Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54267 | Cal Company | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-company-0 | <p>SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. Vol. II. Sugrañes hermanos, Tarragona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XVI | <p>Masia de planta rectangular, de planta, pis i golfes, coberta amb teulada de teula àrab a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Aquesta façana està tancada per un baluard que queda elevat respecte al nivell del terreny, ja que la casa està construïda en un desnivell decreixent cap a llevant. La porta d'aquest baluard, oberta a tramuntana, és d'arc de mig punt amb grosses dovelles i amb una inscripció a la dovella central. En aquesta hi ha tallada una figura humana formada pel cap i el tors amb els braços doblegats cap al centre, una inscripció a cada banda del cap (una E doble a un costat, i una P doble a l'altre costat), i la data ANY 1575. És l'elements més antic de la casa i possiblement es tractes de la porta principal utilitzada en l'època de la data i que posteriorment va quedar desvinculada de la casa en realitzar les reformes posteriors, tal i com indica una data a una llinda d'una finestra a l'actual façana principal: 1907. La casa demostra diferents transformacions en diferents èpoques històriques. Davant del baluard i de la façana principal hi ha un femer amb una estructura de característiques modernistes. És construït en pedra amb maons a portes i finestres, destacant la porta amb un arc central molt obert per la part de baix i reforçat per la part superior amb dos mitjos arcs, un a cada costat, amb funció simplement decorativa.</p> | 08132-163 | Gargallà (al nucli) | <p>Cal Company forma part del nucli a l'entorn de la parròquia de Sant Andreu de Gargallà, essent un dels nuclis més antics, com a poble, del terme de Montmajor. Aquest petit nucli es va originar com una sagrera protegida per l'església. Gargallà pagava delmes al monestir de Ripoll, tot i que després passà a formar part de la batllia de Cardona (al segle XIII). Era una quadra o explotació agrícola, i no hi havia castell ni un senyoriu associat, essent el primer senyor l'abat de Ripoll. Al fogatge de 1553 Bernat Joan Company era batlle del lloc de Gargallà i és el que recull la informació per fer el fogatge. Aquesta seria una de les primeres cases construides en aquesta petita sagrera, que va patir les transformacions que obligava el seu ús continuat.</p> | 41.9691400,1.6993500 | 392230.44 | 4647167.69 | 1575 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54267-foto-08132-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54267-foto-08132-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54267-foto-08132-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54268 | Fons documental de Montmajor de l'Arxiu de la Bisbal d'Empordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-montmajor-de-larxiu-de-la-bisbal-demporda | <p>SOLER, S., SOLER, J. (1992). L'Arxiu Històric Comarcal de La Bisbal d'Empordà. Guia d'Arxius Històrics de Catalunya. Vol 5, pags. 55-103. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XX | <p>Fa pocs anys va ingressar documentació familiar cedida en caràcter de dipòsit, de la família Grassot, originaris de Barcelona i instal·lats a La Bisbal d'Empordà al segle XVIII. Aquest fons permet seguir la trajectòria de la família i el seu patrimoni. Està format per 35 lligalls i 60 pergamins. A més de les propietats que tenien a les comarques gironines, la casa Grassot heretà el senyoriu del Pujol de Planés, del que conserven documentació interessant referent a l'administració de les propietats situades en aquest lloc, entre 1553 i 1922. Aquesta documentació ocupa una sola carpeta i es troba en bon estat de conservació.</p> | 08132-164 | La Bisbal d'Empordà | <p>L'Arxiu de La Bisbal va ser el primer arxiu històric creat a les comarques gironines, l'any 1980, per 'l'equip d'arxiu', grup de bisbalencs interessats en la salvaguarda del patrimoni documental de la comarca. Al 1981 s'integra a la xarxa d'arxius històrics de la Generalitat de Catalunya. En un principi es trobava a la segona planta de l'Ajuntament, i al 1989 s'inaugura la nova seu al castell medieval de la ciutat, rehabilitat per aquest fí. El fons de l'arxiu són de variada procedència, principalment municipals, procedents de vint municipis de la comarca.</p> | 42.0176863,1.7354208 | 395299 | 4652514 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 2211 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||
| 54269 | Fons documental de Montmajor de l'Arxiu de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-montmajor-de-larxiu-de-cardona | <p>CASAS, J. (1992). L'Arxiu Històric de Cardona. Guia d'Arxius Històrics de Catalunya. Vol 5, pags. 107-125. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV-XX | <p>L'arxiu de Cardona conserva documentació variada referents al municipi de Montmajor, principalment per que part del territori depenia d'aquesta baronia. Hi ha documentació notarial de l'arxiu de protocols de Cardona del segle XIV al XV; documentació de l'església de Sant Miquel dels segles XVIII i XIX; del convent de franciscans; llevadors de censos dels segles XVII al XX; i el llegat de la casa Seuba del Pujol que compren documentació dels segles XIX i XX; capbreus diferents dels senyors d'Aguilar (Gibert del Pujol); documentació de la família Franch de Vilandeny que consta de 106 pergamins i dos manuscrits en paper. (Els Franch de Vilandeny van portar l'administració dels bens del monestir de Ripoll a la zona de Sorba, Gargallà, Lluelles i Fígols, des del 1500 fins a la desamortització).</p> | 08132-165 | Cardona | <p>L'arxiu va ser inaugurat l'any 1986, integrat a través d'un conveni a la Xarxa d'Arxius Històrics de la Generalitat de Catalunya. A inicis del segle XX, Joan Serra Vilaró va intervenir en l'ordenació de l'arxiu que hi havia a l'Ajuntament de Cardona; posteriorment, l'any 1979, es fa un inventari de la 'col·lecció local d'història de Cardona', tant de documentació d'arxiu com d'objectes. Aquests van ser els precedents de l'actual arxiu.</p> | 42.0176686,1.7354163 | 395299 | 4652512 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||
| 54271 | Museu d'Art del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-dart-del-bolet | XXI | <p>El Museu es troba ubicat en les dependències de l'antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l'any 1994 amb la construcció del nou edifici. La façana exterior esquerra s'ha decorat amb un mural de 'trompe l'oeil' que representa un bosc i un bolet gegant de ferro que ocupa tota l'alçada de l'edifici. A l'interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d'exposicions a la que s'accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets. Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d'estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.</p> | 08132-167 | Montmajor. Al centre del nucli. | <p>El Museu d'Art del Bolet s'ha creat recentment gràcies a la col·lecció donada per l'artista de Montmajor Josefina Vilajosana. Hi ha més de dues-centes espècies exposades, amb diferents bolets de cada espècie, i realitzats a mà amb fang cuit. La tècnica decorativa utilitzada fa que els bolets semblin peces autèntiques als que, fins i tot, s'ha afegit detalls naturals autèntics com terra i branques, imitant la textura autèntica dels bolets. Josefina Vilajosana, nascuda a Gargallà a can Gener de Tòlics, és coneguda arreu per l'originalitat de la seva obra, dominant perfectament la tècnica de la ceràmica. El micòleg Lluc Escànez ha assessorat a la ceramista. La col·lecció anirà augmentant a mida que l'artista acabi les peces en les que està treballant actualment.</p> | 42.0177518,1.7351424 | 395276 | 4652521 | 2003 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54271-foto-08132-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54271-foto-08132-167-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis autors. Col·lecció obra de Josefina Vilajossana. | Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat 'Tocat del Bolet' realitzat per l'escultor de ca l'Escuder del Pujol de Planès. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||
| 54272 | Roca dels Moros d'Aubals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-dels-moros-daubals | <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XI ? | <p>A prop de la casa Aubals, casa de segur orígen medieval tal i com denoten els seus murs, hi ha una roca de grans dimensions que presenta un trets característics molt similars al del Castellot de Viver. Es tracta d'una roca arrodonida d'uns 8 metres d'alçada situada sobre una base de terra més estreta que la roca de manera que forma una petita bauma a sota. Per la banda de tramuntana presenta dues fileres de forats circulars, una a uns dos metres d'alçada de la base i l'altre a la part superior de la roca, possiblement havien estat destinats a suportar bigues d'una construcció adossada a la roca i que formava dos pisos. També al costat de tramuntana i a la part mitja de la roca, hi ha uns graons tallats a la roca, permetent l'accés a la part superior d'aquesta. A la superfície superior hi ha també alguns forats circulars.</p> | 08132-168 | Montmajor | <p>La ubicació d'aquesta estructura al peu del camí Ral de Cardona ens fa suposar un antic ús com a torre de vigilància d'aquest. El paral·lel que trobem en el Castellot de Viver, ens mostra que es pot tractar d'una estructura dels segles X-XI aproximadament, ja que les característiques són molt similars, tot i que no s'ha realitzat cap prospecció arqueològica, ni s'ha trobat de moment documentació històrica. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme sud de Montmajor. El tenim documentat també el 5 d'octubre de 1345, quan la vescomtessa Beatriu mana que els que vagin de Castellfollit a Berga han d'anar pel camí ral que va a Cardona, amb pagament de lleuda (Serra Vilaró, 1962, vol. I).</p> | 41.9988300,1.7491800 | 396407.02 | 4650403.28 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una interessant estructura que mereixeria ésser estudiada i excavada. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||
| 54273 | Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balaguer | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIX | La casa ha estat molt modificada | <p>El Balaguer és una casa que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps, de manera que no queda res del seu antic origen medieval.</p> | 08132-169 | Pujol de Planès | <p>Fa uns quatre-cents anys que es conserva en la casa i en la família el topònim. Prop de la casa hi hagué un castell, del qual fa uns quaranta anys encara es podien veure els soterranis i un tram de muralla, segons informacions orals. Prop d'on hi hagué el castell hi ha un cobert que conserva murs antics i que ara s'anomena la Caseta. Quan els Gibert, senyors del castell i del seu terme, es situaren a Cardona, la família del Balaguer, que ja hi eren a inicis del segle XVII, foren els col·lectors i representants del senyor. En aquesta època edificaren la casa, que després de la reforma del 1931 és habitada per la família que conserva el patronímic. En els capbreus dels segles XVII i XVIII consta que la casa Balaguer cobrava els delmes dels vassalls del Sr. Gibert i la seva família estava exempta.</p> | 41.9729800,1.7358700 | 395262.16 | 4647549.22 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||||||
| 54274 | Serracanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serracanya | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIV | Actualment s'està rehabilitant | <p>La casa gran del Tossal de la Canya es troba dalt del cim del turó de la Canya i molt a prop de Torredana, on actualment hi ha un coto de caça. És una casa de grans dimensions composta per la casa, un cos d'ampliació adosat al costat de ponent i amb la teulada amb el carener perpendicular a la teulada del cos principal; adosat a aquest cos hi ha un tercer cos amb dos arcs de mig punt a la planta baixa. El pou està adosat al costat SE. A ponent de la casa hi ha una altra construcció separada que és l'antiga ermita de Santa Margarida de la Canya. La casa està construida amb grans blocs de pedra i té una estructura molt massissa i quadrada. Està coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migjorn. Té planta, pis i golfes. La porta principal és d'arc de mig punt amb dovelles i es troba al costat esquerre de la façana. Al mur de poenent hi ha adosats dos cossos, el primer te una finestra que conserva una llinda amb la data 1744 gravada, fet que prova que aquest cos va ser construït amb posterioritat al principal; l'altre cos a constinuació d'aquest, forma un cobert en el que a la planta baixa s'obren dos arcs de mig punt a cada costat, com si per sota deixès passar un camí. A la façana de llevant s'obre una eixida al costat del pou de planta circular. A l'interior, dividit en tres crugies, hi ha tres arcs diafragma.</p> | 08132-170 | Correà | <p>No tenim quasi documentació de la casa Serracanya, tot i que l'estructura de la casa ens mostra una construcció medieval amb ampliacions en èpoques posteriors. Al fogatge de 1553 s'esmenta a Pe Joan de la Serra, i a Jaume Pe Joan de la Serra a la colecta de Correà.</p> | 42.0233099,1.6910136 | 391631 | 4653193 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54274-foto-08132-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54274-foto-08132-170-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||
| 54275 | Monument del pla dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-pla-dels-morts | XX | <p>Monument format per una muntanya de pedres amb forma allargada d'un metre d'alçada i 2 metres llarg aproximadament. A la capçalera hi ha dues lloses: una horitzontal amb la inscripció 'Pla dels Morts. 1938' i un 4 dins un cercle. Al darrera, una llosa vertical amb una creu inscrita.</p> | 08132-171 | Correà | <p>Segons informació oral, aquest monument es va realitzar per conmemorar la mort de 4 persones del bàndol republicà durant la Guerra Civil.</p> | 42.0176500,1.7095500 | 393156.35 | 4652541.37 | 1938 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54275-foto-08132-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | |||||||
| 54276 | Ermita de Santa Margarida de la Canya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-margarida-de-la-canya | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'una construcció de planta rectangular oientada E-W amb la porta oberta a ponent (W). Exteriorment s'observa una construcció feta amb grans carreus ben disposats i amb petites obertures a la façana de tramuntana, a més d'una porta oberta posteriorment al mur de migjorn. La porta principal s'obre al centre de la façana i és d'arc de mig punt amb unes dovelles que destques per la seva amplada (tan sols hi ha 5). El costat de la dreta de la façana està avançat respecte a la resta de la paret, de manera que fa un graó. A la façana posterior s'observa diferent tipus d'obra, com si s'hagués construït en tres etapes diferents: la part central està feta amb carreus més grossos i les dues laterals amb carreus més petits. Fins i tot, la cantonada dels costat de l'esquerra està arrodonida, com si es tractès d'un petit absis. L'interior no conserva cap element, excepte que la part situada a llevant està més elevada respecte al sól de la part més propera a la porta i que s'accedeix a través d'uns graons de pedra.</p> | 08132-172 | Correà | <p>La unica vegada que és citada l'ermita és en un document de l'Arxiu Diocesà de Solsona de 1676 (fons alfabètic, Montmajor. Visites pastorals, 255) (BACH, 2002, pag 61). A part d'això no hi ha cap element que ens permeti saber en quina època va ser construida aquesta església, tot i que possiblement correspongui a la mateixa època que l'ampliació de la casa, el segle XVIII.</p> | 42.0266467,1.6866158 | 391273 | 4653570 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54276-foto-08132-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54276-foto-08132-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 | ||||||||||
| 98746 | Sant Martí de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-correa | XVII | <p><span><span><span>L'església actual de Sant Martí de Correà és una construcció del segle xvii d'estil clàssic rural. Per la banda de fora té la pedra regular i la nau està coberta per una teulada de doble vessant i té la rectoria adossada a la banda de migjorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva orientació és de ponent a llevant i la porta principal està a la banda occidental, igual que les esglésies medievals perquè quan la van reconstruir a aquesta època s'hi van aprofitar part dels murs medievals que encara són visibles a la dreta de la façana. La coberta de la nau única del temple té una volta de canó que està flanquejada per capelles laterals que tenen diversos altars barrocs. El retaule de Sant Martí (1717 presideix l'altar major. A la capella lateral esquerra hi ha el retaule de la Mare de Déu del Roser (1729), daurat per Miquel Pernau). Els altres altars de Sant Miquel de Correà són d'estil neoclàssic: el de Sant Antoni de Pàdua (segle xviii), el del Sant Crist (segle XVIII), que està molt malmès i el de Sant Isidre (segle XVIII), que té elements de marbre esculpit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar de Sant Martí de Correà té una planta en forma quadrada i està adossat a la banda septentrional del temple i que segueix l'estructura dels altres campanars construïts a la comarca durant el segle xvii: té quatre obertures d'arc de mig punt per a posar-hi les campanes i està rematat a la seva part superior per una barana de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta principal té una llinda horitzontal i a sobre seu hi ha un ull de bou. Al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona s'hi conserva un fragment d'una taula policromada renaixentista de Sant Adjutori.</span></span></span></p> | 08132-173 | <p><span><span><span>L'any 839 surt esmentada Sant Martí de Correà a l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell. Els senyors feudals de l'Espunyola eren els amos de moltes de les cases que havien estat dels Correà. Abans de l'any 1000 ja existia la primera església que era d'estil preromànic i al segle xii s'hi va construir un temple romànic. Al segle xvII es va fer el temple nou. Aquest es va iniciar a construir l'any 1693 pel mestre d'obres Miquel Garriga i Giralt. El mur de la banda septentrional ja existia a l'antic temple i fou reaprofitat. El 1717 es comença a realitzar l'altar major i el 1736 en Miquel Pernau el va començar a daurar. Es creu que molts dels retaules de l'església foren fets per l'escultor Segimon Pujol de Folgueroles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre la Guerra del Francès i la Segona Guerra Carlina es va fer el manteniment de les parets del cementiri vell i s'hi van fer petites millores. El 1853 es va construir l'armari de la sagristia. La imatge de la Mare de Déu dels Torrents (segle xiii) que procedia del Santuari dels Torrents es va instal·lar a l'altar major de Sant Martí de Correà.</span></span></span></p> | 42.0336559,1.7182416 | 393903 | 4654308 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | 2024-10-22 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-02 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 200,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml