Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54481 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-8 | <p>FAIG VILA, N. 2000. Inventari de l'Arxiu Municipal. Abril- agost de 2000. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Figaró-Montmany. 2003. Arxiu Municipal de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu municipal aplega, conserva i difon els fons documentals generats per la mateixa Administració municipal, i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar mitjançant cessió o donació. D'aquesta manera l'arxiu conserva la memòria col·lectiva dels ciutadans i reflecteix els canvis i les transformacions viscudes a llarg de la seva història. S'han identificat dos tipus de fons: el municipal i el del jutjat. Fons del jutjat: documentació des de mitjan segle XX fins a l'actualitat, amb un total de 23 unitats d'instal·lació. Sèrie de reproduccions de fotografies en B/N antigues. Document del jutjat de Pau amb data de 1859 de Sant Vicenç de Llavaneres. Fons municipal: pergamí d'una sentència arbitral de 22 abril de 1542. (regest de Rafael Ginebra. Arxiu Episcopal de Vic). Total de 50,78 metres linials amb 435 unitats d'instal·lació. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.Classificació Administració general 1797-1998.Títols del municipi; creació i extinció del municipi, privilegis, franquícies i observances. 1889-1942. 2. Òrgans de govern. Ple de l'ajuntament, actes, ordenances fiscals i municipals, incidències de càrrecs, constitució de l'ajuntament 1852-1995. Comissions de govern, òrgans supramunicipals i consells comarcals 1924-1990. 3. Alcaldia: resolucions d'alcaldia 1852-1998, decrets 1852-1993, convenis 1913-1925, expedients d'alcaldia 1856-1998, avisos i edictes des de 1852 a 1975, protocol 1969 a 1981. 4.Secretaria: estadístiques generals 1851, expedients de secretaria 1857, memòries municipals 1925, certificacions 1859, contractació 1907 i arxiu municipal 1867-1998. 5. Personal (plantilles, contractació, expedients, vacances i llicències 1954-1973 6. Correspondència (registre entrada 1797 a 1998, registre de sortides 1865 a 1997, correspondència entrada des de 1835, correspondència sortida des de 1925. HISENDA 1769 a 1999l 1.Patrimoni (descripcions generals, inventari de béns 1867 a 1989; adquisicions, vendes permutes i alienacions 1922 a 1988; cessions i arrendaments de drets i béns 1867 a 1989. 2.Intervenció 1816 a 1999. 3.Tresoreria 1769 a 1997 4.Fiscalitat 1818 a 1998. 5.Juntes i comissions 1856 a 1949 6.Pòsit 1950-1960 7.Fàbrica de moneda 1939. PROVEÏMENTS 1861 a 1998 Proveiments de productes per consum de la població 1861 Aigües, fonts i safareig 1912-1998 Escorxador 1919 a 1956 Control de proveïments 1938 a 1954 Juntes i comissions municipals 1939 a 1945 BENEFICÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL 1903 A 1997 Atenció a refugiats i orfes de guerra 1937 a 1954 Subsidi al combatent 1940 a 1945 Juntes i comissions, patronats 1903 a 1963 Cooperació i solidaritat 1997 SANITAT 1861-1999 Cementiri i serveis fúnebres 1930-1960 Inspecció sanitària 1927-1999 Personal facultatiu, cos mèdic municipal 1861-1994 Inspecció veterinària 1948 a 1985 Juntes i comissions municipals 1912 a 1932 OBRES I URBANISME 1855-2000 1. Planejament i gestió urbanística 1855-1996 Pla general d'ordenació urbana 1959 Normes subsidiàries 1978-1980 Plans especials 1976-1977 (Parc Natural del Montseny 1976) Alineacions 1924-1955, Plans parcials 1559—1987, ordenació finca can Prat 1985 Estudi de detall 1977-1996 Serveis tècnics 1855-1989 (informes i estudis 1943 a 1989), registres de carrers 1978-1979, inventari de camins 1855) projectes de reparcel·lació 1965. 2. Obres d'infrastructura 1904-1997. Mur i plaça al costat Congost 1915-1976 Pont Beamonte sobre el riu Congost 1904, pas superior línia ferrocarril 1924, Carreteres 1918-1985, camins 1930-1984 3. Immobles municipals, construcció i manteniment 1912-2000.(casa de la Vila 1965-2000), Escoles 1914 a 1987; altres immobles 1912 a 1996. 4. Obres particulars 1895 a 1998 5. activitats classificades i obertura d'establiments 1926 a 1998 6. Juntes i comissions municipals 1955 a 1980. SEGURETAT PÚBLICA 1844-1989 SERVEIS MILITARS 1850-2000 POBLACIÓ: Padró municipal d'habitants 1854-1998; junta local del cens 1930-1931.</p> | 08134-205 | Nucli del Figaró | <p>La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Figaró-Montmany ocupa 435 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 51 metres lineals. L'arxiu va ser ordenat, condicionat i inventariat el 2000 gràcies a un conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona; que aquesta desenvolupa des de 1992. Aquest arxiu conserva el fons documental generat per l'ajuntament des del segle XVIII fins a l'actualitat i es troba ubicat en les dependències municipals de l'ajuntament. L'edifici original de l'ajuntament és del primer terç del segle XX, al primer pis hi havia l'antiga escola i arxiu municipal. A la planta baixa les oficines municipals i la vivenda de la mestra. Excepte en el període de reforma de l'edifici de l'ajuntament, l'arxiu va romandre en el mateix espai. L'edifici amenaçava a ruïna i el desembre de 1998 les oficines es van traslladar a l'antic casino del poble. Es va procedir a la reforma de la Casa de la Vila i l'octubre de 1999 es va tornar a l'ajuntament. El dipòsit de l'arxiu es troba al primer pis de l'ajuntament junt al fons del Jutjat de Pau. A la planta baixa on hi ha les oficines també hi ha una habitació petita que s'utilitza com arxiu d'oficines i on s'hi troba la documentació més recent (els darrers anys, correspondència, llicències obres, cens electoral, comptabilitat i impostos i taxes, butlletins oficials DOCG i BOP i publicacions).</p> | 41.7213200,2.2729800 | 439528 | 4619091 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54481-foto-08134-205-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) ELECCIONS 1821-2000 ENSENYAMENT 1862-1976 CULTURA 1918 A 1999 (Festa Major i populars 1944-1999) SEVEIS AGRPECUARIS I MEDI AMBIENT 1858-1999 Censos agraris i ramaders1858-1976 Foment forestal 1927 a 1945 Aprofitament aigües 1912-1971 Juntes i comissions municipals 1902-1995 Medi ambient 1969 a 1978 Representativitat agropecuària 1994. COL·LECCIONS FACTÍBLES. PERGAMINS, un sol exemplar de 1542. Precisament la documentació més antiga guardada a l'arxiu municipal, fora d'un pergamí de finals del segle XVI i d'uns quants documents de finals del segle XVIII és posterior a l'any 1814. I que també es guarda un fons fotogràfic que conforma l'Arxiu Fotogràfic de Figaró-Montmany. Cal assenyalar que aquest fons conté documentació gràfica, sobretot fotogràfica, del municipi des del 1908 fins a l'actualitat i que aquesta composa l'Arxiu Fotogràfic de Figaró-Montmany. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54482 | Arxiu Parroquial de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-rafael-i-santa-anna-del-figaro | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XIII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró es conserva a les dependències de la mateixa parròquia, depenent del bisbat de Vic. La documentació amb una cronologia que va del 1850 al segle XX, correspon a l'època moderna i contemporània. La classificació de l'Arxiu es troba ordenada per: Llibres sacramentals. De baptisme, confirmacions, matrimonis i defuncions entre 1875 i 2005. Un apartat de vària sacramental, documents episcopals i inventaris parroquials. Un apartat de caire genèric amb esmenes a visites pastorals, documents episcopals i inventaris parroquials. I un apartat centrat en l'administració (comptes i factures, aniversaris i celebracions i llibre d'obra).</p> | 08134-206 | Nucli del Figaró | <p>L'antiga capella de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841 amb l'objectiu de convertir-se en centre parroquial. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró. En el decurs de la Guerra Civil Espanyola es va perdre part de la documentació conservada de l'antiga capella i part de la de l'església parroquial, moment en què va ser utilitzada com a centre de refugiats. Segons l'actual rector, part de la documentació s'hauria recollit a l'Arxiu Episcopal de Vic.</p> | 41.7216600,2.2737600 | 439593 | 4619128 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54482-foto-08134-206-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54483 | Col·lecció litúrgica de l'església de Sant Rafael i Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-liturgica-de-lesglesia-de-sant-rafael-i-santa-anna | XVI-XX | <p>Peces d'art religiós procedents de les parròquies de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró, Sant Pere de Vallcàrquera, Sant Pau de Montmany, Sant Cristòfol de Monteugues i algunes de procedència incerta. Aquests objectes es troben dins l'església de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró, en una vitrina tancada al peu del transsepte. Les peces són d'argent o de metall argentat. Aquesta col·lecció es pot datar d'època moderna, entre el segle XV i mitjans del segle XIX. A les vitrines, hi ha peces d'art religiós, amb la presència de rellevants peces d'orfebreria procedents de les esmentades parròquies: canadelles (s. XIX), reliquiari de la Vera Creu (s. XVI), creu processional (s. XV), diversos calzes (ss. XVII-XIX); custòdia (s. XIX), reliquiari de Sant Pere (s. XIX), custòdia (s. XV), copó (s. XVII), crismeres (s. XVII).</p> | 08134-207 | Nucli del Figaró | <p>Fa uns anys el bisbat de Vic endegà un projecte de conservació i dinamització del patrimoni artístic parroquial del Bisbat de Vic. Aquesta iniciativa rep el nom d'ACCURO ('tenir cura', en llatí). L'objectiu principal és la conservació del patrimoni de les parròquies i esglésies que estan en el seu territori, vetllant especialment pel que presenta major risc de destrucció. La tasca s'inicia amb l'elaboració de l'inventari complert dels béns artístics de cada parròquia, a partir del qual es determinen les intervencions a seguir en cada cas: conservació, estudi dels conjunts rellevants, protecció de les obres, exposició de les mateixes i publicació dels estudis històrics realitzats, segons informació de FONT, Daniel 2001. 'ACCURO, conservar i oferir'.</p> | 41.7216600,2.2737600 | 439593 | 4619128 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54483-foto-08134-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54483-foto-08134-207-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54511 | Arxiu Parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. http://www.abev.net/arxiu.html</p> | XVII-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 32 unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1604 al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que es un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1675-1872. 4 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1771-1867. 1; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera entre el 1675 i el 1764. 1 unitat documental; paper; volum. Defuncions dels parroquians entre el 1750 i 1885. 3 unitat documental; paper; volum. Aniversaris i celebracions que van tenir lloc entre el 1701 i el 1882. s. XVIII-1882. 3 unitats documentals; paper; volum. Les diverses Consuetes del segle XVIII: 1723-1785 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documetnació referent a Comptes i factures entre 1808-1843, i conservades en una 1 unitat documental; paper; volum. Llevadors de rendes apuntats entre 1742 i 1853. 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. La documentació de diverses confraries: Confraria de Sant Llop 1827-1900 (1 unitat documental; paper; volum). Confraria del Roser. 1680-1907. (4 unitats documentals; paper; volum). Confraria de Nostra Senyora de Gràcia 1772-1920. (1 unitat documental; paper; volum). Confraria de les ànimes 1741-1850. (1 unitat documental; paper; volum). Documents associats als Manuals notarials i datats d'entre el 1684 i el 1737 en 3 unitats documentals; paper; volum. Els diversos capítols matrimonials de 1604-1737, organitzats en 5 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1686-1819. 4 unitats documentals; paper; volum i lligall. Vària notarial amb una cronologia que comprèn del 1701 al 2000. s. XVIII-XIX. 1 unitat documental; paper; lligall.</p> | 08134-235 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>Sant Pere de Vallcàrquera es troba en una vall tancada (vall carcera segons els antics documents), que s'obre entre els contraforts del turó de Tagamanent i el de Monteugues, solcada per la riera de Vallcàrquera que neix a Tagamanent i conflueix amb el Congost. L'església és una edifici romànic tardà amb volta apuntada, ampliada amb un presbiteri, a manera de gran absis tardà, per allargar la nau i amb una espècie de segona nau formada per capelles afegides unides per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquestes modificacions i el campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. El 1961 es comença una restauració que no va continuar. Guarda antics retaules amb pintures del segle XVII i alguns elements d'escultura notables. El 1870 la parroquialitat es traslladà al Figaró.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54511-foto-08134-235-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54512 | Arxiu Parroquial de Sant Pau de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pau-de-montmany | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. http://www.abev.net/arxiu.html</p> | XIII-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pau de Montmany es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 33 unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XIII al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna (1554-1949). Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Fons generat per l'activitat de la parròquia a nivell de la cura d'ànimes, a nivell de l'administració dels béns o a nivell de l'activitat notarial. Organitzat en base a les funcions que s'hi desenvolupen: llibres sacramentals, administració de la parròquia, i llibres notarials L'arxiu es classifica en: Baptismes entre 1561-1858. 3 unitats documentals; paper; volum i fulls solts; foli. Recull els baptismes celebrats a la parròquia per ordre cronològic i en català / llatí / castellà. [Baptismes]1561-1769200 f.A-B-C/1/1 (antic A/1: És una part) [Baptismes]1770-1850[100] f.A/1 (antic A/1: És una part; A/2: És una part; A/3: És una part) UD2.79. [Baptismes]1835-185881 f.A/2 (antic A/3: És una part) Confirmacions: 1717-1737. 1 SA; paper; volum; foli Recull de les persones confirmades a la parròquia en Català i llatí. Matrimonis: 1659-1878; 2 UD; paper; volum i lligall; foli. Recull els casaments celebrats a la parròquia per odre cronològic i en català / castellà / llatí. Defuncions entre 1683-1884. 3 UD; paper; volum; foli. Recull els enterraments, oficis i drets funeraris de la parròquia. A partir de 1771 les partides de defunció i els oficis o drets funeraris s'anotaran en llocs diferents, d'acord amb la norma. Aquests es troben ordenats cronològicament i escrits en català / castellà / llatí. Aniversaris i celebracions 1601-1899. Recull de les celebracions fundades a la parròquia i el seu seguiment al llarg del temps en català i castellà. 2 UD; paper; volum i lligall; foli i quart. Administració de l'obra entre 1601-1883. 1 UD; paper; lligall; foli i quart. Hi trobarem aquella documentació produïda pels obrers i que es relaciona amb els comptes de l'obra per odre cronològic. Visites pastorals i documents episcopals 1640-1915. 1 unitat documental; paper; lligall; foli per odre cronològic. Inventaris parroquials del 1893. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Llista que descriu els objectes que trobarem a l'esglesia . Comptes i factures de 1744 a 1940. Una unitat documental; paper; lligall; foli i quart Ingressos i despeses de la parròquia per odre cronològic. Llevadors de rendes 1716-1807. 1 unitat documental; paper; lligall; quart i foli. Ingressos de la parròquia provinents de censos i censals per ordre cronològic i en català. Correspondència de 1672 a 1927. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. Cartes dirigides o emeses pel rector per odre cronològic. Cens parroquial de 1867. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Llista de cases de la parròquia amb els seus habitants per odre cronològic i en castellà. Confraries i Associacions. Confraria del Roser 1576-1764. 2 unitats documentals; paper; volum i lligall; foli. Recull la fundació i qui en són confrares en català i castellà. Confraries i Associacions. Confraria del bací de les animes entre 1682-1771. 1 unitat documental; paper; volum; foli. S'hi recull l'administració de la confraria en català i llatí per ordre cronològic. Vària d'Administració. 1701-1899. 2 unitats documentals; paper; lligall; foli i quart. Documentació relacionada amb reformes de l'edifici de la rectoria, amb censos i censals i d'altres notes soltes per odre cronològic i en català, castellà i llatí. Capítols Matrimonials entre 1559-1765. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. Recull dels pactes de la parròquia de Montmany i de les sufragàneas Vallcàrquera i Tagamanent per ordre cronològic en català i llatí.</p> | 08134-236 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>Sant Pau de Montmany es troba en un dels graons estructurals situats a l'angle entre Puiggraciós i la Cinglera de Bertí, abocada a la vall i sobre el mas Ullar. Va abandonar-se el 1910 i el rector i el cultes es traslladaren al Santuari de Puiggraciós. És un edifici gòtic tardà 1600 i 1606, sense voltes i portals tapiats tot i que ja apareix documentat al segle X. La rectoria encara és habitada temporalment. Sobre l'església hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, residència des del 1973 d'una comunitat de benedictins filial a Sant Pere de les Puelles. El santuari fou erigit entre 1701 i 1711 en el lloc, on segons la tradició s'havia trobat la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV i que es venerava a Sant Pau. Des del segle XV es celebrava una processó des de l'església parroquial, fins que es va optar per la construcció del santuari, ampliat més tard amb un cambril i una casa pels ermitans, que fou també rectoria entre 1920 i 1936 i ara convent i lloc de recés. Al santuari encara es venera la imatge gòtica primitiva que representa la Mare de Déu alletant el seu fill. Als peus de la torre del telègraf hi ha un petit edifici abans capella, que recordava el lloc on la tradició diu que es trobà la imatge de Maria. És lloc de molta devoció ara vinculat a la parròquia de l'Ametlla. Un altre element del que es conserva abundant informació és sobre la Confraria del Roser. Aquesta confraria va ser creada al 1576 per Francesc Pons de l'ordre de predicadors de Santa Caterina de Barcelona. Les despeses de la creació van ser suportades per Joan Benet Oliveras essent rector Joan Serradora. A la primera pàgina hi ha l'acta de fundació seguida d'un llistat on hi figuren nom, cognom i data d'inscripció dels homes i dones confrares. El llistat presenta dues formes; per ordre d'inscripció fins al 1581 i alfabèticament des de 1581 fins al 1685.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54512-foto-08134-236-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) Testaments 1554-1697. 3 unitats documentals; paper; lligall; foli i quart. Hi trobarem el text de les últimes voluntats sol o acompanyat d'altres documents com l'anul·lació d'actes anteriors, el codicil o últimes voluntats, un llistat on es descriuen el què deu i el què li deuen al testador, una certificació de la data de publicació del testament, l'inventari de béns del difunt. En alguns casos trobarem el testament original i una còpia en català i llatí. Actes Notarials 1555-1850. 3 unitats documentals; Hi ha fulls timbrats. S'hi recullen, sobretot, vendes i originals creacions de censals a favor del rector de la parròquia de Montmany a compte de la celebració de misses a favor de difunts (s'hi acostuma a acompanyar l'acta d'institució de la celebració). A part d'aquestes també hi trobarem establiments, arrendaments, vendes, violaris i, de menor tamany, lluïcions o liquidacions de censals i rebuts de pagament o àpoques. També hi trobarem actes fetes per notaris púlbics d'indrets pròxims que afecten d'alguna manera a la parròquia o actes signades pel rector com a notari públic de Montmany o de les sufragànies Vallcàrquera o Tagamanent. En alguns casos i, posteriorment a la seva redacció, s'han reunit actes, per famílies o per temes, formant paquets que s'han lligat de tal manera que, en alguns casos, les dates extremes es troben a més d'un segle de distància o, en d'altres casos, s'han lligat actes que correspondria adjuntar a d'altres sèries. S'hi han inclòs còpies. Processos 1600-1949. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Per ordre cronològic i en català i castellà. Vària Notarial 1568-1839. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. S'hi recullen troços d'actes notarials, documents en els què es publiquen les condicions d'arrendament o tabes i d'altres notes soltes en català i llatí. Pergamins medievals i moderns de 1217 a 1621. 1 unitat documental formada per 15 pergamins. Actes notarials per ordre cronològic i en català, castellà i francès. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54279 | Llegenda de la campana de Sant Cristòfol de Monteugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-campana-de-sant-cristofol-de-monteugues | <p>AADD. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya romànica. p. 157-158. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | Poc coneguda | <p>La llegenda es basa en una inscripció d'una de les campanes de Sant Cristòfol de Monteuges datada suposadament del segle XV i feta pel fonedor 'Carles Many' al lloc veí del Pla de la Batalla. Aquesta inscripció venia a rememorar la fundació de Sant Cristòfol per part de l'emperador Carlemany en acció de gràcies per una batalla que hauria guanyada contra els àrabs en el lloc anomenat el Pla de la Batalla situat en una carena propera. Aquesta campana s'hauria perdut i per tant a Sant Cristòfol, per tradició, es recorda el campanar sense campanes</p> | 08134-3 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>L'església de Sant Cristòfol de Monteugues és una petita capella d'una sola nau coberta amb volta de canó seguit, amb dos arcs torals probablement posteriors, i capçada per un absis semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera a llevant. La porta oberta a la façana sud, és d'arc de mig punt adovellat. A la façana oest hi ha un campanar de cadireta que, com la nau, correspon a una època posterior. Inicialment fou filial de la Garriga i, per això, cedida el 1139 al monestir de Santa Maria de l'Estany, que en tingué el patronat fins al s. XV o al s. XVI. Malgrat tot, segons una venda de terres del 1021 al lloc dit Camp de Mascaró, tenia categoria parroquial i era esmentada com a Sant Cristòfol de 'Monte Eguas'. Va ser restaurada l'any 1943 i s'hi celebra un aplec, bastant concorregut, per la festa patronal.</p> | 41.7147900,2.3120300 | 442770 | 4618339 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 54349 | Llegenda del Salt de la Núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-de-la-nuvia | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. MASPONS, M.P. 1881. Llegendes Catalanes. Barcelona. p. 97 i ss.</p> | VII-XX | Poc coneguda | <p>Segons Maria de Bell-lloch o Maria del Pilar Maspons i Labrós hi ha una llegenda ambientada a Puiggraciós. Diu que una vegada en un mas d'allà prop d'una ermita on es venerava una verge anomenada de Puiggraciós hi vivia un marit i muller molt acomodats que eren ben devots d'aquella verge i que s'hagueren pogut dir del tot feliços si Déu els hagués acordat tindre fills. Un dia estant la muller una nit tota sola planyent-se va acollir una pobra captaire, a la que va oferir sopar, cambra i llit. Al arribar el marit, sospitant quelcom anormal, trobà que de la cambra de la captaire sortien resplendors i cantúries. L'esposa i els veïns comparegueren meravellats i esporuguits tement que seria art de bruixeria. Quan l'endemà la mestressa, es decidí entrar a la cambra la trobà buida, però va sentir unes paraules que li deien que, en pagament de l'hospitalitat concedida a la pobra hauria de mercè un fill. Ella no va tenir gens de dubte de que devia aquell favor a la verge de Puiggraciós i així va ser com plorant de goig se'n anà un matí dret a l'ermita descalça i amb un ciri, i arribada, s'agenollà davant la imatge de la Mare de Déu i li digué: Verge sobirana de Puiggraciós, que quan jo plorava dins de la masia, em vares prometre un tresor preciós, que serà la glòria de l'ànima mia, vos dono gràcies i vos lo encomano, vullau amparar-lo sempre nit i dia, que li feu de mare si jo em moro demano, que si a gran arriba per vós sola sia. Nasqué una noia que fou bellíssima que els seus pares consentien molt. La noia només obria els llavis per cantar una pregària-cançó per la seva mare. Una nit la mestressa del mas es va sentir molt malalta i va morir. A la noia, la Maria, aviat li van sortir pretendents que ella omitia. Però un dia arribà prop del mas una comitiva de joves que, tot caçant es dirifien a Sant Miquel del Fai, on hi havia el fill de comte entre ells. En aquest punt les versions de la llegenda varien. Per unes la noi s'enamorà del fill del compte; per altres van ser el seu pare i altres parents que l'obligaren a casar-se ja que ella es sentia votada a la Mare de Dñeu. Les esposalles s'havien de celebrar a la Capella de Puiggraciós. La comitiva puja del vell mas dels Olivers i segons la versió, puja per diferents camins la del nuvi i la de la núvia. En aquell moment s'esdevingué que en un dels revolts les comitives es trovaren; en aquell instant el cavall que portava la núvia va llançar-se costa avall; es veu que el cavall arribà damunt un torrent prop l'església de Bigues d'on va saltar. De la núvia i el cavall no se'n va veure mai més rastre enlloc, sols allà on havia caigut el cavall damunt d'una roca, can veure marcades les potes i el lloc es coneix com el Salt de la Núvia.</p> | 08134-73 | Puiggraciós | <p>Francesc Maspons i Labrós afirma que una llegenda semblant es troba a Baden-Baden titulada el salt del comte. Ell la publica a la seva obra Tradicions del Vallès del 1951 i també va fer un breu resum de la llegenda a l'acta de l'excursió col·lectiva a Puiggraciós. D'igual tradició es troba a la província de Tarragona, al castell de Ciurana el lloc conegut com el Salt de la Reina Mora; i el mateix a Mallorca. Mossèn Ernest Ros prenent la poesia de Maria de Bell-lloch va explicar la llegenda del Sant de la Núvia en el programa de festa major de la Garriga al 1931. Diu que la llegenda es troba en forma anàloga a la província de Lleida on el protagonista és un cabdill àrab i argumentant que aquestes llegendes tenen un origen oriental on el cavall té un paper important que recorda els cavalls alats dels contes àrabs. També Valeri Serra i Boldú publica la narració de La Verge de Puiggraciós i lo salt de la núvia al llibre Culte Popular a la mare de Déu, publicat a Lleida el 1903. Crològicament és difícil determinar l'orígen d'aquesta llegenda, per alguns autors aquesta presenta clares influències àrabs (VII dC) mentre que per altres podria ser molt més moderna, fins i tot associada al romanticisme i les corrents de finals del segle XIX i inicis del XX.</p> | 41.7152000,2.3130500 | 442855 | 4618384 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54349-foto-08134-73-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54353 | Botifarra de Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botifarra-de-figaro | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Producte elaborat a partir de diverses parts del porc. Normalment el llom fresc, carn magra i fragments isolats del porc, altres ingredients com la sal fina, pebre molt i budell per embotir. També es pot fer servir qualsevol part del porc, però que sigui manejable. Es prepara triturant aquests ingredients i salpebrant al gust; es barreja i pica amb la trituradora o picadora de carn. La pasta s'amassa diverses vegades, es passa per una picadora més fina i s'emboteix, sense apretar, en tripes prèviament netejades amb vinagre i llimona. Les peces es lliguen cada 25-30 cm, unint els extrems entre ells fent una llaçada o nus. Després es col·loquen, si pot ser penjades, en una olla amb abundant aigua freda i es deixen coure a foc baix fins que bullin uns 30-45 minuts i es vegin ben cuites. Immediatament es treuen i es passen per aigua ben freda. Això fa que el greix líquid es torni sòlid per la part externa donant-li l'aspecte típic e impedint que s'assequin. Un cop fredes es pengen i es guarden a una càmbra frigorífica uns 10-15 dies, envoltades amb draps humits perquè no s'assequin molt (tot i que això és opcional). La barreja es pot triturar més o menys, al gust del consumidor i es pot especiar amb pebre blanc o negre mòlt, orenga, nou moscada, i fins i tot pebrot dolç o picant que li dóna un to vermellós. També es pot barrejar amb formatge, bolets, ceba i pinyons, all i julivert, i altres condiments que li donen una gran varietat gustativa.</p> | 08134-77 | Nucli del Figaró | <p>La botifarra forma part dels embotits autòctons de Catalunya i la seva zona d'influència, amb variants a les Balears, País Valencià, Múrcia, etc. L'ingredient bàsic és la carn picada de porc condimentada amb diverses espècies. Les botifarres clàssiques són la blanca o crua, la negra i la d'ou. A cada comarca es produeixen diversos tipus de botifarres (de fetge, de llengua, trufada, del perol, de ceba, pinyons, etc.). Són moltes les receptes del litoral mediterrani que porten com ingredient la botifarra. Etimològicament, aquest mot, es creu que procedeix de la unió de 'botir' i de 'farró', datat al segle XIV. Al Figaró-Montmany aquest producte s'elabora de forma artesanal i té una gran demanda tant per part dels mateixos habitants, com per part dels municipis veïns i del nombrós grup de visitants i excursionistes que passen pel municipi els caps de setmana.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54353-foto-08134-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54455 | Festa del Fanalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-fanalet | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>La Festa Major s'inicia amb la tradició dels Fanalets, que l'any 2004 celebrava el 120è aniversari, i que va destacar per la iniciativa del 'fanalet tradicional' subministrat des de l'Ajuntament. És costum que el dia abans de la Festa Major, és a dir de l'1 de setembre es vagi fins a l'Estació del Ferrocarril amb l'objectiu d'anar a rebre els viatges amb un fanal o punt de llum i anar tots plegats fins la Plaça Major, moment on es fa el pregó i es comencen els diversos actes de la festa. A l'estació, el punt exacte de trobada és a la petita caseta o baixador al peu del túnel de la Foradada, lloc on antigament baixaven els usuaris del ferrocarril quan arribaven al municipi.</p> | 08134-179 | Nucli del Figaró | <p>Destaquem d'aquesta festa la tradició dels fanalets que recorda els anys en què abans de la construcció de la nova estació en la ubicació actual, el tren parava davant del baixador que hi havia a la sortida del túnel anomenat la Foradada. Per la Festa Major, molts invitats arribaven al poble, entre els quals cal destacar els músics que venien per fer el Gran Ball de Festa Major; per aquest motiu la gent del poble els anava a esperar amb els fanalets perquè l'estació estava lluny del centre del poble. Els músics aprofitaven per tocar mentre es dirigien al nucli urbà. Amb els anys, el costum esdevingué tradició i, avui, s'ha incorporat com acte inicial de la Festa Major. Una de les altres tradicions del dia 1 de setembre, festivitat de Sant Llop, és l'entrega d'un panet beneït per protegir-nos de 'mal de coll i esquinència'</p> | 41.7195900,2.2716100 | 439412 | 4618900 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 54456 | Festa del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pi-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Durant la festa, els homes de la població van al matí a tallar un pi que transporten fins a la població; al arribar es produeix un repic de campanes i tota la població surt a rebre'l. Posteriorment es planta amb la col·laboració de la gent. Cap al tard, tots plegats cremen el pi.</p> | 08134-180 | Nucli del Figaró | <p>La Festa del Pi és celebra el primer diumenge després de Pasqua i té el seu origen en antiquíssims rituals pagans de fertilitat i de culte a la naturalesa. Aquesta festa presenta nombrosos paral·lels amb la Festa del Pi de Centelles, celebrada el 30 de gener, en aquest cas. es talla un pi prèviament escollit i es porta acompanyat pels galejadors fins a l'església, on es penja a dins del temple.</p> | 41.7216600,2.2737600 | 439593 | 4619128 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54456-foto-08134-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54456-foto-08134-180-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54457 | Festa dels Sants Patrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-sants-patrons | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLVIER, J. 2004. La guerra del francès i el vot de poble de la parròquia de Vallcàrquera. Monografies del Montseny. 19. Amics del Montseny. p. 49-62.</p> | XIX | <p>La festa dels Sants Patrons té el seu origen en el vot de poble que van fer els parroquians de Vallcàrquera l'any 1812, en plena Guerra del Francès. Els parroquians van prometre solemnement que si Santa Maria, Santa Anna i Sant Rafael els salvaven de la fam que s'havia produït per la falta de fruits després de més de deu anys de pedregades els servarien devoció per sempre mes a honra i glòria de tan especials patrons oint missa i abstenint-se de treballar el dia de la festivitat de cada any. Per aquest motiu, cada dilluns de Pasqüetes, es pugen en processó els Sants des de l'Església de Sant Rafel de Figaró fins a la l'església de Sant Pere de Vallcàrquera, on s'hi celebra un ofici; a la tarda es baixen en processó amb l'acompanyament dels trabucaires. Durant tota la diada es van cantant els Goigs de Santa Anna i Sant Rafel.</p> | 08134-181 | Vall de Vallcàrquera | <p>Per fer front a les dificultats plantejades per la Guerra del Francès al Congost, caracteritzades per les incursions, la presència d'un gran nombre de refugiats, la pobresa de les reserves i el perill de malalties els vilatans del Figaró van decidir fer un vot de poble. Aquest vot, que també van fer moltes poblacions catalanes al llarg de l'època moderna, consistia en la promesa solemne a un sant de que si deslliurava a la comunitat d'alguna malvestat, aquesta li conservaria sempre més devoció. Els actes promesos variaven d'una processó, una missa o altres accions. El document del vot del poble del Figaró fet a Sant Pere de Vallcàrquera és del 17 de maig de1812, i aquest informa sobre les circumstàncies d'aquells anys (d'elevada mortalitat, una crisi moral, etc.). En el text es narra que tota la parròquia es va congregar al cementiri (que era el lloc acostumat per tenir juntes de parròquia) pensant que tan sols la misericòrdia de Deu i la protecció dels sants poden trobar remei a les malvestats. Es van elegir per especials patrons i protectors la sacra família de l'església del Figaró amb Sant Rafael i Santa Anna i es van comprometre a fer sempre més una festivitat costejada per tota la parròquia i mantenir aquesta en condicions; l'elecció del dia es farà tots els anys a disposició del retor de Sant Pere, d'Anton Marfà pagès, i de Joseph Valls treballadors. Aquesta festivitat es farà tots els anys el dilluns després de Pasqua de Ressurrecció, baixant el capellà i el vicari amb processó a buscar els sants patrons i conduir-los am processó a l'església parroquuial on es cantarà un ofici solemne i es posaran ciris. A la tarda del mateix dia es retoraran a l'església de Sant Rafael, cantant-se al matí en processó la lletania dels Sants i a la processó de la tarda l'Ave Maria Stella, i a mig camí, el Te Deu. Es conclourà amb el Rosari i els Goigs de Santa Anna i amb l'absolta general per als difunts. La festivitat dels Sants Patrons del Figaró segueix ben viva actualment i va ser un pas més en l'evolució del veïnat del Figaró en futur centre del municipi, aconseguint la parroquialitat a la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.7257400,2.2889800 | 440863 | 4619570 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 54458 | Festa Major del Santuari de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-santuari-de-puiggracios | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | <p>Aquesta Festa Major és força celebrada pels habitants dels municipis de l'Ametlla i la Garriga. No es tracta d'una festa habitual ja que l'entorn només està presidit pel Santuari de Puiggraciós i els actes, tot i que repartits en més d'un dia, no solen ser freqüentats pels mateixos parroquians. En les diverses celebracions, els actes religiosos són els que hi tenen major cabuda.</p> | 08134-182 | Puiggraciós | <p>La Festa Major de Puiggraciós ja es feia l'any 1733, en recordatori de la victòria contra els turcs davant de Viena de l'any 1686 i, possiblement, de la consagració del propi santuari el 3 de setembre de 1711. Santuari erigit entre el 1701 i el 1711 i restaurat el 1957, on s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, talla gòtica catalana dels segles XIV-XV inicialment ubicada a Montmany. Al costat hi ha una torre de senyals de pedra, datada de mitjans del segle XIX, i als seus peus una antiga capella on, segons la tradició, va trobar-se la imatge. Actualment, hi ha una comunitat de germanes benedicitines i és un dels dos punts centrals de la novel·la dels Sots Ferèstecs de Raimon Casellas.</p> | 41.7061900,2.2475000 | 437394 | 4617429 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54458-foto-08134-182-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54459 | Aplec a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-puiggracios | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>L'Aplec a Puiggraciós es celebra per la Festa de l'Anunciació, el dia 25 de març. En qualsevol cas, avui l'aplec de Puiggraciós ha perdut bona part de religiositat i ha esdevingut un punt de trobada de la gent vinguda dels diferents pobles de la rodalia, i és un dels aplecs més concorreguts. La celebració comença amb una missa dedicada al sant i seguidament amb audició de sardanes, jocs per la mainada i concert. Les activitats habituals són els diversos actes religiosos o misses, ballada de sardanes, sorteig de diverses paneres i altres músiques i danses.</p> | 08134-183 | Puiggraciós | <p>L'aplec del Puiggraciós ja es feia abans de la construcció del santuari l'any 1711 en remembrança de la troballa de la Mare de Déu. L'aplec fou fundat per les set masies de la vall de l'antiga parròquia Montmany (Ca n'Oliveres, el Prat, la Rovira, l'Ullà, Can Miquel, Can Badia i Can Boget), les quals s'haurien compromès a fer i repartir un pa a cadascun dels assistents a la diada.</p> | 41.7061900,2.2475000 | 437394 | 4617429 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54459-foto-08134-183-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54506 | Panetons de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panetons-de-puiggracios | <p>MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. www.telefonica.net/web2/benedictinespuiggracios</p> | XX | <p>Per tal d'elaborar els panetons es fan servir 600 grams de farina, 3 ous, 200 grams de mantega, una tassa de llet, 150 grams de panses (opcional); 100 grams de sucre, 100 grams d'arlequí; 100 grams d'ametlles o pistatxos (també opcional); 1 punt de sal, una culleradeta de ratlladura de llimona verda i una cullereta de llevadura. Es prepara en una tassa de llet tèbia on s'afegeix la llevadura i els 600 grams de farina es prenen 250 grams i s'afegeix la llet amb la llevadura unint-ho amb les mans. Es torma deixant-lo reposar uns 20-35 minuts fins que dobla el seu volum. Amb l'altra farina es va una massa on al centre es col·loca la mantega, la sal i el sucre. Després s'amassa fins unir aquests ingredients i es van afegint els ous, un a un. Quan la massa en repòs està llesta s'afegeix la massa dels ous i es torna a barrejar. Després s'afegeixen els fruits secs, panses i ametlles torrades i triturades, barrejant-les i deixant-les reposar unes dues hores. Es posa una mica de mantega en un motlle alt i es posa la massa a dins. Allà mateix es deixa reposar dues hores per després posar-ho al forn uns 45 minuts a 350 ºC. Abans de posar-lo al forn es pinta amb mantega per sobre per donar-li un daurat.</p> | 08134-230 | Puiggraciós | <p>La comunitat de monges benedictines que viu al Santuari de Puiggraciós ha elaborat diversos productes, la venta dels quals els assegura la supervivència econòmica. Una part d'aquesta economia la formen els panetons de Puiggraciós que fabriquen les mateixes monges i vene allà mateix o distribueixen en una petita xarxa de demanda bàsicament local. El 1973 les monges benedictines del monestir de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona, estableixen a Puiggraciós una comunitat que es consagra a la pregària, al treball i assegura la custòdia del Santuari i a l'acollida fraternal. Des d'aquesta data, els capellans de la rodalia, per torn, hi presideixen l'eucaristia diàriament. El 1982 tenen lloc diverses celebracions, encoratjades i presidides pel cardenal Narcís Jubany, commemoratives del XXVè aniversari de la reposició de la imatge. S'inicien notables millores al Santuari. El 1984 es crea el Consell pastoral, que vol vetllar per la continuïtat i el progrés de la irradiació espiritual del Santuari. El 1986 es comença la publicació del 'butlletí de Puiggraciós'. El 1993, es col·loca al Camí dels Degotalls de Montserrat una majòlica amb la Mare de Déu de Puiggraciós, i es comencen els Romiatges a Montserrat, que cada any apleguen molts fidels dels pobles i viles de la comarca.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 54508 | Gegants del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-del-figaro | <p>AADD. 2004. L'auca de Vallcàrquera i els Sants Patrons. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. http://www.elfigaro.net/</p> | XX | <p>Representació femenina d'Artiguella del Figaró. El nom li ve donat perquè el poble de Figaró-Montmany volia que la seva geganta representés algú del municipi que recordés els inicis de la història d'aquesta població. Els trets influenciats amb l'herència de la renaixença representen el món rural i la pagesia. La geganta vesteix una brusa negra amb puntes blanques i una faldilla estampada en blau i gris i amb un davantal de puntes. Té el cabell recollit amb un pentinat d'època i a la mà dreta porta un pom de flors mentre que l'esquerra està estirada. Aquesta pesa uns 60 Kg, té una alçada d'uns 2, 55 m i està construïda en cartró pedra. Els dos capgrossos d'uns 60 cm d'alcària representen les cares masculines de Pere Xicola i Nicolau de Comes somrient i amb una expressió satírico-burleta.</p> | 08134-232 | Nucli del Figaró | <p>La figura de la geganta i els capgrossos del Figaró està inspirada amb la documentació baix medieval de Sant Cristòfol de Monteugues. En aquesta, i en el decurs de les Visites Pastorals, s'esmenta que el rector Jaume de Comes havia tingut una enganxada amb el bisbe durant la visita pastoral a la Garriga de l'any 1313 quan, segons declaració dels parroquians interrogats pel bisbe, el prevere tenia a la parròquia de Monteugues una concubina anomenada n'Artiguella. Aquesta noia era filla del garriguenc Pere Sartiguella de la qual es diu que vivia a 'Figueró' ...tenet in ipsa parrochia publice concubinam, idelicet, Nartiguelam, filiam Petri Sartiguella parrochiani de sa Garriga, et moratur a Figero... Es té constància que els rectors de Monteugues tenien concubines habituals, donat que l'any 1307 el bisbe ja havia trobat indicis d'aquesta conducta per part del rector anterior, Bernat Costa, el qual es veia 'in loco suspecto' amb Guillema de Mont-ras. El prevere Comes, però anunciant ja la seva actitud al 1323 encara tenia la mateixa concubina durant la visita de 1314 i mantenia relacions 'amb freqüència'. De fet, i segons declaració del rector de la Garriga, el 1314 Jaume de Comes tenia una altra dona anomenada Esquirola a Corró d'Avall, amb la qual havia tingut una filla que vivia amb ell a l'església de Monteugues. Aquest comportament contradeia obertament els principis de la reforma impulsada des del bisbat i unit a la força que posseïen els preveres Comes a l'Alt Congost per la seva aliança amb les principals cases de pagès feia que la intervenció episcopal fos qüestió de temps. L'enfrontament entre els diversos rectors de parròquies isolades amb les autoritats eclesiàstiques és un fet palès des de l'alta edat mitjana que no sempre ha quedat evidenciat a les fonts. Per el cas de Figaró-Montmany aquesta anèctoda ha esdevingut l'argument escollit per tal de recuperar una tradició, la pràctica gegantera, que es trobava perduda al poble i al mateix temps actualitzar i donar a conèixer part de la història del municipi. El 5 setembre de 2004 l'Ajuntament de Figaró-Montmany, en els actes de la Festa Major va presentar la nova geganta del Figaró 'Artiguella' i posteriorment s'han elaborat els dos capgrossos representat en batlle del municipi al segle XVI, en Pere Xicola i el rector de Sant Cristòfol de Monteugues, en Nicolau de Comes. Són populars a tots els països occidentals d'Europa. Es creu que estan influenciats per la representació del gegant Goliat que desfilava vençut en les antigues processons del Corpus. En un principi a es feia la figura d'un sol gegant, però més tard apareixen les gegantesses o gegantes formant parella amb el Gegant; junt a petites representacions de caire satíric en forma de capgrossos. Aquesta representació antròpica a gran escala ha permès aglutinar els trets específics d'un municipi esdevenint un element imprescindible de la intimitat ciutadana.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54508-foto-08134-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54508-foto-08134-232-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Geganta Guillemona Artiguella i els dos capgrossos: Pere Xicola (el batlle) i Nicolau de Comes (el rectoret). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54277 | Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vallcarquera | <p>AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. p.236-237. AADD. 1984. Sant Pau de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 343. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.213 i 216. p. 104. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. CATALUNYA ROMÀNICA APF I MAB p. 243. PLADEVALL-VIGUÉ 1978. p. 101-102; VALL-MASVIDAL, 1983, p. 82. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993.http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana</p> | XII-XVIII | <p>Edifici aïllat amb un cos de 7 metres per 15 metres, envoltat per un mur de pedra. Es tracta d'una església d'una sola nau amb un campanar de torre i un absis semi-circular, però amb una nau lateral afegida al segle XVII separada per columnes. Presenta una teulada a doble vessant i quatre finestres d'una esqueixada i d'arc de mig punt; amb un embigat de fusta al campanar i amb una coberta de volta força apuntada amb quatre contraforts externs al mur sud per tal de sustentar l'estructura. A la façana principal hi ha la porta d'accés, aquesta és rectangular amb llinda de pedra motllurada i amb un relleu esculpit. Al damunt, una finestra amb llinda de pedra a la part inferior de la qual neixen dos arquets. L'església conserva la nau romànica, coberta de volta de canó força apuntada, i segurament la capçalera, per bé que fou molt modificada per tal d'allargar el presbiteri. Té afegida, a la part de migdia, una segona nau formada per capelles, unida per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquestes modificacions i el campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura al portal de ponent. Es tracta d'una edificació d'una sola nau, a la qual s'afegiren posteriorment una nau lateral, una capella i un campanar quadrat de dos ulls. L'absis, de planta semicircular i llis per fora és cobert amb volta de quart d'esfera i presenta senyals evidents d'haver sofert modificacions. La volta de la nau és de perfil apuntat, forma que indica l'època tardana d'aquesta edificació. Com a elements arquitectònics genuïnament romànics, resten dues finestres absidals de doble esqueixada i una finestra geminada a la façana de ponent, com també els paraments dels murs nord i oest. L'aparell es presenta a l'interior i a l'exterior de manera desigual; en alguns trams els carreus són regulars, però en altres, el parament és força irregular. L'absis és cobert a dues vessants, com la resta de l'edifici, per a la qual cosa s'ha utilitzat com a material de construcció teula aràbiga de ceràmica. L'estat de conservació és força bo, tot i les modificacions sofertes que n'han alterat substancialment l'arquitectura, podem situar la construcció original de l'església dins el segle XII, en el context de l'arquitectura rural que conserva la tradició constructiva del segle anterior.</p> | 08134-1 | Vall de Vallcàrquera | <p>És una antiga parròquia rural que està situada a la 'vallis carcera' o vall reclosa, entre els contraforts de Tagamanent i el turó de Monteugues. Documentada indirectament l'any 1078 quan s'esmenta la parrochiam Sancti Petri de Vallecarcara, l'església romànica de Sant Pere era un edifici d'una sola nau, a la qual es va afegir posteriorment una nau lateral, una capella i un campanar quadrat de dos ulls. Encara avui conserva un absis de planta semicircular i llis per fora, cobert amb una volta de quart d'esfera. La volta de la nau és de perfil apuntat, característic de l'estil romànic tardà, i tant aquesta com l'absis estan coberts per una teulada a dues vessants feta de teula aràbiga. D'aquesta època romànica resten també dues finestres absidals de doble esqueixada, una finestra geminada al a façana principal de ponent i els paraments íntegres dels murs nord i est. L'aparell a l'interior i l'exterior és desigual, regular en alguns trams i molt irregular en altres. Inicialment era filial o sufragània de l'església de Sant Esteve de la Garriga. Sembla que existia ja amb aquesta filiació al 966, quan el comte Miró va unir l'església de la Garriga amb les seves filials a la catedral de Barcelona, segons confirma una nova unió que es va fer el 1139 de l'església de la Garriga amb les filials, ara explicitades, de 'Sant Pere de Valle Charchara' i Sant Cristòfor de Monteugues, al monestir de Santa Maria de l'Estany. Aquesta dependència no fou obstacle perquè tingués drets parroquials, com consta en la venda d'unes terres situades a la parròquia de Sant Pere de 'Vall Carcera' l'any 1074. Probablement, encara que no s'ha trobat la dotalia corresponent, l'església romànica de Sant Pere fou consagrada com la de Sant Pau de Montmany a finals del segle XII. La dependència del monestir de l'Estany es confirma encara el 1464, en què l'abat de l'Estany arrendava els delmes i les primícies de la parròquia i presentava els sacerdots que havien de regir l'església. L'any 1508 el campanar de Sant Pere tenia dues campanes 'bones i adornades'. La teulada que s'havia renovat l'any 1413 després que el visitador d'aleshores ordenés fer 'unam bonam entostam ad mudum tegulare', ja amenaçava ruïna i tenia goteres. La rectoria, en canvi, era nova i estava molt bé. L'església estava voltada, almenys en part, pel cementiri, documentat per primera vegada l'any 1400 com a 'cimiterio Sancti Petri de Vallecarquera' on ordena Pere Antic el 'corpus meum ad tumulandum...in tumulo meo qui ibis est'. Dins del temple hi havia un altar principal de pedra amb una ara consagrada, decorada amb cinc tovalles, una d'elles estripada. El pal·li sobre l'altar i davant del retaule, era de vellut de color burell i tenia un frontal amb cortina; el bisbe disposà que el pal·li fos a dues cares, una de fusta blanca i l'altra de teixit negre. També hi havia un bon cor. Davant de l'altar hi havia dues llànties, una d'elles trencada, penjant del sostre, que mantenien enceses els parroquians segons un antic costum. Una llàntia cremava sempre i l'altre només els dissabtes a la nit i diumenges, quan es feia missa. També penjava del sostre una campaneta, que sonava quan es feia transubstanciació i, a prop, un clasicum amb nou campanetes. La visita també fa referència a una altra campaneta portàtil. L'altar de Santa Maria era de fusta, sense ara i sense hostiari, cobert per tres tovalloles i un parell de pal·lis estampats, un dels pal·lis estava en bon estat i l'altre era 'vero antiquissimo'. Darrera l'altar hi havia una retaule amb la imatge de la verge en fusta coberta amb un mantell de roba de color verd. L'altar no tenia cor.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'antiga parròquia de Sant Pere es troba a la vall de Vallcàrquera, tocant a la riera homònima que passa prop del límit nord del terme municipal. El camí per anar-hi, d'un o dos km de recorregut, comença al final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer del Figaró, passada la font del molí. Guarda alguns retaules amb pintures del segle XVII i diversos elements escultòrics. L'edifici es troba envoltat per un recinte emmurallat a mode de sagrera que limita amb el mas Xicola i l'antic camí d'accés. Al tractar-se d'una antiga església parroquial es documenta aquest espai com a zona de necròpolis i és fàcil documentar en superfície algunes restes humanes. A l'entrada hi ha dos grans xiprers que afecten a les restes així com les evidències d'una part de cementiri més modern i l'estructura de l'antiga rectoria adossada a tramuntana. (Continuació història) L'altar de Sant Llop era de pedra, amb una ara petita que podia contenir el calze i l'hòstia. Obert per tres tovalloles, una estripada i dotat d'un bon cor i un pal·li estampat, al davant tenia un canelobre de ferro i una brandonera amb sis ciris que anaven a càrrec dels parroquians; a més hi havia un ciri pasqual, un altre mantingut pels joves de la parròquia, i encara un altre de les dones de Santa Maria, aquests dos últims de mediocris magnitudinis. Penjaven del sostre unes làmpades de vidre on cremava l'oli consagrat al sant. La font baptismal del temple era de pedra, amb dos vasos, un ple d'aigua i l'altre buit, fet de terra pintada de color blanc. La font havia estat traslladada l'any 1423 des del sector nord de l'església cap a migdia, a prop de l'entrada, a causa de les goteres; en tot cas, un cop reinstal·lada s'havia obert amb un 'cohopertorium'. Un altra vas servia per a la cerimònia de la transubstanciació. Dins de la sagristia es trobaven els crismalia o utensilis destinats a administrar els sagraments. Els olis sants eren en una caixa de fusta que guardava tres anforelles d'estany. També hi havia dos calzes, un d'argent i l'altre de peltre, amb les seves corresponents patenes, la de peltre en mal estat. Una creu daurada amb la seva corresponent tovallola i una altra creu més petita d'argent daurat i peu; una corona d'argent blanc de bon pes; una llàntia per administrar l'extremunció; i finalment, les casulles i altres vestimentes de capellans. Entre les possessions de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera cal esmentar els llibres de la sagristia, entre els quals hi havia antics manuscrits en pergamí i les més recents incorporacions d'exemplars impresos. L'any 1508, l'església ja comptava amb un missal de paper de 'inpressura' al costat d'un missal 'pergameneum', i amb un 'ordinari de inpressura i un altre pergameneum anticum', la resta dels llibres era en pergamí. Es tracta dels primers llibres impressos dels quals es té notícia en aquestes visites pastorals, dels quals es pot destacar com ràpidament converteixen els volums en pergamí en antics o obsolets. El 1756 tenia els altars de Sant Pere del Roser, Sant Llop, Sant Sebastià i de Sant Isidre, dels quals conserva interessants retaules i pintures salvades el 1936. La parroquialitat es va traslladar, entre 1845 i 1849, a la nova església de Sant Rafael, del poble de Figaró. El 1961 s'inicià una restauració que no va continuar i des del 2000 l'Ajuntament porta a terme un programa d'adequació i rehabilitació de l'entorn més immediat i del retaule. | 85|92|94|96|119 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54278 | Sant Cristòfol de Monteugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-monteugues | <p>AADD. 1998.El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya romànica. p. 157-158. AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1984. Sant Cristòfol de Monteugues. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 344. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n. 215. p. 103. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. PLADEVALL, 1974; PLADEVALL-VIGUÉ 1978, P. 101-102; VALL-MASVIDAL, 1983, p. 84. CATALUNYA ROMÀNICA APF I MAB p. 344.</p> | XI-XVI | <p>Actualment l'església de Sant Cristòfol de Monteugues és una capella d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i amb dos arcs torals apuntats que semblen posteriors a la construcció del temple. A llevant l'encapçala un absis d'eix desplaçat respecte de la nau i tres arcs en gradació que formen un ampli presbiteri. A l'exterior de l'absis resten encara unes arcuacions mig esborrades pels arrebossats i les emblanquinades i una enguixada cobreix la volta de quart d'esfera de l'absis i els arcs en gradació. Els murs laterals i de ponent tenen un gruix d'1,5 metres el que fa suposar que foren refets per reforçar la volta, tot i que al mur de la façana de migdia hi ha dos contraforts que en contraresten el desplom. A l'exterior de l'absis resten encara unes arcuacions, mig cobertes pels arrebossats i les emblanquinades successives. Tot l'aparell, de fet, resta molt amagat, però el poc que es pot veure és de carreus ben disposats. La porta de la façana sud està formada per una arcada de dovella senzilla, sense cap altre element. A la façana de ponent hi ha un campanar de cadireta que pertany, com la nau, a una època posterior. L'aparell resta ocult i el poc que es deixa veure és de carreus regulars ben col·locats. Aquest edifici es troba situat sobre un petit turó i tancat per un petit recinte situat a l'espai d'accés i adossat a la mateixa capella.</p> | 08134-2 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Esmentada per primer cop l'any 1021 Sant Cristofol és una antiga església parroquial que es troba enlairada entre el Figaró i la Garriga, enmig dels dos grans masos de Plans i Valls, que n'han estat des del segle XIV la única feligresia. Una llegenda basada en la inscripció d'una campana del segle XV feta pel fonedor Carles Many al lloc veí del Pla de la Batalla, pretenia que l'església havia estat fundada per l'emperador Carlemany en acció de gràcies per una batalla guanyada contra els àrabs. De fet no hi ha constància documental expressa de la vinculació de les esglésies de Montmany a la parroquial de la Garriga en aquesta època ni de que totes les esglésies de Montmany existissin al 966. Tot i la manca de documents és lícit identificar aquestes esglésies com a filials de la Garriga, i, en el cas de Sant Cristòfol, aquesta com a tal fou cedida al 1139 al monestir de Santa Maria de l'Estany, el qual en tingué el patronat fins als segles XV o XVI, segons s'exposa en documents de la Garriga o Sant Pere de Vallcàrquera. Així no obstant, tenia categoria parroquial segons una venda de terres del 1032 al lloc dit Camp de Mascaró, de la parròquia de Sant Cristòfol de Monte Eguas. La manca de poblament va fer que s'unís a efectes pràctics a Sant Pere de Vallcàrquera en qualitat de sufragània. L'any 1508 l'església de Sant Cristòfol es trobava ben tancada i s'hi havia fet reparacions ordenades en l'anterior visita de l'any 1498. A fora, el campanar tenia dues campanes, i a dins, hi havia un altra major amb una ara i les corresponents relíquies, cobert per tres tovalles, un pal·li estampat i un cor en mal estat. El temple tenia un altre altar dedicat a Santa Maria, de pedra i tapat amb les tres tovalles i pal·li però sense cor. El ciri pasqual, que es beneïa a l'església parroquial de Vallcàrquera, un altre i encara cinc més col·locats en una brandonera, els pagaven els parroquians. Del sostre penjaven dues llànties mantingudes també pels parroquians, tot i que en una d'elles cremava un quarter d'oli donat 'singulis annis ex antiquissima possessione' per la casa Blancafort de La Garriga. També penjava del sostre una campaneta. A l'església hi havia una creu de fusta pintada. A causa de l'abandonament li va caure la volta primitiva i per això, al 22 de març de 1572, el vicari general de Barcelona va donar permís perquè es construís una volta nova i també es va reforçar la nau i es va obrir un portal nou. Fou profanada el 1936 i restaurada el 1943. S'hi celebra cada any un concorregut aplec per la festa patronal. Des de 1957 pertany a la diòcesi de Vic.</p> | 41.7162900,2.2999400 | 441766 | 4618514 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues es troba en un collet prop del límit del terme municipal per l'extrem de migjorn, entre els masos dels Valls i Plans, en una cota de 675 m snm. S'accedeix per una pista d'uns 3 Km que surt del cantó de llevant de la carretera de la Garriga a la N-152, Km 39 després de les indústries Sati. També s'hi accedeix des del Figaró a través de can Plans i direcció el collet i la creu de Can Plans i per Vallcàrquera des de Dosrius per una pista poc accessible. Hi ha notícies de l'existència d'un capitell procedent d'aquesta església que malauradament ha desaparegut. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54280 | Castell de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montmany | <p>AADD. Els castells Catalans II; 1969. p.236-239. BURON, 1989 P. 270. AADD. 1984. Castell de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 67, castell 342. CATALUNYA ROMANICA: APF i JBM. P. 342 i 343.Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. 1982. Barcelona. MAURI, J. 1949. Història de la Garriga I. Barcelona. PLADEVALL, A. Prve. 1958. El Castell de Centelles. Vic. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XII-XVII | Molt reformat | <p>El castell de Montmany, també conegut com el castell dels Moros, de la Rovira o del Prat, presenta una planta gairebé quadrada, amb uns murs de 16'10 m de nord a sud per 15'15 m. Actualment les parets més ben conservades són la de l'est amb 6'5 m d'alçada i la del sud. El gruix dels murs és aproximadament d'un metre. D'est a oest, hi ha dues parets transversals que fan 85 i 74 cm de gruix, les restes de les quals es veuen sobretot a llevant. La porta de 1'70 m d'amplada s'obria al mig del mur oest. Almenys hi devia haver un primer nivell, després un primer pis amb una alçada d'uns 2'5 m, i encara un tercer trespol, aquest potser de coberta, Tant el nivell inferior com el primer pis hi havia nombroses espitlleres. A l'alçada d'aquest primer nivell se'n compten 12 a la paret sud (que fan a l'interior uns 55 cm d'alt per 20 cm d'ample) i 11 cm a l'est, tot i que segurament n'hi havia més. Les espitlleres del nivell superior eren més grans i actualment només se'n veuen dues al mur de migjorn. Al centre de la construcció, a 1'20 m del mur sud, hi ha una cambra de 4'55 m per 6'10 m que aprofita com a mur nord la paret transversal i que potser hauria estat utilitzat com a cisterna. El mur és fet amb carreus desbastats, lleugerament escairats, d'uns 20 cm d'alt per uns 30 cm d'ample, 15 cm per 25 cm, etc. units amb morter de calç. El mur sud i els extrems meridionals dels murs est i oest són fets tots ells amb pedres treballades, sense l'habitual reble intern de morter i pedres sense treballar. Pel què fa a la resta- la part que s'ha conservat menys- va ser feta amb el sistema constructiu usual. Al costat oest, a uns 5'5 m del mur, hi ha restes d'una paret que podria correspondre a un recinte exterior, més o menys coetani de la construcció principal.</p> | 08134-4 | Montmany | <p>El castell, conegut popularment pel castell dels Moros, castell del Prat o castell de la Rovira, és l'històric castell de Montmany, documentat com a centre del terme des del 1187, bé que devia existir molt abans. Els límits del terme municipal reproduïen a grans trets els de l'antic territori jurisdiccional del castell de Montmany i les tres parròquies que aquest englobava: Sant Pau de Montmany, Sant Pere de Vallcàrquera i Sant Cristòfol de Monteugues. Segons Mauri Serra, es té referència del castell des del 1139 tot i que les primeres referències escrites, i conservades fins a l'actualitat, són de principis del segle XIII, quan el castell i el terme estaven vinculats als barons de Centelles i als seus fidels de Santa Eugènia. Així doncs, des de final del segle XII i durant tot el segle XIII consten com a castlans els Santaugènia, senyors també del casal de Blancafort de la Garriga, i relacionats amb el domini de la casa comtal o caserna del rei catalano-aragonès. Aquest edifici apareix en totes les transmissions de domini dels membres de la família Santaeugènia. L'any 1357 el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a Ramon de Centelles, per lliure i franc alou, el mer i mitx imperi i tota la jurisdicció alta i baixa dels castells de Montmany i de Gallifa per 7000 sous. Amb tot, al 1379 el rector de Sant Pau de Montmany té benefici de la capella del Castell de Montmany que es troba sota l'advocació de Sant Miquel Arcàngel (doc. 1413). Des d'aleshores el terme fou sempre propietat dels Centelles i va estar unit fins al segle XVI, com a mínim, a la baronia i després comtat de Centelles, bé que tenia batlle propi. Al segle XV, al 1500, passa a la família Cruïlles a mans del senyor Pere Galceran de Cruïlles, fill d'un Centelles. Hi ha evidències d'actes de jurisdicció del 1519 i posteriors fetes pels Centelles en terme de Montmany. Però serà al 27 de març de 1550 quan el terme de Montmany passarà a reincorporar-se definitivament al domini reial. Per les seves característiques arquitectòniques podem datar aquesta fortificació, o bé al finals del segle XI o més endavant, amb nombroses reformes posteriors.</p> | 41.7214800,2.2501100 | 437626 | 4619125 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54280-foto-08134-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54280-foto-08134-4-2.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Castell termenat situat a 684 m d'altitud a l'extrem nord-oest del Pla de la Creu del Romaní. Es troba a la part nord de la vall de Montmany, entre aquesta i el sot del Bac, el qual queda al nord del castell. És accessible per una pista que surt de la carretera del Figaró a Montmany, al KM 3,9. La pista volta el turó de la Cuspinera i deixa al peu mateix del castell, bé que el darrer tram, uns 25 m és dolent i cal fer-lo a peu. El tros bo té uns 2 km i acaba en una petita esplanada on hi ha una bifurcació. La capella castral que es trobava sota l'advocació de Sant Miquel Arcangel es troba situada en el turó proper on hi ha el Prat de Dalt. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||
| 54281 | Jaciment del Sots Feréstecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-sots-ferestecs | <p>Fitxa IPAC: Lluís Garcia. Data: XII-1983.</p> | Es troba molt exposat | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament amb inhumació col·lectiva, inventariat com a possible estructura dolmènica. Zona de bosc d'alzina amb pins situada sobre els nivells calcaris terciaris per on corre la torrentera dels Sots Feréstecs, molt a prop de Montmany. Dolmen situat al camí de Valldeneu a Puiggraciós, d'existència del qual mai no ha estat demostrada. Pericot l'inclou dins la seva llista de dolmens dubtosos, tampoc ha estat localitzat.</p> | 08134-5 | Camí de Valldeneu a Puiggraciós | <p>La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Figaró-Montmany queda palesa per la troballa de diversos dolmens i menhirs als veïns termes municipals de Sant Martí de Centelles, Aiguafreda i el Brull. El vestigi més important, fins al moment documentat pertany al periode ibèric, i són les restes del poblat del turó del Puiggraciós, a l'antiga parròquia de Montmany. Una mica millor és la informació disponible sobre el període romà, mercès a les troballes d'alguns fragments ceràmics i, sobretot, el camí del Congost. Sembla que el camí, en efecte, fou l'eix principal de la presència romana al Congost a partir del segle III, tal com correspon a una zona muntanyenca i feréstega en què l'abast de la colonització pròpiament dita devia contrastar fortament amb la romanitzada plana vallesana.</p> | 41.7107900,2.2445300 | 437151 | 4617942 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54281-foto-08134-5-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54282 | Jaciment al final del Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-final-del-sot-del-bac | <p>Fitxa IPAC: Albert Bacaria. Data: XII-1983.</p> | III-I aC. | Es troben en estat superficial | <p>Jaciment documentat a l'aire lliure, sense estructures associades. Vall molt estreta entre dues cingleres, zona de bosc mixt, excavat pel Torrent Negre en direcció oest-est. En aquest punt del final del Sot d'en Bac s'han localitzat alguns fragments de tègula i ceràmica ibèrica al torn molt rodada. Les troballes són molt poques i mai s'han detectat estructures.</p> | 08134-6 | Sot del Bac | <p>Tot i que les restes més important de la presència ibera a la rodalia és el jaciment del poblat del turó del Puiggraciós, situat a l'antiga parròquia de Montmany, s'ha documentat al municipi material isolat pertanyent també a l'època ibèrica. El pas del Sot del Bac seria un camí natural utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació del sector del Congost amb Puiggraciós i els Cingles de Bertí, emplaçament on es documenta un altre assentament d'època ibèrica.</p> | 41.7276800,2.2658500 | 438941 | 4619802 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Les troballes sempre s'han fet a nivell superficial. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54283 | Pla del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-cementiri | <p>Fitxa IPAC: Albert Bacaria. Data: XII-1983.</p> | IaC-IIIdC. | Poc conservat | <p>Jaciment situat al Pla del cementiri al Serrat de l'Ocata, i a la zona de les Planes. Es troba a l'aire lliure i es tracta d'un lloc d'enterrament en inhumació col·lectiva, atribuïda a una necròpolis d'època romana. Es troba prop d'uns camps d'avellaners en un dels vessants coneguts amb el nom de les Planes a la Serra que baixa cap els Tremolencs i al sud del camí de carro que va cap els Tremolencs. És una zona saulonenca amb una suau pendent amb feixes i vorejada d'alzina i pineda. Zona on han aparegut diversos fragments de tègula que associades al topònim de Pla del Cementiri van fer pensar a L. Villaronga en una zona d'enterrament.</p> | 08134-7 | Puiggraciós | <p>La ocupació humana d'aquest territori queda evidenciada en època ibèrica i presenta continuitat en el període posterior. Una mica millor és la informació disponible sobre el període romà, gràcies a les troballes d'alguns fragments ceràmics i, sobretot, el pas de la via romana del Congost. Aquesta ocupació quedaria també evidenciada amb el jaciment del Pla del Cementiri, que sembla correspondre a una necròpolis d'època romana. Segurament la xarxa de comunicacions actuà com a l'eix principal de la presència romana a partir del segle II aC, tal com correspon a una zona muntanyenca i feréstega en què l'abast de la colonització pròpiament dita devia contrastar amb la romanitzada plana vallesana.</p> | 41.6975700,2.2546300 | 437979 | 4616467 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54283-foto-08134-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54283-foto-08134-7-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment tan sols es conserven alguns fragments molt petits de tègula segons la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya feta per Albert Bacaria al 1983. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54284 | Forn de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-les-planes | <p>Fitxa IPAC: Jordi Pardo. Data: XII-1984.</p> | IaC-IIIdC. | Molt superficial | <p>Estructura situada a l'aire lliure, lloc interpretat com a centre de producció i explotació ceramista. Forn de planta quadrangular amb parets de terra cuita i s'observen les pedres de sorrenca triàsica que formarien l'arcada de volta inferior i caiguda. La planta té unes mides de 1'90 m per 1'90 m, i es troba parcialment coberta per la vegetació.</p> | 08134-8 | Puiggraciós | <p>Les pluges del més de novembre de 1984 van descalçar les restes d'un forn d'obra caigut, el qual es localitza al constat nord del camí que va de la Garriga a Puiggraciós, en un indret conegut com les Planes, sota el Serrat de l'Ocata. Al forn no hi apareix cap fragment de terrissa en superfície, pel qual és molt difícil atribuïr-li una cronologia donat que no està excavat, tan es podria tractar d'un forn romà, com d'un molt més posterior. Per les rodalies hi ha notícies d'haver-s'hi localitzat fragments de tègula (veure jaciment de Les Planes). No hi ha cap altre estructura o element a les rodalies. L'apreciació és únicament superficial. No hi ha material recollit.</p> | 41.6984500,2.2575100 | 438219 | 4616563 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Planes granítiques amb dipòsits de sauló situades a l'Oest del Turó dels Tremolencs, camps de conreu envoltats de bosc mixt. Situat al costat nord del camí que va de la Garriga a Puiggraciós. L'apreciació és únicament superficial. No hi ha material recollit. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54285 | Torre de telegrafia òptica de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegrafia-optica-de-puiggracios | <p>AADD. 1969. Els Castells Catalans, II. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. p.236-239. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987 AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Arxiu Cuspinera AHUAD. AGUILAR, A. y MARTÍNEZ, G. 2003. La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2003, vol. VII, núm. 137. [ISSN: 1138-9788] AGUILAR, A. MARTÍNEZ, G. 1999. El telègraf óptic militar a Catalunya durant el segle XIX. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. CALVO, Á. 1993. Orígenes de las nuevas tecnologías de la comunicación en Cataluña: la telegrafía. In II Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. CARRERAS CANDI, F. 1912-18. Geografia General de Catalunya. Barcelona: Ed. Alberto Martín (6 vol.), 1912-18. MAURI SERRA, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. p.129-131. Història de la Garriga I. (Barcelona, 49). MORENO, A. 1998. Las redes de comunicación en Cataluña. Pasado, presente y futuro. CD-Rom. Barcelona: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. MORENO, A. (coord). Siglo XIX. El Telégrafo óptico. Un paseo por las redes de comunicación desde Cataluña. Barcelona. Servei de Publicacions Universitat Autónoma de Barcelona (http://www.oaid.uab.es/passeig) OLIVÉ, S. 1999. La llegada del telégrafo 'civil' a Cataluña. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PERARNAU, J.; LEN, L. 1999. La xarxa de telegrafia òptica a la Catalunya central. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PÉREZ, X. 2001. Les torres telegràfiques del Vallès Oriental. Revista Lauro, núm. 20, p. 26-36. ROMEO, J.M.; ROMERO, R. 1999. La telegrafía òptica a Catalunya. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A.</p> | XIX | <p>Antiga Torre de Telègraf construïda sobre un petit turó amb una situació estratègica privilegiada i amb gran visibilitat damunt les terres del voltant. Ubicació que li permet el control de la plana vallesana i el pas del Cogost; així com la vall de Montmany i l'accés als cingles de Bertí. Edifici d'un sol cos que presenta una planta de base quadrada amb portal adintellat cantoner, d'accés al recinte. La part inferior presenta una forma de talús, on s'assenta la torre de 3 pisos d'alçada i coberta plana. Aquesta base presenta una socolada prismàtica, de base també quadrada de 5'70m de costat per un metre d'alçada. Sobre aquest sòcol s'aixeca una paret, en forma de talús, d'uns 20 cm d'inclinació; en aquesta paret s'obre la porta d'entrada a l'edifici. La planta baixa conserva obertures amb forma d'espitllera, i una cornisa de maons que marca l'alçada d'aquest pis. Sobre la cornisa s'enfila un altre prisma de dos pisos interiors amb finestra i espitlleres al primer pis i finestres al pis de dalt. Aquests dos cossos segueixen una estructura rectangular. A dalt hi havia el terrat, la barana d'obra de la qual pujava al damunt d'una altra senzilla cornisa de maons. El sostre estava sostingut per bigues; en algun dels fragments que en resten es veuen senyals de foc; i l'interior de la torre estava arrebossat. L'angle sud-est de la mateixa està parcialment escapçat.</p> | 08134-9 | Santuari de Puiggraciós, a 4 Km del municipi de l'Ametlla del Vallès | <p>Torre de senyals òptics aixecada l'any 1845 en el decurs de les guerres carlines del segle XIX. Es tracta d'una torre de planta prismàtica formada per dos pisos construïda a mitjans segle pel centre d'emissions del telègraf òptic. Al llarg del segle XIX es van fer necessàries unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat Lliberal per tot el territori. Per tant, es va posar en marxa una millora de la xarxa de carreteres i, al mateix temps, la construcció d'una xarxa complexa de telegrafia òptica. A Catalunya, la Guerra dels matiners o segona guerra carlina (1847 i 1849) va accelerar la instal·lació d'aquesta xarxa per tal frenar la guerra de guerrilles practicada per les tropes carlines. La Torre de Puiggraciós formava part de la línia Vic- Barcelona juntament amb les torres de Tona, Busquerons, Centelles, Montcada, Sabadell, Sofia. Recibidor de Granollers i la torre Atarazanas de Barcelona. Les evidències sobre les guerres carlines han quedat ben paleses a Puiggraciós través de les diverses fonts escrites. Així, El Diario de Barcelona de l'11 de novembre de 1835 diu que 'el benemérito comandante de armas de Granollers, Don Felipe Coll, el día 4 de los corrientes, atacó y batio, con una columna de urbanos, a la facción de Puigoriol en la rectoria de Montmany iriendo algunos y persiguiendoles en su dispersión por las montañas del Congost, rescatando del poder de los facciosos al benemérito cura párroco de la Garriga 'que aleshores era mossèn Pere Quadres. Durant el casament d'Isabel II s'inicià la segona guerra carlista, dita també dels matiners. Data d'aquest moment un ofici de l'alcalde de la Garriga de 23 de gener de 1849 dien que 'queda por mi racionada de pan la guardia del fuerte de Puiggraciós y entregados los dos mil reales de vellón al señor comandante del destacamejnto de aquel punto.' Una altra dada on es fa referència al telègraf és del 30 agost de 1850 quan el regent de la parròquia de Montmany, mossèn Josep Verdaguer, signà una informació preparatòria d'una visita pastoral; on amb referència a Puiggraciós diu 'con advertencia que esta última está ocupada por un telégrafo'. Es veu doncs, que els soldats no solament ocupaven la torre, sinó que també l'ermita, però no la capella. El 18 d'octubre de 1854 l'ajuntament de la Garriga va fer constar 'hallarse suministrando este ayuntamineto, en virtud de disposición del Exmo. Sr. Capitán General, a los torreros y destacamento del telégrafo de Puiggraciós durante este mes y debe continuar practicando dicho servicio por todo el mes de noviembre próximo'. Cal recordar també l'alçament de diverses partides carlines per aquells moments. El 1883 Francesc Maspons i Labrós va visitar la Torre de Puiggraciós i en deixà constància amb les següents paraules: 'En lo replà de la ermita hi havia abans també, damunt la cova on fou trobada la Verge, i avui s'hi conserva encara la torra, un telègrafo òptic i es comprèn que hi fos, per lo de molt lluny que es podia veure. Lo senyor Arabia ne prengué altitut e hi féu una observació baromètica ( A las 4h 30t; Th, 15º 5 C; Bar. Fort. 704m90; alt+- 716 m)'.</p> | 41.7060500,2.2485000 | 437477 | 4617413 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 1770 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 54286 | Can Recasens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-recasens | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX | Necessita retauració | <p>Edifici construït amb una paret mitgera i fent angle amb el carrer. Aquesta estructura presenta un fort desnivell del terreny i, mentre que la façana de la Carretera de Bigues té baixos i tres pisos; la façana de la Plaça Major només té planta baixa i dos pisos. La coberta amb teula aràbiga és de doble vessant, amb una porta d'accés coronada per frontó amb floró al centre i dues volutes. Les finestres presenten un emmarcament en pedra, i en el cos superior hi ha diversos esgrafiats amb motius geomètrics, cintes i circell d'acant, acabats amb un sòcol de pedra. Construcció a base de murs de maó pintat i esgrafia amb coberta de teula.</p> | 08134-10 | Nucli del Figaró | <p>El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7217500,2.2730700 | 439536 | 4619138 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54286-foto-08134-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54286-foto-08134-10-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es desconeix l'autor i la data exacte. Aquesta està situada a la zona antiga del nucli i junt amb la casa del costat són les úniques decorades amb motius clàssics. Ambdues presenten gran homogeneïtat tipològica. | 99|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54287 | Can Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de tipologia ciutat- jardi, utilitza diversos desnivells de terra i presenta diferents alçades per davant i per darrera. La façana de darrera té 4 pisos. Coberta amb teulada composta de la qual sobresurt una torre mirador de planta quadrada i coberta a 4 aigües. Els vèrtex de la teulada són rajola vidriada en verd i àmbar. Hi ha boles vidriades d'igual color que coronen l'estructura. Les obertures es troben situades de forma simètrica amb alternança de finestres d'arc pla i d'arc de mig punt amb emmarcament i llindes de color marró. La fàbrica es basa en murs de maó pintat, una coberta de teula àrabiga i rajola vidriada, sobre el mur pintat en blanc.</p> | 08134-11 | Nucli del Figaró | <p>Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7232500,2.2738500 | 439602 | 4619304 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54287-foto-08134-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54287-foto-08134-11-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54288 | Can Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici aïllat de tipologia ciutat, jardí, amb un petit jardí al voltant i diverses terrasses. Utilitza el desnivell del terreny i presenta diferents alçades al davant i al darrera. La façana del carrer consta de planta baixa i golfa mentre que la façana del darrera té 3 pisos. Té planta complexa amb cossos rectangulars que sobresurten i teulada composta. De la façana sobresurt una petita torre amb coberta a dues vessants. Té forjats tant a portes i finestres amb elements sinuosos de caire geomètric i floral. La casa està pintada de blanc i té decoració de ceràmica amb alternances de blanc i blau, formant franges horitzontals. La teulada segueix la mateixa decoració. La construcció es realitza amb murs de maó pintat, coberta rajola vidriada. A la façana de migdia es conserva el medalló de ceràmica amb l'escena de la mare de Déu i el Nen i a sota en un rectangle de rajola blava les lletres AVE MARIA. Per molta gent la casa és coneguda amb el nom popular de l'Ave Maria.</p> | 08134-12 | Nucli del Figaró | <p>Figaró és una població que presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat per l'existència del ferrocarril que facilitava l'accés des de Barcelona. La seva estètica és propera al noucentisme tot i que utilitza alguns elements de tipologia modernista. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7230800,2.2739600 | 439611 | 4619286 | 1908 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54288-foto-08134-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54288-foto-08134-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54288-foto-08134-12-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Raspall, M.J. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54289 | Església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-rafael-i-santa-anna | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. O.Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.214. p.105. MADURELL I MARIMON, 1979. El Figueró. Programa de Festa Major. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. PLADEVALL, A. El Figueró a GGCC vol. 6. BCN. 1981. Fotos: Arxiu Cuspinera AHUAD.</p> | XIX | <p>Edifici situat entre parets mitgeres. Aquesta estructura presenta una planta rectangular, i una nau coberta amb volta apuntada. L'absis és semi-circular. La coberta és de teula aràbiga i murs de maó, maçoneria i arrebossat, amb 4 arcades a la nau. Presenta una cornisa seguida que dóna la volta a l'interior del temple. La façana té una portada d'arc rebaixat i al damunt una finestra de mig punt, una d'el·líptica i una obertura superior amb un ull de bou. El capcer presenta un perfil escalonat, amb un campanar d'espadanya amb dos buits. A l'interior es conserva un retaule i imatges modernes posteriors a la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08134-13 | Nucli del Figaró. Plaça de l'Església | <p>L'organització religiosa al municipi de Figaró-Montmany es va centrar en l'establiment de tres esglésies parroquials: Sant Pere de Valldeneu, Sant Cristòfol de Monteugues i Sant Pau de Montmany organitzades al voltant del Castell de Montmany. Al llarg de l'Edat Mitjana també aparegueren pel terme altres esglésies i capelles sufragànies, entre les quals destacaren la capella de Sant Rafael, esmentada per primera vegada l'any 1508. L'antiga capella apareix documentada des de 1413 quan Guillem Figueró va fundar-ne el benefici eclesiàstic. Aquesta documentació s'ha de relacionar amb la família Figueró que implanten el primer hostal al peu del camí ral i perviurà fins al segle XVII, moment en què es traslladen a viure a Barcelona. Aquesta capella apareix esmentada en diversos documents, un és al 1581 quan s'esmenta unes obres de reforma a la capella de Sant Rafael del Figaró i a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Sant Cristòfol de Monteugues, motivades per la contrareforma. La capella es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841, llavors es converteix en centre parroquial. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró. Aquesta funciona actualment com a església parroquial i va ser durant la Guerra Civil Espanyola, al 1936, que també va ser utilitzada com a centre per a refugiats.</p> | 41.7216600,2.2737600 | 439593 | 4619128 | 1838-41 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54289-foto-08134-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54289-foto-08134-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54289-foto-08134-13-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 99|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54290 | Cases carretera de Ribes, N-152 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-carretera-de-ribes-n-152 | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Conjunt de cases aïllades de tipologia ciutat- jardí. Es situen en una zona plana al costat de la carretera. Totes dues són de planta baixa i un pis d'alçada. Les cobertes són compostes i juguen amb columnes de cossos que sobresurten. En el seu llenguatge decoratiu apareixen molts elements de tipus clàssic. Hi ha columnetes en els porxos d'entrada. En conjunt creen un carrer harmònic.</p> | 08134-14 | Nucli del Figaró. Carretera de Barcelona. N-152; actual carretera de Ribes | <p>Figaró és una població que presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat per l'existència del ferrocarril que facilitava l'accés des de Barcelona. La seva estètica és propera al noucentisme tot i que utilitza alguns elements de tipologia modernista. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7208100,2.2725900 | 439495 | 4619034 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54290-foto-08134-14-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta fitxa s'ha considerat perquè consta en l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Fan referència a Can Cornet i Can Prat o ca l'Artigues. | 106 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54291 | Can Ventureta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ventureta | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici construït en un terreny amb un pendent pronunciat. Aquesta estructura fa angle entre dos carres i comparteix mitgera. Utilitza el desnivell i presenta dues alçades desiguals a les dues façanes. La del carrer major, planta baixa i tres pisos; mentre que l'altra presenta dos pisos. De l'angle cantoner surt una torre mirador coberta a quatre vessants i coronada per un element arquitectònic decoratiu i de forma esfèrica. El pis superior de la torre presenta unes finestres d'arc rebaixat. Mentre que el pis noble conserva un gran balcó que també fa angle seguint la cantonada de l'edifici, fet de ferro forjat i a sota, amb socarrats de ceràmica. Les obertures principals tenen un emmarcament d'arc conopial.</p> | 08134-15 | Nucli del Figaró. C/ Major, 1 | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7217100,2.2733900 | 439562 | 4619134 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54291-foto-08134-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54291-foto-08134-15-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54292 | Hotel Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-congost | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici aïllat dins el teixit urbà. Estructura a quatre vents format per planta baixa i tres pisos amb coberta a dues vessants. Destaca l'ús de la rajola vidrada com a element decoratiu a les parets i finestres. En general destaca per les seves grans proporcions, es tracta d'una planta rectangular i coronada amb una coberta composta a doble vessant. Consta de planta baixa i dos pisos superiors i aprofita el desnivell del terreny per el soterrani. En aquest punt sobresurt una torre mirador. Una finestra d'arc de mig punt partida en tres espais dóna unitat al pis superior de l'edifici amb altres finestres similars. Obertures i emmarcament de maó. Tots els capcers tenen frontó. L'espai interior s'organitza en recepció, menjador i cuina, sala d'estar i altres dependències; mentre que a la resta dels pisos es disposen les habitacions individuals o dobles organitzades en passadissos. Tot i que actualment és una residència per la tercera edat, conserva el nom d'hotel i la seva estructura. Aquesta tot i que no és l'original si que ha mantingut una línia i ha posat en evidència una de les activitats econòmiques més rellevants del municipi en època moderna: l'hostalatge i allotjament dels viatgers.</p> | 08134-16 | Nucli del Figaró | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. Amb l'arribada del tren al poble del Figaró va començar una nova etapa de creixement de la població, mercès als estiuejants que construïren cases de segona residència. L'hotel Congost, construït als anys 20, és un exemple d'aquest creixement econòmic aportat pels primers estiuejants que arriben amb tren al Figaró. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès. L'edifici va ser reformat i ampliat el 1921 per Manuel J. Raspall. És un edifici on predomina l'estil noucentista, tot i que amb certs elements modernistes. Entre el 1936 i el 1939 l'Hotel Congost va allotjar nombrosos refugiats de la guerra vinguts d'arreu de la península. Després es va convertir en un Hotel per passar a ser una residència de la tercera edat.</p> | 41.7213700,2.2727200 | 439506 | 4619097 | 1921 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54292-foto-08134-16-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Raspall, M.J. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54293 | Can Delgado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-delgado | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Casa de baixos i pis. Teulada aiguavessa a façana. I sota el ràfec hi ha decoracions amb rajola vidriada de motius geomètrics, així als vessants de les finestres. Les tres portes del pis es comuniquen per un balcó de ferro. A baix, hi ha una porta amb dues finestres més.</p> | 08134-17 | Nucli del Figaró | <p>Edifici datat per dos plafons amb les inicials JC 1894 i TA 1914, respectivament al·ludint potser els diferents amos que van emprendre la construcció i restauració de la casa en dues èpoques successives.Casa d'estiueig que destaca per l'adopció de solucions constructives modernistes i, sobretot noucentistes, entre les quals cal assenyalar unes atractives decoracions de rajola amb motius geomètrics i dos medallons situats entre les portes que donen al balcó de ferro forjat: les inicials JC 1894 i TA 1914 dels medallons fan al·lusió als amos que van construir i restaurar la casa en aquestes dates. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7208700,2.2729600 | 439526 | 4619041 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54293-foto-08134-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54293-foto-08134-17-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54294 | Estructura de can Matamoros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-can-matamoros | <p>CHÀVEZ, A. 2006. Informe de les estructures de la Riera de Vallcàrquera. Ajuntament de Figaró-Montmany. Inèdit.</p> | XX | Es troba en ruïnes | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. De les restes conservades s'intueix una estructura formada per dos murs perpendiculars, d'uns 50 cm d'ampla i una alçada conservada d'uns 3 metres. La fàbrica de l'estructura està feta amb murs de pedra irregular, de mides diverses i ben desbastades, lligada amb morter de calç i fang. A la part central es documenta part d'un paviment fragmentat, i restes d'una paret arrebossada. Cal assenyalar que l'estructura es troba parcialment excavada a la roca natural. Des de la casa de can Matamoros i a mitja carena, s'observen murs que baixen perpendiculars a la riera i que es podrien relacionar amb l'edifici que es troba al fons de tot de la riera. A tocar de la riera es documenta una estructura de forma rectangular formada per dos murs laterals, i un mur de tancament que aprofita la mateixa roca natural. Els dos murs laterals tenen una llargada de 7'20 metres i una amplada d'uns 90 cm. L'alçada conservada sobrepassa els quatre metres d'altura i es pot observar com s'adossen a la roca natural i s'encaixen a la mateixa. En aquests murs laterals s'hi poden observar diferents encaixos i obertures, les quals indiquen la presència d'elements que necessiten un suport. A la part inferior es documenten les restes d'un paviment de morter, restes d'un arrebossat i una estructura rectangular de pedra, coberta amb morter de calç. A la part superior d'aquesta estructura hi ha un espai, avui tapat per una pedra de dimensions considerables. Just per sobre, es troba la continuació de l'estructura abans descrita, tot i que lleugerament desplaçada, fins que el mur s'encaixa en un dels bancals. El perfil d'aquest mur indica que en aquest espai s'obria una obertura, con s'aprecia en el treball dels escaires de les pedres. Cal assenyalar que la zona es troba coberta per un important nivell de colmatació i de vegetació. A l'entorn es documenten escales d'accés, murs de pedra seca, i una bassa amb funció de recollida d'aigua i on sembla sortir un canal.</p> | 08134-18 | Sant Pere de Vallcàrquera | <p>Per la seva ubicació geogràfica aquesta estructura respon a les activitats antòpiques associades a l'explotació dels recursos hidràulics a la Riera de Vallcàrquera. Per l'estudi de paraments i elements conservats, aquesta construcció podria correspondre a les restes d'un molí o d'una farga. Es desconeix encara la seva funcionalitat, al tractar-se un edifici força enrunat i cobert per vegetació i sedimentació diversa. En base un estudi preliminar realitzat per A. Chàvez, aquesta hauria estat explotada en els segles XVIII-XIX i tipològicament respon a la tipologia de farga, tot i que no s'ha realitzat cap estudi exhaustiu de l'estructura.</p> | 41.7244700,2.2932100 | 441213 | 4619427 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54294-foto-08134-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54294-foto-08134-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés es realitza per un corriol que surt de sota can Matamoros, format per uns graons en llosa de pedra que menen fins a la riera. Un cop abaix, aquesta estructura queda a ma dreta, a pocs metres d'on deixa el sender. Per l'altra banda, i a mà esquerra, es documenta un petit gorg, de gran interès natural i que podria haver estat utilitzat com a bassa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54295 | Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-puiggracios | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. 24. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.220 i 221. p. 106-107. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. MARTÍ, J. 1981. Vallès Oriental. Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona. Arxiu cuspinera. AHUAD. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | A l'interior es conserva una capella oratori dedicada a Sant Benet. | <p>Edifici format per un temple, una casa i altres dependències annexes que s'adapten a la morfologia natural del terreny i presenten diverses alçades. El temple presenta una planta de creu llatina amb cúpula al creuer, i coberta amb volta de mitja taronja, amb decoracions vegetals i caps d'àngels, canvi de planta quadrada cobert de llumetes. La nau central fa 5'20 metres d'ample per 13'90 de llarg, mentre que els braços creuers tenen 3'65 metres d'ample per 2'30 metres de llarg i el presbiteri 4'25 metres de llarg. El cor és d'arc rebaixat i amb balustrada de fusta. A la façana hi ha una porta adintellada i finestra amb ull de bou, i un campanar d'espadanya d'un sol buit. La tècnica constructiva és de pedra vista lligada amb morter de calç, amb la façana arrebossada i emblanquinada. La pedra de procedència local apareix més o menys treballada no essent visible per la part davantera de l'edifici, a excepció dels carreus cantoners però si per la resta de façanes, on es pot apreciar la diferent entitat del material constructiu. A la façana principal hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi i que actualment alberga la comunitat de monges que hi resideix. Aquest edifici annex està formada per un cos rectangular de planta i dos pisos, amb abundants reformes i finestres a diferents alçades i de mides diverses. Les del pis inferior presenten un senzill coronament en pedra, mentre que les del primer pis el coronament és en filades de pedres verticals; i en el pis superior tota l'obertura està revestida amb grans blocs de pedra calcària. Són visibles part de les obres de restauració que es van realitzar al temple i a tot el santuari en el decurs de la guerra civil espanyola, que tot i seguir la homogeneïtat constructiva de l'obra en permeten veure les diferents reparacions.</p> | 08134-19 | Puiggraciós | <p>El puig on s'ubicarà el santuari presenta evidències d'ocupació humana des d'antic, per una banda el proper poblat ibèric de Puiggraciós i per l'altra, i ja en època moderna, i al llarg del segle XVII, la visita d'una processó anual que es feia a d'alt del puig, degut a una gran devoció mariana. No serà fins l'any 1698 quan es concedeix l'administració de Sant Pau de Montmany sobre Santa Maria del Puig. La història del Santuari de Puiggraciós s'inicia amb la petició del rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, quan demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser atorgada el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla, i entre d'altres càrrecs visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la residència de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, la seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i, entre d'altres, va desaparèixer un retaule barroc, existent ja l'any 1737. La imatge, però, va poder ser salvada per l'acció d'uns veïns i va ser amagada en diversos llocs. El temple va ser restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada a petició del rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va tenir lloc l'any 1957. Des de l'any 1973 tenen cura del santuari una comunitat de monges benedictines.</p> | 41.7060600,2.2476100 | 437403 | 4617415 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54295-foto-08134-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54295-foto-08134-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54295-foto-08134-19-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Santuari edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. Sembla que la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós, trobada dalt del coll, presidí al segle XV un altar a Sant Pau de Montmany, segons el Pare Camós, que fou pelegrí a Montmany l'any 1657 i allí recollí la tradició local. La primera notícia certa sobre la imatge de la Mare de Déu, en tot cas, es troba l'any 1508 i el 1636, quan la imatge es va situar en un lloc de privilegi del nou altar major barroc de la parròquia. La relació de la imatge amb la muntanya de Puiggraciós es va iniciar en una possible processó dels parroquians fins al coll on va ser feta la troballa, que va rebre així el nom de la Verge 'plena de gràcia'. La infrastructura eclesiàstica del Puiggraciós es va anar consolidant fins que el 1701 els parroquians van elevar súplica al bisbe de Barcelona perquè els permetés la construcció d'un temple, col·locar la primera pedra, treballar durant les festes si era necessari i posar-lo sota l'advocació de Nostra Senyora del Puiggraciós. Edificat sobre les terres de l'antic mas Miquel de Montmany, aleshores ja pertanyent a Can Nualart de la Garriga, el nou santuari es va inaugurar el 3 de setembre de 1711 i el 1733 ja s'hi feia la festa major de Puiggraciós pel Sant Nom de Maria (12 de setembre), en recordatori de la victòria contra els turcs davant de Viena de l'any 1686, i el santuari començava a rebre les primeres manifestacions de fervor popular en forma de nombrosos exvots. El 1737 s'estava acabant el retaule major, el mateix que es va perdre l'any 1936, considerat pels estudiosos com una magnífica obra d'art que sobtava per la seva opulència. | 96|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 54297 | Sant Pau de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-montmany | <p>Fitxa IPAC Carme Comas Suriñach 7/1987. AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1984. Sant Pau de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 67. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.219. p.106. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. MAURI, J. 1949. Història de la Garriga I. Barcelona. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XII-XVIII | Estat ruïnós | <p>Església adossada a un edifici. Té planta de creu llatina de 11,28 m de llargada per 5'10 m d'amplada. Nau única que es cobria amb volta de canó i capelles del creuer i de d'absis amb volta de nervis. Té un absis poligonal. La portalada està mig tapiada i la façana té una gran escletxa pel mig. La portada està coronada per un frontó de tipus renaixentista, amb triglifs i mètopes. El campanar d'espadanya és de dos límits. Els angles estan emmarcats per carreus.</p> | 08134-21 | Montmany | <p>La primera notícia documental de la parròquia és del 1139, tot i que segurament ja existiria en el segle anterior. A partir del segle XIII es pot resseguir la seva història. El segle XVII (1600-1607) es va construir l'església actual. En una visita del 30 de desembre de 1600 el bisbe considerà incorrectes les obres de l'església fetes per el mestre de cases Jaume Salvador de Cardedeu. Es succeeixen altres mestres de cases fins el 1607 que s'acaba l'obra. Una de les cares de la Contrarreforma fou la renovació material de les esglésies. En fou exemple la construcció del nou temple de Sant Pau de Montmany que va substituir l'església romànica consagrada a finals del segle XII. Les obres es van iniciar l'any 1586 i es van allargar com a mínim fins al 1609, quan es van beneir les capelles de Sant Llorenç i del Roser. Es va abandonar el 1910 i actualment es troba en un estat ruïnós, els portals s'han tapiat.</p> | 41.7116200,2.2448600 | 437179 | 4618034 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54297-foto-08134-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54297-foto-08134-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54297-foto-08134-21-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Edifici gòtic edificat entre el 1600 i el 1606 i abandonat l'any 1910, en què el Santuari de Puiggraciós passà a ser la seu de la parròquia de Montmany. Es troba en estat ruinós, amb una impressionant esquerda a la façana i el portal tapiat. Tot i això, la rectoria encara és aprofitable i, ocasionalment, està habitada. | 96|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54298 | L'Ullar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lullar-0 | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. Arxiu Cuspinera, AHUAD. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XII-XX | <p>Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas i un seguit d'estructures annexes conegudes com el mas Ullar, Uià o Ullà. Aquest grup presenta una planta rectangular orientada d'est a oest formada per l'annexió de tres cossos edificats. Edifici aïllat amb un cos de planta complexa i dos cossos rectangulars que segueixen una estructura de planta baixa, primer pis i golfes. El mas original presenta una planta quadrada, amb diverses portes d'accés a les dues bandes i antics finestrals gòtics. La façana principal està orientada a migdia i ponent. Portal adovellat coronat per una finestra amb arc conopial lobulat. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga, amb el carener horitzontal a la façana i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. A la cara nord s'hi obren dues portes de punt rodó amb llinda de pedra ben treballada; també una balconada i dos finestrals, amb un arrebossat. Adossat un altre cos cobert amb teulada a doble vessant i grans obertures d'arc de mig punt a la planta baixa i golfes. Només es deuria habitar la planta noble que té grans obertures i terrasses; així com una galeria a migdia. Aquest espai actualment encara és habitat, tot i que ja no funciona com a masia. Tota l'estructura presenta un acabat arrebossat, amb elements ornamentals de caire molt simple a la zona de les obertures, tant de portes com de finestres a base de marcar les llindes i els brancals amb una franja pintada en blanc. El següent cos adossat sembla de factura més moderna, està format per diverses dependències, amb obertures de punt rodó en obra i una balconada. Les altres estructures es troben isolades i corresponen a antics annexes ramaders de planta rectangular i allargada, el basament dels quals és en pedra lligada amb morter de calç rematat per murs i coberta de maons.</p> | 08134-22 | Montmany | <p>Casal habitat documentat ja a l'any 1251, l'antiga masia de l'Ullar (Uià segons la fonètica de la zona) va ser habitada per la família Ullar fins a principis del segle XX, quan va haver-hi un plet entre familiars i acabà en mans de Salvador Font i els seus causahavents. Consta al fogatge de 1553 on apareix documentat Salvador Ullar però no consta en el fogatge anterior de 1497. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar però sembla ser que un cos és més antic que el cos de les galeries. Es conserva documentació escrita des de la baixa edat mitjana. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; no s'observen restes d'un edifici més antic. L'Ullà és probablement una de les cases amb més història de Figaró-Montmany, ja que és un dels masos que ha tingut més domini sobre el poble. La vall de Montmany va ser habitada per grans masos que actuaven com a centres econòmics de caràcter autàrquic, aquest és el cas de l'Ullà, can Oliveres, el Prat, etc. Si tenim en compte que l'Ullà es troba molt a prop de l'església de Sant Pau, podríem pensar que en època tardo-romana hi hagués en el lloc un petit hàbitat humà, documentat a la zona amb el jaciment dels Sots Ferèstecs. Al 1883 Francesc Maspons i Labrós fent referència a l'Ullar deia que fou per causa de passar per allà el camí de Bertí 'que sos amos hagin tingut que sufrir en eixos últims temps de guerra disgustos terribles, doncs, degut a dita circumstància i al caràcter franc i agradós de aquells, no passava partida de carlins o comuna de tropa que no anés a raure en ella, ocasionant-los-hi vexacions continues i perill imminent de port, pus més de quatre vegades sentiren xiular les bales per damunt sa teulada'.</p> | 41.7127200,2.2468700 | 437348 | 4618155 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54298-foto-08134-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54298-foto-08134-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54298-foto-08134-22-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada sobre un turó al bell mig del sot de Montmany, es troba en bon estat de conservació i està habitada. És, junt amb la parròquia de Montmany, l'altre punt de referència dels Sots Feréstecs. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54300 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-4 | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 1993. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23.n. 216. p. 104. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.PLADEVALL, A. 1984. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. p. 237.</p> | XVI-XVIII | <p>Edifici aïllat amb una era enrajolada al davant. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els portals són en llinda recta, igual que les finestres i obertures del primer pis. Es tracta d'una masia de planta absilical, amb teulat a dues vessants i carener perpendicular a la façana. Cos afegit perpendicular a una galeria de dos pisos i que amaga la porta principal original d'arc de mig punt adovellada. A la dreta i formant part de la casa hi ha la capella dedicada a Sant Pere. La coberta està formada per una teulada de doble vessant amb ràfec a la catalana. Rellotge de sol pintat a la façana. Alguna finestra amb llinda de fusta i una al mur lateral amb els dos muntants que formen un arc deprimit que cobreix a manera de mènsula. A l'interior s'ha conservat l'estructura original de la rectoria, l'entrada, la sala noble, la capella, una sala d'arcs de mig punt i de pedra vista; així com altres dependències auxiliars.</p> | 08134-24 | Vall de Vallcàrquera | <p>Adossat al cos principal es construí, en època més moderna, probablement al segle XVIII, una solana amb grans arcs de mig punt de rajol, de manera que l'actual conjunt té planta en forma de L. A la llinda de la porta hi ha l'anagrama de crist i una data de 1750. També hi ha altres inscripcions sobre la porta principal amb cronologies dels segles XVI al XVIII. Actualment la rectoria es troba restaurada i adequada per a l'Escola de Natura. Forma part de les infrastructures del Parc Natural del Montseny dins l'àmbit de l'educació ambiental, funció que compleix com escola de Natura. Propietat de la Diputació de Barcelona i situada al Parc Natural del Montseny, al vell mig de la vall de Vallcàrquera, l'Escola de natura és un equipament fruit de la rehabilitació de l'antiga rectoria. Gestionat per la cooperativa Aprèn, Serveis Ambientals, l'equipament disposa de servei de cuina, sales de treball, feixes d'esbarjo, equip audiovisual, calefacció i té una capacitat de 48 places, distribuïdes en habitacions de 4 o 6 places amb lavabos i dutxes pròpies.</p> | 41.7260200,2.2936900 | 441255 | 4619598 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54300-foto-08134-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54300-foto-08134-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54300-foto-08134-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Rectoria situada a la petita vall de Vallcàrquera, s'hi accedeix pel camí de Vallcàrquera un cop passada l'església continuem en direcció a Can Puig, la rectoria queda a sobre mateix de la carretera. Casal situat a la plana de Vallcàrquera. Gavín documenta una capella a la Rectoria de Vallcàrquera dedicada a Sant Pere. A sobre la Rectoria, Jaume Oliver ha documentat la presència d'abundants fragments d'escoria, evidències que es podrien relacionar amb la manipulació de matèria prima, ja ben evident amb les mines del Socau i la presència d'una possible estructura de farga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54301 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-6 | <p>Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993. Pladevall, A. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. 1984. p. 238. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat de baixos més dos pisos i sense golfes. Té corrals pel bestiar a la part del darrera i una pallissa situada perpendicular a la façana. La teulada aiguavessa a façana. Hi ha un rellotge de sol datat mig despintat. Llindes de finestra a les finestres de les parets laterals. A la façana: porta d'arc de mig punt adovellada, quatre finestres d'arc conopial i una amb l'arc conopial molt accentuat. Dues rosetes en relleu a fora i una a l'interior de l'arc, motllures. Al voltant, i a l'ampit i a sota d'aquest tres rossetes en relleu. A l'interior, a la cuina, llar de foc i al costat el forn de pa, avui en desús i amb data de la casa inscrita. Embigat de fusta i paviment de pedra.</p> | 08134-25 | Vall de Vallcàrquera | <p>La primera referència d'aquest mas la trobem al 1217 on s'esmenten els masos de Vallcàrquera essent dels més antics juntament amb el mas Caprec, Església i Xicola. Ja en època moderna les referències són més freqüents i aquest mas apareix documentat en els dominis dels Centelles a Vallcàrquera el 1540, on es fa referència al mas Puig, al mas de la Coma (des de 1448) i quatre peces de terra des de 1448-1450. L'edifici apareix datat en tres llocs de la casa 1727 (a la llinda d'una finestra que originalment corresponia a una porta del darrera, en el forn i a un altre punt de fora la casa). Recentment s'hi ha afegit tota la part dreta de la casa imitant perfectament la tipologia original i reaprofitant la llinda mencionada. El masover que hi viu ja va néixer a aquesta casa el 1932. El rellotge de sol porta la data de 1819. La casa ha estat restaurada i ampliada recentment.</p> | 41.7274900,2.2978000 | 441598 | 4619759 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54301-foto-08134-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54301-foto-08134-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54301-foto-08134-25-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54302 | Vall-de-Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-roses | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993. Pladevall, A. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. 1984. p. 236. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | Necessita reparacions | <p>Edifici aïllat a nivell del camí de Vallcàrquera, conegut com les Torres o Vall-de-Roses. Casa amb dos pisos més terrassa al davant que queda sobre antigues quadres on s'accedeix per una porta rectangular, una finestra al damunt i una gran arcada amb clau de volta, agrupant els dis elements fets de maó (clau de pedra a dalt). Els acabats d'aquests habitatges són en obra, marcs dels portals de maó vermell i baranes de ferro forjat als balcons i finestres. A la casa de dalt, cada porta està protegida per un tendal. Finestra amb ull de bou i amb motllura pedra al voltant.</p> | 08134-26 | Vall de Vallcàrquera | <p>Edifici datat de 1914, com consta a la façana principal. L'amo vivia a la casa del costat de l'ermita de Sant Pere, a pocs metre de can Xicola. Actualment, menys una família que hi viu, la resta de casetes es lloguen a l'estiu. Construïda, segons els actuals habitants per allotjar-hi els treballadors de les mines de baritina del Socau; mentre que per altres vilatants es recorda com la casa dels enginiers de les mines o les quadres dels habitages dels amos de les mines.</p> | 41.7261300,2.2878300 | 440767 | 4619614 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54302-foto-08134-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54302-foto-08134-26-2.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Original: habitatge d'obrers, altres ramaderia i quadres; actual: habitatge o segona residència. Segons l'Inventari de IPAC de la Generalitat de Catalunya és can Xicola. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54303 | Can Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dosrius | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993. Pladevall, A. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. 1984. p. 238. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Masia aïllada i protegida per un mur de contenció fet de pedra seca i bastament lligat amb morter. Mas isolat amb una sèrie d'estructures annexes, unes quadres i una pallissa. L'edifici principal està format per un cos rectangular de planta baixa i primer pis amb obertures rectangulars ordenades simètricament al llarg de la façana en grups de dos. Aquest cos presenta un annex a la banda sud format per un cos elevat amb contraforts que suporta una galeria a sobre, actualment coberta. Al mur lateral hi ha finestra adintellada i dues finestretes, una espitllerada. Tres contraforts reforcen l'altíssim mur de migdia, un d'ells destruït. La teulada aiguavessa a la façana, on hi ha forats que van servir per encastar bigues de fusta. La llinda de la porta principal porta la data de 1793. A la dreta una altra porta on els muntants formen un arc en funció de mènsula. A l'interior es conserva una porta amb arc conopial amb tres rosetes i motllures. La propietària ha intentat mantenir l'estructura original, amb tot es veu a través dels paraments les diverses reformes que ha sofert aquest mas. Davant de la casa es troba una petita era de lloses construïda i la pahissa i les corts o quadres. Aquests annexes presenten una factura més senzilla, es tracta d'edificis d'una sola planta amb diverses obertures coberts amb una coberta de teula aràbiga d'una sola vessant. Les pedres són de petites i mitjanes dimensions. Poc desbastades i amb clares evidències d'importants reformes i modificacions amb desploms i reparacions.</p> | 08134-27 | Vall de Vallcàrquera | <p>L'edifici conserva una dovella amb la data de 1793 a porta de la façana principal, però aquest cos principal sembla més antic, possiblement de la primera del segle XVII segons la referència de la propietària Sra. Angela Sanz tot i que el mas apareix a la documentació des del 1307 com a mas de Vallcàrquera. El mas anirà apareixen en la documentació baix medieval i moderna formant part dels dominis dels Centelles a Vallcàrquera l'any 1540 amb el mas Dosrius, el mas ça Font i el Molner. En el fogatge de 1553 apareix com a cap de casa Joan Dosrius i aquestes referències es faran més o menys continues al llarg de l'època moderna i contemporània esdevenint un dels masos més influents de la zona. A la parròquia de Vallcàrquera, a finals el segle XVII les cases noves també es feien a 'los bachs del sot de Vallcàrcara', en terres del mas Dosrius, i al 'soley del sot de Vallcarca'. El desenvolupament dels nuclis urbans va donar-se simultàniament al procés de reocupació dels masos rònecs que havien estat desocupats des de la Baixa Edat Mitjana, així com de la recolonització dels espais agraris abandonats.</p> | 41.7251000,2.2971500 | 441542 | 4619494 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54303-foto-08134-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54303-foto-08134-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54303-foto-08134-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54304 | Aqüeducte de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-dosrius | <p>Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993. Pladevall, A. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. 1984. p. 238. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | Extrems trencats i coberts de vegatació | <p>Aqüeducte o pont situat una mica més amunt del pont que creua la riera de Vallcàrquera i a la dreta d'aquesta. Format per 5 arcs de mig punt amb l'intradós de rajola i fet de pedra sense desgastar. Els arcs neixen de pilastres a l'extrem de l'esquerra continua un tros de mur massís ja sense arc. Els extrems estan trencats i coberts de vegetació.</p> | 08134-28 | Vall de Vallcàrquera | <p>Un dels propietaris del mas Dosrius es va fer un pont per atravessar el riu, en algun moment indeterminat del segle XVIII, i va aprofitar per fer-se un aqüeducte, una mica més amunt. Aquest senyor va tenir una disputa amb l'alcalde, el qual li va fer enderrocar el pont com a càstig, però va restar dempeus l'estructura de l'aqüeducte.</p> | 41.7256400,2.2966200 | 441498 | 4619554 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54305 | Molí d'en Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-cortes | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. MADOZ, P. 1846. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona. Ed. Abaco. Madrid. 1983 p. 149. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | En ruïnes | <p>Edifici conegut com el Molí d'en Cortés o Molí del Mig, al trobar-se ubicat al mig de la població de Figaró-Montmany. Està format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Edifici de 4 vents, de planta quadrada amb planta inferior on es situa el carcavà, i planta baixa i pis. La coberta és a 4 vessants. Un primer nivell inferior, a peu del carrer de Vic format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés des del carrer de Ramon Bosch, a la façana nord i dues petites obertures laterals, a les altres façanes, una de les quals un balcó. I un tercer nivell conformat per una primera planta i petites obertures quadrangulars amb llinda i brancals disposades en dues de les façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents nivells. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles, tot i que l'arrebossat exterior no deixa entreveure els diferents elements de la fàbrica. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés d'arc rebaixat i de poca alçària, a la qual s'accedeix per unes escales construïdes i una barana de ferro. L'únic element decoratiu destacable és la inscripció al dintell de la porta central on es pot llegir MARIANO CORTES, i la data de 1750; i una petita obertura al primer pis, amb llinda i brancals diferenciats en pedra. En totes les façanes es poden observar petites reparacions que ha sofert l'edifici al llarg del temps, sobretot a l'extrem nord-oest on el mur queda vist i on l'estructura possiblement continuaria amb altres dependències ja desaparegudes. A la part del darrera del molí i excavada en part a la roca del turó, s'hi troba la bassa, avui convertida en plaça.</p> | 08134-29 | Situat al carrer Major cantonada amb el carrer Ramon Bosch | <p>Molí fariner datat constructivament a finals del segle XVIII, que al llarg del temps ha tingut altres usos preindustrials com a serrador de fusta per fer socs, a finals del segle XIX. A inicis del segle XX en el molí del mig s'instal·larà la primera empresa generadora d'electricitat del poble del Figaró. Durant una temporada en aquest mateix molí també s'hi serrava fusta per fer-ne socs. A sobre el portal es conserva el nom de MARIANO CORTES i la data 1750. Segons Madoz, P: 'La fertiliza la riera del Congost que cruza el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas'.</p> | 41.7211200,2.2732700 | 439552 | 4619068 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54305-foto-08134-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54305-foto-08134-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54305-foto-08134-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Ús inicial: molí fariner. Altres usos: molí serrador. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54306 | Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tit-0 | XVII-XX | Molt restaurada. | <p>Edifici isolat de planta baixa, primer pis i un segon pis sota teulada. Casa recentment restaurada on s'ha emprat com a element decoratiu la pedra vista. Els murs estan formats per pedres irregulars rejuntades amb ciment; la cantonada de l'angle sud-est està diferenciada del mur amb pedres més grosses que no acaben de ser pedres cantoneres. La coberta és a doble vessant orientada d'est a oest amb teula aràbiga i carener perpendicular al carrer major. La façana principal presenta una estructura asimètrica, igual que la resta de la composició, una porta rectangular desplaçada i parcialment tapada per un balcó rectangular amb brancal, ampit i llindes de pedra (possible finestra convertida en balcó), i una finestra lateral; i un segon pis amb dues finestres desiguals i que indiquen un recreixement posterior i asimètric de tot l'edifici. L'accés es pot realitzar des del carrer Major, la porta d'accés del qual presenta una llinda gravada amb un motiu geomètric, una mitja petxina que recorda la de Ca l'Espelta. A la façana de tramuntana hi ha un altre accés, que es fa a través d'unes escales. En aquest hi ha una finestra oberta al primer pis i dues finestres al segon, amb ampit i brancals de pedra però amb llinda de fusta. Al costat hi ha una petita estructura annexa que recorda un cobert o una barbacoa i un petit jardí o hort tancat per un mur perimetral.</p> | 08134-30 | Nucli del Figaró | <p>Edifici construït a finals del segle XVIII. Tot i que no es coneix documentació escrita associada a aquesta casa si que podem dir que hauria format part del nucli original sorgit al costat del camí. Presenta importants reformes constructives i ha canviat sovint de propietaris. Des del 999 trobem documentat el mas i l'hostal del Figaró a partir del qual va néixer l'actual nucli urbà i les diverses masies i cases que es començaren a gestar al seu entorn. Són poques les cases que han restat dempeus, i bona part d'elles es troben en l'antic eix de comunicació format pel Carrer de Vic i el Carrer Major. Aquest és el cas de Can Tit, situat uns 10 metres més al nord de l'antiga església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna. És desconeix el període cronològic al qual s'adscriu aquest edifici, però per la seva posició al peu del camí ral i per la tècnica constructiva emprada en el seu parament, aquest pot recular a l'època moderna.</p> | 41.7221300,2.2733700 | 439561 | 4619180 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54306-foto-08134-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54306-foto-08134-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54306-foto-08134-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54307 | Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-0 | <p>BRUGUÉS, S. 1924. Mapa del Terme municipal de Montmany-Figaró. AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. MADOZ, P. 1846. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona. Ed. Abaco. Madrid. 1983 p. 149. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Alguns elements s'han perdut | <p>Estructura isolada de planta rectangular, formada per una planta soterrani on hi ha el carcavà i dos pisos més, cobert amb una teulada a dues vessants. Aquest edifici està format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell conformat per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos deixant un espai lliure entre l'accés a la casa i el carrer, espai que és utilitzat com a hort. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Les quatre façanes presenten un enguixat senzill en blanc. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés de reduïdes dimensions i llindes a la part superior com a únic element decoratiu destacable i dues petites finestres situades al primer pis obertes amb posterioritat. Al darrera del casal s'hi trobava adossada la bassa, avui soterrada i reconvertida en aparcament.</p> | 08134-31 | Situat sota l'actual carrer J. Verdaguer, o antic camí de Vallcàrquera | <p>Segons Madoz, P: 'La fertiliza la riera del Congost que cruca el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas'.</p> | 41.7245800,2.2744900 | 439656 | 4619452 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54307-foto-08134-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54307-foto-08134-31-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Activitat inicial: molí fariner | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54308 | Molí de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vallcarquera | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. BRUGUÉS, S. 1924. Mapa del Terme municipal de Montmany-Figaró. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Alguns elements s'han perdut | <p>Petit casal del molí conegut com el molí de Vallcàrquera o de Can Xicola, de planta rectangular, d'una sola planta on es situarien les moles, i planta soterrani on hi ha el carcabà. La coberta és a un vessant i el casal presenta una sola obertura d'accés. Fou construït en pedra local, poc treballada, amb carreus reforçant les cantonades, de més gran tamany i treballats de forma més regular. Davant mateix de la porta d'accés al casal s'observa el rec de sortida d'aigua al carcabà. El qual es troba cobert per una llosa de pedra, fragment d'una antiga roda de molí.</p> | 08134-32 | Vall de Vallcàrquera | <p>Des del 1078 ja es documenten a Vallcàrquera les 'aquis et descursine erarum et molendinos' i, més concretament, el mas Caprec, el nom del qual delata el seu encapçalament al capdamunt del rec de derivació de l'aigua que feia anar el molí de Roquerol, situat jus sota el mas 'ipso manso de Cabreger et molinum subtus de Rocherol'. El mas 'Caprech' es torna a documentar el 1306 i 1540; en aquesta última data, el mas ens apareix aprop d'un mas rònec anomenat justament 'Molner' i que hauria estat la residència del moliner. Des de l'any 1448 Pere Puig poseeix una peça de terra situada al lloc dit del Molí 'loco vocato de molendino' termenant amb honors del mas Dosrius, un alou de l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera i el molí mateix. Les restes d'aquest molí encara es poden trobar actualment a Vallcàrquera, poc abans d'arribar a l'església de Sant Pere, fent referència al Molí de Vallcàrquera o de Can Xicola. Els molins que, de fet o de dret, constituien monopolis dels senyors, proporcionaven a aquests beneficis directes derivats dels dets i obligacions de multura, i al mateix temps eren uns eficaços sistemes per controlar la producció total de cereals lligada amb altres rendes proporcionals. El volum de la renda capturada a través dels molins fariners hidràulics era tan gran, en general, que va permetre sovint l'enriquiment dels quals tenien els corresponents establiments senyorials. La funció dels molins en l'ordre feudal, és a dir, en l'expropiació regular de la producció, explica les destruccions de què eren objecte en cas d'aixecament pagès i també el paper normalment negatiu reservat als moliners en les tradicions i llegendes populars. Al llarg de l'època moderna el molí continua apareixent a la documentació i també serà citat per Madoz, P: 'La fertiliza la riera del Congost que cruca el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas'. Aquest molí hidràulic va produir als anys 20 del segle X, per primer cop electricitat.</p> | 41.7261400,2.2866100 | 440666 | 4619616 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54308-foto-08134-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54308-foto-08134-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54308-foto-08134-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Fora el nucli del Figaró, en direcció a l'ermita de Sant Pere de Vallcàrquera, seguint la riera del mateix nom, el molí queda a tocar la riera, al marge dret. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54310 | Mina del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-socau | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Catalunya artística 113. p. 528. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PORTALS, J. 2004. La febre dels minerals al Montseny al voltant del 1900. Monografies del Montseny n. 19. Amics del Montseny. p.157-164. Tagamanent, full n. 364-X, Diputació de Barcelona. Servei de Parcs 1985. E: 1/10.000. Inf oral.</p> | XIX-XX | Coberta de vegetació | <p>Actualment es pot veure des del camí estant la boca de la mina excavada a la roca del turó. A l'interior de la mina es poden veure els rierols d'aigua que s'escola a través de les parets de la roca excavada. La boca medeix uns 170 m d'alçada per 1'60 m d'amplada i presenta una coberta amb volta de canó. Es documenten diverses entrades a la mina, bastant emboscades i cobertes de vegetació.</p> | 08134-34 | Vallcàrquera | <p>Mines de mineral de ferro o de magnetita que estigueren en funcionament entre els anys 1880 i 1895. Per extreure el mineral es va fer un camí de vagonetes que anava des de Vallcàrquera fins l'antic camí ral del Congost, al darrera de la Torre de Can Parera. Són nombrosos els municipis del Montseny que evidencien certa activitat minera a l'inici del segle XX. Tot i que el Montseny no és una muntanya rica en minerals, la seva explotació ha estat, des de sempre, més o menys reeixida amb diverses iniciatives. Es té constància de l'aprofitament del ferro i el coure en les fargues de Tordera, Gualba i Arbúcies, etc. Geològicament el jaciment és molt similar a d'altres mineralitzacions encaixades en materials paleozoics del Sistema Litoral Català, però destaca per les seves dimensions. Malgrat que l'explotació es troba inactiva, actualment encara són ben visibles nombrosos afloraments així com els diversos accessos a les mines. La seva localització dins dels límits del parc natural del Montseny en pot facilitar la preservació i difusió de les singulars característiques geològiques. La mineralització representada pertany a la tipologia de dipòsit a tenir en compte arreu dels Catalànids, tant des del punt de vista geològic com econòmic. Tradicionalment bona part de la mineria a Catalunya s'ha concentrat en l'extracció de minerals de Pb, Zn, F i Ba en aquest tipus de filons. Quan aquest tipus d'explotacions van deixar de ser rentables es van abandonar vers el 1930-40.</p> | 41.7240500,2.2975700 | 441576 | 4619377 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54310-foto-08134-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54310-foto-08134-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Sortint del Figaró seguint la riera de Vallcàrquera amunt, fins a Sant Pere i can Xicola, Dosrius i les mines del Socau, a la desembocadura del sot del Moro, a la riera de Vallcàrquera. La mina és visible des del camí a mà dreta. Davant la boca de la mina es documenta una gran esplanada, sota mateix del camí. Aquest espai presenta un sediment de color fosc, negrós que, segons informadors orals, estaria causat per la neteja de les vagonetes, que es creu que es faria en aquest punt. Tot i que també hi ha gent del poble que creu que allà mateix també hi havia hagut una plaça carbonera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54311 | Rec dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Parcialment cobert de vegetació | <p>Davant de Cal General es conserva el pont o aqüeducte per sobre el qual transcorria el rec. L'aqüeducte és d'una sola arcada de mig punt, amida uns 6 m de llargada i 1,10 m amplada. Es tracta d'una construcció d'obra amb la canalització superior construïda en rajol de 80 cm amplada. Actualment es troba parcialment cobert per la vegetació, tot i que encara es visible a la seva entrada al poble i es pot seguir part del seu recorregut. Al principi del seu traçat, el rec discorre sota terra, en un bosc de ribera, fins que surt a l'aire lliure. Al llarg del seu camí compta amb sobreeixidors per si baixa massa plena i en algun tram circula sobre un mur de pedres reforçat per uns contraforts. A la vegada, aquests contraforts serveixen d'escala per baixar als diversos horts. Dins al municipi el pas del rec ha quedat relativament modificat per les noves construccions.</p> | 08134-35 | Nucli del Figaró | <p>El rec començava en una resclosa un xic més avall del molí de Can Xicola davant de Can Bosch (o can Bosc) i a l'altra banda de la carena sobre la riera de Vallcàrquera. Portava aigua al molí de Dalt i a la bassa del molí del mig, un cop aquest molí ja havia utilitzat l'aigua aquesta era conduïda cap als últims horts del terme municipal situats sobre el riu Congost, on ara hi ha el camp de futbol. A la zona de Gallicant, encara són visibles restes del rec, a mitja carena.</p> | 41.7245300,2.2744900 | 439656 | 4619446 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54311-foto-08134-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54311-foto-08134-35-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La resclosa que desvia l'aigua cap al rec es troba passat el molí de Can Xicola a Vallcàrquera, però el rec és encara visible al seu pas per la població, en alguns punts com davant la placeta de can General. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54312 | Hostal de Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-cami-ral | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, Monografies 3, p. 127. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XVIII | Molt reformat | <p>Davant del molí del mig es documenta un edifici de planta rectangular i grans dimensions, de planta baixa i pis que es recorda al municipi com la posada o l'hostal al camí ral. Aquest presenta una factura contemporània ja que va ser utilitzat com a taller fins a finals del segle XX. Edificació allargada disposada d'est a oest. Segueix una estructura modulada en planta baixa i dos pisos. Les nombroses reformes realitzades a l'edifici han comportat una adaptació de l'estructura construïda unificant els diversos cossos on es distribuirien les diferents dependències de la posada. La tècnica constructiva utilitzada es pot apreciar en alguns punts de la construcció, aquesta es centra en l'ús del carreu de petites dimensions de pedra local de la zona i còdols de riu lligats amb morter i amb un doble arrebossat exterior. Tot i que el que queda visible és obra nova.</p> | 08134-36 | Nucli del Figaró | <p>Des del 999 trobem documentat el mas i l'hostal del Figaró. En traslladar-se a Barcelona, els Figueró es vengueren part del seu mas i terres als amos del mas Antich del Figaró per bé que és reservaren l'antic hostal i el patronat de la capella de Sant Rafael que renunciaren al 1751 en favor del rector de Vallcàrquera. Fins a principis del segle XVII la dinastia dels Figueró, anomenats també tots Rafael, exerciren l'ofici de pagès i d'hostalers, fins que un d'ells passà a Manlleu a exercir de paraire vers el 1630. El fill d'aquest, Rafael Figueró passà a viure a Barcelona on exercí des del 1647 l'ofici d'impressor. Ells formaven la dinastia d'impressors reials Figueró. Ells formaven la dinastia d'impressors reials Figueró.</p> | 41.7208300,2.2732000 | 439546 | 4619036 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54312-foto-08134-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54312-foto-08134-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situat en el centre del poble, a peu de l'antic camí ral, avui carrer Major. L'hostal i les ferreries foren l'origen històric del nucli del Figaró, situat al peu d'antic camí ral. Hostal del camí ral inici XV final XVIII. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54313 | Can Vallcorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallcorba | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, Monografies 3, p. 127. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici civil de planta quadrada, tres façanes i mitgera, consta de planta baixa i dos pisos amb un petit terrat. La coberta és a 4 vessants. Les façanes presenten decoració simètrica i són coronades per un potent ràfec. Les finestres i balcons són de pedra i arc pla. A la façana del carrer major conserva un portal amb arc de mig punt adovellat; mentre que a la façana de ponent hi ha un rellotge de sol. La tècnica constructiva emprada es basa en el la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada nord-sud i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània que ha cegat completament la façana est. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local (pedra vermella de Tagamanent) no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Aquesta porta dóna pas a una petita entrada o rebedor que permet l'accés a les diverses dependències. A la primera planta es troben dos finestrals de mida mitjana que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. Una d'aquestes obertures està emmarcada per diverses llindes de pedra local mentre que a l'altre una reparació amb ciment indica una modificació del seu acabat original. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obriren 8 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana.</p> | 08134-37 | Nucli del Figaró | <p>Edifici datat constructivament al XVIII. Al costat nord hi ha la placa dedicada a Francesc Ribas, nomenat fill adoptiu del Figaró per la construcció del baixador del ferrocarril i del pont sobre el riu Congost. Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7220000,2.2731900 | 439546 | 4619166 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54313-foto-08134-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54313-foto-08134-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54313-foto-08134-37-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54314 | Pedrera de Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix-0 | <p>1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Mapa 1924. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | Sense ús | <p>Espai obert que s'havia emprat com a punt d'extracció de pedra calcària amb l'objectiu de fer-ne guix. Quan l'explotació ja no era viable o els propietaris/ explotadors ja no podien de fer-se'n càrrec, la pedrera s'abandonava. Aquest fet va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions des d'època moderna, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. En el cas de Figaró-Montmany, aquestes petites explotacions de caire local van deixar de funcionar amb l'aparició d'un mercat de major abast a menor inversió. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 08134-38 | Montmany | <p>Antiga pedrera d'extracció de guix a cel obert que proveia a la guixera o forn de guix situat més avall i avui abandonada. Segons informacions orals a la zona de Montmany hi havia hagut més punts d'extracció de guix, avui tots abandonats i de difícil ubicació. Al terme de Figaró-Montmany hi havia hagut nombrosos forns de calç alguns dels quals han desaparegut totalment, mentre que altres encara són visibles avui. Aquestes estructures es troben en un estat de conservació molt precari i, en la majoria dels casos, coberts d'una espessa vegetació. La matèria primera provenia de diverses pedreres. Aquests afloraments geològics de base calcària es troben i trobaven en punts específics del municipi ja es tractés d'una explotació permanent o a mode de prova; la gent del poble en recorda més d'un, sempre situats prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. En alguns punts del municipi es van donar les condicions òptimes per desenvolupar aquesta indústria centrada en l'explotació de la calç: proximitat al bosc (la llenya era un element molt important), pedra calcària abundant, proximitat a la plana (la qual cosa volia dir bones comunicacions) i per últim, personal que feia feines de temporada i que, per tant, esporàdicament podia quedar lliure per a treballar de calciner. Aquesta activitat, ben documentada fins a mitjan segle XX presenta una forquilla cronològica que pot recular fins època moderna i baixmedieval.</p> | 41.7172000,2.2535300 | 437906 | 4618647 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54314-foto-08134-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Des del Figaró prenem la carretera vella que mena al nucli de l'antic Montmany 1 Km abans d'arribar a Sant Pau de Montmany prenem un camí a mà dreta que porta a la cantera de guix. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54348 | Poblat ibèric de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-puiggracios | <p>ESTRADA, J. 1950. Síntesis Arqueológica de Granollers y sus alrederores. Granollers. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. VILLARONGA, L. 1952. Notes de la prehistòria de Montmany. Full extraordinari de festa major. Acció Catòlica de la Garriga.</p> | Parcialment en mal estat | <p>Les estructures conservades, corresponent a murs de pedra seca amb carreus ben desbastats de pedra local, es troben al punt més elevat del mateix turó, formant una estructura rectangular de 17 m per 10 m i per un gran recinte d'uns 42 metres d'amplada màxima, protegit per la banda nord per una muralla d'uns 240 metres de llargada; l'espadat de la cara de migjorn estalvià la construcció de la muralla en aquest costat. Fora d'aquest recinte, cap a ponent i en direcció al mas Pollancre, s'alçaven les cabanes del poblat disperses en un pla inclinat d'una extensió de 250 metres per 110 metres. Les muralles i les parets visibles encara a la part baixa, són també de pedra sense lligar.</p> | 08134-72 | Puiggraciós | <p>Les evidències sobre la ocupació humana del puig es documenten des d'època prehistòria. Es poden esmentar les destrals de pedra trobades pels contorns, i entre elles una destraleta de basalt trobada al mateix puig, i una pedra de sílex, un fragment de ganivet trobat prop de Can Tomeu, al Serrat, atribuït a l'edat del bronze i associat a una comunitat agricola i ramadera. Al turó de l'Arbocer prop de Puiggraciós i també a les baumes del Traver als cingles de Bertí es documenta material del bronze final i primera edat del ferro. Les primeres restes constructives les trobem al poblat de Puiggraciós de la segona edat del ferro i món ibèric. El poblat va ser descobert l'any 1940 però el seu principal investigador ha estat Leandre Villaronga. El material ceràmic recuperat correspon a ceràmica ibèrica comunia i ceràmica campaniana, la qual cosa ha fet suposar a Leandre Villaronga que l'època d'esplendor del poblat seria pels volts del segle III-I aC. Altres troballes realitzades van ser una pedra d'un molí de mà, un pes de teler, dues fusaioles i claus de ferro. En aquest poblat s'ha trobat també un pes de bronze equivalent a dues unces romanes i dues monedes iberoromanes de la seca de Kesse (Tarragona). Les restes d'influència romana i alguns fragments de material romà trobats en aquest indret i al Serrat fan pensar que el poblat va subsistir fins ben entrada la romanitació. La seva desaparició podria situar-se al segles I- III dC.</p> | 41.7032600,2.2417400 | 436912 | 4617108 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54348-foto-08134-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54348-foto-08134-72-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Orogràficament, el Cim de Puiggraciós és la part més elevada del municipi amb 795 m. Al vèrtex nord, al turó de Puiggraciós, el municipi llinda amb Bigues i Riells i Figaró, termes que s'uneixen a la vertical de Coll de Can Tripeta. Pel flanc esquerra del municipi, a més a més de Bigues i Riells, hi trobem Sta. Eulàlia de Ronçana. A la part dreta, dessota Figaró, es fa límit amb la Garriga, el Pla de Llerona, terme de les Franqueses del Vallès, i per la part més meridional amb Canovelles. | 79|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.