Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54511 | Arxiu Parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. http://www.abev.net/arxiu.html</p> | XVII-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 32 unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1604 al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que es un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1675-1872. 4 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1771-1867. 1; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera entre el 1675 i el 1764. 1 unitat documental; paper; volum. Defuncions dels parroquians entre el 1750 i 1885. 3 unitat documental; paper; volum. Aniversaris i celebracions que van tenir lloc entre el 1701 i el 1882. s. XVIII-1882. 3 unitats documentals; paper; volum. Les diverses Consuetes del segle XVIII: 1723-1785 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documetnació referent a Comptes i factures entre 1808-1843, i conservades en una 1 unitat documental; paper; volum. Llevadors de rendes apuntats entre 1742 i 1853. 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. La documentació de diverses confraries: Confraria de Sant Llop 1827-1900 (1 unitat documental; paper; volum). Confraria del Roser. 1680-1907. (4 unitats documentals; paper; volum). Confraria de Nostra Senyora de Gràcia 1772-1920. (1 unitat documental; paper; volum). Confraria de les ànimes 1741-1850. (1 unitat documental; paper; volum). Documents associats als Manuals notarials i datats d'entre el 1684 i el 1737 en 3 unitats documentals; paper; volum. Els diversos capítols matrimonials de 1604-1737, organitzats en 5 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1686-1819. 4 unitats documentals; paper; volum i lligall. Vària notarial amb una cronologia que comprèn del 1701 al 2000. s. XVIII-XIX. 1 unitat documental; paper; lligall.</p> | 08134-235 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>Sant Pere de Vallcàrquera es troba en una vall tancada (vall carcera segons els antics documents), que s'obre entre els contraforts del turó de Tagamanent i el de Monteugues, solcada per la riera de Vallcàrquera que neix a Tagamanent i conflueix amb el Congost. L'església és una edifici romànic tardà amb volta apuntada, ampliada amb un presbiteri, a manera de gran absis tardà, per allargar la nau i amb una espècie de segona nau formada per capelles afegides unides per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquestes modificacions i el campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. El 1961 es comença una restauració que no va continuar. Guarda antics retaules amb pintures del segle XVII i alguns elements d'escultura notables. El 1870 la parroquialitat es traslladà al Figaró.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54511-foto-08134-235-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54512 | Arxiu Parroquial de Sant Pau de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pau-de-montmany | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. http://www.abev.net/arxiu.html</p> | XIII-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pau de Montmany es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 33 unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XIII al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna (1554-1949). Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Fons generat per l'activitat de la parròquia a nivell de la cura d'ànimes, a nivell de l'administració dels béns o a nivell de l'activitat notarial. Organitzat en base a les funcions que s'hi desenvolupen: llibres sacramentals, administració de la parròquia, i llibres notarials L'arxiu es classifica en: Baptismes entre 1561-1858. 3 unitats documentals; paper; volum i fulls solts; foli. Recull els baptismes celebrats a la parròquia per ordre cronològic i en català / llatí / castellà. [Baptismes]1561-1769200 f.A-B-C/1/1 (antic A/1: És una part) [Baptismes]1770-1850[100] f.A/1 (antic A/1: És una part; A/2: És una part; A/3: És una part) UD2.79. [Baptismes]1835-185881 f.A/2 (antic A/3: És una part) Confirmacions: 1717-1737. 1 SA; paper; volum; foli Recull de les persones confirmades a la parròquia en Català i llatí. Matrimonis: 1659-1878; 2 UD; paper; volum i lligall; foli. Recull els casaments celebrats a la parròquia per odre cronològic i en català / castellà / llatí. Defuncions entre 1683-1884. 3 UD; paper; volum; foli. Recull els enterraments, oficis i drets funeraris de la parròquia. A partir de 1771 les partides de defunció i els oficis o drets funeraris s'anotaran en llocs diferents, d'acord amb la norma. Aquests es troben ordenats cronològicament i escrits en català / castellà / llatí. Aniversaris i celebracions 1601-1899. Recull de les celebracions fundades a la parròquia i el seu seguiment al llarg del temps en català i castellà. 2 UD; paper; volum i lligall; foli i quart. Administració de l'obra entre 1601-1883. 1 UD; paper; lligall; foli i quart. Hi trobarem aquella documentació produïda pels obrers i que es relaciona amb els comptes de l'obra per odre cronològic. Visites pastorals i documents episcopals 1640-1915. 1 unitat documental; paper; lligall; foli per odre cronològic. Inventaris parroquials del 1893. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Llista que descriu els objectes que trobarem a l'esglesia . Comptes i factures de 1744 a 1940. Una unitat documental; paper; lligall; foli i quart Ingressos i despeses de la parròquia per odre cronològic. Llevadors de rendes 1716-1807. 1 unitat documental; paper; lligall; quart i foli. Ingressos de la parròquia provinents de censos i censals per ordre cronològic i en català. Correspondència de 1672 a 1927. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. Cartes dirigides o emeses pel rector per odre cronològic. Cens parroquial de 1867. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Llista de cases de la parròquia amb els seus habitants per odre cronològic i en castellà. Confraries i Associacions. Confraria del Roser 1576-1764. 2 unitats documentals; paper; volum i lligall; foli. Recull la fundació i qui en són confrares en català i castellà. Confraries i Associacions. Confraria del bací de les animes entre 1682-1771. 1 unitat documental; paper; volum; foli. S'hi recull l'administració de la confraria en català i llatí per ordre cronològic. Vària d'Administració. 1701-1899. 2 unitats documentals; paper; lligall; foli i quart. Documentació relacionada amb reformes de l'edifici de la rectoria, amb censos i censals i d'altres notes soltes per odre cronològic i en català, castellà i llatí. Capítols Matrimonials entre 1559-1765. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. Recull dels pactes de la parròquia de Montmany i de les sufragàneas Vallcàrquera i Tagamanent per ordre cronològic en català i llatí.</p> | 08134-236 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>Sant Pau de Montmany es troba en un dels graons estructurals situats a l'angle entre Puiggraciós i la Cinglera de Bertí, abocada a la vall i sobre el mas Ullar. Va abandonar-se el 1910 i el rector i el cultes es traslladaren al Santuari de Puiggraciós. És un edifici gòtic tardà 1600 i 1606, sense voltes i portals tapiats tot i que ja apareix documentat al segle X. La rectoria encara és habitada temporalment. Sobre l'església hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, residència des del 1973 d'una comunitat de benedictins filial a Sant Pere de les Puelles. El santuari fou erigit entre 1701 i 1711 en el lloc, on segons la tradició s'havia trobat la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV i que es venerava a Sant Pau. Des del segle XV es celebrava una processó des de l'església parroquial, fins que es va optar per la construcció del santuari, ampliat més tard amb un cambril i una casa pels ermitans, que fou també rectoria entre 1920 i 1936 i ara convent i lloc de recés. Al santuari encara es venera la imatge gòtica primitiva que representa la Mare de Déu alletant el seu fill. Als peus de la torre del telègraf hi ha un petit edifici abans capella, que recordava el lloc on la tradició diu que es trobà la imatge de Maria. És lloc de molta devoció ara vinculat a la parròquia de l'Ametlla. Un altre element del que es conserva abundant informació és sobre la Confraria del Roser. Aquesta confraria va ser creada al 1576 per Francesc Pons de l'ordre de predicadors de Santa Caterina de Barcelona. Les despeses de la creació van ser suportades per Joan Benet Oliveras essent rector Joan Serradora. A la primera pàgina hi ha l'acta de fundació seguida d'un llistat on hi figuren nom, cognom i data d'inscripció dels homes i dones confrares. El llistat presenta dues formes; per ordre d'inscripció fins al 1581 i alfabèticament des de 1581 fins al 1685.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54512-foto-08134-236-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) Testaments 1554-1697. 3 unitats documentals; paper; lligall; foli i quart. Hi trobarem el text de les últimes voluntats sol o acompanyat d'altres documents com l'anul·lació d'actes anteriors, el codicil o últimes voluntats, un llistat on es descriuen el què deu i el què li deuen al testador, una certificació de la data de publicació del testament, l'inventari de béns del difunt. En alguns casos trobarem el testament original i una còpia en català i llatí. Actes Notarials 1555-1850. 3 unitats documentals; Hi ha fulls timbrats. S'hi recullen, sobretot, vendes i originals creacions de censals a favor del rector de la parròquia de Montmany a compte de la celebració de misses a favor de difunts (s'hi acostuma a acompanyar l'acta d'institució de la celebració). A part d'aquestes també hi trobarem establiments, arrendaments, vendes, violaris i, de menor tamany, lluïcions o liquidacions de censals i rebuts de pagament o àpoques. També hi trobarem actes fetes per notaris púlbics d'indrets pròxims que afecten d'alguna manera a la parròquia o actes signades pel rector com a notari públic de Montmany o de les sufragànies Vallcàrquera o Tagamanent. En alguns casos i, posteriorment a la seva redacció, s'han reunit actes, per famílies o per temes, formant paquets que s'han lligat de tal manera que, en alguns casos, les dates extremes es troben a més d'un segle de distància o, en d'altres casos, s'han lligat actes que correspondria adjuntar a d'altres sèries. S'hi han inclòs còpies. Processos 1600-1949. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Per ordre cronològic i en català i castellà. Vària Notarial 1568-1839. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. S'hi recullen troços d'actes notarials, documents en els què es publiquen les condicions d'arrendament o tabes i d'altres notes soltes en català i llatí. Pergamins medievals i moderns de 1217 a 1621. 1 unitat documental formada per 15 pergamins. Actes notarials per ordre cronològic i en català, castellà i francès. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54503 | Can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Enrunat | <p>Mas situat sobre una petita esplanada a la obaga de Can Xicola. L'edifici, en molt mal estat de conservació, ple de bardisses i pràcticament enrunat es troba envoltat d'espais construïts formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. El cos principal, de planta quadrada, només conserva les restes d'un primer pis, i s desconeix si en tenia un altre o quin tipus de coberta utilitzava. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten la teulada hauria estat a doble vessant, de la que actualment només en resta alguna biga caiguda. Els annexos ramaders es disposen de forma perpendicular a l'edifici principal. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que els brancals de pedra han estat arrencats.</p> | 08134-227 | Camí de Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El topònim Martorell apareix documentat en els fogatges d'època moderna que fan referència al Vallès Oriental. Concretament al fogatge de 1497 i el de 1553; amb tot desconeixem si aquests fan referència al municipi de Figaró-Montmany i, per tant al mas Martorell. L'estructura conservada d'aquest edifici no ens permet fer gaires aproximacions cronològiques sobre el seu origen i formació; aquest segurament es va realitzar en època moderna, amb nombroses reparacions al llarg dels segles XVII i XVIII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. Tot i que ha perdut la totalitat de la seva coberta i part de les seves estructures annexes es posa de manifest l'ús agrícola- ramader de la majoria de construccions.</p> | 41.7248600,2.2828400 | 440351 | 4619477 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54503-foto-08134-227-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54281 | Jaciment del Sots Feréstecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-sots-ferestecs | <p>Fitxa IPAC: Lluís Garcia. Data: XII-1983.</p> | Es troba molt exposat | <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'enterrament amb inhumació col·lectiva, inventariat com a possible estructura dolmènica. Zona de bosc d'alzina amb pins situada sobre els nivells calcaris terciaris per on corre la torrentera dels Sots Feréstecs, molt a prop de Montmany. Dolmen situat al camí de Valldeneu a Puiggraciós, d'existència del qual mai no ha estat demostrada. Pericot l'inclou dins la seva llista de dolmens dubtosos, tampoc ha estat localitzat.</p> | 08134-5 | Camí de Valldeneu a Puiggraciós | <p>La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Figaró-Montmany queda palesa per la troballa de diversos dolmens i menhirs als veïns termes municipals de Sant Martí de Centelles, Aiguafreda i el Brull. El vestigi més important, fins al moment documentat pertany al periode ibèric, i són les restes del poblat del turó del Puiggraciós, a l'antiga parròquia de Montmany. Una mica millor és la informació disponible sobre el període romà, mercès a les troballes d'alguns fragments ceràmics i, sobretot, el camí del Congost. Sembla que el camí, en efecte, fou l'eix principal de la presència romana al Congost a partir del segle III, tal com correspon a una zona muntanyenca i feréstega en què l'abast de la colonització pròpiament dita devia contrastar fortament amb la romanitzada plana vallesana.</p> | 41.7107900,2.2445300 | 437151 | 4617942 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54281-foto-08134-5-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54299 | Llosa sepulcral de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llosa-sepulcral-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 1993. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XVIII | Deteriorada | <p>Llosa, pedra rectangular feta d'un sol bloc de la pedra coneguda com a 'pedra de Tagamanent'. Aquesta presenta una de les cares gravades amb l'anagrama de Jesús i una inscripció que anomena el difunt i acaba decorat amb una calavera. Avui és davant l'ermita i junt amb una altra llosa enfront seu formen dos bancs per seure-hi.</p> | 08134-23 | Església de Vallcàrquera.Exterior, edifici exempt a l'ermita de Sant Pere de Vallcàrquera | <p>Objecte datat de 1676 època en què es va modificar l'ermita de la qual pertanyia. Podria ser que la llosa formés part de la família Pareras del Pla, segons es dedueix de la inscripció mig esborrada nom que consta al poble de Tagamanent i del qual hi ha la casa Pareres del Pla. A dins Sant Pere de Vallcàrquera es documenta un conjunt de làpides de morfologia i cronologia similar que conformen part del paviment de l'església. Es té constància a l'exterior de l'existència de més lloses sepulcrals que es troben perdudes o desplaçades del seu lloc original.</p> | 41.7257000,2.2889200 | 440858 | 4619566 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54299-foto-08134-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54299-foto-08134-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54299-foto-08134-23-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça cultual, llosa sepulcral. Ús actual com a mobiliari urbà i banc. Segons la història local, el cementiri va ser arrossegat per una forta riuada que va aixecar totes les tombes i solament es conserva una antiga làpida recuperada aigües avall i que avui fa les funcions de banc. | 96|119|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54513 | Roca de Gallicant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-gallicant | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XVI | Molt coberta de vegetació i afectada pels incendis de l'any 1994 | <p>Petita elevació de terreny a migdia de l'obaga de Ca l'Antic. Aquest turó es troba sobre els túnels de la C-17 coneguts com a túnels del Figaró, i s'accedeix al mateix des de la carretera de Gallicant a la Garriga, des d'un trencat a mà esquerra per una pista sense asfaltar. Actualment no resta visible cap estructura associada a la presència dels signes jurisdiccionals del municipi. Es tracta d'una zona boscosa que va quedar afectada pel foc en el decurs dels incendis de 1994 i que avui en dia està ocupada per matolls baixos i altres formacions vegetals constituïdes per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats.</p> | 08134-237 | Figaró-Montmany | <p>La roca de Gallicant es documenta des del segle XII fins al segle XVI limitant el terme Montmany i Vallcàrquera amb el terme de la Garriga. Cal dir que la roca pròpiament dita formava part de Montmany, i en aquest punt s'hi trobaven els signes pertanyents a la jurisdicció imperant del terme. Situat en un lloc privilegiat i ben visible des de la via d'accés a la vall del Congost, des del nucli del Figaró i des dels punts elevats de l'entorn, va ser escollit per senyalitzar el poder laic amb la màxima representació dels signes de la jurisdicció reial o baronial a través del pal i les forques. Totes les comunitats humanes organitzades i les seves institucions adopten i han adoptat sempre diferents símbols i senyals com a elements representatius i identificatius, i els envolten d'expressions de respecte. L'escut i la bandera són, a la nostra cultura i des de fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de tota comunitat; i per altra banda hi ha els emblemes, que són denominats símbols distintius, d'introducció més recent en el món de la identificació de les entitats. Just per sota aquest espai, a les terres situades al seu peu, on es troba avui el caseriu de Gallicant, pertanyien ja a la veïna parròquia de la Garriga, tot i que la seva situació pugui haver provocat dubtes sobre la seva pertinença fins avui. Aquest espai sembla pràcticament desocupat al 1546 quan Salvi Xicola compra a Joan Boget, una terra a Gallicant i un camp proper situat entre les parròquies de Montamny i Vallcàrquera, aquest lloc sembla que tot just es comença a conrear ja que la peça de terra venuda es documenta com a erma i boscosa.</p> | 41.7140900,2.2715300 | 439400 | 4618289 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54513-foto-08134-237-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54514 | Horts del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-colomer | <p>OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: inèdit. PARELLA, M. (1989). Aproximació històrica al cultiu de la vinya a la vall del Congost, a Monografies del Montseny, 4.</p> | XIV-XX | <p>Conjunt de petits horts de caràcter domèstic, limitats per bancals i feixes i que atarraplenats es disposen en pendent fins la carretera, a la zona coneguda com el Colomer, sobre la Font de ca l'Andreu. Es tracta d' un conjunt patrimonial que té una continuïtat contrastada des d'època medieval i sobretot moderna caracteritzat per un espai agrari, articulats per canals de reg —séquies, braços i filloles— i de drenatge. La captació del freàtic ha estat però, tan important com la derivació d'aigua fluvial. Les primitives hortes presenten un traçat amb séquies dividides per partidors proporcionals, mentre els dissenys posteriors tendeixen a l'ortogonalitat i al tandeig de les dotacions amb partidors de comportes. Així mateix, el substrat geomorfològic condiciona la disposició dels canals, que s'obrin en forma de ventall sobre els cons al·luvials o seguiexen traçats paral·lels sobre les terrasses fluvials, mentre els escorredors solen coincidir amb drenatges naturals.</p> | 08134-238 | Figaró-Montmany | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentra en les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà. En el municipi també es documenten illes, o espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents i que es regien per les inundacions periòdiques. La pràctica agrícola realitzada en aquests espais és força limitada i s'associa a una explotació de caire domèstic o de curt abast comercial on s'hi practica una agricultura de regadiu. Aquestes petites hortes, estaven a la ribera del riu Congost, i també a tota la riera de Vallcàrquera, i actualment encara són visibles a la Riereta amb els Horts del Colomer i prop el molí de Dalt. Serà a la part baixa d'aquesta riera on encara s'hi documenta, de forma residual, aquesta pràctica agrícola. Així mateix, els salts topogràfics foren aprofitats —o provocats— per intercalar molins, i altres enginys hidromecànics que tingueren una importància econòmica de vegades similar o superior al reg. La recent industrialització i el desenvolupament urbà han canviat la fesomia i la percepció d'aquests espais, quedant reduïts a falsos corredors verds, en determinats indrets isolats.</p> | 41.7250800,2.2737900 | 439599 | 4619508 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54514-foto-08134-238-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54515 | Horts del Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-moli-de-dalt | XVIII-XX | <p>Conjunt de petits horts delimitats per bancals i feixes terraplenats es disposen en pendent des de sota cal Toni, fins als peus del Molí de Dalt. Es tracta d' un conjunt patrimonial que té una continuïtat documentada des d'època moderna caracteritzat per un espai agrari, articulats per canals de reg, sèquies, braços i filloles, i de drenatge. Aprofitant la presència del molí. Aquests espais es troben adaptats a la topografia del terreny i en destaca la disposició dels canals, que segueixen traçats paral·lels sobre les terrasses fluvials, mentre els escorredors solen coincidir amb drenatges naturals. Ens aquests espais predomina el cultiu d'hortalisses de temporada per abastar un mercat local.</p> | 08134-239 | Figaró-Montmany | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentra en les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà, tot i que també es documenten espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents en terrasses artificials formades per feixes i bancals. La pràctica agrícola realitzada en aquests espais és força limitada i s'associa a una explotació de caire domèstic o de curt abast comercial on s'hi practica una agricultura de regadiu. Així mateix, els salts topogràfics foren aprofitats —o provocats— per intercalar molins, i altres enginys hidromecànics que tingueren una importància econòmica de vegades similar o superior al reg. En aquest cas la presència de la bassa i molí de Dalt afavoriren la presència i pervivència d'aquestes petites hortes, que actualment encara són visibles a la Riereta amb els Horts del Colomer i prop el molí de Dalt. Aquesta activitat econòmica ben documentada durant l'edat moderna assolí una densitat màxima a les acaballes del segle XIX.</p> | 41.7215000,2.2746500 | 439667 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54515-foto-08134-239-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54280 | Castell de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montmany | <p>AADD. Els castells Catalans II; 1969. p.236-239. BURON, 1989 P. 270. AADD. 1984. Castell de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 67, castell 342. CATALUNYA ROMANICA: APF i JBM. P. 342 i 343.Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. 1982. Barcelona. MAURI, J. 1949. Història de la Garriga I. Barcelona. PLADEVALL, A. Prve. 1958. El Castell de Centelles. Vic. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XII-XVII | Molt reformat | <p>El castell de Montmany, també conegut com el castell dels Moros, de la Rovira o del Prat, presenta una planta gairebé quadrada, amb uns murs de 16'10 m de nord a sud per 15'15 m. Actualment les parets més ben conservades són la de l'est amb 6'5 m d'alçada i la del sud. El gruix dels murs és aproximadament d'un metre. D'est a oest, hi ha dues parets transversals que fan 85 i 74 cm de gruix, les restes de les quals es veuen sobretot a llevant. La porta de 1'70 m d'amplada s'obria al mig del mur oest. Almenys hi devia haver un primer nivell, després un primer pis amb una alçada d'uns 2'5 m, i encara un tercer trespol, aquest potser de coberta, Tant el nivell inferior com el primer pis hi havia nombroses espitlleres. A l'alçada d'aquest primer nivell se'n compten 12 a la paret sud (que fan a l'interior uns 55 cm d'alt per 20 cm d'ample) i 11 cm a l'est, tot i que segurament n'hi havia més. Les espitlleres del nivell superior eren més grans i actualment només se'n veuen dues al mur de migjorn. Al centre de la construcció, a 1'20 m del mur sud, hi ha una cambra de 4'55 m per 6'10 m que aprofita com a mur nord la paret transversal i que potser hauria estat utilitzat com a cisterna. El mur és fet amb carreus desbastats, lleugerament escairats, d'uns 20 cm d'alt per uns 30 cm d'ample, 15 cm per 25 cm, etc. units amb morter de calç. El mur sud i els extrems meridionals dels murs est i oest són fets tots ells amb pedres treballades, sense l'habitual reble intern de morter i pedres sense treballar. Pel què fa a la resta- la part que s'ha conservat menys- va ser feta amb el sistema constructiu usual. Al costat oest, a uns 5'5 m del mur, hi ha restes d'una paret que podria correspondre a un recinte exterior, més o menys coetani de la construcció principal.</p> | 08134-4 | Montmany | <p>El castell, conegut popularment pel castell dels Moros, castell del Prat o castell de la Rovira, és l'històric castell de Montmany, documentat com a centre del terme des del 1187, bé que devia existir molt abans. Els límits del terme municipal reproduïen a grans trets els de l'antic territori jurisdiccional del castell de Montmany i les tres parròquies que aquest englobava: Sant Pau de Montmany, Sant Pere de Vallcàrquera i Sant Cristòfol de Monteugues. Segons Mauri Serra, es té referència del castell des del 1139 tot i que les primeres referències escrites, i conservades fins a l'actualitat, són de principis del segle XIII, quan el castell i el terme estaven vinculats als barons de Centelles i als seus fidels de Santa Eugènia. Així doncs, des de final del segle XII i durant tot el segle XIII consten com a castlans els Santaugènia, senyors també del casal de Blancafort de la Garriga, i relacionats amb el domini de la casa comtal o caserna del rei catalano-aragonès. Aquest edifici apareix en totes les transmissions de domini dels membres de la família Santaeugènia. L'any 1357 el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a Ramon de Centelles, per lliure i franc alou, el mer i mitx imperi i tota la jurisdicció alta i baixa dels castells de Montmany i de Gallifa per 7000 sous. Amb tot, al 1379 el rector de Sant Pau de Montmany té benefici de la capella del Castell de Montmany que es troba sota l'advocació de Sant Miquel Arcàngel (doc. 1413). Des d'aleshores el terme fou sempre propietat dels Centelles i va estar unit fins al segle XVI, com a mínim, a la baronia i després comtat de Centelles, bé que tenia batlle propi. Al segle XV, al 1500, passa a la família Cruïlles a mans del senyor Pere Galceran de Cruïlles, fill d'un Centelles. Hi ha evidències d'actes de jurisdicció del 1519 i posteriors fetes pels Centelles en terme de Montmany. Però serà al 27 de març de 1550 quan el terme de Montmany passarà a reincorporar-se definitivament al domini reial. Per les seves característiques arquitectòniques podem datar aquesta fortificació, o bé al finals del segle XI o més endavant, amb nombroses reformes posteriors.</p> | 41.7214800,2.2501100 | 437626 | 4619125 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54280-foto-08134-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54280-foto-08134-4-2.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Castell termenat situat a 684 m d'altitud a l'extrem nord-oest del Pla de la Creu del Romaní. Es troba a la part nord de la vall de Montmany, entre aquesta i el sot del Bac, el qual queda al nord del castell. És accessible per una pista que surt de la carretera del Figaró a Montmany, al KM 3,9. La pista volta el turó de la Cuspinera i deixa al peu mateix del castell, bé que el darrer tram, uns 25 m és dolent i cal fer-lo a peu. El tros bo té uns 2 km i acaba en una petita esplanada on hi ha una bifurcació. La capella castral que es trobava sota l'advocació de Sant Miquel Arcangel es troba situada en el turó proper on hi ha el Prat de Dalt. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||
| 54297 | Sant Pau de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-montmany | <p>Fitxa IPAC Carme Comas Suriñach 7/1987. AADD. 1982. Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. Barcelona. AADD. 1984. Sant Pau de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 67. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.219. p.106. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. MAURI, J. 1949. Història de la Garriga I. Barcelona. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XII-XVIII | Estat ruïnós | <p>Església adossada a un edifici. Té planta de creu llatina de 11,28 m de llargada per 5'10 m d'amplada. Nau única que es cobria amb volta de canó i capelles del creuer i de d'absis amb volta de nervis. Té un absis poligonal. La portalada està mig tapiada i la façana té una gran escletxa pel mig. La portada està coronada per un frontó de tipus renaixentista, amb triglifs i mètopes. El campanar d'espadanya és de dos límits. Els angles estan emmarcats per carreus.</p> | 08134-21 | Montmany | <p>La primera notícia documental de la parròquia és del 1139, tot i que segurament ja existiria en el segle anterior. A partir del segle XIII es pot resseguir la seva història. El segle XVII (1600-1607) es va construir l'església actual. En una visita del 30 de desembre de 1600 el bisbe considerà incorrectes les obres de l'església fetes per el mestre de cases Jaume Salvador de Cardedeu. Es succeeixen altres mestres de cases fins el 1607 que s'acaba l'obra. Una de les cares de la Contrarreforma fou la renovació material de les esglésies. En fou exemple la construcció del nou temple de Sant Pau de Montmany que va substituir l'església romànica consagrada a finals del segle XII. Les obres es van iniciar l'any 1586 i es van allargar com a mínim fins al 1609, quan es van beneir les capelles de Sant Llorenç i del Roser. Es va abandonar el 1910 i actualment es troba en un estat ruïnós, els portals s'han tapiat.</p> | 41.7116200,2.2448600 | 437179 | 4618034 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54297-foto-08134-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54297-foto-08134-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54297-foto-08134-21-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Edifici gòtic edificat entre el 1600 i el 1606 i abandonat l'any 1910, en què el Santuari de Puiggraciós passà a ser la seu de la parròquia de Montmany. Es troba en estat ruinós, amb una impressionant esquerda a la façana i el portal tapiat. Tot i això, la rectoria encara és aprofitable i, ocasionalment, està habitada. | 96|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54298 | L'Ullar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lullar-0 | <p>Fitxa IPAC: Carme Comas Suriñach 7/1987. Arxiu Cuspinera, AHUAD. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XII-XX | <p>Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas i un seguit d'estructures annexes conegudes com el mas Ullar, Uià o Ullà. Aquest grup presenta una planta rectangular orientada d'est a oest formada per l'annexió de tres cossos edificats. Edifici aïllat amb un cos de planta complexa i dos cossos rectangulars que segueixen una estructura de planta baixa, primer pis i golfes. El mas original presenta una planta quadrada, amb diverses portes d'accés a les dues bandes i antics finestrals gòtics. La façana principal està orientada a migdia i ponent. Portal adovellat coronat per una finestra amb arc conopial lobulat. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga, amb el carener horitzontal a la façana i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. A la cara nord s'hi obren dues portes de punt rodó amb llinda de pedra ben treballada; també una balconada i dos finestrals, amb un arrebossat. Adossat un altre cos cobert amb teulada a doble vessant i grans obertures d'arc de mig punt a la planta baixa i golfes. Només es deuria habitar la planta noble que té grans obertures i terrasses; així com una galeria a migdia. Aquest espai actualment encara és habitat, tot i que ja no funciona com a masia. Tota l'estructura presenta un acabat arrebossat, amb elements ornamentals de caire molt simple a la zona de les obertures, tant de portes com de finestres a base de marcar les llindes i els brancals amb una franja pintada en blanc. El següent cos adossat sembla de factura més moderna, està format per diverses dependències, amb obertures de punt rodó en obra i una balconada. Les altres estructures es troben isolades i corresponen a antics annexes ramaders de planta rectangular i allargada, el basament dels quals és en pedra lligada amb morter de calç rematat per murs i coberta de maons.</p> | 08134-22 | Montmany | <p>Casal habitat documentat ja a l'any 1251, l'antiga masia de l'Ullar (Uià segons la fonètica de la zona) va ser habitada per la família Ullar fins a principis del segle XX, quan va haver-hi un plet entre familiars i acabà en mans de Salvador Font i els seus causahavents. Consta al fogatge de 1553 on apareix documentat Salvador Ullar però no consta en el fogatge anterior de 1497. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar però sembla ser que un cos és més antic que el cos de les galeries. Es conserva documentació escrita des de la baixa edat mitjana. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; no s'observen restes d'un edifici més antic. L'Ullà és probablement una de les cases amb més història de Figaró-Montmany, ja que és un dels masos que ha tingut més domini sobre el poble. La vall de Montmany va ser habitada per grans masos que actuaven com a centres econòmics de caràcter autàrquic, aquest és el cas de l'Ullà, can Oliveres, el Prat, etc. Si tenim en compte que l'Ullà es troba molt a prop de l'església de Sant Pau, podríem pensar que en època tardo-romana hi hagués en el lloc un petit hàbitat humà, documentat a la zona amb el jaciment dels Sots Ferèstecs. Al 1883 Francesc Maspons i Labrós fent referència a l'Ullar deia que fou per causa de passar per allà el camí de Bertí 'que sos amos hagin tingut que sufrir en eixos últims temps de guerra disgustos terribles, doncs, degut a dita circumstància i al caràcter franc i agradós de aquells, no passava partida de carlins o comuna de tropa que no anés a raure en ella, ocasionant-los-hi vexacions continues i perill imminent de port, pus més de quatre vegades sentiren xiular les bales per damunt sa teulada'.</p> | 41.7127200,2.2468700 | 437348 | 4618155 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54298-foto-08134-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54298-foto-08134-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54298-foto-08134-22-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada sobre un turó al bell mig del sot de Montmany, es troba en bon estat de conservació i està habitada. És, junt amb la parròquia de Montmany, l'altre punt de referència dels Sots Feréstecs. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54314 | Pedrera de Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix-0 | <p>1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Mapa 1924. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | Sense ús | <p>Espai obert que s'havia emprat com a punt d'extracció de pedra calcària amb l'objectiu de fer-ne guix. Quan l'explotació ja no era viable o els propietaris/ explotadors ja no podien de fer-se'n càrrec, la pedrera s'abandonava. Aquest fet va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions des d'època moderna, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. En el cas de Figaró-Montmany, aquestes petites explotacions de caire local van deixar de funcionar amb l'aparició d'un mercat de major abast a menor inversió. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 08134-38 | Montmany | <p>Antiga pedrera d'extracció de guix a cel obert que proveia a la guixera o forn de guix situat més avall i avui abandonada. Segons informacions orals a la zona de Montmany hi havia hagut més punts d'extracció de guix, avui tots abandonats i de difícil ubicació. Al terme de Figaró-Montmany hi havia hagut nombrosos forns de calç alguns dels quals han desaparegut totalment, mentre que altres encara són visibles avui. Aquestes estructures es troben en un estat de conservació molt precari i, en la majoria dels casos, coberts d'una espessa vegetació. La matèria primera provenia de diverses pedreres. Aquests afloraments geològics de base calcària es troben i trobaven en punts específics del municipi ja es tractés d'una explotació permanent o a mode de prova; la gent del poble en recorda més d'un, sempre situats prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. En alguns punts del municipi es van donar les condicions òptimes per desenvolupar aquesta indústria centrada en l'explotació de la calç: proximitat al bosc (la llenya era un element molt important), pedra calcària abundant, proximitat a la plana (la qual cosa volia dir bones comunicacions) i per últim, personal que feia feines de temporada i que, per tant, esporàdicament podia quedar lliure per a treballar de calciner. Aquesta activitat, ben documentada fins a mitjan segle XX presenta una forquilla cronològica que pot recular fins època moderna i baixmedieval.</p> | 41.7172000,2.2535300 | 437906 | 4618647 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54314-foto-08134-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Des del Figaró prenem la carretera vella que mena al nucli de l'antic Montmany 1 Km abans d'arribar a Sant Pau de Montmany prenem un camí a mà dreta que porta a la cantera de guix. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54331 | Lledoner de ca n'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-noliveres | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Lledoner celtis australis. Ulmàcies Alçada: 9m Volta de canó: 5,2m Diàmetre: 1,66m Volta de soca: 7,4m Capçada: 13-15m Alçada de la primera ramificació: 2m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Aquest és l'arbre amb la volta de canó més gran del municipi. Tanmateix, no és un exemplar d'una gran presència perquè està completament cavorcat i té una alçada discreta. En ser buit, diverses generacions d'infants s'han ficat a l'interior esdevenint un arbre força popular. Tot i la seva ubicació en els jardins de ca n'Oliveres, és un punt de lliure accés. L'arbre s'alça al costat mateix del camí que passa davant del casal i la masoveria de ca n'Oliveres. Aquest arbre que és molt present per la majoria de veïns. En Josep Barrera, que ha treballat molts anys a la finca de can Oliveres, no ens ha sabut dir la raó de perquè està cavorcat i sempre l'ha vist així. Sabem que quan la família actualment propietària de la finca va anar a viure l'any 1914 l'arbre ja era gran. Uns anys enrera, un estiu molt sec, semblava que l'arbre es moria i el masover el va revifar tirant aigua dins el forat.</p> | 08134-55 | Montmany | <p>Sembla que a les masies del Figaró, els lledoners es plantaven per fer forques i mànecs d'eines. A la Garriga és un arbre molt estès pel clima, més adient als seus requeriments ambientals. En aquest municipi hem sabut de la visita de forcaires que es dedicaven a fabricar forques de forma itinerant pels pobles. Al Figaró no hem pogut detectar que s'hi apropessin, però és probable que ho fessin els veïnats de Gallicant i de ca n'Oliveres on l'arbre és més abundant.</p> | 41.7124300,2.2602800 | 438463 | 4618113 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54331-foto-08134-55-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entrant pel camí que arriba des del Figaró a mà esquerra sobre un talús i amb un llarg pedrís a sota. Lledoner celtis australis. Ulmàcies | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54335 | Àlber de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-montmany | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Àlber. Populus alba. Salicàcies Alçada: 17m Volta de canó: 3,4m Diàmetre: 1,08m Volta de soca: 3,5m Capçada: - Alçada de la primera ramificació: 1,50m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m L'exemplar catalogat destaca per la gran capçada i per la volta de canó i tot i que no és molt alt per ser un àlber que ja es ramifica molt avall.</p> | 08134-59 | Montmany | <p>Aquest àlbar que podem catalogar de monumental, està acompanyat d'uns quans exemplars més d'aquesta espècies alineats amb la carretera formant un conjunt paisatgísticament molt atractiu que ha fet que aquest paratge es conegui amb el nom Albers de Montmany. Els exemplars d'àlber creixen a la zona més fèrtil i humida d'aquesta vall, per la presència d'argiles impermeables i la conjunció d'un parell de torrents. A part dels propis àlbers de la zona trobem un gran nombre de caducifolis com avellaners, gatells is sanguinyols, que a la tardor dona un espectacular cromatisme a aquest paratge. Cal fer referència a l'estat de degradació per sobre pastura dels boscos i prats del paratge. Aquests àlbers són molt popular entre els veïns ja que hi ha molta gent que arriba fins aquest punt passejant per la carretera de Montmany.</p> | 41.7130200,2.2461100 | 437285 | 4618189 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54335-foto-08134-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Montamy. Costat de la carretera, uns 50 m abans de l'Ullar. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 54342 | Servera de la font de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/servera-de-la-font-de-santa-maria | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Servera. Sorbus domestica. Rosàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 1,15m Diàmetre: 0,37m Volta de soca: 1,50m Capçada: 7-10m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Les serveres són arbres que assoleixen mides discretes i per tant aquest exemplar es pot considerar notable tot i les seves modestes dimensions. El tronc està carvocat a prop de la base i en el punt on es ramifica. Aquest fet i la presència d'algunes branques mortes ens fa pensar que es tracta d'un exemplar vell. Les serveres són abundants al municipi en qualsevol bosc humit tant de la banda dels cingles com del Montseny, però quasi sempre es tracta d'arbres petits.</p> | 08134-66 | Montmany | <p>Aquest exemplar és recordat des de sempre per Josep Vilardebò, veí de Figaró i antic habitant de la Rovira.</p> | 41.7117900,2.2427700 | 437006 | 4618054 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Montmany. En unes feixes que queden per sobre l'església de Sant Pau de Montmany, anant cap el torrent de la Rovira. A prop de la font de Santa Maria. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54344 | Plàtan de la font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-dels-enamorats | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Plàtan. Platanus hybrida. Platanàcies. Alçada: 22m Volta de canó: 3,05m Diàmetre: 0,97m Volta de soca: 4,60m Capçada: 20-24m Alçada de la primera ramificació: 5m Nombre de branques a la primera ramificació: 1m En aquesta fondalada hi ha un conjunt d'arbres de bona mida entre les que podem comptar una dotzena d'alzines destacables, un altra plàtan més prim però encara més alt i un roure considerable. Aquest plàtan deu portar força records entre la població del Figaró, ja que en el passat la font rajava, l'accés estava obert i l'indret gaudia d'una certa popularitat.</p> | 08134-68 | Montmany | <p>Curiosament només ens ha fet esment de l'arbre en Josep Barrera i sembla que entre el veïnat aquest s'ha perdut en la memòria a un ritme més ràpid que la font i el camí per accedir-hi.</p> | 41.7114300,2.2619000 | 438597 | 4618001 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. Al fondal on hi ha la font dels Enamorats, en la finca de ca n'Oliveres i prop del torrent de Maries. Es tracta del peu més proper a l'antiga font. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54351 | Mina de can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-badia-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Obertura semi-excavada al terreny natural. Es tracta d'una boca oberta amb volta de canó i parcialment construïda en pedra lligada amb morter de calç. Aquesta està situada abans d'arribar a Can Badia, sota el torrent que passa davant de la casa, i just al peu del camí. En aquest punt també es documenta una bassa o dipòsit per estancar aigua. Presenta una coberta de punt rodó, i just a la boca es pot observar la roca retallada en forma de galeria baixa. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons i per tant se'n desconeix la profunditat.</p> | 08134-75 | Montmany | <p>L'aprofitament dels recursos hidràulics, ja sigui en forma de pou o de mina per a l'obtenció i aprofitament de l'aigua, es documenten a Figaró-Montmany des d'època medieval. Tot i que els primers documents fan referència a uns usos més específics centrats en els molins, sèquies i recs; es factible pensar que l'abastiment de caire més subsistencial es faria a base de pous i mines. La particularitat del terreny del municipi també facilita aquesta pràctica, ja que la presència d'abundants torrents i rieres fa que el punt d'abastiment es focalitzi en aquestes formacions naturals. La proximitat al mas Badia i Traver va pensar en una relació directe entre aquestes estructures. Tot i que la documentació d'aquests masos es força parca, aquesta s'ha de relacionar amb el veïnat de Faramelles, que va sorgir al voltant del mas Boget i que responia a les condicions demogràfiques i l'auge migratori del segle XVII. Per tant no seria estrany que l'aprofitament de l'aigua, ja fos en forma de mina o no, fos present des d'època moderna, si no amb anterioritat. Per les evidències arquitectòniques conservades i el seu estat de conservació aquesta mina va ser i és utilitzada en època contemporània, tot i que ara de forma més esporàdica.</p> | 41.7008000,2.2490100 | 437514 | 4616830 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54351-foto-08134-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54351-foto-08134-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54355 | Sots Feréstecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sots-ferestecs | <p>CASELLAS, R. 1980. Els sóts feréstecs. Ed. Pleniluni. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions. http://www.elfigaro.net/com_noticies; http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras;</p> | <p>Entorn natural situat als peus dels Cingles de Bertí fins al riu Congost, limitant al nord amb el Castell dels Moros i el Sot del Bac i al sud amb el Santuari de Puiggraciós. El municipi de Figaró-Montmany era essencialment agrícola i ramader, els camps de pastures i explotacions forestals eren accessibles des d'una xarxa de camins rurals sovint condicionats per l'orografia pròpia del terreny, on els torrents i les valls formen la morfologia del territori. La majoria de torrents estan excavats en valls profundes i sots feréstecs. Els espais d'interès natural es concentren bàsicament, a l'entorn d'aquests torrents on creix abundant vegetació de ribera i a prop del qual es concentren les fonts. Aquest territori sovint està perdut o cobert de vegetació; i aquesta sovint impedeix l'accés directe al curs d'aigua amb un poblament dispers actualment ocupat per petites explotacions o segones residències.</p> | 08134-79 | Montmany | <p>El 1994 aquest espai va patir un incendi important que va afectar la zona; del qual encara no s'ha recuperat. El 28/04/2004 es va fer la Declaració per la preservació dels Sots Feréstecs. Els Ajuntaments del Figaró, La Garriga, L'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Tagamanent i Sant Quirze de Safaja van aprovar una declaració per a la preservació de l'espai natural situat entre el Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. En la qual es reconeix la importància connectora de l'espai, es demana la implicació del Parc Natural del Montseny en la seva gestió i es sol·liciten recursos per a redactar un pla supramunicipal de protecció de l'espai en què quedin regulats usos i activitats, així com la redacció i implementació d'un pla de gestió ambiental del mateix. (Continuació observacions) En quan als personatges, Casellas otorga a mossèn Llàtzer un passat intel·lectual i conflictiu que mossèn Lladó no té. Els conflictes de mossèn Llàtzer podrien ser la síntesi dels que tingueres mossèn Salvador Bové a qui s'acusa d'heretge per voler reviure un savi d'altres sigles (era biògraf de Ramon Sibiuda, filòsof català del segle XVI) i a qui Francesc Clascar va acusar de 'progressista retrassat'; i de mossèn Jacint Verdaguer, que representava l'artista ingenu i rebel que es veia perseguit per la jerarquia eclesiàstica, conflictes que Casellas va viure de prop, era seminarista. Aquests conflictes els ajunta amb els que va viure amb mossèn Lladó a Montmany. L'Aleix de les Tòfones és un personatge misteriós, de llegenda, intemporal, que s'identifica amb la terra, la quinta essència del lloc. En canvi, la Roda-Soques condensa les forces desbocades de la natura. Als habitants del lloc els considera apagats i distants, molt condicionats per l'entorn, 'cadascú buscant el cau, pera tornarshi a enterrar en vida'. Un dels trets més realistes de la novel·la és la precisió amb què descriu la majoria dels llocs. El millor exemple és el camí d'accés a Montmany (ara ctra. BV-1489), al descriure la tristor de mossèn Llàtzer quan 'va veure que, tant com anava caminant cap a la rectoría, semblava que'l cèrcol de montanyas que'l voltava s'anés clouhent, clouhent, derrera seu, com si per tots costats l'aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot! Devant per devant se li alçavan las foscas ubagas de la Rovira, coronadas pels cims altíssims de Puiggraciós. A má dreta se li arrengleravan, com un pany de murallas que toqués al cel, las rocas fantasmas del cingle de Bertí. A má esquerra se li extenían las feixas conreuadas de l'Uyá, tot esgrahonant las vessants, com si volguessin arribar als núvols. Y a derrera, cap a derrera, ajuntantse de mica en mica ab las feixas de conreu, se li apareixía'l toçalot de Romaní, ab el Castell dels Moros dalt de tot, trayent el cap com un espectre. Rocas, turons, feixas, espadats, toçals, cingleras, se donavan la má tot a l'entorn, formant una roda de montanyas negras qu'esglayava de mirar'. Potser és un xic exagerat, aquesta descripció encara és ben vàlida avui en dia. En el llibre s'identifiquen moltes de les cases que formen el Sot de Montmany, a les rodalies de la parròquia (ca n'Oliveres, Romaní, el Castell dels Moros, l'Ullar o la Rovira, per exemple). D'altres llocs es troben al Sot del Bac (el Bosc Negre o can Prat), al Sot de Bellobir, ja camí de Riells (can Carbassot, can Coll o can Pau Boget), a la zona del Puig-Graciós (les cases del Serrat o el propi Santuari). D'altres llocs identificats són Sant Pere de Bertí, Sant Bartomeu de Mont-ras, a mig camí de Bigues, o can Sunyer, gairebé a la Garriga. A d'altres llocs els canvia el nom (el coll de can Tripeta li diu Ripeta, can Puça és can Pugna o Puig-llonell, que un cop l'anomena Lledonell i un altre Pullunell). També hi ha llocs, que no s'han identificat, podrien ser fruit de la imaginació de l'autor. L'obra ha acabat trascendint al lloc, i aquest ha acabat prenent el nom del títol de la novel·la, arribant a sortir en alguns mapes com a Sots Feréstecs.</p> | 41.7139400,2.2448900 | 437184 | 4618292 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | En aquest espai natural s'insipirà la novel·la de Raimon Caselles (1855-1910) que porta per títol Els Sóts Feréstecs. L'aparició de la novel·la Els Sots Feréstecs l'any 1901 marca l'inici d'una de les millors èpoques de la literatura catalana. Escrita per Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910), va ser publicada en 20 entregues, a mesura que les anava escrivint, a La Veu de Catalunya, on exercia de crític d'art,no gaire més tard ja es publicà com a llibre. Casellas la va qualificar com a 'novel·la poemàtica', ja que fa servir la llengua a l'estil de la poesia en concedir a les paraules un valor autònom com a 'estructura material'. En cap moment descriu la realitat rural catalana, sinó que la fa servir com a punt de partida. El tret modernista més clar de l'obra és la subjectivitat de l'autor vers la realitat que l'envolta, situació que es troba en mossèn Llàtzer, el protagonista de l'obra. Raimon Casellas havia nascut al 1855 i era molt delicat de salut, el que va fer que, possiblement, fos criat a Montmany, a la casa de l'Ullar. Se sap que al 1870 s'hi va refugiar fugint de la pesta que assolava Barcelona. Va mantenir estretes relacions amb mossèn Lladó, pel que va viure de ple el seu conflicte amb els feligresos. Per tant, coneixia perfectament el lloc on s'ubica la història. Montmany va patir al s.XIX un procés de decadència i despoblament, ja que es tracta d'un nucli de muntanya allunyat de la principal via de comunicació de la zona. Eren habituals els conflictes entre món eclesiàstic i pagesia; per exemple mossèn Llàtzer pateix un conflicte amb els feligresos i, mossèn Parellada, rector de Sant Pau de Montmany entre el 1791 i el 1814, ja tingué problemes per cobrar els delmes dels feligresos, podria ser l'inici del conflicte, que continua amb mossèn Darrer, rector des del 1825, que dugué als súbdits als tribunals eclesiàstics per aquest mateix motiu, que junt amb que feia servir la parròquia de paller, va agreujar el conflicte. Va acabar en dos assalts a la rectoria contra el capellà, que va salvar la vida saltant del segon pis, i abandonant la parròquia. Mossèn Lladó és nomenat rector de Sant Pau al 1853 i es troba la parròquia enrunada i en no poder recórrer a l'ajut dels feligresos va haver de fer, pel seu compte, les reformes, situació que es descriu a la novel·la. Al 1869 va obtenir el permís per absentar-se, deixant la parròquia en una situació caòtica que el va perseguir, amb contínues justificacions, fins la seva mort al 1887. Víctor Faura, oficial de Marina i que junt amb el seu germà Valentí s'havia criat a la rectoria amb mossèn Lladó, va afirmar, en una carta a Casellas, que mossèn Llàtzer encaixa perfectament amb mossèn Lladó i reconeix l'Aleix de les Tòfones, que va ser el primer mosso de mossèn Lladó (això no succeeix a la novel·la) i que va anar a can Romaní quan en Josep i la Mariagna, a qui també els reconeix, la deixaren per ser els criats de Lladó. Al Santuari de Puig-Graciós, des d'inicis del s.XIX, va haver-hi 'una petita indústria d'hostatgeria i begudes de l'ermità'. En aquelles èpoques, era el centre d'esbarjo de la pagesia dels voltants, pel que no resulta gens estrany deduir que aquest fet va ser font de conflictes amb la parròquia. Aquest punt, de ben segur, que va ser molt útil a Casellas per introduir la dualitat del Bé i del Mal. Així, doncs, en la novel·la, la parròquia representa l'ideal superior i d'esperit, el sentit de la comunitat i de la història, però es troba enrunada i ensotada al costat del cementiri, 'com si per tots costats l'aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot'. A la casa de l'ermità, on s'acull la 'bagaça', representa tot allò més instintiu i primitiu -'¡no'n volguèu més de gernació a l'hostalet a jugar al truch o a la brisca, entre got y got de vi!'-, i es troba en un lloc alt, obert a l'exterior. Això li serveix a Casellas per presentar la paradoxa de l'ideal superior, que es troba en decadència, respecte l'ideal inferior. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54356 | Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-bac | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Petita vall que baixa dels cingles de Bertí cap al riu Congost. El nom ens recorda que es tracta d'un indret obac, on entra poca llum durant l'hivern. L'accés passa per un gran pi pinyer que creix a tocar d'una clariana al costat esquerra del camí i que coincideix amb el traçat del PR-33. El camí travessa un alzinar muntanyenc esquitxat de roures martinencs, on el marfull és un arbust abundant. És un paratge d'un gran valor ecològic. El sot s'escanya i condueix a l'altra vessant. Abans de trobar-nos l'esglaonat de roques es convenient desviar-se per un corriol que baixa a mà dreta fins el salt del Prat, un espectacular salt d'aigua. En el municipi hi ha alguns fragments de boscos notables per tractar-se d'ecosistemes madurs, com alguna de les avellanoses i gatelledes de la capçalera dels torrents de Vallcàrquera o la sureda de Sant Cristòfol. Per sobre d'aquests cal destacar la verneda de la part baixa de Vallcàrquera que és un dels fragments més notables d'una comunitat amenaçada a la conca del Congost. No podem deixar de senyalar també tres zones de bosc que destaquen per l'elevada diversitat: l'alzinar amb roures de l'obaga del sot del Bac, el bosc mixt de caducifolis de Montmany i l'alzinar litoral de l'obaga de la vall dels Tremolencs.</p> | 08134-80 | Montmany | <p>El pas del Sot del Bac seria un camí natural utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació del sector del Congost amb Puiggraciós i els Cingles de Bertí, emplaçament on es documenta un altre assentament d'època ibèrica. La ocupació humana d'aquest territori ha quedat palesa amb les masies abandonades de la Miquelona, ca l'Andreu o el Prat de Baix.</p> | 41.7264800,2.2521400 | 437799 | 4619679 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 54364 | Forn de calç de can Oliveres o la Llorença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-oliveres-o-la-llorenca | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | Parcialment enrunada | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge d'un camí. Només conserva part de la volta de la boca construïda en rajols disposats a plecs de llibre. A grans trets podem dir que es tracta d'una estructura circular i cilíndrica, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 4'5 metres de diàmetre i uns 4 metres de profunditat. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular- ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions i amb les restes del refractari. Per damunt de la boca, antigament hi havia una paret de pedra. Aquesta boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. En el forn ca n'Oliveres la boca està en molt mal estat de conservació, i només s'insinua el seu emplaçament, parcialment cobert per la vegetació.</p> | 08134-88 | Montmany | <p>Fins fa uns 60 anys aquest forn encara funcionava. Era un dels més importants de la zona del Congost, juntament amb la Fontmolsa de Tagamanent, avui desapareguda. Construcció vertical cilíndrica excavada al terra, tenia accés per la part superior, per on s'abocava la pedra, i per la part inferior, on hi havia la boca del forn. La part frontal, així com la boca es troba molt deteriorada a causa de les esllavissades del terreny. El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7144300,2.2581300 | 438286 | 4618336 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54364-foto-08134-88-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situat en un marge dret al damunt del mas Oliveres. S'accedeix per la carretera de Figaró a Montmany, un cop passat el trencant del cementiri municipal trobarem el forn sota la carretera. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54368 | Forn de calç al camí de la Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-al-cami-de-la-cuspinera | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | Els focs de l'estiu de 1994 afectaren la zona i malmeteren l'estructura del forn. | <p>Construcció excavada al marge del turó de forma semicircular. La part superior és construïda en pedra lligada amb fang. La guixera amida uns 3,3 m d'amplada, a l'interior de la cambra de cocció, i uns 3 m d'amplada, a l'interior de la cambra de cocció i uns 3 m d'alçada conservada. Des de l'exterior són visibles les 2 boques (1m d'amplada) que donen accés a la única cambra de cocció, separades per una pilastra de 90 cm.</p> | 08134-92 | Montmany | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7156400,2.2513800 | 437726 | 4618476 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54368-foto-08134-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54368-foto-08134-92-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situat al peu de l'antic camí de Montmany a Can Prat, a uns 300 m del Tenis de Montmany. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54392 | Cal Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romani | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Casa aïllada de planta quadrangular constituïda per baixos més pis i unes golfes. La tècnica constructiva emprada utilitza el petit carreu bastament treballat i obra lligat amb argamassa o morter amb un arrebossat final exterior. teulada de l'edifici és a doble vessant, aiguavessant als costats i amb ràfec a la cantonada. A la façana principal la porta d'accés està formada per una obertura rectangular amb dovelles i una llinda rectangular amb un arrodoniment tripartit a les cantonades. A la resta de façanes s'observen tres finestres de dimensions mitjanes enllindades i disposades de forma geomètrica a la façana. L'edifici presenta un segon cos afegit, que segueix el mateix patró que l'anterior i que juntament amb l'edifici principal tanquen un petit pati d'accés al conjunt.</p> | 08134-116 | Montmany | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX, ja que l'estructura original es trobava en força mal estat. Les primeres referències escrites es remunten als diversos fogatge des del 1497, de la baixa edat mitjana fins a l'actualitat. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten observar les diverses reparacions segurament ja realitzades des del segle XVIII. Les úniques afirmacions que es poden realitzar és que la majoria de documentació conservada és del segle XIX, concretament al 1843 apareix la casa en el cadastre juntament amb les cases veïnes de la parròquia de Sant Pau de Montmany i el topònim tampoc ens aporta cap més informació. Actualment aquest petit mas és utilitzat com a segona residència.</p> | 41.7209600,2.2461400 | 437295 | 4619070 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al jardi es documenten alguns objectes que podrien haver format part del mas, una pica o abeurador, etc. A l'interior del recinte hi ha, des de març de 2005, un circuit de tir amb arc, promogut per l'ajuntament i el propietari. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54393 | Font del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pastor-0 | <p>Informador oral: Felip Boix.</p> | Parcialment perduda per l'ampliació del camí. | <p>Aquesta font, avui gairebé perduda i sense senyalitzar, es troba a la vessant esquerra el terme als peus del cim de Roca Centella, de 1000 m d'altitud, a l'extrem sud de les carenes d'en Bosc. Aquesta meitat montsenyenca del municipi, inclosa dins del Parc natural del Montseny, abasta bona part de la vall de Vallcàrquera, drenada per la riera de Vallcàrquera, als peus del turó de Tagamanent. Des de la carena s'intueix la seva ubicació tot i que no s'hi ha pogut accedir. Aquesta és una font natural, sense estructures associades.</p> | 08134-117 | Montmany | <p>Segons informadors orals amb l'arranjament de bona part dels camins que porten a Roca Centella és possible que la font, un brollador natural i punt de captació d'aigua, s'hagi assecat. Aquest lloc, tot i ser poc freqüentat, és bastant conegut al municipi i el seu topònim es relaciona amb la seva ubicació geogràfica. Un espai muntanyenc i abrupte que era freqüentat bàsicament pels pastors, alguns bosquerols i excursionistes.</p> | 41.7242300,2.3205000 | 443483 | 4619382 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 54394 | Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuspinera | <p>AADD. 1949. Plànol de l'Instituto Geografico y Catastral. Mapa Nacional Topografico Parcelario. 1:5000. AADD. 1988.Conservació del cadastre de la riquesa rústica. Montmany. Polígon 1. Diputació de Barcelona. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII | Enrunada | <p>Les restes conservades d'aquest edifici es limiten a quatre estructures formant un recinte quadrangular tancat de 0'5 m conservat, a excepció d'un dels angles de la casa de la que es conserven 1 m d'alçada. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajuntades amb morter de calç. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre de la casa o altres estructures annexes. Amb tot aquest edifici tindria unes dimensions força reduïdes i no es pot pensar que es tractés d'un gran mas o casal.</p> | 08134-118 | Montmany | <p>Edifici que apareix referenciat a la planimetria municipal del 1949 i que ha desaparegut de la memòria col·lectiva. La Cuspinera és el topònim que rep una petita elevació muntanyenca situada a la banda nord-est de l'antiga parròquia Sant Pau de Montmany, als peus del Castell de Montmany. Aquesta estructura no consta en el plànol de 1924, fet per BRUGUÉS, S. fet que permet pensar que de ben segur aquesta ja es trobava en estat ruïnós. El seu avançat estat de destrucció fa pensar en un ràpid abandonament del mas o en una important erosió dels murs i de la resta d'estructures que conformaven la casa. La documentació d'època moderna i contemporània tampoc permet fer gaires puntualitzacions sobre aquest edifici, ja que amb el topònim de Cuspinera no consta cap casa ni cap explotació agrària. Les característiques arquitectòniques conservades fan pensar que es tractava d'una petita edificació bastida en un moment indeterminat d'època moderna. Els murs, bastament lligats amb morter de calç i les restes d'arrebossat; així com alguns fragments de rajola i teula aràbiga fan pensar en una fàbrica propera a la utilitzada en els segles XVII i XVIII.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54394-foto-08134-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54395 | Can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oliveres | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n. 218. p. 106. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | <p>Edifici de planta quadrada, amb planta baixa i un pis. Coberta a doble vessant (est-oest); la coberta està sobreaixecada uns 40 cm. respecte la seva posició inicial. Els murs de la planta baixa són de pedra sense polir; a la primera planta els murs interiors són de tàpia i, els exteriors, de pedra. La porta original de l'edifici actualment és a l'interior, amagada per un cos adossat a la façana sud; tenia un arc de mig punt, destruït al construir el cos adossat, i encara conserva els brancals de pedra. Les bigues de fusta del trespol van ser substituïdes per biguetes. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic (i en una data indeterminada) se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest (entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord). A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra (alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment); també hi ha una porta tapiada amb totxos. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Posteriorment es va adossar un cos a la façana sud, amb un porxo al primer pis, que cobreix la façana original; els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. A la façana oest no es pot veure la cantonera que hi havia abans de la construcció del porxo per què s'hi va obrir una finestra a la planta superior i, la resta del parament, està cobert per un edifici adossat construït amb totxanes. Al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant la totxana com a element de construcció; la porta inicial va ser tapiada amb pedres en el moment de fer aquesta ampliació.</p> | 08134-119 | Montmany | <p>La primera referència documental del mas data de l'alta edat mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del veïnat de Faramelles. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI.Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII, moment en què es van realitzar reformes successives Les últimes modificacions documentades són de principis del segle XX, moment en què s'adequa el mas als gustos modernistes i noucentistes del moment.</p> | 41.7124300,2.2602800 | 438463 | 4618113 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54395-foto-08134-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'interior conserva una capella oratori dedicat a Sant Martí de Tours, amb un petit altar i un retaule. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54396 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-3 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVI-XX | Enrunada | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia planta baixa + dues plantes. Coberta desapareguda (era a doble vessant, est-oest). Murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. - Mur nord. S'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita finestra amb brancals de pedra (motllura bisellada). Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts.</p> | 08134-120 | Montmany | <p>La masia de la Rovira s'aixeca als peus dels Cingles de Bertí, sobre els límits del terme municipal del Figaró; mitja casa hi pertanyia i l'altra mitja ja era terme de Sant Quirze de Safaja. El nom d'aquesta antiga masia recorda els roures que eren i són abundants a les zones obagues de Montseny. Runes d'aquesta antiga casa, que a l'any 1322 ja surt a la documentació de l'arxiu parroquial i era una de les que formava el nucli de la feligresia de Montmany i, òbviament, també forma part de la novel·la dels Sots Feréstecs.</p> | 41.7105600,2.2410600 | 436862 | 4617919 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54396-foto-08134-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54396-foto-08134-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54396-foto-08134-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54397 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-2 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XIX | En part enrunada | <p>Casa aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i aquestes han estat totalment espoliades. A prop i a l'altra banda del camí hi ha un petit pou, també construït amb pedra lligada amb argila, de secció circular i força ben conservat. Tot i que el torrent del Sot del Bac es troba força a prop, la presència d'aquest pou indica la necessitat de tenir aigua pels diversos usos domèstics per part dels habitants del mas.</p> | 08134-121 | Montmany | <p>El topònim Prat és un dels més documentats en els diversos fogatges catalans. Aquest apareix esmentat tant al fogatge de 1497 com el de 1553. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar a causa del seu mal estat de conservació. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; i tot i que no s'observen restes d'un edifici més antic, aquest segur que es podria documentar a través d'una intervenció arqueològica. El Prat, juntament amb l'Ullà, can Oliveres, Sant Pau de Montmany i el Romaní és probablement una de les cases amb més història de la Vall de Montmany, ja que és un dels masos que ha tingut més domini sobre aquesta zona. Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot del Bac. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap al segle XIX. El mas resta deshabitat i mig enrunat, igual que els camps de conreu de la zona.</p> | 41.7246000,2.2512400 | 437723 | 4619470 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54397-foto-08134-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54397-foto-08134-121-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54403 | Can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sous | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIV-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. El cos principal presenta una coberta a dues vessants (nord-sud) amb el carener perpendicular a la façana principal, aquesta oberta a l'est. A la façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, amb un porxo a la primera planta. Portes i finestres amb brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. Els murs exteriors són de pedra, tot i que la fàbrica no resta gairebé visible al estar tota la superfície arrebossada, excepció dels careners. La pedra es disposa en filades més o menys regulars lligades amb abundant morter de calç. Exempt de l'edifici principal, al nordest, hi ha unes corts de pedra (només planta baixa), reformades parcialment amb totxo; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. Aquest antic mas ha perdut les seves funcions originals i bona part de les estructures han estat adaptades per albergar un restaurant. La reforma més important ha estat l'afegiment de tot un cos de planta rectangular disposat perpendicular al mas i que presenta una estructura de planta i pis, amb una fàbrica pròpia dels anys 70-80 del segle XX, amb un doble accés, i tota una vidriera.</p> | 08134-127 | Montmany | <p>En els fogatges del segles XV i XVI no apareix el topònim Sous, tot i que el mas bé podria existir amb un altre nom. Donada l'absència de documentació d'aquest edifici al llarg de l'època moderna, i a tall d'hipòtesi podem dir que la construcció d'aquest mas s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII o si més d'aquest moment daten algunes reformes en l'estructura. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. En les notes demogràfiques conservades a l'Arxiu de Sant Pau de Montmany es parla de l'augment demogràfic d'aquestes terres, però la brevetat i inexactitud d'aquesta informació fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires extrapolacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent.</p> | 41.6878600,2.2522000 | 437767 | 4615391 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54403-foto-08134-127-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54404 | Can Pere Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-mestre | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Reformada | <p>Edifici isolat de planta rectangular i format per uns baixos, un primer pis i unes golfes sota teulada. La tècnica constructiva utilitzada es basa en el murs de pedres irregulars; actualment algunes de les pedres la façana estan rejuntades amb ciment; i la cantonada de l'angle nord-est està diferenciada del mur amb pedres més grosses. Tota l'estructura està coberta amb una teulada de doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana principal; aquesta es va fer nova en ell moment de rehabilitar l'edifici. La façana principal presenta un inflexió a la part central. A la planta baixa hi ha una finestra oberta recentment i una porta eixamplada per adaptar-la com a accés al garatge; es van construir amb pedra del mateix tipus de la que hi ha a les finestres de la primera planta, tota de procedència local. A la primera planta hi ha dues finestres amb els elements de pedra (brancals, ampits i llindes) aquestes es disposen de forma geomètrica i donen harmonia a tota la composició.</p> | 08134-128 | Montmany | <p>Tot i que el topònim, en aquest cas patronímic, de can Pere Mestre no apareix a la documentació d'època moderna de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa, que pel nom podria correspondre a l'habitatge del mestre de la zona de Montmany. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires aproximacions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament per l'estat de ruïna que presenta tot l'edifici.</p> | 41.7138400,2.2426100 | 436994 | 4618282 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54404-foto-08134-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54404-foto-08134-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54405 | Cal Pèl Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pel-roig | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Una part dels elements reformats | <p>Edifici molt modificat format per una planta baixa i un primer pis, conegut com cal Pèl Roig, Pere Roig o can Peu Roig. Tota l'estructura presenta una coberta a doble vessant orientada en direcció sud-oest nord-est. La fàbrica dels murs originals no resta visible ja que l'antic edifici s'ha convertit en un xalet de segona residència. Es manté una mica l'estructura original de les façanes i la disposició de les obertures. Façana sud-est és la principal i presenta una finestra al tram est de la primera planta amb elements reaprofitats, brancals de pedra bastos, llinda amb la motllura bisellada i ampit motllurat. La porta té un gran arc rebaixat de maó massís, l'obertura es va anar empetitint fins a la porta actual, amb brancals de maó massís i llinda de fusta. Mentre que a la façana sud- oest s'observen dues finestres a la primera planta amb elements de pedra (aresta escairada) i ampits motllurats. La façana nord- oest no es pot visualitzar totalment ja que hi ha una estructura annexa adossada, es tracta d'un petit cobert construït en obra i de factura contemporània. La darrera façana, la nord- est. Presenta un interessant combinació de diversos elements arquitectònics que fan pensar que en algun moment hagués pogut tractar-se de la façana principal de l'edifici. Aquest aspecte, però, no es pot confirmar ja que la seva orientació i ubicació (a poc menys de 5 metres d'un marge que supera en alçada la de tota la casa) no semblarien aconsellar-ho. Aquesta façana té una porta adovellada al tram nord, amb arc de mig punt, de pedra; actualment està tapiada i presenta una finestra al centre, amb brancals de pedra. A la primera planta, damunt la porta, hi ha una finestra amb els elements de pedra (aresta escairada) i ampit motllurat. A l'esquerra d'aquesta finestra n'hi ha una altra de les mateixes característiques, però amb l'ampit de motllura simple; al seu costat, una petita finestra amb elements monolítics diferenciats.</p> | 08134-129 | Montmany | <p>Cal assenyar que el topònim, en aquest cas patronímic, de can Pere Roig amb nombroses variacions, no apareix a la documentació d'època moderna de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, ni als diversos fogatges dels segles XV i XVI, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar doncs, a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa, actualment remodelada i convertida en habitatge. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires precisions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent.</p> | 41.7179000,2.2469000 | 437355 | 4618730 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54405-foto-08134-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54405-foto-08134-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54406 | La Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-blanca-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Edifici, conegut com la Casa Blanca o can Puça indistintament, de planta rectangular i exempt format per una planta baixa, un primer pis i una planta sota coberta; amb diversos annexes ramaders. El cos principal presenta una coberta de teula aràbifa a doble vessant, orientada de nord a sud i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a la banda l'est. És en aquesta façana on hi ha una porta adovellada amb arc de mig punt i, al damunt, una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra; i on les obertures es disposen de forma més o menys simètrica al llarg del parament. Aquest és el cas de la finestra que hi ha sota coberta i de la finestra oberta a la dreta de la porta i de factura recent. L'edifici original es va ampliar afegint-hi un cos al darrera (costat nord) i amb la construcció de diversos cossos isolats a mode de quadres i que actualment s'utilitzen per el bestiar, sobretot cavalls.</p> | 08134-130 | Montmany | <p>Igual que bona part de les construccions de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, el topònim d'aquest mas no és present en els diversos fogatges dels segles XV i XVI, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar doncs, a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII, o en un moment immediatament anterior. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos més o menys propers entre ells. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires precisions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent i és en aquest moment que es documenten algunes de les reformes més importants.</p> | 41.7193500,2.2484700 | 437487 | 4618890 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54406-foto-08134-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54406-foto-08134-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54409 | Abeurador can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bloc de pedra local, d'origen sorrenc treballada i rebaixada formant un recipient rectangular de grans dimensions. Aquest encara conserva les marques del cisellat, tot i que la superfície exterior es troba molt rodada. Al seu interior, fa poc temps s'hi va col·locar un revestiment en plàstic, per evitar el supurament de la pedra. Amb aquest element també hi va una llosa rectangular, de pedra local i sorrenca, que s'utilitza com a tapadora o cobertora i que segueix la mateixa morfologia que el recipient. Aquest espai era el lloc on es posava aigua amb l'objectiu de fer-hi abeurar el bestiar.</p> | 08134-133 | Montmany | <p>Objecte que s'ha de relacionar amb les activitats agrícola-ramaderes de ca n'Oliveres. Aquest mas datat des de la baixa edat mitjana ha estat un dels casals forts de la zona de Montmany i del veïnat de Faramelles, amb una important presència com a centre agrícola. Aquest element es troba isolat en un petit bancal sobre el mateix mas, i per tant la seva atribució cronològica és força dubtosa, tot i que ben segur està vinculada al mas Oliveres.</p> | 41.7127900,2.2593900 | 438389 | 4618153 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54413 | Mina d'aigua de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Obertura semi-excavada al terreny natural sobre el mas Oliveres. L'accés es realitza a través del camí que puja per sobre el mas i porta a unes hortes. En aquest punt es localitza gran mur construït en pedra, que recorda una feixa però que mena a una altra estructura construïda amb una porta d'accés formada per un reixat. Es tracta d'una boca oberta amb volta de canó i parcialment construïda en pedra lligada amb morter de calç, actualment tancada. En aquest punt també es documenta una bassa o dipòsit per estancar aigua, i també se'n documenta un altre més avall que funcionaria com a recol·lector. Presenta una coberta de punt rodó, i just a la boca es pot observar la roca retallada en forma de galeria baixa. No s'ha entrat a la mina, ni s'ha accedit fins al fons, ja que aquesta està tancada, per tant se'n desconeix la profunditat.</p> | 08134-137 | Montmany | <p>L'aprofitament dels recursos hidràulics, ja sigui en forma de pou o de mina per a l'obtenció i gestió de l'aigua, es documenten a Figaró-Montmany des d'època medieval. Tot i que els primers documents fan referència a uns usos més específics centrats en els molins, sèquies i recs; es factible pensar que l'abastiment de caire més subsistencial es faria a base de pous i mines. La particularitat del terreny del municipi també facilita aquesta pràctica, ja que la presència d'abundants torrents i rieres fa que el punt d'abastiment es focalitzi en aquestes formacions naturals. Un dels propietaris del mas Oliveres per tal d'evitar problemes de captació d'aigües va fer construir aquesta mina, segons un gravat a la reixa de la porta, fou J. Sala amb la data MCMXXIII. Per tant no seria estrany que l'aprofitament de l'aigua, ja fos en forma de mina o no, fos present des d'època moderna, si no amb anterioritat. Per les evidències arquitectòniques conservades i el seu estat de conservació aquesta mina va ser i és utilitzada en època contemporània, tot i que ara de forma més esporàdica i bàsicament per regar les hortes del davant.</p> | 41.7132100,2.2598900 | 438431 | 4618200 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54413-foto-08134-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54419 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-5 | <p>OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | 1936, XX | <p>El cementiri municipal està situat a les afores del nucli urbà, a la carretera de Montmany. Després de les darreres intervencions, el cementiri es troba actualment en un bon estat. Es tracta d'un recinte de planta rectangular limitat per un mur perimetral format per pedres de procedència local, més o menys ben escairades i lligades amb abundant ciment. Aquest s'adapta a l'abrupte topografia del terreny deixant un gran espai no construït al seu interior. Els nínxols construits, de factura nova, es disposen prop la porta d'accés al recinte, aquests només ocupen unes tres filades, quedant un gran espai lliure a la part superior; on s'hi troben tres petits panteons familiars.</p> | 08134-143 | Montmany | <p>Amb el traspàs de la parroquialitat de Sant Pere de Vallcàrquera a l'església de Sant Rafael i Santa Anna també es va produir el moviment de part del cementiri. Concretament als nínxols construïts a l'entrada de Sant Pere de Vallcàrquera durant la segona meitat del segle XIX. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró associada al nou cementiri.</p> | 41.7184100,2.2675300 | 439072 | 4618772 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54419-foto-08134-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El cementiri és un dels pocs equipaments municipals compartits per tots els veïns de Vallcàrquera. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54420 | Creu de la Cuspinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-cuspinera | <p>BASTARDES, A. 1983. Les Creus al Vent. Ed. Millà. Barcelona. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XX | <p>Creu situada sobre el turó de la Cuspinera, visible des de bona part del municipi per la seva altitiud i dimensions. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 50 cm., amb diverses alçades. La base de la creu està construïda amb uns bancals o graons en obra feta amb pedra local i ciment i amb un revestiment en marbre en els dos darrers graons L'estructura, en metall, presenta una secció rectangular amb les arestes desiguals i un suport també en metall relligat amb un filferro. A la roca de la base es pot observar una placa amb la llegenda 'EL FIGARÓ LA CREU I LA SENYERA SEMPRE UNITS AMB LA CUSPINERA AVP 11 DE SETEMBRE DE 1995'. La creu està orientada sudoest-nordest. Al costat sudest de la base hi ha una bandera de Catalunya, amb les 4 barres, onejant.</p> | 08134-144 | Montmany | <p>És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada en el camí que porta des de Figaró i Montmany al Castell de Montmany i al Sot del Bac i és un punt de referència del poble. Tot aquest turó es va cremar en el decurs dels focs del 1994, fet que encara fa més visible l'estructura i la necessitat de revaloritzar la zona.</p> | 41.7231100,2.2648600 | 438854 | 4619295 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54420-foto-08134-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54420-foto-08134-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54428 | Feixes de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PARELLA, M. 1989. Aproximació històrica al conreu de la vinya a l'alta vall del Congost. Monografies del Montseny, n.4.</p> | XVII-XX | <p>Conjunt de feixes construides al voltant del mas Oliveres, aprofitant les pendents naturals oberts pel torrent del Sot de ca n'Oliveres. Aquest terreny presenta unes fortes pendents que són difícils de cultivar ja que estan sotmeses a una gran erosió a causa de les aigües, a vegades torrencials, i a més, la ràpida escorrentia dificulta l'assaonament del sòl. Per aquesta raó, s'aixecaven unes parets de pedra perpendiculars al pendent que creaven unes terrasses anivellades, perfectament aptes per treballar. Aquestes parets són els marges que donen lloc a les feixes i els bancals. En arrabassar els terrens verges per fer-los conreables, sortien moltes pedres que s'anaven extraient amb l'ajuda de perpals, unes palanques que podien ser de ferro, però que moltes vegades es feien amb troncs o rames de roure o de carrasca. La utilització de la pedra en els marges resolia el qüestió estructural, i a l'hora l'emmagatzematge.</p> | 08134-152 | Montmany | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentren en les zones més planeres del municipi, on aquests espais de conreu es dediquen bàsicament als productes de secà. Des de l'edat mitjana fins a finals del XIX, el conreu de la vinya va esdevenir una pràctica habitual que es va portar a terme en les feixes del municipi La fabricació i producció massiva d'oli i vi es pot emmarcar dins del creixement econòmic i augment demogràfic dels segles XVIII i XIX, evidenciat en tot el territori Català. Aquest creixement ja arrencava del segle XVI, quan després dels greus danys causats per la pesta i la guerra contra Joan II s'inicià una progressiva recuperació. Una data important fou la de 1599 quan un privilegi reial autoritzà l'exportació de vi de collita pròpia. Aquesta cessió va marcar l'inici d'un important impuls econòmic que va girar entorn del conreu de la vinya i de l'obertura de nous mercats per aquests productes. L'augment de la viticultura farà que es redueixin les terres destinades al conreu de cereals, i que es cultivin espais fins aleshores considerats erms, canviant de forma significativa el model d'explotació tradicional. Així doncs, el segle XVIII és considerat com el segle del gran impuls comercial, i sobretot la primera meitat destacà per l'esplendor agrari i el ja anomenat increment demogràfic. Però al segle XIX la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització farà que molts d'aquests conreus es deixin de cultivar i s'abandonin de forma definitiva. La vinya apareix, doncs, lligada a les terres marginals i menys productives i als petits propietaris, en un marc fonamentalment familiar.</p> | 41.7128500,2.2617700 | 438587 | 4618158 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54428-foto-08134-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54428-foto-08134-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54434 | Font de can Cabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cabona | <p>http://www.elfigaro.net/com_noticies</p> | XX | <p>Font ubicada als peus del pont del Cementiri o de Can Cabona, uns 10 metres carretera avall s'obre un petit corriol que porta en aquest indret. L'estructura de la font la conforma un construcció rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït i un doble banc de pedra que funciona com a pedrís i unes escales d'accés a la banda esquerra. Està fet amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats a forma de mur de contenció o talús, lligats amb abundant morter. La font es situa en el centre, als peus de la plataforma i està formada per un broc vessador i una petita pica soterrada que capta l'aigua sobrant i la retorna al torrent.</p> | 08134-158 | Montmany | <p>L'adequació d'aquesta font va lligada al pont que permet l'accés al cementiri del Figaró. Aquesta estructura civil es troba sobre el torrent de Can Cabona, als peus del qual hi ha la font. Aquest espai era freqüentat per la visita de nombrosos d'escolars, sobretot per Tot Sants i excursionistes. El seu estat actual, força malmès i cobert d'abundant vegetació i matolls n'han fet perdre la seva popularitat. El 27 de novembre de 2005 es té previst un acte de neteja d'aquesta font de Can Cabona (font del Cementiri). Organitzat per la Plataforma Ciutadana Salvem la Riereta - Caçadors - Ajuntament de Figaró-Montmany es preveu millorar l'accés, netejar i recuperar l'entorn, desembussar la font i recuperar també la plaça del cementiri. Després es farà un dinar popular per a tots els voluntaris i voluntàries amb senglar caçat a Figaró-Montmany. La font serà inaugurada per la Geganta Guillemona Artiguella i els dos capgrossos: Pere Xicola (el batlle) i Nicolau de Comes (el rectoret).</p> | 41.7178500,2.2685300 | 439154 | 4618709 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54434-foto-08134-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54435 | Forn de calç al camí de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-al-cami-de-la-rovira | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Parcialment destruït | <p>Forn parcialment destruït format per una estructura construïda de pedres de petites dimensions lligades amb calç i revestides per la cara exterior amb una capa d'argila d'uns 7 cm de gruix utilitzada com element aïllant. Aquesta construcció es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per la pendent d'un camí. Es tracta d'una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 3'5 metres de diàmetre i uns 3 metres de profunditat conservant l'inici de la volta o cúpula. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç de planta circular i ovalada de secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions que es poden apreciar en la mateixa secció sud del forn. No es conserva la part inferior de l'estructura on es trobava ubicada la solera i la boca del forn. Aquesta normalment construïda en obra i de secció ovalada té com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc.</p> | 08134-159 | Montmany | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7091700,2.2422200 | 436957 | 4617764 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54435-foto-08134-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54435-foto-08134-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54437 | Forn de calç del Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-romani | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí sota el castell de Montmany. Es tracta d'una doble estructura circular i cilíndrica, assentada sobre el terreny natural, de mesures considerables. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals de planta circular-ovalada, la boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc. En aquest cas, el bon estat de conservació de l'estructura permet documentar cada una de l'estructura. A excepció de la volta, que aquesta es troba enrunada.</p> | 08134-161 | Montmany | <p>El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.</p> | 41.7209300,2.2491200 | 437543 | 4619065 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54437-foto-08134-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54437-foto-08134-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54437-foto-08134-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54438 | Jardins de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-oliveres | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Jardí que té el seu origen en època contemporània en el marc de les obres de remodelació del mas Oliveres, a finals del segle XIX o inicis del XX. Està situat a migdia de la façana principal i es troba limitat per un mur perimetral de traçat rectangular i decorat amb una barana en obra. A l'interior diversos caminets pavimentats i de terra batuda porten a una bassa de planta rectangular i angles carreuats i a dues petites fonts de marcat caràcter ornamental. Les flors i plantes es van renovant cada temporada; del jardí, però, cal destacar-ne dos arbres per les seves dimensions i longevitat. Es documenten espècies com el teix. Un arbre perennifoli de la família de les taxàcies (Taxus bacatta), de fulles agudes i llavors envoltades d'un aril vermell, típicament centreuropeu, plantat en jardins i apreciat per la seva fusta, usada antigament en la construcció. És un arbre que es ramifica molt des de la mateixa base. Així com diverses alzines. Els diferents rebrots ocupen una superfície important, igual que la capçada del conjunt. Les reformes realitzades al mas Oliveres van dotar aquest amb els elements característics de les cases d'estiueig, per la qual cosa es combinen alguns elements característics de les cases pairals catalanes amb diversos elements incorporats, el més rellevant dels quals és un jardí a migdia de la casa, davant de la façana principal. Dels diversos espècimens que creixen al jardí, a banda d'un avet i una palmera, cal destacar les diverses espècies de flora, totes ordenades al voltant dels espais construïts, aquests formats per bancs, fonts i camins empedrats organitzats en diverses plataformes.</p> | 08134-162 | Montmany | <p>La construcció d'aquest espai ajardinat s'ha de posar en relació amb les obres realitzades al mas Oliveres a finals del segle XIX, inici del XX. D'aquest jardí es conserven fotos dels anys 40 del segle XX on es pot apreciar l'exhuberància del conjunt. La primera referència documental del mas data de l'alta edat mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Des dels inicis els cognominats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del veïnat de Faramelles. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI.Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII, moment en què es van realitzar reformes successives Les últimes modificacions documentades són de principis del segle XX, moment en què s'adequa el mas als gustos modernistes i noucentistes del moment.</p> | 41.7121500,2.2607400 | 438501 | 4618081 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54438-foto-08134-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54438-foto-08134-162-2.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54447 | Teuleria al camí de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-al-cami-de-la-rovira | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Parcialment enrunada i coberta per abundant vegetació | <p>Construcció, parcialment enrunada i coberta per abundant vegetació. D'aquesta estructura de cocció es conserva únicament la cambra baixa, on es localitza la caldera i boca d'entrada del combustible; així com una amb una possible banqueta amb forma de ferradura adossada a les parets del forn, feta amb totxanes lligades amb argila. Resta visible una alçada aproximada de 2'30 m i una amplària de 2 m conservada. A l'entorn més immediat és localitzen abundants fragments de teula trencada i un forn de calç.</p> | 08134-171 | Montmany | <p>Estructura situada prop el mas la Rovira i que podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria del mateix mas. En aquest forn es courien diversos objectes realitzats amb argila i posteriorment cuits en una sola cocció oxidant o reductora. Normalment s'aplica aquesta definició a les peces realitzades sense esmalt o amb vernís de monococció. Les olles o pots, plats, gots i una llista interminable de peces són les que tradicionalment es denominen terrisseria. Tot i que en aquest cas es pot parlar d'una producció centrada en les teules. Les peces s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a base de motlles. Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó (procés pel qual es depurava l'argila. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, era la matèria primera per fer les diferents peces), pastaven i assaonaven un cop l'argila s'havia pastat i es trobava ja prou bé es pastava la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop l'argila preparada, fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta i posteriorment es posaven a coure. L'activitat d'aquest forn s'ha de relacionar amb el funcionament de la Rovira, en època moderna, entre els segles XVII-XIX i responent a les necessitats de reforma o construcció de la mateixa, així com de la propera església parroquial de Sant Pau de Montmany. La cuita de rajols era una activitat econòmica relativament present al Figaró-Montmany fins a mitjan del segle passat, i d'aquesta activitat resta algun testimoni de rajoleries i forns.</p> | 41.7091700,2.2422200 | 436957 | 4617764 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54447-foto-08134-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54447-foto-08134-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54447-foto-08134-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Estructures situades prop el mas la Rovira. Ruïnes d'una antiga teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, bé que ningú no ha vist funcionar mai el forn. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 54445 | Font de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-maria | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Falta netejar | <p>Fonts situades a uns 300 metres al nord est de la rectoria de Sant Pau de Montmany. Recull les aigües d'una torrentera on conflueixen amb un possible aflorament d'aigua natural. L'altra, surt darrera un arbre envoltat de romegueres; és d'on s'agafa l'aigua de la casa. Possiblement, es tracti de dues sortides d'una mateixa deu.</p> | 08134-169 | Montmany. | <p>La font de Santa Maria i sobretot el seu ús i funcionament s'ha de relacionar amb l'antiga església de Sant Pau de Montmany, a causa de la seva proximitat. La primera notícia documental de la parròquia és del 1139, tot i que segurament ja existiria en el segle anterior. A partir del segle XIII es pot resseguir la seva història. El segle XVII (1600-1607) es va construir l'església actua. Es va abandonar el 1910 i actualment es troba en un estat força ruïnós. Aquesta font, segurament era coneguda i utilitzada per els diversos parroquians de Sant Pau de Montmany, tot i que la manca d'estructures associades i l'absència d'esments en la documentació fa que no puguem precisar la seva cronologia.</p> | 41.7117900,2.2427700 | 437006 | 4618054 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54445-foto-08134-169-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54400 | Can Boget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boget | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Edifici conegut com cal Buchet o Can Boget, de grans dimensions que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sud-est. El cos principal està situat a l'esquerra del conjunt; conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt amb una estructura de planta baixa, un primer pis i una segona planta sota teulada. Cobertes a doble vessant i orientades nord-est i sud-oest, totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la primera planta, es van anar construint diferents cossos. Enmig del rejuntat de les pedres, realitzat ja en el segle XX, encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original només tenia planta baixa i un primer pis. A la façana posterior de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement anterior al segle XV, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra i, posteriorment, cap a la dreta. Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes (la primera planta, tancada amb vidrieres i, la segona, oberta), sobre una volta de mig punt (amb pedres disposades en plec de llibre) que permet accedir a l'era de davant la casa. És probable que els primer edifici construït davant la façana original, exempt, fos una masoveria del mas; ja que la documentació esmenta tota aquesta zona com el raval o veïnat de Faramenlles. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes esborrades, però que fan referència a diverses reformes del segle XVIII i XIX. Es possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant una reforma; després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin portat d'altres parts de l'edifici; malgrat tot, el conjunt és força harmònic i encara es poden seguir les traces de l'edifici original. A la part del darrera de la casa hi ha diverses construccions isolades a mode de bancals, pou i mines. A l'era hi ha diversos elements d'interès etnogràfic (abeurador, alguna pedra dels brancals i les dovelles, així com alguna eina del camp. La casa també compta amb una sèrie d'annexes ramaders, actualment remodelats en totxana i utilitzats com a magatzem o per guardar-hi el bestiar, bàsicament cavalls.</p> | 08134-124 | Montmany. Puiggraciós | <p>El nucli del Figaró es va desenvolupar mentre els altres veïnats que ja existien a finals de l'època medieval també s'anaven poblant, tot i que a un ritme menor. El veïnat de Faramelles, al voltant de Can Boget, ja estava constituït cap a l'any 1520 i fou un lloc preferent d'assentament d'immigrants francesos. El 1628, l'aglomeració ja rebia el nom inequívoc de 'veïnat de Faramellas' i, el 1680, l'esment com a 'raval de Fermellas' delatava la continuació del creixement.Serà però, entorn del patrimoni dels Boget de Montmany, a prop del mas Cases Jussanes que es desenvoluparà aquest altre nucli de població, essent determinant en aquest sentit la vinguda dels francesos a partir de 1500. Quan el 1520 va ser assassinat el francès Joan Forners que vivia en una dependència annexa a Can Boget, ja hi havia, a la riba del torrent que baixa de Montmany, diverses cases. Així al 1525 un honor pertanyent a Antoni Boget i el seu fill Joan és establert a Gabriel Vinyoles al 1525 a l'indret conegut com a Faramelles, ja en la suposada acta de consagració del 1187 l'honor limitava amb un camí i amb les parets de les cases d'Antoni Coders i Marí Vidal. Ambdós cognoms no apareixen entre els habitants medievals de Montmany, el que no és estrany, ja que ambdós poden ser francesos nou vinguts. Antoni Coders era originari de 'Sancti Boneti Lavalossa diocesis Tule regni Galli nunc vero habitatori dicte parrochie Sancti Pauli de Montemagno' i que era teixidor de panys de lli. Martí Vidal es documenta al 1528 quan, amb la seva esposa Gabriela ven a carta de gràcia a Gaspar Riu de Monteugues uns terrenys al lloc de Sallent. La terra es tinguda, amb la vivenda dels Vidal sota domini d'Antoni Boget. Al 1545 Joan Boget estableix a Antoni Coders una peça al camí que mena al mas Boget i aquest té terres que limiten amb el mas Oliveres. La família Boget apareix sovint a la documentació com a compradors del mas a Santa Maria de l'Estany al 1379, per part de Joan Boget. I un altre Joan Boget tingué un plet amb Serafí Carrós de Centelles davant el batlle Rafael Figaró l'any 1551 que permet documentar que els establiments dels Boget són decisius pel desenvolupament d'aquest nucli. El mas i els seus habitants també apareixen a la documentació d'època contemporània on el mas continua essent una de les explotacions més importants de la zona.</p> | 41.7023300,2.2558500 | 438085 | 4616995 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Zona coneguda com a Barri de Faramelles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54401 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-1 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | <p>Edificis en ruines que es troben envoltat d'espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten la teulada hauria estat a doble vessant, de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen de forma perpendicular a l'edifici principal en el punt on la plataforma natural s'estreny. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta.</p> | 08134-125 | Montmany. Puiggraciós | <p>Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests masos apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta als Vidal sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba en runes i es difícil distingir les estances que conformaven les diverses edificacions.</p> | 41.7078200,2.2608900 | 438509 | 4617601 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54401-foto-08134-125-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54402 | Can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badia-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Gran mas format per un edifici principal de planta rectangular i una sèrie d'edificis annexes tancats al voltant d'un petit barri. El cos principal el forma una estructura de planta quadrangular, originàriament coberta a doble vessant i estructurada en planta baixa, un primer pis i una pallissa. La tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra local de petites i mitjanes dimensions poc treballada i lligada amb morter i arrebossat, a excepció de les cantoneres que es troben reforçades per grans carreus de pedra ben tallada colocats a 'soga i través'. La façana principal d'aquest cos dóna a l'interior del barri i s'organitza al voltant d'una porta adovellada, amb pedres de ben tallades de procedència local, i un conjunt d'obertures disposades de forma irregular per la façana. La part inferior del conjut es va haver de reforçar amb grans contraforts, actualment encara visibles.</p> | 08134-126 | Montmany. Puiggraciós | <p>Aquesta explotació agrícola-ramadera situada als peus del Santuari de Puiggraciós tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany. Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests mas, juntament amb el de Can Traver apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta el topònim Badia sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba deshabitada tot i que l'entorn més immediat és emprat com a masoveria.</p> | 41.7017500,2.2500300 | 437600 | 4616934 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54505 | Font de can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sous | XX | <p>Petita font pública parcialment urbanitzada i situada al peu del camí de l'Ametlla del Vallès a Puiggraciós, davant el restaurant de Can Sous. Entre una petita pineda es documenta una estructura formada per blocs de pedra local on al centre del conjunt hi ha una font. Aquesta construcció està formada per un bloc rectangular de pedra local ben treballada amb un basament rebaixant que funciona com a pica per l'evacuació de l'aigua. Just al costat hi ha una roda de molí parcialment encastada al terreny, ben treballada i amb marques d'ús. Mentre que a l'altra costat es conserva un element de pedra, una possible premsa en forma troncocònica que presenta un rebaix de secció oval en pedra ben treballada i amb una perforació central a mode de vessador. Tant la roda de molí com la premsa es probable que procedeixin de Can Sous.</p> | 08134-229 | Montmany. Puiggraciós. | <p>Tot i que el mas Can Sous no apareix a la documentació moderna de Figaró-Montmany amb aquest nom, aquest presenta una estructura constructiva pròpia de l'època moderna amb una cronologia adscrita als segles XVII-XVIII. Segurament la font i el seu arranjament van lligats a la història del mas i tot i que aquests són d'època contemporània part dels elements que conformen l'entorn de la font són més antics (pel què fa a la roda de molí i la premsa) i aquest espai bé podria haver estat emprat des d'època moderna, amb una clara pervivència associada al funcionament de can Sous.</p> | 41.6878600,2.2522000 | 437767 | 4615391 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54505-foto-08134-229-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 54387 | El Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Aquesta masia, coneguda com el Bach, Bac o Aubac, Aubach, consta d'un cos central de planta rectangular i diverses dependències annexes antigament utilitzades amb funcions agropecuàries i actualment com a estances o magatzems, ja que la casa és, avui en dia, utilitzada com residència. La coberta d'aquesta estructura és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, amb una estructura de planta primer pis i golfes. La tècnica constructiva emprada és el mur de pedra calcària unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada. En referència a la coberta, aquesta és de bigues, teula aràbiga i rajoleta. La façana sud presenta adossat a dreta i esquerra dos cossos de planta rectangular (terrat i cobert a una sola vessant) formant una lliça de forma quadrangular, el que resta visible a la façana és un portal rectangular flanquejat per 2 finestretes amb reixa a la planta baixa i tres finestres al primer pis amb ampit motllurat on la central hi té també els montants i la llinda, i les dues restants una inflexió gòtica. Les obertures de les golfes seran més petites, es tracta de tres finestres la central, més enlairada. Com veurem, la resta de façanes també presenten elements gocititzants. La façana oest presenta 3 contraforts i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres més a les golfes, repetint la façana anterior. Mentre que la façana nord serà la més restaurada i presenta 2 portals rectangulars amb una finestra central a la planta baixa; dues finestretes entre aquesta planta i el primer pis, una altra finestra i una obertura d'arc rebaixat formant un porxo en el mateix primer pis, i finalment una finestreta de totxo amb llinda de fusta a les golfes sota el carener. La restant façana, a la banda est, presenta un contrafort i tres finestres a la planta baixa, dues espieres i dos porxos a la part de les golfes.</p> | 08134-111 | Montmany. Sot del Bac | <p>El topònim Bach queda recollit ja en el fogatge de 1497, moment en què el mas ja estava en ple funcionament. Les primeres referències històriques s'han de remuntar doncs a la baixa edat mitjana amb pervivències al llarg de l'època moderna com ho evidencien els diversos fogatges de 1515 i 1553. Aquest mas es troba a l'entrada del Sot del Bac, amb el qual comparteix toponímia i formava part de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Al estar situat sobre el Congost, aquest mas va patir bona part dels conflictes que afectaren tot el país. A nivell constructiu cal assenyalar les importants reformes que va patir al llarg del segle XVIII i XIX, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment exacte de la seva construcció.</p> | 41.7267000,2.2696400 | 439255 | 4619690 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54387-foto-08134-111-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 54388 | La Miquelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miquelona | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | En part desapareguda | <p>Casa anomenada ca la Miquela o la Miquelona, es troba aïllada i envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat de consevació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l'estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, ja que resten sols els brancals de pedra i alguna llinda de fusta.</p> | 08134-112 | Montmany. Sot del Bac | <p>Tot i que són poques les evidències conservades d'aquest mas, la seva construcció s'ha de relacionar per proximitat amb el mas el Prat. D'aquest primer moment poc es coneix de l'evolució d'aquest mas i no hi ha cap element arquitectònic que aporti noves pistes. Es tractaria d'una petita explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot del Bac. La casa va estar habitada fins l'any 1954, a partir de llavors va quedar abandonat i va començar la seva degradació. Actualment el mas resta mig enrunat i la zona s'ha convertit en un lloc d'interès natural i pels excursionistes.</p> | 41.7260800,2.2502200 | 437639 | 4619636 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54388-foto-08134-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54388-foto-08134-112-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-27 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 54390 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-5 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia una base rectangular formada per planta baixa i dos pisos. Tota l'estructura de la coberta es troba desapareguda, tot i que segurament aquesta era a doble vessant i es trobava orientada d'est-oest. La tècnica constructiva emprada es basa en murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; i amb pedres més grosses als angles amb l'objectiu de fer cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. Al mur nord s'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita obertura sense ampit ni brancals i llinda. Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts o petits annexes ramaders.</p> | 08134-114 | Montmany. Sot del Bac | <p>Al fogatge de 1497 es documenta el topònim Andreu, tot i que no es pot assegurar que faci referència a aquest petit mas, ja que al municipi del Figaró hi ha més edificis que han tingut aquest nom al llarg dels segles. Amb tot, pel tipus constructiu emprat i les restes conservades sembla factible pensar en un primer assentament en aquest punt, al peu del camí de Valldeneu a Puiggraciós, passant pel Castellar i sobre el Sot del Bac. Aquest edifici apareix molt ben situat, en una solana sobre uns camps de conreu i pastura i prop d'un torrent més o menys estable com és el torrent del Sot del Bac. Aquest topònim torna a aparèixer al fogatge de 1553. Tot i que no queda clara l'atribució cronològica d'aquest mas, si que podem dir que les restes conservades responen a una reforma realitzada en època moderna, possiblement al segle XVIII. Aquest mas va mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment s'ha perdut el camí original d'accés tot i que la seva localització és relativament fàcil al trobar-se als peus del PR-33.</p> | 41.7280400,2.2508400 | 437693 | 4619853 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 54391 | El Prat de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-dalt | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Enrunat | <p>Les restes conservades d'aquest edifici, conegut com el Prat de Dalt o del Castell dels Moros, Cal Molist o ca l'Alcaide es limiten a quatre estructures ubicades sota les construccions metàl·liques que ha construit l'actual propietari sobre aquets terrenys. Són visibles una sèrie de murs en pedra. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i reajuntades amb morter. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna i un doble encaix per a les bigues que fa pensar que l'estructura tindria més d'un pis d'alçada. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre d'un possible edifici associat a les restes de la capella castral del Castell de Montmany.</p> | 08134-115 | Montmany. Sot del Bac | <p>La documentació sobre aquesta casa o petita explotació és molt parca, sortint esmentat en els cadastres del segle XX, sense que s'esmenti el nom o apareixent amb el mateix nom que el Castell dels Moros o del Prat. Per les seves dimensions i les restes conservades podem dir que la seva factura és d'època moderna i que la seva construcció tingué lloc cap el segle XVII en el context històric d'ampliació i explotació de nous terrenys desforestats en aquest moment, o en el període anterior i associat al funcionament del Castell de Montmany. Segurament l'activitat principal d'aquesta zona es centra en una agricultura incipient, una ramaderia i sobretot una important l'explotació forestal. Prop del penyassegat on s'assenta la casa s'hi troben ubicades les restes de la capella castral del Castell de Montmany. La capella del castell de Montmany es documenta des del 1247, sota l'advocació ja esmentada de Sant Miquel Arcàngel, guardià armat del paradís. En la visita pastoral de l'any 1588, s'esmenta com a església eremitana. La capella es deuria enrunar juntament amb la fortalesa al llarg del segle XIX, i es troba en mol mal estat de conservació dins aquesta propietat privada.</p> | 41.7232200,2.2492000 | 437552 | 4619319 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54391-foto-08134-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54391-foto-08134-115-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El propietari no permet accedir al seus terrenys. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc