Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54316 | Pi pinyer de la font dels Castanyers o del Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-la-font-dels-castanyers-o-del-castanyer | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alçada: 21m Volta de canó: 2,45m Diàmetre: 0,78m Volta de soca: 3,45m Capçada: 0,78m Alçada de la primera ramificació: 3,45m Nombre de branques a la primera ramificació:-</p> | 08134-40 | Vallcàrquera | 41.7250400,2.2891800 | 440879 | 4619493 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la clariana que trobem davant la font dels Castanyers, amb la base del tronc tapada per unes bardisses. Aquest arbres seria més popular si es desbrosses aquesta esplanada i quedés al descobert la base del tronc. Aquesta iniciativa augmentaria l'interès d'aquest racó. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||||
| 54321 | Xiprer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-del-castell | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Xiprer de Monterrey. Cuspressus cf. Macrocarpa. Cupressàcies Alçada: 20m Volta de canó: 3,9m Diàmetre: 1,24m Volta de soca: 5,2m Capçada: 18-19m Alçada de la primera ramificació: 6m(les més baixes es van tallar) Nombre de branques a la primera ramificació:- És dalt d'un talús i alineat amb altres arbres notables com poden ser els cedres de l'Atlas que hi ha a l'entrada de la finca. Segurament es tracta de l'arbre més gran del municipi si considerem tots els paràmetres conjuntament. Tot i que no queda del tot clar si es tracta d'un xiprer de Monterrey (cupressus cf. Macrocarpa) d'un xiprer comú (cupressus sempervirens) o bé d'un híbrid d'aquests, ens inclinem més per la primera opció.</p> | 08134-45 | Nucli Figaró | 41.7187500,2.2725400 | 439489 | 4618806 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardins del Castell, a tocar de la tanca que separa els jardins de la carretera de Montmany, després de passar els coberts dels cotxes i una caseta. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||||
| 54325 | Roure de Gallicant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-gallicant | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Roure martinenc. Quercus humilis. Fagàcies. Alçada: 17m Volta de canó: 2,7m Diàmetre: 0,86m Volta de soca: 3,8m Capçada: 12-15m Alçada de la primera ramificació: 6m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m No és un roure excepcional però està ubicat en veïnat i per tant és un arbre que podria ser força popular. Creiem que si actualment no ho és més, és perquè uns tumors al tronc no el fan massa atractiu i per la deixadesa de l'entorn de l'arbre. Tot i no ser excepcionalment gran és un dels roures de major mida del municipi. Hem mesurat la volta de canó a 0'50 m de terra per evitar els tumors que podrien falsejar les mides donant uns valors sobredimensionats.</p> | 08134-49 | Nucli Figaró | 41.7169800,2.2722000 | 439459 | 4618609 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||||
| 54327 | Roure de Tres Besses del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-tres-besses-del-socau | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Roure martinenc quercus humilis. Fagàcies. Alçada: 15m Volta de canó: 3,6m Diàmetre: - Volta de soca: 6,1m Capçada: 25-18m Alçada de la primera ramificació: 1,30m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m L'indret on trobem aquest roure és força inaccessible. A la tardor, però, quan els castanyers que té davant han perdut la fulla, la gran alçada del roure llueix de forma espectacular des d'alguns punts de Vallcàrquera. Aquesta capçada és molt irregular i precisament les branques tenen una disposició que dóna molt volum a l'arbre percebent-se molt gran des de Dosrius. Com és un arbre que es ramifica molt avall no assoleix les dimensions que esperaríem en un arbre que supera els 6m de volta de soca. A l'indret on trobem l'arbre hi ha també un parell de soques impressionants de castanyer de les que han rebrotat múltiples besses.</p> | 08134-51 | Vall de Vallcàrquera | 41.7236700,2.2999000 | 441769 | 4619333 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. A les envistes de Dosrius, enfilat al vessant contrari per sobre d'una perxada de castanyers. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||||
| 54346 | Ailant del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ailant-del-castell | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ailant, vernís de la Xina. Allanthus altissima. Nom local de l'àrea del Montseny: Malabre. Simaroubàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 2,75m Capçada: 12m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Podria ser el peu que va provocar que a dia d'avui aquesta espècie invasora s'hagi estès per tots talussos, camins i rieres del municipi. Aquest fet dóna major protagonisme a aquest exemplar de jardí, ja que sembla responsable de la presència d'una nova espècie arbòria en tota la zona del municipi propera al nucli urbà, fent que actualment comenci a ser un arbre bastant conegut encara que una mica rebutjat per la seva capacitat per ocupar qualsevol espai obert, incloent els horts.</p> | 08134-70 | Nucli del Figaró | 41.7187200,2.2720300 | 439446 | 4618803 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardins del Castell, a pocs metres de la porta principal de l'edifici. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||||
| 54362 | Camí de vagonetes de les mines del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vagonetes-de-les-mines-del-socau | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | En molt mal estat | <p>També anomenat camí dels senyors doncs, els amos de la torre de Can Peres del Pla hi solien passejar. Es començaren les obres per la instal·lació d'uns rails per fer baixar les vagonetes de les mines del Socau, però el projecte no es finalitzà i actualment en resta un camí de terra que segueix al marge de la riera de Vallcàrquera. Des de Can General Nou es veu, a l'altra banda de la riera, una petita caseta de pedra utilitzada pels treballadors de les mines en fer el nou camí. Avui molt enderrocat.</p> | 08134-86 | Vall de Vallcàrquera | 41.7276900,2.2756500 | 439756 | 4619796 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54362-foto-08134-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54362-foto-08134-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Camí per fer baixar les vagonetes de les mines del Socau que segons el projecte recorria tot Vallcàrquera, per la banda dreta de la riera fins la torre de Can Pereres del Pla, al límit vers Tagamanent. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54442 | Pont del molí de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Pont format per un ull d'arc escarser amb barana d'obra. Els arcs reposen en uns pilars fets d'obra amb el basament en pedra i part del parament, tant d'aigües amunt com d'aigües avall en maçoneria i totxana. El material més emprat és el maó tot i que en algunes parts es va fer servir la pedra com a recobriment, a excepció de la base dels pilars, on la fàbrica és de pedra massissa. Tota l'estructura es troba coberta per l'abundant vegetació de ribera tant característica de la Riera de Vallcàrquera que dificulta la visualització total del pont i la seva fàbrica. La solera també es troba coberta de terra i vegetació. Aquesta estructura es troba davant el Molí de Vallcàrquera i permet el trànsit i la circulació per sobre la riera.</p> | 08134-166 | Vall de Vallcàrquera | 41.7262000,2.2860800 | 440622 | 4619623 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54442-foto-08134-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54442-foto-08134-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54442-foto-08134-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||
| 54354 | Molí del camí de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-cami-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | Tot aquest conjunt es troba cobert per abundant vegetació i força malmès, fet que en dificulta la identificació. | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. De les restes conservades s'intueix una planta baixa i dos pisos. La coberta es troba totalment desapareguda, tot i que aquesta segurament era a doble vessant, i orientada d'est a oest. La fàbrica de l'estructura està feta amb murs de pedra irregular, de mides diverses i ben desbastades, lligada amb morter i fang; i amb les cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est i part del carcaval. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra.</p> | 08134-78 | Vall de Vallcàrquera | <p>A Vallcàrquera es documenta la prsència de molins des del segle XI, amb tot no serà fins a l'època moderna que la Riera de Vallcàrquera presentarà una explotació intensiva dels seus recursos hidràulis. lSegons Madoz, P: 'La fertiliza la riera del Congost que cruza el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas'.</p> | 41.7265400,2.2843900 | 440482 | 4619662 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54354-foto-08134-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54354-foto-08134-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54354-foto-08134-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A sobre aquest edifici es conserva una estructura semi circular que podria correspondre a la bassa del molí. A l'altra banda de la riera també es documenten estructures isolades, tant feixes com estructures associades a l'aprofitament dels recursos hidràulics. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54410 | Retaule de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>FULL MUNICIPAL N.18 Edició trimestral Abril de 2005. Ajuntament de Figaró-Montmany. Presentació de resultats del projecte Vallcàrquera 21. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XIX | En procés de restauració. | <p>El retaule major dedicat a Sant Pere ocupava tot l'absis central, en tenim una breu descripció feta pel prevere Roviralta: 'Está dedicado al titular San Pedro. Consta de cuatro pisos ú órdenes que llegan del suelo hasta el techo, ocupando todo el ábside. La fecha de su construcción tiene lugar en el siglo XVI, esculpida en el zócalo, indica al su gusto arquitectónico. El orden bajo, tiene además de la mesa central, las gradas y el pequeño sagrario de la exposición, un zócalo o plafón con lienzos al óleo. El primero alto consta de cinco compartimientos verticales, de los que el centro ostenta la imagen de escultura, de tamaño natural, del titular; los dos á ella más próximos, sendos lienzos con escenas de la vida del santo, y los dos remotos son nichos con otras imágenes de escultura en ellos. La misma disposición presenta el segundo orden alto, sólo que el nicho central cobija á la Virgen de Montserrat. El tercer alto no tiene más que tres compartimientos, con un crucifijo en el del medio, y lienzos en los dos restantes. Los adornos no son pocos, están trazados según el gusto barroco, con columnitas, frontones partidos con volutas, llamados frontones volutados...' El cos inferior del retaule està, dividit en cases o departaments, en cadascun dels quals hi ha, pintada o en relleu, una figura o una escena que pot ésser relacionada amb el personatge o el tema religiós al qual és dedicat el retaule. Actualment aquest es troba desmuntat i en procés d'estudi, dins el projecte de Vallcàrquera 21, on a més de salvaguardar el retaule es van troba dues representacions més tardanes, del segle XIX i datades en un moment indeterminat després de la Guerra del Francès, de Sant Lluc i Sant Mateu. Aquestes van ser encarregades pels vilatans del Figaró a través del vot del poble i en el marc de la festivitat dels Sants Patrons.</p> | 08134-134 | Vall de Vallcàrquera | <p>A la diada dels Sants Patrons de 2005 es va presentar a l'església de Sant Pere de Vallcàrquera els primers resultats del projecte 'Vallcàrquera 21' de recuperació i valorització del patrimoni cultural i natural de Vallcàrquera: el retaule de Sant Pere, l'entorn de la capella i del molí de can Xicola, els camins tradicionals. Aquest projecte és una de les línies de treball principals del Pla de Desenvolupament Local i es fa amb col·laboració de la Generalitat de Catalunya i del Fons Social Europeu. Durant la restauració del retaule de Sant Pere s'han trobat uns pintures del segle XIX que representen a Sant Lluc i Sant Mateu amb els vivents de l'Apocalipsi. Les pintures han estat identificades per la tècnica restauradora Sra. Ester Turà com les restes de la representació pictòrica del Vot de Poble realitzat al 1812 pels parroquians de Vallcàrquera i que instituí la Processó dels Sants Patrons. Pla Els treballs de restauració són un dels projectes del pla, entre el qual també hi ha l'arrenjament i l'adequació de l'entorn de la mateixa església. El Departament de Cultura de la Generalitat ha atorgat una subvenció per a la continuació de la restauració del retaule renaixentista de Sant Pere de Vallcàrquera (segle XVI). Els treballs de restauració són un dels projectes del Pla de Desenvolupament Local 2004-2007. En el decurs del desmuntatge de retaule es va recuperar la data del mateix, al aparèixer pintat l'any 1595. Actualment s'estan acabant els treballs de restauració del retaule de Sant Pere de Vallcàrquera que es duen a terme en el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya a Valldoreix i es té previst que aquest es dipositi a l'església parroquial de Figaró.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 1595 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54410-foto-08134-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54410-foto-08134-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54410-foto-08134-134-3.jpg | Física | Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es té previst que el retaule es dipositi a l'església parroquial del Figaró. | 95|98|99|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||
| 54422 | Creu camí de can General Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-cami-de-can-general-vell | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX, 1936. | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural. Al costat sudest de la base hi ha una pedra amb un encaix rectangular (21 x 23 cm) que podria haver servit per encabir-hi un altre element; a l'interior de l'encaix hi ha molsa i material sedimentat. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 170,5 cm., 22, 8 cm d'ample i 17 cm de fons. És monolítica, amb les arestes marcades. Les mesures màximes són: alçada, 40,5 cm; amplada de la base i alçada dels braços, 10,5 cm; fons, 12 cm; amplada total dels braços, 40 cm; de la base de la creu a l'inici dels braços, 16 cm. A la roca de la base es pot observar una llarga llegenda, totalment il·legible. Els altres costats estan massa plens de vegetació per veure-hi res. La creu està orientada sudest-nordoest.</p> | 08134-146 | Nucli del Figaró. Camí de pomeretes | <p>A la llegenda, totalment il·legible i malmesa per la vista humana es fa referència a l'assassinat del rector de la Garriga, Mossèn Ramon, durant la Guerra Civil Espanyola.</p> | 41.7206900,2.2777900 | 439927 | 4619017 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54422-foto-08134-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54422-foto-08134-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54369 | Estructures riera de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-riera-de-vallcarquera | XVIII-XIX | En part enrunada i molt coberta de vegetació | <p>Estructures de pedra seca, que es troben isolades a la llera de la riera de Vallcàrquera, prop de la Font del Molí. La zona es troba molt emboscada i plena de matolls i esbarzers fet que dificulta la documentació completa d'aquestes estructures. El sistema constructiu es basa en la tècnica de la pedra seca, es tracta de blocs de pedra, més o menys ben desbastats i amb petites pedres a mode de falca, formant bancals d'una sola cara vista. En conjunt es documenten diverses peces de terra de conreu en forma de terrassa estreta i allargada i perpendicular a la riera, construïda amb marges de pedra seca al vessant. Aquest combina amb altres espais on el terreny és una mica més pla i més o menys elevat terminat en un o més dels seus costats per un mur, un talús, o altre desnivell fet també en pedra seca. Aquestes estructures es troben separades per construccions perpendiculars a riera, a la qual s'adapten. El sistema constructiu és el mateix i es tracta d'una obra destinada a conduir un volum d'aigua derivat d'un torrent o d'aigües subterrànies, associat a un sistema de regatge.</p> | 08134-93 | Riera de Vallcàrquera | <p>A la llera dreta de la riera de Vallcàrquera, baixant de Sant Pere de Vallcàrquera, i sobre el riu es documenten una sèrie d'estructures de caràcter isolat (feixes, bancals, una possible barraca, i un tram de rec...) relacionades amb el conreu d'aquestes espais o illes. L'explotació d'aquests terrenys situats a la zona de ribera amb diversos usos agrícoles (regadiu d'arbres fruiters, horta, etc.) es documenta a la zona de l'alt Congost des de l'alta edat mitjana. El regadiu es feia mitjançant l'aigua del riu Congost i dels torrents que hi desguassen. El caràcter accidentat del terreny fa que els cursos d'aigua discorrin molt encaixats per la qual cosa es fa difícil regar directament a partir d'ells. Una pràctica habitual serà la de derivar el seu curs mitjançant sèquies 'aquis et decursione earum' documentat al 1078 a Vallcàrquera. Però són principalment les fonts el factor tingut en compte a l'hora d'assentar un establiment agrícola i les seves terres. Els prats regats també deurien ser molt escassos, com es desprèn dels pocs esments de 'pratis cu maquis et decursione earum' del 1078 a Vallcàrquera. Els abundants esments de camps dedicats a cereal, vinya i oliveres permet creure que el regadiu no ocupava una superfície gaire gran al terme de Montmany abans del segle XVI. La imatge del regadiu limitat a les lleres fluvials i als horts situats al costat dels masos, és, segons els documents, la més propera a la realitat.</p> | 41.7267600,2.2848400 | 440519 | 4619687 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54369-foto-08134-93-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54380 | Can Torrapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrapa | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Es troba en procés de restauració. | <p>Edifici, parcialment en runes, format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre un penya-segat. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors tot i que també cal destacar que han perdut bona part de la teulada. El sitema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada i lligada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb un arrebossat senzill. Algunes obertures presenten signes clars d'expoliació i les dues portes conservades apareixen emmarcades amb filades de totxana indicant també diverses reparacions. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. També es conserva l'estructura del forn que es troba situat a la cuina.</p> | 08134-104 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>A la llinda de fusta d'una de les portes es pot llegir la data de 1761. Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.</p> | 41.7232300,2.2840200 | 440448 | 4619295 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54380-foto-08134-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54292 | Hotel Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-congost | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici aïllat dins el teixit urbà. Estructura a quatre vents format per planta baixa i tres pisos amb coberta a dues vessants. Destaca l'ús de la rajola vidrada com a element decoratiu a les parets i finestres. En general destaca per les seves grans proporcions, es tracta d'una planta rectangular i coronada amb una coberta composta a doble vessant. Consta de planta baixa i dos pisos superiors i aprofita el desnivell del terreny per el soterrani. En aquest punt sobresurt una torre mirador. Una finestra d'arc de mig punt partida en tres espais dóna unitat al pis superior de l'edifici amb altres finestres similars. Obertures i emmarcament de maó. Tots els capcers tenen frontó. L'espai interior s'organitza en recepció, menjador i cuina, sala d'estar i altres dependències; mentre que a la resta dels pisos es disposen les habitacions individuals o dobles organitzades en passadissos. Tot i que actualment és una residència per la tercera edat, conserva el nom d'hotel i la seva estructura. Aquesta tot i que no és l'original si que ha mantingut una línia i ha posat en evidència una de les activitats econòmiques més rellevants del municipi en època moderna: l'hostalatge i allotjament dels viatgers.</p> | 08134-16 | Nucli del Figaró | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. Amb l'arribada del tren al poble del Figaró va començar una nova etapa de creixement de la població, mercès als estiuejants que construïren cases de segona residència. L'hotel Congost, construït als anys 20, és un exemple d'aquest creixement econòmic aportat pels primers estiuejants que arriben amb tren al Figaró. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès. L'edifici va ser reformat i ampliat el 1921 per Manuel J. Raspall. És un edifici on predomina l'estil noucentista, tot i que amb certs elements modernistes. Entre el 1936 i el 1939 l'Hotel Congost va allotjar nombrosos refugiats de la guerra vinguts d'arreu de la península. Després es va convertir en un Hotel per passar a ser una residència de la tercera edat.</p> | 41.7213700,2.2727200 | 439506 | 4619097 | 1921 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54292-foto-08134-16-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Raspall, M.J. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54502 | Residència l'Àngelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-langelus | <p>OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici exempt que conformen un gran espai urbanitzat a l'extrem de tramuntana del municipi del Figaró, una mica elevat respecte l'eix de sortida de la Carretera de Ribers. Aquest cos es troba organitzat al voltant de dos grans espais oberts que conformen les Escales de l'Àngelus. El cos principal el forma un edifici aïllat de planta quadrangular i que aprofita el desnivell del terreny per instal·lar-se dalt d'una petita elevació o turó on al cos esquerra es situen dues terrasses o jardins. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant dissimulada, amb nombrosos terrats i, on a cada pis es documenta una gran galeria a la façana oest. Les diverses façanes presenten una continuitat estilística ja que cada nivell és corregut i els angles són ovalats. A la façana principal hi ha una portalada i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana. Cada nivell està format per una estructura de planta i pis, dedicades a usos comunitaris (habitacions, serveis, etc), mentre que el menjador i la resta d'espais es trobaran a la planta baixa del mateix edifici. La casa va tenir algunes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, que la van dotar de l'estructura actual.</p> | 08134-226 | Nucli del Figaró | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. Amb l'arribada del tren al poble del Figaró va començar una nova etapa de creixement de la població, mercès als estiuejants que construïren cases de segona residència. La Residència de l'Àngelus forma part de l'auge constructiu d'aquest moment, essent un exemple d'aquest creixement econòmic aportat pels primers estiuejants que arriben amb tren al Figaró. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès. És un edifici on predomina l'estil noucentista, tot i que amb certs elements modernistes. Aquest espai va ser ben aviat adequat com a residència per la tercera edat.</p> | 41.7229400,2.2734100 | 439565 | 4619270 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54502-foto-08134-226-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54454 | Cal Nissus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nissus | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Edifici conegut com Cal Nissus, antiga Fonda Petit Fornós, formada per planta baixa, primer pis i planta sota teulada. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la fàbrica de murs de pedres irregulars; actualment les pedres la façana estan rejuntades amb ciment; la cantonada de l'angle sud- est està diferenciada del mur amb pedres més grosses. Coberta a doble vessant que es va fer nova en ell moment de rehabilitar l'edifici. La façana principal presenta un inflexió a la part central. A la planta baixa hi ha una finestra oberta recentment i una porta modificada per adaptar-la com a accés al garatge; es van construir amb pedra del mateix tipus de la que hi ha a les finestres de la primera planta. A la primera planta hi ha dues finestres amb els elements de pedra formats per brancals, ampits i llindes.</p> | 08134-178 | Nucli del Figaró | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. Amb l'arribada del tren al poble del Figaró va començar una nova etapa de creixement de la població, mercès als estiuejants que construïren cases de segona residència. Un exemple d'aquest creixement econòmic aportat pels primers estiuejants que arriben amb tren al Figaró és la Fonda Petit Fornós, actual restaurant Cal Nissus. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès. Aquesta antiga fonda presenta l'estructura antiga de les construccions de la part baixa del nucli del Figaró, amb nombroses reformes posteriors. Després de diversos usos es va convertir en una pensió força concorreguda per als visitants i els treballadors de les mines del Socau.</p> | 41.7221600,2.2731400 | 439542 | 4619184 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54454-foto-08134-178-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54291 | Can Ventureta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ventureta | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici construït en un terreny amb un pendent pronunciat. Aquesta estructura fa angle entre dos carres i comparteix mitgera. Utilitza el desnivell i presenta dues alçades desiguals a les dues façanes. La del carrer major, planta baixa i tres pisos; mentre que l'altra presenta dos pisos. De l'angle cantoner surt una torre mirador coberta a quatre vessants i coronada per un element arquitectònic decoratiu i de forma esfèrica. El pis superior de la torre presenta unes finestres d'arc rebaixat. Mentre que el pis noble conserva un gran balcó que també fa angle seguint la cantonada de l'edifici, fet de ferro forjat i a sota, amb socarrats de ceràmica. Les obertures principals tenen un emmarcament d'arc conopial.</p> | 08134-15 | Nucli del Figaró. C/ Major, 1 | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7217100,2.2733900 | 439562 | 4619134 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54291-foto-08134-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54291-foto-08134-15-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54360 | Bassa del Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-mig | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Gaire bé desaparegut | <p>De l'antiga bassa del molí del mig en resta únicament una paret lateral i part del mur en contacte amb el molí. Construïda amb pedra relligada amb morter de calç. Originàriament media uns 15 m de llarg. Les basses són unes obertures de mida variable excavades en el terreny natural o parcialment construïdes i de dimensions i formes variables. Aquestes bàsicament són a cel obert i amb les parets recobertes de pedra en sec, que serveixen per recollir l'aigua de la pluja, per abeurar animals o com a rentadors. Si les basses són profundes, a la mateixa paret es fa una escala per poder accedir al fons quan el nivell de l'aigua disminueix. El sistema de captació de l'aigua es fa a través d'una petita conca feta a posta, o aprofitant la cuneta d'un camí en un terreny ben escollit per tal d'assegurar una bona impermeabilitat. Hi ha basses dins algunes finques particulars, però normalment són al costat dels camins perquè se'n pugui servir tothom. Al municipi de Figaró-Montmany hi havia basses dins del poble o molt a la vora; ara pràcticament han desaparegut per reordenació urbanística, problemes higiènics, etc.</p> | 08134-84 | Nucli del Figaró | <p>Actualment la bassa es troba soterrada en part i convertida en plaça pública.</p> | 41.7211300,2.2734100 | 439563 | 4619069 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54360-foto-08134-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54360-foto-08134-84-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Bassa situada a la part de darrera del molí, avui reconvertida en plaça | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54300 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-4 | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 1993. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23.n. 216. p. 104. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.PLADEVALL, A. 1984. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. p. 237.</p> | XVI-XVIII | <p>Edifici aïllat amb una era enrajolada al davant. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els portals són en llinda recta, igual que les finestres i obertures del primer pis. Es tracta d'una masia de planta absilical, amb teulat a dues vessants i carener perpendicular a la façana. Cos afegit perpendicular a una galeria de dos pisos i que amaga la porta principal original d'arc de mig punt adovellada. A la dreta i formant part de la casa hi ha la capella dedicada a Sant Pere. La coberta està formada per una teulada de doble vessant amb ràfec a la catalana. Rellotge de sol pintat a la façana. Alguna finestra amb llinda de fusta i una al mur lateral amb els dos muntants que formen un arc deprimit que cobreix a manera de mènsula. A l'interior s'ha conservat l'estructura original de la rectoria, l'entrada, la sala noble, la capella, una sala d'arcs de mig punt i de pedra vista; així com altres dependències auxiliars.</p> | 08134-24 | Vall de Vallcàrquera | <p>Adossat al cos principal es construí, en època més moderna, probablement al segle XVIII, una solana amb grans arcs de mig punt de rajol, de manera que l'actual conjunt té planta en forma de L. A la llinda de la porta hi ha l'anagrama de crist i una data de 1750. També hi ha altres inscripcions sobre la porta principal amb cronologies dels segles XVI al XVIII. Actualment la rectoria es troba restaurada i adequada per a l'Escola de Natura. Forma part de les infrastructures del Parc Natural del Montseny dins l'àmbit de l'educació ambiental, funció que compleix com escola de Natura. Propietat de la Diputació de Barcelona i situada al Parc Natural del Montseny, al vell mig de la vall de Vallcàrquera, l'Escola de natura és un equipament fruit de la rehabilitació de l'antiga rectoria. Gestionat per la cooperativa Aprèn, Serveis Ambientals, l'equipament disposa de servei de cuina, sales de treball, feixes d'esbarjo, equip audiovisual, calefacció i té una capacitat de 48 places, distribuïdes en habitacions de 4 o 6 places amb lavabos i dutxes pròpies.</p> | 41.7260200,2.2936900 | 441255 | 4619598 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54300-foto-08134-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54300-foto-08134-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54300-foto-08134-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Rectoria situada a la petita vall de Vallcàrquera, s'hi accedeix pel camí de Vallcàrquera un cop passada l'església continuem en direcció a Can Puig, la rectoria queda a sobre mateix de la carretera. Casal situat a la plana de Vallcàrquera. Gavín documenta una capella a la Rectoria de Vallcàrquera dedicada a Sant Pere. A sobre la Rectoria, Jaume Oliver ha documentat la presència d'abundants fragments d'escoria, evidències que es podrien relacionar amb la manipulació de matèria prima, ja ben evident amb les mines del Socau i la presència d'una possible estructura de farga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54390 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-5 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia una base rectangular formada per planta baixa i dos pisos. Tota l'estructura de la coberta es troba desapareguda, tot i que segurament aquesta era a doble vessant i es trobava orientada d'est-oest. La tècnica constructiva emprada es basa en murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; i amb pedres més grosses als angles amb l'objectiu de fer cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. Al mur nord s'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita obertura sense ampit ni brancals i llinda. Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts o petits annexes ramaders.</p> | 08134-114 | Montmany. Sot del Bac | <p>Al fogatge de 1497 es documenta el topònim Andreu, tot i que no es pot assegurar que faci referència a aquest petit mas, ja que al municipi del Figaró hi ha més edificis que han tingut aquest nom al llarg dels segles. Amb tot, pel tipus constructiu emprat i les restes conservades sembla factible pensar en un primer assentament en aquest punt, al peu del camí de Valldeneu a Puiggraciós, passant pel Castellar i sobre el Sot del Bac. Aquest edifici apareix molt ben situat, en una solana sobre uns camps de conreu i pastura i prop d'un torrent més o menys estable com és el torrent del Sot del Bac. Aquest topònim torna a aparèixer al fogatge de 1553. Tot i que no queda clara l'atribució cronològica d'aquest mas, si que podem dir que les restes conservades responen a una reforma realitzada en època moderna, possiblement al segle XVIII. Aquest mas va mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment s'ha perdut el camí original d'accés tot i que la seva localització és relativament fàcil al trobar-se als peus del PR-33.</p> | 41.7280400,2.2508400 | 437693 | 4619853 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54378 | Can Batassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batassa | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Ple de bardisses i pràcticament enrunat | <p>Mas conegut com Can Banero o Can Batassa, situat sobre una petita esplanada a l'obaga de Can Xicola, s'hi accedeix des d'una pista que surt de can General Vell. L'edifici, en molt mal estat de conservació, està ple de bardisses i pràcticament enrunat. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten, la teulada hauria estat de doble vessant, i de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada, algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> | 08134-102 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment es utilitzat pels habitants de Can General Vell per deixar-hi anar gossos i bestiar, tot i que ha perdut la totalitat de la seva coberta i part de les seves estructures annexes.</p> | 41.7245000,2.2811200 | 440208 | 4619438 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54419 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-5 | <p>OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | 1936, XX | <p>El cementiri municipal està situat a les afores del nucli urbà, a la carretera de Montmany. Després de les darreres intervencions, el cementiri es troba actualment en un bon estat. Es tracta d'un recinte de planta rectangular limitat per un mur perimetral format per pedres de procedència local, més o menys ben escairades i lligades amb abundant ciment. Aquest s'adapta a l'abrupte topografia del terreny deixant un gran espai no construït al seu interior. Els nínxols construits, de factura nova, es disposen prop la porta d'accés al recinte, aquests només ocupen unes tres filades, quedant un gran espai lliure a la part superior; on s'hi troben tres petits panteons familiars.</p> | 08134-143 | Montmany | <p>Amb el traspàs de la parroquialitat de Sant Pere de Vallcàrquera a l'església de Sant Rafael i Santa Anna també es va produir el moviment de part del cementiri. Concretament als nínxols construïts a l'entrada de Sant Pere de Vallcàrquera durant la segona meitat del segle XIX. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró associada al nou cementiri.</p> | 41.7184100,2.2675300 | 439072 | 4618772 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54419-foto-08134-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El cementiri és un dels pocs equipaments municipals compartits per tots els veïns de Vallcàrquera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54314 | Pedrera de Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix-0 | <p>1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Mapa 1924. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | Sense ús | <p>Espai obert que s'havia emprat com a punt d'extracció de pedra calcària amb l'objectiu de fer-ne guix. Quan l'explotació ja no era viable o els propietaris/ explotadors ja no podien de fer-se'n càrrec, la pedrera s'abandonava. Aquest fet va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions des d'època moderna, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. En el cas de Figaró-Montmany, aquestes petites explotacions de caire local van deixar de funcionar amb l'aparició d'un mercat de major abast a menor inversió. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 08134-38 | Montmany | <p>Antiga pedrera d'extracció de guix a cel obert que proveia a la guixera o forn de guix situat més avall i avui abandonada. Segons informacions orals a la zona de Montmany hi havia hagut més punts d'extracció de guix, avui tots abandonats i de difícil ubicació. Al terme de Figaró-Montmany hi havia hagut nombrosos forns de calç alguns dels quals han desaparegut totalment, mentre que altres encara són visibles avui. Aquestes estructures es troben en un estat de conservació molt precari i, en la majoria dels casos, coberts d'una espessa vegetació. La matèria primera provenia de diverses pedreres. Aquests afloraments geològics de base calcària es troben i trobaven en punts específics del municipi ja es tractés d'una explotació permanent o a mode de prova; la gent del poble en recorda més d'un, sempre situats prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. En alguns punts del municipi es van donar les condicions òptimes per desenvolupar aquesta indústria centrada en l'explotació de la calç: proximitat al bosc (la llenya era un element molt important), pedra calcària abundant, proximitat a la plana (la qual cosa volia dir bones comunicacions) i per últim, personal que feia feines de temporada i que, per tant, esporàdicament podia quedar lliure per a treballar de calciner. Aquesta activitat, ben documentada fins a mitjan segle XX presenta una forquilla cronològica que pot recular fins època moderna i baixmedieval.</p> | 41.7172000,2.2535300 | 437906 | 4618647 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54314-foto-08134-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Des del Figaró prenem la carretera vella que mena al nucli de l'antic Montmany 1 Km abans d'arribar a Sant Pau de Montmany prenem un camí a mà dreta que porta a la cantera de guix. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54318 | Pi blanc del carrer de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-del-carrer-de-la-garriga | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pinus halepensis pinacies.Alçada: 18m Volta de canó: 2,7m Diàmetre: 0,86m Volta de soca: 3,30m Capçada: 13-14m Alçada de la primera ramificació: 7m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m</p> | 08134-42 | Nucli del Figaró | <p>Aquest arbre perd una mica de presència pel fet d'estar clarament tombat cap a un costat i pel fet d'estar rodejat d'alguns dels cedres més grans del poble. Segons Ramon Viver aquest exemplar és el que resta d'una filera de pins de bona mida que en el passat eren la continuïtat del desaparegut pont de Can Rubinat. A l'actualitat és un arbre prou conegut per una part de la població ja que és un lloc on molta gent hi aparca el cotxe, encara que potser per la mateixa raó potser no és un arbre massa valorat. Pel fet d'estar en una zona d'aparcament provoca un excés de trepig que pot afectar l'arbre, a l'igual que la manca d'escossell. De fet els pins blancs no són arbres massa apreciats segurament pel seu aspecte una mica desmanegat i per l'acumulació de branques mortes, que aquest exemplar també té i desapareixen el seu port a diferència d'altres espècies de pins.</p> | 41.7198900,2.2727500 | 439507 | 4618932 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||||
| 54315 | Pi pinyer del Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-del-sot-del-bac | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>El tronc presenta algunes perforacions de picots que podrien haver estat causades per la colònia de picot garser gros que està instal·lada als àlbars de la bassa del Bac. Aquest fet demostra que l'estat de salut de l'arbre no és el més idoni i que segurament té algunes larves de barrinadors al tronc que han estat l'objectiu dels picots. A la capçada es pot veure una branca morta que reforça aquesta hipòtesi. L'amidament de l'arbre ha estat molt dificultosa pel fet d'estar rodejat d'una espessa bardissa quasi infranquejable i alguns dels paràmetres inclosos són una aproximació.Alçada: 19-20m Volta de canó: 2,65m Diàmetre: 0,84 m Volta de soca: 3,30 m Capçada: 20 m Alçada de la primera ramificació: 10 m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m</p> | 08134-39 | Sot del Bac. Montmany | <p>Aquest arbres es va salvar de l'incendi de 1994 gràcies a la seva alçada que fa fer que la capçada no quedés afectada. Cal dir que justament en aquell punt es va poder detenir el foc evitant la seva propagació pel Sot del Bac.</p> | 41.7275600,2.2659800 | 438951 | 4619789 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores a sobre del talús del costat esquerra del camí del sot del Bac. En un punt on va arribar l'incendi de 1994. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54451 | Carrer de Vic i carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-vic-i-carrer-major | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | <p>El carrer de Vic i el Carrer Major formen un espai urbà flanquejat d'edificis o solars destinat al trànsit públic, i que permet l'accés als diferents indrets d'un poble o una ciutat i la comunicació entre ells. Aquest eix viaria conformava el carrer central del poble, tant des del punt de vista històric com econòmic i social, fins la construcció i condicionament de la Carretera de Ribes, que va desplaçar parcialment l'antic nucli comercial. Tot i a l'actualitat les botigues es disposen en ambdós carrers. Geogràficament travessa la població antiga de nord-oest a sud-est, des de l'eixample modern fins gairebé la sortida del poble. Als seus costats s'hi eleven edificis plurifamiliars, i uns quants carrers de dimensions reduïdes hi desemboquen, confirmant el seu caràcter d'artèria del casc antic de la vila.</p> | 08134-175 | Nucli del Figaró | <p>Aquest carrer és part de l'antiga via romana i camí ral del Congost, documentat des del segle III dC per la presència d'un conjunt de 6 mil·liaris recuperats al Molí de les Canes (Centelles). La documentació local mostra que la via més important de la zona era l'anomenat Camí del Congost, i aquest apareix esmentat a la primera meitat del segle XVI com a camí reial. Tot i que pràcticament no es troba referenciat entre els segles XI i XIII és considerat una reminiscència de l'antic camí romà del Congost. Aquest camí experimentà una revifada als segles XV i XVI coincidint amb el desenvolupament del nucli de poblament al fons de la vall del Congost i la integració regional a través del comerç. Al llarg d'aquest camí va créixer el veïnat del Figaró entre els segles XVI i XVIII. D'aquest primer veïnat en queda el Molí del Mig amb el nom de Mariano Cortés i la data de 1750, cal Ferrer vell amb el nom del manyà Ramon Masach; i a tocar a la plaça Major la casa de Pau Vilardebò amb el portal adovellat de 1681. La Plaça Major és el punt de contacte entre la part antiga del nucli urbà representada pel Carrer Major i el Carrer de Vic que continua cap al nord, i els eixamples menestral i d'estiueig dels segles XIX i XX. Avall es documenta Can Vallcorba i l'antiga església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna i cal Tit.</p> | 41.7218100,2.2733600 | 439560 | 4619145 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54451-foto-08134-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54451-foto-08134-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54451-foto-08134-175-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 85|94|98|83 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||
| 54463 | Torre del Rellotge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rellotge-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Es tracta d'una senzilla però bonica casa d'estiueig. La seva gran originalitat es troba l'adaptació de tota l'estructura a l'orografia del terreny, de pendent pronunciada i en l'ús dels materials constructius. Cal assenyalar que tot l'exterior es fet de pedra i maó formant diverses terrasses on a sobre s'assenta la casa. Potser degut a aquesta austeritat i als elements citats, l'edifici es d'un gust especial en relació a d'altres cases. Només els pilars de maó a les cantonades i al voltant de les finestres representen una variació en l'utilització dels materials si exceptuem els estrictament decoratius. El plafó amb dos pinacles de la façana sud dona un toc de color a l'exterior amb el seu acabat de trencadís que presenta dibuixos geomètrics i vegetals. A sobre de la porta principal hi ha un balcó, sostingut per mènsules esglaonades, que fa l'ofici d'una marquesina el sostre de la qual - el sota del balcó - es cobert de trencadís amb dibuixos florals. El sostre cobert amb teula àrab té quatre vessants. La part més alta es una torre quadrada amb dues xemeneies simètriques. Els elements exteriors de fusta son d'una estructura curiosa, especialment a les finestres i en menor mesura a la tanca exterior. La part superior d'aquesta tanca de fusta es recolza sobre una base de pedra. Els coronaments dels pilars son decorats amb ceràmica dibuixada. La casa segueix la tipologia de casa jardí, de planta rectangular i oberta als 4 vents, destaca però la presència d'un rellotge construït a la part més alta i obert a la façana oest.</p> | 08134-187 | Nucli del Figaró | <p>Aquest edifici va ser una de les primeres construccions que van realitzar a títol particular per part dels estiuejants nouvinguts de Barcelona. Durant uns quants anys la casa va disposar de l'únic rellotge d'ús públic del Figaró i fou molt coneguda per aquest fet. A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. Amb l'arribada del tren al poble del Figaró va començar una nova etapa de creixement de la població, mercès als estiuejants que construïren cases de segona residència. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7202000,2.2736300 | 439581 | 4618966 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54463-foto-08134-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54463-foto-08134-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54463-foto-08134-187-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54361 | Ca l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelta | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | <p>Casa coneguda com a Cal Sauquer o Ca l'Espelta indistintament. Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i un primer pis, amb coberta a dues aigües a la façana que dóna al Carrer Major amb un ràfec amb diferents nivells de teules. Tota la construcció és de pedra, amb portal i finestra amb arc pla. Els accessos es realitzen per portes a la planta baixa amb brancals de pedra i arc rebaixat; la porta de la façana principal té la inscripció: 'JOAN SAUQUER' dins un element geomètric que recorda una petxina on hi ha la data 1722. Aquesta llinda conserva restes de l'emblanquinat que ocupava bona part de la façana. La tècnica constructiva utilitzada en tota l'obra és la pedra i còdols de riu, mitjançant petits blocs o carreus de pedra poc desbastats units amb morter de calç, i amb carreus més grans a les cantonades, sense arribar a ser pedra cantonera. Al primer pis es documenta un finestral amb ampit, brancal i llinda que encara conserva restes de pigment blau, color amb que segurament es trobava pintada part de la casa. A l'interior fa un espai obert o pati al qual també es pot accedir des del carrer a través d'una porta reixada de ferro. Aquest tipus d'edificacions estan formades per el cos principal, un jardí o hort tancat i construccions annexes. Es comunica, des dels inicis, amb la carretera de ribes on l'obra vista deixa entreveure dos cossos annexats que no són rectes entre ells sinó que formen punt rodó, tot i que els angles són rectangulars. Amb un accés lateral fet per unes escales i un accés a peu de carrer, de factura senzilla. En angle de la façana conserva una farola decorativa.</p> | 08134-85 | Nucli del Figaró | <p>Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular de la primera meitat del segle XVIII. Presenta un escut al dintell del portal on es pot llegir: FETA PER JOSEPH SAVOVER 1722, que s'obre a la façana del Carrer Major. Originalment, es tractava de la casa de Joan Sauquer però al passar a la família Espelta, es va canviar el nom. Els propietaris actuals fan els possibles per mantenir l'estructura original de la casa i aquest fet permet conservar-la com una de les construccions originàries de la part baixa del Figaró. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga. Potser no és original la finestra i la resta és posterior. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants (hostal, ferreria, etc.).</p> | 41.7194500,2.2737700 | 439592 | 4618883 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54436 | Can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falguera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Algunes parts desaparegudes | <p>Edifici de planta baixa, dos pisos i planta sota teulada. Coberta a 4 vents. Els orígens d'aquesta casa probablement s'haurien de buscar a la baixa edat mitjana i sobretot al llarg del segle XVIII, moment d'urbanització de la plaça de l'església, lloc on es troba ubicat. El cos principal de l'edifici actual és del segle XVIII, moment de construcció o modificació de l'antic nucli del Figaró. La façana principal és a migdia, on encara es conserva la porta original, adovellada. Anys més tard, possiblement al segle XIX, s'hi va afegir un cos amb una galeria de tres arcades a la primera planta. Queda el dubte que les estructures conservades al sud-est, que semblen murs de contenció, no poguessin formar part d'algun edifici anterior o bé d'estructures en desús, enderrocades i omplertes de terra (hi ha un hort al costat est de l'edifici, a l'alçada de la primera planta). Als murs laterals s'observen diferents estructures, algunes d'obertes i d'altres de tapiades i, a la façana oest, un portal adovellat, amb arc de mig punt, que es devia construir al mateix moment que la galeria de migdia, igual com les finestres obertes a les plantes superiors. L'interior s'estructura a través de la gran sala-menjador a la planta noble que dóna accés a les habitacions, situades simètricament als laterals; a la sala hi ha una fornícula amb decoració de tipus barroc. Algunes de les habitacions conserven l'envà que separa l'espai destinat al llit de la resta de l'estança (cambra i avantcambra).</p> | 08134-160 | Nucli de Figaró | <p>Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura senyorial de la primera meitat del segle XVIII. Es tracta d'un gran casal ubicat a la plaça de l'església entre l'actual església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna i el mas Antic. La casa presenta un estat de conservació força precari tot i que els propietaris actuals fan els possibles per mantenir l'estructura original de la casa i aquest fet permet conservar-la com una de les construccions originàries de la part baixa del Figaró. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga. Potser no és original la finestra i la resta és posterior. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants (hostal, ferreria, etc.) i de grans casals associats a les diverses estructures del poder laic i religiós.</p> | 41.7156100,2.2519600 | 437774 | 4618472 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54436-foto-08134-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54436-foto-08134-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54436-foto-08134-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54345 | Plàtan de ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-ca-landreu | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Plàtan. Platanus hybrida. Platanàcies. Alçada: 14m Volta de canó: 3,00m Diàmetre: 0,96m Volta de soca: 4,30m Capçada: 14-15m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m És un arbre amb un port destacable, no gaire alt però amb un tronc força gruixut. És l'exemplar de plàtan més notable del nucli urbà però tot i així molt lluny d'alguns exemplars de pobles veïns com els plàtans de la Sínia, al municipi de la Garriga.</p> | 08134-69 | Nucli del Figaró | <p>Aquest era l'arbre més present per a la població consultada quan se'ls preguntava per exemplars notoris de jardins privats.</p> | 41.7252600,2.2740200 | 439618 | 4619528 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Al mig del jardí de ca l'Andreu, amb forta presència des de la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54342 | Servera de la font de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/servera-de-la-font-de-santa-maria | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Servera. Sorbus domestica. Rosàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 1,15m Diàmetre: 0,37m Volta de soca: 1,50m Capçada: 7-10m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Les serveres són arbres que assoleixen mides discretes i per tant aquest exemplar es pot considerar notable tot i les seves modestes dimensions. El tronc està carvocat a prop de la base i en el punt on es ramifica. Aquest fet i la presència d'algunes branques mortes ens fa pensar que es tracta d'un exemplar vell. Les serveres són abundants al municipi en qualsevol bosc humit tant de la banda dels cingles com del Montseny, però quasi sempre es tracta d'arbres petits.</p> | 08134-66 | Montmany | <p>Aquest exemplar és recordat des de sempre per Josep Vilardebò, veí de Figaró i antic habitant de la Rovira.</p> | 41.7117900,2.2427700 | 437006 | 4618054 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Montmany. En unes feixes que queden per sobre l'església de Sant Pau de Montmany, anant cap el torrent de la Rovira. A prop de la font de Santa Maria. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54341 | Ametller de can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-bertran | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ametller. Prunus dulcis. Rosàcies. Alçada: 9m Volta de canó: 2,05m Diàmetre: 0,65m Volta de soca: 2,40m Capçada: 11-12m Alçada de la primera ramificació: 1,70m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Sembla estar en força bon estat tot i que es tracta d'un exemplar vell i la prova és que produeix forces ametlles cada any. L'arbre en qüestió destacaria molt més si no tingués al seu costat un peu de cedre que també s'inclou en aquest catàleg.</p> | 08134-65 | Nucli del Figaró | <p>Aquest exemplar és, amb seguretat, un record dels horts que s'estenien per tota la riba del riu Congost.</p> | 41.7200300,2.2730000 | 439528 | 4618948 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardí Particular de Can Bertran, casa que ocupa la cantonada del carrer de la Garriga amb la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54485 | Gorg de la passera de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-passera-de-can-bosc | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>La riera de Vallcàrquera presenta al seu tram baix una sèrie de formacions rocoses que l'aigua ha obert donant formes diverses, una de les més rellevants, és sense cap mena de dubte aquest petit gorg. Aquest clot més o menys pregon es troba obert en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs. Està format per un saltant d'aigua, més o menys abundant, segons la pluviositat de la temporada, i que dóna a una petita bassa natural de la que s'escola l'aigua que continua per la riereta vers el nord-oest. En aquest punt també es documenta una intensa fauna i flora típica de la zona de ribera. Les riuades i l'artificialització de la ribera del Congost han disminuït la presència d'arbres de ribera que afortunadament encara és prou important en el conjunt del terme gràcies a la pervivència de zones com la verneda de Vallcàrquera i, en menor mesura, als bosquetons de ribera del torrent del sot del Bac, de la riera dels Sots Feréstecs i de petites torrenteres del municipi.</p> | 08134-209 | Montmany. Sot del Bac | <p>Aquest gorg obert a la riera de Vallcàrquera, està situat al peu de Can Bosc, abans d'arribar al tram conegut com la Riereta i de desguassar al riu Congost. Les lleres dels cursos fluvials han estat un lloc de pas obligatori per les diverses espècies tan d'animals com pels humans. Es tracta d'un espai que ben segur va ser utilitzat per abeurar o abastir-se d'aigua, un lloc de pas i punt de trobada al llarg del temps i, a més a més un hàbitat natural per a les nombroses diverses espècies de ribera. A nivell antròpic el seu ús també ha estat divers; des de bassa per regar els horts propers, també com a punt d'abastiment d'aigua i energia; així com d'espai per a diverses activitats de lleure, lloc de passeig i per banyar-se. La seva proximitat al mas Bosc documenta el seu ús antròpic des de la baixa edat mitjana, tot i que de ben segur, aquest es podria recular fins a la prehistòria.</p> | 41.7270400,2.2807000 | 440175 | 4619720 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54485-foto-08134-209-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54496 | Ca l'Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lurgell | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XIX | Enrunada | <p>Es conserven poques parts de la casa, ja que, com d'altres masies del terme, va restar abandonada i coberta totalment per la vegetació. Testimoni d'aquest antic mas són les parets mestres i mitgeres que delimiten una construcció de planta rectangular amb diverses estances a l'interior. L'altura de les parets conservades i la situació dels encaixos de les bigues de fusta semblen indicar que la construcció tenia un primer pis. Aquesta petita masia presenta nombroses reformes que s'observen tan sols als paraments exteriors. La planta baixa està coberta de runa i l'observació només es podria fer si es portés a terme una excavació arqueològica. A la part posterior s'observen restes d'estructures destinades a possibles annexes ramaders.</p> | 08134-220 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquest mas es troba oblidat de la memòria històrica dels actuals habitants de Figaró-Montmany. Només la gent més gran es recorda d'un mas situat a mitja carena al camí de Tagamanent. Aquest topònim no apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI del Vallès Oriental i en diversa documentació parroquial. Actualment és es troba en estat totalment ruïnós i cobert per abundant vegetació que fa impossible visualitzar sencera l'estructura. Aquesta però segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII, i tindria una història paral·lela als altres masos dels voltants per a esser abandonada al primer terç del segle XX.</p> | 41.7322600,2.2941200 | 441296 | 4620291 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54496-foto-08134-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54496-foto-08134-220-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54497 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-2 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XIX | Enrunada | <p>Les restes conservades d'aquest edifici es limiten a quatre estructures formant un recinte quadrangular força erosionat, a excepció d'un dels angles de la casa de la que es conserven 2 m d'alçada. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i rejuntades amb morter de calç. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna i un doble encaix per a les bigues que fa pensar que l'estructura tindria més d'un pis d'alçada. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre de la casa i es conserva part de la volta del forn. Tota la planta baixa es troba coberta per un enderroc que dificulta la visualització de les diverses particions internes. Al voltant també s'hi veu força runa, fet que permet pensar en l'existència d'altres estructures annexes.</p> | 08134-221 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquest mas es troba oblidat per la memòria històrica dels actuals habitants de Figaró-Montmany. Només la gent més gran es recorda d'un mas situat a mitja carena al camí de Tagamanent i el citen amb diversos nom que no coincideixen amb el de Can Sala. Aquest topònim és el que apareix a la planimetria de l'Alpina reeditada per la Diputació de Barcelona anomenat 'Montseny. Parc Natural' E.25. Es coneix molt poc d'aquest mas i de la seva evolució. El topònim apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI del Vallès Oriental i en diversa documentació parroquial però es desconeix si fa referència específica a aquest mas o a algun altre. Actualment és es troba en estat totalment ruinós i cobert per abundant vegetació que fa impossible visualitzar sencera l'estructura. Aquesta però segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII, i tindria una història paral·lela als altres masos dels voltants.</p> | 41.7307000,2.2948800 | 441358 | 4620117 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54497-foto-08134-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54497-foto-08134-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54497-foto-08134-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Mas situat a mitja carena en el camí de pujada de Sant Pere de Vallcàrquera al Tagamanent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54379 | Can General Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-general-vell | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Reformada | <p>Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una plana sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08134-103 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Aquest mas formaria part de les primeres explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona amb una cronologia del segle XIV o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. Aquest fet s'evidencia en les diverses llindes conservades en les diverses façanes, en una de les quals hi ha la data 1713; mentre que en el primer cos es documenta una reforma constructiva que porta la data de 1870. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos adicionals de dificil adscripció associats al creixement del mas i de la família, en un context ja d'època moderna.</p> | 41.7230200,2.2818500 | 440267 | 4619273 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54379-foto-08134-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54379-foto-08134-103-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54317 | Pi pinyer de can Zidró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-can-zidro | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pi pinyer, pinus pinea. Pinàcies. Afores. A uns 50 m al nord de les ruïnes de can Zidró. Alçada: 14m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 3,00m Capçada: 17-18m Alçada de la primera ramificació: 5m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m</p> | 08134-41 | Vallcàrquera | <p>Aquest pi no és d'unes dimensions excepcionals però té un port molt atractiu i destaca la seva capçada des del camí que va a can Gil, sobresortint entre un bosc d'alzines. L'indret on hi ha les ruïnes de can Zidró és un dels racons poc visitats del municipi i té alguns elements atractius com aquest pi la font de can Zidró i el gorg del Carcabà. Segons Pere Mateu i Joan Dosrius aquest pi era conegut com el dels Tudons per la tendència que tenien aquests ocells a posar-se a les branques.</p> | 41.7275300,2.3002500 | 441802 | 4619761 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||||
| 54335 | Àlber de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-montmany | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Àlber. Populus alba. Salicàcies Alçada: 17m Volta de canó: 3,4m Diàmetre: 1,08m Volta de soca: 3,5m Capçada: - Alçada de la primera ramificació: 1,50m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m L'exemplar catalogat destaca per la gran capçada i per la volta de canó i tot i que no és molt alt per ser un àlber que ja es ramifica molt avall.</p> | 08134-59 | Montmany | <p>Aquest àlbar que podem catalogar de monumental, està acompanyat d'uns quans exemplars més d'aquesta espècies alineats amb la carretera formant un conjunt paisatgísticament molt atractiu que ha fet que aquest paratge es conegui amb el nom Albers de Montmany. Els exemplars d'àlber creixen a la zona més fèrtil i humida d'aquesta vall, per la presència d'argiles impermeables i la conjunció d'un parell de torrents. A part dels propis àlbers de la zona trobem un gran nombre de caducifolis com avellaners, gatells is sanguinyols, que a la tardor dona un espectacular cromatisme a aquest paratge. Cal fer referència a l'estat de degradació per sobre pastura dels boscos i prats del paratge. Aquests àlbers són molt popular entre els veïns ja que hi ha molta gent que arriba fins aquest punt passejant per la carretera de Montmany.</p> | 41.7130200,2.2461100 | 437285 | 4618189 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54335-foto-08134-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Montamy. Costat de la carretera, uns 50 m abans de l'Ullar. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||
| 54489 | Barraca al camí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-cami-de-les-planes | XVII-XX | <p>Estructura oberta en una feixa o bancal. El sistema constructiu utilitzat és força complex, un sòcol de pedra mesures aproximades que oscil·larien entre 2 m de llargada per 1 d'amplada amb una coberta feta per aproximació de filades. Aquest és de pedres de dimensions petites i mitjanes, sense treballar i segurament reutilitzades de l'entorn proper, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. L'espai habitable és força reduït, i per tant és possible que més que tractar-se d'una barraca es tractés d'un petit refugi on guardar les eines o aixoplugar-se en cas de mal temps. No es pot fercap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta estructura ni la seva funcionalitat.</p> | 08134-213 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna del món rural. Aquest tipus de construcció evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i la de resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes estructures de tradició antiga, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació.</p> | 41.7310200,2.2874000 | 440736 | 4620158 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54489-foto-08134-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54489-foto-08134-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||
| 54464 | Vil·la Pepita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-pepita-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Aquest conjunt va ser projectat com a dos edificis independents i diversos annexos (garatge, magatzem, cambreria i zona de serveis). De fet, està format per dos cossos adossats d'estructura simètrica però disposició inversa. El tret diferenciador està format pel coronament de cada cos, on destaca un plafó enrajolat amb el nom VILLA PEPITA. El primer és un edifici de planta baixa i pis, de planta rectangular, voltat d'un sòcol de pedra, amb una entrada de garatge en arc escarser rematat amb maó vist i trencaigües superior i una finestra geminada al pis, emmarcada en maó vist en arc pla. A les façanes laterals hi ha tres finestres per pis, emmarcades en maó fent un arc triangular. Les de la planta superior són iguals a la geminada de la planta baixa. La coberta és a quatre vessants. El segon edifici es com una llarga galeria que només té una planta baixa i terrat a la catalana, amb cinc obertures a cada façana (tres més grans i dues de petites alternades) emmarcades en maó vist, i una potent cornisa sobre la qual hi ha la barana del terrat. Al final d'aquest segon edifici, s'alça una petita torre de característiques constructives semblants a la resta del conjunt, rematada amb una barana i un pinacle metàl·lics. A més trobem una interessant glorieta dins del gran jardí de la finca. Aquesta glorieta de planta quadrangular i de coberta a quatre vessants, té un cos sobresortint de coberta amb vessants a laterals, envans de bruc i un gran arc de mig punt, sostingut tot plegat per una estructura metàl·lica.</p> | 08134-188 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta casa d'estiueig, pertanyent a la mateixa família, va ser una de les cases d'estiueg modernistes construïdes el 1915 per l'arquitecte Raspall. Vil·la Pepita, igual que vil·la Rosita és un bon exemple de l'arquitectura noucentista del municipi, construïda el 1915 per l'arquitecte M.J. Raspall i Mayol, presenta la grandiositat i la riquesa dels espais i els elements decoratius. En destaquen la torre mirador, que sobresurt de la teulada; les teules vidriades de diferents colors, que dibuixen a la teulada diverses figures geomètriques. Quan el tren arribà al poble del Figaró, cap el 1875, un nou concepte de vida va transformar el poble. Al cantó de migdia del municipi es construïren grans torres i palauets, seguint les més modernes tendències arquitectòniques: el noucentisme i el modernisme. Aquest fenomen, bàsicament burgès i d'iniciativa privada va sorgir amb la intenció de cercar la modernitat però amb els elements de la cultura pròpia; a través dels diversos elements arquitectònics i ornamentals (ceràmica, maó vist, policromia, vidrieres multicolors, pedra artificial, ferro forjat, etc.); la reinterpretació del gòtic, de les formes exòtiques i orientals, amb influències de l'art mudèjar i musulmà; l'eliminació de la sensació de feixuguesa i el treball amb els volums; la temàtica naturalista (flors, insectes, aus, nimfes, etc.).</p> | 41.7206100,2.2737200 | 439589 | 4619011 | 1915 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54464-foto-08134-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54464-foto-08134-188-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | J. Raspall. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54443 | Resclosa del Congost I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-congost-i | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Resclosa edificada sobre el riu Congost, a la sortida del poble en direcció a Vic. Aquesta estructura, igual que la que es troba sota l'Hotel Congost, desviava les aigües del riu per tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica senzilla construïda transversalment al curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell ifer-ne ús. Aquesta antiga resclosa construïda amb els mateixos blocs de la riera relligats amb morter de calç, ocupa tota l'amplada del riu Congost. Presenta diverses reparacions en ciment.</p> | 08134-167 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta estructura es pot relacionar amb la resclosa que hi ha més avall, al mateix riu. La construcció de la moderna autovia al seu pas pel Figaró va fer desaparèixer les petits horts situats a la llera del riu Congost, així com altres estructures associades a l'aprofitament de l'aigua, com és el cas dels molins. Els molins es documenten al Congost des de l'alta edat mitjana, encara que cap esment permet situar-los específicament en el que seria més tard el terme del castell de Montmany. L'any 1306 es documenta els 'molendina nostra de Congosto' dels castlans Santa Eugènia, essent més possible que aquests estiguessin en el sector del riu dins el terme. Les referències més nombroses sobre la presència d'un molí a la zona del Congost són d'època moderna amb pervivències fins entrat al segle XX. Es desconeix si aquesta estructura s'ha de relacionar amb el funcionament d'algun molí o a una organització més senzilla centrada en les tasques agrícoles realitzades al peu del Congost i avui totalment desaparegudes. El canvi paisatgístic més important experimentat pel riu Congost fou l'encaixament del seu curs, degut als treballs de condicionament de les seves ribes per instal·lar-hi molins, fargues, forns, per estendre les superfícies conreades, etc. Aquests treballs van tenir com a conseqüència la desaparició progressiva dels diversos braços del riu, i probablement, l'empobriment d'un ecosistema de ribera que exigia unes pautes d'assentament i d'explotació específiques. La documentació esmenta illes i agricultura del fang, recol·lecció i pesca, caça menor, petits casals, etc. Aquesta vall es complementava perfectament amb l'explotació agrícola, ramadera i forestal de les valls transversals i dels vessants aterrassats. A finals del segle XVI les ribes del Congost apareixen clarament termenades i repartides tot i que aquest fet ja es documenta des del segle XIV. La domesticació del riu farà desaparèixer progressivament les illes, reduir les superfícies dels canemars i altra vegetació de llera, fauna local, etc. Fet que a llarg termini implicarà un empobriment dels recursos a disposició de la població local, situació agreujada per l'existència d'ordenacions específiques per part dels diversos senyors laics que limiten l'accés a la caça i la pesca de les riberes i al curs del riu Congost.</p> | 41.7227500,2.2725300 | 439492 | 4619250 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54443-foto-08134-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54443-foto-08134-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54446 | Rectoria adossada a Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-adossada-a-sant-pere-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XIX | Enrunats | <p>Murs adossats a l'església de Sant Pere de Vallcàrquera, a la banda nord. Només es conserven la resta d'un enrajolat de maó i els murs perimetrals que discorren vers tramuntana i queden parcialment coberts per un talús de terra. De planta rectangular i orientat sud-est a nord-oest, aquesta edificació era coneguda com la rectoria de Sant Pere de Vallcàrquera i presentava una estructura organitzada en pis inferior, i segurament planta baixa. Aquesta casa es troba situada en una petita pendent i la seva adaptació al terreny natural la va dotar d'una morfologia diferenciada d'on destaca l'adaptació al terreny de part dels murs perimetrals, L'edifici, parcialment en runes, es troba constituït per dos cossos constructius diferenciats i separats per l'actual camí. La part més propera a l'església, a la banda sud es troba en runes. La tècnica constructiva emprada té com a material bàsic la pedra de dimensions petites, treballada bastament i lligada amb argamassa. Les cantonades d'aquest espai es troben rematades per pedres ben escairades de procedència local i amb alguna pedra roja de Tagamanent. A través del negatiu del mur est es pot apreciar que aquest cos tenia una teulada coberta a doble vessant i el material principal el formava la teula aràbiga. No es pot determinar el nombre de dependències en que s'organitzava aquest espai a causa del seu precari estat de conservació. Mentre que l'altra part, a la banda nord, el nivell d'erosió i el mal estat de conservació de les estructures impedeix establir cap mena de descripció. Resten parts d'enderroc i un fragment de mur fet de pedres locals ben disposades en filades regulars i que podria correspondre a la rectoria o a un annex de la mateixa.</p> | 08134-170 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquesta estructura va associada a la història de l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera. La teulada d'aquesta església que s'havia renovat l'any 1413 després que el visitador d'aleshores ordenés fer 'unam bonam entostam ad mudum tegulare', ja amenaçava ruïna i tenia goteres. La rectoria, en canvi, era nova i estava molt bé. L'església estava voltada, almenys en part, pel cementiri, documentat per primera vegada l'any 1400 com a 'cimiterio Sancti Petri de Vallecarquera' on ordena Pere Antic el 'corpus meum ad tumulandum...in tumulo meo qui ibis est'. Aquesta és una de les poques referències a la rectoria adossada al braç nord de l'església de Sant Pere. Es desconeix fins quan va funcionar aquesta rectoria com a tal, ja que tradicionalment el rector va decidir anar a viure en un indret més assoleiat i situat més amunt de Sant Pere a l'edifici conegut com l'actual rectoria en un moment incert de l'època moderna. També es desconeix el moment d'enderrocament d'aquest edifici, aquest relacionat amb la construcció de l'actual mur perimetral que tanca el recinte i que passa pel mig de l'antiga rectoria. Aquest fet possiblement tingué lloc poc abans de traslladar-se la parroquialitat al nucli del Figaró en el decurs del segle XVIII o XIX.</p> | 41.7257400,2.2889800 | 440863 | 4619570 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54446-foto-08134-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54446-foto-08134-170-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54412 | Barraca sota la rectoria de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-la-rectoria-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Part desapareguda | <p>Restes del basament en pedra seca d'una estructura construïda de planta rectangular orientada sud - nord i parcialment coberta. El sistema constructiu utilitzat és força senzill, un sòcol de mesures aproximades que oscil·larien entre 2 m de llargada per 1 d'amplada. Aquest és de pedres de dimensions petites i mitjanes, sense treballar i segurament reutilitzades de l'entorn proper, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. El seu mal estat de conservació i la destrucció que ha patit recentment amb l'ampliació del camí no permet fer cap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta estructura ni la seva funcionalitat.</p> | 08134-136 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7250100,2.2922400 | 441133 | 4619487 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54383 | Barraca al camí de Pomareta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-cami-de-pomareta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | No conserva la coberta | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, fent 1'5 m d'ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1'5 m d'alçada.</p> | 08134-107 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjan segle XX.</p> | 41.7227000,2.2780500 | 439951 | 4619240 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54488 | Barraca del castell del Rubinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-castell-del-rubinat | XVIII-XX | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que li resten algunes bigues de fusta que farien de suport. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, amb una sola obertura orientada a la cara sud i un accés format per una petita porta rectangular, també desapareguda.</p> | 08134-212 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7188000,2.2718800 | 439434 | 4618812 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54488-foto-08134-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54488-foto-08134-212-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||
| 54478 | Can Miquel o mas Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel-o-mas-miquel | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Parts originals no conservades | <p>Edifici de planta baixa, primera planta, una planta sota teulada. Coberta a doble vessant est-oest. La casa és de planta quadrada, amb un cos afegit a migdia, a l'oest de la porta principal. Els murs són de pedra irregular, en alguns casos desbastada, lligat amb fang; posteriorment es va arrebossar (pràcticament ja no en queda res); les cantonades estan diferenciades amb pedres regulars de mida més grossa. La planta sota coberta ha estat totalment modificada: es va aixecar l'alçada de la teulada i, la represa, es va fer amb totxana, amb una gran obertura a migdia construïda sense mantenir les formes de l'arquitectura tradicional; a la primera planta del cos afegit a la façana n'hi ha una altra de similar, també de totxana. Façana principal. Porta adovellada a la planta baixa , amb arc de mig punt i una finestra amb els elements de pedra. A la primera planta hi ha 2 finestres amb els elements de pedra i ampit motllurat. A la llinda de la finestra del costat est de la façana hi ha un dibuix incís del qual se'n desconeix el significat. La finestra que hi hauria d'haver al costat oest de la façana es va desmuntar en el moment de construir el cos afegit; l'ampit es va aprofitar i es va col·locar en una finestra de la façana est d'aquest cos (els brancals d'aquesta nova finestra, no estan diferenciats de la resta del parament i, la llinda, és de fusta; és possible que, en un primer moment, la finestra original es reconvertís en una porta i, per tant, s'haurien conservat els brancals i la llinda). Façana sud. Oberturta a la primera planta amb brancals de maó massís i llinda de fusta; aquesta obertura va quedar anul·lada quan es va fer recréixer el nivell del carrer en el moment de la seva urbanització. Façana oest. Molt modificada. Obertures noves. Cossos afegits a la planta baixa, construïts amb pedra i totxana. Façana nord. Es desconeix. Està adossada a l'edifici contigu. Cos afegit a la façana sud. Planta quadrada. Estructura de pedra similar a la de l'edifici principal. Planta baixa + 1 planta (represa amb totxana). Porta a la façana est amb els brancals sense diferenciar i llinda</p> | 08134-202 | Puiggraciós | <p>Aquesta explotació agrícola- ramadera es troba situada als peus del Santuari de Puiggraciós i tot i que tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany destaca per tractar-se d'un dels masos més influents de la zona. Les referències escrites sobre aquest mas fan referència a la presència del topònim Miquel en els diversos documents de l'època. El primer cop que apareix esmentat és en el fogatge de 1497 i amb una llarga pervivència en els segles següents, tot i que segurament aquest fou construït en un moment indeterminat de la baixa edat mitjana. Aquests mas, juntament amb el de Can Badia i Can Traver torna a apareixen als fogatges de 1515 i 1553, i la seva presència serà una constant al llarg dels segles XVII i XVIII. Segurament d'aquest moment daten moltes de les reformes de la casa i que són visible gràcies a l'observació dels paraments. Tot i que actualment es troba deshabitada l'entorn més immediat és emprat com a masoveria.</p> | 41.7055200,2.2496600 | 437573 | 4617353 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54478-foto-08134-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54478-foto-08134-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54478-foto-08134-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest mas, situat als peus del Santuari de Puiggraciós està format per un cos principal i diversos annexes ramaders així com altres estructures associades: un pou, una bassa i l'era empedrada. La llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puiggraciós relata que va ser un bou del mas Miquel el que va trobar la imatge sagrada, al lloc on hi ha l'actual capella aixecada al seu honor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54402 | Can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badia-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Gran mas format per un edifici principal de planta rectangular i una sèrie d'edificis annexes tancats al voltant d'un petit barri. El cos principal el forma una estructura de planta quadrangular, originàriament coberta a doble vessant i estructurada en planta baixa, un primer pis i una pallissa. La tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra local de petites i mitjanes dimensions poc treballada i lligada amb morter i arrebossat, a excepció de les cantoneres que es troben reforçades per grans carreus de pedra ben tallada colocats a 'soga i través'. La façana principal d'aquest cos dóna a l'interior del barri i s'organitza al voltant d'una porta adovellada, amb pedres de ben tallades de procedència local, i un conjunt d'obertures disposades de forma irregular per la façana. La part inferior del conjut es va haver de reforçar amb grans contraforts, actualment encara visibles.</p> | 08134-126 | Montmany. Puiggraciós | <p>Aquesta explotació agrícola-ramadera situada als peus del Santuari de Puiggraciós tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany. Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests mas, juntament amb el de Can Traver apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta el topònim Badia sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba deshabitada tot i que l'entorn més immediat és emprat com a masoveria.</p> | 41.7017500,2.2500300 | 437600 | 4616934 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54389 | Font de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn urbanitzat, situada al peu de la Plaça Major, entre el carrer Major i el Carrer de Vic. Aquesta estructura es troba adossada a les escales que porten a la plaça de l'església, i forma un cos afegit al centre de les mateixes. En un espai rectangular fet en maçoneria i maó es troba esculpit en marbre un cap de lleó entre dos corns de la abundància girats cap avall, sobre una pica i un peu decorat amb elements florals i vegetals. L'estructura de maó presenta uns plafons amb restes de policromia que decoren l'escena i formen un fons; on s'entreveu el color blau i negre. Aquest espai acaba coronat amb formes lobulades en maó a la part interna i pedra per la banda exterior. Aquestes pedres estan disposades formant motllures en plec de llibre i, al darrera, ja hi ha el mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars que conforma l'escala. Al centre hi ha la sortida principal, amb un suport format per un cap de lleó, de la boca del qual n'hauria de sortir l'aigua, i a la part baixa hi ha una pica de recaptació de forma semicircular encastada al suport i al peu; tot i que aquest té una funció bàsicament ornamental.</p> | 08134-113 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta font de trets modernistes, va ser bastida a la primera meitat del segle XX, en el moment de reorganització del centre històric del Figaró amb la construcció dels grans casals noucentistes en diversos punts del municpi. Aquesta es troba al centre del poble, dins la plaça major i molt a prop de la plaça de l'església. A nivell documental s'esmenta la presència d'una plaça al veïnat del Figaró al primer quart del segle XVI com a 'platea del Figuero' (1520-1533) o 'platea publica vulgariter dicta del Figero' 1554-1555. L'adjectiu pública indica que la plaça s'ha convertit en el lloc habitual de reunió dels habitants del terme de Montmany. La transició entre les reunions a les eres dels masos dels batlles i la consolidació de la plaça pública com a lloc de reunió es donaria possiblement al darrer quart del segle XV, just després de la crisi on també té lloc la reorganització del domini del senyor de Centelles. El lloc de 'a Figueró' s'esmenta per primera vegada al 1313, fent referència al lloc on viu la concubina del rector Comes de Monteugues. El locatiu fa pensar que en aquesta època ja hi havia un petit nucli de poblament i que la vall del Congost no estava totalment despoblada. A partir de 1483 nombrosos establiments fets als pagesos del terme tenen lloc dins de l'hospici o hostal de Figaró i aquest hauria ajudat a fixar el poblament en aquest punt del Congost. A Montmany, després de l'esment de la platea publicha dicta del Figaro, són habituals els esments del veïnat l'any 1557, l'any 1564 i 1586, senyal de la consolidació de l'assentament al Congost des de mitjan segle XVI. La urbanització i el procés de modulació del municipi es va acabar de gestar als segles XVII i XVIII per acabar consolidant-se al llarg del segle XX.</p> | 41.7218100,2.2733600 | 439560 | 4619145 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54389-foto-08134-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54389-foto-08134-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54389-foto-08134-113-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 106|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54449 | Font de la Noguera Punxeguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-noguera-punxeguda | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>La font molt ben conservada es troba als peus de la riera de Vallcàrquera, en el tram baix conegut com la Riereta, i l'accés es realitza per una plataforma de fusta sobre la mateixa riera. Envoltada per una vegetació pròpia de riberal i prop de nombrosos saltants d'aigua i petits gorgs que doten tot aquest espai de gran interès natural. A nivell constructiu, la font es troba ubicada en una petita placeta rebaixada i arreglada amb dos bancs de pedra adossats a l'estructura de la font, de grans dimensions i correguts a banda i banda del mur de contenció de l'estructura. Aquesta presenta una construcció rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Està fet amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats a forma de mur de contenció o talús, lligats amb morter. Al centre hi ha una placa de pedra local de Tagamanent on es pot llegir FONT DE LA NOGUERA PUNXEGUDA, en lletra capital i sense cap altra indicació. A sota, es pot observar una reparació al parament i tot seguit trobem el broc vessador, aquest es de factura més moderna, ja que més avall se'n documenta un altre, del tot inutilitzat. L'aigua s'evacua per una petita pica amb un canal d'evacuació que actua com a distribuïdor i retorna l'aigua sobrant a la riera.</p> | 08134-173 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta font, recentment arranjada i adequada és un dels punts d'interès natural més concorreguts del poble. Situada als peus de la riereta forma part del recorregut de nombroses rutes relacionada amb la natura. La seva adequació, de factura recent, respon a les necessitats de conservació dels diversos espais naturals del municipi i ha esdevingut un dels llocs punts de trobada, per a celebració de fontades i berenars. La seva bona situació geogràfica i la seva proximitat a la passera de la riereta, fan pensar que la zona era coneguda i explotada des d'antic. Aquest fet queda demostrat amb la presència de nombrosos horts a la zona que reguen amb l'aigua de la mateixa riereta i que de ben segur ja existien en època moderna.</p> | 41.7261800,2.2756100 | 439751 | 4619629 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54449-foto-08134-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54476 | Font de ca l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lantic | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Als peus de la plaça del carrer de ca l'Antic, i abans de pujar les escales que porten a la mateixa casa hi ha una petita font arrecerada i construïda. El mur de contenció on s'obre la font està format per un conjunt de pedres sense desbastar de morfologia irregular, on s'utilitza pedra de tosquera i altres pedres de procedència local amb finalitats ornamentals. Aquestes aparentment estan bastides en pedra seca, tot i que es troben lligades amb ciment per la part interna. El broc, de metall i de petites dimensions, es troba al centre de la composició, amb un petit suport construït i decorat amb línies incises que formen un reixat. A la base hi ha una petita pica, construïda seguint la mateix tècnica que la resta de la font. Tot i que en el moment de la visita aquesta no rajava, la presència de molsa a la zona del vessador fa pensar en un funcionament més o menys continuat. Al costat, en el mur de contenció on hi ha les escales de Ca l'Antic hi ha un rètol que diu F.C.V. FONT DE CASA ANTIC, en una porta de metall que segurament alberga un petit dipòsit, i al costat un cartell que adverteix que es tracta d'aigua sense garantia sanitària.</p> | 08134-200 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta font, recentment modificada, es troba dins el que seria l'antiga bassa del Molí del Mig o de Can Cortés, actualment reconvertida en plaça pública. L'estructura es troba arrecerada a l'extrem nord-est d'aquest espai públic i tot i haver sofert nombroses modificacions es pot relacionar amb l'antic mas Antic i la xarxa de captació i aprofitament dels recursos hidràulics documentada al nucli del Figaró des del segle XIV. Es tracta d'un espai que de ben segur va ser amortitzat en època moderna i que actualment ha mantingut parcialment la seva funció social com a font urbana.</p> | 41.7211600,2.2735000 | 439571 | 4619073 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54476-foto-08134-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A sobre hi ha una passera que mena a Ca l'Antic on s'hi troba un antic fanal que formava part de l'enllumenat públic i que s'ha mantingut com element decoratiu. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54467 | Can Fuster del Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuster-del-rec | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | <p>Aquesta masia consta de planta i pis i es troba assentada a la part alta del Figaró amb un pendent lleugerament pronunciat al sector sud seguint el terreny natural. A grans trets es pot dir que es tracta d'un edifici civil, de planta rectangular d'uns 10 m per 5 m amb la façana principal orientada a migdia. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa és a doble vessant feta amb teula aràbiga i petits ràfecs de fusta; i amb el carener orientat perpendicular a la façana de migdia. La façana principal d'aquest mas presenta un portal de llinda adovellada amb forma de mig hexàgon construït amb 3 grans carreus i on s'hi troba la llinda inscrita PERE JOAN VILARDEBÒ 1611; i dues finestres laterals a la planta, mentre que al primer pis s'obren 3 obertures conformant tres finestres decorades amb un ampit de pedra, de procedència local i ben treballada. La façana oest és cega ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta i una finestra, de factura senzilla, al primer pis. Tota l'estructura es troba per sota el nivell de circulació del carrer Mossèn Cinto Verdaguer i s'ha d'associar a una petita explotació isolada i de caràcter agrícola-ramadera que, donat l'auge constructiu del segle XX, va quedar dins el poble.</p> | 08134-191 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta masia del segle XVII presenta un portal adovellat amb la inscripció PERE JOAN VILARDEBÒ 1611. El nom de la casa fa referència al pas de la sèquia procedent de Vallcàrquera i que ja existia l'any 1078. La història d'aquest mas, situat a la part alta del nucli de Figaró-Montmany s'ha de relacionar amb la ocupació del territori de la Vall del Congost des de l'edat mitjana. Aquest antic mas formaria part de les primeres explotacions agrícola- ramaderes documentades a la zona amb una cronologia del segle XIV o anterior. La documentació sobre aquest mas, conegut com Cal Fuster del Rec, per ofici i pel pas del rec que regava les hortes i portava aigua als molins, es troba recollida en les diverses fonts (fogatges, capbreus, arxiu parroquial) tot i que no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. Aquest fet es posa en relleu en les diverses llindes conservades en les diverses façanes, en una de les quals hi ha la data 1611. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció associats al creixement del mas i de la família, en un context ja d'època moderna.</p> | 41.7224500,2.2741700 | 439628 | 4619215 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54467-foto-08134-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54467-foto-08134-191-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc