Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54155 | Molí de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sorba | <p>BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketrés Ed. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PALAU RAFECAS, Salvador ('El Galo') (1997). Els molins fariners del riu Aiguadora. Associació cultural Revista de La Segarra. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVI | <p>El molí de Sorba està situat a la riba del riu de l'Aiguadora, que neix als Rasos de Peguera i desemboca al Cardener molt a prop de Cardona. És aquest un dels molts molins moguts per l'aigua d'aquesta riera i l'únic que es troba al terme de Montmajor. Esta format per un conjunt d'edificis: el propi molí, l'edifici on hi havia el molí d'oli i uns coberts davant la casa. La casa-molí és de planta quasi quadrada, amb planta, pis i golfes i cobert amb teulada a dues vessants, amb la porta principal orientada al sud. Perpendicular a aquest edifici, per la part de darrera hi ha l'estructura de l'edifici on hi havia el molí d'oli i que actualment és descobert ja que un incendi fortuït va fer malbé la teulada i la premsa. En l'angle que fan els dos edificis a la banda nord, es troba la bassa, que proporcionava moviment a quatre rodets diferents que es troben en quatre cacaus o carcavàs en forma de túnel amb volta de canó que encara es poden veure al cantó de llevant davant la riera. Els cacaus es troben agrupats de dos en dos, cada un d'ells servia a un dels molins: molíns de gra, molí de farina, escairador i després turbina, molí de les olives. A la planta baixa de la casa, dividida en tres crugíes, i a la zona central que és l'accés principal, es conserva l'estructura sencera d'un del tres molins que hi havia en aquest lloc, amb la mola, la tremuja, la tapa de la mola, la cabra i la farinera que és feta amb un bloc de pedra tallada. Fins fa pocs anys hi havia dues moles per fer farina d'ordi pel bestiar i una altre de blat per fer-ne pa amb moles de la Ferté que feien la farina més fina. Davant del molí que queda hi ha la mola sotana encastada al terra d'un dels molins de gra que es va utilitzar per muntar unes politges que movien la maquinària de la ferreria i amb una dinamo i un alternador feien llum per tres o quatre cases de la zona durant la nit (quan el molí no funcionava). Més tard es va instal·lar una turbina Francis per donar llum a la casa i a la botiga, utilitzant el rodet del molí escairador. En aquest mateix espai havia hagut un molí escairador del que encara en guarda la mola volandera, mentre que la mola de l'escairador està soterrada a l'exterior davant de la façana. Tota aquesta estructura era moguda amb dos rodets. Destaca un gran arc de pedra de mig punt rebaixat que divideix l'estança en dues parts i alhora contribueix a fer més ample l'espai. A la crugía de l'esquerra hi ha la ferreria, que conserva totes les eines, a més del fornal, les moles, l'enclusa, i l'instal·lació de politges que transmetien energia a les diferents màquines del ferrer. Convé destacar que la ferreria es conserva intacta, complerta i en molt bon estat degut a l'atenció dels habitants del molí, ja que va ser el pare de la senyora el que va instal·lar la ferreria. A la crugía de la dreta es conserva l'antiga botiga que havien portat els moliners, amb la taula, postades i diferents elements, ja que aquí es venia el gra, la farina, altres queviures i a més feia de bar de la zona. Al pis hi ha la vivenda. A l'edifici annex, al que s'accedeix per la botiga, hi havia l'antic molí d'oli. Encara es conserva el molí amb el vas de pedra i la mola de forma cònica, així com diferents compartiments d'obra on es guardaven les olives per les diferents cases, les portadores de fusta i el braç de la premsa. Degut a l'incendi que patí l'edifici, es va quedar sense teulada i això ha provocat que el braç de fusta de la premsa s'hagi fet malbé, tot i que es pot observar les seves importants dimensions. A fora es conserven diferents tipus de pedres de mola, la majoria del país i una de francesa (La Ferté), i també una de tronc cònic que era del molí escairador. Al terra de la planta baixa s'han aprofitat les moles velles per fer l'enllosat, així com al passadís exterior de la casa. A la façana hi ha esculpit l'any 1873, corresponent a alguna ampliació. La resclosa del molí és a sota de la casa Comabella, municipi de Navès.</p> | 08132-51 | Sorba | <p>El molí pertanyia a la casa ca L'Estruch, tot i que no sabem si ja existia a l'edat mitjana. A prop hi ha la casa de cal Molner, topònim probablement derivat de muliner, casa que ja existia al 1600 i en la que probablement vivia el muliner del molí de Sorba ja que aquesta casa no és un molí. El paborde de Berga, actuant com a senyor feudal, va fer un contracte d'arrendament amb el rector de Sorba, mossèn Cervertí, prorrogant el que tenia amb el pare del rector Guillem, el 1312. Li cedeix el mas de Sorba, que seria la rectoria, i els molins del terme. Estaven sotmesos a la motllura els homes de Sorba, de Gargallà, de la Serra de Fígols, del Quer de Lluelles i de Vidal de Sant Feliu. Al fogatge de 1553 a Sorba hi ha Joan Moliner, que seria el del molí de Sorba, així que ja hem de suposar que existia en aquesta època. L'any 1933 s'instal·là com a moliner i ferrer el pare d'Adelina Cabot, actual estadant del molí; abans hi havia hagut altres moliners de la família dels Bessa de Cardona i Puig Reig (Bessa del Vilar d'Avià). Adelina Cabot va fer anar el molí fins fa 25 anys, moment en que ho va deixar perquè s'havia de canviar el rodet del molí i el propietari va pensar que no valia la pena.</p> | 41.9708739,1.6650240 | 389389 | 4647404 | 1553 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54155-foto-08132-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54155-foto-08132-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54155-foto-08132-51-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut a que els actuals estadants i antic moliners marxaràn en breu, caldria concienciar als propietaris de la importància de conservar tot el conjunt del molí, així com aprofitar la memòria de la Sra. Adelina Cabot, actual habitant i antiga molinera, per tal de reconstruïr el molí de les olives. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54156 | Creu de pedró de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-maria-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>És una creu grega de ferro amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit. Es troba situada davant de la porta principal de l'església i delimitada amb un sócol de pedra al seu voltant a modus de graonada.</p> | 08132-52 | Sorba | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9684330,1.6653033 | 389408 | 4647133 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54157 | Creu de terme de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Creu de terme situada al peu de la carretera local que porta a l'església de Santa Maria de Sorba. És una creu de ferro situada sobre un peu de ciment i que medeix uns dos metres i mig d'alçada total. La punta dels tres braços tenen forma trilobulada, tot i que l'estructura general és molt senzilla. Al centre dels braços hi ha dos cercles concèntrics dels que surten punxes a modus de raigs i al centre porta la inscripció: MISSIÓ 1931.</p> | 08132-53 | Sorba, a prop de l'església de Santa Maria | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. La creu de terme de Sorba indicaria el lloc on es situava el nucli del municipi, al costat de l'església parroquial. Aquesta és una creu que va ser aixecada en els anys de la posguerra, en record de les missions, i per tant és una mostra de la pietat popular.</p> | 41.9673960,1.6646917 | 389355 | 4647019 | 1931 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 54158 | Sarcòfag de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-santa-maria-de-sorba | <p>RIU, M. (1981). 'Excavacions aqrueòlogiques a Santa Maria de Sorba', a Quaderns d'Estudis Medievals, vol. I, núm. 6. Artsestudi eds. Pàgs. 323-344. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. RIU, M. (1982). Martyrium de Sant Eudald, Santa Maria, Sorba. A Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 408-411.</p> | XII | <p>Sarcòfag trobat a les excavacions realitzades per Manuel Riu entre 1977 i 1979. És el més sencer de tots els que es van localitzar i el més interessant. És un fragment ortoèdric, de pedra calcària, corresponent al vas de l'urna i escapçat en un dels extrems. La part que es conserva mesura 80 x 56 x 35 cm, tot i que originalment devia fer 120 m de llargària. A la cara davantera és decorat amb el rebaix de quatre arquets a manera de finestres cegues. A la part superior, a l'extrem dret, hi ha la meitat d'un ornament semicircular que sembla un motiu floral, i a l'esquerra un altre semicercle en el que s'inscriu un pal vertical, que podria ser una creu.</p> | 08132-54 | Sorba. Església de Santa Maria. | <p>Aquesta peça podria correspondre a un vas del segle XII amb elements ornamentals de tradició tardo-romana, o bé podria ser un element reaprofitat vers el segle XII a partir de peces tardo-romanes procedents d'una necròpoli més antiga, probablement dels segles IV-V.</p> | 41.9683732,1.6655017 | 389424 | 4647126 | 1100 | 08132 | Montmajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54158-foto-08132-54-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54159 | Creu processional de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-maria-de-sorba | <p>VILADÉS, Ramon (1983). Les creus processionals del Berguedà. 'L'Erol' núm. 7. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XVII | <p>Creu processional amb ànima de fusta i coberta de plata datada de principis del segle XVII. Medeix 100 cm dl'alçada total. Té decoració a l'anvers i al revers amb el nus allargassat seguint les decoracions arquitectòniques gòtiques. El nus forma dos cossos amb forma romboidal i decorat amb pinacles i imatges de diferents sants entre els contraforts. La creu té els braços de la mateixa longitud i finalitzats amb decoració trilobulada. A l'anvers hi ha la imatge de Crist al centre enmarcada en un quadrat. Al revers, al centre la imatge de Maria coronada dempéus i amb el nen als braços; als extrems de la creu hi ha uns medallons amb els símbols dels evangelistes.</p> | 08132-55 | Sorba | <p>Ja entrat el segle XVI fou habitual que totes les esglésies parroquials tinguessin una o vàries creus processionals de plata, essent normal que cada confraria tingués la seva creu. Al Berguedà es conserven set exemplars d'aquestes creus, ja que la resta van desaparèixer durant les diferents guerres (Independència, carlines i Civil) i perquè el Berguedà no era una comarca gaire rica, fet que va provocar realitzar poques creus i ser poc riques les que es conserven.</p> | 42.0177160,1.7354026 | 395297 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54159-foto-08132-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54159-foto-08132-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54159-foto-08132-55-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54161 | Creu de pedró de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-andreu-de-gargalla | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Creu llatina de ferro amb l'extrem dels braços exvassats. Està situada sobre un peu de pedra format per dos cossos, l'inferior en forma de pilastra rectangular de base quadrada i amb motllures recordant quatre columnes agrupades en parells, i sobre aquestes un troc de piràmide invertida amb un lleu relleu lineal a la part superior dels costats. Es troba situada al costat esquerre de la façana de l'església de Sant Andreu de Gargallà, tot i que fa uns anys es trobava situada més al sud, al davant d'un cobert de Cal Plans.</p> | 08132-57 | Gargallà | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, per Sant Isidre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9708360,1.6998554 | 392275 | 4647356 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La seva visibilitat és bastant dolenta, ja que s'han instal·lat les bústies a les dues parets de darrera de la creu que fan angle recte, i per què queda molt arraconada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54162 | Creu de terme dels Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dels-rasos-de-peguera | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Aquesta creu, també coneguda com la Creu del Cabrer, es troba al cim dels Pasos de Peguera, marcant el límit entre els municipis de Montmajor i Castellar de Riu. És una creu de ferro, d'una alçada considerable, situada sobre un peu format per una muntanya de roques. La creu de els braços laterals més curts que el central, i sobre ella hi ha la imatge de Crist.</p> | 08132-58 | Canals de Catllarí | <p>Les creus de terme es posàven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant els seus límits, tal i com indica el nom. La creu de terme dels Rasos de Peguera indica el límits entre els municipis de Montmajor i Castellar del Riu.</p> | 42.1416914,1.7645053 | 397906 | 4666247 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 54164 | Tina de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-soldevila | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVII | <p>La tina es troba situada en un marge de pedra a prop de la casa Soldevila. La disposició en un marge li proporciona alçada suficient per permetre la recollida del líquid per la part inferior i abocar el raïm al contenidor superior de la tina. Està construida amb blocs de pedra; el contenidor superior és de forma circular (dos metres de diàmetre) aixecat mig metre per sobre del nivell del sól de la terrassa superior, forlat el seu interior amb cairons de ceràmica vidriada de color vermellòs i té quatre pilastres que suportarien una antiga teulada per protegir l'estructura i segurament parets al seu voltant. La tina té uns dos metres de fondària. A la terrassa inferior del terreny hi ha la boixa o sortida del líquid, formant una porta de pedra allindada amb una motllura, possiblement per encaixar una porta. Actualment la tina es troba abandonada.</p> | 08132-60 | Sorba | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'imperbeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el ví per després guardar-ho en una bota. El conreu de la vinya va ser freqüent a la zona des de l'edat mitjana, amb un apogeu al segle XVII, moment en que es construeixen noves tines, i desapareixent amb la fil·loxera a finals del segle XIX en no poder-se adaptar al fred els nous ceps americans que es van introduïr després.</p> | 41.9654256,1.6619613 | 389126 | 4646804 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54164-foto-08132-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54164-foto-08132-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54165 | Gargallà, nucli municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gargalla-nucli-municipal | <p>SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. Vol. II. Sugrañes hermanos, Tarragona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona.</p> | <p>Gargallà és un dels nuclis més antics, com a poble, del terme de Montmajor. Es troba ubicat geogràficament entre Montmajor i Cardona (N i S), i entre el Pujol de Planès i Sorba (E i W), en un terreny principalment planer. El nucli ja es formà al segle X al voltant de l'antiga església romànica de Sant Andreu, reconstruida al segle XVIII, configurant-se un conjunt de masies properes al voltant d'una àmplia plana. Les llindes de les masies esmenten els anys 1705, 1709, 1791, 1789, entre d'altres més modernes, època en que fòren ampliades o reconstruides les cases. Forma un conjunt de masies molt properes, seguint uns hipotètics carrers donats per la separació entre les cases. El nucli ha crescut cap a la carretera de Berga a Cardona, on s'ha construit un petit polígon industrial i un restaurant. Actualment té 77 habitants els quals, majoritàriament, viuen en les masies disseminades pel terme</p> | 08132-61 | Gargallà | <p>Sembla que el nucli es va formar com una sagrera a l'entorn de l'església de Sant Andreu. Es fa referència en el precepte del rei Lotari l'any 982 (Et in loco qui dicitur Suburbano alodem cum Ecclesiis, et villa quae dicitur Gargalaz) (AADD, 1985), essent possessió del monestir de Ripoll. Al segle XIV formaba part de l'antic comtat de Cardona: 'est in territorio villa Cardone'. Era una quadra o explotació agrícola, i no hi havia castell ni un senyoriu associat, essent el primer senyor l'abat de Ripoll. Abans del 1312 el monestir, per mitjà del paborde del Berguedà, rebia els delmes de Gargallà a més dels de Sorba, la Serra de Fígols, el Quer de Lluelles i de can Vidal de Sant Feliu. El 1424 estava sota domini del paborde de Berga fra Ramon Miquel. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1978), Gargallà tenia 5 focs: Bernat Joan Company, Macia Illella, Pere Mujol, Antoni Vinia i Gabriell Lobet, tots ells de cases properes a l'església. Des del 1958, amb les noves divisions diocesanes, forma part de l'arxiprestat de Cardona.</p> | 41.9699200,1.6994300 | 392238 | 4647254 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54165-foto-08132-61-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54166 | Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-gargalla | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XI/XVIII | <p>L'església de Sant Andreu de Gargallà, parròquia del terme, es troba envoltada pel petit nucli de cases que formen el centre del poble de Gargallà, format per les cases: Cal Planas, Cal Vima, Cal Fuster, Cal Llovet dels Pujants, Cal Guilella i Cal Company. És un auster edifici d'una sola nau, orientada a migdia i amb coberta a doble vessant. Al costat dret de la façana hi ha el campanar de planta quadrada que ara forma part de l'edifici en ampliar-se per darrera per construir la casa rectoral que forma part del conjunt. A la banda de ponent es va ampliar per disposar dependències eclesiàstiques. La façana és molt simple: un òcul al centre a la part superior i una porta allindada. La porta té una senzilla motllura a la part superior, formada per un arc de mig punt central que aixopluga una petxina amb tres llegendes epigràfiques: una a cada costat de la petxina (ANNO DOMINI MDCCLXXXIX.JESUS.MARIA) i altra a la llinda de la porta amb un passatge del Gènesis (GEN.28. TERRIBILIS EST LOCVS ISTE HIC DOMVS DEI EST ET PORTA COELI). Entre l'església parroquial i la rectoria es troba, camuflat exteriroment per les construccions més modernes, un petit recinte què per les seves característiques pot correspondre a l'absis d'un temple molt antic, probablement preromànic. És un cos d'edifici de planta rectangular i de reduïdes dimensions, cobert amb volta de canó de mig punt feta amb lloses disposades a plec de llibre. A la banda de ponent hi ha un arc triomfal de mig punt, actualment obturat, fet amb carreus ben treballats que a la part inferior es tanquen formant un arc de ferradura poc pronunciat. Al cantó oposat hi ha les restes, nomès visibles des de l'interior, d'un finestral que va ser escapçat en obrir una porta moderna, format per lloses que formen un petit arc de mig punt tendent a configurar un arc de ferradura i, possiblement, de dues esqueixades, tot i que no es pot apreciar clarament. Degut a la situació i orientació d'aquest cos, podria tractar-se de l'absis d'una antiga església preromànica. Fa poc s'ha eliminat la porta i s'ha reconstruït aquesta finestra que és visible des de l'exterior. Al costat esquerre de la façana hi ha una creu de pedró.</p> | 08132-62 | Gargallà | <p>L'església de Sant Andreu depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de la repoblació al segle IX. Gargallà juntament amb Sorba, Serrateix, Casserres i Puig Reig eren els punts de l'avançada repobladora organitzada per Guifré el Pilós. Al monestri de Ripoll li va ser cedit Gargallà juntament amb Sorba i Obiols, però sembla que el monestir no s'en preocupà massa. Es fa referència en el precepte del rei Lotari l'any 982 (Et in loco qui dicitur Suburbano alodem cum Ecclesiis, et villa quae dicitur Gargalaz), en ell s'enregistren les propietats de Ripoll (AADD, 1985). A la butlla de 1011 es confirmen les possessions i Gargallà també s'esmenta. L'any 1003 el comte Oliba cedí a Ripoll molts alous a Osona i el Berguedà, en concret l'església de Sant Andreu de Gargallà amb els seus delmes i primícies, i l'església de Sant Sadurní de Fígols. L'església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312. El segle XVIII tenia com a sufragània l'església veïna de Fígols, categoria que conserva en l'actualidad.</p> | 41.9706027,1.6995551 | 392250 | 4647330 | 1789 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54166-foto-08132-62-3.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1988 es va procedir a la neteja i restauració de la petita nau d'orígen preromànic, procedint a enderrocar els murs que impedien la comunicació amb la nau de l'església i del que tapava l'arc triomfal, l'eliminació de la porta que escapçava la finestra i recuperació d'aquesta, així com la neteja de tot el recinte. Sufragànies de Sant Andreu: Santa Margarida de Fígols, Santa Maria del Sunyer d'Aguilar, Sant Martí de Pegueroles, Sant Julià de Pegueroles i Sant Miquel de Vilandeny (tot i que territorialment forma part de Navès, Solsonès). | 92|98|99|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54167 | Santa Magdalena de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-figols | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XIII/XVII | Actualment s'ha començat a repicar les parets per deixar la pedra vista i s'han setapat les cornises i pilatres de la volta que tenen una decoració de fulles esculpida a la pedra. | <p>L'església forma part de la masia de Fígols. És un edifici de petites dimensions amb algunes construccions adossades que destorben la visibilitat de la construcció. D'estructura molt simple formada per una sola nau, amb la porta oberta a ponent, coberta amb volta lleugerament apuntada i sense absis. L'interior presenta l'aparell molt ben dispossat i es conserva bé el punt d'arrencada de la volta ornat amb una petita cornisa, no del tot visible degut a la quantitat d'encalat que encara cobreix les parets. La porta de l'església és d'arc de mig punt amb grosses dovelles i porta la data 1689, està aixoplugada per un porxo. Aquesta mateixa façana està coronada per un campanar d'espadanya en el que s'obren dues finestres d'arc de mig punt fets amb dovelles petites. Al 1709 Josep Pujol va fer unes ampliacions a banda i banda de l'edifici en les que es va disposar unes capelles laterals i la sagristia. L'interior és molt senzill, destacant la decoració del presbiteri amb un altar modern d'estil neoclàssic i uns fragments de taules policromades que representen escenes de la vida de Sant Serní, que son reaprofitades d'un anterior retaule de finals del gòtic fragmentat. De l'antic cementiri, que es trobava al costat sud de l'església, tan sols resta una làpida al terra, ja que després de l'incendi del 1994 es va fer el paviment nou de pedra i es van treure els ossos que es van portar al cementiri de Gargallà.</p> | 08132-63 | Gargallà, casa Fígols | <p>L'església de Santa Magdalena de Fígols era advocada primerament a Sant Sadurní i depenent en els seus orígens del monestir de Ripoll. Aquesta donació a Ripoll es faria quan Guifré el Pilós va repoblar els territoris de frontera. L'església i el lloc de Fígols juntament amb altres propietats de Ripoll a la zona, com Gargallà i Sorba, eren punts d'enllaç i de reforç entre els castells de Cardona i de Casserres durant els segles IX i X. L'any 1003 el comte Oliba cedí a Ripoll molts alous a Osona i el Berguedà, en concret l'església de Sant Andreu de Gargallà amb els seus delmes i primícies, i l'església de Sant Sadurní de Fígols. Entre 1312 i 1315 l'església tenia capellà propi i cementiri, però probablement depenent de Sant Andreu de Gargallà. No sabem quan es va canviar l'advocació, ja que el 1715 encara era Sant Sadurní de Fígols. El nom de Santa Magdalena el prendria degut a la fundació d'un benefici amb el titular d'aquesta santa, creat el 1769 per l'amo de Torrabadella (BACH, 2002). El segle XVI era sufragània de Gargallà essent l'església de 10 cases del seu voltant i actualment és la capella de la casa de Fígols seguint com a sufragània de Sant Andreu. Durant els incendis forestals de l'estiu del 1994 part de l'església es va cremar, però la família Boixader-Planas, propietaris de la casa Fígols, van restaurar el porxo, la teulada i tot l'exterior que havia quedat malmès.</p> | 41.9670430,1.7149428 | 393519 | 4646915 | 1689 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54167-foto-08132-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54167-foto-08132-63-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es fa missa dos cops a l'any: el dilluns de Pasqüa en que es cel·lebra la festivitat de Sant Sadurní i al mes de juliol per Santa Magdalena. Per visitar l'església s'ha de demanar la clau a la casa. La clau de l'esgésia la guarden a la casa Fígols. BCIL proposat per acord del Plé el 2-4-1998, però encara no resolt. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||
| 54168 | Cal Gener de Tòlocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gener-de-tolocs | <p>PERETÓ, Maria (2002). Història del poble de Gargallà. Treball inèdit presentat com a crèdit de síntesis de batxillerat. Institut de Batxillerat Guillem de Berguedà. Berga. Fons documental de Can Gener de Tòlics.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana de llevant, on hi ha la porta principal d'arc de mig punt rebaixat. A migdia, la façana tenia una eixida d'arc de mig punt que fa pocs anys que es van substituïr per petites finestres quadrades. Els murs són arrebossats. La masia va ser ampliada pel costat de tramuntana i pel de migdia. L'interior presenta la clàssica estructura basilical, amb una gran sala al centre (de 84 m2) a la que s'obren les diferents dependències. A la sala hi ha una capella amb la Mare de Déu dels Dolors i un rellotge encastat a la paret. L'escala interior, de pedra, conserva la pedra marcada a la part superior corresponent al sostre, fet poc habitual. Al costat de l'escala hi ha un pou on neix aigua. Al primer pis de la casa hi ha el celler.</p> | 08132-64 | Gargallà | <p>Situada originàriament al terme parroquial de Sant Sadurní de Fígols junt amb les masies de Fígols, Calabuig i Torrebadella, passà posteriorment a la parròquia de Sant Andreu de Gargallà. La casa fou construida al segle XVI i ampliada al XVIII, dins els territoris del monestir de Santa Maria de Ripoll, al que pagava delmes, igual que la resta de cases de la zona de Gargallà. Actualment és una moderna explotació agropecuària especialitzada en la cria de conills. Es coneix documentació històrica que fa referència directa a la casa des del 1557, tal i com deixa testimoni la documentació que es conserva a la casa, per tant és possible que anteriorment hi haguès una altra casa que va ser edificada a finals de l'edat mitjana i de la que no queden vestigis arquitectònics en restar ocults per les construccions posteriors. L'activitat principal del mas havia estat la vinya, fins a la crisi provocada per la fil·loxera al segle XIX, desapareixent la vinya a tot el territori de Gargallà i substituint-se pel conreu de cereals.</p> | 41.9603637,1.7200953 | 393935 | 4646167 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54168-foto-08132-64-1.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Originàriament la masia es deia can Gener. Al 1592, en maridar Joan Quer de Can Gener amb Margarida Fons del mas Tòlix de Sant Feliu de Lluelles, es va anomenar amb els noms de les dues cases: Gener de Tòlics. La família conserva un important fons documental en pergamí i paper. | 94|96|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54169 | Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figols | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. OLZINELLES, Roc d'. Índice de donaciones de condes, reyes y papas existentes en el archivo de Ripoll. Biblioteca de Catalunya, manuscrit nº 430, sense data.