Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54478 | Can Miquel o mas Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel-o-mas-miquel | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XX | Parts originals no conservades | <p>Edifici de planta baixa, primera planta, una planta sota teulada. Coberta a doble vessant est-oest. La casa és de planta quadrada, amb un cos afegit a migdia, a l'oest de la porta principal. Els murs són de pedra irregular, en alguns casos desbastada, lligat amb fang; posteriorment es va arrebossar (pràcticament ja no en queda res); les cantonades estan diferenciades amb pedres regulars de mida més grossa. La planta sota coberta ha estat totalment modificada: es va aixecar l'alçada de la teulada i, la represa, es va fer amb totxana, amb una gran obertura a migdia construïda sense mantenir les formes de l'arquitectura tradicional; a la primera planta del cos afegit a la façana n'hi ha una altra de similar, també de totxana. Façana principal. Porta adovellada a la planta baixa , amb arc de mig punt i una finestra amb els elements de pedra. A la primera planta hi ha 2 finestres amb els elements de pedra i ampit motllurat. A la llinda de la finestra del costat est de la façana hi ha un dibuix incís del qual se'n desconeix el significat. La finestra que hi hauria d'haver al costat oest de la façana es va desmuntar en el moment de construir el cos afegit; l'ampit es va aprofitar i es va col·locar en una finestra de la façana est d'aquest cos (els brancals d'aquesta nova finestra, no estan diferenciats de la resta del parament i, la llinda, és de fusta; és possible que, en un primer moment, la finestra original es reconvertís en una porta i, per tant, s'haurien conservat els brancals i la llinda). Façana sud. Oberturta a la primera planta amb brancals de maó massís i llinda de fusta; aquesta obertura va quedar anul·lada quan es va fer recréixer el nivell del carrer en el moment de la seva urbanització. Façana oest. Molt modificada. Obertures noves. Cossos afegits a la planta baixa, construïts amb pedra i totxana. Façana nord. Es desconeix. Està adossada a l'edifici contigu. Cos afegit a la façana sud. Planta quadrada. Estructura de pedra similar a la de l'edifici principal. Planta baixa + 1 planta (represa amb totxana). Porta a la façana est amb els brancals sense diferenciar i llinda</p> | 08134-202 | Puiggraciós | <p>Aquesta explotació agrícola- ramadera es troba situada als peus del Santuari de Puiggraciós i tot i que tindrà una història paral·lela a dels altres masos de l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany destaca per tractar-se d'un dels masos més influents de la zona. Les referències escrites sobre aquest mas fan referència a la presència del topònim Miquel en els diversos documents de l'època. El primer cop que apareix esmentat és en el fogatge de 1497 i amb una llarga pervivència en els segles següents, tot i que segurament aquest fou construït en un moment indeterminat de la baixa edat mitjana. Aquests mas, juntament amb el de Can Badia i Can Traver torna a apareixen als fogatges de 1515 i 1553, i la seva presència serà una constant al llarg dels segles XVII i XVIII. Segurament d'aquest moment daten moltes de les reformes de la casa i que són visible gràcies a l'observació dels paraments. Tot i que actualment es troba deshabitada l'entorn més immediat és emprat com a masoveria.</p> | 41.7055200,2.2496600 | 437573 | 4617353 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54478-foto-08134-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54478-foto-08134-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54478-foto-08134-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest mas, situat als peus del Santuari de Puiggraciós està format per un cos principal i diversos annexes ramaders així com altres estructures associades: un pou, una bassa i l'era empedrada. La llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puiggraciós relata que va ser un bou del mas Miquel el que va trobar la imatge sagrada, al lloc on hi ha l'actual capella aixecada al seu honor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54479 | Camí de Valldeneu a Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-valldeneu-a-puiggracios | <p>AMADES, J. 1989. Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editors. Barcelona. Vol. I (p.139) Vol. III (p.326 i 328) i Vol. IV (p.159). OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. PONCE, J. 2003. Camins rurals: règim jurídic i intervenció municipal ; Juli. Diputació de Barcelona, Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals. Quaderns d'informació tècnica ; 6. Barcelona.</p> | Ple de xaragalls | <p>Carena de la Pedra Dreta (km 9.53, 2:20h, 718m). A mestral s'aixeca, imponent, la Trona. Seguim la pista carenera, sobre un terreny vermellós, baixant a gregal i en el punt més baix, girem cap a migjorn per un corriol estret però ben marcat. Es creua una pista, que a ponent va al castell de Montmany, que pot veure's al davant, i a llevant cap a Castellar i Valldaneu. El corriol ara és força aixaragallat i transita per un bosc de pins i alzines.</p> | 08134-203 | Puiggraciós i Montmany | <p>Via transitable que uneix dos punts d'interès religiós. Per una banda Sant Pere de Valldeneu a Sant Martí de Centelles i el Santuari de Puiggraciós sobre Sant Pau de Montmany. Aquest recorregut implica una gran varietat de camins: n'hi ha d'amples i d'altres tan estrets que just hi passa una persona; n'hi ha de molt elaborats i també camins que s'han obert pel pas repetit de caçadors i contrabandistes; per això resulta difícil establir un únic criteri de classificació. Les raons que porten a la construcció d'un camí poden ser molt diverses, però bàsicament podem parlar de tres motius: l'explotació de recursos naturals, la comunicació de llocs habitats i, d'origen més recent, l'esplai. Antigament, a diferència del que passa avui en dia, l'explotació dels recurs naturals era de gran de importància. Per això, no és estrany que els camins oberts amb aquesta finalitat siguin els més nombrosos, tot i que no són tan importants com els servien per a la comunicació. Atesa la diversitat dels recursos naturals que antigament s'explotaven hi ha camins de tota mena destinats a aquest ús. En aquest grup s'hi inclouen els camins dels carboners, dels nevaters (que són els que arriben a cotes més altes de la nostra serra), dels calciners (que generalment coincideixen amb els dels carboners), dels llenyataires (anomenats camins de 'metro'), dels caçadors o dels pastors. En el grup de camins associats a la comunicació s'inclouen les vies habituals de comunicació per a trànsit de persones i mercaderies, cal destacar-hi els camins que enllacen els pobles entre si i els que uneixen els grans corredors naturals. També s'inclouen en aquest grup els camins existents entre els pobles i les possessions i els que uneixen les possessions entre si. Altres usos dels camins de comunicació són el contraban i els camins emprats pels escoltes i talaiers, entre d'altres. Els camins associats a les activitats de lleure i esplai són, amb diferència, els més recents dels camins tradicionals. La raó és ben senzilla: l'esplai a la muntanya era un concepte totalment desconegut a fins la renaixença. Ningú pujava a una muntanya pel plaer que això podia comportar, sinó per treure'n algun profit. L'excursionisme amb finalitat purament lúdica es va iniciar al segle XIX, moment en què a més de recórrer els camins existents, es van dedicar a construir-ne de nous. Aquests camins tenen l'única finalitat de l'esbarjo, i per això segueixen un traçat que es caracteriza per la recerca de punts amb grans panoràmiques. Serà a finals del segle XIX quan es documenta la tradició d'anar de Valldeneu a Puiggraciós. Per costum, el 25 de desembre s'aplegaven tots els pastors de la Valldeneu per anar a adorar junts a l'església de Montmany. En acabar el cant de l'evangeli, des del carrer, fora de l'església una veu cantava les dotze i de seguida, una altra, des de dins exclamava Jesús és nat!. Els pastors es lliuraven a mostres de gran alegria. Al peu del cancell feien un ball rodó ben repicat amb llurs esclops ferrats, tancant enmig el pobre manyac, dut pel qui feia de majoral i que no parava de belar i de fer sonar la borromba que duia penjada al coll. Tots els pastors duien els sarrons plens d'ofrenes les quals lliuraven al nadó a l'hora de l'ofertori. No les oferien directament, les donaven a una pastora que formava part de la colla i ella les oferia al celebrant.</p> | 41.7277900,2.2542500 | 437976 | 4619822 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54479-foto-08134-203-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54480 | Antigues piscines municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-piscines-municipals | XX | Enrunat | <p>Espai obert parcialment arbrat que actualment s'utilitza com a plaça d'aparcament de l'estació del tren de Figaró-Montmany. Al fons d'aquest solar resten encara visibles estructures relacionades amb les antigues piscines municipals. Es tracta d'edificacions en obra de factura contemporània corresponent a cambiadors públics de les piscines; així com alguns murs de contenció d'una sola cara vista i en pedra seca que funcionen com a talús o element de contenció.</p> | 08134-204 | Nucli del Figaró | <p>Les piscines municipals del Figaró es van inaugurar a finals de la dècada de 1950. La seva construcció respon al resultat d'una intervenció ciutadana basada en la reivindicació i el dret de tenir piscines enfront l'oposició de la parròquia. A prop hi havia l'antic camp de futbol ben documentat ja al 1910 i que posteriorment va ser traslladat a Gallicant. Les piscines municipals ubicades davant l'estació es van tancar i la demanda va quedar absorbida entre les piscines de Montmany, al club de tennis i les piscines municipals de Gallicant.</p> | 41.7225500,2.2716000 | 439414 | 4619228 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54480-foto-08134-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54481 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-8 | <p>FAIG VILA, N. 2000. Inventari de l'Arxiu Municipal. Abril- agost de 2000. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Figaró-Montmany. 2003. Arxiu Municipal de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu municipal aplega, conserva i difon els fons documentals generats per la mateixa Administració municipal, i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar mitjançant cessió o donació. D'aquesta manera l'arxiu conserva la memòria col·lectiva dels ciutadans i reflecteix els canvis i les transformacions viscudes a llarg de la seva història. S'han identificat dos tipus de fons: el municipal i el del jutjat. Fons del jutjat: documentació des de mitjan segle XX fins a l'actualitat, amb un total de 23 unitats d'instal·lació. Sèrie de reproduccions de fotografies en B/N antigues. Document del jutjat de Pau amb data de 1859 de Sant Vicenç de Llavaneres. Fons municipal: pergamí d'una sentència arbitral de 22 abril de 1542. (regest de Rafael Ginebra. Arxiu Episcopal de Vic). Total de 50,78 metres linials amb 435 unitats d'instal·lació. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.Classificació Administració general 1797-1998.Títols del municipi; creació i extinció del municipi, privilegis, franquícies i observances. 1889-1942. 2. Òrgans de govern. Ple de l'ajuntament, actes, ordenances fiscals i municipals, incidències de càrrecs, constitució de l'ajuntament 1852-1995. Comissions de govern, òrgans supramunicipals i consells comarcals 1924-1990. 3. Alcaldia: resolucions d'alcaldia 1852-1998, decrets 1852-1993, convenis 1913-1925, expedients d'alcaldia 1856-1998, avisos i edictes des de 1852 a 1975, protocol 1969 a 1981. 4.Secretaria: estadístiques generals 1851, expedients de secretaria 1857, memòries municipals 1925, certificacions 1859, contractació 1907 i arxiu municipal 1867-1998. 5. Personal (plantilles, contractació, expedients, vacances i llicències 1954-1973 6. Correspondència (registre entrada 1797 a 1998, registre de sortides 1865 a 1997, correspondència entrada des de 1835, correspondència sortida des de 1925. HISENDA 1769 a 1999l 1.Patrimoni (descripcions generals, inventari de béns 1867 a 1989; adquisicions, vendes permutes i alienacions 1922 a 1988; cessions i arrendaments de drets i béns 1867 a 1989. 2.Intervenció 1816 a 1999. 3.Tresoreria 1769 a 1997 4.Fiscalitat 1818 a 1998. 5.Juntes i comissions 1856 a 1949 6.Pòsit 1950-1960 7.Fàbrica de moneda 1939. PROVEÏMENTS 1861 a 1998 Proveiments de productes per consum de la població 1861 Aigües, fonts i safareig 1912-1998 Escorxador 1919 a 1956 Control de proveïments 1938 a 1954 Juntes i comissions municipals 1939 a 1945 BENEFICÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL 1903 A 1997 Atenció a refugiats i orfes de guerra 1937 a 1954 Subsidi al combatent 1940 a 1945 Juntes i comissions, patronats 1903 a 1963 Cooperació i solidaritat 1997 SANITAT 1861-1999 Cementiri i serveis fúnebres 1930-1960 Inspecció sanitària 1927-1999 Personal facultatiu, cos mèdic municipal 1861-1994 Inspecció veterinària 1948 a 1985 Juntes i comissions municipals 1912 a 1932 OBRES I URBANISME 1855-2000 1. Planejament i gestió urbanística 1855-1996 Pla general d'ordenació urbana 1959 Normes subsidiàries 1978-1980 Plans especials 1976-1977 (Parc Natural del Montseny 1976) Alineacions 1924-1955, Plans parcials 1559—1987, ordenació finca can Prat 1985 Estudi de detall 1977-1996 Serveis tècnics 1855-1989 (informes i estudis 1943 a 1989), registres de carrers 1978-1979, inventari de camins 1855) projectes de reparcel·lació 1965. 2. Obres d'infrastructura 1904-1997. Mur i plaça al costat Congost 1915-1976 Pont Beamonte sobre el riu Congost 1904, pas superior línia ferrocarril 1924, Carreteres 1918-1985, camins 1930-1984 3. Immobles municipals, construcció i manteniment 1912-2000.(casa de la Vila 1965-2000), Escoles 1914 a 1987; altres immobles 1912 a 1996. 4. Obres particulars 1895 a 1998 5. activitats classificades i obertura d'establiments 1926 a 1998 6. Juntes i comissions municipals 1955 a 1980. SEGURETAT PÚBLICA 1844-1989 SERVEIS MILITARS 1850-2000 POBLACIÓ: Padró municipal d'habitants 1854-1998; junta local del cens 1930-1931.</p> | 08134-205 | Nucli del Figaró | <p>La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Figaró-Montmany ocupa 435 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 51 metres lineals. L'arxiu va ser ordenat, condicionat i inventariat el 2000 gràcies a un conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona; que aquesta desenvolupa des de 1992. Aquest arxiu conserva el fons documental generat per l'ajuntament des del segle XVIII fins a l'actualitat i es troba ubicat en les dependències municipals de l'ajuntament. L'edifici original de l'ajuntament és del primer terç del segle XX, al primer pis hi havia l'antiga escola i arxiu municipal. A la planta baixa les oficines municipals i la vivenda de la mestra. Excepte en el període de reforma de l'edifici de l'ajuntament, l'arxiu va romandre en el mateix espai. L'edifici amenaçava a ruïna i el desembre de 1998 les oficines es van traslladar a l'antic casino del poble. Es va procedir a la reforma de la Casa de la Vila i l'octubre de 1999 es va tornar a l'ajuntament. El dipòsit de l'arxiu es troba al primer pis de l'ajuntament junt al fons del Jutjat de Pau. A la planta baixa on hi ha les oficines també hi ha una habitació petita que s'utilitza com arxiu d'oficines i on s'hi troba la documentació més recent (els darrers anys, correspondència, llicències obres, cens electoral, comptabilitat i impostos i taxes, butlletins oficials DOCG i BOP i publicacions).</p> | 41.7213200,2.2729800 | 439528 | 4619091 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54481-foto-08134-205-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) ELECCIONS 1821-2000 ENSENYAMENT 1862-1976 CULTURA 1918 A 1999 (Festa Major i populars 1944-1999) SEVEIS AGRPECUARIS I MEDI AMBIENT 1858-1999 Censos agraris i ramaders1858-1976 Foment forestal 1927 a 1945 Aprofitament aigües 1912-1971 Juntes i comissions municipals 1902-1995 Medi ambient 1969 a 1978 Representativitat agropecuària 1994. COL·LECCIONS FACTÍBLES. PERGAMINS, un sol exemplar de 1542. Precisament la documentació més antiga guardada a l'arxiu municipal, fora d'un pergamí de finals del segle XVI i d'uns quants documents de finals del segle XVIII és posterior a l'any 1814. I que també es guarda un fons fotogràfic que conforma l'Arxiu Fotogràfic de Figaró-Montmany. Cal assenyalar que aquest fons conté documentació gràfica, sobretot fotogràfica, del municipi des del 1908 fins a l'actualitat i que aquesta composa l'Arxiu Fotogràfic de Figaró-Montmany. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54482 | Arxiu Parroquial de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-rafael-i-santa-anna-del-figaro | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XIII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró es conserva a les dependències de la mateixa parròquia, depenent del bisbat de Vic. La documentació amb una cronologia que va del 1850 al segle XX, correspon a l'època moderna i contemporània. La classificació de l'Arxiu es troba ordenada per: Llibres sacramentals. De baptisme, confirmacions, matrimonis i defuncions entre 1875 i 2005. Un apartat de vària sacramental, documents episcopals i inventaris parroquials. Un apartat de caire genèric amb esmenes a visites pastorals, documents episcopals i inventaris parroquials. I un apartat centrat en l'administració (comptes i factures, aniversaris i celebracions i llibre d'obra).</p> | 08134-206 | Nucli del Figaró | <p>L'antiga capella de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841 amb l'objectiu de convertir-se en centre parroquial. Així doncs, l'actual església de Santa Anna i Sant Rafael, fou construïda expressament a mitjan segle XIX en substitució de la capella anterior d'origen baixmedieval i emplaçada en un lloc proper, més enlairat. El motiu del trasllat de la parroquialitat fou molt polèmic, sobretot per part dels rectors de Sant Pere de Vallcàrquera que no volien traslladar-se al temple de Sant Rafael del nucli del Figaró, construït l'any 1776 i reformat el 1850. El trasllat, lògic tenint en compte el desenvolupament del nucli, es va allargar durant uns 25 anys per la resistència del rector de Vallcàrquera al canvi i al seu propi trasllat al Figaró, fins que el 1870 consta com a nova parròquia l'església del Figaró. En el decurs de la Guerra Civil Espanyola es va perdre part de la documentació conservada de l'antiga capella i part de la de l'església parroquial, moment en què va ser utilitzada com a centre de refugiats. Segons l'actual rector, part de la documentació s'hauria recollit a l'Arxiu Episcopal de Vic.</p> | 41.7216600,2.2737600 | 439593 | 4619128 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54482-foto-08134-206-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54483 | Col·lecció litúrgica de l'església de Sant Rafael i Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-liturgica-de-lesglesia-de-sant-rafael-i-santa-anna | XVI-XX | <p>Peces d'art religiós procedents de les parròquies de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró, Sant Pere de Vallcàrquera, Sant Pau de Montmany, Sant Cristòfol de Monteugues i algunes de procedència incerta. Aquests objectes es troben dins l'església de Sant Rafael i Santa Anna del Figaró, en una vitrina tancada al peu del transsepte. Les peces són d'argent o de metall argentat. Aquesta col·lecció es pot datar d'època moderna, entre el segle XV i mitjans del segle XIX. A les vitrines, hi ha peces d'art religiós, amb la presència de rellevants peces d'orfebreria procedents de les esmentades parròquies: canadelles (s. XIX), reliquiari de la Vera Creu (s. XVI), creu processional (s. XV), diversos calzes (ss. XVII-XIX); custòdia (s. XIX), reliquiari de Sant Pere (s. XIX), custòdia (s. XV), copó (s. XVII), crismeres (s. XVII).</p> | 08134-207 | Nucli del Figaró | <p>Fa uns anys el bisbat de Vic endegà un projecte de conservació i dinamització del patrimoni artístic parroquial del Bisbat de Vic. Aquesta iniciativa rep el nom d'ACCURO ('tenir cura', en llatí). L'objectiu principal és la conservació del patrimoni de les parròquies i esglésies que estan en el seu territori, vetllant especialment pel que presenta major risc de destrucció. La tasca s'inicia amb l'elaboració de l'inventari complert dels béns artístics de cada parròquia, a partir del qual es determinen les intervencions a seguir en cada cas: conservació, estudi dels conjunts rellevants, protecció de les obres, exposició de les mateixes i publicació dels estudis històrics realitzats, segons informació de FONT, Daniel 2001. 'ACCURO, conservar i oferir'.</p> | 41.7216600,2.2737600 | 439593 | 4619128 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54483-foto-08134-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54483-foto-08134-207-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54484 | Bauma al Sot del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-al-sot-del-bac | <p>Petita bauma situada al marge dret del PR-33 que porta del Figaró a Montmany, dins el Sot del Bac. Bauma formada per la soscavació lateral del torrent del Sot del Bac, 35- 40 metres per sobre del tàlveg actual. Es tracta d'una cavitat no gaire profunda excavada en un marge o vessant rocós on penetra la claror. Aquesta presenta pintades i evidències d'ocupació a l'interior, amb traces d'haver-hi fet foc.</p> | 08134-208 | Montmany. Sot del Bac | <p>El pas del Sot del Bac seria un camí natural utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació del sector del Congost amb Puiggraciós i els Cingles de Bertí. Actualment aquest és ocupat de forma esporàdica per caminants i escaladors.</p> | 41.7266100,2.2589800 | 438368 | 4619688 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54484-foto-08134-208-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||||
| 54485 | Gorg de la passera de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-passera-de-can-bosc | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | <p>La riera de Vallcàrquera presenta al seu tram baix una sèrie de formacions rocoses que l'aigua ha obert donant formes diverses, una de les més rellevants, és sense cap mena de dubte aquest petit gorg. Aquest clot més o menys pregon es troba obert en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs. Està format per un saltant d'aigua, més o menys abundant, segons la pluviositat de la temporada, i que dóna a una petita bassa natural de la que s'escola l'aigua que continua per la riereta vers el nord-oest. En aquest punt també es documenta una intensa fauna i flora típica de la zona de ribera. Les riuades i l'artificialització de la ribera del Congost han disminuït la presència d'arbres de ribera que afortunadament encara és prou important en el conjunt del terme gràcies a la pervivència de zones com la verneda de Vallcàrquera i, en menor mesura, als bosquetons de ribera del torrent del sot del Bac, de la riera dels Sots Feréstecs i de petites torrenteres del municipi.</p> | 08134-209 | Montmany. Sot del Bac | <p>Aquest gorg obert a la riera de Vallcàrquera, està situat al peu de Can Bosc, abans d'arribar al tram conegut com la Riereta i de desguassar al riu Congost. Les lleres dels cursos fluvials han estat un lloc de pas obligatori per les diverses espècies tan d'animals com pels humans. Es tracta d'un espai que ben segur va ser utilitzat per abeurar o abastir-se d'aigua, un lloc de pas i punt de trobada al llarg del temps i, a més a més un hàbitat natural per a les nombroses diverses espècies de ribera. A nivell antròpic el seu ús també ha estat divers; des de bassa per regar els horts propers, també com a punt d'abastiment d'aigua i energia; així com d'espai per a diverses activitats de lleure, lloc de passeig i per banyar-se. La seva proximitat al mas Bosc documenta el seu ús antròpic des de la baixa edat mitjana, tot i que de ben segur, aquest es podria recular fins a la prehistòria.</p> | 41.7270400,2.2807000 | 440175 | 4619720 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54485-foto-08134-209-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 54486 | Cova del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-carme | <p>OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Aflorament geològic i punt d'interès paisatgístic que es troba a mitja carena de la coneguda zona del Carme del Figaró. Conjunt de petites formacions càrstiques on destaca una bauma, l'entorn de la qual ha estat condicionada amb una tanca i una barana de fusta per a realitzar-hi un petit aplec el dia de la Mare de Déu del Carme. Aquesta cavitat presenta una entrada de secció poligonal amb un fons no gaire profund i que s'estreny al fons de la formació, a uns 4 metres de la boca. Al terra hi ha un sediment sorrenc, que es desconeix si és original o aportat. L'accés es troba tancat per una vallat de metall i un candau. A l'interior es poden veure diversos objectes litúrgics de caire popular (flors de plàstic, ciris i petites veles o palmatòries, etc.). Aquest espai es troba vorejat per un entorn immediat que es caracteritza per la presència de roures i alzines i que està adequat pels visitants i excursionistes, amb bancs de pedra i papereres.</p> | 08134-210 | Sant Cristòfol de Monteugues. El Carme | <p>Es desconeix si aquest espai va ser ocupat amb anterioritat. Segurament havia servit de cau o refugi d'animals tot i que també podia haver estat utilitzat com a refugi pels humans. Caldria no descartar-lo com a possible àrea d'expectativa arqueològica. La zona es coneix com el Carme, nom que li va donar la visita de caire religiós que es feia a la cova per la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol. Als anys 50 es realitzava en aquest indret la festa de la Mare de Déu del Carme, on participaven els habitants del Figaró i principalment els escolars. Aquesta tradició sembla que es va originar al mateix segle XX, tot i que es desconeix si amb anterioritat s'hi feia cap altra activitat. Mare de Déu del Carme o del Carmel es documenta des del segle XIII, en hebreu significa 'aquella que cultiva el camp' tot i que també es documenta com la patrona de la gent de mar.</p> | 41.7163300,2.2761800 | 439789 | 4618535 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54486-foto-08134-210-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la Font d'en Llanes queda un camí tancat per una valla a mà dreta, cal prendre aquest camí que pujant per la carena porta a primer terme a unes escales de pedra que et deixen al peu de la Cova, o en segon terme, a dalt la carena, punt en el qual, pots baixar a la bauma per un petit sender. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54487 | Cobert al camí de la Cova del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-al-cami-de-la-cova-del-carme | XX | Parcialment desapareguda | <p>Aquesta estructura correspon a una petita edificació construïda en obra i totxana, així com algunes pedres aprofitades de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang. Conserva la coberta, feta de teula aràbiga, d'una sola vessant. En conjunt, constitueix una estructura de planta rectangular i tres murs entrelligats l'accés al qual no està tancat sinó que resta obert. Al davant, i una mica apartat en una esplanada propera, hi ha una taula i dos bancs en obra.</p> | 08134-211 | Sant Cristòfol de Monteugues. El Carme | <p>La zona es coneix com el Carme, nom que li va donar la visita de caire religiós que es feia a la cova per la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol. Segurament aquest espai va ser utilitzat com a equipament en el decurs de les celebracions al Carme. Actualment el camí es troba perdut tot i que l'edifici es veu des del camí a la Cova, uns revolts més amunt. Per la seva factura aquesta construcció es pot datar en algun moment incert del segle XX, per passar a ser amortitzada i abandonada al llarg del mateix segle.</p> | 41.7179300,2.2761100 | 439785 | 4618712 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54487-foto-08134-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54487-foto-08134-211-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54488 | Barraca del castell del Rubinat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-castell-del-rubinat | XVIII-XX | <p>Aquesta estructura correspon a una barraca construïda amb pedra local, aprofitada de l'entorn més immediat, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que li resten algunes bigues de fusta que farien de suport. En conjunt, constitueix una estructura rectangular amb una alçada conservada d'1'5 m i de mides força comunes, amb una sola obertura orientada a la cara sud i un accés format per una petita porta rectangular, també desapareguda.</p> | 08134-212 | Nucli del Figaró | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció que s'ha de relacionar amb les pràctiques econòmiques basades en l'obtenció de recursos del bosc, i en les activitats tan comunes a la zona basades en la ramaderia i el pastoreig. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es documenta l'ús de la pedra. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; la manca de paral·lels i la dificultat de datar aquesta arquitectura rural permeten ajustar una forquilla cronològica ampliable des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.</p> | 41.7188000,2.2718800 | 439434 | 4618812 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54488-foto-08134-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54488-foto-08134-212-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54489 | Barraca al camí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-cami-de-les-planes | XVII-XX | <p>Estructura oberta en una feixa o bancal. El sistema constructiu utilitzat és força complex, un sòcol de pedra mesures aproximades que oscil·larien entre 2 m de llargada per 1 d'amplada amb una coberta feta per aproximació de filades. Aquest és de pedres de dimensions petites i mitjanes, sense treballar i segurament reutilitzades de l'entorn proper, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. L'espai habitable és força reduït, i per tant és possible que més que tractar-se d'una barraca es tractés d'un petit refugi on guardar les eines o aixoplugar-se en cas de mal temps. No es pot fercap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta estructura ni la seva funcionalitat.</p> | 08134-213 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna del món rural. Aquest tipus de construcció evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i la de resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes estructures de tradició antiga, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació.</p> | 41.7310200,2.2874000 | 440736 | 4620158 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54489-foto-08134-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54489-foto-08134-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54490 | Casa al Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carme | XX | Molt reformada | <p>Edifici de planta baixa construït al peu del camí que porta a la Cova del Carme. Tot i que bona part de la coberta es troba perduda aquesta era a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original amb la presència de la cuina, el menjador i diverses estances i habitacions amb restes de la pintura i l'arrebossat. Les obertures estan obertes a la façana principal i aquestes han estat espoliades, resten dues portes petites obertes al mur original; on al costat, hi havia una porta antiga ara reconvertida en finestra i actualment espoliada. Tota l'estructura està arrebossada i llinda i el brancal del costat nord encara podrien conservar-se sota l'arrebossat del mur actual. Té una altra finestra al tram sud de la façana que podria haver estat una porta petita; conserva els brancals de pedra. Tota l'estructura es troba parcialment semi excavada sota l'actual camí i just davant de la casa hi ha un pou o cisterna tapat a mode de dipòsit.</p> | 08134-214 | Nucli del Figaró | <p>Casa construïda durant el segon terç del segle XX. La gent d'uns 40 anys del municipi la recorda habitada i en ple funcionament. Al estar situada al peu del camí a la Cova del Carme, la zona era força coneguda i concorreguda pels diversos habitants del Figaró. Tot i que la factura és d'època contemporània s'ha perdut la coberta i part de les obertures han estat espoliada, resta però dempeus la cuina econòmica i una llar de foc; així com la distribució interna de l'edifici i alguns objectes isolats. Aquesta hauria funcionat com habitatge familiar i petita explotació agrícola. A prop s'observen alguns camps i horts abandonats, i les restes d'un cobert i altres edificis annexes. Per diversos motius, la casa es va deshabitar als anys 70 del mateix segle XX i actualment es troba en estat de semi ruïna i s'està perdent de la memòria col·lectiva de les futures generacions.</p> | 41.7181500,2.2759200 | 439769 | 4618737 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54490-foto-08134-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54490-foto-08134-214-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54491 | Pahissa del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pahissa-del-carme | XX | Elements desapareguts | <p>Aquesta estructura correspon a una petita edificació construïda en obra i totxana, tot i part del basament està fet amb pedres aprofitades de l'entorn més immediat, bastament treballades i lligada amb abundant morter de calç. Conserva tota la coberta, feta de teula aràbiga, d'una sola vessant i disposada perpendicular a l'estructura. En conjunt, constitueix un petit edifici de planta rectangular i quatre murs entrelligats amb un accés obert per una porta senzilla de fusta. A l'interior hi ha una sola estança on hi ha diversos objectes en un estat de semi abandó (cadires, algun moble, etc.) i abundant palla fet que evidencia el seu ús temporal com a paller. Tot i que segurament també hauria estat emprat com a magatzem o cobert.</p> | 08134-215 | Nucli del Figaró | <p>La zona es coneix com el Carme, nom que li va donar la visita de caire religiós que es feia a la cova el dia de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol. Segurament aquest espai va ser utilitzat com a equipament en el decurs de les celebracions al Carme. Actualment el camí es troba perdut tot i que l'edifici es veu des del camí a la Cova, prop de la casa, en una esplanada uns metres més al sud. Aquesta construcció, de factura contemporània, es troba relacionada a l'activitat agrícola- ramadera de la zona, i actualment encara és utilitzada per a guardar-hi la palla. Segurament la seva presència va lligada a la de la casa del Carme, que hauria funcionat com a habitatge i petita explotació agrícola, com un annex a la casa que hauria tingut diverses funcions (magatzem, cobert, pahissa, etc.).</p> | 41.7176600,2.2758300 | 439761 | 4618682 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54491-foto-08134-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54491-foto-08134-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54492 | Cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Enrunat | <p>Edifici en ruïnes i cobert per abundant vegetació del que s'intueix una estructura ordenada en base una planta quadrada. Es conserven algunes filades conformades per un aparell de pedres irregulars disposades en filades més o menys regulars i amb cantonades no diferenciades i lligats amb fang i morter de calç. A l'interior de l'edifici, hi ha un mur, orientat nord- sud, fet de tàpia amb base de pedra. Els paraments no estan arrebossats (possiblement s'hagi perdut). Es documenta un cos afegit al nord de l'edifici (només planta baixa), amb el parament arrebossat i amb un enderroc important. Aquest podia haver format part d'algun annex de caire agrícola i emprat com a corral i magatzem a l'oest, exempts de l'edifici principal.</p> | 08134-216 | Vall de Vallcàrquera. Camí Tagamanent | <p>Només queden els basaments d'aquest petit edifici, coberts per la vegetació i en molt mal estat de conservació. Tot i que es troba al peu del camí de Vallcàrquera a can Plans de Tagamanent, sobre un revolt molt pronunciat, la seva presència és força desconeguda i només forma part de la memòria històrica d'alguns caçadors, excursionistes i la gent més gran de Figaró-Montmany. El topònim 'petit' apareix esmentat de forma isolada en la diversa documentació d'època baix medieval i moderna i en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI (1515, 1553) del Vallès Oriental. Tot i que es desconeix si fa referència a aquesta petita explotació ramadera o alguna altra. Actualment és es troba en estat totalment ruïnós i cobert per abundant vegetació que fa impossible visualitzar sencera l'estructura. Aquesta però segurament es tracta d'una construcció força senzilla i bastida en un moment indeterminat d'època moderna, amb reformes als segles XVII i XVIII, i tindria una història paral·lela als altres masos dels voltants per a esser abandonada a finals del segle XIX o al primer terç del segle XX.</p> | 41.7309600,2.2861200 | 440630 | 4620152 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54492-foto-08134-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54492-foto-08134-216-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54493 | Bassa de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-valls | XX | <p>Bassa construïda en una pendent d'una zona terrassada en uns camps darrera el mas de Can Valls. Aquesta estructura es troba parcialment excavada a la roca natural i parcialment construïda. A la part construïda de la bassa es van utilitzar els carreus de petites dimensions de pedra local, bastament treballada i lligada amb ciment, combinada amb maons i maçoneria tot revestit amb un arrebossat. Al tenir una estructura aterrassada el mur nord és molt més alt que la resta, i el desnivell es salva amb un aterrassament escalonat de les parets situades a l'est i a l'oest. Tot i que la bassa presenta una estructura rectangular, a l'extrem nord-oest es troba adossat una estructura en obra i totxana, parcialment enderrocada i coberta de matolls i esbarzers, però que faria les tasques de captació i punt de sortida així com de sobreeixidor. Actualment la bassa està plena i abasteix d'aigua al mas can Valls, tot i que de forma provisional.</p> | 08134-217 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El mas de Can Valls forma part dels masos històrics de l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. L'evolució del mas i els seus habitants es remunta a l'edat mitjana i amb pervivències durant l'època moderna i contemporània, però és sobretot durant els segles XVII i XVIII que trobem una gran activitat constructiva en aquesta zona. La construcció de la bassa i el seu arranjament van lligats a la història del mas, tot i que la seva fàbrica pertanyi plenament a l'època contemporània. La captació d'aigua devia ser una de les activitats bàsiques per assegurar la supervivència d'aquest assentament en cas de sequera. Una mica més avall es documenta un altra bassa, també construïda i que, tot i que es troba en ruïnes, hauria complementat la tasca de recollida de les aigües pluvials. Aquesta bassa s'ha de relacionar a la construcció d'un petit aqüeducte que portaria aigua corrent al mateix mas i que respon a una reforma tardana datada en un moment indeterminat d'inicis del segle XX.</p> | 41.7181100,2.3063600 | 442301 | 4618711 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54493-foto-08134-217-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54494 | Font de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-valls | XX | No sempre té aigua | <p>Font situada al peu del torrent de can Valls, sobre el mas que porta el mateix nom. El lloc no pot considerar-se una font pròpiament dita; sota el torrent hi ha una petita caseta rectangular feta en obra i pedra on es troba el punt d'aigua, aquest aflora més o menys en funció del cabal del mateix aqüífer. L'aigua es canalitza fins al mas de Can Valls (tot i que actualment es troba en obres i no s'utilitza). El topònim és vigent al municipi. La zona on hi ha la font és plena de bardissa i els corriols s'estan perdent per manca d'ús. A prop hi ha una estructura del que sembla una antiga bassa. I sobre el camí hi ha la bassa de can Valls, encara en funcionament.</p> | 08134-218 | Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El mas de Can Valls forma part dels masos històrics de l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. L'evolució del mas i els seus habitants es remunta a l'edat mitjana i amb pervivències durant l'època moderna i contemporània, però és sobretot durant els segles XVII i XVIII que trobem gran activitat constructiva en aquesta zona. Segurament la font i el seu arranjament van lligats a la història del mas, tot i que la seva fàbrica sigui d'època contemporània. Aquest espai bé podria haver estat emprat des d'època moderna o inclús abans, amb una clara pervivència associada a la construcció, ús, funcionament i abandó de can Valls.</p> | 41.7172900,2.3060800 | 442277 | 4618621 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54494-foto-08134-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54495 | Can General Nou o del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-general-nou-o-del-figaro | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIX-XX | <p>Masia formada per diversos cossos adossats i articulats davant un petit espai obert. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. Tota l'estructura s'adapta a l'orografia del terreny ja que aquest presenta una pendent força pronunciada en aquest punt. La façana presenta les parets arrebossades, i a l'interior s'hi han fet reformes. Les obertures es disposen en finestres rectangulars de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és no presenta cap element ornamental i és rectangular amb brancals i dintell marcats. A la façana també es documenta un balcó i la resta de finestres. Les dues altres construccions són més baixes i formen part dels annexes ramaders. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire bàsicament agrícola.</p> | 08134-219 | Nucli de Figaró | <p>La història d'aquest mas, situat a la part alta del nucli de Figaró-Montmany s'ha de relacionar amb la del mas Can General o Can General Vell situat a la parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. Aquest antic mas formaria part de les primeres explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona amb una cronologia del segle XIV o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. Aquest fet s'evidencia en les diverses llindes conservades en les diverses façanes, en una de les quals hi ha la data 1713; mentre que en el primer cos es documenta una reforma constructiva que porta la data de 1870. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb coberta a doble vessant i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos adicionals de dificil adscripció associats al creixement del mas i de la família, en un context ja d'època moderna. Al segle XVIII, en el procés de desdoblament de propietats, es va construir Can General Nou del Figaró. Aquest presenta nombroses reformes constructives que dificulten la documentació del cos original del mas. De totes maneres aquest és un dels pocs que encara es dedica a l'explotació agrícola-ramadera, tasca que ja s'ha perdut a can General Vell.</p> | 41.7243400,2.2747200 | 439675 | 4619425 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54495-foto-08134-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54495-foto-08134-219-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54496 | Ca l'Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lurgell | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XIX | Enrunada | <p>Es conserven poques parts de la casa, ja que, com d'altres masies del terme, va restar abandonada i coberta totalment per la vegetació. Testimoni d'aquest antic mas són les parets mestres i mitgeres que delimiten una construcció de planta rectangular amb diverses estances a l'interior. L'altura de les parets conservades i la situació dels encaixos de les bigues de fusta semblen indicar que la construcció tenia un primer pis. Aquesta petita masia presenta nombroses reformes que s'observen tan sols als paraments exteriors. La planta baixa està coberta de runa i l'observació només es podria fer si es portés a terme una excavació arqueològica. A la part posterior s'observen restes d'estructures destinades a possibles annexes ramaders.</p> | 08134-220 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquest mas es troba oblidat de la memòria històrica dels actuals habitants de Figaró-Montmany. Només la gent més gran es recorda d'un mas situat a mitja carena al camí de Tagamanent. Aquest topònim no apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI del Vallès Oriental i en diversa documentació parroquial. Actualment és es troba en estat totalment ruïnós i cobert per abundant vegetació que fa impossible visualitzar sencera l'estructura. Aquesta però segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII, i tindria una història paral·lela als altres masos dels voltants per a esser abandonada al primer terç del segle XX.</p> | 41.7322600,2.2941200 | 441296 | 4620291 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54496-foto-08134-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54496-foto-08134-220-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54497 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-2 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVI-XIX | Enrunada | <p>Les restes conservades d'aquest edifici es limiten a quatre estructures formant un recinte quadrangular força erosionat, a excepció d'un dels angles de la casa de la que es conserven 2 m d'alçada. La tècnica constructiva documentada en les restes visibles és formada per pedres de petites i mitjanes dimensions, bastament treballades i rejuntades amb morter de calç. A la paret conservada es documenta un arrebossat parcial a la seva cara interna i un doble encaix per a les bigues que fa pensar que l'estructura tindria més d'un pis d'alçada. Al voltant es s'intueixen restes de murs de pedra seca que acabarien de conformar el perímetre de la casa i es conserva part de la volta del forn. Tota la planta baixa es troba coberta per un enderroc que dificulta la visualització de les diverses particions internes. Al voltant també s'hi veu força runa, fet que permet pensar en l'existència d'altres estructures annexes.</p> | 08134-221 | Vall de Vallcàrquera | <p>Aquest mas es troba oblidat per la memòria històrica dels actuals habitants de Figaró-Montmany. Només la gent més gran es recorda d'un mas situat a mitja carena al camí de Tagamanent i el citen amb diversos nom que no coincideixen amb el de Can Sala. Aquest topònim és el que apareix a la planimetria de l'Alpina reeditada per la Diputació de Barcelona anomenat 'Montseny. Parc Natural' E.25. Es coneix molt poc d'aquest mas i de la seva evolució. El topònim apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI del Vallès Oriental i en diversa documentació parroquial però es desconeix si fa referència específica a aquest mas o a algun altre. Actualment és es troba en estat totalment ruinós i cobert per abundant vegetació que fa impossible visualitzar sencera l'estructura. Aquesta però segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII, i tindria una història paral·lela als altres masos dels voltants.</p> | 41.7307000,2.2948800 | 441358 | 4620117 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54497-foto-08134-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54497-foto-08134-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54497-foto-08134-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Mas situat a mitja carena en el camí de pujada de Sant Pere de Vallcàrquera al Tagamanent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54498 | Cal Vesi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vesi | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XX | Desapareguda | <p>Aquest petit edifici, segons diversos informadors orals, es troba sota la bassa o 'piscina' de la propietat dels Castellseguer, prop de la Caseta del Seguer. Es localitza sota la mateixa bassa i es diu que quan aquesta sobreeixia, l'aigua passava per sobre l'antic mas. Actualment la coberta vegetal formada per abundants matolls i esbarzers fa impossible l'accés a la zona. A nivell visual i des de l'altra carena es pot intuir la presència d'algun fragment de mur que podria pertànyer a aquesta edificació.</p> | 08134-222 | Vall de Vallcàrquera | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas i de la seva evolució. El topònim, relacionat amb la hidrografia, no apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI del Vallès Oriental, ni en diversa documentació parroquial. Tot i que s'esmenta pertanyent a l'antiga parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, la planimetria del 1924 de S. Brugés. Actualment és es troba en estat ruinós i cobert per abundant vegetació que fa impossible accedir a la documentació de l'estructura. Aquesta però segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII, i tindria una història paral·lela als altres masos dels voltants.</p> | 41.7302100,2.2814100 | 440237 | 4620072 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54498-foto-08134-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54498-foto-08134-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54499 | Caseta del Seguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-seguer | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | La neteja i desbrossament de la finca han permès visualitzar aquestes estructures que estaven totalment cobertes de vegetació. | <p>Es conserven poques parts de la casa, ja que, com d'altres masies del terme, va restar abandonada i en aquest cas no s'ha reutilitzat com habitatge. Testimoni de l'antic mas són les parets mestres i mitgeres que delimiten una construcció de planta rectangular. L'altura de les parets conservades i la situació dels encaixos de les bigues de fusta semblen indicar que la construcció tenia planta baixa, un primer pis i golfes. La masia presenta nombroses reformes que s'observen als paraments. La planta baixa està coberta de runa i l'observació només es podria fer si es portés a terme una excavació arqueològica. A la part posterior, hi ha una estructura circular, avui reblerta fins dalt, i que podria ser el forn de la casa. A ponent i extramurs s'observen restes d'estructures destinades a un possible pou.</p> | 08134-223 | Vall de Vallcàrquera. Camí Tagamanent | <p>La història d'aquest edifici s'ha de relacionar amb la del gran casal Castellseguer de Tagamanent, el qual encara n'és propietat. Es coneix molt poc d'aquest mas i de la seva evolució ja que el topònim no apareix en la documentació habitual ni en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI del Vallès Oriental, i aquest fet ens fa pensar que es tracta d'una petita masoveria annexa al mas Castellseguer. Actualment és es troba en estat ruinós i sense coberta i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció d'època moderna construïda en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII. Aquesta estructura va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats esdevenint masoveria.</p> | 41.7292600,2.2806700 | 440175 | 4619967 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54499-foto-08134-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54499-foto-08134-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54499-foto-08134-223-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54500 | Cal Chica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-chica | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVIII-XIX | A causa de l'abandó de la casa, la vegetació ha accelerat el procés de ruïna. | <p>Edifici d'atribució dubtosa conegut com Cal Chica, Cal Teia o Altella, que conserva les parets mestres i mitgeres, però els trespols ni les cobertes. Aquest presenta nombroses reformes, com la majoria de les masies. En aquest cas sembla que el cos més antic es caracteritza per tenir la planta baixa de maçoneria de pedra calcària lligada amb morter de calç, mentre que el pis és de tàpia molt erosionada. A més la tàpia està recoberta per nombroses capes d'arrebossat blanc, per tal de protegir-la dels agents atmosfèrics. Aquest cos central va ser ampliat amb la construcció d'un lateral i un altre de posterior. Es caracteritzen per un alçat de maçoneria de pedra calcària lligada amb morter de calç i encara sembla haver-hi una altra reforma, en el decurs de la qual s'hi van afegir els pisos superiors a l'element central. Les obertures conservades daten probablement de les últimes reformes de la masia, ja que estan fetes de materials més moderns. Les portes es conserven malament, però a l'interior n'hi ha dues de coronades per sengles arcs formats per diverses pedres sense escairar, una de les quals es va tapiar i va passar a ser aprofitada com a armari. L'alta passà a ser l'obertura d'un forn, que si bé per la part interna és de totxo, per la part externa és una construcció cilíndrica de maçoneria de pedra calcària.</p> | 08134-224 | Sot del Bac | <p>Es coneix molt poc d'aquest mas i de la seva evolució. El topònim si que apareix en els diversos fogatges de 1497 i els del segle XVI del Vallès Oriental. Tot i que s'esmenta pertanyent a l'antiga parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera, la planimetria del 1924 de S. Brugés la situa al Sot del Bac. Actualment és es troba en estat ruinós i tot i que els paraments actuals no ens aporten gaire informació segurament es tracta d'una construcció força senzilla d'època moderna, bastida en un moment indeterminat del segles XVII i XVIII. Aquesta estructura va patir importants modificacions en el moment de desdoblament de propietats i de grans reformes constructives ben datades a la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera al llarg del segle XVIII. Aquest establiment s'ha d'associar a un nucli habitat que es dedicaria a l'explotació agrícola i ramadera d'abast particular i l'habitual canvi de nom fa pensar en un canvi de propietaris.</p> | 41.7278500,2.2641000 | 438795 | 4619822 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54500-foto-08134-224-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es trata d'una zona no urbanitzada, fet que ha permès que cal Chica conservi, a més de l'estructura de la casa, les altres dependències i elements propis d'una masia. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54501 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats | XX | Presenta abandonament | <p>Fonts situades a uns 400 metres al sud oest del gran mas de ca n'Oliveres Recull les aigües d'una torrentera on conflueixen amb un possible aflorament d'aigua natural, associat al mateix Torrent de Maries o Torrent de ca l'Oliveres, segons la planimetria utilitzada. L'aigua que discorre per el torrent va parar a una petita pica construïda en un bloc de pedra local ben treballada però sense elements ornamentals, en una zona envoltada per plataners, arbres de ribera i algun roure, alzina i pi, tot i que actualment presenta un important sotabosc de matolls.</p> | 08134-225 | Puiggraciós | <p>La Font dels Enamorats i sobretot la seva gestió i funcionament s'ha de relacionar, per proximitat, amb el mas Oliveres i el veïnat de Faramelles. Tot i que el topònim presenta un origen força modern, possiblement atorgat a finals del segle XIX o inicis del XX, l'existència d'un aflorament aqüífer en aquest punt devia ser conegut i aprofitat des d'antic per els veïns de Montmany, a causa de la seva proximitat. La primera notícia documental del mas Oliveres es remunta a la baixa edat mitjana, tot i que segurament ja existiria en el segle anterior. Les reformes documentades al llarg dels segle XVII i XVIII es van completar amb la gran adequació realitzada a inicis del segle XX, amb la construcció dels jardins i de tot l'entorn. Aquesta font, de freqüència temporal marcada pel Torrent de Maries, presenta una estructura força senzilla. Aquest fet junt a l'absència d'esments en la documentació fa que no puguem precisar la seva cronologia.</p> | 41.7115805,2.2627844 | 438670 | 4618017 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54501-34236283master.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54501-34236303master.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-06 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54502 | Residència l'Àngelus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-langelus | <p>OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Edifici exempt que conformen un gran espai urbanitzat a l'extrem de tramuntana del municipi del Figaró, una mica elevat respecte l'eix de sortida de la Carretera de Ribers. Aquest cos es troba organitzat al voltant de dos grans espais oberts que conformen les Escales de l'Àngelus. El cos principal el forma un edifici aïllat de planta quadrangular i que aprofita el desnivell del terreny per instal·lar-se dalt d'una petita elevació o turó on al cos esquerra es situen dues terrasses o jardins. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant dissimulada, amb nombrosos terrats i, on a cada pis es documenta una gran galeria a la façana oest. Les diverses façanes presenten una continuitat estilística ja que cada nivell és corregut i els angles són ovalats. A la façana principal hi ha una portalada i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana. Cada nivell està format per una estructura de planta i pis, dedicades a usos comunitaris (habitacions, serveis, etc), mentre que el menjador i la resta d'espais es trobaran a la planta baixa del mateix edifici. La casa va tenir algunes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, que la van dotar de l'estructura actual.</p> | 08134-226 | Nucli del Figaró | <p>A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. Amb l'arribada del tren al poble del Figaró va començar una nova etapa de creixement de la població, mercès als estiuejants que construïren cases de segona residència. La Residència de l'Àngelus forma part de l'auge constructiu d'aquest moment, essent un exemple d'aquest creixement econòmic aportat pels primers estiuejants que arriben amb tren al Figaró. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia 'agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 famílias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros'. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava 'en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir', o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès. És un edifici on predomina l'estil noucentista, tot i que amb certs elements modernistes. Aquest espai va ser ben aviat adequat com a residència per la tercera edat.</p> | 41.7229400,2.2734100 | 439565 | 4619270 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54502-foto-08134-226-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 105|106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54503 | Can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-0 | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | Enrunat | <p>Mas situat sobre una petita esplanada a la obaga de Can Xicola. L'edifici, en molt mal estat de conservació, ple de bardisses i pràcticament enrunat es troba envoltat d'espais construïts formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular esglaonada. El cos principal, de planta quadrada, només conserva les restes d'un primer pis, i s desconeix si en tenia un altre o quin tipus de coberta utilitzava. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. Per algunes evidències que en resten la teulada hauria estat a doble vessant, de la que actualment només en resta alguna biga caiguda. Els annexos ramaders es disposen de forma perpendicular a l'edifici principal. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que els brancals de pedra han estat arrencats.</p> | 08134-227 | Camí de Sant Cristòfol de Monteugues | <p>El topònim Martorell apareix documentat en els fogatges d'època moderna que fan referència al Vallès Oriental. Concretament al fogatge de 1497 i el de 1553; amb tot desconeixem si aquests fan referència al municipi de Figaró-Montmany i, per tant al mas Martorell. L'estructura conservada d'aquest edifici no ens permet fer gaires aproximacions cronològiques sobre el seu origen i formació; aquest segurament es va realitzar en època moderna, amb nombroses reparacions al llarg dels segles XVII i XVIII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. Tot i que ha perdut la totalitat de la seva coberta i part de les seves estructures annexes es posa de manifest l'ús agrícola- ramader de la majoria de construccions.</p> | 41.7248600,2.2828400 | 440351 | 4619477 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54503-foto-08134-227-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54504 | Passera de la Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-la-riereta | <p>AADD. 1993. Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. Mallorca. AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. AYMAMÍ, G.1998. Camins antics. Camins d'història. Abadia de Montserrat. Llibre de Motxilla, 61. Barcelona. PONCE, J. 2003. Camins rurals: règim jurídic i intervenció municipal ; Juli. Diputació de Barcelona, Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals. Quaderns d'informació tècnica ; 6. Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>Camí empedrat format per lloses i carreus de pedra local ben desbastats i col·locats sobre el terreny prèviament preparat, segurament amb sorra de la mateixa llera del torrent. Aquests presenten un alt grau d'erosió ja sigui pel pas del temps o pel mateix curs de l'aigua. D'aquets camins empedrats es poden diferenciar els de ferradura i els de carro Una diferència apreciables entre el camí de carro i el de ferradura apareixen quan un torrent es presenta com un obstacle a salvar, essent necessari travessar-lo. En aquest cas el camí de ferradura tant es perllonga dins el jaç del torrent en forma de pedres grosses, de superficie aplanada, anomenades passadors, com continuar amb l'empedrat per dins el camí i en canvi quan és el camí de carro el que topa amb el torrent l'empedrat sempre continua pel llit d'aquet, formant un gual. En aquest cas l'empedrat només es documenta al tram de la riereta i es desconeix si el camí presenta més trams construïts.</p> | 08134-228 | Nucli del Figaró. La Riereta | <p>La tècnica constructiva d'aquesta passera dificulta en gran mesura l'establiment de la seva cronologia, ja que aquesta pot recular a l'època medieval. Es tracta d'una obra civil pública que presenta doble morfologia. Un camí de carro sense asfaltar i més estret que salva la Riereta amb una passera construïda. Les raons que porten a la construcció d'un camí poden ser molt diverses, però bàsicament podem parlar de tres motius: l'explotació de recursos naturals, la comunicació de llocs habitats i, d'origen més recent, l'esplai. Antigament, a diferència del que passa avui en dia, l'explotació dels recurs naturals era de gran de importància. Per això, no és estrany que els camins oberts amb aquesta finalitat siguin els més nombrosos, tot i que no són tan importants com els servien per a la comunicació. Atesa la diversitat dels recursos naturals que antigament s'explotaven hi ha camins de tota mena destinats a aquest ús. En aquest grup s'hi inclouen els camins dels carboners, dels nevaters (que són els que arriben a cotes més altes de la nostra serra), dels calciners (que generalment coincideixen amb els dels carboners), dels llenyataires (anomenats camins de 'metro'), dels caçadors o dels pastors. En el grup de camins associats a la comunicació s'inclouen les vies habituals de comunicació per a trànsit de persones i mercaderies, cal destacar-hi els camins que enllacen els pobles entre si i els que uneixen els grans corredors naturals. També s'inclouen en aquest grup els camins existents entre els pobles i les possessions i els que uneixen les possessions entre si. Altres usos dels camins de comunicació són el contraban i els camins emprats pels escoltes i talaiers, entre d'altres. Els camins associats a les activitats de lleure i esplai són, amb diferència, els més recents dels camins tradicionals. La raó és ben senzilla: l'esplai a la muntanya era un concepte totalment desconegut a fins la renaixença. Ningú pujava a una muntanya pel plaer que això podia comportar, sinó per treure'n algun profit. L'excursionisme amb finalitat purament lúdica es va iniciar al segle XIX, moment en què a més de recórrer els camins existents, es van dedicar a construir-ne de nous. Aquests camins tenen l'única finalitat de l'esbarjo, i per això segueixen un traçat que es caracteriza per la recerca de punts amb grans panoràmiques.</p> | 41.7257900,2.2750400 | 439703 | 4619586 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54504-foto-08134-228-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54505 | Font de can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sous | XX | <p>Petita font pública parcialment urbanitzada i situada al peu del camí de l'Ametlla del Vallès a Puiggraciós, davant el restaurant de Can Sous. Entre una petita pineda es documenta una estructura formada per blocs de pedra local on al centre del conjunt hi ha una font. Aquesta construcció està formada per un bloc rectangular de pedra local ben treballada amb un basament rebaixant que funciona com a pica per l'evacuació de l'aigua. Just al costat hi ha una roda de molí parcialment encastada al terreny, ben treballada i amb marques d'ús. Mentre que a l'altra costat es conserva un element de pedra, una possible premsa en forma troncocònica que presenta un rebaix de secció oval en pedra ben treballada i amb una perforació central a mode de vessador. Tant la roda de molí com la premsa es probable que procedeixin de Can Sous.</p> | 08134-229 | Montmany. Puiggraciós. | <p>Tot i que el mas Can Sous no apareix a la documentació moderna de Figaró-Montmany amb aquest nom, aquest presenta una estructura constructiva pròpia de l'època moderna amb una cronologia adscrita als segles XVII-XVIII. Segurament la font i el seu arranjament van lligats a la història del mas i tot i que aquests són d'època contemporània part dels elements que conformen l'entorn de la font són més antics (pel què fa a la roda de molí i la premsa) i aquest espai bé podria haver estat emprat des d'època moderna, amb una clara pervivència associada al funcionament de can Sous.</p> | 41.6878600,2.2522000 | 437767 | 4615391 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54505-foto-08134-229-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||
| 54506 | Panetons de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panetons-de-puiggracios | <p>MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. www.telefonica.net/web2/benedictinespuiggracios</p> | XX | <p>Per tal d'elaborar els panetons es fan servir 600 grams de farina, 3 ous, 200 grams de mantega, una tassa de llet, 150 grams de panses (opcional); 100 grams de sucre, 100 grams d'arlequí; 100 grams d'ametlles o pistatxos (també opcional); 1 punt de sal, una culleradeta de ratlladura de llimona verda i una cullereta de llevadura. Es prepara en una tassa de llet tèbia on s'afegeix la llevadura i els 600 grams de farina es prenen 250 grams i s'afegeix la llet amb la llevadura unint-ho amb les mans. Es torma deixant-lo reposar uns 20-35 minuts fins que dobla el seu volum. Amb l'altra farina es va una massa on al centre es col·loca la mantega, la sal i el sucre. Després s'amassa fins unir aquests ingredients i es van afegint els ous, un a un. Quan la massa en repòs està llesta s'afegeix la massa dels ous i es torna a barrejar. Després s'afegeixen els fruits secs, panses i ametlles torrades i triturades, barrejant-les i deixant-les reposar unes dues hores. Es posa una mica de mantega en un motlle alt i es posa la massa a dins. Allà mateix es deixa reposar dues hores per després posar-ho al forn uns 45 minuts a 350 ºC. Abans de posar-lo al forn es pinta amb mantega per sobre per donar-li un daurat.</p> | 08134-230 | Puiggraciós | <p>La comunitat de monges benedictines que viu al Santuari de Puiggraciós ha elaborat diversos productes, la venta dels quals els assegura la supervivència econòmica. Una part d'aquesta economia la formen els panetons de Puiggraciós que fabriquen les mateixes monges i vene allà mateix o distribueixen en una petita xarxa de demanda bàsicament local. El 1973 les monges benedictines del monestir de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona, estableixen a Puiggraciós una comunitat que es consagra a la pregària, al treball i assegura la custòdia del Santuari i a l'acollida fraternal. Des d'aquesta data, els capellans de la rodalia, per torn, hi presideixen l'eucaristia diàriament. El 1982 tenen lloc diverses celebracions, encoratjades i presidides pel cardenal Narcís Jubany, commemoratives del XXVè aniversari de la reposició de la imatge. S'inicien notables millores al Santuari. El 1984 es crea el Consell pastoral, que vol vetllar per la continuïtat i el progrés de la irradiació espiritual del Santuari. El 1986 es comença la publicació del 'butlletí de Puiggraciós'. El 1993, es col·loca al Camí dels Degotalls de Montserrat una majòlica amb la Mare de Déu de Puiggraciós, i es comencen els Romiatges a Montserrat, que cada any apleguen molts fidels dels pobles i viles de la comarca.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 54507 | Caseta dels Miners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-dels-miners | <p>AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Museu Etnològic de la Gabella. Arbúcies.</p> | XIX-XX | Parcialment enrunada | <p>Estructura parcialment enrunada de la que es conserva part d'un mur construït en maçoneria i d'una sola cara vista al peu del camí al mas Bosc. Part de l'edifici va ser enrunat al fer més ampla el camí d'accés al mas a causa de les fortes pendents i l'abruptuositat del terreny. Encara conserva les restes d'una coberta a dues aigües en teula aràbiga i dos bancs correguts construïts que conserven la capa de morter de calç o enguixat. Aquesta petita edificació estava parcialment excavada a la roca natural com es pot apreciar a la seva fonamentació, parcialment assentada sobre el terreny natural en plena pendent.</p> | 08134-231 | Vallcàrquera | <p>La construcció d'aquest petit edifici s'ha de relacionar amb l'activitat minera de Figaró-Montmany a inicis del segle XX. Al peu del camí de vagonetes o dels senyors aquesta estructura s'utilitzava com a lloc de refugi i aixopluc dels treballadors en l'impàs d'accedir a la vall de Vallcàrquera i a les mines i l'accés al Congost i al Figaró. En aquest punt també s'emmagatzemava part de la mercaderia que es recollia des del pas del Congost amb mitjans mecanitzats.</p> | 41.7262800,2.2743300 | 439645 | 4619641 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54507-foto-08134-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54507-foto-08134-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54507-foto-08134-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez BachAnna M. Gómez BachAnna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54508 | Gegants del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-del-figaro | <p>AADD. 2004. L'auca de Vallcàrquera i els Sants Patrons. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. http://www.elfigaro.net/</p> | XX | <p>Representació femenina d'Artiguella del Figaró. El nom li ve donat perquè el poble de Figaró-Montmany volia que la seva geganta representés algú del municipi que recordés els inicis de la història d'aquesta població. Els trets influenciats amb l'herència de la renaixença representen el món rural i la pagesia. La geganta vesteix una brusa negra amb puntes blanques i una faldilla estampada en blau i gris i amb un davantal de puntes. Té el cabell recollit amb un pentinat d'època i a la mà dreta porta un pom de flors mentre que l'esquerra està estirada. Aquesta pesa uns 60 Kg, té una alçada d'uns 2, 55 m i està construïda en cartró pedra. Els dos capgrossos d'uns 60 cm d'alcària representen les cares masculines de Pere Xicola i Nicolau de Comes somrient i amb una expressió satírico-burleta.</p> | 08134-232 | Nucli del Figaró | <p>La figura de la geganta i els capgrossos del Figaró està inspirada amb la documentació baix medieval de Sant Cristòfol de Monteugues. En aquesta, i en el decurs de les Visites Pastorals, s'esmenta que el rector Jaume de Comes havia tingut una enganxada amb el bisbe durant la visita pastoral a la Garriga de l'any 1313 quan, segons declaració dels parroquians interrogats pel bisbe, el prevere tenia a la parròquia de Monteugues una concubina anomenada n'Artiguella. Aquesta noia era filla del garriguenc Pere Sartiguella de la qual es diu que vivia a 'Figueró' ...tenet in ipsa parrochia publice concubinam, idelicet, Nartiguelam, filiam Petri Sartiguella parrochiani de sa Garriga, et moratur a Figero... Es té constància que els rectors de Monteugues tenien concubines habituals, donat que l'any 1307 el bisbe ja havia trobat indicis d'aquesta conducta per part del rector anterior, Bernat Costa, el qual es veia 'in loco suspecto' amb Guillema de Mont-ras. El prevere Comes, però anunciant ja la seva actitud al 1323 encara tenia la mateixa concubina durant la visita de 1314 i mantenia relacions 'amb freqüència'. De fet, i segons declaració del rector de la Garriga, el 1314 Jaume de Comes tenia una altra dona anomenada Esquirola a Corró d'Avall, amb la qual havia tingut una filla que vivia amb ell a l'església de Monteugues. Aquest comportament contradeia obertament els principis de la reforma impulsada des del bisbat i unit a la força que posseïen els preveres Comes a l'Alt Congost per la seva aliança amb les principals cases de pagès feia que la intervenció episcopal fos qüestió de temps. L'enfrontament entre els diversos rectors de parròquies isolades amb les autoritats eclesiàstiques és un fet palès des de l'alta edat mitjana que no sempre ha quedat evidenciat a les fonts. Per el cas de Figaró-Montmany aquesta anèctoda ha esdevingut l'argument escollit per tal de recuperar una tradició, la pràctica gegantera, que es trobava perduda al poble i al mateix temps actualitzar i donar a conèixer part de la història del municipi. El 5 setembre de 2004 l'Ajuntament de Figaró-Montmany, en els actes de la Festa Major va presentar la nova geganta del Figaró 'Artiguella' i posteriorment s'han elaborat els dos capgrossos representat en batlle del municipi al segle XVI, en Pere Xicola i el rector de Sant Cristòfol de Monteugues, en Nicolau de Comes. Són populars a tots els països occidentals d'Europa. Es creu que estan influenciats per la representació del gegant Goliat que desfilava vençut en les antigues processons del Corpus. En un principi a es feia la figura d'un sol gegant, però més tard apareixen les gegantesses o gegantes formant parella amb el Gegant; junt a petites representacions de caire satíric en forma de capgrossos. Aquesta representació antròpica a gran escala ha permès aglutinar els trets específics d'un municipi esdevenint un element imprescindible de la intimitat ciutadana.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54508-foto-08134-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54508-foto-08134-232-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Geganta Guillemona Artiguella i els dos capgrossos: Pere Xicola (el batlle) i Nicolau de Comes (el rectoret). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54509 | Mina sobre la font d'en Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-sobre-la-font-den-llanes | XX | En part enrunada i coberta de vegetació | <p>Petita estructura rectangular excavada parcialment a la roca. Es tracta d'una caseta construïda amb maó i totxana lligada amb ciment i amb una petita porta d'accés. Presenta una coberta plana, tot i que l'abundant vegetació i els nombrosos blocs de pedra enrunats en dificultin l'entrada. Just a la boca es pot observar la roca retallada en forma de galeria baixa en volta de canó. Aquesta sembla que continua fent un petit angle de curvatura. No s'ha accedit fins al fons de la mina i per tant se'n desconeix la profunditat.</p> | 08134-233 | Nucli del Figaró | <p>L'aprofitament dels recursos hidràulics, ja sigui en forma de pou o de mina per a l'obtenció i aprofitament de l'aigua, es documenten a Figaró-Montmany des d'època medieval. Tot i que els primers documents fan referència a uns usos més específics centrats en els molins, sèquies i recs; es factible pensar que l'abastiment de caire més subsistencial es faria a base de pous i mines. La particularitat del terreny del municipi també facilita aquesta pràctica, ja que la presència d'abundants torrents i rieres fa que el punt d'abastiment es focalitzi en aquestes formacions naturals. Per les evidències arquitectòniques conservades aquesta mina va ser i és utilitzada en època contemporània, ara però, de forma més esporàdica. Tot i que no es descarta que fos emprada des de més antic.</p> | 41.7194300,2.2772400 | 439880 | 4618878 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54509-foto-08134-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54509-foto-08134-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54509-foto-08134-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'accedeix des de la Font d'en Llanes per un corriol que mena turó amunt en direcció mà esquerra. Abans d'arribar a la torrentera i amagat per la vegetació. Conserva una canalització d'època contemporania que fa pensar que la mina encara es troba en ús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54510 | Mirador de l'Ulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-lulla | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | <p>Petit replà natural sobre el sot de can Oliveres i al peu del camí al mas Ullà. En aquest punt són visibles grans blocs de roques calcàries que conformen una de les pronunciades corbes de nivell que des dels Cingles de Bertí baixen fins al riu Congost. Aquest punt està tancat per un petit vallat de pastura pels animals però es freqüent que la gent que fa caminada hi accedeixi per gaudir de la vista en una de les parades del camí. En el mateix indret hi ha indicat un punt de parada excursionista.</p> | 08134-234 | Sant Pau de Montmany | <p>La vall del Congost és un territori de caràcter mediterrani humit on la vegetació és bàsicament d'alzinar litoral i muntanyenc. Tot i això, l'accentuat relleu i la diversitat geològica del municipi, junt als diversos cursos d'aigua permanents han fet de Figaró un dels municipis amb una diversitat de comunitats vegetals més remarcables del Vallès. El terreny està format per una depressió originada en l'era terciària i que és rodejada per falles, com a conseqüència d'un enfonsament de l'escorça terrestre; aquestes característiques han donat lloc a un terreny abrupte, amb escasses zones planes que es situen: o bé en punts concrets de la Vall del Congost, en vessant o dalt els Cingles de Bertí. Aquest punt forma part de la pronunciada pendent entre els Cingles de Bertí i l'engorjat del Congost'. En aquesta depressió tectònica i en les elevacions que l'emmarquen, hi actuaren, modelant l'orografia del terreny, les aigües fluvials en forma de torrentera. Aquest espai es troba al peu del camí que mena al mas Ullà i a la parròquia de Sant Pau de Montmany i per tant ha estat un lloc tradicional de pas per les diverses comunitats humanes.</p> | 41.7151400,2.2468300 | 437347 | 4618423 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||||
| 54511 | Arxiu Parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pere-de-vallcarquera | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. http://www.abev.net/arxiu.html</p> | XVII-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 32 unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1604 al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que es un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1675-1872. 4 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1771-1867. 1; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Sant Pere de Vallcàrquera entre el 1675 i el 1764. 1 unitat documental; paper; volum. Defuncions dels parroquians entre el 1750 i 1885. 3 unitat documental; paper; volum. Aniversaris i celebracions que van tenir lloc entre el 1701 i el 1882. s. XVIII-1882. 3 unitats documentals; paper; volum. Les diverses Consuetes del segle XVIII: 1723-1785 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documetnació referent a Comptes i factures entre 1808-1843, i conservades en una 1 unitat documental; paper; volum. Llevadors de rendes apuntats entre 1742 i 1853. 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. La documentació de diverses confraries: Confraria de Sant Llop 1827-1900 (1 unitat documental; paper; volum). Confraria del Roser. 1680-1907. (4 unitats documentals; paper; volum). Confraria de Nostra Senyora de Gràcia 1772-1920. (1 unitat documental; paper; volum). Confraria de les ànimes 1741-1850. (1 unitat documental; paper; volum). Documents associats als Manuals notarials i datats d'entre el 1684 i el 1737 en 3 unitats documentals; paper; volum. Els diversos capítols matrimonials de 1604-1737, organitzats en 5 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1686-1819. 4 unitats documentals; paper; volum i lligall. Vària notarial amb una cronologia que comprèn del 1701 al 2000. s. XVIII-XIX. 1 unitat documental; paper; lligall.</p> | 08134-235 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>Sant Pere de Vallcàrquera es troba en una vall tancada (vall carcera segons els antics documents), que s'obre entre els contraforts del turó de Tagamanent i el de Monteugues, solcada per la riera de Vallcàrquera que neix a Tagamanent i conflueix amb el Congost. L'església és una edifici romànic tardà amb volta apuntada, ampliada amb un presbiteri, a manera de gran absis tardà, per allargar la nau i amb una espècie de segona nau formada per capelles afegides unides per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d'aquestes modificacions i el campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. El 1961 es comença una restauració que no va continuar. Guarda antics retaules amb pintures del segle XVII i alguns elements d'escultura notables. El 1870 la parroquialitat es traslladà al Figaró.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54511-foto-08134-235-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54512 | Arxiu Parroquial de Sant Pau de Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-pau-de-montmany | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. http://www.abev.net/arxiu.html</p> | XIII-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Pau de Montmany es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 33 unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XIII al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna (1554-1949). Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Fons generat per l'activitat de la parròquia a nivell de la cura d'ànimes, a nivell de l'administració dels béns o a nivell de l'activitat notarial. Organitzat en base a les funcions que s'hi desenvolupen: llibres sacramentals, administració de la parròquia, i llibres notarials L'arxiu es classifica en: Baptismes entre 1561-1858. 3 unitats documentals; paper; volum i fulls solts; foli. Recull els baptismes celebrats a la parròquia per ordre cronològic i en català / llatí / castellà. [Baptismes]1561-1769200 f.A-B-C/1/1 (antic A/1: És una part) [Baptismes]1770-1850[100] f.A/1 (antic A/1: És una part; A/2: És una part; A/3: És una part) UD2.79. [Baptismes]1835-185881 f.A/2 (antic A/3: És una part) Confirmacions: 1717-1737. 1 SA; paper; volum; foli Recull de les persones confirmades a la parròquia en Català i llatí. Matrimonis: 1659-1878; 2 UD; paper; volum i lligall; foli. Recull els casaments celebrats a la parròquia per odre cronològic i en català / castellà / llatí. Defuncions entre 1683-1884. 3 UD; paper; volum; foli. Recull els enterraments, oficis i drets funeraris de la parròquia. A partir de 1771 les partides de defunció i els oficis o drets funeraris s'anotaran en llocs diferents, d'acord amb la norma. Aquests es troben ordenats cronològicament i escrits en català / castellà / llatí. Aniversaris i celebracions 1601-1899. Recull de les celebracions fundades a la parròquia i el seu seguiment al llarg del temps en català i castellà. 2 UD; paper; volum i lligall; foli i quart. Administració de l'obra entre 1601-1883. 1 UD; paper; lligall; foli i quart. Hi trobarem aquella documentació produïda pels obrers i que es relaciona amb els comptes de l'obra per odre cronològic. Visites pastorals i documents episcopals 1640-1915. 1 unitat documental; paper; lligall; foli per odre cronològic. Inventaris parroquials del 1893. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Llista que descriu els objectes que trobarem a l'esglesia . Comptes i factures de 1744 a 1940. Una unitat documental; paper; lligall; foli i quart Ingressos i despeses de la parròquia per odre cronològic. Llevadors de rendes 1716-1807. 1 unitat documental; paper; lligall; quart i foli. Ingressos de la parròquia provinents de censos i censals per ordre cronològic i en català. Correspondència de 1672 a 1927. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. Cartes dirigides o emeses pel rector per odre cronològic. Cens parroquial de 1867. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Llista de cases de la parròquia amb els seus habitants per odre cronològic i en castellà. Confraries i Associacions. Confraria del Roser 1576-1764. 2 unitats documentals; paper; volum i lligall; foli. Recull la fundació i qui en són confrares en català i castellà. Confraries i Associacions. Confraria del bací de les animes entre 1682-1771. 1 unitat documental; paper; volum; foli. S'hi recull l'administració de la confraria en català i llatí per ordre cronològic. Vària d'Administració. 1701-1899. 2 unitats documentals; paper; lligall; foli i quart. Documentació relacionada amb reformes de l'edifici de la rectoria, amb censos i censals i d'altres notes soltes per odre cronològic i en català, castellà i llatí. Capítols Matrimonials entre 1559-1765. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. Recull dels pactes de la parròquia de Montmany i de les sufragàneas Vallcàrquera i Tagamanent per ordre cronològic en català i llatí.</p> | 08134-236 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>Sant Pau de Montmany es troba en un dels graons estructurals situats a l'angle entre Puiggraciós i la Cinglera de Bertí, abocada a la vall i sobre el mas Ullar. Va abandonar-se el 1910 i el rector i el cultes es traslladaren al Santuari de Puiggraciós. És un edifici gòtic tardà 1600 i 1606, sense voltes i portals tapiats tot i que ja apareix documentat al segle X. La rectoria encara és habitada temporalment. Sobre l'església hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, residència des del 1973 d'una comunitat de benedictins filial a Sant Pere de les Puelles. El santuari fou erigit entre 1701 i 1711 en el lloc, on segons la tradició s'havia trobat la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV i que es venerava a Sant Pau. Des del segle XV es celebrava una processó des de l'església parroquial, fins que es va optar per la construcció del santuari, ampliat més tard amb un cambril i una casa pels ermitans, que fou també rectoria entre 1920 i 1936 i ara convent i lloc de recés. Al santuari encara es venera la imatge gòtica primitiva que representa la Mare de Déu alletant el seu fill. Als peus de la torre del telègraf hi ha un petit edifici abans capella, que recordava el lloc on la tradició diu que es trobà la imatge de Maria. És lloc de molta devoció ara vinculat a la parròquia de l'Ametlla. Un altre element del que es conserva abundant informació és sobre la Confraria del Roser. Aquesta confraria va ser creada al 1576 per Francesc Pons de l'ordre de predicadors de Santa Caterina de Barcelona. Les despeses de la creació van ser suportades per Joan Benet Oliveras essent rector Joan Serradora. A la primera pàgina hi ha l'acta de fundació seguida d'un llistat on hi figuren nom, cognom i data d'inscripció dels homes i dones confrares. El llistat presenta dues formes; per ordre d'inscripció fins al 1581 i alfabèticament des de 1581 fins al 1685.</p> | 41.7214900,2.2729700 | 439527 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54512-foto-08134-236-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) Testaments 1554-1697. 3 unitats documentals; paper; lligall; foli i quart. Hi trobarem el text de les últimes voluntats sol o acompanyat d'altres documents com l'anul·lació d'actes anteriors, el codicil o últimes voluntats, un llistat on es descriuen el què deu i el què li deuen al testador, una certificació de la data de publicació del testament, l'inventari de béns del difunt. En alguns casos trobarem el testament original i una còpia en català i llatí. Actes Notarials 1555-1850. 3 unitats documentals; Hi ha fulls timbrats. S'hi recullen, sobretot, vendes i originals creacions de censals a favor del rector de la parròquia de Montmany a compte de la celebració de misses a favor de difunts (s'hi acostuma a acompanyar l'acta d'institució de la celebració). A part d'aquestes també hi trobarem establiments, arrendaments, vendes, violaris i, de menor tamany, lluïcions o liquidacions de censals i rebuts de pagament o àpoques. També hi trobarem actes fetes per notaris púlbics d'indrets pròxims que afecten d'alguna manera a la parròquia o actes signades pel rector com a notari públic de Montmany o de les sufragànies Vallcàrquera o Tagamanent. En alguns casos i, posteriorment a la seva redacció, s'han reunit actes, per famílies o per temes, formant paquets que s'han lligat de tal manera que, en alguns casos, les dates extremes es troben a més d'un segle de distància o, en d'altres casos, s'han lligat actes que correspondria adjuntar a d'altres sèries. S'hi han inclòs còpies. Processos 1600-1949. 1 unitat documental; paper; lligall; foli. Per ordre cronològic i en català i castellà. Vària Notarial 1568-1839. 1 unitat documental; paper; lligall; foli i quart. S'hi recullen troços d'actes notarials, documents en els què es publiquen les condicions d'arrendament o tabes i d'altres notes soltes en català i llatí. Pergamins medievals i moderns de 1217 a 1621. 1 unitat documental formada per 15 pergamins. Actes notarials per ordre cronològic i en català, castellà i francès. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 54513 | Roca de Gallicant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-gallicant | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XIV-XVI | Molt coberta de vegetació i afectada pels incendis de l'any 1994 | <p>Petita elevació de terreny a migdia de l'obaga de Ca l'Antic. Aquest turó es troba sobre els túnels de la C-17 coneguts com a túnels del Figaró, i s'accedeix al mateix des de la carretera de Gallicant a la Garriga, des d'un trencat a mà esquerra per una pista sense asfaltar. Actualment no resta visible cap estructura associada a la presència dels signes jurisdiccionals del municipi. Es tracta d'una zona boscosa que va quedar afectada pel foc en el decurs dels incendis de 1994 i que avui en dia està ocupada per matolls baixos i altres formacions vegetals constituïdes per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats.</p> | 08134-237 | Figaró-Montmany | <p>La roca de Gallicant es documenta des del segle XII fins al segle XVI limitant el terme Montmany i Vallcàrquera amb el terme de la Garriga. Cal dir que la roca pròpiament dita formava part de Montmany, i en aquest punt s'hi trobaven els signes pertanyents a la jurisdicció imperant del terme. Situat en un lloc privilegiat i ben visible des de la via d'accés a la vall del Congost, des del nucli del Figaró i des dels punts elevats de l'entorn, va ser escollit per senyalitzar el poder laic amb la màxima representació dels signes de la jurisdicció reial o baronial a través del pal i les forques. Totes les comunitats humanes organitzades i les seves institucions adopten i han adoptat sempre diferents símbols i senyals com a elements representatius i identificatius, i els envolten d'expressions de respecte. L'escut i la bandera són, a la nostra cultura i des de fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de tota comunitat; i per altra banda hi ha els emblemes, que són denominats símbols distintius, d'introducció més recent en el món de la identificació de les entitats. Just per sota aquest espai, a les terres situades al seu peu, on es troba avui el caseriu de Gallicant, pertanyien ja a la veïna parròquia de la Garriga, tot i que la seva situació pugui haver provocat dubtes sobre la seva pertinença fins avui. Aquest espai sembla pràcticament desocupat al 1546 quan Salvi Xicola compra a Joan Boget, una terra a Gallicant i un camp proper situat entre les parròquies de Montamny i Vallcàrquera, aquest lloc sembla que tot just es comença a conrear ja que la peça de terra venuda es documenta com a erma i boscosa.</p> | 41.7140900,2.2715300 | 439400 | 4618289 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54513-foto-08134-237-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 54514 | Horts del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-colomer | <p>OLIVER, J. en premsa. Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: inèdit. PARELLA, M. (1989). Aproximació històrica al cultiu de la vinya a la vall del Congost, a Monografies del Montseny, 4.</p> | XIV-XX | <p>Conjunt de petits horts de caràcter domèstic, limitats per bancals i feixes i que atarraplenats es disposen en pendent fins la carretera, a la zona coneguda com el Colomer, sobre la Font de ca l'Andreu. Es tracta d' un conjunt patrimonial que té una continuïtat contrastada des d'època medieval i sobretot moderna caracteritzat per un espai agrari, articulats per canals de reg —séquies, braços i filloles— i de drenatge. La captació del freàtic ha estat però, tan important com la derivació d'aigua fluvial. Les primitives hortes presenten un traçat amb séquies dividides per partidors proporcionals, mentre els dissenys posteriors tendeixen a l'ortogonalitat i al tandeig de les dotacions amb partidors de comportes. Així mateix, el substrat geomorfològic condiciona la disposició dels canals, que s'obrin en forma de ventall sobre els cons al·luvials o seguiexen traçats paral·lels sobre les terrasses fluvials, mentre els escorredors solen coincidir amb drenatges naturals.</p> | 08134-238 | Figaró-Montmany | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentra en les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà. En el municipi també es documenten illes, o espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents i que es regien per les inundacions periòdiques. La pràctica agrícola realitzada en aquests espais és força limitada i s'associa a una explotació de caire domèstic o de curt abast comercial on s'hi practica una agricultura de regadiu. Aquestes petites hortes, estaven a la ribera del riu Congost, i també a tota la riera de Vallcàrquera, i actualment encara són visibles a la Riereta amb els Horts del Colomer i prop el molí de Dalt. Serà a la part baixa d'aquesta riera on encara s'hi documenta, de forma residual, aquesta pràctica agrícola. Així mateix, els salts topogràfics foren aprofitats —o provocats— per intercalar molins, i altres enginys hidromecànics que tingueren una importància econòmica de vegades similar o superior al reg. La recent industrialització i el desenvolupament urbà han canviat la fesomia i la percepció d'aquests espais, quedant reduïts a falsos corredors verds, en determinats indrets isolats.</p> | 41.7250800,2.2737900 | 439599 | 4619508 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54514-foto-08134-238-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 54515 | Horts del Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-moli-de-dalt | XVIII-XX | <p>Conjunt de petits horts delimitats per bancals i feixes terraplenats es disposen en pendent des de sota cal Toni, fins als peus del Molí de Dalt. Es tracta d' un conjunt patrimonial que té una continuïtat documentada des d'època moderna caracteritzat per un espai agrari, articulats per canals de reg, sèquies, braços i filloles, i de drenatge. Aprofitant la presència del molí. Aquests espais es troben adaptats a la topografia del terreny i en destaca la disposició dels canals, que segueixen traçats paral·lels sobre les terrasses fluvials, mentre els escorredors solen coincidir amb drenatges naturals. Ens aquests espais predomina el cultiu d'hortalisses de temporada per abastar un mercat local.</p> | 08134-239 | Figaró-Montmany | <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentra en les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà, tot i que també es documenten espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents en terrasses artificials formades per feixes i bancals. La pràctica agrícola realitzada en aquests espais és força limitada i s'associa a una explotació de caire domèstic o de curt abast comercial on s'hi practica una agricultura de regadiu. Així mateix, els salts topogràfics foren aprofitats —o provocats— per intercalar molins, i altres enginys hidromecànics que tingueren una importància econòmica de vegades similar o superior al reg. En aquest cas la presència de la bassa i molí de Dalt afavoriren la presència i pervivència d'aquestes petites hortes, que actualment encara són visibles a la Riereta amb els Horts del Colomer i prop el molí de Dalt. Aquesta activitat econòmica ben documentada durant l'edat moderna assolí una densitat màxima a les acaballes del segle XIX.</p> | 41.7215000,2.2746500 | 439667 | 4619110 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54515-foto-08134-239-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||
| 54516 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-5 | <p>AAVV. (1996). De la balma a la masia. L'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. CASTELLANOS, J. (1990. 'Uns altres patrimonis' a Revista d'Amics de Tagamanent, n.23. Tagamanent. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 25, 161.</p> | XVII-XVIII | Recentment ha estat adquirida per la Diputació de Barcelona. | <p>Aquesta construcció d'estructura rectangular amb diferents dependències es troba ubicada en un petit pla, prop de les terres de conreu. Es tracta d'una estructura complexa formada per un cos principal on s'obren les diverses dependències o habitacions. L'estat de conservació d'aquest conjunt no és gaire bo, ja que bona part de la teulada està ensorrada i els nivells d'ús de les diferents estances presenten un important nivell d'enderroc. Es pot apreciar la planta baixa, amb l'entrada i la cuina, amb restes d'haver estat cremada. Serà en aquest punt on s'hi ubica el bugader de cendra i un forn d'ús domèstic. El sistema constructiu utilitzat es basa en els carreus de pedra poc treballats i de procedència local que es disposen en filades irregulars i lligats amb morter o argamassa. Les parets presenten un arrebossat interior i es conserva, en bona part les restes de les bigues i les teules de la coberta. Les obertures es disposaran simetricament en totes les cares de façana, aquestes estaran emmarcades per llindes de grans dimensions, en algun cas treballades.</p> | 08134-240 | Sobre Vallcàrquera | <p>Les estructures visibles d'aquest mas i la tècnica arquitectònica i constructiva utilitzada, remunten aquesta construcció a l'època moderna. No s'ha pogut documentar a la casa cap evidència de llinda inscrita o emmarcada que pogués aportar una cronologia més concreta de l'estructura. Per altra banda, les evidències documentals si que aportaran més informació del moment ocupacional d'aquest mas. Un pergamí del segle XII esmenta 'G. De ses Planes', però es desconeix si aquesta referència coincidiria amb aquest mas o si es tractaria d'un mas anterior ubicat en un altre punt. Els diferents fogatges dels segles XV i XVI referenciaran 'en Planes', 'lo mas Planes', 'na Planes viuda i Gaspar Planes'. De moment, no s'ha trobat documentació més especiífica d'aquest mas; del que si que en podem dir que en època moderna experimentà una remodelació important, passant després per un periode d'estancament i d'abandó definitiu. En Llorenç del Folló, diu que hi havia anat a mitjans del segle XX a aixecar alguna teulada i poder fer servir la casa de magatzem o com a refugi ocasional.</p> | 41.7319300,2.2885300 | 440831 | 4620258 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54516-foto-08134-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54516-foto-08134-240-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Anna M. Gómez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml