Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54277 | Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vallcarquera | <p>AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. p.236-237. AADD. 1984. Sant Pau de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 343. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.213 i 216. p. 104. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. CATALUNYA ROMÀNICA APF I MAB p. 243. PLADEVALL-VIGUÉ 1978. p. 101-102; VALL-MASVIDAL, 1983, p. 82. Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993.http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana</p> | XII-XVIII | <p>Edifici aïllat amb un cos de 7 metres per 15 metres, envoltat per un mur de pedra. Es tracta d'una església d'una sola nau amb un campanar de torre i un absis semi-circular, però amb una nau lateral afegida al segle XVII separada per columnes. Presenta una teulada a doble vessant i quatre finestres d'una esqueixada i d'arc de mig punt; amb un embigat de fusta al campanar i amb una coberta de volta força apuntada amb quatre contraforts externs al mur sud per tal de sustentar l'estructura. A la façana principal hi ha la porta d'accés, aquesta és rectangular amb llinda de pedra motllurada i amb un relleu esculpit. Al damunt, una finestra amb llinda de pedra a la part inferior de la qual neixen dos arquets. L'església conserva la nau romànica, coberta de volta de canó força apuntada, i segurament la capçalera, per bé que fou molt modificada per tal d'allargar el presbiteri. Té afegida, a la part de migdia, una segona nau formada per capelles, unida per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquestes modificacions i el campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura al portal de ponent. Es tracta d'una edificació d'una sola nau, a la qual s'afegiren posteriorment una nau lateral, una capella i un campanar quadrat de dos ulls. L'absis, de planta semicircular i llis per fora és cobert amb volta de quart d'esfera i presenta senyals evidents d'haver sofert modificacions. La volta de la nau és de perfil apuntat, forma que indica l'època tardana d'aquesta edificació. Com a elements arquitectònics genuïnament romànics, resten dues finestres absidals de doble esqueixada i una finestra geminada a la façana de ponent, com també els paraments dels murs nord i oest. L'aparell es presenta a l'interior i a l'exterior de manera desigual; en alguns trams els carreus són regulars, però en altres, el parament és força irregular. L'absis és cobert a dues vessants, com la resta de l'edifici, per a la qual cosa s'ha utilitzat com a material de construcció teula aràbiga de ceràmica. L'estat de conservació és força bo, tot i les modificacions sofertes que n'han alterat substancialment l'arquitectura, podem situar la construcció original de l'església dins el segle XII, en el context de l'arquitectura rural que conserva la tradició constructiva del segle anterior.</p> | 08134-1 | Vall de Vallcàrquera | <p>És una antiga parròquia rural que està situada a la 'vallis carcera' o vall reclosa, entre els contraforts de Tagamanent i el turó de Monteugues. Documentada indirectament l'any 1078 quan s'esmenta la parrochiam Sancti Petri de Vallecarcara, l'església romànica de Sant Pere era un edifici d'una sola nau, a la qual es va afegir posteriorment una nau lateral, una capella i un campanar quadrat de dos ulls. Encara avui conserva un absis de planta semicircular i llis per fora, cobert amb una volta de quart d'esfera. La volta de la nau és de perfil apuntat, característic de l'estil romànic tardà, i tant aquesta com l'absis estan coberts per una teulada a dues vessants feta de teula aràbiga. D'aquesta època romànica resten també dues finestres absidals de doble esqueixada, una finestra geminada al a façana principal de ponent i els paraments íntegres dels murs nord i est. L'aparell a l'interior i l'exterior és desigual, regular en alguns trams i molt irregular en altres. Inicialment era filial o sufragània de l'església de Sant Esteve de la Garriga. Sembla que existia ja amb aquesta filiació al 966, quan el comte Miró va unir l'església de la Garriga amb les seves filials a la catedral de Barcelona, segons confirma una nova unió que es va fer el 1139 de l'església de la Garriga amb les filials, ara explicitades, de 'Sant Pere de Valle Charchara' i Sant Cristòfor de Monteugues, al monestir de Santa Maria de l'Estany. Aquesta dependència no fou obstacle perquè tingués drets parroquials, com consta en la venda d'unes terres situades a la parròquia de Sant Pere de 'Vall Carcera' l'any 1074. Probablement, encara que no s'ha trobat la dotalia corresponent, l'església romànica de Sant Pere fou consagrada com la de Sant Pau de Montmany a finals del segle XII. La dependència del monestir de l'Estany es confirma encara el 1464, en què l'abat de l'Estany arrendava els delmes i les primícies de la parròquia i presentava els sacerdots que havien de regir l'església. L'any 1508 el campanar de Sant Pere tenia dues campanes 'bones i adornades'. La teulada que s'havia renovat l'any 1413 després que el visitador d'aleshores ordenés fer 'unam bonam entostam ad mudum tegulare', ja amenaçava ruïna i tenia goteres. La rectoria, en canvi, era nova i estava molt bé. L'església estava voltada, almenys en part, pel cementiri, documentat per primera vegada l'any 1400 com a 'cimiterio Sancti Petri de Vallecarquera' on ordena Pere Antic el 'corpus meum ad tumulandum...in tumulo meo qui ibis est'. Dins del temple hi havia un altar principal de pedra amb una ara consagrada, decorada amb cinc tovalles, una d'elles estripada. El pal·li sobre l'altar i davant del retaule, era de vellut de color burell i tenia un frontal amb cortina; el bisbe disposà que el pal·li fos a dues cares, una de fusta blanca i l'altra de teixit negre. També hi havia un bon cor. Davant de l'altar hi havia dues llànties, una d'elles trencada, penjant del sostre, que mantenien enceses els parroquians segons un antic costum. Una llàntia cremava sempre i l'altre només els dissabtes a la nit i diumenges, quan es feia missa. També penjava del sostre una campaneta, que sonava quan es feia transubstanciació i, a prop, un clasicum amb nou campanetes. La visita també fa referència a una altra campaneta portàtil. L'altar de Santa Maria era de fusta, sense ara i sense hostiari, cobert per tres tovalloles i un parell de pal·lis estampats, un dels pal·lis estava en bon estat i l'altre era 'vero antiquissimo'. Darrera l'altar hi havia una retaule amb la imatge de la verge en fusta coberta amb un mantell de roba de color verd. L'altar no tenia cor.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54277-foto-08134-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'antiga parròquia de Sant Pere es troba a la vall de Vallcàrquera, tocant a la riera homònima que passa prop del límit nord del terme municipal. El camí per anar-hi, d'un o dos km de recorregut, comença al final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer del Figaró, passada la font del molí. Guarda alguns retaules amb pintures del segle XVII i diversos elements escultòrics. L'edifici es troba envoltat per un recinte emmurallat a mode de sagrera que limita amb el mas Xicola i l'antic camí d'accés. Al tractar-se d'una antiga església parroquial es documenta aquest espai com a zona de necròpolis i és fàcil documentar en superfície algunes restes humanes. A l'entrada hi ha dos grans xiprers que afecten a les restes així com les evidències d'una part de cementiri més modern i l'estructura de l'antiga rectoria adossada a tramuntana. (Continuació història) L'altar de Sant Llop era de pedra, amb una ara petita que podia contenir el calze i l'hòstia. Obert per tres tovalloles, una estripada i dotat d'un bon cor i un pal·li estampat, al davant tenia un canelobre de ferro i una brandonera amb sis ciris que anaven a càrrec dels parroquians; a més hi havia un ciri pasqual, un altre mantingut pels joves de la parròquia, i encara un altre de les dones de Santa Maria, aquests dos últims de mediocris magnitudinis. Penjaven del sostre unes làmpades de vidre on cremava l'oli consagrat al sant. La font baptismal del temple era de pedra, amb dos vasos, un ple d'aigua i l'altre buit, fet de terra pintada de color blanc. La font havia estat traslladada l'any 1423 des del sector nord de l'església cap a migdia, a prop de l'entrada, a causa de les goteres; en tot cas, un cop reinstal·lada s'havia obert amb un 'cohopertorium'. Un altra vas servia per a la cerimònia de la transubstanciació. Dins de la sagristia es trobaven els crismalia o utensilis destinats a administrar els sagraments. Els olis sants eren en una caixa de fusta que guardava tres anforelles d'estany. També hi havia dos calzes, un d'argent i l'altre de peltre, amb les seves corresponents patenes, la de peltre en mal estat. Una creu daurada amb la seva corresponent tovallola i una altra creu més petita d'argent daurat i peu; una corona d'argent blanc de bon pes; una llàntia per administrar l'extremunció; i finalment, les casulles i altres vestimentes de capellans. Entre les possessions de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera cal esmentar els llibres de la sagristia, entre els quals hi havia antics manuscrits en pergamí i les més recents incorporacions d'exemplars impresos. L'any 1508, l'església ja comptava amb un missal de paper de 'inpressura' al costat d'un missal 'pergameneum', i amb un 'ordinari de inpressura i un altre pergameneum anticum', la resta dels llibres era en pergamí. Es tracta dels primers llibres impressos dels quals es té notícia en aquestes visites pastorals, dels quals es pot destacar com ràpidament converteixen els volums en pergamí en antics o obsolets. El 1756 tenia els altars de Sant Pere del Roser, Sant Llop, Sant Sebastià i de Sant Isidre, dels quals conserva interessants retaules i pintures salvades el 1936. La parroquialitat es va traslladar, entre 1845 i 1849, a la nova església de Sant Rafael, del poble de Figaró. El 1961 s'inicià una restauració que no va continuar i des del 2000 l'Ajuntament porta a terme un programa d'adequació i rehabilitació de l'entorn més immediat i del retaule. | 85|92|94|96|119 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54322 | Alzina de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-valls | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3. MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina. Quercus ilex. Fagàncies Alçada: 10m Volta de canó: 7'5m a 50 cm Diàmetre: 10m Volta de soca: 9,5m Capçada: 20m Alçada de la primera ramificació: 1m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m La soca de l'arbre abraça alguns pedres que semblen les restes d'un antic mur de pedra seca. La important capçada de l'arbre i la seva ubicació enlariada dalt de la carena fa que aquest arbre sigui molt visible, i fins i tot popular, a la Garriga.</p> | 08134-46 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>És un arbre que es ramifica de seguida i per això té una alçada discreta que no fa justícia a les dimensions de la soca. El terreny que envolta l'arbre està molt erosionat degut a la intensa pastura que han patit les feixes de can Valls. Com a curiositat indicar que quan es va fer el catàleg d'arbres singulars de la Garriga, aquest va ser l'arbre més esmentat per la gent, com a monumental, tot i no pertànyer al seu terme.</p> | 41.7187200,2.3034500 | 442060 | 4618781 | 08134 | Figaró-Montmany | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54322-foto-08134-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54322-foto-08134-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. A les feixes que hi ha a l'oest de can Valls. Pràcticament a la carena del serrat dels pins. Spaccedeix des d'on hi ha l'escpectacular soca del desaparegut roure de la Quintana. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||
| 54320 | Cedre de can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-bertran | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Cedre de l'Himàlaia. Cedrus deodara. Pinàcies. Alçada: 19m Volta de canó: 3,05m Diàmetre: 0,97m Volta de soca: 4,30m Capçada: 17-18m Alçada de la primera ramificació: 2,50m Nombre de branques a la primera ramificació:- És un exemplar molt atractiu amb una capçada que recobreix gran part d'aquest jardí i que es fa molt present des del carrer. Si no destaca més és perquè el jardí on és queda per sota del nivell de la carretera de Ribes. Les branques més baixes pràcticament toquen a terra pels extrems i com a dada rellevant en cara no s'ha escapçat com passa freqüentment en molts exemplars d'aquesta espècie.</p> | 08134-44 | Nucli Figaró | <p>És un arbre de jardins particulars més populars del municipi i segurament encara ho era més quan el que és ara el carrer de la Garriga enllaçava amb el pont d'en Rubinat.</p> | 41.7200200,2.2729900 | 439527 | 4618946 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardí particular de Can Bertran. Casa que ocupa la cantonada del carrer de la Garriga amb la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54420 | Creu de la Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-cuspinera | <p>BASTARDES, A. 1983. Les Creus al Vent. Ed. Millà. Barcelona. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Creu situada sobre el turó de la Cuspinera, visible des de bona part del municipi per la seva altitiud i dimensions. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 50 cm., amb diverses alçades. La base de la creu està construïda amb uns bancals o graons en obra feta amb pedra local i ciment i amb un revestiment en marbre en els dos darrers graons L'estructura, en metall, presenta una secció rectangular amb les arestes desiguals i un suport també en metall relligat amb un filferro. A la roca de la base es pot observar una placa amb la llegenda 'EL FIGARÓ LA CREU I LA SENYERA SEMPRE UNITS AMB LA CUSPINERA AVP 11 DE SETEMBRE DE 1995'. La creu està orientada sudoest-nordest. Al costat sudest de la base hi ha una bandera de Catalunya, amb les 4 barres, onejant.</p> | 08134-144 | Montmany | <p>És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada en el camí que porta des de Figaró i Montmany al Castell de Montmany i al Sot del Bac i és un punt de referència del poble. Tot aquest turó es va cremar en el decurs dels focs del 1994, fet que encara fa més visible l'estructura i la necessitat de revaloritzar la zona.</p> | 41.7231100,2.2648600 | 438854 | 4619295 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54420-foto-08134-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54420-foto-08134-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54465 | Vil·la Rosita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosita-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Aquest conjunt va ser projectat com a dos edificis independents i diversos annexos (garatge, magatzem, cambreria i zona de serveis). De fet, està format per dos cossos adossats d'estructura simètrica però disposició inversa. El tret diferenciador està format pel coronament de cada cos, on destaca un plafó enrajolat amb el nom VILLA ROSITA. El primer és un edifici de planta baixa i pis, de planta rectangular, voltat d'un sòcol de pedra, amb una entrada de garatge en arc escarser rematat amb maó vist i trencaigües superior i una finestra geminada al pis, emmarcada en maó vist en arc pla. A les façanes laterals hi ha tres finestres per pis, emmarcades en maó fent un arc triangular. Les de la planta superior són iguals a la geminada de la planta baixa. La coberta és a quatre vessants. El segon edifici es com una llarga galeria que només té una planta baixa i terrat a la catalana, amb cinc obertures a cada façana (tres més grans i dues de petites alternades) emmarcades en maó vist, i una potent cornisa sobre la qual hi ha la barana del terrat. Al final d'aquest segon edifici, s'alça una petita torre de característiques constructives semblants a la resta del conjunt, rematada amb una barana i un pinacle metàl·lics. A més trobem una interessant glorieta dins del gran jardí de la finca. Aquesta glorieta de planta quadrangular i de coberta a quatre vessants, té un cos sobresortint de coberta amb vessants a laterals, envans de bruc i un gran arc de mig punt, sostingut tot plegat per una estructura metàl·lica.</p> | 08134-189 | Nucli del Figaró | <p>Vil·la Rosita annexada a vil·la Pepita és un bon exemple de l'arquitectura noucentista del municipi. Construïda el 1915 per l'arquitecte M.J. Raspall i Mayol, presenta la grandiositat i la riquesa dels espais i els elements decoratius. En destaquen la torre mirador, que sobresurt de la teulada; les teules vidriades de diferents colors, que dibuixen a la teulada diversos elements geomètrics. Quan el tren arribà al poble del Figaró, cap el 1875, un nou concepte de vida va transformar el poble. Al cantó de migdia del municipi es construïren grans torres i palauets, seguint les més modernes tendències arquitectòniques: el noucentisme i el modernisme. Aquest fenomen, bàsicament burgès i d'iniciativa privada va sorgir amb la intenció de cercar la modernitat però amb els elements de la cultura pròpia; a través dels diversos elements arquitectònics i ornamentals (ceràmica, maó vist, policromia, vidrieres multicolors, pedra artificial, ferro forjat, etc.); la reinterpretació del gòtic, de les formes exòtiques i orientals, amb influències de l'art mudèjar i musulmà; l'eliminació de la sensació de feixuguesa i el treball amb els volums; la temàtica naturalista (flors, insectes, aus, nimfes, etc.).</p> | 41.7205200,2.2736800 | 439585 | 4619001 | 1915 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54465-foto-08134-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54465-foto-08134-189-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | J. Raspall | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54479 | Camí de Valldeneu a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-valldeneu-a-puiggracios | <p>AMADES, J. 1989. Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editors. Barcelona. Vol. I (p.139) Vol. III (p.326 i 328) i Vol. IV (p.159). OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PONCE, J. 2003. Camins rurals: règim jurídic i intervenció municipal ; Juli. Diputació de Barcelona, Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals. Quaderns d'informació tècnica ; 6. Barcelona.</p> | Ple de xaragalls | <p>Carena de la Pedra Dreta (km 9.53, 2:20h, 718m). A mestral s'aixeca, imponent, la Trona. Seguim la pista carenera, sobre un terreny vermellós, baixant a gregal i en el punt més baix, girem cap a migjorn per un corriol estret però ben marcat. Es creua una pista, que a ponent va al castell de Montmany, que pot veure's al davant, i a llevant cap a Castellar i Valldaneu. El corriol ara és força aixaragallat i transita per un bosc de pins i alzines.</p> | 08134-203 | Puiggraciós i Montmany | <p>Via transitable que uneix dos punts d'interès religiós. Per una banda Sant Pere de Valldeneu a Sant Martí de Centelles i el Santuari de Puiggraciós sobre Sant Pau de Montmany. Aquest recorregut implica una gran varietat de camins: n'hi ha d'amples i d'altres tan estrets que just hi passa una persona; n'hi ha de molt elaborats i també camins que s'han obert pel pas repetit de caçadors i contrabandistes; per això resulta difícil establir un únic criteri de classificació. Les raons que porten a la construcció d'un camí poden ser molt diverses, però bàsicament podem parlar de tres motius: l'explotació de recursos naturals, la comunicació de llocs habitats i, d'origen més recent, l'esplai. Antigament, a diferència del que passa avui en dia, l'explotació dels recurs naturals era de gran de importància. Per això, no és estrany que els camins oberts amb aquesta finalitat siguin els més nombrosos, tot i que no són tan importants com els servien per a la comunicació. Atesa la diversitat dels recursos naturals que antigament s'explotaven hi ha camins de tota mena destinats a aquest ús. En aquest grup s'hi inclouen els camins dels carboners, dels nevaters (que són els que arriben a cotes més altes de la nostra serra), dels calciners (que generalment coincideixen amb els dels carboners), dels llenyataires (anomenats camins de 'metro'), dels caçadors o dels pastors. En el grup de camins associats a la comunicació s'inclouen les vies habituals de comunicació per a trànsit de persones i mercaderies, cal destacar-hi els camins que enllacen els pobles entre si i els que uneixen els grans corredors naturals. També s'inclouen en aquest grup els camins existents entre els pobles i les possessions i els que uneixen les possessions entre si. Altres usos dels camins de comunicació són el contraban i els camins emprats pels escoltes i talaiers, entre d'altres. Els camins associats a les activitats de lleure i esplai són, amb diferència, els més recents dels camins tradicionals. La raó és ben senzilla: l'esplai a la muntanya era un concepte totalment desconegut a fins la renaixença. Ningú pujava a una muntanya pel plaer que això podia comportar, sinó per treure'n algun profit. L'excursionisme amb finalitat purament lúdica es va iniciar al segle XIX, moment en què a més de recórrer els camins existents, es van dedicar a construir-ne de nous. Aquests camins tenen l'única finalitat de l'esbarjo, i per això segueixen un traçat que es caracteriza per la recerca de punts amb grans panoràmiques. Serà a finals del segle XIX quan es documenta la tradició d'anar de Valldeneu a Puiggraciós. Per costum, el 25 de desembre s'aplegaven tots els pastors de la Valldeneu per anar a adorar junts a l'església de Montmany. En acabar el cant de l'evangeli, des del carrer, fora de l'església una veu cantava les dotze i de seguida, una altra, des de dins exclamava Jesús és nat!. Els pastors es lliuraven a mostres de gran alegria. Al peu del cancell feien un ball rodó ben repicat amb llurs esclops ferrats, tancant enmig el pobre manyac, dut pel qui feia de majoral i que no parava de belar i de fer sonar la borromba que duia penjada al coll. Tots els pastors duien els sarrons plens d'ofrenes les quals lliuraven al nadó a l'hora de l'ofertori. No les oferien directament, les donaven a una pastora que formava part de la colla i ella les oferia al celebrant.</p> | 41.7277900,2.2542500 | 437976 | 4619822 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54479-foto-08134-203-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54304 | Aqüeducte de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-dosrius | <p>Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993. Pladevall, A. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. 1984. p. 238. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | Extrems trencats i coberts de vegatació | <p>Aqüeducte o pont situat una mica més amunt del pont que creua la riera de Vallcàrquera i a la dreta d'aquesta. Format per 5 arcs de mig punt amb l'intradós de rajola i fet de pedra sense desgastar. Els arcs neixen de pilastres a l'extrem de l'esquerra continua un tros de mur massís ja sense arc. Els extrems estan trencats i coberts de vegetació.</p> | 08134-28 | Vall de Vallcàrquera | <p>Un dels propietaris del mas Dosrius es va fer un pont per atravessar el riu, en algun moment indeterminat del segle XVIII, i va aprofitar per fer-se un aqüeducte, una mica més amunt. Aquest senyor va tenir una disputa amb l'alcalde, el qual li va fer enderrocar el pont com a càstig, però va restar dempeus l'estructura de l'aqüeducte.</p> | 41.7256400,2.2966200 | 441498 | 4619554 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54448 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18.</p> | XX | En procés de rehabilitació. | <p>Edifici compost format per dos cossos amb una estructura de planta baixa i soterrani, planta baixa amb primer pis. Aquest es troba situat a la carretera de Ribes, a la banda del riu Congost i al centre del poble i salva la pendent amb un soterrani que per la banda del riu es pot considerar planta baixa. L'estructura es feta de maçoneria i ciment, està acabada amb arrebossat i pintat, amb un fals sòcol de pedres disposades de forma més o menys regular i lligades amb ciment. Tot l'edifici presenta una senzilla coberta a doble vessant i de teula aràbiga. A la façana principal es troben un parell de graons i una rampa amb una barana que faciliten l'accés al casino. Aquesta façana presenta una estructura simètrica formada per una porta d'accés rectangular i dues finestres de grans dimensions compostes per un ampit de pedra i brancals formats per maons disposats en horitzontal i un sobre altre. El segon cos, segueix la mateixa estructura; porta d'accés rectangular amb dues finestres iguals que les anteriors i un primer pis on, a sobre la porta s'obre un senzill ull de bou, i dos grans finestrals disposats de forma simètrica i construïts amb un ampit de pedra i una decoració a base de maons que segueix la mateixa composició que les anteriors. A l'interior es conserva part de l'antic cinema, el bar i els serveis públics; tot i que en força mal estat de conservació.</p> | 08134-172 | Nucli del Figaró | <p>Un altre testimoni del fenomen de l'estiueig al municipi del Figaró és la creació i obertura de diversos espais públics dedicats al lleure dels estiuejants i visitants. Aquest és el cas Casino del Figaró, inaugurat definitivament per a la temporada de 1935. L'edifici es va convertir en el centre lúdic més important del poble, on es feien representacions teatrals, concerts i ball. A finals del segon terç del segle XX, el casino va quedar abandonat després d'haver estat utilitzat, de forma esporàdica, com a cinema. La construcció i abandonament d'aquest tipus de centres a la segona meitat del segle XX i fins als anys 80 del mateix segle és una constant a nombrosos municipis del Vallès i d'Osona. Així com la seva recuperació i revalorització a partir dels anys 90 del segle XX i inicis del segle XXI. Per iniciativa municipal el març de 2005 es van adjudicar les obres corresponents a la primera fase de rehabilitació del Casino a l'empresa Tecnocontrol SA. Aquesta fase afecta la sala del teatre i els seus accessos i es preveu que duri uns 7 mesos. També es licitaran unes partides accessòries destinades a complementar la finalització d'aquesta fase. Actualment s'està refent, amb la col·laboració de l'Oficina Tècnica de la Diputació de Barcelona tot el Projecte Bàsic de rehabilitació del Casino per tal d'adequar la construcció als temps actuals i, sobretot per poder incloure les modificacions dels usos que es van establir en el Consell de Poble i que convertiran l'edifici en un Centre Cívic i Hotel d'Entitats. En general es preveu que les obres durin uns 3 anys i que el casino s'obri al públic el 2007.</p> | 41.7226500,2.2728700 | 439520 | 4619239 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54448-foto-08134-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54448-foto-08134-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54388 | La Miquelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miquelona | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | En part desapareguda | <p>Casa anomenada ca la Miquela o la Miquelona, es troba aïllada i envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, ja que resten sols els brancals de pedra i alguna llinda de fusta.</p> | 08134-112 | Montmany. Sot del Bac | <p>Tot i que són poques les evidències conservades d'aquest mas, la seva construcció s'ha de relacionar per proximitat amb el mas el Prat. D'aquest primer moment poc es coneix de l'evolució d'aquest mas i no hi ha cap element arquitectònic que aporti noves pistes. Es tractaria d'una petita explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot del Bac. La casa va estar habitada fins l'any 1954, a partir de llavors va quedar abandonat i va començar la seva degradació. Actualment el mas resta mig enrunat i la zona s'ha convertit en un lloc d'interès natural i pels excursionistes.</p> | 41.7260800,2.2502200 | 437639 | 4619636 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54388-foto-08134-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54388-foto-08134-112-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-27 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||
| 54282 | Jaciment al final del Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-final-del-sot-del-bac | <p>Fitxa IPAC: Albert Bacaria. Data: XII-1983.</p> | III-I aC. | Es troben en estat superficial | <p>Jaciment documentat a l'aire lliure, sense estructures associades. Vall molt estreta entre dues cingleres, zona de bosc mixt, excavat pel Torrent Negre en direcció oest-est. En aquest punt del final del Sot d'en Bac s'han localitzat alguns fragments de tègula i ceràmica ibèrica al torn molt rodada. Les troballes són molt poques i mai s'han detectat estructures.</p> | 08134-6 | Sot del Bac | <p>Tot i que les restes més important de la presència ibera a la rodalia és el jaciment del poblat del turó del Puiggraciós, situat a l'antiga parròquia de Montmany, s'ha documentat al municipi material isolat pertanyent també a l'època ibèrica. El pas del Sot del Bac seria un camí natural utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació del sector del Congost amb Puiggraciós i els Cingles de Bertí, emplaçament on es documenta un altre assentament d'època ibèrica.</p> | 41.7276800,2.2658500 | 438941 | 4619802 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Les troballes sempre s'han fet a nivell superficial. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||
| 54336 | Salze blanc del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salze-blanc-del-congost | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Salze blanc. Saliz alba. Salicàcies. Alçada: 15m Volta de canó: 1,70m Diàmetre: 0,54m Volta de soca: - Capçada: 14m Alçada de la primera ramificació: 1,80m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m En aquest cas el valor d'aquest peu rau en el fet que es tracta de l'exemplar més gran d'una espècie que a dia d'avui és escassa al municipi. Aquesta escassetat segurament és fruit del mal estat del bosc de ribera al Congost ja que creiem que en la primera línia d'aquest bosc, i moltes vegades a la mateixa llera del riu, abans devia ser relativament abundant.</p> | 08134-60 | Nucli del Figaró. Gallicant | <p>Tot i que els salzes blancs es poden fer arbres, i d'una bona mida, en moltes ocasions els trobem en forma arbustiva rebrotant després dels efectes devastadors d'una riuada. En aquest sentit el valor local d'aquest peu de mida relativament discreta però amb clara forma arbòria remarcable. A la base del tronc té una gran acumulació de sorra i branques que ha anat retenint en successius aiguats. Aquest fet ha impossibilitat la mesura correcta per la soca d'aquest exemplar.</p> | 41.7150200,2.2704500 | 439311 | 4618393 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | ongost, a l'alçada de Gallicant, just per sota la nau de l'empresa EUROFUSTA. Salze blanc. Saliz alba. Salicàcies. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54404 | Can Pere Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-mestre | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Reformada | <p>Edifici isolat de planta rectangular i format per uns baixos, un primer pis i unes golfes sota teulada. La tècnica constructiva utilitzada es basa en el murs de pedres irregulars; actualment algunes de les pedres la façana estan rejuntades amb ciment; i la cantonada de l'angle nord-est està diferenciada del mur amb pedres més grosses. Tota l'estructura està coberta amb una teulada de doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana principal; aquesta es va fer nova en ell moment de rehabilitar l'edifici. La façana principal presenta un inflexió a la part central. A la planta baixa hi ha una finestra oberta recentment i una porta eixamplada per adaptar-la com a accés al garatge; es van construir amb pedra del mateix tipus de la que hi ha a les finestres de la primera planta, tota de procedència local. A la primera planta hi ha dues finestres amb els elements de pedra (brancals, ampits i llindes) aquestes es disposen de forma geomètrica i donen harmonia a tota la composició.</p> | 08134-128 | Montmany | <p>Tot i que el topònim, en aquest cas patronímic, de can Pere Mestre no apareix a la documentació d'època moderna de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa, que pel nom podria correspondre a l'habitatge del mestre de la zona de Montmany. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires aproximacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament per l'estat de ruïna que presenta tot l'edifici.</p> | 41.7138400,2.2426100 | 436994 | 4618282 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54404-foto-08134-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54404-foto-08134-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54505 | Font de can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sous | XX | <p>Petita font pública parcialment urbanitzada i situada al peu del camí de l'Ametlla del Vallès a Puiggraciós, davant el restaurant de Can Sous. Entre una petita pineda es documenta una estructura formada per blocs de pedra local on al centre del conjunt hi ha una font. Aquesta construcció està formada per un bloc rectangular de pedra local ben treballada amb un basament rebaixant que funciona com a pica per l'evacuació de l'aigua. Just al costat hi ha una roda de molí parcialment encastada al terreny, ben treballada i amb marques d'ús. Mentre que a l'altra costat es conserva un element de pedra, una possible premsa en forma troncocònica que presenta un rebaix de secció oval en pedra ben treballada i amb una perforació central a mode de vessador. Tant la roda de molí com la premsa es probable que procedeixin de Can Sous.</p> | 08134-229 | Montmany. Puiggraciós. | <p>Tot i que el mas Can Sous no apareix a la documentació moderna de Figaró-Montmany amb aquest nom, aquest presenta una estructura constructiva pròpia de l'època moderna amb una cronologia adscrita als segles XVII-XVIII. Segurament la font i el seu arranjament van lligats a la història del mas i tot i que aquests són d'època contemporània part dels elements que conformen l'entorn de la font són més antics (pel què fa a la roda de molí i la premsa) i aquest espai bé podria haver estat emprat des d'època moderna, amb una clara pervivència associada al funcionament de can Sous.</p> | 41.6878600,2.2522000 | 437767 | 4615391 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54505-foto-08134-229-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||
| 54359 | Bassa del Molí de Dalt i Central Elèctrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-i-central-electrica | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. Arxiu municipal, caixa 121.</p> | XVII-XIX | Poques restes | <p>Queden poques restes visibles de l'antiga bassa del molí de dalt avui convertida en plaça i aparcament. Es conserva encara part del mur de la bassa en contacte amb el molí construït amb blocs de pedra relligats amb morter de calç i les cantonades reforçades amb carreus més grans. Les basses són unes obertures de mida variable excavades en el terreny natural o parcialment construïdes i de dimensions i formes variables. Aquestes bàsicament són a cel obert i amb les parets recobertes de pedra en sec, que serveixen per recollir l'aigua de la pluja, per abeurar animals o com a rentadors. Si les basses són profundes, a la mateixa paret es fa una escala per poder accedir al fons quan el nivell de l'aigua disminueix. El sistema de captació de l'aigua es fa a través d'una petita conca feta a posta, o aprofitant la cuneta d'un camí en un terreny ben escollit per tal d'assegurar una bona impermeabilitat. Hi ha basses dins algunes finques particulars, però normalment són al costat dels camins perquè se'n pugui servir tothom. Al municipi de Figaró-Montmany hi havia basses dins del poble o molt a la vora; ara pràcticament han desaparegut per reordenació urbanística, problemes higiènics, etc.</p> | 08134-83 | Nucli de Figaró | <p>Tot i que actualment no queden gaires evidències físiques d'aquesta bassa, si que en resten els límits i el mur perimetral per la banda de ponent. Aquest espai ha estat convertit com aparcament i plaça i es troba integrat dins el nucli del Figaró. En un extrem conserva una torre de central elèctrica. Aquesta estructura es va constuir per iniciativa de Ramon Bosc que va fer aprofitar el desnivell de la bassa de cal Toni per fer anar una dinamo a les cases habitades tot l'any. Aquesta instal·lació va ser substituida pel subministrament elèctric efectuat per Estabanell i Pahissa al 1922.</p> | 41.7245300,2.2744900 | 439656 | 4619446 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54359-foto-08134-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54359-foto-08134-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada darrera el molí avui soterrada i reconvertida en plaça i aparcaments al carrer Mn. J. Verdaguer. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54332 | Lledoner de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-dosrius | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Lledoner celtis australis. Ulmàcies Alçada: 13m Volta de canó: 2,10m Diàmetre: 0,67m Volta de soca: 2,3m Capçada: 13-14m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m És un exemplar que tot i que no té les dimensions de l'anterior té un port força més atractiu ja que no està cavorcat. El lledoner és una espècie molt abundant als municipis propers de la plana del Vallès i del vessant sud del Montseny com la garriga, etc. Al Figaró, però, ja no troba les condicions més idònies segurament per els baixes temperatures hivernals. A part d'aquest exemplar i del de ca n'Oliveres pràcticament només trobem un exemplar de bona mida a Gallicant a la part baixa de la Riereta.</p> | 08134-56 | Vall de Vallcàrquera | <p>Tot i això en el passat les masies agrícoles de la zona havien de tenir un lledoner que els hi subministrava vares per fer els mànecs de les eines i que els permetia fer forques. Aquest fet fa que els lledoners vinculats amb un mas tinguin també un valor etnològic afegit. En aquest sentit també cal recordar la tradició catalana de plantar un lledoner cada vegada que naixia un primogènit.</p> | 41.7252800,2.2970100 | 441530 | 4619514 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. Al costat de la masia de can Dosrius, en el tancat de l'euga. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54285 | Torre de telegrafia òptica de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegrafia-optica-de-puiggracios | <p>AADD. 1969. Els Castells Catalans, II. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. p.236-239. Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987 AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Arxiu Cuspinera AHUAD. AGUILAR, A. y MARTÍNEZ, G. 2003. La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2003, vol. VII, núm. 137. [ISSN: 1138-9788] AGUILAR, A. MARTÍNEZ, G. 1999. El telègraf óptic militar a Catalunya durant el segle XIX. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. CALVO, Á. 1993. Orígenes de las nuevas tecnologías de la comunicación en Cataluña: la telegrafía. In II Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. CARRERAS CANDI, F. 1912-18. Geografia General de Catalunya. Barcelona: Ed. Alberto Martín (6 vol.), 1912-18. MAURI SERRA, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. p.129-131. Història de la Garriga I. (Barcelona, 49). MORENO, A. 1998. Las redes de comunicación en Cataluña. Pasado, presente y futuro. CD-Rom. Barcelona: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. MORENO, A. (coord). Siglo XIX. El Telégrafo óptico. Un paseo por las redes de comunicación desde Cataluña. Barcelona. Servei de Publicacions Universitat Autónoma de Barcelona (http://www.oaid.uab.es/passeig) OLIVÉ, S. 1999. La llegada del telégrafo 'civil' a Cataluña. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PERARNAU, J.; LEN, L. 1999. La xarxa de telegrafia òptica a la Catalunya central. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A. PÉREZ, X. 2001. Les torres telegràfiques del Vallès Oriental. Revista Lauro, núm. 20, p. 26-36. ROMEO, J.M.; ROMERO, R. 1999. La telegrafía òptica a Catalunya. In Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Barcelona: Associació d'Enginyer Industrials de Catalunya-Marcombo, S.A.</p> | XIX | <p>Antiga Torre de Telègraf construïda sobre un petit turó amb una situació estratègica privilegiada i amb gran visibilitat damunt les terres del voltant. Ubicació que li permet el control de la plana vallesana i el pas del Cogost; així com la vall de Montmany i l'accés als cingles de Bertí. Edifici d'un sol cos que presenta una planta de base quadrada amb portal adintellat cantoner, d'accés al recinte. La part inferior presenta una forma de talús, on s'assenta la torre de 3 pisos d'alçada i coberta plana. Aquesta base presenta una socolada prismàtica, de base també quadrada de 5'70m de costat per un metre d'alçada. Sobre aquest sòcol s'aixeca una paret, en forma de talús, d'uns 20 cm d'inclinació; en aquesta paret s'obre la porta d'entrada a l'edifici. La planta baixa conserva obertures amb forma d'espitllera, i una cornisa de maons que marca l'alçada d'aquest pis. Sobre la cornisa s'enfila un altre prisma de dos pisos interiors amb finestra i espitlleres al primer pis i finestres al pis de dalt. Aquests dos cossos segueixen una estructura rectangular. A dalt hi havia el terrat, la barana d'obra de la qual pujava al damunt d'una altra senzilla cornisa de maons. El sostre estava sostingut per bigues; en algun dels fragments que en resten es veuen senyals de foc; i l'interior de la torre estava arrebossat. L'angle sud-est de la mateixa està parcialment escapçat.</p> | 08134-9 | Santuari de Puiggraciós, a 4 Km del municipi de l'Ametlla del Vallès | <p>Torre de senyals òptics aixecada l'any 1845 en el decurs de les guerres carlines del segle XIX. Es tracta d'una torre de planta prismàtica formada per dos pisos construïda a mitjans segle pel centre d'emissions del telègraf òptic. Al llarg del segle XIX es van fer necessàries unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat Lliberal per tot el territori. Per tant, es va posar en marxa una millora de la xarxa de carreteres i, al mateix temps, la construcció d'una xarxa complexa de telegrafia òptica. A Catalunya, la Guerra dels matiners o segona guerra carlina (1847 i 1849) va accelerar la instal·lació d'aquesta xarxa per tal frenar la guerra de guerrilles practicada per les tropes carlines. La Torre de Puiggraciós formava part de la línia Vic- Barcelona juntament amb les torres de Tona, Busquerons, Centelles, Montcada, Sabadell, Sofia. Recibidor de Granollers i la torre Atarazanas de Barcelona. Les evidències sobre les guerres carlines han quedat ben paleses a Puiggraciós través de les diverses fonts escrites. Així, El Diario de Barcelona de l'11 de novembre de 1835 diu que 'el benemérito comandante de armas de Granollers, Don Felipe Coll, el día 4 de los corrientes, atacó y batio, con una columna de urbanos, a la facción de Puigoriol en la rectoria de Montmany iriendo algunos y persiguiendoles en su dispersión por las montañas del Congost, rescatando del poder de los facciosos al benemérito cura párroco de la Garriga 'que aleshores era mossèn Pere Quadres. Durant el casament d'Isabel II s'inicià la segona guerra carlista, dita també dels matiners. Data d'aquest moment un ofici de l'alcalde de la Garriga de 23 de gener de 1849 dien que 'queda por mi racionada de pan la guardia del fuerte de Puiggraciós y entregados los dos mil reales de vellón al señor comandante del destacamejnto de aquel punto.' Una altra dada on es fa referència al telègraf és del 30 agost de 1850 quan el regent de la parròquia de Montmany, mossèn Josep Verdaguer, signà una informació preparatòria d'una visita pastoral; on amb referència a Puiggraciós diu 'con advertencia que esta última está ocupada por un telégrafo'. Es veu doncs, que els soldats no solament ocupaven la torre, sinó que també l'ermita, però no la capella. El 18 d'octubre de 1854 l'ajuntament de la Garriga va fer constar 'hallarse suministrando este ayuntamineto, en virtud de disposición del Exmo. Sr. Capitán General, a los torreros y destacamento del telégrafo de Puiggraciós durante este mes y debe continuar practicando dicho servicio por todo el mes de noviembre próximo'. Cal recordar també l'alçament de diverses partides carlines per aquells moments. El 1883 Francesc Maspons i Labrós va visitar la Torre de Puiggraciós i en deixà constància amb les següents paraules: 'En lo replà de la ermita hi havia abans també, damunt la cova on fou trobada la Verge, i avui s'hi conserva encara la torra, un telègrafo òptic i es comprèn que hi fos, per lo de molt lluny que es podia veure. Lo senyor Arabia ne prengué altitut e hi féu una observació baromètica ( A las 4h 30t; Th, 15º 5 C; Bar. Fort. 704m90; alt+- 716 m)'.</p> | 41.7060500,2.2485000 | 437477 | 4617413 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54285-foto-08134-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 1770 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||
| 54471 | Can Pau Vilardebò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-vilardebo | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta baixa, primer pis i planta sota coberta. Antigament hi havia unes golfes sota coberta, amb unes finestretes petites que donaven al carrer; fa uns 20 anys es va aixecar la coberta i es referen les finestres (la part antiga de l'edifici i la part nova estan diferenciades per una faixa de color gris que les separa). A la façana nord, cega, encara es diferencia la part antiga (arrebossada) de la nova (de totxo), marcant els dos pendents de la coberta. És possible que, a l'inici, es tractés de dues cases diferenciades; aquesta hipòtesi es basa en la tipologia diferenciada de les portes de la planta baixa i en el fet que la façana no està ben alineada, com si es tractés de dos cossos diferents. Façana principal (est): porta central a la planta baixa, té els brancals de pedra i una llinda monolítica amb la inscripció '1681'; porta al tram nord amb els brancals de pedra i arc adovellat de mig punt (sembla lleugerament apuntat, possiblement a causa d'un mal encaix de les peces); al tram sud de la façana hi ha una altra porta que es va obrir en la rehabilitació de fa 20 anys. A la primera planta hi ha finestres obertes en diferents èpoques; la del tram nord conserva els elements originals de pedra (brancals, llinda monolítica i ampit); la del tram sud conserva l'ampit de pedra, bé que no sembla original.</p> | 08134-195 | Nucli del Figaró. Plaça Major. | <p>Són poques les cases originals conservades al nucli del poble, i bona part d'elles es troben a l'antic eix de comunicació format pel Carrer de Vic i el Carrer Major. Aquest és el cas de Can Pau Vilardebò, situat al peu de la Plaça Major. Edifici construït en un moment indeterminat de l'època moderna. No es coneix documentació escrita. Formava part del nucli original format al costat del camí. Presenta importants reformes constructives i ha canviat sovint de propietaris com ho demostra la inscripció de la llinda on s'esmenta PAU VILARDEBO i la data 1681. L'antic Hostal del Figaró i la ferreria foren l'origen de l'antic nucli. Les cases es situaren arrenglerades a banda i banda de l'antic camí ral, lloc de pas obligat per accedir des del Vallès a la Plana de Vic. Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular del segle XVII. Els propietaris actuals la tenen compartimentada en una botiga, una merceria a la part inferior i un habitatge a la part superior mantenint els diversos elements arquitectònics específics com les finestres, el portal, etc. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga, però les successives reformes posteriors situen l'edifici al segle XVII. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. No es coneix gairebé res del desenvolupament de l'edifici. Segurament es tractaria d'un habitatge on hi viurien gent d'ofici. És desconeix el període cronològic al qual s'adscriu aquest edifici, però pe la seva posició al peu del camí ral i per la tècnica constructiva emprada en el seu parament, aquest pot recular a l'època moderna amb reformes al mateix segle XVII.</p> | 41.7217300,2.2732500 | 439551 | 4619136 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54471-foto-08134-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54471-foto-08134-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54471-foto-08134-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54358 | Bassa del molí de can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-can-xicola | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. BRUGUÉS, S. 1924. Mapa del Terme de Montmany-Figaró. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bassa de molí de forma allargada, construïda amb pedra seca. Medeix uns 35 m de llarg per 13 m ample. Els murs amiden uns 2 m d'alçada. Encara estava en funcionament, emmagatzema les aigües de la mateixa riera de Vallcàrquera, que són desviades per una resclosa situada uns 65 m més amunt del molí i conduïdes per un rec excavat a la roca de secció rectangular i d'uns 35 m amplada. La resclosa fou construïda en obra i per desviar les aigües simplement s'amuntega terra al seu damunt, fet que l'aigua es desviï cap al rec construït al seu cantó dret.</p> | 08134-82 | Sota el molí de can Xicola | <p>Sortint del Figaró direcció Vallcàrquera seguint la riera del mateix nom, el molí queda a tocar de la riera al marge dret. La bassa es situa al darrera del casal del molí.</p> | 41.7261400,2.2866100 | 440666 | 4619616 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54477 | Font de ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-landreu | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Petit espai o placeta ubicada al marge esquerra de la carretera de Ribes a la sortida del poble en direcció a Vic. En aquest punt, sobre el riu Congost i prop de Riereta, es va habilitar la font de ca l'Andreu. Aquest indret d'ús comunitari on s'hi troba ubicada una font central i al seu voltant un conjunt d'arbres i faroles, dos bancs i una taula. En base un suport construït de disseny futurista es va construir la font. El disseny en obra i pintat en blanc, combina amb un cos afegit en blau i una placa en marbre negre. L'estructura està formada per una plataforma on s'aixeca un mur amb diverses obertures formant una figura geomètrica composta en tres nivells de profunditat. La font s'obre al cos central i està formada per una aixeta de metall i una pica amb una reixa que recapta les aigües sobrants. Al costat hi ha un cartell que es troba parcialment esborrat. Aquest espai es troba alterat per la presència de nombroses pintades i grafits.</p> | 08134-201 | Nucli del Figaró | <p>Situada a les afores del poble, sortint en direcció a Vic i prop de ca l'Andreu. La llera del Congost va ser fortament reorganitzada amb la construcció de la carretera i els diversos accessos al municipi del Figaró. Es desconeix la presència d'una antiga font en aquest punt, el topònim del qual li ve donat per la proximitat amb l'edifici noucentista de ca l'Andreu, edificat com a casal d'estiueig. La reordenació d'aquest espai acabarà a finals del segle XX, moment de construcció d'aquesta nova font. Aquest punt es força freqüentat pel jovent del municipi com a punt de trobada i lloc de reunió, i també és un punt de visita pels excursionistes que prenen el camí de la Riereta.</p> | 41.7248500,2.2733400 | 439561 | 4619482 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54477-foto-08134-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54477-foto-08134-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54331 | Lledoner de ca n'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-noliveres | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Lledoner celtis australis. Ulmàcies Alçada: 9m Volta de canó: 5,2m Diàmetre: 1,66m Volta de soca: 7,4m Capçada: 13-15m Alçada de la primera ramificació: 2m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Aquest és l'arbre amb la volta de canó més gran del municipi. Tanmateix, no és un exemplar d'una gran presència perquè està completament cavorcat i té una alçada discreta. En ser buit, diverses generacions d'infants s'han ficat a l'interior esdevenint un arbre força popular. Tot i la seva ubicació en els jardins de ca n'Oliveres, és un punt de lliure accés. L'arbre s'alça al costat mateix del camí que passa davant del casal i la masoveria de ca n'Oliveres. Aquest arbre que és molt present per la majoria de veïns. En Josep Barrera, que ha treballat molts anys a la finca de can Oliveres, no ens ha sabut dir la raó de perquè està cavorcat i sempre l'ha vist així. Sabem que quan la família actualment propietària de la finca va anar a viure l'any 1914 l'arbre ja era gran. Uns anys enrera, un estiu molt sec, semblava que l'arbre es moria i el masover el va revifar tirant aigua dins el forat.</p> | 08134-55 | Montmany | <p>Sembla que a les masies del Figaró, els lledoners es plantaven per fer forques i mànecs d'eines. A la Garriga és un arbre molt estès pel clima, més adient als seus requeriments ambientals. En aquest municipi hem sabut de la visita de forcaires que es dedicaven a fabricar forques de forma itinerant pels pobles. Al Figaró no hem pogut detectar que s'hi apropessin, però és probable que ho fessin els veïnats de Gallicant i de ca n'Oliveres on l'arbre és més abundant.</p> | 41.7124300,2.2602800 | 438463 | 4618113 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54331-foto-08134-55-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entrant pel camí que arriba des del Figaró a mà esquerra sobre un talús i amb un llarg pedrís a sota. Lledoner celtis australis. Ulmàcies | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||
| 54393 | Font del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pastor-0 | <p>Informador oral: Felip Boix.</p> | Parcialment perduda per l'ampliació del camí. | <p>Aquesta font, avui gairebé perduda i sense senyalitzar, es troba a la vessant esquerra el terme als peus del cim de Roca Centella, de 1000 m d'altitud, a l'extrem sud de les carenes d'en Bosc. Aquesta meitat montsenyenca del municipi, inclosa dins del Parc natural del Montseny, abasta bona part de la vall de Vallcàrquera, drenada per la riera de Vallcàrquera, als peus del turó de Tagamanent. Des de la carena s'intueix la seva ubicació tot i que no s'hi ha pogut accedir. Aquesta és una font natural, sense estructures associades.</p> | 08134-117 | Montmany | <p>Segons informadors orals amb l'arranjament de bona part dels camins que porten a Roca Centella és possible que la font, un brollador natural i punt de captació d'aigua, s'hagi assecat. Aquest lloc, tot i ser poc freqüentat, és bastant conegut al municipi i el seu topònim es relaciona amb la seva ubicació geogràfica. Un espai muntanyenc i abrupte que era freqüentat bàsicament pels pastors, alguns bosquerols i excursionistes.</p> | 41.7242300,2.3205000 | 443483 | 4619382 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54307 | Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-0 | <p>BRUGUÉS, S. 1924. Mapa del Terme municipal de Montmany-Figaró. AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. MADOZ, P. 1846. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona. Ed. Abaco. Madrid. 1983 p. 149. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Alguns elements s'han perdut | <p>Estructura isolada de planta rectangular, formada per una planta soterrani on hi ha el carcavà i dos pisos més, cobert amb una teulada a dues vessants. Aquest edifici està format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell conformat per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos deixant un espai lliure entre l'accés a la casa i el carrer, espai que és utilitzat com a hort. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Les quatre façanes presenten un enguixat senzill en blanc. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés de reduïdes dimensions i llindes a la part superior com a únic element decoratiu destacable i dues petites finestres situades al primer pis obertes amb posterioritat. Al darrera del casal s'hi trobava adossada la bassa, avui soterrada i reconvertida en aparcament.</p> | 08134-31 | Situat sota l'actual carrer J. Verdaguer, o antic camí de Vallcàrquera | <p>Segons Madoz, P: 'La fertiliza la riera del Congost que cruca el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas'.</p> | 41.7245800,2.2744900 | 439656 | 4619452 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54307-foto-08134-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54307-foto-08134-31-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Activitat inicial: molí fariner | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54319 | Sapina de la carena de la vinya d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sapina-de-la-carena-de-la-vinya-den-roca | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pinassa. Pinus nigra. Sapina-pinàcies. Afores. A 700m sobre la carena de la vinya d'en Roca, pel sot d'un camí de desembosc molt tapat. La carena de la vinya d'en Roca comença l'aiguabarreig del torrent que baixa pel sot de ca l'Hosta i del que baixa pel sot de la font dels Pastors. Alçada: 15m Volta de canó: 2,05m Diàmetre: 0,65m Volta de soca: 3,10m Capçada: 1,20m Alçada de la primera ramificació: 7-8m Nombre de branques a la primera ramificació: - Aquest exemplar és el més gran d'un grup de 10 sapines que sembla que van ser força populars segurament perquè al créixer a la carena es devien fer molt aparents, sobretot anys enrera que aquesta carena devia estar més aclarida. Cal destacar que aquestes sapines, tot i no tenir una mida excepcional, eren presents en el record de diversos veïns de Vallcàrquera com en Joan Dosrius i en Pere Mateu.</p> | 08134-43 | Vallcàrquera | <p>Segons Felip Boix les sapines volen terrenys més planers per fer-se grans. Segons ell no hi ha exemplars més grans perquè es van tallar molts exemplars notables de diverses espècies de pins fa uns 30 anys. A més. I també segons ell, les sapines de Vallcàrquera semblen afectades per alguna malura i alguns exemplars es moren. Tots aquests fets reforcen encara més la catalogació de la Sapina de la Vinya d'en Roca, encara que no tingui una mida excepcional.</p> | 41.7271600,2.3029600 | 442027 | 4619719 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés fins a l'inici de la carena es fa per un camí que netegen els caçadors cada temporada per fer batudes de senglars. Aquest fet fa que sigui un arbre de difícil accés fet que s'agreuja perquè la carena té un tram de fort pendent. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54372 | Can Feliu de les Barraques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-de-les-barraques | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | en part enrunat | <p>Conjunt d'estructures on destaca un cos principal de forma rectangular, del que es conserven els angles de les parets amb una alçada conservada, en alguns punts d'aproximadament un metre, i que permet entreveure una estructura de planta baixa i un possible pis, de carreus de pedra local, ben escairats i de dimensions variables lligats amb argila i argamassa. No es conserva la coberta i la runa no permet entrar en algunes dependències de la casa. Una part de l'estructura aprofitaria el terreny natural per assentar part de l'edifici sobre la roca natural. També s'observen altres dependències annexes que acabarien de conformar la rectoria juntament amb dos grans murs de contenció fets de pedra seca amb carreus de pedra local ben escairats i petites feixes de camps al voltant, que indicarien un agricultura incipient i de caire autosuficient.</p> | 08134-96 | Vall de Vallcàrquera | <p>Segons Felip Boix aquest mas va estar ocupat fins èpoques recents, ell encara recorda quan aquest petit mas estava habitat a mitjan segle XX. La ràpida erosió de les estructures i la pèrdua de la memòria col·lectiva sobre l'existència d'aquest edifici posa en evidència la necessitat de revalortizació del patrimoni, i sobretot el patrimoni rural del municipi del Figaró. La destrucció d'una edifici d'aquestes caractístiques no respon exclusivament a causes naturals, sinó que la intervenció humana ha causat bona part de l'espoli així com l'abundant presència d'excursionistes i la ocupació de bona part dels masos abandonats va portar a una política de destrucció sistemàtica d'aquest tipus d'estructures.</p> | 41.7208000,2.2672800 | 439053 | 4619037 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54372-foto-08134-96-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54511 | Arxiu Parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. http://www.abev.net/arxiu.html</p> | XVII-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 32 unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1604 al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que es un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1675-1872. 4 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1771-1867. 1; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera entre el 1675 i el 1764. 1 unitat documental; paper; volum. Defuncions dels parroquians entre el 1750 i 1885. 3 unitat documental; paper; volum. Aniversaris i celebracions que van tenir lloc entre el 1701 i el 1882. s. XVIII-1882. 3 unitats documentals; paper; volum. Les diverses Consuetes del segle XVIII: 1723-1785 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documetnació referent a Comptes i factures entre 1808-1843, i conservades en una 1 unitat documental; paper; volum. Llevadors de rendes apuntats entre 1742 i 1853. 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. La documentació de diverses confraries: Confraria de Sant Llop 1827-1900 (1 unitat documental; paper; volum). Confraria del Roser. 1680-1907. (4 unitats documentals; paper; volum). Confraria de Nostra Senyora de Gràcia 1772-1920. (1 unitat documental; paper; volum). Confraria de les ànimes 1741-1850. (1 unitat documental; paper; volum). Documents associats als Manuals notarials i datats d'entre el 1684 i el 1737 en 3 unitats documentals; paper; volum. Els diversos capítols matrimonials de 1604-1737, organitzats en 5 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1686-1819. 4 unitats documentals; paper; volum i lligall. Vària notarial amb una cronologia que comprèn del 1701 al 2000. s. XVIII-XIX. 1 unitat documental; paper; lligall.</p> | 08134-235 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>Sant Pere de Vallcàrquera es troba en una vall tancada (vall carcera segons els antics documents), que s'obre entre els contraforts del turó de Tagamanent i el de Monteugues, solcada per la riera de Vallcàrquera que neix a Tagamanent i conflueix amb el Congost. L'església és una edifici romànic tardà amb volta apuntada, ampliada amb un presbiteri, a manera de gran absis tardà, per allargar la nau i amb una espècie de segona nau formada per capelles afegides unides per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquestes modificacions i el campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. El 1961 es comença una restauració que no va continuar. Guarda antics retaules amb pintures del segle XVII i alguns elements d'escultura notables. El 1870 la parroquialitat es traslladà al Figaró.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54511-foto-08134-235-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54512 | Arxiu Parroquial de Sant Pau de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pau-de-montmany | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. http://www.abev.net/arxiu.html</p> | XIII-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pau de Montmany es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 33 unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XIII al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna (1554-1949). Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Fons generat per l'activitat de la parròquia a nivell de la cura d'ànimes, a nivell de l'administració dels béns o a nivell de l'activitat notarial. Organitzat en base a les funcions que s'hi desenvolupen: llibres sacramentals, administració de la parròquia, i llibres notarials L'arxiu es classifica en: Baptismes entre 1561-1858. 3 unitats documentals; paper; volum i fulls solts; foli. Recull els baptismes celebrats a la parròquia per ordre cronològic i en català / llatí / castellà. [Baptismes]1561-1769200 f.A-B-C/1/1 (antic A/1: És una part) [Baptismes]1770-1850[100] f.A/1 (antic A/1: És una part; A/2: És una part; A/3: És una part) UD2.79. [Baptismes]1835-185881 f.A/2 (antic A/3: És una part) Confirmacions: 1717-1737. 1 SA; paper; volum; foli Recull de les persones confirmades a la parròquia en Català i llatí. Matrimonis: 1659-1878; 2 UD; paper; volum i lligall; foli. Recull els casaments celebrats a la parròquia per odre cronològic i en català / castellà / llatí. Defuncions entre 1683-1884. 3 UD; paper; volum; foli. Recull els enterraments, oficis i drets funeraris de la parròquia. A partir de 1771 les partides de defunció i els oficis o drets funeraris s'anotaran en llocs diferents, d'acord amb la norma. Aquests es troben ordenats cronològicament i escrits en català / castellà / llatí. Aniversaris i celebracions 1601-1899. Recull de les celebracions fundades a la parròquia i el seu seguiment al llarg del temps en català i castellà. 2 UD; paper; volum i lligall; foli i quart. Administració de l'obra entre 1601-1883. 1 UD; paper; lligall; foli i quart. Hi trobarem aquella documentació produïda pels obrers i que es relaciona amb els comptes de l'obra per odre cronològic. Visites pastorals i documents episcopals 1640-1915. 1 unitat documental; paper; lligall; foli per odre cronològic. Inventaris parroquials del 1893. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Llista que descriu els objectes que trobarem a l'esglesia . Comptes i factures de 1744 a 1940. Una unitat documental; paper; lligall; foli i quart Ingressos i despeses de la parròquia per odre cronològic. Llevadors de rendes 1716-1807. 1 unitat documental; paper; lligall; quart i foli. Ingressos de la parròquia provinents de censos i censals per ordre cronològic i en català. Correspondència de 1672 a 1927. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. Cartes dirigides o emeses pel rector per odre cronològic. Cens parroquial de 1867. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Llista de cases de la parròquia amb els seus habitants per odre cronològic i en castellà. Confraries i Associacions. Confraria del Roser 1576-1764. 2 unitats documentals; paper; volum i lligall; foli. Recull la fundació i qui en són confrares en català i castellà. Confraries i Associacions. Confraria del bací de les animes entre 1682-1771. 1 unitat documental; paper; volum; foli. S'hi recull l'administració de la confraria en català i llatí per ordre cronològic. Vària d'Administració. 1701-1899. 2 unitats documentals; paper; lligall; foli i quart. Documentació relacionada amb reformes de l'edifici de la rectoria, amb censos i censals i d'altres notes soltes per odre cronològic i en català, castellà i llatí. Capítols Matrimonials entre 1559-1765. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. Recull dels pactes de la parròquia de Montmany i de les sufragàneas Vallcàrquera i Tagamanent per ordre cronològic en català i llatí.</p> | 08134-236 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>Sant Pau de Montmany es troba en un dels graons estructurals situats a l'angle entre Puiggraciós i la Cinglera de Bertí, abocada a la vall i sobre el mas Ullar. Va abandonar-se el 1910 i el rector i el cultes es traslladaren al Santuari de Puiggraciós. És un edifici gòtic tardà 1600 i 1606, sense voltes i portals tapiats tot i que ja apareix documentat al segle X. La rectoria encara és habitada temporalment. Sobre l'església hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, residència des del 1973 d'una comunitat de benedictins filial a Sant Pere de les Puelles. El santuari fou erigit entre 1701 i 1711 en el lloc, on segons la tradició s'havia trobat la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV i que es venerava a Sant Pau. Des del segle XV es celebrava una processó des de l'església parroquial, fins que es va optar per la construcció del santuari, ampliat més tard amb un cambril i una casa pels ermitans, que fou també rectoria entre 1920 i 1936 i ara convent i lloc de recés. Al santuari encara es venera la imatge gòtica primitiva que representa la Mare de Déu alletant el seu fill. Als peus de la torre del telègraf hi ha un petit edifici abans capella, que recordava el lloc on la tradició diu que es trobà la imatge de Maria. És lloc de molta devoció ara vinculat a la parròquia de l'Ametlla. Un altre element del que es conserva abundant informació és sobre la Confraria del Roser. Aquesta confraria va ser creada al 1576 per Francesc Pons de l'ordre de predicadors de Santa Caterina de Barcelona. Les despeses de la creació van ser suportades per Joan Benet Oliveras essent rector Joan Serradora. A la primera pàgina hi ha l'acta de fundació seguida d'un llistat on hi figuren nom, cognom i data d'inscripció dels homes i dones confrares. El llistat presenta dues formes; per ordre d'inscripció fins al 1581 i alfabèticament des de 1581 fins al 1685.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54512-foto-08134-236-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) Testaments 1554-1697. 3 unitats documentals; paper; lligall; foli i quart. Hi trobarem el text de les últimes voluntats sol o acompanyat d'altres documents com l'anul·lació d'actes anteriors, el codicil o últimes voluntats, un llistat on es descriuen el què deu i el què li deuen al testador, una certificació de la data de publicació del testament, l'inventari de béns del difunt. En alguns casos trobarem el testament original i una còpia en català i llatí. Actes Notarials 1555-1850. 3 unitats documentals; Hi ha fulls timbrats. S'hi recullen, sobretot, vendes i originals creacions de censals a favor del rector de la parròquia de Montmany a compte de la celebració de misses a favor de difunts (s'hi acostuma a acompanyar l'acta d'institució de la celebració). A part d'aquestes també hi trobarem establiments, arrendaments, vendes, violaris i, de menor tamany, lluïcions o liquidacions de censals i rebuts de pagament o àpoques. També hi trobarem actes fetes per notaris púlbics d'indrets pròxims que afecten d'alguna manera a la parròquia o actes signades pel rector com a notari públic de Montmany o de les sufragànies Vallcàrquera o Tagamanent. En alguns casos i, posteriorment a la seva redacció, s'han reunit actes, per famílies o per temes, formant paquets que s'han lligat de tal manera que, en alguns casos, les dates extremes es troben a més d'un segle de distància o, en d'altres casos, s'han lligat actes que correspondria adjuntar a d'altres sèries. S'hi han inclòs còpies. Processos 1600-1949. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Per ordre cronològic i en català i castellà. Vària Notarial 1568-1839. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. S'hi recullen troços d'actes notarials, documents en els què es publiquen les condicions d'arrendament o tabes i d'altres notes soltes en català i llatí. Pergamins medievals i moderns de 1217 a 1621. 1 unitat documental formada per 15 pergamins. Actes notarials per ordre cronològic i en català, castellà i francès. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54328 | Castanyer del Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-del-ciment | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3. MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Castanyer. Castanea sativa. Fagàcies. Alçada: 11m Volta de canó: 3,9m Diàmetre: 1,24m Volta de soca: 6,0m Capçada: 12m Alçada de la primera ramificació: 1m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m És un dels arbres més populars del municipi per la seva ubicació al costat de la pista d'entrada a la vall de Vallcàrquera, i al fet que algú va reomplir el forat del tronc amb ciment, fet que li ha donat el nom.</p> | 08134-52 | Vall de Vallcàrquera | <p>Sabem per en Genís Mateu i per en Pere Mateu que ja fa molts anys que hi és el ciment. Cap dels informadors sap dir-nos quan s'ha posat el ciment. Per altra banda, l'arbre també és conegut gràcies a la popularitat de la recol·lecció de la castanya. Les castanyes d'aquest arbre són recollides per molts visitants i per alguns figaronencs. Tot i que segurament és l'exemplar més gruixut del municipi podem catalogar-lo de discret comparant-lo amb el castanyer gros de can Cuc que està a la vall de Vallforners (Cànoves i Samalús).</p> | 41.7266100,2.2819200 | 440276 | 4619672 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54328-foto-08134-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al camí de Vallcàrquera, al costat esquerra i uns metres abans del rètol d'entrada del parc natural. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||
| 54337 | Gatell del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gatell-del-socau | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Gatell salix atrocinerea. Salicàcies. Alçada: 12-13m Volta de canó: 1,90m Diàmetre: 0,61m Volta de soca: 2,60m Capçada: 16m Alçada de la primera ramificació: 1,8m Nombre de branques a la primera ramificació: 2m Aquest és un arbre magnífic en molts aspectes, tant per la morfologia del port com les dimensions que ateny tractant-se d'un gatell. Encara que és un dels pocs exemplars inclosos en aquest catàleg no supera els 2 m de volta de canó segurament és un dels exemplars de dimensions més notables ja que els gatells no acostumen a passar de ser un arbre petit.</p> | 08134-61 | Vall de Vallcàrquera | <p>S'ha de dir que tota la capçalera de la Vall de Vallcàrquera i dels diversos torrents i afluents hi ha gatells vells de bones dimensions, alguns però amb un port molt desmanegat, ja que el tronc sembla que té tendència a esqueixar-se. En el cas del gatell del Socau ens trobem davant d'un exemplar en perfecte estat i que té el valor afegit de ser-hi en un punt on el camí accedeix al torrent.</p> | 41.7240200,2.2980600 | 441616 | 4619373 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Just després de creuar el torrent del Socau, abans d'enfilar el camí cap a les ruïnes de la casa. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54333 | Pollancre de la font dels Gitanos I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-la-font-dels-gitanos-i | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pollancre populus nigra. Salicàcies. Alçada: 22m Volta de canó: 3,10m Diàmetre: 0'99m Volta de soca: 4'20m Capçada: 13m Alçada de la primera ramificació: 11m Nombre de branques a la primera ramificació: 4m Tot i que per ser pollancres no es tracta d'exemplars excepcionals tenen l'interès de ser al costat d'una font molt popular. Malauradament, la proximitat de l'autovia els pren rellevància.</p> | 08134-57 | Nucli del Figaró | <p>Resulta també interessant el fet de tractar-se de pollancre autòcton enfront altres exemplars del municipi que són pollancres americans. Es tractaria possiblement, dels dos peus de pollancre més grans del municipi tot i que no ho sabem amb certesa ja que a la riera de Vallcàrquera hi ha alguns grans exemplars en llocs inaccessibles que impedeixen l'amidament.</p> | 41.7184300,2.2735800 | 439575 | 4618770 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54333-foto-08134-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54334 | Pollancre de la font dels Gitanos II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-la-font-dels-gitanos-ii | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Pollancre populus nigra. Salicàcies. Alçada: 23m Volta de canó: 2'9m Diàmetre: 0'92m Volta de soca: 3'7m Capçada: 15m Alçada de la primera ramificació: 12m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Tot i que per ser pollancres no es tracta d'exemplars excepcionals tenen l'interès de ser al costat d'una font molt popular. Malauradament, la proximitat de l'autovia els pren rellevància.</p> | 08134-58 | Nucli Figaró | <p>Resulta també interessant el fet de tractar-se de pollancre autòcton enfront altres exemplars del municipi que són pollancres americans. Es tractaria possiblement, dels dos peus de pollancre més grans del municipi tot i que no ho sabem amb certesa ja que a la riera de Vallcàrquera hi ha alguns grans exemplars en llocs inaccessibles que impedeixen l'amidament.</p> | 41.7184300,2.2735800 | 439575 | 4618770 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54334-foto-08134-58-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54453 | Portal de can Gambús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-gambus | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Aquesta porta es un exemple de la forta influència modernista i noucentista en l'adequació dels diversos espais privats al municipi del Figaró. La seva construcció està associada al mas Gambús al qual pertany. Dins els terrenys de Can Gambús els propietaris de la finca van fer projectar una extensa tanca amb una porta principal i diverses seccions. Tot i que es desconeix l'arquitecte, aquest possiblement fou el mateix que va edificar la casa. La forma de la tanca es ondulada amb la base construïda amb pedra i un reixat en metall. A banda i banda es troben diverses figures antropomorfes sobre els brancals laterals de la porta. Es tracta concretament de dos nens esculpits en pedra i amb marcats trets d'influència humanista i realista a escala reduïda i que es troben realitzant activitats de caire lúdic i festiu.</p> | 08134-177 | Nucli del Figaró | <p>Portal monumental que dóna accés als jardins de can Gambús i a la casa dels guardes. La seva monumentalitat contrasta amb les figures dels nens jugant amb el gos a l'esquerra i les nenes llegint a la dreta el llibre de Obra pòstuma de mossèn Jacint Verdaguer. Escenes que interpreten les activitats pròpies de l'estiueig.</p> | 41.7230000,2.2741400 | 439626 | 4619277 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54453-foto-08134-177-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54432 | Font d'en Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-llanes | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Es troba en una zona plana de la plaça que forma l'espai de la Font d'en Llanes. Entorn urbanitzat on existeixen diversos elements de mobiliari urbà com fanals, bancs i també la font que dóna nom al lloc. La font es troba als peus d'una vessant muntanyosa força pronunciada, entre el Sot de la Font d'en Llanes i la carena coneguda com la zona del Carme. La font es troba semioberta i soterrada, situada per sota el nivell actual de circulació de la plaça. S'accedeix per unes petites escales formades per un conjunt de 6 graons. Tota l'estructura presenta una planta rectangular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben desbastada, lligada amb abundant ciment. L'aigua surt per una canya senzilla de metall que funciona com a broc vessador, als peus del qual hi ha una petita pica per la captació de l'aigua i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. La resta de la plaça, també pavimentada es troba rodejada per grans arbres i manté part del solar com a espai d'esbarjo.</p> | 08134-156 | Nucli del Figaró | <p>Plaça que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació de la zona residencial alta de Figaró-Montamny. Aquesta zona d'interès natural està situada sobre el revolt d'accés cap a les torres altes del municipi i cap a Vallcàrquera. Constitueix un lloc de pas i de trobada entre la gent de la part alta i la part baixa del poble. Està freqüentada pels nens del veïnatge i els jubilats o caminants, essent també un dels llocs d'esbarjo escollit per alguns professors per fer les sortides escolars. Des d'aquesta font surt el camí que porta a la Cova del Carme i el seu arranjament es pot situar a finals del segle XX.</p> | 41.7191600,2.2768100 | 439844 | 4618848 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54432-foto-08134-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54430 | Font davant del Castell del Rubinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-davant-del-castell-del-rubinat | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Font urbana adossada al mur de contenció del ferrocarril, prop d'una zona urbanitzada. Es va construir amb les obres d'adequació de l'accés del ferrocarril al municipi; en un moment indeterminat d'inicis del segle XX; l'aigua és potable, ja que està connectada ala xarxa d'aigua, la mateixa que va als habitatges. Consta d'un petit pedró i d'una pica en pedra local, ben desbastada i lligada amb morter de calç.</p> | 08134-154 | Nucli del Figaró | <p>Plaça que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació de la zona de l'estació del ferrocarril. Situada sobre el revolt d'accés cap a l'estació i al peu del camí de Sant Pau de Montmany, constitueix un lloc de pas i el seu accés és força difícil, ja que la carretera és molt estreta. Indret ben conegut pels habitants del Figaró però poc freqüentat com a espai de lleure.</p> | 41.7187500,2.2725400 | 439489 | 4618806 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54430-foto-08134-154-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54411 | Capelleta a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-a-puiggracios | <p>GAVÍN BARCELÓ, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.222. p.106. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XVIII | <p>Als peus del telègraf hi ha un petit edifici abans capella, lloc on la tradició diu que s'hi trobà la verge. Aquesta estructura correspon a una construcció feta amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. Presenta una coberta en obra, formada per blocs de pedra de petites dimensions, poc treballats i lligats amb abundant moter de calç, de dues vessant. La capella ha estat modificada en diverses ocasions, com ho demostren les reformes del seus paraments.</p> | 08134-135 | Puiggraciós | <p>Petita capelleta situada gairebé a sota de la Torre de Telegrafia Òptica, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana venerada al Santuari de Puiggraciós. Aquesta capella, anomenada Santa Maria del Puig, va originar la construcció de l'actual santuari. Aquest, pròpiament dit, va ser erigit entre el 1701 i el 1711 i restaurat el 1957, en aquest centre cultual s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, una talla gòtica catalana datada dels segles XIV-XV i inicialment ubicada a Montmany i suposadament trobada a l'indret on hi ha l'actual capella. No serà fins l'any 1698 quan es concedeix l'administració de Sant Pau de Montmany sobre Santa Maria del Puig. La història del Santuari de Puiggraciós s'inicia amb la petició del rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, quan demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser atorgada el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla, i entre d'altres càrrecs visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la residència de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i posteriorment restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada a petició del rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va tenir lloc l'any 1957. És possible que en aquest moment al arranjar-se l'entorn immediat del santuari marià s'arreglés la capella ja que s'observen nombroses reparacions en el seus paraments.</p> | 41.7059600,2.2483800 | 437467 | 4617403 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54411-foto-08134-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54411-foto-08134-135-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La tradició oral esmenta la presència d'una cova sota la capella, on suposadament es va trobar la imatge de Santa Maria de Puiggraciós, i que a través d'aquesta hi hauria un pas que permetria accedir a través de sota els cingles de Bertí a la banda del castell de Montmany. Sobre l'església de Sant Pau, en un collet a 701 m d'alçada que té una torre de telègraf construïda al 1845 i Puiggraciós, on es troba el poblat ibèric (807 m d'altitud) hi ha el Santuari de la mare de Déu de Puiggraciós, residència des de 1973 d'una comunitat benedictina filial de Sant Pere de Puelles. El santuari fou erigit entre 1701 i 1711 en el lloc on, segons la tradició, fou trobada la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV que es venerava a la parroquial de Sant Pau de Montmany. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||
| 54294 | Estructura de can Matamoros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-can-matamoros | <p>CHÀVEZ, A. 2006. Informe de les estructures de la Riera de Vallcàrquera. Ajuntament de Figaró-Montmany. Inèdit.</p> | XX | Es troba en ruïnes | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. De les restes conservades s'intueix una estructura formada per dos murs perpendiculars, d'uns 50 cm d'ampla i una alçada conservada d'uns 3 metres. La fàbrica de l'estructura està feta amb murs de pedra irregular, de mides diverses i ben desbastades, lligada amb morter de calç i fang. A la part central es documenta part d'un paviment fragmentat, i restes d'una paret arrebossada. Cal assenyalar que l'estructura es troba parcialment excavada a la roca natural. Des de la casa de can Matamoros i a mitja carena, s'observen murs que baixen perpendiculars a la riera i que es podrien relacionar amb l'edifici que es troba al fons de tot de la riera. A tocar de la riera es documenta una estructura de forma rectangular formada per dos murs laterals, i un mur de tancament que aprofita la mateixa roca natural. Els dos murs laterals tenen una llargada de 7'20 metres i una amplada d'uns 90 cm. L'alçada conservada sobrepassa els quatre metres d'altura i es pot observar com s'adossen a la roca natural i s'encaixen a la mateixa. En aquests murs laterals s'hi poden observar diferents encaixos i obertures, les quals indiquen la presència d'elements que necessiten un suport. A la part inferior es documenten les restes d'un paviment de morter, restes d'un arrebossat i una estructura rectangular de pedra, coberta amb morter de calç. A la part superior d'aquesta estructura hi ha un espai, avui tapat per una pedra de dimensions considerables. Just per sobre, es troba la continuació de l'estructura abans descrita, tot i que lleugerament desplaçada, fins que el mur s'encaixa en un dels bancals. El perfil d'aquest mur indica que en aquest espai s'obria una obertura, con s'aprecia en el treball dels escaires de les pedres. Cal assenyalar que la zona es troba coberta per un important nivell de colmatació i de vegetació. A l'entorn es documenten escales d'accés, murs de pedra seca, i una bassa amb funció de recollida d'aigua i on sembla sortir un canal.</p> | 08134-18 | Sant Pere de Vallcàrquera | <p>Per la seva ubicació geogràfica aquesta estructura respon a les activitats antòpiques associades a l'explotació dels recursos hidràulics a la Riera de Vallcàrquera. Per l'estudi de paraments i elements conservats, aquesta construcció podria correspondre a les restes d'un molí o d'una farga. Es desconeix encara la seva funcionalitat, al tractar-se un edifici força enrunat i cobert per vegetació i sedimentació diversa. En base un estudi preliminar realitzat per A. Chàvez, aquesta hauria estat explotada en els segles XVIII-XIX i tipològicament respon a la tipologia de farga, tot i que no s'ha realitzat cap estudi exhaustiu de l'estructura.</p> | 41.7244700,2.2932100 | 441213 | 4619427 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54294-foto-08134-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54294-foto-08134-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés es realitza per un corriol que surt de sota can Matamoros, format per uns graons en llosa de pedra que menen fins a la riera. Un cop abaix, aquesta estructura queda a ma dreta, a pocs metres d'on deixa el sender. Per l'altra banda, i a mà esquerra, es documenta un petit gorg, de gran interès natural i que podria haver estat utilitzat com a bassa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54457 | Festa dels Sants Patrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-sants-patrons | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLVIER, J. 2004. La guerra del francès i el vot de poble de la parròquia de Vallcàrquera. Monografies del Montseny. 19. Amics del Montseny. p. 49-62.</p> | XIX | <p>La festa dels Sants Patrons té el seu origen en el vot de poble que van fer els parroquians de Vallcàrquera l'any 1812, en plena Guerra del Francès. Els parroquians van prometre solemnement que si Santa Maria, Santa Anna i Sant Rafael els salvaven de la fam que s'havia produït per la falta de fruits després de més de deu anys de pedregades els servarien devoció per sempre mes a honra i glòria de tan especials patrons oint missa i abstenint-se de treballar el dia de la festivitat de cada any. Per aquest motiu, cada dilluns de Pasqüetes, es pugen en processó els Sants des de l'Església de Sant Rafel de Figaró fins a la l'església de Sant Pere de Vallcàrquera, on s'hi celebra un ofici; a la tarda es baixen en processó amb l'acompanyament dels trabucaires. Durant tota la diada es van cantant els Goigs de Santa Anna i Sant Rafel.</p> | 08134-181 | Vall de Vallcàrquera | <p>Per fer front a les dificultats plantejades per la Guerra del Francès al Congost, caracteritzades per les incursions, la presència d'un gran nombre de refugiats, la pobresa de les reserves i el perill de malalties els vilatans del Figaró van decidir fer un vot de poble. Aquest vot, que també van fer moltes poblacions catalanes al llarg de l'època moderna, consistia en la promesa solemne a un sant de que si deslliurava a la comunitat d'alguna malvestat, aquesta li conservaria sempre més devoció. Els actes promesos variaven d'una processó, una missa o altres accions. El document del vot del poble del Figaró fet a Sant Pere de Vallcàrquera és del 17 de maig de1812, i aquest informa sobre les circumstàncies d'aquells anys (d'elevada mortalitat, una crisi moral, etc.). En el text es narra que tota la parròquia es va congregar al cementiri (que era el lloc acostumat per tenir juntes de parròquia) pensant que tan sols la misericòrdia de Deu i la protecció dels sants poden trobar remei a les malvestats. Es van elegir per especials patrons i protectors la sacra família de l'església del Figaró amb Sant Rafael i Santa Anna i es van comprometre a fer sempre més una festivitat costejada per tota la parròquia i mantenir aquesta en condicions; l'elecció del dia es farà tots els anys a disposició del retor de Sant Pere, d'Anton Marfà pagès, i de Joseph Valls treballadors. Aquesta festivitat es farà tots els anys el dilluns després de Pasqua de Ressurrecció, baixant el capellà i el vicari amb processó a buscar els sants patrons i conduir-los am processó a l'església parroquuial on es cantarà un ofici solemne i es posaran ciris. A la tarda del mateix dia es retoraran a l'església de Sant Rafael, cantant-se al matí en processó la lletania dels Sants i a la processó de la tarda l'Ave Maria Stella, i a mig camí, el Te Deu. Es conclourà amb el Rosari i els Goigs de Santa Anna i amb l'absolta general per als difunts. La festivitat dels Sants Patrons del Figaró segueix ben viva actualment i va ser un pas més en l'evolució del veïnat del Figaró en futur centre del municipi, aconseguint la parroquialitat a la segona meitat del segle XIX.</p> | 41.7257400,2.2889800 | 440863 | 4619570 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54352 | Escales de l'Angelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-langelus | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Estructura construïda en un pla inclinat que serveix per a passar d'un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d'una passa. Aquesta esta formada per diversos graons ordenats en grups irregulars, segons la pendent que hagin de salvar en cada moment. La part inferior d'aquesta construcció es troba al peu de la carretera de Ribes, prop de la sortida del poble en direcció a Vic. A grans trets l'estructura travessa el municipi verticalment, tot i que presenta un petit desplaçament al llarg del seu recorregut fins que arriba al punt més alt o l'inici per l'altra banda, prop de Can Gallart i la portalada de Can Gambús. Iniciant el recorregut per la part baixa del poble trobem que en aquest punt es va construir una plataforma d'accessos laterals on es situen uns primers 8 graons que donen inici a les escales de l'Àngelus. Aquesta petita placeta, parcialment enjardinada, s'hi troben altres elements que formen part del mobiliari urbà, papereres i faroles; i dóna pas a unes escales més dretes disposades a dreta i esquerra d'un cos massís, revestit amb un placat de pedra d'una sola cara vista i on s'obre un petit nínxol de volta de punt rodó que funciona com element ornamental. A tot el recorregut l'escala presenta una graonada irregular que s'adossa a banda i banda a un mur que fa de barana i de suport de tota l'estructura. La construcció de pedra poc polida però útil Aquesta escala és posterior a l'edificació de bona part dels edificis que es disposen a banda i banda i per això a més d'estar condicionada al terreny natural, està condicionada als diferents nivells artificials on s'assenten els edificis. Un dels trams finals presenta una estructura de coberta que recorda una pèrgola. Aquesta etapa va ser restaurada per part de l'antic Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. En aquest punt l'estructura es fa més estreta i fins arribar al final de les escales, aquestes redueixen de dimensions i s'acompanyen d'una barana de metall.</p> | 08134-76 | Nucli de Figaró | <p>Per accedir a la finca de can Gambús des de l'estació s'havia de salvar una forta pendent. Els amos de Can Gambús fan fer construir les Escales de l'Angelus per tal de facilitar l'accés a la casa de les noies que hi anaven a servir. Les escales obra de l'arquitecte Amadeu Llompart i Vilalta es van construir entre els anys 1928 i 1934 i són una mostra de la capacitat econòmica i la influència de la burgesia barcelonina que va estollir el Figaró com a destí per a l'estiueig. Les escales baixen fins la carretera de Ribes. Restauració realitzada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona al 1985; per part dels arquitectes Andreu Bosch, Josep Maria Botey i Lluís Cuspinera.</p> | 41.7227800,2.2733500 | 439560 | 4619253 | 1928-30 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54352-foto-08134-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54352-foto-08134-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54352-foto-08134-76-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Amadeu Llopart Vilalta | Al Servei de Patrimoni Arquitectòni de la Diputació de Barcelona es guarda còpia del projecte amb un petit arxiu fotogràfic. | 106|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||
| 54409 | Abeurador can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bloc de pedra local, d'origen sorrenc treballada i rebaixada formant un recipient rectangular de grans dimensions. Aquest encara conserva les marques del cisellat, tot i que la superfície exterior es troba molt rodada. Al seu interior, fa poc temps s'hi va col·locar un revestiment en plàstic, per evitar el supurament de la pedra. Amb aquest element també hi va una llosa rectangular, de pedra local i sorrenca, que s'utilitza com a tapadora o cobertora i que segueix la mateixa morfologia que el recipient. Aquest espai era el lloc on es posava aigua amb l'objectiu de fer-hi abeurar el bestiar.</p> | 08134-133 | Montmany | <p>Objecte que s'ha de relacionar amb les activitats agrícola-ramaderes de ca n'Oliveres. Aquest mas datat des de la baixa edat mitjana ha estat un dels casals forts de la zona de Montmany i del veïnat de Faramelles, amb una important presència com a centre agrícola. Aquest element es troba isolat en un petit bancal sobre el mateix mas, i per tant la seva atribució cronològica és força dubtosa, tot i que ben segur està vinculada al mas Oliveres.</p> | 41.7127900,2.2593900 | 438389 | 4618153 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54299 | Llosa sepulcral de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llosa-sepulcral-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 1993. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XVIII | Deteriorada | <p>Llosa, pedra rectangular feta d'un sol bloc de la pedra coneguda com a 'pedra de Tagamanent'. Aquesta presenta una de les cares gravades amb l'anagrama de Jesús i una inscripció que anomena el difunt i acaba decorat amb una calavera. Avui és davant l'ermita i junt amb una altra llosa enfront seu formen dos bancs per seure-hi.</p> | 08134-23 | Església de Vallcàrquera.Exterior, edifici exempt a l'ermita de Sant Pere de Vallcàrquera | <p>Objecte datat de 1676 època en què es va modificar l'ermita de la qual pertanyia. Podria ser que la llosa formés part de la família Pareras del Pla, segons es dedueix de la inscripció mig esborrada nom que consta al poble de Tagamanent i del qual hi ha la casa Pareres del Pla. A dins Sant Pere de Vallcàrquera es documenta un conjunt de làpides de morfologia i cronologia similar que conformen part del paviment de l'església. Es té constància a l'exterior de l'existència de més lloses sepulcrals que es troben perdudes o desplaçades del seu lloc original.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54299-foto-08134-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54299-foto-08134-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54299-foto-08134-23-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça cultual, llosa sepulcral. Ús actual com a mobiliari urbà i banc. Segons la història local, el cementiri va ser arrossegat per una forta riuada que va aixecar totes les tombes i solament es conserva una antiga làpida recuperada aigües avall i que avui fa les funcions de banc. | 96|119|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54492 | Cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes i cobert per abundant vegetació del que s'intueix una estructura ordenada en base una planta quadrada. Es conserven algunes filades conformades per un aparell de pedres irregulars disposades en filades més o menys regulars i amb cantonades no diferenciades i lligats amb fang i morter de calç. A l'interior de l'edifici, hi ha un mur, orientat nord- sud, fet de tàpia amb base de pedra. Els paraments no estan arrebossats (possiblement s'hagi perdut). Es documenta un cos afegit al nord de l'edifici (només planta baixa), amb el parament arrebossat i amb un enderroc important. Aquest podia haver format part d'algun annex de caire agrícola i emprat com a corral i magatzem a l'oest, exempts de l'edifici principal.</p> | 08134-216 | Vall de Vallcàrquera. Camí Tagamanent | <p>Només queden els basaments d'aquest petit edifici, coberts per la vegetació i en molt mal estat de conservació. Tot i que es troba al peu del camí de Vallcàrquera a can Plans de Tagamanent, sobre un revolt molt pronunciat, la seva presència és força desconeguda i només forma part de la memòria històrica d'alguns caçadors, excursionistes i la gent més gran de Figaró-Montmany. El topònim 'petit' apareix esmentat de forma isolada en la diversa documentació d'època baix medieval i moderna i en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI (1515, 1553) del Vallès Oriental. Tot i que es desconeix si fa referència a aquesta petita explotació ramadera o alguna altra. Actualment és es troba en estat totalment ruïnós i cobert per abundant vegetació que fa impossible visualitzar sencera l'estructura. Aquesta però segurament es tracta d'una construcció força senzilla i bastida en un moment indeterminat d'època moderna, amb reformes als segles XVII i XVIII, i tindria una història paral·lela als altres masos dels voltants per a esser abandonada a finals del segle XIX o al primer terç del segle XX.</p> | 41.7309600,2.2861200 | 440630 | 4620152 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54492-foto-08134-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54492-foto-08134-216-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54370 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-1 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Mas conegut com a can Bosch o can Bosc, constituït per dos edificis annexats formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de pedres ben desbastades. Tota l'estructura, formada per planta baixa, primer pis i golfes, presenta una coberta a doble vessant, orientada nord- sud amb el carener perpendicular a l'era i a la façana principal. El camí d'accés al mas mena a la part del darrera de la casa, cal donar la volta i accedir per l'era. A la façana principal, aquesta disposada al sud-est, s'hi troba una portalada d'arc de mig punt adovellat. Cal destacar les finestres organitzades en grup de tres a la primera planta i una obertura sola per a les golfes. La resta d'obertures corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla, tot i que algunes presenten brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. Exempt de l'edifici principal, al nord- est, hi ha diversos annexes de pedra (només planta baixa), reformats parcialment amb totxana; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. A la part davantera s'hi troba un petit tancat de paret comú i també emblanquinat que tanca l'accés principal, deixant una segona entrada rectangular i de factura més senzilla a la cara sud. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries, es documenta a prop una bassa- rentadora de factura força moderna i nombroses feixes i bancals. També es pot apreciar l'existència d'estructures properes al mas i que es troben parcialment derruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08134-94 | Nucli del Figaró. Riereta. | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda '1789' i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la.</p> | 41.7273200,2.2806900 | 440175 | 4619752 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54370-foto-08134-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54370-foto-08134-94-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54423 | Creu dins Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dins-sant-pere-de-vallcarquera | <p>BASTARDES, A. 1983. Les Creus al Vent. Ed. Millà. Barcelona. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Una mica deteriorada | <p>Creu de ferro, possiblement ubicada a l'exterior de Sant Pere de Vallcàrquera i emprada com a Padró. La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ampla a la part inferior que a la superior actuant de suport de l'objecte. Aquest cos sembla recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos no sembla treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local o pedra de Sant Bartomeu. Tota l'estructura de la creu amida 1,50 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 40 cm d'amplada per uns 55 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest, es tracta d'una creu llatina que està formada per dos peces de ferro unides més de la meitat de la peça vertical. El suport es fa amb claus que encara són visibles. També conservava restes d'un filferro lligat a la base de la peça, a la zona de contacta amb la columna de pedra.</p> | 08134-147 | Vall de Vallcàrquera | <p>No es conserva tota la creu sencera. La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia o el seu ús. Es documenta com una creu de padró o de recordatori associada a l'antiga església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida; mentre que aquesta de factura més senzilla sembla formar part de l'equipament del recinte cultual.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54423-foto-08134-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54423-foto-08134-147-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||
| 54305 | Molí d'en Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-cortes | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. MADOZ, P. 1846. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona. Ed. Abaco. Madrid. 1983 p. 149. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | En ruïnes | <p>Edifici conegut com el Molí d'en Cortés o Molí del Mig, al trobar-se ubicat al mig de la població de Figaró-Montmany. Està format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Edifici de 4 vents, de planta quadrada amb planta inferior on es situa el carcavà, i planta baixa i pis. La coberta és a 4 vessants. Un primer nivell inferior, a peu del carrer de Vic format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés des del carrer de Ramon Bosch, a la façana nord i dues petites obertures laterals, a les altres façanes, una de les quals un balcó. I un tercer nivell conformat per una primera planta i petites obertures quadrangulars amb llinda i brancals disposades en dues de les façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents nivells. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles, tot i que l'arrebossat exterior no deixa entreveure els diferents elements de la fàbrica. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés d'arc rebaixat i de poca alçària, a la qual s'accedeix per unes escales construïdes i una barana de ferro. L'únic element decoratiu destacable és la inscripció al dintell de la porta central on es pot llegir MARIANO CORTES, i la data de 1750; i una petita obertura al primer pis, amb llinda i brancals diferenciats en pedra. En totes les façanes es poden observar petites reparacions que ha sofert l'edifici al llarg del temps, sobretot a l'extrem nord-oest on el mur queda vist i on l'estructura possiblement continuaria amb altres dependències ja desaparegudes. A la part del darrera del molí i excavada en part a la roca del turó, s'hi troba la bassa, avui convertida en plaça.</p> | 08134-29 | Situat al carrer Major cantonada amb el carrer Ramon Bosch | <p>Molí fariner datat constructivament a finals del segle XVIII, que al llarg del temps ha tingut altres usos preindustrials com a serrador de fusta per fer socs, a finals del segle XIX. A inicis del segle XX en el molí del mig s'instal·larà la primera empresa generadora d'electricitat del poble del Figaró. Durant una temporada en aquest mateix molí també s'hi serrava fusta per fer-ne socs. A sobre el portal es conserva el nom de MARIANO CORTES i la data 1750. Segons Madoz, P: 'La fertiliza la riera del Congost que cruza el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas'.</p> | 41.7211200,2.2732700 | 439552 | 4619068 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54305-foto-08134-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54305-foto-08134-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54305-foto-08134-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Ús inicial: molí fariner. Altres usos: molí serrador. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54310 | Mina del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-socau | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Catalunya artística 113. p. 528. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PORTALS, J. 2004. La febre dels minerals al Montseny al voltant del 1900. Monografies del Montseny n. 19. Amics del Montseny. p.157-164. Tagamanent, full n. 364-X, Diputació de Barcelona. Servei de Parcs 1985. E: 1/10.000. Inf oral.</p> | XIX-XX | Coberta de vegetació | <p>Actualment es pot veure des del camí estant la boca de la mina excavada a la roca del turó. A l'interior de la mina es poden veure els rierols d'aigua que s'escola a través de les parets de la roca excavada. La boca medeix uns 170 m d'alçada per 1'60 m d'amplada i presenta una coberta amb volta de canó. Es documenten diverses entrades a la mina, bastant emboscades i cobertes de vegetació.</p> | 08134-34 | Vallcàrquera | <p>Mines de mineral de ferro o de magnetita que estigueren en funcionament entre els anys 1880 i 1895. Per extreure el mineral es va fer un camí de vagonetes que anava des de Vallcàrquera fins l'antic camí ral del Congost, al darrera de la Torre de Can Parera. Són nombrosos els municipis del Montseny que evidencien certa activitat minera a l'inici del segle XX. Tot i que el Montseny no és una muntanya rica en minerals, la seva explotació ha estat, des de sempre, més o menys reeixida amb diverses iniciatives. Es té constància de l'aprofitament del ferro i el coure en les fargues de Tordera, Gualba i Arbúcies, etc. Geològicament el jaciment és molt similar a d'altres mineralitzacions encaixades en materials paleozoics del Sistema Litoral Català, però destaca per les seves dimensions. Malgrat que l'explotació es troba inactiva, actualment encara són ben visibles nombrosos afloraments així com els diversos accessos a les mines. La seva localització dins dels límits del parc natural del Montseny en pot facilitar la preservació i difusió de les singulars característiques geològiques. La mineralització representada pertany a la tipologia de dipòsit a tenir en compte arreu dels Catalànids, tant des del punt de vista geològic com econòmic. Tradicionalment bona part de la mineria a Catalunya s'ha concentrat en l'extracció de minerals de Pb, Zn, F i Ba en aquest tipus de filons. Quan aquest tipus d'explotacions van deixar de ser rentables es van abandonar vers el 1930-40.</p> | 41.7240500,2.2975700 | 441576 | 4619377 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54310-foto-08134-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54310-foto-08134-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Sortint del Figaró seguint la riera de Vallcàrquera amunt, fins a Sant Pere i can Xicola, Dosrius i les mines del Socau, a la desembocadura del sot del Moro, a la riera de Vallcàrquera. La mina és visible des del camí a mà dreta. Davant la boca de la mina es documenta una gran esplanada, sota mateix del camí. Aquest espai presenta un sediment de color fosc, negrós que, segons informadors orals, estaria causat per la neteja de les vagonetes, que es creu que es faria en aquest punt. Tot i que també hi ha gent del poble que creu que allà mateix també hi havia hagut una plaça carbonera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54466 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII-XX | <p>Aquesta masia consta d'un cos central de planta rectangular d'uns 16 m per 14 m i diverses dependències annexes, situades a la part de darrera la casa, i antigament utilitzades amb funcions agropecuàries i actualment com a estances o magatzems, ja que la casa és, avui en dia, utilitzada com habitatge. La coberta d'aquesta estructura és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, amb una estructura de planta primer pis i golfes. La tècnica constructiva emprada és el mur de pedra calcària unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada. En referència a la coberta, aquesta és de bigues, teula aràbiga i rajoleta. Tota l'estructura ha estat recentment restaurada i no es pot observar el parament original ja que les façanes han estat arrebossades i pintades. La façana sud presenta adossat a dreta i esquerra dos cossos de planta rectangular (terrat i cobert a una sola vessant) formant una lliça de forma quadrangular, el que resta visible a la façana és un portal rectangular flanquejat per 2 finestretes amb reixa a la planta baixa i tres finestres al primer pis amb ampit motllurat on la central hi té també els muntants i la llinda, i les dues restants una inflexió gòtica. Les obertures de les golfes seran més petites, es tracta de tres finestres la central, més enlairada. Mentre que la façana nord serà la més restaurada i presenta 2 portals rectangulars amb una finestra central a la planta baixa; dues finestretes entre aquesta planta i el primer pis, una altra finestra i una obertura d'arc rebaixat formant un porxo en el mateix primer pis, i finalment una finestreta de totxo amb llinda de fusta a les golfes sota el carener.</p> | 08134-190 | Nucli del Figaró | <p>Mas o petita explotació agrícola que es trobava fora el nucli original del Figaró. Aquest presenta una estructura original del segle XVIII. La història d'aquest mas, situat a la part alta del nucli de Figaró-Montmany s'ha de relacionar amb la ocupació del territori de la Vall del Congost des de l'edat mitjana i amb els veïns masos de Cal Fuster del Rec, Can General, etc. Aquest mas, datat del segles XVIII formaria part de les segones explotacions agrícola- ramaderes documentades a la zona amb una cronologia ben documentada pel segle XVIII, però segurament anterior. La documentació sobre aquest mas, conegut com Cal Toni consta ja en les fonts d'època contemporània. L'evolució arquitectònica del mas és difícil de seguir ja que les recents reformes arquitectòniques han cobert els seus paraments. Tot i així, la distribució interna del mas és la mateixa i aquesta es basa en una entrada, cuina i corts per la part baixa i la sala i les diverses habitacions al primer pis. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció associats al creixement del mas en un context d'època contemporània.</p> | 41.7218300,2.2747000 | 439671 | 4619146 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54466-foto-08134-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54466-foto-08134-190-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54392 | Cal Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romani | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Casa aïllada de planta quadrangular constituïda per baixos més pis i unes golfes. La tècnica constructiva emprada utilitza el petit carreu bastament treballat i obra lligat amb argamassa o morter amb un arrebossat final exterior. teulada de l'edifici és a doble vessant, aiguavessant als costats i amb ràfec a la cantonada. A la façana principal la porta d'accés està formada per una obertura rectangular amb dovelles i una llinda rectangular amb un arrodoniment tripartit a les cantonades. A la resta de façanes s'observen tres finestres de dimensions mitjanes enllindades i disposades de forma geomètrica a la façana. L'edifici presenta un segon cos afegit, que segueix el mateix patró que l'anterior i que juntament amb l'edifici principal tanquen un petit pati d'accés al conjunt.</p> | 08134-116 | Montmany | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX, ja que l'estructura original es trobava en força mal estat. Les primeres referències escrites es remunten als diversos fogatge des del 1497, de la baixa edat mitjana fins a l'actualitat. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten observar les diverses reparacions segurament ja realitzades des del segle XVIII. Les úniques afirmacions que es poden realitzar és que la majoria de documentació conservada és del segle XIX, concretament al 1843 apareix la casa en el cadastre juntament amb les cases veïnes de la parròquia de Sant Pau de Montmany i el topònim tampoc ens aporta cap més informació. Actualment aquest petit mas és utilitzat com a segona residència.</p> | 41.7209600,2.2461400 | 437295 | 4619070 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al jardi es documenten alguns objectes que podrien haver format part del mas, una pica o abeurador, etc. A l'interior del recinte hi ha, des de març de 2005, un circuit de tir amb arc, promogut per l'ajuntament i el propietari. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54472 | Cal Mestre de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Edifici isolat amb una sèrie de dependències annexes i un petit hort. Estructura de base rectangular formada per planta baixa i un primer pis de factura homogènia i un segon pis sota teulada, afegit posteriorment. Aquest edifici presenta una coberta de teula aràbiga a dues vessants (nord-sud) aiguavessant a la façana principal. La fàbrica és de murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment combinant amb l'ús de la tapia a la part superior. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo, i l'acabament d'arrebossat i pintat a l'exterior dificulta l'anàlisi constructiu. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica. La porta d'accés amb el portal adovellat i rebaixat i una finestra amb elements (ampit, llinda i brancals) a un costat amb motllures bisellades amb la pedra calcària de Sant Bartomeu. Al primer pis hi ha dues finestres d'iguals dimensions i que segueixen la mateixa disposició que la inferior, i separades per un rellotge de sol de factura moderna. La part superior, al tractar-se d'un afegit presenta una disposició constructiva desigual hi ha dues finestres, una més gran que l'altre, amb un petit rapís i amb motllures de pedres disposades en horitzontal, unes sobre les altres. Façana est. S'obren un parell de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta de la façana principal. Façana oest. S'obren unes tres de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements (ampit, llinda i brancals). A l'interior de l'edifici hi ha voltes de maó, o volta catalana a la planta baixa i, la distribució segueix la de la masia tradicional catalana, amb l'entrada i l'espai per les corts a baix; així com una cuina (ara convertida en sala d'estar), unes escales d'accés porten al primer pis on es distribueixen les altres dependències, habitacions i una cuina nova. Tot i que l'interior està força remodelat es pot apreciar el gruix de les parets que indiquen el cos que té l'edifici. Annexes. Adossat al cos principal s'obra un petit annex. Obertura amb dos arcs de maó massís a migdia; pilar central de pedra; l'arc del costat oest està mig tapiat amb pedra seca i coberta d'uralita.. Al fons del cobert hi ha un petit pati i al costat un accés a un altre espai de planta baixa destinat a tasques agropecuàries, actualment de caràcter residual.</p> | 08134-196 | Vall de Vallcàrquera | <p>Mas lligat al procés d'ocupació de la Vall de Vallcàrquera, situat en un entorn privilegiat al costat de l'antiga Rectoria. Tot i que el seu topònim no apareix documentat en els diversos fogatges que fan esment a les parròquies del Vallès Oriental dels segles XV i XVI és possible que aquest ja fos erigit amb el nom d'uns altres propietaris. El topònim actual de cal Mestre fa pensar en que aquest edifici a més de ser el nucli d'una petita explotació rural havia estat el lloc on s'hostatjava i habitava el mestre de vessant educativa o associat a un manescal. Aquesta petita explotació agrícola- ramadera tindrà una evolució paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera. Les referències escrites sobre aquest mas es remunten a l'època moderna avançada. Aquest va patir una reforma important ja en època moderna, cap el segle XVI, i una altra a mitjan de segle XX, moment en què es van arrebossar totes les façanes. Actualment és habitatge i masoveria.</p> | 41.7262200,2.2914300 | 441067 | 4619622 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54472-foto-08134-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54472-foto-08134-196-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54460 | Can Traver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-traver-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa i dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. Conserva les restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts.</p> | 08134-184 | Puiggraciós | <p>Mas lligat al mas Badia, tot i que el seu topònim ja apareix documentat des del segle XV, en els diversos fogatges que fan esment a les parròquies del Vallès Oriental. Aquesta explotació agrícola-ramadera situada als peus del Santuari de Puiggraciós tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany. Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests mas, juntament amb el de Can Traver apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta el topònim Badia sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba deshabitada tot i que l'entorn més immediat és emprat com a masoveria.</p> | 41.7017100,2.2504900 | 437638 | 4616930 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54460-foto-08134-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54460-foto-08134-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54296 | Imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-puiggracios | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987.</p> <p>DALMASES, A. J (1984). L'art gòtic segles XIV i XV. Ed. 62. Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, J.(1981). Vallès Oriental. Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona.</p> <p>MAURI SERRA, Josep (1952). Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona.</p> <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XV | Una profunda esquerda ratlla la Santa Imatge per darrera, gairebé de dalt a baix. La figura també pateix problemes de conservació a causa dels corcs que han perjudicat molt la fusta, que segons l'autor és d'àlber. | <p>Talla de fusta daurada i policromada que representa la verge i el nen en braços, ambdós en majestat i portant corones. La figura principal amida 69 cm d'alçada per 21 cm d'amplada i 17 de gruix. Es troba situada damunt un pedestal modern d'estil rococó amb un escut de les advocacions marianes de Catalunya. La verge porta mantell fins mitja esquena i túnica de color vermell fosc, mentre la part inferior li fa plecs remarcant els genolls. Ambdós rostres presenten un perfil elegant i ressalten les faccions de les mans. Segons Maurí, J. 'La faç de la mare de Déu és molt bella, de perfil elegant i faccions quer respiren placidesa seguint l'estil d'altres escultures gòtiques. La cara és d'un color blanc delicat amb una lleu coloració als llavis i les galtes. Porta el cap descobert, els cabells partits, ondulats i de color castany fosc i, en una apretada forra, davallen per sobre el mantell fins a mitja esquena. La túnica té un ample escot amb voraviu daurat i dues ratlles negres; és de color vermell fosc, s'insinua el cossiró. Són visibles el capdavall de les mànigues. La túnica es veu també a la part baixa de la imatge on demostra uns bonics moviments amples i folgats fins a reposar a terra i sobre els peus de Maria. Va calçada amb uns escarpins negres, la puntera dels quals sobresurt del pedestal. Sobre les estretes espatlles, porta un mantell, obert per davant, d'un color blau enfosquit, i voraviu amb dues ratlletes daurades, i tot ell llevat de la part del darrera de la imatge està sembrat de flors i estrelles també daurades, i un dibuix uniforme fet amb l'encreuament de dues creus llatines, amb tots vuit braços acabats amb un petit cercle. El revés del mantell és de color groc fosc. Des de l'espatlla esquerra, subjectat tot seguit per l'avantbraç de l'Infant Jesús baixa per davant del braç de la Mare i, fent després un plec elegant, davalla rectament fins a terra. Pel cantó dret del mantell té caient molt més bell i complex, des de l'espatlla dreta baixa a formar un romboll davant del braç i després amb molta traça davalla fent dos plecs, un a casa costat del braç dret; un d'aquests plecs fa joc amb aquell que davalla del braç esquerra i baixa també cap a terra. L'altre plec, des del braç dret, forma un bonic davantal fins més avall dels genolls i, havent fet uns bells caients davant la figura, va a recollir el seu capciró, a la cintura de la Verge, sota el seu braç esquerra. L'artista s'enginyà per exhibir bellament a cada costat de la figura el revés groguenc del mantell. El genoll dret és prominent. El tors recula àgilment cap a la banda dreta, com si contrapesés el pes de l'Infant, el qual està aguantat per les dues mans de la Mare de Déu. L'esquerra posada a l'esquena del nen i la dreta aguantant les cames de l'infant. El nen Jesús representa un robust infant, té les dues mans sobre el pit de la Verga maria, descobert per l'esquerra, darrera el cap de l'infant. Aquest té la cara girada cap al costat esquerra com si estigués reposant. Té el tors i els peus nus; del restat està embolcallat amb un drap de color verd, revés vermell i voraviu daurat. Aquest drap cau en un petit pany formant una bella i treballada punxa sota la mà dreta de la mare. El pedestal de la Santa Imatge segueix un heptàgon força irregular; és un senzill peu, pintat en verd. Sota el pedestal hi ha uns ferros per collar la imatge a altres accessoris'.</p> | 08134-20 | Santuari de Puiggraciós | <p>Malgrat la hipòtesi formulada per Mauri Serra als anys 50 sobre una possible atribució d'aquesta peça a Pere Sanglada feta per Josep Gudiol, aquesta hipòtesi no s'ha pogut confirmar actualment. Avui dia només està confirmada la seva cronologia, com a peça efectivament de voltants del 1400 d'autor desconegut. Possiblement data de principis del segle XV, en el marc del gòtic internacional (cal recordar que la primera notícia documental sobre la verge té lloc en aquest segle).</p> <p>Ja es té constància de la veneració de la imatge a la parròquia de Sant Pau de Montmany a finals del segle XIV. El 1413 consta l'existència de l'altar de Santa Maria a Sant Pau de Montmany. Al segle XVII es reconstrueix aquesta i es col·loca la imatge de la verge al retaule. Fins a la construcció de Santuari, la imatge va ser sempre venerada en els diversos llocs on va estar ubicada l'esmentada parròquia de Montmany. Després es trasllada al santuari de Puiggraciós. En el decurs de la guerra civil espanyola la imatge va ser recollida per diversos parroquians, fins a tornar al temple. L'any 1942 la imatge va ser restaurada per Florenci Veciana de Barcelona i tornada a ubicar al Santuari desprès de la seva re-obertura l'any 1957.</p> <p>Una altre notícia de Josep M. Martí Bonet, diu que va ser novament restaurada l’any 1953 per J. Santjaume.</p> | 41.7060600,2.2476100 | 437403 | 4617415 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54296-foto-08134-20-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Element aïllat. Situat al Cambril del Santuari de Puiggraciós. La imatge apareix associada a la llegenda àuria de la seva troballa. La tradició marca que la imatge va ser trobada per un pastor i un bou, com relaten els Goigs. Aquesta llegenda la va recollir el Pare Narcís Camós de l'orde dels Predicadors en el seu pelegrinatge per els santuaris marians entre 1652 i 1653. Va recollir la llegenda amb les següents paraules: salian a pacer unos bueyes de una casa que de largos tiempos a esta parte se llama Miquel, de los cuales se partía uno y corriendose se iba al lugar donde estaba la imagen (que dista un quarto y medio de camino de ella) el cual era todo bosque, donde hacia extraordinarios señales y arañando la tierra, enseñaba con aquello haber alguna novedad en el lugar. Viólo el pastor, y advirtiólo a otros, los cuales juntos fueron allí, donde hallaron la Santa Imagen y, tomándola con grande reverencia la truxeron a la iglesia parroquial colocandola en su retablo mayor, de donde presto se volvió al mismo lugar. Quedaron los del pueblo llenos de admiración y hciéronle voto de traerla todos los años una vez en procesión al lugar donde se volvía, que fue donde la hallaron; y de aquí en adelante no se movió más. Segons Mauri, J. El detall d'una ramada de bous degué afegir-se en una època relativament recent, de prosperitats barroques. Amb la fugida de la imatge cap el lloc de la troballa ve la prometença amb la qual es vol explicar el perquè de l'anual processó a Puiggraciós. Quan a Puiggraciós s'havia de construir la capella, la llegenda va completar-se dient que la prometença fou d'una processó anual a Puiggraciós, fins que en aquell s'hi dediqués un temple i casa pròpia per col·locar-la. Quan el temple fou construït anà perdent-se la llegenda, el detall del vot de la processó anual i, també el costum de celebrar-la. | 93 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||
| 54386 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-5 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Masia de grans dimensions formada per un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas.</p> | 08134-110 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Les referències històriques de Can Valls remunten als fogatges de 1497 i posteriors i s'han de posar en relació al seu emplaçament, aquest ben recollit per la toponímia, com el mas de can Plans. Aquest també es troba situat a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. Aquest apareix successivament en els fogatges de 1497 i els del segle XVI, passant nombroses vicissituts al llarg de les guerres remences; segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. Els posteriors conflictes bèl·lics, com la guerra del francés i les diverses guerres carlines també mermeran les economies famíliars d'aquestes grans explotacions agrícoles. Actualment es troba en procés d'adequació ja que l'antic masover no havia tingut cura de les estructures i aquestes estaven en un estat de conservació força precari.</p> | 41.7173500,2.3051100 | 442197 | 4618628 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54386-foto-08134-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54386-foto-08134-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54386-foto-08134-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | En procés de rehabilitació. Una llegenda esmenta que al segle XIV aquest mas va refugiar durant unatemporada al famós bandoler Serrallonga. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 119,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc