS, L. (2000). Dos nous jaciment arqueològics a Montmajor (Berguedà). Informe inèdit.</p> | <p>Estructura tumular formada per pedres i terra, al centre de la qual, i mig colgada per la terra del túmul, s'observa una possible estructura quadrangular formada per grans pedres. Les dimensions són 6 x 7m, amb una alçada de prop de 1,90m. Es va recollir material en superfície format per: 2 fragments de ceràmica ibèrica oxidada, 3 fragments de ceràmica feta a mà.</p> | 08132-132 | Montmajor | <p>Jaciment detectat per Ramon Riba l'estiu de l'any 1994, després de l'incendi forestal que va deixar al decobert aquesta zona. Tot i què al seu entorn es recollí ceràmica ibèrica i ceràmica feta a mà, es parteix de la hipòtesi de que es tracti d'una estructura funerària prehistòrica. El jaciment es troba en la carena d'un turó que baixa fins a la riera de l'Hospital, i a la carena oposada es troben els dos sepulcres prehistòrics del Clot dels Morts excavats per J. Castany l'any 1982.</p> | 41.9684600,1.7359300 | 395260 | 4647047 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54236-foto-08132-132-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tan sols s'ha realitzat una prospecció en superfície amb recollida de material. Realitzada pels arqueòlegs Jairo Martín i Lídia Fàbregas l'any 1999. Els materials estan dipositats a casa de Ramon Riba Esquius que va donar informació de la possible existència del jaciment. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54237 | Forn d'obra de can Estruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-estruc | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX | <p>Forn d'obra o teuleria que es troba construit aprofitant un desnivell del terreny. És de planta quadrada, amb parets lleugerament inclinades cap a l'interior construides de grans blocs de pedra farcits amb terra. Està dividit en dos nivells: el superior, que constitueix la cambra de cocció, revestit interiorment amb maó i amb una porta lateral pel costat de ponent; l'inferior, on hi ha la cambra de combustió o fogaina, que és una cambra semi-soterrada formada per dues voltes separades per un mur mitjaner tot construit d'obra. Per accedir a la cambra de cocció hi ha dues portes degut al gruix del mur: la primera porta exterior és rectangular amb els angles arrodonits; la interior és d¡arc apuntat de maó. La porta s'obre a migdia. No existeix la cúpula que cobria el forn i actualment es troba tot molt cobert de vegetació, tot i que l'estructura general està en bon estat.</p> | 08132-133 | Sorba | <p>El forn era propietat de la casa Estruc, que també eren propietaris del molí i de Terracuques. El pare i avi del propietari de cal Taulé feien funcionar aquest forn i fabricaven teules i material d'obra durant el segle XX. D'aquí pot venir l'actual topònim d'aquesta casa: cal Taulé (fabricant de teules).</p> | 41.9699500,1.6637500 | 389282 | 4647303 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54237-foto-08132-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54237-foto-08132-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54237-foto-08132-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54238 | Forn d'obra cal Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-cal-gili | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVII-XVIII | <p>Forn d'obra o teuleria que es troba construit aprofitant un desnivell del terreny. És d'estructura molt similar al forn de ca N'Estruch, de planta quadrada, amb parets lleugerament inclinades cap a l'interior construides de grans blocs de pedra farcits amb terra. Està dividit en dos nivells: el superior, que constitueix la cambra de cocció, revestit interiorment amb maó i amb una porta lateral; l'inferior, on hi ha la cambra de combustió o fogaina, que és una cambra semi-soterrada formada per dos espais coberts amb dues voltes separades per un mur mitjaner, tot construit d'obra. La porta s'obre a migdia. No existeix la cúpula que cobria el forn i actualment es troba tot molt cobert de vegetació, tot i que l'estructura general està en bon estat.</p> | 08132-134 | Sorba | <p>El forn és propietat de la casa Can Gili. Can Gili fou construida al segle XVII, tot i que reaprofitant una estructura anterior que denota una possible casa forta bastida amb grans carreus ben escairats i amb espitlleres a la planta baixa. El 1649 es reconstruiria el primer pis, tal i com indica la llinda de la finestra de la façana i el tipus d'aparell realitzat amb pedra més petita i disposada arbitràriament. L'any 1796 la casa pertanyia a Gili Jordana de Codonyet i aquest ven el mas a Armenter Franch; en aquesta època el mas es deia cal Guillema i abans mas Costa del Gra. Aquest forn es construiria en el moment de realitzar les obres de reconstrucció durant el segle XVII i XVIII.</p> | 41.9666000,1.6674500 | 389583 | 4646927 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54240 | Tina de ca l'Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ca-lagut | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XV-XVI | Actualment es troba plena de ferralla ja que s'utilitza com a dipòsit d'escombreries. | <p>Es troba situada a un marge d'un camp al sud de la casa de ca l'Agut. És una estructura circular amb murs de blocs de pedra de tamany irregular per fora i lloses de pedra més llises i grosses a l'interior, totes unides amb morter de calç. Té aproximadament 2 metres de diàmetre i actualment és visible una profunditat d'un metre i mig aproximadament. Li marca la coberta que haurà desaparescut amb el temps. Té una obertura al costat del camí feta en èpoques posteriors per reutilitzar la tina com a dipòsit de materials diversos.</p> | 08132-136 | Gargallà | <p>Per la tipologia de la tina, pot tractar-se d'un element construit al segle XV o XVI, ja que les posteriors es troben folrades amb cairons de ceràmica. És per tant una tina de transició entre les medievals i les del segle XVII.</p> | 41.9766834,1.6532046 | 388419 | 4648064 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 54241 | Pou de gel de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-de-sorba | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVI-XIX | <p>Pou de gel que es troba al marge de la riera de l'Aigua d'Ora i al peu del turó de Sant Miquel de Sorba. Es tracta d'una estructura d'uns 10 m de diàmetre construida aprofitant un desnivell del terreny. Forma un pou amb les partes interior de pedra molt ben alineada formant un espai circular cobert amb una cúpula semiesfèrica de pedra. L'accès a l'interior es realitza a travès d'un forat obert a la part superior de l'estructura. S'accedia a l'interior amb una escala de fusta que actualment no existeix.</p> | 08132-137 | Sorba | <p>Desconeixem la cronologia exacta d'aquest pou de gel, tot i que per paral·lelismes a zones properes podem aventurar que s'utilitzaria entre els sgeles XVI i principis del XX. Està construit en un lloc humit i obac, a prop d'un corrent d'aigua (riera de l'Aigua d'Ora). El gel que s'extreia d'aquest pou es comercialitzava principalment a Cardona.</p> | 41.9669800,1.6645500 | 389343 | 4646973 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54241-foto-08132-137-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut a la construcció de la carretera de Sorba a la Vall d'Ora, es va malmetre la paret del forn de tramuntana, que ha quedat penjada sobre la carretera, tot i que no s'ha espatllat l'estructura interna. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54242 | Tina 1 de Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-1-de-carol | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIII-XIV | <p>Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba al nord de la casa Carol de Sorba, sobre un gan bloc de roca al costat del camí que porta de carol a la casa Sant pare Vell. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre i tenen un tamany similar, el de més al nor medeix 180 cm i el de més al sud medeix 200 cm. La profunditat dels dos no es pot apreciar ja que es troben parcialment plenes de terra, però és superior als 150 cm. Tots dos recipients tenen encaixos situats a cada costat i diametralment oposats, a més d'un galze a la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. A la banda de la roca que dona al camí i en la que es pot veure un desnivell de la roca d'uns 4 metres d'alçada, es pot veure la boixa per on es buidava les tines, formada per un simple forat a la roca. A cada costat de les tines hi ha una incissió excavada a la roca per tal de desviar cap avall l'aigua de la pluja i que aquesta no entrès dins les tines.</p> | 08132-138 | Sorba | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com les que trobem al terme de Montmajor a Carol (dos) o al Pujol de Planès (tres): un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el ví per després guardar-ho en una bota. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com can Cabra i Torrebadella.</p> | 41.9848700,1.6659000 | 389486 | 4648957 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54242-foto-08132-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54242-foto-08132-138-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54243 | Tina 2 de Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-2-de-carol | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIII-XIV | bo, tot i que està plena de ferralla | <p>A prop de la casa Carol, en un desnivell rocòs que fa el terreny, hi ha un conjunt de tombes excavades en la roca i una tina. La tina és circular, de 180 cm de diàmetre i desconeixem la profunditat ja que es troba plena de ferralla. A la part inferior de la roca es pot veure la boixa. La tina es troba al costat d'un grup de cinc sepultures excavades.</p> | 08132-139 | Sorba | <p>En ser la casa Carol una de les més importants de Sorba tindria més d'una tina. En coneixem dues, aquesta que es troba més prop de la casa i amb un sol recipient circular, i la de la fitxa 138, amb més recipients.</p> | 41.9848800,1.6641600 | 389342 | 4648960 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54243-foto-08132-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54243-foto-08132-139-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que formen part del terme de la casa Carol de Sorba, les sepultures i la tina es troben dins el terme municipal de Navès (Solsonès). | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54244 | Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carol | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII | <p>La casa Carol està situada en un lloc elevat respecte al seu entorn i per tant amb un domini visual important de la zona de Sorba. És una casa de planta formant angle recte degut a l'ampliació feta pel costat de ponent. El cos dret està format per dues crugies amb el baixos coberts amb volta de canó de pedra a plec de llibre i obertes a l'espai central. Al costat i perpendicular a aquest cos, s'aixeca el cos principal de la casa, de planta, pis i golfes, al que s'accedeix a travès d'una porta adovellada d'arc de mig punt que ha quedat tapada quasi totalment per les estructures superposades, com l'escala i la doble volta de canó. L'espai que queda en l'angle format per aquests dos cossos, s'ha tancat amb un mur i un cobert a modus de baluard. Tan sols una finestra exterior porta gravada la data, 1727; tot i que a la sala hi ha una llinda d'una porta amb la data 1686. Al mateix mur on s'obre la porta principal, orientada a l'est, hi ha l'encaix d'una premsa vertical de vi, de la que tan sols resta la llinda de fusta que porta incrita la data 1741.</p> | 08132-140 | Sorba | <p>Des de l'any 982 Sorba era una possessió del monestir de Ripoll. Desconeixem les dades històriques d'aquesta casa ja que no s'ha trobat documentació refernt, però tenint en compte l'existència de tombes antropomòrfiques i tines excavades en la roca que són d'època medieval, és molt probable que aquest fou un lloc d'hàbitat important a l'edat mitjana i que possiblement hi haguès una casa forta o una torre de vigilància del camí que portava de Sorba a Sant Pare Vell i Lluelles. La casa va ser molt reformada entre finals del segle XVII i inicis del XVIII, agafant la fesonomia actual. La família actual té la casa des dels anys 20 del segle XX.</p> | 41.9842415,1.6656037 | 389460 | 4648888 | 1686 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54244-foto-08132-140-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha una llegenda que diu que al sud de la casa, i a prop de les tines, hi havia un turó des del que es veien set parròquies (Sorba, Pegueroles, la Torreta, Preixana, Navès, Lluelles i Fígols) i que en el lloc exacte on es veien havia enterrada una campana amb or i diners. Hi ha un tossal que els amos de la casa van cavar fa uns anys en busca del tresor i en el que tan sols van trobar un quants ossos de persona. És molt probable que aquest turó fou algun tipus d'enterrament, ja que a l'entorn hi ha moltes pedres planes que podrien haver-se utilitzat per tapar aquest possible sepulcre o cambra. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54245 | Les Cots de Correà / Sant Cosme i Sant Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cots-de-correa-sant-cosme-i-sant-damia | <p>MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XVI-XVII | <p>La casa Les Cots de Correà és una casa de grans dimensions que es troba ubicada a prop de l'antic camí Ral de Berga a Solsona i a prop de Sant Martí de Correà, en un lloc elevat. És una casa quadrada i molt massissa, amb planta, pis i golfes, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal de la vivenda que s'obre a migdia. La porta principal és adovellada d'arc de mig punt i amb dovelles grosses, i es troba tancada amb coberta al davant i una porta a modus de baluard. Hi ha una finestra al primer pis amb la llinda decorada amb una elegant motllura gòtica en forma d'arc carpanel amb una flor de llis a l'angle central. Està construida aprofitant una superfície rocosa sobre la que s'assenta l'edifici. La capella de Sant Cosme i Sant Damià es va construir recolzada a la casa pel costat de tramuntana, obrint-se la porta a la façana de ponent. Forma un conjunt molt ben compenetrat amb la casa ja que exteriorment tot sembla el mateix edifici. Hi ha un petit campanar d'espadanya amb un sol arc i una campana, situat al carener de la teulada sobre la porta de la capella. La porta de la capella és allindada i porta la data 1676, una creu i el crismó. El seu interior és molt senzill, cobert amb volta apuntada i actulament està enguixat. La única decoració és un petit altar de pedra i una pintura actual amb els dos Sants Metges. La casa té accès directe a la capella des de l'interior. A la façana es veu l'afegit de la capella i el mur de tramuntana és lleugerament entalussat.A la sala hi ha una llinda amb la data 1642.</p> | 08132-141 | Correà | <p>Des del segle XI està documentat un castell amb la nissaga dels Currizani o Currida que tenien el castell i la senyoria del terme. Quàn s'extinguí la nissaga dels comtes de Berga (XII), els comtes i després els ducs de Cardona tenien el seu batlle al castell de Correà. Al segle XVIII la senyoria de Correà estava sota l'administració del Sr. Margarit Gible, marquès d'Aguilar. La casa de les Cots ja existia al 1553, ja que Gabriel Carts (Cots) surt esmentat al fogatge (IGLÉSIAS, 1979), però la capella va ser construida al 1676. Al 1849, Madoz diu que a Correà hi havia una capella dedicada a St Cosme i St Damià en una casa partic (MADOZ, 1845).</p> | 42.0276907,1.7124833 | 393416 | 4653652 | 1676 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54245-foto-08132-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54245-foto-08132-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54245-foto-08132-141-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es celebra missa l'últim diumenge de setembre, cel·lebració dels Sants Metges. | 94|96|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54247 | Balielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balielles | <p>CLOTET, D. (2001). La vida a l'enclavament de Balielles. Berguedà Setmanal, 20 octubre 2001. Diari Regió 7. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XII-XVII | <p>Balielles és una finca forestal situada al peu dels cingles de Busa per la seva vessant nord. El conjunt format per la casa i la capella es troba en un lloc elevat respecte a l'entorn i amb molt bona visibilitat de la finca. La casa és d'estructura rectangular, amb planta, pis i golfes, teulada a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. La casa va ser construida en diferents fases. La més antiga, probablement dels primers segles de l'esdat mitjana i coincidint amb la documentació que cita la casa al segle XII, és una estructura tipus torre. La torres està construïda aprofitant un desnivell i recolçat a aquest; és un edifici de planta, dos pisos i golfes, construit amb bloc de pedra grossos i molt ben escairats i que havia tingut espitlleres a la planta baixa fins que es va obrir finestres més amples. A les golfes hi ha un seguit de forats alineats molt similars als que hi ha a la torres del molí de Querol. A aquesta estructura es va afegir un altre edifici que és dues vegades aquesta. Està estructurat en dues crugies perpendiculars a la façana que es repeteix en el pis. La porta principal,adovellada i d'arc de mig punt, es troba a la crugia de l'esquerra, de manera que queda centrada a la façana. La casa té capella dedicada a Sant Andreu i cementiri familiar. La família de Valielles s'ha fet càrrec de vigilar la boixeda i no ha permés que es tallès el bosc, per aquest motiu es conserven els boixos centenaris.</p> | 08132-143 | Balielles de Busa. Correà | <p>És la única casa de l'enclavament de Balielles habitada ininterrompudament. Fa poc es va arreglar l'altra casa, Vilamala. L'enclavament de Valielles és documentat des de el segle XII (any 1125. BACH, 2002). La casa va passar a mans de l'actual família al segle XVII, possiblement el moment en que s'amplia. Tot i que pertany a Montmajor, físicament es troba dins els límits de Navès al Solsonès (Lleida). Es troba inclós dins l'Espai Natural d'Interès (PEIN) de la serra de Busa, Els Bastets, Lord.</p> | 42.1105286,1.6718101 | 390192 | 4662902 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54247-foto-08132-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54247-foto-08132-143-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El topònim Valielles, tan l'hem trobat escrit amb V com amb B, si bé el cognóm i la casa s'especifica amb B i el de l'enclavament amb V. En les escriptures antigues de la casa el topònim és amb V, Valieles, trobat per primera vegada l'any 1125 (BACH, 2002). Per arribar a la casa cal agafar una pista a la dreta just després de passar el pont de Llinars de l'Aigua d'Ora, després de l'entrada a aquest municipi del Solsonès. Es pot arribar també des de Sant Pere de Graudescales a travès d'una pista que travessa Bussa. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54250 | Sant Martí de les Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-les-canals-de-catllari | <p>ARMENGOU, Mn. Josep ( ). Notes històriques de Llinars. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, nº 1. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BARAUT, C. (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'. Urgellia, núm. 1. SITJES I MOLINS, X. (1977). Esglésies pre-romàniques del Bages, Cardener, Berguedà i Cardener. Manresa.</p> | XI-XII | L'edifici no té teulada, fet que provocarà la seva desparició en poc temps. | <p>Església romànica d'una sola nau i de petites dimensions. Coronada per un absis semicircular pel cantó de llevant. Les diferents part de l'edifici semblen mostrar dues etapes constructives ben definides: una del segle XI amb la construcció de la nau; i altra al segle XII amb la construcció de la capçalera. L'absis és cobert amb volta lleugerament apuntada de pedra a plec de llibre i amb una finestra al centre d'arc de mig punt adovellat. A migjorn s'aixecava la porta d'entrada que actualment no conserva ni tan sols l'arc de pedra degut a la degradació de l'edifici. Al mur de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya amb dues obertures d'arc de mig punt. La coberta de la nau, que era a doble vessant, està totalment enfonsada. L'església es troba al costat de la casa cal Tay i molt a prop de la casa Canals de Catllarí. Es troba a l'enclavament de Catllarí que pertany a Montmajor, en el vessant occidental dels Rasos de Peguera, en un paratge abrupte delimitat pels municipis de Fígols, Castellar del Riu i Guixers. Hi ha un cementiri al costat de l'església.</p> | 08132-146 | Canals de Catllarí | <p>La església es troba situada a l'antiga Vall de Lord pertanyent al comtat d'Urgell. Depenia del monestir urgellenc de Sant Sadurní de Tavèrnoles i probablement mai va ser església parroquial. És esmentada a l'acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles l'any 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell (Sancti Martini de Caslarill). El lloc és documentat des del 1170 fins al segle XIV, apareixent el topònim amb algunes variants: Castaerill al 1269, Castlarye al 1307, Catllarí al 1705, a més de Caslarill al segle XII. L'església era el centre de l'antiga quadra d'aquest nom i estava sotmesa el segle XIV a l'església de Castellar del Riu. Passà més tard a dependre de l'església de Sant Iscle de Llinars de l'Aigua d'Ora també al segle XIV. Al 1374 va ser molt reformada i consagrada novament pel bisbe Joan. Al segle XVIII era sufragània de l'església de Sant Iscle i Santa Visctòria de Llinars. Al 1847 es van fer altres reformes i fou decorada al gust de l'època. Al 1855 es construí un retaule pintat per un tal Pujol de Morunys. També es construí el cor i s'obrí un nou rosetó al mur de ponent.</p> | 42.1493900,1.7256100 | 394704 | 4667149 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54250-foto-08132-146-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys; en arribar al pont de l'Aigua D'Ora prop de Llinars, s'agafa una pista en mal estat i costeruda. Cal deixar el cotxe abans d'arribar a l'esgésia per arribar a ella caminant. | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54251 | Casa Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals-de-catllari | <p>PERARNAU, R. (2001). Els bandolers berguedans. Bagadanum nº IV. Bagà. ARMENGOU, Mn. Josep. Notes històriques de Llinars. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, nº 1, Miscel·lània d'autors, 1991 .</p> | XVII-XVIII | <p>Casa d'estructura important situada a l'antiga baronia de Canals de Catllarí a un extrem dels Rasos de Peguera. És una casa de planta quadrada, amb planta, pis i golfes, coberta amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Pel costat de migdia hi ha una antiga estructura formant angle recte i en la que s'obren tres arcs de mig punt a cada costat. Només es pot arribar caminant l'últim tram fins la casa després de travessar el riu Tec per una palanca.</p> | 08132-147 | Canals de Catllarí | <p>Canals de Catllarí forma una illa entre els Rasos, Llinars i Guixers que pertany a Montmajor. A la zona hi hagué altres cases i coves habitades, com la del cabrer, bandoler del segle XIX. Durant els anys 20, després de la construcció de la mina de Coll de Jou, es tallaren molts pins en els boscs de Canals, la majoria centenaris. Havia sigut baronia relacionada amb l'antiga Vall de Lord al comtat d'Urgell. L'església és esmentada a l'acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles l'any 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell (Sancti Martini de Caslarill). El lloc és documentat des del 1170 fins al segle XIV, apareixent el topònim amb algunes variants: Castaerill al 1269, Castlarye al 1307, Catllarí al 1705, a més de Caslarill al segle XII. L'església era el centre de l'antiga quadra d'aquest nom i estava sotmesa el segle XIV a l'església de Castellar del Riu. Passà més tard a dependre de l'església de Sant Iscle de Llinars de l'Aigua d'Ora també al segle XIV. El Cabrer, un dels bandolers més actius de la comarca, mort a inicis del segle XX, tenia un amagatall a la baga de Canals.</p> | 42.1492400,1.7257200 | 394713 | 4667132 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys; en arribar al pont de l'Aigua D'Ora prop de Llinars, s'agafa una pista en mal estat i costeruda. Cal deixar el cotxe abans d'arribar a l'esgésia per arribar a ella caminant. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 54252 | Molí-serradora de Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-serradora-de-canals-de-catllari | <p>ARMENGOU, Mn. Josep. Notes històriques de Llinars. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, nº 1, Miscel·lània d'autors, 1991.</p> | XIX | Es troba quasi destruït del tot. | <p>Al costat del riu Tec i sota la casa Gran de Canals de Catllarí queden les restes d'una antiga construcció corresponent a un molí asserrador. El conjunt està format per diferents construccions: part de la casa, el carcavà i els murs de la bassa. La casa està construïda aprofitant una paret de roca de manera que aquesta tanca la casa pel costat nord. Està formada per dues habitacions de les que resten uns dos metres d'alçada dels murs de pedra. Es pot apreciar la porta d'entrada, així com petites finestres i espitlleres obertes a la façana sud. Davant es troba l'antic carcavà d'arc de mig punt de pedra i cobert de runa i vegetació que impedeixen la seva visibilitat. La sortida de l'aigua es feia a un petit canal natural que retornava l'aigua al riu. A un nivell superior a la casa hi ha l'antiga bassa, tancada pel costat sud per un mur de pedra i per la part nord per la paret de roca de la mateixa muntanya. L'aigua es recollia del riu uns metres més amunt i era portada a traves d'un canal fins la bassa. L'estat de conservació general és molt dolent.</p> | 08132-148 | Canals de Catllarí | <p>La serradora de Catllarí va ser construïda pel Sr. Garriga de Malgrat, negociant de fusta que posseïa la propietat de Canals de Catllarí i decidí explotar la fusta de la zona durant la segona meitat del segle XIX. Quasi no s'ha trobat documentació referent al molí, però pel tipus de construcció podria tractar-se d'un molí ja construït en època medieval i reutilitzat en èpoques històriques posteriors, sobre el qual es va construir l'asserradora. Pels volts de 1870, el Sr. Garriga es va arruïnar i va traspassar les seves propietats a Josep Cardona, farmacèutic i banquer de Berga (Armengou, 1991:98). Seria abandonat paral·lelament a la desocupació de les cases i la seva degradació ha sigut bastant important. Canals de Catllarí forma una illa entre els Rasos, Llinars i Guixers que pertany a Montmajor. Havia sigut baronia relacionada amb l'antiga Vall de Lord al comtat d'Urgell. El lloc és documentat des del 1170 fins al segle XIV, apareixent el topònim amb algunes variants: Castaerill al 1269, Castlarye al 1307, Catllarí al 1705, a més de Caslarill al segle XII. L'església era el centre de l'antiga quadra d'aquest nom i estava sotmesa el segle XIV a l'església de Castellar del Riu.</p> | 42.1468714,1.7345497 | 395439 | 4666858 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54252-foto-08132-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El topònim Castlarí ja el trobem des del segle X. Canals li ve de la topografia del lloc, per les vessants acanalades. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54253 | Tina de Claranès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-claranes | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.</p> | <p>Vas construït aprofitant un desnivell del terreny. Una part està excavada en la roca, mentre que l'altre costat és tancat amb murs de pedra de grans blocs. Té un diàmetre d'aproximadament 4 metres i una profunditat de 2 metres. Uns graons de blocs de pedra permeten l'accés a l'interior que es troba ple de vegetació. Aquesta construcció s'utilitzava com a dipòsit d'aigua de la casa Claranès. Desconeixem l'època en que va ser construït, tot i que probablement dati de la mateixa època que la casa, l'edat mitja.</p> | 08132-149 | Gargallà | <p>La casa Claranès havia format part de la parròquia del Pujol de Planès des dels seus orígens, tot i que actualment forma part del terme de Gargallà. El mas Claranès surt esmentat a la documentació del monestir de Santa Maria de Serrateix l'any 1400 (BOLÓS, 1983).</p> | 41.9463600,1.7060000 | 392743 | 4644630 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 54254 | Capella de Sant Andreu de Balielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-andreu-de-balielles | <p>CLOTET, D. (2001). La vida a l'enclavament de Balielles. Berguedà Setmanal, 20 octubre 2001. Diari Regió 7.</p> | XII | <p>Església romànica retocada en èpoques posteriors. És una capella petita de planta rectangular orientada d'esta a oest i amb la porta a la façana de migdia. Tenia un absis que ja no existeix i a l'interior es veu el rastre d'una antiga porta adovellada d'arc de mig punt que ara està tapiada i que tenia les dovelles petites. Aquesta seria la porta de l'edifici antic. A l'interior és molt senzilla, té un altar i un petit cor, i tan sols hi caben dos bancs. Al costat de ponent, sobre el lloc on hi ha el cor, s'aixeca un campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. Al costat de la porta actual hi ha una petita finestra d'un sol arc de mig punt. La casa té capella dedicada a Sant Andreu i cementiri familiar que es troba al costat de llevant.</p> | 08132-150 | Valielles de Busa. Correà. | <p>Valielles o Balielles és la única casa de l'enclavament de Balielles habitada ininterrompudament. Fa poc es va arreglar l'altra casa, Vilamala. L'enclavament de Valielles és documentat des de el segle XIII. La casa va passar a mans de l'actual família al segle XVII. Tot i que pertany a Montmajor, físicament es troba dins els límits de Navès al Solsonès (Lleida). Es troba inclós dins l'Espai Natural d'Interès (PEIN) de la serra de Busa, Els Bastets, Lord. En els seus inicis va ser parròquia depenent de Sant Cristófol de Busa, tot i que ara reb els serveis religiosos del rector de la Vall de Llinars.</p> | 42.1109000,1.6718500 | 390195.66 | 4662943.46 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54254-foto-08132-150-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi diu missa per Tots Sants, Sant Andreu i Sant Joan. | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54255 | Montmajor nucli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montmajor-nucli | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CORTÉS, Mª del A. (1999). 'Demografia històrica de Montmajor'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 14-17.</p> | XII | <p>El terme municipal de Montmajor és el més extens del Berguedà (75,83 km2), situat al límit entre el Bages i el Solsonès. El sector principal del terme compren les antigues parròquies i pobles de Montmajor, Sorba, Gargallà, Pujol de Planès, Sant Feliu de Lluelles, una part de Correà, les antigues quadres de les esglésies de l'Hospital, Aguilar, Querol, Codonyet, Fígols, Sant Jaume de Boixadera. La parròquia de Montmajor comprèn el territori que es troba limitat al nord per l'Espunyola i la carretera de Solsona, a l'est per Montclar, al Sud pel Pujol de Planès i a l'est per Gargallà i Sant Feliu de Lluelles. El poble s'ha format a l'entorn de la plaça del mercat, on es situa l'Ajuntament, l'antiga fonda i els comerços, seguint una estructura arbitrària, sense cap planejament urbanístic d'entrada, i formant petits barris a l'entorn del centre: les Escoles, urbanització Les Alzines, carretera a Serrateix.</p> | 08132-151 | Montmajor | <p>El nucli de Montmajor es va formar al peu del castell i al costat de l'antiga església de Sant Sadurní , on es trobaven vàries cases, entre elles cal Sabata i Can Barri vell. El castell pertanyia al vescomtat de Berga al segle XII, tot i que al XIII era possessió del vescomte de Cardona, Ramon Fols, que el cedí a la seva germana, abadessa de Valldaura, com a dotació del monestir; posteriorment passà a una família del Berguedà, Pere de Berga i al 1309 al rei Jaume II. Al 1365 i al 1553 hi havia 4 focs (IGLESIAS, 1982), al 1708 ja hi havia 14, la major part a Els Plans. Poc a poc es van construir cases a la zona baixa, que al segle XVIII era anomenada Els Plans. Al inicis del segle XX es va traslladar l'església al pla, acostant-la a la nova població creixent. Al pla s'ha format el centre administratiu del municipi i el centre d'un actiu mercat setmanal. El terme conserva molta població disseminada en masies que es dediquen a l'economia agrícola i ramadera.</p> | 42.0176650,1.7352993 | 395289 | 4652512 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54255-484-04-vistes-del-poble.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54256 | Sant Jaume de Boixadera dels Bancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-boixadera-dels-bancs | <p>BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Segona edició. Artsestudi. Barcelona. VIGUÉ, J.; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi Eds. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Església de petites proporcions, d'una sola nau, coberta amb volta de canó interior de pedra a plec de llibre i teulada exterior a dues vessants de teula àrab. Els murs son llisos, sense cap ornamentació, tan sols hi ha un petit ull de bou circular a la façana principal sobre la porta, i una finestra quadrada i tapiada al costat sud. La porta és oberta a ponent i està feta amb grans dovelles que formen un arc de mig punt. Sobre la porta hi ha un campanar d'espadanya amb dos ulls i de grans proporcions. El mur nord conserva dos contraforts. L'església havia tingut un absis semicircular que actualment no existeix i del que resten els fonaments. Va patir l'incendi forestal de l'any 1994 i es va cremar quasi per complert, desapareixent un retaule modern que hi havia al seu interior. L'any 2001 els actuals propietaris han reconstruït l'església.</p> | 08132-152 | Comaposada. Correà. | <p>Manquen dades històriques concretes per tal de ubicar l'església cronològicament, tot i que l'estructura mostra un antic edifici romànic. Possiblement es va construir com a capella de la veïna casa de Boixadera dels Bancs. Havia sigut sufragània de la parròquia del Cint (municipi de L'Espunyola) i actualment de la parròquia de Montmajor. Les cases de la zona de Boixadera formen part del territori de Correà, mentres que altres van passar a dependre de Tentellatge.</p> | 42.0632400,1.6875100 | 391409.44 | 4657630.63 | 1700 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54256-foto-08132-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54256-foto-08132-152-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54257 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-12 | <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28. SERRA VILARÓ, J. (1962). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona. RIU, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pàgs. 65- 87.</p> | <p>A Montmajor es creuen dos camins Rals: el de Berga a Solsona, i el de Berga a Cardona. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzat per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps i modificar les rutes. En els trams que es conserva, el camí fa aproximadament entre 4 i 5 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. El camí Ral a Solsona passava per la baga de cal Titllot, Cortielles, la Torreta, Sant Pare Vell. El que portava a Cardona passava per sota la torre del castell de Montmajor i enfilava l'actual carretera cap al Pujol de Planès, d'aquí baixava a la riera de Navel i seguia paral·lel a la riera fins a Cardona. Al segle XVIII es va construir el pont del Farell per facilitar l'accés a Cardona des del Pujol de Planès seguint el camí Ral. Mapa E. 1:50000.</p> | 08132-153 | Montmajor | <p>Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme sud de Montmajor. L'altre camí Ral era el que portava de Berga a Solsona, seguint el mateix recorregut que actualment fa la carretera: Berga, Avià, L'Espunyola, Sant Feliu de Lluelles, castell de Navès i pel Vinyat fins a Solsona. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. Al camí Ral de Cardona al seu pas per Montmajor hi havia hostal a cal Bisbe (Hospital del Bisbe o de Malafogassa), a Sant Pare i als Plans de Montmajor la fonda de cal Titllot; donaven alberg o acolliment a viatgers i, en alguns casos, a pobres. El 5 d'octubre de 1345 la vescomtessa Beatriu mana que als que vagin de Castellfollit a Berga han d'anar pel camí ral que va a Cardona, amb pagament de lleuda (Serra Vilaró, 1962, vol. I).</p> | 42.0279431,1.7345596 | 395244 | 4653653 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54258 | El Quer de Lluelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quer-de-lluelles | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. PLANES I ALBETS, R. (2000). El Quer. El mas dels segles XVII i XVIII. El Babau, nº 17. Navès.</p> | XI-XVIII | <p>Masia de planta rectangular amb la façana principal oberta a llevant, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. La casa té planta, pis i golfes, a més d'un celler soterrani que ocupa una quarta part de la casa, cobert amb volta de canó de pedra a plec de llibre. La casa és fruit de diferents èpoques, tot i que l'estructura general és del XVII. La sala ocupa l'espai central i en ella destaca una furnícula amb capella i la caixa del rellotge de fusta que està encastada a la paret. Tan sols dues finestres exteriors porten dates: 1721 i 1823, que coincideixen amb les èpoques més pròsperes econòmicament. A la planta baixa encara es conserva un forn de pa de pedra sota una gran campana de xemeneia. Pel costat de migdia es va construir adossada una nova masia durant el segle XIX, passant a ser aquesta la casa principal i l'antiga quedaria com a masoveria, igual que a l'actualitat. A l'entorn de la casa destaquen diversos elements que mostren la seva antiguitat, així com el conreu de la vinya: una tina excavada a la roca amb dos recipients, típica de l'edat mitjana; i una altra tina d'obra de les que es construïren a partir del segle XVII. Tot i que es coneix la presència d'una torre castellera medieval, no queden restes visibles ja que possiblement la casa es construís aprofitant aquesta estructura antiga.</p> | 08132-154 | Lluelles | <p>La casa del Quer forma part de la parròquia de Sant Feliu de Lluelles, antigament dins de La Vall de Lord. L'any 1043 Gersén i el seu fill van vendre a Arnau i la seva muller la torre del Quer (ipsa torre de ipso Quer), al terme de Navès, a la Vall de Lord; un dels límits d'aquesta venda era l'església de Sant Feliu de Lluelles (Sancto Felice) pel nord, a ponent el riu Odera, per migjorn limitava amb Sorba i per orient amb Pegueroles. Uns anys més tard, el 1067, la mateixa torre i el seu alou eren cedits per Arnal Dalmau i la seva muller a l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell i a la seva canònica, i una vegada més l'església de Sant Feliu era esmentada com a límit (BACH, 2002). Això mostra que al lloc hi hagué una torre, possiblement de vigilància de la via de Berga a Solsona, sobre la que s'edificaria el mas que veiem actualment. Abans de l'any 1312 el monestir de Serrateix rebia els delmes del Quer, junt als de Sorba, Gargallà, Serra de Fígols, Lloelles i can VidaL de Sant Feliu. L'any 1680, segons la capbreuació que feren Maria Soler, vídua de Pere Quer i el seu fill, tenia 65 jornals de terra que corresponien al Quer Sobirà i Jussà, i als masos Puig de Lluc i Pujoltell (PLANES I ALBETS, R. 2000). En aquest moment la jurisdicció civil pertanyia al monestir de Ripoll i la criminal al duc de Cardona. El delme se'l partien el bisbe de Solsona i el rector de Lluelles; la primícia la percebia el rector. El propietari conserva documentació del 1600 al 1800, entre els que hi ha documents notarials, escriptures, censals, vendes a carta de gràcia. La documentació mostra que el mas va tenir dificultats econòmiques el darrer terç del segle XVII. El 1670 l'amo era Pere Quer i a partir d'aquest moment es succeeixen les vendes de terres, pastures i fins i tot, de dues habitacions de la casa a carta de gràcia, la 1/2 d'un estable i del forn, i un vaixell. Un dels creditors de la casa, Josep Cruell, teixidor de Berga, va fer obres a la casa els anys 1698, 1712 i 1714. El 1714 la casa va ser totalment reformada ja que el 8 de maig va ser cremada per la guerra. El 1727 es torna a fer obres. Així ho demostra una llinda a una finestra exterior. El 1727 es fan contractes de conreu de vinyes indefinits i a rabassa morta per plantar vinya. L'any 1762 es ven a carta de gràcia la 1/2 del mas. A partir del 1789, Josep Quer aconsegueix cancel·lar alguns deutes i remuntar la situació econòmica. Al 1808 ja van poder comprar terres i es construeix el nou mas adossat al vell pel costat sud. Josep Quer va ser nomenat batlle de Sorba al 1799, fet que demostra aquesta nova situació econòmica de la casa. El conreu de la vinya va ser un dels puntals de l'economia agrícola, tal i com es demostra a la documentació i a les restes de tines medievals i del segle XVII, així com els dos vaixells que es conserven al celler. A l'entorn de la casa s'han trobat destrals neolítiques, així com ceràmica datable a partir del segle XIV.</p> | 41.9983700,1.6679200 | 389676.15 | 4650453.02 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54258-foto-08132-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54258-foto-08132-154-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54262 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-7 | <p>MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Llei 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias. BOE nº 71, 25 marzo 1995. SERRA VILARÓ, J. (1962). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona.</p> | <p>Per la plaça del Mercat de Montmajor passen dues carrerades. Una era pas obligat pels ramats que pujaven del pla a la muntanya abans de Sant Joan i que tornaven a baixar per l'octubre fins a Tots Sants. Venien de lluny, com els ramats de Poblet, i passaven per Cardona, Cal Bisbe, Cal Titllot, La Ferreria, La Mare de Déu del Bosc, Codonyet, l'Hostal del Gran Nom, La Riereta i d'aquí pujaven cap a les pastures de muntanya. Altres ramats venien per Navàs, Sant Feliu, Torrentmal, Cal Bisbe i es dirigien a zones ramaderes del Lluçanès i Osona per Cabirols, el Riu, les Forques i el Corral de Canudes. La gent pernoctava als hostals de Montmajor: cal Bisbe (hospital de Malafogassa), cal Mort (també conegut com Cal Cuc), la Ferreria i la Roca. Tots de la segona meitat del segle XIX, excepte cal Bisbe que és molt antic i ja documentat al segle XV. També pernoctaven al Corral, hostal on es tancava el bestiar, tot i que més endavant es guardava a Ca la Coixa (Casanova) o a Cal Sastre. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 08132-158 | Montmajor | <p>Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però la seva utilització és més antiga encara que no consten als mapes i que hi ha pocs documents escrits. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això s'ha de recollir la tradició oral dels pocs pastors que els van fer i que encara ens poden ajudar a marcar els llocs de pas dels camins. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per tal d'enviar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Els pastors de Montmajor podien portar els ramats a dos llocs: a Cornellana, al Cadí; i a Coll de Pal. Trigaven sis dies des de Montmajor fins al Cadí. El monestir de Santes Creus tenia grans ramats que a l'estiu conduïa a pasturar a les muntanyes, passant per Torà, Segalers, Cardona, Montmajor i Berga. El 12 març 1193, Ramon de Vallmanya autoritza que els ramats del monestir tinguessin lliure trànsit per les terres de Vallmanya i Montamjor. El 28 de desembre de 1195 el vescomte Guillem i sa muller Geralda prenen sota llur protecció la gent i el bestiar de Poblet sense fer-los pagar lleuda ni peatge, i tindran sota el seu guiatge el bestiar des del 'Putjalt fins a Coll d'Olsina' (Serra Vilaró, 1962, vol I). El mapa és l'aproximació del pas del camí ramader per Montmajor.</p> | 42.0301834,1.7313994 | 394986 | 4653906 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa E. 1:50000. | 94|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54263 | Tina de Cairons del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cairons-del-quer | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVII | <p>Conjunt format per dues tines. Es troben situades dins les runes d'una antiga construcció de pedra feta sobre una base de roca, de manera que aprofiten el desnivell de terreny que proporciona l'alçada de la roca. La construcció tenia la base de pedra i morter de calç i les parets superiors de maó, i de la que actualment tan sols resten parts de les parets que es troben cobertes d'heures. S'accedeix a la part superior de les tines a traves d'una escala de pedra. Les dues tines son circulars, una de més diàmetre que l'altre; la del costat esquerre està excavada a la base de pedra i amida aproximadament 1'5 m de diàmetre; l'altra, situada al costat, amida uns 2m de diàmetre i el seu interior és folrat de cairons sense envernissar d'un color vermellós, formant un graó en l'últim nivell de cairons de manera que aquests queden una mica més enfonsats. Això es feia per tal de suportar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava cap a l'interior de la tina. La tina té uns dos metres de fondària, tot i que es troben plenes de troncs i cobertes de fustes i vegetació. A la part inferior de l'estructura hi ha la boixa o sortida del líquid, formant un simple forat. Actualment la tina es troba abandonada.</p> | 08132-159 | Lluelles | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). El conreu de la vinya va ser freqüent a la zona des de l'edat mitjana, amb un apogeu al segle XVII, moment en que es construeixen noves tines, i desapareixent amb la fil·loxera a finals del segle XIX en no poder-se adaptar al fred els nous ceps americans que es van introduir després. Al Quer el conreu de la vinya es va realitzar des de l'edat mitjana i el tenim documentat a partir del 1600, essent un dels puntals de l'economia agrícola d'aquest mas. El 1727 es fan contractes de conreu de vinyes indefinits i a rabassa morta per plantar vinya.</p> | 41.9978800,1.6684900 | 389723.11 | 4650398.25 | 08132 | Montmajor | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54263-foto-08132-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54263-foto-08132-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54264 | Tina de Pedra del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-pedra-del-quer | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIV | <p>Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba a llevant de la casa Quer de Lluelles. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; un amida 1'80 m de diàmetre i l'altre 1 m de diàmetre, i aproximadament 1'30 m de profunditat, tot i que el recipient petit és menys fondo que l'altre que es troba mig cobert de terra. Entre els dos hi ha un forat que ara està molt engrandit i tapat amb pedres. Al recipient petit i a sota del forat que comunica amb l'altre, hi ha un encaix a la base que servia per recollir el líquid que sortia del vas més gros. Tot i que el seu ús inicial fou com a tina per vi, molts pagesos expliquen que s'havien utilitzat darrerament per fer l'oli de ginebre. A prop de les tines i a la mateixa roca, s'observen tres forats excavats allargassats que podrien ser tombes excavades a la roca.</p> | 08132-160 | Lluelles | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com les que trobem al terme de Montmajor a Carol (dos) o al Pujol de Planès (tres): un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota.</p> | 41.9985000,1.6678800 | 389673 | 4650468 | 08132 | Montmajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54264-foto-08132-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54264-foto-08132-160-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54265 | Santa Maria de Preixana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-preixana | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII | <p>Temple dedicat a Santa Maria. És un edifici construït al segle XVII, tal i com mostra la data a la llinda de la porta: 1685. D'estil clàssic rural i orientada de sud a nord, és un edifici senzill, de planta quadrada, amb una sola nau i campanar quadrat situat al costat est de la façana principal. La façana té porta rectangular amb motllures a la llinda i als laterals, un ull de bou central. El campanar té un sol pis i quatre obertures d'arc de mig punt per les campanes. L'interior és d'una sola nau amb dues capelles laterals al costat de l'altar. La coberta és de volta de canó. Té sagristia i cor, però no s'ha conservat cap altar anterior a la guerra del 1936, tan sols hi ha la taula de l'altar i al mur la imatge de la Mare de Déu i altres dues, totes modernes. Al costat de l'església hi ha el cementiri. La festa major és per la Mare de Déu d'Agost, tot i que es celebra també el dia de Sant Roc. Es celebra missa un diumenge per l'altre, alternant amb La Torreta. Al costat de l'església hi ha el mas Penina, que conserva un mur romànic. A prop de l'església i aproximadament a 1 km al nord d'aquesta, hi ha la casa Soler de Preixana, de segur origen medieval però sense elements remarcables.</p> | 08132-161 | Preixana (Sant Feliu de Lluelles) | <p>Tot i que durant algun temps aquesta església va ser parròquia, a finals del segle XVI ja constava com a sufragania de Sant Feliu de Lluelles. Tan Preixana com Sant Feliu es trobaven dins el terme de l'antiga Vall de Lord; al 1837 van passar al terme municipal de Montmajor perquè formaven part de les possessions del ducat de Cardona. L'any 1023 consta en un document que la senyora Emmo i el seu fill Morí vengueren la seva propietat de Mestossa, la casa, la torre, coberts i terres, que estava situada dins el comtat d'Urgell, en el terme de La Franquesa (la Flanquesa) de la Vall de Lord i que delimitava per orient amb el camí de Preixana. A l'entorn del 1292 Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig, tenia la jurisdicció de Navès i part de Preixana; ho cedí al paborde de Solsona a canvi d'unes possessions que el paborde tenia en el Pla d'Urgell (BACH, 2002, p. 80). La torre a la que fa referència el document anterior seria de protecció viària, com la torre romana de la que es conserva la base quadrada al terme de Tentellatge. L'any 1303 hi havia a Preixana en Bernat Nina, i poc després en Pere Nina, del que derivà el nom Penina, que porta la casa que hi ha al costat de l'església. Aquesta casa, tot i que molt restaurada, conserva part d'un mur romànic i la seva situació sobre un turó rocós, pot fer pensar en un passat medieval i fins i tot en la seva possible condició de torre de defensa del camí a Solsona.</p> | 42.0043300,1.6580100 | 388865.73 | 4651127.71 | 1685 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54265-foto-08132-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54265-foto-08132-161-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54266 | Sant Miquel de Comaposada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-comaposada | <p>BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVII | <p>L'església es troba adossada al mur de migdia de la casa Comaposada per la part de l'absis, de manera que la nau de l'església està orientada nord-sud amb la porta oberta al costat sud. És una església petita, coberta amb teulada a dues vessants i amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull al carener de la façana. La porta és amb llinda i porta una inscripció: fecit Josephus Comaposada 1696. A l'interior es conserva un retaule d'estil renaixentista amb la imatge de Sant Miquel policromada sobre taula. A la façana posterior de la casa hi ha una llinda amb la data 1685.</p> | 08132-162 | Comaposada (Correà) | <p>Aquesta església havia sigut sufragania de Sant Martí de Correà. El lloc de Comaposada (Coma Posada) el trobem documentat l'any 1118 (ADS pergamí nº 602), i ja situat a Correà (BACH, A., 2002); per tant també estava sota domini dels vescomtes de Cardona fins al segle XVII. Al segle XVIII tot Correà estava sota administració del marqués d'Aguilar. Al fogatge de 1553 surt esmentat Pere Comaposada. L'església de Comaposada s'utilitzava com a capella del mas Comaposada i va ser reconstruida l'any 1696 per Josep Comaposada, tal i com indica la llinda de la porta.</p> | 888998.98 | 4665332.06 | 1696 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54266-foto-08132-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54266-foto-08132-162-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep Comaposada | Va ser restarada i beneïda de nou el 19 de juny de 1696. No conserva l'absis semicircular romànic. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.