Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54517 | Barraca amb pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-amb-pou | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XX | Força abandonada. La maquinària està rovellada i plena de brutícia. | <p>Caseta per a l'aprofitament i extracció d'aigües subterrànies de l'aqüífer del riu Congost. Presenta la coberta disposada a dues vessants, i els murs estan fets de totxo. La porta té llinda i amb una finestra en ull de bou en una de les capçaleres. Pel costat E es poden veure diferents estructures per pujar, emmagatzemar i distribuir l'aigua de rec.</p> | 08136-1 | Pàrking discoteca EI-BI-SI 08170 - Montornès del Vallès | <p>El riu Congost, que a Montmeló rep el Mogent per l'esquerra per a formar el Besòs, forma l'extrem NO del terme. El seu règim depèn de les pluges del Montseny occidental i des de Balenyà porta un volum variable, però en arribar a la Garriga entra en el règim d'intermitència, car les aigües minven notablement o resta totalment sec a causa de l'evaporació, les filtracions i les derivacions per a recs. Això no obstant, el corrent subterrani és important i permet els regadius al curs mitjà i inferior, fonamentals per a l'agricultura vallesana. El règim pluviomètric de la seva conca hidrogràfica, malgrat que no es reflecteixi en el corrent superficial, és bàsic per a les disponibilitats d'aigües subàlvies per a l'abastament domèstic, industrial i agrícola.</p> | 41.5726500,2.2813100 | 440083 | 4602579 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Es troba al centre d'un aparcament en superfície pavimentat amb asfalt, la qual cosa descontextualitza totalment l'element | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 54526 | Nostra Senyora del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Polígon industrial Riera Marsà' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Parròquia de Ntra. Sra. Del Carme' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici religiós de dos cossos. El principal correspon a la nau de l'església i és de planta rectangular. A l'entrada hi ha un porxo amb tres columnes. L'absis també és rectangular. El cos petit correspon a la capella del Santíssim Sagrament que té set obertures a l'exterior amb forma de creu. La coberta és a dos vessants invertits, amb el carener a una alçada inferior que la dels extrems. A l'interior destaca un conjunt de més de vint vitralls dels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau, pare i fill. Al presbiteri hi ha la imatge de la Mare de Déu del Carme envoltada de dos àngels. La resta de finestrals representen motius bíblics i estan decorats amb estil geomètric. A la paret de l'entrada hi ha una rosassa, a sota de la qual s'hi veu una làpida commemorativa de la col·locació de la primera pedra.</p> | 08136-10 | Plaça de l'Església del Carme. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El dia 9 de febrer de 1965, en el tercer aniversari de la iniciació del polígon industrial Ciudad Satélite, l'arquebisbe de la diòcesi Gregorio Modrego Casaus va presidir la col·locació de la primera pedra d'aquest temple parroquial. La població obrera que anava arribant als nous habitatges del polígon va anar sufragant les despeses de la construcció de l'edifici, que no es va inaugurar fins a mitjan anys 70. El bisbat va encarregar el projecte a l'arquitecte Jaume Casas. Els vitralls provenien del convent de les Germanetes de l'Assumpció, al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, de Barcelona. Havien estat realitzats l'any 1962 pels artistes Vila, pare i fill. L'any 1974 es van traslladar a l'església que s'estava construint a Montornès Nord ja que el convent barceloní s'havia d'enderrocar. Les monges de la congregació van trobar a Montornès un altre emplaçament per als vitralls. Al setembre de 2005 un incendi va malmetre part de l'església, inclosos l'altar i alguns vitralls. Amb l'ajut de particulars i institucions, els vitralls van ser restaurats per Joan Vila Grau que es va guiar amb els esboços i dibuixos del seu pare. El mestre vidrier va ser Xavier Bonet. La inauguració del nou conjunt restaurat va ser el 24 de juny de 2006.</p> | 41.5536000,2.2658400 | 438775 | 4600475 | 1974 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-3.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Jaume Casas | Darrera l'altar hi ha unes vidrieres fetes pels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau. | 103|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||
| 54616 | Can Saurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saurina | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Edifici rectangular de planta baixa i pis, molt reformat, de manera que presenta la façana principal absolutament emmascarada. La teulada és a dues vessants i presenta un cos avançat que li permet oferir una àmplia terrassa al primer pis. Les obertures són de llinda plana i forma quadrangular.</p> | 08136-100 | Carrer Major, 2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Va ser construïda com a casa d'estiueig a la segona meitat dels anys 20 del segle XX. El seu primer propietari va ser Joan Saurina, banquer barceloní. Entre 1944 i 1947 l'Ajuntament va adquirir la casa gràcies als préstecs d'alguns particulars. D'aquesta manera, les oficines municipals van deixar l'antiga casa consistorial que havia estat a la plaça de Joaquim Mir. Can Saurina va ser la seu de l'Ajuntament de Montornès fins l'any 1978. Després d'unes obres d'adequació, des de 1980 fins a 2007 va ser la seu del Casal dels Avis de Montornès Centre.</p> | 41.5428200,2.2644600 | 438650 | 4599279 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54616-foto-08136-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | La seva valoració és més de caire simbòlic que arquitectònic. Forma part del conjunt de torres d'estiueig anteriors a la Guerra Civil. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54617 | Can Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-verdaguer | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Xalet, envoltat de jardí, que presenta coberta a doble vessant de teula àrab amb carener decorat als extrems per sengles pinyes de ceràmica vidriada, les quals donen pas a uns petits tremujals sobre la porta principal i sobre la posterior. Es conserva la xemeneia original. El ràfec és còncau amb decoració de costelles de fusta, remarcades per una pintura de color marró. L'extrem de la teulada està resseguit per una línia de ceràmica amb decoració de flors de lis. Al centre del ràfec hi ha un respirall de ceràmica vidrada verda i a la part inferior es desenvolupa un filet de roleus fets de ceràmica emmarcats per sengles guardapols d'arrebossat. Aquest fris dibuixa un frontó trapezoïdal sobre la façana principal. La porta i les dues finestres presenten, a la seva part superior, una superfície cega coberta per un mosaic de galets de riera emmarcats per guardapols. La porta principal està coberta per una marquesina de ferro forjat i vidre molt ornamentada. Els angles simulen pilastres rematades per un capitell. El barri de la casa està marcat per una tanca de maçoneria irregular i pilastres coronades per un mosaic de pedra i reixes de ferro forjat amb brèndoles helicoïdals. Tota la casa és del més depurat estil modernista.</p> | 08136-101 | C/ Major, 4. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta torre d'estiueig va ser construïda l'any 1921. Inicialment tenia el nom de Villa Teresa en record de l'àvia de la que va ser molts anys la propietària, Carme Panadès. Era coneguda popularment per can Verdaguer (cognom del marit de la senyora Panadès). Actualment la casa està batejada amb el nom de Villa Rita.</p> | 41.5428100,2.2646900 | 438669 | 4599278 | 1921 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54617-foto-08136-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54617-foto-08136-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54617-foto-08136-101-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54618 | Torre Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gran-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici exempt de planta quadrangular, de tipus xalet, al centre d'un petit jardí amb coberta de quatre aiguavessos, de teula àrab amb carener rematat per dues pinyes de ceràmica vidrada, una de les quals actualment perduda. El ràfec presenta caps de biga o permòdols graonats, que sustenten la coberta. Conserva una xemeneia original de ceràmica envernissada en verd. Es tracta d'una construcció de planta baixa i pis, amb façana principal, pintada de vermell, amb tres eixos de composició vertical. La planta alta està emfasitzada per un fris decoratiu corregut, fet de totxo vist, que uneix i que marca el final de les finestres per la part alta, i una balconada que abasta les tres obertures per la part baixa. Les brèndoles de la reixa són helicoïdals i fetes de ferro forjat. Les obertures de planta baixa tenen un fals arc fet per aproximació de filades, rematat per un arc escarser i una decoració de rajoles envernissades en verd i en blanc. La façana posterior està decorada amb motius idèntics, amb guardapols a la planta baixa i un porxo format per una balconada simple. Tota l'edificació és un exponent de l'estètica modernista.</p> | 08136-102 | C/ Major, 6. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Xalet construït l'any 1923 al primer nucli de torretes d'estiueig que es va edificar a Montornès i que va allargar el carrer Major fins a trobar la carretera. Els estiuejants barcelonins, propietaris de la casa, tenien el cognom Orriols i van batejar la casa com a torre Carmen, tal com indica el rètol de ceràmica sobre la llinda de la porta principal.</p> | 41.5427700,2.2647500 | 438674 | 4599273 | 1923 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54618-foto-08136-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54618-foto-08136-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54618-foto-08136-102-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54619 | Conjunt habitatges carrer Major 8 a 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-habitatges-carrer-major-8-a-14 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Conjunt d'habitatges de diversa tipologia, però en general de planta baixa i pis, façanes planes, arrebossades i pintades i amb buits verticals de llindes planes, amb l'aiguavès de la teulada dirigit a les façanes principal i posterior. En destaca la número 12-14 ,cal Fuster (FUSTERIA FÀBREGAS), que conserva els elements d'origen, i, especialment les eines de la seva dedicació a la feina de fuster, com poden ser un gran ribot i una gran serra.</p> | 08136-103 | C/ Major 8 a 14 - 08170 - Montornès del Vallès | <p>Es tracta d'un conjunt d'habitatges que van anar creixent a tocar el carrer Major, com a conseqüència de l'obertura de la carretera, la qual cosa va contribuir a traslladar a aquest indret el nou centre neuràlgic de la vila. D'entre tots aquests edificis, en la memòria col·lectiva en destaca el corresponent a cal Fuster (números 12 i 14), del qual encara hi son visibles un gran ribot i una serra. El fuster es deia Fàbregues, i abans de fuster havia estat boter (BELTRAN I ALCALDE (1985: 164, 257). 'El Senyor Fàbregas feia les bótes de vi, a més de les caixes dels morts i de feines diverses de fusteria que acabaren sent l'activitat principal' (BELTRAN I ALCALDE 1985: 265). A partir de l'any 1913, i amb motiu de la construcció de la carretera, van créixer nous carrers al poble: el de Sant Lluís pren la seva forma definitiva i es fa arribar el de Lluís Estapà (actual carrer Major) fins allà, amb la qual cosa, aviat esdevé la principal entrada del poble. El centre urbà basculà cap als nous carrers, i el barri vell es convertí en un barri marginal, si bé conservava encara els edificis oficials: l'Ajuntament, les noves escoles inaugurades l'any 1927, l'església de Sant Sadurní, etc. (BELTRAN I ALCALDE 1985: 256).</p> | 41.5426900,2.2650000 | 438695 | 4599264 | 1925 ca | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54619-foto-08136-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54619-foto-08136-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54619-foto-08136-103-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 106|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54620 | Conjunt d'habitatges del carrer d'en Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-del-carrer-den-capella | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | S'han modificat una bona part de les façanes i construït de nou una vegada enderrocats alguns dels habitatges que formaven un conjunt urbà unitari que ha anat perdent interès patrimonial. | <p>Conjunt de cases de tipologia tradicional amb algunes restes d'elements interessants: un pou cobert, cotxeres per als carros, espai per als antics horts urbans, elements de fusteria antics, etc. Són habitatges que, en alçada, consten de planta baixa i pis. Presenten les façanes arrebossades, amb sòcol de morter. Per la part del darrere, generalment, conserven la façana de maçoneria vista, de pedres irregulars travades amb morter de calç. S'utilitza també el totxo vist, encara visible en alguns ampits de les finestres. El conjunt està format pels edificis número 9, 11, 13, 13b, 15 i 17, que han conservat en gran mesura la seva fesomia original. Les teulades són de teules àrabs, i els aiguavessos cauen sobre les façanes principal i posterior. Algunes encara conserven les llindes d'arc escarser a les portes d'accés així com també la fusteria original (números 15 i 17).</p> | 08136-104 | Carrer d'en Capella. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El carrer d'en Capella estava format per una filera d'habitatges construïts durant la segona meitat del segle XIX. A la dècada de 1850, Josep Capella, propietari dels camps de conreu, va parcel·lar la zona i va vendre els terrenys a cens. Els nous propietaris van anar edificant les cases de forma similar. Durant moltes dècades, aquest carrer va ser un veinat allunyat del nucli antic. Els habitatges completaven les economies familiars amb horts urbans i petits estables o corrals, tant a la part posterior com a la part de la façana. Aquest fet i la situació aïllada feien dels habitatges del carrer d'en Capella un conjunt molt singular.</p> | 41.5406500,2.2643200 | 438636 | 4599038 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54620-foto-08136-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54620-foto-08136-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54620-foto-08136-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54621 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-8 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>El carrer Major està format per un conjunt heterogeni de cases, construïdes durant les tres primeres dècades del segle XX. El llarg vial s'estén des de la plaça de Pau Picasso, on abans hi havia can Torrents, fins a la cruïlla amb la carretera, a l'alçada de ca l'Ollé. S'hi troba des de la primera casa d'estiueig (can Primo, 1898) fins al primer nucli de torretes dels anys 20, d'estètica modernista, passant per can Monteis, can Pepó, can Fàbregas, etc.</p> | 08136-105 | C/ Major. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El carrer Major es va començar a traçar els primers anys del segle XX. L'any 1916, el Ple de l'Ajuntament va acordar donar el nom d'un important propietari del terme, Lluís Estapà, al nou carrer que s'estava formant i que popularment era conegut com a carrer d'en Sebastià. Les edificacions posteriors van configurar un carrer que s'allargava fins a arribar a la nova carretera que s'havia inaugurat l'any 1913. El carrer Major venia a ser l'únic cordó umbilical que unia la carretera amb el nucli antic del poble. L'any 1980 es va acordar substituir el nom de carrer de Lluís Estapà pel de carrer Major.</p> | 41.5427600,2.2654600 | 438733 | 4599272 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54621-foto-08136-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54621-foto-08136-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54621-foto-08136-105-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 102|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54622 | Can Cuberot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuberot | <p>BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. PARDO, J. (1983) 'Can Cuberot', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> | <p>Situat al vessant NO del turó granític situat al SE del molí de Montornés. Zona en estat de semi-parcel·lació. La finca està localitzada a uns 200 metres de les piscines i al N de l'urbanització del barri del Castell. Hi ha notícies de que pels voltants de la casa va aparèixer una sepultura de 'tegula' romana. Actualment es localitzen, molt esporàdicament, algun fragment de tegula molt rodat. No hi ha informació sobre cap estructura. Segons informació del Sr. Pere Vallmitjana Bonet, propietari de la finca, a l'est de la casa , en una zona que antigament havia estat ocupada per vinya i, actualment, per un bosquet de pins, hi apareixien nombrosos fragments d'ossos humans, sense altres tipus de restes.</p> | 08136-106 | Camí de can Cuberot, 08170 - Montornès del Vallès | 41.5436100,2.2788400 | 439850 | 4599357 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54622-foto-08136-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54622-foto-08136-106-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54623 | Turó de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-galbany | <p>BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.PARDO, J. (1983) 'Turó de can Galbany', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. ESTRADA GARRIGA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado', Vallés, núm. 1.218, 24-7-1965, Granollers. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> | <p>El turó de can Galbany està situat entre can Genís, can Galbany i la riera de Vallromanes. És un turó granític aplanat, situat al NE del poblat de Sant Miquel, a l'actual barri del Castell. La morfologia del conjunt, la presència d'enterraments i les troballes de ceràmica fan pensar en un petit nucli d'assentament. De fet, hi ha notícies que fa uns cinquanta anys s'hi reconeixien estructures que formaven un carrer. Es podria parlar d'una possible vil·la romana a la zona. Mentre es feien els fonaments de les cases d'estiueg que es van construir als terrenys de can Galbany, van aparèixer més d'un centenar de fragments de ceràmica ibera i romana, i una lloseta blanca de marbre. Les troballes es composen de ceràmica comuna ibèrica a torn i a ma, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B i algun fragment d'àmfora itàlica i tegulae, així com monedes. Està dipositat al Museu de Granollers.</p> | 08136-107 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt a prop, als voltants de can Cuberot, va trobar-se una sepultura de tègula romana. L'any 1954, en remoure les terres per fer la casa anomenada de can Blanc, també van sorgir diversos fragments de ceràmica d'època romana i postromana. Tot plegat fa pensar en la possible existència d'una necròpolis o cementiri en aquesta zona. Aquesta hipòtesi guanya arguments si es dóna crèdit a una informació que ha arribat als nostres dies per via oral. Segons que explicava l'historiador Jordi Sales, l'any 1818 l'amo de can Cuberot, Miquel Colsada, va trobar més de seixanta 48calaveres i ossos humans, alguns dels quals estaven dins de caixes fetes d'obra cuita i pedra. S'explica que la descoberta es va produir mentre l'home plantava una vinya a la finca de can Galbany.</p> | 41.5386400,2.2788900 | 439850 | 4598805 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54623-foto-08136-107-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54624 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-1 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Monument urbà, ubicat en un eixamplament de la vorera. Està format per una peanya octogonal d'obra arrebossada amb pedra artificial i una sanefa feta de totxos a sardinell. El sobre, també recobert per pedra artificial, està leugerament inclinat. A la part superior hi ha un monòlit quadrangular de granit, amb acabat irregular. Un tram rebaixat de la pedra serveix per acollir la inscripció que recorda la figura del poeta i músic Josep Anselm Clavé, els postulats del qual van seguir els joves que l'any 1907 van fundar la Lira.</p> | 08136-108 | Carrer de Sant Isidre, 13. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 1982, la Societat Coral la Lira va celebrar el seu 75è aniversari. Un dels principals actes d'aquella efemèride va ser la inauguració d'aquest monòlit davant mateix de la seu de l'entitat, dedicat al fundador del moviment cultural que propicià els Cors Clavé.</p> | 41.5430500,2.2666500 | 438833 | 4599303 | 1982 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54625 | Bòbila de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-torrents | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona, Madrid. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984. COLOMINAS, J. (1931) 'Sepulcre de la rajoleria de can Torrents, Montornès (Vallès), Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, Institut d'Estudis Catalans. COLOMINAS, J. (1940) 'Nuevos sepulcros de fosa en Cataluña', Ampurias, Vol. II, Diputación de Barcelona. COLOMINAS, J. (1941) 'Nuevos hallazgos en la bóbila de can Torrents', Ampurias, Vol. III, Diputación de Barcelona ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. GARCÍA, Ll. (1983) 'Bòbila de can Torrents', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. MUÑOZ, A.M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa, Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Barcelona. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña', Ampurias, Núm. XXV, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. VVAA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Antiga bòbila que es troba en una zona urbanitzada. Les notícies que es tenen informen de la presència de tres sepulcres de fossa, encara que només es coneix un esquelet, que es va trobar tapat per palets de riu, en una fossa coberta a dos metres de fondària en les argiles quaternàries. Els materials trobats inclouen denes de calaïta, ganivets de silex, destrals polides, una escudella de forma quadrangular i altres objectes.</p> | 08136-109 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al costat de la bòbila hi havia el safareig de les Bruixes. Aquest era un lloc per anar a berenar i hi havia una taula de pedra. Ocupava els terrenys de l'antiga masia de Can Torents, que pertanyia a la família Riera-Marsà, un dels cinc terratinents de Montornès. La part grossa de la finca es trobava a l'altre costat del Mogent, a la zona de regadius sobre la qual es va construir el Polígon Industrial Riera-Marsà. Va ser descobert l'any 1923 de manera casual en el decurs de l'extracció d'argila per la bòbila.</p> | 41.5427500,2.2685500 | 438991 | 4599269 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54625-foto-08136-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54625-foto-08136-109-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Els materials apareguts es troben al Museu Nacional d'Arqueologia - Barcelona. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54527 | Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>Habitatge de tres plantes situat a la part nord del terme municipal prop de l'autopista AP-7. Constitueix un gran volum cúbic amb teulada a dues vessants amagada per un tester en forma graonada. La façana presenta tres eixos de composició vertical, amb porta i finestres laterals a la planta baixa, balcons amb ampits de baranes de brèndoles rectes de ferro llis a la planta pis, i tres finestres petites al pis superior. Al tester de la façana sud, sobre la línia de finestres de llinda plana i allargades en sentit vertical, hi ha un ull de bou o espirall circular a sobre del qual es pot observar una inscripció pintada en negre que diu 'CAL ARNAU / ABRIL 1966 / L B'.</p> | 08136-11 | Carrer de Can Parellada / Passatge del Camp de l'Aviació. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Casalot, molt probablement del segle XIX, que havia estat un important centre agrícola i ramader de l'extrem nord de la plana del Raiguer. L'edifici ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps, la primera de les quals va ser la de 1938 quan la casa va ser requisada per l'exèrcit de la República. Ca l'Arnau va ser la caserna de comandament de l'aeròdrom 329, el camp d'aviació, posat en funcionament al juny de 1938, que s'estenia per la plana que hi ha entre el riu Congost i la línia del tren. S'hi van fer obres d'adequació rellevants. A pocs metres de la casa encara es conserva el refugi d'Estat Major. Després de la guerra, el casalot va tornar a ser habitatge familiar i centre agropecuari. L'any 1966 es va fer una altra reforma que li va donar l'aspecte actual.</p> | 41.5642100,2.2765500 | 439678 | 4601645 | 1966 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 120|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54626 | Bòbila d'en Joca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-den-joca | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 BOSCH, J. (1986) 'Els primers pagesos del Neolític', Curset Els orígens del Vallès Oriental, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. GARCÍA, Ll. (1983) 'Bòbila d'en Joca', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) 'Excepcional hallazgo prehistórico en Montornés' Vallés, 5-6-1955, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep (1956) 'Comunicación de la Comisaria Local de Granollers a la VIII Comisión Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona' Informes y Memorias, Núm. 32, Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. MARTÍN, Araceli (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza', Estudios de la Antigüedad, Núm. 2, Universitat Autònoma de Barcelona MUÑOZ, A.M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa, Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Barcelona. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña', Ampurias, Núm. XXV, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1956) 'El sepulcro de fosa de la Bóbila d'en Joca (Montornés)' Informes y Memorias, núm. 32, Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia. VVAA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Antiga bòbila que es trobava entre el carrer de Lleida i el carrer del Molí, al costat de la bòbila de can Torrents. En les obres d'extracció d'argila, l'any 1955, va aparèixer un sepulcre de fossa excavat a 1,20 metres de fondària. A l'interior hi havia un esquelet en posició fetal en direcció NNE-SSO, girat sobre el costat esquerre, amb el cap inclinat cap al SE. Feia uns anys s'havien descobert altres sepulcres a 150 metres, a la bòbila veïna de can Torrents.</p> | 08136-110 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>La troballa va tenir lloc de manera casual en el decurs de l'extracció d'argila, la matèria primera de qualsevol bòbila. La d'en Joca estava situada des de 1927 als terrenys avui compresos entre els carrers Major, de Lleida, de Rafael Alberti i el passatge de la Bòbila. Es tractava d'una important empresa rajolera regentada per la família Gurri des de mitjan segle XIX. Cal no confondre aquesta bòbila amb la de can Torrents, que era molt propera i de dimensions més reduïdes. Al costat de la bòbila hi havia el safareig de les Bruixes. Aquest era un lloc per anar a berenar i hi havia una taula de pedra. Els objectes es custodien al Museu de Granollers.</p> | 41.5425700,2.2682500 | 438966 | 4599249 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54626-foto-08136-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54626-foto-08136-110-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | El material es troba dipositat al Museu de Granollers. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54627 | Placa del carrer d'Antoni d'Argila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-dantoni-dargila | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Placa de marbre blanc de forma rectangular, amb arc escarser a la cara superior. Les lletres són majúscules i en relleu. S'hi llegeix 'Calle de Antonio de Argila'. Aquesta placa havia estat molts anys col·locada a la façana de can Cot, la casa que hi ha a la cantonada dels carrers de Francesc Macià i de Sant Sadurní. Actualment, pel seu valor històric, es guarda dins la col·lecció municipal de pintures i escultures.</p> | 08136-111 | Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El Ple de la Corporació, en sessió de 5 de novembre de 1916, va aprovar donar el nom d'Antoni d'Argila i Matas a un carrer. Feia poc que havia mort aquest prohom i propietari agrícola de can Vilaró que havia dut a terme obres benèfiques i millores per al poble. Per perpetuar-ne la memòria, es va canviar el nom de l'antic carrer Major (l'actual carrer de Francesc Macià) pel seu nom -Antoni d'Argila- ja que segons recull l'acta de la sessió 'casi todas las casas de la calle Mayor prestan censo a la casa de Argila'. Tres anys més tard, al Ple de 24 d'agost de 1919, es va acordar encarregar la construcció d'una làpida de marbre per dur a terme l'acord inicial. El dia 7 de setembre de 1919, en un acte on hi eren conviadades totes les autoritats civils i eclesiàstiques, es va estrenar la placa esmentada. Es dóna el cas que el mateix dia en què es va acordar fer construir la làpida, es va aprovar també donar el nom de Prat de la Riba a un altre carrer de Montornès. Eren els anys de la Mancomunitat en què catalanisme i localisme es donaven la mà.</p> | 41.5452900,2.2673700 | 438895 | 4599551 | 1919 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54628 | Can Primo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-primo | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>La construcció és de dues plantes i golfes. Destaca el badalot de l'escala que culmina en una torre amb finestres geminades a cadascuna de les cares i una terrassa superior, on quatre pilastres d'obra amb remats arquitectònics sostenen una barana de brendolat de ferro. El conjunt està acabat amb una airosa estructura de ferro en forma d'arc apuntat que suporta el penell i el parallamps. La construcció té dos aiguavessos dirigits cap a les façanes posterior i principal. La façana davantera presenta línies molt clares: tres eixos de composició vertical i tres plantes emfasitzades per motllures. Els elements verticals són rectangulars, i tenen porta i finestres en planta baixa i tres balcons a la primera planta. Les finestres de les golfes són geminades. Tots aquests elements arquitectònics presenten un guardapols força ample. El vestíbul conserva l'enrajolat original.</p> | 08136-112 | C/ Major, 21-23, 08170 - Montornès del Vallès | <p>Construïda l'any 1898, va ser la primera torre d'estiueig al poble, que aleshores quedava allunyada del nucli antic. Durant molts anys hi va passar les temporades d'estiu la família del doctor Bonaventura Castellanos, conegut pediatra barceloní.</p> | 41.5426600,2.2658500 | 438766 | 4599260 | 1898 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54628-foto-08136-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54628-foto-08136-112-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54629 | Can Monteis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monteis | <p>INFORMACIÓ ORAL DEL SENYOR SEBASTIÀ MONTEIS, estiu 2005 BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos dels quals el segon, probablement, sigui una remunta posterior. La façana és arrebossada amb guardapols de ceràmica envernissada al terç superior de les obertures originals. Aquests guardapols acaben en una llàgrima de ceràmica verda a l'extrem inferior. Les reixes de les finestres de la planta baixa són de brèndoles de ferro forjat amb abombament al terç inferior i treball helicoïdal a la resta. A la planta baixa hi ha la porta i una finestra que semblen correspondre a la construcció original i una porta ampla de data posterior per a vehicles. A la primera planta hi havia originàriament quatre buits, encara que ara n'hi ha un de tapiat. El que hi ha sobre la porta és un balcó amb brèndoles de ferro forjat rectes amb decoració al peu. A sobre de les finestres hi ha centrats sengles respiralls de ceràmica. Al damunt s'observa un fris continu o sanefa de rajoles amb un escaquejat de ceràmica blanca i blava.</p> | 08136-113 | Carrer Major, 18 08170 - Montornès del Vallès | <p>La casa, aixecada l'any 1907, va ser una de les primeres que es van construir al carrer. Per això, abans que el carrer tingués un nom oficial (carrer de Lluís Estapà), se'l coneixia popularment com a carrer d'en Sebastià, que era el propietari de la casa. A can Monteis s'hi va instal·lar durant la guerra la Cooperativa de la Unió de Rabassaires.</p> | 41.5424500,2.2656100 | 438746 | 4599237 | 1907 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54629-foto-08136-113-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Davant de la casa comença el carrer del Riu Mogent, que fou l'entrada principal del poble quan es construï la carretera a l'any 1913 | 102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 54630 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-9 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Es tracta d'un conjunt heterogeni de cases que presenten la façana principal al carrer Major i les façanes posteriors al passatge de l'Ajuntament. A més de les edificacions que disposen de fitxa pròpia es poden destacar els següents edificis: Número 20, casa que encara que reformada conserva la volumetria; números 22 i 24, Can Paleta (amb la inscripció 'PM' a la façana), núms. 7, 9, 8 i 10, També són inventariables la part de darrera de les cases parells (4, 6, etc). També són inventariables els números 40 i 48 (amb la inscripció 'PB'). Al número 51 hi havia la masia de Can Torrents, de la família Riera-Marsà, que tenia poca terra al voltant., però sí tota la plana dreta del Mogent (BELTRAN I ALCALDE 1985: 243).</p> | 08136-114 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A partir de l'any 1913, i amb motiu de la construcció de la carretera, van créixer nous carrers al poble: el de Sant Lluís pren la seva forma definitiva i es fa arribar el de Lluís Estapà (actual carrer Major) fins allà, amb la qual cosa, aviat esdevé la principal entrada del poble. El centre urbà basculà cap als nous carrers, i el barri vell es convertí en un barri marginal, si bé conservava encara els edificis oficials: l'Ajuntament, les noves escoles inaugurades l'any 1927, l'església de Sant Sadurní, etc. (BELTRAN I ALCALDE 1985: 256).</p> | 41.5426900,2.2648100 | 438679 | 4599265 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54630-foto-08136-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54631 | Can Pere Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-paleta | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant amb l'aiguavés dirigit cap a les façanes principal i posterior. La façana principal està arrebossada i pintada amb esgrafiats a una de les portes i a sobre de totes les obertures de la planta pis. Així mateix presenta un fris corregut esgrafiat just a sota del ràfec de la teulada. A sobre de la porta principal figura el nom 'PM', que fa al·lusió al primer propietari, Pere Molins. Els eixos de composició no estan gaire definits ja que, en origen, la casa va ser una construcció per a dos habitatges, lleugerament diferents. A l'eix de l'esquerra hi ha una balconada que agrupa dos buits de composició sobre una porta la llinda amb decoració esgrafiada. Les reixes són de ferro forjat helicoïdal.</p> | 08136-115 | Carrer Major, 22 i 24 08170 - Montornès del Vallès | <p>Les cases alineades del carrer Major van ser construïdes a principi del segle XX. L'any 1916 el Ple de l'Ajuntament va donar nom al que començava a ser un carrer. Va triar el nom de Lluís Estapà, antic propietari agrícola del terme. L'any 1980 va passar a anomenar-se carrer Major.</p> | 41.5423800,2.2658000 | 438761 | 4599229 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54631-foto-08136-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54631-foto-08136-115-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 102|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54632 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-11 | <p>L'arxiu parroquial té cura de la documentació eclesiàstica de la parròquia de Sant Sadurní. Presenta documentació referida a l'exercici pastoral, des de la postguerra.</p> | 08136-116 | Casa rectoral 08170 - Montornès del Vallès | 41.5401100,2.2672700 | 438882 | 4598976 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut consultar la documentació | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 54633 | Can Pepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pepo | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edificació de gran volum de planta baixa i dos pisos en tres cossos, als quals s'hi afegeix un annex de planta baixa a la part posterior. El cos central, amb aspecte de torre, fa d'eix de simetria als altres dos cossos per sobre dels quals sobresurt. Tots els angles d'edificació estan marcats per carreus de pedra vistos, mentre que les façanes estan arrebossades i pintades. La coberta de la torre central, a quatre aiguavessos, és independent de la resta de la teulada. Els altres cossos compateixen una única coberta, igualment a quatre vessants. Els ràfecs estan formats per caps de biga vistos de fusta. El cos central presenta un eix de composició vertical que s'eixampla a tres eixos al pis més alt. Totes les obertures són rectangulars i cobertes per llinda plana. Els cossos laterals tenen les obertures amb llinda plana a la planta baixa i primer pis, i llinda d'arc rodó a la segona planta. A la façana lateral i posterior destaca, al primer i al segon pis, una galeria amb grans obertures amb llinda d'arc de punt rodó i barana feta de totxos de ceràmica.</p> | 08136-117 | C/ Bruc, 12/ Mogent, 5-7 08170 - Montornès del Vallès | <p>On ara hi ha aquest edifici, a la banda del carrer Major, hi havia la fonda del poble. Tenia un cafè-bar i algunes habitacions. Aquí hi va sojornar alguns dies el president Lluís Companys, amic de l'amo de l'establiment, Josep Viñallonga Duran (en Pepó). Anys més tard, ja en època de postguerra, el mateix Pepó va construir l'edifici actual a la zona dels patis i dels estables de l'antiga fonda.</p> | 41.5429100,2.2655400 | 438740 | 4599288 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54633-foto-08136-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54633-foto-08136-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54633-foto-08136-117-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54634 | Habitatge al carrer del Bruc, número 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-bruc-numero-4 | XX | Exterior molt deteriorat | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, d'estil racionalista on la massa predomina sobre el buit. Està arrebossat però no pintat. Presenta un balcó amb barana d'obra i forma de rectangle escapçat pels dos extrems. El coronament es fa mitjançant un frontó pla i per sobre les obertures del primer pis presenta un fris continu. L'interior presenta arrambador de ceràmica envernissada.</p> | 08136-118 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5431800,2.2649200 | 438689 | 4599319 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54634-foto-08136-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54634-foto-08136-118-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 120|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54635 | Casa al carrer del Bruc número 1/carrer d'Onze de Setembre número 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-del-bruc-numero-1carrer-donze-de-setembre-numero-14 | XX | <p>Edifici de planta quadrangular amb mitgera per un costat i exempt pels altres tres. Presenta planta baixa i dos pisos amb coberta de doble vessant amb tremujal a l'extrem. Actualment no presenta una composició ordenada dels buits, els quals tenen tendència a ser quadrangulars. A la planta baixa les obertures són grans (de tipus botiga) i a la primera planta la porta es troba precedida per un porxo amb dos pilastres que fa de base a una terrassa a la segona planta. Al costat d'aquest porxo s'observa una xemeneia que encara conserva els seus elements originals.</p> | 08136-119 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Coneguda com la casa del Doctor Flor.</p> | 41.5433100,2.2649200 | 438689 | 4599333 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54635-foto-08136-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54528 | Creus del turó de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-del-turo-de-les-tres-creus | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>El turó de les Tres Creus forma part de la renglera de turonets que juntament amb la serra de Can Parellada separen els rius Mogent i Congost. A banda i banda hi ha el turó d'en Roina (Mons Observans) -al cim del qual hi ha l'assentament romà de Can Tacó- i el turó del dipòsit d'aigua. La vista sobre el terme de Montornès és immillorable. El nom li ve justament per la presència de tres creus de ferro al cim. Aquestes tres creus estan col·locades sobre tres bases, dues circulars i una rectangular, fetes de pedra i travades amb morter i ciment.</p> | 08136-12 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt probablement aquestes creus van ser instal·lades en ocasió de la celebració d'una Santa Missió, en data que no es pot precisar. Del que sí es té constància és que el 30 de juliol de 1967 les creus van ser totalment renovades. Durant alguns anys els feligresos de la parròquia de Montmeló hi pujaven en processó, ja que l'indret era una estació més del Via Crucis de Divendres Sant.</p> | 41.5520000,2.2572100 | 438054 | 4600304 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54528-foto-08136-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54528-foto-08136-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54636 | Cal Sidro Didot i cal Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidro-didot-i-cal-gil | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Grup d'habitatges entre mitgeres, amb edificis de planta baixa i pis amb coberta de dues vessants. Les obertures de planta baixa estan força reformades i no és possible apreciar eixos de composició unitaris en el grup de cases. Destaquen, especialment, per la seva fesomia de conjunt més que pel seu valor arquitectònic.</p> | 08136-120 | Carrer de Sant Isidre, 12 - 14. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Sidro Blanchart, procedent de can Didot, va fer-se una casa de tres cossos l'any 1922 enmig dels terrenys de vinya a prop del camí que hi havia entre el carrer Major i la Creu de Terme. Un temps després, i de forma alineada, es van construir can Gil i can Cabanassa, que tocava amb l'edifici del sindicat agrícola.</p> | 41.5435100,2.2655200 | 438739 | 4599355 | 1922 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54637 | Habitatge al carrer de Mogent, números 15-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-de-mogent-numeros-15-17 | XX | Reformada, molt especialment els buits, amb finestres d'alumini al primer pis, i locals comercials amb accessos nous. | <p>Casa isolada, de planta rectangular, que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis, amb un pati davanter a la façana lateral i a l'alçada del primer pis. La coberta està resolta a dues vessants, i la teulada és de teula àrab. Mènsules graonades serveixen de recolzament dels ràfecs allargats. Destaca l'element decoratiu del carener, que respon a un costum ja desaparegut en les contrades i que encara es troba present en aquest edifici: la disposició de les teules retallades i col·locades seguint criteris apotropaics per tal de protegir dels llamps i altres fenòmens naturals que podien fer malbé la casa i els seus habitants. Hi ha també, respiralls de totxo a sobre del primer pis. Les façanes són planes, arrebossades i estàn pintades de color beix.</p> | 08136-121 | Carrer de Mogent, núms. 15-1708170 - Montornès del Vallès | 41.5436400,2.2657300 | 438757 | 4599369 | 1930-49 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54637-foto-08136-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54637-foto-08136-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54637-foto-08136-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | És un exemple d'habitatge isollat tradicional que forma part de la evolució arquitectònica del nucli urbà de Montornès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54638 | Conjunt d'habitatges al carrer de Sant Isidre, números 6-8-10-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-al-carrer-de-sant-isidre-numeros-6-8-10-14 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Grup d'habitatges entre mitgeres, llevat del darrer que presenta una façana de capçalera. Es tracta d'edificis de planta baixa i pis amb coberta amb dues vessants Les obertures de planta baixa es troben força reformades i no és possible apreciar eixos de composició consolidats unitaris a tot el grup de cases. Destaquen, especialment, per la seva fesomia de conjunt més que per un valor intrínsec.</p> | 08136-122 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Els carrers Estrella, Anselm Clavé i Sant Isidre pertanyien a la masia de Can Torrents (BELTRAN I ALCALDE 1985: 243).</p> | 41.5433200,2.2655600 | 438742 | 4599334 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54638-foto-08136-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54639 | Conjunt d'habitatges del carrer de Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-del-carrer-de-francesc-macia | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'un conjunt heterogeni però amb una important personalitat. Són cases de planta baixa, planta baixa i pis o planta baixa i dos pisos, generalment amb un barri davanter. Els números senars estan en una cota inferior als parells. La part posterior d'aquests edificis formen els números parells del carrer de Narcís Monturiol. L'eix del carrer dibuixa una corva i constitueix la part final del nucli antic de Montornès del Vallès.</p> | 08136-123 | Carrer de Francesc Macià. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El carrer de Francesc Macià era el carrer Major del nucli antic del segle XIX. L'any 1916, però, va canviar el nom pel d'Antoni d'Argila, important propietari agrícola del terme, prohom que va promoure millores pel poble. L'any 1980 el Ple de l'Ajuntament va aprovar el nom actual. També era conegut com a carrer de can Cot, nom de la primera casa que hi ha en accedir al carrer.</p> | 41.5412100,2.2674300 | 438896 | 4599098 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54639-foto-08136-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54639-foto-08136-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A la façana del número 1 del carrer de Francesc Macià hi ha una placa de carrer dedicada a Antonio de Argila, un dels grans terratients de Montornès. | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54640 | Carrer de la Sagrera - carrer Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-sagrera-carrer-cellecs | XIX-XX | <p>Conjunt arquitectònic heterogeni que formen dos dels carrers més antics del nucli urbà de Montornés. El carrer de la Sagrera és un carreró estret on donen façanes laterals d'edificis i que havia de servir per la comunicació transversal entre els diferents edificis, sense haver de sortir a camp obert. D'altra banda, la Sagrera constituïa, històricament, el lloc on es trobava la zona d'emmagatzematge, al costat de l'església. Els edificis són tots de caire tradicional encara que la tipologia es variada, des del de tipus masia basilical, com cal Ferrer, a altres edificis en alçada com can Galbanyet, el qual presentava tres eixos clars de composició vertical en façana i que, probablement, es podia datar dins la segona meitat del segle XIX; actualment aquesta segona casa no existeix. L'edifici que es troba al seu costat al carrer Cèllecs, encara que va ser construït passada la darrera Guerra Civil presenta uns elements arquitectònics de gran interés tant des del punt de vista de l'utilització de materials tradicionals (pedra vista i totxo) com la construcció d'elements compositius interessants com una galeria assecador a les golfes, una tribuna al primer pis o el porxo posterior de totxo vist amb arcs escarsers i balustrada.</p> | 08136-124 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A la cantonada amb Joaquim Mir hi havia can Galbanyet que era la tenda de queviures i la pubilla es va cassar amb el senyor Ollé i van anar a viure a baix a la carretera. La Sagrera era la zona de protecció al voltant de l'església on s'enterraven els difunts i es conservaven els aliments i estris de la comunitat, ja que no podia ser profanada.</p> | 41.5402300,2.2681100 | 438952 | 4598989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54640-foto-08136-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54640-foto-08136-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54640-foto-08136-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Aquest és un conjunt identifica un nucli tradicional. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54641 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-2 | XIX-XX | <p>Masia de planta basilical de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dos aiguavessos i dominada clarament per un eix central de composició vertical que comença amb la porta d'accés, amb llinda d'arc escarser, finestra de llinda plana a la primera planta i un petit finestró a les golfes. Els altres eixos de composició queden emmascarats pel creixement orgànic de l'edifici. A la façana havia tingut rellotge de sol i a la punta del carener destaca l'element decoratiu, el qual respon a un costum ja desaparegut en aquestes contrades i que encara es troba present en aquest edifici: la disposició de les teules retallades i col·locades seguint criteris apotropaics per tal de protegir dels llamps i altres fenòmens naturals que podien fer mal a la casa i als seus habitants.</p> | 08136-125 | Sagrera 4 08170 - Montornès del Vallès | <p>En aquest edifici hi havia el ferrer, el qual es va traslladar després a la carretera a una casa entre els carrers Major i Bruc, lloc avui ocupat per un bloc d'habitatges davant de ca n'Oller</p> | 41.5403500,2.2680800 | 438950 | 4599002 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54641-foto-08136-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54641-foto-08136-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54641-foto-08136-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54642 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera | <p>GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BACARÍA, A. (1983) 'Nucli urbà', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> | <p>Encara que no es cita expressament la Sagrera dins la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya és evident que si ens trobem davant d'una sagrera, de la que fins hi tot, ens ha pervingut el nom, tractant-se d'una zona d'expectativa arqueològica important, ja que en ella es realitzaven les operacions d'emmagatzematge i de fossar col·lectius. D'altra banda recordar que tal com indica Bacaria (1983), en fer-se obres és habitual la localització de restes romanes indefinides que Josep Estrada va documentar, encara que mai s'ha exhumat cap estructura.</p> | 08136-126 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>La Sagrera era la zona de protecció al voltant de l'església on s'enterraven els difunts i es conservaven els aliments i estris de la comunitat, ja que no podia ser profanada per la treva de Deu. El poble antic de Montornès s'esten sobre un petit tossal que no presenta cap defensa específica de la resta del seu entorn. Es formà a partir de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera des del segle XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurísdicció del castell de Montornès. En orígen el poble fou nomenat Palau d'Ametlla però el segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions en els segles XVI i XVII. Al segle XIX es va iniciar el creixement del nucli urbà.</p> | 41.5403400,2.2678600 | 438931 | 4599002 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54642-foto-08136-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54642-foto-08136-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54642-foto-08136-126-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ OPC Diputació de Barcelona | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54643 | Plaça de Joaquim Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-joaquim-mir | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Plaça oberta amb una línia de façanes antigues per la banda que dóna a l'absis de l'església de Sant Sadurní. Aquestes construccions de caire tradicional estan en diferent estat de conservació i comparteixen l'espai amb blocs de pisos de nova planta. Destaca la presència dels barris davanters de les cases, que ofereixen un major esponjament a la zona. Els edificis presenten planta baixa i pis, amb terrats plans o coberta a doble vessant, amb un o dos eixos de composició vertical i una tipologia datable entre final del segle XIX i el primer terç del segle XX. La casa més propera a l'església, que era l'antic forn, s'ha restaurat eliminant l'arrebossat de façana i afegint-hi guardapols de formigó vist.</p> | 08136-127 | Plaça de Joaquim Mir. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta plaça va ser el centre del poble antic. Des de 1897 s'anomenava plaça de la Constitució. Cap a 1950 va ser batejada amb el nom actual, en record de l'artista Joaquim Mir i Trinxet que, entre 1913 i 1920, va passar temporades a Montornès pintant racons, paisatges i personatges. Aquí hi havia la casa de l'Ajuntament. Fins l'any 1930, el primer pis servia d'estudi per als nois. Era una plaça comercial. El forn estava situat a la cantonada amb la Baixada de l'església; els queviures i tabacs a can Galbanyet, local amb cafè i sala ball que va ser la seu de la primera associació del poble, la Societat Coral la Lira. Començant el carrer de Céllecs hi havia la carnisseria. També es va instal·lar a la plaça la primera centraleta telefònica. El número 5 actual era cal Barber. A principi del segle XX hi tenia un rètol on es llegia: 'barbería y alpargatería / alpargatas y calcetines a peseta'. A la dècada dels anys 40 es va produir un canvi important: les botigues es van traslladar al nou centre del poble (al carrer Major i a la carretera).</p> | 41.5402400,2.2679100 | 438935 | 4598990 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54643-foto-08136-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54643-foto-08136-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54644 | Baixada de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixada-de-lesglesia | XIX-XX | <p>Aquest carrer constituïa la sortida natural del nucli antic cap al pas del riu Mogent. Hi ha diverses construccions que responen a una tipologia tradicional, sense que es pugui parlar de conjunt unitari. Els eixos de composició són força irrellevants, en tot cas n'hi ha un, perquè la resta no tenen una ordenació clara. Els edificis són alts amb cobertes a dues vessants. Més que la vàlua individual destaca el valor paisatgístic del conjunt.</p> | 08136-128 | Baixada de l'Església. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5407000,2.2675900 | 438909 | 4599042 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54644-foto-08136-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54645 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-1 | XIX-XX | <p>Es tracta d'un conjunt homogeni de vivendes que formen el carrer Nou. De la denominació del carrer resulta clar que en el moment de la seva obertura aquest va constituir una novetat en l'urbanisme de Montornès. Es tracta d'unes construccions amb façana plana que dona al carrer, però que a l'altre costat del mateix es troba encara una llenca de terra com a eixida frontal de cada una de les cases. Actualment, el conjunt ha estat una mica desfigurat per la construcció d'algun edifici de nova planta i algunes remuntes, quedant només una casa dels orígens. Els números protegibles són 1 / 3 / 5 / 7 i 19. Les construccions corresponen a una urbanització unitària i presenten un estil homogeni, amb construcció entre mitgeres de planta baixa i pis amb teulada a doble vessant única per diverses construccions. La façana és plana i el coronament recte però la divisió horitzontal de les propietats s'emfasitza per petits frontons circulars amb rectangles decoratius alternats. Existeix tan sols un eix de composició vertical per cada casa format per la porta d'entrada i una finstra, tots dos de llinda plana. També s'observa un eix de composició horitzontal en planta baixa format per la porta i una altra finestra.</p> | 08136-129 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5408200,2.2672900 | 438884 | 4599055 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54645-foto-08136-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54645-foto-08136-129-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. OPC Diputació de Barcelona | 102|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54529 | Refranys, dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-dites-i-corrandes | <p>PARÉS i PUNTAS, Anna (2001) 'Tots els refranys catalans. 25.000 refranys d'arreu de les terres catalanes', Barcelona, Edicions 62.</p> | <p>'A Montornès manlleven coses i no tornen rés' (PARÉS, 2001) 'Per a no haver de fer rés, Montornès' (PARÉS, 2001)</p> | 08136-13 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 54646 | Passatge Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-sant-sadurni | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de dos edificis al passatge de Sant Sadurní. Es tracta de dues cases de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal. Presenten eixos de composició verticals simples amb buits amb llinda plana. Les façanes es troben arrebossades.</p> | 08136-130 | Passatge de Sant Sadurní, 4-6-8. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La casa que ocupa el número 8 del passatge data de finals del segle XIX i era coneguda com a can Paton. Estava situada just al costat de l'era de can Didot.</p> | 41.5409400,2.2667000 | 438835 | 4599069 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54646-foto-08136-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54647 | Conjunt d'habitatges del carrer del General Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-del-carrer-del-general-prim | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>Al carrer del General Prim hi ha un petit conjunt d'edificis entre mitgeres que presenten una certa homogeneïtat com a promoció unitària d'habitatges de tipologia tradicional. Aquest grup està a la banda dels números senars. Les cases són les numerades amb 3, 5 i 11 bis. La casa 5 presenta un rellotge de sol tapat per l'arrebossat actual. Es tracta d'edificis amb coberta única a doble vessant amb carener paral·lel a la façana i ràfec volat de ceràmica. Cada una de les cases té un doble eix vertical de composició amb obertures allargades en sentit vertical que presenten la llinda amb arc escarser de totxo de ceràmica. A sobre de la porta de la casa més ben conservada hi ha un petit balcó amb brèndoles rectes de ferro forjat.</p> | 08136-131 | Carrer del General Prim. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest carrer forma part de l'entorn immediat del nucli antic. Va ser construït al segle XIX i s'anomenava carrer de can Xacó. L'any 1897 el Ple de l'Ajuntament va aprovar el canvi de nom, en aquest cas dedicat al General Prim. Era conegut popularment com a carrer de cal Didot, pel casalot del mateix nom que hi va haver fins a finals del segle XX.</p> | 41.5411500,2.2663800 | 438809 | 4599092 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54647-foto-08136-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54647-foto-08136-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54647-foto-08136-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54648 | Cases d'estiueig als carrers Joan Miró, Vallromanes i Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-destiueig-als-carrers-joan-miro-vallromanes-i-arago | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edificacions situades sempre a l'interior d'un jardí, més o menys extens. Tenen un o més cossos, coberts per teulada a dos aiguavessos. Les cases poden tenir una, dues o tres alçades i l'estil arquitectònic dominant és el noucentisme encara que, en algun cas, es poden observar elements que recorden l'estètica modernista. A banda de la casa número 9 del carrer de Joan Miró (can Ferrari), destaca la torre de Sant Rafel amb finestres neogòtiques.</p> | 08136-132 | Carrers de Joan Miró, de Vallromanes i d'Aragó. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al llarg del primer terç del segle XX, aquesta zona baixa i boscosa del poble va experimentar un creixement important. S'hi van edificar cases de tipus xalet per a ús de famílies estiuejants. Avui formen un conjunt residencial que combina els elements antics amb la modernitat.</p> | 41.5434500,2.2712400 | 439216 | 4599344 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54648-foto-08136-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54648-foto-08136-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54648-foto-08136-132-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54649 | Bosc de la Merxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-merxa | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Bosc d'alzines ben conservat que està situat a banda i banda del turó del Montcau, el turó de forma triangular que s'alça a l'oest del castell de Sant Miquel, just a la dreta de coll Mercader. És l'únic lloc de Montornès on es conserva l'alzinar autòcton. El bosc de la Merxa es va salvar de la tala generalitzada de boscos que va tenir lloc a finals del segle XIX per a plantar vinyes. Des de temps molt antics és propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Així ho testifica un seguit de pilars de ciment amb l'escut de la capital. Podria ser que el nom 'Merxa' derivés del nom 'marxant', ja que a l'altre costat de coll Mercader hi havia unes propietats anomenades terres del marxant.</p> | 08136-133 | Vessant nord del turó del Montcau 08170 - Montornès del Vallès | 41.5302400,2.2604400 | 438303 | 4597885 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54649-foto-08136-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54650 | Turó de la Salve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-salve | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | Existeix un dipòsit | <p>El turó està situat a l'extrem sud-est del terme municipal de Montornès. És un mirador privilegiat des d'on es gaudeix d'una interessant vista sobre la plana del Vallès i la riera de Vallromanes. Actualment en el cim hi ha una torre de comunicacions. El subsòl està format, essencialment, per roques de l'era paleozoica entre les quals destaquen els granits hercinians. Tant el turó de la Salve com la muntanya del castell de Sant Miquel són una derivació orogràfica de la serralada Litoral a la qual pertanyen.</p> | 08136-134 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antigament, per la festivitat de Sant Miquel, el 29 de setembre, des de l'església de Vallromanes sortia un romiatge cap a la capella de dalt del Castell. La processó es deturava al cim on es resava l'oració de la Salve. D'aquí procedeix el nom del turó.</p> | 41.5306000,2.2762600 | 439623 | 4597914 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54650-foto-08136-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54651 | Jaciment de can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-masferrer | <p>BACARÍA, A. (1983) 'Can Masferrer', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. ESTRADA GARRIGA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado', Vallés, núm. 1.218, 24-7-1965, Granollers. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> | <p>Les restes arqueològiques apareixen sota el nivell d'edificació de la capella de Sant Jaume de Viladòrdila, al costat de can Masferrer. El lloc es excel·lent a les terrasses del riu Mogent, dominant una àmplia plana i amb bona possibilitat de regadiu. Ha aparegut nombrós material ceràmic romà de tipus industrial, sempre en superfície, la qual cosa fa dificil la datació, encara que la bibliografia data el jaciment com una vil·la d'època imperial. L'àrea de difusió de les troballes s'escampa pels voltants de la casa i en els camps de ponent de la mateixa. La casa està bastida sobre estructures romanes. La capella, amb entrada orientada a l'est presenta sota els murs S i O restes d'un paviment d'opus signinum bastant fi.</p> | 08136-135 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5575100,2.2761300 | 439637 | 4600902 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54651-foto-08136-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54651-foto-08136-135-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Existeixen materials ceràmics al Museu de Granollers. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54652 | Jaciment Polígon Riera Marsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-poligon-riera-marsa | <p>ANDRES, R.M. (1983) 'Polígon industrial Riera Marsà' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BACARÍA, A. (1983) 'Polígon Riera Marsà', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 BARBERÀ, J.; PASCUAL, R. (1963) 'Resultados de una prospección en la estación prerromana de la Font de Bril (Santa Eulàlia de Ronçana)', Ampurias, Núm. XXV, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> | <p>Zona en muntanya on es troben grans blocs d'habitatges per a residència obrera. Es troben ente les valls del Mogent i del Congost. No sé sap amb precisió el lloc de la troballa, tan sols que en fer els habitatges van aparèixer restes arqueològiques. Les restes eren sitges amb tegulae i fragments d'àmfora.</p> | 08136-136 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El polígon Riera-Marsà es va aprovar l'any 1962 i inaugurat l'any 1964, essent promogut per Nicolau Riera-Marsà, propietari de bona part de la plana del riu Mogent. Un cop aprovada la construcció del Polígon Industrial, comprà el Turó de les Tres Creus i la carena de la Serra d'en Parellada. Quan s'iniciaren les obres va venir gran quantitat de treballadors de fora per construir les fàbriques i les vivendes de la 'Ciudad Satélite', a un quilòmetre del centre de Montornès, i quan van estar acabades foren substituïts pels immigrants que venien, sobre tot d'Andalusia, a treballar a les fàbriques. Els habitatges es van concebre com a residència obrera per als treballadors del polígon (actualment Concentració Industrial Vallesana). Aquesta ciutat satèl·lit queda al Nord del nucli urbà, separada pel riu Mogent, per bé qu en aquests darres anys hi ha hagut una política d'anar apropant tots dos nuclis de poblament. La indústria alimentària Riera-Marsá neix a Catalunya l'any 1943. Aquesta gran firma del ram de l'alimentació, va passar a anomenar-se més tard, Nabisco Brands España. Amb el temps, la companya va adquirir marques molt reconegudes i de gran valor pels consumidors espanyols, com ara, Artiach, Marbú, Loste i Fontaneda d'entre altres.La empresai niciava així un imparable creixement fins convertir-se en un auténtic gegant del sector de l'alimentació. Avui, United Biscuits produeix conserves y postres, encara que és el segment de les galetes el que genera fins un 60% de le sventes del Grup alimentari.</p> | 41.5488800,2.2613900 | 438400 | 4599954 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54652-foto-08136-136-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Actualment no s'observa cap tipus d material, ja que la zona es troba completament urbanitzada. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54653 | Jaciment Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-casa-blanca | <p>BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. PARDO, J. (1983) 'La Casa Blanca', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> | <p>Hi ha notícies de què en fer uns fonaments, d'uns dos metres de profunditat, per abastir el xalet, van apareixer enterraments de llosses de pedra formant una caixa, amb restes de ceràmica romana. Per la zona s'han localitzat, superficialment, alguns fragments de terrissa romana. De les sepultures només va arribar la informació de la seva aparició, lliurada al Sr. Estrada i Garriga, per un manobre que es deia Pedro, el 18-7-1954.</p> | 08136-137 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5453300,2.2539000 | 437772 | 4599565 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54653-foto-08136-137-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Dona la impressió que J. Pardo (1983) no localitza el jaciment amb precisió. El mateix autor ofereix les coordenades de la Casa Blanca, però probablement es refereix a un xalet de la zona. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54654 | Alzines de ca l'Espassell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-lespassell | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Al jardí de ca l'Espasell hi ha una alzina de gran capçada i extraordinàriament frondosa acompanyada d'altres exemplars més petits, probablement rebrots de la primera.</p> | 08136-138 | Camí antic de Martorelles, 6 - 8. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Ja hi ha constància d'aquesta alzina en fotografies de principis del segle XX. Aquest era un mas petit, al qual corresponia també una part del bosc de les Vinyes Velles (BELTRAN I ALCALDE 1985: 243).</p> | 41.5389500,2.2670200 | 438860 | 4598848 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54654-foto-08136-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54655 | Can Ferrari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrari | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Xalet unitari de planta rectangular amb un petit cos avançat al centre per formar l'entrada. Està envoltat d'un jardí. La construcció, d'una sola planta, té la coberta a quatre vessants amb tremujals als extrems i sobre la porta principal. Decoren els extrems del carener, i sobre la porta, sengles craters de ceràmica. Té els caps de biga de fusta, vistos sota el ràfec de la teulada. Destaquen les línies corbes a les obertures amb la presència d'arcs de punt rodó a les llindes de les finestres i amb una original porta rodona que fa joc amb el replà previ a l'entrada de planta, també circular. Per sobre de les obertures, l'edifici presenta unes sanefes decoratives austeres que emmarquen els respiralls de fals sostre.</p> | 08136-139 | Carrer de Joan Miró, 9. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest xalet va ser el primer que es va construir en aquesta zona. Data de 1934 i el mestre de cases va ser Arturo Feliu. El propietari que va encomanar l'obra es deia Ferrari de cognom, estiuejant barceloní que treballava en el sector de les arts gràfiques.</p> | 41.5445300,2.2681900 | 438963 | 4599466 | 1934 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54655-foto-08136-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54655-foto-08136-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54655-foto-08136-139-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54530 | Turons de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-de-les-tres-creus | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Petita serra aïllada formada per tres turons: el turó d'en Roina, el de les Tres Creus i el més proper a Montornès Nord que no té nom conegut. A la segona meitat de la dècada dels 90 del segle XX, hi va haver un incendi que va arrasar l'àrea forestal dels turons. Actualment hi ha un bosc en lenta recuperació i amb un interès natural biogeogràfic destacable en tractar-se d'un ecosistema forestal mediterrani aïllat situat entre ecosistemes fluvials i polígons industrials. Es preveu realitzar actuacions per recuperar l'entorn natural del paratge. L'interès biogeogràfic dels turons de les Tres Creus es reforça pel fet de servir de passadís de connexió entre els ecosistemes fluvials dels rius Congost i Mogent, malgrat la discontinuïtat que representa l'avinguda Mogent, via caracteritzada per un trànsit industrial dens. És en aquesta zona on hi ha una estreta franja de terreny, propietat de l'empresa Henkel Ibèrica, tancada mitjançant una arbrada que actua de pantalla visual de les instal·lacions industrials.</p> | 08136-14 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al cim del turó més proper a la confluència dels rius, hi ha un jaciment arqueològic de l'època romana, l'assentament de can Tacó - turó d'en Roina (Mons Observans), declarat l'any 2008 bé cultural d'interès nacional per part del govern de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5526300,2.2600900 | 438295 | 4600371 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54656 | Ca l'Arturo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larturo | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici exempt de planta rectangular allargada amb coberta a dos aiguavessos. La façana principal és la del tester, amb tres eixos simètrics de composició vertical i un quart, a l'extrem dret, que dóna pas a la façana lateral dreta. Els buits són quadrangulars. La casa té un balcó sobre la porta. La façana lateral esquerra no presenta cap obertura, mentre que la de la dreta està dominada per una galeria correguda, sustentada per sis pilastres que emmarquen la composició. Entre les pilastres hi ha baranes de brèndoles rectes de ferro.</p> | 08136-140 | Carrer de Sant Isidre, 3 - 7. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Arturo Feliu, important mestre de cases, es va construir un parell d'habitatges als camps que hi havia entre el Camí de la Creu de Terme i la carretera. Ho va fer entre 1923 i 1929. Les va deixar separades per un petit passadís en previsió d'ajuntar-les més endavant, la qual cosa va realitzar l'any 1963. D'aquesta època és la configuració de la casa actual, avui dedicada a habitatges, però que antigament tenia galliner, celler i magatzems.</p> | 41.5433100,2.2660700 | 438785 | 4599333 | 1923 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54656-foto-08136-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54657 | Bosc de Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-santa-caterina | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Bosc de ribera molt espès, de poca amplada, que voreja el darrer tram del riu Mogent. En aquest bosc hi ha la font de Santa Caterina, indret on fins a la segona meitat del segle XX s'hi feien fontades. Actualment de la font només en queda un rajolí d'aigua que brolla en un lloc molt amagat. La vegetació del bosc destaca per la gran alçada i la varietat dels arbres, i pel sotabosc, que està relativament ben estructurat. A la part més propera a la font hi ha una devesa de plàtans d'ombra que van ser plantats amb la intenció de tallar-los periòdicament. A mida que ens allunyem de la font, la verneda creix de forma natural amb una àmplia varietat d'espècies. A la capa arbòria hi dominen els oms. A l'altra riba (terme municipal de Montmeló) el bosc ha desaparegut substituït per un polígon industrial.</p> | 08136-141 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5457400,2.2558400 | 437934 | 4599610 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54657-foto-08136-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54657-foto-08136-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54658 | Carrer de l'Estrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lestrella | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>El carrer de l'Estrella és un dels perpendiculars a l'antic nucli de Montornès dins de l'eixample de principis del segle XX. Hi destaca el conjunt de façanes corresponents als números senars. Les més remarcables són les pertanyents als números 21, 23, 25, 29, 31, 33 i 35. A aquests edificis caldria afegir la casa del número 37 i la reixa de la finestra del número 41. Encara que no es tracti d'un conjunt unitari, és evident la forta personalitat del carrer.</p> | 08136-142 | Carrer de l'Estrella. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Els terrenys del carrer de l'Estrella pertanyien a can Torrents. És un dels carrers centenaris del poble, obert en l'època d'expansió del nucli antic al llarg del segle XIX. També es coneixia popularment com a carrer de can Pep, per la botiga de queviures que hi havia antigament. S'hi han conservat gran part de les façanes de les cases que s'alineen mirant cap al nord, mentre que les cases de la part sud han estat en bona part substituïdes per habitatges de blocs de pisos. És aquest, un dels carrers centenaris del poble. S'ha conservat gran part de les façanes de les cases que s'alinien mirant cap al nord, mentre que les façanes sud ha estat en bona part reedificades presentant habitatges de blocs de pisos.</p> | 41.5420000,2.2664900 | 438819 | 4599187 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54658-foto-08136-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | Es tracta del conjunt més extens de tota la zona de l'eixample de Montornés. | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54659 | Can Pompilio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pompilio | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | Es troba ben conservat. | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos que presenta dos eixos de composició vertical a la planta baixa i al primer pis, i tres eixos a la planta segona i al coronament. L'eix principal és a l'esquerra amb la porta i un balcó amb barana de copa i brèndoles helicoïdals de ferro forjat. L'eix de la dreta està format per una finestra a la planta baixa i un balcó ampitador a la planta pis. En aquest cas, la barana està constituïda per una gelosia calada d'obra ornamentada amb motius florals. Totes les llindes tenen coberta plana, però destaquen pel guardapols alt i pel fet que, en planta baixa, tenen una sanefa amb relleus vegetals sobre la llinda. A la planta alta, a més del guardapols, s'observa un fals arc convex apuntat. A la segona planta es veuen tres petites finestres rectangulars verticals amb guardapols. El coronament es fa mitjançant tres petits frontons, al centre dels quals hi ha sengles medallons d'obra. En conjunt, és la façana més representativa de l'estil modernista a Montornès.</p> | 08136-143 | Carrer de l'Estrella, 21. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta casa, que antigament era el número 22, és en un dels carrers centenaris del poble, obert a l'època d'expansió del nucli antic a finals del segle XIX. Can Pompilio també s'havia anomenat can Comas.</p> | 41.5420100,2.2662000 | 438794 | 4599188 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54659-foto-08136-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54659-foto-08136-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54659-foto-08136-143-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | Abans tenia el número 22, segons consta en una placa antiga a la façana | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/