Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54520 | Bassa de ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-larnau | XX | Pel fet de trobar-se ple de escombraries, canyes i bardisses i al mig d'un espai massa descontextualitzat, resulta impossible conèixer més dades del seu context, forma i aprovisionament. | <p>Clot de material d'obra, de forma quadrangular, relativament poc fondo, excavat al terra, on es recullen les aigües pel seu aprofitament, en aquest cas, segurament agrari. Disposa de parets fetes de pedra aixecades sobre el nivell de terra per tal d'augmentar-ne la capacitat.</p> | 08136-4 | Al costat de la via del tren 08170 - Montornès del Vallès | <p>Les basses són un element fonamental dins les estructures necessàries d'una masia. Faciliten l'acumulació d'aigua per regar els horts i altres terres de cultiu. A Montmeló hi havia hagut també basses per amarar el cànem, un cultiu tradicional a molts indrets d'aquesta zona, molt lligat amb les terres fangoses i properes als rius.</p> | 41.5605000,2.2709300 | 439206 | 4601238 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54520-foto-08136-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54536 | Pineda de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-parellada | <p>Es tracta d'un bosquet relativament petit al costat de la fàbrica LUCTA. Es tracta d'una pineda relativament petita de pi blanc (Pinus halepensis), on comença a observar-se alguna altra espècie. Està ocupant antigues feixes de conreu, en una típica expansió de les pinedes de terres planes.</p> | 08136-20 | Lucta 08170 - Montornès del Vallès | <p>Actualment el pi blanc (Pinus halepensis), i en menor grau la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i el pi roig (Pinus sylvestris), acostumen a ser els arbres dominants a les masses forestals vallesanes, però es creu que serien molt menys freqüents als boscos que correspondrien a la vegetació potencial, en la qual, probablement, només dominarien a les zones erosionades amb sòls esquelètics. Els pins són ara tan abundants per la seva gran capacitat de dispersió, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl. Totes aquestes característiques fan que siguin molt eficaços en la colonització de les grans extensions agrícoles que han estat abandonades, sobretot al llarg del segle XX. A més, els humans tradicionalment els han afavorit directament plantant-los i fent estassades que sovint han consistit a tallar tot el que creix sota els pins. La pinassa, que per viure bé necessita sòls més humits que el pi blanc, abans de la dècada de 1990 ocupava grans extensions a les zones muntanyoses del nord de la comarca. El pi roig, amb requeriments hídrics superiors als del pi blanc i als de la pinassa, domina encara a gran part del Moianès.</p> | 41.5635600,2.2793600 | 439912 | 4601571 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Les pinedes són comunitats vegetals transitòries, que si no són alterades tendeixen a desaparèixer i esdevenir boscos d'alzines i roures, per les següents raons: a) Sota els boscos espessos de pins vells no creixen pins joves, però en canvi hi creixen roures i alzines joves. B) Sota els boscos densos d'alzines i roures és molt difícil trobar un pi jove; si en trobem algun és sempre en indrets que, pel motiu que sigui, són poc ombrejats. En la contínua lluita per la llum que té lloc als nostres boscos, a la llarga, els pins acostumen a ser desbancats per alzines i roures, els quals formen boscos que esdevenen permanents si no són sotmesos a alteracions profundes (rompudes, incendis continus,..) i el clima no canvia massa. Els estudis de la variació del pol·len durant l'holocè (darrers 10.000 anys) demostren que, abans de l'expansió de l'agricultura, els pins eren molt més rars que actualment. El caràcter secundari de les nostres pinedes, determina que, així com en el cas de l'alzinar i la roureda ens referim a un conjunt de plantes que acostumen a viure-hi associades, en el cas de les pinedes, això no és possible. Sota els pins podem trobar brolles, prats secs, joncedes, garrigues i bardisses. També hi pot haver roures i alzines joves (amb les seves plantes associades), els quals, si es deixa progressar, a la llarga constituiran alzinars i rouredes que substituiran les pinedes. Les pinedes són comunitats vegetals en què dominen els pins. Les pinedes, especialment les de pi blanc, condicionen poc la vegetació que creix sota seu perquè les capçades esclarissades dels pins ombregen poc. L'ombra dels pins és plena de clapes lluminoses i és suportable per a la majoria de plantes. Això és sobretot vàlid per a les pinedes velles, perquè a les poblacions denses de pins joves la densitat de l'ombra augmenta. Els pins fan poca ombra i, a causa de la resina que contenen. També tenen virtuts: són estoics colonitzadors capaços de viure en sòls esquelètics i, per tant, són una bona arma per lluitar contra l'erosió; aporten matèria orgànica que contribueix a la millora del sòl i al possible arrelament d'espècies amb més exigències edàfiques i, la seva ombra, tot i que poc densa, manté unes condicions d'humitat superiors a les del camp obert, afavorint la germinació de llavors de plantes d'alzinars i rouredes. S'ha dit que les pinedes preparen el terreny als alzinars i les rouredes. Això, referit a sòls alterats i considerat a llarg termini, sembla força evident; cal tenir en compte que un cop roures o alzines recobreixen la major part del sòl, s'arriba a una etapa que pot durar dècades en la qual els vells pins que creixen per sobre seu deixen de ser protectors per esdevenir competidors. En aquest punt, una tala selectiva dels pins o un incendi que mata els pins, però només afecta la part aèria de roures i alzines, poden accelerar el procés que porta cap a la vegetació potencial. El pi blanc és una espècie clarament autòctona, i el pi pinyoner (Pinus pinea) sembla que va ser introduït a Catalunya en època antiga (romana?) procedent de la Mediterrània oriental (Creta?). Actualment el trobem totalment naturalitzat. Al Vallès el pi pinyoner no presenta una distribució uniforme, forma clapes on sovint se'l troba, acompanyant o més rarament dominant, amb el pi blanc. Els humans, en general, valorem molt més el pi pinyoner que el pi blanc i de motius no ens en falten: tant una espècie com l'altra fan pinyons comestibles, però la primera els fa molt més grossos (el pi blanc té el mal nom de pi bord en relació amb aquest fet). El pi pinyoner fa uns troncs més rectes, la seva fusta és de qualitat superior i, des del punt de vista estètic, també és molt valorat per la seva capçada regular més densa i d'un verd més intens que la del pi blanc. A tot això encara s'hi pot afegir un parell de fets no tan coneguts: el pi pinyoner suporta millor les baixes temperatures i les erugues de la processionària l'ataquen molt menys que a la resta de pins. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||||
| 54539 | Camí antic de Montornès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-montornes | <p>Es tracta d'un camí que passava pel davant de l'antiga casa de can Parellada. Presenta un paviment fet de palets de riera. La casa Can Parellada i altres cases annexes van ser enderrocades l'any 2006.</p> | 08136-23 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5596000,2.2737300 | 439439 | 4601136 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54539-foto-08136-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54539-foto-08136-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 54543 | Bosc de ribera al riu Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-al-riu-besos | <p>La conca del riu Besòs té una superfície de 1.024 km2, ocupant part de les comarques d'Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental. En algunes poques zones altes de la conca, el riu encara conserva les seves riberes naturals, però en la gran majoria de la resta de les riberes estan totalment ocupades per l'activitat humana i el riu està canalitzat. Això comporta una nul·la integració d'una gran part del riu amb l'entorn. La pluviometria de la zona, amb règims de pluja típicament mediterranis, produeix pluges curtes però molt intenses, amb nivells anuals pluviomètrics baixos. Una bona part de la conca té uns pendents considerables, afavorint l'escorriment. L'impacte de la industrialització que afecta a la conca produeix un alt grau d'impermeabilitat, i en les zones urbanitzades es presenta en general una vegetació d'arbusts amb poc efecte de retenció hídrica. Aquestes tres causes: episodis intensos de pluja, pendents elevats a l'encapçalament, i alt coeficient d'escorriment, provoquen que el règim de cabals del riu Besòs sigui molt irregular i torrencial en els seus episodis màxims. Al municipi de Montornès té dos boscos de ribera importants, el de Santa Caterina i, prop de can Bosquerons de Baix, un altre format per una filera d'arbres, al costat de la llera.</p> | 08136-27 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Una riuada es va endur el pont de Montmeló el qual va ser reconstruït l'any 1959.</p> | 41.5460000,2.2473600 | 437227 | 4599645 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54543-foto-08136-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54543-foto-08136-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). A l'àrea mediterrània i submediterrània són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Destaca la riquesa en nutrients minerals que caracteritza els sòls formats per sediments portats per les aigües fluvials, fent que les alberedes, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. A mesura que ens allunyem del riu, la profunditat mitjana del nivell freàtic augmenta i condiciona la distribució dels arbres. Així, al Vallès, el salze blanc (Salix alba) i el vern (Alnus glutinosa) sempre viuen arran d'aigua, mentre que l'àlber o auba (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia ssp. Angustifolia) i el pollancre (Populus nigra) toleren millor la secada i poden arribar a créixer en indrets on la profunditat de l'aigua freàtica ronda els 2 m. Vora les rieres que a l'estiu solen portar poca aigua, no acostuma a haver-hi ni salzes blancs ni verns, mentre que els oms (Ulmus minor) guanyen terreny; ja que és menys exigent pel que fa a humitat edàfica. L'àmbit del bosc de ribera, a causa de la seva fertilitat, ha estat molt explotat per l'home des de temps immemorials. Als dominis del bosc de ribera és freqüent trobar-hi arbres forans plantats per l'home per aprofitar-ne la fusta. El més freqüent és el pollancre del Canadà (Populus x canadensis), un pollancre americà. A Catalunya també es conrea el plàtan (Platanus x hispanica), originari de la península Balcànica. Es poden reproduir per llavor i no és rar trobar exemplars subespontanis. També podem trobar d'altres arbres al·lòctons que, plantats originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores, han esdevingut subespontanis, en són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Hacer negundo). També es poden trobar associats arbustos com els tamarius (Tamarix canariensis i Tamarix africana), la sarga (Salix eleagnos) i el gatell (Salix cinerea ssp. Oleifolia). I és fàcil trobar-hi l'arç blanc (Crataegus monogyna); el sanguinyol (Cornus sanguinea); l'esbarzer (Rubus ulmifolius); el romegueró (Rubus caesius); i, l'heura (Hedera helix). Com a herbes típiques podem citar la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum) i l'enfiladís llúpol (Humulus lupulus). Freqüentment, on antigament hi havia boscos de ribera, ara hi trobem conreus o canyars. A diferència del canyís (Phragmites australis), que és una planta autòctona, la canya (Arundo donax) és originària del centre d'Àsia i va ser introduïda a Europa per la seva utilitat. Els boscos de ribera són ecosistemes molt rics en aliments, amb abundància de fruits i d'invertebrats. Sovint es converteix en petits oasis, enmig de zones fortament transformades, fonamentals per a molts animals, especialment per a les aus. S'hi poden trobar espècies de vertebrats típiques de les zones humides i dels ecosistemes fluvials, i d'altres, no especialment lligades a la presència d'aigua, que hi van a buscar menjar i/o refugi. Hi podem trobar el teixidor (Remiz pendulinus) o l'oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el balquer (Acrocephalus arundinaceus) o del rossinyol bastard (Cettia cetti), entre d'altres. Destaca la presència d'aus migratòries, com el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), etc. Els boscos de ribera funcionen com a corredors biològics per a moltes espècies -sobretot mamífers-, especialment en àrees on els boscos naturals han estat substituïts massivament per conreus. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 54573 | Verge del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verge-del-carme | XX | <p>En el camí antic que mena cap a Martorelles, passat can Roca Humbert, i en la derivació del camí que porta cap a can Ribes Piera es troba un espai dedicat a la Verge del Carme. Al lloc hi ha dos bancs rectangulars fets de totxo vist corregut i sobre de rajola de ceràmica. Entre tots dos es troba una columna quadrangular de pedra, amb un coronament a doble vessant, també de pedra. Sota el coronament es pot observar, força malmesa una petixina i, a sota d'aquesta, un petit mosaic format per 9 rajoles de ceràmica polícroma, que presenta la figura de la Verge del Carme. Aquestes rajoles es troben protegides per una reixa de ferro forjat.</p> | 08136-57 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5364400,2.2660300 | 438775 | 4598570 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54573-foto-08136-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 54587 | Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-larxiu-municipal-de-montornes-del-valles | XIII-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès (AMMV) és la institució arxivística responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació generada o rebuda per l'administració de la vila des de finals del segle XIX fins l'actualitat, així com de qualsevol altre material arxivístic relacionat amb el municipi que pugui ser d'interès per a la història del poble, sigui quina sigui la seva procedència. La seu de l'Arxiu te sala de consulta, biblioteca auxiliar, taller, despatx i dipòsit; aquest equipament custodia la documentació considerada històrica, mentre que al dipòsit de la seu central de l'Ajuntament es conserva la documentació administrativa més recent. Els fons que es custodien a l'Arxiu Municipal són de procedències diverses. El principal és el fons de l'Ajuntament de la vila. Es tracta de la documentació generada i rebuda per la institució del govern local des del segle XIX fins a l'actualitat. Ocupa aproximadament uns 700 metres lineals. El document més antic que es conserva és l'amillarament de 1861. A més d'aquest nucli central de la pròpia institució, han ingressat a l'Arxiu Municipal alguns fons personals, patrimonials i d'entitats, els més importants dels quals són: Fons de la Mutualitat de Sant Isidre Fons de la masia de Can Masferrer Fons del mas de la Torre (Manso Calders) Fons de la nissaga dels Montornès. L'Speculo de 1764 Fons del Sindicat Agrícola de Montornès Fons de la Lliga de Propietaris de Montornès Fons de l'Ateneu Obrer Montornesenc Fons del Patronat Local d'Homenatge a la Vellesa Fons fotogràfic Bernardo López</p> | 08136-71 | Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'Arxiu Municipal existeix des de temps molt reculats, però no és fins l'any 2003 que s'organitza amb criteris arxivístics i en aplicació de la Llei d'Arxius aprovada pel parlament de Catalunya l'any 2001. Un tractament adequat dels fons permet el dret d'accés dels ciutadans a la informació i contribueix a la millora de l'administració. L'Arxiu té un horari diari d'obertura al públic. A més, es duen a terme accions de difusió i promoció d'estudis d'història local i de recuperació de la memòria col·lectiva, especialment a partir de la producció de documentals, l'organització de tallers i tertúlies, i la convocatòria de beques i la corresponent publicació dels treballs més destacats. L'any 2003 l'Ajuntament va adquirir el fons de can Masferrer i al 2010 l'Speculo de 1764 dels Montornès. D'altra banda són nombroses les aportacions de les persones del poble quant a fotografies i documentació diversa. L'abril del 2012 s'inaugurà la seu actual de l'Arxiu Històric, al carrer de la Pau número 10.</p> | 41.5446100,2.2637400 | 438592 | 4599478 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54587-foto-08136-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54587-foto-08136-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54587-foto-08136-71-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / OPC Diputació de Barcelona | L'Arxiu aplega documentació en diversos formats i suports. A més dels documents en paper, els digitalitzats i els electrònics, hi ha materials que es tracten diferenciadament: Hemeroteca. Butlletins municipals, publicacions, revistes, programes de Festa Major, etc. Secció de pergamins. Àpoques, establiments, concòrdies i testaments del segle XIV al XIX, procedents del fons de la masia de Can Masferrer i del fons de Manso Calders. Col·lecció de fotografies. Imatges de temàtica montornesenca, des dels inicis del segle XX fins als nostres dies, proveïda bàsicament per cessions o donacions de persones del terme. Secció de Gràfics. Cartells, plànols, mapes, fulls volants, material cartogràfic, impresos de diversa tipologia, materials relacionats sempre amb la vida local i l'activitat social de totes les èpoques. Materials fílmics. Audiovisuals, pel·lícules, documentals, entrevistes, filmacions d'actes... | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54589 | Bosc de can Saiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-saiol | <p>El bosc de Can Saiol està situat a poca distància de la casa del mateix nom, entre aquesta i can Xec, al costat de la carretera. Es tracta d'un bosc mixt de pins i alzines, ben desenvolupat, de no gaire extensió.</p> | 08136-73 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5464000,2.2789000 | 439858 | 4599667 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54589-foto-08136-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54589-foto-08136-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 54594 | Torrent de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-bruixes | <p>Curs d'aigua estacional que tan sols porta cabal en els moments de pluja. Baixa de la serralada Litoral i desguassa al riu Mogent. La capçalera recull les aigües de diversos rierols del bosc del Castell, per on passa encaixat fins anar a parar a la zona del Molí. Des d'allà, soterrat i canalitzat, arriba al riu. Antigament el torrent passava pel costat de les bòbiles de can Torrents i d'en Joca on hi havia una bassa que es coneixia com el safareig de les Bruixes. Era utilitzat com a lloc per anar a berenar.</p> | 08136-78 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al costat de la bòbila de can Torrents i d'en Joca hi havia el safareig de les Bruixes. Aquest era un lloc per anar a berenar i hi havia una taula de pedra.</p> | 41.5382100,2.2769000 | 439683 | 4598759 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54594-foto-08136-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54594-foto-08136-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||||
| 54595 | Torre d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-0 | XIX-XX | <p>A la llera del Torrent de les Bruixes, sota can Galbany es troba aquesta construcció prismàtica de totxo vist que serveix com a torre d'aigua.. Presenta tan sols una petita obertura rectangular a la zona alta i l'obertura d'accès.</p> | 08136-79 | Torrent de les Bruixes 08170 - Montornès del Vallès | 41.5373300,2.2776100 | 439742 | 4598660 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54595-foto-08136-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 54596 | Era de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-galbany | XIX? | <p>Espai rectangular embaldossat amb cairons de ceràmica, que servia per aventar la palla. Al costat hi ha un cobert, on en un totxo, escrit amb lletra cursiva abans de la cuita es llegeix 'NACIDO EL DIA / 11 8 1948', la qual cosa fa pensar que és la data aproximada de construcció del cobert, el qual es posterior a l'era.</p> | 08136-80 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5381300,2.2782400 | 439795 | 4598749 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54596-foto-08136-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 54600 | Camí de la Justada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-justada | <p>Camí que porta cap a Vallromanes des de la zona de l'església de Sant Sadurní. Rebia aquest nom del fet que es juntaven els pagesos de tots dos llocs al canvi de terme per tal d'arreglar els seus assumptes i litigis.</p> | 08136-84 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5398300,2.2764600 | 439648 | 4598939 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54600-foto-08136-84-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 54632 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-11 | <p>L'arxiu parroquial té cura de la documentació eclesiàstica de la parròquia de Sant Sadurní. Presenta documentació referida a l'exercici pastoral, des de la postguerra.</p> | 08136-116 | Casa rectoral 08170 - Montornès del Vallès | 41.5401100,2.2672700 | 438882 | 4598976 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut consultar la documentació | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 54634 | Habitatge al carrer del Bruc, número 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-bruc-numero-4 | XX | Exterior molt deteriorat | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, d'estil racionalista on la massa predomina sobre el buit. Està arrebossat però no pintat. Presenta un balcó amb barana d'obra i forma de rectangle escapçat pels dos extrems. El coronament es fa mitjançant un frontó pla i per sobre les obertures del primer pis presenta un fris continu. L'interior presenta arrambador de ceràmica envernissada.</p> | 08136-118 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5431800,2.2649200 | 438689 | 4599319 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54634-foto-08136-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54634-foto-08136-118-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 120|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54635 | Casa al carrer del Bruc número 1/carrer d'Onze de Setembre número 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-del-bruc-numero-1carrer-donze-de-setembre-numero-14 | XX | <p>Edifici de planta quadrangular amb mitgera per un costat i exempt pels altres tres. Presenta planta baixa i dos pisos amb coberta de doble vessant amb tremujal a l'extrem. Actualment no presenta una composició ordenada dels buits, els quals tenen tendència a ser quadrangulars. A la planta baixa les obertures són grans (de tipus botiga) i a la primera planta la porta es troba precedida per un porxo amb dos pilastres que fa de base a una terrassa a la segona planta. Al costat d'aquest porxo s'observa una xemeneia que encara conserva els seus elements originals.</p> | 08136-119 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Coneguda com la casa del Doctor Flor.</p> | 41.5433100,2.2649200 | 438689 | 4599333 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54635-foto-08136-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54637 | Habitatge al carrer de Mogent, números 15-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-mogent-numeros-15-17 | XX | Reformada, molt especialment els buits, amb finestres d'alumini al primer pis, i locals comercials amb accessos nous. | <p>Casa isolada, de planta rectangular, que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis, amb un pati davanter a la façana lateral i a l'alçada del primer pis. La coberta està resolta a dues vessants, i la teulada és de teula àrab. Mènsules graonades serveixen de recolzament dels ràfecs allargats. Destaca l'element decoratiu del carener, que respon a un costum ja desaparegut en les contrades i que encara es troba present en aquest edifici: la disposició de les teules retallades i col·locades seguint criteris apotropaics per tal de protegir dels llamps i altres fenòmens naturals que podien fer malbé la casa i els seus habitants. Hi ha també, respiralls de totxo a sobre del primer pis. Les façanes són planes, arrebossades i estàn pintades de color beix.</p> | 08136-121 | Carrer de Mogent, núms. 15-1708170 - Montornès del Vallès | 41.5436400,2.2657300 | 438757 | 4599369 | 1930-49 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54637-foto-08136-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54637-foto-08136-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54637-foto-08136-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | És un exemple d'habitatge isollat tradicional que forma part de la evolució arquitectònica del nucli urbà de Montornès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54640 | Carrer de la Sagrera - carrer Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-sagrera-carrer-cellecs | XIX-XX | <p>Conjunt arquitectònic heterogeni que formen dos dels carrers més antics del nucli urbà de Montornés. El carrer de la Sagrera és un carreró estret on donen façanes laterals d'edificis i que havia de servir per la comunicació transversal entre els diferents edificis, sense haver de sortir a camp obert. D'altra banda, la Sagrera constituïa, històricament, el lloc on es trobava la zona d'emmagatzematge, al costat de l'església. Els edificis són tots de caire tradicional encara que la tipologia es variada, des del de tipus masia basilical, com cal Ferrer, a altres edificis en alçada com can Galbanyet, el qual presentava tres eixos clars de composició vertical en façana i que, probablement, es podia datar dins la segona meitat del segle XIX; actualment aquesta segona casa no existeix. L'edifici que es troba al seu costat al carrer Cèllecs, encara que va ser construït passada la darrera Guerra Civil presenta uns elements arquitectònics de gran interés tant des del punt de vista de l'utilització de materials tradicionals (pedra vista i totxo) com la construcció d'elements compositius interessants com una galeria assecador a les golfes, una tribuna al primer pis o el porxo posterior de totxo vist amb arcs escarsers i balustrada.</p> | 08136-124 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A la cantonada amb Joaquim Mir hi havia can Galbanyet que era la tenda de queviures i la pubilla es va cassar amb el senyor Ollé i van anar a viure a baix a la carretera. La Sagrera era la zona de protecció al voltant de l'església on s'enterraven els difunts i es conservaven els aliments i estris de la comunitat, ja que no podia ser profanada.</p> | 41.5402300,2.2681100 | 438952 | 4598989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54640-foto-08136-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54640-foto-08136-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54640-foto-08136-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Aquest és un conjunt identifica un nucli tradicional. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54641 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-2 | XIX-XX | <p>Masia de planta basilical de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dos aiguavessos i dominada clarament per un eix central de composició vertical que comença amb la porta d'accés, amb llinda d'arc escarser, finestra de llinda plana a la primera planta i un petit finestró a les golfes. Els altres eixos de composició queden emmascarats pel creixement orgànic de l'edifici. A la façana havia tingut rellotge de sol i a la punta del carener destaca l'element decoratiu, el qual respon a un costum ja desaparegut en aquestes contrades i que encara es troba present en aquest edifici: la disposició de les teules retallades i col·locades seguint criteris apotropaics per tal de protegir dels llamps i altres fenòmens naturals que podien fer mal a la casa i als seus habitants.</p> | 08136-125 | Sagrera 4 08170 - Montornès del Vallès | <p>En aquest edifici hi havia el ferrer, el qual es va traslladar després a la carretera a una casa entre els carrers Major i Bruc, lloc avui ocupat per un bloc d'habitatges davant de ca n'Oller</p> | 41.5403500,2.2680800 | 438950 | 4599002 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54641-foto-08136-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54641-foto-08136-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54641-foto-08136-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54644 | Baixada de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixada-de-lesglesia | XIX-XX | <p>Aquest carrer constituïa la sortida natural del nucli antic cap al pas del riu Mogent. Hi ha diverses construccions que responen a una tipologia tradicional, sense que es pugui parlar de conjunt unitari. Els eixos de composició són força irrellevants, en tot cas n'hi ha un, perquè la resta no tenen una ordenació clara. Els edificis són alts amb cobertes a dues vessants. Més que la vàlua individual destaca el valor paisatgístic del conjunt.</p> | 08136-128 | Baixada de l'Església. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5407000,2.2675900 | 438909 | 4599042 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54644-foto-08136-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 54645 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-1 | XIX-XX | <p>Es tracta d'un conjunt homogeni de vivendes que formen el carrer Nou. De la denominació del carrer resulta clar que en el moment de la seva obertura aquest va constituir una novetat en l'urbanisme de Montornès. Es tracta d'unes construccions amb façana plana que dona al carrer, però que a l'altre costat del mateix es troba encara una llenca de terra com a eixida frontal de cada una de les cases. Actualment, el conjunt ha estat una mica desfigurat per la construcció d'algun edifici de nova planta i algunes remuntes, quedant només una casa dels orígens. Els números protegibles són 1 / 3 / 5 / 7 i 19. Les construccions corresponen a una urbanització unitària i presenten un estil homogeni, amb construcció entre mitgeres de planta baixa i pis amb teulada a doble vessant única per diverses construccions. La façana és plana i el coronament recte però la divisió horitzontal de les propietats s'emfasitza per petits frontons circulars amb rectangles decoratius alternats. Existeix tan sols un eix de composició vertical per cada casa format per la porta d'entrada i una finstra, tots dos de llinda plana. També s'observa un eix de composició horitzontal en planta baixa format per la porta i una altra finestra.</p> | 08136-129 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5408200,2.2672900 | 438884 | 4599055 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54645-foto-08136-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54645-foto-08136-129-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. OPC Diputació de Barcelona | 102|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 54680 | Col·lecció d'objectes al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-al-museu-darqueologia-de-catalunya | <p>El Museu d'Arqueologia de Catalunya conserva objectes procedents de Montornès, de diferents intervencions arqueològiques. Concretament de l'antiga bòbila de can Torrents, restes de tres esquelets, un descobert l'any 1923, el segon l'any 1940 i el tercer el 1941. També l'aixovar que els acompanyava, un ganivet sencer, un altre de fragmentat, una punta de fletxa de sílex, i un collaret de nou denes de calaïta. També es conserva material procedent del poblat de Sant Miquel (del final del segle III a la primera meitat del segle II aC), fruit de les excavacions realitzades a partir de 1999. Entre els objectes hi ha: ceràmica campaniana de tipus A i B, àmfores Dressel 1, àmfores grecopúniques, fragments de vasos d'argila gris, fusaioles, i fragments de molins de mà, entre d'altres. També es conserva material d'aquest jaciment al Museu de Granollers i al mateix Ajuntament de Montornès.</p> | 08136-164 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig Santa Madrona, 39, 08038 Barcelona | 41.5452500,2.2673600 | 438894 | 4599547 | 08136 | Montornès del Vallès | Regular | Legal | Antic|Ibèric|Grec | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 80|81|82 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||||
| 54683 | Col·lecció d'objectes al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-al-museu-de-granollers | <p>Al Museu de Granollers es conserven part dels objectes extrets d'excavacions realitzades al terme de Montornès. Concretament de l'antiga bòbila de can Joca, on es va trobar un sepulcre de fossa del neolític a l'interior del qual hi havia un esquelet en posició fetal en direcció NNE-SSO, girat sobre el costat esquerre, amb el cap inclinat cap al SE; així com una gran quantitat d'objectes associats a l'individu: entre d'altres, vint-i-una denes d'un collaret de calaïta (que està exposat permanentment), tres puntes de sageta de sílex, vuit fragments de ganivets també de sílex, sis destrals, i deu fragments de ceràmica. També es conserva material procedent del turó de Can Galbany i del poblat de Sant Miquel. Concretament, del turó de can Galbany, van aparèixer més d'un centenar de fragments de ceràmica ibera i romana, i una lloseta blanca de marbre. Les troballes es composen de ceràmica comuna ibèrica a torn i a ma, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B i algun fragment d'àmfora itàlica i tegulae, així com monedes. Del poblat de Sant Miquel es conserva un lot d'objectes que tenen el número d'inventari 1722, format per fragments ceràmics d'època ibèrica, fruit d'una prospecció i que van ingressar al Museu l'any 1978.</p> | 08136-167 | Museu de Granollers. Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | 41.5452500,2.2673600 | 438894 | 4599547 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 81|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||||
| 54685 | L'Angeleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langeleta | XX | <p>L'Angeleta és una gegantona lleugera que pesa només 28 kilos i fa d'alçada 3,23 m. Va ser construïda per Ramon Aumedes. És un element femení que representa un àngel dominant, festiu i un xic maliciós. Amb escot generós i sensual, duu el cabell rinxolat i de color nacre, la qual cosa li dóna una personalitat segura i amb cert encanteri mitològic. Porta una espasa de foc, símbol de la lluita contra el mal, i la mà lliure assenyala el terra, indicant que tothom s'ha de sotmetre al seu poder diví. Les ales són petites i obertes cap als costats. El vestit i el faldó juguen amb diverses capes de blaus de diferents tons. El cavallet és d'alumini i el cos de fibra de vidre i resina.</p> | 08136-169 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'Angeleta va néixer el 18 de setembre de 1999 durant la X Trobada de Gegants en plena Festa Major. Va ser apadrinada per la Dimonieta de Badalona, la qual va portar un regal per a la nova gegantona: una de les dues claus del setè cel. També es van llegir uns versos per a l'ocasió, titulats 'el sortilegi de les llunes gegants'. L'Angeleta va sorgir com a companya inseparable d'en Banyetes, gegantó que havia aparegut a escena l'any 1995 de la mà de la Colla dels Diables de Montornès. L'Angeleta representa el bé; en Banyetes, el mal.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1999 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 54686 | Els Tres Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-capgrossos | XX | <p>El primer capgrós que es va construir és en Quico Llons Porta i va néixer el 18 de setembre de 1990, realitzat per Ramon Aumedes del taller Sarandaca. Els altres dos són en Miquel Castellet i en Ramunet 'El Napi'. Tots dos es van gestar en els tallers infantils del casal de cultura, organitzats per la pròpia Colla dels Gegants de Montornès, on els nois i noies van realitzar maquetes amb fang, paper i altres materials. Un cop treballades i triades les maquetes, l'artesà que va construir el capgrós Miquel Castellet va ser Vicenç Torcal i el qui va donar vida a en Ramunet va ser en Juan José Carrasco.</p> | 08136-170 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Tots dos capgrossos van sortir per primera vegada el 16 de setembre de 2001.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1990 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54686-foto-08136-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54686-foto-08136-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Vicenç Torcal i Juan José Carrasco | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54687 | En Banyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-banyetes | XX | <p>En Banyetes és el gegantó de la Colla de Diables de Montornès. Representa un diable amb caputxa, banyes i una forca a la mà. El vestit i la forca són idèntics als que porten els diables. La seva fesomia és la de Ramon Altimira, activista montornesenc que va ser nou anys cap de la Colla de Gegants i disset anys cap de Colla de Diables, fundador dels Gegants de Montornès i promotor de concerts i actes de cultura popular i tradicional. En Banyetes és obra de Ramon Aumedes, està fet de fibra de vidre i polièster, amb un pes de 18 kilos i una alçada de 2,55 m.</p> | 08136-171 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>En Banyetes va ser presentat el 16 de setembre de 1995, enmig de la celebració dels primers deu anys de la Colla de Diables, apadrinat pels Gegantons de la Garriga i Can Duran de Canovelles. Té ball propi des de 2007. Amb música de Jordi Delgado i coreografia dels portadors del gegantó, es titula Ball d'en Banyetes. Des del 2008 participa en el ball propi de la Colla infantil de Diables que s'executa davant l'Ajuntament al final del seguici de Festa Major. En aquest cas la música del ball propi és de Marc Cazorla i Daniel Garrido. En Banyetes, des de 1999 compta amb una gegantona que li és companya inseparable: l'Angeleta. De tota manera en Banyetes pertany a la Colla de Diables; en canvi l'Angeleta és de la Colla de Gegants. En Banyetes és un element pacífic en el marc dels correfocs i està cedit al llarg de l'any a la Colla dels Geganters de Montornès que el llueixen en les sortides habituals, on fa parella amb l'Angeleta. Té un paper destacat per Festa Major. Participa amb els diables al correfoc infantil del dissabte en el que és l'únic acte en que tira foc. Protagonitza la cursa d'en Banyetes un cop arribat a la plaça de Pau Picasso al finalitzar el correfoc.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1995 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54687-foto-08136-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54689 | Escut heràldic de can Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mas-ferrer | <p>'Els Masferrer, Estudi d'una nissaga benestant del Vallès, de Xavier Ciurans i Vinyeta, Ed. per PAMSA, 2010, amb el patrocini de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. 'Origen i escuts de cognoms catalans' d'Armand de Fluvià, Ed. Diari Avui, 1989. 'Índex de càrregues heràldiques' en el Nobiliari General Català (NGC), de Fèlix Domènech i Rora, de Roser Tey i Freixa, 2006. Alguns volums editats per la SCGHSVN, 1994-2006. 'Heràldica Catalana, des de l'any 1150 al 1550', de Martí de Riquer, 2 volums. Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1983. 'Armoria Catalana... 1515-1836', de Francisco José Morales Roca, Ed. Stemmata, Agrupación de Bibliofilos de Barcelona, Barcelona 2003.</p> | XVIII | <p>L'escut consta de sis quarters on es poden identificar les 'armes' de sis famílies diferents que van ser propietàries de la Masia. El primer d'ells fa referència als Masferrer, i consta d'una banda amb tres ferradures acompanyada de dues estrelles. El segon quarter correspon als Ramis de Sant Celoni, i podem veure un braç natural agafant un ram florit. El tercer és l'emblema dels Sala de Vic, o Sala-Sassala, on podem veure una banda fent de partició, amb un llangardaix o un ocell coronat a la part superior i un castell a la inferior. Al quart podem veure el llinatge dels Milans, d'Arenys de Mar, amb un lleó rampant. El cinquè és polèmic per la falta de referents, però tot indica que pertany als Perpinyà o als Sant Pere. Es pot identificar un arbre, probablement un pi, i dues pinyes als costats, aquesta fórmula genera dubtes. Per últim, i en posició central, es pot veure, ara sí, la família dels Perpinyà de Girona, amb un partit flamejat que consta de cinc flames. Aquest escussó sobre el tot ens fa adonar de la importància del llinatge Perpinyà sobre els altres llinatges que componen l'escut. Les seves mides són de 38 cm d'amplada x 77 cm d'alçada i un gruix de 12 cm.</p> | 08136-173 | C. de la Pau, 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Tot indica que l'escut va ser esculpit als voltants de l'any 1750, any en què hagué l'enllaç de Joan Pau de Perpinyà i Santpere amb Teresa de Ramis i de Milans, a mitjans del segle XVIII. La ubicació original de l'escut el trobem a la Masia de Masferrer, concretament a la façana de la capella que hi ha just al costat, Sant Jaume de Viladordila. Masferrer és una imponent masia de perímetre rectangular i tres plantes. És un edifici renaixentista de gran importància. Destaquen de manera especial les finestres de pedra tallada i el portal de la petita capella de Sant Jaume. La nissaga dels Masferrer dóna el seu nom a la casa des de 1488, en què va comprar la finca als Boada. Posteriorment va ser regentada durant dos segles per la família Perpinyà, i avui és propietat del municipi, que, després de reformar-la l'any 2002, la destina a diversos serveis. Aquesta masia és un dels edificis de Montornès amb més història ja que probablement va ser una vil·la romana i després un important mas medieval anomenat successivament Vilar d'Abdelà i Vilar d'Ordila. L'escut es va retirar de la façana de Sant Jaume en el moment que van començar les reformes per tal de protegir-lo i garantir la seva conservació.</p> | 41.5446100,2.2637400 | 438592 | 4599478 | 1750 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Es va restaurar l'any 2013. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54523 | Torre del telègraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. AGUILAR PÉREZ, A.; MARTÍNEZ; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003) 'La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión', Scripta Nova, revista electrónica de Geografía y ciencias Sociales. Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003. Barcelona: Universidad de Barcelona. CANTARELL, Cinta (1990) 'El Telegrafo, el Talego, el Telègraf' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. LEN, Lluís; PERARNAU, Jaume (2005). La telegrafia òptica a Catalunya Barcelona: Rafael Dalmau. Col·lecció de patrimoni Industrial- Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, número 1. PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2001) 'Les torres telegràfiques del Vallès Oriental', Lauro, Núm. 20, pp. 21-31, Granollers, Museu de Granollers.</p> | XIX | Encara es conserva bona part de la construcció, tot i que l'edifici es troba enrunat, especialment a la part de llevant. | <p>Torre de guaita, situada a sobre mateix de can Bosquerons, des de la qual es domina gran part del Vallès. Té la base quadrada, de 5'5 m de costat, i fa 6 m d'alçada. L'edificació té vuit espitlleres per banda i està envoltada per un fossat circular. Es tracta d'una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt.</p> | 08136-7 | Can Bosquerons de Dalt. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Construïda cap a 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica, la torre va ser utilitzada només fins a 1862, data en què es va abandonar a causa de l'aparició de la telegrafia elèctrica. Es comunicava amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers. A la part del terrat, les diferents posicions d'un mecanisme de braços i politges formaven uns signes codificats que es transmetien com a missatges visuals de torre en torre. La de Montornès ocupava el número 47 de la llista d'estacions telegràfiques actives a Catalunya l'any 1849. La majoria de la xarxa telegràfica s'havia construït per combatre les guerrilles carlistes que havien provocat la Guerra dels Matiners. A cada torre hi havia un petit destacament o guarnició fixa, normalment dos caporals i dos soldats, als quals se'ls coneixia com a torrers.</p> | 41.5405100,2.2503700 | 437473 | 4599033 | 1828 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54625 | Bòbila de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-torrents | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona, Madrid. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984. COLOMINAS, J. (1931) 'Sepulcre de la rajoleria de can Torrents, Montornès (Vallès), Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, Institut d'Estudis Catalans. COLOMINAS, J. (1940) 'Nuevos sepulcros de fosa en Cataluña', Ampurias, Vol. II, Diputación de Barcelona. COLOMINAS, J. (1941) 'Nuevos hallazgos en la bóbila de can Torrents', Ampurias, Vol. III, Diputación de Barcelona ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. GARCÍA, Ll. (1983) 'Bòbila de can Torrents', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. MUÑOZ, A.M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa, Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Barcelona. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña', Ampurias, Núm. XXV, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. VVAA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Antiga bòbila que es troba en una zona urbanitzada. Les notícies que es tenen informen de la presència de tres sepulcres de fossa, encara que només es coneix un esquelet, que es va trobar tapat per palets de riu, en una fossa coberta a dos metres de fondària en les argiles quaternàries. Els materials trobats inclouen denes de calaïta, ganivets de silex, destrals polides, una escudella de forma quadrangular i altres objectes.</p> | 08136-109 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al costat de la bòbila hi havia el safareig de les Bruixes. Aquest era un lloc per anar a berenar i hi havia una taula de pedra. Ocupava els terrenys de l'antiga masia de Can Torents, que pertanyia a la família Riera-Marsà, un dels cinc terratinents de Montornès. La part grossa de la finca es trobava a l'altre costat del Mogent, a la zona de regadius sobre la qual es va construir el Polígon Industrial Riera-Marsà. Va ser descobert l'any 1923 de manera casual en el decurs de l'extracció d'argila per la bòbila.</p> | 41.5427500,2.2685500 | 438991 | 4599269 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54625-foto-08136-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54625-foto-08136-109-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Els materials apareguts es troben al Museu Nacional d'Arqueologia - Barcelona. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54678 | Els Gegants de Montornès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-montornes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | XX | <p>Els gegants són dues figures masculines de final de l'Edat Mitjana. Bartomeu Sala, nascut a Montornès, va ser el líder de la pagesia que va encapçalar la darrera victòria remença prop del castell de Sant Miquel contra l'exèrcit de la Diputació de Barcelona. Pere Anton de Rocacrespa era el noble que va dirigir l'exèrcit esmentat i que va ser derrotat el 4 de gener de 1485. Bartomeu Sala és una figura de 3,75 metres d'alçada i 40 quilos de pes. Vesteix camisa blava, samarra beix i faldó negre de pana. Duu una faixa i una barretina vermelles. Porta cabells i bigoti de color castany. La seva mà dreta agafa una forca de quatre puntes. Pere Anton de Rocacrespa és una figura de 3,80 metres i 49 quilos de pes. Vesteix una brusa de roba de damasc, amb escut al pit i malla de llana i fil. Porta capa curta i faldó grisós. La mà dreta empunya una espasa. Va protegit amb armadura i un casc amb una àliga al centre, els ulls de la qual són dues pedres vermelles de bijuteria. Ambdós gegants tenen el cavallet de fusta i estan fets amb polièster i fibra de vidre.</p> | 08136-162 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 17 de setembre de 1989 van néixer els gegants de Montornès amb una gran festa en què els gegants de Vilanova i la Geltrú van assistir en qualitat de padrins. L'Ajuntament, diverses entitats i la recent fundada colla local de geganters van fer possible la creació d'aquesta parella amb l'objectiu d'incorporar-la a l'imaginari festiu del poble com a element identitari d'arrel tradicional. Van ser construïts als tallers Sarandaca de Granollers l'any 1989. Cada any per la Festa Major s'organitzen les habituals trobades en què en Bartomeu i en Pere Anton dansen un ball propi que representa la darrera batalla de la Guerra dels Remences. La primera sortida dels gegants va ser a l'aplec de Manresa de 1990. El 1991 van pujar al castell de Sant Miquel i el 1992 van assistir a l'Estadi Olímpic en ocasió dels Jocs Olímpics de Barcelona.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54678-foto-08136-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54678-foto-08136-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54679 | En Ceballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-ceballot | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | XX | <p>En Ceballot és el drac de Montornès del Vallès i pertany a la Colla de Drac i Diables. El drac és un element més de foc que potencia les actuacions de la colla. L'autor d'aquest entremès festiu és l'artesà granollerí Ramon Aumedes. Es tracta d'una figura de 34 quilos de pes, amb quatre punts de foc i aspecte ferotge. Té només dues potes i una llarga cua vertical. Ambdós elements li confereixen estabilitat. L'encesa del drac es controla gràcies a un mecanisme elèctric que manipula el portador des de l'interior.</p> | 08136-163 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Apadrinat pel Drac de Reus, en Ceballot es va estrenar el 16 de setembre de 1994, després del pregó de Festa Major. Es va presentar, ja d'entrada, amb un ball propi 'el ball d'en Ceballot', amb música d'Enric Montsant i coreografia de la colla de divuit draconaires. Els instruments que sonen són la gralla, la caixa i el timbal. La idea d'incloure un drac dins la Colla de Diables de Montornès va sorgir cap a 1993. Uns dies abans de presentar-se a Montornès, la figura va assistir a manera de preestrena, a l'Aplec Internacional de Grups Folklòrics de Marsella. Va ser en aquesta trobada que el drac va caure estrepitosament a causa d'una relliscada del portador per culpa d'una pell de ceba. D'aquí sorgeix, precisament, el nom de 'Ceballot'. La Colla de Diables de Montornès del Vallès va néixer l'any 1985 al si del Casal de Cultura. Ha organitzat diverses trobades de diables i ha assistit convidada a molts events, tant a dins com a fora de Catalunya. Per la Festa Major de la vila, els diables protagonitzen la Cremada de l'Ajuntament i són els amfitrions del correfoc tradicional. L'any 1995, amb motiu del 10è aniversari de la colla, es va construir un gegantó, en Banyetes, que representa un diable montornesenc.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1994 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||
| 54533 | Can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masferrer-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Can Masferrer' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Can Masferrer. Finestres' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XVI | Es pot observar en fotografies antigues que la finestra esquerra de la darrera planta ha estat moguda per centrar-la a l'eix de composició i que s'han fet malbé unes finestres d'arc rebaixat d'una galeria assecador. A la fitxa d'IPAC s'indica que es poden apreciar restes d'esgrafiats a façana, actualment no s'observen. | <p>Masia de tres plantes amb coberta a quatre vessants, de façana rectangular amb tres eixos verticals de composició i eix de simetria al voltant de la porta principal coberta amb arc de punt rodó. Els eixos verticals contenen en planta baixa i pis finestres gòtiques flamígeres amb decoració esculpida. Les laterals de la primera planta són idèntiques, amb els blocs de pedra que formen els brancals treballats en la part interior en forma de motllures, i el dental d'arc rebaixat i guardapols d'arc conopial. La finestra de la dreta conserva, a més, la cresteria amb motius vegetals. Al mig d'aquesta obertura, dos animals sostenen l'escut dels Masferrer. La finestra central presenta arc pla i guardapols en forma d'arc flamboiant, al centre del qual hi ha un escut, sostingut per dues figures humanes. Les finestres de la planta superior són obertures quadrangulars de data recent.</p> | 08136-17 | Camí de Masferrer, 4. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Probablement és l'edifici amb més història de tot Montornès. Es coneix ja en època romana, quan potser devia formar part d'una vila o finca agrícola dedicada als conreus dels aiguamolls del Mogent i als camps de l'actual serra de Can Parellada. Després de la presència musulmana, va tornar a ser una casa important, per això hi ha un document de l'any 970 que ja la cita amb el nom de Vilar d'Abdelà. Posteriorment és anomenada Vilar d'Ordila, potser referint-se a la producció cerealística dels seus camps. Va ser propietat de la família Boada fins l'any 1488 en què va passar a la família Masferrer. L'any 1674 va pertànyer a la família Perpinyà, i ja al segle XIX als Simó i Palau. Actualment l'Ajuntament en té la titularitat. És una construcció renaixentista molt notable que no pot considerar-se aïllada de la capella de Sant Jaume que s'aixeca al costat i forma part inseparable de la seva història.</p> | 41.5575100,2.2761300 | 439637 | 4600902 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A IPAC les finestres presenten protecció específica. L'edifici presenta un clar paral·lel amb un altre que hi ha al centre de Granollers, a la plaça de la Porxada de Granollers, amb finestres que tenen la mateixa decoració i distribució | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54606 | Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Església Parroquial de Sant Sadurní' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ARÉVALO, Sergio. 'La reconstrucció de l'església de Sant Sadurní', dins la revista Dalmanla núm. 1, de setembre de 2012. Centre d'Estudis de Montornès del Vallès. pp.14-18. PUIGDOLLERS, Rodolf. 'El retaule de la parròquia de Sant Sadurní de Montornès del Vallès', dins la revista Ponències. Anuari del Centre d'estudis de Granollers 2011, pp. 129-143. SALES MASFERRER, Jordi (1984). Història de Montornès. Parròquia de Sant Sadurní de Montornès. Barcelona. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | X - XX | La façana i part de la nau són del segle XX | <p>La façana principal de l'església de Sant Sadurní és a la part baixa de l'edifici. Presenta una porta coberta amb un arc pla i una finestra coronella d'arc apuntat. A cada costat de la porta s'obren sengles finestres, també apuntades. A l'esquerra de la façana hi ha el campanar. És de planta quadrada i tres cossos: l'inferior és de maçoneria i els altres dos de carreus. Al centre de cada cara del cos superior hi ha finestres d'arc apuntat per a les campanes. Els angles queden coronats per quatre gàrgoles que representen els Tetramorfs. L'església és d'una sola nau de tres trams amb volta apuntada. La capçalera està formada per un absis circular amb cinc bandes verticals a la part exterior. De l'església romànica tan sols es conserva l'absis. La resta de l'edifici va ser molt restaurat als segles XVI i XVII, segons consta a les visites pastorals. A la dovella de la petita finestra de l'absis es llegeix '1690'. Una altra finestra té la inscripció '1708'. Probablement són dates que corresponen a restauracions importants. La porta principal és de 1939, tal com indica un esgrafiat. És una porta de nova factura que es va construir allà on hi havia adossada la casa de l'antiga rectoria, cremada i destruïda durant la Guerra Civil.</p> | 08136-90 | Camí antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'església és un temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrada probablement al segle X. Se sap que ja existia l'any 971 perquè en un document testamentari hi figura citada al terme de Palau d'Ametlla, antic nom del poble de Montornès. L'any 1572 va ser objecte d'una reconstrucció general que va respectar l'absis romànic original i va alçar el campanar que es contempla avui. Durant segles, l'església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada. El magnífic retaule barroc, realitzat per l'escultor Antoni Comas l'any 1619, va ser destruït en la crema de juliol de 1936. El retaule actual de l'altar major, realitzat en temps de postguerra, va ser restaurat l'any 2000.</p> | 41.5402300,2.2675800 | 438908 | 4598989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 92|93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 54572 | Manso Vilallonga / Can Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-vilallonga-can-roca-umbert | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Habitatge al carrer del Castell' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. CANTARELL, Cinta (1990) 'Can Roca-Umbert - Ca l'Umbert - Can Vinyallonga' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XVIII-XIX | <p>Habitatge de tres cossos amb el central més elevat. Totes les teulades són a dues vessants. El cos central té el carener perpendicular a façana i els laterals paral·lels a aquesta. La façana està coronada amb un capcer de tres línies corbes que tapen el sistema de cobertes. Té esgrafiats blancs sobre fons rogenc. L'ull de bou de dalt està envoltat de motius vegetals.</p> | 08136-56 | Camí antic de Martorelles, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt probablement el Manso Vilallonga era un mas del segle XVIII o del XIX reconvertit en casa senyorial a començaments del segle XX, la fesomia de la qual és la que coneixem en l'actualitat. És una finca destinada a l'estiueig, amb jardí, arbres fruiters, camps i una casa per als masovers, ben integrada al conjunt. Comprenia, antigament, els voltants del mas i bona part del bosc del turó del Castell fins a coll Mercader. A l'amillarament del cadastre de 1861 hi consta el propietari Josep Vilallonga. D'aquí li vindria el nom tradicional que figura amb lletres de ceràmica a l'entrada principal. l'any 1933 la finca va ser adquirida per la família d'industrials granollerins Roca Umbert. Més endavant, ja a mitjan segle XX, el masover de la casa s'anomenava Pere Viñallonga. Això ha fet que la casa sigui també coneguda com a can Roca Umbert o can Viñallonga.</p> | 41.5374900,2.2663800 | 438805 | 4598686 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A la porta indica 'Manso Vilallonga'. A les fitxes de l'IPAC la casa apareix fitxada dues vegades amb denominacions i adreces diferents. Can Roca Umbert és un bon exemple de la casa senyorial de començament del segle, destinada a estiueig i vacances. Està rodejada d'una bona finca, amb fruiters, camps i jardí, i amb casa per als masovers. És molt interessant la banda de vegetació que queda a la dreta del camí, davant del mas, amb oms, una alzina surera davant de la porta, i diverses plantes de sotabosc (cap d'ase, roldor, ginesta, oms petits, ridortes, esbarzers, etc.) (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 25). | 98|99|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54603 | Manso Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-calders | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Manso Calders' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XIX | <p>Edifici de volum cúbic i planta quadrangular amb teulada a quatre vessants. Té tres alçades i presenta cinc eixos de simetria en sentit vertical a les dues plantes inferiors. La porta forana té un arc de punt rodó i està coronada per un escut dividit a quarts. Les finestres de la planta baixa i el primer pis presenten llinda d'arc pla i brancals de pedra, mentre que a la segona planta hi ha un assecador amb un rengle de nou finestres d'arc de punt rodó. Té un barri d'accés amb quatre pilans a la carretera i una arbreda, antic jardí de la masia. A les fotografies antigues s'observa que hi havia un rellotge de sol i, a sobre de la porta principal, una rajola amb la data '1871'. També hi ha la caseta dels masovers, un safareig i diversos elements arquitectònics pels entorns.</p> | 08136-87 | Avda. Barcelona, 2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Manso Calders, conegut popularment com a cal Comte o la Torre, era el mas d'una de les grans finques del poble vell. Comprenia tota la banda occidental del terme municipal, del Mogent amunt, incloent tots els turons Calders i fins a tocar les terres de can Bosquerons. Tot eren vinyes fins que l'arribada de la carretera l'any 1913 i la posterior venda de parcel·les per a la construcció d'habitatges van fragmentar la finca. El casalot, acabat de construir l'any 1871, va ser propietat de Lluís Estapà que cap a 1922 el va vendre al comte Maties Muntades. Aquest noble va marcar els límits de la finca amb unes fites de pedra gravades amb una corona i les inicials 'MM'. Així mateix va convertir els entorns immediats en un gran jardí amb avets i castanyers d'índies, que actualment constitueix un parc públic important. La casa també va passar a ser propietat municipal i avui acull l'Institut d'Ensenyament Secundari Vinyes Velles.</p> | 41.5435000,2.2628800 | 438519 | 4599356 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54603-foto-08136-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54603-foto-08136-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54549 | Can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Manso Vilaró' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XV-XVIII | Restaurada diverses vegades | <p>Gran edifici civil amb la disposició clàssica de planta quadrada de 20 x 20 m, planta baixa amb celler a la part nord, planta noble amb capella inclosa i golfes. La casa és molt antiga, però la configuració actual data de la reforma de finals del segle XVIII. Posteriorment s'hi van anar afegint els cossos laterals. El conjunt és una construcció en forma de 'u' amb un magnífic pati central, l'antiga era. L'edifici antic i principal, amb coberta a quatre vents, presenta una façana amb un clar eix central de composició i dos laterals que són visibles a les plantes primera i segona. La porta forana està emmarcada amb grans carreus que mostren que en origen havia estat d'arc de punt rodó amb dovelles. Amb el temps, l'arc de la porta va esdevenir escarser perquè just a sobre s'hi va construir un gran balcó amb barana de brèndoles de ferro i una coberta d'arc pla. La llinda d'aquest balcó presenta la inscripció 'LLOGARI ARGILA 1783'. A la planta superior hi ha una altra finestra d'arc pla, flanquejada per altres dues de més petites que formen el coronament dels eixos de composició lateral. A l'altura de la primera planta, les finestres que emfasitzen els eixos laterals estan cobertes amb arcs conopials amb traceria calada d'elements vegetals. Remata la façana un curiós campanar de traçat curvilini amb dues obertures, una a sobre de l'altra. El rellotge que fa anar les campanes data de 1904 i va ser muntat per Tomàs Colomer del Portal de l'Àngel. Avui encara funciona. Les golfes conserven l'embigat original de fusta, instal·lat l'any 1783. Annexes a la masia, s'hi troba una ala esquerra, d'estil colonial, i una ala dreta d'estil neogòtic, amb els finestrals característics respectius. Aquesta darrera compta amb un pati interior de planta quadrada i perímetre cobert, una mena de claustre amb una font al mig. Hi ha una altra font, la de Sant Antoni, al pati de l'era, que oferia i ofereix al mas, encara avui, aigua corrent provinent d'una mina.</p> | 08136-33 | Avinguda de l'Onze de Setembre, 61. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Hi ha documents del segle XV que donen fe de l'existència de la casa. Prova també que és molt antiga, el fet que a l'interior hi ha un arc d'estil àrab. Des de temps molt remots, era una masia de l'heretat dels Vilaró, una família benestant amb propietats, masos i cases, a Barcelona, Granollers, Montornès i Mollet, principalment. Una pubilla de la nissaga, Paula Vilaró Font, va contraure matrimoni amb Llogari d'Argila de Quadras que va ser qui va empendre la reforma de la casa, acabada l'any 1783. Des d'aleshores, can Vilaró ha estat regentada per la família Argila. La finca, una de les més grans i riques del marge esquerre del riu Mogent, havia tingut 200 hectàrees. La producció agrícola, de regadiu i de secà, es combinava amb l'activitat ramadera. Havia estat una reconeguda hisenda fragmentada en diverses masoveries. El rellotge del campanar va ser col·locat amb l'objectiu de marcar els torns del canvi de reg entre els arrendataris. Si bé la masia sempre havia estat residència d'estiu, a partir dels anys 30 del segle XX els propietaris van optar per viure-hi permanentment, de manera que quan va esclatar la Guerra Civil, els Argila eren els únics terratinents del terme que residien a Montornès.</p> | 41.5461300,2.2720200 | 439284 | 4599641 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54549-foto-08136-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54549-foto-08136-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54549-foto-08136-33-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Historicista|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 94|96|98|116|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54550 | Molí de vent de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Molí de vent' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XIX | A les fotografies de l'inventari de la Generalitat es veu encara la maquinària del molí | <p>Construcció amb forma de torre de planta octogonal feta de totxo i arrebossada. Presenta tres cossos, marcats per motllures de mitja canya, simple i gruixuda entre el sòcol i el cos principal, i doble amb decoració de gotes a la separació del coronament. A la façana principal s'obre una porta estreta d'arc de punt rodó marcada amb guardapols de maçoneria i motllures a l'arrencament de l'arc. Conserva la porta de xapa metàl·lica, on es llegeix la data '1883' dibuixada amb xinxetes. Les finestres de la part superior del cos principal són de factura semblant a la de la porta. La finestra de la part frontal és geminada amb doble arc de punt rodó i les altres tres són simples. Al sostre queden restes del peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.</p> | 08136-34 | Avinguda de l'Onze de Setembre, al davant del número 61. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molí de vent que es va construir a final del segle XIX per abastir d'aigua corrent el mas de can Vilaró. Sobre la torre que avui resta dempeus, hi havia un gran aparell amb pales que giraven empeses per la força del vent i bombaven, de manera constant, l'aigua del pou que hi havia al subsòl. L'aigua era conduïda fins a la masia per mitjà d'un tub de terrissa. El molí va funcionar de forma ininterrompuda fins ben entrada la segona meitat del segle XX.</p> | 41.5451700,2.2714600 | 439236 | 4599535 | 1883 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54550-foto-08136-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54550-foto-08136-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54526 | Nostra Senyora del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Polígon industrial Riera Marsà' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Parròquia de Ntra. Sra. Del Carme' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici religiós de dos cossos. El principal correspon a la nau de l'església i és de planta rectangular. A l'entrada hi ha un porxo amb tres columnes. L'absis també és rectangular. El cos petit correspon a la capella del Santíssim Sagrament que té set obertures a l'exterior amb forma de creu. La coberta és a dos vessants invertits, amb el carener a una alçada inferior que la dels extrems. A l'interior destaca un conjunt de més de vint vitralls dels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau, pare i fill. Al presbiteri hi ha la imatge de la Mare de Déu del Carme envoltada de dos àngels. La resta de finestrals representen motius bíblics i estan decorats amb estil geomètric. A la paret de l'entrada hi ha una rosassa, a sota de la qual s'hi veu una làpida commemorativa de la col·locació de la primera pedra.</p> | 08136-10 | Plaça de l'Església del Carme. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El dia 9 de febrer de 1965, en el tercer aniversari de la iniciació del polígon industrial Ciudad Satélite, l'arquebisbe de la diòcesi Gregorio Modrego Casaus va presidir la col·locació de la primera pedra d'aquest temple parroquial. La població obrera que anava arribant als nous habitatges del polígon va anar sufragant les despeses de la construcció de l'edifici, que no es va inaugurar fins a mitjan anys 70. El bisbat va encarregar el projecte a l'arquitecte Jaume Casas. Els vitralls provenien del convent de les Germanetes de l'Assumpció, al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, de Barcelona. Havien estat realitzats l'any 1962 pels artistes Vila, pare i fill. L'any 1974 es van traslladar a l'església que s'estava construint a Montornès Nord ja que el convent barceloní s'havia d'enderrocar. Les monges de la congregació van trobar a Montornès un altre emplaçament per als vitralls. Al setembre de 2005 un incendi va malmetre part de l'església, inclosos l'altar i alguns vitralls. Amb l'ajut de particulars i institucions, els vitralls van ser restaurats per Joan Vila Grau que es va guiar amb els esboços i dibuixos del seu pare. El mestre vidrier va ser Xavier Bonet. La inauguració del nou conjunt restaurat va ser el 24 de juny de 2006.</p> | 41.5536000,2.2658400 | 438775 | 4600475 | 1974 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-3.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Jaume Casas | Darrera l'altar hi ha unes vidrieres fetes pels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau. | 103|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||
| 54534 | Sant Jaume de Viladòrdila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladordila | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Sant Jaume de Viladòrdila (Can Masferrer)' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. CANTARELL, Cinta (1990) 'Sant Jaume de Viladòrdila / Capella de Can Masferrer' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. SALES, J. (1984) Història de Montornès, Parròquia de sant Sadurní de Montornès, Barcelona.</p> | XVI | Es pot observar a les fitxes de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat que a sobre la porta hi havia hagut un escut heràldic, però actualment l'espai és llis. De la mateixa manera les cares de la part inferior del guardapols es trobaven senceres, actualment la casa i l'àngel de la dreta es troben malmeses. | <p>Capella de planta rectangular amb una sola nau i capçal pla. Les parets estan arrebossades i pintades d'un color vermellós. La coberta és a dues vessants i el campanar d'espadanya s'erigeix sobre la façana. La porta d'entrada està coberta amb un arc pla sobre el qual hi ha un guardapols en forma d'arc conopial que s'allarga pels costats dels brancals i on s'observen sengles figures. A la de l'esquerra és reconeix una cara barbuda amb vestit d'estil renaixentista, mentre que la de la dreta està en molt mal estat. Als brancals i a la línia d'impostes hi ha dues cares d'àngel que miren a l'interior. D'aquí arrenquen unes columnetes que descansen sobre bases senzilles. A l'espai que deixa el guardapols conopial es pot observar un Sant Jaume rabassut. Sobre la porta principal hi ha una finestra en forma d'òcul el·líptic. De l'interior de la capella destaca una pica d'aigua beneïda que està encastada a la paret. Sobre l'atri hi ha una petita estructura de cor a la qual s'accedeix per una escala lateral.</p> | 08136-18 | Can Masferrer 08170 - Montornès del Vallès | <p>El lloc de Viladòrdila apareix esmentat per primer cop l'any 970 i fa referència a les finques que dominava l'actual can Masferrer. La primera data explícita de la capella és de l'any 1019 en un contracte de permuta entre el bisbe Deodat de Barcelona i Gondebau de Besora. La documentació que es conserva proporciona dades referides a la seva funcionalitat fins ben entrat el segle XX. Per exemple, l'any 1915, el rector de Montornès va demanar permís per celebrar-hi missa els dies festius. Per les excavacions efectuades l'any 1947 se sap que la capella estava edificada sobre construccions anteriors, molt probablement d'època romana.