Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54434 | Font de can Cabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cabona | <p>http://www.elfigaro.net/com_noticies</p> | XX | <p>Font ubicada als peus del pont del Cementiri o de Can Cabona, uns 10 metres carretera avall s'obre un petit corriol que porta en aquest indret. L'estructura de la font la conforma un construcció rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït i un doble banc de pedra que funciona com a pedrís i unes escales d'accés a la banda esquerra. Està fet amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats a forma de mur de contenció o talús, lligats amb abundant morter. La font es situa en el centre, als peus de la plataforma i està formada per un broc vessador i una petita pica soterrada que capta l'aigua sobrant i la retorna al torrent.</p> | 08134-158 | Montmany | <p>L'adequació d'aquesta font va lligada al pont que permet l'accés al cementiri del Figaró. Aquesta estructura civil es troba sobre el torrent de Can Cabona, als peus del qual hi ha la font. Aquest espai era freqüentat per la visita de nombrosos d'escolars, sobretot per Tot Sants i excursionistes. El seu estat actual, força malmès i cobert d'abundant vegetació i matolls n'han fet perdre la seva popularitat. El 27 de novembre de 2005 es té previst un acte de neteja d'aquesta font de Can Cabona (font del Cementiri). Organitzat per la Plataforma Ciutadana Salvem la Riereta - Caçadors - Ajuntament de Figaró-Montmany es preveu millorar l'accés, netejar i recuperar l'entorn, desembussar la font i recuperar també la plaça del cementiri. Després es farà un dinar popular per a tots els voluntaris i voluntàries amb senglar caçat a Figaró-Montmany. La font serà inaugurada per la Geganta Guillemona Artiguella i els dos capgrossos: Pere Xicola (el batlle) i Nicolau de Comes (el rectoret).</p> | 41.7178500,2.2685300 | 439154 | 4618709 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54434-foto-08134-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54514 | Horts del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-colomer | <p>OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: inèdit. PARELLA, M. (1989). Aproximació històrica al cultiu de la vinya a la vall del Congost, a Monografies del Montseny, 4.</p> | XIV-XX | <p>Conjunt de petits horts de caràcter domèstic, limitats per bancals i feixes i que atarraplenats es disposen en pendent fins la carretera, a la zona coneguda com el Colomer, sobre la Font de ca l'Andreu. Es tracta d' un conjunt patrimonial que té una continuïtat contrastada des d'època medieval i sobretot moderna caracteritzat per un espai agrari, articulats per canals de reg —séquies, braços i filloles— i de drenatge. La captació del freàtic ha estat però, tan important com la derivació d'aigua fluvial. Les primitives hortes presenten un traçat amb séquies dividides per partidors proporcionals, mentre els dissenys posteriors tendeixen a l'ortogonalitat i al tandeig de les dotacions amb partidors de comportes. Així mateix, el substrat geomorfològic condiciona la disposició dels canals, que s'obrin en forma de ventall sobre els cons al·luvials o seguiexen traçats paral·lels sobre les terrasses fluvials, mentre els escorredors solen coincidir amb drenatges naturals.</p> | 08134-238 | Figaró-Montmany | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentra en les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà. En el municipi també es documenten illes, o espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents i que es regien per les inundacions periòdiques. La pràctica agrícola realitzada en aquests espais és força limitada i s'associa a una explotació de caire domèstic o de curt abast comercial on s'hi practica una agricultura de regadiu. Aquestes petites hortes, estaven a la ribera del riu Congost, i també a tota la riera de Vallcàrquera, i actualment encara són visibles a la Riereta amb els Horts del Colomer i prop el molí de Dalt. Serà a la part baixa d'aquesta riera on encara s'hi documenta, de forma residual, aquesta pràctica agrícola. Així mateix, els salts topogràfics foren aprofitats —o provocats— per intercalar molins, i altres enginys hidromecànics que tingueren una importància econòmica de vegades similar o superior al reg. La recent industrialització i el desenvolupament urbà han canviat la fesomia i la percepció d'aquests espais, quedant reduïts a falsos corredors verds, en determinats indrets isolats.</p> | 41.7250800,2.2737900 | 439599 | 4619508 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54514-foto-08134-238-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54419 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-5 | <p>OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | 1936, XX | <p>El cementiri municipal està situat a les afores del nucli urbà, a la carretera de Montmany. Després de les darreres intervencions, el cementiri es troba actualment en un bon estat. Es tracta d'un recinte de planta rectangular limitat per un mur perimetral format per pedres de procedència local, més o menys ben escairades i lligades amb abundant ciment. Aquest s'adapta a l'abrupte topografia del terreny deixant un gran espai no construït al seu interior. Els nínxols construits, de factura nova, es disposen prop la porta d'accés al recinte, aquests només ocupen unes tres filades, quedant un gran espai lliure a la part superior; on s'hi troben tres petits panteons familiars.</p> | 08134-143 | Montmany | <p>Amb el traspàs de la parroquialitat de Sant Pere de Vallcàrquera a l'església de Sant Rafael i Santa Anna també es va produir el moviment de part del cementiri. Concretament als nínxols construïts a l'entrada de Sant Pere de Vallcàrquera durant la segona meitat del segle XIX. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró associada al nou cementiri.</p> | 41.7184100,2.2675300 | 439072 | 4618772 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54419-foto-08134-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El cementiri és un dels pocs equipaments municipals compartits per tots els veïns de Vallcàrquera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54486 | Cova del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-carme | <p>OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Aflorament geològic i punt d'interès paisatgístic que es troba a mitja carena de la coneguda zona del Carme del Figaró. Conjunt de petites formacions càrstiques on destaca una bauma, l'entorn de la qual ha estat condicionada amb una tanca i una barana de fusta per a realitzar-hi un petit aplec el dia de la Mare de Déu del Carme. Aquesta cavitat presenta una entrada de secció poligonal amb un fons no gaire profund i que s'estreny al fons de la formació, a uns 4 metres de la boca. Al terra hi ha un sediment sorrenc, que es desconeix si és original o aportat. L'accés es troba tancat per una vallat de metall i un candau. A l'interior es poden veure diversos objectes litúrgics de caire popular (flors de plàstic, ciris i petites veles o palmatòries, etc.). Aquest espai es troba vorejat per un entorn immediat que es caracteritza per la presència de roures i alzines i que està adequat pels visitants i excursionistes, amb bancs de pedra i papereres.</p> | 08134-210 | Sant Cristòfol de Monteugues. El Carme | <p>Es desconeix si aquest espai va ser ocupat amb anterioritat. Segurament havia servit de cau o refugi d'animals tot i que també podia haver estat utilitzat com a refugi pels humans. Caldria no descartar-lo com a possible àrea d'expectativa arqueològica. La zona es coneix com el Carme, nom que li va donar la visita de caire religiós que es feia a la cova per la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol. Als anys 50 es realitzava en aquest indret la festa de la Mare de Déu del Carme, on participaven els habitants del Figaró i principalment els escolars. Aquesta tradició sembla que es va originar al mateix segle XX, tot i que es desconeix si amb anterioritat s'hi feia cap altra activitat. Mare de Déu del Carme o del Carmel es documenta des del segle XIII, en hebreu significa 'aquella que cultiva el camp' tot i que també es documenta com la patrona de la gent de mar.</p> | 41.7163300,2.2761800 | 439789 | 4618535 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54486-foto-08134-210-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la Font d'en Llanes queda un camí tancat per una valla a mà dreta, cal prendre aquest camí que pujant per la carena porta a primer terme a unes escales de pedra que et deixen al peu de la Cova, o en segon terme, a dalt la carena, punt en el qual, pots baixar a la bauma per un petit sender. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54502 | Residència l'Àngelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-langelus | <p>OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici exempt que conformen un gran espai urbanitzat a l'extrem de tramuntana del municipi del Figaró, una mica elevat respecte l'eix de sortida de la Carretera de Ribers. Aquest cos es troba organitzat al voltant de dos grans espais oberts que conformen les Escales de l'Àngelus. El cos principal el forma un edifici aïllat de planta quadrangular i que aprofita el desnivell del terreny per instal·lar-se dalt d'una petita elevació o turó on al cos esquerra es situen dues terrasses o jardins. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant dissimulada, amb nombrosos terrats i, on a cada pis es documenta una gran galeria a la façana oest. Les diverses façanes presenten una continuitat estilística ja que cada nivell és corregut i els angles són ovalats. A la façana principal hi ha una portalada i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana. Cada nivell està format per una estructura de planta i pis, dedicades a usos comunitaris (habitacions, serveis, etc), mentre que el menjador i la resta d'espais es trobaran a la planta baixa del mateix edifici. La casa va tenir algunes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, que la van dotar de l'estructura actual.</p> | 08134-226 | Nucli del Figaró | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. Amb l'arribada del tren al poble del Figaró va començar una nova etapa de creixement de la població, mercès als estiuejants que construïren cases de segona residència. La Residència de l'Àngelus forma part de l'auge constructiu d'aquest moment, essent un exemple d'aquest creixement econòmic aportat pels primers estiuejants que arriben amb tren al Figaró. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès. És un edifici on predomina l'estil noucentista, tot i que amb certs elements modernistes. Aquest espai va ser ben aviat adequat com a residència per la tercera edat.</p> | 41.7229400,2.2734100 | 439565 | 4619270 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54502-foto-08134-226-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54351 | Mina de can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-badia-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Obertura semi-excavada al terreny natural. Es tracta d'una boca oberta amb volta de canó i parcialment construïda en pedra lligada amb morter de calç. Aquesta està situada abans d'arribar a Can Badia, sota el torrent que passa davant de la casa, i just al peu del camí. En aquest punt també es documenta una bassa o dipòsit per estancar aigua. Presenta una coberta de punt rodó, i just a la boca es pot observar la roca retallada en forma de galeria baixa. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons i per tant se'n desconeix la profunditat.</p> | 08134-75 | Montmany | <p>L'aprofitament dels recursos hidràulics, ja sigui en forma de pou o de mina per a l'obtenció i aprofitament de l'aigua, es documenten a Figaró-Montmany des d'època medieval. Tot i que els primers documents fan referència a uns usos més específics centrats en els molins, sèquies i recs; es factible pensar que l'abastiment de caire més subsistencial es faria a base de pous i mines. La particularitat del terreny del municipi també facilita aquesta pràctica, ja que la presència d'abundants torrents i rieres fa que el punt d'abastiment es focalitzi en aquestes formacions naturals. La proximitat al mas Badia i Traver va pensar en una relació directe entre aquestes estructures. Tot i que la documentació d'aquests masos es força parca, aquesta s'ha de relacionar amb el veïnat de Faramelles, que va sorgir al voltant del mas Boget i que responia a les condicions demogràfiques i l'auge migratori del segle XVII. Per tant no seria estrany que l'aprofitament de l'aigua, ja fos en forma de mina o no, fos present des d'època moderna, si no amb anterioritat. Per les evidències arquitectòniques conservades i el seu estat de conservació aquesta mina va ser i és utilitzada en època contemporània, tot i que ara de forma més esporàdica.</p> | 41.7008000,2.2490100 | 437514 | 4616830 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54351-foto-08134-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54351-foto-08134-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54353 | Botifarra de Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botifarra-de-figaro | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Producte elaborat a partir de diverses parts del porc. Normalment el llom fresc, carn magra i fragments isolats del porc, altres ingredients com la sal fina, pebre molt i budell per embotir. També es pot fer servir qualsevol part del porc, però que sigui manejable. Es prepara triturant aquests ingredients i salpebrant al gust; es barreja i pica amb la trituradora o picadora de carn. La pasta s'amassa diverses vegades, es passa per una picadora més fina i s'emboteix, sense apretar, en tripes prèviament netejades amb vinagre i llimona. Les peces es lliguen cada 25-30 cm, unint els extrems entre ells fent una llaçada o nus. Després es col·loquen, si pot ser penjades, en una olla amb abundant aigua freda i es deixen coure a foc baix fins que bullin uns 30-45 minuts i es vegin ben cuites. Immediatament es treuen i es passen per aigua ben freda. Això fa que el greix líquid es torni sòlid per la part externa donant-li l'aspecte típic e impedint que s'assequin. Un cop fredes es pengen i es guarden a una càmbra frigorífica uns 10-15 dies, envoltades amb draps humits perquè no s'assequin molt (tot i que això és opcional). La barreja es pot triturar més o menys, al gust del consumidor i es pot especiar amb pebre blanc o negre mòlt, orenga, nou moscada, i fins i tot pebrot dolç o picant que li dóna un to vermellós. També es pot barrejar amb formatge, bolets, ceba i pinyons, all i julivert, i altres condiments que li donen una gran varietat gustativa.</p> | 08134-77 | Nucli del Figaró | <p>La botifarra forma part dels embotits autòctons de Catalunya i la seva zona d'influència, amb variants a les Balears, País Valencià, Múrcia, etc. L'ingredient bàsic és la carn picada de porc condimentada amb diverses espècies. Les botifarres clàssiques són la blanca o crua, la negra i la d'ou. A cada comarca es produeixen diversos tipus de botifarres (de fetge, de llengua, trufada, del perol, de ceba, pinyons, etc.). Són moltes les receptes del litoral mediterrani que porten com ingredient la botifarra. Etimològicament, aquest mot, es creu que procedeix de la unió de 'botir' i de 'farró', datat al segle XIV. Al Figaró-Montmany aquest producte s'elabora de forma artesanal i té una gran demanda tant per part dels mateixos habitants, com per part dels municipis veïns i del nombrós grup de visitants i excursionistes que passen pel municipi els caps de setmana.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54353-foto-08134-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54354 | Molí del camí de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-cami-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | Tot aquest conjunt es troba cobert per abundant vegetació i força malmès, fet que en dificulta la identificació. | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. De les restes conservades s'intueix una planta baixa i dos pisos. La coberta es troba totalment desapareguda, tot i que aquesta segurament era a doble vessant, i orientada d'est a oest. La fàbrica de l'estructura està feta amb murs de pedra irregular, de mides diverses i ben desbastades, lligada amb morter i fang; i amb les cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est i part del carcaval. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra.</p> | 08134-78 | Vall de Vallcàrquera | <p>A Vallcàrquera es documenta la prsència de molins des del segle XI, amb tot no serà fins a l'època moderna que la Riera de Vallcàrquera presentarà una explotació intensiva dels seus recursos hidràulis. lSegons Madoz, P: 'La fertiliza la riera del Congost que cruza el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas'.</p> | 41.7265400,2.2843900 | 440482 | 4619662 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54354-foto-08134-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54354-foto-08134-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54354-foto-08134-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A sobre aquest edifici es conserva una estructura semi circular que podria correspondre a la bassa del molí. A l'altra banda de la riera també es documenten estructures isolades, tant feixes com estructures associades a l'aprofitament dels recursos hidràulics. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54370 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-1 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Mas conegut com a can Bosch o can Bosc, constituït per dos edificis annexats formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de pedres ben desbastades. Tota l'estructura, formada per planta baixa, primer pis i golfes, presenta una coberta a doble vessant, orientada nord- sud amb el carener perpendicular a l'era i a la façana principal. El camí d'accés al mas mena a la part del darrera de la casa, cal donar la volta i accedir per l'era. A la façana principal, aquesta disposada al sud-est, s'hi troba una portalada d'arc de mig punt adovellat. Cal destacar les finestres organitzades en grup de tres a la primera planta i una obertura sola per a les golfes. La resta d'obertures corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla, tot i que algunes presenten brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. Exempt de l'edifici principal, al nord- est, hi ha diversos annexes de pedra (només planta baixa), reformats parcialment amb totxana; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. A la part davantera s'hi troba un petit tancat de paret comú i també emblanquinat que tanca l'accés principal, deixant una segona entrada rectangular i de factura més senzilla a la cara sud. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries, es documenta a prop una bassa- rentadora de factura força moderna i nombroses feixes i bancals. També es pot apreciar l'existència d'estructures properes al mas i que es troben parcialment derruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08134-94 | Nucli del Figaró. Riereta. | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda '1789' i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la.</p> | 41.7273200,2.2806900 | 440175 | 4619752 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54370-foto-08134-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54370-foto-08134-94-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54371 | Can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicola | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per un mas, l'era i una sèrie d'annexes de caire ramader. El cos principal està compost per un edifici de planta baixa, amb un primer pis i una segona planta sota teulada. Tota l'estructura presenta una coberta a dues vessants orientada d'est a oest i feta amb teula aràbiga. La tècnica constructiva utilitzada és basa en el treball de la pedra i la construcció de filades, més o menys regulars de pedra local i ben desbastada lligada amb fang i abundant morter de calç. Les obertures es disposen a totes les façanes, amb algunes portes i finestres amb motllura bisellada. L'edifici s'ha anat ampliant i modificant fins a l'actualitat. La Façana est, és la principal, presenta una estructura força simètrica, bé que presenta diverses reformes. La porta és adovellada, amb arc de mig punt; es va escapçar quan es va construir el balcó de la planta noble. En una de les finestres de la planta situada sota coberta, la del costat est, hi ha pedres de brancal que han estat aprofitades d'un altre element, segurament original del mateix mas. Davant la façana de migdia, tancant la lliça pel costat oest, hi ha un petit edifici annexat que forma l'antiga casa dels masovers. A la planta baixa es disposen diverses estances, antigament utilitzades com a magatzem i pel bestiar. La sala noble de la casa, situada a la primera planta serveix de distribució a les diferents habitacions, com era tradicional en aquest tipus de construcció rural. Conserva un pica monolítica i, una fornícula que hauria funcionat com a capelleta particular. Les diverses construccions annexes es disposen a la banda de la riera de Vallcàrquera, es tracta d'estructures de planta rectangular amb diversos accessos i on es guardaria el bestiar. Cal assenyalar que l'era s'obre a la façana principal, es tracta d'una era pavimentada amb blocs de pedra, més o menys ben desbastats i disposats de forma irregular. Just per darrera el mas ens trobem la porta d'accés a Sant Pere de Vallcàrquera. Part del mas fa de mur perimetral de la petita església i en aquest punt, al mur de migdia s'hi va construir un rellotge de sol, actualment aquest no funciona ja que un dels xiprers situat dins el recinte cultual li fa ombra.</p> | 08134-95 | Vall de Vallcàrquera | <p>La història del mas Xicola va estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera i a les possessions dels Centelles en aquesta zona. L'església és una edifici del segle XII, del romànic tardà amb abundants reformes i modificacions, sobretot al llarg del segle XVI i XVII, una de les quals vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. El 1961 es comença una restauració que no va continuar i actualment guarda antics retaules amb pintures del segle XVII i alguns elements d'escultura notables. El 1870 la parroquialitat es va traslladar al poble del Figaró quedant l'església reduïda a usos secundaris. El mas Xicola ja apareix a la documentació des del segle XIII, i la seva presència serà una constant en els diversos fogatges 1497, 1552 i les nombroses visites pastorals. Els habitants d'aquest mas, un dels més influents de la parròquia de Vallcàrquera, van arribar a desenvolupar un paper important en la història del municipi. Precisament, Pere Xicola és el batlle millor documentat. Encara que l'any 1318 el mas Xicola pertanyia al domini de Simó de Bell-lloc, la relació entre aquests senyors i els Centelles expliquen que el mas Xicola paregui sota domini dels senyors de Centelles a finals del segle XV, quan Galceran de Centelles confirma a Salvi Xicola l'establiment d'unes feixes de terra situades prop del mas, i a mitjan segle XVI quan Toda de Centelles ordenà el capbreu general del comtat i confirmà l'establiment del mas i de les seves terres. Es dóna el cas que Pere Xicola és el primer batlle del qual es té la certesa que és natural del propi terme de Montamny. Fent les funcions de batlle per primera vegada el setembre de 1354. Aquest ja feia de batlle del castell abans de la venda dels drets jurisdiccionals de la corona sobre la fortalesa i terme el 1357, i va continuar exercint altres anys durant molt de temps en aquest càrrec amb les funcions d'àrbitre i de recollida i lliurament de delmes. Al llarg de l'època moderna es documenten com a batlles de Montmany Pere Xicola (1354-1371) i Antoni Xicola (1520-1524). El mas seguirà les vicissituds històriques de la zona amb importants daltabaixos en el decurs de les guerres remences, la guerra de la independència i les posteriors guerres carlines. Actualment al mas hi viuen uns masovers que mantenen l'estructura original de la casa i treballen part de les terres, sense tenir bestiar.</p> | 41.7256600,2.2887000 | 440839 | 4619562 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54371-foto-08134-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54371-foto-08134-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54371-foto-08134-95-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Fitxa a IPAC però es descriu les cases dels miners n. ACCN: 29144 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54372 | Can Feliu de les Barraques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-de-les-barraques | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | en part enrunat | <p>Conjunt d'estructures on destaca un cos principal de forma rectangular, del que es conserven els angles de les parets amb una alçada conservada, en alguns punts d'aproximadament un metre, i que permet entreveure una estructura de planta baixa i un possible pis, de carreus de pedra local, ben escairats i de dimensions variables lligats amb argila i argamassa. No es conserva la coberta i la runa no permet entrar en algunes dependències de la casa. Una part de l'estructura aprofitaria el terreny natural per assentar part de l'edifici sobre la roca natural. També s'observen altres dependències annexes que acabarien de conformar la rectoria juntament amb dos grans murs de contenció fets de pedra seca amb carreus de pedra local ben escairats i petites feixes de camps al voltant, que indicarien un agricultura incipient i de caire autosuficient.</p> | 08134-96 | Vall de Vallcàrquera | <p>Segons Felip Boix aquest mas va estar ocupat fins èpoques recents, ell encara recorda quan aquest petit mas estava habitat a mitjan segle XX. La ràpida erosió de les estructures i la pèrdua de la memòria col·lectiva sobre l'existència d'aquest edifici posa en evidència la necessitat de revalortizació del patrimoni, i sobretot el patrimoni rural del municipi del Figaró. La destrucció d'una edifici d'aquestes caractístiques no respon exclusivament a causes naturals, sinó que la intervenció humana ha causat bona part de l'espoli així com l'abundant presència d'excursionistes i la ocupació de bona part dels masos abandonats va portar a una política de destrucció sistemàtica d'aquest tipus d'estructures.</p> | 41.7208000,2.2672800 | 439053 | 4619037 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54372-foto-08134-96-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54373 | Font de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferreres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn immediat construït. A peu de la pendent s'ha construït amb pedres més o menys desbastades i lligades amb abundant morter de calç, una estructura rectangular on a banda i banda es disposen uns bancs correguts, que presenten la mateixa fàbrica. La font està emmarcada per un arc de mig punt amb pedres disposades en plec de llibre i, al darrera, un mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars en forma de feixa. Al rejuntat hi ha ciment contemporani, però el morter original és de calç. A la part baixa hi ha la deu principal, plena de molsa, i un broc vessador. La font funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant. A sobre, damunt, l'arc, hi ha una placa en metall que posa FONT DE FERRERES.</p> | 08134-97 | Vall de Vallcàrquera | <p>La font de Ferreres presenta un arranjament fet en època contemporània realitzat pel Grup Excursionista de la Garriga. Des dels anys 70 i 80 del segle XX és habitual l'arrenjament i adequació de les fonts de nombrosos municipis amb l'objectiu de fer-les visitables. La seva factura és molt similar a les fonts de la zona, per exemple la Font de la Teula, ja en terme municipal de La Garriga. Però de ben segur aquest aflorament ja era freqüentat des d'antic. El topònim de la font, ja apareix a la documentació medieval fent referència a la presència d'un jaciment de metall, considerat genèricament com a ferro. I aquesta també s'ha de relacionar amb el mas Ferreres de Monteugues, documentat per primera vegada al 1285, situat a prop del torrent de Farreres que serveix de límit entre aquella parròquia i la de Samalús l'any 1323. Més endavant aquest mas es documenta com a Ferreres de Dalt i Ferreres de Baix i esdevé rònec al mas Valls al 1540.</p> | 41.7151000,2.3044600 | 442141 | 4618379 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54373-foto-08134-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54373-foto-08134-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta font està situada al peu del camí que surt del primer trancant a la dreta baixant de sant Cristòfol de Monteugues i que mena a Coll de Carpis i Rupit. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54374 | Cal Parraubis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parraubis | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Aquest petit mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati al davant i una petita era. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una l'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. Mentre que la teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana; mentre que al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de mida mitjana, mentre que l'obertura central fou convertida en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexes al mas el formen un petit magatzem, adossat al mateix edifici per el cantó sud-oest.</p> | 08134-98 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les notícies històriques de can Parraubis són força recents, de mitjans del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'can Parraubis' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54374-foto-08134-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54374-foto-08134-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54375 | Can Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gil | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | No conserva la forma original | <p>Mas conegut com a can Gil, cal Gil o can Gili. Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una plana sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08134-99 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les primeres referències històriques sobre can Gil, o can Gili, les trobem en els fogatges tant del 1497 com el de 1553. Aquest mas sembla tenir un origen que es remunta a la baixa edat mitjana, en un moment d'ocupació de nous territoris i d'ampliació de les explotacions. Aquest apareix successivament a la documentació de Sant Pere de Vallcàrquera, en els diversos llibres de naixements, matrimonis i defuncions, tot i que aquest mas no va assolir la importància política i econòmica d'altres masos de la zona com can Xicola. A nivell estructural presenta nombroses reformes, la gran majoria datables en el transcurs del segle XVIII o ja dins el segle XIX. Actualment és una masoveria, el propietari ha mantingut l'estructura del mas, amb molt poques reformes i els masovers mantenen part dels terrenys conreables, bàsicament els horts però no tenen bestiar.</p> | 41.7299300,2.3032300 | 442052 | 4620026 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54375-foto-08134-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54375-foto-08134-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54375-foto-08134-99-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54376 | Can Isidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-isidro | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | En part enrunada | <p>Edifici conegut com a can Isidro, Sidro o Zidró, tot i que es troba en ruïnes encara conserva algunes estructures dempeus. Estructura formada per planta baixa i dos pisos, com ho demostra en un dels angles encara dempeus. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). La tècnica constructiva emprada es basa en els murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. Al mur nord s'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra (motllura bisellada). Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts.</p> | 08134-100 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les notícies històriques conservades que fan referència a can Isidro, Sidro o Zidró són força recents, de mitjans del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim aquest respon a un patronímic Isidre. Per la seva posició geogràfica i per les seves característiques formals no es pot parlar d'una gran explotació agrícola ramadera s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.7275300,2.3002400 | 441801 | 4619761 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54376-foto-08134-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54376-foto-08134-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54376-foto-08134-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54377 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-4 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de tipologia ciutat- jardi, que es troba ubicat al centre d'un terreny tancat per un mur perimetral i amb una zona ajardinada. El cos principal està format per una estructura rectangular coberta amb teulada i coberta a 4 aigües. Les obertures es troben situades de forma simètrica amb alternança de finestres d'arc pla i d'arc de mig punt amb emmarcament i llindes de color marró. La fàbrica es basa en murs de maó pintat, una coberta de teula àrabiga i rajola vidriada, sobre el mur pintat en blanc. Edifici de planta rectangular organitzat en planta i dos pisos i amb entrada a la façana est i oest. La tècnica constructiva emprada és el mur de paredat comú reajuntat amb argamassa i amb algunes pedres carejades i pedres cantoneres de dimensions mitjanes ben tallades. La coberta és a quatre vents sobre ràfec de llosa de pedra local i de teula aràbiga. La façana principal del conjunt es situa a l'oest, està formada per una gran portalada d'arc de mig punt. A banda i banda es distribueixen les diferents obertures: dues finestres de petites dimensions situades a la planta baixa, també trobem tres finestres de tamany mitjà emmarcades amb llindes de pedra ben tallada, la central de les quals porta un element ornamental esculpit. A sobre, al segon pis es manté l'estructura de tres finestres de tamany més petit amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben escairats amb lleixa motllurada. A les façanes nord i sud només es disposa una filada d'obertures en vertical formades per petites finestres també emmarcades amb llindes de carreus ben treballats, substituint el paredat comú del mur.</p> | 08134-101 | Nucli de Figaró | <p>Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7243100,2.2733000 | 439557 | 4619423 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54377-foto-08134-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54377-foto-08134-101-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54378 | Can Batassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batassa | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Ple de bardisses i pràcticament enrunat | <p>Mas conegut com Can Banero o Can Batassa, situat sobre una petita esplanada a l'obaga de Can Xicola, s'hi accedeix des d'una pista que surt de can General Vell. L'edifici, en molt mal estat de conservació, està ple de bardisses i pràcticament enrunat. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten, la teulada hauria estat de doble vessant, i de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada, algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> | 08134-102 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment es utilitzat pels habitants de Can General Vell per deixar-hi anar gossos i bestiar, tot i que ha perdut la totalitat de la seva coberta i part de les seves estructures annexes.</p> | 41.7245000,2.2811200 | 440208 | 4619438 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54379 | Can General Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-general-vell | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Reformada | <p>Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una plana sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08134-103 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Aquest mas formaria part de les primeres explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona amb una cronologia del segle XIV o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. Aquest fet s'evidencia en les diverses llindes conservades en les diverses façanes, en una de les quals hi ha la data 1713; mentre que en el primer cos es documenta una reforma constructiva que porta la data de 1870. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos adicionals de dificil adscripció associats al creixement del mas i de la família, en un context ja d'època moderna.</p> | 41.7230200,2.2818500 | 440267 | 4619273 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54379-foto-08134-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54379-foto-08134-103-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54380 | Can Torrapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrapa | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Es troba en procés de restauració. | <p>Edifici, parcialment en runes, format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre un penya-segat. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors tot i que també cal destacar que han perdut bona part de la teulada. El sitema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada i lligada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb un arrebossat senzill. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació i les dues portes conservades apareixen emmarcades amb filades de totxana indicant també diverses reparacions. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. També es conserva l'estructura del forn que es troba situat a la cuina.</p> | 08134-104 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>A la llinda de fusta d'una de les portes es pot llegir la data de 1761. Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.</p> | 41.7232300,2.2840200 | 440448 | 4619295 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54381 | Casanova del Perrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-perrot | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Alguns elements despareguts | <p>Edifici conegut com la Serra, la Casanova o la Casanova del Perrot, es tracta d'una construcció de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una plana sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08134-105 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El topònim d'aquest mas o petita explotació agrícola no apareix en la documentació baix medieval i moderna conservada en el municipi de Figaró-Montmany. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. I no és d'estranyar que aquest edifici sorgís com a masoveria, tant per les seves reduïdes dimensions com pel fet d'estar en una zona muntanyosa amb pocs recursos tant hidràulics com de terres.</p> | 41.7224300,2.2854500 | 440566 | 4619205 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54381-foto-08134-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54381-foto-08134-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54381-foto-08134-105-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A davant la casa es documenten gravats a la roca natural, principalment motius geomètrics (creus). Tot i que la seva atribució i cronologia són dubtoses, podrien correspondre a les marques de picapedrer realitzades en el procés d'extracció de pedra per a la construcció del mateix mas. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54382 | Can Pons camí de Pomareta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-cami-de-pomareta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures que responen a possibles murs. Per la disposició de les filades s'intueix una estança de planta rectangular amb la coberta desapareguda. Els murs estan formats per pedres irregular, bastament treballades i disposades formant filades més o menys regulars i de mides diverses, lligada amb fang i morter de calç. Queden dempeus el basament d'algun mur ja que la resta està molt enderrocada. Al voltant es documenten nombrosos enderrocs i abundants feixes i bancals que indiquen una explotació agrícola d'aquest territori.</p> | 08134-106 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El topònim d'aquest mas o petita explotació agrícola no apareix en la documentació baix medieval i moderna conservada en el municipi de Figaró-Montmany. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XIX. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. I no és d'estranyar que aquest edifici sorgís com a masoveria, tant per les seves reduïdes dimensions com pel fet d'estar en una zona muntanyosa amb pocs recursos tant hidràulics com de terres.</p> | 41.7233000,2.2800200 | 440115 | 4619306 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54382-foto-08134-106-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54383 | Barraca al camí de Pomareta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-cami-de-pomareta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | No conserva la coberta | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, fent 1'5 m d'ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1'5 m d'alçada.</p> | 08134-107 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjan segle XX.</p> | 41.7227000,2.2780500 | 439951 | 4619240 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54384 | Barraca de l'Ullà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lulla | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | En estat precari | <p>Edifici format per una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord. A la façana principal les obertures es disposen de forma senzilla, sense acabats ornamentals, una evidència d'aquest fet la constitueix la porta principal. Pel que fa a la resta d'obertures aquestes corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries.</p> | 08134-108 | Sant Pau de Montmany | <p>La construcció d'aquest edifici s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XVII. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas però no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'edat moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.7156300,2.2461800 | 437293 | 4618478 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54384-foto-08134-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54384-foto-08134-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54387 | El Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Aquesta masia, coneguda com el Bach, Bac o Aubac, Aubach, consta d'un cos central de planta rectangular i diverses dependències annexes antigament utilitzades amb funcions agropecuàries i actualment com a estances o magatzems, ja que la casa és, avui en dia, utilitzada com residència. La coberta d'aquesta estructura és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, amb una estructura de planta primer pis i golfes. La tècnica constructiva emprada és el mur de pedra calcària unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada. En referència a la coberta, aquesta és de bigues, teula aràbiga i rajoleta. La façana sud presenta adossat a dreta i esquerra dos cossos de planta rectangular (terrat i cobert a una sola vessant) formant una lliça de forma quadrangular, el que resta visible a la façana és un portal rectangular flanquejat per 2 finestretes amb reixa a la planta baixa i tres finestres al primer pis amb ampit motllurat on la central hi té també els montants i la llinda, i les dues restants una inflexió gòtica. Les obertures de les golfes seran més petites, es tracta de tres finestres la central, més enlairada. Com veurem, la resta de façanes també presenten elements gocititzants. La façana oest presenta 3 contraforts i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres més a les golfes, repetint la façana anterior. Mentre que la façana nord serà la més restaurada i presenta 2 portals rectangulars amb una finestra central a la planta baixa; dues finestretes entre aquesta planta i el primer pis, una altra finestra i una obertura d'arc rebaixat formant un porxo en el mateix primer pis, i finalment una finestreta de totxo amb llinda de fusta a les golfes sota el carener. La restant façana, a la banda est, presenta un contrafort i tres finestres a la planta baixa, dues espieres i dos porxos a la part de les golfes.</p> | 08134-111 | Montmany. Sot del Bac | <p>El topònim Bach queda recollit ja en el fogatge de 1497, moment en què el mas ja estava en ple funcionament. Les primeres referències històriques s'han de remuntar doncs a la baixa edat mitjana amb pervivències al llarg de l'època moderna com ho evidencien els diversos fogatges de 1515 i 1553. Aquest mas es troba a l'entrada del Sot del Bac, amb el qual comparteix toponímia i formava part de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Al estar situat sobre el Congost, aquest mas va patir bona part dels conflictes que afectaren tot el país. A nivell constructiu cal assenyalar les importants reformes que va patir al llarg del segle XVIII i XIX, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment exacte de la seva construcció.</p> | 41.7267000,2.2696400 | 439255 | 4619690 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54388 | La Miquelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miquelona | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | En part desapareguda | <p>Casa anomenada ca la Miquela o la Miquelona, es troba aïllada i envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, ja que resten sols els brancals de pedra i alguna llinda de fusta.</p> | 08134-112 | Montmany. Sot del Bac | <p>Tot i que són poques les evidències conservades d'aquest mas, la seva construcció s'ha de relacionar per proximitat amb el mas el Prat. D'aquest primer moment poc es coneix de l'evolució d'aquest mas i no hi ha cap element arquitectònic que aporti noves pistes. Es tractaria d'una petita explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot del Bac. La casa va estar habitada fins l'any 1954, a partir de llavors va quedar abandonat i va començar la seva degradació. Actualment el mas resta mig enrunat i la zona s'ha convertit en un lloc d'interès natural i pels excursionistes.</p> | 41.7260800,2.2502200 | 437639 | 4619636 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54388-foto-08134-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54388-foto-08134-112-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-27 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 54389 | Font de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn urbanitzat, situada al peu de la Plaça Major, entre el carrer Major i el Carrer de Vic. Aquesta estructura es troba adossada a les escales que porten a la plaça de l'església, i forma un cos afegit al centre de les mateixes. En un espai rectangular fet en maçoneria i maó es troba esculpit en marbre un cap de lleó entre dos corns de la abundància girats cap avall, sobre una pica i un peu decorat amb elements florals i vegetals. L'estructura de maó presenta uns plafons amb restes de policromia que decoren l'escena i formen un fons; on s'entreveu el color blau i negre. Aquest espai acaba coronat amb formes lobulades en maó a la part interna i pedra per la banda exterior. Aquestes pedres estan disposades formant motllures en plec de llibre i, al darrera, ja hi ha el mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars que conforma l'escala. Al centre hi ha la sortida principal, amb un suport format per un cap de lleó, de la boca del qual n'hauria de sortir l'aigua, i a la part baixa hi ha una pica de recaptació de forma semicircular encastada al suport i al peu; tot i que aquest té una funció bàsicament ornamental.</p> | 08134-113 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta font de trets modernistes, va ser bastida a la primera meitat del segle XX, en el moment de reorganització del centre històric del Figaró amb la construcció dels grans casals noucentistes en diversos punts del municpi. Aquesta es troba al centre del poble, dins la plaça major i molt a prop de la plaça de l'església. A nivell documental s'esmenta la presència d'una plaça al veïnat del Figaró al primer quart del segle XVI com a 'platea del Figuero' (1520-1533) o 'platea publica vulgariter dicta del Figero' 1554-1555. L'adjectiu pública indica que la plaça s'ha convertit en el lloc habitual de reunió dels habitants del terme de Montmany. La transició entre les reunions a les eres dels masos dels batlles i la consolidació de la plaça pública com a lloc de reunió es donaria possiblement al darrer quart del segle XV, just després de la crisi on també té lloc la reorganització del domini del senyor de Centelles. El lloc de 'a Figueró' s'esmenta per primera vegada al 1313, fent referència al lloc on viu la concubina del rector Comes de Monteugues. El locatiu fa pensar que en aquesta època ja hi havia un petit nucli de poblament i que la vall del Congost no estava totalment despoblada. A partir de 1483 nombrosos establiments fets als pagesos del terme tenen lloc dins de l'hospici o hostal de Figaró i aquest hauria ajudat a fixar el poblament en aquest punt del Congost. A Montmany, després de l'esment de la platea publicha dicta del Figaro, són habituals els esments del veïnat l'any 1557, l'any 1564 i 1586, senyal de la consolidació de l'assentament al Congost des de mitjan segle XVI. La urbanització i el procés de modulació del municipi es va acabar de gestar als segles XVII i XVIII per acabar consolidant-se al llarg del segle XX.</p> | 41.7218100,2.2733600 | 439560 | 4619145 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54389-foto-08134-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54389-foto-08134-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54389-foto-08134-113-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54390 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-5 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia una base rectangular formada per planta baixa i dos pisos. Tota l'estructura de la coberta es troba desapareguda, tot i que segurament aquesta era a doble vessant i es trobava orientada d'est-oest. La tècnica constructiva emprada es basa en murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; i amb pedres més grosses als angles amb l'objectiu de fer cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. Al mur nord s'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita obertura sense ampit ni brancals i llinda. Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts o petits annexes ramaders.</p> | 08134-114 | Montmany. Sot del Bac | <p>Al fogatge de 1497 es documenta el topònim Andreu, tot i que no es pot assegurar que faci referència a aquest petit mas, ja que al municipi del Figaró hi ha més edificis que han tingut aquest nom al llarg dels segles. Amb tot, pel tipus constructiu emprat i les restes conservades sembla factible pensar en un primer assentament en aquest punt, al peu del camí de Valldeneu a Puiggraciós, passant pel Castellar i sobre el Sot del Bac. Aquest edifici apareix molt ben situat, en una solana sobre uns camps de conreu i pastura i prop d'un torrent més o menys estable com és el torrent del Sot del Bac. Aquest topònim torna a aparèixer al fogatge de 1553. Tot i que no queda clara l'atribució cronològica d'aquest mas, si que podem dir que les restes conservades responen a una reforma realitzada en època moderna, possiblement al segle XVIII. Aquest mas va mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment s'ha perdut el camí original d'accés tot i que la seva localització és relativament fàcil al trobar-se als peus del PR-33.</p> | 41.7280400,2.2508400 | 437693 | 4619853 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54391 | El Prat de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-dalt | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Enrunat | <p>Les restes conservades d'aquest edifici, conegut com el Prat de Dalt o del Castell dels Moros, Cal Molist o ca l'Alcaide es limiten a quatre estructures ubicades sota les construccions metàl·liques que ha construit l'actual propietari sobre aquets terrenys. Són visibles una sèrie de murs en pedra. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajuntades amb morter. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna i un doble encaix per a les bigues que fa pensar que l'estructura tindria més d'un pis d'alçada. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre d'un possible edifici associat a les restes de la capella castral del Castell de Montmany.</p> | 08134-115 | Montmany. Sot del Bac | <p>La documentació sobre aquesta casa o petita explotació és molt parca, sortint esmentat en els cadastres del segle XX, sense que s'esmenti el nom o apareixent amb el mateix nom que el Castell dels Moros o del Prat. Per les seves dimensions i les restes conservades podem dir que la seva factura és d'època moderna i que la seva construcció tingué lloc cap el segle XVII en el context històric d'ampliació i explotació de nous terrenys desforestats en aquest moment, o en el període anterior i associat al funcionament del Castell de Montmany. Segurament l'activitat principal d'aquesta zona es centra en una agricultura incipient, una ramaderia i sobretot una important l'explotació forestal. Prop del penyassegat on s'assenta la casa s'hi troben ubicades les restes de la capella castral del Castell de Montmany. La capella del castell de Montmany es documenta des del 1247, sota l'advocació ja esmentada de Sant Miquel Arcàngel, guardià armat del paradís. En la visita pastoral de l'any 1588, s'esmenta com a església eremitana. La capella es deuria enrunar juntament amb la fortalesa al llarg del segle XIX, i es troba en mol mal estat de conservació dins aquesta propietat privada.</p> | 41.7232200,2.2492000 | 437552 | 4619319 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54391-foto-08134-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54391-foto-08134-115-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El propietari no permet accedir al seus terrenys. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54392 | Cal Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romani | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Casa aïllada de planta quadrangular constituïda per baixos més pis i unes golfes. La tècnica constructiva emprada utilitza el petit carreu bastament treballat i obra lligat amb argamassa o morter amb un arrebossat final exterior. teulada de l'edifici és a doble vessant, aiguavessant als costats i amb ràfec a la cantonada. A la façana principal la porta d'accés està formada per una obertura rectangular amb dovelles i una llinda rectangular amb un arrodoniment tripartit a les cantonades. A la resta de façanes s'observen tres finestres de dimensions mitjanes enllindades i disposades de forma geomètrica a la façana. L'edifici presenta un segon cos afegit, que segueix el mateix patró que l'anterior i que juntament amb l'edifici principal tanquen un petit pati d'accés al conjunt.</p> | 08134-116 | Montmany | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX, ja que l'estructura original es trobava en força mal estat. Les primeres referències escrites es remunten als diversos fogatge des del 1497, de la baixa edat mitjana fins a l'actualitat. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten observar les diverses reparacions segurament ja realitzades des del segle XVIII. Les úniques afirmacions que es poden realitzar és que la majoria de documentació conservada és del segle XIX, concretament al 1843 apareix la casa en el cadastre juntament amb les cases veïnes de la parròquia de Sant Pau de Montmany i el topònim tampoc ens aporta cap més informació. Actualment aquest petit mas és utilitzat com a segona residència.</p> | 41.7209600,2.2461400 | 437295 | 4619070 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al jardi es documenten alguns objectes que podrien haver format part del mas, una pica o abeurador, etc. A l'interior del recinte hi ha, des de març de 2005, un circuit de tir amb arc, promogut per l'ajuntament i el propietari. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54397 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-2 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XIX | En part enrunada | <p>Casa aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i aquestes han estat totalment espoliades. A prop i a l'altra banda del camí hi ha un petit pou, també construït amb pedra lligada amb argila, de secció circular i força ben conservat. Tot i que el torrent del Sot del Bac es troba força a prop, la presència d'aquest pou indica la necessitat de tenir aigua pels diversos usos domèstics per part dels habitants del mas.</p> | 08134-121 | Montmany | <p>El topònim Prat és un dels més documentats en els diversos fogatges catalans. Aquest apareix esmentat tant al fogatge de 1497 com el de 1553. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar a causa del seu mal estat de conservació. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; i tot i que no s'observen restes d'un edifici més antic, aquest segur que es podria documentar a través d'una intervenció arqueològica. El Prat, juntament amb l'Ullà, can Oliveres, Sant Pau de Montmany i el Romaní és probablement una de les cases amb més història de la Vall de Montmany, ja que és un dels masos que ha tingut més domini sobre aquesta zona. Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot del Bac. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap al segle XIX. El mas resta deshabitat i mig enrunat, igual que els camps de conreu de la zona.</p> | 41.7246000,2.2512400 | 437723 | 4619470 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54397-foto-08134-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54397-foto-08134-121-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54398 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XVIII | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Resta visible una estança de planta rectangular amb les marques d'un embigat que podria marcar la presència d'un primer pis. Ha desaparegut tota la coberta, així com bona part dels alçats. Es tracta d'una obra feta amb murs de pedra regular, ben treballats i units amb morter de calç, o lligats amb fang; i on s'intueixen les cantonades diferenciades. Queden dempeus els murs nord i oest; la resta està molt enderrocada. Tot i la coberta vegetal amb un sotabosc de roure i alzina, es pot observar un important enderroc que segurament evidencia la presència de mes estances que acabarien de configurar el mas original. Al mur nord, s'observa l'existència d'espitlleres i un tram afegit a l'est; també hi ha un cos afegit a l'oest. Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, associats a annexes ramaders. Una mica més amunt també es documenta un enderroc força nombrós de petites pedres amuntegades unes sobre les altres que podrien indicar la presència d'alguna altra estructura.</p> | 08134-122 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>La toponímia medieval també mostra la presència de jaciments de metall, considerat genèricament com a ferro. D'aquí prové sense dubte, el nom del mas Ferreres de Monteugues, documentat per primera vegada al 1285, situat a prop del torrent de Farreres que serveix de límit entre aquella parròquia i la de Samalús l'any 1323. Més endavant aquest mas es documenta com a Ferreres de Dalt i Ferreres de Baix i esdevé rònec al mas Valls al 1540. Sembla que aquest desapareix de la documentació moderna i contemporània.</p> | 41.7141400,2.3046100 | 442152 | 4618272 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54398-foto-08134-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54398-foto-08134-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54398-foto-08134-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'edifici es troba situat sota el camíque passa per davant la Font de Ferreres, s'ha d'arribar dalt la pujada on hi ha la mateixa font, i sobre el revolt s'intueix un petit corriol que porta fins a les restes de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54399 | Can Geroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-geroni | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus, conegut com Can Geroni o cal Jeroni. Tenia una estructura rectangular formada per planta baixa i un primer pis. La coberta es troba totalment desapareguda. Els murs són de pedra irregular predominant les pedres planes o quadrangulars i de mides diverses, lligada amb fang o morter de calç; i amb les cantonades diferenciades. Queden dempeus part dels murs nord i oest; la resta està molt enderrocada. S'entreveu un tram o cos afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. Al voltant es documenten una sèrie d'enderrocs que podrien correspondre als antics annexes ramaders.</p> | 08134-123 | Vall de Vallcàrquera | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a Sant Pere de Vallcàrquera es parla de l'augment demogràfic d'aquestes terres, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament per l'estat de ruïna que presenta tot l'edifici. S'observa alguna reforma façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord.</p> | 41.7292100,2.3009600 | 441862 | 4619948 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54399-foto-08134-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54399-foto-08134-123-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54400 | Can Boget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boget | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Edifici conegut com cal Buchet o Can Boget, de grans dimensions que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sud-est. El cos principal està situat a l'esquerra del conjunt; conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt amb una estructura de planta baixa, un primer pis i una segona planta sota teulada. Cobertes a doble vessant i orientades nord-est i sud-oest, totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la primera planta, es van anar construint diferents cossos. Enmig del rejuntat de les pedres, realitzat ja en el segle XX, encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original només tenia planta baixa i un primer pis. A la façana posterior de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement anterior al segle XV, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra i, posteriorment, cap a la dreta. Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes (la primera planta, tancada amb vidrieres i, la segona, oberta), sobre una volta de mig punt (amb pedres disposades en plec de llibre) que permet accedir a l'era de davant la casa. És probable que els primer edifici construït davant la façana original, exempt, fos una masoveria del mas; ja que la documentació esmenta tota aquesta zona com el raval o veïnat de Faramenlles. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes esborrades, però que fan referència a diverses reformes del segle XVIII i XIX. Es possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant una reforma; després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin portat d'altres parts de l'edifici; malgrat tot, el conjunt és força harmònic i encara es poden seguir les traces de l'edifici original. A la part del darrera de la casa hi ha diverses construccions isolades a mode de bancals, pou i mines. A l'era hi ha diversos elements d'interès etnogràfic (abeurador, alguna pedra dels brancals i les dovelles, així com alguna eina del camp. La casa també compta amb una sèrie d'annexes ramaders, actualment remodelats en totxana i utilitzats com a magatzem o per guardar-hi el bestiar, bàsicament cavalls.</p> | 08134-124 | Montmany. Puiggraciós | <p>El nucli del Figaró es va desenvolupar mentre els altres veïnats que ja existien a finals de l'època medieval també s'anaven poblant, tot i que a un ritme menor. El veïnat de Faramelles, al voltant de Can Boget, ja estava constituït cap a l'any 1520 i fou un lloc preferent d'assentament d'immigrants francesos. El 1628, l'aglomeració ja rebia el nom inequívoc de 'veïnat de Faramellas' i, el 1680, l'esment com a 'raval de Fermellas' delatava la continuació del creixement.Serà però, entorn del patrimoni dels Boget de Montmany, a prop del mas Cases Jussanes que es desenvoluparà aquest altre nucli de població, essent determinant en aquest sentit la vinguda dels francesos a partir de 1500. Quan el 1520 va ser assassinat el francès Joan Forners que vivia en una dependència annexa a Can Boget, ja hi havia, a la riba del torrent que baixa de Montmany, diverses cases. Així al 1525 un honor pertanyent a Antoni Boget i el seu fill Joan és establert a Gabriel Vinyoles al 1525 a l'indret conegut com a Faramelles, ja en la suposada acta de consagració del 1187 l'honor limitava amb un camí i amb les parets de les cases d'Antoni Coders i Marí Vidal. Ambdós cognoms no apareixen entre els habitants medievals de Montmany, el que no és estrany, ja que ambdós poden ser francesos nou vinguts. Antoni Coders era originari de 'Sancti Boneti Lavalossa diocesis Tule regni Galli nunc vero habitatori dicte parrochie Sancti Pauli de Montemagno' i que era teixidor de panys de lli. Martí Vidal es documenta al 1528 quan, amb la seva esposa Gabriela ven a carta de gràcia a Gaspar Riu de Monteugues uns terrenys al lloc de Sallent. La terra es tinguda, amb la vivenda dels Vidal sota domini d'Antoni Boget. Al 1545 Joan Boget estableix a Antoni Coders una peça al camí que mena al mas Boget i aquest té terres que limiten amb el mas Oliveres. La família Boget apareix sovint a la documentació com a compradors del mas a Santa Maria de l'Estany al 1379, per part de Joan Boget. I un altre Joan Boget tingué un plet amb Serafí Carrós de Centelles davant el batlle Rafael Figaró l'any 1551 que permet documentar que els establiments dels Boget són decisius pel desenvolupament d'aquest nucli. El mas i els seus habitants també apareixen a la documentació d'època contemporània on el mas continua essent una de les explotacions més importants de la zona.</p> | 41.7023300,2.2558500 | 438085 | 4616995 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Zona coneguda com a Barri de Faramelles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54401 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-1 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | <p>Edificis en ruines que es troben envoltat d'espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten la teulada hauria estat a doble vessant, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen de forma perpendicular a l'edifici principal en el punt on la plataforma natural s'estreny. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta.</p> | 08134-125 | Montmany. Puiggraciós | <p>Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests masos apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta als Vidal sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba en runes i es difícil distingir les estances que conformaven les diverses edificacions.</p> | 41.7078200,2.2608900 | 438509 | 4617601 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54401-foto-08134-125-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54403 | Can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sous | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. El cos principal presenta una coberta a dues vessants (nord-sud) amb el carener perpendicular a la façana principal, aquesta oberta a l'est. A la façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, amb un porxo a la primera planta. Portes i finestres amb brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. Els murs exteriors són de pedra, tot i que la fàbrica no resta gairebé visible al estar tota la superfície arrebossada, excepció dels careners. La pedra es disposa en filades més o menys regulars lligades amb abundant morter de calç. Exempt de l'edifici principal, al nordest, hi ha unes corts de pedra (només planta baixa), reformades parcialment amb totxo; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. Aquest antic mas ha perdut les seves funcions originals i bona part de les estructures han estat adaptades per albergar un restaurant. La reforma més important ha estat l'afegiment de tot un cos de planta rectangular disposat perpendicular al mas i que presenta una estructura de planta i pis, amb una fàbrica pròpia dels anys 70-80 del segle XX, amb un doble accés, i tota una vidriera.</p> | 08134-127 | Montmany | <p>En els fogatges del segles XV i XVI no apareix el topònim Sous, tot i que el mas bé podria existir amb un altre nom. Donada l'absència de documentació d'aquest edifici al llarg de l'època moderna, i a tall d'hipòtesi podem dir que la construcció d'aquest mas s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII o si més d'aquest moment daten algunes reformes en l'estructura. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a l'Arxiu de Sant Pau de Montmany es parla de l'augment demogràfic d'aquestes terres, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent.</p> | 41.6878600,2.2522000 | 437767 | 4615391 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54404 | Can Pere Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-mestre | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Reformada | <p>Edifici isolat de planta rectangular i format per uns baixos, un primer pis i unes golfes sota teulada. La tècnica constructiva utilitzada es basa en el murs de pedres irregulars; actualment algunes de les pedres la façana estan rejuntades amb ciment; i la cantonada de l'angle nord-est està diferenciada del mur amb pedres més grosses. Tota l'estructura està coberta amb una teulada de doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana principal; aquesta es va fer nova en ell moment de rehabilitar l'edifici. La façana principal presenta un inflexió a la part central. A la planta baixa hi ha una finestra oberta recentment i una porta eixamplada per adaptar-la com a accés al garatge; es van construir amb pedra del mateix tipus de la que hi ha a les finestres de la primera planta, tota de procedència local. A la primera planta hi ha dues finestres amb els elements de pedra (brancals, ampits i llindes) aquestes es disposen de forma geomètrica i donen harmonia a tota la composició.</p> | 08134-128 | Montmany | <p>Tot i que el topònim, en aquest cas patronímic, de can Pere Mestre no apareix a la documentació d'època moderna de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa, que pel nom podria correspondre a l'habitatge del mestre de la zona de Montmany. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires aproximacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament per l'estat de ruïna que presenta tot l'edifici.</p> | 41.7138400,2.2426100 | 436994 | 4618282 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54404-foto-08134-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54404-foto-08134-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54405 | Cal Pèl Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pel-roig | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Una part dels elements reformats | <p>Edifici molt modificat format per una planta baixa i un primer pis, conegut com cal Pèl Roig, Pere Roig o can Peu Roig. Tota l'estructura presenta una coberta a doble vessant orientada en direcció sud-oest nord-est. La fàbrica dels murs originals no resta visible ja que l'antic edifici s'ha convertit en un xalet de segona residència. Es manté una mica l'estructura original de les façanes i la disposició de les obertures. Façana sud-est és la principal i presenta una finestra al tram est de la primera planta amb elements reaprofitats, brancals de pedra bastos, llinda amb la motllura bisellada i ampit motllurat. La porta té un gran arc rebaixat de maó massís, l'obertura es va anar empetitint fins a la porta actual, amb brancals de maó massís i llinda de fusta. Mentre que a la façana sud- oest s'observen dues finestres a la primera planta amb elements de pedra (aresta escairada) i ampits motllurats. La façana nord- oest no es pot visualitzar totalment ja que hi ha una estructura annexa adossada, es tracta d'un petit cobert construït en obra i de factura contemporània. La darrera façana, la nord- est. Presenta un interessant combinació de diversos elements arquitectònics que fan pensar que en algun moment hagués pogut tractar-se de la façana principal de l'edifici. Aquest aspecte, però, no es pot confirmar ja que la seva orientació i ubicació (a poc menys de 5 metres d'un marge que supera en alçada la de tota la casa) no semblarien aconsellar-ho. Aquesta façana té una porta adovellada al tram nord, amb arc de mig punt, de pedra; actualment està tapiada i presenta una finestra al centre, amb brancals de pedra. A la primera planta, damunt la porta, hi ha una finestra amb els elements de pedra (aresta escairada) i ampit motllurat. A l'esquerra d'aquesta finestra n'hi ha una altra de les mateixes característiques, però amb l'ampit de motllura simple; al seu costat, una petita finestra amb elements monolítics diferenciats.</p> | 08134-129 | Montmany | <p>Cal assenyar que el topònim, en aquest cas patronímic, de can Pere Roig amb nombroses variacions, no apareix a la documentació d'època moderna de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, ni als diversos fogatges dels segles XV i XVI, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar doncs, a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa, actualment remodelada i convertida en habitatge. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires precisions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent.</p> | 41.7179000,2.2469000 | 437355 | 4618730 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54405-foto-08134-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54405-foto-08134-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54406 | La Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-blanca-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Edifici, conegut com la Casa Blanca o can Puça indistintament, de planta rectangular i exempt format per una planta baixa, un primer pis i una planta sota coberta; amb diversos annexes ramaders. El cos principal presenta una coberta de teula aràbifa a doble vessant, orientada de nord a sud i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a la banda l'est. És en aquesta façana on hi ha una porta adovellada amb arc de mig punt i, al damunt, una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra; i on les obertures es disposen de forma més o menys simètrica al llarg del parament. Aquest és el cas de la finestra que hi ha sota coberta i de la finestra oberta a la dreta de la porta i de factura recent. L'edifici original es va ampliar afegint-hi un cos al darrera (costat nord) i amb la construcció de diversos cossos isolats a mode de quadres i que actualment s'utilitzen per el bestiar, sobretot cavalls.</p> | 08134-130 | Montmany | <p>Igual que bona part de les construccions de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, el topònim d'aquest mas no és present en els diversos fogatges dels segles XV i XVI, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar doncs, a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII, o en un moment immediatament anterior. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos més o menys propers entre ells. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires precisions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent i és en aquest moment que es documenten algunes de les reformes més importants.</p> | 41.7193500,2.2484700 | 437487 | 4618890 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54406-foto-08134-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54406-foto-08134-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54408 | Castell del Rubinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-rubinat | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta construcció presenta una planta irregular. Es trata de diversos cossos annexats amb la voluntat de seguir la tipologia d'un castell i units entre ells. La coberta de l'edifici és plana i presenta uns merlets a nivell decoratiu i que estroben a tota la cornisa i l'estructura complerta consta de planta, primer pis i golfes. El sistema arquitectònic utilitzat es centra en la construcció de murs de pedra basta de calcària unida amb morter de calç i les obertures són llindes de pedra picada i totalment arrebossada, sense excessius elements decoratius. La façana sud d'aquest edifici civil presenta un portal d'arc apuntat i es troba flanquejat per dues finestres amb reixes de forja a la planta baixa, 3 balcons (el central amb la llinda datada i dibuixada) al primer pis i 3 portals. Aquests portals es troben parcialment tapiats formant finestres. La façana nord presenta dues finestres a la planta i cinc al primer pis (la central amb inscripció a la llinda i ampit motllurat) i dos contraforts. La coberta, ja esmentada, presenta una cobertura de bigues, llates, rajoleta i teula aràbiga. Les diverses reformes del mas es donaren per la façana est, on es poden apreciar dues ampliacions, la primera de les quals segueix la simetria de la façana principal, i una segona que forma un cobert acabat amb material constructiu contemporani i de funcions diverses. A l'altra banda l'annex és utilitzat com a cuina. Aquest edifici està tancat dins un petit recinte emmurallat, i a dins alberga un petit jardi.</p> | 08134-132 | Nucli del Figaró | <p>Els corrents modernistes i noucentistes aplicats a l'arquitectura van arribar al Figaró a mans dels nombrosos estiuejants que s'hi ban construir una segona residència. Seguint la influència del romanticisme i el neoclassicisme es van acabar combinant bona part d'aquests elements en algunes de les noves edificacions realitzades, i aquest és el cas del Castell del Rubinat. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7187500,2.2725400 | 439489 | 4618806 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54408-foto-08134-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54408-foto-08134-132-2.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54409 | Abeurador can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bloc de pedra local, d'origen sorrenc treballada i rebaixada formant un recipient rectangular de grans dimensions. Aquest encara conserva les marques del cisellat, tot i que la superfície exterior es troba molt rodada. Al seu interior, fa poc temps s'hi va col·locar un revestiment en plàstic, per evitar el supurament de la pedra. Amb aquest element també hi va una llosa rectangular, de pedra local i sorrenca, que s'utilitza com a tapadora o cobertora i que segueix la mateixa morfologia que el recipient. Aquest espai era el lloc on es posava aigua amb l'objectiu de fer-hi abeurar el bestiar.</p> | 08134-133 | Montmany | <p>Objecte que s'ha de relacionar amb les activitats agrícola-ramaderes de ca n'Oliveres. Aquest mas datat des de la baixa edat mitjana ha estat un dels casals forts de la zona de Montmany i del veïnat de Faramelles, amb una important presència com a centre agrícola. Aquest element es troba isolat en un petit bancal sobre el mateix mas, i per tant la seva atribució cronològica és força dubtosa, tot i que ben segur està vinculada al mas Oliveres.</p> | 41.7127900,2.2593900 | 438389 | 4618153 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54412 | Barraca sota la rectoria de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-la-rectoria-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Part desapareguda | <p>Restes del basament en pedra seca d'una estructura construïda de planta rectangular orientada sud - nord i parcialment coberta. El sistema constructiu utilitzat és força senzill, un sòcol de mesures aproximades que oscil·larien entre 2 m de llargada per 1 d'amplada. Aquest és de pedres de dimensions petites i mitjanes, sense treballar i segurament reutilitzades de l'entorn proper, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. El seu mal estat de conservació i la destrucció que ha patit recentment amb l'ampliació del camí no permet fer cap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta estructura ni la seva funcionalitat.</p> | 08134-136 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7250100,2.2922400 | 441133 | 4619487 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54413 | Mina d'aigua de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Obertura semi-excavada al terreny natural sobre el mas Oliveres. L'accés es realitza a través del camí que puja per sobre el mas i porta a unes hortes. En aquest punt es localitza gran mur construït en pedra, que recorda una feixa però que mena a una altra estructura construïda amb una porta d'accés formada per un reixat. Es tracta d'una boca oberta amb volta de canó i parcialment construïda en pedra lligada amb morter de calç, actualment tancada. En aquest punt també es documenta una bassa o dipòsit per estancar aigua, i també se'n documenta un altre més avall que funcionaria com a recol·lector. Presenta una coberta de punt rodó, i just a la boca es pot observar la roca retallada en forma de galeria baixa. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons, ja que aquesta està tancada, per tant se'n desconeix la profunditat.</p> | 08134-137 | Montmany | <p>L'aprofitament dels recursos hidràulics, ja sigui en forma de pou o de mina per a l'obtenció i gestió de l'aigua, es documenten a Figaró-Montmany des d'època medieval. Tot i que els primers documents fan referència a uns usos més específics centrats en els molins, sèquies i recs; es factible pensar que l'abastiment de caire més subsistencial es faria a base de pous i mines. La particularitat del terreny del municipi també facilita aquesta pràctica, ja que la presència d'abundants torrents i rieres fa que el punt d'abastiment es focalitzi en aquestes formacions naturals. Un dels propietaris del mas Oliveres per tal d'evitar problemes de captació d'aigües va fer construir aquesta mina, segons un gravat a la reixa de la porta, fou J. Sala amb la data MCMXXIII. Per tant no seria estrany que l'aprofitament de l'aigua, ja fos en forma de mina o no, fos present des d'època moderna, si no amb anterioritat. Per les evidències arquitectòniques conservades i el seu estat de conservació aquesta mina va ser i és utilitzada en època contemporània, tot i que ara de forma més esporàdica i bàsicament per regar les hortes del davant.</p> | 41.7132100,2.2598900 | 438431 | 4618200 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54414 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-2 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Part desapareguda | <p>Queden els basaments del què hauria estat un mas format per un edifici annexat a Can Zidró . Aquest edifici presenta una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades i lligades amb morter. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. I també es pot apreciar l'existència d'estructes properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08134-138 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, amb el veí can Zidró. L'auge constructiu que pateix aquesta zona al llarg de l'època moderna es pot situar en un context de petits arrendataris relativament enriquits que decideixen comprar un terreny i construir-se una casa pròpia. Aquest establiment s'ha d'associar a una petita explotació agrícola i ramadera d'abast particular i determinada per el funcionament de la Riera de Vallcàrquera en aquest punt.</p> | 41.7275300,2.3002400 | 441801 | 4619761 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54414-foto-08134-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54414-foto-08134-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54414-foto-08134-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54415 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Aquest edifici va patir importants reformes i actualment s'utilitza pel turisme rural. | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis amb un desenvolupament arquitectònic en horitzontal. L'edifici es troba assentat en un petit altiplà sobre la Riera de Vallcàrquera i amb les diverses terres de conreu al voltant, aquestes formades per alguns bancals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal presenta diverses obertures realitzades de forma irregular en tot el seu tram repartides quatre al primer pis i dues a la planta baixa. Cal destacar que la fàbrica d'aquestes obertures és força senzilla i no presenta cal element ornamental destacat. La porta principal, també presenta una factura força senzilla, és rectangular i es troba pintada de blanc. El mas va patir una ampliació important que segueix el mateix mòdul de planta baixa i primer pis en obra moderna. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple combinen l'ús de la pedra amb el de la totxana i presenten una coberta a una sola vessant.</p> | 08134-139 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les notícies històriques d'aquest mas són força recents, no apareix esmentat a la documentació dels fogatges dels segles XV i XVI i no en trobarem referències amb aquest nom fins a mitjan del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt a causa de les nombroses reformes realitzades en els seus paraments. Per la seva posició geogràfica i per les seves característiques formals no es pot parlar d'una gran explotació agrícola ramadera que no s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.7293800,2.3020900 | 441956 | 4619966 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54415-foto-08134-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54415-foto-08134-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54415-foto-08134-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54417 | Can Rifà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | En runes | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa i un primer pis. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra. Restes d'un cos adossat al sud- est i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts o estables.</p> | 08134-141 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, tot i que el topònim Rifà o Refà si que apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XV, concretament al 1553. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció datada del mateix segle XV, que va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de les propietats i de les grans reformes constructives ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest assentament apareix associat a una petita explotació que es dedicaria a les tasques de caire agrícola i ramader d'abast local.</p> | 41.7291300,2.3011500 | 441878 | 4619938 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54417-foto-08134-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54417-foto-08134-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54417-foto-08134-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54418 | Can Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sarda | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | S'ha perdut el camí d'accés al mas. | <p>En queda molt poc d'aquesta edificació de planta rectangular totalment coberta per la vegetació, aquesta formada bàsicament per matoll i bardisses. Es conserven fragments d'un paredat interior de la casa on s'aprecia una factura de carreus de petites dimensions, ben escairats i disposats en filades regulars lligats amb argamassa i amb arrebossat. A prop s'entreveuen restes de murs que podien haver estat les dependències annexes d'aquest mas.</p> | 08134-142 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, al no aparèixer en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XV. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII. Aquesta estructura va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben datades a la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest establiment s'ha d'associar a un nucli habitat que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i determinat pel propi funcionament de la Riera de Vallcàrquera, ben propera a can Vileta, can Rifà i altres petits nuclis de poblament.</p> | 41.7293700,2.3011600 | 441879 | 4619965 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54418-foto-08134-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54418-foto-08134-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54418-foto-08134-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba al peu del camí que porta a Can Gil, parcialment reblerta pel sediment del mateix camí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54424 | Can Tarres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures visibles conegut com Can Tarres o can Tarrers. Tot i que la coberta es troba desapareguda, la seva proximitat a can Vileta i les restes conservades ens fan pensar que aquest petit edifici seguiria les directrius de l'altra casa esmentada. És a dir una planta baixa on es disposaria el rebedor, les quadres o magatzems i la cuina; i un primer pis on es distribuirien les diverses habitacions. Bona part d'aquesta estructura conforma la plataforma d'accés a les cases que resten senceres. La coberta es troba desapareguda en la seva totalitat, i es conserva l'arrencament del que hauria estat el forn del mas i per tant l'espai domèstic associat a la cuina. Els murs restants segueixen la tècnica connstructiva de la disposició de carreus, de procedència local i factura més o menys acurada disposats en filades horitzontals i lligats amb abundant morter de calç. Les refeccions estan fetes amb maons i totxana i queda dempeus els murs nord i est; la resta està molt enderrocada.</p> | 08134-148 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, tot i que el topònim Tares consta al fogatge de 1497 i Tarrer o Tarrers al 1553 no és segur que aquest faci referència al mateix mas. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla construïda a partir del segle XVI, que va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest petit establiment s'ha d'associar a un centre que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i amb un marc d'actuació limitat pel funcionament de la Riera de Vallcàrquera.</p> | 41.7293200,2.3017600 | 441929 | 4619959 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54424-foto-08134-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54424-foto-08134-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54425 | Can Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vileta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Aquest edifici està format per una senzilla construcció quadrangular distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà i està recolzada en una lleugera pendent natural, ben assentada, per la cara oest, a la roca natural sobre la Riera de Vallcàrquera. La fàbrica de la casa evidencia la tècnica de la paret vista amb l'ús de pedra de dimensions mitjanes-petites lligades amb morter de calç i la utilització de grans blocs de pedra per a ser emprades com a llindes a les diverses obertures i com a pedres cantoneres dels angles de la casa. Tot i que les façanes han estat arrebossades i pintades recentment. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga. La façana principal es troba orientada a l'est i s'accedeix a la porta d'entrada a través d'uns petits graons. En aquesta façana també hi obren dues obertures més, es tracta de dues finestres situades al primer pis, sense elements ornamentals. La distribució interior de la casa també segueix el modulat estàndard de rebedor i cuina i dues habitacions al pis superior. L'estança més ben conservada és la cuina, conserva part del mobiliari i de l'arrebossat interior.</p> | 08134-149 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, tot i que el topònim Tares consta al fogatge de 1497 i Tarrer o Tarrers al 1553 no és segur que aquest faci referència al mateix mas. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla construïda a partir del segle XVI, que va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest petit establiment s'ha d'associar a un centre que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i amb un marc d'actuació limitat pel funcionament de la Riera de Vallcàrquera.</p> | 41.7293500,2.3014500 | 441903 | 4619963 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54425-foto-08134-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54425-foto-08134-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54426 | Can Gambús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gambus | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Casal format per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o pati. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades: Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. Cal assenyalar que la sobrietat exterior de l'edifici difereix de l'espai interior, aquest decorat amb abundants elements modernistes i noucentistes. Les altres construccions associades al cos principal són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada a la casa dels masovers, coberts i petits magatzems. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire lúdic o d'esbarjo.</p> | 08134-150 | Nucli del Figaró | <p>El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès com és Can Gambús i les seves propietats.</p> | 41.7258500,2.2890400 | 440868 | 4619583 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54426-foto-08134-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54426-foto-08134-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54427 | Camí Vell de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | Molt reformat | <p>Es tracta d'un camí de terra batuda que vorejant la cinglera passa per sobre la riera de Vallcàrquera puja cap a la dreta fins a Sant Pere de Vallcàrquera i seguia amunt cap a Sant Cristòfol de Monteugues segurament a través del mas Dosrius. Tot i que aquest vial ha patit moltes reparacions i modificacions parcials del traçat al llag del temps, i causats tant per les inclemències del temps com per l'acció humana, resten alguns fragments de paviment de llosa i murets contenció.</p> | 08134-151 | Vall de Vallcàrquera | <p>Els principals accessos que menen a Sant Pere de Vallcàrquera han estat seguint la riera de Vallcàrquera a través de diversos caminets i corriols. El corriol que puja per can Bosc i que mena a l'església i un altre corriol que puja directament per l'estimball.. Tot i la dificultat de datar cronologicament un camí, podem dir que camí tradicional de pujar a Sant Pere de Vallcàrquera es documenta des del segle X. Ens trobem doncs, davant una antiga via de comunicació de la segona cinglera de la Vall de Vallcàrquera i amb els accessos muntanyosos tant de la zona de Tagamanent com a Sant Cristòfol de Monteugues i rodalies.</p> | 41.7258700,2.2887200 | 440841 | 4619585 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54427-foto-08134-151-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,17 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc