Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54409 | Abeurador can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-can-oliveres | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bloc de pedra local, d'origen sorrenc treballada i rebaixada formant un recipient rectangular de grans dimensions. Aquest encara conserva les marques del cisellat, tot i que la superfície exterior es troba molt rodada. Al seu interior, fa poc temps s'hi va col·locar un revestiment en plàstic, per evitar el supurament de la pedra. Amb aquest element també hi va una llosa rectangular, de pedra local i sorrenca, que s'utilitza com a tapadora o cobertora i que segueix la mateixa morfologia que el recipient. Aquest espai era el lloc on es posava aigua amb l'objectiu de fer-hi abeurar el bestiar.</p> | 08134-133 | Montmany | <p>Objecte que s'ha de relacionar amb les activitats agrícola-ramaderes de ca n'Oliveres. Aquest mas datat des de la baixa edat mitjana ha estat un dels casals forts de la zona de Montmany i del veïnat de Faramelles, amb una important presència com a centre agrícola. Aquest element es troba isolat en un petit bancal sobre el mateix mas, i per tant la seva atribució cronològica és força dubtosa, tot i que ben segur està vinculada al mas Oliveres.</p> | 41.7127900,2.2593900 | 438389 | 4618153 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54346 | Ailant del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ailant-del-castell | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ailant, vernís de la Xina. Allanthus altissima. Nom local de l'àrea del Montseny: Malabre. Simaroubàcies. Alçada: 12m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 0,72m Volta de soca: 2,75m Capçada: 12m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Podria ser el peu que va provocar que a dia d'avui aquesta espècie invasora s'hagi estès per tots talussos, camins i rieres del municipi. Aquest fet dóna major protagonisme a aquest exemplar de jardí, ja que sembla responsable de la presència d'una nova espècie arbòria en tota la zona del municipi propera al nucli urbà, fent que actualment comenci a ser un arbre bastant conegut encara que una mica rebutjat per la seva capacitat per ocupar qualsevol espai obert, incloent els horts.</p> | 08134-70 | Nucli del Figaró | 41.7187200,2.2720300 | 439446 | 4618803 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardins del Castell, a pocs metres de la porta principal de l'edifici. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||||
| 54468 | Ajuntament del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-figaro | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Construïda dins el casc antic de la població, davant l'Hostal Congost i prop el pont que porta al ferrocarril. La seva ubicació és comuna a les cases d'estiueig d'aquest període, a prop de l'estació del tren en una zona tranquil·la que convida al descans. Les parets exteriors estan arrebossades en color blanc amb esgrafiats florals al voltant de les finestres i sanefes de botons ceràmics sobre les especials i elegants finestres de la part frontal de la planta baixa i també entre la segona i tercera planta del cos principal de l'edifici. La teulada, coberta de teules ceràmiques de color verd i dibuixos geomètrics, sobrepassa amplament les parets de l'edifici amb un ràfec sostingut per mènsules que també tenen dibuixos geomètrics entre elles. L'interior, molt modificat per les nombroses reformes ha estat adequat per albergar l'ajuntament i ha perdut bona part dels elements modernistes isolats en punts concrets com l'escala i detalls ornamentals. La casa es troba en bones condicions de conservació.</p> | 08134-192 | Nucli del Figaró | <p>L'edifici original de l'Ajuntament és del primer terç del segle XX, al primer pis hi havia l'antiga escola i arxiu municipal. A la planta baixa les oficines municipals i la vivenda de la mestra. Excepte en el periode de reforma de l'edifici de l'Ajuntament, l'arxiu va romandre en el mateix espai. L'edifici amenaçava a ruina i el desembre de 1998 les oficines es van traslladar a l'antic casino del poble. Es va procedir a la reforma de la Casa de la Vila i l'octubre de 1999 es va tornar a l'edifici. L'estructura original és del 1910 i és obra de l'arquitecte J. Manuel Raspall.</p> | 41.7213200,2.2729800 | 439528 | 4619091 | 1910 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54468-foto-08134-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54468-foto-08134-192-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Manuel J. Raspall. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54335 | Àlber de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-montmany | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Àlber. Populus alba. Salicàcies Alçada: 17m Volta de canó: 3,4m Diàmetre: 1,08m Volta de soca: 3,5m Capçada: - Alçada de la primera ramificació: 1,50m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m L'exemplar catalogat destaca per la gran capçada i per la volta de canó i tot i que no és molt alt per ser un àlber que ja es ramifica molt avall.</p> | 08134-59 | Montmany | <p>Aquest àlbar que podem catalogar de monumental, està acompanyat d'uns quans exemplars més d'aquesta espècies alineats amb la carretera formant un conjunt paisatgísticament molt atractiu que ha fet que aquest paratge es conegui amb el nom Albers de Montmany. Els exemplars d'àlber creixen a la zona més fèrtil i humida d'aquesta vall, per la presència d'argiles impermeables i la conjunció d'un parell de torrents. A part dels propis àlbers de la zona trobem un gran nombre de caducifolis com avellaners, gatells is sanguinyols, que a la tardor dona un espectacular cromatisme a aquest paratge. Cal fer referència a l'estat de degradació per sobre pastura dels boscos i prats del paratge. Aquests àlbers són molt popular entre els veïns ja que hi ha molta gent que arriba fins aquest punt passejant per la carretera de Montmany.</p> | 41.7130200,2.2461100 | 437285 | 4618189 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54335-foto-08134-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Montamy. Costat de la carretera, uns 50 m abans de l'Ullar. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||
| 54323 | Alzina de can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-puig | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina. Quercus ilex. Fagàncies. Alçada: 15m Volta de canó: 2,25m Diàmetre: 3,2m Volta de soca: 3,2m Capçada: 16m Alçada de la primera ramificació: 3m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m No llueix tant com podria ja que està sota un talús i el tronc no es veu massa bé des del camí. Juntament amb els dos peus més petits que l'acompanyen formen el que de lluny sembla una gran i única capçada.</p> | 08134-47 | Vall de Vallcàrquera | <p>La Maria Soler de can Puig va explicar que la seva sogra la va salvar quan van passar el cablejat elèctric. La capçada és molt densa i frondosa, amb un fullatge inusualment compacte. L'arbre ha petit esporgues lleugeres que deuen haver servit per eliminar alguna branca puntualment. Es recomana mantenir les condicions actuals de l'entorn de l'arbre. Controlar que l'aparició de fulles seques no vagi a més.</p> | 41.7274000,2.2974900 | 441572 | 4619749 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Veïnat de Vallcàrquera. A l'entrada de can Puig, sobre can Cisco sent-hi l'exemplar d'un grup de tres, proper a la casa. En un marge prop del camí de Vallcàrquera al costat de l'entrada de Can Puig. El marge sobre el que està ubicat és relativament pla en la part superior i amb pendent fort a la part inferior, recobert per un sotabosc d'heura. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54322 | Alzina de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-valls | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3. MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Alzina. Quercus ilex. Fagàncies Alçada: 10m Volta de canó: 7'5m a 50 cm Diàmetre: 10m Volta de soca: 9,5m Capçada: 20m Alçada de la primera ramificació: 1m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m La soca de l'arbre abraça alguns pedres que semblen les restes d'un antic mur de pedra seca. La important capçada de l'arbre i la seva ubicació enlariada dalt de la carena fa que aquest arbre sigui molt visible, i fins i tot popular, a la Garriga.</p> | 08134-46 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>És un arbre que es ramifica de seguida i per això té una alçada discreta que no fa justícia a les dimensions de la soca. El terreny que envolta l'arbre està molt erosionat degut a la intensa pastura que han patit les feixes de can Valls. Com a curiositat indicar que quan es va fer el catàleg d'arbres singulars de la Garriga, aquest va ser l'arbre més esmentat per la gent, com a monumental, tot i no pertànyer al seu terme.</p> | 41.7187200,2.3034500 | 442060 | 4618781 | 08134 | Figaró-Montmany | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54322-foto-08134-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54322-foto-08134-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Afores. A les feixes que hi ha a l'oest de can Valls. Pràcticament a la carena del serrat dels pins. Spaccedeix des d'on hi ha l'escpectacular soca del desaparegut roure de la Quintana. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||
| 54341 | Ametller de can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-bertran | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ametller. Prunus dulcis. Rosàcies. Alçada: 9m Volta de canó: 2,05m Diàmetre: 0,65m Volta de soca: 2,40m Capçada: 11-12m Alçada de la primera ramificació: 1,70m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Sembla estar en força bon estat tot i que es tracta d'un exemplar vell i la prova és que produeix forces ametlles cada any. L'arbre en qüestió destacaria molt més si no tingués al seu costat un peu de cedre que també s'inclou en aquest catàleg.</p> | 08134-65 | Nucli del Figaró | <p>Aquest exemplar és, amb seguretat, un record dels horts que s'estenien per tota la riba del riu Congost.</p> | 41.7200300,2.2730000 | 439528 | 4618948 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardí Particular de Can Bertran, casa que ocupa la cantonada del carrer de la Garriga amb la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||||
| 54448 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18.</p> | XX | En procés de rehabilitació. | <p>Edifici compost format per dos cossos amb una estructura de planta baixa i soterrani, planta baixa amb primer pis. Aquest es troba situat a la carretera de Ribes, a la banda del riu Congost i al centre del poble i salva la pendent amb un soterrani que per la banda del riu es pot considerar planta baixa. L'estructura es feta de maçoneria i ciment, està acabada amb arrebossat i pintat, amb un fals sòcol de pedres disposades de forma més o menys regular i lligades amb ciment. Tot l'edifici presenta una senzilla coberta a doble vessant i de teula aràbiga. A la façana principal es troben un parell de graons i una rampa amb una barana que faciliten l'accés al casino. Aquesta façana presenta una estructura simètrica formada per una porta d'accés rectangular i dues finestres de grans dimensions compostes per un ampit de pedra i brancals formats per maons disposats en horitzontal i un sobre altre. El segon cos, segueix la mateixa estructura; porta d'accés rectangular amb dues finestres iguals que les anteriors i un primer pis on, a sobre la porta s'obre un senzill ull de bou, i dos grans finestrals disposats de forma simètrica i construïts amb un ampit de pedra i una decoració a base de maons que segueix la mateixa composició que les anteriors. A l'interior es conserva part de l'antic cinema, el bar i els serveis públics; tot i que en força mal estat de conservació.</p> | 08134-172 | Nucli del Figaró | <p>Un altre testimoni del fenomen de l'estiueig al municipi del Figaró és la creació i obertura de diversos espais públics dedicats al lleure dels estiuejants i visitants. Aquest és el cas Casino del Figaró, inaugurat definitivament per a la temporada de 1935. L'edifici es va convertir en el centre lúdic més important del poble, on es feien representacions teatrals, concerts i ball. A finals del segon terç del segle XX, el casino va quedar abandonat després d'haver estat utilitzat, de forma esporàdica, com a cinema. La construcció i abandonament d'aquest tipus de centres a la segona meitat del segle XX i fins als anys 80 del mateix segle és una constant a nombrosos municipis del Vallès i d'Osona. Així com la seva recuperació i revalorització a partir dels anys 90 del segle XX i inicis del segle XXI. Per iniciativa municipal el març de 2005 es van adjudicar les obres corresponents a la primera fase de rehabilitació del Casino a l'empresa Tecnocontrol SA. Aquesta fase afecta la sala del teatre i els seus accessos i es preveu que duri uns 7 mesos. També es licitaran unes partides accessòries destinades a complementar la finalització d'aquesta fase. Actualment s'està refent, amb la col·laboració de l'Oficina Tècnica de la Diputació de Barcelona tot el Projecte Bàsic de rehabilitació del Casino per tal d'adequar la construcció als temps actuals i, sobretot per poder incloure les modificacions dels usos que es van establir en el Consell de Poble i que convertiran l'edifici en un Centre Cívic i Hotel d'Entitats. En general es preveu que les obres durin uns 3 anys i que el casino s'obri al públic el 2007.</p> | 41.7226500,2.2728700 | 439520 | 4619239 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54448-foto-08134-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54448-foto-08134-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54357 | Antiga església de Sant Rafael i Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-rafael-i-santa-anna | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.217. p.105. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIII-XIX | Molt reformada | <p>Edifici isolat, format per planta baixa, tres pisos i golfes que s'adapta a la pendent del terreny natural. Destaca la portalada d'arc de mig punt adovellat i les cantoneres reforçades amb grans carreus. Encara és visible la marca del teulat de l'antiga capella entre el primer i segon pis. La tècnica constructiva emprada és mixta ja que s'observen nombroses reformes a l'estructura original. Aquesta seria de pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. Mentre que les reformes posteriors són en maçoneria i totxana combinant amb ciment. La coberta conservada és a doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular al carrer. La casa es troba orientada est-oest i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, sobretot a les modificacions fetes en època contemporània, qual l'edifici era emprat com a fàbrica de botons. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada la porta d'accés adovellada, tot i que sense cap element inscrit, i dues finestres simètriques amb ampit, brancal i llinda. Aquesta porta dóna pas a l'actual botiga, a través de la qual es pot accedir a la part de darrera de l'edifici i a les diverses dependències. La casa té també altres accessos, un dels quals a través del Call de Costa Roja. A la primera planta hi ha un balcó de mida mitjana, segurament es tractava d'una antiga finestra que posteriorment va esdevenir balconada amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. La segona planta segueix una disposició idèntica a l'anterior, tot i que en aquest punt la pedra vista deixa pas a un arrebossat, amb alguna reparació en totxana. Al tercer pis s'obren dos balcons emmarcats per ampit, brancals i unes llindes diferenciades.. Al darrer pis o les golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres d'arc rebaixat emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obren 6 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana, i algunes de les quals amb ampit, brancals i llinda.</p> | 08134-81 | Nucli de Figaró | <p>L'organització religiosa al municipi de Figaró-Montmany es va centrar en l'establiment de tres esglésies parroquials: Sant Pere de Valldeneu, Sant Cristòfol de Monteugues i Sant Pau de Montmany organitzades al voltant del Castell de Montmany. Al llarg de l'Edat Mitjana també aparegueren pel terme altres esglésies i capelles sufragànies, entre les quals destacaren la capella de Sant Rafael. Aquesta no es pot assegurar que exisitís l'any 1317, quan si que s'esmenta el lloc 'a Figero'. Així doncs, l'antiga capella apareix documentada des de 1413 quan Guillem Figueró va fundar-ne el benefici eclesiàstic. Aquesta documentació s'ha de relacionar amb la família Figueró que implanten el primer hostal al peu del camí ral i perviurà fins al segle XVII, moment en què es traslladen a viure a Barcelona. Al 1508 ja existia com a 'ecclesiam sive capellam que est fundata in loco Figuero' i que tenia unes bones portes que tancaven en temple amb clau a la nit. A dins hi havia un altar de pedra amb una ara consagrada, un bon cor, un pal·li i sengles imatges de Santa Anna i Sant Rafael. També hi havia dos canelobres, un de fusta i un de ferro que penjaven del sostre. Davant de l'altar, la casa d'Antoni Figuero mantenia 'ex sua devocione' una brandonera de ferro amb dos ciris. Una llania de vidre cremava els dissabtes a la nit i els diumenges que hi havia ofici. L'any 1511, la situació havia variat lleugerament, ja que el bisbe va visitar la 'capellam Sancte Anne in loco el Figuero' ordenant que no s'hi guardés el cànem, el lli ni altres coses il·lícites. Es torna a documentar amb la visita pastoral de l'any 1513 i en textos posteriors. Aquesta capella apareix esmentada en diversos documents, un és al 1581 quan s'esmenta unes obres de reforma a la capella de Sant Rafael del Figaró i a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Sant Cristòfol de Monteugues, motivades per la contrareforma. Es coneix una descripció del temple i del poble feta pel baró de Maldà quan va passar pel Congost durant el seu exili de Barcelona i viatge cap a Vic, l'any 1808. El baró va trobar 'un poch apartada la parròquia a la montaña, y tant sols baix el poble al últim carrer de eixida de Figueró una capalleta de l'arcangel Sant Rafel, nostre gran patró y meu, de paret rònaga, y també son campanaret sobre del frontis y campaneta ab tauladeta sobra'. Posteriorment la capella es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841, moment en què es converteix en centre parroquial. Al 1835 en construir-se la nova església, el culte parroquial fou traspassat a la nova seu i la capella es transformà en un edifici civil. A finals del segle XIX s'instal·là una fàbrica de botons i al 1913 s'habilità com a vivenda. La fàbrica es trobava situada en la planta baixa de l'edifici.</p> | 41.7220900,2.2733100 | 439556 | 4619176 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Fàbrica situada a l'antiga capella de Sant Rafael i Santa Anna, avui reconvertida en vivenda i botiga situada al carrer Major. Capella de Sant Rafael 1413-1830. Fàbrica de botons fi XIX. Vivenda i botiga (carnisseria) 1913. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54480 | Antigues piscines municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-piscines-municipals | XX | Enrunat | <p>Espai obert parcialment arbrat que actualment s'utilitza com a plaça d'aparcament de l'estació del tren de Figaró-Montmany. Al fons d'aquest solar resten encara visibles estructures relacionades amb les antigues piscines municipals. Es tracta d'edificacions en obra de factura contemporània corresponent a cambiadors públics de les piscines; així com alguns murs de contenció d'una sola cara vista i en pedra seca que funcionen com a talús o element de contenció.</p> | 08134-204 | Nucli del Figaró | <p>Les piscines municipals del Figaró es van inaugurar a finals de la dècada de 1950. La seva construcció respon al resultat d'una intervenció ciutadana basada en la reivindicació i el dret de tenir piscines enfront l'oposició de la parròquia. A prop hi havia l'antic camp de futbol ben documentat ja al 1910 i que posteriorment va ser traslladat a Gallicant. Les piscines municipals ubicades davant l'estació es van tancar i la demanda va quedar absorbida entre les piscines de Montmany, al club de tennis i les piscines municipals de Gallicant.</p> | 41.7225500,2.2716000 | 439414 | 4619228 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54480-foto-08134-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54459 | Aplec a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-puiggracios | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>L'Aplec a Puiggraciós es celebra per la Festa de l'Anunciació, el dia 25 de març. En qualsevol cas, avui l'aplec de Puiggraciós ha perdut bona part de religiositat i ha esdevingut un punt de trobada de la gent vinguda dels diferents pobles de la rodalia, i és un dels aplecs més concorreguts. La celebració comença amb una missa dedicada al sant i seguidament amb audició de sardanes, jocs per la mainada i concert. Les activitats habituals són els diversos actes religiosos o misses, ballada de sardanes, sorteig de diverses paneres i altres músiques i danses.</p> | 08134-183 | Puiggraciós | <p>L'aplec del Puiggraciós ja es feia abans de la construcció del santuari l'any 1711 en remembrança de la troballa de la Mare de Déu. L'aplec fou fundat per les set masies de la vall de l'antiga parròquia Montmany (Ca n'Oliveres, el Prat, la Rovira, l'Ullà, Can Miquel, Can Badia i Can Boget), les quals s'haurien compromès a fer i repartir un pa a cadascun dels assistents a la diada.</p> | 41.7061900,2.2475000 | 437394 | 4617429 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54459-foto-08134-183-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54304 | Aqüeducte de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-dosrius | <p>Fitxa IPAC: Bailo i Barenys 10/1993. Pladevall, A. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 6. Barcelona. 1984. p. 238. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | Extrems trencats i coberts de vegatació | <p>Aqüeducte o pont situat una mica més amunt del pont que creua la riera de Vallcàrquera i a la dreta d'aquesta. Format per 5 arcs de mig punt amb l'intradós de rajola i fet de pedra sense desgastar. Els arcs neixen de pilastres a l'extrem de l'esquerra continua un tros de mur massís ja sense arc. Els extrems estan trencats i coberts de vegetació.</p> | 08134-28 | Vall de Vallcàrquera | <p>Un dels propietaris del mas Dosrius es va fer un pont per atravessar el riu, en algun moment indeterminat del segle XVIII, i va aprofitar per fer-se un aqüeducte, una mica més amunt. Aquest senyor va tenir una disputa amb l'alcalde, el qual li va fer enderrocar el pont com a càstig, però va restar dempeus l'estructura de l'aqüeducte.</p> | 41.7256400,2.2966200 | 441498 | 4619554 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54304-foto-08134-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54481 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-8 | <p>FAIG VILA, N. 2000. Inventari de l'Arxiu Municipal. Abril- agost de 2000. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Figaró-Montmany. 2003. Arxiu Municipal de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu municipal aplega, conserva i difon els fons documentals generats per la mateixa Administració municipal, i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar mitjançant cessió o donació. D'aquesta manera l'arxiu conserva la memòria col·lectiva dels ciutadans i reflecteix els canvis i les transformacions viscudes a llarg de la seva història. S'han identificat dos tipus de fons: el municipal i el del jutjat. Fons del jutjat: documentació des de mitjan segle XX fins a l'actualitat, amb un total de 23 unitats d'instal·lació. Sèrie de reproduccions de fotografies en B/N antigues. Document del jutjat de Pau amb data de 1859 de Sant Vicenç de Llavaneres. Fons municipal: pergamí d'una sentència arbitral de 22 abril de 1542. (regest de Rafael Ginebra. Arxiu Episcopal de Vic). Total de 50,78 metres linials amb 435 unitats d'instal·lació. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.Classificació Administració general 1797-1998.Títols del municipi; creació i extinció del municipi, privilegis, franquícies i observances. 1889-1942. 2. Òrgans de govern. Ple de l'ajuntament, actes, ordenances fiscals i municipals, incidències de càrrecs, constitució de l'ajuntament 1852-1995. Comissions de govern, òrgans supramunicipals i consells comarcals 1924-1990. 3. Alcaldia: resolucions d'alcaldia 1852-1998, decrets 1852-1993, convenis 1913-1925, expedients d'alcaldia 1856-1998, avisos i edictes des de 1852 a 1975, protocol 1969 a 1981. 4.Secretaria: estadístiques generals 1851, expedients de secretaria 1857, memòries municipals 1925, certificacions 1859, contractació 1907 i arxiu municipal 1867-1998. 5. Personal (plantilles, contractació, expedients, vacances i llicències 1954-1973 6. Correspondència (registre entrada 1797 a 1998, registre de sortides 1865 a 1997, correspondència entrada des de 1835, correspondència sortida des de 1925. HISENDA 1769 a 1999l 1.Patrimoni (descripcions generals, inventari de béns 1867 a 1989; adquisicions, vendes permutes i alienacions 1922 a 1988; cessions i arrendaments de drets i béns 1867 a 1989. 2.Intervenció 1816 a 1999. 3.Tresoreria 1769 a 1997 4.Fiscalitat 1818 a 1998. 5.Juntes i comissions 1856 a 1949 6.Pòsit 1950-1960 7.Fàbrica de moneda 1939. PROVEÏMENTS 1861 a 1998 Proveiments de productes per consum de la població 1861 Aigües, fonts i safareig 1912-1998 Escorxador 1919 a 1956 Control de proveïments 1938 a 1954 Juntes i comissions municipals 1939 a 1945 BENEFICÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL 1903 A 1997 Atenció a refugiats i orfes de guerra 1937 a 1954 Subsidi al combatent 1940 a 1945 Juntes i comissions, patronats 1903 a 1963 Cooperació i solidaritat 1997 SANITAT 1861-1999 Cementiri i serveis fúnebres 1930-1960 Inspecció sanitària 1927-1999 Personal facultatiu, cos mèdic municipal 1861-1994 Inspecció veterinària 1948 a 1985 Juntes i comissions municipals 1912 a 1932 OBRES I URBANISME 1855-2000 1. Planejament i gestió urbanística 1855-1996 Pla general d'ordenació urbana 1959 Normes subsidiàries 1978-1980 Plans especials 1976-1977 (Parc Natural del Montseny 1976) Alineacions 1924-1955, Plans parcials 1559—1987, ordenació finca can Prat 1985 Estudi de detall 1977-1996 Serveis tècnics 1855-1989 (informes i estudis 1943 a 1989), registres de carrers 1978-1979, inventari de camins 1855) projectes de reparcel·lació 1965. 2. Obres d'infrastructura 1904-1997. Mur i plaça al costat Congost 1915-1976 Pont Beamonte sobre el riu Congost 1904, pas superior línia ferrocarril 1924, Carreteres 1918-1985, camins 1930-1984 3. Immobles municipals, construcció i manteniment 1912-2000.(casa de la Vila 1965-2000), Escoles 1914 a 1987; altres immobles 1912 a 1996. 4. Obres particulars 1895 a 1998 5. activitats classificades i obertura d'establiments 1926 a 1998 6. Juntes i comissions municipals 1955 a 1980. SEGURETAT PÚBLICA 1844-1989 SERVEIS MILITARS 1850-2000 POBLACIÓ: Padró municipal d'habitants 1854-1998; junta local del cens 1930-1931.</p> | 08134-205 | Nucli del Figaró | <p>La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Figaró-Montmany ocupa 435 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 51 metres lineals. L'arxiu va ser ordenat, condicionat i inventariat el 2000 gràcies a un conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona; que aquesta desenvolupa des de 1992. Aquest arxiu conserva el fons documental generat per l'ajuntament des del segle XVIII fins a l'actualitat i es troba ubicat en les dependències municipals de l'ajuntament. L'edifici original de l'ajuntament és del primer terç del segle XX, al primer pis hi havia l'antiga escola i arxiu municipal. A la planta baixa les oficines municipals i la vivenda de la mestra. Excepte en el període de reforma de l'edifici de l'ajuntament, l'arxiu va romandre en el mateix espai. L'edifici amenaçava a ruïna i el desembre de 1998 les oficines es van traslladar a l'antic casino del poble. Es va procedir a la reforma de la Casa de la Vila i l'octubre de 1999 es va tornar a l'ajuntament. El dipòsit de l'arxiu es troba al primer pis de l'ajuntament junt al fons del Jutjat de Pau. A la planta baixa on hi ha les oficines també hi ha una habitació petita que s'utilitza com arxiu d'oficines i on s'hi troba la documentació més recent (els darrers anys, correspondència, llicències obres, cens electoral, comptabilitat i impostos i taxes, butlletins oficials DOCG i BOP i publicacions).</p> | 41.7213200,2.2729800 | 439528 | 4619091 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54481-foto-08134-205-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) ELECCIONS 1821-2000 ENSENYAMENT 1862-1976 CULTURA 1918 A 1999 (Festa Major i populars 1944-1999) SEVEIS AGRPECUARIS I MEDI AMBIENT 1858-1999 Censos agraris i ramaders1858-1976 Foment forestal 1927 a 1945 Aprofitament aigües 1912-1971 Juntes i comissions municipals 1902-1995 Medi ambient 1969 a 1978 Representativitat agropecuària 1994. COL·LECCIONS FACTÍBLES. PERGAMINS, un sol exemplar de 1542. Precisament la documentació més antiga guardada a l'arxiu municipal, fora d'un pergamí de finals del segle XVI i d'uns quants documents de finals del segle XVIII és posterior a l'any 1814. I que també es guarda un fons fotogràfic que conforma l'Arxiu Fotogràfic de Figaró-Montmany. Cal assenyalar que aquest fons conté documentació gràfica, sobretot fotogràfica, del municipi des del 1908 fins a l'actualitat i que aquesta composa l'Arxiu Fotogràfic de Figaró-Montmany. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54512 | Arxiu Parroquial de Sant Pau de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pau-de-montmany | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. http://www.abev.net/arxiu.html</p> | XIII-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pau de Montmany es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 33 unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XIII al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna (1554-1949). Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Fons generat per l'activitat de la parròquia a nivell de la cura d'ànimes, a nivell de l'administració dels béns o a nivell de l'activitat notarial. Organitzat en base a les funcions que s'hi desenvolupen: llibres sacramentals, administració de la parròquia, i llibres notarials L'arxiu es classifica en: Baptismes entre 1561-1858. 3 unitats documentals; paper; volum i fulls solts; foli. Recull els baptismes celebrats a la parròquia per ordre cronològic i en català / llatí / castellà. [Baptismes]1561-1769200 f.A-B-C/1/1 (antic A/1: És una part) [Baptismes]1770-1850[100] f.A/1 (antic A/1: És una part; A/2: És una part; A/3: És una part) UD2.79. [Baptismes]1835-185881 f.A/2 (antic A/3: És una part) Confirmacions: 1717-1737. 1 SA; paper; volum; foli Recull de les persones confirmades a la parròquia en Català i llatí. Matrimonis: 1659-1878; 2 UD; paper; volum i lligall; foli. Recull els casaments celebrats a la parròquia per odre cronològic i en català / castellà / llatí. Defuncions entre 1683-1884. 3 UD; paper; volum; foli. Recull els enterraments, oficis i drets funeraris de la parròquia. A partir de 1771 les partides de defunció i els oficis o drets funeraris s'anotaran en llocs diferents, d'acord amb la norma. Aquests es troben ordenats cronològicament i escrits en català / castellà / llatí. Aniversaris i celebracions 1601-1899. Recull de les celebracions fundades a la parròquia i el seu seguiment al llarg del temps en català i castellà. 2 UD; paper; volum i lligall; foli i quart. Administració de l'obra entre 1601-1883. 1 UD; paper; lligall; foli i quart. Hi trobarem aquella documentació produïda pels obrers i que es relaciona amb els comptes de l'obra per odre cronològic. Visites pastorals i documents episcopals 1640-1915. 1 unitat documental; paper; lligall; foli per odre cronològic. Inventaris parroquials del 1893. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Llista que descriu els objectes que trobarem a l'esglesia . Comptes i factures de 1744 a 1940. Una unitat documental; paper; lligall; foli i quart Ingressos i despeses de la parròquia per odre cronològic. Llevadors de rendes 1716-1807. 1 unitat documental; paper; lligall; quart i foli. Ingressos de la parròquia provinents de censos i censals per ordre cronològic i en català. Correspondència de 1672 a 1927. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. Cartes dirigides o emeses pel rector per odre cronològic. Cens parroquial de 1867. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Llista de cases de la parròquia amb els seus habitants per odre cronològic i en castellà. Confraries i Associacions. Confraria del Roser 1576-1764. 2 unitats documentals; paper; volum i lligall; foli. Recull la fundació i qui en són confrares en català i castellà. Confraries i Associacions. Confraria del bací de les animes entre 1682-1771. 1 unitat documental; paper; volum; foli. S'hi recull l'administració de la confraria en català i llatí per ordre cronològic. Vària d'Administració. 1701-1899. 2 unitats documentals; paper; lligall; foli i quart. Documentació relacionada amb reformes de l'edifici de la rectoria, amb censos i censals i d'altres notes soltes per odre cronològic i en català, castellà i llatí. Capítols Matrimonials entre 1559-1765. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. Recull dels pactes de la parròquia de Montmany i de les sufragàneas Vallcàrquera i Tagamanent per ordre cronològic en català i llatí.</p> | 08134-236 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>Sant Pau de Montmany es troba en un dels graons estructurals situats a l'angle entre Puiggraciós i la Cinglera de Bertí, abocada a la vall i sobre el mas Ullar. Va abandonar-se el 1910 i el rector i el cultes es traslladaren al Santuari de Puiggraciós. És un edifici gòtic tardà 1600 i 1606, sense voltes i portals tapiats tot i que ja apareix documentat al segle X. La rectoria encara és habitada temporalment. Sobre l'església hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, residència des del 1973 d'una comunitat de benedictins filial a Sant Pere de les Puelles. El santuari fou erigit entre 1701 i 1711 en el lloc, on segons la tradició s'havia trobat la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV i que es venerava a Sant Pau. Des del segle XV es celebrava una processó des de l'església parroquial, fins que es va optar per la construcció del santuari, ampliat més tard amb un cambril i una casa pels ermitans, que fou també rectoria entre 1920 i 1936 i ara convent i lloc de recés. Al santuari encara es venera la imatge gòtica primitiva que representa la Mare de Déu alletant el seu fill. Als peus de la torre del telègraf hi ha un petit edifici abans capella, que recordava el lloc on la tradició diu que es trobà la imatge de Maria. És lloc de molta devoció ara vinculat a la parròquia de l'Ametlla. Un altre element del que es conserva abundant informació és sobre la Confraria del Roser. Aquesta confraria va ser creada al 1576 per Francesc Pons de l'ordre de predicadors de Santa Caterina de Barcelona. Les despeses de la creació van ser suportades per Joan Benet Oliveras essent rector Joan Serradora. A la primera pàgina hi ha l'acta de fundació seguida d'un llistat on hi figuren nom, cognom i data d'inscripció dels homes i dones confrares. El llistat presenta dues formes; per ordre d'inscripció fins al 1581 i alfabèticament des de 1581 fins al 1685.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54512-foto-08134-236-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) Testaments 1554-1697. 3 unitats documentals; paper; lligall; foli i quart. Hi trobarem el text de les últimes voluntats sol o acompanyat d'altres documents com l'anul·lació d'actes anteriors, el codicil o últimes voluntats, un llistat on es descriuen el què deu i el què li deuen al testador, una certificació de la data de publicació del testament, l'inventari de béns del difunt. En alguns casos trobarem el testament original i una còpia en català i llatí. Actes Notarials 1555-1850. 3 unitats documentals; Hi ha fulls timbrats. S'hi recullen, sobretot, vendes i originals creacions de censals a favor del rector de la parròquia de Montmany a compte de la celebració de misses a favor de difunts (s'hi acostuma a acompanyar l'acta d'institució de la celebració). A part d'aquestes també hi trobarem establiments, arrendaments, vendes, violaris i, de menor tamany, lluïcions o liquidacions de censals i rebuts de pagament o àpoques. També hi trobarem actes fetes per notaris púlbics d'indrets pròxims que afecten d'alguna manera a la parròquia o actes signades pel rector com a notari públic de Montmany o de les sufragànies Vallcàrquera o Tagamanent. En alguns casos i, posteriorment a la seva redacció, s'han reunit actes, per famílies o per temes, formant paquets que s'han lligat de tal manera que, en alguns casos, les dates extremes es troben a més d'un segle de distància o, en d'altres casos, s'han lligat actes que correspondria adjuntar a d'altres sèries. S'hi han inclòs còpies. Processos 1600-1949. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Per ordre cronològic i en català i castellà. Vària Notarial 1568-1839. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. S'hi recullen troços d'actes notarials, documents en els què es publiquen les condicions d'arrendament o tabes i d'altres notes soltes en català i llatí. Pergamins medievals i moderns de 1217 a 1621. 1 unitat documental formada per 15 pergamins. Actes notarials per ordre cronològic i en català, castellà i francès. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54511 | Arxiu Parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. http://www.abev.net/arxiu.html</p> | XVII-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 32 unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1604 al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que es un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1675-1872. 4 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1771-1867. 1; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera entre el 1675 i el 1764. 1 unitat documental; paper; volum. Defuncions dels parroquians entre el 1750 i 1885. 3 unitat documental; paper; volum. Aniversaris i celebracions que van tenir lloc entre el 1701 i el 1882. s. XVIII-1882. 3 unitats documentals; paper; volum. Les diverses Consuetes del segle XVIII: 1723-1785 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documetnació referent a Comptes i factures entre 1808-1843, i conservades en una 1 unitat documental; paper; volum. Llevadors de rendes apuntats entre 1742 i 1853. 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. La documentació de diverses confraries: Confraria de Sant Llop 1827-1900 (1 unitat documental; paper; volum). Confraria del Roser. 1680-1907. (4 unitats documentals; paper; volum). Confraria de Nostra Senyora de Gràcia 1772-1920. (1 unitat documental; paper; volum). Confraria de les ànimes 1741-1850. (1 unitat documental; paper; volum). Documents associats als Manuals notarials i datats d'entre el 1684 i el 1737 en 3 unitats documentals; paper; volum. Els diversos capítols matrimonials de 1604-1737, organitzats en 5 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1686-1819. 4 unitats documentals; paper; volum i lligall. Vària notarial amb una cronologia que comprèn del 1701 al 2000. s. XVIII-XIX. 1 unitat documental; paper; lligall.</p> | 08134-235 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>Sant Pere de Vallcàrquera es troba en una vall tancada (vall carcera segons els antics documents), que s'obre entre els contraforts del turó de Tagamanent i el de Monteugues, solcada per la riera de Vallcàrquera que neix a Tagamanent i conflueix amb el Congost. L'església és una edifici romànic tardà amb volta apuntada, ampliada amb un presbiteri, a manera de gran absis tardà, per allargar la nau i amb una espècie de segona nau formada per capelles afegides unides per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquestes modificacions i el campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. El 1961 es comença una restauració que no va continuar. Guarda antics retaules amb pintures del segle XVII i alguns elements d'escultura notables. El 1870 la parroquialitat es traslladà al Figaró.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54511-foto-08134-235-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54482 | Arxiu Parroquial de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-rafael-i-santa-anna-del-figaro | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XIII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró es conserva a les dependències de la mateixa parròquia, depenent del bisbat de Vic. La documentació amb una cronologia que va del 1850 al segle XX, correspon a l'època moderna i contemporània. La classificació de l'Arxiu es troba ordenada per: Llibres sacramentals. De baptisme, confirmacions, matrimonis i defuncions entre 1875 i 2005. Un apartat de vària sacramental, documents episcopals i inventaris parroquials. Un apartat de caire genèric amb esmenes a visites pastorals, documents episcopals i inventaris parroquials. I un apartat centrat en l'administració (comptes i factures, aniversaris i celebracions i llibre d'obra).</p> | 08134-206 | Nucli del Figaró | <p>L'antiga capella de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841 amb l'objectiu de convertir-se en centre parroquial. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró. En el decurs de la Guerra Civil Espanyola es va perdre part de la documentació conservada de l'antiga capella i part de la de l'església parroquial, moment en què va ser utilitzada com a centre de refugiats. Segons l'actual rector, part de la documentació s'hauria recollit a l'Arxiu Episcopal de Vic.</p> | 41.7216600,2.2737600 | 439593 | 4619128 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54482-foto-08134-206-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54489 | Barraca al camí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-cami-de-les-planes | XVII-XX | <p>Estructura oberta en una feixa o bancal. El sistema constructiu utilitzat és força complex, un sòcol de pedra mesures aproximades que oscil·larien entre 2 m de llargada per 1 d'amplada amb una coberta feta per aproximació de filades. Aquest és de pedres de dimensions petites i mitjanes, sense treballar i segurament reutilitzades de l'entorn proper, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. L'espai habitable és força reduït, i per tant és possible que més que tractar-se d'una barraca es tractés d'un petit refugi on guardar les eines o aixoplugar-se en cas de mal temps. No es pot fercap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta estructura ni la seva funcionalitat.</p> | 08134-213 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna del món rural. Aquest tipus de construcció evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i la de resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes estructures de tradició antiga, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació.</p> | 41.7310200,2.2874000 | 440736 | 4620158 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54489-foto-08134-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54489-foto-08134-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||
| 54383 | Barraca al camí de Pomareta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-cami-de-pomareta | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | No conserva la coberta | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, fent 1'5 m d'ample per 2 m de llarg, amb una sola obertura orientada a la cara sud i constituïda per una petita porta quadrangular 1'5 m d'alçada.</p> | 08134-107 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjan segle XX.</p> | 41.7227000,2.2780500 | 439951 | 4619240 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54383-foto-08134-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54384 | Barraca de l'Ullà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lulla | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | En estat precari | <p>Edifici format per una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord. A la façana principal les obertures es disposen de forma senzilla, sense acabats ornamentals, una evidència d'aquest fet la constitueix la porta principal. Pel que fa a la resta d'obertures aquestes corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries.</p> | 08134-108 | Sant Pau de Montmany | <p>La construcció d'aquest edifici s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XVII. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas però no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'edat moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.7156300,2.2461800 | 437293 | 4618478 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54384-foto-08134-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54384-foto-08134-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54488 | Barraca del castell del Rubinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-castell-del-rubinat | XVIII-XX | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que li resten algunes bigues de fusta que farien de suport. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, amb una sola obertura orientada a la cara sud i un accés format per una petita porta rectangular, també desapareguda.</p> | 08134-212 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7188000,2.2718800 | 439434 | 4618812 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54488-foto-08134-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54488-foto-08134-212-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||
| 54412 | Barraca sota la rectoria de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-la-rectoria-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Part desapareguda | <p>Restes del basament en pedra seca d'una estructura construïda de planta rectangular orientada sud - nord i parcialment coberta. El sistema constructiu utilitzat és força senzill, un sòcol de mesures aproximades que oscil·larien entre 2 m de llargada per 1 d'amplada. Aquest és de pedres de dimensions petites i mitjanes, sense treballar i segurament reutilitzades de l'entorn proper, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. El seu mal estat de conservació i la destrucció que ha patit recentment amb l'ampliació del camí no permet fer cap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta estructura ni la seva funcionalitat.</p> | 08134-136 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7250100,2.2922400 | 441133 | 4619487 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54412-foto-08134-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54493 | Bassa de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-valls | XX | <p>Bassa construïda en una pendent d'una zona terrassada en uns camps darrera el mas de Can Valls. Aquesta estructura es troba parcialment excavada a la roca natural i parcialment construïda. A la part construïda de la bassa es van utilitzar els carreus de petites dimensions de pedra local, bastament treballada i lligada amb ciment, combinada amb maons i maçoneria tot revestit amb un arrebossat. Al tenir una estructura aterrassada el mur nord és molt més alt que la resta, i el desnivell es salva amb un aterrassament escalonat de les parets situades a l'est i a l'oest. Tot i que la bassa presenta una estructura rectangular, a l'extrem nord-oest es troba adossat una estructura en obra i totxana, parcialment enderrocada i coberta de matolls i esbarzers, però que faria les tasques de captació i punt de sortida així com de sobreeixidor. Actualment la bassa està plena i abasteix d'aigua al mas can Valls, tot i que de forma provisional.</p> | 08134-217 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El mas de Can Valls forma part dels masos històrics de l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. L'evolució del mas i els seus habitants es remunta a l'edat mitjana i amb pervivències durant l'època moderna i contemporània, però és sobretot durant els segles XVII i XVIII que trobem una gran activitat constructiva en aquesta zona. La construcció de la bassa i el seu arranjament van lligats a la història del mas, tot i que la seva fàbrica pertanyi plenament a l'època contemporània. La captació d'aigua devia ser una de les activitats bàsiques per assegurar la supervivència d'aquest assentament en cas de sequera. Una mica més avall es documenta un altra bassa, també construïda i que, tot i que es troba en ruïnes, hauria complementat la tasca de recollida de les aigües pluvials. Aquesta bassa s'ha de relacionar a la construcció d'un petit aqüeducte que portaria aigua corrent al mateix mas i que respon a una reforma tardana datada en un moment indeterminat d'inicis del segle XX.</p> | 41.7181100,2.3063600 | 442301 | 4618711 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54493-foto-08134-217-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||
| 54358 | Bassa del molí de can Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-can-xicola | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. BRUGUÉS, S. 1924. Mapa del Terme de Montmany-Figaró. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Bassa de molí de forma allargada, construïda amb pedra seca. Medeix uns 35 m de llarg per 13 m ample. Els murs amiden uns 2 m d'alçada. Encara estava en funcionament, emmagatzema les aigües de la mateixa riera de Vallcàrquera, que són desviades per una resclosa situada uns 65 m més amunt del molí i conduïdes per un rec excavat a la roca de secció rectangular i d'uns 35 m amplada. La resclosa fou construïda en obra i per desviar les aigües simplement s'amuntega terra al seu damunt, fet que l'aigua es desviï cap al rec construït al seu cantó dret.</p> | 08134-82 | Sota el molí de can Xicola | <p>Sortint del Figaró direcció Vallcàrquera seguint la riera del mateix nom, el molí queda a tocar de la riera al marge dret. La bassa es situa al darrera del casal del molí.</p> | 41.7261400,2.2866100 | 440666 | 4619616 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54358-foto-08134-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54359 | Bassa del Molí de Dalt i Central Elèctrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-i-central-electrica | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. Arxiu municipal, caixa 121.</p> | XVII-XIX | Poques restes | <p>Queden poques restes visibles de l'antiga bassa del molí de dalt avui convertida en plaça i aparcament. Es conserva encara part del mur de la bassa en contacte amb el molí construït amb blocs de pedra relligats amb morter de calç i les cantonades reforçades amb carreus més grans. Les basses són unes obertures de mida variable excavades en el terreny natural o parcialment construïdes i de dimensions i formes variables. Aquestes bàsicament són a cel obert i amb les parets recobertes de pedra en sec, que serveixen per recollir l'aigua de la pluja, per abeurar animals o com a rentadors. Si les basses són profundes, a la mateixa paret es fa una escala per poder accedir al fons quan el nivell de l'aigua disminueix. El sistema de captació de l'aigua es fa a través d'una petita conca feta a posta, o aprofitant la cuneta d'un camí en un terreny ben escollit per tal d'assegurar una bona impermeabilitat. Hi ha basses dins algunes finques particulars, però normalment són al costat dels camins perquè se'n pugui servir tothom. Al municipi de Figaró-Montmany hi havia basses dins del poble o molt a la vora; ara pràcticament han desaparegut per reordenació urbanística, problemes higiènics, etc.</p> | 08134-83 | Nucli de Figaró | <p>Tot i que actualment no queden gaires evidències físiques d'aquesta bassa, si que en resten els límits i el mur perimetral per la banda de ponent. Aquest espai ha estat convertit com aparcament i plaça i es troba integrat dins el nucli del Figaró. En un extrem conserva una torre de central elèctrica. Aquesta estructura es va constuir per iniciativa de Ramon Bosc que va fer aprofitar el desnivell de la bassa de cal Toni per fer anar una dinamo a les cases habitades tot l'any. Aquesta instal·lació va ser substituida pel subministrament elèctric efectuat per Estabanell i Pahissa al 1922.</p> | 41.7245300,2.2744900 | 439656 | 4619446 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54359-foto-08134-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54359-foto-08134-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada darrera el molí avui soterrada i reconvertida en plaça i aparcaments al carrer Mn. J. Verdaguer. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54360 | Bassa del Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-mig | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Gaire bé desaparegut | <p>De l'antiga bassa del molí del mig en resta únicament una paret lateral i part del mur en contacte amb el molí. Construïda amb pedra relligada amb morter de calç. Originàriament media uns 15 m de llarg. Les basses són unes obertures de mida variable excavades en el terreny natural o parcialment construïdes i de dimensions i formes variables. Aquestes bàsicament són a cel obert i amb les parets recobertes de pedra en sec, que serveixen per recollir l'aigua de la pluja, per abeurar animals o com a rentadors. Si les basses són profundes, a la mateixa paret es fa una escala per poder accedir al fons quan el nivell de l'aigua disminueix. El sistema de captació de l'aigua es fa a través d'una petita conca feta a posta, o aprofitant la cuneta d'un camí en un terreny ben escollit per tal d'assegurar una bona impermeabilitat. Hi ha basses dins algunes finques particulars, però normalment són al costat dels camins perquè se'n pugui servir tothom. Al municipi de Figaró-Montmany hi havia basses dins del poble o molt a la vora; ara pràcticament han desaparegut per reordenació urbanística, problemes higiènics, etc.</p> | 08134-84 | Nucli del Figaró | <p>Actualment la bassa es troba soterrada en part i convertida en plaça pública.</p> | 41.7211300,2.2734100 | 439563 | 4619069 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54360-foto-08134-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54360-foto-08134-84-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Bassa situada a la part de darrera del molí, avui reconvertida en plaça | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54484 | Bauma al Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-al-sot-del-bac | <p>Petita bauma situada al marge dret del PR-33 que porta del Figaró a Montmany, dins el Sot del Bac. Bauma formada per la soscavació lateral del torrent del Sot del Bac, 35- 40 metres per sobre del tàlveg actual. Es tracta d'una cavitat no gaire profunda excavada en un marge o vessant rocós on penetra la claror. Aquesta presenta pintades i evidències d'ocupació a l'interior, amb traces d'haver-hi fet foc.</p> | 08134-208 | Montmany. Sot del Bac | <p>El pas del Sot del Bac seria un camí natural utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació del sector del Congost amb Puiggraciós i els Cingles de Bertí. Actualment aquest és ocupat de forma esporàdica per caminants i escaladors.</p> | 41.7266100,2.2589800 | 438368 | 4619688 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54484-foto-08134-208-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||||||
| 54353 | Botifarra de Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botifarra-de-figaro | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>Producte elaborat a partir de diverses parts del porc. Normalment el llom fresc, carn magra i fragments isolats del porc, altres ingredients com la sal fina, pebre molt i budell per embotir. També es pot fer servir qualsevol part del porc, però que sigui manejable. Es prepara triturant aquests ingredients i salpebrant al gust; es barreja i pica amb la trituradora o picadora de carn. La pasta s'amassa diverses vegades, es passa per una picadora més fina i s'emboteix, sense apretar, en tripes prèviament netejades amb vinagre i llimona. Les peces es lliguen cada 25-30 cm, unint els extrems entre ells fent una llaçada o nus. Després es col·loquen, si pot ser penjades, en una olla amb abundant aigua freda i es deixen coure a foc baix fins que bullin uns 30-45 minuts i es vegin ben cuites. Immediatament es treuen i es passen per aigua ben freda. Això fa que el greix líquid es torni sòlid per la part externa donant-li l'aspecte típic e impedint que s'assequin. Un cop fredes es pengen i es guarden a una càmbra frigorífica uns 10-15 dies, envoltades amb draps humits perquè no s'assequin molt (tot i que això és opcional). La barreja es pot triturar més o menys, al gust del consumidor i es pot especiar amb pebre blanc o negre mòlt, orenga, nou moscada, i fins i tot pebrot dolç o picant que li dóna un to vermellós. També es pot barrejar amb formatge, bolets, ceba i pinyons, all i julivert, i altres condiments que li donen una gran varietat gustativa.</p> | 08134-77 | Nucli del Figaró | <p>La botifarra forma part dels embotits autòctons de Catalunya i la seva zona d'influència, amb variants a les Balears, País Valencià, Múrcia, etc. L'ingredient bàsic és la carn picada de porc condimentada amb diverses espècies. Les botifarres clàssiques són la blanca o crua, la negra i la d'ou. A cada comarca es produeixen diversos tipus de botifarres (de fetge, de llengua, trufada, del perol, de ceba, pinyons, etc.). Són moltes les receptes del litoral mediterrani que porten com ingredient la botifarra. Etimològicament, aquest mot, es creu que procedeix de la unió de 'botir' i de 'farró', datat al segle XIV. Al Figaró-Montmany aquest producte s'elabora de forma artesanal i té una gran demanda tant per part dels mateixos habitants, com per part dels municipis veïns i del nombrós grup de visitants i excursionistes que passen pel municipi els caps de setmana.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54353-foto-08134-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||||
| 54377 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-4 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de tipologia ciutat- jardi, que es troba ubicat al centre d'un terreny tancat per un mur perimetral i amb una zona ajardinada. El cos principal està format per una estructura rectangular coberta amb teulada i coberta a 4 aigües. Les obertures es troben situades de forma simètrica amb alternança de finestres d'arc pla i d'arc de mig punt amb emmarcament i llindes de color marró. La fàbrica es basa en murs de maó pintat, una coberta de teula àrabiga i rajola vidriada, sobre el mur pintat en blanc. Edifici de planta rectangular organitzat en planta i dos pisos i amb entrada a la façana est i oest. La tècnica constructiva emprada és el mur de paredat comú reajuntat amb argamassa i amb algunes pedres carejades i pedres cantoneres de dimensions mitjanes ben tallades. La coberta és a quatre vents sobre ràfec de llosa de pedra local i de teula aràbiga. La façana principal del conjunt es situa a l'oest, està formada per una gran portalada d'arc de mig punt. A banda i banda es distribueixen les diferents obertures: dues finestres de petites dimensions situades a la planta baixa, també trobem tres finestres de tamany mitjà emmarcades amb llindes de pedra ben tallada, la central de les quals porta un element ornamental esculpit. A sobre, al segon pis es manté l'estructura de tres finestres de tamany més petit amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben escairats amb lleixa motllurada. A les façanes nord i sud només es disposa una filada d'obertures en vertical formades per petites finestres també emmarcades amb llindes de carreus ben treballats, substituint el paredat comú del mur.</p> | 08134-101 | Nucli de Figaró | <p>Figaró presenta una forta tradició d'estiueig des de finals XIX i inicis XX, potenciat pel ferrocarril que facilitava l'accés de Barcelona. Estètica propera al noucentisme tot i que amb elements modernistes. Es desconeix la data i l'autor. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.</p> | 41.7243100,2.2733000 | 439557 | 4619423 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54377-foto-08134-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54377-foto-08134-101-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54390 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-5 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Tenia una base rectangular formada per planta baixa i dos pisos. Tota l'estructura de la coberta es troba desapareguda, tot i que segurament aquesta era a doble vessant i es trobava orientada d'est-oest. La tècnica constructiva emprada es basa en murs de pedra irregular, predominant les planes o quadrangulars (de mides diverses), lligada amb fang; i amb pedres més grosses als angles amb l'objectiu de fer cantonades diferenciades. Queden dempeus les murs nord i est; la resta està molt enderrocada. Queda alguna biga de fusta a l'interior i un fragment de trespol al nordest. Al mur nord s'observa un tram afegit a l'est, gairebé el doble de la resta de l'edifici; també hi ha un cos afegit a l'oest. S'observa una petita obertura sense ampit ni brancals i llinda. Restes d'un cos adossat al sudest i un altre a l'oest, possiblement, eren coberts o petits annexes ramaders.</p> | 08134-114 | Montmany. Sot del Bac | <p>Al fogatge de 1497 es documenta el topònim Andreu, tot i que no es pot assegurar que faci referència a aquest petit mas, ja que al municipi del Figaró hi ha més edificis que han tingut aquest nom al llarg dels segles. Amb tot, pel tipus constructiu emprat i les restes conservades sembla factible pensar en un primer assentament en aquest punt, al peu del camí de Valldeneu a Puiggraciós, passant pel Castellar i sobre el Sot del Bac. Aquest edifici apareix molt ben situat, en una solana sobre uns camps de conreu i pastura i prop d'un torrent més o menys estable com és el torrent del Sot del Bac. Aquest topònim torna a aparèixer al fogatge de 1553. Tot i que no queda clara l'atribució cronològica d'aquest mas, si que podem dir que les restes conservades responen a una reforma realitzada en època moderna, possiblement al segle XVIII. Aquest mas va mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment s'ha perdut el camí original d'accés tot i que la seva localització és relativament fàcil al trobar-se als peus del PR-33.</p> | 41.7280400,2.2508400 | 437693 | 4619853 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54390-foto-08134-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54407 | Ca l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantic | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XX | Part dels elements desapareguts | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada i les diverses dependències agrícoles i ramaderes que amb el temps van anar desapareixent al quedar el mas dins el centre del poble. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. A causa del desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant de l'edifici s'obren els antics jardins i algunes petites edificacions de caràcter auxiliar i força malmeses que en dificulten la seva valoració.</p> | 08134-131 | Nucli del Figaró | <p>El mas Antic va ser un dels masos més influents del Figaró, amb abundants propietats i recursos. Tot i que la primera evidència escrita sobre el mas Antic data de l'època baix medieval aquesta segurament és més reculada i es pot situar en el segle XIII. La casa forta de Ca l'Antic apareix junt a altres masos més en el fogatge de 1497 i en el del 6 octubre de 1553 on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera un tal Pere Antic o Antich. Una altra data sobre el mas l'aporta la dovella central del portal a la façana sud, concretament amb la inscripció de 1676 indicant una reforma del mas. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions cap al sud plasmades en els paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegirà un segon cos, de dimensions més reduïdes i finalment un tercer cos que seguirà, en la mesura possible, els mateixos patrons arquitectònics que la resta. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del nucli del Figaró, junt a les famílies Figueró i Xicola i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador de la família Antic er en la construcció de la nova església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna, essent alguns membres de la família batlles reials i ocupant nombrosos càrrecs importants al llarg de l'època moderna. Posteriorment, a finals del segle XIX i XX el mas es va adequar a les noves corrents del modernisme i noucentisme i a més de nombroses reformes s'hi va construir uns jardins privats. Actualment el mas pertany a la família Aparicio i es troba en molt mal estat de conservació.</p> | 41.7213300,2.2735600 | 439576 | 4619091 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54407-foto-08134-131-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54361 | Ca l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelta | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII | <p>Casa coneguda com a Cal Sauquer o Ca l'Espelta indistintament. Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i un primer pis, amb coberta a dues aigües a la façana que dóna al Carrer Major amb un ràfec amb diferents nivells de teules. Tota la construcció és de pedra, amb portal i finestra amb arc pla. Els accessos es realitzen per portes a la planta baixa amb brancals de pedra i arc rebaixat; la porta de la façana principal té la inscripció: 'JOAN SAUQUER' dins un element geomètric que recorda una petxina on hi ha la data 1722. Aquesta llinda conserva restes de l'emblanquinat que ocupava bona part de la façana. La tècnica constructiva utilitzada en tota l'obra és la pedra i còdols de riu, mitjançant petits blocs o carreus de pedra poc desbastats units amb morter de calç, i amb carreus més grans a les cantonades, sense arribar a ser pedra cantonera. Al primer pis es documenta un finestral amb ampit, brancal i llinda que encara conserva restes de pigment blau, color amb que segurament es trobava pintada part de la casa. A l'interior fa un espai obert o pati al qual també es pot accedir des del carrer a través d'una porta reixada de ferro. Aquest tipus d'edificacions estan formades per el cos principal, un jardí o hort tancat i construccions annexes. Es comunica, des dels inicis, amb la carretera de ribes on l'obra vista deixa entreveure dos cossos annexats que no són rectes entre ells sinó que formen punt rodó, tot i que els angles són rectangulars. Amb un accés lateral fet per unes escales i un accés a peu de carrer, de factura senzilla. En angle de la façana conserva una farola decorativa.</p> | 08134-85 | Nucli del Figaró | <p>Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular de la primera meitat del segle XVIII. Presenta un escut al dintell del portal on es pot llegir: FETA PER JOSEPH SAVOVER 1722, que s'obre a la façana del Carrer Major. Originalment, es tractava de la casa de Joan Sauquer però al passar a la família Espelta, es va canviar el nom. Els propietaris actuals fan els possibles per mantenir l'estructura original de la casa i aquest fet permet conservar-la com una de les construccions originàries de la part baixa del Figaró. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga. Potser no és original la finestra i la resta és posterior. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants (hostal, ferreria, etc.).</p> | 41.7194500,2.2737700 | 439592 | 4618883 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54361-foto-08134-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54496 | Ca l'Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lurgell | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XIX | Enrunada | <p>Es conserven poques parts de la casa, ja que, com d'altres masies del terme, va restar abandonada i coberta totalment per la vegetació. Testimoni d'aquest antic mas són les parets mestres i mitgeres que delimiten una construcció de planta rectangular amb diverses estances a l'interior. L'altura de les parets conservades i la situació dels encaixos de les bigues de fusta semblen indicar que la construcció tenia un primer pis. Aquesta petita masia presenta nombroses reformes que s'observen tan sols als paraments exteriors. La planta baixa està coberta de runa i l'observació només es podria fer si es portés a terme una excavació arqueològica. A la part posterior s'observen restes d'estructures destinades a possibles annexes ramaders.</p> | 08134-220 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquest mas es troba oblidat de la memòria històrica dels actuals habitants de Figaró-Montmany. Només la gent més gran es recorda d'un mas situat a mitja carena al camí de Tagamanent. Aquest topònim no apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI del Vallès Oriental i en diversa documentació parroquial. Actualment és es troba en estat totalment ruïnós i cobert per abundant vegetació que fa impossible visualitzar sencera l'estructura. Aquesta però segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII, i tindria una història paral·lela als altres masos dels voltants per a esser abandonada al primer terç del segle XX.</p> | 41.7322600,2.2941200 | 441296 | 4620291 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54496-foto-08134-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54496-foto-08134-220-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54500 | Cal Chica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-chica | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | A causa de l'abandó de la casa, la vegetació ha accelerat el procés de ruïna. | <p>Edifici d'atribució dubtosa conegut com Cal Chica, Cal Teia o Altella, que conserva les parets mestres i mitgeres, però els trespols ni les cobertes. Aquest presenta nombroses reformes, com la majoria de les masies. En aquest cas sembla que el cos més antic es caracteritza per tenir la planta baixa de maçoneria de pedra calcària lligada amb morter de calç, mentre que el pis és de tàpia molt erosionada. A més la tàpia està recoberta per nombroses capes d'arrebossat blanc, per tal de protegir-la dels agents atmosfèrics. Aquest cos central va ser ampliat amb la construcció d'un lateral i un altre de posterior. Es caracteritzen per un alçat de maçoneria de pedra calcària lligada amb morter de calç i encara sembla haver-hi una altra reforma, en el decurs de la qual s'hi van afegir els pisos superiors a l'element central. Les obertures conservades daten probablement de les últimes reformes de la masia, ja que estan fetes de materials més moderns. Les portes es conserven malament, però a l'interior n'hi ha dues de coronades per sengles arcs formats per diverses pedres sense escairar, una de les quals es va tapiar i va passar a ser aprofitada com a armari. L'alta passà a ser l'obertura d'un forn, que si bé per la part interna és de totxo, per la part externa és una construcció cilíndrica de maçoneria de pedra calcària.</p> | 08134-224 | Sot del Bac | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas i de la seva evolució. El topònim si que apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI del Vallès Oriental. Tot i que s'esmenta pertanyent a l'antiga parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, la planimetria del 1924 de S. Brugés la situa al Sot del Bac. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII. Aquesta estructura va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben datades a la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest establiment s'ha d'associar a un nucli habitat que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i l'habitual canvi de nom fa pensar en un canvi de propietaris.</p> | 41.7278500,2.2641000 | 438795 | 4619822 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54500-foto-08134-224-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es trata d'una zona no urbanitzada, fet que ha permès que cal Chica conservi, a més de l'estructura de la casa, les altres dependències i elements propis d'una masia. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||
| 54414 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-2 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Part desapareguda | <p>Queden els basaments del què hauria estat un mas format per un edifici annexat a Can Zidró . Aquest edifici presenta una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades i lligades amb morter. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. I també es pot apreciar l'existència d'estructes properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08134-138 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat en la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, amb el veí can Zidró. L'auge constructiu que pateix aquesta zona al llarg de l'època moderna es pot situar en un context de petits arrendataris relativament enriquits que decideixen comprar un terreny i construir-se una casa pròpia. Aquest establiment s'ha d'associar a una petita explotació agrícola i ramadera d'abast particular i determinada per el funcionament de la Riera de Vallcàrquera en aquest punt.</p> | 41.7275300,2.3002400 | 441801 | 4619761 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54414-foto-08134-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54414-foto-08134-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54414-foto-08134-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54472 | Cal Mestre de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Edifici isolat amb una sèrie de dependències annexes i un petit hort. Estructura de base rectangular formada per planta baixa i un primer pis de factura homogènia i un segon pis sota teulada, afegit posteriorment. Aquest edifici presenta una coberta de teula aràbiga a dues vessants (nord-sud) aiguavessant a la façana principal. La fàbrica és de murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment combinant amb l'ús de la tapia a la part superior. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo, i l'acabament d'arrebossat i pintat a l'exterior dificulta l'anàlisi constructiu. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica. La porta d'accés amb el portal adovellat i rebaixat i una finestra amb elements (ampit, llinda i brancals) a un costat amb motllures bisellades amb la pedra calcària de Sant Bartomeu. Al primer pis hi ha dues finestres d'iguals dimensions i que segueixen la mateixa disposició que la inferior, i separades per un rellotge de sol de factura moderna. La part superior, al tractar-se d'un afegit presenta una disposició constructiva desigual hi ha dues finestres, una més gran que l'altre, amb un petit rapís i amb motllures de pedres disposades en horitzontal, unes sobre les altres. Façana est. S'obren un parell de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta de la façana principal. Façana oest. S'obren unes tres de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements (ampit, llinda i brancals). A l'interior de l'edifici hi ha voltes de maó, o volta catalana a la planta baixa i, la distribució segueix la de la masia tradicional catalana, amb l'entrada i l'espai per les corts a baix; així com una cuina (ara convertida en sala d'estar), unes escales d'accés porten al primer pis on es distribueixen les altres dependències, habitacions i una cuina nova. Tot i que l'interior està força remodelat es pot apreciar el gruix de les parets que indiquen el cos que té l'edifici. Annexes. Adossat al cos principal s'obra un petit annex. Obertura amb dos arcs de maó massís a migdia; pilar central de pedra; l'arc del costat oest està mig tapiat amb pedra seca i coberta d'uralita.. Al fons del cobert hi ha un petit pati i al costat un accés a un altre espai de planta baixa destinat a tasques agropecuàries, actualment de caràcter residual.</p> | 08134-196 | Vall de Vallcàrquera | <p>Mas lligat al procés d'ocupació de la Vall de Vallcàrquera, situat en un entorn privilegiat al costat de l'antiga Rectoria. Tot i que el seu topònim no apareix documentat en els diversos fogatges que fan esment a les parròquies del Vallès Oriental dels segles XV i XVI és possible que aquest ja fos erigit amb el nom d'uns altres propietaris. El topònim actual de cal Mestre fa pensar en que aquest edifici a més de ser el nucli d'una petita explotació rural havia estat el lloc on s'hostatjava i habitava el mestre de vessant educativa o associat a un manescal. Aquesta petita explotació agrícola- ramadera tindrà una evolució paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera. Les referències escrites sobre aquest mas es remunten a l'època moderna avançada. Aquest va patir una reforma important ja en època moderna, cap el segle XVI, i una altra a mitjan de segle XX, moment en què es van arrebossar totes les façanes. Actualment és habitatge i masoveria.</p> | 41.7262200,2.2914300 | 441067 | 4619622 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54472-foto-08134-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54472-foto-08134-196-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54454 | Cal Nissus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nissus | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Edifici conegut com Cal Nissus, antiga Fonda Petit Fornós, formada per planta baixa, primer pis i planta sota teulada. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la fàbrica de murs de pedres irregulars; actualment les pedres la façana estan rejuntades amb ciment; la cantonada de l'angle sud- est està diferenciada del mur amb pedres més grosses. Coberta a doble vessant que es va fer nova en ell moment de rehabilitar l'edifici. La façana principal presenta un inflexió a la part central. A la planta baixa hi ha una finestra oberta recentment i una porta modificada per adaptar-la com a accés al garatge; es van construir amb pedra del mateix tipus de la que hi ha a les finestres de la primera planta. A la primera planta hi ha dues finestres amb els elements de pedra formats per brancals, ampits i llindes.</p> | 08134-178 | Nucli del Figaró | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. Amb l'arribada del tren al poble del Figaró va començar una nova etapa de creixement de la població, mercès als estiuejants que construïren cases de segona residència. Un exemple d'aquest creixement econòmic aportat pels primers estiuejants que arriben amb tren al Figaró és la Fonda Petit Fornós, actual restaurant Cal Nissus. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès. Aquesta antiga fonda presenta l'estructura antiga de les construccions de la part baixa del nucli del Figaró, amb nombroses reformes posteriors. Després de diversos usos es va convertir en una pensió força concorreguda per als visitants i els treballadors de les mines del Socau.</p> | 41.7221600,2.2731400 | 439542 | 4619184 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54454-foto-08134-178-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54374 | Cal Parraubis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parraubis | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | <p>Aquest petit mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati al davant i una petita era. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una l'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. Mentre que la teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana; mentre que al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de mida mitjana, mentre que l'obertura central fou convertida en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexes al mas el formen un petit magatzem, adossat al mateix edifici per el cantó sud-oest.</p> | 08134-98 | Vall de Vallcàrquera | <p>Les notícies històriques de can Parraubis són força recents, de mitjans del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'can Parraubis' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.7267400,2.2952500 | 441385 | 4619677 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54374-foto-08134-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54374-foto-08134-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54405 | Cal Pèl Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pel-roig | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Una part dels elements reformats | <p>Edifici molt modificat format per una planta baixa i un primer pis, conegut com cal Pèl Roig, Pere Roig o can Peu Roig. Tota l'estructura presenta una coberta a doble vessant orientada en direcció sud-oest nord-est. La fàbrica dels murs originals no resta visible ja que l'antic edifici s'ha convertit en un xalet de segona residència. Es manté una mica l'estructura original de les façanes i la disposició de les obertures. Façana sud-est és la principal i presenta una finestra al tram est de la primera planta amb elements reaprofitats, brancals de pedra bastos, llinda amb la motllura bisellada i ampit motllurat. La porta té un gran arc rebaixat de maó massís, l'obertura es va anar empetitint fins a la porta actual, amb brancals de maó massís i llinda de fusta. Mentre que a la façana sud- oest s'observen dues finestres a la primera planta amb elements de pedra (aresta escairada) i ampits motllurats. La façana nord- oest no es pot visualitzar totalment ja que hi ha una estructura annexa adossada, es tracta d'un petit cobert construït en obra i de factura contemporània. La darrera façana, la nord- est. Presenta un interessant combinació de diversos elements arquitectònics que fan pensar que en algun moment hagués pogut tractar-se de la façana principal de l'edifici. Aquest aspecte, però, no es pot confirmar ja que la seva orientació i ubicació (a poc menys de 5 metres d'un marge que supera en alçada la de tota la casa) no semblarien aconsellar-ho. Aquesta façana té una porta adovellada al tram nord, amb arc de mig punt, de pedra; actualment està tapiada i presenta una finestra al centre, amb brancals de pedra. A la primera planta, damunt la porta, hi ha una finestra amb els elements de pedra (aresta escairada) i ampit motllurat. A l'esquerra d'aquesta finestra n'hi ha una altra de les mateixes característiques, però amb l'ampit de motllura simple; al seu costat, una petita finestra amb elements monolítics diferenciats.</p> | 08134-129 | Montmany | <p>Cal assenyar que el topònim, en aquest cas patronímic, de can Pere Roig amb nombroses variacions, no apareix a la documentació d'època moderna de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, ni als diversos fogatges dels segles XV i XVI, la construcció d'aquest edifici s'ha d'associar doncs, a d'important moment demogràfic que va tenir lloc durant el segle XVIII. Aquest augment de la població va propiciar l'aparició de noves petites explotacions agricola- ramaderes materialitzades en modestos masos. La poca informació i la seva inexactitud fa que no es pugui seguir la línia dels antics propietaris o els posteriors masovers de la casa, actualment remodelada i convertida en habitatge. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires precisions, la fàbrica podria remuntar-se a l'època moderna, però va ser sense cap mena de dubte durant l'edat moderna avançada que aquest petit mas presentà una ocupació permanent.</p> | 41.7179000,2.2469000 | 437355 | 4618730 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54405-foto-08134-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54405-foto-08134-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54492 | Cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes i cobert per abundant vegetació del que s'intueix una estructura ordenada en base una planta quadrada. Es conserven algunes filades conformades per un aparell de pedres irregulars disposades en filades més o menys regulars i amb cantonades no diferenciades i lligats amb fang i morter de calç. A l'interior de l'edifici, hi ha un mur, orientat nord- sud, fet de tàpia amb base de pedra. Els paraments no estan arrebossats (possiblement s'hagi perdut). Es documenta un cos afegit al nord de l'edifici (només planta baixa), amb el parament arrebossat i amb un enderroc important. Aquest podia haver format part d'algun annex de caire agrícola i emprat com a corral i magatzem a l'oest, exempts de l'edifici principal.</p> | 08134-216 | Vall de Vallcàrquera. Camí Tagamanent | <p>Només queden els basaments d'aquest petit edifici, coberts per la vegetació i en molt mal estat de conservació. Tot i que es troba al peu del camí de Vallcàrquera a can Plans de Tagamanent, sobre un revolt molt pronunciat, la seva presència és força desconeguda i només forma part de la memòria històrica d'alguns caçadors, excursionistes i la gent més gran de Figaró-Montmany. El topònim 'petit' apareix esmentat de forma isolada en la diversa documentació d'època baix medieval i moderna i en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI (1515, 1553) del Vallès Oriental. Tot i que es desconeix si fa referència a aquesta petita explotació ramadera o alguna altra. Actualment és es troba en estat totalment ruïnós i cobert per abundant vegetació que fa impossible visualitzar sencera l'estructura. Aquesta però segurament es tracta d'una construcció força senzilla i bastida en un moment indeterminat d'època moderna, amb reformes als segles XVII i XVIII, i tindria una història paral·lela als altres masos dels voltants per a esser abandonada a finals del segle XIX o al primer terç del segle XX.</p> | 41.7309600,2.2861200 | 440630 | 4620152 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54492-foto-08134-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54492-foto-08134-216-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54392 | Cal Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romani | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Casa aïllada de planta quadrangular constituïda per baixos més pis i unes golfes. La tècnica constructiva emprada utilitza el petit carreu bastament treballat i obra lligat amb argamassa o morter amb un arrebossat final exterior. teulada de l'edifici és a doble vessant, aiguavessant als costats i amb ràfec a la cantonada. A la façana principal la porta d'accés està formada per una obertura rectangular amb dovelles i una llinda rectangular amb un arrodoniment tripartit a les cantonades. A la resta de façanes s'observen tres finestres de dimensions mitjanes enllindades i disposades de forma geomètrica a la façana. L'edifici presenta un segon cos afegit, que segueix el mateix patró que l'anterior i que juntament amb l'edifici principal tanquen un petit pati d'accés al conjunt.</p> | 08134-116 | Montmany | <p>Mas molt reformat al llarg del segle XX, ja que l'estructura original es trobava en força mal estat. Les primeres referències escrites es remunten als diversos fogatge des del 1497, de la baixa edat mitjana fins a l'actualitat. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten observar les diverses reparacions segurament ja realitzades des del segle XVIII. Les úniques afirmacions que es poden realitzar és que la majoria de documentació conservada és del segle XIX, concretament al 1843 apareix la casa en el cadastre juntament amb les cases veïnes de la parròquia de Sant Pau de Montmany i el topònim tampoc ens aporta cap més informació. Actualment aquest petit mas és utilitzat com a segona residència.</p> | 41.7209600,2.2461400 | 437295 | 4619070 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54392-foto-08134-116-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al jardi es documenten alguns objectes que podrien haver format part del mas, una pica o abeurador, etc. A l'interior del recinte hi ha, des de març de 2005, un circuit de tir amb arc, promogut per l'ajuntament i el propietari. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54306 | Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tit-0 | XVII-XX | Molt restaurada. | <p>Edifici isolat de planta baixa, primer pis i un segon pis sota teulada. Casa recentment restaurada on s'ha emprat com a element decoratiu la pedra vista. Els murs estan formats per pedres irregulars rejuntades amb ciment; la cantonada de l'angle sud-est està diferenciada del mur amb pedres més grosses que no acaben de ser pedres cantoneres. La coberta és a doble vessant orientada d'est a oest amb teula aràbiga i carener perpendicular al carrer major. La façana principal presenta una estructura asimètrica, igual que la resta de la composició, una porta rectangular desplaçada i parcialment tapada per un balcó rectangular amb brancal, ampit i llindes de pedra (possible finestra convertida en balcó), i una finestra lateral; i un segon pis amb dues finestres desiguals i que indiquen un recreixement posterior i asimètric de tot l'edifici. L'accés es pot realitzar des del carrer Major, la porta d'accés del qual presenta una llinda gravada amb un motiu geomètric, una mitja petxina que recorda la de Ca l'Espelta. A la façana de tramuntana hi ha un altre accés, que es fa a través d'unes escales. En aquest hi ha una finestra oberta al primer pis i dues finestres al segon, amb ampit i brancals de pedra però amb llinda de fusta. Al costat hi ha una petita estructura annexa que recorda un cobert o una barbacoa i un petit jardí o hort tancat per un mur perimetral.</p> | 08134-30 | Nucli del Figaró | <p>Edifici construït a finals del segle XVIII. Tot i que no es coneix documentació escrita associada a aquesta casa si que podem dir que hauria format part del nucli original sorgit al costat del camí. Presenta importants reformes constructives i ha canviat sovint de propietaris. Des del 999 trobem documentat el mas i l'hostal del Figaró a partir del qual va néixer l'actual nucli urbà i les diverses masies i cases que es començaren a gestar al seu entorn. Són poques les cases que han restat dempeus, i bona part d'elles es troben en l'antic eix de comunicació format pel Carrer de Vic i el Carrer Major. Aquest és el cas de Can Tit, situat uns 10 metres més al nord de l'antiga església parroquial de Sant Rafael i Santa Anna. És desconeix el període cronològic al qual s'adscriu aquest edifici, però per la seva posició al peu del camí ral i per la tècnica constructiva emprada en el seu parament, aquest pot recular a l'època moderna.</p> | 41.7221300,2.2733700 | 439561 | 4619180 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54306-foto-08134-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54306-foto-08134-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54306-foto-08134-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54466 | Cal Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-toni | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XVIII-XX | <p>Aquesta masia consta d'un cos central de planta rectangular d'uns 16 m per 14 m i diverses dependències annexes, situades a la part de darrera la casa, i antigament utilitzades amb funcions agropecuàries i actualment com a estances o magatzems, ja que la casa és, avui en dia, utilitzada com habitatge. La coberta d'aquesta estructura és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, amb una estructura de planta primer pis i golfes. La tècnica constructiva emprada és el mur de pedra calcària unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada. En referència a la coberta, aquesta és de bigues, teula aràbiga i rajoleta. Tota l'estructura ha estat recentment restaurada i no es pot observar el parament original ja que les façanes han estat arrebossades i pintades. La façana sud presenta adossat a dreta i esquerra dos cossos de planta rectangular (terrat i cobert a una sola vessant) formant una lliça de forma quadrangular, el que resta visible a la façana és un portal rectangular flanquejat per 2 finestretes amb reixa a la planta baixa i tres finestres al primer pis amb ampit motllurat on la central hi té també els muntants i la llinda, i les dues restants una inflexió gòtica. Les obertures de les golfes seran més petites, es tracta de tres finestres la central, més enlairada. Mentre que la façana nord serà la més restaurada i presenta 2 portals rectangulars amb una finestra central a la planta baixa; dues finestretes entre aquesta planta i el primer pis, una altra finestra i una obertura d'arc rebaixat formant un porxo en el mateix primer pis, i finalment una finestreta de totxo amb llinda de fusta a les golfes sota el carener.</p> | 08134-190 | Nucli del Figaró | <p>Mas o petita explotació agrícola que es trobava fora el nucli original del Figaró. Aquest presenta una estructura original del segle XVIII. La història d'aquest mas, situat a la part alta del nucli de Figaró-Montmany s'ha de relacionar amb la ocupació del territori de la Vall del Congost des de l'edat mitjana i amb els veïns masos de Cal Fuster del Rec, Can General, etc. Aquest mas, datat del segles XVIII formaria part de les segones explotacions agrícola- ramaderes documentades a la zona amb una cronologia ben documentada pel segle XVIII, però segurament anterior. La documentació sobre aquest mas, conegut com Cal Toni consta ja en les fonts d'època contemporània. L'evolució arquitectònica del mas és difícil de seguir ja que les recents reformes arquitectòniques han cobert els seus paraments. Tot i així, la distribució interna del mas és la mateixa i aquesta es basa en una entrada, cuina i corts per la part baixa i la sala i les diverses habitacions al primer pis. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció associats al creixement del mas en un context d'època contemporània.</p> | 41.7218300,2.2747000 | 439671 | 4619146 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54466-foto-08134-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54466-foto-08134-190-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54498 | Cal Vesi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vesi | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Desapareguda | <p>Aquest petit edifici, segons diversos informadors orals, es troba sota la bassa o 'piscina' de la propietat dels Castellseguer, prop de la Caseta del Seguer. Es localitza sota la mateixa bassa i es diu que quan aquesta sobreeixia, l'aigua passava per sobre l'antic mas. Actualment la coberta vegetal formada per abundants matolls i esbarzers fa impossible l'accés a la zona. A nivell visual i des de l'altra carena es pot intuir la presència d'algun fragment de mur que podria pertànyer a aquesta edificació.</p> | 08134-222 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas i de la seva evolució. El topònim, relacionat amb la hidrografia, no apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI del Vallès Oriental, ni en diversa documentació parroquial. Tot i que s'esmenta pertanyent a l'antiga parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, la planimetria del 1924 de S. Brugés. Actualment és es troba en estat ruinós i cobert per abundant vegetació que fa impossible accedir a la documentació de l'estructura. Aquesta però segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII, i tindria una història paral·lela als altres masos dels voltants.</p> | 41.7302100,2.2814100 | 440237 | 4620072 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54498-foto-08134-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54498-foto-08134-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54362 | Camí de vagonetes de les mines del Socau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vagonetes-de-les-mines-del-socau | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XIX-XX | En molt mal estat | <p>També anomenat camí dels senyors doncs, els amos de la torre de Can Peres del Pla hi solien passejar. Es començaren les obres per la instal·lació d'uns rails per fer baixar les vagonetes de les mines del Socau, però el projecte no es finalitzà i actualment en resta un camí de terra que segueix al marge de la riera de Vallcàrquera. Des de Can General Nou es veu, a l'altra banda de la riera, una petita caseta de pedra utilitzada pels treballadors de les mines en fer el nou camí. Avui molt enderrocat.</p> | 08134-86 | Vall de Vallcàrquera | 41.7276900,2.2756500 | 439756 | 4619796 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54362-foto-08134-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54362-foto-08134-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Camí per fer baixar les vagonetes de les mines del Socau que segons el projecte recorria tot Vallcàrquera, per la banda dreta de la riera fins la torre de Can Pereres del Pla, al límit vers Tagamanent. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54479 | Camí de Valldeneu a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-valldeneu-a-puiggracios | <p>AMADES, J. 1989. Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editors. Barcelona. Vol. I (p.139) Vol. III (p.326 i 328) i Vol. IV (p.159). OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PONCE, J. 2003. Camins rurals: règim jurídic i intervenció municipal ; Juli. Diputació de Barcelona, Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals. Quaderns d'informació tècnica ; 6. Barcelona.</p> | Ple de xaragalls | <p>Carena de la Pedra Dreta (km 9.53, 2:20h, 718m). A mestral s'aixeca, imponent, la Trona. Seguim la pista carenera, sobre un terreny vermellós, baixant a gregal i en el punt més baix, girem cap a migjorn per un corriol estret però ben marcat. Es creua una pista, que a ponent va al castell de Montmany, que pot veure's al davant, i a llevant cap a Castellar i Valldaneu. El corriol ara és força aixaragallat i transita per un bosc de pins i alzines.</p> | 08134-203 | Puiggraciós i Montmany | <p>Via transitable que uneix dos punts d'interès religiós. Per una banda Sant Pere de Valldeneu a Sant Martí de Centelles i el Santuari de Puiggraciós sobre Sant Pau de Montmany. Aquest recorregut implica una gran varietat de camins: n'hi ha d'amples i d'altres tan estrets que just hi passa una persona; n'hi ha de molt elaborats i també camins que s'han obert pel pas repetit de caçadors i contrabandistes; per això resulta difícil establir un únic criteri de classificació. Les raons que porten a la construcció d'un camí poden ser molt diverses, però bàsicament podem parlar de tres motius: l'explotació de recursos naturals, la comunicació de llocs habitats i, d'origen més recent, l'esplai. Antigament, a diferència del que passa avui en dia, l'explotació dels recurs naturals era de gran de importància. Per això, no és estrany que els camins oberts amb aquesta finalitat siguin els més nombrosos, tot i que no són tan importants com els servien per a la comunicació. Atesa la diversitat dels recursos naturals que antigament s'explotaven hi ha camins de tota mena destinats a aquest ús. En aquest grup s'hi inclouen els camins dels carboners, dels nevaters (que són els que arriben a cotes més altes de la nostra serra), dels calciners (que generalment coincideixen amb els dels carboners), dels llenyataires (anomenats camins de 'metro'), dels caçadors o dels pastors. En el grup de camins associats a la comunicació s'inclouen les vies habituals de comunicació per a trànsit de persones i mercaderies, cal destacar-hi els camins que enllacen els pobles entre si i els que uneixen els grans corredors naturals. També s'inclouen en aquest grup els camins existents entre els pobles i les possessions i els que uneixen les possessions entre si. Altres usos dels camins de comunicació són el contraban i els camins emprats pels escoltes i talaiers, entre d'altres. Els camins associats a les activitats de lleure i esplai són, amb diferència, els més recents dels camins tradicionals. La raó és ben senzilla: l'esplai a la muntanya era un concepte totalment desconegut a fins la renaixença. Ningú pujava a una muntanya pel plaer que això podia comportar, sinó per treure'n algun profit. L'excursionisme amb finalitat purament lúdica es va iniciar al segle XIX, moment en què a més de recórrer els camins existents, es van dedicar a construir-ne de nous. Aquests camins tenen l'única finalitat de l'esbarjo, i per això segueixen un traçat que es caracteriza per la recerca de punts amb grans panoràmiques. Serà a finals del segle XIX quan es documenta la tradició d'anar de Valldeneu a Puiggraciós. Per costum, el 25 de desembre s'aplegaven tots els pastors de la Valldeneu per anar a adorar junts a l'església de Montmany. En acabar el cant de l'evangeli, des del carrer, fora de l'església una veu cantava les dotze i de seguida, una altra, des de dins exclamava Jesús és nat!. Els pastors es lliuraven a mostres de gran alegria. Al peu del cancell feien un ball rodó ben repicat amb llurs esclops ferrats, tancant enmig el pobre manyac, dut pel qui feia de majoral i que no parava de belar i de fer sonar la borromba que duia penjada al coll. Tots els pastors duien els sarrons plens d'ofrenes les quals lliuraven al nadó a l'hora de l'ofertori. No les oferien directament, les donaven a una pastora que formava part de la colla i ella les oferia al celebrant.</p> | 41.7277900,2.2542500 | 437976 | 4619822 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54479-foto-08134-203-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54427 | Camí Vell de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | Molt reformat | <p>Es tracta d'un camí de terra batuda que vorejant la cinglera passa per sobre la riera de Vallcàrquera puja cap a la dreta fins a Sant Pere de Vallcàrquera i seguia amunt cap a Sant Cristòfol de Monteugues segurament a través del mas Dosrius. Tot i que aquest vial ha patit moltes reparacions i modificacions parcials del traçat al llag del temps, i causats tant per les inclemències del temps com per l'acció humana, resten alguns fragments de paviment de llosa i murets contenció.</p> | 08134-151 | Vall de Vallcàrquera | <p>Els principals accessos que menen a Sant Pere de Vallcàrquera han estat seguint la riera de Vallcàrquera a través de diversos caminets i corriols. El corriol que puja per can Bosc i que mena a l'església i un altre corriol que puja directament per l'estimball.. Tot i la dificultat de datar cronologicament un camí, podem dir que camí tradicional de pujar a Sant Pere de Vallcàrquera es documenta des del segle X. Ens trobem doncs, davant una antiga via de comunicació de la segona cinglera de la Vall de Vallcàrquera i amb els accessos muntanyosos tant de la zona de Tagamanent com a Sant Cristòfol de Monteugues i rodalies.</p> | 41.7258700,2.2887200 | 440841 | 4619585 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54427-foto-08134-151-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54402 | Can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badia-0 | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Gran mas format per un edifici principal de planta rectangular i una sèrie d'edificis annexes tancats al voltant d'un petit barri. El cos principal el forma una estructura de planta quadrangular, originàriament coberta a doble vessant i estructurada en planta baixa, un primer pis i una pallissa. La tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra local de petites i mitjanes dimensions poc treballada i lligada amb morter i arrebossat, a excepció de les cantoneres que es troben reforçades per grans carreus de pedra ben tallada colocats a 'soga i través'. La façana principal d'aquest cos dóna a l'interior del barri i s'organitza al voltant d'una porta adovellada, amb pedres de ben tallades de procedència local, i un conjunt d'obertures disposades de forma irregular per la façana. La part inferior del conjut es va haver de reforçar amb grans contraforts, actualment encara visibles.</p> | 08134-126 | Montmany. Puiggraciós | <p>Aquesta explotació agrícola-ramadera situada als peus del Santuari de Puiggraciós tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany. Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al veïnat de Faramelles i a la presència de diversos fenomens migratoris. Aquests mas, juntament amb el de Can Traver apareixen al fogatge de 1553, moment en que s'esmenta el topònim Badia sense poder determinar si es tracta del cap d'una casa ja establerta. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, cap el segle XVI, mantenint-se dempeus fins a mitjans de segle XX. Actualment es troba deshabitada tot i que l'entorn més immediat és emprat com a masoveria.</p> | 41.7017500,2.2500300 | 437600 | 4616934 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54402-foto-08134-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54378 | Can Batassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batassa | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | Ple de bardisses i pràcticament enrunat | <p>Mas conegut com Can Banero o Can Batassa, situat sobre una petita esplanada a l'obaga de Can Xicola, s'hi accedeix des d'una pista que surt de can General Vell. L'edifici, en molt mal estat de conservació, està ple de bardisses i pràcticament enrunat. L'edifici principal, de planta quadrada, està format per dos pisos, dels que no se'n conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten, la teulada hauria estat de doble vessant, i de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada, algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> | 08134-102 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. Actualment es utilitzat pels habitants de Can General Vell per deixar-hi anar gossos i bestiar, tot i que ha perdut la totalitat de la seva coberta i part de les seves estructures annexes.</p> | 41.7245000,2.2811200 | 440208 | 4619438 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | |||||||||
| 54400 | Can Boget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boget | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | <p>Edifici conegut com cal Buchet o Can Boget, de grans dimensions que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sud-est. El cos principal està situat a l'esquerra del conjunt; conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt amb una estructura de planta baixa, un primer pis i una segona planta sota teulada. Cobertes a doble vessant i orientades nord-est i sud-oest, totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la primera planta, es van anar construint diferents cossos. Enmig del rejuntat de les pedres, realitzat ja en el segle XX, encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original només tenia planta baixa i un primer pis. A la façana posterior de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement anterior al segle XV, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra i, posteriorment, cap a la dreta. Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes (la primera planta, tancada amb vidrieres i, la segona, oberta), sobre una volta de mig punt (amb pedres disposades en plec de llibre) que permet accedir a l'era de davant la casa. És probable que els primer edifici construït davant la façana original, exempt, fos una masoveria del mas; ja que la documentació esmenta tota aquesta zona com el raval o veïnat de Faramenlles. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes esborrades, però que fan referència a diverses reformes del segle XVIII i XIX. Es possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant una reforma; després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin portat d'altres parts de l'edifici; malgrat tot, el conjunt és força harmònic i encara es poden seguir les traces de l'edifici original. A la part del darrera de la casa hi ha diverses construccions isolades a mode de bancals, pou i mines. A l'era hi ha diversos elements d'interès etnogràfic (abeurador, alguna pedra dels brancals i les dovelles, així com alguna eina del camp. La casa també compta amb una sèrie d'annexes ramaders, actualment remodelats en totxana i utilitzats com a magatzem o per guardar-hi el bestiar, bàsicament cavalls.</p> | 08134-124 | Montmany. Puiggraciós | <p>El nucli del Figaró es va desenvolupar mentre els altres veïnats que ja existien a finals de l'època medieval també s'anaven poblant, tot i que a un ritme menor. El veïnat de Faramelles, al voltant de Can Boget, ja estava constituït cap a l'any 1520 i fou un lloc preferent d'assentament d'immigrants francesos. El 1628, l'aglomeració ja rebia el nom inequívoc de 'veïnat de Faramellas' i, el 1680, l'esment com a 'raval de Fermellas' delatava la continuació del creixement.Serà però, entorn del patrimoni dels Boget de Montmany, a prop del mas Cases Jussanes que es desenvoluparà aquest altre nucli de població, essent determinant en aquest sentit la vinguda dels francesos a partir de 1500. Quan el 1520 va ser assassinat el francès Joan Forners que vivia en una dependència annexa a Can Boget, ja hi havia, a la riba del torrent que baixa de Montmany, diverses cases. Així al 1525 un honor pertanyent a Antoni Boget i el seu fill Joan és establert a Gabriel Vinyoles al 1525 a l'indret conegut com a Faramelles, ja en la suposada acta de consagració del 1187 l'honor limitava amb un camí i amb les parets de les cases d'Antoni Coders i Marí Vidal. Ambdós cognoms no apareixen entre els habitants medievals de Montmany, el que no és estrany, ja que ambdós poden ser francesos nou vinguts. Antoni Coders era originari de 'Sancti Boneti Lavalossa diocesis Tule regni Galli nunc vero habitatori dicte parrochie Sancti Pauli de Montemagno' i que era teixidor de panys de lli. Martí Vidal es documenta al 1528 quan, amb la seva esposa Gabriela ven a carta de gràcia a Gaspar Riu de Monteugues uns terrenys al lloc de Sallent. La terra es tinguda, amb la vivenda dels Vidal sota domini d'Antoni Boget. Al 1545 Joan Boget estableix a Antoni Coders una peça al camí que mena al mas Boget i aquest té terres que limiten amb el mas Oliveres. La família Boget apareix sovint a la documentació com a compradors del mas a Santa Maria de l'Estany al 1379, per part de Joan Boget. I un altre Joan Boget tingué un plet amb Serafí Carrós de Centelles davant el batlle Rafael Figaró l'any 1551 que permet documentar que els establiments dels Boget són decisius pel desenvolupament d'aquest nucli. El mas i els seus habitants també apareixen a la documentació d'època contemporània on el mas continua essent una de les explotacions més importants de la zona.</p> | 41.7023300,2.2558500 | 438085 | 4616995 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54400-foto-08134-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Zona coneguda com a Barri de Faramelles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 | ||||||||
| 54370 | Can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-1 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>Mas conegut com a can Bosch o can Bosc, constituït per dos edificis annexats formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de pedres ben desbastades. Tota l'estructura, formada per planta baixa, primer pis i golfes, presenta una coberta a doble vessant, orientada nord- sud amb el carener perpendicular a l'era i a la façana principal. El camí d'accés al mas mena a la part del darrera de la casa, cal donar la volta i accedir per l'era. A la façana principal, aquesta disposada al sud-est, s'hi troba una portalada d'arc de mig punt adovellat. Cal destacar les finestres organitzades en grup de tres a la primera planta i una obertura sola per a les golfes. La resta d'obertures corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla, tot i que algunes presenten brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. Exempt de l'edifici principal, al nord- est, hi ha diversos annexes de pedra (només planta baixa), reformats parcialment amb totxana; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. A la part davantera s'hi troba un petit tancat de paret comú i també emblanquinat que tanca l'accés principal, deixant una segona entrada rectangular i de factura més senzilla a la cara sud. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries, es documenta a prop una bassa- rentadora de factura força moderna i nombroses feixes i bancals. També es pot apreciar l'existència d'estructures properes al mas i que es troben parcialment derruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08134-94 | Nucli del Figaró. Riereta. | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda '1789' i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la.</p> | 41.7273200,2.2806900 | 440175 | 4619752 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54370-foto-08134-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54370-foto-08134-94-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/