Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54281 | Jaciment del Sots Feréstecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-sots-ferestecs | <p>Fitxa IPAC: Lluís Garcia. Data: XII-1983.</p> | Es troba molt exposat | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament amb inhumació col·lectiva, inventariat com a possible estructura dolmènica. Zona de bosc d'alzina amb pins situada sobre els nivells calcaris terciaris per on corre la torrentera dels Sots Feréstecs, molt a prop de Montmany. Dolmen situat al camí de Valldeneu a Puiggraciós, d'existència del qual mai no ha estat demostrada. Pericot l'inclou dins la seva llista de dolmens dubtosos, tampoc ha estat localitzat.</p> | 08134-5 | Camí de Valldeneu a Puiggraciós | <p>La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Figaró-Montmany queda palesa per la troballa de diversos dolmens i menhirs als veïns termes municipals de Sant Martí de Centelles, Aiguafreda i el Brull. El vestigi més important, fins al moment documentat pertany al periode ibèric, i són les restes del poblat del turó del Puiggraciós, a l'antiga parròquia de Montmany. Una mica millor és la informació disponible sobre el període romà, mercès a les troballes d'alguns fragments ceràmics i, sobretot, el camí del Congost. Sembla que el camí, en efecte, fou l'eix principal de la presència romana al Congost a partir del segle III, tal com correspon a una zona muntanyenca i feréstega en què l'abast de la colonització pròpiament dita devia contrastar fortament amb la romanitzada plana vallesana.</p> | 41.7107900,2.2445300 | 437151 | 4617942 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54281-foto-08134-5-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54282 | Jaciment al final del Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-final-del-sot-del-bac | <p>Fitxa IPAC: Albert Bacaria. Data: XII-1983.</p> | III-I aC. | Es troben en estat superficial | <p>Jaciment documentat a l'aire lliure, sense estructures associades. Vall molt estreta entre dues cingleres, zona de bosc mixt, excavat pel Torrent Negre en direcció oest-est. En aquest punt del final del Sot d'en Bac s'han localitzat alguns fragments de tègula i ceràmica ibèrica al torn molt rodada. Les troballes són molt poques i mai s'han detectat estructures.</p> | 08134-6 | Sot del Bac | <p>Tot i que les restes més important de la presència ibera a la rodalia és el jaciment del poblat del turó del Puiggraciós, situat a l'antiga parròquia de Montmany, s'ha documentat al municipi material isolat pertanyent també a l'època ibèrica. El pas del Sot del Bac seria un camí natural utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació del sector del Congost amb Puiggraciós i els Cingles de Bertí, emplaçament on es documenta un altre assentament d'època ibèrica.</p> | 41.7276800,2.2658500 | 438941 | 4619802 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Les troballes sempre s'han fet a nivell superficial. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54283 | Pla del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-cementiri | <p>Fitxa IPAC: Albert Bacaria. Data: XII-1983.</p> | IaC-IIIdC. | Poc conservat | <p>Jaciment situat al Pla del cementiri al Serrat de l'Ocata, i a la zona de les Planes. Es troba a l'aire lliure i es tracta d'un lloc d'enterrament en inhumació col·lectiva, atribuïda a una necròpolis d'època romana. Es troba prop d'uns camps d'avellaners en un dels vessants coneguts amb el nom de les Planes a la Serra que baixa cap els Tremolencs i al sud del camí de carro que va cap els Tremolencs. És una zona saulonenca amb una suau pendent amb feixes i vorejada d'alzina i pineda. Zona on han aparegut diversos fragments de tègula que associades al topònim de Pla del Cementiri van fer pensar a L. Villaronga en una zona d'enterrament.</p> | 08134-7 | Puiggraciós | <p>La ocupació humana d'aquest territori queda evidenciada en època ibèrica i presenta continuitat en el període posterior. Una mica millor és la informació disponible sobre el període romà, gràcies a les troballes d'alguns fragments ceràmics i, sobretot, el pas de la via romana del Congost. Aquesta ocupació quedaria també evidenciada amb el jaciment del Pla del Cementiri, que sembla correspondre a una necròpolis d'època romana. Segurament la xarxa de comunicacions actuà com a l'eix principal de la presència romana a partir del segle II aC, tal com correspon a una zona muntanyenca i feréstega en què l'abast de la colonització pròpiament dita devia contrastar amb la romanitzada plana vallesana.</p> | 41.6975700,2.2546300 | 437979 | 4616467 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54283-foto-08134-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54283-foto-08134-7-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment tan sols es conserven alguns fragments molt petits de tègula segons la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya feta per Albert Bacaria al 1983. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54284 | Forn de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-les-planes | <p>Fitxa IPAC: Jordi Pardo. Data: XII-1984.</p> | IaC-IIIdC. | Molt superficial | <p>Estructura situada a l'aire lliure, lloc interpretat com a centre de producció i explotació ceramista. Forn de planta quadrangular amb parets de terra cuita i s'observen les pedres de sorrenca triàsica que formarien l'arcada de volta inferior i caiguda. La planta té unes mides de 1'90 m per 1'90 m, i es troba parcialment coberta per la vegetació.</p> | 08134-8 | Puiggraciós | <p>Les pluges del més de novembre de 1984 van descalçar les restes d'un forn d'obra caigut, el qual es localitza al constat nord del camí que va de la Garriga a Puiggraciós, en un indret conegut com les Planes, sota el Serrat de l'Ocata. Al forn no hi apareix cap fragment de terrissa en superfície, pel qual és molt difícil atribuïr-li una cronologia donat que no està excavat, tan es podria tractar d'un forn romà, com d'un molt més posterior. Per les rodalies hi ha notícies d'haver-s'hi localitzat fragments de tègula (veure jaciment de Les Planes). No hi ha cap altre estructura o element a les rodalies. L'apreciació és únicament superficial. No hi ha material recollit.</p> | 41.6984500,2.2575100 | 438219 | 4616563 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Planes granítiques amb dipòsits de sauló situades a l'Oest del Turó dels Tremolencs, camps de conreu envoltats de bosc mixt. Situat al costat nord del camí que va de la Garriga a Puiggraciós. L'apreciació és únicament superficial. No hi ha material recollit. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54348 | Poblat ibèric de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-puiggracios | <p>ESTRADA, J. 1950. Síntesis Arqueológica de Granollers y sus alrederores. Granollers. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. VILLARONGA, L. 1952. Notes de la prehistòria de Montmany. Full extraordinari de festa major. Acció Catòlica de la Garriga.</p> | Parcialment en mal estat | <p>Les estructures conservades, corresponent a murs de pedra seca amb carreus ben desbastats de pedra local, es troben al punt més elevat del mateix turó, formant una estructura rectangular de 17 m per 10 m i per un gran recinte d'uns 42 metres d'amplada màxima, protegit per la banda nord per una muralla d'uns 240 metres de llargada; l'espadat de la cara de migjorn estalvià la construcció de la muralla en aquest costat. Fora d'aquest recinte, cap a ponent i en direcció al mas Pollancre, s'alçaven les cabanes del poblat disperses en un pla inclinat d'una extensió de 250 metres per 110 metres. Les muralles i les parets visibles encara a la part baixa, són també de pedra sense lligar.</p> | 08134-72 | Puiggraciós | <p>Les evidències sobre la ocupació humana del puig es documenten des d'època prehistòria. Es poden esmentar les destrals de pedra trobades pels contorns, i entre elles una destraleta de basalt trobada al mateix puig, i una pedra de sílex, un fragment de ganivet trobat prop de Can Tomeu, al Serrat, atribuït a l'edat del bronze i associat a una comunitat agricola i ramadera. Al turó de l'Arbocer prop de Puiggraciós i també a les baumes del Traver als cingles de Bertí es documenta material del bronze final i primera edat del ferro. Les primeres restes constructives les trobem al poblat de Puiggraciós de la segona edat del ferro i món ibèric. El poblat va ser descobert l'any 1940 però el seu principal investigador ha estat Leandre Villaronga. El material ceràmic recuperat correspon a ceràmica ibèrica comunia i ceràmica campaniana, la qual cosa ha fet suposar a Leandre Villaronga que l'època d'esplendor del poblat seria pels volts del segle III-I aC. Altres troballes realitzades van ser una pedra d'un molí de mà, un pes de teler, dues fusaioles i claus de ferro. En aquest poblat s'ha trobat també un pes de bronze equivalent a dues unces romanes i dues monedes iberoromanes de la seca de Kesse (Tarragona). Les restes d'influència romana i alguns fragments de material romà trobats en aquest indret i al Serrat fan pensar que el poblat va subsistir fins ben entrada la romanitació. La seva desaparició podria situar-se al segles I- III dC.</p> | 41.7032600,2.2417400 | 436912 | 4617108 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54348-foto-08134-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54348-foto-08134-72-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Orogràficament, el Cim de Puiggraciós és la part més elevada del municipi amb 795 m. Al vèrtex nord, al turó de Puiggraciós, el municipi llinda amb Bigues i Riells i Figaró, termes que s'uneixen a la vertical de Coll de Can Tripeta. Pel flanc esquerra del municipi, a més a més de Bigues i Riells, hi trobem Sta. Eulàlia de Ronçana. A la part dreta, dessota Figaró, es fa límit amb la Garriga, el Pla de Llerona, terme de les Franqueses del Vallès, i per la part més meridional amb Canovelles. | 79|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54455 | Festa del Fanalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-fanalet | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>La Festa Major s'inicia amb la tradició dels Fanalets, que l'any 2004 celebrava el 120è aniversari, i que va destacar per la iniciativa del 'fanalet tradicional' subministrat des de l'Ajuntament. És costum que el dia abans de la Festa Major, és a dir de l'1 de setembre es vagi fins a l'Estació del Ferrocarril amb l'objectiu d'anar a rebre els viatges amb un fanal o punt de llum i anar tots plegats fins la Plaça Major, moment on es fa el pregó i es comencen els diversos actes de la festa. A l'estació, el punt exacte de trobada és a la petita caseta o baixador al peu del túnel de la Foradada, lloc on antigament baixaven els usuaris del ferrocarril quan arribaven al municipi.</p> | 08134-179 | Nucli del Figaró | <p>Destaquem d'aquesta festa la tradició dels fanalets que recorda els anys en què abans de la construcció de la nova estació en la ubicació actual, el tren parava davant del baixador que hi havia a la sortida del túnel anomenat la Foradada. Per la Festa Major, molts invitats arribaven al poble, entre els quals cal destacar els músics que venien per fer el Gran Ball de Festa Major; per aquest motiu la gent del poble els anava a esperar amb els fanalets perquè l'estació estava lluny del centre del poble. Els músics aprofitaven per tocar mentre es dirigien al nucli urbà. Amb els anys, el costum esdevingué tradició i, avui, s'ha incorporat com acte inicial de la Festa Major. Una de les altres tradicions del dia 1 de setembre, festivitat de Sant Llop, és l'entrega d'un panet beneït per protegir-nos de 'mal de coll i esquinència'</p> | 41.7195900,2.2716100 | 439412 | 4618900 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54456 | Festa del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pi-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Durant la festa, els homes de la població van al matí a tallar un pi que transporten fins a la població; al arribar es produeix un repic de campanes i tota la població surt a rebre'l. Posteriorment es planta amb la col·laboració de la gent. Cap al tard, tots plegats cremen el pi.</p> | 08134-180 | Nucli del Figaró | <p>La Festa del Pi és celebra el primer diumenge després de Pasqua i té el seu origen en antiquíssims rituals pagans de fertilitat i de culte a la naturalesa. Aquesta festa presenta nombrosos paral·lels amb la Festa del Pi de Centelles, celebrada el 30 de gener, en aquest cas. es talla un pi prèviament escollit i es porta acompanyat pels galejadors fins a l'església, on es penja a dins del temple.</p> | 41.7216600,2.2737600 | 439593 | 4619128 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54456-foto-08134-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54456-foto-08134-180-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54457 | Festa dels Sants Patrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-sants-patrons | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLVIER, J. 2004. La guerra del francès i el vot de poble de la parròquia de Vallcàrquera. Monografies del Montseny. 19. Amics del Montseny. p. 49-62.</p> | XIX | <p>La festa dels Sants Patrons té el seu origen en el vot de poble que van fer els parroquians de Vallcàrquera l'any 1812, en plena Guerra del Francès. Els parroquians van prometre solemnement que si Santa Maria, Santa Anna i Sant Rafael els salvaven de la fam que s'havia produït per la falta de fruits després de més de deu anys de pedregades els servarien devoció per sempre mes a honra i glòria de tan especials patrons oint missa i abstenint-se de treballar el dia de la festivitat de cada any. Per aquest motiu, cada dilluns de Pasqüetes, es pugen en processó els Sants des de l'Església de Sant Rafel de Figaró fins a la l'església de Sant Pere de Vallcàrquera, on s'hi celebra un ofici; a la tarda es baixen en processó amb l'acompanyament dels trabucaires. Durant tota la diada es van cantant els Goigs de Santa Anna i Sant Rafel.</p> | 08134-181 | Vall de Vallcàrquera | <p>Per fer front a les dificultats plantejades per la Guerra del Francès al Congost, caracteritzades per les incursions, la presència d'un gran nombre de refugiats, la pobresa de les reserves i el perill de malalties els vilatans del Figaró van decidir fer un vot de poble. Aquest vot, que també van fer moltes poblacions catalanes al llarg de l'època moderna, consistia en la promesa solemne a un sant de que si deslliurava a la comunitat d'alguna malvestat, aquesta li conservaria sempre més devoció. Els actes promesos variaven d'una processó, una missa o altres accions. El document del vot del poble del Figaró fet a Sant Pere de Vallcàrquera és del 17 de maig de1812, i aquest informa sobre les circumstàncies d'aquells anys (d'elevada mortalitat, una crisi moral, etc.). En el text es narra que tota la parròquia es va congregar al cementiri (que era el lloc acostumat per tenir juntes de parròquia) pensant que tan sols la misericòrdia de Deu i la protecció dels sants poden trobar remei a les malvestats. Es van elegir per especials patrons i protectors la sacra família de l'església del Figaró amb Sant Rafael i Santa Anna i es van comprometre a fer sempre més una festivitat costejada per tota la parròquia i mantenir aquesta en condicions; l'elecció del dia es farà tots els anys a disposició del retor de Sant Pere, d'Anton Marfà pagès, i de Joseph Valls treballadors. Aquesta festivitat es farà tots els anys el dilluns després de Pasqua de Ressurrecció, baixant el capellà i el vicari amb processó a buscar els sants patrons i conduir-los am processó a l'església parroquuial on es cantarà un ofici solemne i es posaran ciris. A la tarda del mateix dia es retoraran a l'església de Sant Rafael, cantant-se al matí en processó la lletania dels Sants i a la processó de la tarda l'Ave Maria Stella, i a mig camí, el Te Deu. Es conclourà amb el Rosari i els Goigs de Santa Anna i amb l'absolta general per als difunts. La festivitat dels Sants Patrons del Figaró segueix ben viva actualment i va ser un pas més en l'evolució del veïnat del Figaró en futur centre del municipi, aconseguint la parroquialitat a la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.7257400,2.2889800 | 440863 | 4619570 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54458 | Festa Major del Santuari de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-santuari-de-puiggracios | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | <p>Aquesta Festa Major és força celebrada pels habitants dels municipis de l'Ametlla i la Garriga. No es tracta d'una festa habitual ja que l'entorn només està presidit pel Santuari de Puiggraciós i els actes, tot i que repartits en més d'un dia, no solen ser freqüentats pels mateixos parroquians. En les diverses celebracions, els actes religiosos són els que hi tenen major cabuda.</p> | 08134-182 | Puiggraciós | <p>La Festa Major de Puiggraciós ja es feia l'any 1733, en recordatori de la victòria contra els turcs davant de Viena de l'any 1686 i, possiblement, de la consagració del propi santuari el 3 de setembre de 1711. Santuari erigit entre el 1701 i el 1711 i restaurat el 1957, on s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, talla gòtica catalana dels segles XIV-XV inicialment ubicada a Montmany. Al costat hi ha una torre de senyals de pedra, datada de mitjans del segle XIX, i als seus peus una antiga capella on, segons la tradició, va trobar-se la imatge. Actualment, hi ha una comunitat de germanes benedicitines i és un dels dos punts centrals de la novel·la dels Sots Ferèstecs de Raimon Casellas.</p> | 41.7061900,2.2475000 | 437394 | 4617429 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54458-foto-08134-182-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54459 | Aplec a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-puiggracios | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>L'Aplec a Puiggraciós es celebra per la Festa de l'Anunciació, el dia 25 de març. En qualsevol cas, avui l'aplec de Puiggraciós ha perdut bona part de religiositat i ha esdevingut un punt de trobada de la gent vinguda dels diferents pobles de la rodalia, i és un dels aplecs més concorreguts. La celebració comença amb una missa dedicada al sant i seguidament amb audició de sardanes, jocs per la mainada i concert. Les activitats habituals són els diversos actes religiosos o misses, ballada de sardanes, sorteig de diverses paneres i altres músiques i danses.</p> | 08134-183 | Puiggraciós | <p>L'aplec del Puiggraciós ja es feia abans de la construcció del santuari l'any 1711 en remembrança de la troballa de la Mare de Déu. L'aplec fou fundat per les set masies de la vall de l'antiga parròquia Montmany (Ca n'Oliveres, el Prat, la Rovira, l'Ullà, Can Miquel, Can Badia i Can Boget), les quals s'haurien compromès a fer i repartir un pa a cadascun dels assistents a la diada.</p> | 41.7061900,2.2475000 | 437394 | 4617429 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54459-foto-08134-183-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54508 | Gegants del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-del-figaro | <p>AADD. 2004. L'auca de Vallcàrquera i els Sants Patrons. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. http://www.elfigaro.net/</p> | XX | <p>Representació femenina d'Artiguella del Figaró. El nom li ve donat perquè el poble de Figaró-Montmany volia que la seva geganta representés algú del municipi que recordés els inicis de la història d'aquesta població. Els trets influenciats amb l'herència de la renaixença representen el món rural i la pagesia. La geganta vesteix una brusa negra amb puntes blanques i una faldilla estampada en blau i gris i amb un davantal de puntes. Té el cabell recollit amb un pentinat d'època i a la mà dreta porta un pom de flors mentre que l'esquerra està estirada. Aquesta pesa uns 60 Kg, té una alçada d'uns 2, 55 m i està construïda en cartró pedra. Els dos capgrossos d'uns 60 cm d'alcària representen les cares masculines de Pere Xicola i Nicolau de Comes somrient i amb una expressió satírico-burleta.</p> | 08134-232 | Nucli del Figaró | <p>La figura de la geganta i els capgrossos del Figaró està inspirada amb la documentació baix medieval de Sant Cristòfol de Monteugues. En aquesta, i en el decurs de les Visites Pastorals, s'esmenta que el rector Jaume de Comes havia tingut una enganxada amb el bisbe durant la visita pastoral a la Garriga de l'any 1313 quan, segons declaració dels parroquians interrogats pel bisbe, el prevere tenia a la parròquia de Monteugues una concubina anomenada n'Artiguella. Aquesta noia era filla del garriguenc Pere Sartiguella de la qual es diu que vivia a 'Figueró' ...tenet in ipsa parrochia publice concubinam, idelicet, Nartiguelam, filiam Petri Sartiguella parrochiani de sa Garriga, et moratur a Figero... Es té constància que els rectors de Monteugues tenien concubines habituals, donat que l'any 1307 el bisbe ja havia trobat indicis d'aquesta conducta per part del rector anterior, Bernat Costa, el qual es veia 'in loco suspecto' amb Guillema de Mont-ras. El prevere Comes, però anunciant ja la seva actitud al 1323 encara tenia la mateixa concubina durant la visita de 1314 i mantenia relacions 'amb freqüència'. De fet, i segons declaració del rector de la Garriga, el 1314 Jaume de Comes tenia una altra dona anomenada Esquirola a Corró d'Avall, amb la qual havia tingut una filla que vivia amb ell a l'església de Monteugues. Aquest comportament contradeia obertament els principis de la reforma impulsada des del bisbat i unit a la força que posseïen els preveres Comes a l'Alt Congost per la seva aliança amb les principals cases de pagès feia que la intervenció episcopal fos qüestió de temps. L'enfrontament entre els diversos rectors de parròquies isolades amb les autoritats eclesiàstiques és un fet palès des de l'alta edat mitjana que no sempre ha quedat evidenciat a les fonts. Per el cas de Figaró-Montmany aquesta anèctoda ha esdevingut l'argument escollit per tal de recuperar una tradició, la pràctica gegantera, que es trobava perduda al poble i al mateix temps actualitzar i donar a conèixer part de la història del municipi. El 5 setembre de 2004 l'Ajuntament de Figaró-Montmany, en els actes de la Festa Major va presentar la nova geganta del Figaró 'Artiguella' i posteriorment s'han elaborat els dos capgrossos representat en batlle del municipi al segle XVI, en Pere Xicola i el rector de Sant Cristòfol de Monteugues, en Nicolau de Comes. Són populars a tots els països occidentals d'Europa. Es creu que estan influenciats per la representació del gegant Goliat que desfilava vençut en les antigues processons del Corpus. En un principi a es feia la figura d'un sol gegant, però més tard apareixen les gegantesses o gegantes formant parella amb el Gegant; junt a petites representacions de caire satíric en forma de capgrossos. Aquesta representació antròpica a gran escala ha permès aglutinar els trets específics d'un municipi esdevenint un element imprescindible de la intimitat ciutadana.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54508-foto-08134-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54508-foto-08134-232-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Geganta Guillemona Artiguella i els dos capgrossos: Pere Xicola (el batlle) i Nicolau de Comes (el rectoret). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54315 | Pi pinyer del Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-del-sot-del-bac | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>El tronc presenta algunes perforacions de picots que podrien haver estat causades per la colònia de picot garser gros que està instal·lada als àlbars de la bassa del Bac. Aquest fet demostra que l'estat de salut de l'arbre no és el més idoni i que segurament té algunes larves de barrinadors al tronc que han estat l'objectiu dels picots. A la capçada es pot veure una branca morta que reforça aquesta hipòtesi. L'amidament de l'arbre ha estat molt dificultosa pel fet d'estar rodejat d'una espessa bardissa quasi infranquejable i alguns dels paràmetres inclosos són una aproximació.Alçada: 19-20m Volta de canó: 2,65m Diàmetre: 0,84 m Volta de soca: 3,30 m Capçada: 20 m Alçada de la primera ramificació: 10 m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m</p> | 08134-39 | Sot del Bac. Montmany | <p>Aquest arbres es va salvar de l'incendi de 1994 gràcies a la seva alçada que fa fer que la capçada no quedés afectada. Cal dir que justament en aquell punt es va poder detenir el foc evitant la seva propagació pel Sot del Bac.</p> | 41.7275600,2.2659800 | 438951 | 4619789 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores a sobre del talús del costat esquerra del camí del sot del Bac. En un punt on va arribar l'incendi de 1994. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54316 | Pi pinyer de la font dels Castanyers o del Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-la-font-dels-castanyers-o-del-castanyer | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alçada: 21m Volta de canó: 2,45m Diàmetre: 0,78m Volta de soca: 3,45m Capçada: 0,78m Alçada de la primera ramificació: 3,45m Nombre de branques a la primera ramificació:-</p> | 08134-40 | Vallcàrquera | 41.7250400,2.2891800 | 440879 | 4619493 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la clariana que trobem davant la font dels Castanyers, amb la base del tronc tapada per unes bardisses. Aquest arbres seria més popular si es desbrosses aquesta esplanada i quedés al descobert la base del tronc. Aquesta iniciativa augmentaria l'interès d'aquest racó. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54317 | Pi pinyer de can Zidró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-can-zidro | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pi pinyer, pinus pinea. Pinàcies. Afores. A uns 50 m al nord de les ruïnes de can Zidró. Alçada: 14m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 3,00m Capçada: 17-18m Alçada de la primera ramificació: 5m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m</p> | 08134-41 | Vallcàrquera | <p>Aquest pi no és d'unes dimensions excepcionals però té un port molt atractiu i destaca la seva capçada des del camí que va a can Gil, sobresortint entre un bosc d'alzines. L'indret on hi ha les ruïnes de can Zidró és un dels racons poc visitats del municipi i té alguns elements atractius com aquest pi la font de can Zidró i el gorg del Carcabà. Segons Pere Mateu i Joan Dosrius aquest pi era conegut com el dels Tudons per la tendència que tenien aquests ocells a posar-se a les branques.</p> | 41.7275300,2.3002500 | 441802 | 4619761 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54318 | Pi blanc del carrer de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-del-carrer-de-la-garriga | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pinus halepensis pinacies.Alçada: 18m Volta de canó: 2,7m Diàmetre: 0,86m Volta de soca: 3,30m Capçada: 13-14m Alçada de la primera ramificació: 7m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m</p> | 08134-42 | Nucli del Figaró | <p>Aquest arbre perd una mica de presència pel fet d'estar clarament tombat cap a un costat i pel fet d'estar rodejat d'alguns dels cedres més grans del poble. Segons Ramon Viver aquest exemplar és el que resta d'una filera de pins de bona mida que en el passat eren la continuïtat del desaparegut pont de Can Rubinat. A l'actualitat és un arbre prou conegut per una part de la població ja que és un lloc on molta gent hi aparca el cotxe, encara que potser per la mateixa raó potser no és un arbre massa valorat. Pel fet d'estar en una zona d'aparcament provoca un excés de trepig que pot afectar l'arbre, a l'igual que la manca d'escossell. De fet els pins blancs no són arbres massa apreciats segurament pel seu aspecte una mica desmanegat i per l'acumulació de branques mortes, que aquest exemplar també té i desapareixen el seu port a diferència d'altres espècies de pins.</p> | 41.7198900,2.2727500 | 439507 | 4618932 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54319 | Sapina de la carena de la vinya d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sapina-de-la-carena-de-la-vinya-den-roca | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pinassa. Pinus nigra. Sapina-pinàcies. Afores. A 700m sobre la carena de la vinya d'en Roca, pel sot d'un camí de desembosc molt tapat. La carena de la vinya d'en Roca comença l'aiguabarreig del torrent que baixa pel sot de ca l'Hosta i del que baixa pel sot de la font dels Pastors. Alçada: 15m Volta de canó: 2,05m Diàmetre: 0,65m Volta de soca: 3,10m Capçada: 1,20m Alçada de la primera ramificació: 7-8m Nombre de branques a la primera ramificació: - Aquest exemplar és el més gran d'un grup de 10 sapines que sembla que van ser força populars segurament perquè al créixer a la carena es devien fer molt aparents, sobretot anys enrera que aquesta carena devia estar més aclarida. Cal destacar que aquestes sapines, tot i no tenir una mida excepcional, eren presents en el record de diversos veïns de Vallcàrquera com en Joan Dosrius i en Pere Mateu.</p> | 08134-43 | Vallcàrquera | <p>Segons Felip Boix les sapines volen terrenys més planers per fer-se grans. Segons ell no hi ha exemplars més grans perquè es van tallar molts exemplars notables de diverses espècies de pins fa uns 30 anys. A més. I també segons ell, les sapines de Vallcàrquera semblen afectades per alguna malura i alguns exemplars es moren. Tots aquests fets reforcen encara més la catalogació de la Sapina de la Vinya d'en Roca, encara que no tingui una mida excepcional.</p> | 41.7271600,2.3029600 | 442027 | 4619719 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés fins a l'inici de la carena es fa per un camí que netegen els caçadors cada temporada per fer batudes de senglars. Aquest fet fa que sigui un arbre de difícil accés fet que s'agreuja perquè la carena té un tram de fort pendent. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54320 | Cedre de can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-bertran | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Cedre de l'Himàlaia. Cedrus deodara. Pinàcies. Alçada: 19m Volta de canó: 3,05m Diàmetre: 0,97m Volta de soca: 4,30m Capçada: 17-18m Alçada de la primera ramificació: 2,50m Nombre de branques a la primera ramificació:- És un exemplar molt atractiu amb una capçada que recobreix gran part d'aquest jardí i que es fa molt present des del carrer. Si no destaca més és perquè el jardí on és queda per sota del nivell de la carretera de Ribes. Les branques més baixes pràcticament toquen a terra pels extrems i com a dada rellevant en cara no s'ha escapçat com passa freqüentment en molts exemplars d'aquesta espècie.</p> | 08134-44 | Nucli Figaró | <p>És un arbre de jardins particulars més populars del municipi i segurament encara ho era més quan el que és ara el carrer de la Garriga enllaçava amb el pont d'en Rubinat.</p> | 41.7200200,2.2729900 | 439527 | 4618946 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardí particular de Can Bertran. Casa que ocupa la cantonada del carrer de la Garriga amb la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54321 | Xiprer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-del-castell | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Xiprer de Monterrey. Cuspressus cf. Macrocarpa. Cupressàcies Alçada: 20m Volta de canó: 3,9m Diàmetre: 1,24m Volta de soca: 5,2m Capçada: 18-19m Alçada de la primera ramificació: 6m(les més baixes es van tallar) Nombre de branques a la primera ramificació:- És dalt d'un talús i alineat amb altres arbres notables com poden ser els cedres de l'Atlas que hi ha a l'entrada de la finca. Segurament es tracta de l'arbre més gran del municipi si considerem tots els paràmetres conjuntament. Tot i que no queda del tot clar si es tracta d'un xiprer de Monterrey (cupressus cf. Macrocarpa) d'un xiprer comú (cupressus sempervirens) o bé d'un híbrid d'aquests, ens inclinem més per la primera opció.</p> | 08134-45 | Nucli Figaró | 41.7187500,2.2725400 | 439489 | 4618806 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardins del Castell, a tocar de la tanca que separa els jardins de la carretera de Montmany, després de passar els coberts dels cotxes i una caseta. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54322 | Alzina de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-valls | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3. MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina. Quercus ilex. Fagàncies Alçada: 10m Volta de canó: 7'5m a 50 cm Diàmetre: 10m Volta de soca: 9,5m Capçada: 20m Alçada de la primera ramificació: 1m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m La soca de l'arbre abraça alguns pedres que semblen les restes d'un antic mur de pedra seca. La important capçada de l'arbre i la seva ubicació enlariada dalt de la carena fa que aquest arbre sigui molt visible, i fins i tot popular, a la Garriga.</p> | 08134-46 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>És un arbre que es ramifica de seguida i per això té una alçada discreta que no fa justícia a les dimensions de la soca. El terreny que envolta l'arbre està molt erosionat degut a la intensa pastura que han patit les feixes de can Valls. Com a curiositat indicar que quan es va fer el catàleg d'arbres singulars de la Garriga, aquest va ser l'arbre més esmentat per la gent, com a monumental, tot i no pertànyer al seu terme.</p> | 41.7187200,2.3034500 | 442060 | 4618781 | 08134 | Figaró-Montmany | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54322-foto-08134-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54322-foto-08134-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. A les feixes que hi ha a l'oest de can Valls. Pràcticament a la carena del serrat dels pins. Spaccedeix des d'on hi ha l'escpectacular soca del desaparegut roure de la Quintana. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54323 | Alzina de can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-puig | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina. Quercus ilex. Fagàncies. Alçada: 15m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 3,2m Volta de soca: 3,2m Capçada: 16m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m No llueix tant com podria ja que està sota un talús i el tronc no es veu massa bé des del camí. Juntament amb els dos peus més petits que l'acompanyen formen el que de lluny sembla una gran i única capçada.</p> | 08134-47 | Vall de Vallcàrquera | <p>La Maria Soler de can Puig va explicar que la seva sogra la va salvar quan van passar el cablejat elèctric. La capçada és molt densa i frondosa, amb un fullatge inusualment compacte. L'arbre ha petit esporgues lleugeres que deuen haver servit per eliminar alguna branca puntualment. Es recomana mantenir les condicions actuals de l'entorn de l'arbre. Controlar que l'aparició de fulles seques no vagi a més.</p> | 41.7274000,2.2974900 | 441572 | 4619749 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. A l'entrada de can Puig, sobre can Cisco sent-hi l'exemplar d'un grup de tres, proper a la casa. En un marge prop del camí de Vallcàrquera al costat de l'entrada de Can Puig. El marge sobre el que està ubicat és relativament pla en la part superior i amb pendent fort a la part inferior, recobert per un sotabosc d'heura. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54324 | Surera de can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-can-grau | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina surera, surera, suro quercus suber. Fagàcies Alçada: 10m Volta de canó: 2,4m Diàmetre: 0,76m Volta de soca: 3m Capçada: 14m Alçada de la primera ramificació: 2m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Tot i no tenir una mida excepcional té un port força atractiu, és l'únic peu d'aquesta zona del municipi i es fa evident des del camí. Té la capçada una mica més densa del que és habitual en aquesta espècie. Sembla que fa temps que no hi han extret suro.</p> | 08134-48 | Vall de Vallcàrquera | <p>En Ramon Coma, propietari de la casa, va presentar una instància a l'Ajuntament per tal que tingués en consideració l'arbre. Un valor afegit d'aquest arbre és que aquesta casa haurà d'esdevenir pròximament una casa de turisme rural i per tant l'arbre podrà complir una major funció divulgativa de la que ara se li està donant en alguns dels itineraris que es fan des de l'Escola de Natura de Vallcàrquera. L'arbre es troba aïllat en un espai obert, en un marge amb pendent considerable, al costat del camí que accedeix a can Grau. Aquest arbre no ha patit gaires treballs d'esporga i només s'han realitzat algunes aclarides esporàdiques, segurament relacionades amb l'extracció del suro.</p> | 41.7295200,2.3019600 | 441946 | 4619981 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54324-foto-08134-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. A l'entrada de can Grau. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54325 | Roure de Gallicant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-gallicant | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Roure martinenc. Quercus humilis. Fagàcies. Alçada: 17m Volta de canó: 2,7m Diàmetre: 0,86m Volta de soca: 3,8m Capçada: 12-15m Alçada de la primera ramificació: 6m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m No és un roure excepcional però està ubicat en veïnat i per tant és un arbre que podria ser força popular. Creiem que si actualment no ho és més, és perquè uns tumors al tronc no el fan massa atractiu i per la deixadesa de l'entorn de l'arbre. Tot i no ser excepcionalment gran és un dels roures de major mida del municipi. Hem mesurat la volta de canó a 0'50 m de terra per evitar els tumors que podrien falsejar les mides donant uns valors sobredimensionats.</p> | 08134-49 | Nucli Figaró | 41.7169800,2.2722000 | 439459 | 4618609 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||||
| 54326 | Roure de can Parraubis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-parraubis | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Roure martinenc. Quercus humilis. Fagàcies Alçada: 16m Volta de canó: 2,35m Diàmetre: 0,75m Volta de soca: 3,5m Capçada: - Alçada de la primera ramificació: 4m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m És un roure de bona mida per créixer com ho fa dins d'un bosc. Segurament s'ha beneficiat de la presència del rec i de la gran humitat d'aquest petit sot. El punt en que el trobem és un retall d'esplèndid bosc d'alzines i roures que ocupava en e lpassat els racons obacs de Vallcàrquera. Acompanyant al roure trobem algunes alzines de bona mida i, al torrent, alguns avellaners. Aquest roure no es deixa veure des d'altres punts de la vall, ja que es troba força ensotat.</p> | 08134-50 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es va localitzar gràcies a la informació de la Maria Soler de can Puig.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. Al marge dret del sot de les timbes, sobre el rec i a uns 50 m de can Parraubis. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54327 | Roure de Tres Besses del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-tres-besses-del-socau | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Roure martinenc quercus humilis. Fagàcies. Alçada: 15m Volta de canó: 3,6m Diàmetre: - Volta de soca: 6,1m Capçada: 25-18m Alçada de la primera ramificació: 1,30m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m L'indret on trobem aquest roure és força inaccessible. A la tardor, però, quan els castanyers que té davant han perdut la fulla, la gran alçada del roure llueix de forma espectacular des d'alguns punts de Vallcàrquera. Aquesta capçada és molt irregular i precisament les branques tenen una disposició que dóna molt volum a l'arbre percebent-se molt gran des de Dosrius. Com és un arbre que es ramifica molt avall no assoleix les dimensions que esperaríem en un arbre que supera els 6m de volta de soca. A l'indret on trobem l'arbre hi ha també un parell de soques impressionants de castanyer de les que han rebrotat múltiples besses.</p> | 08134-51 | Vall de Vallcàrquera | 41.7236700,2.2999000 | 441769 | 4619333 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. A les envistes de Dosrius, enfilat al vessant contrari per sobre d'una perxada de castanyers. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54328 | Castanyer del Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-ciment | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3. MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies. Alçada: 11m Volta de canó: 3,9m Diàmetre: 1,24m Volta de soca: 6,0m Capçada: 12m Alçada de la primera ramificació: 1m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m És un dels arbres més populars del municipi per la seva ubicació al costat de la pista d'entrada a la vall de Vallcàrquera, i al fet que algú va reomplir el forat del tronc amb ciment, fet que li ha donat el nom.</p> | 08134-52 | Vall de Vallcàrquera | <p>Sabem per en Genís Mateu i per en Pere Mateu que ja fa molts anys que hi és el ciment. Cap dels informadors sap dir-nos quan s'ha posat el ciment. Per altra banda, l'arbre també és conegut gràcies a la popularitat de la recol·lecció de la castanya. Les castanyes d'aquest arbre són recollides per molts visitants i per alguns figaronencs. Tot i que segurament és l'exemplar més gruixut del municipi podem catalogar-lo de discret comparant-lo amb el castanyer gros de can Cuc que està a la vall de Vallforners (Cànoves i Samalús).</p> | 41.7266100,2.2819200 | 440276 | 4619672 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54328-foto-08134-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al camí de Vallcàrquera, al costat esquerra i uns metres abans del rètol d'entrada del parc natural. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54329 | Castanyer de Can Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-can-gil | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 2,75m Diàmetre: 0,88m Volta de soca: 3,2m Capçada: 14-15m Alçada de la primera ramificació: 1,2m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m Tot i no ser un arbre de grans dimensions es tracta d'un exemplar atractiu que no està carvocat, creix en una zona del municipi on no hi ha més castanyers i es fa força evident al ser al costat d'un camí. A ramificar-se a poca alçada l'arbre no té massa presència i té una mida més aviat discreta.</p> | 08134-53 | Vall de Vallcàrquera | <p>El propietari, igual que en el cas de la surera de can Grau, també va sol·licitar per instància que es tingués present quan es redactés el catàleg. Sembla que pot tenir alguns problemes de salut ja que es veu que els picots han fet forats en diversos punts del tronc.</p> | 41.7303800,2.3029000 | 442025 | 4620076 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54329-foto-08134-53-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54330 | Castanyer del sot del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-sot-del-bosc-negre | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies Alçada: 15m Volta de canó: 2,5m Diàmetre: 0,8m Volta de soca: 3,2m Capçada: 14-15m Alçada de la primera ramificació: 0,9m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m</p> | 08134-54 | Vall de Vallcàrquera | <p>El trobem en un punt ideal per parar a fer un descans en la dura pujada que fa el PR C-33 i per tant és força conegut pels excursionistes i passejants de la zona. Per tant, tot i que es tracta d'un exemplar de mida excepcional per ser un castanyer, té un important valor afegit. Aquesta petita fondalada presenta una avellanosa de gran interès en la que a part d'avellaners i castanyers també podem trobar alguns peus de boixgrèvol.</p> | 41.7232900,2.3036400 | 442080 | 4619288 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al costat esquerra del camí que puja des de Vallcàrquera a la creu de can Plans. És una fondalada que els mapes anomenen sot del bosc Negre. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54331 | Lledoner de ca n'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-noliveres | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Lledoner celtis australis. Ulmàcies Alçada: 9m Volta de canó: 5,2m Diàmetre: 1,66m Volta de soca: 7,4m Capçada: 13-15m Alçada de la primera ramificació: 2m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Aquest és l'arbre amb la volta de canó més gran del municipi. Tanmateix, no és un exemplar d'una gran presència perquè està completament cavorcat i té una alçada discreta. En ser buit, diverses generacions d'infants s'han ficat a l'interior esdevenint un arbre força popular. Tot i la seva ubicació en els jardins de ca n'Oliveres, és un punt de lliure accés. L'arbre s'alça al costat mateix del camí que passa davant del casal i la masoveria de ca n'Oliveres. Aquest arbre que és molt present per la majoria de veïns. En Josep Barrera, que ha treballat molts anys a la finca de can Oliveres, no ens ha sabut dir la raó de perquè està cavorcat i sempre l'ha vist així. Sabem que quan la família actualment propietària de la finca va anar a viure l'any 1914 l'arbre ja era gran. Uns anys enrera, un estiu molt sec, semblava que l'arbre es moria i el masover el va revifar tirant aigua dins el forat.</p> | 08134-55 | Montmany | <p>Sembla que a les masies del Figaró, els lledoners es plantaven per fer forques i mànecs d'eines. A la Garriga és un arbre molt estès pel clima, més adient als seus requeriments ambientals. En aquest municipi hem sabut de la visita de forcaires que es dedicaven a fabricar forques de forma itinerant pels pobles. Al Figaró no hem pogut detectar que s'hi apropessin, però és probable que ho fessin els veïnats de Gallicant i de ca n'Oliveres on l'arbre és més abundant.</p> | 41.7124300,2.2602800 | 438463 | 4618113 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54331-foto-08134-55-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entrant pel camí que arriba des del Figaró a mà esquerra sobre un talús i amb un llarg pedrís a sota. Lledoner celtis australis. Ulmàcies | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54332 | Lledoner de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-dosrius | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Lledoner celtis australis. Ulmàcies Alçada: 13m Volta de canó: 2,10m Diàmetre: 0,67m Volta de soca: 2,3m Capçada: 13-14m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m És un exemplar que tot i que no té les dimensions de l'anterior té un port força més atractiu ja que no està cavorcat. El lledoner és una espècie molt abundant als municipis propers de la plana del Vallès i del vessant sud del Montseny com la garriga, etc. Al Figaró, però, ja no troba les condicions més idònies segurament per els baixes temperatures hivernals. A part d'aquest exemplar i del de ca n'Oliveres pràcticament només trobem un exemplar de bona mida a Gallicant a la part baixa de la Riereta.</p> | 08134-56 | Vall de Vallcàrquera | <p>Tot i això en el passat les masies agrícoles de la zona havien de tenir un lledoner que els hi subministrava vares per fer els mànecs de les eines i que els permetia fer forques. Aquest fet fa que els lledoners vinculats amb un mas tinguin també un valor etnològic afegit. En aquest sentit també cal recordar la tradició catalana de plantar un lledoner cada vegada que naixia un primogènit.</p> | 41.7252800,2.2970100 | 441530 | 4619514 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. Al costat de la masia de can Dosrius, en el tancat de l'euga. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54333 | Pollancre de la font dels Gitanos I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-la-font-dels-gitanos-i | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pollancre populus nigra. Salicàcies. Alçada: 22m Volta de canó: 3,10m Diàmetre: 0'99m Volta de soca: 4'20m Capçada: 13m Alçada de la primera ramificació: 11m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m Tot i que per ser pollancres no es tracta d'exemplars excepcionals tenen l'interès de ser al costat d'una font molt popular. Malauradament, la proximitat de l'autovia els pren rellevància.</p> | 08134-57 | Nucli del Figaró | <p>Resulta també interessant el fet de tractar-se de pollancre autòcton enfront altres exemplars del municipi que són pollancres americans. Es tractaria possiblement, dels dos peus de pollancre més grans del municipi tot i que no ho sabem amb certesa ja que a la riera de Vallcàrquera hi ha alguns grans exemplars en llocs inaccessibles que impedeixen l'amidament.</p> | 41.7184300,2.2735800 | 439575 | 4618770 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54333-foto-08134-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54334 | Pollancre de la font dels Gitanos II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-la-font-dels-gitanos-ii | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pollancre populus nigra. Salicàcies. Alçada: 23m Volta de canó: 2'9m Diàmetre: 0'92m Volta de soca: 3'7m Capçada: 15m Alçada de la primera ramificació: 12m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Tot i que per ser pollancres no es tracta d'exemplars excepcionals tenen l'interès de ser al costat d'una font molt popular. Malauradament, la proximitat de l'autovia els pren rellevància.</p> | 08134-58 | Nucli Figaró | <p>Resulta també interessant el fet de tractar-se de pollancre autòcton enfront altres exemplars del municipi que són pollancres americans. Es tractaria possiblement, dels dos peus de pollancre més grans del municipi tot i que no ho sabem amb certesa ja que a la riera de Vallcàrquera hi ha alguns grans exemplars en llocs inaccessibles que impedeixen l'amidament.</p> | 41.7184300,2.2735800 | 439575 | 4618770 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54334-foto-08134-58-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54335 | Àlber de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-montmany | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Àlber. Populus alba. Salicàcies Alçada: 17m Volta de canó: 3,4m Diàmetre: 1,08m Volta de soca: 3,5m Capçada: - Alçada de la primera ramificació: 1,50m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m L'exemplar catalogat destaca per la gran capçada i per la volta de canó i tot i que no és molt alt per ser un àlber que ja es ramifica molt avall.</p> | 08134-59 | Montmany | <p>Aquest àlbar que podem catalogar de monumental, està acompanyat d'uns quans exemplars més d'aquesta espècies alineats amb la carretera formant un conjunt paisatgísticament molt atractiu que ha fet que aquest paratge es conegui amb el nom Albers de Montmany. Els exemplars d'àlber creixen a la zona més fèrtil i humida d'aquesta vall, per la presència d'argiles impermeables i la conjunció d'un parell de torrents. A part dels propis àlbers de la zona trobem un gran nombre de caducifolis com avellaners, gatells is sanguinyols, que a la tardor dona un espectacular cromatisme a aquest paratge. Cal fer referència a l'estat de degradació per sobre pastura dels boscos i prats del paratge. Aquests àlbers són molt popular entre els veïns ja que hi ha molta gent que arriba fins aquest punt passejant per la carretera de Montmany.</p> | 41.7130200,2.2461100 | 437285 | 4618189 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54335-foto-08134-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Montamy. Costat de la carretera, uns 50 m abans de l'Ullar. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54336 | Salze blanc del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salze-blanc-del-congost | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Salze blanc. Saliz alba. Salicàcies. Alçada: 15m Volta de canó: 1,70m Diàmetre: 0,54m Volta de soca: - Capçada: 14m Alçada de la primera ramificació: 1,80m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m En aquest cas el valor d'aquest peu rau en el fet que es tracta de l'exemplar més gran d'una espècie que a dia d'avui és escassa al municipi. Aquesta escassetat segurament és fruit del mal estat del bosc de ribera al Congost ja que creiem que en la primera línia d'aquest bosc, i moltes vegades a la mateixa llera del riu, abans devia ser relativament abundant.</p> | 08134-60 | Nucli del Figaró. Gallicant | <p>Tot i que els salzes blancs es poden fer arbres, i d'una bona mida, en moltes ocasions els trobem en forma arbustiva rebrotant després dels efectes devastadors d'una riuada. En aquest sentit el valor local d'aquest peu de mida relativament discreta però amb clara forma arbòria remarcable. A la base del tronc té una gran acumulació de sorra i branques que ha anat retenint en successius aiguats. Aquest fet ha impossibilitat la mesura correcta per la soca d'aquest exemplar.</p> | 41.7150200,2.2704500 | 439311 | 4618393 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | ongost, a l'alçada de Gallicant, just per sota la nau de l'empresa EUROFUSTA. Salze blanc. Saliz alba. Salicàcies. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54337 | Gatell del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gatell-del-socau | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Gatell salix atrocinerea. Salicàcies. Alçada: 12-13m Volta de canó: 1,90m Diàmetre: 0,61m Volta de soca: 2,60m Capçada: 16m Alçada de la primera ramificació: 1,8m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m Aquest és un arbre magnífic en molts aspectes, tant per la morfologia del port com les dimensions que ateny tractant-se d'un gatell. Encara que és un dels pocs exemplars inclosos en aquest catàleg no supera els 2 m de volta de canó segurament és un dels exemplars de dimensions més notables ja que els gatells no acostumen a passar de ser un arbre petit.</p> | 08134-61 | Vall de Vallcàrquera | <p>S'ha de dir que tota la capçalera de la Vall de Vallcàrquera i dels diversos torrents i afluents hi ha gatells vells de bones dimensions, alguns però amb un port molt desmanegat, ja que el tronc sembla que té tendència a esqueixar-se. En el cas del gatell del Socau ens trobem davant d'un exemplar en perfecte estat i que té el valor afegit de ser-hi en un punt on el camí accedeix al torrent.</p> | 41.7240200,2.2980600 | 441616 | 4619373 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Just després de creuar el torrent del Socau, abans d'enfilar el camí cap a les ruïnes de la casa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54338 | Freixe de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixe-de-can-bosc | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Freixe de fulla petita. Fraxinus angustifolia. Oleàcies. Alçada: 20m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 3,70m Capçada: 15-16m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Als voltants de can Bosc hi ha com a mínim 3 freixes més de mides més que notables. Potser no són tan alts però tenen prop de 2 m de volta de canó.</p> | 08134-62 | Riera de Vallcàrquera | <p>En Francesc Boix, veí de can Bosc, és conscient del valor testimonial dels feixes de la finca, segurament els més grans del municipi. A tota la vall del Congost, des d'Aiguafreda a la Garriga els freixes de fulla petita eren abundants tant al Congost com a les rieres de Picamena, Martinet i Vallcàrquera, però avui dia sembla que aquests són els exemplars més grans que resten.</p> | 41.7270000,2.2808900 | 440191 | 4619716 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54339 | Vern del gorg dels horts d'en Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vern-del-gorg-dels-horts-den-genis | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Vern. Alnus glutinosa. Betulàcies Alçada: 20m Volta de canó: 1,70m Diàmetre: 0,54m Volta de soca: 2,50m Capçada: 13m Alçada de la primera ramificació: 4m Nombre de branques a la primera ramificació: - No es tracta d'un arbre de gran mida perquè els verns poden arribar a ser molt més grans. Malgrat tot, aquest és un exemplar que creix en un racó especial com és aquest petit gorg, i és un dels pocs exemplars que es troba en bon estat de salut en aquest sector de la riera i un dels més grans. Aquest arbre està situat en la platgeta del gorguet que hi ha sota la passera d'accés als horts d'en Genís Mateu. Està acompanyat d'altres verns i diversos arbres de ribera. Tots aquests arbres de ribera formen un conjunt a banda i banda de la riera de forma desordenada, espontània i natural. L'arbre presenta un bon estat, amb un bon creixement i bon desenvolupament. No es pot dir el mateix de tots els exemplars que l'acompanyen ja que fins i tot trobem molts peus morts. Sembla que una de les causes podria ser l'assecament d'aquest tram de la riera durant alguns dels darrers estius, sobretot el 2003 que va disminuir les aportacions d'aigua necessàries per els arbres.</p> | 08134-63 | Riera de Vallcàrquera | <p>L'exemplar catalogat presenta una ferida a nivell de coll produïda per algun tipus de cablejat, que ha desaparegut a l'actualitat. La ferida és superficial i no creiem que sigui problemàtica. Alguns verns, inclòs aquest, han tret rebrots a la zona del tronc principal que pot ser indicativa d'algun mecanisme de reacció de l'arbre. La presència de verns als boscos de ribera de les comarques barcelonines és avui en dia escassa, i per tant no podem deixar de ressenyar l'interessant fragment de verneda que ressegueix gran part del tram baix de la riera de Vallcàrquera, des del gorg del Polvorí fins a l'aiguabarreig amb el Congost. Podríem considerar que el vern és un bon indicador del bon estat ecològic de la riera de Vallcàrquera.</p> | 41.7269900,2.2808300 | 440186 | 4619715 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54339-foto-08134-63-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al gorg que hi ha a la part baixa de la riera de Vallcàrquera, concretament sota la passera que permet accedir als horts d'en Genís Mateu. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54340 | Til·ler de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-sant-cristofol | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Til·ler, tell (tilia platyphyllos). Família Tiliàcies Alçada: 14m Volta de canó: 2,10m Diàmetre: 0,67m Volta de soca: 3,70m Capçada: 18m Alçada de la primera ramificació: 2,50m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m L'estat de l'arbre està molt condicionat pel intens trepig i potser també el tragi de bestiar, ara mermat. Aquest exemplar encara conserva un estat de salut que podem catalogar d'acceptable tot i que té alguna branca morta.</p> | 08134-64 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El conjunt d'arbres d'aquest pla està molt envellit i la majoria d'exemplars no es troben en massa bon estat. A part d'aquest til·ler n'hi ha un altra peu que està mort, algunes robínies i algunes nogueres americanes.</p> | 41.7160900,2.2999100 | 441763 | 4618492 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54340-foto-08134-64-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores, al pla de davant l'església de Sant Cristòfol de Monteugues. L'exemplar queda prop del petit turonet de Sant Cristòfol. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54341 | Ametller de can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-bertran | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ametller. Prunus dulcis. Rosàcies. Alçada: 9m Volta de canó: 2,05m Diàmetre: 0,65m Volta de soca: 2,40m Capçada: 11-12m Alçada de la primera ramificació: 1,70m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Sembla estar en força bon estat tot i que es tracta d'un exemplar vell i la prova és que produeix forces ametlles cada any. L'arbre en qüestió destacaria molt més si no tingués al seu costat un peu de cedre que també s'inclou en aquest catàleg.</p> | 08134-65 | Nucli del Figaró | <p>Aquest exemplar és, amb seguretat, un record dels horts que s'estenien per tota la riba del riu Congost.</p> | 41.7200300,2.2730000 | 439528 | 4618948 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardí Particular de Can Bertran, casa que ocupa la cantonada del carrer de la Garriga amb la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54342 | Servera de la font de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/servera-de-la-font-de-santa-maria | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Servera. Sorbus domestica. Rosàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 1,15m Diàmetre: 0,37m Volta de soca: 1,50m Capçada: 7-10m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Les serveres són arbres que assoleixen mides discretes i per tant aquest exemplar es pot considerar notable tot i les seves modestes dimensions. El tronc està carvocat a prop de la base i en el punt on es ramifica. Aquest fet i la presència d'algunes branques mortes ens fa pensar que es tracta d'un exemplar vell. Les serveres són abundants al municipi en qualsevol bosc humit tant de la banda dels cingles com del Montseny, però quasi sempre es tracta d'arbres petits.</p> | 08134-66 | Montmany | <p>Aquest exemplar és recordat des de sempre per Josep Vilardebò, veí de Figaró i antic habitant de la Rovira.</p> | 41.7117900,2.2427700 | 437006 | 4618054 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Montmany. En unes feixes que queden per sobre l'església de Sant Pau de Montmany, anant cap el torrent de la Rovira. A prop de la font de Santa Maria. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54343 | Robínia de la font d'en Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/robinia-de-la-font-den-llanes | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Robina, falsa acàcia. Robina pseudoacacia. Pailionàcies. Alçada: 20m Volta de canó: 2,95m Diàmetre: 0,94m Volta de soca: 4,05m Capçada: 9-13m Alçada de la primera ramificació: 3,5m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m En general, l'arbre presenta un estat força dolent. Presenta ferides i cavitats al tronc i al coll, amb processos de podridura força avançats. També se'n observen la a capçada. Es detecta despreniment de l'escorça en alguns punts i també algunes esquerdes. La presència de tumors i de diverses protuberàncies indiquen l'existència de problemes fisiològics. També trobem branques trencades, seques i mortes i alguns monyons a la capçada. Darrerament s'han esporgat algunes branques que es dirigien cap a la casa veïna.</p> | 08134-67 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta plaça és un dels racons més encisadors del casc urbà del Figaró, en part gràcies a la presència d'aquest arbre i de l'atractiu til·ler que l'acompanya. Tot i que les robínies no són uns arbres molt estimats a la zona pel seu caràcter invasor, aquest exemplar es valora de forma diferent i fins i tot rep el nom més apreciat d'acàcia. Tanmateix, però, la gent té més present en aquesta placeta el til·ler que la pròpia robínia segurament fruit de l'atractiu del primer i sobretot de l'accessibilitat de les branques. Aquest arbre ha patit diversos escapçats al llarg dels anys, alguns molt severs.</p> | 41.7191600,2.2768100 | 439844 | 4618848 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54344 | Plàtan de la font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-dels-enamorats | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Plàtan. Platanus hybrida. Platanàcies. Alçada: 22m Volta de canó: 3,05m Diàmetre: 0,97m Volta de soca: 4,60m Capçada: 20-24m Alçada de la primera ramificació: 5m Nombre de branques a la primera ramificació: 1m En aquesta fondalada hi ha un conjunt d'arbres de bona mida entre les que podem comptar una dotzena d'alzines destacables, un altra plàtan més prim però encara més alt i un roure considerable. Aquest plàtan deu portar força records entre la població del Figaró, ja que en el passat la font rajava, l'accés estava obert i l'indret gaudia d'una certa popularitat.</p> | 08134-68 | Montmany | <p>Curiosament només ens ha fet esment de l'arbre en Josep Barrera i sembla que entre el veïnat aquest s'ha perdut en la memòria a un ritme més ràpid que la font i el camí per accedir-hi.</p> | 41.7114300,2.2619000 | 438597 | 4618001 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al fondal on hi ha la font dels Enamorats, en la finca de ca n'Oliveres i prop del torrent de Maries. Es tracta del peu més proper a l'antiga font. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54345 | Plàtan de ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-ca-landreu | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Plàtan. Platanus hybrida. Platanàcies. Alçada: 14m Volta de canó: 3,00m Diàmetre: 0,96m Volta de soca: 4,30m Capçada: 14-15m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m És un arbre amb un port destacable, no gaire alt però amb un tronc força gruixut. És l'exemplar de plàtan més notable del nucli urbà però tot i així molt lluny d'alguns exemplars de pobles veïns com els plàtans de la Sínia, al municipi de la Garriga.</p> | 08134-69 | Nucli del Figaró | <p>Aquest era l'arbre més present per a la població consultada quan se'ls preguntava per exemplars notoris de jardins privats.</p> | 41.7252600,2.2740200 | 439618 | 4619528 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Al mig del jardí de ca l'Andreu, amb forta presència des de la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54346 | Ailant del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ailant-del-castell | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ailant, vernís de la Xina. Allanthus altissima. Nom local de l'àrea del Montseny: Malabre. Simaroubàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 2,75m Capçada: 12m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Podria ser el peu que va provocar que a dia d'avui aquesta espècie invasora s'hagi estès per tots talussos, camins i rieres del municipi. Aquest fet dóna major protagonisme a aquest exemplar de jardí, ja que sembla responsable de la presència d'una nova espècie arbòria en tota la zona del municipi propera al nucli urbà, fent que actualment comenci a ser un arbre bastant conegut encara que una mica rebutjat per la seva capacitat per ocupar qualsevol espai obert, incloent els horts.</p> | 08134-70 | Nucli del Figaró | 41.7187200,2.2720300 | 439446 | 4618803 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardins del Castell, a pocs metres de la porta principal de l'edifici. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54309 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-3 | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. BRUGUES, S. 1924.Mapa del Terme municipal de Montmany-Figaró. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Font situada a un 10 metres al nord-oest del Molí de Xicola, recull les aigües de la vessant de tramuntana i desaigua a la mateixa riera de Vallcàrquera. L'estructura de la font està formada per una roda de molí parcialment encastada al terra i una petita banqueta construïda a mode de receptor on només se'n pot veure l'aflorament d'aigua. La roda porta inscrita FONT DEL MOLÍ i la data de 1927.</p> | 08134-33 | Vall de Vallcàrquera | <p>La vall de Vallcàrquera i el seu accés es caracteriza per tractar-se d'una zona humida amb nombrosos afloraments hidràulics, aquest és el cas de la Font del Molí i les fonts veïnes de la Font del Gaig i la Font del Castanyer. És hàbil pensar que aquests punts on afloren d'aigües naturals han estat coneguts i utilitzats per abastir les diverses comunitats humanes al llarg del temps.</p> | 41.7262500,2.2861900 | 440631 | 4619629 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54309-foto-08134-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54309-foto-08134-33-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54347 | Riera de Vallcàrquera i Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallcarquera-i-riereta | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Situada a meitat montsenyenca del municipi, inclosa dins del Parc natural del Montseny, abasta bona part de la vall de Vallcàrquera, drenada per la riera que porta el mateix nom, als peus del turó de Tagamanent. Discorre per la vessant més meridional de la Vall de Vallcàrquera per travessar a la banda de tramuntana al Pont de la Font del Molí, i baixar d'una manera més o menys abrupta fins can Bosc per acabar desembocant al Congost en el tram conegut com la Riereta.</p> | 08134-71 | Vall de Vallcàrquera | <p>La vall de Vallcàrquera és un territori de caràcter mediterrani humit on la vegetació és bàsicament d'alzinar litoral i muntanyenc. Tot i això, l'accentuat relleu i la diversitat geològica del municipi, junt als diversos cursos d'aigua permanents han fet de Figaró un dels municipis amb una diversitat de comunitats vegetals més remarcables del Vallès.</p> | 41.7268600,2.2817900 | 440266 | 4619700 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54347-foto-08134-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54347-foto-08134-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54355 | Sots Feréstecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sots-ferestecs | <p>CASELLAS, R. 1980. Els sóts feréstecs. Ed. Pleniluni. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. http://www.elfigaro.net/com_noticies; http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras;</p> | <p>Entorn natural situat als peus dels Cingles de Bertí fins al riu Congost, limitant al nord amb el Castell dels Moros i el Sot del Bac i al sud amb el Santuari de Puiggraciós. El municipi de Figaró-Montmany era essencialment agrícola i ramader, els camps de pastures i explotacions forestals eren accessibles des d'una xarxa de camins rurals sovint condicionats per l'orografia pròpia del terreny, on els torrents i les valls formen la morfologia del territori. La majoria de torrents estan excavats en valls profundes i sots feréstecs. Els espais d'interès natural es concentren bàsicament, a l'entorn d'aquests torrents on creix abundant vegetació de ribera i a prop del qual es concentren les fonts. Aquest territori sovint està perdut o cobert de vegetació; i aquesta sovint impedeix l'accés directe al curs d'aigua amb un poblament dispers actualment ocupat per petites explotacions o segones residències.</p> | 08134-79 | Montmany | <p>El 1994 aquest espai va patir un incendi important que va afectar la zona; del qual encara no s'ha recuperat. El 28/04/2004 es va fer la Declaració per la preservació dels Sots Feréstecs. Els Ajuntaments del Figaró, La Garriga, L'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Tagamanent i Sant Quirze de Safaja van aprovar una declaració per a la preservació de l'espai natural situat entre el Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. En la qual es reconeix la importància connectora de l'espai, es demana la implicació del Parc Natural del Montseny en la seva gestió i es sol·liciten recursos per a redactar un pla supramunicipal de protecció de l'espai en què quedin regulats usos i activitats, així com la redacció i implementació d'un pla de gestió ambiental del mateix. (Continuació observacions) En quan als personatges, Casellas otorga a mossèn Llàtzer un passat intel·lectual i conflictiu que mossèn Lladó no té. Els conflictes de mossèn Llàtzer podrien ser la síntesi dels que tingueres mossèn Salvador Bové a qui s'acusa d'heretge per voler reviure un savi d'altres sigles (era biògraf de Ramon Sibiuda, filòsof català del segle XVI) i a qui Francesc Clascar va acusar de 'progressista retrassat'; i de mossèn Jacint Verdaguer, que representava l'artista ingenu i rebel que es veia perseguit per la jerarquia eclesiàstica, conflictes que Casellas va viure de prop, era seminarista. Aquests conflictes els ajunta amb els que va viure amb mossèn Lladó a Montmany. L'Aleix de les Tòfones és un personatge misteriós, de llegenda, intemporal, que s'identifica amb la terra, la quinta essència del lloc. En canvi, la Roda-Soques condensa les forces desbocades de la natura. Als habitants del lloc els considera apagats i distants, molt condicionats per l'entorn, 'cadascú buscant el cau, pera tornarshi a enterrar en vida'. Un dels trets més realistes de la novel·la és la precisió amb què descriu la majoria dels llocs. El millor exemple és el camí d'accés a Montmany (ara ctra. BV-1489), al descriure la tristor de mossèn Llàtzer quan 'va veure que, tant com anava caminant cap a la rectoría, semblava que'l cèrcol de montanyas que'l voltava s'anés clouhent, clouhent, derrera seu, com si per tots costats l'aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot! Devant per devant se li alçavan las foscas ubagas de la Rovira, coronadas pels cims altíssims de Puiggraciós. A má dreta se li arrengleravan, com un pany de murallas que toqués al cel, las rocas fantasmas del cingle de Bertí. A má esquerra se li extenían las feixas conreuadas de l'Uyá, tot esgrahonant las vessants, com si volguessin arribar als núvols. Y a derrera, cap a derrera, ajuntantse de mica en mica ab las feixas de conreu, se li apareixía'l toçalot de Romaní, ab el Castell dels Moros dalt de tot, trayent el cap com un espectre. Rocas, turons, feixas, espadats, toçals, cingleras, se donavan la má tot a l'entorn, formant una roda de montanyas negras qu'esglayava de mirar'. Potser és un xic exagerat, aquesta descripció encara és ben vàlida avui en dia. En el llibre s'identifiquen moltes de les cases que formen el Sot de Montmany, a les rodalies de la parròquia (ca n'Oliveres, Romaní, el Castell dels Moros, l'Ullar o la Rovira, per exemple). D'altres llocs es troben al Sot del Bac (el Bosc Negre o can Prat), al Sot de Bellobir, ja camí de Riells (can Carbassot, can Coll o can Pau Boget), a la zona del Puig-Graciós (les cases del Serrat o el propi Santuari). D'altres llocs identificats són Sant Pere de Bertí, Sant Bartomeu de Mont-ras, a mig camí de Bigues, o can Sunyer, gairebé a la Garriga. A d'altres llocs els canvia el nom (el coll de can Tripeta li diu Ripeta, can Puça és can Pugna o Puig-llonell, que un cop l'anomena Lledonell i un altre Pullunell). També hi ha llocs, que no s'han identificat, podrien ser fruit de la imaginació de l'autor. L'obra ha acabat trascendint al lloc, i aquest ha acabat prenent el nom del títol de la novel·la, arribant a sortir en alguns mapes com a Sots Feréstecs.</p> | 41.7139400,2.2448900 | 437184 | 4618292 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | En aquest espai natural s'insipirà la novel·la de Raimon Caselles (1855-1910) que porta per títol Els Sóts Feréstecs. L'aparició de la novel·la Els Sots Feréstecs l'any 1901 marca l'inici d'una de les millors èpoques de la literatura catalana. Escrita per Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910), va ser publicada en 20 entregues, a mesura que les anava escrivint, a La Veu de Catalunya, on exercia de crític d'art,no gaire més tard ja es publicà com a llibre. Casellas la va qualificar com a 'novel·la poemàtica', ja que fa servir la llengua a l'estil de la poesia en concedir a les paraules un valor autònom com a 'estructura material'. En cap moment descriu la realitat rural catalana, sinó que la fa servir com a punt de partida. El tret modernista més clar de l'obra és la subjectivitat de l'autor vers la realitat que l'envolta, situació que es troba en mossèn Llàtzer, el protagonista de l'obra. Raimon Casellas havia nascut al 1855 i era molt delicat de salut, el que va fer que, possiblement, fos criat a Montmany, a la casa de l'Ullar. Se sap que al 1870 s'hi va refugiar fugint de la pesta que assolava Barcelona. Va mantenir estretes relacions amb mossèn Lladó, pel que va viure de ple el seu conflicte amb els feligresos. Per tant, coneixia perfectament el lloc on s'ubica la història. Montmany va patir al s.XIX un procés de decadència i despoblament, ja que es tracta d'un nucli de muntanya allunyat de la principal via de comunicació de la zona. Eren habituals els conflictes entre món eclesiàstic i pagesia; per exemple mossèn Llàtzer pateix un conflicte amb els feligresos i, mossèn Parellada, rector de Sant Pau de Montmany entre el 1791 i el 1814, ja tingué problemes per cobrar els delmes dels feligresos, podria ser l'inici del conflicte, que continua amb mossèn Darrer, rector des del 1825, que dugué als súbdits als tribunals eclesiàstics per aquest mateix motiu, que junt amb que feia servir la parròquia de paller, va agreujar el conflicte. Va acabar en dos assalts a la rectoria contra el capellà, que va salvar la vida saltant del segon pis, i abandonant la parròquia. Mossèn Lladó és nomenat rector de Sant Pau al 1853 i es troba la parròquia enrunada i en no poder recórrer a l'ajut dels feligresos va haver de fer, pel seu compte, les reformes, situació que es descriu a la novel·la. Al 1869 va obtenir el permís per absentar-se, deixant la parròquia en una situació caòtica que el va perseguir, amb contínues justificacions, fins la seva mort al 1887. Víctor Faura, oficial de Marina i que junt amb el seu germà Valentí s'havia criat a la rectoria amb mossèn Lladó, va afirmar, en una carta a Casellas, que mossèn Llàtzer encaixa perfectament amb mossèn Lladó i reconeix l'Aleix de les Tòfones, que va ser el primer mosso de mossèn Lladó (això no succeeix a la novel·la) i que va anar a can Romaní quan en Josep i la Mariagna, a qui també els reconeix, la deixaren per ser els criats de Lladó. Al Santuari de Puig-Graciós, des d'inicis del s.XIX, va haver-hi 'una petita indústria d'hostatgeria i begudes de l'ermità'. En aquelles èpoques, era el centre d'esbarjo de la pagesia dels voltants, pel que no resulta gens estrany deduir que aquest fet va ser font de conflictes amb la parròquia. Aquest punt, de ben segur, que va ser molt útil a Casellas per introduir la dualitat del Bé i del Mal. Així, doncs, en la novel·la, la parròquia representa l'ideal superior i d'esperit, el sentit de la comunitat i de la història, però es troba enrunada i ensotada al costat del cementiri, 'com si per tots costats l'aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot'. A la casa de l'ermità, on s'acull la 'bagaça', representa tot allò més instintiu i primitiu -'¡no'n volguèu més de gernació a l'hostalet a jugar al truch o a la brisca, entre got y got de vi!'-, i es troba en un lloc alt, obert a l'exterior. Això li serveix a Casellas per presentar la paradoxa de l'ideal superior, que es troba en decadència, respecte l'ideal inferior. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54356 | Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-bac | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Petita vall que baixa dels cingles de Bertí cap al riu Congost. El nom ens recorda que es tracta d'un indret obac, on entra poca llum durant l'hivern. L'accés passa per un gran pi pinyer que creix a tocar d'una clariana al costat esquerra del camí i que coincideix amb el traçat del PR-33. El camí travessa un alzinar muntanyenc esquitxat de roures martinencs, on el marfull és un arbust abundant. És un paratge d'un gran valor ecològic. El sot s'escanya i condueix a l'altra vessant. Abans de trobar-nos l'esglaonat de roques es convenient desviar-se per un corriol que baixa a mà dreta fins el salt del Prat, un espectacular salt d'aigua. En el municipi hi ha alguns fragments de boscos notables per tractar-se d'ecosistemes madurs, com alguna de les avellanoses i gatelledes de la capçalera dels torrents de Vallcàrquera o la sureda de Sant Cristòfol. Per sobre d'aquests cal destacar la verneda de la part baixa de Vallcàrquera que és un dels fragments més notables d'una comunitat amenaçada a la conca del Congost. No podem deixar de senyalar també tres zones de bosc que destaquen per l'elevada diversitat: l'alzinar amb roures de l'obaga del sot del Bac, el bosc mixt de caducifolis de Montmany i l'alzinar litoral de l'obaga de la vall dels Tremolencs.</p> | 08134-80 | Montmany | <p>El pas del Sot del Bac seria un camí natural utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació del sector del Congost amb Puiggraciós i els Cingles de Bertí, emplaçament on es documenta un altre assentament d'època ibèrica. La ocupació humana d'aquest territori ha quedat palesa amb les masies abandonades de la Miquelona, ca l'Andreu o el Prat de Baix.</p> | 41.7264800,2.2521400 | 437799 | 4619679 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54373 | Font de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferreres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn immediat construït. A peu de la pendent s'ha construït amb pedres més o menys desbastades i lligades amb abundant morter de calç, una estructura rectangular on a banda i banda es disposen uns bancs correguts, que presenten la mateixa fàbrica. La font està emmarcada per un arc de mig punt amb pedres disposades en plec de llibre i, al darrera, un mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars en forma de feixa. Al rejuntat hi ha ciment contemporani, però el morter original és de calç. A la part baixa hi ha la deu principal, plena de molsa, i un broc vessador. La font funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant. A sobre, damunt, l'arc, hi ha una placa en metall que posa FONT DE FERRERES.</p> | 08134-97 | Vall de Vallcàrquera | <p>La font de Ferreres presenta un arranjament fet en època contemporània realitzat pel Grup Excursionista de la Garriga. Des dels anys 70 i 80 del segle XX és habitual l'arrenjament i adequació de les fonts de nombrosos municipis amb l'objectiu de fer-les visitables. La seva factura és molt similar a les fonts de la zona, per exemple la Font de la Teula, ja en terme municipal de La Garriga. Però de ben segur aquest aflorament ja era freqüentat des d'antic. El topònim de la font, ja apareix a la documentació medieval fent referència a la presència d'un jaciment de metall, considerat genèricament com a ferro. I aquesta també s'ha de relacionar amb el mas Ferreres de Monteugues, documentat per primera vegada al 1285, situat a prop del torrent de Farreres que serveix de límit entre aquella parròquia i la de Samalús l'any 1323. Més endavant aquest mas es documenta com a Ferreres de Dalt i Ferreres de Baix i esdevé rònec al mas Valls al 1540.</p> | 41.7151000,2.3044600 | 442141 | 4618379 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54373-foto-08134-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54373-foto-08134-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta font està situada al peu del camí que surt del primer trancant a la dreta baixant de sant Cristòfol de Monteugues i que mena a Coll de Carpis i Rupit. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54393 | Font del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pastor-0 | <p>Informador oral: Felip Boix.</p> | Parcialment perduda per l'ampliació del camí. | <p>Aquesta font, avui gairebé perduda i sense senyalitzar, es troba a la vessant esquerra el terme als peus del cim de Roca Centella, de 1000 m d'altitud, a l'extrem sud de les carenes d'en Bosc. Aquesta meitat montsenyenca del municipi, inclosa dins del Parc natural del Montseny, abasta bona part de la vall de Vallcàrquera, drenada per la riera de Vallcàrquera, als peus del turó de Tagamanent. Des de la carena s'intueix la seva ubicació tot i que no s'hi ha pogut accedir. Aquesta és una font natural, sense estructures associades.</p> | 08134-117 | Montmany | <p>Segons informadors orals amb l'arranjament de bona part dels camins que porten a Roca Centella és possible que la font, un brollador natural i punt de captació d'aigua, s'hagi assecat. Aquest lloc, tot i ser poc freqüentat, és bastant conegut al municipi i el seu topònim es relaciona amb la seva ubicació geogràfica. Un espai muntanyenc i abrupte que era freqüentat bàsicament pels pastors, alguns bosquerols i excursionistes.</p> | 41.7242300,2.3205000 | 443483 | 4619382 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54431 | Font del Castanyer o Castanyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castanyer-o-castanyers | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Petita font situada en una lleugera pendent al marge dret de la riera de Vallcàrquera, davant can Xicola. La seva fàbrica és força senzilla, es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua de planta quadrangular, semioberta a una plataforma en obra i amb una canya que funciona com a broc vessador. Aquesta plataforma es feta amb pedra local, ben tallada i disposada plana i lligada amb abundant ciment formant un paviment o nivell de circulació. Sobre aquest paviment també hi ha un parell de bancs el basament dels quals és de pedra i amb seients de fusta. Al centre s'hi troba un petit foc de camp improvisat, però de ben segur utilitzat per algun visitant. Es troba rodejada de grans castanyers i flora pròpia de zona de ribera i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar i un corriol que porta a la riera.</p> | 08134-155 | Vall de Vallcàrquera | <p>Espai recentment adequat com a lloc d'esplai i esbarjo, tot i que ja era molt concorregut per excursionistes i caminats on als anys 70 i 80 del segle XX era habitual fer-hi càmping. S'accedeix per un corriol que surt de davant el molí de Vallcàrquera o can Xicola, i tot i que es troba força amagada, ha estat arranjada i inclosa dins una ruta de natura per als visitants i excursionistes de la zona. El coneixement i ús d'aquest espai era ben conegut pels habitants de Can Xicola i l'entorn immediat de Sant Pere de Vallcàrquera i, per tant, la presència d'aquesta font es pot remuntar a l'època moderna. Tot i això, l'actual adequació s'emmarca ja a la segona meitat del segle XX, i inicis XXI.</p> | 41.7249500,2.2890400 | 440867 | 4619483 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/