</p> | 41.5573400,2.2759900 | 439625 | 4600883 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 83|85|92|93|94|80 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54564 | Poblat ibèric de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ASENSIO, D.; GUITART, J. (2010). El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel, Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d'interpretació. Diputació de Barcelona, Col·lecció Estudis, Sèrie Recursos Culturals núm. 5. Barcelona. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 BARBERÀ, J.; DUPRÉ, X. (1984) 'Els Laietans. Assaig de síntesi', Fonaments, Núm. 4, pp. 34-86. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. FONT CUSSÓ, N. (1933) 'Els ibers a Badalona' Agrupació Excursionista de Badalona, Núm. 16. Sept. 1933 GARCÍA, Ll. (1983) 'Poblat ibèric de Sant Miquel', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; MONREAL, L. (1964) 'Poblado pre-romano de Sant Miquel (Vallromanes - Montornès)', Excavaciones Arqueológicas en España, Vol. 28, 130 pp. Madrid. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1931) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant' Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942) 'El poblamiento de la Maresma o costa de Levante en la época anterromana' Ampúrias, núm. IV, Barcelona: Diputación de Barcelona. VVAA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | III-II aC | <p>El poblat ibèric està ubicat a l'entorn de la muntanya on hi ha el castell de Sant Miquel, en la partió dels termes municipals de Vallromanes i de Montornès del Vallès. És molt extens perquè ocupa bona part dels vessants del turó. És segur que també ocupava la plataforma del cim, però la construcció posterior del castell medieval, amb el consegüent aprofitament de les pedres del poblat, va eliminar les estructures ibèriques. L'any 1963 els professors E. Ripoll, J. Barberà i Ll. Monreal van dur a terme una tanda d'excavacions al poblat. Van centrar la prospecció en un replà del vessant SE, a uns 200 metres del cim. Es van localitzar dues habitacions, quatre fogars i restes d'un possible forn. S'hi van trobar abundants materials: ceràmica campaniana de tipus A i B, àmfores Dressel 1, àmfores grecopúniques, fragments de vasos d'argila gris, fusaioles, i fragments de molins de mà, entre d'altres. Tot indica que es tracta d'un poblat amb un únic i breu moment d'ocupació (del final del segle III a la primera meitat del segle II aC). Coincideix amb l'època de major extensió dels poblats laietans ubicats en llocs elevats (Burriac, Castellruf, Puig Castellar, etc.) L'any 1999, tècnics de la Universitat Autònoma de Barcelona van fer-hi prospeccions amb l'objectiu de delimitar l'extensió del poblat, però no va ser possible a causa de l'espessa vegetació i la grandària de la superfície a estudiar. L'any 2008 es va engegar un projecte nou per tal de delimitar l'extensió i redactar un pla director per la recuperació del jaciment. Els objectes es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | 08136-48 | Turó del castell de Sant Miquel. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5277800,2.2722700 | 439287 | 4597604 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Els materials procedents d'excavacions es conserven al Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya - Barcelona i al Museu de Granollers. Existeix una petita col·lecció de materials al poble. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54626 | Bòbila d'en Joca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-den-joca | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 BOSCH, J. (1986) 'Els primers pagesos del Neolític', Curset Els orígens del Vallès Oriental, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. GARCÍA, Ll. (1983) 'Bòbila d'en Joca', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) 'Excepcional hallazgo prehistórico en Montornés' Vallés, 5-6-1955, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep (1956) 'Comunicación de la Comisaria Local de Granollers a la VIII Comisión Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona' Informes y Memorias, Núm. 32, Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. MARTÍN, Araceli (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza', Estudios de la Antigüedad, Núm. 2, Universitat Autònoma de Barcelona MUÑOZ, A.M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa, Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Barcelona. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña', Ampurias, Núm. XXV, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1956) 'El sepulcro de fosa de la Bóbila d'en Joca (Montornés)' Informes y Memorias, núm. 32, Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia. VVAA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Antiga bòbila que es trobava entre el carrer de Lleida i el carrer del Molí, al costat de la bòbila de can Torrents. En les obres d'extracció d'argila, l'any 1955, va aparèixer un sepulcre de fossa excavat a 1,20 metres de fondària. A l'interior hi havia un esquelet en posició fetal en direcció NNE-SSO, girat sobre el costat esquerre, amb el cap inclinat cap al SE. Feia uns anys s'havien descobert altres sepulcres a 150 metres, a la bòbila veïna de can Torrents.</p> | 08136-110 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>La troballa va tenir lloc de manera casual en el decurs de l'extracció d'argila, la matèria primera de qualsevol bòbila. La d'en Joca estava situada des de 1927 als terrenys avui compresos entre els carrers Major, de Lleida, de Rafael Alberti i el passatge de la Bòbila. Es tractava d'una important empresa rajolera regentada per la família Gurri des de mitjan segle XIX. Cal no confondre aquesta bòbila amb la de can Torrents, que era molt propera i de dimensions més reduïdes. Al costat de la bòbila hi havia el safareig de les Bruixes. Aquest era un lloc per anar a berenar i hi havia una taula de pedra. Els objectes es custodien al Museu de Granollers.</p> | 41.5425700,2.2682500 | 438966 | 4599249 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54626-foto-08136-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54626-foto-08136-110-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | El material es troba dipositat al Museu de Granollers. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54518 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | <p>El riu Congost neix a Balenyà. A l'alçada de la font de Santa Caterina, rep les aigües del Mogent i de la unió dels dos neix el riu Besòs. Es considera que el riu Congost és el tram superior del riu Besòs. Mirat així, la llargada del Congost-Besòs és de 57,5 quilòmetres, entre Balenyà i Sant Adrià del Besòs. L'eix hidrològic del Congost, situat a l'extrem nord del terme municipal, marca un tram del límit amb el terme de Montmeló. El riu és de tipus pluvial mediterrani i al seu pas per Montornès es caracteritza per llargues temporades d'estiatge.</p> | 08136-2 | Polígon industrial del Congost. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La irregularitat del Congost com a contrapartida dels estiatges es manifesta en sentit contrari amb les riuades, produïdes en períodes de pluges continuades o torrencials a la zona alta del Vallès. Les avingudes sobtades i les inundacions riberenques no són cosa nova, per exemple, el 1642 el Llibre de Deliberacions de la Universitat de Granollers dóna notícia d'una devastació que s'emportà moltes terres de les ribes i l'any següent, el 9 d'abril de 1643, una riuada del Congost destruïa la presa de la sèquia del Molí. En els darrers cent anys, cal recordar l'avinguda del 1898, i darrerament les del 15 de desembre de 1943 i 22 de febrer de 1944, les quals provocaren la inundació dels horts propers al riu. Amb posteritat a aquesta devastació destaca per la seva magnitud, encara que continguda en relació a la del 44, la de la tardor del 1962, tan desastrosa al Vallès Occidental, però que a l'Oriental, pel contrari, provocà tan sols una bona crescuda del riu, alguna inundació marginal i la presa de mesures de precaució a les zones urbanes pròximes al Congost. Una dada d'interès, fonamental, per altre costat per a la prosperitat agrària, va ser el projecte del Capità General Manuel de la Concha, qui el 1840 i per a solucionar qüestions del cabal del riu, decideix canalitzar una part de les aigües del Ter per transvasar-les al Congost, d'acord amb el desig de la comunitat cartoixana de Montalegre (BAULIES, 1986). La seva part baixa, va ser denominada al segle X com a riu Vallès (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.5639000,2.2647100 | 438691 | 4601619 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54518-foto-08136-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54518-foto-08136-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Actualment s'està realitzant un estudi sobre microfauna de les seves aigües. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||||
| 54621 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-8 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>El carrer Major està format per un conjunt heterogeni de cases, construïdes durant les tres primeres dècades del segle XX. El llarg vial s'estén des de la plaça de Pau Picasso, on abans hi havia can Torrents, fins a la cruïlla amb la carretera, a l'alçada de ca l'Ollé. S'hi troba des de la primera casa d'estiueig (can Primo, 1898) fins al primer nucli de torretes dels anys 20, d'estètica modernista, passant per can Monteis, can Pepó, can Fàbregas, etc.</p> | 08136-105 | C/ Major. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El carrer Major es va començar a traçar els primers anys del segle XX. L'any 1916, el Ple de l'Ajuntament va acordar donar el nom d'un important propietari del terme, Lluís Estapà, al nou carrer que s'estava formant i que popularment era conegut com a carrer d'en Sebastià. Les edificacions posteriors van configurar un carrer que s'allargava fins a arribar a la nova carretera que s'havia inaugurat l'any 1913. El carrer Major venia a ser l'únic cordó umbilical que unia la carretera amb el nucli antic del poble. L'any 1980 es va acordar substituir el nom de carrer de Lluís Estapà pel de carrer Major.</p> | 41.5427600,2.2654600 | 438733 | 4599272 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54621-foto-08136-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54621-foto-08136-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54621-foto-08136-105-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 102|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54528 | Creus del turó de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-del-turo-de-les-tres-creus | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>El turó de les Tres Creus forma part de la renglera de turonets que juntament amb la serra de Can Parellada separen els rius Mogent i Congost. A banda i banda hi ha el turó d'en Roina (Mons Observans) -al cim del qual hi ha l'assentament romà de Can Tacó- i el turó del dipòsit d'aigua. La vista sobre el terme de Montornès és immillorable. El nom li ve justament per la presència de tres creus de ferro al cim. Aquestes tres creus estan col·locades sobre tres bases, dues circulars i una rectangular, fetes de pedra i travades amb morter i ciment.</p> | 08136-12 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt probablement aquestes creus van ser instal·lades en ocasió de la celebració d'una Santa Missió, en data que no es pot precisar. Del que sí es té constància és que el 30 de juliol de 1967 les creus van ser totalment renovades. Durant alguns anys els feligresos de la parròquia de Montmeló hi pujaven en processó, ja que l'indret era una estació més del Via Crucis de Divendres Sant.</p> | 41.5520000,2.2572100 | 438054 | 4600304 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54528-foto-08136-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54528-foto-08136-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54555 | Parc dels Castanyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-castanyers | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>El parc s'ordena en tres replans: l'inferior, amb moreres, acabat en un redós tancat amb boixos; el del mig, que està format per un passeig vorejat de castanyers d'índies, amb parterres, bancs de pedra, una placeta enllosada i un petit estany; i el de dalt, amb un bosc de pins i alzines, amb algun om, i un racó de pollancres prop del CEIP Can Parera. Entremig, hi ha un parell de teixos, arbres poc comuns a la zona.</p> | 08136-39 | Carrer de Can Parera, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El Parc dels Castanyers era, antigament, el jardí privat d'una casa pairal anomenada can Parera, enderrocada cap a 1980. Entre 1912 i 1942 es coneixia amb el nom de can Millet i, anteriorment, amb el de can Ramires. El dia 11 de maig de 1986 es va inaugurar com a parc d'ús públic. L'any 1993 s'hi van instal·lar les obres escultòriques que formaven part de la novena edició de la mostra anual d'art contemporani Mont-Art.</p> | 41.5457700,2.2688600 | 439020 | 4599604 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54555-foto-08136-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54555-foto-08136-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54558 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-5 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Creu de ferro que s'eleva sobre un podi circular de dos graons. Sobre aquesta base s'aixeca una estructura troncocònica que aguanta la creu. El pal és de ferro colat. La creu està decorada a la base amb quatre volutes calades de ferro forjat. El coronament està format per la creu, pròpiament dita. Es tracta d'una creu llatina patent i calada, de braços convexos i també amb decoració de volutes.</p> | 08136-42 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Amb la construcció de la carretera l'any 1913, el carrer del Riu Mogent es va convertir en l'entrada principal del poble, venint de la Roca. Per això s'hi va instal·lar una primera creu, alta i de tub de ferro, que fou arrencada durant la guerra. La creu de terme actual va ser donació de l'industrial Rafel Grau que la va treballar a la seva propia fundició situada al carrer de Besalú de Barcelona. La nova creu es va inaugurar a la primavera de 1944, tal com recull l'acta del Ple del 27 d'abril en què el Consistori agraeix el gest generós del senyor Grau.</p> | 41.5440200,2.2658200 | 438765 | 4599412 | 1944 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54558-foto-08136-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Tallers R. Grau | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54571 | Ca n'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XVI | Restaurada abusivament | <p>Masia formada per diversos cossos. El principal, que presenta planta baixa i primer pis, té una planta rectangular allargada, amb porta al centre de la cara orientada al sud. Aquesta façana conté tres eixos de composició vertical. El central està marcat per la porta amb brancals i dovelles de pedra que formen un arc escarser, d'una proporció relativament estreta. Les finestres són d'arc pla amb dovelles pintades en blau grisós. La masia conserva el barri i la porta d'accés al pati, però el contingut està molt refet i adaptat a l'ús actual de l'edifici.</p> | 08136-55 | Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Probablement, ca n'Oliver és una de les masies més antigues de Montornès, que es pot datar cap al segle XVI. Els diferents masovers que hi van passar servien els senyors que habitaven a la Torre Tavernera, amos del castell. La finca de ca n'Oliver era una de les més grans del terme ja que comprenia part del poble actual. S'estenia des del carrer de Joan XXIII, amunt cap a muntanya, fins a la carena del Montcau. Hi predominava el conreu de secà i el treball al bosc. L'any 1979 es va convertir en restaurant. Des d'aleshores s'ha anat ampliant i s'han dut a terme intervencions d'adequació a la nova utilitat de l'immoble.</p> | 41.5371200,2.2647400 | 438668 | 4598646 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54571-foto-08136-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54571-foto-08136-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54571-foto-08136-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54574 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-1 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | L'element es troba molt degradat i brut de pintades. | <p>Creu de ferro forjat col·locada al damunt d'una pedra de molí reaprofitada. Creu i pedra estan sobre un pilar cilíndric fet d'obra. Aquesta petita taula de pedra -d'aquí ve el nom de pedró- és als afores del poble, dalt d'un turonet on domina la vegetació de pins i alzines. Es tracta d'un element de tradició cristiana molt estès a Catalunya que feia la funció simbòlica de representació del terme.</p> | 08136-58 | Carrer del Pedró. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antigament, en aquest indret hi havia una creu que va ser destruïda durant els fets de juliol de 1936. La creu actual va ser restituïda l'any 1944 gràcies a l'industrial Rafel Grau que va treballar-la a la seva fundició del carrer de Besalú de Barcelona i va donar-la a la població de Montornès. El dia 3 de maig, fos laboral o festiu, l'Església celebrava la festa de la troballa de la Santa Creu. Un dels rituals establerts per a aquesta diada era la benedicció del terme municipal i dels camps de conreu en particular. La gent caminava en processó i de matinada, fins al peu del pedró. S'ornamentava la creu amb flors. El sacerdot oficiava les pregàries per demanar la protecció contra les pedregades i per invocar la fertilitat de la terra. Els assistents portaven una branca d'arç i, un cop acabat l'acte, cadascú anava al seu tros, a la seva vinya, al seu hort o als seus conreus de secà i plantava simbòlicament la branca beneïda. El 17 de gener, per Sant Anton, després de beneir els animals i amb els carros ben guarnits, se solia fer una cursa de cavalls que donava la volta al turó del Pedró.</p> | 41.5384400,2.2666300 | 438827 | 4598791 | 1944 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54574-foto-08136-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54574-foto-08136-58-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Tallers R. Grau | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54583 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | Ha patit una restauració inadequada. | <p>El Molí és una petita construcció aïllada amb dues plantes i golfes, amb teulada a dues vessants. L'edifici ha estat arrebossat amb ciment encara que s'han deixat a la vista part dels paraments amb pedra (còdols de riera), especialment a la part baixa de la paret oest. La porta està precedida per un porxo suportat per dues pilastres de maó actual.</p> | 08136-67 | Avinguda d'Icària, 7 - 9. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El Molí és un casa relativament moderna, construïda per la família Cuadradas i Martras, just acabada la guerra, entre 1940 i 1941. Els membres d'aquesta família havien estat molt temps els masovers d'una casa que hi havia a la zona de l'edifici actual de la Telefònica (a l'avinguda de la Llibertat) i que s'anomenava el Molí, justament perquè havia tingut dues moles farineres. Quan van canviar de casa es van endur el nom a sobre: 'els de cal Molí'. A final dels anys 90, amb la urbanització de la zona de la Bòbila, la casa va passar a ser propietat del municipi. S'hi van dur a terme reformes i actualment és un centre educatiu.</p> | 41.5412900,2.2721400 | 439289 | 4599104 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54583-foto-08136-67-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Actualment, són dependències de Protecció Civil. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 54586 | Mines de fluorita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-fluorita | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Als turons de Calders es van obrir túnels d'extracció de mineral, d'espat fluor (fluorita). La galeria més important i més visible de les que es van obrir està situada al costat del torrent de les Vinyes Velles, just després de les torres de la urbanització de can Coll, a l'extrem del carrer d'Extremadura. Encara es pot veure el forat de l'entrada de la mina, alguna resta de la caseta d'on partia la vagoneta, i a l'altre costat del camí, mig ensorrades i colgades per la vegetació, les restes de les basses o safareigs de rentar el mineral. En diferents punts de les dues vessants dels turons de Calders hi ha més clots oberts en el terreny, que evidencien les prospeccions que es van fer per cercar el mineral. L'espat fluor o fluorita és un mineral compost per fluorur de calci (CaF2). Té una estructura laminar que el fa fàcilment exfoliable. En estat pur és incolor i transparent. Es sol presentar en forma de cristalls cúbics. Se sol trobar en vetes pures o associat amb menes de plom, plata o zinc. Sembla que a les mines de Montornès venia relacionat amb plom. La fluorita s'utilitza per produir àcid fluorhídric per a la indústria de l'alumini, el ciment i aparells òptics.</p> | 08136-70 | Torrent de Vinyes Velles 08170 - Montornès del Vallès | <p>Jaume Montserrat Graells era un barceloní que estiuejava a Montornès, en una casa de nova construcció que s'havia fet al final del carrer de Pau Casals, abans avinguda Muntades. Era un empresari del món de la mineria i el carbó. Ell, o potser algú de la seva família, va iniciar, dalt de la carena dels turons, les prospeccions per intentar extreure fluorita dels turons de Calders. Sembla ser que l'activitat minera ja existia abans de la guerra de 1936. Després del conflicte es van obrir, en diferents moments, túnels d'extracció mineral, tot plegat amb pocs resultats positius. Gràcies a aquesta activitat de prospecció i extracció, la mineria va ocupar treballadors cap els anys centrals del segle XX. La mina va funcionar especialment cap als anys 40, però per poc temps. Es desconeixen les raons del tancament. Probablement la falta de seguretat (petites esllavissades de la terra) i la baixa puresa del mineral van estar a la base de l'abandonament.</p> | 41.5369800,2.2562700 | 437961 | 4598637 | 08136 | Montornès del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54586-foto-08136-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54586-foto-08136-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Al catàleg de protecció de patrimoni del PGOU de Montornès la denominació és 'Antiga mina de fluorita de Can Coll', també s'han denominat 'Mines d'espat fluor'. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||
| 54590 | Can Xec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xec | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt d'edificis que formen un immoble de gran volum amb finestres quadrangulars. La construcció és contemporània, sense cap tipus de composició arquitectònica destacable. Hi ha un rellotge de sol rectangular. Marca les hores en una zona ovalada al centre del rectangle.</p> | 08136-74 | Carrer de Vallromanes, 53. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Casa pairal de principi del segle XX que ha anat ampliant els seus cossos per adaptar-se a les activitats i serveis que s'hi han desenvolupat al llarg dels anys: apartaments per a estiuejants, piscines i berenador.</p> | 41.5426100,2.2761300 | 439623 | 4599248 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54590-foto-08136-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54590-foto-08136-74-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||||
| 54591 | Alzines de can Xec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-xec | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Davant la masia de can Xec, sobre el camí, hi ha dues alzines velles, arrenglerades, una a cada banda. Són altes i presenten les capçades ben desenvolupades, marcant una fita clara al camí. Les alzines poden viure més de cinc-cents anys. Com a conseqüència de l'explotació forestal, les més grosses no solen trobar-se enmig del bosc, sinó prop dels masos, amb una clara funció ornamental.</p> | 08136-75 | Carrer de Vallromanes, 53. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5424900,2.2758000 | 439596 | 4599235 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54591-foto-08136-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54591-foto-08136-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc