Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54306 | Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tit-0 | XVII-XX | Molt restaurada. | <p>Edifici isolat de planta baixa, primer pis i un segon pis sota teulada. Casa recentment restaurada on s'ha emprat com a element decoratiu la pedra vista. Els murs estan formats per pedres irregulars rejuntades amb ciment; la cantonada de l'angle sud-est està diferenciada del mur amb pedres més grosses que no acaben de ser pedres cantoneres. La coberta és a doble vessant orientada d'est a oest amb teula aràbiga i carener perpendicular al carrer major. La façana principal presenta una estructura asimètrica, igual que la resta de la composició, una porta rectangular desplaçada i parcialment tapada per un balcó rectangular amb brancal, ampit i llindes de pedra (possible finestra convertida en balcó), i una finestra lateral; i un segon pis amb dues finestres desiguals i que indiquen un recreixement posterior i asimètric de tot l'edifici. L'accés es pot realitzar des del carrer Major, la porta d'accés del qual presenta una llinda gravada amb un motiu geomètric, una mitja petxina que recorda la de Ca l'Espelta. A la façana de tramuntana hi ha un altre accés, que es fa a través d'unes escales. En aquest hi ha una finestra oberta al primer pis i dues finestres al segon, amb ampit i brancals de pedra però amb llinda de fusta. Al costat hi ha una petita estructura annexa que recorda un cobert o una barbacoa i un petit jardí o hort tancat per un mur perimetral.</p> | 08134-30 | Nucli del Figaró | <p>Edifici construït a finals del segle XVIII. Tot i que no es coneix documentació escrita associada a aquesta casa si que podem dir que hauria format part del nucli original sorgit al costat del camí. Presenta importants reformes constructives i ha canviat sovint de propietaris. Des del 999 trobem documentat el mas i l'hostal del Figaró a partir del qual va néixer l'actual nucli urbà i les diverses masies i cases que es començaren a gestar al seu entorn. Són poques les cases que han restat dempeus, i bona part d'elles es troben en l'antic eix de comunicació format pel Carrer de Vic i el Carrer Major. Aquest és el cas de Can Tit, situat uns 10 metres més al nord de l'antiga església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna. És desconeix el període cronològic al qual s'adscriu aquest edifici, però per la seva posició al peu del camí ral i per la tècnica constructiva emprada en el seu parament, aquest pot recular a l'època moderna.</p> | 41.7221300,2.2733700 | 439561 | 4619180 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54306-foto-08134-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54306-foto-08134-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54306-foto-08134-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54369 | Estructures riera de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-riera-de-vallcarquera | XVIII-XIX | En part enrunada i molt coberta de vegetació | <p>Estructures de pedra seca, que es troben isolades a la llera de la riera de Vallcàrquera, prop de la Font del Molí. La zona es troba molt emboscada i plena de matolls i esbarzers fet que dificulta la documentació completa d'aquestes estructures. El sistema constructiu es basa en la tècnica de la pedra seca, es tracta de blocs de pedra, més o menys ben desbastats i amb petites pedres a mode de falca, formant bancals d'una sola cara vista. En conjunt es documenten diverses peces de terra de conreu en forma de terrassa estreta i allargada i perpendicular a la riera, construïda amb marges de pedra seca al vessant. Aquest combina amb altres espais on el terreny és una mica més pla i més o menys elevat terminat en un o més dels seus costats per un mur, un talús, o altre desnivell fet també en pedra seca. Aquestes estructures es troben separades per construccions perpendiculars a riera, a la qual s'adapten. El sistema constructiu és el mateix i es tracta d'una obra destinada a conduir un volum d'aigua derivat d'un torrent o d'aigües subterrànies, associat a un sistema de regatge.</p> | 08134-93 | Riera de Vallcàrquera | <p>A la llera dreta de la riera de Vallcàrquera, baixant de Sant Pere de Vallcàrquera, i sobre el riu es documenten una sèrie d'estructures de caràcter isolat (feixes, bancals, una possible barraca, i un tram de rec...) relacionades amb el conreu d'aquestes espais o illes. L'explotació d'aquests terrenys situats a la zona de ribera amb diversos usos agrícoles (regadiu d'arbres fruiters, horta, etc.) es documenta a la zona de l'alt Congost des de l'alta edat mitjana. El regadiu es feia mitjançant l'aigua del riu Congost i dels torrents que hi desguassen. El caràcter accidentat del terreny fa que els cursos d'aigua discorrin molt encaixats per la qual cosa es fa difícil regar directament a partir d'ells. Una pràctica habitual serà la de derivar el seu curs mitjançant sèquies 'aquis et decursione earum' documentat al 1078 a Vallcàrquera. Però són principalment les fonts el factor tingut en compte a l'hora d'assentar un establiment agrícola i les seves terres. Els prats regats també deurien ser molt escassos, com es desprèn dels pocs esments de 'pratis cu maquis et decursione earum' del 1078 a Vallcàrquera. Els abundants esments de camps dedicats a cereal, vinya i oliveres permet creure que el regadiu no ocupava una superfície gaire gran al terme de Montmany abans del segle XVI. La imatge del regadiu limitat a les lleres fluvials i als horts situats al costat dels masos, és, segons els documents, la més propera a la realitat.</p> | 41.7267600,2.2848400 | 440519 | 4619687 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54369-foto-08134-93-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54452 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-0 | XX | <p>Residència d'estiueig que va tenir diferents usos fins a convertir-se en una finca de diversos propietaris. La casa és un edifici d'època noucentista que manté elements del modernisme centreeuropeu. Consta de tres pisos , d'estructura cúbica, línies netes, decoració clàssica i alguns elements propis de l'arquitectura tradicional. La coberta a dues vessants es recolza en puntals de fusta. A la planta baixa, al peu del Camí de la Noguera Punxeguda hi ha els diversos accessos, tots de punt rodó i amb graonada. La major part de les finestres de l'edifici són d'arc escarcer amb un emmarcament de motius vegetals de fusta i protegides amb porticons exteriors. A la banda del carrer hi ha un porxo amb sis columnes clàssiques d'orde toscà en què es sustenta una balconada amb balustrada. A la façana posterior, s'hi troba un mirador poligonal amb sis columnes. En aquest punt hi ha una pendent molt pronunciada a causa de l'abruptuositat del terreny que es salva amb la construcció d'un soterrani bastit amb doble mur que a la vegada fa de contrafort de tot el conjunt.</p> | 08134-176 | Nucli del Figaró | <p>El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. Inicialment les cases destinades als estiuejants es van construïr a les afores del nucli antic del Figaró, sobretot a la part alta del municipi, per tal de gaudir de les millors vistes i distribuir les cases sense problemes d'espais. L'exemple més isolat és segurament el de Sant Sebastià, ja que aquest gran casal es troba a l'extrem més septentrional de la Vall del Congost a peu de la baixada del camí de la Noguera Punxeguda. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7242600,2.2746200 | 439667 | 4619416 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54452-foto-08134-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54452-foto-08134-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54452-foto-08134-176-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54480 | Antigues piscines municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-piscines-municipals | XX | Enrunat | <p>Espai obert parcialment arbrat que actualment s'utilitza com a plaça d'aparcament de l'estació del tren de Figaró-Montmany. Al fons d'aquest solar resten encara visibles estructures relacionades amb les antigues piscines municipals. Es tracta d'edificacions en obra de factura contemporània corresponent a cambiadors públics de les piscines; així com alguns murs de contenció d'una sola cara vista i en pedra seca que funcionen com a talús o element de contenció.</p> | 08134-204 | Nucli del Figaró | <p>Les piscines municipals del Figaró es van inaugurar a finals de la dècada de 1950. La seva construcció respon al resultat d'una intervenció ciutadana basada en la reivindicació i el dret de tenir piscines enfront l'oposició de la parròquia. A prop hi havia l'antic camp de futbol ben documentat ja al 1910 i que posteriorment va ser traslladat a Gallicant. Les piscines municipals ubicades davant l'estació es van tancar i la demanda va quedar absorbida entre les piscines de Montmany, al club de tennis i les piscines municipals de Gallicant.</p> | 41.7225500,2.2716000 | 439414 | 4619228 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54480-foto-08134-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54483 | Col·lecció litúrgica de l'església de Sant Rafael i Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-liturgica-de-lesglesia-de-sant-rafael-i-santa-anna | XVI-XX | <p>Peces d'art religiós procedents de les parròquies de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró, Sant Pere de Vallcàrquera, Sant Pau de Montmany, Sant Cristòfol de Monteugues i algunes de procedència incerta. Aquests objectes es troben dins l'església de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró, en una vitrina tancada al peu del transsepte. Les peces són d'argent o de metall argentat. Aquesta col·lecció es pot datar d'època moderna, entre el segle XV i mitjans del segle XIX. A les vitrines, hi ha peces d'art religiós, amb la presència de rellevants peces d'orfebreria procedents de les esmentades parròquies: canadelles (s. XIX), reliquiari de la Vera Creu (s. XVI), creu processional (s. XV), diversos calzes (ss. XVII-XIX); custòdia (s. XIX), reliquiari de Sant Pere (s. XIX), custòdia (s. XV), copó (s. XVII), crismeres (s. XVII).</p> | 08134-207 | Nucli del Figaró | <p>Fa uns anys el bisbat de Vic endegà un projecte de conservació i dinamització del patrimoni artístic parroquial del Bisbat de Vic. Aquesta iniciativa rep el nom d'ACCURO ('tenir cura', en llatí). L'objectiu principal és la conservació del patrimoni de les parròquies i esglésies que estan en el seu territori, vetllant especialment pel que presenta major risc de destrucció. La tasca s'inicia amb l'elaboració de l'inventari complert dels béns artístics de cada parròquia, a partir del qual es determinen les intervencions a seguir en cada cas: conservació, estudi dels conjunts rellevants, protecció de les obres, exposició de les mateixes i publicació dels estudis històrics realitzats, segons informació de FONT, Daniel 2001. 'ACCURO, conservar i oferir'.</p> | 41.7216600,2.2737600 | 439593 | 4619128 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54483-foto-08134-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54483-foto-08134-207-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54484 | Bauma al Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-al-sot-del-bac | <p>Petita bauma situada al marge dret del PR-33 que porta del Figaró a Montmany, dins el Sot del Bac. Bauma formada per la soscavació lateral del torrent del Sot del Bac, 35- 40 metres per sobre del tàlveg actual. Es tracta d'una cavitat no gaire profunda excavada en un marge o vessant rocós on penetra la claror. Aquesta presenta pintades i evidències d'ocupació a l'interior, amb traces d'haver-hi fet foc.</p> | 08134-208 | Montmany. Sot del Bac | <p>El pas del Sot del Bac seria un camí natural utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació del sector del Congost amb Puiggraciós i els Cingles de Bertí. Actualment aquest és ocupat de forma esporàdica per caminants i escaladors.</p> | 41.7266100,2.2589800 | 438368 | 4619688 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54484-foto-08134-208-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||||
| 54487 | Cobert al camí de la Cova del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-al-cami-de-la-cova-del-carme | XX | Parcialment desapareguda | <p>Aquesta estructura correspon a una petita edificació construïda en obra i totxana, així com algunes pedres aprofitades de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang. Conserva la coberta, feta de teula aràbiga, d'una sola vessant. En conjunt, constitueix una estructura de planta rectangular i tres murs entrelligats l'accés al qual no està tancat sinó que resta obert. Al davant, i una mica apartat en una esplanada propera, hi ha una taula i dos bancs en obra.</p> | 08134-211 | Sant Cristòfol de Monteugues. El Carme | <p>La zona es coneix com el Carme, nom que li va donar la visita de caire religiós que es feia a la cova per la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol. Segurament aquest espai va ser utilitzat com a equipament en el decurs de les celebracions al Carme. Actualment el camí es troba perdut tot i que l'edifici es veu des del camí a la Cova, uns revolts més amunt. Per la seva factura aquesta construcció es pot datar en algun moment incert del segle XX, per passar a ser amortitzada i abandonada al llarg del mateix segle.</p> | 41.7179300,2.2761100 | 439785 | 4618712 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54487-foto-08134-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54487-foto-08134-211-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54488 | Barraca del castell del Rubinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-castell-del-rubinat | XVIII-XX | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que li resten algunes bigues de fusta que farien de suport. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, amb una sola obertura orientada a la cara sud i un accés format per una petita porta rectangular, també desapareguda.</p> | 08134-212 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7188000,2.2718800 | 439434 | 4618812 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54488-foto-08134-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54488-foto-08134-212-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54489 | Barraca al camí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-cami-de-les-planes | XVII-XX | <p>Estructura oberta en una feixa o bancal. El sistema constructiu utilitzat és força complex, un sòcol de pedra mesures aproximades que oscil·larien entre 2 m de llargada per 1 d'amplada amb una coberta feta per aproximació de filades. Aquest és de pedres de dimensions petites i mitjanes, sense treballar i segurament reutilitzades de l'entorn proper, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. L'espai habitable és força reduït, i per tant és possible que més que tractar-se d'una barraca es tractés d'un petit refugi on guardar les eines o aixoplugar-se en cas de mal temps. No es pot fercap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta estructura ni la seva funcionalitat.</p> | 08134-213 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna del món rural. Aquest tipus de construcció evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i la de resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes estructures de tradició antiga, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació.</p> | 41.7310200,2.2874000 | 440736 | 4620158 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54489-foto-08134-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54489-foto-08134-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54490 | Casa al Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carme | XX | Molt reformada | <p>Edifici de planta baixa construït al peu del camí que porta a la Cova del Carme. Tot i que bona part de la coberta es troba perduda aquesta era a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original amb la presència de la cuina, el menjador i diverses estances i habitacions amb restes de la pintura i l'arrebossat. Les obertures estan obertes a la façana principal i aquestes han estat espoliades, resten dues portes petites obertes al mur original; on al costat, hi havia una porta antiga ara reconvertida en finestra i actualment espoliada. Tota l'estructura està arrebossada i llinda i el brancal del costat nord encara podrien conservar-se sota l'arrebossat del mur actual. Té una altra finestra al tram sud de la façana que podria haver estat una porta petita; conserva els brancals de pedra. Tota l'estructura es troba parcialment semi excavada sota l'actual camí i just davant de la casa hi ha un pou o cisterna tapat a mode de dipòsit.</p> | 08134-214 | Nucli del Figaró | <p>Casa construïda durant el segon terç del segle XX. La gent d'uns 40 anys del municipi la recorda habitada i en ple funcionament. Al estar situada al peu del camí a la Cova del Carme, la zona era força coneguda i concorreguda pels diversos habitants del Figaró. Tot i que la factura és d'època contemporània s'ha perdut la coberta i part de les obertures han estat espoliada, resta però dempeus la cuina econòmica i una llar de foc; així com la distribució interna de l'edifici i alguns objectes isolats. Aquesta hauria funcionat com habitatge familiar i petita explotació agrícola. A prop s'observen alguns camps i horts abandonats, i les restes d'un cobert i altres edificis annexes. Per diversos motius, la casa es va deshabitar als anys 70 del mateix segle XX i actualment es troba en estat de semi ruïna i s'està perdent de la memòria col·lectiva de les futures generacions.</p> | 41.7181500,2.2759200 | 439769 | 4618737 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54490-foto-08134-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54490-foto-08134-214-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54491 | Pahissa del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pahissa-del-carme | XX | Elements desapareguts | <p>Aquesta estructura correspon a una petita edificació construïda en obra i totxana, tot i part del basament està fet amb pedres aprofitades de l'entorn més immediat, bastament treballades i lligada amb abundant morter de calç. Conserva tota la coberta, feta de teula aràbiga, d'una sola vessant i disposada perpendicular a l'estructura. En conjunt, constitueix un petit edifici de planta rectangular i quatre murs entrelligats amb un accés obert per una porta senzilla de fusta. A l'interior hi ha una sola estança on hi ha diversos objectes en un estat de semi abandó (cadires, algun moble, etc.) i abundant palla fet que evidencia el seu ús temporal com a paller. Tot i que segurament també hauria estat emprat com a magatzem o cobert.</p> | 08134-215 | Nucli del Figaró | <p>La zona es coneix com el Carme, nom que li va donar la visita de caire religiós que es feia a la cova el dia de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol. Segurament aquest espai va ser utilitzat com a equipament en el decurs de les celebracions al Carme. Actualment el camí es troba perdut tot i que l'edifici es veu des del camí a la Cova, prop de la casa, en una esplanada uns metres més al sud. Aquesta construcció, de factura contemporània, es troba relacionada a l'activitat agrícola- ramadera de la zona, i actualment encara és utilitzada per a guardar-hi la palla. Segurament la seva presència va lligada a la de la casa del Carme, que hauria funcionat com a habitatge i petita explotació agrícola, com un annex a la casa que hauria tingut diverses funcions (magatzem, cobert, pahissa, etc.).</p> | 41.7176600,2.2758300 | 439761 | 4618682 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54491-foto-08134-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54491-foto-08134-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54493 | Bassa de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-valls | XX | <p>Bassa construïda en una pendent d'una zona terrassada en uns camps darrera el mas de Can Valls. Aquesta estructura es troba parcialment excavada a la roca natural i parcialment construïda. A la part construïda de la bassa es van utilitzar els carreus de petites dimensions de pedra local, bastament treballada i lligada amb ciment, combinada amb maons i maçoneria tot revestit amb un arrebossat. Al tenir una estructura aterrassada el mur nord és molt més alt que la resta, i el desnivell es salva amb un aterrassament escalonat de les parets situades a l'est i a l'oest. Tot i que la bassa presenta una estructura rectangular, a l'extrem nord-oest es troba adossat una estructura en obra i totxana, parcialment enderrocada i coberta de matolls i esbarzers, però que faria les tasques de captació i punt de sortida així com de sobreeixidor. Actualment la bassa està plena i abasteix d'aigua al mas can Valls, tot i que de forma provisional.</p> | 08134-217 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El mas de Can Valls forma part dels masos històrics de l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. L'evolució del mas i els seus habitants es remunta a l'edat mitjana i amb pervivències durant l'època moderna i contemporània, però és sobretot durant els segles XVII i XVIII que trobem una gran activitat constructiva en aquesta zona. La construcció de la bassa i el seu arranjament van lligats a la història del mas, tot i que la seva fàbrica pertanyi plenament a l'època contemporània. La captació d'aigua devia ser una de les activitats bàsiques per assegurar la supervivència d'aquest assentament en cas de sequera. Una mica més avall es documenta un altra bassa, també construïda i que, tot i que es troba en ruïnes, hauria complementat la tasca de recollida de les aigües pluvials. Aquesta bassa s'ha de relacionar a la construcció d'un petit aqüeducte que portaria aigua corrent al mateix mas i que respon a una reforma tardana datada en un moment indeterminat d'inicis del segle XX.</p> | 41.7181100,2.3063600 | 442301 | 4618711 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54493-foto-08134-217-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54494 | Font de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-valls | XX | No sempre té aigua | <p>Font situada al peu del torrent de can Valls, sobre el mas que porta el mateix nom. El lloc no pot considerar-se una font pròpiament dita; sota el torrent hi ha una petita caseta rectangular feta en obra i pedra on es troba el punt d'aigua, aquest aflora més o menys en funció del cabal del mateix aqüífer. L'aigua es canalitza fins al mas de Can Valls (tot i que actualment es troba en obres i no s'utilitza). El topònim és vigent al municipi. La zona on hi ha la font és plena de bardissa i els corriols s'estan perdent per manca d'ús. A prop hi ha una estructura del que sembla una antiga bassa. I sobre el camí hi ha la bassa de can Valls, encara en funcionament.</p> | 08134-218 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El mas de Can Valls forma part dels masos històrics de l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. L'evolució del mas i els seus habitants es remunta a l'edat mitjana i amb pervivències durant l'època moderna i contemporània, però és sobretot durant els segles XVII i XVIII que trobem gran activitat constructiva en aquesta zona. Segurament la font i el seu arranjament van lligats a la història del mas, tot i que la seva fàbrica sigui d'època contemporània. Aquest espai bé podria haver estat emprat des d'època moderna o inclús abans, amb una clara pervivència associada a la construcció, ús, funcionament i abandó de can Valls.</p> | 41.7172900,2.3060800 | 442277 | 4618621 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54494-foto-08134-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54501 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats | XX | Presenta abandonament | <p>Fonts situades a uns 400 metres al sud oest del gran mas de ca n'Oliveres Recull les aigües d'una torrentera on conflueixen amb un possible aflorament d'aigua natural, associat al mateix Torrent de Maries o Torrent de ca l'Oliveres, segons la planimetria utilitzada. L'aigua que discorre per el torrent va parar a una petita pica construïda en un bloc de pedra local ben treballada però sense elements ornamentals, en una zona envoltada per plataners, arbres de ribera i algun roure, alzina i pi, tot i que actualment presenta un important sotabosc de matolls.</p> | 08134-225 | Puiggraciós | <p>La Font dels Enamorats i sobretot la seva gestió i funcionament s'ha de relacionar, per proximitat, amb el mas Oliveres i el veïnat de Faramelles. Tot i que el topònim presenta un origen força modern, possiblement atorgat a finals del segle XIX o inicis del XX, l'existència d'un aflorament aqüífer en aquest punt devia ser conegut i aprofitat des d'antic per els veïns de Montmany, a causa de la seva proximitat. La primera notícia documental del mas Oliveres es remunta a la baixa edat mitjana, tot i que segurament ja existiria en el segle anterior. Les reformes documentades al llarg dels segle XVII i XVIII es van completar amb la gran adequació realitzada a inicis del segle XX, amb la construcció dels jardins i de tot l'entorn. Aquesta font, de freqüència temporal marcada pel Torrent de Maries, presenta una estructura força senzilla. Aquest fet junt a l'absència d'esments en la documentació fa que no puguem precisar la seva cronologia.</p> | 41.7115805,2.2627844 | 438670 | 4618017 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54501-34236283master.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54501-34236303master.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-06 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54505 | Font de can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sous | XX | <p>Petita font pública parcialment urbanitzada i situada al peu del camí de l'Ametlla del Vallès a Puiggraciós, davant el restaurant de Can Sous. Entre una petita pineda es documenta una estructura formada per blocs de pedra local on al centre del conjunt hi ha una font. Aquesta construcció està formada per un bloc rectangular de pedra local ben treballada amb un basament rebaixant que funciona com a pica per l'evacuació de l'aigua. Just al costat hi ha una roda de molí parcialment encastada al terreny, ben treballada i amb marques d'ús. Mentre que a l'altra costat es conserva un element de pedra, una possible premsa en forma troncocònica que presenta un rebaix de secció oval en pedra ben treballada i amb una perforació central a mode de vessador. Tant la roda de molí com la premsa es probable que procedeixin de Can Sous.</p> | 08134-229 | Montmany. Puiggraciós. | <p>Tot i que el mas Can Sous no apareix a la documentació moderna de Figaró-Montmany amb aquest nom, aquest presenta una estructura constructiva pròpia de l'època moderna amb una cronologia adscrita als segles XVII-XVIII. Segurament la font i el seu arranjament van lligats a la història del mas i tot i que aquests són d'època contemporània part dels elements que conformen l'entorn de la font són més antics (pel què fa a la roda de molí i la premsa) i aquest espai bé podria haver estat emprat des d'època moderna, amb una clara pervivència associada al funcionament de can Sous.</p> | 41.6878600,2.2522000 | 437767 | 4615391 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54505-foto-08134-229-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54509 | Mina sobre la font d'en Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-sobre-la-font-den-llanes | XX | En part enrunada i coberta de vegetació | <p>Petita estructura rectangular excavada parcialment a la roca. Es tracta d'una caseta construïda amb maó i totxana lligada amb ciment i amb una petita porta d'accés. Presenta una coberta plana, tot i que l'abundant vegetació i els nombrosos blocs de pedra enrunats en dificultin l'entrada. Just a la boca es pot observar la roca retallada en forma de galeria baixa en volta de canó. Aquesta sembla que continua fent un petit angle de curvatura. No s'ha accedit fins al fons de la mina i per tant se'n desconeix la profunditat.</p> | 08134-233 | Nucli del Figaró | <p>L'aprofitament dels recursos hidràulics, ja sigui en forma de pou o de mina per a l'obtenció i aprofitament de l'aigua, es documenten a Figaró-Montmany des d'època medieval. Tot i que els primers documents fan referència a uns usos més específics centrats en els molins, sèquies i recs; es factible pensar que l'abastiment de caire més subsistencial es faria a base de pous i mines. La particularitat del terreny del municipi també facilita aquesta pràctica, ja que la presència d'abundants torrents i rieres fa que el punt d'abastiment es focalitzi en aquestes formacions naturals. Per les evidències arquitectòniques conservades aquesta mina va ser i és utilitzada en època contemporània, ara però, de forma més esporàdica. Tot i que no es descarta que fos emprada des de més antic.</p> | 41.7194300,2.2772400 | 439880 | 4618878 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54509-foto-08134-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54509-foto-08134-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54509-foto-08134-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'accedeix des de la Font d'en Llanes per un corriol que mena turó amunt en direcció mà esquerra. Abans d'arribar a la torrentera i amagat per la vegetació. Conserva una canalització d'època contemporania que fa pensar que la mina encara es troba en ús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54515 | Horts del Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-moli-de-dalt | XVIII-XX | <p>Conjunt de petits horts delimitats per bancals i feixes terraplenats es disposen en pendent des de sota cal Toni, fins als peus del Molí de Dalt. Es tracta d' un conjunt patrimonial que té una continuïtat documentada des d'època moderna caracteritzat per un espai agrari, articulats per canals de reg, sèquies, braços i filloles, i de drenatge. Aprofitant la presència del molí. Aquests espais es troben adaptats a la topografia del terreny i en destaca la disposició dels canals, que segueixen traçats paral·lels sobre les terrasses fluvials, mentre els escorredors solen coincidir amb drenatges naturals. Ens aquests espais predomina el cultiu d'hortalisses de temporada per abastar un mercat local.</p> | 08134-239 | Figaró-Montmany | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentra en les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà, tot i que també es documenten espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents en terrasses artificials formades per feixes i bancals. La pràctica agrícola realitzada en aquests espais és força limitada i s'associa a una explotació de caire domèstic o de curt abast comercial on s'hi practica una agricultura de regadiu. Així mateix, els salts topogràfics foren aprofitats —o provocats— per intercalar molins, i altres enginys hidromecànics que tingueren una importància econòmica de vegades similar o superior al reg. En aquest cas la presència de la bassa i molí de Dalt afavoriren la presència i pervivència d'aquestes petites hortes, que actualment encara són visibles a la Riereta amb els Horts del Colomer i prop el molí de Dalt. Aquesta activitat econòmica ben documentada durant l'edat moderna assolí una densitat màxima a les acaballes del segle XIX.</p> | 41.7215000,2.2746500 | 439667 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54515-foto-08134-239-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||
| 54314 | Pedrera de Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix-0 | <p>1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Mapa 1924. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | Sense ús | <p>Espai obert que s'havia emprat com a punt d'extracció de pedra calcària amb l'objectiu de fer-ne guix. Quan l'explotació ja no era viable o els propietaris/ explotadors ja no podien de fer-se'n càrrec, la pedrera s'abandonava. Aquest fet va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions des d'època moderna, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. En el cas de Figaró-Montmany, aquestes petites explotacions de caire local van deixar de funcionar amb l'aparició d'un mercat de major abast a menor inversió. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 08134-38 | Montmany | <p>Antiga pedrera d'extracció de guix a cel obert que proveia a la guixera o forn de guix situat més avall i avui abandonada. Segons informacions orals a la zona de Montmany hi havia hagut més punts d'extracció de guix, avui tots abandonats i de difícil ubicació. Al terme de Figaró-Montmany hi havia hagut nombrosos forns de calç alguns dels quals han desaparegut totalment, mentre que altres encara són visibles avui. Aquestes estructures es troben en un estat de conservació molt precari i, en la majoria dels casos, coberts d'una espessa vegetació. La matèria primera provenia de diverses pedreres. Aquests afloraments geològics de base calcària es troben i trobaven en punts específics del municipi ja es tractés d'una explotació permanent o a mode de prova; la gent del poble en recorda més d'un, sempre situats prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. En alguns punts del municipi es van donar les condicions òptimes per desenvolupar aquesta indústria centrada en l'explotació de la calç: proximitat al bosc (la llenya era un element molt important), pedra calcària abundant, proximitat a la plana (la qual cosa volia dir bones comunicacions) i per últim, personal que feia feines de temporada i que, per tant, esporàdicament podia quedar lliure per a treballar de calciner. Aquesta activitat, ben documentada fins a mitjan segle XX presenta una forquilla cronològica que pot recular fins època moderna i baixmedieval.</p> | 41.7172000,2.2535300 | 437906 | 4618647 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54314-foto-08134-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Des del Figaró prenem la carretera vella que mena al nucli de l'antic Montmany 1 Km abans d'arribar a Sant Pau de Montmany prenem un camí a mà dreta que porta a la cantera de guix. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54394 | Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuspinera | <p>AADD. 1949. Plànol de l'Instituto Geografico y Catastral. Mapa Nacional Topografico Parcelario. 1:5000. AADD. 1988.Conservació del cadastre de la riquesa rústica. Montmany. Polígon 1. Diputació de Barcelona. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | Enrunada | <p>Les restes conservades d'aquest edifici es limiten a quatre estructures formant un recinte quadrangular tancat de 0'5 m conservat, a excepció d'un dels angles de la casa de la que es conserven 1 m d'alçada. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajuntades amb morter de calç. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre de la casa o altres estructures annexes. Amb tot aquest edifici tindria unes dimensions força reduïdes i no es pot pensar que es tractés d'un gran mas o casal.</p> | 08134-118 | Montmany | <p>Edifici que apareix referenciat a la planimetria municipal del 1949 i que ha desaparegut de la memòria col·lectiva. La Cuspinera és el topònim que rep una petita elevació muntanyenca situada a la banda nord-est de l'antiga parròquia Sant Pau de Montmany, als peus del Castell de Montmany. Aquesta estructura no consta en el plànol de 1924, fet per BRUGUÉS, S. fet que permet pensar que de ben segur aquesta ja es trobava en estat ruïnós. El seu avançat estat de destrucció fa pensar en un ràpid abandonament del mas o en una important erosió dels murs i de la resta d'estructures que conformaven la casa. La documentació d'època moderna i contemporània tampoc permet fer gaires puntualitzacions sobre aquest edifici, ja que amb el topònim de Cuspinera no consta cap casa ni cap explotació agrària. Les característiques arquitectòniques conservades fan pensar que es tractava d'una petita edificació bastida en un moment indeterminat d'època moderna. Els murs, bastament lligats amb morter de calç i les restes d'arrebossat; així com alguns fragments de rajola i teula aràbiga fan pensar en una fàbrica propera a la utilitzada en els segles XVII i XVIII.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54285 | Torre de telegrafia òptica de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegrafia-optica-de-puiggracios | <p>AADD. 1969. Els Castells Catalans, II. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. p.236-239. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987 AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Arxiu Cuspinera AHUAD. AGUILAR, A. y MARTÍNEZ, G. 2003. La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2003, vol. VII, núm. 137. [ISSN: 1138-9788] AGUILAR, A. MARTÍNEZ, G. 1999. El telègraf óptic militar a Catalunya durant el segle XIX. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. CALVO, Á. 1993. Orígenes de las nuevas tecnologías de la comunicación en Cataluña: la telegrafía. In II Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. CARRERAS CANDI, F. 1912-18. Geografia General de Catalunya. Barcelona: Ed. Alberto Martín (6 vol.), 1912-18. MAURI SERRA, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. p.129-131. Història de la Garriga I. (Barcelona, 49). MORENO, A. 1998. Las redes de comunicación en Cataluña. Pasado, presente y futuro. CD-Rom. Barcelona: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. MORENO, A. (coord). Siglo XIX. El Telégrafo óptico. Un paseo por las redes de comunicación desde Cataluña. Barcelona. Servei de Publicacions Universitat Autónoma de Barcelona (http://www.oaid.uab.es/passeig) OLIVÉ, S. 1999. La llegada del telégrafo 'civil' a Cataluña. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PERARNAU, J.; LEN, L. 1999. La xarxa de telegrafia òptica a la Catalunya central. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PÉREZ, X. 2001. Les torres telegràfiques del Vallès Oriental. Revista Lauro, núm. 20, p. 26-36. ROMEO, J.M.; ROMERO, R. 1999. La telegrafía òptica a Catalunya. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A.</p> | XIX | <p>Antiga Torre de Telègraf construïda sobre un petit turó amb una situació estratègica privilegiada i amb gran visibilitat damunt les terres del voltant. Ubicació que li permet el control de la plana vallesana i el pas del Cogost; així com la vall de Montmany i l'accés als cingles de Bertí. Edifici d'un sol cos que presenta una planta de base quadrada amb portal adintellat cantoner, d'accés al recinte. La part inferior presenta una forma de talús, on s'assenta la torre de 3 pisos d'alçada i coberta plana. Aquesta base presenta una socolada prismàtica, de base també quadrada de 5'70m de costat per un metre d'alçada. Sobre aquest sòcol s'aixeca una paret, en forma de talús, d'uns 20 cm d'inclinació; en aquesta paret s'obre la porta d'entrada a l'edifici. La planta baixa conserva obertures amb forma d'espitllera, i una cornisa de maons que marca l'alçada d'aquest pis. Sobre la cornisa s'enfila un altre prisma de dos pisos interiors amb finestra i espitlleres al primer pis i finestres al pis de dalt. Aquests dos cossos segueixen una estructura rectangular. A dalt hi havia el terrat, la barana d'obra de la qual pujava al damunt d'una altra senzilla cornisa de maons. El sostre estava sostingut per bigues; en algun dels fragments que en resten es veuen senyals de foc; i l'interior de la torre estava arrebossat. L'angle sud-est de la mateixa està parcialment escapçat.</p> | 08134-9 | Santuari de Puiggraciós, a 4 Km del municipi de l'Ametlla del Vallès | <p>Torre de senyals òptics aixecada l'any 1845 en el decurs de les guerres carlines del segle XIX. Es tracta d'una torre de planta prismàtica formada per dos pisos construïda a mitjans segle pel centre d'emissions del telègraf òptic. Al llarg del segle XIX es van fer necessàries unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat Lliberal per tot el territori. Per tant, es va posar en marxa una millora de la xarxa de carreteres i, al mateix temps, la construcció d'una xarxa complexa de telegrafia òptica. A Catalunya, la Guerra dels matiners o segona guerra carlina (1847 i 1849) va accelerar la instal·lació d'aquesta xarxa per tal frenar la guerra de guerrilles practicada per les tropes carlines. La Torre de Puiggraciós formava part de la línia Vic- Barcelona juntament amb les torres de Tona, Busquerons, Centelles, Montcada, Sabadell, Sofia. Recibidor de Granollers i la torre Atarazanas de Barcelona. Les evidències sobre les guerres carlines han quedat ben paleses a Puiggraciós través de les diverses fonts escrites. Així, El Diario de Barcelona de l'11 de novembre de 1835 diu que 'el benemérito comandante de armas de Granollers, Don Felipe Coll, el día 4 de los corrientes, atacó y batio, con una columna de urbanos, a la facción de Puigoriol en la rectoria de Montmany iriendo algunos y persiguiendoles en su dispersión por las montañas del Congost, rescatando del poder de los facciosos al benemérito cura párroco de la Garriga 'que aleshores era mossèn Pere Quadres. Durant el casament d'Isabel II s'inicià la segona guerra carlista, dita també dels matiners. Data d'aquest moment un ofici de l'alcalde de la Garriga de 23 de gener de 1849 dien que 'queda por mi racionada de pan la guardia del fuerte de Puiggraciós y entregados los dos mil reales de vellón al señor comandante del destacamejnto de aquel punto.' Una altra dada on es fa referència al telègraf és del 30 agost de 1850 quan el regent de la parròquia de Montmany, mossèn Josep Verdaguer, signà una informació preparatòria d'una visita pastoral; on amb referència a Puiggraciós diu 'con advertencia que esta última está ocupada por un telégrafo'. Es veu doncs, que els soldats no solament ocupaven la torre, sinó que també l'ermita, però no la capella. El 18 d'octubre de 1854 l'ajuntament de la Garriga va fer constar 'hallarse suministrando este ayuntamineto, en virtud de disposición del Exmo. Sr. Capitán General, a los torreros y destacamento del telégrafo de Puiggraciós durante este mes y debe continuar practicando dicho servicio por todo el mes de noviembre próximo'. Cal recordar també l'alçament de diverses partides carlines per aquells moments. El 1883 Francesc Maspons i Labrós va visitar la Torre de Puiggraciós i en deixà constància amb les següents paraules: 'En lo replà de la ermita hi havia abans també, damunt la cova on fou trobada la Verge, i avui s'hi conserva encara la torra, un telègrafo òptic i es comprèn que hi fos, per lo de molt lluny que es podia veure. Lo senyor Arabia ne prengué altitut e hi féu una observació baromètica ( A las 4h 30t; Th, 15º 5 C; Bar. Fort. 704m90; alt+- 716 m)'.</p> | 41.7060500,2.2485000 | 437477 | 4617413 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 1770 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 54277 | Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vallcarquera | <p>AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. p.236-237. AADD. 1984. Sant Pau de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 343. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.213 i 216. p. 104. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. CATALUNYA ROMÀNICA APF I MAB p. 243. PLADEVALL-VIGUÉ 1978. p. 101-102; VALL-MASVIDAL, 1983, p. 82. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993.http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana</p> | XII-XVIII | <p>Edifici aïllat amb un cos de 7 metres per 15 metres, envoltat per un mur de pedra. Es tracta d'una església d'una sola nau amb un campanar de torre i un absis semi-circular, però amb una nau lateral afegida al segle XVII separada per columnes. Presenta una teulada a doble vessant i quatre finestres d'una esqueixada i d'arc de mig punt; amb un embigat de fusta al campanar i amb una coberta de volta força apuntada amb quatre contraforts externs al mur sud per tal de sustentar l'estructura. A la façana principal hi ha la porta d'accés, aquesta és rectangular amb llinda de pedra motllurada i amb un relleu esculpit. Al damunt, una finestra amb llinda de pedra a la part inferior de la qual neixen dos arquets. L'església conserva la nau romànica, coberta de volta de canó força apuntada, i segurament la capçalera, per bé que fou molt modificada per tal d'allargar el presbiteri. Té afegida, a la part de migdia, una segona nau formada per capelles, unida per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquestes modificacions i el campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura al portal de ponent. Es tracta d'una edificació d'una sola nau, a la qual s'afegiren posteriorment una nau lateral, una capella i un campanar quadrat de dos ulls. L'absis, de planta semicircular i llis per fora és cobert amb volta de quart d'esfera i presenta senyals evidents d'haver sofert modificacions. La volta de la nau és de perfil apuntat, forma que indica l'època tardana d'aquesta edificació. Com a elements arquitectònics genuïnament romànics, resten dues finestres absidals de doble esqueixada i una finestra geminada a la façana de ponent, com també els paraments dels murs nord i oest. L'aparell es presenta a l'interior i a l'exterior de manera desigual; en alguns trams els carreus són regulars, però en altres, el parament és força irregular. L'absis és cobert a dues vessants, com la resta de l'edifici, per a la qual cosa s'ha utilitzat com a material de construcció teula aràbiga de ceràmica. L'estat de conservació és força bo, tot i les modificacions sofertes que n'han alterat substancialment l'arquitectura, podem situar la construcció original de l'església dins el segle XII, en el context de l'arquitectura rural que conserva la tradició constructiva del segle anterior.</p> | 08134-1 | Vall de Vallcàrquera | <p>És una antiga parròquia rural que està situada a la 'vallis carcera' o vall reclosa, entre els contraforts de Tagamanent i el turó de Monteugues. Documentada indirectament l'any 1078 quan s'esmenta la parrochiam Sancti Petri de Vallecarcara, l'església romànica de Sant Pere era un edifici d'una sola nau, a la qual es va afegir posteriorment una nau lateral, una capella i un campanar quadrat de dos ulls. Encara avui conserva un absis de planta semicircular i llis per fora, cobert amb una volta de quart d'esfera. La volta de la nau és de perfil apuntat, característic de l'estil romànic tardà, i tant aquesta com l'absis estan coberts per una teulada a dues vessants feta de teula aràbiga. D'aquesta època romànica resten també dues finestres absidals de doble esqueixada, una finestra geminada al a façana principal de ponent i els paraments íntegres dels murs nord i est. L'aparell a l'interior i l'exterior és desigual, regular en alguns trams i molt irregular en altres. Inicialment era filial o sufragània de l'església de Sant Esteve de la Garriga. Sembla que existia ja amb aquesta filiació al 966, quan el comte Miró va unir l'església de la Garriga amb les seves filials a la catedral de Barcelona, segons confirma una nova unió que es va fer el 1139 de l'església de la Garriga amb les filials, ara explicitades, de 'Sant Pere de Valle Charchara' i Sant Cristòfor de Monteugues, al monestir de Santa Maria de l'Estany. Aquesta dependència no fou obstacle perquè tingués drets parroquials, com consta en la venda d'unes terres situades a la parròquia de Sant Pere de 'Vall Carcera' l'any 1074. Probablement, encara que no s'ha trobat la dotalia corresponent, l'església romànica de Sant Pere fou consagrada com la de Sant Pau de Montmany a finals del segle XII. La dependència del monestir de l'Estany es confirma encara el 1464, en què l'abat de l'Estany arrendava els delmes i les primícies de la parròquia i presentava els sacerdots que havien de regir l'església. L'any 1508 el campanar de Sant Pere tenia dues campanes 'bones i adornades'. La teulada que s'havia renovat l'any 1413 després que el visitador d'aleshores ordenés fer 'unam bonam entostam ad mudum tegulare', ja amenaçava ruïna i tenia goteres. La rectoria, en canvi, era nova i estava molt bé. L'església estava voltada, almenys en part, pel cementiri, documentat per primera vegada l'any 1400 com a 'cimiterio Sancti Petri de Vallecarquera' on ordena Pere Antic el 'corpus meum ad tumulandum...in tumulo meo qui ibis est'. Dins del temple hi havia un altar principal de pedra amb una ara consagrada, decorada amb cinc tovalles, una d'elles estripada. El pal·li sobre l'altar i davant del retaule, era de vellut de color burell i tenia un frontal amb cortina; el bisbe disposà que el pal·li fos a dues cares, una de fusta blanca i l'altra de teixit negre. També hi havia un bon cor. Davant de l'altar hi havia dues llànties, una d'elles trencada, penjant del sostre, que mantenien enceses els parroquians segons un antic costum. Una llàntia cremava sempre i l'altre només els dissabtes a la nit i diumenges, quan es feia missa. També penjava del sostre una campaneta, que sonava quan es feia transubstanciació i, a prop, un clasicum amb nou campanetes. La visita també fa referència a una altra campaneta portàtil. L'altar de Santa Maria era de fusta, sense ara i sense hostiari, cobert per tres tovalloles i un parell de pal·lis estampats, un dels pal·lis estava en bon estat i l'altre era 'vero antiquissimo'. Darrera l'altar hi havia una retaule amb la imatge de la verge en fusta coberta amb un mantell de roba de color verd. L'altar no tenia cor.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'antiga parròquia de Sant Pere es troba a la vall de Vallcàrquera, tocant a la riera homònima que passa prop del límit nord del terme municipal. El camí per anar-hi, d'un o dos km de recorregut, comença al final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer del Figaró, passada la font del molí. Guarda alguns retaules amb pintures del segle XVII i diversos elements escultòrics. L'edifici es troba envoltat per un recinte emmurallat a mode de sagrera que limita amb el mas Xicola i l'antic camí d'accés. Al tractar-se d'una antiga església parroquial es documenta aquest espai com a zona de necròpolis i és fàcil documentar en superfície algunes restes humanes. A l'entrada hi ha dos grans xiprers que afecten a les restes així com les evidències d'una part de cementiri més modern i l'estructura de l'antiga rectoria adossada a tramuntana. (Continuació història) L'altar de Sant Llop era de pedra, amb una ara petita que podia contenir el calze i l'hòstia. Obert per tres tovalloles, una estripada i dotat d'un bon cor i un pal·li estampat, al davant tenia un canelobre de ferro i una brandonera amb sis ciris que anaven a càrrec dels parroquians; a més hi havia un ciri pasqual, un altre mantingut pels joves de la parròquia, i encara un altre de les dones de Santa Maria, aquests dos últims de mediocris magnitudinis. Penjaven del sostre unes làmpades de vidre on cremava l'oli consagrat al sant. La font baptismal del temple era de pedra, amb dos vasos, un ple d'aigua i l'altre buit, fet de terra pintada de color blanc. La font havia estat traslladada l'any 1423 des del sector nord de l'església cap a migdia, a prop de l'entrada, a causa de les goteres; en tot cas, un cop reinstal·lada s'havia obert amb un 'cohopertorium'. Un altra vas servia per a la cerimònia de la transubstanciació. Dins de la sagristia es trobaven els crismalia o utensilis destinats a administrar els sagraments. Els olis sants eren en una caixa de fusta que guardava tres anforelles d'estany. També hi havia dos calzes, un d'argent i l'altre de peltre, amb les seves corresponents patenes, la de peltre en mal estat. Una creu daurada amb la seva corresponent tovallola i una altra creu més petita d'argent daurat i peu; una corona d'argent blanc de bon pes; una llàntia per administrar l'extremunció; i finalment, les casulles i altres vestimentes de capellans. Entre les possessions de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera cal esmentar els llibres de la sagristia, entre els quals hi havia antics manuscrits en pergamí i les més recents incorporacions d'exemplars impresos. L'any 1508, l'església ja comptava amb un missal de paper de 'inpressura' al costat d'un missal 'pergameneum', i amb un 'ordinari de inpressura i un altre pergameneum anticum', la resta dels llibres era en pergamí. Es tracta dels primers llibres impressos dels quals es té notícia en aquestes visites pastorals, dels quals es pot destacar com ràpidament converteixen els volums en pergamí en antics o obsolets. El 1756 tenia els altars de Sant Pere del Roser, Sant Llop, Sant Sebastià i de Sant Isidre, dels quals conserva interessants retaules i pintures salvades el 1936. La parroquialitat es va traslladar, entre 1845 i 1849, a la nova església de Sant Rafael, del poble de Figaró. El 1961 s'inicià una restauració que no va continuar i des del 2000 l'Ajuntament porta a terme un programa d'adequació i rehabilitació de l'entorn més immediat i del retaule. | 85|92|94|96|119 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54504 | Passera de la Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-la-riereta | <p>AADD. 1993. Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. Mallorca. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. AYMAMÍ, G.1998. Camins antics. Camins d'història. Abadia de Montserrat. Llibre de Motxilla, 61. Barcelona. PONCE, J. 2003. Camins rurals: règim jurídic i intervenció municipal ; Juli. Diputació de Barcelona, Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals. Quaderns d'informació tècnica ; 6. Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>Camí empedrat format per lloses i carreus de pedra local ben desbastats i col·locats sobre el terreny prèviament preparat, segurament amb sorra de la mateixa llera del torrent. Aquests presenten un alt grau d'erosió ja sigui pel pas del temps o pel mateix curs de l'aigua. D'aquets camins empedrats es poden diferenciar els de ferradura i els de carro Una diferència apreciables entre el camí de carro i el de ferradura apareixen quan un torrent es presenta com un obstacle a salvar, essent necessari travessar-lo. En aquest cas el camí de ferradura tant es perllonga dins el jaç del torrent en forma de pedres grosses, de superficie aplanada, anomenades passadors, com continuar amb l'empedrat per dins el camí i en canvi quan és el camí de carro el que topa amb el torrent l'empedrat sempre continua pel llit d'aquet, formant un gual. En aquest cas l'empedrat només es documenta al tram de la riereta i es desconeix si el camí presenta més trams construïts.</p> | 08134-228 | Nucli del Figaró. La Riereta | <p>La tècnica constructiva d'aquesta passera dificulta en gran mesura l'establiment de la seva cronologia, ja que aquesta pot recular a l'època medieval. Es tracta d'una obra civil pública que presenta doble morfologia. Un camí de carro sense asfaltar i més estret que salva la Riereta amb una passera construïda. Les raons que porten a la construcció d'un camí poden ser molt diverses, però bàsicament podem parlar de tres motius: l'explotació de recursos naturals, la comunicació de llocs habitats i, d'origen més recent, l'esplai. Antigament, a diferència del que passa avui en dia, l'explotació dels recurs naturals era de gran de importància. Per això, no és estrany que els camins oberts amb aquesta finalitat siguin els més nombrosos, tot i que no són tan importants com els servien per a la comunicació. Atesa la diversitat dels recursos naturals que antigament s'explotaven hi ha camins de tota mena destinats a aquest ús. En aquest grup s'hi inclouen els camins dels carboners, dels nevaters (que són els que arriben a cotes més altes de la nostra serra), dels calciners (que generalment coincideixen amb els dels carboners), dels llenyataires (anomenats camins de 'metro'), dels caçadors o dels pastors. En el grup de camins associats a la comunicació s'inclouen les vies habituals de comunicació per a trànsit de persones i mercaderies, cal destacar-hi els camins que enllacen els pobles entre si i els que uneixen els grans corredors naturals. També s'inclouen en aquest grup els camins existents entre els pobles i les possessions i els que uneixen les possessions entre si. Altres usos dels camins de comunicació són el contraban i els camins emprats pels escoltes i talaiers, entre d'altres. Els camins associats a les activitats de lleure i esplai són, amb diferència, els més recents dels camins tradicionals. La raó és ben senzilla: l'esplai a la muntanya era un concepte totalment desconegut a fins la renaixença. Ningú pujava a una muntanya pel plaer que això podia comportar, sinó per treure'n algun profit. L'excursionisme amb finalitat purament lúdica es va iniciar al segle XIX, moment en què a més de recórrer els camins existents, es van dedicar a construir-ne de nous. Aquests camins tenen l'única finalitat de l'esbarjo, i per això segueixen un traçat que es caracteriza per la recerca de punts amb grans panoràmiques.</p> | 41.7257900,2.2750400 | 439703 | 4619586 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54504-foto-08134-228-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54309 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-3 | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. BRUGUES, S. 1924.Mapa del Terme municipal de Montmany-Figaró. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Font situada a un 10 metres al nord-oest del Molí de Xicola, recull les aigües de la vessant de tramuntana i desaigua a la mateixa riera de Vallcàrquera. L'estructura de la font està formada per una roda de molí parcialment encastada al terra i una petita banqueta construïda a mode de receptor on només se'n pot veure l'aflorament d'aigua. La roda porta inscrita FONT DEL MOLÍ i la data de 1927.</p> | 08134-33 | Vall de Vallcàrquera | <p>La vall de Vallcàrquera i el seu accés es caracteriza per tractar-se d'una zona humida amb nombrosos afloraments hidràulics, aquest és el cas de la Font del Molí i les fonts veïnes de la Font del Gaig i la Font del Castanyer. És hàbil pensar que aquests punts on afloren d'aigües naturals han estat coneguts i utilitzats per abastir les diverses comunitats humanes al llarg del temps.</p> | 41.7262500,2.2861900 | 440631 | 4619629 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54309-foto-08134-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54309-foto-08134-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54308 | Molí de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vallcarquera | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. BRUGUÉS, S. 1924. Mapa del Terme municipal de Montmany-Figaró. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Alguns elements s'han perdut | <p>Petit casal del molí conegut com el molí de Vallcàrquera o de Can Xicola, de planta rectangular, d'una sola planta on es situarien les moles, i planta soterrani on hi ha el carcabà. La coberta és a un vessant i el casal presenta una sola obertura d'accés. Fou construït en pedra local, poc treballada, amb carreus reforçant les cantonades, de més gran tamany i treballats de forma més regular. Davant mateix de la porta d'accés al casal s'observa el rec de sortida d'aigua al carcabà. El qual es troba cobert per una llosa de pedra, fragment d'una antiga roda de molí.</p> | 08134-32 | Vall de Vallcàrquera | <p>Des del 1078 ja es documenten a Vallcàrquera les 'aquis et descursine erarum et molendinos' i, més concretament, el mas Caprec, el nom del qual delata el seu encapçalament al capdamunt del rec de derivació de l'aigua que feia anar el molí de Roquerol, situat jus sota el mas 'ipso manso de Cabreger et molinum subtus de Rocherol'. El mas 'Caprech' es torna a documentar el 1306 i 1540; en aquesta última data, el mas ens apareix aprop d'un mas rònec anomenat justament 'Molner' i que hauria estat la residència del moliner. Des de l'any 1448 Pere Puig poseeix una peça de terra situada al lloc dit del Molí 'loco vocato de molendino' termenant amb honors del mas Dosrius, un alou de l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera i el molí mateix. Les restes d'aquest molí encara es poden trobar actualment a Vallcàrquera, poc abans d'arribar a l'església de Sant Pere, fent referència al Molí de Vallcàrquera o de Can Xicola. Els molins que, de fet o de dret, constituien monopolis dels senyors, proporcionaven a aquests beneficis directes derivats dels dets i obligacions de multura, i al mateix temps eren uns eficaços sistemes per controlar la producció total de cereals lligada amb altres rendes proporcionals. El volum de la renda capturada a través dels molins fariners hidràulics era tan gran, en general, que va permetre sovint l'enriquiment dels quals tenien els corresponents establiments senyorials. La funció dels molins en l'ordre feudal, és a dir, en l'expropiació regular de la producció, explica les destruccions de què eren objecte en cas d'aixecament pagès i també el paper normalment negatiu reservat als moliners en les tradicions i llegendes populars. Al llarg de l'època moderna el molí continua apareixent a la documentació i també serà citat per Madoz, P: 'La fertiliza la riera del Congost que cruca el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas'. Aquest molí hidràulic va produir als anys 20 del segle X, per primer cop electricitat.</p> | 41.7261400,2.2866100 | 440666 | 4619616 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54308-foto-08134-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54308-foto-08134-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54308-foto-08134-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Fora el nucli del Figaró, en direcció a l'ermita de Sant Pere de Vallcàrquera, seguint la riera del mateix nom, el molí queda a tocar la riera, al marge dret. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54300 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-4 | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 1993. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23.n. 216. p. 104. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.PLADEVALL, A. 1984. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. p. 237.</p> | XVI-XVIII | <p>Edifici aïllat amb una era enrajolada al davant. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els portals són en llinda recta, igual que les finestres i obertures del primer pis. Es tracta d'una masia de planta absilical, amb teulat a dues vessants i carener perpendicular a la façana. Cos afegit perpendicular a una galeria de dos pisos i que amaga la porta principal original d'arc de mig punt adovellada. A la dreta i formant part de la casa hi ha la capella dedicada a Sant Pere. La coberta està formada per una teulada de doble vessant amb ràfec a la catalana. Rellotge de sol pintat a la façana. Alguna finestra amb llinda de fusta i una al mur lateral amb els dos muntants que formen un arc deprimit que cobreix a manera de mènsula. A l'interior s'ha conservat l'estructura original de la rectoria, l'entrada, la sala noble, la capella, una sala d'arcs de mig punt i de pedra vista; així com altres dependències auxiliars.</p> | 08134-24 | Vall de Vallcàrquera | <p>Adossat al cos principal es construí, en època més moderna, probablement al segle XVIII, una solana amb grans arcs de mig punt de rajol, de manera que l'actual conjunt té planta en forma de L. A la llinda de la porta hi ha l'anagrama de crist i una data de 1750. També hi ha altres inscripcions sobre la porta principal amb cronologies dels segles XVI al XVIII. Actualment la rectoria es troba restaurada i adequada per a l'Escola de Natura. Forma part de les infrastructures del Parc Natural del Montseny dins l'àmbit de l'educació ambiental, funció que compleix com escola de Natura. Propietat de la Diputació de Barcelona i situada al Parc Natural del Montseny, al vell mig de la vall de Vallcàrquera, l'Escola de natura és un equipament fruit de la rehabilitació de l'antiga rectoria. Gestionat per la cooperativa Aprèn, Serveis Ambientals, l'equipament disposa de servei de cuina, sales de treball, feixes d'esbarjo, equip audiovisual, calefacció i té una capacitat de 48 places, distribuïdes en habitacions de 4 o 6 places amb lavabos i dutxes pròpies.</p> | 41.7260200,2.2936900 | 441255 | 4619598 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54300-foto-08134-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54300-foto-08134-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54300-foto-08134-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Rectoria situada a la petita vall de Vallcàrquera, s'hi accedeix pel camí de Vallcàrquera un cop passada l'església continuem en direcció a Can Puig, la rectoria queda a sobre mateix de la carretera. Casal situat a la plana de Vallcàrquera. Gavín documenta una capella a la Rectoria de Vallcàrquera dedicada a Sant Pere. A sobre la Rectoria, Jaume Oliver ha documentat la presència d'abundants fragments d'escoria, evidències que es podrien relacionar amb la manipulació de matèria prima, ja ben evident amb les mines del Socau i la presència d'una possible estructura de farga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54361 | Ca l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelta | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | <p>Casa coneguda com a Cal Sauquer o Ca l'Espelta indistintament. Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i un primer pis, amb coberta a dues aigües a la façana que dóna al Carrer Major amb un ràfec amb diferents nivells de teules. Tota la construcció és de pedra, amb portal i finestra amb arc pla. Els accessos es realitzen per portes a la planta baixa amb brancals de pedra i arc rebaixat; la porta de la façana principal té la inscripció: 'JOAN SAUQUER' dins un element geomètric que recorda una petxina on hi ha la data 1722. Aquesta llinda conserva restes de l'emblanquinat que ocupava bona part de la façana. La tècnica constructiva utilitzada en tota l'obra és la pedra i còdols de riu, mitjançant petits blocs o carreus de pedra poc desbastats units amb morter de calç, i amb carreus més grans a les cantonades, sense arribar a ser pedra cantonera. Al primer pis es documenta un finestral amb ampit, brancal i llinda que encara conserva restes de pigment blau, color amb que segurament es trobava pintada part de la casa. A l'interior fa un espai obert o pati al qual també es pot accedir des del carrer a través d'una porta reixada de ferro. Aquest tipus d'edificacions estan formades per el cos principal, un jardí o hort tancat i construccions annexes. Es comunica, des dels inicis, amb la carretera de ribes on l'obra vista deixa entreveure dos cossos annexats que no són rectes entre ells sinó que formen punt rodó, tot i que els angles són rectangulars. Amb un accés lateral fet per unes escales i un accés a peu de carrer, de factura senzilla. En angle de la façana conserva una farola decorativa.</p> | 08134-85 | Nucli del Figaró | <p>Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular de la primera meitat del segle XVIII. Presenta un escut al dintell del portal on es pot llegir: FETA PER JOSEPH SAVOVER 1722, que s'obre a la façana del Carrer Major. Originalment, es tractava de la casa de Joan Sauquer però al passar a la família Espelta, es va canviar el nom. Els propietaris actuals fan els possibles per mantenir l'estructura original de la casa i aquest fet permet conservar-la com una de les construccions originàries de la part baixa del Figaró. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga. Potser no és original la finestra i la resta és posterior. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants (hostal, ferreria, etc.).</p> | 41.7194500,2.2737700 | 439592 | 4618883 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54462 | Can Xicola del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicola-del-figaro | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. PLADEVALL, Monografies 3, p. 127. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. Coberta de teula a dues vessants i ràfec a la catalana. En la façana principal situada a peu del carrer Major, es conservava la portalada amb arc de mig punt adovellat, i al primer pis una finestra conopial lobulada i una espitllera per arma de foc, també veiem una finestra amb llinda recta al segon pis. A la façana que actualment dóna a la carretera de Ribes hi ha un portal amb arc rebaixat, un balcó de ferro forjat i una finestra conopial lobulada al segon pis. Del mateix tipus que l'anterior. Estructura de pedra on destaquen unes pedres angulars decorativbes a les cantonades.</p> | 08134-186 | Nucli del Figaró | <p>Des del 999 trobem documentat el mas i l'hostal del Figaró. En traslladar-se a Barcelona, els Figueró es vengueren part del seu mas i terres als amos del mas Antich del Figaró per bé que és reservaren l'antic hostal i el patronat de la capella de Sant Rafael que renunciaren al 1751 en favor del rector de Vallcàrquera. Fins a principis del segle XVII la dinastia dels Figueró, anomenats també tots Rafael, exerciren l'ofici de pagès i d'hostalers, fins que un d'ells passà a Manlleu a exercir de paraire vers el 1630. El fill d'aquest, Rafael Figueró passà a viure a Barcelona on exercí des del 1647 l'ofici d'impressor. Ells formaven la dinastia d'impressors reials Figueró. Ells formaven la dinastia d'impressors reials Figueró. Aquesta estructura pot tenir elements que formessin part d'una casa original dels segles XVI o XVII.</p> | 41.7210600,2.2729300 | 439523 | 4619062 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54462-foto-08134-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54462-foto-08134-186-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54358 | Bassa del molí de can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-can-xicola | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. BRUGUÉS, S. 1924. Mapa del Terme de Montmany-Figaró. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bassa de molí de forma allargada, construïda amb pedra seca. Medeix uns 35 m de llarg per 13 m ample. Els murs amiden uns 2 m d'alçada. Encara estava en funcionament, emmagatzema les aigües de la mateixa riera de Vallcàrquera, que són desviades per una resclosa situada uns 65 m més amunt del molí i conduïdes per un rec excavat a la roca de secció rectangular i d'uns 35 m amplada. La resclosa fou construïda en obra i per desviar les aigües simplement s'amuntega terra al seu damunt, fet que l'aigua es desviï cap al rec construït al seu cantó dret.</p> | 08134-82 | Sota el molí de can Xicola | <p>Sortint del Figaró direcció Vallcàrquera seguint la riera del mateix nom, el molí queda a tocar de la riera al marge dret. La bassa es situa al darrera del casal del molí.</p> | 41.7261400,2.2866100 | 440666 | 4619616 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54310 | Mina del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-socau | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Catalunya artística 113. p. 528. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PORTALS, J. 2004. La febre dels minerals al Montseny al voltant del 1900. Monografies del Montseny n. 19. Amics del Montseny. p.157-164. Tagamanent, full n. 364-X, Diputació de Barcelona. Servei de Parcs 1985. E: 1/10.000. Inf oral.</p> | XIX-XX | Coberta de vegetació | <p>Actualment es pot veure des del camí estant la boca de la mina excavada a la roca del turó. A l'interior de la mina es poden veure els rierols d'aigua que s'escola a través de les parets de la roca excavada. La boca medeix uns 170 m d'alçada per 1'60 m d'amplada i presenta una coberta amb volta de canó. Es documenten diverses entrades a la mina, bastant emboscades i cobertes de vegetació.</p> | 08134-34 | Vallcàrquera | <p>Mines de mineral de ferro o de magnetita que estigueren en funcionament entre els anys 1880 i 1895. Per extreure el mineral es va fer un camí de vagonetes que anava des de Vallcàrquera fins l'antic camí ral del Congost, al darrera de la Torre de Can Parera. Són nombrosos els municipis del Montseny que evidencien certa activitat minera a l'inici del segle XX. Tot i que el Montseny no és una muntanya rica en minerals, la seva explotació ha estat, des de sempre, més o menys reeixida amb diverses iniciatives. Es té constància de l'aprofitament del ferro i el coure en les fargues de Tordera, Gualba i Arbúcies, etc. Geològicament el jaciment és molt similar a d'altres mineralitzacions encaixades en materials paleozoics del Sistema Litoral Català, però destaca per les seves dimensions. Malgrat que l'explotació es troba inactiva, actualment encara són ben visibles nombrosos afloraments així com els diversos accessos a les mines. La seva localització dins dels límits del parc natural del Montseny en pot facilitar la preservació i difusió de les singulars característiques geològiques. La mineralització representada pertany a la tipologia de dipòsit a tenir en compte arreu dels Catalànids, tant des del punt de vista geològic com econòmic. Tradicionalment bona part de la mineria a Catalunya s'ha concentrat en l'extracció de minerals de Pb, Zn, F i Ba en aquest tipus de filons. Quan aquest tipus d'explotacions van deixar de ser rentables es van abandonar vers el 1930-40.</p> | 41.7240500,2.2975700 | 441576 | 4619377 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54310-foto-08134-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54310-foto-08134-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Sortint del Figaró seguint la riera de Vallcàrquera amunt, fins a Sant Pere i can Xicola, Dosrius i les mines del Socau, a la desembocadura del sot del Moro, a la riera de Vallcàrquera. La mina és visible des del camí a mà dreta. Davant la boca de la mina es documenta una gran esplanada, sota mateix del camí. Aquest espai presenta un sediment de color fosc, negrós que, segons informadors orals, estaria causat per la neteja de les vagonetes, que es creu que es faria en aquest punt. Tot i que també hi ha gent del poble que creu que allà mateix també hi havia hagut una plaça carbonera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54357 | Antiga església de Sant Rafael i Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-rafael-i-santa-anna | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.217. p.105. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIII-XIX | Molt reformada | <p>Edifici isolat, format per planta baixa, tres pisos i golfes que s'adapta a la pendent del terreny natural. Destaca la portalada d'arc de mig punt adovellat i les cantoneres reforçades amb grans carreus. Encara és visible la marca del teulat de l'antiga capella entre el primer i segon pis. La tècnica constructiva emprada és mixta ja que s'observen nombroses reformes a l'estructura original. Aquesta seria de pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. Mentre que les reformes posteriors són en maçoneria i totxana combinant amb ciment. La coberta conservada és a doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular al carrer. La casa es troba orientada est-oest i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, sobretot a les modificacions fetes en època contemporània, qual l'edifici era emprat com a fàbrica de botons. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada la porta d'accés adovellada, tot i que sense cap element inscrit, i dues finestres simètriques amb ampit, brancal i llinda. Aquesta porta dóna pas a l'actual botiga, a través de la qual es pot accedir a la part de darrera de l'edifici i a les diverses dependències. La casa té també altres accessos, un dels quals a través del Call de Costa Roja. A la primera planta hi ha un balcó de mida mitjana, segurament es tractava d'una antiga finestra que posteriorment va esdevenir balconada amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. La segona planta segueix una disposició idèntica a l'anterior, tot i que en aquest punt la pedra vista deixa pas a un arrebossat, amb alguna reparació en totxana. Al tercer pis s'obren dos balcons emmarcats per ampit, brancals i unes llindes diferenciades.. Al darrer pis o les golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres d'arc rebaixat emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obren 6 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana, i algunes de les quals amb ampit, brancals i llinda.</p> | 08134-81 | Nucli de Figaró | <p>L'organització religiosa al municipi de Figaró-Montmany es va centrar en l'establiment de tres esglésies parroquials: Sant Pere de Valldeneu, Sant Cristòfol de Monteugues i Sant Pau de Montmany organitzades al voltant del Castell de Montmany. Al llarg de l'Edat Mitjana també aparegueren pel terme altres esglésies i capelles sufragànies, entre les quals destacaren la capella de Sant Rafael. Aquesta no es pot assegurar que exisitís l'any 1317, quan si que s'esmenta el lloc 'a Figero'. Així doncs, l'antiga capella apareix documentada des de 1413 quan Guillem Figueró va fundar-ne el benefici eclesiàstic. Aquesta documentació s'ha de relacionar amb la família Figueró que implanten el primer hostal al peu del camí ral i perviurà fins al segle XVII, moment en què es traslladen a viure a Barcelona. Al 1508 ja existia com a 'ecclesiam sive capellam que est fundata in loco Figuero' i que tenia unes bones portes que tancaven en temple amb clau a la nit. A dins hi havia un altar de pedra amb una ara consagrada, un bon cor, un pal·li i sengles imatges de Santa Anna i Sant Rafael. També hi havia dos canelobres, un de fusta i un de ferro que penjaven del sostre. Davant de l'altar, la casa d'Antoni Figuero mantenia 'ex sua devocione' una brandonera de ferro amb dos ciris. Una llania de vidre cremava els dissabtes a la nit i els diumenges que hi havia ofici. L'any 1511, la situació havia variat lleugerament, ja que el bisbe va visitar la 'capellam Sancte Anne in loco el Figuero' ordenant que no s'hi guardés el cànem, el lli ni altres coses il·lícites. Es torna a documentar amb la visita pastoral de l'any 1513 i en textos posteriors. Aquesta capella apareix esmentada en diversos documents, un és al 1581 quan s'esmenta unes obres de reforma a la capella de Sant Rafael del Figaró i a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Sant Cristòfol de Monteugues, motivades per la contrareforma. Es coneix una descripció del temple i del poble feta pel baró de Maldà quan va passar pel Congost durant el seu exili de Barcelona i viatge cap a Vic, l'any 1808. El baró va trobar 'un poch apartada la parròquia a la montaña, y tant sols baix el poble al últim carrer de eixida de Figueró una capalleta de l'arcangel Sant Rafel, nostre gran patró y meu, de paret rònaga, y també son campanaret sobre del frontis y campaneta ab tauladeta sobra'. Posteriorment la capella es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841, moment en què es converteix en centre parroquial. Al 1835 en construir-se la nova església, el culte parroquial fou traspassat a la nova seu i la capella es transformà en un edifici civil. A finals del segle XIX s'instal·là una fàbrica de botons i al 1913 s'habilità com a vivenda. La fàbrica es trobava situada en la planta baixa de l'edifici.</p> | 41.7220900,2.2733100 | 439556 | 4619176 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Fàbrica situada a l'antiga capella de Sant Rafael i Santa Anna, avui reconvertida en vivenda i botiga situada al carrer Major. Capella de Sant Rafael 1413-1830. Fàbrica de botons fi XIX. Vivenda i botiga (carnisseria) 1913. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54305 | Molí d'en Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-cortes | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. MADOZ, P. 1846. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona. Ed. Abaco. Madrid. 1983 p. 149. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | En ruïnes | <p>Edifici conegut com el Molí d'en Cortés o Molí del Mig, al trobar-se ubicat al mig de la població de Figaró-Montmany. Està format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Edifici de 4 vents, de planta quadrada amb planta inferior on es situa el carcavà, i planta baixa i pis. La coberta és a 4 vessants. Un primer nivell inferior, a peu del carrer de Vic format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés des del carrer de Ramon Bosch, a la façana nord i dues petites obertures laterals, a les altres façanes, una de les quals un balcó. I un tercer nivell conformat per una primera planta i petites obertures quadrangulars amb llinda i brancals disposades en dues de les façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents nivells. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles, tot i que l'arrebossat exterior no deixa entreveure els diferents elements de la fàbrica. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés d'arc rebaixat i de poca alçària, a la qual s'accedeix per unes escales construïdes i una barana de ferro. L'únic element decoratiu destacable és la inscripció al dintell de la porta central on es pot llegir MARIANO CORTES, i la data de 1750; i una petita obertura al primer pis, amb llinda i brancals diferenciats en pedra. En totes les façanes es poden observar petites reparacions que ha sofert l'edifici al llarg del temps, sobretot a l'extrem nord-oest on el mur queda vist i on l'estructura possiblement continuaria amb altres dependències ja desaparegudes. A la part del darrera del molí i excavada en part a la roca del turó, s'hi troba la bassa, avui convertida en plaça.</p> | 08134-29 | Situat al carrer Major cantonada amb el carrer Ramon Bosch | <p>Molí fariner datat constructivament a finals del segle XVIII, que al llarg del temps ha tingut altres usos preindustrials com a serrador de fusta per fer socs, a finals del segle XIX. A inicis del segle XX en el molí del mig s'instal·larà la primera empresa generadora d'electricitat del poble del Figaró. Durant una temporada en aquest mateix molí també s'hi serrava fusta per fer-ne socs. A sobre el portal es conserva el nom de MARIANO CORTES i la data 1750. Segons Madoz, P: 'La fertiliza la riera del Congost que cruza el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas'.</p> | 41.7211200,2.2732700 | 439552 | 4619068 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54305-foto-08134-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54305-foto-08134-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54305-foto-08134-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Ús inicial: molí fariner. Altres usos: molí serrador. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54507 | Caseta dels Miners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-dels-miners | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Museu Etnològic de la Gabella. Arbúcies.</p> | XIX-XX | Parcialment enrunada | <p>Estructura parcialment enrunada de la que es conserva part d'un mur construït en maçoneria i d'una sola cara vista al peu del camí al mas Bosc. Part de l'edifici va ser enrunat al fer més ampla el camí d'accés al mas a causa de les fortes pendents i l'abruptuositat del terreny. Encara conserva les restes d'una coberta a dues aigües en teula aràbiga i dos bancs correguts construïts que conserven la capa de morter de calç o enguixat. Aquesta petita edificació estava parcialment excavada a la roca natural com es pot apreciar a la seva fonamentació, parcialment assentada sobre el terreny natural en plena pendent.</p> | 08134-231 | Vallcàrquera | <p>La construcció d'aquest petit edifici s'ha de relacionar amb l'activitat minera de Figaró-Montmany a inicis del segle XX. Al peu del camí de vagonetes o dels senyors aquesta estructura s'utilitzava com a lloc de refugi i aixopluc dels treballadors en l'impàs d'accedir a la vall de Vallcàrquera i a les mines i l'accés al Congost i al Figaró. En aquest punt també s'emmagatzemava part de la mercaderia que es recollia des del pas del Congost amb mitjans mecanitzats.</p> | 41.7262800,2.2743300 | 439645 | 4619641 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54507-foto-08134-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54507-foto-08134-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54507-foto-08134-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez BachAnna M. Gómez BachAnna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54359 | Bassa del Molí de Dalt i Central Elèctrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-i-central-electrica | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. Arxiu municipal, caixa 121.</p> | XVII-XIX | Poques restes | <p>Queden poques restes visibles de l'antiga bassa del molí de dalt avui convertida en plaça i aparcament. Es conserva encara part del mur de la bassa en contacte amb el molí construït amb blocs de pedra relligats amb morter de calç i les cantonades reforçades amb carreus més grans. Les basses són unes obertures de mida variable excavades en el terreny natural o parcialment construïdes i de dimensions i formes variables. Aquestes bàsicament són a cel obert i amb les parets recobertes de pedra en sec, que serveixen per recollir l'aigua de la pluja, per abeurar animals o com a rentadors. Si les basses són profundes, a la mateixa paret es fa una escala per poder accedir al fons quan el nivell de l'aigua disminueix. El sistema de captació de l'aigua es fa a través d'una petita conca feta a posta, o aprofitant la cuneta d'un camí en un terreny ben escollit per tal d'assegurar una bona impermeabilitat. Hi ha basses dins algunes finques particulars, però normalment són al costat dels camins perquè se'n pugui servir tothom. Al municipi de Figaró-Montmany hi havia basses dins del poble o molt a la vora; ara pràcticament han desaparegut per reordenació urbanística, problemes higiènics, etc.</p> | 08134-83 | Nucli de Figaró | <p>Tot i que actualment no queden gaires evidències físiques d'aquesta bassa, si que en resten els límits i el mur perimetral per la banda de ponent. Aquest espai ha estat convertit com aparcament i plaça i es troba integrat dins el nucli del Figaró. En un extrem conserva una torre de central elèctrica. Aquesta estructura es va constuir per iniciativa de Ramon Bosc que va fer aprofitar el desnivell de la bassa de cal Toni per fer anar una dinamo a les cases habitades tot l'any. Aquesta instal·lació va ser substituida pel subministrament elèctric efectuat per Estabanell i Pahissa al 1922.</p> | 41.7245300,2.2744900 | 439656 | 4619446 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54359-foto-08134-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54359-foto-08134-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada darrera el molí avui soterrada i reconvertida en plaça i aparcaments al carrer Mn. J. Verdaguer. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54311 | Rec dels Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-molins | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Parcialment cobert de vegetació | <p>Davant de Cal General es conserva el pont o aqüeducte per sobre el qual transcorria el rec. L'aqüeducte és d'una sola arcada de mig punt, amida uns 6 m de llargada i 1,10 m amplada. Es tracta d'una construcció d'obra amb la canalització superior construïda en rajol de 80 cm amplada. Actualment es troba parcialment cobert per la vegetació, tot i que encara es visible a la seva entrada al poble i es pot seguir part del seu recorregut. Al principi del seu traçat, el rec discorre sota terra, en un bosc de ribera, fins que surt a l'aire lliure. Al llarg del seu camí compta amb sobreeixidors per si baixa massa plena i en algun tram circula sobre un mur de pedres reforçat per uns contraforts. A la vegada, aquests contraforts serveixen d'escala per baixar als diversos horts. Dins al municipi el pas del rec ha quedat relativament modificat per les noves construccions.</p> | 08134-35 | Nucli del Figaró | <p>El rec començava en una resclosa un xic més avall del molí de Can Xicola davant de Can Bosch (o can Bosc) i a l'altra banda de la carena sobre la riera de Vallcàrquera. Portava aigua al molí de Dalt i a la bassa del molí del mig, un cop aquest molí ja havia utilitzat l'aigua aquesta era conduïda cap als últims horts del terme municipal situats sobre el riu Congost, on ara hi ha el camp de futbol. A la zona de Gallicant, encara són visibles restes del rec, a mitja carena.</p> | 41.7245300,2.2744900 | 439656 | 4619446 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54311-foto-08134-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54311-foto-08134-35-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La resclosa que desvia l'aigua cap al rec es troba passat el molí de Can Xicola a Vallcàrquera, però el rec és encara visible al seu pas per la població, en alguns punts com davant la placeta de can General. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54360 | Bassa del Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-mig | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Gaire bé desaparegut | <p>De l'antiga bassa del molí del mig en resta únicament una paret lateral i part del mur en contacte amb el molí. Construïda amb pedra relligada amb morter de calç. Originàriament media uns 15 m de llarg. Les basses són unes obertures de mida variable excavades en el terreny natural o parcialment construïdes i de dimensions i formes variables. Aquestes bàsicament són a cel obert i amb les parets recobertes de pedra en sec, que serveixen per recollir l'aigua de la pluja, per abeurar animals o com a rentadors. Si les basses són profundes, a la mateixa paret es fa una escala per poder accedir al fons quan el nivell de l'aigua disminueix. El sistema de captació de l'aigua es fa a través d'una petita conca feta a posta, o aprofitant la cuneta d'un camí en un terreny ben escollit per tal d'assegurar una bona impermeabilitat. Hi ha basses dins algunes finques particulars, però normalment són al costat dels camins perquè se'n pugui servir tothom. Al municipi de Figaró-Montmany hi havia basses dins del poble o molt a la vora; ara pràcticament han desaparegut per reordenació urbanística, problemes higiènics, etc.</p> | 08134-84 | Nucli del Figaró | <p>Actualment la bassa es troba soterrada en part i convertida en plaça pública.</p> | 41.7211300,2.2734100 | 439563 | 4619069 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54360-foto-08134-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54360-foto-08134-84-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Bassa situada a la part de darrera del molí, avui reconvertida en plaça | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54362 | Camí de vagonetes de les mines del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vagonetes-de-les-mines-del-socau | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | En molt mal estat | <p>També anomenat camí dels senyors doncs, els amos de la torre de Can Peres del Pla hi solien passejar. Es començaren les obres per la instal·lació d'uns rails per fer baixar les vagonetes de les mines del Socau, però el projecte no es finalitzà i actualment en resta un camí de terra que segueix al marge de la riera de Vallcàrquera. Des de Can General Nou es veu, a l'altra banda de la riera, una petita caseta de pedra utilitzada pels treballadors de les mines en fer el nou camí. Avui molt enderrocat.</p> | 08134-86 | Vall de Vallcàrquera | 41.7276900,2.2756500 | 439756 | 4619796 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54362-foto-08134-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54362-foto-08134-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Camí per fer baixar les vagonetes de les mines del Socau que segons el projecte recorria tot Vallcàrquera, per la banda dreta de la riera fins la torre de Can Pereres del Pla, al límit vers Tagamanent. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54363 | Can Ferrer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrer-vell | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Actualment es troba en obres. | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per planta baixa i pis. La coberta de teula és a dues vessants. Destaca la portada de mig punt arc adovellat amb escut a la dovella central on es pot llegir RAMON MASACS 1673 i una sèrie d'eines de ferrer en relleu. Aquesta estructura rectangular és fruit de la unió de dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge i un segon cos paral·lel al primer, utilitzat també com habitatge. La tècnica constructiva emprada es centre en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica, la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular i cinc finestres; una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular.</p> | 08134-87 | Nucli del Figaró | <p>L'antic Hostal del Figaró i la ferreria foren l'origen de l'antic nucli. Les cases es situaren arrenglerades a banda i banda de l'antic camí ral, lloc de pas obligat per accedir des del Vallès a la Plana de Vic. Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular del segle XVII. A la façana del Carrer Major presenta un escut al dintell del portal on es pot llegir: RAMON MASACS i la data de 1673 dins un escut hi ha una sèrie d'eines de ferrer, mig esborrades pel pas del temps. Originalment era una de les ferreries del poble i al llarg del temps tothom la va continuar anomenant cal Ferrer Vell. Els propietaris actuals la tenen compartimentada en dues vivendes mantenint alguns elements arquitectònics específics com les finestres, el portal, etc. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga, però les successives reformes posteriors situen l'edifici al segle XVII. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants, i en aquest cas concret a la ferreria i l'ofici dels ferrers. No es coneix gairebé res del desenvolupament de l'edifici. Segurament es tractaria d'un habitatge on hi viurien gent d'ofici. La proximitat de l'antic eix de comunicació i el creixement sostingut dels segles XVI i XVIII va donar lloc a un moment propici per a la construcció i el desenvolupament de nous oficis. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però en relació el seu topònim és lògic pensar que hi vivia un ferrer.</p> | 41.7211000,2.2730800 | 439536 | 4619066 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54363-foto-08134-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54363-foto-08134-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54363-foto-08134-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga ferreria al camí ral situada al carrer Major 16. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54364 | Forn de calç de can Oliveres o la Llorença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-oliveres-o-la-llorenca | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | Parcialment enrunada | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge d'un camí. Només conserva part de la volta de la boca construïda en rajols disposats a plecs de llibre. A grans trets podem dir que es tracta d'una estructura circular i cilíndrica, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 4'5 metres de diàmetre i uns 4 metres de profunditat. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular- ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions i amb les restes del refractari. Per damunt de la boca, antigament hi havia una paret de pedra. Aquesta boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. En el forn ca n'Oliveres la boca està en molt mal estat de conservació, i només s'insinua el seu emplaçament, parcialment cobert per la vegetació.</p> | 08134-88 | Montmany | <p>Fins fa uns 60 anys aquest forn encara funcionava. Era un dels més importants de la zona del Congost, juntament amb la Fontmolsa de Tagamanent, avui desapareguda. Construcció vertical cilíndrica excavada al terra, tenia accés per la part superior, per on s'abocava la pedra, i per la part inferior, on hi havia la boca del forn. La part frontal, així com la boca es troba molt deteriorada a causa de les esllavissades del terreny. El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7144300,2.2581300 | 438286 | 4618336 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54364-foto-08134-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situat en un marge dret al damunt del mas Oliveres. S'accedeix per la carretera de Figaró a Montmany, un cop passat el trencant del cementiri municipal trobarem el forn sota la carretera. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54365 | Forn de calç de la font del Pontet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-font-del-pontet | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | En part enrunada | <p>Es tracta d'una construcció excavada a la roca, de planta circular. La part frontal exterior, on es situa la boca, és de pedra lligada amb fang. La boca conserva un arc de mig punt de rajol disposat en forma de plec de llibre amb dues pilastres de pedra que ja subjecten (contraforts). A la part superior del forn encara es poden veure un parell de filades de pedra, sense relligar. Amida uns 5 m diàmetre per 4 m d'alçada. La boca medeix 1'80 m amplada. En un dels cantons del forn es veuen restes d'una antiga construcció, probablement un magatzem per llenya o un cobert.</p> | 08134-89 | Nucli del Figaró. Gallicant | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7212200,2.2496400 | 437586 | 4619096 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54365-foto-08134-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54365-foto-08134-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54366 | Forn de rajols del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-rajols-del-figaro | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | desaparegut | <p>Pràcticament no es conserva cap resta de l'antic forn de rajols del Figaró. En un tall del marge de la pendent del turó e veuen restes de la paret interna del forn, acabada amb 3 o 4 filades de rajols (cambra de cocció) i restes d'una part de la paret lateral. Originàriament el forn deuria ser de planta rectangular i de més de 3 m d'alçada per 1'5 m d'amplada aproximadament.</p> | 08134-90 | Nucli del Figaró | <p>Estructura amb una activitat inicial centrada en la cocció de rajols i teules i que va funcionar en el període comprès entre el 1850 i fins a finals de 1965. En aquest forn es courien diversos objectes realitzats amb argila i posteriorment cuits en una sola cocció oxidant o reductora. Normalment s'aplica aquesta definició a les peces realitzades sense esmalt o amb vernís de monococció. Les olles o pots, plats, gots i una llista interminable de peces són les que tradicionalment es denominen terrisseria. Tot i que en aquest cas es pot parlar d'una producció centrada en les teules. Les peces s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a base de motlles. Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó (procés pel qual es depurava l'argila. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, era la matèria primera per fer les diferents peces), pastaven i assaonaven un cop l'argila s'havia pastat i es trobava ja prou bé es pastava la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop l'argila preparada, fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta i posteriorment es posaven a coure. L'activitat d'aquest forn s'ha de relacionar amb l'auge constructiu que va tenir lloc en època moderna, entre els segles XVII-XIX i responent a les necessitats constructives de l'antic nucli de Figaró. La cuita de rajols era una activitat econòmica relativament present al Figaró-Montmany fins a mitjan del segle passat, i d'aquesta activitat resta algun testimoni de rajoleries i forns. El forn fou parcialment enderrocat en construir-se la nova carretera d'entrada al Figaró.</p> | 41.7184900,2.2735900 | 439576 | 4618776 | 08134 | Figaró-Montmany | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54366-foto-08134-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54366-foto-08134-90-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antic forn de rajols situat a l'entrada del poble al capdamunt del carrer Major cantonada amb la carretera de Ribes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54368 | Forn de calç al camí de la Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-al-cami-de-la-cuspinera | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | Els focs de l'estiu de 1994 afectaren la zona i malmeteren l'estructura del forn. | <p>Construcció excavada al marge del turó de forma semicircular. La part superior és construïda en pedra lligada amb fang. La guixera amida uns 3,3 m d'amplada, a l'interior de la cambra de cocció, i uns 3 m d'amplada, a l'interior de la cambra de cocció i uns 3 m d'alçada conservada. Des de l'exterior són visibles les 2 boques (1m d'amplada) que donen accés a la única cambra de cocció, separades per una pilastra de 90 cm.</p> | 08134-92 | Montmany | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7156400,2.2513800 | 437726 | 4618476 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54368-foto-08134-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54368-foto-08134-92-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situat al peu de l'antic camí de Montmany a Can Prat, a uns 300 m del Tenis de Montmany. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54312 | Hostal de Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-cami-ral | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, Monografies 3, p. 127. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XVIII | Molt reformat | <p>Davant del molí del mig es documenta un edifici de planta rectangular i grans dimensions, de planta baixa i pis que es recorda al municipi com la posada o l'hostal al camí ral. Aquest presenta una factura contemporània ja que va ser utilitzat com a taller fins a finals del segle XX. Edificació allargada disposada d'est a oest. Segueix una estructura modulada en planta baixa i dos pisos. Les nombroses reformes realitzades a l'edifici han comportat una adaptació de l'estructura construïda unificant els diversos cossos on es distribuirien les diferents dependències de la posada. La tècnica constructiva utilitzada es pot apreciar en alguns punts de la construcció, aquesta es centra en l'ús del carreu de petites dimensions de pedra local de la zona i còdols de riu lligats amb morter i amb un doble arrebossat exterior. Tot i que el que queda visible és obra nova.</p> | 08134-36 | Nucli del Figaró | <p>Des del 999 trobem documentat el mas i l'hostal del Figaró. En traslladar-se a Barcelona, els Figueró es vengueren part del seu mas i terres als amos del mas Antich del Figaró per bé que és reservaren l'antic hostal i el patronat de la capella de Sant Rafael que renunciaren al 1751 en favor del rector de Vallcàrquera. Fins a principis del segle XVII la dinastia dels Figueró, anomenats també tots Rafael, exerciren l'ofici de pagès i d'hostalers, fins que un d'ells passà a Manlleu a exercir de paraire vers el 1630. El fill d'aquest, Rafael Figueró passà a viure a Barcelona on exercí des del 1647 l'ofici d'impressor. Ells formaven la dinastia d'impressors reials Figueró. Ells formaven la dinastia d'impressors reials Figueró.</p> | 41.7208300,2.2732000 | 439546 | 4619036 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54312-foto-08134-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54312-foto-08134-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situat en el centre del poble, a peu de l'antic camí ral, avui carrer Major. L'hostal i les ferreries foren l'origen històric del nucli del Figaró, situat al peu d'antic camí ral. Hostal del camí ral inici XV final XVIII. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54313 | Can Vallcorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallcorba | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, Monografies 3, p. 127. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici civil de planta quadrada, tres façanes i mitgera, consta de planta baixa i dos pisos amb un petit terrat. La coberta és a 4 vessants. Les façanes presenten decoració simètrica i són coronades per un potent ràfec. Les finestres i balcons són de pedra i arc pla. A la façana del carrer major conserva un portal amb arc de mig punt adovellat; mentre que a la façana de ponent hi ha un rellotge de sol. La tècnica constructiva emprada es basa en el la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada nord-sud i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània que ha cegat completament la façana est. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local (pedra vermella de Tagamanent) no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Aquesta porta dóna pas a una petita entrada o rebedor que permet l'accés a les diverses dependències. A la primera planta es troben dos finestrals de mida mitjana que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. Una d'aquestes obertures està emmarcada per diverses llindes de pedra local mentre que a l'altre una reparació amb ciment indica una modificació del seu acabat original. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obriren 8 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana.</p> | 08134-37 | Nucli del Figaró | <p>Edifici datat constructivament al XVIII. Al costat nord hi ha la placa dedicada a Francesc Ribas, nomenat fill adoptiu del Figaró per la construcció del baixador del ferrocarril i del pont sobre el riu Congost. Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7220000,2.2731900 | 439546 | 4619166 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54313-foto-08134-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54313-foto-08134-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54313-foto-08134-37-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54367 | Resclosa del Molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-baix | <p>AADD. 1998. Resclosa II. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | En part enrunada | <p>Resclosa que desviava les aigües vers el rec de la bassa al molí de baix, avui totalment desaparegut. Aquesta obra de fàbrica simple està construïda transversalment al curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la fora del seu llit natural. Es tracta d'una antiga resclosa construïda amb els mateixos blocs de la riera i relligats amb morter de calç, i on s'evidencien nombroses reparacions. Actualment resta sense ús i ocupa tota l'amplada del riu Congost.</p> | 08134-91 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta resclosa apareix associada a l'antic Molí de Baix. La construcció de la moderna autovia al seu pas pel Figaró va fer desaparèixer l'edifici, tot i que es conserven fotografies antigues del molí. Els molins es documenten al Congost des de l'alta edat mitjana, encara que cap esment permet situar-los específicament en el que seria més tard el terme del castell de Montmany. L'any 1306 es documenta els 'molendina nostra de Congosto' dels castlans Santa Eugènia, essent més possible que aquests estiguessin en el sector del riu dins el terme. Les referències més nombroses sobre la presència d'un molí a la zona del Congost són d'època moderna amb pervivències fins entrat al segle XX. Una imatge del Molí de Baix a la riba del Congost data del 1912, i la seva desaparició amb la construcció de la nova carretera. La relació d'aquesta resclosa amb el Molí de Baix apareix a l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Montseny. El canvi paisatgístic més important experimentat pel riu Congost fou l'encaixament del seu curs, degut als treballs de condicionament de les seves ribes per instal·lar-hi molins, fargues, forns, per estendre les superfícies conreades, etc. Aquests treballs van tenir com a conseqüència la desaparició progressiva dels diversos braços del riu, i probablement, l'empobriment d'un ecosistema de ribera que exigia unes pautes d'assentament i d'explotació específiques. La documentació esmenta illes i agricultura del fang, recol·lecció i pesca, caça menor, petits casals, etc. Aquesta vall es complementava perfectament amb l'explotació agrícola, ramadera i forestal de les valls transversals i dels vessants aterrassats. A finals del segle XVI les ribes del Congost apareixen clarament termenades i repartides tot i que aquest fet ja es documenta des del segle XIV. La domesticació del riu farà desaparèixer progressivament les illes, reduir les superfícies dels canemars i altra vegetació de llera, fauna local, etc. Fet que a llarg termini implicarà un empobriment dels recursos a disposició de la població local, situació agreujada per l'existència d'ordenacions específiques per part dels diversos senyors laics que limiten l'accés a la caça i la pesca de les riberes i al curs del riu Congost.</p> | 41.7212700,2.2721200 | 439456 | 4619086 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54367-foto-08134-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54367-foto-08134-91-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Des del nucli del Figaró, un camÍ que passa per darrera de l'Hotel Congost, baixa fins al riu Congost, des d'aquí estant es veu la resclosa a la llera del riu. | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54278 | Sant Cristòfol de Monteugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-monteugues | <p>AADD. 1998.El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya romànica. p. 157-158. AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1984. Sant Cristòfol de Monteugues. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 344. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n. 215. p. 103. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. PLADEVALL, 1974; PLADEVALL-VIGUÉ 1978, P. 101-102; VALL-MASVIDAL, 1983, p. 84. CATALUNYA ROMÀNICA APF I MAB p. 344.</p> | XI-XVI | <p>Actualment l'església de Sant Cristòfol de Monteugues és una capella d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i amb dos arcs torals apuntats que semblen posteriors a la construcció del temple. A llevant l'encapçala un absis d'eix desplaçat respecte de la nau i tres arcs en gradació que formen un ampli presbiteri. A l'exterior de l'absis resten encara unes arcuacions mig esborrades pels arrebossats i les emblanquinades i una enguixada cobreix la volta de quart d'esfera de l'absis i els arcs en gradació. Els murs laterals i de ponent tenen un gruix d'1,5 metres el que fa suposar que foren refets per reforçar la volta, tot i que al mur de la façana de migdia hi ha dos contraforts que en contraresten el desplom. A l'exterior de l'absis resten encara unes arcuacions, mig cobertes pels arrebossats i les emblanquinades successives. Tot l'aparell, de fet, resta molt amagat, però el poc que es pot veure és de carreus ben disposats. La porta de la façana sud està formada per una arcada de dovella senzilla, sense cap altre element. A la façana de ponent hi ha un campanar de cadireta que pertany, com la nau, a una època posterior. L'aparell resta ocult i el poc que es deixa veure és de carreus regulars ben col·locats. Aquest edifici es troba situat sobre un petit turó i tancat per un petit recinte situat a l'espai d'accés i adossat a la mateixa capella.</p> | 08134-2 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Esmentada per primer cop l'any 1021 Sant Cristofol és una antiga església parroquial que es troba enlairada entre el Figaró i la Garriga, enmig dels dos grans masos de Plans i Valls, que n'han estat des del segle XIV la única feligresia. Una llegenda basada en la inscripció d'una campana del segle XV feta pel fonedor Carles Many al lloc veí del Pla de la Batalla, pretenia que l'església havia estat fundada per l'emperador Carlemany en acció de gràcies per una batalla guanyada contra els àrabs. De fet no hi ha constància documental expressa de la vinculació de les esglésies de Montmany a la parroquial de la Garriga en aquesta època ni de que totes les esglésies de Montmany existissin al 966. Tot i la manca de documents és lícit identificar aquestes esglésies com a filials de la Garriga, i, en el cas de Sant Cristòfol, aquesta com a tal fou cedida al 1139 al monestir de Santa Maria de l'Estany, el qual en tingué el patronat fins als segles XV o XVI, segons s'exposa en documents de la Garriga o Sant Pere de Vallcàrquera. Així no obstant, tenia categoria parroquial segons una venda de terres del 1032 al lloc dit Camp de Mascaró, de la parròquia de Sant Cristòfol de Monte Eguas. La manca de poblament va fer que s'unís a efectes pràctics a Sant Pere de Vallcàrquera en qualitat de sufragània. L'any 1508 l'església de Sant Cristòfol es trobava ben tancada i s'hi havia fet reparacions ordenades en l'anterior visita de l'any 1498. A fora, el campanar tenia dues campanes, i a dins, hi havia un altra major amb una ara i les corresponents relíquies, cobert per tres tovalles, un pal·li estampat i un cor en mal estat. El temple tenia un altre altar dedicat a Santa Maria, de pedra i tapat amb les tres tovalles i pal·li però sense cor. El ciri pasqual, que es beneïa a l'església parroquial de Vallcàrquera, un altre i encara cinc més col·locats en una brandonera, els pagaven els parroquians. Del sostre penjaven dues llànties mantingudes també pels parroquians, tot i que en una d'elles cremava un quarter d'oli donat 'singulis annis ex antiquissima possessione' per la casa Blancafort de La Garriga. També penjava del sostre una campaneta. A l'església hi havia una creu de fusta pintada. A causa de l'abandonament li va caure la volta primitiva i per això, al 22 de març de 1572, el vicari general de Barcelona va donar permís perquè es construís una volta nova i també es va reforçar la nau i es va obrir un portal nou. Fou profanada el 1936 i restaurada el 1943. S'hi celebra cada any un concorregut aplec per la festa patronal. Des de 1957 pertany a la diòcesi de Vic.</p> | 41.7162900,2.2999400 | 441766 | 4618514 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54278-foto-08134-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues es troba en un collet prop del límit del terme municipal per l'extrem de migjorn, entre els masos dels Valls i Plans, en una cota de 675 m snm. S'accedeix per una pista d'uns 3 Km que surt del cantó de llevant de la carretera de la Garriga a la N-152, Km 39 després de les indústries Sati. També s'hi accedeix des del Figaró a través de can Plans i direcció el collet i la creu de Can Plans i per Vallcàrquera des de Dosrius per una pista poc accessible. Hi ha notícies de l'existència d'un capitell procedent d'aquesta església que malauradament ha desaparegut. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54508 | Gegants del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-del-figaro | <p>AADD. 2004. L'auca de Vallcàrquera i els Sants Patrons. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. http://www.elfigaro.net/</p> | XX | <p>Representació femenina d'Artiguella del Figaró. El nom li ve donat perquè el poble de Figaró-Montmany volia que la seva geganta representés algú del municipi que recordés els inicis de la història d'aquesta població. Els trets influenciats amb l'herència de la renaixença representen el món rural i la pagesia. La geganta vesteix una brusa negra amb puntes blanques i una faldilla estampada en blau i gris i amb un davantal de puntes. Té el cabell recollit amb un pentinat d'època i a la mà dreta porta un pom de flors mentre que l'esquerra està estirada. Aquesta pesa uns 60 Kg, té una alçada d'uns 2, 55 m i està construïda en cartró pedra. Els dos capgrossos d'uns 60 cm d'alcària representen les cares masculines de Pere Xicola i Nicolau de Comes somrient i amb una expressió satírico-burleta.</p> | 08134-232 | Nucli del Figaró | <p>La figura de la geganta i els capgrossos del Figaró està inspirada amb la documentació baix medieval de Sant Cristòfol de Monteugues. En aquesta, i en el decurs de les Visites Pastorals, s'esmenta que el rector Jaume de Comes havia tingut una enganxada amb el bisbe durant la visita pastoral a la Garriga de l'any 1313 quan, segons declaració dels parroquians interrogats pel bisbe, el prevere tenia a la parròquia de Monteugues una concubina anomenada n'Artiguella. Aquesta noia era filla del garriguenc Pere Sartiguella de la qual es diu que vivia a 'Figueró' ...tenet in ipsa parrochia publice concubinam, idelicet, Nartiguelam, filiam Petri Sartiguella parrochiani de sa Garriga, et moratur a Figero... Es té constància que els rectors de Monteugues tenien concubines habituals, donat que l'any 1307 el bisbe ja havia trobat indicis d'aquesta conducta per part del rector anterior, Bernat Costa, el qual es veia 'in loco suspecto' amb Guillema de Mont-ras. El prevere Comes, però anunciant ja la seva actitud al 1323 encara tenia la mateixa concubina durant la visita de 1314 i mantenia relacions 'amb freqüència'. De fet, i segons declaració del rector de la Garriga, el 1314 Jaume de Comes tenia una altra dona anomenada Esquirola a Corró d'Avall, amb la qual havia tingut una filla que vivia amb ell a l'església de Monteugues. Aquest comportament contradeia obertament els principis de la reforma impulsada des del bisbat i unit a la força que posseïen els preveres Comes a l'Alt Congost per la seva aliança amb les principals cases de pagès feia que la intervenció episcopal fos qüestió de temps. L'enfrontament entre els diversos rectors de parròquies isolades amb les autoritats eclesiàstiques és un fet palès des de l'alta edat mitjana que no sempre ha quedat evidenciat a les fonts. Per el cas de Figaró-Montmany aquesta anèctoda ha esdevingut l'argument escollit per tal de recuperar una tradició, la pràctica gegantera, que es trobava perduda al poble i al mateix temps actualitzar i donar a conèixer part de la història del municipi. El 5 setembre de 2004 l'Ajuntament de Figaró-Montmany, en els actes de la Festa Major va presentar la nova geganta del Figaró 'Artiguella' i posteriorment s'han elaborat els dos capgrossos representat en batlle del municipi al segle XVI, en Pere Xicola i el rector de Sant Cristòfol de Monteugues, en Nicolau de Comes. Són populars a tots els països occidentals d'Europa. Es creu que estan influenciats per la representació del gegant Goliat que desfilava vençut en les antigues processons del Corpus. En un principi a es feia la figura d'un sol gegant, però més tard apareixen les gegantesses o gegantes formant parella amb el Gegant; junt a petites representacions de caire satíric en forma de capgrossos. Aquesta representació antròpica a gran escala ha permès aglutinar els trets específics d'un municipi esdevenint un element imprescindible de la intimitat ciutadana.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54508-foto-08134-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54508-foto-08134-232-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Geganta Guillemona Artiguella i els dos capgrossos: Pere Xicola (el batlle) i Nicolau de Comes (el rectoret). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54322 | Alzina de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-valls | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3. MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina. Quercus ilex. Fagàncies Alçada: 10m Volta de canó: 7'5m a 50 cm Diàmetre: 10m Volta de soca: 9,5m Capçada: 20m Alçada de la primera ramificació: 1m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m La soca de l'arbre abraça alguns pedres que semblen les restes d'un antic mur de pedra seca. La important capçada de l'arbre i la seva ubicació enlariada dalt de la carena fa que aquest arbre sigui molt visible, i fins i tot popular, a la Garriga.</p> | 08134-46 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>És un arbre que es ramifica de seguida i per això té una alçada discreta que no fa justícia a les dimensions de la soca. El terreny que envolta l'arbre està molt erosionat degut a la intensa pastura que han patit les feixes de can Valls. Com a curiositat indicar que quan es va fer el catàleg d'arbres singulars de la Garriga, aquest va ser l'arbre més esmentat per la gent, com a monumental, tot i no pertànyer al seu terme.</p> | 41.7187200,2.3034500 | 442060 | 4618781 | 08134 | Figaró-Montmany | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54322-foto-08134-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54322-foto-08134-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. A les feixes que hi ha a l'oest de can Valls. Pràcticament a la carena del serrat dels pins. Spaccedeix des d'on hi ha l'escpectacular soca del desaparegut roure de la Quintana. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||
| 54328 | Castanyer del Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-ciment | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3. MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies. Alçada: 11m Volta de canó: 3,9m Diàmetre: 1,24m Volta de soca: 6,0m Capçada: 12m Alçada de la primera ramificació: 1m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m És un dels arbres més populars del municipi per la seva ubicació al costat de la pista d'entrada a la vall de Vallcàrquera, i al fet que algú va reomplir el forat del tronc amb ciment, fet que li ha donat el nom.</p> | 08134-52 | Vall de Vallcàrquera | <p>Sabem per en Genís Mateu i per en Pere Mateu que ja fa molts anys que hi és el ciment. Cap dels informadors sap dir-nos quan s'ha posat el ciment. Per altra banda, l'arbre també és conegut gràcies a la popularitat de la recol·lecció de la castanya. Les castanyes d'aquest arbre són recollides per molts visitants i per alguns figaronencs. Tot i que segurament és l'exemplar més gruixut del municipi podem catalogar-lo de discret comparant-lo amb el castanyer gros de can Cuc que està a la vall de Vallforners (Cànoves i Samalús).</p> | 41.7266100,2.2819200 | 440276 | 4619672 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54328-foto-08134-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al camí de Vallcàrquera, al costat esquerra i uns metres abans del rètol d'entrada del parc natural. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||
| 54330 | Castanyer del sot del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-sot-del-bosc-negre | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies Alçada: 15m Volta de canó: 2,5m Diàmetre: 0,8m Volta de soca: 3,2m Capçada: 14-15m Alçada de la primera ramificació: 0,9m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m</p> | 08134-54 | Vall de Vallcàrquera | <p>El trobem en un punt ideal per parar a fer un descans en la dura pujada que fa el PR C-33 i per tant és força conegut pels excursionistes i passejants de la zona. Per tant, tot i que es tracta d'un exemplar de mida excepcional per ser un castanyer, té un important valor afegit. Aquesta petita fondalada presenta una avellanosa de gran interès en la que a part d'avellaners i castanyers també podem trobar alguns peus de boixgrèvol.</p> | 41.7232900,2.3036400 | 442080 | 4619288 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al costat esquerra del camí que puja des de Vallcàrquera a la creu de can Plans. És una fondalada que els mapes anomenen sot del bosc Negre. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 54421 | Creu de can Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-plans | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. BASTARDES, A. 1983. Les Creus al Vent. Ed. Millà. Barcelona.</p> | XX | <p>Creu situada al Coll de Can Plans, punt de referència de la zona. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 30 cm., amb diverses alçades. La base de la creu està construïda en un basament en pedra i dos graons en obra feta amb pedra local i relligats amb ciment. L'estructura, en metall, presenta una secció circular i es disposa a mode de creu llatina amb les arestes desiguals A la pedra de la base es pot observar una llegenda gravada, amb dues grafies diferents de traç irregular i mig esborrades on es llegeix 'POTE..CUBE..BELLET i AZDU 1970', dubtós. La creu està orientada sudoest-nordest. Al costat de la base hi ha marcat el pas del GR.</p> | 08134-145 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Esplanada situada al contrafort de ponent de Roca Sentella on s'alça una creu de ferro al damunt d'un pedestal graonat i que no porta cap mena d'inscripció, però sembla que recorda la mort d'un nen a causa de l'atac d'un llop. És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada a l'encreuament de camins que porta des de Figaró i Vallcàrquera a Sant Cristòfol de Monteugues, en l'anomenat Coll de can Plans.</p> | 41.7188600,2.2918000 | 441091 | 4618805 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54421-foto-08134-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54421-foto-08134-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Diuen que aquesta creu recorda la mort d'un infant per l'atac d'un llop. És una expliació fantasiosa però que recorda la presència d'aquests animals a final del segle XIX al Montseny. Poc després aquests foren exterminats pels seus atacs als ramats. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.