</p> | XII-XVIII | <p>La casa es troba en un lloc elevat, formant un conjunt del que formen part la casa, coberts i l'església de Santa Magdalena de Fígols. És un elegant exemple de masia de planta basilical de tres naus, traduïdes a la façana, amb un cos central més ample que el lateral i mantenint una perfecta simetria. La casa és coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia, planta, dos pisos i golfes. Destaquen les tribunes que s'obren al centre de cada un dels dos pisos, amb doble arc de mig punt de pedra, enmarcats per balcons a cada costat. Tres portals de mig punt s'obren a la planta, reforçant la simetria general. A l'interior de la planta baixa hi ha tres crugies perpendiculars a la façana cobertes amb voltes de canó; les dues laterals són de pedra a plec de llibre i la central de maó. A la banda nord de la casa i situada transeversal a les crugies de la planta, hi ha un celler subterràni cobert amb volta de canó de pedra a plec de llibre. En ell encara es conserven dos vaixells de roure, un del quals ha estat tallat per la meitat per fer dos armaris licorers. A la casa hi ha dues tines de cairons i una premsa de vi. Adossada a la casa pel costat de ponent hi ha l'església de Santa Magdalena de Fígols i l'espai que ocupava l'antic cementiri. A la façana hi ha llindes amb les dates 1689, 1704 i 1861, corresponents a diferents ampliacions. Fa pocs anys es va restaurar la teulada i es va fer el voladís català.</p> | 08132-65 | Gargallà | <p>Casa del terme de Gargallà, tocant a la capella de Sta Magdalena. Es té notícia des del segle XII, llavors era de la parròquia de Sant Sadurní de Fígols que el 1593 constava com a sufragània de Sant Andreu de Gargallà, també depenent de Ripoll. La casa pertanyia a la batllia i ducat de Cardona i al 1553 formava una col·lecta a part de Gargallà. Al fogatge de 1553 Fígols estava format per les cases Figols, Torrabadella i Obachs (IGLÉSIAS, 1979). A partir de 1708 es compabilitza al cadastre junt amb Gargallà i formant part d'aquesta parròquia. L'església de Fígols era un centre de reforç i punt d'enllaç entre els castells de cardona i de Casserres durant els segles IX i X, per tan es suposa que la casa Fígols podia haver estat una fortalessa que actuès com a punt de vigilància del camí Ral.</p> | 41.9672923,1.7154925 | 393565 | 4646942 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54169-foto-08132-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54169-foto-08132-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54169-foto-08132-65-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els propietaris conserven a la casa un important fons documental privat format per documents en pergamí i en paper. Dins el terme d'aquesta casa es troben els dolmens Clot dels Morts I i II. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54170 | El Sunyer d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sunyer-daguilar | <p>SERRA VILARÓ, J. (1968). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona.</p> | XVII | <p>Està ubicada a prop del conjunt format per l'antiga església de Santa Maria d'Aguilar, el castell del Sunyer i la nova església. Masia de planta basilical, coberta amb teulada a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa s'adapta al desnivell del terreny i, tot i que l'estructura visible és moderna degut a les reconstruccions, la casa està feta en diferents fases històriques, ja que es té notícia documental des del segle XVI, però molt possiblement fou anterior. La porta principal es troba quasi centrada en la façana i està formada per un arc de mig punt amb dovelles bastant llargues. A la planta baixa s'obren espitlleres a la banda esquerra i al primer pis, tres balcons que proporcionen simetria a la façana. Davant hi ha una petita era que es va tancar a mitjans del segle XIX amb un mur i una porta de ferro, i amb un nou cos afegit a la casa pel costat esquerre i formant angle. A l'entorn de la casa hi ha coberts edificats en diferents èpoques i un pou. Davant la casa s'han posat com a decoració pedres de molí de farina i d'oli, d'un molí que hi ha a la Vall d'Ora (terme de Navès) que pertany a la casa del Sunyer (també era ferreria).</p> | 08132-66 | Gargallà (Aguilar) | <p>La família ha pogut reconstruïr l'arbre genealògic remuntant-se fins al segle XVI. Dues llindes a l'interior de la casa mostren les reformes fetes al segle XVII: 1647, 16--, moment d'important apogeu de la propietat, essent una de les cases més importants de Gargallà. Actualment hi viu la 16ª generació que porta el cognom Sunyer. Tenen 5 masoveries que pertanyen: cal planes d'Aguilar (al costat de l'església), cal Gep (darrera l'església), Mardorells (2 km al nordest del Sunyer), Claranès, l'Hostal Vell. La casa té una relació històrica directa amb el proper castell d'Aguilar, que està documentat des de l'any 1183, junt amb l'antiga església i situat dins els territoris que formaven part de la històrica Vall de Lord, dins el comtat i bisbat d'Urgell i més tard integrat a la batllia de Cardona. Santa Maria d'Aguilar fou l'església del Castell d'Aguilar (podio de Aquilario) des del segle XII i parroquial als seus orígens. En el castell va tenir els seus origens el llinatge dels Aguilar, que al segle XIV formàren la baronia d'Aguilar, amb casa senyorial a Cardona. La baronia d'Aguilar comprenia els termes d'Aguilar, Hospital (cal Bisbe i altres que després passaren a Correà), Catllarí, que al fogatge de 1553 tenia dos focs. El senyor d'Aguilar al segle XVI era Miquel Gibert i d'Aguilar, que també eren senyors del Pujol de Planès i vivien a Cardona; al 1719 el senyor d'Aguilar era marquès i vivia a Perpinyà (IGLÈSIAS, 1974). Possiblement aquests fèssin construir la casa en la que vivien els Sunyer des del segle XVII.</p> | 41.9504303,1.6958161 | 391906 | 4645095 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54170-foto-08132-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54170-foto-08132-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La família conserva documents solts però no hem pogut tenir accès. Amb ells han realitzat l'arbre genealògic des del segle XVI, és a dir que l'antiguitat de la documentació es remunta a aquesta època. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54171 | Cal Planes d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planes-daguilar | <p>DANÉS, J. (1933). 'Gènesi de l'estructura arquitectònica de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | XVII | <p>Aquesta masia presenta l'estructura clàssica correponent al grup I definit per Danès: coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, planta, pis i golfes; construida amb blocs de pedra, més grans i escairats a les cantoneres, finestres amb llinda i porta adovellada amb arc de mig punt i les dovelles força irregulars. Les finestres de la façana principal son amb llinda i amb dues lloses en angle a la part superior com a sistema de descàrrega del mur. A la façana de migdia es va afegir un cos amb un assecador obert a les golfes i un arc carpanel de maó a la part dreta que està tapat. Aquesta ampliació es veu perfercatemnt a la façana principal i es va fer al 1705. L'interior conserva l'estructura clàssica en tres crugies, tot i que no conserva elements que mostrin l'antigor de la casa. A la planta baixa hi ha dues finestres espitllerades.</p> | 08132-67 | Gargallà (Aguilar) | <p>Masoveria del Sunyer d'Aguilar construida al segle XVII i ampliada l'any 1705 amb una eixida al migdia, tal i com demostra la data a una llinda. Probablement va se construida una mica abans que la casa nova del Sunyer. La casa va estar habitada fins als anys seixanta i, des de llavors, resta quasi abandonada. La casa forma part del conjunt del Sunyer, format per l'antiga església i castell, la nova església, la casa cal Gep i la masia nova del Sunyer. El senyor d'Aguilar al segle XVI era Miquel Gibert i d'Aguilar, que també eren senyors del Pujol de Planès i vivien a Cardona; al 1719 el senyor d'Aguilar era marquès i vivia a Perpinyà (IGLÈSIAS, 1974).</p> | 41.9527402,1.6960144 | 391926 | 4645351 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54171-foto-08132-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54171-foto-08132-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En alguns inventaris es nomena aquest mas com la masia vella del Sunyer, tot i que els propietaris de la casa ens han dit que mai li han dit així. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54172 | Calabuig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calabuig | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | X | <p>Casa molt modificada ja que s'ha realitzat una rehabilitació que ha modificat considerablement l'estructura original. La casa es troba situada sobre una elevació de roca, fet que li dona una imatge monumental. No es poden distingir els murs antics i no hi ha vestigis de llindes. Tan sols sabem per notícies orals que a l'interior es coservava un pany de pared amb opus spicatum.</p> | 08132-68 | Gargallà | <p>Havia sigut de la parròquia del Pujol de Planès fins a principis del segle XX en que passà formar part de Gargallà. La referència històrica més antiga la trobem a l'arxiu del Monestir de Santa Maria de Serrateix: l'any 989 en la donació d'un alou en el que estava inclós 'ipsas casas de Calabugo' (BOLÓS, 1983). Posetriorment diferents documents fan referència a la casa (1013, 1214) i al manso de Calabuig (1313, 1400), sempre pertanyent al Pujol de Planès. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1979) s'esmenta a Jaume Calabuig fogatjat al Pujol de Planès, col·lecta de Cardona. Durant els segles XVII i XVIII els censos del mas els cobràven els senyors del Pujol de Planès i la comunitat de prevères de Cardona. L'any 1672 es va vendre a carta de gràcia la meitat del mas a Joana Vilajossana de Serrateix, així com els masos a ell units, un anomenat Busquets (fons de Calabuig). El venedor, Pere Joan Calabuig, era gendre de Joana Vilajossana. Al 1673 Joan Calabuig ven l'altre meitat dels masos Calabuig i Busquets a Isidre Roca; s'especifica que a la casa hi havia 'vaixells, botes i piques olieres'; el mateix any Isidre Roca ven la meitat del mas a Joana Vilajossana. Al 1818 tenia agregats els masos Busquets i Catrà. Al 1854 el propietari Esteve Vilajossana i Comabella ven el mas a Pere Màrtir Cererols de Manresa. Al 1857 el mas és venut a Jacint Santcristòfol de Cardona.</p> | 41.9534105,1.7264200 | 394447 | 4645388 | 989 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54172-foto-08132-68-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es conserva a la casa un important arxiu familiar del qual l'Àmbit de Recerques del Berguedà va realitzar un petit resum de cada document que es troba a disposició dels investigadors. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54173 | Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima-0 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | <p>Masia que es troba en el nucli del poble de Gargallà, davant de l'església de Sant Andreu. És una casa que forma part d'un conjunt i que ha estat fruit de diferents ampliacions al llarg de la seva història, ampliacions que es reflecteixen en l'obra. La casa és de planta rectangular, allargada de nord a sud i paral·lela a ella hi ha unes corts que deixen un pati central que formen un tancat a modus de baluard. S'accedeix a aquest conjunt a través d'una porta adovellada d'arc de mig punt rebaixat. A la part externa d'aquest conjunt s'alcen dos coberts més de pedra i obra de finals del segle XVIII aproximadament. L'estructura longitudinal de la casa es fruit dels diferents afegits i ampliacions, és un edifici de planta, pis i golfes. Distingim quatre cossos perpendiculars a la façana principal que s'obre a llevant. El primer i el segon cos de l'esquerra (sud) era l'antiga casa dels masovers; destaquen dos arcs diafragma en cada un dels cossos i que actualment estan tapiats ja que s'han incorporat als murs. El cos del sud té una espitllera i dos contraforts paral·lels el suporten per l'exterior; el sostre interior és de bigues de fusta posades molt juntes, possiblement perquè suportaria un antic llosat de pedra. Sobre aquest cos hi ha l'eixida oberta a l'exterior amb tres arcs de mig punt rebaixats de maó i en la que hi ha una habitació a la banda de llevant amb porta amb llinda decorada (1708, Joseph Pujol, i un Crismó al centre). En aquesta eixida hi ha un pou de pedra. El segon cos té la sala situada al primer pis, en la que destaca el rellotge de peu encastat a la paret amb portes de fusta tallades. El tercer cos possiblement es construís més tard per unir aquesta casa i la que constitueix el quart cos, ja que totes dues tenen arcs diafragma i per tant la construcció seria de la mateixa època. En aquest es conserva una porta de pedra amb els muntants i la llinda amb decoració tallada i una creu al centre. El quart cos és el més complex i el més antic de tot el conjunt. En ell es troba l'escala de pedra que fa angle i que porta al pis, i en la planta baixa hem de distingir dos cossos més: el de més a l'esquerra és el més antic i seria la primera casa ja que conserva dos murs fent angle (sud i oest) amb opus spicatum des de la base fins al sostre, fet amb pedres planes i molt ben disposades, i que també es pot veure des de l'exterior ja que s'ha picat la part baixa del mur. Al costat d'aquest cos es va fer un altre cobert amb volta apuntada i comunicat amb aquest amb un arc diafragma. En aquest cos hi ha la sortida de la tina ( que es troba darrera de l'escala), excavada al terra de pedra i que possiblement fou la mateixa que ja existia a l'edat mitjana. S'accedeix al cos dels murs d'opus spicatum a traves d'una porta amb llinda de fusta doble i que probablement fou l'entrada primitiva de la casa orientada a llevant. Posteriorment es va afegir un cos que tanca la casa per nord-est i en el que es van obrir dos arcs de mig punt fent angle i que li donen una bellesa singular a la façana de la casa i fruit de l'ampliació que es va fer per la banda de llevant. A la façana nord hi ha una finestra al primer pis amb llinda i la data 1791, que correspon a l'habitació principal amb alcova.</p> | 08132-69 | Gargallà. Al nucli. | <p>Cal Vima forma part del nucli a l'entorn de la parròquia de Sant Andreu de Gargallà. Aquest petit nucli es va originar com una sagrera protegida per l'església. Gargallà pagava delmes al monestir de Ripoll, tot i que després passà a formar part de la batllia de Cardona (al segle XIII). Cal Vima seria una de les primeres cases que es van construit en aquesta sagrera, ja que l'evidència arqueològica (parament d'opus spicatum) ens confirma la seva antigüitat medieval. Al fogatge de 1553 és esmentat Antoni Vinia, fogatjat a Gargallà, col·lecta de Cardona (IGLESIES, 1979). La família actual encara conserva el cognóm Vima, tot i que és possible que ara es perdi ja que és per línia materna.</p> | 41.9698628,1.6994155 | 392237 | 4647248 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54173-foto-08132-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54173-foto-08132-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54173-foto-08132-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54174 | Pont del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-farell | <p>TORRAS, Cesar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. AA.DD. (1993). Els ponts de l'abad Nicuesa de Serrateix. Revista Montbordó, butlletí del Patronat d'amics de Serrateix. Nº 19, octubre de 1993.</p> | XVIII | <p>Pont de pedra que permet travessar la riera de l'Hospital a la zona del Bosc del Cantó de la Riera que es troba dins el terme de la casa de Cal Gener de Tòlics. És un pont d'un sol arc de mig punt amb barana de lloses verticals que li donen una estructura d'esquena d'ase. La dovella central del pont porta una inscripció: 'Ha cosetado el MIS de Miquel Niquesa abad del RM de Serrateix. Any 1793'.</p> | 08132-70 | Gargallà | <p>El pont va ser fet construit per l'abat Nicuesa del monestir de Santa Maria de Serrateix per facilitar l'accès des de Cardona al Pujol de Planès. Miquel Nicuesa va ser abat des de 1790 a 1793, i va realitzar també un altre pont similar per travessar la riera de Navel en el camí que portava de Cardona a Serrateix, a la costa del Forn.</p> | 41.9644683,1.7267200 | 394490 | 4646615 | 1793 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Costejat per l'abad Nicuesa de Serrateix | La fotografia és del llibre de César August Torras (1922). | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 54175 | Bòfia del Tec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-del-tec | <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1988). Catàleg espeleològic de catalunya (Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà). Vol. 5. Ed. Políglota.</p> | <p>La bòfia es troba en un terreny de calcàries greixoses. Per anar cal agafar un camí que baixa de la casa Canals de Catllarí fins el riu Aigua de Llinàrs, al peu del cingle es troba la balma del Tec i davant hi ha una palanca que travessa el riu i a pocs metres per sobre hi ha un camí que seguint riu amunt ens porta a la cova Canal del Boix que queda a la dreta. Seguint el camí arribem al llit del riu que s'engorja en l'anomenada Gorja del Tec, amb una amplada que no supera els 2-3 metres; si remuntem el riu pel mateix llit arribarem a la boca de la cova que es troba a la dreta (vessant esquerre) a uns 2 metres per sobre del riu. La boca de la cova medeix 2 x 1 metres i dona accès a una gelria parcialment inundada en els primers metres i que puja lleugerament després. Als 35 m un pas estret condueix a la galeria. El primer tram es troba parcialment inundat i més endavant s'ha de superar un pas baix de sostre i amb una marmita plena d'aigua. El següent tram puja una mica i es troba sec però tot seguit torna a baixar i la galeria baixa suaument amb el sol cobert per inombrables gorgs. Quan torna a guanyar horitzontalitat, el sostre baixa i la secció guanya un xic d'amplada, durant uns 70 m, fins a desembocar en una petita cambra que acostuma a estar coberta d'aigua i aquí s'acaba la cova.</p> | 08132-71 | Canals de Catllarí | 42.1499100,1.7292400 | 395005 | 4667202 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Té una profunditat de 29 metres amb un recorregut total de 305 metres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 54176 | Taller de ceràmica artesanal Josefina Vilajosana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-ceramica-artesanal-josefina-vilajosana | <p>CASAS, N. (2002). Josefina Vilajosana: artesana d'escultures de fang. Regió 7, Berguedà Setmanal, Contraportada, 17-7-02.</p> | XX-XXI | <p>Josefina Vilajosana es dedica a l'esculptura en fang des de fa 28 anys i s'ha especialitzat en la reproducció de bolets de ceràmica. L'artista s'inspira en la natura i realitza la seva obra amb aquesta temàtica principalment. Ha realitzat col·leccions de bolets de ceràmica per diferents museus, entre els que destaca la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Berga i la que ha realitzat per al recentment obert Museu d'Art del Bolet de Montmajor, amb més de dues-centes famílies de bolets.</p> | 08132-72 | Gargallà | <p>L'artesana va aprendre la tècnica a Manresa, i des de fa 28 anys es dedica a aquesta tsca en les seves estones lliures a més de portar la casa de pagès. Durant un temps es va dedicar a donar classes al nens de Montmajor i ha fet algun curs per gent gran del ateix municipi. Un dels seus deixebles va ser Mn. Lluís Palau Ribalta, que va ser rector de la parròquia de Gargallà de 1968 fins a la seva mort al 1992. Va realitzar una col·lecció d'escuts papals seguint les indicacions de Josefina Vilajosana.</p> | 41.9603717,1.7200631 | 393932 | 4646168 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54176-foto-08132-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54176-foto-08132-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119|98 | 60 | 4.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54177 | Pla de la Fossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-fossa | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Aquest sepulcre megalític forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat a l'extrem d'un carenar, al mig d'un bosc de pi. Està format per una cambra de planta pentagonal tancada per tres costats. La llosa lateral esquerra i la de capçalera es troben en posició vertical (en posició original). En canvi, la llosa de coberta i la dreta presenten una posició modificada. La llosa de coberta medeix 2,20 metres de llargada, 1,40 metres d'amplada i 35 centímetres de gruix. El túmul és ovalat o el·lipsoïdal. Té 10 metres de diàmetre màxim i 6 de mínim. L'alçada és desigual perquè aprofita el desnivell natural del terreny, així per la banda oest té una alçada de 2 metres, i a la banda sud-est de 20 centímetres. . Al seu damunt es troben algunes lloses de dimensions considerables que pertanyen a l'estructura de la cambra. És possible que gaudís d'un corredor, ja que es van trobar tres lloses caigudes en la part d'accés a la cambra que podrien formar part d'aquest corredor. Tipològicament. Es tracta d'una arca de planta pentagonal amb vestíbul-pou.</p> | 08132-73 | Gargallà | <p>Aquest dolmen va patir actuacions d'afeccionats i de clandestins, algunes antigues i altres més modernes. A la Carta Arqueològica s'especifica que un testimoni va comunicar als arqueòlegs que van excavar l'any 1982, que recentment havia estat escorcollat per cercar corones de rei. El van excavar un equip d'arqueòlegs dirigits per Josep Castany. Deguts a les expoliacions es van trobar pocs materials: 81 fragments informes de ceràmica grollera pertanyents a cinc atuells diferents, 2 atuells a torn, un dentàlium, una dena de pècten amb perforació bicònica, un clau de ferro modern i una pedra foguera de sílex. També es van trobar 12 peces dentàries pertanyents a 8 individus adults. L'equip d'arqueòlegs no va considerar oportú consolidar el monument ja que no havia perill imminent de desaparició; tot i així, la llosa de coberta està inclinada i fora bó adreçar-la amb l'ajut d'una grua.</p> | 41.9442200,1.7031800 | 392506 | 4644396 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54177-foto-08132-73-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Al trobar-se en una zona boscosa, la seva localització pot ser dificultosa. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54178 | Serrat de les Pipes- I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-pipes-i | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat a 1 km a llevant de la masia Torrebadella, sobre un petit serrat planer encarat a la rasa de la riera de Navel. És una zona emboscada de pins i alzines i força pedregosa. El sepulcre pertany al tipus de cambra simple pirinenca, subdividida amb una llosa que diferencia una cambra rectangular de 1 x 0,75 metres i una cambra trapezoïdal de 1,10 x 1,80 metres. Actualment conserva dues lloses laterals convergents i fortament inclinades l'una contra l'altra, cobertes amb cinc llosetes arrenglerades que possiblement no són originals. El túmul, molt malmès, té forma circular i està format per un conjunt de pedres dipositades entorn el monument. Té 7 metres de diàmetre i una alçada màxima de 40 cm sobre la roca de gres natural. No hi ha senyals del corredor, tot i que es conserven lloses que segurament serien de la coberta d'accés al sepulcre.</p> | 08132-74 | Gargallà | <p>A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Aquest correspon al tipus dolmen de cambra simple pirinenca. L'any 1982 va ser objecte d'una intervenció arqueològica pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero. Es van excavar els 30 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar aixovars rituals consistents en denes de pecten, botons d'os amb perforació en V, una agulla de coure. També hi van aparèixer fragments de ceràmica i un fragment d'una urna d'incineració. El material antropològic trobat va consistir en 44 peces dentàries i alguns ossos que pertanyien a 8 individus: 2 infants i 6 adults. L'any 1983, l'equip d'arqeuòlegs van consolidar el monument ja que necessitava una urgent tasca de consolidació a causa de l'erosió natural que l'afectava. Van falcar les lloses amb formigó i pedres i van omplir la cambra de grava.</p> | 41.9470300,1.7127800 | 393306 | 4644696 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54178-foto-08132-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54178-foto-08132-74-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 54179 | Serrat de les Pipes- II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-pipes-ii | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà i situat molt a prop del Serrat de les Pipes I. La seva estructura està molt deteriorada. Està format per una cambra irregular delimitada a la dreta per un banc de pedra o codina natural i a l'esquerra per una llosa lateral de 2,20 m de llargada, 0,50 d'alçada i 0,30 de gruix. A la dreta també s'observen dues llosetes verticals col·locades sobre un banc de gres. El túmul és quasi inapreciable. Es tracta d'un túmul mixte, de 5 metres de diàmetre. Està format per un escampall feble de pedretes disperses que envolten la cambra. Fora del conjunt hi ha dues lloses amb els caires arrodonits que podrien haver format part de la coberta. Tipològicament, aquest sepulcre, en part natural i en part artificial, es podria oncloure en el grup que Mossèn Serra i Vilaró anomenà hemidolmens.</p> | 08132-75 | Gargallà | <p>L'any 1982 va ser objecte d'una intervenció arqueològica pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero. Es van excavar els 10 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar 7 fragments ceràmics fets a mà (pertanyents a tres vasos) i una fulla de sílex blanc. També es van trobar 15 peces dentàries i altres fragments d'esquelets que van permetre identificar 5 individus adults. L'equip d'arqueòlegs no va creure oportú consolidar el monument a causa de l'avançat estat de degradació en què es trobava.</p> | 41.9470300,1.7127800 | 393306 | 4644696 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54179-foto-08132-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54179-foto-08132-75-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Ha patit actuacions d'afeccionats i clandestins. S'han documentats espolis força recents. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54180 | Clot dels Morts - I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-dels-morts-i | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | Actualment el túmul es troba en mal estat. | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat en una zona que, abans dels incendis forestals de l'any 1994, era d'abundant vegetació de coníferes i alzines, però ara és terreny amb matolls. És un monument megalític de cambra simple pirinenca, amb vestíbul delimitat per lloses verticals. Està format per una llosa de capçalera i per dues lloses verticals. Manca la coberta i la llosa d'entrada. La cambra té forma rectangular i fa 2,10 x 1,40 metres. Està orientat nord/nord-oest. El túmul és de forma subcircular, amb un diàmetres de 8 metres. Va ser construit aprofitant el desnivell del terreny i format per lloses irregulars i desordenades, ben compactades amb terra. En el sector més pròxim a l'entrada presenta cinc lloses verticals que semblen una estructura de forma semicircular que tanquen l'entrada orientada a migdia. L'any 1982 va ser objecte d'una intervenció arqueològica que, malgrat les violacions anteriors, va proporcionar abundant material arqueològic. Aquest material, procedent de l'interior del sepulcre, estava completament barrejat. Consistia en ceràmiques carenades amb nanses d'apèndix de botó i aixovars consistents en dentàliums, petxines, rodelles de pécten i d'altres tipus de collarets i braçalets, entre els que destaquen diverses peces de coure i denes de collarets esfèriques de vidre blau. També hi havia algunes agulles de coure i un anell de bronze. El material antropològic estava format principalment per dents i ossos llargs, que van permetre identificar 71 individus corresponents a les successives inhumacions. D'aquests 71 individus, 51 eren adults i 20 infants. La cronologia del megàlit és atribuïble al Bronze Antic, esent reutilitzat o violat en èpoques successives fins a l'Edat Mitjana. L'estat de conservació del monument en iniciar la intervenció arqueològica era lamentable, amb alguns pins arrelats al sepulcre. L'any 1983, els arqueòlegs van desbrossar-lo i el van consolidar de forma definitiva, arranjatnt les lloses fracturades i omplint amb grava tota la cambra.</p> | 08132-76 | Gargallà | <p>A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Aquest enterrament correspón a la tipologia de 'dolmen simple amb cambra rectangular', sepulcre de tipus col·lectiu construit amb grans llosses i sobre un túmul. Aquest va patir diferents actuacions d'afeccionats i de clandestins, a més de violacions antigues del sepulcre. Va ser excavat l'any 1982 i consolidat l'any 1983-1984 pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero en campanyes promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; els treballs científics formaren part dels programes d'investigació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. L'excavació va proporcionar dos nivells arqueològics ben diferenciats: el nivell B de 20 cm de potència, format per terres poc compactes i fosques amb ceràmiques fetes a torn (corresponents a dos vasos) i altres fetes a mà de pastes grolleres negroses i informes (corresponents a dos vasos), a més d'algunes restes òssies. El nivell C de 0,80 m de potència oferí diferents fragments ceràmics fins i de parets llises, aixovar d'ornament, metall de coure i restes antropològiques diverses. En total hi ha restes de 40 individus diferents.</p> | 41.9705900,1.7255800 | 394406 | 4647296 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54180-foto-08132-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54180-foto-08132-76-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un indicador mostra el lloc on es troben els dos sepulcres: Clot dels Morts I i II. El material extret està dipositat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54181 | Clot dels Morts - II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-dels-morts-ii | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat a uns 60 metres del Clot dels Morts I, i al marge esquerre del camí, envoltat de boixos. Es tracta d'un monument megalític dubtós tant per la seva estructura com per la seva migradesa arqueològica. Té una cambra rectangular de 2,20 x 2,30 metres construïda aprofitant una gran pedra o codina natural plana de gres que aflora del terra. Té dues lloses laterals a la banda esquerra i dues llosetes de capçalera, a penes clavades al sòl. No es constata cap estructura tumular a part de les terres del marge. Tipològicament es pot incloure en el grup que Mossèn Serra i Vilaró anomenà hemidolmens.</p> | 08132-77 | Gargallà | <p>Va ser excavat l'any 1982 pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero en campanyes promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; els treballs científics formaren part dels programens d'investigació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Es van excavar els 15 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar un fragment de fons d'un vas fet a mà i tres peces dentàries que pertanyien a dos individus adults. Aquest material també podia provenir d'un dipòsit al·luvial, o d'una utilització secundària molt tardana. Tot i així, els arqueòlegs creuen que és possible que es tracti d'una sepultura simple i pobre que aprofita el recer de la roca natural. L'equip d'arqueòlegs no va creure oportú restaurar o consolidar el monument.</p> | 41.9696500,1.7219800 | 394106 | 4647196 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un indicador mostra el lloc on es troben els dos sepulcres: Clot dels Morts I i II. La identificació és difícil ja que es troba ple d'herbes i envoltat de pedres. El material extret està dipositat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54182 | Cova de Sant Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-sant-serni | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | <p>Aquesta cova és un forat buidat en una gran roca. És un forat quasi rodó, de 2 metres d'alçada, 1,80 de profunditat i 2,35 metres d'amplada. L'alçada total de la roca en la que s'obre la cova és de 4 metres. A la part superior de la fornícula hi ha gravats dos costats d'un triangle amb l'angle a la part superior. A l'interior semblen distingir-se gravades a la pedra unes fugures que semblen el contorn de diferents animals.</p> | 08132-78 | Gargallà. Casa Fígols | <p>Sembla que en aquesta cova es va trobar la imatge de Sant Serni (Cerní o Sadurní), que després es convertí en el patró de l'església de Santa Magdalena de Fígols, tot i que no hi ha cap llegenda associada que ho asseguri. L'església de Santa Magdalena de Fígols era advocada primerament a Sant Sadurní i depenent en els seus orígens del monestir de Ripoll des de la repoblació de Guifré el Pilós al segle X. L'església i el lloc de Fígols juntament amb altres propietats de Ripoll a la zona, com Gargallà i Sorba, eren punts d'enllaç i de reforç entre els castells de Cardona i de Casserres durant els segles IX i X. No sabem quan es va canviar l'advocació, ja que el 1715 encara era Sant Sadurní de Fígols i el nom de Santa Magdalena el prendria degut a la fundació d'un benefici amb el titular d'aquesta santa, creat el 1769 per l'amo de Torrabadella (BACH, 2002).</p> | 41.9673800,1.7115400 | 393237 | 4646957 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha un indicador al camí que mostra la ubicació a la dreta del camí. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54184 | Claranès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claranes | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.</p> | XV-XX | <p>Casa que ha estat molt modificada al llarg de la seva història. Presenta una estructura clàssica de planta basilical, del tipus II classificat per Josep Danès, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana és orientada a migdia i presenta una estructura simètrica: porta al centre i dues finestres espitllerades a cada costat, al primer pis un balcó al centre i una finestra a cada costat, i a les golfes un balcó central. L'interior està dividit en tres crugies perpendiculars a la façana. La casa va ser totalment reformada a inicis del segle XX, essent arrebossada de ciment i ampliant les finestres que es troben acbades amb maó, igual que la porta d'arc rebaixat. No hi ha elements visibles que mostrin la segura antigüitat de la casa.</p> | 08132-80 | Gargallà | <p>Havia sigut de la parròquia del Pujol de Planès. Surt esmentat a la documentació del Monestir de Santa Maria de Serrateix, al voltant de l'any 1400: s'esmenta que el mas Claranès del Pujol de Planès tenia terres a la plana de Montamjor (BOLÓS, 1983). Ja al segle X la casa es trobava dins un alou que va ser donat al monestir. Actualment és una masoveria del Sunyer d'Aguilar. Reconstruida al 1956 i es construí un cobert al costat.</p> | 41.9462410,1.7052358 | 392680 | 4644618 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54184-foto-08132-80-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A prop de la casa hi ha una tina d'aigua excavada a la roca que té una escala a l'interior molt vertical a la paret. Dins el terme d'aquesta casa es troba el dolmen del Pla de la Fossa. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54186 | Torrebadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrebadella | <p>PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> | XVI-XIX | <p>Casa de planta rectangular fruit de diferents ampliacions que son visibles en la obra. Té planta, un pis i golfes; façana orientada a migjorn-llevant i carener paral·lel a la façana que està situada en una de les parets més amples. Distinguim tres cossos: el de més a l'esquerra és el més antic i té una porta adovellada tapiada a la planta baixa. Al costat d'aquest es va fer un nou cos en el que es va obrir una nova porta que ara és la principal i que queda tancada per un baluard amb porta construït el 1657. Aquesta porta adovellada és més ample que l'anterior i amb les dovelles més llargues, fet que demostra que és més moderna. Perpendicular al segon cos, es va afegir un altre construit el 1864 (data a la llinda del balcó, amb un crismó) que té un arc de mig punt a la planta que permet l'accés a les quadres, i una eixida amb doble arc de mig punt. L'interior de la planta del cos prinicpal està dividit en tres crugies, cada una corresponent a una època històrica: el més antic conserva un forn de pa i uns fogons de pedra; el del mig actúa com a distribuïdor de la casa i d'ell parteix l'escala que porta al pis; el de la dreta és un antic celler en el que havia hagut dos vaixells de roure que va desfer l'anterior masovera fa uns 60 anys. En aquest celler es pot veure la boixa, forat per treure el vi de les dues tines de cairons que hi ha a la part de darrera d'aquest cos i que actualment estàn tapiades i integrades a la casa. Al pis, a la façana oposada a la principal, hi ha una eixida amb tres arcs de mig punt i una finestra amb la data 1723. A l'interior de la casa, a la sala, hi ha una petita capella datada l'any 1728 i dedicada a Dant Celdoni i Sant Hermenter, màrtirs de la vila de Cardona, i en la que actualment hi ha una imatge de la Mare de Déu del Carme posada pels actuals propietaris i que substituí una de la Mare de Déu del Roser que portava posada uns 150 anys. Hi ha també una habitació amb alcova i des de ella s'accedeix a un oratori en una habitació de 2 x 4 metres. En ella hi ha un armari que fa les funcions d'altar de l'església datat l'any 1789. L'armari s'obre i es baixa la taula de l'altar que conserva unes relíquies, elements sagrats i necessaris per cel·lebrar l'eucaristia. L'armari és policromat i daurat i conserva una creu al seu interior. Les parets de l'oratori estàn policromades amb pintura a l'aigua imitant requadres i flors als angles, de tipus romàntic. Es conservaven dos quadres a la paret, un de Sant Pere que actualment no hi és, i un altre datat al 1880 del mil·lenari de la veneració de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. A la casa s'havia utilitzat una habitació com a escola a principis del segle XX, i a la que assistien els nens de les cases veïnes: Cal Company, Fígols i Torebadella. La majoria d'habitacions conserven festejadors a les finestres, fins i tot a les habitacions que hi ha a les golfes. La cuina conserva un foc rodó de pedra al terra amb una gran xemeneia que ocupa tota l'habitació i envoltat de bancs escons. Coserva també un torn, on es recull l'aigua de la pluja per al consum de la casa que es guarda en una cisterna subterrània, amb la peculiaritat de que a l'hivern l'aigua surt calenta i a l'estiu freda degut a la profunditat d'aquest dipòsit. Davant la façana principal s'obre l'era enrajolada en la que hi ha alguns corrons i la pedra d'un molí encairador. A l'interior es conserven dues piques de pedra de considerables dimensions on es guardava oli.</p> | 08132-82 | Gargallà | <p>De la parròquia de Sant Andreu de Gargallà. Al fogatge de 1553 surt Pere Torrabadella al terme de Fígols, col·lecta de Cardona. Durant el segle XVII eren propietaris els ducs de Cardona, que van ampliar la casa en diferents ocasions. Al 1657 es va fer la primera ampliació corresponent a la part de la porta principal; al 1723 es va fer una altra fase corresponent a la part posterior; finalment, al 1864 es va fer un ala nova a la casa on vivíen els amos. Figura al 1766 com casa major delmera (aquella que més produïa de cada parròquia i que havia de lliurar el delme a la hisenda reial) tal i com es recull a L'Excusado de les parròquies del Solsonès i Berguedà (PLANÈS, 1985). El subarrendatari era Josep Martí, traginer.</p> | 41.9507454,1.7081807 | 392931 | 4645115 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54186-foto-08132-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54186-foto-08132-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54186-foto-08132-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Dins el terme d'aquesta casa es troben els dolmens Serrat de les Pipes I i II. La casa tenia una important quantitat de documentació, però en ser el propietaris de fora, se la van endur al morir l'anterior propietari, el Sr. Lluís. També es van endur mobles i altres estris que van vendre a antiquaris de la zona. Desconeixem si aquest fons bibliogràfic i documental era molt important o no. A la casa hi ha diferents dates: 1657, 1723, 1743, 1864. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54187 | Castell del Sunyer d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-sunyer-daguilar | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BACH, A. (1999). 'Notes històriques de Montmajor'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 18- 27.</p> | XII-XIV | Es troba en ruïnes | <p>El castell es troba situat a la mateixa església vella de Santa Maria d'Aguilar del Sunyer, aprofitant l'estructura d'aquesta. Es troba adossada al mur de tramuntana de l'església. És una torre quadrada construida amb aparell regular de forma prima i allargassada. Als quatre costats de la torre hi ha unes obertures petites: tres al mur de tramuntana, quatre als murs de llevant i ponent, i una al mur de migjorn, probablement per suportar les bastides utilitzades en la seva construcció. A l'interior es pot veure una petita volta de canó que cobria el sostre. Fa uns quaranta anys la torre tenia una alçada de dos pisos i estava envoltada d'un tancat, ja que els masovers de Cal Planes d'Aguilar(actuals estadants de Torrabadella) hi tenien les gallines que dormien a l'interior de la torre. L'estructura està molt deteriorada i perilla que s'enfonsi ja que un dels murs fa panxa cap a l'exterior. A més tot el conjunt es troba molt ple de matolls.</p> | 08132-83 | Gargallà | <p>El castell és documentat des de l'any 1183, junt amb l'antiga església, situat dins els territoris que formaven part de la històrica Vall de Lord, dins el comtat i bisbat d'Urgell i més tard integrat a la batllia de Cardona. Santa Maria d'Aguilar fou l'església del Castell d'Aguilar (podio de Aquilario) des del segle XII i possiblement parroquial als seus orígens. Era una torre-fortalessa que protegia el camí ral que anava de Berga a Cardona passant per Gargallà. En ell va tenir els seus origens el llinatge dels Aguilar, que al segle XIV formàren la baronia d'Aguilar, amb casa senyorial a Cardona. La baronia d'Aguilar comprenia els termes d'Aguilar, Hospital, Catllarí, que al fogatge de 1553 tenia dos focs. El castell va ser destruit pel Decret de Nova Planta de Felip V, a inicis del segle XVIII, en abolir-se els drets senyorials.</p> | 41.9530195,1.6964652 | 391964 | 4645382 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Una excavació arqueològica de ben segur proporcionaria més documentació sobre aquest jaciment. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 54188 | Castell de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-correa-0 | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X)'. II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed.</p> | X ? | <p>Les restes del casetll de Correà es troben dalt d'n turó molt a prop de l'església de Sant Martí de Correà, al sud d'aquesta. Tan sols restes poques traces dels que serien els murs d'una torre de defensa que actualment es pràcticament invisible.</p> | 08132-84 | Correà | <p>Trobem documentat des del segle XI un castell amb la nissaga dels Currizani o Currida que tenien el castell i la senyoria del terme. Quan s' extingí la nissaga dels comtes de Berga (XII), els comtes i després els ducs de Cardona tenien el seu batlle al castell de Correà. Després de la mort del comte Ermengol I (1305), un dels seus nobles, el vescomte Arnau Mir de Tost tenia cedit per la canònica d'Urgell, un extens territori: el castell de Mora, Tentellatge, Llinars i Correà. El traspàs de molts territoris de la Vall de Lord als vescomtes de Cardona, és van fer quan Isabel d'Urgell es casà amb Ramon Folch el 1167, ja que La Vall de Lord va ser el seu dot, permetent així l'annexió. El 1314, Ramon Folc vescomte de Cardona, incorpora al vescomtat tots els castells i feus, entre ells Correà. Al 1375 el rei Pere III erigeix el comtat de Cardona, assenyalant les localitats subjectes entre les que hi ha: Pujol de Planès, La Llena i Correà. Al 1654 encara formava part de Cardona. Al segle XVIII la senyoria de Correà estava sota l'administració del Sr. Margarit Gible, marquès d'Aguilar, amb possessions que comprenien l'Hospital i altres cases de la zona baixa de Correà. Dels senyors d'Aguilar tenim notícies des del segle XII, tot i que la baronia és posterior. A finals del segle XIV encara es parla del castell d'Aguilar que fou el primer domini de la baronia. Desconeixem si aquest és l'indret exacte del castell i en quina època es va destruïr fins a la seva quasi total desaparició.</p> | 42.0328468,1.7184162 | 393916 | 4654218 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2024-10-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54189 | Creu de pedró de Santa Magdalena de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-magdalena-de-figols | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>Formada per una estructura de pedra a la part inferior de forma cilíndrica que sembla un corró agrícola aprofitat, i la creu de ferro encastada a la part superior. La creu té els braços de la mateixa mida i de forma triangular, es troben encastats en un cercle central, i entre mig de cada braç hi surt del centre un raig format per un senzill pal de ferro. Es troba en molt bon estat ja que va ser restaurada en el mateix moment que l'església, després de l'incendi forestal de l'any 1994.</p> | 08132-85 | Gargallà. Casa Fígols | <p>El dilluns de Pasqua es fa la benedicció del terme, després de la celebració d'una missa, i es demana protecció de les collites. La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, per Sant Isidre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9669712,1.7149053 | 393516 | 4646908 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54189-foto-08132-85-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 99 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54190 | Creu de terme de cal Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-cal-metge | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | <p>Creu feta de ferro i situada sobre un peu de pedra. Està en molt mal estat i nomès es conserva el braç vertical de la creu.</p> | 08132-86 | Gargallà | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta creu marca el límit del terme del poble de Gargallà, situada a l'entrada d'aquest. A més, un cop a l'any, es dirigia la processó cap aquesta creu.</p> | 41.9706400,1.7031300 | 392546 | 4647330 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 54191 | Els Gegants del Comú de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-del-comu-de-montmajor | <p>MUNTADA, A. (2000). Manel Casserras. Obra de gegants. Edicions Regió 7.</p> | XX | <p>El Gegants del Comú de Montmajor son les personificacions de' 'El Casanova' i de la 'Pubilla Xica', acompanyats per uns nans que representen un gall, un ànec, un conill, un xai, un porc i un vedell. Les imatges es van realitzar a partir de els personatges reals i per tant son molt representatius d'aquests. Van vestits com els pagesos de principis del segle XX quan anàven al mercat: ella amb un cistell i un mocador al cap, i ell amb gorra de visera, corbata i un bastó. El Casanova pesa 55 kg i medeix 320 cm; la Pubilla Xica pesa 40 kg i medeix 280 cm.</p> | 08132-87 | Montmajor | <p>Ramon Riba Puig, 'El Casanova', va nèixer l'any 1881 a Montmajor, on hi va viure tota la vida fins els 72 anys. Era un home de gran intel·ligència i molt murri, que va perdre al seu pare quan nomès tenia vuit anys. Aleshores es guanyà la vida comprant i venent animals. D'ell s'expliquen moltes anècdotes, entre les que destaca la dels seus elàstics i camises blanques, ja que tothom rumiava com s'ho feia per dur-les tan netes, i és que l'home es comprava unes quantes i de les posava sense treure's la de sota. Fou el primer en promoure el Mercat de Montmajor. Concepció Torrens i Macià, 'La Pubilla Xica', va nèixer a Montmajor l'any 1897 i va morir a la casa de la Roca al novembre de 1967 als 70 anys. Era tota menuda, però es prenia les coses amb molt bon humor, per això deia d'ella mateixa: 'Jo sóc xica, però de tot tinc una mica'. Enraonava amb tothom i vivia molt entregada a la seva feina de pagesa. Els gegants van ser realitzats per l'artista geganter manel Casserras de Solsona l'any 1988. El poeta Jaume Sala Cortada, fill de Gargallà, i el músic Valentí Miserachs Grau, de Vic i organista de Santa Maria la Major de Roma, vàren escriure i composar les corrandes dels Gegants del Comú de Montmajor.</p> | 42.0177120,1.7354107 | 395298 | 4652516 | 1988 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54191-gegants-de-montmajor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54191-foto-08132-87-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Manel Casserras | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54192 | Pessebre vivent de Vilandeny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-de-vilandeny | <p>Vilandeny és un petit nucli agregat a Gargallà i situat a un quilòmetre i mig al nord. Tot i que territorialment pertany al municipi de Navès i per tant a la província de Lleida, forma part de la parròquia de Gargallà, i per això manté una relació molt directa. El pessebre està format per diferents escenes que es mostren als grups de visitants a partir d'un recorregut marcat i guiat. L'accès al nucli s'il·lumina amb torxes i es cobra entrada. Les diferents escenes s'il·luminen al pas dels visitants i s'acompanya amb una música nadalenca. Les escenes representen imatges de la vida de Jesús, de la Verge Maria i de Sant Josep, així com altres que representen oficis antics, entre els que destaca la matança del porc, les rentadores de roba a una bassa, la filadora, cisteller, el ferrer, l'esquilador, el fuster, el mercat, uns homes fent un paller, un home que fa maons a mà, pastors. Totes les escenes es representen als baixos i coberts de les cases, i les eres, de manera que queda molt natural la respresentació en ser els escenaris reals. Finalment s'acaba amb la representació del pessebre. Finalment es dona pa per torrar a uns focs preparats a la sortida i una cassoleta d'all i oli de codony i cansalada cuita a la brasa.</p> | 08132-88 | Vilandeny. Nucli del poble. | <p>El pessebre vivent es va començar a realitzar l'any 1989 com iniciativa de Josefina Vilajosana i Josep Rial de Can Gener de Tòlics de Gargallà. Es celebra cada any el dia de Nadal, el dia de Sant Esteve, el dia 1 de gener i el primer diumnge de gener, amb dues representacions cada dia: a les 19 hores i a les 20 hores. Al prinicpi tan sols participaven els habitants de Vilandeny i Gargallà, però els darrers anys s'han afegit també gent de Sorba, Montmajor, Solsona, Cardona i Súria que han tingut o tenen alguna relació amb Vilandeny o Gargallà. Actualment és un dels pessebres vivents de més anomenada de la zona i conegut a tot Catalunya, que és visitat cada any per centenars de persones.</p> | 41.9764400,1.6856300 | 391106 | 4647996 | 1989 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54192-vilandeny-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54192-vilandeny-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Iniciativa de Josefina Vilajosana i el seu marit Josep Rial. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54193 | Santa Maria del Sunyer d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-sunyer-daguilar | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVIII | <p>Església d'una sola nau amb un petit transepte marcat i amb el campanar adossat a llevant de planta quadrada i cobert a quatre vessants. Al costat de tramuntana s'aixeca la sagristia de planta quadrada i més baixa que l'església. La façana és orientada a llevant i presenta un òcul petit i una porta adintellada amb la data 1833. La coberta és de dues vessants de teula àrab i amb una creu de ferro al carener de la façana. L'obra és senzilla sense elements destacables i feta amb aparell força irregular. A l'interior hi ha un retaule senzill d'estil neoclàssic a l'altar, recolzat a una paret policromada amb les imatges de Sant Pere, Sant Pau, els arcàngels Gabriel, Miquel i Rafael i un cavaller a cada banda amb els noms de Celdoni i Ermenter. El retaule és un cos de tres pisos amb pintures enmarcades entre columnes amb diferents imatges religioses, mentre que al centre hi ha una imatge de la Mare de Déu moderna, ja que l'anterior va ser destruida durant la Guerra Civil.. A la dreta hi ha un altre retaule lateral, mentre que el de l'esquerra va ser destruit a la guerra Civil del 1936. Aquest retaule va ser fet al 1853 i representa els sants Roc, Isidre, Sebastià i Ramon, i manté el mateix estil que el de l'altar major. A prop de la porta hi ha una pica d'aigua beneïda de pedra. Es troba al costat de la masia vella del Sunyer d'Aguilar.</p> | 08132-89 | Gargallà | <p>Aquesta església es va construïr al segle XVIII per substituir a l'antiga església romànica que es troba molt a prop, moment en que ja era sufragània de Sant Andreu de Gargallà.</p> | 41.9523632,1.6964436 | 391961 | 4645309 | 1833 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54193-foto-08132-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54193-foto-08132-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54193-santa-maria-del-sunyer.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi celebra missa dos dies a l'any: per Sant Roc què és el patró, i per Sant Ramon, com a record cap a Ramon Sunyer, propietari de la casa del Sunyer que morí al 1994. La clau de l'església és a la masia del Sunyer. Al costat de l'església hi ha la masia cal Planes d'Aguilar, i darrera cal Gep, que són de cal Sunyer d'Aguilar. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 54194 | Santa Maria del Sunyer d'Aguilar, Antiga Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-sunyer-daguilar-antiga-esglesia | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, 1. Pàg. 72. VIGUÉ, J.; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi Eds. Barcelona.</p> | XI-XII | L'edifici es troba en ruïnes. | <p>L'església de Santa Maria es troba al redós de la casa Sunyer dels Cavallers de Gargallà (Sunyer d'Aguilar). Per les característiques de les restes que queden, podem datar aquest antiga església al segle XI. Tan sols queden dempéus el mur de tramuntana i el de ponent, amb un parament molt rudimentari disposat en alguns llocs en filades regulars i en altres desordenat. Al mur de ponent encara es pot veure la finestra de doble esqueixada coberta amb arc de mig punt. Per la banda de tramuntana l'església és voktada per una tanca de pedra. En l'interior és visible l'arrncada de l'arc triomfal i la de la volta que seria de mig punt i feta amb pedres posades a plec de llibre. No hi ha traces d'absis, així que no saben la forma de la planta de l'edifici. Al mig de la paret de tramuntana i recolzada en aquest mur, s'aixeca una torre quadrada construida amb carreus grossos i disposats en filades a trencajunt. És una construcció posterior, dels segle XIII o XIV, i podria ser una torre de vigilància que més tard serví de campanar. Està a punt d'esfondrar-se ja que la paret fa panxa cap enfora. En general les ruïnes estàn cobertes de matoll, fet que dificulta la visibilitat i estudi.</p> | 08132-90 | Gargallà | <p>L'església és situada dins els territoris que formaven part de la històrica Vall de Lord, dins el comtat i bisbat d'Urgell i que més tard quedà integrada a la batllia de Cardona. Santa Maria d'Aguilar fou l'església del Castell d'Aguilar (podio de Aquilario) des del segle XII i possiblement parroquial als seus orígens. Va ser consagrada el 14 de juliol de 903 pel bisbe d'Urgell Nantigís (BARAUT, 1978), al lloc anomenat 'Villa Hichilani', amb l'intenció, no de fer-la parròquia, sinó de ser un lloc d'oració i celebrar-hi el sacrifici. L'any 1183, es van fer llegats pietosos a l'església pel testament de Solextendis (AADD, 1985). Va mantenir el seu caràcter parroquial al menys fins al segle XIV, ja que l'any 1312, en la visita al deganat de la Vall de Lord, se li confirma aquesta categoria. El segle XVII ja era sufragània de Sant Esteve del Pujol de Planès i més modernament ho fou de Sant Andreu de Gargallà. La església va ser abandonada al segle XVIII, quan va ser construïda una nova molt a prop amb la mateixa advocació.</p> | 41.9530255,1.6964571 | 391964 | 4645383 | 1824 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54194-foto-08132-90-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Seria aconsellable realitzar excavacions arqueològiques que permeterien determinar les característiques de l'església i la seva evolució històrica. | 92 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||
| 54195 | Tines del mas Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-mas-vilaseca | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVII-XVIII | <p>Conjunt format per dues tines. Es troben situades a un marge, de manera que aprofiten el desnivell de terreny que aquest proporciona. Originàriament es trobàven dins una construcció amb la base feta de pedra i morter de calç i les parets superior de maó, i de la que actualment tan sols resta un tros d'una de les parets. Són dues tines circulars, d'aproximadament 1'5 m de diàmetre, situades una al costat de l'altre, i actualment molt cobertes de vegetació, fet que dificulta la seva visibilitat. L'interior de les tines es troba folrat de cairons envernissats d'un color vermellòs, formant un graó en lúltim nivell de cairons de manera que aquests queden una mica més enfonsats. Això es feia per tal de suportar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava cap a l'interior de la tina.</p> | 08132-91 | Montmajor | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient ( BALLBÉ, 1993) que era circular. Aquesta tina era propietat de la casa Vilaseca i reafirma l'existència del cultiu de vinya que trobem documentat en aquesta zona fins a finals del segle XIX. La casa Vilaseca està documentada des del 1185 com una possessió del monestir de Santa Maria de Serrateix la terme del castell de Montmajor (ADS), possessió confirmada al 1345, tot i que no va ser fogatjada al 1497 ni al 1553, fet que podria evidenciar el seu abandó en aquesta època. Tornem a tenir notícia al segle XVII (1696), moment en que la casa seria reconstruida i ampliada, coincidint amb l'època d'apogeu agrícola evidenciat per la construcció de les tines i la premsa de vi.</p> | 41.9991132,1.7555541 | 396935 | 4650426 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54195-foto-08132-91-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54196 | Creu missionera de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-missionera-de-correa | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Creu de ciment que es troba situada sobre una columna de ciment. La columna té una base trocopitamidal i el capitell amb vuit cares. Al centre de la columna hi ha un eixamplament amb quatre cares i a cada cara una inscripció: SANTA MISSIÓ / ANY SANT / CORREÀ / MNMLI (1951). Es troba ubicada dalt d'un petit turó al sud de l'església de Sant Martí, al mateix lloc on es trobava el Castell de Correà.</p> | 08132-92 | Correà | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. Aquesta creu de terme de Correà indicaria el lloc on es situava el nucli del municipi, al costat de l'església parroquial. Aquesta és una creu que va ser aixecada en els anys de la posguerra, en record de les missions, i per tant és una mostra de la pietat popular.</p> | 42.0325918,1.7183358 | 393909 | 4654189 | 1951 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 54197 | Encaix de premsa vertical al mas Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaix-de-premsa-vertical-al-mas-vilaseca | <p>COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº48. Pàgs. 10-14.</p> | XVII-XVIII | <p>Aprofitant una roca que proporciona un desnivell i situada molt a prop de les dues tines, hi ha uns encaixos esculpits a la roca que servien per albergar una premsa vertical per aixafar el raïm. L'encaix, que fa uns dos metres d'alçada, té forma de creu, amb l'extrem inferior bastant més ample que el superior. La part inferior, queda lliure ja que no hi ha roca, i el fons queda obert en forma de cunya cap a l'interior de la paret. La part superior queda tancada per una petita paret de pedra i maó.</p> | 08132-93 | Montmajor | <p>El cultiu de la vinya va generalitzar la construcció de tines i premses properes a les feixes en que aquest es cultivava. Aquest tipus de premsa que aprofita una roca per subjectar l'estructura, és el tipus més antic conegut, datable al segle XVII. En l'encaix horitzontal central s'hi posava una biga de roure, pel centre passava el cargol de fusta vertical que, accionat amb una barra de ferro o fusta des de fóra, es cargolava i feia baixar la premsa. La premsa es trobava dins un recipient de fusta que quedava encaixat a la part inferior d'aquest encaix a la roca. Aquest tipus de premsa estalviava els grans muntants de fusta que necessitaven les premses, ja que eren substituïts per la mateixa roca, i es construïen a prop dels camps i al costat de les tines per tal d'evitar el trasllat del raïm i estalviar temps. Trobem alguns exemples a la part sud de la comarca (Gironella i Sant Joan de Montdarn) i, fins i tot, algun exemple de premsa que utilitza la paret interior d'una casa (Vilamarí d'Avià). Aquesta premsa era propietat de la casa Vilaseca i reafirma l'existència del cultiu de vinya que trobem documentat en aquesta zona fins a finals del segle XIX. La casa Vilaseca està documentada des del 1185 com una possessió del monestir de Santa Maria de Serrateix la terme del castell de Montmajor (ADS), possessió confirmada al 1345, tot i que no va ser fogatjada al 1497 ni al 1553, fet que podria evidenciar el seu abandó en aquesta època. Tornem a tenir notícia al segle XVII (1696), moment en que la casa seria reconstruida i ampliada, coincidint amb l'època d'apogeu agrícola evidenciat per la construcció de les tines i la premsa de vi.</p> | 41.9999983,1.7551084 | 396900 | 4650526 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54197-foto-08132-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54197-foto-08132-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54198 | Cal Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planas | <p>PERETÓ, Maria (2002). Història del poble de Gargallà. Treball inèdit presentat com a crèdit de síntesis de batxillerat. Institut de Batxillerat Guillem de Berguedà. Berga.</p> | XVII | <p>Cal Planas és una de les cases que, junt amb cal Vima, cal Llovet dels Pujants, cal Guilella, cal Company i cal Fuster, forma el nucli del poble de Gargallà al costat de l'església parroquial de Sant Andreu. És una casa de planta, pis i golfes, amb la façana oberta a migdia, teulada a dues vessants amb el carener perpendicualr a la façana. La porta d'entrada es troba desplaçada al costat esquerre de la façana i és adovellada d'arc de mig punt. Al pis es conserven dos balcons amb llindes de pedra i a les golfes dues finestres amb arc de mig punt de maó. El cos de la dreta, on hi havia el forn i la botiga, és una ampliació de la casa que ara no es distingueix degut a que tota està arrebossada amb ciment.</p> | 08132-94 | Gargallà | <p>Aquesta casa construïda l'any 1685 i restaurada amb el pas del temps, no destaca tan pel peu passat històric com per les activitats econòmiques que es duïen a terme fa una trenta anys, ja que hi havia un forn de pa i una botiga. Venia un forner dos o tres cops a la setmana i feia el pa del veïns amb la farina que aquests portàven. La botiga la portava Lola Palau i cobrava en farina per fer pa.. La botiga i el forn es van tancar perqué el negoci no era rentable i des de llavors la família es dedica al conreu i la ramaderia. Son propietaris de quatre cases: Cal Llovet del Pla, Cal Trinxa, el Forn i Cal Metge que es troba en ruïnes.</p> | 41.9701400,1.6991578 | 392216 | 4647279 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54198-foto-08132-94-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54199 | Taules del retaule de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taules-del-retaule-de-sant-andreu-de-gargalla | <p>SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (8). A L'Erol nº 29, pàg. 49. Consueta de la parròquia de Gargallà. 1936-1973.</p> | XV | <p>Taules procedents de l'església parroquial de Gargallà que formaven part del retaule que representava la vida i el martiri del Sant titular. Únicament es conserven dues taules: l'escena del martiri de Sant Andreu, rica en detalls, sobre tot pel que fa al vestit que porten els botxins que estan lligant el màrtir a la creu, i per la presència d'or burillat a les cenefes, i en la que veiem al màrtir al centre lligat a una creu en aspa amb tres butxins. Medeix 62 x 50 x 2 cm. L'altre taula representa a Sant Andreu predicant davant una multitud de personatges, gairebé tots dones. Medeix 63,5 x 51 x 2 cm.</p> | 08132-95 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>A la Consueta que es conserva a l'arxiu parroquial de Sant Andreu de Gargallà hi ha un inventari dels objectes de l'església realitzat després de la Guerra Civil (1939). En aquesta relació s'inventaria tant els objectes que hi ha com els que van desaparèixer. En ells es diu que hi havia quatre taules pintades dels segle XVI que medien aproximadament 1m x 80 cm i que possiblement fòssin aquestes mateixes taules. Sant Andreu, apòstol i germà de Pere, va ser crucificat en una creu en forma d'aspa que s'ha anomenat 'creu de Sant Andreu' i és el seu atribut.</p> | 42.0177130,1.7353758 | 395295 | 4652516 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54199-foto-08132-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54199-foto-08132-95-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troben al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (nº 28-1 i 28-2), a la sala de reserves. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54200 | Fons de Montmajor del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-del-museu-comarcal-de-berga | <p>Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> | El material es conserva en general en bon estat | <p>Al Museu Comarcal de Berga es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments de Montmajor que va excavar el grup d'arqueologia del Museu els anys 60 i 70. Hi ha dipositat diferent material procedent de la bófia de Boixadera dels Bancs (destrals de pedra, ganivets de sílex, 3 cranis, 3 mandíbules, fragments de ceràmica, fragments d'ossos humans); material procedent de Sant Pere de Graudescales (4 cranis humans, fragments de mandíbules, fragments d'ossos humans, sarcòfag tallat en pedra tosca del segle XI, espitllera monolítica amb arc de ferradura del segle X, capitell de forma troncocònica, fragments de ceràmica); material procedent de Sant Miquel de Sorba (un vas ceràmic gris ibèric, fragments de ceràmica ibèrica, ceràmica gris pintada ibèrica).</p> | 08132-96 | Museu Comarcal de Berga. C/ del Àngels, 7. 08600 BERGA | <p>El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d'etnologia i material de La Patum. Actualment està pendent una nova ubicació i reorganització. El grup d'arqueologia del museu es va formar l'any 1962 per iniciativa d'aficionats de la zona encapçalats per Josep Carreras, que durant els anys 60 i 70 es van dedicar a realitzar algunes prospeccions i excavacions arqueològiques a la zona.</p> | 42.0177179,1.7354214 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54201 | Fons de Montmajor del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-del-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CALDERER, J. I altres (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XANDRI, J. (1985). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (1). A L'Erol nº 17, pàgs. 46-48. XANDRI, J. (1985). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (2). A L'Erol nº 18, pàgs. 49-50. SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (8). A L'Erol nº 29, pàg. 49. SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (9). A L'Erol nº 31, pàgs. 45-46.</p> | <p>Material arqueològic procedent de : Tomba del Moro de Sorba, cista del Pla de la Pinassa de Sorba, cista Vinya de la Cabana de Sorba, cista de Ca N'Agut de Sorba, dolmen de Cal Conill Gros de Montmajor, bauma de Boixadera dels Bancs de Montmajor (material de les excavacions de Serra Vilaró), poblat ibero-romà de Sant Miquel de Sorba, restes de ceràmica medieval del Pujol de Planès (recolliden en superfície). Objectes procedents d'esglésies del terme: dues taules del retaule gòtic de Sant Andreu de Gargallà (segle XV) (nº 28), Mare de Déu del Pujol de Planès (barroc, segle XVIII) (nº 372), dues bacines del Pujol de Planès (segle XVIII) en dipòsit (nº 553, 554), creu processional del Pujol de Planès (neoclàssic, segle XIX) (nº 371), figura d'ànima de fusta del Pujol de Planès (segle XIX) (nº 370), imatge del Sagrat Cor del Pujol de Planès (segle XIX) en dipòsit (nº 620). Quasi tots els objectes es troben a la sala de reserves, excepte alguns objectes puntuals de Sant Miquel de Sorba i del dòlmen de Cal Conill Gros que formen part de l'exposició permanent. En general els objectes es troben en bon estat de conservació, tot i que el material de Sorba en la seva majoria no està restaurat.</p> | 08132-97 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Museu de Solsona es va crear l'any 1896 impulsat pel bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l'Aula d'Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d'objectes d'art i ús litúrgic instal·lada a l'edifici del Seminari. L'any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d'excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. Des-de l'any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a travès del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d'exposició. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i aquell que prové de les esglésies pertanyents al Bisbat.</p> | 42.0177040,1.7353838 | 395295 | 4652515 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54201-foto-08132-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54201-foto-08132-97-2.jpg | Física | Ibèric|Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Neoclàssic|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 81|83|85|92|93|94|96|99|79 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 54202 | Boixadera dels Bancs / Bòfia de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixadera-dels-bancs-bofia-de-sant-jaume | <p>VILARÓ, J. (1966). Excavaciones arqueológicas en el Solsonés entre 1915 y 1923. Ampurias XXVIII. Pàg. 191 i ss. Barcelona. BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1988). Catàleg espeleològic de catalunya (Urgell, Solsonès, Segarra i Berguedà). Vol. 5. Ed. Políglota.</p> | <p>Cova natural d'enterrament col·lectiu. Per arribar cal agafar la pista que des de la carretera de Solsona a Berga (km 30) cap a Boixadera, 100 m abans d'arribar a l'església s'agafa un trencant a la dreta que cal seguir 700 m. El jaciment es troba al costat dreta de la pista. És una cova natural o bòfia, de composició calcària, amb un recorregut de 215 m i una profunditat de 38 m. S'hi accedeix per una petita rampa del terreny, on s'obre la boca de la cavitat, que dóna pas a un corredor d'uns 20 metres de llargària i 25 graus d'inclinació que es troba cobert tot ell per grans blocs. Aquest corredor, que s'estreny al final, dóna accès a diverses sales, una d'elles de grans dimensions travessada per un petit curs d'aigua i en la que fa anys es cel·lebrava un ball per la festa major, anomenada Sala de les Bruixes. L'altre sala es coneix com la Sala d'Honor i medeix 40 x 20 x 5 metres aproximadament. L'indret on Mn. Serra Vilaró efectuà les troballes als anys 1911 i 1918, fou en una superfície inclinada situada en el corredor que precedeix a les grans sales. Es tracta d'una superfície de 8x2 metres que inicialment estava recoberta amb una capa de concrecions calcàries d'entre 2 i 5 cm de gruix. Serra Vilaró va aixecar aquesta capa (ja alterada per excavacions de furtius amb anterioritat) i en la terra fina que hi havia dessota, efectuà un gran nombre de troballes: 19 cranis humans, 19 cranis de gos, ossos de porc fer, bou i cèrvol, fragments de destral, ascles de sílex, un fragament de ganivet i una fletxa trapezoïdal, una olleta de 6 cm de longitud, alguns fragments de vas ovoide i altres d'un bicònic, un molí. Aquestes troballes li van permetre concloure que es tractava d'una cova sepulcral utilitzada durant el neolític. Actualment no s'observen restes arqueològiques susceptibles de ser excavades. És possible que el jaciment hagi estat exhaurit per les intervencions furtives i per les excavacions de principis de segle XX.</p> | 08132-98 | Comaposada. Correà | <p>Abans de 1911 la cova fou expoliada per excavadors furtius que buscàven calaveres. Una llegenda popular afirma que el bandoles 'Estudiant d'Encines' amagava en aquesta cova els cadàvers de les seves víctimes (VILARÓ, 1966). Entre els anys 1911 i 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar excavacions arqueològiques a la cova extreient una sèrie de materials que actualment es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'any 1975, un grup d'afeccionats que formàven part del Grup d'Arqueologia del Museu de Berga, van recollir una sèrie de materials que es troben dipositats al Museu Comarcal de Berga.</p> | 42.0655629,1.6842047 | 391140 | 4657893 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54202-foto-08132-98-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fa uns anys s'ha fet una instal·lació elèctrica per tal de fer el recorregut dins la cova un dia de la festa major de Montmajor en el que es convida als veïns. El material procedent de l'excavació realitzada per Mn. Serra i Vilaró es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; el que va ser extret pel Grup d'Arqueologia de Berga dirigit pel Sr. Carreras, es troba al Museu Comarcal de Berga. També és conseguda com Bòfia de Sant Jaume o Bòfia de Boixadera dels Bancs. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54203 | Turó Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-blanc | V-XV | <p>Jaciment a l'aire lliure situat en un terreny erm amb vegetació de pi i matolls. Es troba prop de l'església de Sant Jaume de Boixadera dels Bancs. S'hi accedeix pel km 30 de la carretera de Solsona a Berga, on es pren una pista fins a l'església. Al mas anomenat la Creu de Fumanya s'agafa una altra pista que va cap al sud, després de 2 km, a llevant de la pista, es troba un bosc degradat de pi i matolls on està el jaciment. Es tracta de dos turons testimoni potser reaprofitats en una època força indeterminada. El primer que es troba, venint de la pista, medeix aproximadament 2 m d'alçada i té 5 metres de diàmetre. Està format per una acumulació natural d'argiles al damunt de la qual hi ha una concentració de pedres de possible orígen antròpic. El segon turó, separat 3 metres de l'anterioro, fa uns 3 metres d'alçada i té un diàmetre de 8 metres. També està format per una acumulació d'argiles i tapàs. Al cim d'aquest segon turó s'observen unes lloses. En aquest jaciment s'hi van trobar ossos humans, és per això que es podria tractar d'una sepultura de lloses medieval.</p> | 08132-99 | Comaposada. Correà. | <p>Referència oral del jaciment, tal i com consta a la Carta Arqueològica del Berguedà, de Pere Barniol, vigilant del Museu de Berga. La proximitat de cases d'orígen medieval, així com l'església de Sant Jaume, demostra que el lloc ja era ocupat a l'edat mitjana.</p> | 42.0523100,1.7033400 | 392701 | 4656397 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 54204 | Pont del Tec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tec | XV-XVIII | L'estat de conservació és molt dolent i està a punt d'ensorrar-se definitivament. | <p>Pont de característiques molt rudimentàries, de pedra, amb una llum màxima de 7 metres aproximadament coberta per un arc d'aspecte apuntat però que en realitat forma un angle de costats rectilínis. El parament està fet amb carreus desbastats, ajustats amb falques i aliniats amb filades sobreposades. L'arc està fet amb carreus disposats a plec de llibre, sota els quals s'observen les empremptes dels taulons utilitzats per fer l'encofrat. Té una alçada sobre el llit del riu d'uns 7 metres. Per arribar al pont s'ha d'anar a les Gorges del riu Tec agafant una pista des de Llinars de l'Aigua d'Ora que porta a Canasl de Catllarí. Sota mateix de la casa Canals de Catllarí es troba el pont, al que tambés es pot accedir seguint un camí que ressegueix la vall inferior de Sant Martí de les Canals de Catllarí.</p> | 08132-100 | Canals de Catllarí | <p>El pont es construí per facilitar l'accès a la casa de Canals de Catllarí i a l'església de Sant Martí. Segons la Carta arqueològica del Berguedà la data inicial de construcció del pont és l'any 1453 i la data final 1789. Desconeixem en què s'han basat per establir les dues dates.</p> | 42.1497434,1.7289465 | 394981 | 4667184 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54205 | Col·lecció heràldica de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-heraldica-de-la-rectoria-de-sant-andreu-de-gargalla | XX | <p>Col·lecció de 94 escuts papals realitzats en plaques de ceràmica i en alt-relleu. Estàn cuits al forn i posteriorment policromats. És una mostra de tots els escuts papals històrics amb el símbol papals: la tiara central i els símbols específics de cada Papa. Tots estàn enmarcats sobre vellut vermell amb marc daurat. Es troben exposats en una sala a la planta baixa de la rectoria de Gargallà.</p> | 08132-101 | Gargallà | <p>Aquests escuts son obra d'un antic rector de Gargallà, Mn. Lluís Palau Ribalta, que va ser rector de la parròquia de 1968 fins a la seva mort al 1992.. Els va realitzar seguint les indicacions de Josefina Vilajosana, ceramista de la casa Cal Gener de Tòlics de Gargallà.</p> | 41.9706426,1.6995657 | 392251 | 4647334 | 1984 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 54206 | Montmajor: mercat i tradició | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montmajor-mercat-i-tradicio | <p>RIBA, R. (1996). El mercat de Montmajor. Inèdit.</p> | XX | <p>Per tal de commemorar la tradició de celebració de mercat cada dimecres a Montmajor, coincidint amb la diada de l'11 de setembre, els vilatans del Municipi de Montmajor celebren una festa que rememora els inicis d'aquest mercat. A partir de les 10 del matí, i durant tot el dia, podem trobar veïns vestits d'època que representen una paròdia del mercat a través d'escenes iròniques, parades amb aviram i productes artesanals, mostres d'oficis antics, trobada de colles geganteres i cercavila . La celebració d'aquest mercat converteix el poble durant tot el matí en un gran escenari i una gran mostra de comerç, tradició i animació al carrer. Al costat de les parades més actuals, n'hi ha d'altres en què els venedors mostren alguns oficis i productes antics. Els veïns i visitants, a través dels quadres escènics a la plaça i als carrers, reviuen com era el mercat i les parades en els seus inicis els anys 20. Aquesta festa anomenada MONTMAJOR, MERCAT I TRADICIÓ, és organitzada pel Grup de grallers i geganters de Montmajor i l'agrupació de Botiguers amb el suport de l'Ajuntament. Comença a les 10 del matí i acaba a l'hora de dinar, moment en que es reuneixen tots els que han format part del mercat en un dinar de germanor.</p> | 08132-102 | Montmajor | <p>Es va iniciar la festa com a iniciativa dels comerciants del poble i el grup de grallers i geganters amb el recolzament de l'Ajuntament. Cada any es fa un homenatge a algun personatge del mercat tradicional.</p> | 42.0176223,1.7351853 | 395279 | 4652506 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54206-foto-08132-102-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 54207 | Santa Maria de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torreta | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995. MONTSERRAT (2003). L'Eva anà al santuari de La Torreta. El Babau, revista de Navès. Juliol 2003. Nº 64, pàgs 11-13.</p> | XIV | <p>Aquesta petita església és sufragània de Sant Feliu de Lluelles i forma part del terme de Montmajor. Anteriorment havia estat capella de la casa Cortielles de Navès. Hi ha unes imatges de la Mare de Déu i dos sants que són modernes. Sembla possible que l'antiga imatge romànica de la Mare de Déu es trobi entre el fons d'imatges del Museu Episcopal de Vic, però no es sap exactament quina és. És una petita capella de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant i amb la façana i porta principal orientada a ponent. Davant la porta s'aixeca un porxo cobert amb teulada a doble vessant i suportat amb dos pilars de pedra i tancat per un petit mur a modus de bancada. Anteriorment la teulada del porxo era d'una vessant. La porta és adovellada amb una motllura a l'extrem de les dovelles de forma semicircular, possiblement feta en alguna reforma al segle XIV o XV. Al carener damunt la porta hi ha un campanar d'espadanya d'una sola esqueixada d'arc de mig punt i amb una campana petita; a la part superior hi ha una creu de ferro. Al mur de l'esquerra (sud) sobresurt un cos rectangular on es troba la sagristia. A l'interior es pot veure l'obra de pedra amb carreus de gran tamany i disposats de forma molt regular. La nau és coberta amb volta de canó apuntada, amb el presbiteri rectangular i amb una petita finestra d'arc de mig punt i decreixent cap a l'exterior. El terra és fet de rajols de ceràmica i alguns encara conserven dates de la seva fabricació (al segle XVI), ja que es van conservar els rajols que estaven en bon estat. Hi havia un altar de pedra sorrenca que estava partit per la meitat i en mal estat, i es optar va substituir-lo en fer la remoldelació, per un altra de granit nou. L'antic es troba davant de l'església. A les parets laterals interiors hi ha penjats tots els exvots. A la sagristia hi ha una calaixera i s'ha guardat la lipsanoteca que es va troba al 1997. A l'interior es conserva una imatge de la Mare de Déu, possiblement de finals del barroc, però molt repintada i amb poc valor artístic.</p> | 08132-103 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Capella situada al centre de la zona més poblada del terme de Sant Feliu de Lluelles i Pegueroles. És una petita capella i possiblement el nom li vé d'una antiga torre de guaita al costat de can Basora (castell de Meda). La primera capella seria construïda en època romànica, conservant la volta reconstruida ja en època gòtica. És sufragània de Sant Feliu de Lluelles. Per davant de la casa de Can Basora pasava el camí Ral de cal Bisbe, o camí Ral de Berga a Solsona. Davant de l'església de la Torreta hi havia unes fites que marcàven la meitat del trajecte entre les dues ciutats.</p> | 41.9978455,1.6941467 | 391848 | 4650362 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54207-foto-08132-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54207-foto-08132-103-2.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es fa missa cada primer i tercer diumenge de mes, un capellà de Solsona. Es van realitzar obres de remodelació l'any 1997, repicant tot l'estuc de guix que cobria les parets i treient una estructura de fusta que formava un cor sobre la porta d'entrada. Durant aquestes obres de remodelació es va trobar darrera l'altar una pedra tallada que protegia una lipsanoteca que contenia relíquies i dos pergamins: un referents a les relíquies i l'altre l'acta de consagració de Sant Martí de Pegueroles. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 54208 | Ex-vots de Santa Maria de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-de-santa-maria-de-la-torreta | <p>CARRERAS, J. (1999). 'Els exvots pintats de La Torreta'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 32-35.</p> | XIX | <p>A la nau interior de l'església de La Torreta hi ha unes pintures votives realitzades sobre fusta i tela, que es troben actualment penjades a les dues parets laterals. Són exvots de petites dimensions (excepte un, que està fitxat amb el número 113 d'aquest inventari), al voltant de 25 x 35 cm, realitzats a l'oli sobre fusta. La temàtica és variada, tot i que són freqüents els que fan referència a malalts. També hi ha dedicats a temes de 'milícia i guerra', així com a 'abusos i agressions'. En tots ells hi ha la imatge de la Mare de Déu de La Torreta envoltada de núvols a un dels extrems superiors. En alguns casos al costat de la imatge es representa una torre. En les imatges de malalts la iconografia és molt similar: el malalt es troba al llit i envoltat dels parents, en alguns casos una persona resa a la Verge. L'altre tema més representat, la guerra, s'escenifica amb presència de soldats uniformats i/o bandolers armats. Un ex-vot presenta un tema en que es mostra a una persona que perd al seu ruc, i un altre és un tema mariner, ja que surt un vaixell al mar i que respresenta un important document històric ja que és una de les primeres representacions d'un vaixell amb propulsió a motor (el primer viatge amb un vaixell d'aquest tipus es va realitzar l'any 1817). La majoria d'aquest exvots porta la paraula EX-VOT, i en alguns el nom de la persona que fa la petició.</p> | 08132-104 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Els exvots pintats són ofrenes d'agraïment i a la vegada memòria dels fets pels que s'ha implorat ajuda a la Mare de Déu, generalment. Són composicions pictòriques que representen una escena en la que sempre apareix la Verge a la que es demana que intercedeixi a favor de la petició que fa l'interessat; l'exvot es realitza en senyal d'agraïment per la gràcia concedida. És un tipus d'art popular que va ser molt freqüent a partir del segle XV, i del que trobem diferents exemples al Berguedà.</p> | 41.9979252,1.6940940 | 391843 | 4650371 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54208-foto-08132-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54208-foto-08132-104-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per entrar a l'església cal demanar que obrin a la casa Can Basora. Actualment l'Àmbit de Recerques del Berguedà està realitzant un inventari de tots els exvots del Berguedà. S'han fotografiat tots els exvots, tot i que es fitxen com un conjunt, excepte el més gran. La pintura és de factura senzilla en general, plana i de colors vius. Hi ha un total de 42 exvots petits. | 99|119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.