Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54280 | Castell de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montmany | <p>AADD. Els castells Catalans II; 1969. p.236-239. BURON, 1989 P. 270. AADD. 1984. Castell de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 67, castell 342. CATALUNYA ROMANICA: APF i JBM. P. 342 i 343.Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. 1982. Barcelona. MAURI, J. 1949. Història de la Garriga I. Barcelona. PLADEVALL, A. Prve. 1958. El Castell de Centelles. Vic. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XII-XVII | Molt reformat | <p>El castell de Montmany, també conegut com el castell dels Moros, de la Rovira o del Prat, presenta una planta gairebé quadrada, amb uns murs de 16'10 m de nord a sud per 15'15 m. Actualment les parets més ben conservades són la de l'est amb 6'5 m d'alçada i la del sud. El gruix dels murs és aproximadament d'un metre. D'est a oest, hi ha dues parets transversals que fan 85 i 74 cm de gruix, les restes de les quals es veuen sobretot a llevant. La porta de 1'70 m d'amplada s'obria al mig del mur oest. Almenys hi devia haver un primer nivell, després un primer pis amb una alçada d'uns 2'5 m, i encara un tercer trespol, aquest potser de coberta, Tant el nivell inferior com el primer pis hi havia nombroses espitlleres. A l'alçada d'aquest primer nivell se'n compten 12 a la paret sud (que fan a l'interior uns 55 cm d'alt per 20 cm d'ample) i 11 cm a l'est, tot i que segurament n'hi havia més. Les espitlleres del nivell superior eren més grans i actualment només se'n veuen dues al mur de migjorn. Al centre de la construcció, a 1'20 m del mur sud, hi ha una cambra de 4'55 m per 6'10 m que aprofita com a mur nord la paret transversal i que potser hauria estat utilitzat com a cisterna. El mur és fet amb carreus desbastats, lleugerament escairats, d'uns 20 cm d'alt per uns 30 cm d'ample, 15 cm per 25 cm, etc. units amb morter de calç. El mur sud i els extrems meridionals dels murs est i oest són fets tots ells amb pedres treballades, sense l'habitual reble intern de morter i pedres sense treballar. Pel què fa a la resta- la part que s'ha conservat menys- va ser feta amb el sistema constructiu usual. Al costat oest, a uns 5'5 m del mur, hi ha restes d'una paret que podria correspondre a un recinte exterior, més o menys coetani de la construcció principal.</p> | 08134-4 | Montmany | <p>El castell, conegut popularment pel castell dels Moros, castell del Prat o castell de la Rovira, és l'històric castell de Montmany, documentat com a centre del terme des del 1187, bé que devia existir molt abans. Els límits del terme municipal reproduïen a grans trets els de l'antic territori jurisdiccional del castell de Montmany i les tres parròquies que aquest englobava: Sant Pau de Montmany, Sant Pere de Vallcàrquera i Sant Cristòfol de Monteugues. Segons Mauri Serra, es té referència del castell des del 1139 tot i que les primeres referències escrites, i conservades fins a l'actualitat, són de principis del segle XIII, quan el castell i el terme estaven vinculats als barons de Centelles i als seus fidels de Santa Eugènia. Així doncs, des de final del segle XII i durant tot el segle XIII consten com a castlans els Santaugènia, senyors també del casal de Blancafort de la Garriga, i relacionats amb el domini de la casa comtal o caserna del rei catalano-aragonès. Aquest edifici apareix en totes les transmissions de domini dels membres de la família Santaeugènia. L'any 1357 el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a Ramon de Centelles, per lliure i franc alou, el mer i mitx imperi i tota la jurisdicció alta i baixa dels castells de Montmany i de Gallifa per 7000 sous. Amb tot, al 1379 el rector de Sant Pau de Montmany té benefici de la capella del Castell de Montmany que es troba sota l'advocació de Sant Miquel Arcàngel (doc. 1413). Des d'aleshores el terme fou sempre propietat dels Centelles i va estar unit fins al segle XVI, com a mínim, a la baronia i després comtat de Centelles, bé que tenia batlle propi. Al segle XV, al 1500, passa a la família Cruïlles a mans del senyor Pere Galceran de Cruïlles, fill d'un Centelles. Hi ha evidències d'actes de jurisdicció del 1519 i posteriors fetes pels Centelles en terme de Montmany. Però serà al 27 de març de 1550 quan el terme de Montmany passarà a reincorporar-se definitivament al domini reial. Per les seves característiques arquitectòniques podem datar aquesta fortificació, o bé al finals del segle XI o més endavant, amb nombroses reformes posteriors.</p> | 41.7214800,2.2501100 | 437626 | 4619125 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54280-foto-08134-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54280-foto-08134-4-2.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Castell termenat situat a 684 m d'altitud a l'extrem nord-oest del Pla de la Creu del Romaní. Es troba a la part nord de la vall de Montmany, entre aquesta i el sot del Bac, el qual queda al nord del castell. És accessible per una pista que surt de la carretera del Figaró a Montmany, al KM 3,9. La pista volta el turó de la Cuspinera i deixa al peu mateix del castell, bé que el darrer tram, uns 25 m és dolent i cal fer-lo a peu. El tros bo té uns 2 km i acaba en una petita esplanada on hi ha una bifurcació. La capella castral que es trobava sota l'advocació de Sant Miquel Arcangel es troba situada en el turó proper on hi ha el Prat de Dalt. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 54286 | Can Recasens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-recasens | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX | Necessita retauració | <p>Edifici construït amb una paret mitgera i fent angle amb el carrer. Aquesta estructura presenta un fort desnivell del terreny i, mentre que la façana de la Carretera de Bigues té baixos i tres pisos; la façana de la Plaça Major només té planta baixa i dos pisos. La coberta amb teula aràbiga és de doble vessant, amb una porta d'accés coronada per frontó amb floró al centre i dues volutes. Les finestres presenten un emmarcament en pedra, i en el cos superior hi ha diversos esgrafiats amb motius geomètrics, cintes i circell d'acant, acabats amb un sòcol de pedra. Construcció a base de murs de maó pintat i esgrafia amb coberta de teula.</p> | 08134-10 | Nucli del Figaró | <p>El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7217500,2.2730700 | 439536 | 4619138 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54286-foto-08134-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54286-foto-08134-10-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es desconeix l'autor i la data exacte. Aquesta està situada a la zona antiga del nucli i junt amb la casa del costat són les úniques decorades amb motius clàssics. Ambdues presenten gran homogeneïtat tipològica. | 99|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54287 | Can Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici aïllat de tipologia ciutat- jardi, utilitza diversos desnivells de terra i presenta diferents alçades per davant i per darrera. La façana de darrera té 4 pisos. Coberta amb teulada composta de la qual sobresurt una torre mirador de planta quadrada i coberta a 4 aigües. Els vèrtex de la teulada són rajola vidriada en verd i àmbar. Hi ha boles vidriades d'igual color que coronen l'estructura. Les obertures es troben situades de forma simètrica amb alternança de finestres d'arc pla i d'arc de mig punt amb emmarcament i llindes de color marró. La fàbrica es basa en murs de maó pintat, una coberta de teula àrabiga i rajola vidriada, sobre el mur pintat en blanc.</p> | 08134-11 | Nucli del Figaró | <p>Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7232500,2.2738500 | 439602 | 4619304 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54287-foto-08134-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54287-foto-08134-11-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54288 | Can Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallart | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici aïllat de tipologia ciutat, jardí, amb un petit jardí al voltant i diverses terrasses. Utilitza el desnivell del terreny i presenta diferents alçades al davant i al darrera. La façana del carrer consta de planta baixa i golfa mentre que la façana del darrera té 3 pisos. Té planta complexa amb cossos rectangulars que sobresurten i teulada composta. De la façana sobresurt una petita torre amb coberta a dues vessants. Té forjats tant a portes i finestres amb elements sinuosos de caire geomètric i floral. La casa està pintada de blanc i té decoració de ceràmica amb alternances de blanc i blau, formant franges horitzontals. La teulada segueix la mateixa decoració. La construcció es realitza amb murs de maó pintat, coberta rajola vidriada. A la façana de migdia es conserva el medalló de ceràmica amb l'escena de la mare de Déu i el Nen i a sota en un rectangle de rajola blava les lletres AVE MARIA. Per molta gent la casa és coneguda amb el nom popular de l'Ave Maria.</p> | 08134-12 | Nucli del Figaró | <p>Figaró és una població que presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat per l'existència del ferrocarril que facilitava l'accés des de Barcelona. La seva estètica és propera al noucentisme tot i que utilitza alguns elements de tipologia modernista. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7230800,2.2739600 | 439611 | 4619286 | 1908 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54288-foto-08134-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54288-foto-08134-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54288-foto-08134-12-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Raspall, M.J. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54289 | Església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-rafael-i-santa-anna | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. O.Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.214. p.105. MADURELL I MARIMON, 1979. El Figueró. Programa de Festa Major. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. PLADEVALL, A. El Figueró a GGCC vol. 6. BCN. 1981. Fotos: Arxiu Cuspinera AHUAD.</p> | XIX | <p>Edifici situat entre parets mitgeres. Aquesta estructura presenta una planta rectangular, i una nau coberta amb volta apuntada. L'absis és semi-circular. La coberta és de teula aràbiga i murs de maó, maçoneria i arrebossat, amb 4 arcades a la nau. Presenta una cornisa seguida que dóna la volta a l'interior del temple. La façana té una portada d'arc rebaixat i al damunt una finestra de mig punt, una d'el·líptica i una obertura superior amb un ull de bou. El capcer presenta un perfil escalonat, amb un campanar d'espadanya amb dos buits. A l'interior es conserva un retaule i imatges modernes posteriors a la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08134-13 | Nucli del Figaró. Plaça de l'Església | <p>L'organització religiosa al municipi de Figaró-Montmany es va centrar en l'establiment de tres esglésies parroquials: Sant Pere de Valldeneu, Sant Cristòfol de Monteugues i Sant Pau de Montmany organitzades al voltant del Castell de Montmany. Al llarg de l'Edat Mitjana també aparegueren pel terme altres esglésies i capelles sufragànies, entre les quals destacaren la capella de Sant Rafael, esmentada per primera vegada l'any 1508. L'antiga capella apareix documentada des de 1413 quan Guillem Figueró va fundar-ne el benefici eclesiàstic. Aquesta documentació s'ha de relacionar amb la família Figueró que implanten el primer hostal al peu del camí ral i perviurà fins al segle XVII, moment en què es traslladen a viure a Barcelona. Aquesta capella apareix esmentada en diversos documents, un és al 1581 quan s'esmenta unes obres de reforma a la capella de Sant Rafael del Figaró i a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Sant Cristòfol de Monteugues, motivades per la contrareforma. La capella es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841, llavors es converteix en centre parroquial. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró. Aquesta funciona actualment com a església parroquial i va ser durant la Guerra Civil Espanyola, al 1936, que també va ser utilitzada com a centre per a refugiats.</p> | 41.7216600,2.2737600 | 439593 | 4619128 | 1838-41 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54289-foto-08134-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54289-foto-08134-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54289-foto-08134-13-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 99|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54290 | Cases carretera de Ribes, N-152 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-carretera-de-ribes-n-152 | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Conjunt de cases aïllades de tipologia ciutat- jardí. Es situen en una zona plana al costat de la carretera. Totes dues són de planta baixa i un pis d'alçada. Les cobertes són compostes i juguen amb columnes de cossos que sobresurten. En el seu llenguatge decoratiu apareixen molts elements de tipus clàssic. Hi ha columnetes en els porxos d'entrada. En conjunt creen un carrer harmònic.</p> | 08134-14 | Nucli del Figaró. Carretera de Barcelona. N-152; actual carretera de Ribes | <p>Figaró és una població que presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat per l'existència del ferrocarril que facilitava l'accés des de Barcelona. La seva estètica és propera al noucentisme tot i que utilitza alguns elements de tipologia modernista. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7208100,2.2725900 | 439495 | 4619034 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54290-foto-08134-14-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta fitxa s'ha considerat perquè consta en l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Fan referència a Can Cornet i Can Prat o ca l'Artigues. | 106 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54291 | Can Ventureta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ventureta | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici construït en un terreny amb un pendent pronunciat. Aquesta estructura fa angle entre dos carres i comparteix mitgera. Utilitza el desnivell i presenta dues alçades desiguals a les dues façanes. La del carrer major, planta baixa i tres pisos; mentre que l'altra presenta dos pisos. De l'angle cantoner surt una torre mirador coberta a quatre vessants i coronada per un element arquitectònic decoratiu i de forma esfèrica. El pis superior de la torre presenta unes finestres d'arc rebaixat. Mentre que el pis noble conserva un gran balcó que també fa angle seguint la cantonada de l'edifici, fet de ferro forjat i a sota, amb socarrats de ceràmica. Les obertures principals tenen un emmarcament d'arc conopial.</p> | 08134-15 | Nucli del Figaró. C/ Major, 1 | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7217100,2.2733900 | 439562 | 4619134 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54291-foto-08134-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54291-foto-08134-15-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54293 | Can Delgado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-delgado | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Casa de baixos i pis. Teulada aiguavessa a façana. I sota el ràfec hi ha decoracions amb rajola vidriada de motius geomètrics, així als vessants de les finestres. Les tres portes del pis es comuniquen per un balcó de ferro. A baix, hi ha una porta amb dues finestres més.</p> | 08134-17 | Nucli del Figaró | <p>Edifici datat per dos plafons amb les inicials JC 1894 i TA 1914, respectivament al·ludint potser els diferents amos que van emprendre la construcció i restauració de la casa en dues èpoques successives.Casa d'estiueig que destaca per l'adopció de solucions constructives modernistes i, sobretot noucentistes, entre les quals cal assenyalar unes atractives decoracions de rajola amb motius geomètrics i dos medallons situats entre les portes que donen al balcó de ferro forjat: les inicials JC 1894 i TA 1914 dels medallons fan al·lusió als amos que van construir i restaurar la casa en aquestes dates. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7208700,2.2729600 | 439526 | 4619041 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54293-foto-08134-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54293-foto-08134-17-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54294 | Estructura de can Matamoros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-can-matamoros | <p>CHÀVEZ, A. 2006. Informe de les estructures de la Riera de Vallcàrquera. Ajuntament de Figaró-Montmany. Inèdit.</p> | XX | Es troba en ruïnes | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. De les restes conservades s'intueix una estructura formada per dos murs perpendiculars, d'uns 50 cm d'ampla i una alçada conservada d'uns 3 metres. La fàbrica de l'estructura està feta amb murs de pedra irregular, de mides diverses i ben desbastades, lligada amb morter de calç i fang. A la part central es documenta part d'un paviment fragmentat, i restes d'una paret arrebossada. Cal assenyalar que l'estructura es troba parcialment excavada a la roca natural. Des de la casa de can Matamoros i a mitja carena, s'observen murs que baixen perpendiculars a la riera i que es podrien relacionar amb l'edifici que es troba al fons de tot de la riera. A tocar de la riera es documenta una estructura de forma rectangular formada per dos murs laterals, i un mur de tancament que aprofita la mateixa roca natural. Els dos murs laterals tenen una llargada de 7'20 metres i una amplada d'uns 90 cm. L'alçada conservada sobrepassa els quatre metres d'altura i es pot observar com s'adossen a la roca natural i s'encaixen a la mateixa. En aquests murs laterals s'hi poden observar diferents encaixos i obertures, les quals indiquen la presència d'elements que necessiten un suport. A la part inferior es documenten les restes d'un paviment de morter, restes d'un arrebossat i una estructura rectangular de pedra, coberta amb morter de calç. A la part superior d'aquesta estructura hi ha un espai, avui tapat per una pedra de dimensions considerables. Just per sobre, es troba la continuació de l'estructura abans descrita, tot i que lleugerament desplaçada, fins que el mur s'encaixa en un dels bancals. El perfil d'aquest mur indica que en aquest espai s'obria una obertura, con s'aprecia en el treball dels escaires de les pedres. Cal assenyalar que la zona es troba coberta per un important nivell de colmatació i de vegetació. A l'entorn es documenten escales d'accés, murs de pedra seca, i una bassa amb funció de recollida d'aigua i on sembla sortir un canal.</p> | 08134-18 | Sant Pere de Vallcàrquera | <p>Per la seva ubicació geogràfica aquesta estructura respon a les activitats antòpiques associades a l'explotació dels recursos hidràulics a la Riera de Vallcàrquera. Per l'estudi de paraments i elements conservats, aquesta construcció podria correspondre a les restes d'un molí o d'una farga. Es desconeix encara la seva funcionalitat, al tractar-se un edifici força enrunat i cobert per vegetació i sedimentació diversa. En base un estudi preliminar realitzat per A. Chàvez, aquesta hauria estat explotada en els segles XVIII-XIX i tipològicament respon a la tipologia de farga, tot i que no s'ha realitzat cap estudi exhaustiu de l'estructura.</p> | 41.7244700,2.2932100 | 441213 | 4619427 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54294-foto-08134-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54294-foto-08134-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés es realitza per un corriol que surt de sota can Matamoros, format per uns graons en llosa de pedra que menen fins a la riera. Un cop abaix, aquesta estructura queda a ma dreta, a pocs metres d'on deixa el sender. Per l'altra banda, i a mà esquerra, es documenta un petit gorg, de gran interès natural i que podria haver estat utilitzat com a bassa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54301 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-6 | <p>Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993. Pladevall, A. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. 1984. p. 238. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat de baixos més dos pisos i sense golfes. Té corrals pel bestiar a la part del darrera i una pallissa situada perpendicular a la façana. La teulada aiguavessa a façana. Hi ha un rellotge de sol datat mig despintat. Llindes de finestra a les finestres de les parets laterals. A la façana: porta d'arc de mig punt adovellada, quatre finestres d'arc conopial i una amb l'arc conopial molt accentuat. Dues rosetes en relleu a fora i una a l'interior de l'arc, motllures. Al voltant, i a l'ampit i a sota d'aquest tres rossetes en relleu. A l'interior, a la cuina, llar de foc i al costat el forn de pa, avui en desús i amb data de la casa inscrita. Embigat de fusta i paviment de pedra.</p> | 08134-25 | Vall de Vallcàrquera | <p>La primera referència d'aquest mas la trobem al 1217 on s'esmenten els masos de Vallcàrquera essent dels més antics juntament amb el mas Caprec, Església i Xicola. Ja en època moderna les referències són més freqüents i aquest mas apareix documentat en els dominis dels Centelles a Vallcàrquera el 1540, on es fa referència al mas Puig, al mas de la Coma (des de 1448) i quatre peces de terra des de 1448-1450. L'edifici apareix datat en tres llocs de la casa 1727 (a la llinda d'una finestra que originalment corresponia a una porta del darrera, en el forn i a un altre punt de fora la casa). Recentment s'hi ha afegit tota la part dreta de la casa imitant perfectament la tipologia original i reaprofitant la llinda mencionada. El masover que hi viu ja va néixer a aquesta casa el 1932. El rellotge de sol porta la data de 1819. La casa ha estat restaurada i ampliada recentment.</p> | 41.7274900,2.2978000 | 441598 | 4619759 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54301-foto-08134-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54301-foto-08134-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54301-foto-08134-25-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54303 | Can Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dosrius | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993. Pladevall, A. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. 1984. p. 238. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Masia aïllada i protegida per un mur de contenció fet de pedra seca i bastament lligat amb morter. Mas isolat amb una sèrie d'estructures annexes, unes quadres i una pallissa. L'edifici principal està format per un cos rectangular de planta baixa i primer pis amb obertures rectangulars ordenades simètricament al llarg de la façana en grups de dos. Aquest cos presenta un annex a la banda sud format per un cos elevat amb contraforts que suporta una galeria a sobre, actualment coberta. Al mur lateral hi ha finestra adintellada i dues finestretes, una espitllerada. Tres contraforts reforcen l'altíssim mur de migdia, un d'ells destruït. La teulada aiguavessa a la façana, on hi ha forats que van servir per encastar bigues de fusta. La llinda de la porta principal porta la data de 1793. A la dreta una altra porta on els muntants formen un arc en funció de mènsula. A l'interior es conserva una porta amb arc conopial amb tres rosetes i motllures. La propietària ha intentat mantenir l'estructura original, amb tot es veu a través dels paraments les diverses reformes que ha sofert aquest mas. Davant de la casa es troba una petita era de lloses construïda i la pahissa i les corts o quadres. Aquests annexes presenten una factura més senzilla, es tracta d'edificis d'una sola planta amb diverses obertures coberts amb una coberta de teula aràbiga d'una sola vessant. Les pedres són de petites i mitjanes dimensions. Poc desbastades i amb clares evidències d'importants reformes i modificacions amb desploms i reparacions.</p> | 08134-27 | Vall de Vallcàrquera | <p>L'edifici conserva una dovella amb la data de 1793 a porta de la façana principal, però aquest cos principal sembla més antic, possiblement de la primera del segle XVII segons la referència de la propietària Sra. Angela Sanz tot i que el mas apareix a la documentació des del 1307 com a mas de Vallcàrquera. El mas anirà apareixen en la documentació baix medieval i moderna formant part dels dominis dels Centelles a Vallcàrquera l'any 1540 amb el mas Dosrius, el mas ça Font i el Molner. En el fogatge de 1553 apareix com a cap de casa Joan Dosrius i aquestes referències es faran més o menys continues al llarg de l'època moderna i contemporània esdevenint un dels masos més influents de la zona. A la parròquia de Vallcàrquera, a finals el segle XVII les cases noves també es feien a 'los bachs del sot de Vallcàrcara', en terres del mas Dosrius, i al 'soley del sot de Vallcarca'. El desenvolupament dels nuclis urbans va donar-se simultàniament al procés de reocupació dels masos rònecs que havien estat desocupats des de la Baixa Edat Mitjana, així com de la recolonització dels espais agraris abandonats.</p> | 41.7251000,2.2971500 | 441542 | 4619494 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54303-foto-08134-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54303-foto-08134-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54303-foto-08134-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54304 | Aqüeducte de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-dosrius | <p>Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993. Pladevall, A. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. 1984. p. 238. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | Extrems trencats i coberts de vegatació | <p>Aqüeducte o pont situat una mica més amunt del pont que creua la riera de Vallcàrquera i a la dreta d'aquesta. Format per 5 arcs de mig punt amb l'intradós de rajola i fet de pedra sense desgastar. Els arcs neixen de pilastres a l'extrem de l'esquerra continua un tros de mur massís ja sense arc. Els extrems estan trencats i coberts de vegetació.</p> | 08134-28 | Vall de Vallcàrquera | <p>Un dels propietaris del mas Dosrius es va fer un pont per atravessar el riu, en algun moment indeterminat del segle XVIII, i va aprofitar per fer-se un aqüeducte, una mica més amunt. Aquest senyor va tenir una disputa amb l'alcalde, el qual li va fer enderrocar el pont com a càstig, però va restar dempeus l'estructura de l'aqüeducte.</p> | 41.7256400,2.2966200 | 441498 | 4619554 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54306 | Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tit-0 | XVII-XX | Molt restaurada. | <p>Edifici isolat de planta baixa, primer pis i un segon pis sota teulada. Casa recentment restaurada on s'ha emprat com a element decoratiu la pedra vista. Els murs estan formats per pedres irregulars rejuntades amb ciment; la cantonada de l'angle sud-est està diferenciada del mur amb pedres més grosses que no acaben de ser pedres cantoneres. La coberta és a doble vessant orientada d'est a oest amb teula aràbiga i carener perpendicular al carrer major. La façana principal presenta una estructura asimètrica, igual que la resta de la composició, una porta rectangular desplaçada i parcialment tapada per un balcó rectangular amb brancal, ampit i llindes de pedra (possible finestra convertida en balcó), i una finestra lateral; i un segon pis amb dues finestres desiguals i que indiquen un recreixement posterior i asimètric de tot l'edifici. L'accés es pot realitzar des del carrer Major, la porta d'accés del qual presenta una llinda gravada amb un motiu geomètric, una mitja petxina que recorda la de Ca l'Espelta. A la façana de tramuntana hi ha un altre accés, que es fa a través d'unes escales. En aquest hi ha una finestra oberta al primer pis i dues finestres al segon, amb ampit i brancals de pedra però amb llinda de fusta. Al costat hi ha una petita estructura annexa que recorda un cobert o una barbacoa i un petit jardí o hort tancat per un mur perimetral.</p> | 08134-30 | Nucli del Figaró | <p>Edifici construït a finals del segle XVIII. Tot i que no es coneix documentació escrita associada a aquesta casa si que podem dir que hauria format part del nucli original sorgit al costat del camí. Presenta importants reformes constructives i ha canviat sovint de propietaris. Des del 999 trobem documentat el mas i l'hostal del Figaró a partir del qual va néixer l'actual nucli urbà i les diverses masies i cases que es començaren a gestar al seu entorn. Són poques les cases que han restat dempeus, i bona part d'elles es troben en l'antic eix de comunicació format pel Carrer de Vic i el Carrer Major. Aquest és el cas de Can Tit, situat uns 10 metres més al nord de l'antiga església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna. És desconeix el període cronològic al qual s'adscriu aquest edifici, però per la seva posició al peu del camí ral i per la tècnica constructiva emprada en el seu parament, aquest pot recular a l'època moderna.</p> | 41.7221300,2.2733700 | 439561 | 4619180 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54306-foto-08134-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54306-foto-08134-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54306-foto-08134-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54313 | Can Vallcorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallcorba | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, Monografies 3, p. 127. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici civil de planta quadrada, tres façanes i mitgera, consta de planta baixa i dos pisos amb un petit terrat. La coberta és a 4 vessants. Les façanes presenten decoració simètrica i són coronades per un potent ràfec. Les finestres i balcons són de pedra i arc pla. A la façana del carrer major conserva un portal amb arc de mig punt adovellat; mentre que a la façana de ponent hi ha un rellotge de sol. La tècnica constructiva emprada es basa en el la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada nord-sud i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània que ha cegat completament la façana est. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local (pedra vermella de Tagamanent) no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Aquesta porta dóna pas a una petita entrada o rebedor que permet l'accés a les diverses dependències. A la primera planta es troben dos finestrals de mida mitjana que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. Una d'aquestes obertures està emmarcada per diverses llindes de pedra local mentre que a l'altre una reparació amb ciment indica una modificació del seu acabat original. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obriren 8 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana.</p> | 08134-37 | Nucli del Figaró | <p>Edifici datat constructivament al XVIII. Al costat nord hi ha la placa dedicada a Francesc Ribas, nomenat fill adoptiu del Figaró per la construcció del baixador del ferrocarril i del pont sobre el riu Congost. Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7220000,2.2731900 | 439546 | 4619166 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54313-foto-08134-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54313-foto-08134-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54313-foto-08134-37-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54352 | Escales de l'Angelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-langelus | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Estructura construïda en un pla inclinat que serveix per a passar d'un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d'una passa. Aquesta esta formada per diversos graons ordenats en grups irregulars, segons la pendent que hagin de salvar en cada moment. La part inferior d'aquesta construcció es troba al peu de la carretera de Ribes, prop de la sortida del poble en direcció a Vic. A grans trets l'estructura travessa el municipi verticalment, tot i que presenta un petit desplaçament al llarg del seu recorregut fins que arriba al punt més alt o l'inici per l'altra banda, prop de Can Gallart i la portalada de Can Gambús. Iniciant el recorregut per la part baixa del poble trobem que en aquest punt es va construir una plataforma d'accessos laterals on es situen uns primers 8 graons que donen inici a les escales de l'Àngelus. Aquesta petita placeta, parcialment enjardinada, s'hi troben altres elements que formen part del mobiliari urbà, papereres i faroles; i dóna pas a unes escales més dretes disposades a dreta i esquerra d'un cos massís, revestit amb un placat de pedra d'una sola cara vista i on s'obre un petit nínxol de volta de punt rodó que funciona com element ornamental. A tot el recorregut l'escala presenta una graonada irregular que s'adossa a banda i banda a un mur que fa de barana i de suport de tota l'estructura. La construcció de pedra poc polida però útil Aquesta escala és posterior a l'edificació de bona part dels edificis que es disposen a banda i banda i per això a més d'estar condicionada al terreny natural, està condicionada als diferents nivells artificials on s'assenten els edificis. Un dels trams finals presenta una estructura de coberta que recorda una pèrgola. Aquesta etapa va ser restaurada per part de l'antic Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. En aquest punt l'estructura es fa més estreta i fins arribar al final de les escales, aquestes redueixen de dimensions i s'acompanyen d'una barana de metall.</p> | 08134-76 | Nucli de Figaró | <p>Per accedir a la finca de can Gambús des de l'estació s'havia de salvar una forta pendent. Els amos de Can Gambús fan fer construir les Escales de l'Angelus per tal de facilitar l'accés a la casa de les noies que hi anaven a servir. Les escales obra de l'arquitecte Amadeu Llompart i Vilalta es van construir entre els anys 1928 i 1934 i són una mostra de la capacitat econòmica i la influència de la burgesia barcelonina que va estollir el Figaró com a destí per a l'estiueig. Les escales baixen fins la carretera de Ribes. Restauració realitzada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona al 1985; per part dels arquitectes Andreu Bosch, Josep Maria Botey i Lluís Cuspinera.</p> | 41.7227800,2.2733500 | 439560 | 4619253 | 1928-30 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54352-foto-08134-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54352-foto-08134-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54352-foto-08134-76-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Amadeu Llopart Vilalta | Al Servei de Patrimoni Arquitectòni de la Diputació de Barcelona es guarda còpia del projecte amb un petit arxiu fotogràfic. | 106|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54353 | Botifarra de Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botifarra-de-figaro | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Producte elaborat a partir de diverses parts del porc. Normalment el llom fresc, carn magra i fragments isolats del porc, altres ingredients com la sal fina, pebre molt i budell per embotir. També es pot fer servir qualsevol part del porc, però que sigui manejable. Es prepara triturant aquests ingredients i salpebrant al gust; es barreja i pica amb la trituradora o picadora de carn. La pasta s'amassa diverses vegades, es passa per una picadora més fina i s'emboteix, sense apretar, en tripes prèviament netejades amb vinagre i llimona. Les peces es lliguen cada 25-30 cm, unint els extrems entre ells fent una llaçada o nus. Després es col·loquen, si pot ser penjades, en una olla amb abundant aigua freda i es deixen coure a foc baix fins que bullin uns 30-45 minuts i es vegin ben cuites. Immediatament es treuen i es passen per aigua ben freda. Això fa que el greix líquid es torni sòlid per la part externa donant-li l'aspecte típic e impedint que s'assequin. Un cop fredes es pengen i es guarden a una càmbra frigorífica uns 10-15 dies, envoltades amb draps humits perquè no s'assequin molt (tot i que això és opcional). La barreja es pot triturar més o menys, al gust del consumidor i es pot especiar amb pebre blanc o negre mòlt, orenga, nou moscada, i fins i tot pebrot dolç o picant que li dóna un to vermellós. També es pot barrejar amb formatge, bolets, ceba i pinyons, all i julivert, i altres condiments que li donen una gran varietat gustativa.</p> | 08134-77 | Nucli del Figaró | <p>La botifarra forma part dels embotits autòctons de Catalunya i la seva zona d'influència, amb variants a les Balears, País Valencià, Múrcia, etc. L'ingredient bàsic és la carn picada de porc condimentada amb diverses espècies. Les botifarres clàssiques són la blanca o crua, la negra i la d'ou. A cada comarca es produeixen diversos tipus de botifarres (de fetge, de llengua, trufada, del perol, de ceba, pinyons, etc.). Són moltes les receptes del litoral mediterrani que porten com ingredient la botifarra. Etimològicament, aquest mot, es creu que procedeix de la unió de 'botir' i de 'farró', datat al segle XIV. Al Figaró-Montmany aquest producte s'elabora de forma artesanal i té una gran demanda tant per part dels mateixos habitants, com per part dels municipis veïns i del nombrós grup de visitants i excursionistes que passen pel municipi els caps de setmana.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54353-foto-08134-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54357 | Antiga església de Sant Rafael i Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-rafael-i-santa-anna | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.217. p.105. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIII-XIX | Molt reformada | <p>Edifici isolat, format per planta baixa, tres pisos i golfes que s'adapta a la pendent del terreny natural. Destaca la portalada d'arc de mig punt adovellat i les cantoneres reforçades amb grans carreus. Encara és visible la marca del teulat de l'antiga capella entre el primer i segon pis. La tècnica constructiva emprada és mixta ja que s'observen nombroses reformes a l'estructura original. Aquesta seria de pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. Mentre que les reformes posteriors són en maçoneria i totxana combinant amb ciment. La coberta conservada és a doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular al carrer. La casa es troba orientada est-oest i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, sobretot a les modificacions fetes en època contemporània, qual l'edifici era emprat com a fàbrica de botons. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada la porta d'accés adovellada, tot i que sense cap element inscrit, i dues finestres simètriques amb ampit, brancal i llinda. Aquesta porta dóna pas a l'actual botiga, a través de la qual es pot accedir a la part de darrera de l'edifici i a les diverses dependències. La casa té també altres accessos, un dels quals a través del Call de Costa Roja. A la primera planta hi ha un balcó de mida mitjana, segurament es tractava d'una antiga finestra que posteriorment va esdevenir balconada amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. La segona planta segueix una disposició idèntica a l'anterior, tot i que en aquest punt la pedra vista deixa pas a un arrebossat, amb alguna reparació en totxana. Al tercer pis s'obren dos balcons emmarcats per ampit, brancals i unes llindes diferenciades.. Al darrer pis o les golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres d'arc rebaixat emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obren 6 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana, i algunes de les quals amb ampit, brancals i llinda.</p> | 08134-81 | Nucli de Figaró | <p>L'organització religiosa al municipi de Figaró-Montmany es va centrar en l'establiment de tres esglésies parroquials: Sant Pere de Valldeneu, Sant Cristòfol de Monteugues i Sant Pau de Montmany organitzades al voltant del Castell de Montmany. Al llarg de l'Edat Mitjana també aparegueren pel terme altres esglésies i capelles sufragànies, entre les quals destacaren la capella de Sant Rafael. Aquesta no es pot assegurar que exisitís l'any 1317, quan si que s'esmenta el lloc 'a Figero'. Així doncs, l'antiga capella apareix documentada des de 1413 quan Guillem Figueró va fundar-ne el benefici eclesiàstic. Aquesta documentació s'ha de relacionar amb la família Figueró que implanten el primer hostal al peu del camí ral i perviurà fins al segle XVII, moment en què es traslladen a viure a Barcelona. Al 1508 ja existia com a 'ecclesiam sive capellam que est fundata in loco Figuero' i que tenia unes bones portes que tancaven en temple amb clau a la nit. A dins hi havia un altar de pedra amb una ara consagrada, un bon cor, un pal·li i sengles imatges de Santa Anna i Sant Rafael. També hi havia dos canelobres, un de fusta i un de ferro que penjaven del sostre. Davant de l'altar, la casa d'Antoni Figuero mantenia 'ex sua devocione' una brandonera de ferro amb dos ciris. Una llania de vidre cremava els dissabtes a la nit i els diumenges que hi havia ofici. L'any 1511, la situació havia variat lleugerament, ja que el bisbe va visitar la 'capellam Sancte Anne in loco el Figuero' ordenant que no s'hi guardés el cànem, el lli ni altres coses il·lícites. Es torna a documentar amb la visita pastoral de l'any 1513 i en textos posteriors. Aquesta capella apareix esmentada en diversos documents, un és al 1581 quan s'esmenta unes obres de reforma a la capella de Sant Rafael del Figaró i a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Sant Cristòfol de Monteugues, motivades per la contrareforma. Es coneix una descripció del temple i del poble feta pel baró de Maldà quan va passar pel Congost durant el seu exili de Barcelona i viatge cap a Vic, l'any 1808. El baró va trobar 'un poch apartada la parròquia a la montaña, y tant sols baix el poble al últim carrer de eixida de Figueró una capalleta de l'arcangel Sant Rafel, nostre gran patró y meu, de paret rònaga, y també son campanaret sobre del frontis y campaneta ab tauladeta sobra'. Posteriorment la capella es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841, moment en què es converteix en centre parroquial. Al 1835 en construir-se la nova església, el culte parroquial fou traspassat a la nova seu i la capella es transformà en un edifici civil. A finals del segle XIX s'instal·là una fàbrica de botons i al 1913 s'habilità com a vivenda. La fàbrica es trobava situada en la planta baixa de l'edifici.</p> | 41.7220900,2.2733100 | 439556 | 4619176 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Fàbrica situada a l'antiga capella de Sant Rafael i Santa Anna, avui reconvertida en vivenda i botiga situada al carrer Major. Capella de Sant Rafael 1413-1830. Fàbrica de botons fi XIX. Vivenda i botiga (carnisseria) 1913. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54358 | Bassa del molí de can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-can-xicola | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. BRUGUÉS, S. 1924. Mapa del Terme de Montmany-Figaró. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bassa de molí de forma allargada, construïda amb pedra seca. Medeix uns 35 m de llarg per 13 m ample. Els murs amiden uns 2 m d'alçada. Encara estava en funcionament, emmagatzema les aigües de la mateixa riera de Vallcàrquera, que són desviades per una resclosa situada uns 65 m més amunt del molí i conduïdes per un rec excavat a la roca de secció rectangular i d'uns 35 m amplada. La resclosa fou construïda en obra i per desviar les aigües simplement s'amuntega terra al seu damunt, fet que l'aigua es desviï cap al rec construït al seu cantó dret.</p> | 08134-82 | Sota el molí de can Xicola | <p>Sortint del Figaró direcció Vallcàrquera seguint la riera del mateix nom, el molí queda a tocar de la riera al marge dret. La bassa es situa al darrera del casal del molí.</p> | 41.7261400,2.2866100 | 440666 | 4619616 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54359 | Bassa del Molí de Dalt i Central Elèctrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-i-central-electrica | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. Arxiu municipal, caixa 121.</p> | XVII-XIX | Poques restes | <p>Queden poques restes visibles de l'antiga bassa del molí de dalt avui convertida en plaça i aparcament. Es conserva encara part del mur de la bassa en contacte amb el molí construït amb blocs de pedra relligats amb morter de calç i les cantonades reforçades amb carreus més grans. Les basses són unes obertures de mida variable excavades en el terreny natural o parcialment construïdes i de dimensions i formes variables. Aquestes bàsicament són a cel obert i amb les parets recobertes de pedra en sec, que serveixen per recollir l'aigua de la pluja, per abeurar animals o com a rentadors. Si les basses són profundes, a la mateixa paret es fa una escala per poder accedir al fons quan el nivell de l'aigua disminueix. El sistema de captació de l'aigua es fa a través d'una petita conca feta a posta, o aprofitant la cuneta d'un camí en un terreny ben escollit per tal d'assegurar una bona impermeabilitat. Hi ha basses dins algunes finques particulars, però normalment són al costat dels camins perquè se'n pugui servir tothom. Al municipi de Figaró-Montmany hi havia basses dins del poble o molt a la vora; ara pràcticament han desaparegut per reordenació urbanística, problemes higiènics, etc.</p> | 08134-83 | Nucli de Figaró | <p>Tot i que actualment no queden gaires evidències físiques d'aquesta bassa, si que en resten els límits i el mur perimetral per la banda de ponent. Aquest espai ha estat convertit com aparcament i plaça i es troba integrat dins el nucli del Figaró. En un extrem conserva una torre de central elèctrica. Aquesta estructura es va constuir per iniciativa de Ramon Bosc que va fer aprofitar el desnivell de la bassa de cal Toni per fer anar una dinamo a les cases habitades tot l'any. Aquesta instal·lació va ser substituida pel subministrament elèctric efectuat per Estabanell i Pahissa al 1922.</p> | 41.7245300,2.2744900 | 439656 | 4619446 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54359-foto-08134-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54359-foto-08134-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada darrera el molí avui soterrada i reconvertida en plaça i aparcaments al carrer Mn. J. Verdaguer. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54360 | Bassa del Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-mig | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Gaire bé desaparegut | <p>De l'antiga bassa del molí del mig en resta únicament una paret lateral i part del mur en contacte amb el molí. Construïda amb pedra relligada amb morter de calç. Originàriament media uns 15 m de llarg. Les basses són unes obertures de mida variable excavades en el terreny natural o parcialment construïdes i de dimensions i formes variables. Aquestes bàsicament són a cel obert i amb les parets recobertes de pedra en sec, que serveixen per recollir l'aigua de la pluja, per abeurar animals o com a rentadors. Si les basses són profundes, a la mateixa paret es fa una escala per poder accedir al fons quan el nivell de l'aigua disminueix. El sistema de captació de l'aigua es fa a través d'una petita conca feta a posta, o aprofitant la cuneta d'un camí en un terreny ben escollit per tal d'assegurar una bona impermeabilitat. Hi ha basses dins algunes finques particulars, però normalment són al costat dels camins perquè se'n pugui servir tothom. Al municipi de Figaró-Montmany hi havia basses dins del poble o molt a la vora; ara pràcticament han desaparegut per reordenació urbanística, problemes higiènics, etc.</p> | 08134-84 | Nucli del Figaró | <p>Actualment la bassa es troba soterrada en part i convertida en plaça pública.</p> | 41.7211300,2.2734100 | 439563 | 4619069 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54360-foto-08134-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54360-foto-08134-84-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Bassa situada a la part de darrera del molí, avui reconvertida en plaça | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54361 | Ca l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelta | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | <p>Casa coneguda com a Cal Sauquer o Ca l'Espelta indistintament. Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i un primer pis, amb coberta a dues aigües a la façana que dóna al Carrer Major amb un ràfec amb diferents nivells de teules. Tota la construcció és de pedra, amb portal i finestra amb arc pla. Els accessos es realitzen per portes a la planta baixa amb brancals de pedra i arc rebaixat; la porta de la façana principal té la inscripció: 'JOAN SAUQUER' dins un element geomètric que recorda una petxina on hi ha la data 1722. Aquesta llinda conserva restes de l'emblanquinat que ocupava bona part de la façana. La tècnica constructiva utilitzada en tota l'obra és la pedra i còdols de riu, mitjançant petits blocs o carreus de pedra poc desbastats units amb morter de calç, i amb carreus més grans a les cantonades, sense arribar a ser pedra cantonera. Al primer pis es documenta un finestral amb ampit, brancal i llinda que encara conserva restes de pigment blau, color amb que segurament es trobava pintada part de la casa. A l'interior fa un espai obert o pati al qual també es pot accedir des del carrer a través d'una porta reixada de ferro. Aquest tipus d'edificacions estan formades per el cos principal, un jardí o hort tancat i construccions annexes. Es comunica, des dels inicis, amb la carretera de ribes on l'obra vista deixa entreveure dos cossos annexats que no són rectes entre ells sinó que formen punt rodó, tot i que els angles són rectangulars. Amb un accés lateral fet per unes escales i un accés a peu de carrer, de factura senzilla. En angle de la façana conserva una farola decorativa.</p> | 08134-85 | Nucli del Figaró | <p>Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular de la primera meitat del segle XVIII. Presenta un escut al dintell del portal on es pot llegir: FETA PER JOSEPH SAVOVER 1722, que s'obre a la façana del Carrer Major. Originalment, es tractava de la casa de Joan Sauquer però al passar a la família Espelta, es va canviar el nom. Els propietaris actuals fan els possibles per mantenir l'estructura original de la casa i aquest fet permet conservar-la com una de les construccions originàries de la part baixa del Figaró. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga. Potser no és original la finestra i la resta és posterior. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants (hostal, ferreria, etc.).</p> | 41.7194500,2.2737700 | 439592 | 4618883 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54363 | Can Ferrer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrer-vell | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Actualment es troba en obres. | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per planta baixa i pis. La coberta de teula és a dues vessants. Destaca la portada de mig punt arc adovellat amb escut a la dovella central on es pot llegir RAMON MASACS 1673 i una sèrie d'eines de ferrer en relleu. Aquesta estructura rectangular és fruit de la unió de dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge i un segon cos paral·lel al primer, utilitzat també com habitatge. La tècnica constructiva emprada es centre en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica, la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular i cinc finestres; una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular.</p> | 08134-87 | Nucli del Figaró | <p>L'antic Hostal del Figaró i la ferreria foren l'origen de l'antic nucli. Les cases es situaren arrenglerades a banda i banda de l'antic camí ral, lloc de pas obligat per accedir des del Vallès a la Plana de Vic. Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular del segle XVII. A la façana del Carrer Major presenta un escut al dintell del portal on es pot llegir: RAMON MASACS i la data de 1673 dins un escut hi ha una sèrie d'eines de ferrer, mig esborrades pel pas del temps. Originalment era una de les ferreries del poble i al llarg del temps tothom la va continuar anomenant cal Ferrer Vell. Els propietaris actuals la tenen compartimentada en dues vivendes mantenint alguns elements arquitectònics específics com les finestres, el portal, etc. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga, però les successives reformes posteriors situen l'edifici al segle XVII. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants, i en aquest cas concret a la ferreria i l'ofici dels ferrers. No es coneix gairebé res del desenvolupament de l'edifici. Segurament es tractaria d'un habitatge on hi viurien gent d'ofici. La proximitat de l'antic eix de comunicació i el creixement sostingut dels segles XVI i XVIII va donar lloc a un moment propici per a la construcció i el desenvolupament de nous oficis. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però en relació el seu topònim és lògic pensar que hi vivia un ferrer.</p> | 41.7211000,2.2730800 | 439536 | 4619066 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54363-foto-08134-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54363-foto-08134-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54363-foto-08134-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga ferreria al camí ral situada al carrer Major 16. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54370 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-1 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Mas conegut com a can Bosch o can Bosc, constituït per dos edificis annexats formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de pedres ben desbastades. Tota l'estructura, formada per planta baixa, primer pis i golfes, presenta una coberta a doble vessant, orientada nord- sud amb el carener perpendicular a l'era i a la façana principal. El camí d'accés al mas mena a la part del darrera de la casa, cal donar la volta i accedir per l'era. A la façana principal, aquesta disposada al sud-est, s'hi troba una portalada d'arc de mig punt adovellat. Cal destacar les finestres organitzades en grup de tres a la primera planta i una obertura sola per a les golfes. La resta d'obertures corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla, tot i que algunes presenten brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. Exempt de l'edifici principal, al nord- est, hi ha diversos annexes de pedra (només planta baixa), reformats parcialment amb totxana; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. A la part davantera s'hi troba un petit tancat de paret comú i també emblanquinat que tanca l'accés principal, deixant una segona entrada rectangular i de factura més senzilla a la cara sud. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries, es documenta a prop una bassa- rentadora de factura força moderna i nombroses feixes i bancals. També es pot apreciar l'existència d'estructures properes al mas i que es troben parcialment derruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08134-94 | Nucli del Figaró. Riereta. | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda '1789' i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la.</p> | 41.7273200,2.2806900 | 440175 | 4619752 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54370-foto-08134-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54370-foto-08134-94-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54371 | Can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicola | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per un mas, l'era i una sèrie d'annexes de caire ramader. El cos principal està compost per un edifici de planta baixa, amb un primer pis i una segona planta sota teulada. Tota l'estructura presenta una coberta a dues vessants orientada d'est a oest i feta amb teula aràbiga. La tècnica constructiva utilitzada és basa en el treball de la pedra i la construcció de filades, més o menys regulars de pedra local i ben desbastada lligada amb fang i abundant morter de calç. Les obertures es disposen a totes les façanes, amb algunes portes i finestres amb motllura bisellada. L'edifici s'ha anat ampliant i modificant fins a l'actualitat. La Façana est, és la principal, presenta una estructura força simètrica, bé que presenta diverses reformes. La porta és adovellada, amb arc de mig punt; es va escapçar quan es va construir el balcó de la planta noble. En una de les finestres de la planta situada sota coberta, la del costat est, hi ha pedres de brancal que han estat aprofitades d'un altre element, segurament original del mateix mas. Davant la façana de migdia, tancant la lliça pel costat oest, hi ha un petit edifici annexat que forma l'antiga casa dels masovers. A la planta baixa es disposen diverses estances, antigament utilitzades com a magatzem i pel bestiar. La sala noble de la casa, situada a la primera planta serveix de distribució a les diferents habitacions, com era tradicional en aquest tipus de construcció rural. Conserva un pica monolítica i, una fornícula que hauria funcionat com a capelleta particular. Les diverses construccions annexes es disposen a la banda de la riera de Vallcàrquera, es tracta d'estructures de planta rectangular amb diversos accessos i on es guardaria el bestiar. Cal assenyalar que l'era s'obre a la façana principal, es tracta d'una era pavimentada amb blocs de pedra, més o menys ben desbastats i disposats de forma irregular. Just per darrera el mas ens trobem la porta d'accés a Sant Pere de Vallcàrquera. Part del mas fa de mur perimetral de la petita església i en aquest punt, al mur de migdia s'hi va construir un rellotge de sol, actualment aquest no funciona ja que un dels xiprers situat dins el recinte cultual li fa ombra.</p> | 08134-95 | Vall de Vallcàrquera | <p>La història del mas Xicola va estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera i a les possessions dels Centelles en aquesta zona. L'església és una edifici del segle XII, del romànic tardà amb abundants reformes i modificacions, sobretot al llarg del segle XVI i XVII, una de les quals vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. El 1961 es comença una restauració que no va continuar i actualment guarda antics retaules amb pintures del segle XVII i alguns elements d'escultura notables. El 1870 la parroquialitat es va traslladar al poble del Figaró quedant l'església reduïda a usos secundaris. El mas Xicola ja apareix a la documentació des del segle XIII, i la seva presència serà una constant en els diversos fogatges 1497, 1552 i les nombroses visites pastorals. Els habitants d'aquest mas, un dels més influents de la parròquia de Vallcàrquera, van arribar a desenvolupar un paper important en la història del municipi. Precisament, Pere Xicola és el batlle millor documentat. Encara que l'any 1318 el mas Xicola pertanyia al domini de Simó de Bell-lloc, la relació entre aquests senyors i els Centelles expliquen que el mas Xicola paregui sota domini dels senyors de Centelles a finals del segle XV, quan Galceran de Centelles confirma a Salvi Xicola l'establiment d'unes feixes de terra situades prop del mas, i a mitjan segle XVI quan Toda de Centelles ordenà el capbreu general del comtat i confirmà l'establiment del mas i de les seves terres. Es dóna el cas que Pere Xicola és el primer batlle del qual es té la certesa que és natural del propi terme de Montamny. Fent les funcions de batlle per primera vegada el setembre de 1354. Aquest ja feia de batlle del castell abans de la venda dels drets jurisdiccionals de la corona sobre la fortalesa i terme el 1357, i va continuar exercint altres anys durant molt de temps en aquest càrrec amb les funcions d'àrbitre i de recollida i lliurament de delmes. Al llarg de l'època moderna es documenten com a batlles de Montmany Pere Xicola (1354-1371) i Antoni Xicola (1520-1524). El mas seguirà les vicissituds històriques de la zona amb importants daltabaixos en el decurs de les guerres remences, la guerra de la independència i les posteriors guerres carlines. Actualment al mas hi viuen uns masovers que mantenen l'estructura original de la casa i treballen part de les terres, sense tenir bestiar.</p> | 41.7256600,2.2887000 | 440839 | 4619562 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54371-foto-08134-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54371-foto-08134-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54371-foto-08134-95-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Fitxa a IPAC però es descriu les cases dels miners n. ACCN: 29144 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54372 | Can Feliu de les Barraques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-de-les-barraques | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | en part enrunat | <p>Conjunt d'estructures on destaca un cos principal de forma rectangular, del que es conserven els angles de les parets amb una alçada conservada, en alguns punts d'aproximadament un metre, i que permet entreveure una estructura de planta baixa i un possible pis, de carreus de pedra local, ben escairats i de dimensions variables lligats amb argila i argamassa. No es conserva la coberta i la runa no permet entrar en algunes dependències de la casa. Una part de l'estructura aprofitaria el terreny natural per assentar part de l'edifici sobre la roca natural. També s'observen altres dependències annexes que acabarien de conformar la rectoria juntament amb dos grans murs de contenció fets de pedra seca amb carreus de pedra local ben escairats i petites feixes de camps al voltant, que indicarien un agricultura incipient i de caire autosuficient.</p> | 08134-96 | Vall de Vallcàrquera | <p>Segons Felip Boix aquest mas va estar ocupat fins èpoques recents, ell encara recorda quan aquest petit mas estava habitat a mitjan segle XX. La ràpida erosió de les estructures i la pèrdua de la memòria col·lectiva sobre l'existència d'aquest edifici posa en evidència la necessitat de revalortizació del patrimoni, i sobretot el patrimoni rural del municipi del Figaró. La destrucció d'una edifici d'aquestes caractístiques no respon exclusivament a causes naturals, sinó que la intervenció humana ha causat bona part de l'espoli així com l'abundant presència d'excursionistes i la ocupació de bona part dels masos abandonats va portar a una política de destrucció sistemàtica d'aquest tipus d'estructures.</p> | 41.7208000,2.2672800 | 439053 | 4619037 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54372-foto-08134-96-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54374 | Cal Parraubis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parraubis | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Aquest petit mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati al davant i una petita era. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una l'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. Mentre que la teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana; mentre que al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de mida mitjana, mentre que l'obertura central fou convertida en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexes al mas el formen un petit magatzem, adossat al mateix edifici per el cantó sud-oest.</p> | 08134-98 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les notícies històriques de can Parraubis són força recents, de mitjans del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'can Parraubis' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54374-foto-08134-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54374-foto-08134-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54375 | Can Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gil | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | No conserva la forma original | <p>Mas conegut com a can Gil, cal Gil o can Gili. Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una plana sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08134-99 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les primeres referències històriques sobre can Gil, o can Gili, les trobem en els fogatges tant del 1497 com el de 1553. Aquest mas sembla tenir un origen que es remunta a la baixa edat mitjana, en un moment d'ocupació de nous territoris i d'ampliació de les explotacions. Aquest apareix successivament a la documentació de Sant Pere de Vallcàrquera, en els diversos llibres de naixements, matrimonis i defuncions, tot i que aquest mas no va assolir la importància política i econòmica d'altres masos de la zona com can Xicola. A nivell estructural presenta nombroses reformes, la gran majoria datables en el transcurs del segle XVIII o ja dins el segle XIX. Actualment és una masoveria, el propietari ha mantingut l'estructura del mas, amb molt poques reformes i els masovers mantenen part dels terrenys conreables, bàsicament els horts però no tenen bestiar.</p> | 41.7299300,2.3032300 | 442052 | 4620026 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54375-foto-08134-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54375-foto-08134-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54375-foto-08134-99-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54376 | Can Isidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-isidro | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | En part enrunada | <p>Edifici conegut com a can Isidro, Sidro o Zidró, tot i que es troba en ruïnes encara conserva algunes estructures dempeus. Estructura formada per planta baixa i dos pisos, com ho demostra en un dels angles encara dempeus. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). La tècnica constructiva emprada es basa en els murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. Al mur nord s'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra (motllura bisellada). Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts.</p> | 08134-100 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les notícies històriques conservades que fan referència a can Isidro, Sidro o Zidró són força recents, de mitjans del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim aquest respon a un patronímic Isidre. Per la seva posició geogràfica i per les seves característiques formals no es pot parlar d'una gran explotació agrícola ramadera s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.7275300,2.3002400 | 441801 | 4619761 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54376-foto-08134-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54376-foto-08134-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54376-foto-08134-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54377 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-4 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de tipologia ciutat- jardi, que es troba ubicat al centre d'un terreny tancat per un mur perimetral i amb una zona ajardinada. El cos principal està format per una estructura rectangular coberta amb teulada i coberta a 4 aigües. Les obertures es troben situades de forma simètrica amb alternança de finestres d'arc pla i d'arc de mig punt amb emmarcament i llindes de color marró. La fàbrica es basa en murs de maó pintat, una coberta de teula àrabiga i rajola vidriada, sobre el mur pintat en blanc. Edifici de planta rectangular organitzat en planta i dos pisos i amb entrada a la façana est i oest. La tècnica constructiva emprada és el mur de paredat comú reajuntat amb argamassa i amb algunes pedres carejades i pedres cantoneres de dimensions mitjanes ben tallades. La coberta és a quatre vents sobre ràfec de llosa de pedra local i de teula aràbiga. La façana principal del conjunt es situa a l'oest, està formada per una gran portalada d'arc de mig punt. A banda i banda es distribueixen les diferents obertures: dues finestres de petites dimensions situades a la planta baixa, també trobem tres finestres de tamany mitjà emmarcades amb llindes de pedra ben tallada, la central de les quals porta un element ornamental esculpit. A sobre, al segon pis es manté l'estructura de tres finestres de tamany més petit amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben escairats amb lleixa motllurada. A les façanes nord i sud només es disposa una filada d'obertures en vertical formades per petites finestres també emmarcades amb llindes de carreus ben treballats, substituint el paredat comú del mur.</p> | 08134-101 | Nucli de Figaró | <p>Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7243100,2.2733000 | 439557 | 4619423 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54377-foto-08134-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54377-foto-08134-101-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54378 | Can Batassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batassa | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Ple de bardisses i pràcticament enrunat | <p>Mas conegut com Can Banero o Can Batassa, situat sobre una petita esplanada a l'obaga de Can Xicola, s'hi accedeix des d'una pista que surt de can General Vell. L'edifici, en molt mal estat de conservació, està ple de bardisses i pràcticament enrunat. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten, la teulada hauria estat de doble vessant, i de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada, algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> | 08134-102 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment es utilitzat pels habitants de Can General Vell per deixar-hi anar gossos i bestiar, tot i que ha perdut la totalitat de la seva coberta i part de les seves estructures annexes.</p> | 41.7245000,2.2811200 | 440208 | 4619438 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54379 | Can General Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-general-vell | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Reformada | <p>Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una plana sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08134-103 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Aquest mas formaria part de les primeres explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona amb una cronologia del segle XIV o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. Aquest fet s'evidencia en les diverses llindes conservades en les diverses façanes, en una de les quals hi ha la data 1713; mentre que en el primer cos es documenta una reforma constructiva que porta la data de 1870. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos adicionals de dificil adscripció associats al creixement del mas i de la família, en un context ja d'època moderna.</p> | 41.7230200,2.2818500 | 440267 | 4619273 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54379-foto-08134-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54379-foto-08134-103-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54380 | Can Torrapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrapa | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Es troba en procés de restauració. | <p>Edifici, parcialment en runes, format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre un penya-segat. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors tot i que també cal destacar que han perdut bona part de la teulada. El sitema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada i lligada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb un arrebossat senzill. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació i les dues portes conservades apareixen emmarcades amb filades de totxana indicant també diverses reparacions. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. També es conserva l'estructura del forn que es troba situat a la cuina.</p> | 08134-104 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>A la llinda de fusta d'una de les portes es pot llegir la data de 1761. Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.</p> | 41.7232300,2.2840200 | 440448 | 4619295 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54381 | Casanova del Perrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-perrot | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Alguns elements despareguts | <p>Edifici conegut com la Serra, la Casanova o la Casanova del Perrot, es tracta d'una construcció de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una plana sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08134-105 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El topònim d'aquest mas o petita explotació agrícola no apareix en la documentació baix medieval i moderna conservada en el municipi de Figaró-Montmany. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. I no és d'estranyar que aquest edifici sorgís com a masoveria, tant per les seves reduïdes dimensions com pel fet d'estar en una zona muntanyosa amb pocs recursos tant hidràulics com de terres.</p> | 41.7224300,2.2854500 | 440566 | 4619205 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54381-foto-08134-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54381-foto-08134-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54381-foto-08134-105-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A davant la casa es documenten gravats a la roca natural, principalment motius geomètrics (creus). Tot i que la seva atribució i cronologia són dubtoses, podrien correspondre a les marques de picapedrer realitzades en el procés d'extracció de pedra per a la construcció del mateix mas. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54382 | Can Pons camí de Pomareta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-cami-de-pomareta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures que responen a possibles murs. Per la disposició de les filades s'intueix una estança de planta rectangular amb la coberta desapareguda. Els murs estan formats per pedres irregular, bastament treballades i disposades formant filades més o menys regulars i de mides diverses, lligada amb fang i morter de calç. Queden dempeus el basament d'algun mur ja que la resta està molt enderrocada. Al voltant es documenten nombrosos enderrocs i abundants feixes i bancals que indiquen una explotació agrícola d'aquest territori.</p> | 08134-106 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El topònim d'aquest mas o petita explotació agrícola no apareix en la documentació baix medieval i moderna conservada en el municipi de Figaró-Montmany. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XIX. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. I no és d'estranyar que aquest edifici sorgís com a masoveria, tant per les seves reduïdes dimensions com pel fet d'estar en una zona muntanyosa amb pocs recursos tant hidràulics com de terres.</p> | 41.7233000,2.2800200 | 440115 | 4619306 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54382-foto-08134-106-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54383 | Barraca al camí de Pomareta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-cami-de-pomareta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | No conserva la coberta | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, fent 1'5 m d'ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1'5 m d'alçada.</p> | 08134-107 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjan segle XX.</p> | 41.7227000,2.2780500 | 439951 | 4619240 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54384 | Barraca de l'Ullà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lulla | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | En estat precari | <p>Edifici format per una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord. A la façana principal les obertures es disposen de forma senzilla, sense acabats ornamentals, una evidència d'aquest fet la constitueix la porta principal. Pel que fa a la resta d'obertures aquestes corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries.</p> | 08134-108 | Sant Pau de Montmany | <p>La construcció d'aquest edifici s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XVII. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas però no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'edat moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.7156300,2.2461800 | 437293 | 4618478 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54384-foto-08134-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54384-foto-08134-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54385 | Can Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plans-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | En procés de rehabilitació. | <p>Resten les quatre parets d'un gran mas format per una edificació aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt de construccions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per planta i pis amb unes dimensions de 30 per 25 m, i presenta murs de paredat comú amb fang arrebossat, que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no ha conservat part de la coberta de la banda oest. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estaria dedicat al bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies d'aquesta zona. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les altres dependències privades. La teulada hauria estat de doble vessant, amb els caires fets de lloses de gres, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos agrícola - ramaders, formen part de construccions posteriors; aquestes construccions auxiliars conserven la coberta, una al costat nord amb llosa de pedra, i l'altra al sud, amb les funcions de corral. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva una finestra al primer pis de la façana nord, amb llinda i brancals de pedra calissa gris d'arestes bisellades Just al davant es documenta un mur de contenció fet de pedra que envolta la casa per un costat i un forn de pedra que encara conserva la coberta. A la banda oest hi ha un altre edifici amb les mateixes característiques arquitectòniques que s'hauria utilitzat com a a pahissa o magatzem.</p> | 08134-109 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Les referències històriques de Can Plans s'han de posar en relació al seu emplaçament, aquest ben recollit per la toponímia. Situat a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues i ja apareix documentat al 1306. La seva presència en les diverses fonts documentals posa en evidència la importància d'aquet gran mas. Aquest apareix successivament en els fogatges de 1497 i els del segle XVI, passant nombroses vicissituts al llarg de les guerres remences; segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. Els posteriors conflictes bèl·lics, com la guerra del francés i les diverses guerres carlines també mermeran les economies famíliars d'aquestes grans explotacions agrícoles. Actualment el mas és una masoveria, amb presència d'aviram i un petit hort, i l'edifici es troba en procés de rehabilitació.</p> | 41.7177300,2.2861900 | 440623 | 4618683 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54385-foto-08134-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54385-foto-08134-109-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54386 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-5 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Masia de grans dimensions formada per un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas.</p> | 08134-110 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Les referències històriques de Can Valls remunten als fogatges de 1497 i posteriors i s'han de posar en relació al seu emplaçament, aquest ben recollit per la toponímia, com el mas de can Plans. Aquest també es troba situat a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. Aquest apareix successivament en els fogatges de 1497 i els del segle XVI, passant nombroses vicissituts al llarg de les guerres remences; segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. Els posteriors conflictes bèl·lics, com la guerra del francés i les diverses guerres carlines també mermeran les economies famíliars d'aquestes grans explotacions agrícoles. Actualment es troba en procés d'adequació ja que l'antic masover no havia tingut cura de les estructures i aquestes estaven en un estat de conservació força precari.</p> | 41.7173500,2.3051100 | 442197 | 4618628 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54386-foto-08134-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54386-foto-08134-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54386-foto-08134-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | En procés de rehabilitació. Una llegenda esmenta que al segle XIV aquest mas va refugiar durant unatemporada al famós bandoler Serrallonga. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54387 | El Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Aquesta masia, coneguda com el Bach, Bac o Aubac, Aubach, consta d'un cos central de planta rectangular i diverses dependències annexes antigament utilitzades amb funcions agropecuàries i actualment com a estances o magatzems, ja que la casa és, avui en dia, utilitzada com residència. La coberta d'aquesta estructura és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, amb una estructura de planta primer pis i golfes. La tècnica constructiva emprada és el mur de pedra calcària unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada. En referència a la coberta, aquesta és de bigues, teula aràbiga i rajoleta. La façana sud presenta adossat a dreta i esquerra dos cossos de planta rectangular (terrat i cobert a una sola vessant) formant una lliça de forma quadrangular, el que resta visible a la façana és un portal rectangular flanquejat per 2 finestretes amb reixa a la planta baixa i tres finestres al primer pis amb ampit motllurat on la central hi té també els montants i la llinda, i les dues restants una inflexió gòtica. Les obertures de les golfes seran més petites, es tracta de tres finestres la central, més enlairada. Com veurem, la resta de façanes també presenten elements gocititzants. La façana oest presenta 3 contraforts i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres més a les golfes, repetint la façana anterior. Mentre que la façana nord serà la més restaurada i presenta 2 portals rectangulars amb una finestra central a la planta baixa; dues finestretes entre aquesta planta i el primer pis, una altra finestra i una obertura d'arc rebaixat formant un porxo en el mateix primer pis, i finalment una finestreta de totxo amb llinda de fusta a les golfes sota el carener. La restant façana, a la banda est, presenta un contrafort i tres finestres a la planta baixa, dues espieres i dos porxos a la part de les golfes.</p> | 08134-111 | Montmany. Sot del Bac | <p>El topònim Bach queda recollit ja en el fogatge de 1497, moment en què el mas ja estava en ple funcionament. Les primeres referències històriques s'han de remuntar doncs a la baixa edat mitjana amb pervivències al llarg de l'època moderna com ho evidencien els diversos fogatges de 1515 i 1553. Aquest mas es troba a l'entrada del Sot del Bac, amb el qual comparteix toponímia i formava part de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Al estar situat sobre el Congost, aquest mas va patir bona part dels conflictes que afectaren tot el país. A nivell constructiu cal assenyalar les importants reformes que va patir al llarg del segle XVIII i XIX, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment exacte de la seva construcció.</p> | 41.7267000,2.2696400 | 439255 | 4619690 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54390 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-5 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia una base rectangular formada per planta baixa i dos pisos. Tota l'estructura de la coberta es troba desapareguda, tot i que segurament aquesta era a doble vessant i es trobava orientada d'est-oest. La tècnica constructiva emprada es basa en murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; i amb pedres més grosses als angles amb l'objectiu de fer cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. Al mur nord s'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita obertura sense ampit ni brancals i llinda. Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts o petits annexes ramaders.</p> | 08134-114 | Montmany. Sot del Bac | <p>Al fogatge de 1497 es documenta el topònim Andreu, tot i que no es pot assegurar que faci referència a aquest petit mas, ja que al municipi del Figaró hi ha més edificis que han tingut aquest nom al llarg dels segles. Amb tot, pel tipus constructiu emprat i les restes conservades sembla factible pensar en un primer assentament en aquest punt, al peu del camí de Valldeneu a Puiggraciós, passant pel Castellar i sobre el Sot del Bac. Aquest edifici apareix molt ben situat, en una solana sobre uns camps de conreu i pastura i prop d'un torrent més o menys estable com és el torrent del Sot del Bac. Aquest topònim torna a aparèixer al fogatge de 1553. Tot i que no queda clara l'atribució cronològica d'aquest mas, si que podem dir que les restes conservades responen a una reforma realitzada en època moderna, possiblement al segle XVIII. Aquest mas va mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment s'ha perdut el camí original d'accés tot i que la seva localització és relativament fàcil al trobar-se als peus del PR-33.</p> | 41.7280400,2.2508400 | 437693 | 4619853 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54391 | El Prat de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-dalt | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Enrunat | <p>Les restes conservades d'aquest edifici, conegut com el Prat de Dalt o del Castell dels Moros, Cal Molist o ca l'Alcaide es limiten a quatre estructures ubicades sota les construccions metàl·liques que ha construit l'actual propietari sobre aquets terrenys. Són visibles una sèrie de murs en pedra. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajuntades amb morter. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna i un doble encaix per a les bigues que fa pensar que l'estructura tindria més d'un pis d'alçada. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre d'un possible edifici associat a les restes de la capella castral del Castell de Montmany.</p> | 08134-115 | Montmany. Sot del Bac | <p>La documentació sobre aquesta casa o petita explotació és molt parca, sortint esmentat en els cadastres del segle XX, sense que s'esmenti el nom o apareixent amb el mateix nom que el Castell dels Moros o del Prat. Per les seves dimensions i les restes conservades podem dir que la seva factura és d'època moderna i que la seva construcció tingué lloc cap el segle XVII en el context històric d'ampliació i explotació de nous terrenys desforestats en aquest moment, o en el període anterior i associat al funcionament del Castell de Montmany. Segurament l'activitat principal d'aquesta zona es centra en una agricultura incipient, una ramaderia i sobretot una important l'explotació forestal. Prop del penyassegat on s'assenta la casa s'hi troben ubicades les restes de la capella castral del Castell de Montmany. La capella del castell de Montmany es documenta des del 1247, sota l'advocació ja esmentada de Sant Miquel Arcàngel, guardià armat del paradís. En la visita pastoral de l'any 1588, s'esmenta com a església eremitana. La capella es deuria enrunar juntament amb la fortalesa al llarg del segle XIX, i es troba en mol mal estat de conservació dins aquesta propietat privada.</p> | 41.7232200,2.2492000 | 437552 | 4619319 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54391-foto-08134-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54391-foto-08134-115-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El propietari no permet accedir al seus terrenys. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54392 | Cal Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romani | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Casa aïllada de planta quadrangular constituïda per baixos més pis i unes golfes. La tècnica constructiva emprada utilitza el petit carreu bastament treballat i obra lligat amb argamassa o morter amb un arrebossat final exterior. teulada de l'edifici és a doble vessant, aiguavessant als costats i amb ràfec a la cantonada. A la façana principal la porta d'accés està formada per una obertura rectangular amb dovelles i una llinda rectangular amb un arrodoniment tripartit a les cantonades. A la resta de façanes s'observen tres finestres de dimensions mitjanes enllindades i disposades de forma geomètrica a la façana. L'edifici presenta un segon cos afegit, que segueix el mateix patró que l'anterior i que juntament amb l'edifici principal tanquen un petit pati d'accés al conjunt.</p> | 08134-116 | Montmany | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX, ja que l'estructura original es trobava en força mal estat. Les primeres referències escrites es remunten als diversos fogatge des del 1497, de la baixa edat mitjana fins a l'actualitat. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten observar les diverses reparacions segurament ja realitzades des del segle XVIII. Les úniques afirmacions que es poden realitzar és que la majoria de documentació conservada és del segle XIX, concretament al 1843 apareix la casa en el cadastre juntament amb les cases veïnes de la parròquia de Sant Pau de Montmany i el topònim tampoc ens aporta cap més informació. Actualment aquest petit mas és utilitzat com a segona residència.</p> | 41.7209600,2.2461400 | 437295 | 4619070 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al jardi es documenten alguns objectes que podrien haver format part del mas, una pica o abeurador, etc. A l'interior del recinte hi ha, des de març de 2005, un circuit de tir amb arc, promogut per l'ajuntament i el propietari. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54394 | Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuspinera | <p>AADD. 1949. Plànol de l'Instituto Geografico y Catastral. Mapa Nacional Topografico Parcelario. 1:5000. AADD. 1988.Conservació del cadastre de la riquesa rústica. Montmany. Polígon 1. Diputació de Barcelona. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | Enrunada | <p>Les restes conservades d'aquest edifici es limiten a quatre estructures formant un recinte quadrangular tancat de 0'5 m conservat, a excepció d'un dels angles de la casa de la que es conserven 1 m d'alçada. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajuntades amb morter de calç. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre de la casa o altres estructures annexes. Amb tot aquest edifici tindria unes dimensions força reduïdes i no es pot pensar que es tractés d'un gran mas o casal.</p> | 08134-118 | Montmany | <p>Edifici que apareix referenciat a la planimetria municipal del 1949 i que ha desaparegut de la memòria col·lectiva. La Cuspinera és el topònim que rep una petita elevació muntanyenca situada a la banda nord-est de l'antiga parròquia Sant Pau de Montmany, als peus del Castell de Montmany. Aquesta estructura no consta en el plànol de 1924, fet per BRUGUÉS, S. fet que permet pensar que de ben segur aquesta ja es trobava en estat ruïnós. El seu avançat estat de destrucció fa pensar en un ràpid abandonament del mas o en una important erosió dels murs i de la resta d'estructures que conformaven la casa. La documentació d'època moderna i contemporània tampoc permet fer gaires puntualitzacions sobre aquest edifici, ja que amb el topònim de Cuspinera no consta cap casa ni cap explotació agrària. Les característiques arquitectòniques conservades fan pensar que es tractava d'una petita edificació bastida en un moment indeterminat d'època moderna. Els murs, bastament lligats amb morter de calç i les restes d'arrebossat; així com alguns fragments de rajola i teula aràbiga fan pensar en una fàbrica propera a la utilitzada en els segles XVII i XVIII.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54395 | Can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliveres | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n. 218. p. 106. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | <p>Edifici de planta quadrada, amb planta baixa i un pis. Coberta a doble vessant (est-oest); la coberta està sobreaixecada uns 40 cm. respecte la seva posició inicial. Els murs de la planta baixa són de pedra sense polir; a la primera planta els murs interiors són de tàpia i, els exteriors, de pedra. La porta original de l'edifici actualment és a l'interior, amagada per un cos adossat a la façana sud; tenia un arc de mig punt, destruït al construir el cos adossat, i encara conserva els brancals de pedra. Les bigues de fusta del trespol van ser substituïdes per biguetes. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic (i en una data indeterminada) se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest (entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord). A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra (alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment); també hi ha una porta tapiada amb totxos. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Posteriorment es va adossar un cos a la façana sud, amb un porxo al primer pis, que cobreix la façana original; els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. A la façana oest no es pot veure la cantonera que hi havia abans de la construcció del porxo per què s'hi va obrir una finestra a la planta superior i, la resta del parament, està cobert per un edifici adossat construït amb totxanes. Al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant la totxana com a element de construcció; la porta inicial va ser tapiada amb pedres en el moment de fer aquesta ampliació.</p> | 08134-119 | Montmany | <p>La primera referència documental del mas data de l'alta edat mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del veïnat de Faramelles. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI.Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII, moment en què es van realitzar reformes successives Les últimes modificacions documentades són de principis del segle XX, moment en què s'adequa el mas als gustos modernistes i noucentistes del moment.</p> | 41.7124300,2.2602800 | 438463 | 4618113 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'interior conserva una capella oratori dedicat a Sant Martí de Tours, amb un petit altar i un retaule. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54397 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-2 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XIX | En part enrunada | <p>Casa aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i aquestes han estat totalment espoliades. A prop i a l'altra banda del camí hi ha un petit pou, també construït amb pedra lligada amb argila, de secció circular i força ben conservat. Tot i que el torrent del Sot del Bac es troba força a prop, la presència d'aquest pou indica la necessitat de tenir aigua pels diversos usos domèstics per part dels habitants del mas.</p> | 08134-121 | Montmany | <p>El topònim Prat és un dels més documentats en els diversos fogatges catalans. Aquest apareix esmentat tant al fogatge de 1497 com el de 1553. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar a causa del seu mal estat de conservació. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; i tot i que no s'observen restes d'un edifici més antic, aquest segur que es podria documentar a través d'una intervenció arqueològica. El Prat, juntament amb l'Ullà, can Oliveres, Sant Pau de Montmany i el Romaní és probablement una de les cases amb més història de la Vall de Montmany, ja que és un dels masos que ha tingut més domini sobre aquesta zona. Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot del Bac. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap al segle XIX. El mas resta deshabitat i mig enrunat, igual que els camps de conreu de la zona.</p> | 41.7246000,2.2512400 | 437723 | 4619470 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54397-foto-08134-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54397-foto-08134-121-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54399 | Can Geroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-geroni | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus, conegut com Can Geroni o cal Jeroni. Tenia una estructura rectangular formada per planta baixa i un primer pis. La coberta es troba totalment desapareguda. Els murs són de pedra irregular predominant les pedres planes o quadrangulars i de mides diverses, lligada amb fang o morter de calç; i amb les cantonades diferenciades. Queden dempeus part dels murs nord i oest; la resta està molt enderrocada. S'entreveu un tram o cos afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. Al voltant es documenten una sèrie d'enderrocs que podrien correspondre als antics annexes ramaders.</p> | 08134-123 | Vall de Vallcàrquera | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a Sant Pere de Vallcàrquera es parla de l'augment demogràfic d'aquestes terres, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament per l'estat de ruïna que presenta tot l'edifici. S'observa alguna reforma façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord.</p> | 41.7292100,2.3009600 | 441862 | 4619948 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54399-foto-08134-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54399-foto-08134-123-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54400 | Can Boget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boget | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Edifici conegut com cal Buchet o Can Boget, de grans dimensions que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sud-est. El cos principal està situat a l'esquerra del conjunt; conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt amb una estructura de planta baixa, un primer pis i una segona planta sota teulada. Cobertes a doble vessant i orientades nord-est i sud-oest, totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la primera planta, es van anar construint diferents cossos. Enmig del rejuntat de les pedres, realitzat ja en el segle XX, encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original només tenia planta baixa i un primer pis. A la façana posterior de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement anterior al segle XV, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra i, posteriorment, cap a la dreta. Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes (la primera planta, tancada amb vidrieres i, la segona, oberta), sobre una volta de mig punt (amb pedres disposades en plec de llibre) que permet accedir a l'era de davant la casa. És probable que els primer edifici construït davant la façana original, exempt, fos una masoveria del mas; ja que la documentació esmenta tota aquesta zona com el raval o veïnat de Faramenlles. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes esborrades, però que fan referència a diverses reformes del segle XVIII i XIX. Es possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant una reforma; després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin portat d'altres parts de l'edifici; malgrat tot, el conjunt és força harmònic i encara es poden seguir les traces de l'edifici original. A la part del darrera de la casa hi ha diverses construccions isolades a mode de bancals, pou i mines. A l'era hi ha diversos elements d'interès etnogràfic (abeurador, alguna pedra dels brancals i les dovelles, així com alguna eina del camp. La casa també compta amb una sèrie d'annexes ramaders, actualment remodelats en totxana i utilitzats com a magatzem o per guardar-hi el bestiar, bàsicament cavalls.</p> | 08134-124 | Montmany. Puiggraciós | <p>El nucli del Figaró es va desenvolupar mentre els altres veïnats que ja existien a finals de l'època medieval també s'anaven poblant, tot i que a un ritme menor. El veïnat de Faramelles, al voltant de Can Boget, ja estava constituït cap a l'any 1520 i fou un lloc preferent d'assentament d'immigrants francesos. El 1628, l'aglomeració ja rebia el nom inequívoc de 'veïnat de Faramellas' i, el 1680, l'esment com a 'raval de Fermellas' delatava la continuació del creixement.Serà però, entorn del patrimoni dels Boget de Montmany, a prop del mas Cases Jussanes que es desenvoluparà aquest altre nucli de població, essent determinant en aquest sentit la vinguda dels francesos a partir de 1500. Quan el 1520 va ser assassinat el francès Joan Forners que vivia en una dependència annexa a Can Boget, ja hi havia, a la riba del torrent que baixa de Montmany, diverses cases. Així al 1525 un honor pertanyent a Antoni Boget i el seu fill Joan és establert a Gabriel Vinyoles al 1525 a l'indret conegut com a Faramelles, ja en la suposada acta de consagració del 1187 l'honor limitava amb un camí i amb les parets de les cases d'Antoni Coders i Marí Vidal. Ambdós cognoms no apareixen entre els habitants medievals de Montmany, el que no és estrany, ja que ambdós poden ser francesos nou vinguts. Antoni Coders era originari de 'Sancti Boneti Lavalossa diocesis Tule regni Galli nunc vero habitatori dicte parrochie Sancti Pauli de Montemagno' i que era teixidor de panys de lli. Martí Vidal es documenta al 1528 quan, amb la seva esposa Gabriela ven a carta de gràcia a Gaspar Riu de Monteugues uns terrenys al lloc de Sallent. La terra es tinguda, amb la vivenda dels Vidal sota domini d'Antoni Boget. Al 1545 Joan Boget estableix a Antoni Coders una peça al camí que mena al mas Boget i aquest té terres que limiten amb el mas Oliveres. La família Boget apareix sovint a la documentació com a compradors del mas a Santa Maria de l'Estany al 1379, per part de Joan Boget. I un altre Joan Boget tingué un plet amb Serafí Carrós de Centelles davant el batlle Rafael Figaró l'any 1551 que permet documentar que els establiments dels Boget són decisius pel desenvolupament d'aquest nucli. El mas i els seus habitants també apareixen a la documentació d'època contemporània on el mas continua essent una de les explotacions més importants de la zona.</p> | 41.7023300,2.2558500 | 438085 | 4616995 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Zona coneguda com a Barri de Faramelles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54401 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-1 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | <p>Edificis en ruines que es troben envoltat d'espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten la teulada hauria estat a doble vessant, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen de forma perpendicular a l'edifici principal en el punt on la plataforma natural s'estreny. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta.</p> | 08134-125 | Montmany. Puiggraciós | <p>Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests masos apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta als Vidal sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba en runes i es difícil distingir les estances que conformaven les diverses edificacions.</p> | 41.7078200,2.2608900 | 438509 | 4617601 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54401-foto-08134-125-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54402 | Can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badia-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Gran mas format per un edifici principal de planta rectangular i una sèrie d'edificis annexes tancats al voltant d'un petit barri. El cos principal el forma una estructura de planta quadrangular, originàriament coberta a doble vessant i estructurada en planta baixa, un primer pis i una pallissa. La tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra local de petites i mitjanes dimensions poc treballada i lligada amb morter i arrebossat, a excepció de les cantoneres que es troben reforçades per grans carreus de pedra ben tallada colocats a 'soga i través'. La façana principal d'aquest cos dóna a l'interior del barri i s'organitza al voltant d'una porta adovellada, amb pedres de ben tallades de procedència local, i un conjunt d'obertures disposades de forma irregular per la façana. La part inferior del conjut es va haver de reforçar amb grans contraforts, actualment encara visibles.</p> | 08134-126 | Montmany. Puiggraciós | <p>Aquesta explotació agrícola-ramadera situada als peus del Santuari de Puiggraciós tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany. Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests mas, juntament amb el de Can Traver apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta el topònim Badia sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba deshabitada tot i que l'entorn més immediat és emprat com a masoveria.</p> | 41.7017500,2.2500300 | 437600 | 4616934 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54403 | Can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sous | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. El cos principal presenta una coberta a dues vessants (nord-sud) amb el carener perpendicular a la façana principal, aquesta oberta a l'est. A la façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, amb un porxo a la primera planta. Portes i finestres amb brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. Els murs exteriors són de pedra, tot i que la fàbrica no resta gairebé visible al estar tota la superfície arrebossada, excepció dels careners. La pedra es disposa en filades més o menys regulars lligades amb abundant morter de calç. Exempt de l'edifici principal, al nordest, hi ha unes corts de pedra (només planta baixa), reformades parcialment amb totxo; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. Aquest antic mas ha perdut les seves funcions originals i bona part de les estructures han estat adaptades per albergar un restaurant. La reforma més important ha estat l'afegiment de tot un cos de planta rectangular disposat perpendicular al mas i que presenta una estructura de planta i pis, amb una fàbrica pròpia dels anys 70-80 del segle XX, amb un doble accés, i tota una vidriera.</p> | 08134-127 | Montmany | <p>En els fogatges del segles XV i XVI no apareix el topònim Sous, tot i que el mas bé podria existir amb un altre nom. Donada l'absència de documentació d'aquest edifici al llarg de l'època moderna, i a tall d'hipòtesi podem dir que la construcció d'aquest mas s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII o si més d'aquest moment daten algunes reformes en l'estructura. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a l'Arxiu de Sant Pau de Montmany es parla de l'augment demogràfic d'aquestes terres, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent.</p> | 41.6878600,2.2522000 | 437767 | 4615391 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/