Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54403 | Can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sous | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. El cos principal presenta una coberta a dues vessants (nord-sud) amb el carener perpendicular a la façana principal, aquesta oberta a l'est. A la façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, amb un porxo a la primera planta. Portes i finestres amb brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. Els murs exteriors són de pedra, tot i que la fàbrica no resta gairebé visible al estar tota la superfície arrebossada, excepció dels careners. La pedra es disposa en filades més o menys regulars lligades amb abundant morter de calç. Exempt de l'edifici principal, al nordest, hi ha unes corts de pedra (només planta baixa), reformades parcialment amb totxo; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. Aquest antic mas ha perdut les seves funcions originals i bona part de les estructures han estat adaptades per albergar un restaurant. La reforma més important ha estat l'afegiment de tot un cos de planta rectangular disposat perpendicular al mas i que presenta una estructura de planta i pis, amb una fàbrica pròpia dels anys 70-80 del segle XX, amb un doble accés, i tota una vidriera.</p> | 08134-127 | Montmany | <p>En els fogatges del segles XV i XVI no apareix el topònim Sous, tot i que el mas bé podria existir amb un altre nom. Donada l'absència de documentació d'aquest edifici al llarg de l'època moderna, i a tall d'hipòtesi podem dir que la construcció d'aquest mas s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII o si més d'aquest moment daten algunes reformes en l'estructura. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a l'Arxiu de Sant Pau de Montmany es parla de l'augment demogràfic d'aquestes terres, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent.</p> | 41.6878600,2.2522000 | 437767 | 4615391 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54505 | Font de can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sous | XX | <p>Petita font pública parcialment urbanitzada i situada al peu del camí de l'Ametlla del Vallès a Puiggraciós, davant el restaurant de Can Sous. Entre una petita pineda es documenta una estructura formada per blocs de pedra local on al centre del conjunt hi ha una font. Aquesta construcció està formada per un bloc rectangular de pedra local ben treballada amb un basament rebaixant que funciona com a pica per l'evacuació de l'aigua. Just al costat hi ha una roda de molí parcialment encastada al terreny, ben treballada i amb marques d'ús. Mentre que a l'altra costat es conserva un element de pedra, una possible premsa en forma troncocònica que presenta un rebaix de secció oval en pedra ben treballada i amb una perforació central a mode de vessador. Tant la roda de molí com la premsa es probable que procedeixin de Can Sous.</p> | 08134-229 | Montmany. Puiggraciós. | <p>Tot i que el mas Can Sous no apareix a la documentació moderna de Figaró-Montmany amb aquest nom, aquest presenta una estructura constructiva pròpia de l'època moderna amb una cronologia adscrita als segles XVII-XVIII. Segurament la font i el seu arranjament van lligats a la història del mas i tot i que aquests són d'època contemporània part dels elements que conformen l'entorn de la font són més antics (pel què fa a la roda de molí i la premsa) i aquest espai bé podria haver estat emprat des d'època moderna, amb una clara pervivència associada al funcionament de can Sous.</p> | 41.6878600,2.2522000 | 437767 | 4615391 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54505-foto-08134-229-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54283 | Pla del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-cementiri | <p>Fitxa IPAC: Albert Bacaria. Data: XII-1983.</p> | IaC-IIIdC. | Poc conservat | <p>Jaciment situat al Pla del cementiri al Serrat de l'Ocata, i a la zona de les Planes. Es troba a l'aire lliure i es tracta d'un lloc d'enterrament en inhumació col·lectiva, atribuïda a una necròpolis d'època romana. Es troba prop d'uns camps d'avellaners en un dels vessants coneguts amb el nom de les Planes a la Serra que baixa cap els Tremolencs i al sud del camí de carro que va cap els Tremolencs. És una zona saulonenca amb una suau pendent amb feixes i vorejada d'alzina i pineda. Zona on han aparegut diversos fragments de tègula que associades al topònim de Pla del Cementiri van fer pensar a L. Villaronga en una zona d'enterrament.</p> | 08134-7 | Puiggraciós | <p>La ocupació humana d'aquest territori queda evidenciada en època ibèrica i presenta continuitat en el període posterior. Una mica millor és la informació disponible sobre el període romà, gràcies a les troballes d'alguns fragments ceràmics i, sobretot, el pas de la via romana del Congost. Aquesta ocupació quedaria també evidenciada amb el jaciment del Pla del Cementiri, que sembla correspondre a una necròpolis d'època romana. Segurament la xarxa de comunicacions actuà com a l'eix principal de la presència romana a partir del segle II aC, tal com correspon a una zona muntanyenca i feréstega en què l'abast de la colonització pròpiament dita devia contrastar amb la romanitzada plana vallesana.</p> | 41.6975700,2.2546300 | 437979 | 4616467 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54283-foto-08134-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54283-foto-08134-7-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Actualment tan sols es conserven alguns fragments molt petits de tègula segons la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya feta per Albert Bacaria al 1983. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54284 | Forn de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-les-planes | <p>Fitxa IPAC: Jordi Pardo. Data: XII-1984.</p> | IaC-IIIdC. | Molt superficial | <p>Estructura situada a l'aire lliure, lloc interpretat com a centre de producció i explotació ceramista. Forn de planta quadrangular amb parets de terra cuita i s'observen les pedres de sorrenca triàsica que formarien l'arcada de volta inferior i caiguda. La planta té unes mides de 1'90 m per 1'90 m, i es troba parcialment coberta per la vegetació.</p> | 08134-8 | Puiggraciós | <p>Les pluges del més de novembre de 1984 van descalçar les restes d'un forn d'obra caigut, el qual es localitza al constat nord del camí que va de la Garriga a Puiggraciós, en un indret conegut com les Planes, sota el Serrat de l'Ocata. Al forn no hi apareix cap fragment de terrissa en superfície, pel qual és molt difícil atribuïr-li una cronologia donat que no està excavat, tan es podria tractar d'un forn romà, com d'un molt més posterior. Per les rodalies hi ha notícies d'haver-s'hi localitzat fragments de tègula (veure jaciment de Les Planes). No hi ha cap altre estructura o element a les rodalies. L'apreciació és únicament superficial. No hi ha material recollit.</p> | 41.6984500,2.2575100 | 438219 | 4616563 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Planes granítiques amb dipòsits de sauló situades a l'Oest del Turó dels Tremolencs, camps de conreu envoltats de bosc mixt. Situat al costat nord del camí que va de la Garriga a Puiggraciós. L'apreciació és únicament superficial. No hi ha material recollit. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54351 | Mina de can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-badia-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Obertura semi-excavada al terreny natural. Es tracta d'una boca oberta amb volta de canó i parcialment construïda en pedra lligada amb morter de calç. Aquesta està situada abans d'arribar a Can Badia, sota el torrent que passa davant de la casa, i just al peu del camí. En aquest punt també es documenta una bassa o dipòsit per estancar aigua. Presenta una coberta de punt rodó, i just a la boca es pot observar la roca retallada en forma de galeria baixa. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons i per tant se'n desconeix la profunditat.</p> | 08134-75 | Montmany | <p>L'aprofitament dels recursos hidràulics, ja sigui en forma de pou o de mina per a l'obtenció i aprofitament de l'aigua, es documenten a Figaró-Montmany des d'època medieval. Tot i que els primers documents fan referència a uns usos més específics centrats en els molins, sèquies i recs; es factible pensar que l'abastiment de caire més subsistencial es faria a base de pous i mines. La particularitat del terreny del municipi també facilita aquesta pràctica, ja que la presència d'abundants torrents i rieres fa que el punt d'abastiment es focalitzi en aquestes formacions naturals. La proximitat al mas Badia i Traver va pensar en una relació directe entre aquestes estructures. Tot i que la documentació d'aquests masos es força parca, aquesta s'ha de relacionar amb el veïnat de Faramelles, que va sorgir al voltant del mas Boget i que responia a les condicions demogràfiques i l'auge migratori del segle XVII. Per tant no seria estrany que l'aprofitament de l'aigua, ja fos en forma de mina o no, fos present des d'època moderna, si no amb anterioritat. Per les evidències arquitectòniques conservades i el seu estat de conservació aquesta mina va ser i és utilitzada en època contemporània, tot i que ara de forma més esporàdica.</p> | 41.7008000,2.2490100 | 437514 | 4616830 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54351-foto-08134-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54351-foto-08134-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54460 | Can Traver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-traver-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa i dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. Conserva les restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts.</p> | 08134-184 | Puiggraciós | <p>Mas lligat al mas Badia, tot i que el seu topònim ja apareix documentat des del segle XV, en els diversos fogatges que fan esment a les parròquies del Vallès Oriental. Aquesta explotació agrícola-ramadera situada als peus del Santuari de Puiggraciós tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany. Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests mas, juntament amb el de Can Traver apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta el topònim Badia sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba deshabitada tot i que l'entorn més immediat és emprat com a masoveria.</p> | 41.7017100,2.2504900 | 437638 | 4616930 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54460-foto-08134-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54460-foto-08134-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54402 | Can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badia-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Gran mas format per un edifici principal de planta rectangular i una sèrie d'edificis annexes tancats al voltant d'un petit barri. El cos principal el forma una estructura de planta quadrangular, originàriament coberta a doble vessant i estructurada en planta baixa, un primer pis i una pallissa. La tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra local de petites i mitjanes dimensions poc treballada i lligada amb morter i arrebossat, a excepció de les cantoneres que es troben reforçades per grans carreus de pedra ben tallada colocats a 'soga i través'. La façana principal d'aquest cos dóna a l'interior del barri i s'organitza al voltant d'una porta adovellada, amb pedres de ben tallades de procedència local, i un conjunt d'obertures disposades de forma irregular per la façana. La part inferior del conjut es va haver de reforçar amb grans contraforts, actualment encara visibles.</p> | 08134-126 | Montmany. Puiggraciós | <p>Aquesta explotació agrícola-ramadera situada als peus del Santuari de Puiggraciós tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany. Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests mas, juntament amb el de Can Traver apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta el topònim Badia sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba deshabitada tot i que l'entorn més immediat és emprat com a masoveria.</p> | 41.7017500,2.2500300 | 437600 | 4616934 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54400 | Can Boget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boget | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Edifici conegut com cal Buchet o Can Boget, de grans dimensions que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sud-est. El cos principal està situat a l'esquerra del conjunt; conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt amb una estructura de planta baixa, un primer pis i una segona planta sota teulada. Cobertes a doble vessant i orientades nord-est i sud-oest, totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la primera planta, es van anar construint diferents cossos. Enmig del rejuntat de les pedres, realitzat ja en el segle XX, encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original només tenia planta baixa i un primer pis. A la façana posterior de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement anterior al segle XV, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra i, posteriorment, cap a la dreta. Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes (la primera planta, tancada amb vidrieres i, la segona, oberta), sobre una volta de mig punt (amb pedres disposades en plec de llibre) que permet accedir a l'era de davant la casa. És probable que els primer edifici construït davant la façana original, exempt, fos una masoveria del mas; ja que la documentació esmenta tota aquesta zona com el raval o veïnat de Faramenlles. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes esborrades, però que fan referència a diverses reformes del segle XVIII i XIX. Es possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant una reforma; després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin portat d'altres parts de l'edifici; malgrat tot, el conjunt és força harmònic i encara es poden seguir les traces de l'edifici original. A la part del darrera de la casa hi ha diverses construccions isolades a mode de bancals, pou i mines. A l'era hi ha diversos elements d'interès etnogràfic (abeurador, alguna pedra dels brancals i les dovelles, així com alguna eina del camp. La casa també compta amb una sèrie d'annexes ramaders, actualment remodelats en totxana i utilitzats com a magatzem o per guardar-hi el bestiar, bàsicament cavalls.</p> | 08134-124 | Montmany. Puiggraciós | <p>El nucli del Figaró es va desenvolupar mentre els altres veïnats que ja existien a finals de l'època medieval també s'anaven poblant, tot i que a un ritme menor. El veïnat de Faramelles, al voltant de Can Boget, ja estava constituït cap a l'any 1520 i fou un lloc preferent d'assentament d'immigrants francesos. El 1628, l'aglomeració ja rebia el nom inequívoc de 'veïnat de Faramellas' i, el 1680, l'esment com a 'raval de Fermellas' delatava la continuació del creixement.Serà però, entorn del patrimoni dels Boget de Montmany, a prop del mas Cases Jussanes que es desenvoluparà aquest altre nucli de població, essent determinant en aquest sentit la vinguda dels francesos a partir de 1500. Quan el 1520 va ser assassinat el francès Joan Forners que vivia en una dependència annexa a Can Boget, ja hi havia, a la riba del torrent que baixa de Montmany, diverses cases. Així al 1525 un honor pertanyent a Antoni Boget i el seu fill Joan és establert a Gabriel Vinyoles al 1525 a l'indret conegut com a Faramelles, ja en la suposada acta de consagració del 1187 l'honor limitava amb un camí i amb les parets de les cases d'Antoni Coders i Marí Vidal. Ambdós cognoms no apareixen entre els habitants medievals de Montmany, el que no és estrany, ja que ambdós poden ser francesos nou vinguts. Antoni Coders era originari de 'Sancti Boneti Lavalossa diocesis Tule regni Galli nunc vero habitatori dicte parrochie Sancti Pauli de Montemagno' i que era teixidor de panys de lli. Martí Vidal es documenta al 1528 quan, amb la seva esposa Gabriela ven a carta de gràcia a Gaspar Riu de Monteugues uns terrenys al lloc de Sallent. La terra es tinguda, amb la vivenda dels Vidal sota domini d'Antoni Boget. Al 1545 Joan Boget estableix a Antoni Coders una peça al camí que mena al mas Boget i aquest té terres que limiten amb el mas Oliveres. La família Boget apareix sovint a la documentació com a compradors del mas a Santa Maria de l'Estany al 1379, per part de Joan Boget. I un altre Joan Boget tingué un plet amb Serafí Carrós de Centelles davant el batlle Rafael Figaró l'any 1551 que permet documentar que els establiments dels Boget són decisius pel desenvolupament d'aquest nucli. El mas i els seus habitants també apareixen a la documentació d'època contemporània on el mas continua essent una de les explotacions més importants de la zona.</p> | 41.7023300,2.2558500 | 438085 | 4616995 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Zona coneguda com a Barri de Faramelles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54348 | Poblat ibèric de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-puiggracios | <p>ESTRADA, J. 1950. Síntesis Arqueológica de Granollers y sus alrederores. Granollers. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. VILLARONGA, L. 1952. Notes de la prehistòria de Montmany. Full extraordinari de festa major. Acció Catòlica de la Garriga.</p> | Parcialment en mal estat | <p>Les estructures conservades, corresponent a murs de pedra seca amb carreus ben desbastats de pedra local, es troben al punt més elevat del mateix turó, formant una estructura rectangular de 17 m per 10 m i per un gran recinte d'uns 42 metres d'amplada màxima, protegit per la banda nord per una muralla d'uns 240 metres de llargada; l'espadat de la cara de migjorn estalvià la construcció de la muralla en aquest costat. Fora d'aquest recinte, cap a ponent i en direcció al mas Pollancre, s'alçaven les cabanes del poblat disperses en un pla inclinat d'una extensió de 250 metres per 110 metres. Les muralles i les parets visibles encara a la part baixa, són també de pedra sense lligar.</p> | 08134-72 | Puiggraciós | <p>Les evidències sobre la ocupació humana del puig es documenten des d'època prehistòria. Es poden esmentar les destrals de pedra trobades pels contorns, i entre elles una destraleta de basalt trobada al mateix puig, i una pedra de sílex, un fragment de ganivet trobat prop de Can Tomeu, al Serrat, atribuït a l'edat del bronze i associat a una comunitat agricola i ramadera. Al turó de l'Arbocer prop de Puiggraciós i també a les baumes del Traver als cingles de Bertí es documenta material del bronze final i primera edat del ferro. Les primeres restes constructives les trobem al poblat de Puiggraciós de la segona edat del ferro i món ibèric. El poblat va ser descobert l'any 1940 però el seu principal investigador ha estat Leandre Villaronga. El material ceràmic recuperat correspon a ceràmica ibèrica comunia i ceràmica campaniana, la qual cosa ha fet suposar a Leandre Villaronga que l'època d'esplendor del poblat seria pels volts del segle III-I aC. Altres troballes realitzades van ser una pedra d'un molí de mà, un pes de teler, dues fusaioles i claus de ferro. En aquest poblat s'ha trobat també un pes de bronze equivalent a dues unces romanes i dues monedes iberoromanes de la seca de Kesse (Tarragona). Les restes d'influència romana i alguns fragments de material romà trobats en aquest indret i al Serrat fan pensar que el poblat va subsistir fins ben entrada la romanitació. La seva desaparició podria situar-se al segles I- III dC.</p> | 41.7032600,2.2417400 | 436912 | 4617108 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54348-foto-08134-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54348-foto-08134-72-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Orogràficament, el Cim de Puiggraciós és la part més elevada del municipi amb 795 m. Al vèrtex nord, al turó de Puiggraciós, el municipi llinda amb Bigues i Riells i Figaró, termes que s'uneixen a la vertical de Coll de Can Tripeta. Pel flanc esquerra del municipi, a més a més de Bigues i Riells, hi trobem Sta. Eulàlia de Ronçana. A la part dreta, dessota Figaró, es fa límit amb la Garriga, el Pla de Llerona, terme de les Franqueses del Vallès, i per la part més meridional amb Canovelles. | 79|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 54478 | Can Miquel o mas Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel-o-mas-miquel | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Parts originals no conservades | <p>Edifici de planta baixa, primera planta, una planta sota teulada. Coberta a doble vessant est-oest. La casa és de planta quadrada, amb un cos afegit a migdia, a l'oest de la porta principal. Els murs són de pedra irregular, en alguns casos desbastada, lligat amb fang; posteriorment es va arrebossar (pràcticament ja no en queda res); les cantonades estan diferenciades amb pedres regulars de mida més grossa. La planta sota coberta ha estat totalment modificada: es va aixecar l'alçada de la teulada i, la represa, es va fer amb totxana, amb una gran obertura a migdia construïda sense mantenir les formes de l'arquitectura tradicional; a la primera planta del cos afegit a la façana n'hi ha una altra de similar, també de totxana. Façana principal. Porta adovellada a la planta baixa , amb arc de mig punt i una finestra amb els elements de pedra. A la primera planta hi ha 2 finestres amb els elements de pedra i ampit motllurat. A la llinda de la finestra del costat est de la façana hi ha un dibuix incís del qual se'n desconeix el significat. La finestra que hi hauria d'haver al costat oest de la façana es va desmuntar en el moment de construir el cos afegit; l'ampit es va aprofitar i es va col·locar en una finestra de la façana est d'aquest cos (els brancals d'aquesta nova finestra, no estan diferenciats de la resta del parament i, la llinda, és de fusta; és possible que, en un primer moment, la finestra original es reconvertís en una porta i, per tant, s'haurien conservat els brancals i la llinda). Façana sud. Oberturta a la primera planta amb brancals de maó massís i llinda de fusta; aquesta obertura va quedar anul·lada quan es va fer recréixer el nivell del carrer en el moment de la seva urbanització. Façana oest. Molt modificada. Obertures noves. Cossos afegits a la planta baixa, construïts amb pedra i totxana. Façana nord. Es desconeix. Està adossada a l'edifici contigu. Cos afegit a la façana sud. Planta quadrada. Estructura de pedra similar a la de l'edifici principal. Planta baixa + 1 planta (represa amb totxana). Porta a la façana est amb els brancals sense diferenciar i llinda</p> | 08134-202 | Puiggraciós | <p>Aquesta explotació agrícola- ramadera es troba situada als peus del Santuari de Puiggraciós i tot i que tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany destaca per tractar-se d'un dels masos més influents de la zona. Les referències escrites sobre aquest mas fan referència a la presència del topònim Miquel en els diversos documents de l'època. El primer cop que apareix esmentat és en el fogatge de 1497 i amb una llarga pervivència en els segles següents, tot i que segurament aquest fou construït en un moment indeterminat de la baixa edat mitjana. Aquests mas, juntament amb el de Can Badia i Can Traver torna a apareixen als fogatges de 1515 i 1553, i la seva presència serà una constant al llarg dels segles XVII i XVIII. Segurament d'aquest moment daten moltes de les reformes de la casa i que són visible gràcies a l'observació dels paraments. Tot i que actualment es troba deshabitada l'entorn més immediat és emprat com a masoveria.</p> | 41.7055200,2.2496600 | 437573 | 4617353 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54478-foto-08134-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54478-foto-08134-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54478-foto-08134-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest mas, situat als peus del Santuari de Puiggraciós està format per un cos principal i diversos annexes ramaders així com altres estructures associades: un pou, una bassa i l'era empedrada. La llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puiggraciós relata que va ser un bou del mas Miquel el que va trobar la imatge sagrada, al lloc on hi ha l'actual capella aixecada al seu honor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54411 | Capelleta a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-a-puiggracios | <p>GAVÍN BARCELÓ, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.222. p.106. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XVIII | <p>Als peus del telègraf hi ha un petit edifici abans capella, lloc on la tradició diu que s'hi trobà la verge. Aquesta estructura correspon a una construcció feta amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. Presenta una coberta en obra, formada per blocs de pedra de petites dimensions, poc treballats i lligats amb abundant moter de calç, de dues vessant. La capella ha estat modificada en diverses ocasions, com ho demostren les reformes del seus paraments.</p> | 08134-135 | Puiggraciós | <p>Petita capelleta situada gairebé a sota de la Torre de Telegrafia Òptica, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana venerada al Santuari de Puiggraciós. Aquesta capella, anomenada Santa Maria del Puig, va originar la construcció de l'actual santuari. Aquest, pròpiament dit, va ser erigit entre el 1701 i el 1711 i restaurat el 1957, en aquest centre cultual s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, una talla gòtica catalana datada dels segles XIV-XV i inicialment ubicada a Montmany i suposadament trobada a l'indret on hi ha l'actual capella. No serà fins l'any 1698 quan es concedeix l'administració de Sant Pau de Montmany sobre Santa Maria del Puig. La història del Santuari de Puiggraciós s'inicia amb la petició del rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, quan demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser atorgada el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla, i entre d'altres càrrecs visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la residència de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i posteriorment restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada a petició del rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va tenir lloc l'any 1957. És possible que en aquest moment al arranjar-se l'entorn immediat del santuari marià s'arreglés la capella ja que s'observen nombroses reparacions en el seus paraments.</p> | 41.7059600,2.2483800 | 437467 | 4617403 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54411-foto-08134-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54411-foto-08134-135-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La tradició oral esmenta la presència d'una cova sota la capella, on suposadament es va trobar la imatge de Santa Maria de Puiggraciós, i que a través d'aquesta hi hauria un pas que permetria accedir a través de sota els cingles de Bertí a la banda del castell de Montmany. Sobre l'església de Sant Pau, en un collet a 701 m d'alçada que té una torre de telègraf construïda al 1845 i Puiggraciós, on es troba el poblat ibèric (807 m d'altitud) hi ha el Santuari de la mare de Déu de Puiggraciós, residència des de 1973 d'una comunitat benedictina filial de Sant Pere de Puelles. El santuari fou erigit entre 1701 i 1711 en el lloc on, segons la tradició, fou trobada la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV que es venerava a la parroquial de Sant Pau de Montmany. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 54285 | Torre de telegrafia òptica de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegrafia-optica-de-puiggracios | <p>AADD. 1969. Els Castells Catalans, II. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. p.236-239. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987 AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Arxiu Cuspinera AHUAD. AGUILAR, A. y MARTÍNEZ, G. 2003. La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2003, vol. VII, núm. 137. [ISSN: 1138-9788] AGUILAR, A. MARTÍNEZ, G. 1999. El telègraf óptic militar a Catalunya durant el segle XIX. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. CALVO, Á. 1993. Orígenes de las nuevas tecnologías de la comunicación en Cataluña: la telegrafía. In II Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. CARRERAS CANDI, F. 1912-18. Geografia General de Catalunya. Barcelona: Ed. Alberto Martín (6 vol.), 1912-18. MAURI SERRA, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. p.129-131. Història de la Garriga I. (Barcelona, 49). MORENO, A. 1998. Las redes de comunicación en Cataluña. Pasado, presente y futuro. CD-Rom. Barcelona: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. MORENO, A. (coord). Siglo XIX. El Telégrafo óptico. Un paseo por las redes de comunicación desde Cataluña. Barcelona. Servei de Publicacions Universitat Autónoma de Barcelona (http://www.oaid.uab.es/passeig) OLIVÉ, S. 1999. La llegada del telégrafo 'civil' a Cataluña. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PERARNAU, J.; LEN, L. 1999. La xarxa de telegrafia òptica a la Catalunya central. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PÉREZ, X. 2001. Les torres telegràfiques del Vallès Oriental. Revista Lauro, núm. 20, p. 26-36. ROMEO, J.M.; ROMERO, R. 1999. La telegrafía òptica a Catalunya. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A.</p> | XIX | <p>Antiga Torre de Telègraf construïda sobre un petit turó amb una situació estratègica privilegiada i amb gran visibilitat damunt les terres del voltant. Ubicació que li permet el control de la plana vallesana i el pas del Cogost; així com la vall de Montmany i l'accés als cingles de Bertí. Edifici d'un sol cos que presenta una planta de base quadrada amb portal adintellat cantoner, d'accés al recinte. La part inferior presenta una forma de talús, on s'assenta la torre de 3 pisos d'alçada i coberta plana. Aquesta base presenta una socolada prismàtica, de base també quadrada de 5'70m de costat per un metre d'alçada. Sobre aquest sòcol s'aixeca una paret, en forma de talús, d'uns 20 cm d'inclinació; en aquesta paret s'obre la porta d'entrada a l'edifici. La planta baixa conserva obertures amb forma d'espitllera, i una cornisa de maons que marca l'alçada d'aquest pis. Sobre la cornisa s'enfila un altre prisma de dos pisos interiors amb finestra i espitlleres al primer pis i finestres al pis de dalt. Aquests dos cossos segueixen una estructura rectangular. A dalt hi havia el terrat, la barana d'obra de la qual pujava al damunt d'una altra senzilla cornisa de maons. El sostre estava sostingut per bigues; en algun dels fragments que en resten es veuen senyals de foc; i l'interior de la torre estava arrebossat. L'angle sud-est de la mateixa està parcialment escapçat.</p> | 08134-9 | Santuari de Puiggraciós, a 4 Km del municipi de l'Ametlla del Vallès | <p>Torre de senyals òptics aixecada l'any 1845 en el decurs de les guerres carlines del segle XIX. Es tracta d'una torre de planta prismàtica formada per dos pisos construïda a mitjans segle pel centre d'emissions del telègraf òptic. Al llarg del segle XIX es van fer necessàries unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat Lliberal per tot el territori. Per tant, es va posar en marxa una millora de la xarxa de carreteres i, al mateix temps, la construcció d'una xarxa complexa de telegrafia òptica. A Catalunya, la Guerra dels matiners o segona guerra carlina (1847 i 1849) va accelerar la instal·lació d'aquesta xarxa per tal frenar la guerra de guerrilles practicada per les tropes carlines. La Torre de Puiggraciós formava part de la línia Vic- Barcelona juntament amb les torres de Tona, Busquerons, Centelles, Montcada, Sabadell, Sofia. Recibidor de Granollers i la torre Atarazanas de Barcelona. Les evidències sobre les guerres carlines han quedat ben paleses a Puiggraciós través de les diverses fonts escrites. Així, El Diario de Barcelona de l'11 de novembre de 1835 diu que 'el benemérito comandante de armas de Granollers, Don Felipe Coll, el día 4 de los corrientes, atacó y batio, con una columna de urbanos, a la facción de Puigoriol en la rectoria de Montmany iriendo algunos y persiguiendoles en su dispersión por las montañas del Congost, rescatando del poder de los facciosos al benemérito cura párroco de la Garriga 'que aleshores era mossèn Pere Quadres. Durant el casament d'Isabel II s'inicià la segona guerra carlista, dita també dels matiners. Data d'aquest moment un ofici de l'alcalde de la Garriga de 23 de gener de 1849 dien que 'queda por mi racionada de pan la guardia del fuerte de Puiggraciós y entregados los dos mil reales de vellón al señor comandante del destacamejnto de aquel punto.' Una altra dada on es fa referència al telègraf és del 30 agost de 1850 quan el regent de la parròquia de Montmany, mossèn Josep Verdaguer, signà una informació preparatòria d'una visita pastoral; on amb referència a Puiggraciós diu 'con advertencia que esta última está ocupada por un telégrafo'. Es veu doncs, que els soldats no solament ocupaven la torre, sinó que també l'ermita, però no la capella. El 18 d'octubre de 1854 l'ajuntament de la Garriga va fer constar 'hallarse suministrando este ayuntamineto, en virtud de disposición del Exmo. Sr. Capitán General, a los torreros y destacamento del telégrafo de Puiggraciós durante este mes y debe continuar practicando dicho servicio por todo el mes de noviembre próximo'. Cal recordar també l'alçament de diverses partides carlines per aquells moments. El 1883 Francesc Maspons i Labrós va visitar la Torre de Puiggraciós i en deixà constància amb les següents paraules: 'En lo replà de la ermita hi havia abans també, damunt la cova on fou trobada la Verge, i avui s'hi conserva encara la torra, un telègrafo òptic i es comprèn que hi fos, per lo de molt lluny que es podia veure. Lo senyor Arabia ne prengué altitut e hi féu una observació baromètica ( A las 4h 30t; Th, 15º 5 C; Bar. Fort. 704m90; alt+- 716 m)'.</p> | 41.7060500,2.2485000 | 437477 | 4617413 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 1770 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 54295 | Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-puiggracios | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. 24. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.220 i 221. p. 106-107. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. MARTÍ, J. 1981. Vallès Oriental. Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona. Arxiu cuspinera. AHUAD. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | A l'interior es conserva una capella oratori dedicada a Sant Benet. | <p>Edifici format per un temple, una casa i altres dependències annexes que s'adapten a la morfologia natural del terreny i presenten diverses alçades. El temple presenta una planta de creu llatina amb cúpula al creuer, i coberta amb volta de mitja taronja, amb decoracions vegetals i caps d'àngels, canvi de planta quadrada cobert de llumetes. La nau central fa 5'20 metres d'ample per 13'90 de llarg, mentre que els braços creuers tenen 3'65 metres d'ample per 2'30 metres de llarg i el presbiteri 4'25 metres de llarg. El cor és d'arc rebaixat i amb balustrada de fusta. A la façana hi ha una porta adintellada i finestra amb ull de bou, i un campanar d'espadanya d'un sol buit. La tècnica constructiva és de pedra vista lligada amb morter de calç, amb la façana arrebossada i emblanquinada. La pedra de procedència local apareix més o menys treballada no essent visible per la part davantera de l'edifici, a excepció dels carreus cantoners però si per la resta de façanes, on es pot apreciar la diferent entitat del material constructiu. A la façana principal hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, i amb una casa, que originàriament era la de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi i que actualment alberga la comunitat de monges que hi resideix. Aquest edifici annex està formada per un cos rectangular de planta i dos pisos, amb abundants reformes i finestres a diferents alçades i de mides diverses. Les del pis inferior presenten un senzill coronament en pedra, mentre que les del primer pis el coronament és en filades de pedres verticals; i en el pis superior tota l'obertura està revestida amb grans blocs de pedra calcària. Són visibles part de les obres de restauració que es van realitzar al temple i a tot el santuari en el decurs de la guerra civil espanyola, que tot i seguir la homogeneïtat constructiva de l'obra en permeten veure les diferents reparacions.</p> | 08134-19 | Puiggraciós | <p>El puig on s'ubicarà el santuari presenta evidències d'ocupació humana des d'antic, per una banda el proper poblat ibèric de Puiggraciós i per l'altra, i ja en època moderna, i al llarg del segle XVII, la visita d'una processó anual que es feia a d'alt del puig, degut a una gran devoció mariana. No serà fins l'any 1698 quan es concedeix l'administració de Sant Pau de Montmany sobre Santa Maria del Puig. La història del Santuari de Puiggraciós s'inicia amb la petició del rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, quan demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser atorgada el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla, i entre d'altres càrrecs visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la residència de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, la seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i, entre d'altres, va desaparèixer un retaule barroc, existent ja l'any 1737. La imatge, però, va poder ser salvada per l'acció d'uns veïns i va ser amagada en diversos llocs. El temple va ser restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada a petició del rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va tenir lloc l'any 1957. Des de l'any 1973 tenen cura del santuari una comunitat de monges benedictines.</p> | 41.7060600,2.2476100 | 437403 | 4617415 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54295-foto-08134-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54295-foto-08134-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54295-foto-08134-19-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Santuari edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. Sembla que la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós, trobada dalt del coll, presidí al segle XV un altar a Sant Pau de Montmany, segons el Pare Camós, que fou pelegrí a Montmany l'any 1657 i allí recollí la tradició local. La primera notícia certa sobre la imatge de la Mare de Déu, en tot cas, es troba l'any 1508 i el 1636, quan la imatge es va situar en un lloc de privilegi del nou altar major barroc de la parròquia. La relació de la imatge amb la muntanya de Puiggraciós es va iniciar en una possible processó dels parroquians fins al coll on va ser feta la troballa, que va rebre així el nom de la Verge 'plena de gràcia'. La infrastructura eclesiàstica del Puiggraciós es va anar consolidant fins que el 1701 els parroquians van elevar súplica al bisbe de Barcelona perquè els permetés la construcció d'un temple, col·locar la primera pedra, treballar durant les festes si era necessari i posar-lo sota l'advocació de Nostra Senyora del Puiggraciós. Edificat sobre les terres de l'antic mas Miquel de Montmany, aleshores ja pertanyent a Can Nualart de la Garriga, el nou santuari es va inaugurar el 3 de setembre de 1711 i el 1733 ja s'hi feia la festa major de Puiggraciós pel Sant Nom de Maria (12 de setembre), en recordatori de la victòria contra els turcs davant de Viena de l'any 1686, i el santuari començava a rebre les primeres manifestacions de fervor popular en forma de nombrosos exvots. El 1737 s'estava acabant el retaule major, el mateix que es va perdre l'any 1936, considerat pels estudiosos com una magnífica obra d'art que sobtava per la seva opulència. | 96|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 54296 | Imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-puiggracios | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987.</p> <p>DALMASES, A. J (1984). L'art gòtic segles XIV i XV. Ed. 62. Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, J.(1981). Vallès Oriental. Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona.</p> <p>MAURI SERRA, Josep (1952). Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona.</p> <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XV | Una profunda esquerda ratlla la Santa Imatge per darrera, gairebé de dalt a baix. La figura també pateix problemes de conservació a causa dels corcs que han perjudicat molt la fusta, que segons l'autor és d'àlber. | <p>Talla de fusta daurada i policromada que representa la verge i el nen en braços, ambdós en majestat i portant corones. La figura principal amida 69 cm d'alçada per 21 cm d'amplada i 17 de gruix. Es troba situada damunt un pedestal modern d'estil rococó amb un escut de les advocacions marianes de Catalunya. La verge porta mantell fins mitja esquena i túnica de color vermell fosc, mentre la part inferior li fa plecs remarcant els genolls. Ambdós rostres presenten un perfil elegant i ressalten les faccions de les mans. Segons Maurí, J. 'La faç de la mare de Déu és molt bella, de perfil elegant i faccions quer respiren placidesa seguint l'estil d'altres escultures gòtiques. La cara és d'un color blanc delicat amb una lleu coloració als llavis i les galtes. Porta el cap descobert, els cabells partits, ondulats i de color castany fosc i, en una apretada forra, davallen per sobre el mantell fins a mitja esquena. La túnica té un ample escot amb voraviu daurat i dues ratlles negres; és de color vermell fosc, s'insinua el cossiró. Són visibles el capdavall de les mànigues. La túnica es veu també a la part baixa de la imatge on demostra uns bonics moviments amples i folgats fins a reposar a terra i sobre els peus de Maria. Va calçada amb uns escarpins negres, la puntera dels quals sobresurt del pedestal. Sobre les estretes espatlles, porta un mantell, obert per davant, d'un color blau enfosquit, i voraviu amb dues ratlletes daurades, i tot ell llevat de la part del darrera de la imatge està sembrat de flors i estrelles també daurades, i un dibuix uniforme fet amb l'encreuament de dues creus llatines, amb tots vuit braços acabats amb un petit cercle. El revés del mantell és de color groc fosc. Des de l'espatlla esquerra, subjectat tot seguit per l'avantbraç de l'Infant Jesús baixa per davant del braç de la Mare i, fent després un plec elegant, davalla rectament fins a terra. Pel cantó dret del mantell té caient molt més bell i complex, des de l'espatlla dreta baixa a formar un romboll davant del braç i després amb molta traça davalla fent dos plecs, un a casa costat del braç dret; un d'aquests plecs fa joc amb aquell que davalla del braç esquerra i baixa també cap a terra. L'altre plec, des del braç dret, forma un bonic davantal fins més avall dels genolls i, havent fet uns bells caients davant la figura, va a recollir el seu capciró, a la cintura de la Verge, sota el seu braç esquerra. L'artista s'enginyà per exhibir bellament a cada costat de la figura el revés groguenc del mantell. El genoll dret és prominent. El tors recula àgilment cap a la banda dreta, com si contrapesés el pes de l'Infant, el qual està aguantat per les dues mans de la Mare de Déu. L'esquerra posada a l'esquena del nen i la dreta aguantant les cames de l'infant. El nen Jesús representa un robust infant, té les dues mans sobre el pit de la Verga maria, descobert per l'esquerra, darrera el cap de l'infant. Aquest té la cara girada cap al costat esquerra com si estigués reposant. Té el tors i els peus nus; del restat està embolcallat amb un drap de color verd, revés vermell i voraviu daurat. Aquest drap cau en un petit pany formant una bella i treballada punxa sota la mà dreta de la mare. El pedestal de la Santa Imatge segueix un heptàgon força irregular; és un senzill peu, pintat en verd. Sota el pedestal hi ha uns ferros per collar la imatge a altres accessoris'.</p> | 08134-20 | Santuari de Puiggraciós | <p>Malgrat la hipòtesi formulada per Mauri Serra als anys 50 sobre una possible atribució d'aquesta peça a Pere Sanglada feta per Josep Gudiol, aquesta hipòtesi no s'ha pogut confirmar actualment. Avui dia només està confirmada la seva cronologia, com a peça efectivament de voltants del 1400 d'autor desconegut. Possiblement data de principis del segle XV, en el marc del gòtic internacional (cal recordar que la primera notícia documental sobre la verge té lloc en aquest segle).</p> <p>Ja es té constància de la veneració de la imatge a la parròquia de Sant Pau de Montmany a finals del segle XIV. El 1413 consta l'existència de l'altar de Santa Maria a Sant Pau de Montmany. Al segle XVII es reconstrueix aquesta i es col·loca la imatge de la verge al retaule. Fins a la construcció de Santuari, la imatge va ser sempre venerada en els diversos llocs on va estar ubicada l'esmentada parròquia de Montmany. Després es trasllada al santuari de Puiggraciós. En el decurs de la guerra civil espanyola la imatge va ser recollida per diversos parroquians, fins a tornar al temple. L'any 1942 la imatge va ser restaurada per Florenci Veciana de Barcelona i tornada a ubicar al Santuari desprès de la seva re-obertura l'any 1957.</p> <p>Una altre notícia de Josep M. Martí Bonet, diu que va ser novament restaurada l’any 1953 per J. Santjaume.</p> | 41.7060600,2.2476100 | 437403 | 4617415 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54296-foto-08134-20-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Element aïllat. Situat al Cambril del Santuari de Puiggraciós. La imatge apareix associada a la llegenda àuria de la seva troballa. La tradició marca que la imatge va ser trobada per un pastor i un bou, com relaten els Goigs. Aquesta llegenda la va recollir el Pare Narcís Camós de l'orde dels Predicadors en el seu pelegrinatge per els santuaris marians entre 1652 i 1653. Va recollir la llegenda amb les següents paraules: salian a pacer unos bueyes de una casa que de largos tiempos a esta parte se llama Miquel, de los cuales se partía uno y corriendose se iba al lugar donde estaba la imagen (que dista un quarto y medio de camino de ella) el cual era todo bosque, donde hacia extraordinarios señales y arañando la tierra, enseñaba con aquello haber alguna novedad en el lugar. Viólo el pastor, y advirtiólo a otros, los cuales juntos fueron allí, donde hallaron la Santa Imagen y, tomándola con grande reverencia la truxeron a la iglesia parroquial colocandola en su retablo mayor, de donde presto se volvió al mismo lugar. Quedaron los del pueblo llenos de admiración y hciéronle voto de traerla todos los años una vez en procesión al lugar donde se volvía, que fue donde la hallaron; y de aquí en adelante no se movió más. Segons Mauri, J. El detall d'una ramada de bous degué afegir-se en una època relativament recent, de prosperitats barroques. Amb la fugida de la imatge cap el lloc de la troballa ve la prometença amb la qual es vol explicar el perquè de l'anual processó a Puiggraciós. Quan a Puiggraciós s'havia de construir la capella, la llegenda va completar-se dient que la prometença fou d'una processó anual a Puiggraciós, fins que en aquell s'hi dediqués un temple i casa pròpia per col·locar-la. Quan el temple fou construït anà perdent-se la llegenda, el detall del vot de la processó anual i, també el costum de celebrar-la. | 93 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 54433 | Font de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puiggracios | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn immediat poc construït situada darrera el Santuari de Puiggraciós, al peu de la pista que baixa cap a Sant Pau de Montmany. En una petita pendent s'ha bastit amb pedres més o menys desbastades i lligades amb morter de calç, un mur cec que recorda una feixa. Aquest es troba ben lligat a la part inferior de l'estructura, mentre que la part superior, on presenta una forma de semicercle, les pedres es disposen seguint la tècnica de la pedra seca. Al centre hi ha una gran llosa de pedra local d'on surt el broc vessador, on hi ha una petita aixeta amb pulsador. Al la base, una petita pica de pedra construïda fa de captador de l'aigua residual. Aquesta pica presenta una forma semicircular i està formada de petites pedres rejuntades amb ciment contemporani, però el morter original és de calç. La font funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant.</p> | 08134-157 | Puiggraciós | <p>La presència d'aquesta font s'ha de relacionar, per proximitat, amb el Santuari de Puiggraciós. El santuari, pròpiament dit, va ser erigit entre el 1701 i el 1711 i restaurat el 1957, en aquest centre cultual s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, una talla gòtica catalana datada dels segles XIV-XV i inicialment ubicada a Montmany. No serà fins l'any 1698 quan es concedeix l'administració de Sant Pau de Montmany sobre Santa Maria del Puig. La història del Santuari de Puiggraciós s'inicia amb la petició del rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, quan demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser atorgada el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla, i entre d'altres càrrecs visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la residència de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i posteriorment restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada a petició del rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va tenir lloc l'any 1957. És possible que en aquest moment al arranjar-se l'entorn immediat del santuari marià s'arreglés la font, que de ben seguir ja existia abans.</p> | 41.7060600,2.2476100 | 437403 | 4617415 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54433-foto-08134-157-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54458 | Festa Major del Santuari de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-santuari-de-puiggracios | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | <p>Aquesta Festa Major és força celebrada pels habitants dels municipis de l'Ametlla i la Garriga. No es tracta d'una festa habitual ja que l'entorn només està presidit pel Santuari de Puiggraciós i els actes, tot i que repartits en més d'un dia, no solen ser freqüentats pels mateixos parroquians. En les diverses celebracions, els actes religiosos són els que hi tenen major cabuda.</p> | 08134-182 | Puiggraciós | <p>La Festa Major de Puiggraciós ja es feia l'any 1733, en recordatori de la victòria contra els turcs davant de Viena de l'any 1686 i, possiblement, de la consagració del propi santuari el 3 de setembre de 1711. Santuari erigit entre el 1701 i el 1711 i restaurat el 1957, on s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, talla gòtica catalana dels segles XIV-XV inicialment ubicada a Montmany. Al costat hi ha una torre de senyals de pedra, datada de mitjans del segle XIX, i als seus peus una antiga capella on, segons la tradició, va trobar-se la imatge. Actualment, hi ha una comunitat de germanes benedicitines i és un dels dos punts centrals de la novel·la dels Sots Ferèstecs de Raimon Casellas.</p> | 41.7061900,2.2475000 | 437394 | 4617429 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54458-foto-08134-182-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54459 | Aplec a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-puiggracios | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>L'Aplec a Puiggraciós es celebra per la Festa de l'Anunciació, el dia 25 de març. En qualsevol cas, avui l'aplec de Puiggraciós ha perdut bona part de religiositat i ha esdevingut un punt de trobada de la gent vinguda dels diferents pobles de la rodalia, i és un dels aplecs més concorreguts. La celebració comença amb una missa dedicada al sant i seguidament amb audició de sardanes, jocs per la mainada i concert. Les activitats habituals són els diversos actes religiosos o misses, ballada de sardanes, sorteig de diverses paneres i altres músiques i danses.</p> | 08134-183 | Puiggraciós | <p>L'aplec del Puiggraciós ja es feia abans de la construcció del santuari l'any 1711 en remembrança de la troballa de la Mare de Déu. L'aplec fou fundat per les set masies de la vall de l'antiga parròquia Montmany (Ca n'Oliveres, el Prat, la Rovira, l'Ullà, Can Miquel, Can Badia i Can Boget), les quals s'haurien compromès a fer i repartir un pa a cadascun dels assistents a la diada.</p> | 41.7061900,2.2475000 | 437394 | 4617429 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54459-foto-08134-183-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54401 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-1 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | <p>Edificis en ruines que es troben envoltat d'espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten la teulada hauria estat a doble vessant, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen de forma perpendicular a l'edifici principal en el punt on la plataforma natural s'estreny. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta.</p> | 08134-125 | Montmany. Puiggraciós | <p>Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests masos apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta als Vidal sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba en runes i es difícil distingir les estances que conformaven les diverses edificacions.</p> | 41.7078200,2.2608900 | 438509 | 4617601 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54401-foto-08134-125-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54435 | Forn de calç al camí de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-al-cami-de-la-rovira | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Parcialment destruït | <p>Forn parcialment destruït format per una estructura construïda de pedres de petites dimensions lligades amb calç i revestides per la cara exterior amb una capa d'argila d'uns 7 cm de gruix utilitzada com element aïllant. Aquesta construcció es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per la pendent d'un camí. Es tracta d'una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 3'5 metres de diàmetre i uns 3 metres de profunditat conservant l'inici de la volta o cúpula. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç de planta circular i ovalada de secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions que es poden apreciar en la mateixa secció sud del forn. No es conserva la part inferior de l'estructura on es trobava ubicada la solera i la boca del forn. Aquesta normalment construïda en obra i de secció ovalada té com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc.</p> | 08134-159 | Montmany | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7091700,2.2422200 | 436957 | 4617764 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54435-foto-08134-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54435-foto-08134-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54447 | Teuleria al camí de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-al-cami-de-la-rovira | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Parcialment enrunada i coberta per abundant vegetació | <p>Construcció, parcialment enrunada i coberta per abundant vegetació. D'aquesta estructura de cocció es conserva únicament la cambra baixa, on es localitza la caldera i boca d'entrada del combustible; així com una amb una possible banqueta amb forma de ferradura adossada a les parets del forn, feta amb totxanes lligades amb argila. Resta visible una alçada aproximada de 2'30 m i una amplària de 2 m conservada. A l'entorn més immediat és localitzen abundants fragments de teula trencada i un forn de calç.</p> | 08134-171 | Montmany | <p>Estructura situada prop el mas la Rovira i que podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria del mateix mas. En aquest forn es courien diversos objectes realitzats amb argila i posteriorment cuits en una sola cocció oxidant o reductora. Normalment s'aplica aquesta definició a les peces realitzades sense esmalt o amb vernís de monococció. Les olles o pots, plats, gots i una llista interminable de peces són les que tradicionalment es denominen terrisseria. Tot i que en aquest cas es pot parlar d'una producció centrada en les teules. Les peces s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a base de motlles. Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó (procés pel qual es depurava l'argila. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, era la matèria primera per fer les diferents peces), pastaven i assaonaven un cop l'argila s'havia pastat i es trobava ja prou bé es pastava la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop l'argila preparada, fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta i posteriorment es posaven a coure. L'activitat d'aquest forn s'ha de relacionar amb el funcionament de la Rovira, en època moderna, entre els segles XVII-XIX i responent a les necessitats de reforma o construcció de la mateixa, així com de la propera església parroquial de Sant Pau de Montmany. La cuita de rajols era una activitat econòmica relativament present al Figaró-Montmany fins a mitjan del segle passat, i d'aquesta activitat resta algun testimoni de rajoleries i forns.</p> | 41.7091700,2.2422200 | 436957 | 4617764 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54447-foto-08134-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54447-foto-08134-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54447-foto-08134-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Estructures situades prop el mas la Rovira. Ruïnes d'una antiga teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, bé que ningú no ha vist funcionar mai el forn. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54396 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-3 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVI-XX | Enrunada | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa + dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. - Mur nord. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra (motllura bisellada). Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts.</p> | 08134-120 | Montmany | <p>La masia de la Rovira s'aixeca als peus dels Cingles de Bertí, sobre els límits del terme municipal del Figaró; mitja casa hi pertanyia i l'altra mitja ja era terme de Sant Quirze de Safaja. El nom d'aquesta antiga masia recorda els roures que eren i són abundants a les zones obagues de Montseny. Runes d'aquesta antiga casa, que a l'any 1322 ja surt a la documentació de l'arxiu parroquial i era una de les que formava el nucli de la feligresia de Montmany i, òbviament, també forma part de la novel·la dels Sots Feréstecs.</p> | 41.7105600,2.2410600 | 436862 | 4617919 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54396-foto-08134-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54396-foto-08134-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54396-foto-08134-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54281 | Jaciment del Sots Feréstecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-sots-ferestecs | <p>Fitxa IPAC: Lluís Garcia. Data: XII-1983.</p> | Es troba molt exposat | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament amb inhumació col·lectiva, inventariat com a possible estructura dolmènica. Zona de bosc d'alzina amb pins situada sobre els nivells calcaris terciaris per on corre la torrentera dels Sots Feréstecs, molt a prop de Montmany. Dolmen situat al camí de Valldeneu a Puiggraciós, d'existència del qual mai no ha estat demostrada. Pericot l'inclou dins la seva llista de dolmens dubtosos, tampoc ha estat localitzat.</p> | 08134-5 | Camí de Valldeneu a Puiggraciós | <p>La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Figaró-Montmany queda palesa per la troballa de diversos dolmens i menhirs als veïns termes municipals de Sant Martí de Centelles, Aiguafreda i el Brull. El vestigi més important, fins al moment documentat pertany al periode ibèric, i són les restes del poblat del turó del Puiggraciós, a l'antiga parròquia de Montmany. Una mica millor és la informació disponible sobre el període romà, mercès a les troballes d'alguns fragments ceràmics i, sobretot, el camí del Congost. Sembla que el camí, en efecte, fou l'eix principal de la presència romana al Congost a partir del segle III, tal com correspon a una zona muntanyenca i feréstega en què l'abast de la colonització pròpiament dita devia contrastar fortament amb la romanitzada plana vallesana.</p> | 41.7107900,2.2445300 | 437151 | 4617942 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54281-foto-08134-5-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54344 | Plàtan de la font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-dels-enamorats | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Plàtan. Platanus hybrida. Platanàcies. Alçada: 22m Volta de canó: 3,05m Diàmetre: 0,97m Volta de soca: 4,60m Capçada: 20-24m Alçada de la primera ramificació: 5m Nombre de branques a la primera ramificació: 1m En aquesta fondalada hi ha un conjunt d'arbres de bona mida entre les que podem comptar una dotzena d'alzines destacables, un altra plàtan més prim però encara més alt i un roure considerable. Aquest plàtan deu portar força records entre la població del Figaró, ja que en el passat la font rajava, l'accés estava obert i l'indret gaudia d'una certa popularitat.</p> | 08134-68 | Montmany | <p>Curiosament només ens ha fet esment de l'arbre en Josep Barrera i sembla que entre el veïnat aquest s'ha perdut en la memòria a un ritme més ràpid que la font i el camí per accedir-hi.</p> | 41.7114300,2.2619000 | 438597 | 4618001 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al fondal on hi ha la font dels Enamorats, en la finca de ca n'Oliveres i prop del torrent de Maries. Es tracta del peu més proper a l'antiga font. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 54501 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats | XX | Presenta abandonament | <p>Fonts situades a uns 400 metres al sud oest del gran mas de ca n'Oliveres Recull les aigües d'una torrentera on conflueixen amb un possible aflorament d'aigua natural, associat al mateix Torrent de Maries o Torrent de ca l'Oliveres, segons la planimetria utilitzada. L'aigua que discorre per el torrent va parar a una petita pica construïda en un bloc de pedra local ben treballada però sense elements ornamentals, en una zona envoltada per plataners, arbres de ribera i algun roure, alzina i pi, tot i que actualment presenta un important sotabosc de matolls.</p> | 08134-225 | Puiggraciós | <p>La Font dels Enamorats i sobretot la seva gestió i funcionament s'ha de relacionar, per proximitat, amb el mas Oliveres i el veïnat de Faramelles. Tot i que el topònim presenta un origen força modern, possiblement atorgat a finals del segle XIX o inicis del XX, l'existència d'un aflorament aqüífer en aquest punt devia ser conegut i aprofitat des d'antic per els veïns de Montmany, a causa de la seva proximitat. La primera notícia documental del mas Oliveres es remunta a la baixa edat mitjana, tot i que segurament ja existiria en el segle anterior. Les reformes documentades al llarg dels segle XVII i XVIII es van completar amb la gran adequació realitzada a inicis del segle XX, amb la construcció dels jardins i de tot l'entorn. Aquesta font, de freqüència temporal marcada pel Torrent de Maries, presenta una estructura força senzilla. Aquest fet junt a l'absència d'esments en la documentació fa que no puguem precisar la seva cronologia.</p> | 41.7115805,2.2627844 | 438670 | 4618017 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54501-34236283master.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54501-34236303master.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-06 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54297 | Sant Pau de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-montmany | <p>Fitxa IPAC Carme Comas Suriñach 7/1987. AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1984. Sant Pau de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 67. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.219. p.106. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. MAURI, J. 1949. Història de la Garriga I. Barcelona. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XII-XVIII | Estat ruïnós | <p>Església adossada a un edifici. Té planta de creu llatina de 11,28 m de llargada per 5'10 m d'amplada. Nau única que es cobria amb volta de canó i capelles del creuer i de d'absis amb volta de nervis. Té un absis poligonal. La portalada està mig tapiada i la façana té una gran escletxa pel mig. La portada està coronada per un frontó de tipus renaixentista, amb triglifs i mètopes. El campanar d'espadanya és de dos límits. Els angles estan emmarcats per carreus.</p> | 08134-21 | Montmany | <p>La primera notícia documental de la parròquia és del 1139, tot i que segurament ja existiria en el segle anterior. A partir del segle XIII es pot resseguir la seva història. El segle XVII (1600-1607) es va construir l'església actual. En una visita del 30 de desembre de 1600 el bisbe considerà incorrectes les obres de l'església fetes per el mestre de cases Jaume Salvador de Cardedeu. Es succeeixen altres mestres de cases fins el 1607 que s'acaba l'obra. Una de les cares de la Contrarreforma fou la renovació material de les esglésies. En fou exemple la construcció del nou temple de Sant Pau de Montmany que va substituir l'església romànica consagrada a finals del segle XII. Les obres es van iniciar l'any 1586 i es van allargar com a mínim fins al 1609, quan es van beneir les capelles de Sant Llorenç i del Roser. Es va abandonar el 1910 i actualment es troba en un estat ruïnós, els portals s'han tapiat.</p> | 41.7116200,2.2448600 | 437179 | 4618034 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54297-foto-08134-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54297-foto-08134-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54297-foto-08134-21-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Edifici gòtic edificat entre el 1600 i el 1606 i abandonat l'any 1910, en què el Santuari de Puiggraciós passà a ser la seu de la parròquia de Montmany. Es troba en estat ruinós, amb una impressionant esquerda a la façana i el portal tapiat. Tot i això, la rectoria encara és aprofitable i, ocasionalment, està habitada. | 96|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54342 | Servera de la font de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/servera-de-la-font-de-santa-maria | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Servera. Sorbus domestica. Rosàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 1,15m Diàmetre: 0,37m Volta de soca: 1,50m Capçada: 7-10m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Les serveres són arbres que assoleixen mides discretes i per tant aquest exemplar es pot considerar notable tot i les seves modestes dimensions. El tronc està carvocat a prop de la base i en el punt on es ramifica. Aquest fet i la presència d'algunes branques mortes ens fa pensar que es tracta d'un exemplar vell. Les serveres són abundants al municipi en qualsevol bosc humit tant de la banda dels cingles com del Montseny, però quasi sempre es tracta d'arbres petits.</p> | 08134-66 | Montmany | <p>Aquest exemplar és recordat des de sempre per Josep Vilardebò, veí de Figaró i antic habitant de la Rovira.</p> | 41.7117900,2.2427700 | 437006 | 4618054 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Montmany. En unes feixes que queden per sobre l'església de Sant Pau de Montmany, anant cap el torrent de la Rovira. A prop de la font de Santa Maria. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 54445 | Font de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-maria | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Falta netejar | <p>Fonts situades a uns 300 metres al nord est de la rectoria de Sant Pau de Montmany. Recull les aigües d'una torrentera on conflueixen amb un possible aflorament d'aigua natural. L'altra, surt darrera un arbre envoltat de romegueres; és d'on s'agafa l'aigua de la casa. Possiblement, es tracti de dues sortides d'una mateixa deu.</p> | 08134-169 | Montmany. | <p>La font de Santa Maria i sobretot el seu ús i funcionament s'ha de relacionar amb l'antiga església de Sant Pau de Montmany, a causa de la seva proximitat. La primera notícia documental de la parròquia és del 1139, tot i que segurament ja existiria en el segle anterior. A partir del segle XIII es pot resseguir la seva història. El segle XVII (1600-1607) es va construir l'església actua. Es va abandonar el 1910 i actualment es troba en un estat força ruïnós. Aquesta font, segurament era coneguda i utilitzada per els diversos parroquians de Sant Pau de Montmany, tot i que la manca d'estructures associades i l'absència d'esments en la documentació fa que no puguem precisar la seva cronologia.</p> | 41.7117900,2.2427700 | 437006 | 4618054 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54445-foto-08134-169-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54438 | Jardins de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-oliveres | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Jardí que té el seu origen en època contemporània en el marc de les obres de remodelació del mas Oliveres, a finals del segle XIX o inicis del XX. Està situat a migdia de la façana principal i es troba limitat per un mur perimetral de traçat rectangular i decorat amb una barana en obra. A l'interior diversos caminets pavimentats i de terra batuda porten a una bassa de planta rectangular i angles carreuats i a dues petites fonts de marcat caràcter ornamental. Les flors i plantes es van renovant cada temporada; del jardí, però, cal destacar-ne dos arbres per les seves dimensions i longevitat. Es documenten espècies com el teix. Un arbre perennifoli de la família de les taxàcies (Taxus bacatta), de fulles agudes i llavors envoltades d'un aril vermell, típicament centreuropeu, plantat en jardins i apreciat per la seva fusta, usada antigament en la construcció. És un arbre que es ramifica molt des de la mateixa base. Així com diverses alzines. Els diferents rebrots ocupen una superfície important, igual que la capçada del conjunt. Les reformes realitzades al mas Oliveres van dotar aquest amb els elements característics de les cases d'estiueig, per la qual cosa es combinen alguns elements característics de les cases pairals catalanes amb diversos elements incorporats, el més rellevant dels quals és un jardí a migdia de la casa, davant de la façana principal. Dels diversos espècimens que creixen al jardí, a banda d'un avet i una palmera, cal destacar les diverses espècies de flora, totes ordenades al voltant dels espais construïts, aquests formats per bancs, fonts i camins empedrats organitzats en diverses plataformes.</p> | 08134-162 | Montmany | <p>La construcció d'aquest espai ajardinat s'ha de posar en relació amb les obres realitzades al mas Oliveres a finals del segle XIX, inici del XX. D'aquest jardí es conserven fotos dels anys 40 del segle XX on es pot apreciar l'exhuberància del conjunt. La primera referència documental del mas data de l'alta edat mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Des dels inicis els cognominats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del veïnat de Faramelles. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI.Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII, moment en què es van realitzar reformes successives Les últimes modificacions documentades són de principis del segle XX, moment en què s'adequa el mas als gustos modernistes i noucentistes del moment.</p> | 41.7121500,2.2607400 | 438501 | 4618081 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54438-foto-08134-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54438-foto-08134-162-2.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54331 | Lledoner de ca n'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-noliveres | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Lledoner celtis australis. Ulmàcies Alçada: 9m Volta de canó: 5,2m Diàmetre: 1,66m Volta de soca: 7,4m Capçada: 13-15m Alçada de la primera ramificació: 2m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Aquest és l'arbre amb la volta de canó més gran del municipi. Tanmateix, no és un exemplar d'una gran presència perquè està completament cavorcat i té una alçada discreta. En ser buit, diverses generacions d'infants s'han ficat a l'interior esdevenint un arbre força popular. Tot i la seva ubicació en els jardins de ca n'Oliveres, és un punt de lliure accés. L'arbre s'alça al costat mateix del camí que passa davant del casal i la masoveria de ca n'Oliveres. Aquest arbre que és molt present per la majoria de veïns. En Josep Barrera, que ha treballat molts anys a la finca de can Oliveres, no ens ha sabut dir la raó de perquè està cavorcat i sempre l'ha vist així. Sabem que quan la família actualment propietària de la finca va anar a viure l'any 1914 l'arbre ja era gran. Uns anys enrera, un estiu molt sec, semblava que l'arbre es moria i el masover el va revifar tirant aigua dins el forat.</p> | 08134-55 | Montmany | <p>Sembla que a les masies del Figaró, els lledoners es plantaven per fer forques i mànecs d'eines. A la Garriga és un arbre molt estès pel clima, més adient als seus requeriments ambientals. En aquest municipi hem sabut de la visita de forcaires que es dedicaven a fabricar forques de forma itinerant pels pobles. Al Figaró no hem pogut detectar que s'hi apropessin, però és probable que ho fessin els veïnats de Gallicant i de ca n'Oliveres on l'arbre és més abundant.</p> | 41.7124300,2.2602800 | 438463 | 4618113 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54331-foto-08134-55-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entrant pel camí que arriba des del Figaró a mà esquerra sobre un talús i amb un llarg pedrís a sota. Lledoner celtis australis. Ulmàcies | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||
| 54395 | Can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliveres | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n. 218. p. 106. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | <p>Edifici de planta quadrada, amb planta baixa i un pis. Coberta a doble vessant (est-oest); la coberta està sobreaixecada uns 40 cm. respecte la seva posició inicial. Els murs de la planta baixa són de pedra sense polir; a la primera planta els murs interiors són de tàpia i, els exteriors, de pedra. La porta original de l'edifici actualment és a l'interior, amagada per un cos adossat a la façana sud; tenia un arc de mig punt, destruït al construir el cos adossat, i encara conserva els brancals de pedra. Les bigues de fusta del trespol van ser substituïdes per biguetes. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic (i en una data indeterminada) se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest (entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord). A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra (alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment); també hi ha una porta tapiada amb totxos. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Posteriorment es va adossar un cos a la façana sud, amb un porxo al primer pis, que cobreix la façana original; els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. A la façana oest no es pot veure la cantonera que hi havia abans de la construcció del porxo per què s'hi va obrir una finestra a la planta superior i, la resta del parament, està cobert per un edifici adossat construït amb totxanes. Al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant la totxana com a element de construcció; la porta inicial va ser tapiada amb pedres en el moment de fer aquesta ampliació.</p> | 08134-119 | Montmany | <p>La primera referència documental del mas data de l'alta edat mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del veïnat de Faramelles. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI.Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII, moment en què es van realitzar reformes successives Les últimes modificacions documentades són de principis del segle XX, moment en què s'adequa el mas als gustos modernistes i noucentistes del moment.</p> | 41.7124300,2.2602800 | 438463 | 4618113 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'interior conserva una capella oratori dedicat a Sant Martí de Tours, amb un petit altar i un retaule. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54298 | L'Ullar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lullar-0 | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. Arxiu Cuspinera, AHUAD. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XII-XX | <p>Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas i un seguit d'estructures annexes conegudes com el mas Ullar, Uià o Ullà. Aquest grup presenta una planta rectangular orientada d'est a oest formada per l'annexió de tres cossos edificats. Edifici aïllat amb un cos de planta complexa i dos cossos rectangulars que segueixen una estructura de planta baixa, primer pis i golfes. El mas original presenta una planta quadrada, amb diverses portes d'accés a les dues bandes i antics finestrals gòtics. La façana principal està orientada a migdia i ponent. Portal adovellat coronat per una finestra amb arc conopial lobulat. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga, amb el carener horitzontal a la façana i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. A la cara nord s'hi obren dues portes de punt rodó amb llinda de pedra ben treballada; també una balconada i dos finestrals, amb un arrebossat. Adossat un altre cos cobert amb teulada a doble vessant i grans obertures d'arc de mig punt a la planta baixa i golfes. Només es deuria habitar la planta noble que té grans obertures i terrasses; així com una galeria a migdia. Aquest espai actualment encara és habitat, tot i que ja no funciona com a masia. Tota l'estructura presenta un acabat arrebossat, amb elements ornamentals de caire molt simple a la zona de les obertures, tant de portes com de finestres a base de marcar les llindes i els brancals amb una franja pintada en blanc. El següent cos adossat sembla de factura més moderna, està format per diverses dependències, amb obertures de punt rodó en obra i una balconada. Les altres estructures es troben isolades i corresponen a antics annexes ramaders de planta rectangular i allargada, el basament dels quals és en pedra lligada amb morter de calç rematat per murs i coberta de maons.</p> | 08134-22 | Montmany | <p>Casal habitat documentat ja a l'any 1251, l'antiga masia de l'Ullar (Uià segons la fonètica de la zona) va ser habitada per la família Ullar fins a principis del segle XX, quan va haver-hi un plet entre familiars i acabà en mans de Salvador Font i els seus causahavents. Consta al fogatge de 1553 on apareix documentat Salvador Ullar però no consta en el fogatge anterior de 1497. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar però sembla ser que un cos és més antic que el cos de les galeries. Es conserva documentació escrita des de la baixa edat mitjana. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; no s'observen restes d'un edifici més antic. L'Ullà és probablement una de les cases amb més història de Figaró-Montmany, ja que és un dels masos que ha tingut més domini sobre el poble. La vall de Montmany va ser habitada per grans masos que actuaven com a centres econòmics de caràcter autàrquic, aquest és el cas de l'Ullà, can Oliveres, el Prat, etc. Si tenim en compte que l'Ullà es troba molt a prop de l'església de Sant Pau, podríem pensar que en època tardo-romana hi hagués en el lloc un petit hàbitat humà, documentat a la zona amb el jaciment dels Sots Ferèstecs. Al 1883 Francesc Maspons i Labrós fent referència a l'Ullar deia que fou per causa de passar per allà el camí de Bertí 'que sos amos hagin tingut que sufrir en eixos últims temps de guerra disgustos terribles, doncs, degut a dita circumstància i al caràcter franc i agradós de aquells, no passava partida de carlins o comuna de tropa que no anés a raure en ella, ocasionant-los-hi vexacions continues i perill imminent de port, pus més de quatre vegades sentiren xiular les bales per damunt sa teulada'.</p> | 41.7127200,2.2468700 | 437348 | 4618155 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54298-foto-08134-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54298-foto-08134-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54298-foto-08134-22-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada sobre un turó al bell mig del sot de Montmany, es troba en bon estat de conservació i està habitada. És, junt amb la parròquia de Montmany, l'altre punt de referència dels Sots Feréstecs. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54409 | Abeurador can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bloc de pedra local, d'origen sorrenc treballada i rebaixada formant un recipient rectangular de grans dimensions. Aquest encara conserva les marques del cisellat, tot i que la superfície exterior es troba molt rodada. Al seu interior, fa poc temps s'hi va col·locar un revestiment en plàstic, per evitar el supurament de la pedra. Amb aquest element també hi va una llosa rectangular, de pedra local i sorrenca, que s'utilitza com a tapadora o cobertora i que segueix la mateixa morfologia que el recipient. Aquest espai era el lloc on es posava aigua amb l'objectiu de fer-hi abeurar el bestiar.</p> | 08134-133 | Montmany | <p>Objecte que s'ha de relacionar amb les activitats agrícola-ramaderes de ca n'Oliveres. Aquest mas datat des de la baixa edat mitjana ha estat un dels casals forts de la zona de Montmany i del veïnat de Faramelles, amb una important presència com a centre agrícola. Aquest element es troba isolat en un petit bancal sobre el mateix mas, i per tant la seva atribució cronològica és força dubtosa, tot i que ben segur està vinculada al mas Oliveres.</p> | 41.7127900,2.2593900 | 438389 | 4618153 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54428 | Feixes de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PARELLA, M. 1989. Aproximació històrica al conreu de la vinya a l'alta vall del Congost. Monografies del Montseny, n.4.</p> | XVII-XX | <p>Conjunt de feixes construides al voltant del mas Oliveres, aprofitant les pendents naturals oberts pel torrent del Sot de ca n'Oliveres. Aquest terreny presenta unes fortes pendents que són difícils de cultivar ja que estan sotmeses a una gran erosió a causa de les aigües, a vegades torrencials, i a més, la ràpida escorrentia dificulta l'assaonament del sòl. Per aquesta raó, s'aixecaven unes parets de pedra perpendiculars al pendent que creaven unes terrasses anivellades, perfectament aptes per treballar. Aquestes parets són els marges que donen lloc a les feixes i els bancals. En arrabassar els terrens verges per fer-los conreables, sortien moltes pedres que s'anaven extraient amb l'ajuda de perpals, unes palanques que podien ser de ferro, però que moltes vegades es feien amb troncs o rames de roure o de carrasca. La utilització de la pedra en els marges resolia el qüestió estructural, i a l'hora l'emmagatzematge.</p> | 08134-152 | Montmany | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentren en les zones més planeres del municipi, on aquests espais de conreu es dediquen bàsicament als productes de secà. Des de l'edat mitjana fins a finals del XIX, el conreu de la vinya va esdevenir una pràctica habitual que es va portar a terme en les feixes del municipi La fabricació i producció massiva d'oli i vi es pot emmarcar dins del creixement econòmic i augment demogràfic dels segles XVIII i XIX, evidenciat en tot el territori Català. Aquest creixement ja arrencava del segle XVI, quan després dels greus danys causats per la pesta i la guerra contra Joan II s'inicià una progressiva recuperació. Una data important fou la de 1599 quan un privilegi reial autoritzà l'exportació de vi de collita pròpia. Aquesta cessió va marcar l'inici d'un important impuls econòmic que va girar entorn del conreu de la vinya i de l'obertura de nous mercats per aquests productes. L'augment de la viticultura farà que es redueixin les terres destinades al conreu de cereals, i que es cultivin espais fins aleshores considerats erms, canviant de forma significativa el model d'explotació tradicional. Així doncs, el segle XVIII és considerat com el segle del gran impuls comercial, i sobretot la primera meitat destacà per l'esplendor agrari i el ja anomenat increment demogràfic. Però al segle XIX la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització farà que molts d'aquests conreus es deixin de cultivar i s'abandonin de forma definitiva. La vinya apareix, doncs, lligada a les terres marginals i menys productives i als petits propietaris, en un marc fonamentalment familiar.</p> | 41.7128500,2.2617700 | 438587 | 4618158 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54428-foto-08134-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54428-foto-08134-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54335 | Àlber de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-montmany | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Àlber. Populus alba. Salicàcies Alçada: 17m Volta de canó: 3,4m Diàmetre: 1,08m Volta de soca: 3,5m Capçada: - Alçada de la primera ramificació: 1,50m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m L'exemplar catalogat destaca per la gran capçada i per la volta de canó i tot i que no és molt alt per ser un àlber que ja es ramifica molt avall.</p> | 08134-59 | Montmany | <p>Aquest àlbar que podem catalogar de monumental, està acompanyat d'uns quans exemplars més d'aquesta espècies alineats amb la carretera formant un conjunt paisatgísticament molt atractiu que ha fet que aquest paratge es conegui amb el nom Albers de Montmany. Els exemplars d'àlber creixen a la zona més fèrtil i humida d'aquesta vall, per la presència d'argiles impermeables i la conjunció d'un parell de torrents. A part dels propis àlbers de la zona trobem un gran nombre de caducifolis com avellaners, gatells is sanguinyols, que a la tardor dona un espectacular cromatisme a aquest paratge. Cal fer referència a l'estat de degradació per sobre pastura dels boscos i prats del paratge. Aquests àlbers són molt popular entre els veïns ja que hi ha molta gent que arriba fins aquest punt passejant per la carretera de Montmany.</p> | 41.7130200,2.2461100 | 437285 | 4618189 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54335-foto-08134-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Montamy. Costat de la carretera, uns 50 m abans de l'Ullar. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||
| 54413 | Mina d'aigua de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Obertura semi-excavada al terreny natural sobre el mas Oliveres. L'accés es realitza a través del camí que puja per sobre el mas i porta a unes hortes. En aquest punt es localitza gran mur construït en pedra, que recorda una feixa però que mena a una altra estructura construïda amb una porta d'accés formada per un reixat. Es tracta d'una boca oberta amb volta de canó i parcialment construïda en pedra lligada amb morter de calç, actualment tancada. En aquest punt també es documenta una bassa o dipòsit per estancar aigua, i també se'n documenta un altre més avall que funcionaria com a recol·lector. Presenta una coberta de punt rodó, i just a la boca es pot observar la roca retallada en forma de galeria baixa. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons, ja que aquesta està tancada, per tant se'n desconeix la profunditat.</p> | 08134-137 | Montmany | <p>L'aprofitament dels recursos hidràulics, ja sigui en forma de pou o de mina per a l'obtenció i gestió de l'aigua, es documenten a Figaró-Montmany des d'època medieval. Tot i que els primers documents fan referència a uns usos més específics centrats en els molins, sèquies i recs; es factible pensar que l'abastiment de caire més subsistencial es faria a base de pous i mines. La particularitat del terreny del municipi també facilita aquesta pràctica, ja que la presència d'abundants torrents i rieres fa que el punt d'abastiment es focalitzi en aquestes formacions naturals. Un dels propietaris del mas Oliveres per tal d'evitar problemes de captació d'aigües va fer construir aquesta mina, segons un gravat a la reixa de la porta, fou J. Sala amb la data MCMXXIII. Per tant no seria estrany que l'aprofitament de l'aigua, ja fos en forma de mina o no, fos present des d'època moderna, si no amb anterioritat. Per les evidències arquitectòniques conservades i el seu estat de conservació aquesta mina va ser i és utilitzada en època contemporània, tot i que ara de forma més esporàdica i bàsicament per regar les hortes del davant.</p> | 41.7132100,2.2598900 | 438431 | 4618200 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54404 | Can Pere Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-mestre | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Reformada | <p>Edifici isolat de planta rectangular i format per uns baixos, un primer pis i unes golfes sota teulada. La tècnica constructiva utilitzada es basa en el murs de pedres irregulars; actualment algunes de les pedres la façana estan rejuntades amb ciment; i la cantonada de l'angle nord-est està diferenciada del mur amb pedres més grosses. Tota l'estructura està coberta amb una teulada de doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana principal; aquesta es va fer nova en ell moment de rehabilitar l'edifici. La façana principal presenta un inflexió a la part central. A la planta baixa hi ha una finestra oberta recentment i una porta eixamplada per adaptar-la com a accés al garatge; es van construir amb pedra del mateix tipus de la que hi ha a les finestres de la primera planta, tota de procedència local. A la primera planta hi ha dues finestres amb els elements de pedra (brancals, ampits i llindes) aquestes es disposen de forma geomètrica i donen harmonia a tota la composició.</p> | 08134-128 | Montmany | <p>Tot i que el topònim, en aquest cas patronímic, de can Pere Mestre no apareix a la documentació d'època moderna de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa, que pel nom podria correspondre a l'habitatge del mestre de la zona de Montmany. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires aproximacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament per l'estat de ruïna que presenta tot l'edifici.</p> | 41.7138400,2.2426100 | 436994 | 4618282 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54404-foto-08134-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54404-foto-08134-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54355 | Sots Feréstecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sots-ferestecs | <p>CASELLAS, R. 1980. Els sóts feréstecs. Ed. Pleniluni. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. http://www.elfigaro.net/com_noticies; http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras;</p> | <p>Entorn natural situat als peus dels Cingles de Bertí fins al riu Congost, limitant al nord amb el Castell dels Moros i el Sot del Bac i al sud amb el Santuari de Puiggraciós. El municipi de Figaró-Montmany era essencialment agrícola i ramader, els camps de pastures i explotacions forestals eren accessibles des d'una xarxa de camins rurals sovint condicionats per l'orografia pròpia del terreny, on els torrents i les valls formen la morfologia del territori. La majoria de torrents estan excavats en valls profundes i sots feréstecs. Els espais d'interès natural es concentren bàsicament, a l'entorn d'aquests torrents on creix abundant vegetació de ribera i a prop del qual es concentren les fonts. Aquest territori sovint està perdut o cobert de vegetació; i aquesta sovint impedeix l'accés directe al curs d'aigua amb un poblament dispers actualment ocupat per petites explotacions o segones residències.</p> | 08134-79 | Montmany | <p>El 1994 aquest espai va patir un incendi important que va afectar la zona; del qual encara no s'ha recuperat. El 28/04/2004 es va fer la Declaració per la preservació dels Sots Feréstecs. Els Ajuntaments del Figaró, La Garriga, L'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Tagamanent i Sant Quirze de Safaja van aprovar una declaració per a la preservació de l'espai natural situat entre el Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. En la qual es reconeix la importància connectora de l'espai, es demana la implicació del Parc Natural del Montseny en la seva gestió i es sol·liciten recursos per a redactar un pla supramunicipal de protecció de l'espai en què quedin regulats usos i activitats, així com la redacció i implementació d'un pla de gestió ambiental del mateix. (Continuació observacions) En quan als personatges, Casellas otorga a mossèn Llàtzer un passat intel·lectual i conflictiu que mossèn Lladó no té. Els conflictes de mossèn Llàtzer podrien ser la síntesi dels que tingueres mossèn Salvador Bové a qui s'acusa d'heretge per voler reviure un savi d'altres sigles (era biògraf de Ramon Sibiuda, filòsof català del segle XVI) i a qui Francesc Clascar va acusar de 'progressista retrassat'; i de mossèn Jacint Verdaguer, que representava l'artista ingenu i rebel que es veia perseguit per la jerarquia eclesiàstica, conflictes que Casellas va viure de prop, era seminarista. Aquests conflictes els ajunta amb els que va viure amb mossèn Lladó a Montmany. L'Aleix de les Tòfones és un personatge misteriós, de llegenda, intemporal, que s'identifica amb la terra, la quinta essència del lloc. En canvi, la Roda-Soques condensa les forces desbocades de la natura. Als habitants del lloc els considera apagats i distants, molt condicionats per l'entorn, 'cadascú buscant el cau, pera tornarshi a enterrar en vida'. Un dels trets més realistes de la novel·la és la precisió amb què descriu la majoria dels llocs. El millor exemple és el camí d'accés a Montmany (ara ctra. BV-1489), al descriure la tristor de mossèn Llàtzer quan 'va veure que, tant com anava caminant cap a la rectoría, semblava que'l cèrcol de montanyas que'l voltava s'anés clouhent, clouhent, derrera seu, com si per tots costats l'aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot! Devant per devant se li alçavan las foscas ubagas de la Rovira, coronadas pels cims altíssims de Puiggraciós. A má dreta se li arrengleravan, com un pany de murallas que toqués al cel, las rocas fantasmas del cingle de Bertí. A má esquerra se li extenían las feixas conreuadas de l'Uyá, tot esgrahonant las vessants, com si volguessin arribar als núvols. Y a derrera, cap a derrera, ajuntantse de mica en mica ab las feixas de conreu, se li apareixía'l toçalot de Romaní, ab el Castell dels Moros dalt de tot, trayent el cap com un espectre. Rocas, turons, feixas, espadats, toçals, cingleras, se donavan la má tot a l'entorn, formant una roda de montanyas negras qu'esglayava de mirar'. Potser és un xic exagerat, aquesta descripció encara és ben vàlida avui en dia. En el llibre s'identifiquen moltes de les cases que formen el Sot de Montmany, a les rodalies de la parròquia (ca n'Oliveres, Romaní, el Castell dels Moros, l'Ullar o la Rovira, per exemple). D'altres llocs es troben al Sot del Bac (el Bosc Negre o can Prat), al Sot de Bellobir, ja camí de Riells (can Carbassot, can Coll o can Pau Boget), a la zona del Puig-Graciós (les cases del Serrat o el propi Santuari). D'altres llocs identificats són Sant Pere de Bertí, Sant Bartomeu de Mont-ras, a mig camí de Bigues, o can Sunyer, gairebé a la Garriga. A d'altres llocs els canvia el nom (el coll de can Tripeta li diu Ripeta, can Puça és can Pugna o Puig-llonell, que un cop l'anomena Lledonell i un altre Pullunell). També hi ha llocs, que no s'han identificat, podrien ser fruit de la imaginació de l'autor. L'obra ha acabat trascendint al lloc, i aquest ha acabat prenent el nom del títol de la novel·la, arribant a sortir en alguns mapes com a Sots Feréstecs.</p> | 41.7139400,2.2448900 | 437184 | 4618292 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | En aquest espai natural s'insipirà la novel·la de Raimon Caselles (1855-1910) que porta per títol Els Sóts Feréstecs. L'aparició de la novel·la Els Sots Feréstecs l'any 1901 marca l'inici d'una de les millors èpoques de la literatura catalana. Escrita per Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910), va ser publicada en 20 entregues, a mesura que les anava escrivint, a La Veu de Catalunya, on exercia de crític d'art,no gaire més tard ja es publicà com a llibre. Casellas la va qualificar com a 'novel·la poemàtica', ja que fa servir la llengua a l'estil de la poesia en concedir a les paraules un valor autònom com a 'estructura material'. En cap moment descriu la realitat rural catalana, sinó que la fa servir com a punt de partida. El tret modernista més clar de l'obra és la subjectivitat de l'autor vers la realitat que l'envolta, situació que es troba en mossèn Llàtzer, el protagonista de l'obra. Raimon Casellas havia nascut al 1855 i era molt delicat de salut, el que va fer que, possiblement, fos criat a Montmany, a la casa de l'Ullar. Se sap que al 1870 s'hi va refugiar fugint de la pesta que assolava Barcelona. Va mantenir estretes relacions amb mossèn Lladó, pel que va viure de ple el seu conflicte amb els feligresos. Per tant, coneixia perfectament el lloc on s'ubica la història. Montmany va patir al s.XIX un procés de decadència i despoblament, ja que es tracta d'un nucli de muntanya allunyat de la principal via de comunicació de la zona. Eren habituals els conflictes entre món eclesiàstic i pagesia; per exemple mossèn Llàtzer pateix un conflicte amb els feligresos i, mossèn Parellada, rector de Sant Pau de Montmany entre el 1791 i el 1814, ja tingué problemes per cobrar els delmes dels feligresos, podria ser l'inici del conflicte, que continua amb mossèn Darrer, rector des del 1825, que dugué als súbdits als tribunals eclesiàstics per aquest mateix motiu, que junt amb que feia servir la parròquia de paller, va agreujar el conflicte. Va acabar en dos assalts a la rectoria contra el capellà, que va salvar la vida saltant del segon pis, i abandonant la parròquia. Mossèn Lladó és nomenat rector de Sant Pau al 1853 i es troba la parròquia enrunada i en no poder recórrer a l'ajut dels feligresos va haver de fer, pel seu compte, les reformes, situació que es descriu a la novel·la. Al 1869 va obtenir el permís per absentar-se, deixant la parròquia en una situació caòtica que el va perseguir, amb contínues justificacions, fins la seva mort al 1887. Víctor Faura, oficial de Marina i que junt amb el seu germà Valentí s'havia criat a la rectoria amb mossèn Lladó, va afirmar, en una carta a Casellas, que mossèn Llàtzer encaixa perfectament amb mossèn Lladó i reconeix l'Aleix de les Tòfones, que va ser el primer mosso de mossèn Lladó (això no succeeix a la novel·la) i que va anar a can Romaní quan en Josep i la Mariagna, a qui també els reconeix, la deixaren per ser els criats de Lladó. Al Santuari de Puig-Graciós, des d'inicis del s.XIX, va haver-hi 'una petita indústria d'hostatgeria i begudes de l'ermità'. En aquelles èpoques, era el centre d'esbarjo de la pagesia dels voltants, pel que no resulta gens estrany deduir que aquest fet va ser font de conflictes amb la parròquia. Aquest punt, de ben segur, que va ser molt útil a Casellas per introduir la dualitat del Bé i del Mal. Així, doncs, en la novel·la, la parròquia representa l'ideal superior i d'esperit, el sentit de la comunitat i de la història, però es troba enrunada i ensotada al costat del cementiri, 'com si per tots costats l'aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot'. A la casa de l'ermità, on s'acull la 'bagaça', representa tot allò més instintiu i primitiu -'¡no'n volguèu més de gernació a l'hostalet a jugar al truch o a la brisca, entre got y got de vi!'-, i es troba en un lloc alt, obert a l'exterior. Això li serveix a Casellas per presentar la paradoxa de l'ideal superior, que es troba en decadència, respecte l'ideal inferior. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 54513 | Roca de Gallicant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-gallicant | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XVI | Molt coberta de vegetació i afectada pels incendis de l'any 1994 | <p>Petita elevació de terreny a migdia de l'obaga de Ca l'Antic. Aquest turó es troba sobre els túnels de la C-17 coneguts com a túnels del Figaró, i s'accedeix al mateix des de la carretera de Gallicant a la Garriga, des d'un trencat a mà esquerra per una pista sense asfaltar. Actualment no resta visible cap estructura associada a la presència dels signes jurisdiccionals del municipi. Es tracta d'una zona boscosa que va quedar afectada pel foc en el decurs dels incendis de 1994 i que avui en dia està ocupada per matolls baixos i altres formacions vegetals constituïdes per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats.</p> | 08134-237 | Figaró-Montmany | <p>La roca de Gallicant es documenta des del segle XII fins al segle XVI limitant el terme Montmany i Vallcàrquera amb el terme de la Garriga. Cal dir que la roca pròpiament dita formava part de Montmany, i en aquest punt s'hi trobaven els signes pertanyents a la jurisdicció imperant del terme. Situat en un lloc privilegiat i ben visible des de la via d'accés a la vall del Congost, des del nucli del Figaró i des dels punts elevats de l'entorn, va ser escollit per senyalitzar el poder laic amb la màxima representació dels signes de la jurisdicció reial o baronial a través del pal i les forques. Totes les comunitats humanes organitzades i les seves institucions adopten i han adoptat sempre diferents símbols i senyals com a elements representatius i identificatius, i els envolten d'expressions de respecte. L'escut i la bandera són, a la nostra cultura i des de fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de tota comunitat; i per altra banda hi ha els emblemes, que són denominats símbols distintius, d'introducció més recent en el món de la identificació de les entitats. Just per sota aquest espai, a les terres situades al seu peu, on es troba avui el caseriu de Gallicant, pertanyien ja a la veïna parròquia de la Garriga, tot i que la seva situació pugui haver provocat dubtes sobre la seva pertinença fins avui. Aquest espai sembla pràcticament desocupat al 1546 quan Salvi Xicola compra a Joan Boget, una terra a Gallicant i un camp proper situat entre les parròquies de Montamny i Vallcàrquera, aquest lloc sembla que tot just es comença a conrear ja que la peça de terra venuda es documenta com a erma i boscosa.</p> | 41.7140900,2.2715300 | 439400 | 4618289 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54513-foto-08134-237-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54398 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XVIII | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Resta visible una estança de planta rectangular amb les marques d'un embigat que podria marcar la presència d'un primer pis. Ha desaparegut tota la coberta, així com bona part dels alçats. Es tracta d'una obra feta amb murs de pedra regular, ben treballats i units amb morter de calç, o lligats amb fang; i on s'intueixen les cantonades diferenciades. Queden dempeus els murs nord i oest; la resta està molt enderrocada. Tot i la coberta vegetal amb un sotabosc de roure i alzina, es pot observar un important enderroc que segurament evidencia la presència de mes estances que acabarien de configurar el mas original. Al mur nord, s'observa l'existència d'espitlleres i un tram afegit a l'est; també hi ha un cos afegit a l'oest. Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, associats a annexes ramaders. Una mica més amunt també es documenta un enderroc força nombrós de petites pedres amuntegades unes sobre les altres que podrien indicar la presència d'alguna altra estructura.</p> | 08134-122 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>La toponímia medieval també mostra la presència de jaciments de metall, considerat genèricament com a ferro. D'aquí prové sense dubte, el nom del mas Ferreres de Monteugues, documentat per primera vegada al 1285, situat a prop del torrent de Farreres que serveix de límit entre aquella parròquia i la de Samalús l'any 1323. Més endavant aquest mas es documenta com a Ferreres de Dalt i Ferreres de Baix i esdevé rònec al mas Valls al 1540. Sembla que aquest desapareix de la documentació moderna i contemporània.</p> | 41.7141400,2.3046100 | 442152 | 4618272 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54398-foto-08134-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54398-foto-08134-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54398-foto-08134-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'edifici es troba situat sota el camíque passa per davant la Font de Ferreres, s'ha d'arribar dalt la pujada on hi ha la mateixa font, i sobre el revolt s'intueix un petit corriol que porta fins a les restes de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54364 | Forn de calç de can Oliveres o la Llorença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-oliveres-o-la-llorenca | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | Parcialment enrunada | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge d'un camí. Només conserva part de la volta de la boca construïda en rajols disposats a plecs de llibre. A grans trets podem dir que es tracta d'una estructura circular i cilíndrica, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 4'5 metres de diàmetre i uns 4 metres de profunditat. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular- ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions i amb les restes del refractari. Per damunt de la boca, antigament hi havia una paret de pedra. Aquesta boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. En el forn ca n'Oliveres la boca està en molt mal estat de conservació, i només s'insinua el seu emplaçament, parcialment cobert per la vegetació.</p> | 08134-88 | Montmany | <p>Fins fa uns 60 anys aquest forn encara funcionava. Era un dels més importants de la zona del Congost, juntament amb la Fontmolsa de Tagamanent, avui desapareguda. Construcció vertical cilíndrica excavada al terra, tenia accés per la part superior, per on s'abocava la pedra, i per la part inferior, on hi havia la boca del forn. La part frontal, així com la boca es troba molt deteriorada a causa de les esllavissades del terreny. El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7144300,2.2581300 | 438286 | 4618336 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54364-foto-08134-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situat en un marge dret al damunt del mas Oliveres. S'accedeix per la carretera de Figaró a Montmany, un cop passat el trencant del cementiri municipal trobarem el forn sota la carretera. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54279 | Llegenda de la campana de Sant Cristòfol de Monteugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-campana-de-sant-cristofol-de-monteugues | <p>AADD. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Guies Comarcals. Catalunya romànica. p. 157-158. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | Poc coneguda | <p>La llegenda es basa en una inscripció d'una de les campanes de Sant Cristòfol de Monteuges datada suposadament del segle XV i feta pel fonedor 'Carles Many' al lloc veí del Pla de la Batalla. Aquesta inscripció venia a rememorar la fundació de Sant Cristòfol per part de l'emperador Carlemany en acció de gràcies per una batalla que hauria guanyada contra els àrabs en el lloc anomenat el Pla de la Batalla situat en una carena propera. Aquesta campana s'hauria perdut i per tant a Sant Cristòfol, per tradició, es recorda el campanar sense campanes</p> | 08134-3 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>L'església de Sant Cristòfol de Monteugues és una petita capella d'una sola nau coberta amb volta de canó seguit, amb dos arcs torals probablement posteriors, i capçada per un absis semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera a llevant. La porta oberta a la façana sud, és d'arc de mig punt adovellat. A la façana oest hi ha un campanar de cadireta que, com la nau, correspon a una època posterior. Inicialment fou filial de la Garriga i, per això, cedida el 1139 al monestir de Santa Maria de l'Estany, que en tingué el patronat fins al s. XV o al s. XVI. Malgrat tot, segons una venda de terres del 1021 al lloc dit Camp de Mascaró, tenia categoria parroquial i era esmentada com a Sant Cristòfol de 'Monte Eguas'. Va ser restaurada l'any 1943 i s'hi celebra un aplec, bastant concorregut, per la festa patronal.</p> | 41.7147900,2.3120300 | 442770 | 4618339 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 54336 | Salze blanc del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salze-blanc-del-congost | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Salze blanc. Saliz alba. Salicàcies. Alçada: 15m Volta de canó: 1,70m Diàmetre: 0,54m Volta de soca: - Capçada: 14m Alçada de la primera ramificació: 1,80m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m En aquest cas el valor d'aquest peu rau en el fet que es tracta de l'exemplar més gran d'una espècie que a dia d'avui és escassa al municipi. Aquesta escassetat segurament és fruit del mal estat del bosc de ribera al Congost ja que creiem que en la primera línia d'aquest bosc, i moltes vegades a la mateixa llera del riu, abans devia ser relativament abundant.</p> | 08134-60 | Nucli del Figaró. Gallicant | <p>Tot i que els salzes blancs es poden fer arbres, i d'una bona mida, en moltes ocasions els trobem en forma arbustiva rebrotant després dels efectes devastadors d'una riuada. En aquest sentit el valor local d'aquest peu de mida relativament discreta però amb clara forma arbòria remarcable. A la base del tronc té una gran acumulació de sorra i branques que ha anat retenint en successius aiguats. Aquest fet ha impossibilitat la mesura correcta per la soca d'aquest exemplar.</p> | 41.7150200,2.2704500 | 439311 | 4618393 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | ongost, a l'alçada de Gallicant, just per sota la nau de l'empresa EUROFUSTA. Salze blanc. Saliz alba. Salicàcies. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 54373 | Font de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferreres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn immediat construït. A peu de la pendent s'ha construït amb pedres més o menys desbastades i lligades amb abundant morter de calç, una estructura rectangular on a banda i banda es disposen uns bancs correguts, que presenten la mateixa fàbrica. La font està emmarcada per un arc de mig punt amb pedres disposades en plec de llibre i, al darrera, un mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars en forma de feixa. Al rejuntat hi ha ciment contemporani, però el morter original és de calç. A la part baixa hi ha la deu principal, plena de molsa, i un broc vessador. La font funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant. A sobre, damunt, l'arc, hi ha una placa en metall que posa FONT DE FERRERES.</p> | 08134-97 | Vall de Vallcàrquera | <p>La font de Ferreres presenta un arranjament fet en època contemporània realitzat pel Grup Excursionista de la Garriga. Des dels anys 70 i 80 del segle XX és habitual l'arrenjament i adequació de les fonts de nombrosos municipis amb l'objectiu de fer-les visitables. La seva factura és molt similar a les fonts de la zona, per exemple la Font de la Teula, ja en terme municipal de La Garriga. Però de ben segur aquest aflorament ja era freqüentat des d'antic. El topònim de la font, ja apareix a la documentació medieval fent referència a la presència d'un jaciment de metall, considerat genèricament com a ferro. I aquesta també s'ha de relacionar amb el mas Ferreres de Monteugues, documentat per primera vegada al 1285, situat a prop del torrent de Farreres que serveix de límit entre aquella parròquia i la de Samalús l'any 1323. Més endavant aquest mas es documenta com a Ferreres de Dalt i Ferreres de Baix i esdevé rònec al mas Valls al 1540.</p> | 41.7151000,2.3044600 | 442141 | 4618379 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54373-foto-08134-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54373-foto-08134-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta font està situada al peu del camí que surt del primer trancant a la dreta baixant de sant Cristòfol de Monteugues i que mena a Coll de Carpis i Rupit. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54510 | Mirador de l'Ulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-lulla | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | <p>Petit replà natural sobre el sot de can Oliveres i al peu del camí al mas Ullà. En aquest punt són visibles grans blocs de roques calcàries que conformen una de les pronunciades corbes de nivell que des dels Cingles de Bertí baixen fins al riu Congost. Aquest punt està tancat per un petit vallat de pastura pels animals però es freqüent que la gent que fa caminada hi accedeixi per gaudir de la vista en una de les parades del camí. En el mateix indret hi ha indicat un punt de parada excursionista.</p> | 08134-234 | Sant Pau de Montmany | <p>La vall del Congost és un territori de caràcter mediterrani humit on la vegetació és bàsicament d'alzinar litoral i muntanyenc. Tot i això, l'accentuat relleu i la diversitat geològica del municipi, junt als diversos cursos d'aigua permanents han fet de Figaró un dels municipis amb una diversitat de comunitats vegetals més remarcables del Vallès. El terreny està format per una depressió originada en l'era terciària i que és rodejada per falles, com a conseqüència d'un enfonsament de l'escorça terrestre; aquestes característiques han donat lloc a un terreny abrupte, amb escasses zones planes que es situen: o bé en punts concrets de la Vall del Congost, en vessant o dalt els Cingles de Bertí. Aquest punt forma part de la pronunciada pendent entre els Cingles de Bertí i l'engorjat del Congost'. En aquesta depressió tectònica i en les elevacions que l'emmarquen, hi actuaren, modelant l'orografia del terreny, les aigües fluvials en forma de torrentera. Aquest espai es troba al peu del camí que mena al mas Ullà i a la parròquia de Sant Pau de Montmany i per tant ha estat un lloc tradicional de pas per les diverses comunitats humanes.</p> | 41.7151400,2.2468300 | 437347 | 4618423 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||||
| 54349 | Llegenda del Salt de la Núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-de-la-nuvia | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. MASPONS, M.P. 1881. Llegendes Catalanes. Barcelona. p. 97 i ss.</p> | VII-XX | Poc coneguda | <p>Segons Maria de Bell-lloch o Maria del Pilar Maspons i Labrós hi ha una llegenda ambientada a Puiggraciós. Diu que una vegada en un mas d'allà prop d'una ermita on es venerava una verge anomenada de Puiggraciós hi vivia un marit i muller molt acomodats que eren ben devots d'aquella verge i que s'hagueren pogut dir del tot feliços si Déu els hagués acordat tindre fills. Un dia estant la muller una nit tota sola planyent-se va acollir una pobra captaire, a la que va oferir sopar, cambra i llit. Al arribar el marit, sospitant quelcom anormal, trobà que de la cambra de la captaire sortien resplendors i cantúries. L'esposa i els veïns comparegueren meravellats i esporuguits tement que seria art de bruixeria. Quan l'endemà la mestressa, es decidí entrar a la cambra la trobà buida, però va sentir unes paraules que li deien que, en pagament de l'hospitalitat concedida a la pobra hauria de mercè un fill. Ella no va tenir gens de dubte de que devia aquell favor a la verge de Puiggraciós i així va ser com plorant de goig se'n anà un matí dret a l'ermita descalça i amb un ciri, i arribada, s'agenollà davant la imatge de la Mare de Déu i li digué: Verge sobirana de Puiggraciós, que quan jo plorava dins de la masia, em vares prometre un tresor preciós, que serà la glòria de l'ànima mia, vos dono gràcies i vos lo encomano, vullau amparar-lo sempre nit i dia, que li feu de mare si jo em moro demano, que si a gran arriba per vós sola sia. Nasqué una noia que fou bellíssima que els seus pares consentien molt. La noia només obria els llavis per cantar una pregària-cançó per la seva mare. Una nit la mestressa del mas es va sentir molt malalta i va morir. A la noia, la Maria, aviat li van sortir pretendents que ella omitia. Però un dia arribà prop del mas una comitiva de joves que, tot caçant es dirifien a Sant Miquel del Fai, on hi havia el fill de comte entre ells. En aquest punt les versions de la llegenda varien. Per unes la noi s'enamorà del fill del compte; per altres van ser el seu pare i altres parents que l'obligaren a casar-se ja que ella es sentia votada a la Mare de Dñeu. Les esposalles s'havien de celebrar a la Capella de Puiggraciós. La comitiva puja del vell mas dels Olivers i segons la versió, puja per diferents camins la del nuvi i la de la núvia. En aquell moment s'esdevingué que en un dels revolts les comitives es trovaren; en aquell instant el cavall que portava la núvia va llançar-se costa avall; es veu que el cavall arribà damunt un torrent prop l'església de Bigues d'on va saltar. De la núvia i el cavall no se'n va veure mai més rastre enlloc, sols allà on havia caigut el cavall damunt d'una roca, can veure marcades les potes i el lloc es coneix com el Salt de la Núvia.</p> | 08134-73 | Puiggraciós | <p>Francesc Maspons i Labrós afirma que una llegenda semblant es troba a Baden-Baden titulada el salt del comte. Ell la publica a la seva obra Tradicions del Vallès del 1951 i també va fer un breu resum de la llegenda a l'acta de l'excursió col·lectiva a Puiggraciós. D'igual tradició es troba a la província de Tarragona, al castell de Ciurana el lloc conegut com el Salt de la Reina Mora; i el mateix a Mallorca. Mossèn Ernest Ros prenent la poesia de Maria de Bell-lloch va explicar la llegenda del Sant de la Núvia en el programa de festa major de la Garriga al 1931. Diu que la llegenda es troba en forma anàloga a la província de Lleida on el protagonista és un cabdill àrab i argumentant que aquestes llegendes tenen un origen oriental on el cavall té un paper important que recorda els cavalls alats dels contes àrabs. També Valeri Serra i Boldú publica la narració de La Verge de Puiggraciós i lo salt de la núvia al llibre Culte Popular a la mare de Déu, publicat a Lleida el 1903. Crològicament és difícil determinar l'orígen d'aquesta llegenda, per alguns autors aquesta presenta clares influències àrabs (VII dC) mentre que per altres podria ser molt més moderna, fins i tot associada al romanticisme i les corrents de finals del segle XIX i inicis del XX.</p> | 41.7152000,2.3130500 | 442855 | 4618384 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54349-foto-08134-73-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54436 | Can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falguera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Algunes parts desaparegudes | <p>Edifici de planta baixa, dos pisos i planta sota teulada. Coberta a 4 vents. Els orígens d'aquesta casa probablement s'haurien de buscar a la baixa edat mitjana i sobretot al llarg del segle XVIII, moment d'urbanització de la plaça de l'església, lloc on es troba ubicat. El cos principal de l'edifici actual és del segle XVIII, moment de construcció o modificació de l'antic nucli del Figaró. La façana principal és a migdia, on encara es conserva la porta original, adovellada. Anys més tard, possiblement al segle XIX, s'hi va afegir un cos amb una galeria de tres arcades a la primera planta. Queda el dubte que les estructures conservades al sud-est, que semblen murs de contenció, no poguessin formar part d'algun edifici anterior o bé d'estructures en desús, enderrocades i omplertes de terra (hi ha un hort al costat est de l'edifici, a l'alçada de la primera planta). Als murs laterals s'observen diferents estructures, algunes d'obertes i d'altres de tapiades i, a la façana oest, un portal adovellat, amb arc de mig punt, que es devia construir al mateix moment que la galeria de migdia, igual com les finestres obertes a les plantes superiors. L'interior s'estructura a través de la gran sala-menjador a la planta noble que dóna accés a les habitacions, situades simètricament als laterals; a la sala hi ha una fornícula amb decoració de tipus barroc. Algunes de les habitacions conserven l'envà que separa l'espai destinat al llit de la resta de l'estança (cambra i avantcambra).</p> | 08134-160 | Nucli de Figaró | <p>Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura senyorial de la primera meitat del segle XVIII. Es tracta d'un gran casal ubicat a la plaça de l'església entre l'actual església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna i el mas Antic. La casa presenta un estat de conservació força precari tot i que els propietaris actuals fan els possibles per mantenir l'estructura original de la casa i aquest fet permet conservar-la com una de les construccions originàries de la part baixa del Figaró. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga. Potser no és original la finestra i la resta és posterior. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants (hostal, ferreria, etc.) i de grans casals associats a les diverses estructures del poder laic i religiós.</p> | 41.7156100,2.2519600 | 437774 | 4618472 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54436-foto-08134-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54436-foto-08134-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54436-foto-08134-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54384 | Barraca de l'Ullà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lulla | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | En estat precari | <p>Edifici format per una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord. A la façana principal les obertures es disposen de forma senzilla, sense acabats ornamentals, una evidència d'aquest fet la constitueix la porta principal. Pel que fa a la resta d'obertures aquestes corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries.</p> | 08134-108 | Sant Pau de Montmany | <p>La construcció d'aquest edifici s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XVII. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas però no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'edat moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.7156300,2.2461800 | 437293 | 4618478 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54384-foto-08134-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54384-foto-08134-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54350 | Pont de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-jordi | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Aquest pont ferroviari es troba sobre la línia de Barcelona-Puigcerdà, és una estructura construïda per a salvar diversos obstacles físics: el pas del riu Congost i la vall que s'obre a Gallicant. Tradicionalment es creu que el tram de la Garriga a Sant Martí de Centelles va ser dissenyats i projectats per enginyers civils del grup Eiffel, segons alguns autors per el mateix Gustav Eiffel. Els pont presenta una estructura de metall aixecada sobre uns pilars que estan fets de formigó i maçoneria. Presenta l'estructura bàsica de tauler, que és la part de l'estructura que suporta la circulació. Estructuralment, funciona com una llinda en la majoria de casos. Els estreps, que són les estructures que suporten el tauler en els seus dos extrems i que estan en contacte amb el terreny i les piles, que són les estructures que suporten el tauler entre estreps. La magnitud principal del pont és la llum, d'uns 15-20 metres de longitud entre recolzaments i que condiciona el disseny de l'estructura. L'altura entre els paraments inferior i superior del tauler s'anomena cantell. L'anomenat Pont de Sant Jordi comprèn el pas de la carretera de sortida del Figaró cap a Gallicant i vers la Garriga, en una de les llums, mentre que en les dues següents té pas el riu Congost per després salvar el desnivell i passar la foradada abans d'arribar a l'estació del Figaró. La via del ferrocarril és, en tot el tram, un rail convencional, un monorail. La propulsió pot venir de diverses fonts, unitats múltiples autopropulsades o, en el seu origen per una locomotora. Aquest pas, juntament amb el de Can Palau a la Garriga, la Fontmolsa de Tagamanent, i el de la Rovira de Centelles és dels més complicats a nivell arquitectònic i tècnic.</p> | 08134-74 | Nucli de Figaró | <p>La construcció d'aquest viaducte de finals del segle XIX suposà un gran impacte a tot el municipi fins la seva entrada al poble. El pont sobre el riu Congost va suposar una important millora de seguretat i de connexió viària al municipi, garantint el corredor ferroviari Barcelona-Vic Puigcerdà dins el pla d'infrastructures ferroviàries de l'estat. El Figaró és una petita població que es va originar al voltant de l'hostal del Figaró i la seva capella, del que es té constància per primer cop al 1399, situat sobre la via romana en la qual es basava el camí ral de Barcelona a Vic. A finals del s XIX va arribar el ferrocarril i la població va anant-se transformant en un centre d'estiueig. Actualment, l'Estació és un equipament on s'hi ofereix informació del parc natural del Montseny, a més d'itineraris pedagògics i tallers mediambientals, per als centres d'ensenyament i excursions guiades de diumenge per a famílies i particulars. També pot trobar-se informació sobre els Cingles de Bertí.</p> | 41.7156300,2.2715100 | 439400 | 4618460 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54350-foto-08134-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54350-foto-08134-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Equip Eiffel. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54368 | Forn de calç al camí de la Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-al-cami-de-la-cuspinera | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | Els focs de l'estiu de 1994 afectaren la zona i malmeteren l'estructura del forn. | <p>Construcció excavada al marge del turó de forma semicircular. La part superior és construïda en pedra lligada amb fang. La guixera amida uns 3,3 m d'amplada, a l'interior de la cambra de cocció, i uns 3 m d'amplada, a l'interior de la cambra de cocció i uns 3 m d'alçada conservada. Des de l'exterior són visibles les 2 boques (1m d'amplada) que donen accés a la única cambra de cocció, separades per una pilastra de 90 cm.</p> | 08134-92 | Montmany | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7156400,2.2513800 | 437726 | 4618476 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54368-foto-08134-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54368-foto-08134-92-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situat al peu de l'antic camí de Montmany a Can Prat, a uns 300 m del Tenis de Montmany. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54340 | Til·ler de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-sant-cristofol | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Til·ler, tell (tilia platyphyllos). Família Tiliàcies Alçada: 14m Volta de canó: 2,10m Diàmetre: 0,67m Volta de soca: 3,70m Capçada: 18m Alçada de la primera ramificació: 2,50m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m L'estat de l'arbre està molt condicionat pel intens trepig i potser també el tragi de bestiar, ara mermat. Aquest exemplar encara conserva un estat de salut que podem catalogar d'acceptable tot i que té alguna branca morta.</p> | 08134-64 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El conjunt d'arbres d'aquest pla està molt envellit i la majoria d'exemplars no es troben en massa bon estat. A part d'aquest til·ler n'hi ha un altra peu que està mort, algunes robínies i algunes nogueres americanes.</p> | 41.7160900,2.2999100 | 441763 | 4618492 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54340-foto-08134-64-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores, al pla de davant l'església de Sant Cristòfol de Monteugues. L'exemplar queda prop del petit turonet de Sant Cristòfol. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc