Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
54517 Barraca amb pou https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-amb-pou <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> XX Força abandonada. La maquinària està rovellada i plena de brutícia. <p>Caseta per a l'aprofitament i extracció d'aigües subterrànies de l'aqüífer del riu Congost. Presenta la coberta disposada a dues vessants, i els murs estan fets de totxo. La porta té llinda i amb una finestra en ull de bou en una de les capçaleres. Pel costat E es poden veure diferents estructures per pujar, emmagatzemar i distribuir l'aigua de rec.</p> 08136-1 Pàrking discoteca EI-BI-SI 08170 - Montornès del Vallès <p>El riu Congost, que a Montmeló rep el Mogent per l'esquerra per a formar el Besòs, forma l'extrem NO del terme. El seu règim depèn de les pluges del Montseny occidental i des de Balenyà porta un volum variable, però en arribar a la Garriga entra en el règim d'intermitència, car les aigües minven notablement o resta totalment sec a causa de l'evaporació, les filtracions i les derivacions per a recs. Això no obstant, el corrent subterrani és important i permet els regadius al curs mitjà i inferior, fonamentals per a l'agricultura vallesana. El règim pluviomètric de la seva conca hidrogràfica, malgrat que no es reflecteixi en el corrent superficial, és bàsic per a les disponibilitats d'aigües subàlvies per a l'abastament domèstic, industrial i agrícola.</p> 41.5726500,2.2813100 440083 4602579 08136 Montornès del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón Es troba al centre d'un aparcament en superfície pavimentat amb asfalt, la qual cosa descontextualitza totalment l'element 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54518 Riu Congost https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-0 <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> <p>El riu Congost neix a Balenyà. A l'alçada de la font de Santa Caterina, rep les aigües del Mogent i de la unió dels dos neix el riu Besòs. Es considera que el riu Congost és el tram superior del riu Besòs. Mirat així, la llargada del Congost-Besòs és de 57,5 quilòmetres, entre Balenyà i Sant Adrià del Besòs. L'eix hidrològic del Congost, situat a l'extrem nord del terme municipal, marca un tram del límit amb el terme de Montmeló. El riu és de tipus pluvial mediterrani i al seu pas per Montornès es caracteritza per llargues temporades d'estiatge.</p> 08136-2 Polígon industrial del Congost. 08170 - Montornès del Vallès <p>La irregularitat del Congost com a contrapartida dels estiatges es manifesta en sentit contrari amb les riuades, produïdes en períodes de pluges continuades o torrencials a la zona alta del Vallès. Les avingudes sobtades i les inundacions riberenques no són cosa nova, per exemple, el 1642 el Llibre de Deliberacions de la Universitat de Granollers dóna notícia d'una devastació que s'emportà moltes terres de les ribes i l'any següent, el 9 d'abril de 1643, una riuada del Congost destruïa la presa de la sèquia del Molí. En els darrers cent anys, cal recordar l'avinguda del 1898, i darrerament les del 15 de desembre de 1943 i 22 de febrer de 1944, les quals provocaren la inundació dels horts propers al riu. Amb posteritat a aquesta devastació destaca per la seva magnitud, encara que continguda en relació a la del 44, la de la tardor del 1962, tan desastrosa al Vallès Occidental, però que a l'Oriental, pel contrari, provocà tan sols una bona crescuda del riu, alguna inundació marginal i la presa de mesures de precaució a les zones urbanes pròximes al Congost. Una dada d'interès, fonamental, per altre costat per a la prosperitat agrària, va ser el projecte del Capità General Manuel de la Concha, qui el 1840 i per a solucionar qüestions del cabal del riu, decideix canalitzar una part de les aigües del Ter per transvasar-les al Congost, d'acord amb el desig de la comunitat cartoixana de Montalegre (BAULIES, 1986). La seva part baixa, va ser denominada al segle X com a riu Vallès (GARCIA-PEY, 1990).</p> 41.5639000,2.2647100 438691 4601619 08136 Montornès del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54518-foto-08136-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54518-foto-08136-2-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès Actualment s'està realitzant un estudi sobre microfauna de les seves aigües. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54519 Camp d'aviació https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-daviacio <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. GESALÍ, David (inèdit) L'aeròdrom 329, Beca de recerca històrica de Montornès.</p> XX <p>Camp molt pla situat al nord del municipi on avui hi ha els polígons industrials del Raiguer, el Congost i el sector de Can Parellada. Es tracta d'una zona de terrasses al·luvials del riu Congost que, a més, va ser aplanada l'any 1938, en plena Guerra Civil, per tal d'establir-hi un aeròdrom militar. De llargada, mesurava més d'un quilòmetre, entre ca l'Arnau i el turó de les Tres Creus. L'amplada era la que hi ha entre la via del tren i el marge del riu Congost. Un cop acabada la guerra, el camp es va abandonar i els terrenys van tornar a mans dels antics propietaris. Des de llavors ençà aquesta gran plana ha estat molt reformada perquè ha esdevingut una zona industrial de gran importància travessada per un eix viari de primer ordre, l'Autopista AP-7.</p> 08136-3 Polígons industrials del Raiguer i del Congost. 08170 - Montornès del Vallès <p>A principis de l'any 1938 l'Estat Major de la l'aviació de l'exèrcit de la República, en ple replegament, va decidir construir un aeròdrom de mida mitjana a la zona del Raiguer. Moltes persones de Montornès, i també de Montmeló i Palou, van haver de treballar en l'esplanació del camp. Tot sembla indicar que el juny de 1938 l'aeròdrom ja era operatiu. L'aeròdrom 329 -aquest era el seu nom oficial- va funcionar a ple rendiment com a camp d'entrenament dels pilots a la rereguarda. El 27 de gener de 1939 s'hi va enlairar el darrer avió. El dia abans, Barcelona havia caigut a mans de les tropes nacionals. El camp tenia un destacament militar que s'allotjava a ca l'Arnau, el casalot que els feia de caserna d'Estat Major. Al voltant de l'aeròdrom hi havia construccions de defensa i dos refugis subterranis.</p> 41.5615600,2.2735700 439427 4601353 1938 08136 Montornès del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54519-foto-08136-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54519-foto-08136-3-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54520 Bassa de ca l'Arnau https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-larnau XX Pel fet de trobar-se ple de escombraries, canyes i bardisses i al mig d'un espai massa descontextualitzat, resulta impossible conèixer més dades del seu context, forma i aprovisionament. <p>Clot de material d'obra, de forma quadrangular, relativament poc fondo, excavat al terra, on es recullen les aigües pel seu aprofitament, en aquest cas, segurament agrari. Disposa de parets fetes de pedra aixecades sobre el nivell de terra per tal d'augmentar-ne la capacitat.</p> 08136-4 Al costat de la via del tren 08170 - Montornès del Vallès <p>Les basses són un element fonamental dins les estructures necessàries d'una masia. Faciliten l'acumulació d'aigua per regar els horts i altres terres de cultiu. A Montmeló hi havia hagut també basses per amarar el cànem, un cultiu tradicional a molts indrets d'aquesta zona, molt lligat amb les terres fangoses i properes als rius.</p> 41.5605000,2.2709300 439206 4601238 08136 Montornès del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54520-foto-08136-4-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón 98 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54521 Can Quirze https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quirze <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XVIII-XX <p>Casa pairal de planta rectangular en direcció est-oest, amb coberta a dues vessants a nord i sud. S'observa un rellotge de sol en forma circular a la façana. El barri davanter està protegit per una tanca d'obra i brendolat recte de ferro a la part superior. A banda i banda, la casa ha sofert moltes ampliacions: estables, un altre habitatge i un local que va servir de restaurant entre 1965 i 1975, aproximadament.</p> 08136-5 Vial Nord, s/n. 08170 - Montornès del Vallès <p>Un plànol de l'any 1747, conservat al monestir de Sant Pere de les Puel·les, dóna notícia de can Quirze com a Hostal del Racó. Era un lloc de parada de viatjants i carruatges perquè just pel davant hi passava el camí Ral que anava de Barcelona a Granollers. Prop de can Quirze i cap al sector est, hi ha cal Pastor, can Roina (avui enrunada) i can Tacó. Aquesta darrera casa ja pertany al municipi de Montmeló.</p> 41.5496600,2.2590200 438203 4600043 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès Actualment es troba al costat de l'entrada de la Concentració Industrial Vallesana. Can Quirze te un rellotge de sol 119|98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54522 Can Pastor https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor-1 <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX <p>Casa unifamiliar amb coberta a dues vessants. En origen la teulada estava partida, però s'hi va construir un aixecament fins a regular les dues vessants. Les cantonades estan fetes de carreus de pedra vista. Les obertures són allargades en sentit vertical. A la façana sobresurt un balcó amb l'ampit partit fet de material d'obra.</p> 08136-6 Vial Nord, s/n. 08170 - Montornès del Vallès <p>Cal Pastor és un mas relativament modern que s'alça a mig vessant del turó d'en Roina. Era conegut per la vinya que es conreava a la finca, des de la casa fins al cim. No es coneix l'origen del nom. Se sap que durant molts anys hi va viure una dona que va enviudar dues vegades i que a Montmeló se la coneixia amb el sobrenom de 'la Pastora'.</p> 41.5498100,2.2585900 438167 4600059 1962-197 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54522-foto-08136-6-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 119 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54523 Torre del telègraf https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. AGUILAR PÉREZ, A.; MARTÍNEZ; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003) 'La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión', Scripta Nova, revista electrónica de Geografía y ciencias Sociales. Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003. Barcelona: Universidad de Barcelona. CANTARELL, Cinta (1990) 'El Telegrafo, el Talego, el Telègraf' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. LEN, Lluís; PERARNAU, Jaume (2005). La telegrafia òptica a Catalunya Barcelona: Rafael Dalmau. Col·lecció de patrimoni Industrial- Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, número 1. PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2001) 'Les torres telegràfiques del Vallès Oriental', Lauro, Núm. 20, pp. 21-31, Granollers, Museu de Granollers.</p> XIX Encara es conserva bona part de la construcció, tot i que l'edifici es troba enrunat, especialment a la part de llevant. <p>Torre de guaita, situada a sobre mateix de can Bosquerons, des de la qual es domina gran part del Vallès. Té la base quadrada, de 5'5 m de costat, i fa 6 m d'alçada. L'edificació té vuit espitlleres per banda i està envoltada per un fossat circular. Es tracta d'una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt.</p> 08136-7 Can Bosquerons de Dalt. 08170 - Montornès del Vallès <p>Construïda cap a 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica, la torre va ser utilitzada només fins a 1862, data en què es va abandonar a causa de l'aparició de la telegrafia elèctrica. Es comunicava amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers. A la part del terrat, les diferents posicions d'un mecanisme de braços i politges formaven uns signes codificats que es transmetien com a missatges visuals de torre en torre. La de Montornès ocupava el número 47 de la llista d'estacions telegràfiques actives a Catalunya l'any 1849. La majoria de la xarxa telegràfica s'havia construït per combatre les guerrilles carlistes que havien provocat la Guerra dels Matiners. A cada torre hi havia un petit destacament o guarnició fixa, normalment dos caporals i dos soldats, als quals se'ls coneixia com a torrers.</p> 41.5405100,2.2503700 437473 4599033 1828 08136 Montornès del Vallès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54524 Riu Mogent https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-mogent <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>Curs d'aigua del Sistema Mediterrani Català que s'uneix al Congost al terme de Montornès i forma el Besòs. Neix a la serralada de Marina, al vessant vallesà de la serra del Corredor, a uns 600 metres d'altitud. En arribar al terme de Llinars del Vallès canvia l'orientació i passa per Llinars, la Roca, Vilanova i Montornès. Per la riba dreta, els afluents més importants són les rieres de Vilamajor i de Cànoves o Vallforners. Per l'esquerra, com que segueix de prop la falla de la serralada, no té afluents importants. No obstant això, els petits torrents que hi ha li aporten molta aigua en moments de pluges fortes. L'aigua del Mogent s'aprofita per regar tota la conca, i és especialment important als espais compresos dins els municipis de Vilanova i Montornès, abans d'arribar als nuclis urbans.</p> 08136-8 08170 - Montornès del Vallès <p>Al llarg de la història ha experimentat crescudes importants causades, especialment, per llevantades duradores de tardor. Una de les més destacables va tenir lloc a finals de setembre de 1971.</p> 41.5449200,2.2582300 438132 4599517 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54524-foto-08136-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54524-foto-08136-8-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54525 Bosc de ribera al riu Mogent https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-al-riu-mogent <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX L'espai de conservació és molt petit, caldria una acció per estendre el bosc per la llera del riu <p>Massa arbòria disposada en fileres que creix a banda i banda de la llera del riu Mogent, allà on es troben la plana de Can Vilaró i el corrent fluvial. És un cas típic de bosc de ribera amb exemplars de plàtans d'ombra i pollancres alts i ben formats. Es tracta d'un conjunt vegetal d'important interès natural i paisagístic.</p> 08136-9 08170 - Montornès del Vallès <p>Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). Destaca la riquesa en nutrients minerals que caracteritza els sòls formats per sediments portats per les aigües fluvials, fent que les alberedes, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.</p> 41.5476600,2.2668500 438854 4599815 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54525-foto-08136-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54525-foto-08136-9-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54526 Nostra Senyora del Carme https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-del-carme <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Polígon industrial Riera Marsà' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Parròquia de Ntra. Sra. Del Carme' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> XX <p>Edifici religiós de dos cossos. El principal correspon a la nau de l'església i és de planta rectangular. A l'entrada hi ha un porxo amb tres columnes. L'absis també és rectangular. El cos petit correspon a la capella del Santíssim Sagrament que té set obertures a l'exterior amb forma de creu. La coberta és a dos vessants invertits, amb el carener a una alçada inferior que la dels extrems. A l'interior destaca un conjunt de més de vint vitralls dels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau, pare i fill. Al presbiteri hi ha la imatge de la Mare de Déu del Carme envoltada de dos àngels. La resta de finestrals representen motius bíblics i estan decorats amb estil geomètric. A la paret de l'entrada hi ha una rosassa, a sota de la qual s'hi veu una làpida commemorativa de la col·locació de la primera pedra.</p> 08136-10 Plaça de l'Església del Carme. 08170 - Montornès del Vallès <p>El dia 9 de febrer de 1965, en el tercer aniversari de la iniciació del polígon industrial Ciudad Satélite, l'arquebisbe de la diòcesi Gregorio Modrego Casaus va presidir la col·locació de la primera pedra d'aquest temple parroquial. La població obrera que anava arribant als nous habitatges del polígon va anar sufragant les despeses de la construcció de l'edifici, que no es va inaugurar fins a mitjan anys 70. El bisbat va encarregar el projecte a l'arquitecte Jaume Casas. Els vitralls provenien del convent de les Germanetes de l'Assumpció, al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, de Barcelona. Havien estat realitzats l'any 1962 pels artistes Vila, pare i fill. L'any 1974 es van traslladar a l'església que s'estava construint a Montornès Nord ja que el convent barceloní s'havia d'enderrocar. Les monges de la congregació van trobar a Montornès un altre emplaçament per als vitralls. Al setembre de 2005 un incendi va malmetre part de l'església, inclosos l'altar i alguns vitralls. Amb l'ajut de particulars i institucions, els vitralls van ser restaurats per Joan Vila Grau que es va guiar amb els esboços i dibuixos del seu pare. El mestre vidrier va ser Xavier Bonet. La inauguració del nou conjunt restaurat va ser el 24 de juny de 2006.</p> 41.5536000,2.2658400 438775 4600475 1974 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-3.jpg Legal Realisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-05-29 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès Jaume Casas Darrera l'altar hi ha unes vidrieres fetes pels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau. 103|98 45 1.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54527 Ca l'Arnau https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-0 <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XIX <p>Habitatge de tres plantes situat a la part nord del terme municipal prop de l'autopista AP-7. Constitueix un gran volum cúbic amb teulada a dues vessants amagada per un tester en forma graonada. La façana presenta tres eixos de composició vertical, amb porta i finestres laterals a la planta baixa, balcons amb ampits de baranes de brèndoles rectes de ferro llis a la planta pis, i tres finestres petites al pis superior. Al tester de la façana sud, sobre la línia de finestres de llinda plana i allargades en sentit vertical, hi ha un ull de bou o espirall circular a sobre del qual es pot observar una inscripció pintada en negre que diu 'CAL ARNAU / ABRIL 1966 / L B'.</p> 08136-11 Carrer de Can Parellada / Passatge del Camp de l'Aviació. 08170 - Montornès del Vallès <p>Casalot, molt probablement del segle XIX, que havia estat un important centre agrícola i ramader de l'extrem nord de la plana del Raiguer. L'edifici ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps, la primera de les quals va ser la de 1938 quan la casa va ser requisada per l'exèrcit de la República. Ca l'Arnau va ser la caserna de comandament de l'aeròdrom 329, el camp d'aviació, posat en funcionament al juny de 1938, que s'estenia per la plana que hi ha entre el riu Congost i la línia del tren. S'hi van fer obres d'adequació rellevants. A pocs metres de la casa encara es conserva el refugi d'Estat Major. Després de la guerra, el casalot va tornar a ser habitatge familiar i centre agropecuari. L'any 1966 es va fer una altra reforma que li va donar l'aspecte actual.</p> 41.5642100,2.2765500 439678 4601645 1966 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-3.jpg Inexistent Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 120|98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54528 Creus del turó de les Tres Creus https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-del-turo-de-les-tres-creus <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> XX <p>El turó de les Tres Creus forma part de la renglera de turonets que juntament amb la serra de Can Parellada separen els rius Mogent i Congost. A banda i banda hi ha el turó d'en Roina (Mons Observans) -al cim del qual hi ha l'assentament romà de Can Tacó- i el turó del dipòsit d'aigua. La vista sobre el terme de Montornès és immillorable. El nom li ve justament per la presència de tres creus de ferro al cim. Aquestes tres creus estan col·locades sobre tres bases, dues circulars i una rectangular, fetes de pedra i travades amb morter i ciment.</p> 08136-12 08170 - Montornès del Vallès <p>Molt probablement aquestes creus van ser instal·lades en ocasió de la celebració d'una Santa Missió, en data que no es pot precisar. Del que sí es té constància és que el 30 de juliol de 1967 les creus van ser totalment renovades. Durant alguns anys els feligresos de la parròquia de Montmeló hi pujaven en processó, ja que l'indret era una estació més del Via Crucis de Divendres Sant.</p> 41.5520000,2.2572100 438054 4600304 08136 Montornès del Vallès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54528-foto-08136-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54528-foto-08136-12-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54529 Refranys, dites i corrandes https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-dites-i-corrandes <p>PARÉS i PUNTAS, Anna (2001) 'Tots els refranys catalans. 25.000 refranys d'arreu de les terres catalanes', Barcelona, Edicions 62.</p> <p>'A Montornès manlleven coses i no tornen rés' (PARÉS, 2001) 'Per a no haver de fer rés, Montornès' (PARÉS, 2001)</p> 08136-13 08170 - Montornès del Vallès 41.5454000,2.2672000 438881 4599564 08136 Montornès del Vallès Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54530 Turons de les Tres Creus https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-de-les-tres-creus <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>Petita serra aïllada formada per tres turons: el turó d'en Roina, el de les Tres Creus i el més proper a Montornès Nord que no té nom conegut. A la segona meitat de la dècada dels 90 del segle XX, hi va haver un incendi que va arrasar l'àrea forestal dels turons. Actualment hi ha un bosc en lenta recuperació i amb un interès natural biogeogràfic destacable en tractar-se d'un ecosistema forestal mediterrani aïllat situat entre ecosistemes fluvials i polígons industrials. Es preveu realitzar actuacions per recuperar l'entorn natural del paratge. L'interès biogeogràfic dels turons de les Tres Creus es reforça pel fet de servir de passadís de connexió entre els ecosistemes fluvials dels rius Congost i Mogent, malgrat la discontinuïtat que representa l'avinguda Mogent, via caracteritzada per un trànsit industrial dens. És en aquesta zona on hi ha una estreta franja de terreny, propietat de l'empresa Henkel Ibèrica, tancada mitjançant una arbrada que actua de pantalla visual de les instal·lacions industrials.</p> 08136-14 08170 - Montornès del Vallès <p>Al cim del turó més proper a la confluència dels rius, hi ha un jaciment arqueològic de l'època romana, l'assentament de can Tacó - turó d'en Roina (Mons Observans), declarat l'any 2008 bé cultural d'interès nacional per part del govern de la Generalitat de Catalunya.</p> 41.5526300,2.2600900 438295 4600371 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54531 Pont de Montmeló https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-montmelo <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX <p>Obra d'enginyeria civil que permet travessar el riu Besòs i comunica el municipi de Montornès amb el de Montmeló, amb qui comparteix l'adscripció territorial. El pont està format per tres arcs escarsers de formigó suportats per dues pilastres amb els tallamars arrodonits. Als extrems, dos pilars de formigó i pedra marquen els límits del pont i el separen dels marges de talús. L'entaulament està suportat per columnetes que surten des de la part superior dels arcs fins a la part inferior del ferm, on s'insereixen mitjançant arcs de punt rodó.</p> 08136-15 Carretera BV-5001 PK 16,390 . 08170 - Montornès del Vallès <p>El pont es va inaugurar el 10 de juliol de 1959. Les obres de construcció van començar l'any 1957. Amb aquesta infraestructura la Diputació de Barcelona donava resposta a la demanda d'una via de comunicació estable entre els pobles de Montmeló i Montornès. Feia catorze anys que l'única possibilitat de travessar el riu era una passera per a vianants que molt sovint, després de grans riuades, s'havia de restituir. Des dels anys 20 hi havia hagut un pont, conegut com el pont del Besòs, que connectava el poble de Montmeló amb la nova carretera de Sant Adrià a la Roca, construïda l'any 1913. Era un estructura de sis pilastres centrals i set arcs d'una llum aproximada de 12 metres. Però el dia 15 de desembre de 1943, la força de les aigües se'l va endur riu avall. Actualment només queda un dels calaixos d'arrencament del pont.</p> 41.5463300,2.2501400 437459 4599679 1959 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54531-foto-08136-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54531-foto-08136-15-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès A la part de Montmeló el pont acaba en una rotonda on hi ha un monument que reprodueix un dels Vasos de Vicarello o Apol·linars, que marquen el recorregut de la Via Augusta, entre Roma i Cadis. 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54532 Can Tacó - Turó d'en Roina. Mons Observans https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-taco-turo-den-roina-mons-observans <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> II i I aC <p>El castellum de Can Tacó - Turó d'en Roina és un enclavament romà de caràcter militar construït al segle II aC, en ple període republicà. Situat en un petita elevació (117 metres), era un mirador privilegiat per controlar les importants rutes en la confluència dels rius Mogent i Congost. Per la seva ubicació, avui dia el jaciment està compartit administrativament pels municipis de Montornès i de Montmeló. L'espai arqueològic té una superfície de 1.740 metres quadrats, de planta rectangular. Està disposat en diverses terrasses i s'hi distingeixen dos cossos constructius amb un mínim de catorze àmbits, delimitats per un mur perimetral que tenia funcions de muralla. S'ha localitzat un baluard i una poterna, i s'ha excavat, de forma íntegra, una gran cisterna. A l'àmbit 5, probablement l'estança més gran i luxosa del castellum, hi ha parets amb restes de decoració d'estil pompeià, consistents en estucs i part d'una motllura denticulada. És un jaciment molt singular pel seu caràcter militar i per la seva cronologia (correspon a l'etapa més bèl·lica i antiga del procés de romanització). Hi ha molt pocs exemples d'assentaments d'aquest tipus a la península ibèrica. Hi devia residir una guarnició de soldats durant uns 80 anys. Després els edificis van ser desmantellats i van restar deshabitats.</p> 08136-16 Turó d'en Roina. 08170 - Montornès del Vallès <p>Descobert l'any 1944, el jaciment va ser excavat poc després pels professors J. Barberà i A. Panyella que van treballar sobre tres cales i van trobar un ganivet de sílex, fragments de mosaics i restes de muralla. L'any 1961 el doctor Ignasi Cantarell va fer noves prospeccions i va documentar restes d'opus testaceum, una placa de plom i estucs vermells. A la dècada dels anys 80, l'arqueòleg J. Sanmartí va trobar restes de ceràmica ibèrica i campaniana. L'assentament s'està excavant des de 2003 dins un gran projecte de recuperació científica i de dinamització cultural, impulsat pels ajuntaments de Montornès i de Montmeló. L'any 2004, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) es va fer càrrec de la direcció científica de les intervencions arqueològiques, que s'han centrat a identificar les estructures i delimitar el perímetre.</p> 41.5514800,2.2586500 438174 4600245 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-3.jpg Legal Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic BCIN National Monument Record Assentament (jaciment) 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès L'octubre de 2008 el Govern de la Generalitat va declarar aquest jaciment romà bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica. 81|83|80 1754 1.4 1782 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54533 Can Masferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masferrer-0 <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Can Masferrer' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Can Masferrer. Finestres' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> XVI Es pot observar en fotografies antigues que la finestra esquerra de la darrera planta ha estat moguda per centrar-la a l'eix de composició i que s'han fet malbé unes finestres d'arc rebaixat d'una galeria assecador. A la fitxa d'IPAC s'indica que es poden apreciar restes d'esgrafiats a façana, actualment no s'observen. <p>Masia de tres plantes amb coberta a quatre vessants, de façana rectangular amb tres eixos verticals de composició i eix de simetria al voltant de la porta principal coberta amb arc de punt rodó. Els eixos verticals contenen en planta baixa i pis finestres gòtiques flamígeres amb decoració esculpida. Les laterals de la primera planta són idèntiques, amb els blocs de pedra que formen els brancals treballats en la part interior en forma de motllures, i el dental d'arc rebaixat i guardapols d'arc conopial. La finestra de la dreta conserva, a més, la cresteria amb motius vegetals. Al mig d'aquesta obertura, dos animals sostenen l'escut dels Masferrer. La finestra central presenta arc pla i guardapols en forma d'arc flamboiant, al centre del qual hi ha un escut, sostingut per dues figures humanes. Les finestres de la planta superior són obertures quadrangulars de data recent.</p> 08136-17 Camí de Masferrer, 4. 08170 - Montornès del Vallès <p>Probablement és l'edifici amb més història de tot Montornès. Es coneix ja en època romana, quan potser devia formar part d'una vila o finca agrícola dedicada als conreus dels aiguamolls del Mogent i als camps de l'actual serra de Can Parellada. Després de la presència musulmana, va tornar a ser una casa important, per això hi ha un document de l'any 970 que ja la cita amb el nom de Vilar d'Abdelà. Posteriorment és anomenada Vilar d'Ordila, potser referint-se a la producció cerealística dels seus camps. Va ser propietat de la família Boada fins l'any 1488 en què va passar a la família Masferrer. L'any 1674 va pertànyer a la família Perpinyà, i ja al segle XIX als Simó i Palau. Actualment l'Ajuntament en té la titularitat. És una construcció renaixentista molt notable que no pot considerar-se aïllada de la capella de Sant Jaume que s'aixeca al costat i forma part inseparable de la seva història.</p> 41.5575100,2.2761300 439637 4600902 08136 Montornès del Vallès Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-3.jpg Legal Modern|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès A IPAC les finestres presenten protecció específica. L'edifici presenta un clar paral·lel amb un altre que hi ha al centre de Granollers, a la plaça de la Porxada de Granollers, amb finestres que tenen la mateixa decoració i distribució 94|93 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54534 Sant Jaume de Viladòrdila https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladordila <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Sant Jaume de Viladòrdila (Can Masferrer)' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. CANTARELL, Cinta (1990) 'Sant Jaume de Viladòrdila / Capella de Can Masferrer' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. SALES, J. (1984) Història de Montornès, Parròquia de sant Sadurní de Montornès, Barcelona.</p> XVI Es pot observar a les fitxes de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat que a sobre la porta hi havia hagut un escut heràldic, però actualment l'espai és llis. De la mateixa manera les cares de la part inferior del guardapols es trobaven senceres, actualment la casa i l'àngel de la dreta es troben malmeses. <p>Capella de planta rectangular amb una sola nau i capçal pla. Les parets estan arrebossades i pintades d'un color vermellós. La coberta és a dues vessants i el campanar d'espadanya s'erigeix sobre la façana. La porta d'entrada està coberta amb un arc pla sobre el qual hi ha un guardapols en forma d'arc conopial que s'allarga pels costats dels brancals i on s'observen sengles figures. A la de l'esquerra és reconeix una cara barbuda amb vestit d'estil renaixentista, mentre que la de la dreta està en molt mal estat. Als brancals i a la línia d'impostes hi ha dues cares d'àngel que miren a l'interior. D'aquí arrenquen unes columnetes que descansen sobre bases senzilles. A l'espai que deixa el guardapols conopial es pot observar un Sant Jaume rabassut. Sobre la porta principal hi ha una finestra en forma d'òcul el·líptic. De l'interior de la capella destaca una pica d'aigua beneïda que està encastada a la paret. Sobre l'atri hi ha una petita estructura de cor a la qual s'accedeix per una escala lateral.</p> 08136-18 Can Masferrer 08170 - Montornès del Vallès <p>El lloc de Viladòrdila apareix esmentat per primer cop l'any 970 i fa referència a les finques que dominava l'actual can Masferrer. La primera data explícita de la capella és de l'any 1019 en un contracte de permuta entre el bisbe Deodat de Barcelona i Gondebau de Besora. La documentació que es conserva proporciona dades referides a la seva funcionalitat fins ben entrat el segle XX. Per exemple, l'any 1915, el rector de Montornès va demanar permís per celebrar-hi missa els dies festius. Per les excavacions efectuades l'any 1947 se sap que la capella estava edificada sobre construccions anteriors, molt probablement d'època romana.</p> 41.5573400,2.2759900 439625 4600883 08136 Montornès del Vallès Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-3.jpg Legal Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Antic Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 83|85|92|93|94|80 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54535 Torre d'aigua de can Masferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-de-can-masferrer <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XIX-XX <p>Construcció de planta quadrangular feta de totxo vist amb forma de torre. Presenta dos cossos separats per motllures simples però molt treballades. Hi ha una finestra allargada en sentit vertical al centre de la part baixa de cada una de les parets. Al cos superior es repeteixen les finestres, però en aquest cas tenen forma de rombe. En la separació dels dos cossos es distingeix, de baix a dalt, una motllura simple, una banda amb motius quadrangulars fets amb totxo a les façanes nord i sud, i jocs d'obertures de tres respiralls rectangulars, a les façanes est i oest. Sobre aquesta banda hi ha una altra motllura, i, al damunt, un arquitrau i una motllura doble, que dóna pas al cos superior, amb les finestres romboïdals. El coronament es fa mitjançant una banda correguda de respiralls allargats verticals entre dues motllures de totxo. La coberta està formada per teules.</p> 08136-19 Camí de Masferrer, 4. 08170 - Montornès del Vallès <p>Aquesta torre, construïda l'any 1944, facilitava el proveïment d'aigua corrent a can Masferrer. L'aigua arribava canalitzada procedent d'uns pous situats vora el riu Mogent. Afectada pel traçat del TAV, l'any 2008 va ser traslladada íntegrament a una nova ubicació, al davant de l'era del mas.</p> 41.5580900,2.2766300 439679 4600966 1883 08136 Montornès del Vallès Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54536 Pineda de can Parellada https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-parellada <p>Es tracta d'un bosquet relativament petit al costat de la fàbrica LUCTA. Es tracta d'una pineda relativament petita de pi blanc (Pinus halepensis), on comença a observar-se alguna altra espècie. Està ocupant antigues feixes de conreu, en una típica expansió de les pinedes de terres planes.</p> 08136-20 Lucta 08170 - Montornès del Vallès <p>Actualment el pi blanc (Pinus halepensis), i en menor grau la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i el pi roig (Pinus sylvestris), acostumen a ser els arbres dominants a les masses forestals vallesanes, però es creu que serien molt menys freqüents als boscos que correspondrien a la vegetació potencial, en la qual, probablement, només dominarien a les zones erosionades amb sòls esquelètics. Els pins són ara tan abundants per la seva gran capacitat de dispersió, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl. Totes aquestes característiques fan que siguin molt eficaços en la colonització de les grans extensions agrícoles que han estat abandonades, sobretot al llarg del segle XX. A més, els humans tradicionalment els han afavorit directament plantant-los i fent estassades que sovint han consistit a tallar tot el que creix sota els pins. La pinassa, que per viure bé necessita sòls més humits que el pi blanc, abans de la dècada de 1990 ocupava grans extensions a les zones muntanyoses del nord de la comarca. El pi roig, amb requeriments hídrics superiors als del pi blanc i als de la pinassa, domina encara a gran part del Moianès.</p> 41.5635600,2.2793600 439912 4601571 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón Les pinedes són comunitats vegetals transitòries, que si no són alterades tendeixen a desaparèixer i esdevenir boscos d'alzines i roures, per les següents raons: a) Sota els boscos espessos de pins vells no creixen pins joves, però en canvi hi creixen roures i alzines joves. B) Sota els boscos densos d'alzines i roures és molt difícil trobar un pi jove; si en trobem algun és sempre en indrets que, pel motiu que sigui, són poc ombrejats. En la contínua lluita per la llum que té lloc als nostres boscos, a la llarga, els pins acostumen a ser desbancats per alzines i roures, els quals formen boscos que esdevenen permanents si no són sotmesos a alteracions profundes (rompudes, incendis continus,..) i el clima no canvia massa. Els estudis de la variació del pol·len durant l'holocè (darrers 10.000 anys) demostren que, abans de l'expansió de l'agricultura, els pins eren molt més rars que actualment. El caràcter secundari de les nostres pinedes, determina que, així com en el cas de l'alzinar i la roureda ens referim a un conjunt de plantes que acostumen a viure-hi associades, en el cas de les pinedes, això no és possible. Sota els pins podem trobar brolles, prats secs, joncedes, garrigues i bardisses. També hi pot haver roures i alzines joves (amb les seves plantes associades), els quals, si es deixa progressar, a la llarga constituiran alzinars i rouredes que substituiran les pinedes. Les pinedes són comunitats vegetals en què dominen els pins. Les pinedes, especialment les de pi blanc, condicionen poc la vegetació que creix sota seu perquè les capçades esclarissades dels pins ombregen poc. L'ombra dels pins és plena de clapes lluminoses i és suportable per a la majoria de plantes. Això és sobretot vàlid per a les pinedes velles, perquè a les poblacions denses de pins joves la densitat de l'ombra augmenta. Els pins fan poca ombra i, a causa de la resina que contenen. També tenen virtuts: són estoics colonitzadors capaços de viure en sòls esquelètics i, per tant, són una bona arma per lluitar contra l'erosió; aporten matèria orgànica que contribueix a la millora del sòl i al possible arrelament d'espècies amb més exigències edàfiques i, la seva ombra, tot i que poc densa, manté unes condicions d'humitat superiors a les del camp obert, afavorint la germinació de llavors de plantes d'alzinars i rouredes. S'ha dit que les pinedes preparen el terreny als alzinars i les rouredes. Això, referit a sòls alterats i considerat a llarg termini, sembla força evident; cal tenir en compte que un cop roures o alzines recobreixen la major part del sòl, s'arriba a una etapa que pot durar dècades en la qual els vells pins que creixen per sobre seu deixen de ser protectors per esdevenir competidors. En aquest punt, una tala selectiva dels pins o un incendi que mata els pins, però només afecta la part aèria de roures i alzines, poden accelerar el procés que porta cap a la vegetació potencial. El pi blanc és una espècie clarament autòctona, i el pi pinyoner (Pinus pinea) sembla que va ser introduït a Catalunya en època antiga (romana?) procedent de la Mediterrània oriental (Creta?). Actualment el trobem totalment naturalitzat. Al Vallès el pi pinyoner no presenta una distribució uniforme, forma clapes on sovint se'l troba, acompanyant o més rarament dominant, amb el pi blanc. Els humans, en general, valorem molt més el pi pinyoner que el pi blanc i de motius no ens en falten: tant una espècie com l'altra fan pinyons comestibles, però la primera els fa molt més grossos (el pi blanc té el mal nom de pi bord en relació amb aquest fet). El pi pinyoner fa uns troncs més rectes, la seva fusta és de qualitat superior i, des del punt de vista estètic, també és molt valorat per la seva capçada regular més densa i d'un verd més intens que la del pi blanc. A tot això encara s'hi pot afegir un parell de fets no tan coneguts: el pi pinyoner suporta millor les baixes temperatures i les erugues de la processionària l'ataquen molt menys que a la resta de pins. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54537 Alzina de Repsol https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-repsol <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX <p>Aquesta alzina presenta una capçada regular i es troba en un ambient relativament degradat. Està situada molt a prop de ca l'Arnau. L'alzina es va plantar, probablement, per fitar el límit de la propietat amb el camí. L'arbre va obrir al març de 2006 el Catàleg municipal d'arbres protegits per preservar-la dels treballs d'urbanització del sector industrial de can Parellada.</p> 08136-21 C/ de l'alzina 41.5635000,2.2765300 439676 4601567 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54537-foto-08136-21-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès Aquesta alzina ha estat inventariada com a Arbre d'Interès Local del municipi amb el número 1. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54538 Menjars tradicionals https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjars-tradicionals <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> <p>Gràcies al treball de recopilació de Xavier Beltran, coneixem els menjars associats al cicle festiu anual. Per Sant Isidre es prenia un suau, un got de vi amb dos carquinyolis, aiguardent, rom o un cremat. A casa es prenia un arròs amb conill, conill amb pèsols o semblant. Per Sant Josep, postres de crema cremada. Per Sant Joan es menjaven coques de rostillons (llardons) i de pinyons. Es subhastava un tortell gros, i amb aquests diners es pagaven les despeses del ball. El Diumenge de Pasqua es feia un esmorzar extraordinari: tothom tenia dret a fer-se una truita de tants ous com li semblés. Això representava un luxe inhabitual, i després el jovent presumia d'haver-se la menjat de deu o de dotze ous (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 255). Per Nadal l'àpat de migdia acostumava a ser escudella i carn d'olla, pollastre i rostit. El dia 25 de bon matí es feien torrades al foc i s'encetava el vi bo. Es prenia com XUPINA, sucant les crostes de la torrada en el vi calent.</p> 08136-22 41.5454000,2.2672000 438881 4599564 08136 Montornès del Vallès Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54539 Camí antic de Montornès https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-montornes <p>Es tracta d'un camí que passava pel davant de l'antiga casa de can Parellada. Presenta un paviment fet de palets de riera. La casa Can Parellada i altres cases annexes van ser enderrocades l'any 2006.</p> 08136-23 08170 - Montornès del Vallès 41.5596000,2.2737300 439439 4601136 08136 Montornès del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54539-foto-08136-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54539-foto-08136-23-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54540 Refugi antiaeri a ca l'Arnau https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-a-ca-larnau <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX Actualment es troba tapiada. <p>Galeria subterrània de gairebé 100 metres de longitud i 15 metres de profunditat al seu tram final. Es tracta d'un refugi antiaeri amb capacitat per a dues-centes persones que té dos accessos. L'entrada principal és ben visible a pocs metres de ca l'Arnau. La porta forma un arc de punt rodó i està feta de totxo massís. Al darrera, una escala descendeix a la galeria que és de secció rectangular i sostre semicircular. El refugi, seguint una trajectòria amb colzes de 90 graus, travessa per sota del carrer de can Parellada i arriba fins els terrenys de l'empresa LUCTA, que és on hi ha la segona obertura. Aquest equipament militar conté bona part dels elements característics d'aquesta mena de construccions de la Guerra Civil.</p> 08136-24 Carrer de Can Parellada / Passatge del Camp de l'Aviació. 08170 - Montornès del Vallès <p>Durant els primers mesos de l'any 1938 l'Estat Major de la l'aviació de l'exèrcit de la República, en ple replegament, va decidir construir l'aeròdrom 329 a la plana al·luvial del riu Congost. Ca l'Arnau es va convertir en la caserna del destacament d'aviació. Ben bé al costat s'hi va contruir aquesta galeria com a equipament defensiu. És el refugi que van utilitzar els treballadors i els militars del camp. En un moment indeterminat de la postguerra, els accessos van quedar tapiats. El febrer de 2006, en el marc de les accions de restabliment de la memòria històrica i coincidint amb el 75è aniversari de la proclamació de la II República, es va obrir de nou la galeria. En una primera exploració es va constatar que l'espai es troba en bon estat de conservació. En un futur, hom preveu museïtzar aquest espai d'alt interès històric. Al Camí Ral, al polígon industrial el Congost, ja dins el terme de Granollers, s'hi localitza l'altre refugi conegut del camp. Estava situat enmig del bosc de can Pantiquet, a tocar de la pista d'aterratge. Actualment està tancat amb una reixa, des de la qual s'albiren unes escales amb parets de totxo vist. A pocs metres hi ha un respirall troncocònic cobert per una cúpula circular.</p> 41.5639500,2.2767600 439696 4601616 1938 08136 Montornès del Vallès Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54540-foto-08136-24-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54541 Can Bosquerons de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosquerons-de-baix <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX <p>Al bell mig d'una rotonda al polígon industrial de Can Bosquerons, totalment aïllada i descontextualitzada, hi ha la masia de can Bosquerons de Baix. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrangular i dues alçades i golfes, amb coberta a dues vessants. Ha perdut diverses construccions auxiliars, especialment a la part posterior de l'edifici. A l'oest del cos principal hi ha una galeria correguda adossada, amb arcs de punt rodó. La galeria presenta una escala exterior que tapa part de la façana principal. Aquesta està emfasitzada horitzontalment per sengles línies d'imposta. La superior crea amb el ràfec un timpà amb tres buits arquejats al seu interior. El central, sobre d'un respirall, és de majors proporcions que els laterals. L'eix central de l'edifici està format a les golfes per aquest arc. La primera planta està marcada per un balcó amb ampit de brèndoles de ferro corbades. La porta principal marca l'eix en planta baixa, on es llegeix 'J.M. / BAR'.</p> 08136-25 Carrer de Can Bosquerons, 7. 08170 - Montornès del Vallès <p>Casa construïda per la família Manils de Montmeló, a mitjan segle XX. Va ser un centre agrícola i ramader important situat just a la plana, vora el riu Besòs.</p> 41.5442700,2.2438600 436933 4599455 08136 Montornès del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54541-foto-08136-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54541-foto-08136-25-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54542 Riu Besòs https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-besos-0 <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>El riu Besòs neix de la confluència del riu Congost i del riu Mogent, al terme municipal de Montornès del Vallès, davant la font de Santa Caterina. El seu curs transcorre fins a desembocar al mar Mediterrani, a Sant Adrià del Besòs. En el terme de Montornès, el riu Besòs no rep cap afluent apreciable, però cal destacar que a tocar té dos boscos de ribera importants: el de Santa Caterina i un altre a prop de Can Bosquerons de Baix. A l'aiguabarreig del naixement del Besòs hi destaca la fauna ornitològica.</p> 08136-26 08170 - Montornès del Vallès <p>El 15 de desembre de 1943 una important riuada es va endur l'antic pont que travessava el riu per connectar Montornès i Montmeló. El que hi ha ara data de 1959. Des del 1988 el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs impulsa projectes de recuperació de l'espai fluvial.</p> 41.5456700,2.2420900 436787 4599612 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54542-foto-08136-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54542-foto-08136-26-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54543 Bosc de ribera al riu Besòs https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-al-riu-besos <p>La conca del riu Besòs té una superfície de 1.024 km2, ocupant part de les comarques d'Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental. En algunes poques zones altes de la conca, el riu encara conserva les seves riberes naturals, però en la gran majoria de la resta de les riberes estan totalment ocupades per l'activitat humana i el riu està canalitzat. Això comporta una nul·la integració d'una gran part del riu amb l'entorn. La pluviometria de la zona, amb règims de pluja típicament mediterranis, produeix pluges curtes però molt intenses, amb nivells anuals pluviomètrics baixos. Una bona part de la conca té uns pendents considerables, afavorint l'escorriment. L'impacte de la industrialització que afecta a la conca produeix un alt grau d'impermeabilitat, i en les zones urbanitzades es presenta en general una vegetació d'arbusts amb poc efecte de retenció hídrica. Aquestes tres causes: episodis intensos de pluja, pendents elevats a l'encapçalament, i alt coeficient d'escorriment, provoquen que el règim de cabals del riu Besòs sigui molt irregular i torrencial en els seus episodis màxims. Al municipi de Montornès té dos boscos de ribera importants, el de Santa Caterina i, prop de can Bosquerons de Baix, un altre format per una filera d'arbres, al costat de la llera.</p> 08136-27 08170 - Montornès del Vallès <p>Una riuada es va endur el pont de Montmeló el qual va ser reconstruït l'any 1959.</p> 41.5460000,2.2473600 437227 4599645 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54543-foto-08136-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54543-foto-08136-27-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). A l'àrea mediterrània i submediterrània són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Destaca la riquesa en nutrients minerals que caracteritza els sòls formats per sediments portats per les aigües fluvials, fent que les alberedes, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. A mesura que ens allunyem del riu, la profunditat mitjana del nivell freàtic augmenta i condiciona la distribució dels arbres. Així, al Vallès, el salze blanc (Salix alba) i el vern (Alnus glutinosa) sempre viuen arran d'aigua, mentre que l'àlber o auba (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia ssp. Angustifolia) i el pollancre (Populus nigra) toleren millor la secada i poden arribar a créixer en indrets on la profunditat de l'aigua freàtica ronda els 2 m. Vora les rieres que a l'estiu solen portar poca aigua, no acostuma a haver-hi ni salzes blancs ni verns, mentre que els oms (Ulmus minor) guanyen terreny; ja que és menys exigent pel que fa a humitat edàfica. L'àmbit del bosc de ribera, a causa de la seva fertilitat, ha estat molt explotat per l'home des de temps immemorials. Als dominis del bosc de ribera és freqüent trobar-hi arbres forans plantats per l'home per aprofitar-ne la fusta. El més freqüent és el pollancre del Canadà (Populus x canadensis), un pollancre americà. A Catalunya també es conrea el plàtan (Platanus x hispanica), originari de la península Balcànica. Es poden reproduir per llavor i no és rar trobar exemplars subespontanis. També podem trobar d'altres arbres al·lòctons que, plantats originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores, han esdevingut subespontanis, en són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Hacer negundo). També es poden trobar associats arbustos com els tamarius (Tamarix canariensis i Tamarix africana), la sarga (Salix eleagnos) i el gatell (Salix cinerea ssp. Oleifolia). I és fàcil trobar-hi l'arç blanc (Crataegus monogyna); el sanguinyol (Cornus sanguinea); l'esbarzer (Rubus ulmifolius); el romegueró (Rubus caesius); i, l'heura (Hedera helix). Com a herbes típiques podem citar la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum) i l'enfiladís llúpol (Humulus lupulus). Freqüentment, on antigament hi havia boscos de ribera, ara hi trobem conreus o canyars. A diferència del canyís (Phragmites australis), que és una planta autòctona, la canya (Arundo donax) és originària del centre d'Àsia i va ser introduïda a Europa per la seva utilitat. Els boscos de ribera són ecosistemes molt rics en aliments, amb abundància de fruits i d'invertebrats. Sovint es converteix en petits oasis, enmig de zones fortament transformades, fonamentals per a molts animals, especialment per a les aus. S'hi poden trobar espècies de vertebrats típiques de les zones humides i dels ecosistemes fluvials, i d'altres, no especialment lligades a la presència d'aigua, que hi van a buscar menjar i/o refugi. Hi podem trobar el teixidor (Remiz pendulinus) o l'oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el balquer (Acrocephalus arundinaceus) o del rossinyol bastard (Cettia cetti), entre d'altres. Destaca la presència d'aus migratòries, com el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), etc. Els boscos de ribera funcionen com a corredors biològics per a moltes espècies -sobretot mamífers-, especialment en àrees on els boscos naturals han estat substituïts massivament per conreus. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54544 Can Badenes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badenes <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX <p>Edifici unifamiliar aïllat amb coberta de dues vessants, les quals presenten a la part més propera al carener una inclinació suau. A partir de mitja vessant la inclinació de desguàs és més pronunciada. A l'extrem, el faldó disminueix novament la inclinació. El frontal del carener presenta un petit tremujal cap a la façana principal. El carener està rematat per dues boles de ceràmica arquitectònica. Al davant de la façana en planta baixa hi ha un petit cos avançat en forma de pavelló, i a la primera planta tres finestres amb coberta d'arc de punt rodó amb porticons. Les dues finestres laterals estan alineades horitzontalment i la central està més elevada, la qual cosa confereix una certa esveltesa a l'edifici.</p> 08136-28 Carrer de les Moreres, 16. 08170 - Montornès del Vallès <p>Als anys 30 del segle passat, els propietaris de ca l'Ametller van parcel·lar i vendre solars prop del Rierot, actual riera de Vallromanes. Molt a prop d'aquest torrent, s'hi va construir aquesta torre d'estiu. És coneguda com a can Badenes perquè un dels primers propietaris va ser un metge anomenat així. Anteriorment era coneguda com a 'ca la francesa'.</p> 41.5517100,2.2798500 439942 4600255 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54544-foto-08136-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54544-foto-08136-28-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54545 Riera de Vallromanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallromanes <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>Neix al municipi del mateix nom, als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu, i aflueix al riu Mogent per la riba esquerra dins el terme de Montornès. Es tracta d'una riera de règim totalment pluvial, la qual cosa fa que estigui seca a la part final la major part de l'any, i que tan sols després d'episodis forts de pluja porti cabal d'aigua. Quan està seca, el fons és perfectament transitable. A les zones que toca l'actual límit del terme de Montornès presenta diverses cobertes vegetals. A la plana final, prop d'on desemboca al riu Mogent, el curs es troba a la vista, sense cap tipus de bosc de ribera, tan sols amb algunes canyes. Més amunt presenta alguns conjunts de vegetació de ribera, la qual cosa fa que sigui difícil accedir a la llera.</p> 08136-29 08170 - Montornès del Vallès <p>L'eix hidrogràfic que marca defineix un tram del límit del terme municipal de Montornès amb el de Vallromanes i amb el de Vilanova, pobles segregats al 1933 i al 1984, respectivament.</p> 41.5520400,2.2804500 439992 4600292 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54545-foto-08136-29-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54546 Plana de can Vilaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-vilaro <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>Espai agrícola tradicional que està situat a la zona nord-est de Montornès, a les terrasses de la banda esquerra del riu Mogent. Actualment s'hi conreen diversos tipus de cultius extensius de cereal, horta i vivers d'arbres amb rec abundant, per la qual cosa presenta un paisatge obert de plana, que es pot considerar pràcticament perdut a la resta del municipi i, fins i tot, a la comarca.</p> 08136-30 08170 - Montornès del Vallès <p>A la prehistòria, l'actual plana que voreja el riu era un terreny impenetrable d'aiguamolls, última resta del llac que havia ocupat tot el Vallès. Des de temps dels romans i, de mica en mica, es va anar guanyant superfície als aiguamolls, amb l'esforç pacient dels agricultors, a mesura que anaven abocant terra i cavant canalons per desaiguar. La dessecació completa de la plana va concloure als inicis del segle XX. El nom li ve de la proximitat amb la casa de can Vilaró, on, des de fa molt temps, resideixen els propietaris de la major part de la plana.</p> 41.5523600,2.2768700 439694 4600330 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54547 Ca l'Ametller https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lametller <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XVI <p>Masia de planta basilical, a la qual s'han anat adossant diferents cossos, fruit de l'activitat agrícola. A la porta principal, d'arc de punt rodó amb dovelles de pedra vista, hi ha un bell escut de Catalunya en relleu. La coberta és a dues vessants i el carener presenta una curiosa decoració feta amb teules. La façana principal ha evolucionat per creixement orgànic, per la qual cosa no hi ha eixos formals de composició, encara que la presència de l'arc de punt rodó de la porta i d'una finestra amb brancals de pedra fan pensar que l'eix central de la primera construcció estava decantat cap a la dreta de la casa. Hi ha un rellotge de sol amb la inscripció 1137-1976. La primera part de la inscripció (1137) no s'ajusta a la data real de construcció de la casa, mentre que la segona (1976) correspon a l'any d'una de les darreres reformes. Una tanca de reixa de ferro i obra de totxo arrebossat en vermell tanca el barri que encercla l'edifici. Al davant hi ha l'era enrajolada i la pallissa. A la part de darrera de la casa, el celler. De la façana posterior destaca la balconada amb brèndoles de ferro decorades del primer pis, sobre d'uns ràfecs que reforcen l'estructura constructiva.</p> 08136-31 Carretera de Sant Adrià del Besòs - la Roca, Km 19,2. 08170 - Montornès del Vallès <p>Ca l'Ametller és una de les cases pairals més antigues del poble. Des de temps molt remot és propietat de la família Forns, originària d'Arenys de Munt. Molt probablement la primera casa era del segle XVI i ocupava la part dreta de l'actual construcció. Posteriorment, una important ampliació va deixar la casa amb la volumetria actual. Un document de 1851 esmenta que el nom Ametller provenia d'un masover que s'hi va estar molt de temps, El nom antic del mas, però, era el de Vilars.</p> 41.5479900,2.2784400 439821 4599843 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54547-foto-08136-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54547-foto-08136-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54547-foto-08136-31-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès Al seu costat hi ha un petit bosquet d'alzines, del que en destaca algun exemplar solt al costat de la carretera 98|119|94 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54548 Alzines de ca l'Ametller https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-lametller <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>Davant de ca l'Ametller hi ha un grup d'alzines plantades en línia amb una capçada relativament alta i estreta. Les alzines més voluminoses acostumen a trobar-se prop dels masos on tenen, a més, una funció ornamental i d'ombra. Aquest és el cas de les alzines de ca l'Ametller.</p> 08136-32 Carrer dels Cirerers, s/n. 08170 - Montornès del Vallès 41.5481800,2.2789800 439866 4599864 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54549 Can Vilaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaro <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Manso Vilaró' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> XV-XVIII Restaurada diverses vegades <p>Gran edifici civil amb la disposició clàssica de planta quadrada de 20 x 20 m, planta baixa amb celler a la part nord, planta noble amb capella inclosa i golfes. La casa és molt antiga, però la configuració actual data de la reforma de finals del segle XVIII. Posteriorment s'hi van anar afegint els cossos laterals. El conjunt és una construcció en forma de 'u' amb un magnífic pati central, l'antiga era. L'edifici antic i principal, amb coberta a quatre vents, presenta una façana amb un clar eix central de composició i dos laterals que són visibles a les plantes primera i segona. La porta forana està emmarcada amb grans carreus que mostren que en origen havia estat d'arc de punt rodó amb dovelles. Amb el temps, l'arc de la porta va esdevenir escarser perquè just a sobre s'hi va construir un gran balcó amb barana de brèndoles de ferro i una coberta d'arc pla. La llinda d'aquest balcó presenta la inscripció 'LLOGARI ARGILA 1783'. A la planta superior hi ha una altra finestra d'arc pla, flanquejada per altres dues de més petites que formen el coronament dels eixos de composició lateral. A l'altura de la primera planta, les finestres que emfasitzen els eixos laterals estan cobertes amb arcs conopials amb traceria calada d'elements vegetals. Remata la façana un curiós campanar de traçat curvilini amb dues obertures, una a sobre de l'altra. El rellotge que fa anar les campanes data de 1904 i va ser muntat per Tomàs Colomer del Portal de l'Àngel. Avui encara funciona. Les golfes conserven l'embigat original de fusta, instal·lat l'any 1783. Annexes a la masia, s'hi troba una ala esquerra, d'estil colonial, i una ala dreta d'estil neogòtic, amb els finestrals característics respectius. Aquesta darrera compta amb un pati interior de planta quadrada i perímetre cobert, una mena de claustre amb una font al mig. Hi ha una altra font, la de Sant Antoni, al pati de l'era, que oferia i ofereix al mas, encara avui, aigua corrent provinent d'una mina.</p> 08136-33 Avinguda de l'Onze de Setembre, 61. 08170 - Montornès del Vallès <p>Hi ha documents del segle XV que donen fe de l'existència de la casa. Prova també que és molt antiga, el fet que a l'interior hi ha un arc d'estil àrab. Des de temps molt remots, era una masia de l'heretat dels Vilaró, una família benestant amb propietats, masos i cases, a Barcelona, Granollers, Montornès i Mollet, principalment. Una pubilla de la nissaga, Paula Vilaró Font, va contraure matrimoni amb Llogari d'Argila de Quadras que va ser qui va empendre la reforma de la casa, acabada l'any 1783. Des d'aleshores, can Vilaró ha estat regentada per la família Argila. La finca, una de les més grans i riques del marge esquerre del riu Mogent, havia tingut 200 hectàrees. La producció agrícola, de regadiu i de secà, es combinava amb l'activitat ramadera. Havia estat una reconeguda hisenda fragmentada en diverses masoveries. El rellotge del campanar va ser col·locat amb l'objectiu de marcar els torns del canvi de reg entre els arrendataris. Si bé la masia sempre havia estat residència d'estiu, a partir dels anys 30 del segle XX els propietaris van optar per viure-hi permanentment, de manera que quan va esclatar la Guerra Civil, els Argila eren els únics terratinents del terme que residien a Montornès.</p> 41.5461300,2.2720200 439284 4599641 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54549-foto-08136-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54549-foto-08136-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54549-foto-08136-33-3.jpg Legal Modern|Barroc|Contemporani|Historicista|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 94|96|98|116|119|93 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54550 Molí de vent de can Vilaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-vilaro <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Molí de vent' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> XIX A les fotografies de l'inventari de la Generalitat es veu encara la maquinària del molí <p>Construcció amb forma de torre de planta octogonal feta de totxo i arrebossada. Presenta tres cossos, marcats per motllures de mitja canya, simple i gruixuda entre el sòcol i el cos principal, i doble amb decoració de gotes a la separació del coronament. A la façana principal s'obre una porta estreta d'arc de punt rodó marcada amb guardapols de maçoneria i motllures a l'arrencament de l'arc. Conserva la porta de xapa metàl·lica, on es llegeix la data '1883' dibuixada amb xinxetes. Les finestres de la part superior del cos principal són de factura semblant a la de la porta. La finestra de la part frontal és geminada amb doble arc de punt rodó i les altres tres són simples. Al sostre queden restes del peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.</p> 08136-34 Avinguda de l'Onze de Setembre, al davant del número 61. 08170 - Montornès del Vallès <p>Molí de vent que es va construir a final del segle XIX per abastir d'aigua corrent el mas de can Vilaró. Sobre la torre que avui resta dempeus, hi havia un gran aparell amb pales que giraven empeses per la força del vent i bombaven, de manera constant, l'aigua del pou que hi havia al subsòl. L'aigua era conduïda fins a la masia per mitjà d'un tub de terrissa. El molí va funcionar de forma ininterrompuda fins ben entrada la segona meitat del segle XX.</p> 41.5451700,2.2714600 439236 4599535 1883 08136 Montornès del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54550-foto-08136-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54550-foto-08136-34-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54551 Bosc de can Vilaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-vilaro <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>Petit bosc d'alzines situat entre la masia de can Vilaró i la de ca l'Ametller. És un dels pocs boscos mediterranis, amb el típic alzinar autòcton, que es troba en terreny pla, ben accessible i molt proper a un nucli urbà. El seu estat no és gaire bo precisament per la proximitat de la presència humana. Tot i el domini de l'alzina, enmig del bosc també hi ha pins i roures.</p> 08136-35 08170 - Montornès del Vallès <p>Actualment el pi blanc (Pinus halepensis), i en menor grau la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i el pi roig (Pinus sylvestris), acostumen a ser els arbres dominants a les masses forestals vallesanes. El pi blanc és una espècie clarament autòctona, i el pi pinyoner (Pinus pinea) sembla que va ser introduït a Catalunya en època antiga (romana?) procedent de la Mediterrània oriental (Creta?). Actualment el trobem totalment naturalitzat. Al Vallès el pi pinyoner no presenta una distribució uniforme, forma clapes on sovint se'l troba, acompanyant o més rarament dominant, amb el pi blanc.</p> 41.5465300,2.2738400 439436 4599685 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54551-foto-08136-35-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54552 Grup d'escultures al parc dels Castanyers https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-descultures-al-parc-dels-castanyers <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX Moltes d'elles es troben brutes de graffiti <p>Al parc dels Castanyers hi ha una notable concentració d'escultura contemporània. Amb motiu de la novena edició del certamen anual d'art Mont-Art, dedicat l'any 1993 al medi ambient, diversos autors van crear obres per ser exposades permanentment a l'aire lliure. S'hi troben peces d'Elisa Arimany, Josep Guinovart, Agustí Penedés, Joan Pere, Joan Batlle, Jordi Camprubí, Salvador Joanpere, Antonio Ruiz i el grup 3D de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Algunes d'aquestes obres han estat traslladades a d'altres indrets del poble.</p> 08136-36 Parc dels Castanyers. 08170 - Montornès del Vallès <p>El parc dels Catanyers era, antigament, el jardí privat d'una casa pairal anomenada can Parera, enderrocada cap a 1980. Entre 1912 i 1942 es coneixia per can Millet i, anteriorment, per can Ramires. El jardí, amb espècies vegetals de valor i grandària considerables, va passar a ser propietat municipal. El dia 11 de maig de 1986 es va inaugurar com a parc públic. L'any 1993 s'hi van instal·lar les obres escultòriques. L'any 2006 una de les obres, la de Josep Guinovart, va ser traslladada a la rotonda situada a la confluència de l'avinguda del riu Mogent i el carrer de la Llibertat. L'any 2011, l'escultura 'Laberint', d'Elisa Arimany, va ser traslladada a la rotonda del carrer Carles Riba.</p> 41.5457700,2.2688600 439020 4599604 1993 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54552-foto-08136-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54552-foto-08136-36-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès Diversos 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54553 Escultura de l'exposició Paisatge Urbà https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-lexposicio-paisatge-urba <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX <p>Grup escultòric en bronze, d'estil naturalista, on s'aprecien dues figures humanes d'edat infantil, una de masculina i l'altra de femenina, cobertes amb túniques. La masculina posa les mans al braç i a l'espatlla de la femenina, i aquesta, al seu torn, es posa la mà esquerra al cor. Les dues miren somrients cap al cel.</p> 08136-37 Jardins de l'Ajuntament. 08170 - Montornès del Vallès <p>L'any 1979, l'Ajuntament va convidar l'escultor Antonio Cañete a mostrar a Montornès l'exposició Paisatge urbà que recentment havia estat presentada a la plaça de Catalunya de Barcelona. Els jardins de la casa consistorial van acollir més d'una desena d'escultures en bronze que representaven personatges de la vida quotidiana a les ciutats. Un cop acabada l'exposició, l'artista va donar el conjunt dels dos infants al Consistori. Dins la mostra original aquests dos personatges miraven el globus que duia una senyora. Antonio Cañete Sánchez va néixer l'any 1947 a Lucena (Córdoba). Als dinou anys va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona, ciutat on resideix. És membre del prestigiós grup de la galeria d'art Sammer Gallery.</p> 41.5450400,2.2673400 438892 4599524 1979 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54553-foto-08136-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54553-foto-08136-37-2.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès Antonio Cañete Sánchez 103|98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54554 Monòlit en record de l'Onze de Setembre https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-en-record-de-lonze-de-setembre <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX <p>Descripció Monòlit de granit en forma de prisma rectangular irregular i lleugerament desbastat. A la part superior es poden percebre en baix relleu quatre barres de color vermell i, a la part central, la inscripció '11 SETEMBRE 1714'. Al centre del monument, en una placa de bronze, s'hi llegeix un fragment d'un poema de Miquel Martí i Pol: ...Cap llei no imposa silenci al cor que estima Apleguem totes les voluntats i fem-ne una sola bandera...</p> 08136-38 Jardins de l'Ajuntament. 08170 - Montornès del Vallès <p>Aquest monòlit va ser inaugurat l'11 de setembre de 1994. Inicialment es va col·locar a la cruïlla del carrer de Jaume Balmes i l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat. L'any 2003 va ser traslladat als jardins de l'Ajuntament.</p> 41.5450000,2.2671300 438875 4599519 1994 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54554-foto-08136-38-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54555 Parc dels Castanyers https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-castanyers <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> XX <p>El parc s'ordena en tres replans: l'inferior, amb moreres, acabat en un redós tancat amb boixos; el del mig, que està format per un passeig vorejat de castanyers d'índies, amb parterres, bancs de pedra, una placeta enllosada i un petit estany; i el de dalt, amb un bosc de pins i alzines, amb algun om, i un racó de pollancres prop del CEIP Can Parera. Entremig, hi ha un parell de teixos, arbres poc comuns a la zona.</p> 08136-39 Carrer de Can Parera, s/n. 08170 - Montornès del Vallès <p>El Parc dels Castanyers era, antigament, el jardí privat d'una casa pairal anomenada can Parera, enderrocada cap a 1980. Entre 1912 i 1942 es coneixia amb el nom de can Millet i, anteriorment, amb el de can Ramires. El dia 11 de maig de 1986 es va inaugurar com a parc d'ús públic. L'any 1993 s'hi van instal·lar les obres escultòriques que formaven part de la novena edició de la mostra anual d'art contemporani Mont-Art.</p> 41.5457700,2.2688600 439020 4599604 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54555-foto-08136-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54555-foto-08136-39-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 98 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54556 Casablanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/casablanca-0 <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX <p>Edifici de volum cúbic situat sobre una carena en un punt en què es domina l'aiguabarreig dels rius Congost i Mogent per formar el riu Besòs. La coberta és a quatre vessants amb una torre a l'angle nord-est de l'edificació, probablement un badalot d'escala. La construcció s'acompanya pel terrassament del terreny. La composició arquitectònica és irregular a les parts baixes de les façanes, amb disposició irregular dels buits, a excepció de la façana est que té un doble eix de composició vertical. A la part alta de tot l'edifci hi ha conjunts de tres finestres corregudes amb arc de punt rodó, que imiten els assecadors. Les façanes nord i sud presenten dos conjunts de tres finestres, mentre que les altres tan sols en mostren un. La torre té un gran finestral amb coberta d'arc rodó a cadascuna de les quatre cares.</p> 08136-40 Avinguda de Barcelona, 47. 08170 - Montornès del Vallès <p>Inicialment, Casablanca era una caseta de planta i golfes, construïda a principis dels anys 40 del segle XX. Era la casa d'estiueig del matrimoni format per Armando Blanco i Maria Brugués, neboda del pintor Joaquim Mir. Una important ampliació posterior va deixar la casa tal com és ara.</p> 41.5452000,2.2551500 437876 4599550 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54556-foto-08136-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54556-foto-08136-40-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 119|98 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54557 Escultura d'homenatge al Marc. Mont-Art 1990 https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-al-marc-mont-art-1990 <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX <p>Escultura abstracta composta per tres estructures d'acer corten que formen els peus, a manera de trípode, d'un quadrat de bronze que reprodueix un marc clàssic de fusta amb relleus a partir del qual es visualitza el nucli antic de Montornès.</p> 08136-41 Rambla de Sant Sadurní. 08170 - Montornès del Vallès <p>Entre 1984 i 1993 Montornès va organitzar un certamen anual d'art contemporani pel qual van passar primeres figures de les arts plàstiques. Diverses edicions del Mont-Art -així s'anomenava la trobada- van comptar amb la presència de l'artista català internacional Josep Grau Garriga. Després de les mostres i els tallers que va fer a Montornès, Grau Garriga va deixar aquesta obra al poble. Nascut l'any 1929, la seva dilatada trajectòria artística inclou l'escultura, la pintura, el dibuix i, especialment, el tapís.</p> 41.5447600,2.2665100 438823 4599493 1990 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54557-foto-08136-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54557-foto-08136-41-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès J. Grau Garriga 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54558 Creu de terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-5 <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> XX <p>Creu de ferro que s'eleva sobre un podi circular de dos graons. Sobre aquesta base s'aixeca una estructura troncocònica que aguanta la creu. El pal és de ferro colat. La creu està decorada a la base amb quatre volutes calades de ferro forjat. El coronament està format per la creu, pròpiament dita. Es tracta d'una creu llatina patent i calada, de braços convexos i també amb decoració de volutes.</p> 08136-42 08170 - Montornès del Vallès <p>Amb la construcció de la carretera l'any 1913, el carrer del Riu Mogent es va convertir en l'entrada principal del poble, venint de la Roca. Per això s'hi va instal·lar una primera creu, alta i de tub de ferro, que fou arrencada durant la guerra. La creu de terme actual va ser donació de l'industrial Rafel Grau que la va treballar a la seva propia fundició situada al carrer de Besalú de Barcelona. La nova creu es va inaugurar a la primavera de 1944, tal com recull l'acta del Ple del 27 d'abril en què el Consistori agraeix el gest generós del senyor Grau.</p> 41.5440200,2.2658200 438765 4599412 1944 08136 Montornès del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54558-foto-08136-42-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès Tallers R. Grau 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54559 Ca n'Alsina https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalsina <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XX Es tracta d'una edificació molt reformada <p>Conjunt arquitectònic format per dos cossos principals. El més interessant és un gran edifici de planta quadrangular amb teulada a dues vessants, que està adossat a l'altre més petit. De l'edifici en destaca una galeria de cinc arcs de punt rodó, sota teulada. Al centre, just sota l'ampit hi ha un rellotge de sol. Els pilars i les balustrades contribueixen a enlairar la construcció. Les façanes estan arrebossades i pintades de colors terrossos. Una tanca de totxo i pedra encercla la finca i l'arbreda.</p> 08136-43 Carrer de la Masia Alsina s/n. 08170 - Montornès del Vallès <p>Cap a la segona meitat dels anys 20 del segle XX, dos matrimonis barcelonins van fer-se construir aquesta casa per gaudir-ne tot l'any un cop traspassat el límit de l'edat laboral. Es donava el cas que eren dos germans amb cognom Alsina, casats amb dues germanes de cognom Bagué. D'aquesta època és l'edifici gran de la casa. Més tard, l'any 1960 es va aixecar la casa petita del costat que va acollir els vigilants o masovers durant més de 35 anys. L'any 2001 es va inaugurar com a mas residencial per a persones de la tercera edat. Es va reformar el conjunt d'edificis amb una intervenció respectuosa amb els volums i la distribució inicials. La residència conserva el nom primitiu i originari: ca n'Alsina.</p> 41.5454600,2.2521000 437622 4599581 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54559-foto-08136-43-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès Actualment és una residència de la tercera edat, per la qual cosa l'edificació ha estat adaptada a aquesta funcionalitat. El rellotge de sol està inventariat amb el número 161 de l'Inventari General de la Societat Catalana de Gnomònica. 119 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54560 Torrent de can Blanco https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-blanco <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>Curs d'aigua estacional que baixa de la serralada Litoral i desguassa al riu Mogent, poc abans d'unir-se al riu Congost per formar el Besòs. Part del recorregut transcorre entre les edificacions de Casablanca. És un torrent curt i discret que ha agafat el nom de la casa d'estiueig que es va construir a la zona cap als anys 40 del segle XX: la casa de la família Blanco i Bruguers, anomenada també Casablanca. Molt a prop d'aquest torrent, entre 1936 i 1939, es va habilitar un cementiri civil que es va clausurar l'any 1941.</p> 08136-44 08170 - Montornès del Vallès 41.5448400,2.2555400 437908 4599510 08136 Montornès del Vallès Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54562 Can Bosquerons https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosquerons <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN, X. (1985) Conèixer Montornès, Ajuntament de Montornès. CANTARELL, Cinta (1990) 'Can Buscarons' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MAS, Josep (1909-1015) Notes històriques del bisbat de Barcelona, 12 vols, Barcelona. SALES, J. (1984) Història de Montornès, Parròquia de sant Sadurní de Montornès, Barcelona.</p> XVI-XIX Es troba totalment enrunada i es força difícil de salvar-la <p>Masia de carener perpendicular a la façana i coberta a dues vessants. A la part inferior de la façana, a ponent, hi ha unes galeries i unes quadres, probablement afegides durant els segles XVII i XVIII. La porta té l'arc de punt rodó amb grans dovelles. A la central s'hi pot llegir 'MB'. Sobre la porta hi havia una finestra d'estil gòtic flamíger amb decoració a les impostes, actualment desapareguda. A la façana hi ha rafes frontals i a diverses estances de l'interior, arcades de punt rodó amb dovelles de pedra. Sobre la masia, al costat d'una casa més moderna però en ruïna, hi ha l'era enrajolada. A la banda de muntanya i també a les terres entre la casa i el riu, s'endevinen les antigues feixes de conreu. Can Bosquerons s'ubica en un punt geogràfic privilegiat, lleugerament enfilada a la muntanya, ben comunicada i controlant la plana fèrtil del riu.</p> 08136-46 Avinguda de Barcelona, s/n. 08170 - Montornès del Vallès <p>És la primera casa de Montornès de la qual es té constància històrica, ja que està documentada des de l'any 970. Del 1129 és un document de la venda del mas. Al fogatge de 1553, Marçal Isach regentava l'anomenat hostal de can Bosquerons. La masia actual és bàsicament del segle XVI, de l'época de l'alliberament remença. Durant molts anys va ser un centre agrícola i ramader de referència a la comarca.</p> 41.5422700,2.2461000 437118 4599231 08136 Montornès del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54562-foto-08136-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54562-foto-08136-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54562-foto-08136-46-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès S'ha considerat com a casa però tal vegada hauria de ser classificat com a jaciment arqueològic donades les notícies documentals del lloc i el seu avançat estat d'enrunament. Segons IPAC hi havia una biga de fusta molt gruixuda amb la data 1821 o 1321 (???). 98|94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54563 Castell de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-miquel <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. CATALÀ, Pere (1984) 'Torre del castell de Sant Miquel' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. GEOGRAFIA COMARCAL (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Barcelona, 1982. IPArqC (2003) 'Castell de Sant Miquel - Castell de Montornès' Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. RECHE ONTILLERA, A. (2014). L'Speculo de 1764, Una aproximació documental al Montornès medieval. Premi Montornès de recerca històrica 2010. Ajuntament de Montornès del Vallès i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> X-XV <p>Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (436 m), en el límit amb Vallromanes, en un dels contraforts nord de la serralada Litoral. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. Aquesta intervenció ha deixat de manifest que apart de la gran torre de l'homenatge de planta circular que resta parcialment dreta també es conserva el recinte sobirà emmurallat amb diferents estructures com l'aula o domicilium (part residencial) i dos recintes jussans, és a dir que el castell consta almenys de tres línies de defensa. En un dels recintes jussans podem distingir les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular. Les excavacions han pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII), de la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació. Al vessant sudest hi ha les restes del poblat ibèric de Sant Miquel, les pedres del qual van servir per edificar el castell medieval.</p> 08136-47 08170 - Montornès del Vallès <p>La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1108, tot i que la construcció és anterior. El terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes, que formaven una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi. A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d'Alella. Fou propietat comtal fins que el 1342 el rei Pere III el va vendre a la família dels Montornès. Des del segle XVII va pertànyer als Taverner, després comtes de Darnius. El 4 de gener de 1485, aquest castell va ser l'escenari de la batalla decisiva de la segona Guerra Remença en què Bartomeu Sala va liderar la victòria pagesa contra l'exèrcit del veguer Anton Pere de Rocacrespa. Afectat greument per batalles diverses i un terratrèmol l'any 1448, el castell va restar abandonat des de final del segle XV. A més, l'any 1718, el comte de Darnius va reconstruir la torre Tavernera, actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre de la senyoria.</p> 41.5275600,2.2719900 439264 4597580 08136 Montornès del Vallès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54563-foto-08136-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54563-foto-08136-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54563-foto-08136-47-3.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi figura tan sols la torre 92|93|94|85 46 1.2 1771 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54564 Poblat ibèric de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ASENSIO, D.; GUITART, J. (2010). El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel, Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d'interpretació. Diputació de Barcelona, Col·lecció Estudis, Sèrie Recursos Culturals núm. 5. Barcelona. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 BARBERÀ, J.; DUPRÉ, X. (1984) 'Els Laietans. Assaig de síntesi', Fonaments, Núm. 4, pp. 34-86. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. FONT CUSSÓ, N. (1933) 'Els ibers a Badalona' Agrupació Excursionista de Badalona, Núm. 16. Sept. 1933 GARCÍA, Ll. (1983) 'Poblat ibèric de Sant Miquel', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; MONREAL, L. (1964) 'Poblado pre-romano de Sant Miquel (Vallromanes - Montornès)', Excavaciones Arqueológicas en España, Vol. 28, 130 pp. Madrid. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1931) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant' Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942) 'El poblamiento de la Maresma o costa de Levante en la época anterromana' Ampúrias, núm. IV, Barcelona: Diputación de Barcelona. VVAA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> III-II aC <p>El poblat ibèric està ubicat a l'entorn de la muntanya on hi ha el castell de Sant Miquel, en la partió dels termes municipals de Vallromanes i de Montornès del Vallès. És molt extens perquè ocupa bona part dels vessants del turó. És segur que també ocupava la plataforma del cim, però la construcció posterior del castell medieval, amb el consegüent aprofitament de les pedres del poblat, va eliminar les estructures ibèriques. L'any 1963 els professors E. Ripoll, J. Barberà i Ll. Monreal van dur a terme una tanda d'excavacions al poblat. Van centrar la prospecció en un replà del vessant SE, a uns 200 metres del cim. Es van localitzar dues habitacions, quatre fogars i restes d'un possible forn. S'hi van trobar abundants materials: ceràmica campaniana de tipus A i B, àmfores Dressel 1, àmfores grecopúniques, fragments de vasos d'argila gris, fusaioles, i fragments de molins de mà, entre d'altres. Tot indica que es tracta d'un poblat amb un únic i breu moment d'ocupació (del final del segle III a la primera meitat del segle II aC). Coincideix amb l'època de major extensió dels poblats laietans ubicats en llocs elevats (Burriac, Castellruf, Puig Castellar, etc.) L'any 1999, tècnics de la Universitat Autònoma de Barcelona van fer-hi prospeccions amb l'objectiu de delimitar l'extensió del poblat, però no va ser possible a causa de l'espessa vegetació i la grandària de la superfície a estudiar. L'any 2008 es va engegar un projecte nou per tal de delimitar l'extensió i redactar un pla director per la recuperació del jaciment. Els objectes es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> 08136-48 Turó del castell de Sant Miquel. 08170 - Montornès del Vallès 41.5277800,2.2722700 439287 4597604 08136 Montornès del Vallès Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-3.jpg Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès Els materials procedents d'excavacions es conserven al Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya - Barcelona i al Museu de Granollers. Existeix una petita col·lecció de materials al poble. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54565 Parc de la Serralada Litoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>Es tracta d'una superfície forestal protegida de 4.053 hectàrees. La protecció d'aquest territori es va iniciar amb la creació, el 15 de maig del 1992, del Consorci de Protecció i Gestió de l'Espai Natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, posteriorment ampliat amb la denominació de Parc de la Serralada Litoral. Els municipis integrats al Consorci són: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. Montornès disposa de diversos accessos de camí forestal cap al nucli de la serralada. La serralada Litoral s'eleva entre la costa marina i la plana del Vallès i constitueix una cadena muntanyosa d'altitud moderada, que mai sobrepassa els 600 metres. Les dues principals conques hidrogràfiques són la del riu Besòs i la del riu Mogent. El clima d'aquest territori és netament mediterrani gràcies a la proximitat del mar. Hi dominen els roures i les alzines, i s'hi poden trobar 67 espècies d'algues, 453 de fongs, 140 de líquens, 85 de briòfits i 1.083 de plantes superiors amb flor.</p> 08136-49 La Conreria, Sant Mateu i Céllecs . 08170 - Montornès del Vallès <p>Aquesta zona està plena de restes arquitectòniques i arqueològiques, des de dòlmens fins a masies passant per restes ibèriques, ermites i castells. Els primes vestigis de presència humana a la Serralada litoral són del neolític mig recent (3500-2500 aC), caracteritzada per la cultura dels sepulcres de fosa d'inhumació individual, n'hi ha restes a Cal Metge (Montmeló) i a la fossa de can Cues (Alella). Del neolític final calcolític (2200-1800 aC), l'element més destacable és el megalitisme, en trobem exemples de diferents tipologies, com Can Gol I, Can Planes i Can Gol II (la Roca del Vallès) o la Roca d'en Toni (Vilassar de Dalt). D'aquest període també cal destacar les pintures rupestres al gran bloc granític de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès), hi ha representades unes figures vermelloses amb una figura humana central. La Serralada litoral s'emmarca dins el territori dels laietans i trobem nombrosos testimonis d'establiments ibèrics: Burriac (Cabrera de Mar), Céllecs (la Roca del Vallès), Sant Miquel (Montornès del Vallès), la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt), etc. Cap al segle I aC, hi ha un procés d'abandó del poblat cap al pla producte del sistema socioeconòmic imposat pels romans. La presència romana, especialment al Maresme, fou molt important; ho proven les viles romanes com</p> 41.5277300,2.2714600 439220 4597599 08136 Montornès del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54565-foto-08136-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54565-foto-08136-49-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54566 Pont antic sobre el Besòs https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-antic-sobre-el-besos <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> XIX-XX <p>Estrep meridional, en estat de ruïna d'un antic pont per creuar el riu Besòs i comunicar la carretera de Montornès a Santa Coloma amb el municipi de Montmelò. Ha desaparegut el tauler del pont i les possibles pilastres amb tallamars i tan sols queda el calaix d'arrencament del pont. Es pot apreciar que es tractava d'una construcció folrada de carreus de pedra vista i remplenada interiorment per pedra i rebliment.</p> 08136-50 08170 - Montornès del Vallès <p>Aquest antic pont va ser destruït per una riuada el desembre de 1943. Es va construïr un nou pont.</p> 41.5462800,2.2484500 437318 4599675 08136 Montornès del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54566-foto-08136-50-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
54567 Vinyes Velles https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-velles <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>Paratge situat a la capçalera del torrent de les Vinyes Velles, on es conserven plantacions disperses d'aquest conreu tradicional per a la producció del vi. Les vinyes que hi ha pertanyen al Consell Regulador de la Denominació d'Origen Alella. El seu interès rau en el fet de ser un cultiu tradicional a tota la comarca i que es troba a l'origen del topònim del lloc. Aquesta zona és un vestigi de l'època (segona meitat del segle XVIII) en què es varen plantar vinyes arreu de Catalunya, que van acabar substituint boscos, pastures, erms i altres conreus.</p> 08136-51 08170 - Montornès del Vallès 41.5384400,2.2576500 438078 4598798 08136 Montornès del Vallès Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-03-03 08:02
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 161,18 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml