Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54526 | Nostra Senyora del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Polígon industrial Riera Marsà' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Parròquia de Ntra. Sra. Del Carme' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici religiós de dos cossos. El principal correspon a la nau de l'església i és de planta rectangular. A l'entrada hi ha un porxo amb tres columnes. L'absis també és rectangular. El cos petit correspon a la capella del Santíssim Sagrament que té set obertures a l'exterior amb forma de creu. La coberta és a dos vessants invertits, amb el carener a una alçada inferior que la dels extrems. A l'interior destaca un conjunt de més de vint vitralls dels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau, pare i fill. Al presbiteri hi ha la imatge de la Mare de Déu del Carme envoltada de dos àngels. La resta de finestrals representen motius bíblics i estan decorats amb estil geomètric. A la paret de l'entrada hi ha una rosassa, a sota de la qual s'hi veu una làpida commemorativa de la col·locació de la primera pedra.</p> | 08136-10 | Plaça de l'Església del Carme. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El dia 9 de febrer de 1965, en el tercer aniversari de la iniciació del polígon industrial Ciudad Satélite, l'arquebisbe de la diòcesi Gregorio Modrego Casaus va presidir la col·locació de la primera pedra d'aquest temple parroquial. La població obrera que anava arribant als nous habitatges del polígon va anar sufragant les despeses de la construcció de l'edifici, que no es va inaugurar fins a mitjan anys 70. El bisbat va encarregar el projecte a l'arquitecte Jaume Casas. Els vitralls provenien del convent de les Germanetes de l'Assumpció, al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, de Barcelona. Havien estat realitzats l'any 1962 pels artistes Vila, pare i fill. L'any 1974 es van traslladar a l'església que s'estava construint a Montornès Nord ja que el convent barceloní s'havia d'enderrocar. Les monges de la congregació van trobar a Montornès un altre emplaçament per als vitralls. Al setembre de 2005 un incendi va malmetre part de l'església, inclosos l'altar i alguns vitralls. Amb l'ajut de particulars i institucions, els vitralls van ser restaurats per Joan Vila Grau que es va guiar amb els esboços i dibuixos del seu pare. El mestre vidrier va ser Xavier Bonet. La inauguració del nou conjunt restaurat va ser el 24 de juny de 2006.</p> | 41.5536000,2.2658400 | 438775 | 4600475 | 1974 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-3.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Jaume Casas | Darrera l'altar hi ha unes vidrieres fetes pels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau. | 103|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||
| 54531 | Pont de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-montmelo | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Obra d'enginyeria civil que permet travessar el riu Besòs i comunica el municipi de Montornès amb el de Montmeló, amb qui comparteix l'adscripció territorial. El pont està format per tres arcs escarsers de formigó suportats per dues pilastres amb els tallamars arrodonits. Als extrems, dos pilars de formigó i pedra marquen els límits del pont i el separen dels marges de talús. L'entaulament està suportat per columnetes que surten des de la part superior dels arcs fins a la part inferior del ferm, on s'insereixen mitjançant arcs de punt rodó.</p> | 08136-15 | Carretera BV-5001 PK 16,390 . 08170 - Montornès del Vallès | <p>El pont es va inaugurar el 10 de juliol de 1959. Les obres de construcció van començar l'any 1957. Amb aquesta infraestructura la Diputació de Barcelona donava resposta a la demanda d'una via de comunicació estable entre els pobles de Montmeló i Montornès. Feia catorze anys que l'única possibilitat de travessar el riu era una passera per a vianants que molt sovint, després de grans riuades, s'havia de restituir. Des dels anys 20 hi havia hagut un pont, conegut com el pont del Besòs, que connectava el poble de Montmeló amb la nova carretera de Sant Adrià a la Roca, construïda l'any 1913. Era un estructura de sis pilastres centrals i set arcs d'una llum aproximada de 12 metres. Però el dia 15 de desembre de 1943, la força de les aigües se'l va endur riu avall. Actualment només queda un dels calaixos d'arrencament del pont.</p> | 41.5463300,2.2501400 | 437459 | 4599679 | 1959 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54531-foto-08136-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54531-foto-08136-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A la part de Montmeló el pont acaba en una rotonda on hi ha un monument que reprodueix un dels Vasos de Vicarello o Apol·linars, que marquen el recorregut de la Via Augusta, entre Roma i Cadis. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 54532 | Can Tacó - Turó d'en Roina. Mons Observans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-taco-turo-den-roina-mons-observans | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> | II i I aC | <p>El castellum de Can Tacó - Turó d'en Roina és un enclavament romà de caràcter militar construït al segle II aC, en ple període republicà. Situat en un petita elevació (117 metres), era un mirador privilegiat per controlar les importants rutes en la confluència dels rius Mogent i Congost. Per la seva ubicació, avui dia el jaciment està compartit administrativament pels municipis de Montornès i de Montmeló. L'espai arqueològic té una superfície de 1.740 metres quadrats, de planta rectangular. Està disposat en diverses terrasses i s'hi distingeixen dos cossos constructius amb un mínim de catorze àmbits, delimitats per un mur perimetral que tenia funcions de muralla. S'ha localitzat un baluard i una poterna, i s'ha excavat, de forma íntegra, una gran cisterna. A l'àmbit 5, probablement l'estança més gran i luxosa del castellum, hi ha parets amb restes de decoració d'estil pompeià, consistents en estucs i part d'una motllura denticulada. És un jaciment molt singular pel seu caràcter militar i per la seva cronologia (correspon a l'etapa més bèl·lica i antiga del procés de romanització). Hi ha molt pocs exemples d'assentaments d'aquest tipus a la península ibèrica. Hi devia residir una guarnició de soldats durant uns 80 anys. Després els edificis van ser desmantellats i van restar deshabitats.</p> | 08136-16 | Turó d'en Roina. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Descobert l'any 1944, el jaciment va ser excavat poc després pels professors J. Barberà i A. Panyella que van treballar sobre tres cales i van trobar un ganivet de sílex, fragments de mosaics i restes de muralla. L'any 1961 el doctor Ignasi Cantarell va fer noves prospeccions i va documentar restes d'opus testaceum, una placa de plom i estucs vermells. A la dècada dels anys 80, l'arqueòleg J. Sanmartí va trobar restes de ceràmica ibèrica i campaniana. L'assentament s'està excavant des de 2003 dins un gran projecte de recuperació científica i de dinamització cultural, impulsat pels ajuntaments de Montornès i de Montmeló. L'any 2004, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) es va fer càrrec de la direcció científica de les intervencions arqueològiques, que s'han centrat a identificar les estructures i delimitar el perímetre.</p> | 41.5514800,2.2586500 | 438174 | 4600245 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | L'octubre de 2008 el Govern de la Generalitat va declarar aquest jaciment romà bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||
| 54544 | Can Badenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badenes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici unifamiliar aïllat amb coberta de dues vessants, les quals presenten a la part més propera al carener una inclinació suau. A partir de mitja vessant la inclinació de desguàs és més pronunciada. A l'extrem, el faldó disminueix novament la inclinació. El frontal del carener presenta un petit tremujal cap a la façana principal. El carener està rematat per dues boles de ceràmica arquitectònica. Al davant de la façana en planta baixa hi ha un petit cos avançat en forma de pavelló, i a la primera planta tres finestres amb coberta d'arc de punt rodó amb porticons. Les dues finestres laterals estan alineades horitzontalment i la central està més elevada, la qual cosa confereix una certa esveltesa a l'edifici.</p> | 08136-28 | Carrer de les Moreres, 16. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Als anys 30 del segle passat, els propietaris de ca l'Ametller van parcel·lar i vendre solars prop del Rierot, actual riera de Vallromanes. Molt a prop d'aquest torrent, s'hi va construir aquesta torre d'estiu. És coneguda com a can Badenes perquè un dels primers propietaris va ser un metge anomenat així. Anteriorment era coneguda com a 'ca la francesa'.</p> | 41.5517100,2.2798500 | 439942 | 4600255 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54544-foto-08136-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54544-foto-08136-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54546 | Plana de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Espai agrícola tradicional que està situat a la zona nord-est de Montornès, a les terrasses de la banda esquerra del riu Mogent. Actualment s'hi conreen diversos tipus de cultius extensius de cereal, horta i vivers d'arbres amb rec abundant, per la qual cosa presenta un paisatge obert de plana, que es pot considerar pràcticament perdut a la resta del municipi i, fins i tot, a la comarca.</p> | 08136-30 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A la prehistòria, l'actual plana que voreja el riu era un terreny impenetrable d'aiguamolls, última resta del llac que havia ocupat tot el Vallès. Des de temps dels romans i, de mica en mica, es va anar guanyant superfície als aiguamolls, amb l'esforç pacient dels agricultors, a mesura que anaven abocant terra i cavant canalons per desaiguar. La dessecació completa de la plana va concloure als inicis del segle XX. El nom li ve de la proximitat amb la casa de can Vilaró, on, des de fa molt temps, resideixen els propietaris de la major part de la plana.</p> | 41.5523600,2.2768700 | 439694 | 4600330 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54547 | Ca l'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lametller | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XVI | <p>Masia de planta basilical, a la qual s'han anat adossant diferents cossos, fruit de l'activitat agrícola. A la porta principal, d'arc de punt rodó amb dovelles de pedra vista, hi ha un bell escut de Catalunya en relleu. La coberta és a dues vessants i el carener presenta una curiosa decoració feta amb teules. La façana principal ha evolucionat per creixement orgànic, per la qual cosa no hi ha eixos formals de composició, encara que la presència de l'arc de punt rodó de la porta i d'una finestra amb brancals de pedra fan pensar que l'eix central de la primera construcció estava decantat cap a la dreta de la casa. Hi ha un rellotge de sol amb la inscripció 1137-1976. La primera part de la inscripció (1137) no s'ajusta a la data real de construcció de la casa, mentre que la segona (1976) correspon a l'any d'una de les darreres reformes. Una tanca de reixa de ferro i obra de totxo arrebossat en vermell tanca el barri que encercla l'edifici. Al davant hi ha l'era enrajolada i la pallissa. A la part de darrera de la casa, el celler. De la façana posterior destaca la balconada amb brèndoles de ferro decorades del primer pis, sobre d'uns ràfecs que reforcen l'estructura constructiva.</p> | 08136-31 | Carretera de Sant Adrià del Besòs - la Roca, Km 19,2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Ca l'Ametller és una de les cases pairals més antigues del poble. Des de temps molt remot és propietat de la família Forns, originària d'Arenys de Munt. Molt probablement la primera casa era del segle XVI i ocupava la part dreta de l'actual construcció. Posteriorment, una important ampliació va deixar la casa amb la volumetria actual. Un document de 1851 esmenta que el nom Ametller provenia d'un masover que s'hi va estar molt de temps, El nom antic del mas, però, era el de Vilars.</p> | 41.5479900,2.2784400 | 439821 | 4599843 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54547-foto-08136-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54547-foto-08136-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54547-foto-08136-31-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Al seu costat hi ha un petit bosquet d'alzines, del que en destaca algun exemplar solt al costat de la carretera | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54548 | Alzines de ca l'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-lametller | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Davant de ca l'Ametller hi ha un grup d'alzines plantades en línia amb una capçada relativament alta i estreta. Les alzines més voluminoses acostumen a trobar-se prop dels masos on tenen, a més, una funció ornamental i d'ombra. Aquest és el cas de les alzines de ca l'Ametller.</p> | 08136-32 | Carrer dels Cirerers, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5481800,2.2789800 | 439866 | 4599864 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 54549 | Can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Manso Vilaró' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XV-XVIII | Restaurada diverses vegades | <p>Gran edifici civil amb la disposició clàssica de planta quadrada de 20 x 20 m, planta baixa amb celler a la part nord, planta noble amb capella inclosa i golfes. La casa és molt antiga, però la configuració actual data de la reforma de finals del segle XVIII. Posteriorment s'hi van anar afegint els cossos laterals. El conjunt és una construcció en forma de 'u' amb un magnífic pati central, l'antiga era. L'edifici antic i principal, amb coberta a quatre vents, presenta una façana amb un clar eix central de composició i dos laterals que són visibles a les plantes primera i segona. La porta forana està emmarcada amb grans carreus que mostren que en origen havia estat d'arc de punt rodó amb dovelles. Amb el temps, l'arc de la porta va esdevenir escarser perquè just a sobre s'hi va construir un gran balcó amb barana de brèndoles de ferro i una coberta d'arc pla. La llinda d'aquest balcó presenta la inscripció 'LLOGARI ARGILA 1783'. A la planta superior hi ha una altra finestra d'arc pla, flanquejada per altres dues de més petites que formen el coronament dels eixos de composició lateral. A l'altura de la primera planta, les finestres que emfasitzen els eixos laterals estan cobertes amb arcs conopials amb traceria calada d'elements vegetals. Remata la façana un curiós campanar de traçat curvilini amb dues obertures, una a sobre de l'altra. El rellotge que fa anar les campanes data de 1904 i va ser muntat per Tomàs Colomer del Portal de l'Àngel. Avui encara funciona. Les golfes conserven l'embigat original de fusta, instal·lat l'any 1783. Annexes a la masia, s'hi troba una ala esquerra, d'estil colonial, i una ala dreta d'estil neogòtic, amb els finestrals característics respectius. Aquesta darrera compta amb un pati interior de planta quadrada i perímetre cobert, una mena de claustre amb una font al mig. Hi ha una altra font, la de Sant Antoni, al pati de l'era, que oferia i ofereix al mas, encara avui, aigua corrent provinent d'una mina.</p> | 08136-33 | Avinguda de l'Onze de Setembre, 61. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Hi ha documents del segle XV que donen fe de l'existència de la casa. Prova també que és molt antiga, el fet que a l'interior hi ha un arc d'estil àrab. Des de temps molt remots, era una masia de l'heretat dels Vilaró, una família benestant amb propietats, masos i cases, a Barcelona, Granollers, Montornès i Mollet, principalment. Una pubilla de la nissaga, Paula Vilaró Font, va contraure matrimoni amb Llogari d'Argila de Quadras que va ser qui va empendre la reforma de la casa, acabada l'any 1783. Des d'aleshores, can Vilaró ha estat regentada per la família Argila. La finca, una de les més grans i riques del marge esquerre del riu Mogent, havia tingut 200 hectàrees. La producció agrícola, de regadiu i de secà, es combinava amb l'activitat ramadera. Havia estat una reconeguda hisenda fragmentada en diverses masoveries. El rellotge del campanar va ser col·locat amb l'objectiu de marcar els torns del canvi de reg entre els arrendataris. Si bé la masia sempre havia estat residència d'estiu, a partir dels anys 30 del segle XX els propietaris van optar per viure-hi permanentment, de manera que quan va esclatar la Guerra Civil, els Argila eren els únics terratinents del terme que residien a Montornès.</p> | 41.5461300,2.2720200 | 439284 | 4599641 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54549-foto-08136-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54549-foto-08136-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54549-foto-08136-33-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Historicista|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 94|96|98|116|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54551 | Bosc de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Petit bosc d'alzines situat entre la masia de can Vilaró i la de ca l'Ametller. És un dels pocs boscos mediterranis, amb el típic alzinar autòcton, que es troba en terreny pla, ben accessible i molt proper a un nucli urbà. El seu estat no és gaire bo precisament per la proximitat de la presència humana. Tot i el domini de l'alzina, enmig del bosc també hi ha pins i roures.</p> | 08136-35 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Actualment el pi blanc (Pinus halepensis), i en menor grau la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i el pi roig (Pinus sylvestris), acostumen a ser els arbres dominants a les masses forestals vallesanes. El pi blanc és una espècie clarament autòctona, i el pi pinyoner (Pinus pinea) sembla que va ser introduït a Catalunya en època antiga (romana?) procedent de la Mediterrània oriental (Creta?). Actualment el trobem totalment naturalitzat. Al Vallès el pi pinyoner no presenta una distribució uniforme, forma clapes on sovint se'l troba, acompanyant o més rarament dominant, amb el pi blanc.</p> | 41.5465300,2.2738400 | 439436 | 4599685 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54551-foto-08136-35-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54553 | Escultura de l'exposició Paisatge Urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-lexposicio-paisatge-urba | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Grup escultòric en bronze, d'estil naturalista, on s'aprecien dues figures humanes d'edat infantil, una de masculina i l'altra de femenina, cobertes amb túniques. La masculina posa les mans al braç i a l'espatlla de la femenina, i aquesta, al seu torn, es posa la mà esquerra al cor. Les dues miren somrients cap al cel.</p> | 08136-37 | Jardins de l'Ajuntament. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 1979, l'Ajuntament va convidar l'escultor Antonio Cañete a mostrar a Montornès l'exposició Paisatge urbà que recentment havia estat presentada a la plaça de Catalunya de Barcelona. Els jardins de la casa consistorial van acollir més d'una desena d'escultures en bronze que representaven personatges de la vida quotidiana a les ciutats. Un cop acabada l'exposició, l'artista va donar el conjunt dels dos infants al Consistori. Dins la mostra original aquests dos personatges miraven el globus que duia una senyora. Antonio Cañete Sánchez va néixer l'any 1947 a Lucena (Córdoba). Als dinou anys va estudiar a l'Escola Massana de Barcelona, ciutat on resideix. És membre del prestigiós grup de la galeria d'art Sammer Gallery.</p> | 41.5450400,2.2673400 | 438892 | 4599524 | 1979 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54553-foto-08136-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54553-foto-08136-37-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Antonio Cañete Sánchez | 103|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 54554 | Monòlit en record de l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-en-record-de-lonze-de-setembre | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Descripció Monòlit de granit en forma de prisma rectangular irregular i lleugerament desbastat. A la part superior es poden percebre en baix relleu quatre barres de color vermell i, a la part central, la inscripció '11 SETEMBRE 1714'. Al centre del monument, en una placa de bronze, s'hi llegeix un fragment d'un poema de Miquel Martí i Pol: ...Cap llei no imposa silenci al cor que estima Apleguem totes les voluntats i fem-ne una sola bandera...</p> | 08136-38 | Jardins de l'Ajuntament. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest monòlit va ser inaugurat l'11 de setembre de 1994. Inicialment es va col·locar a la cruïlla del carrer de Jaume Balmes i l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat. L'any 2003 va ser traslladat als jardins de l'Ajuntament.</p> | 41.5450000,2.2671300 | 438875 | 4599519 | 1994 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54554-foto-08136-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54555 | Parc dels Castanyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-castanyers | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>El parc s'ordena en tres replans: l'inferior, amb moreres, acabat en un redós tancat amb boixos; el del mig, que està format per un passeig vorejat de castanyers d'índies, amb parterres, bancs de pedra, una placeta enllosada i un petit estany; i el de dalt, amb un bosc de pins i alzines, amb algun om, i un racó de pollancres prop del CEIP Can Parera. Entremig, hi ha un parell de teixos, arbres poc comuns a la zona.</p> | 08136-39 | Carrer de Can Parera, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El Parc dels Castanyers era, antigament, el jardí privat d'una casa pairal anomenada can Parera, enderrocada cap a 1980. Entre 1912 i 1942 es coneixia amb el nom de can Millet i, anteriorment, amb el de can Ramires. El dia 11 de maig de 1986 es va inaugurar com a parc d'ús públic. L'any 1993 s'hi van instal·lar les obres escultòriques que formaven part de la novena edició de la mostra anual d'art contemporani Mont-Art.</p> | 41.5457700,2.2688600 | 439020 | 4599604 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54555-foto-08136-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54555-foto-08136-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54556 | Casablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casablanca-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici de volum cúbic situat sobre una carena en un punt en què es domina l'aiguabarreig dels rius Congost i Mogent per formar el riu Besòs. La coberta és a quatre vessants amb una torre a l'angle nord-est de l'edificació, probablement un badalot d'escala. La construcció s'acompanya pel terrassament del terreny. La composició arquitectònica és irregular a les parts baixes de les façanes, amb disposició irregular dels buits, a excepció de la façana est que té un doble eix de composició vertical. A la part alta de tot l'edifci hi ha conjunts de tres finestres corregudes amb arc de punt rodó, que imiten els assecadors. Les façanes nord i sud presenten dos conjunts de tres finestres, mentre que les altres tan sols en mostren un. La torre té un gran finestral amb coberta d'arc rodó a cadascuna de les quatre cares.</p> | 08136-40 | Avinguda de Barcelona, 47. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Inicialment, Casablanca era una caseta de planta i golfes, construïda a principis dels anys 40 del segle XX. Era la casa d'estiueig del matrimoni format per Armando Blanco i Maria Brugués, neboda del pintor Joaquim Mir. Una important ampliació posterior va deixar la casa tal com és ara.</p> | 41.5452000,2.2551500 | 437876 | 4599550 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54556-foto-08136-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54556-foto-08136-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54557 | Escultura d'homenatge al Marc. Mont-Art 1990 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-al-marc-mont-art-1990 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Escultura abstracta composta per tres estructures d'acer corten que formen els peus, a manera de trípode, d'un quadrat de bronze que reprodueix un marc clàssic de fusta amb relleus a partir del qual es visualitza el nucli antic de Montornès.</p> | 08136-41 | Rambla de Sant Sadurní. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Entre 1984 i 1993 Montornès va organitzar un certamen anual d'art contemporani pel qual van passar primeres figures de les arts plàstiques. Diverses edicions del Mont-Art -així s'anomenava la trobada- van comptar amb la presència de l'artista català internacional Josep Grau Garriga. Després de les mostres i els tallers que va fer a Montornès, Grau Garriga va deixar aquesta obra al poble. Nascut l'any 1929, la seva dilatada trajectòria artística inclou l'escultura, la pintura, el dibuix i, especialment, el tapís.</p> | 41.5447600,2.2665100 | 438823 | 4599493 | 1990 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54557-foto-08136-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54557-foto-08136-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | J. Grau Garriga | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 54565 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Es tracta d'una superfície forestal protegida de 4.053 hectàrees. La protecció d'aquest territori es va iniciar amb la creació, el 15 de maig del 1992, del Consorci de Protecció i Gestió de l'Espai Natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, posteriorment ampliat amb la denominació de Parc de la Serralada Litoral. Els municipis integrats al Consorci són: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. Montornès disposa de diversos accessos de camí forestal cap al nucli de la serralada. La serralada Litoral s'eleva entre la costa marina i la plana del Vallès i constitueix una cadena muntanyosa d'altitud moderada, que mai sobrepassa els 600 metres. Les dues principals conques hidrogràfiques són la del riu Besòs i la del riu Mogent. El clima d'aquest territori és netament mediterrani gràcies a la proximitat del mar. Hi dominen els roures i les alzines, i s'hi poden trobar 67 espècies d'algues, 453 de fongs, 140 de líquens, 85 de briòfits i 1.083 de plantes superiors amb flor.</p> | 08136-49 | La Conreria, Sant Mateu i Céllecs . 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta zona està plena de restes arquitectòniques i arqueològiques, des de dòlmens fins a masies passant per restes ibèriques, ermites i castells. Els primes vestigis de presència humana a la Serralada litoral són del neolític mig recent (3500-2500 aC), caracteritzada per la cultura dels sepulcres de fosa d'inhumació individual, n'hi ha restes a Cal Metge (Montmeló) i a la fossa de can Cues (Alella). Del neolític final calcolític (2200-1800 aC), l'element més destacable és el megalitisme, en trobem exemples de diferents tipologies, com Can Gol I, Can Planes i Can Gol II (la Roca del Vallès) o la Roca d'en Toni (Vilassar de Dalt). D'aquest període també cal destacar les pintures rupestres al gran bloc granític de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès), hi ha representades unes figures vermelloses amb una figura humana central. La Serralada litoral s'emmarca dins el territori dels laietans i trobem nombrosos testimonis d'establiments ibèrics: Burriac (Cabrera de Mar), Céllecs (la Roca del Vallès), Sant Miquel (Montornès del Vallès), la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt), etc. Cap al segle I aC, hi ha un procés d'abandó del poblat cap al pla producte del sistema socioeconòmic imposat pels romans. La presència romana, especialment al Maresme, fou molt important; ho proven les viles romanes com</p> | 41.5277300,2.2714600 | 439220 | 4597599 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54565-foto-08136-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54565-foto-08136-49-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54572 | Manso Vilallonga / Can Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-vilallonga-can-roca-umbert | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Habitatge al carrer del Castell' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. CANTARELL, Cinta (1990) 'Can Roca-Umbert - Ca l'Umbert - Can Vinyallonga' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XVIII-XIX | <p>Habitatge de tres cossos amb el central més elevat. Totes les teulades són a dues vessants. El cos central té el carener perpendicular a façana i els laterals paral·lels a aquesta. La façana està coronada amb un capcer de tres línies corbes que tapen el sistema de cobertes. Té esgrafiats blancs sobre fons rogenc. L'ull de bou de dalt està envoltat de motius vegetals.</p> | 08136-56 | Camí antic de Martorelles, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt probablement el Manso Vilallonga era un mas del segle XVIII o del XIX reconvertit en casa senyorial a començaments del segle XX, la fesomia de la qual és la que coneixem en l'actualitat. És una finca destinada a l'estiueig, amb jardí, arbres fruiters, camps i una casa per als masovers, ben integrada al conjunt. Comprenia, antigament, els voltants del mas i bona part del bosc del turó del Castell fins a coll Mercader. A l'amillarament del cadastre de 1861 hi consta el propietari Josep Vilallonga. D'aquí li vindria el nom tradicional que figura amb lletres de ceràmica a l'entrada principal. l'any 1933 la finca va ser adquirida per la família d'industrials granollerins Roca Umbert. Més endavant, ja a mitjan segle XX, el masover de la casa s'anomenava Pere Viñallonga. Això ha fet que la casa sigui també coneguda com a can Roca Umbert o can Viñallonga.</p> | 41.5374900,2.2663800 | 438805 | 4598686 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A la porta indica 'Manso Vilallonga'. A les fitxes de l'IPAC la casa apareix fitxada dues vegades amb denominacions i adreces diferents. Can Roca Umbert és un bon exemple de la casa senyorial de començament del segle, destinada a estiueig i vacances. Està rodejada d'una bona finca, amb fruiters, camps i jardí, i amb casa per als masovers. És molt interessant la banda de vegetació que queda a la dreta del camí, davant del mas, amb oms, una alzina surera davant de la porta, i diverses plantes de sotabosc (cap d'ase, roldor, ginesta, oms petits, ridortes, esbarzers, etc.) (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 25). | 98|99|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54576 | Torre Sola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sola | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Casa pairal aïllada de planta basilical i amb forma de masia, amb el cos central més elevat que els dos laterals. La façana principal mira cap al nord. La porta està coberta amb un arc de punt rodó amb dovelles de granit del país. La primera planta conté una línia central correguda de cinc finestres de llinda plana i sengles galeries amb arcs de punt rodó a banda i banda, no simètriques. Al pis de les golfes hi ha tres finestres cobertes també amb arc de punt rodó. A sobre de la del mig, que és més alta, un ull de bou circular remata el conjunt.</p> | 08136-60 | Camí antic de Martorelles, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>En origen la casa era una petita edificació estival, amb només planta baixa i pis, que es corresponia a la part central de l'actual. Devia ser construïda cap a començament del segle XX. El fet de ser una torreta aïllada i mínimament enlairada cap al vessant de la muntanya del castell, li donà el nom que sempre ha mantingut: Torre Sola. En el període 1946-1947 es va reformar i ampliar amb una planta de golfes limitada a l'elevació antiga i s'hi van també afegir els dos porxos o galeries de planta primera (desiguals per tal de respectar els pins de la banda de ponent). A més, es va construir el portal adovellat de pedra. L'arquitecte d'aquesta important remodelació va ser Josep Maria Ribas i Casas.</p> | 41.5364200,2.2678800 | 438929 | 4598566 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54576-foto-08136-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54581 | Terminus augustalis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terminus-augustalis | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPArqC (1999) 'Terminus Augustalis' Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. JÁRREGA, R.; RODÀ, I. (1999): 'El 'Terminus Augustalis' de Montornès: noves dades epigràfiques' Lauro, núm. 16, pp. 5-12, Granollers: Museu de Granollers. MAYER, M.; RODÀ, I. (2002) 'Darreres troballes i estat actual de la recerca epigràfica a Catalunya', Tribuna d'Arqueologia 1998-1999, pp. 277-285, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | I dC | El gres es troba malmès, amb diversos cops i signes de desgast. Es conserva la caixa de grípia a la part superior del bloc A i ha saltat part de la línia ! De la cara frontal. | <p>Pedra de terme d'època romana, del primer quart de segle I dC., formada per dos blocs de gres i un coronament motllurat que acaba en pulvinum a la manera d'un altar. La cara posterior hauria estat adossada a alguna altra estructura, ja que es troba grollerament desbastada. Fa gairebé 2 metres d'alçada, uns 90 centímetres d'amplada i uns 45 de fondària. Té un text inscrit a la cara frontal del mig (TERMI[VS] AUGUSTALIS) i un altre a la cara lateral esquerra del mateix bloc (NEN[N]SIUM). Es tracta d'una fita termenal d'època de l'emperador August que delimitava el territori de dues ciutats. Com que el text està seccionat, no es pot saber de quines ciutats es tractava. Tanmateix, per proximitat geogràfica, podrien ser Iluro, Baetulo, Lauro, Barcino...</p> | 08136-65 | Lloc/adreça: C. Major, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest monument epigràfic va ser localitzat l'any 1998 als jardins de l'empresa Eaton Livia, SA, situada al Polígon Industrial el Raiguer. El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya el va identificar com a un senyal de la via pública, conegut amb el nom de terminus augustalis. Per la seva forma i el seu volum, és un exemplar únic a Catalunya. Va estar exposat a la Galeria Municipal de Can Xerracan. L'any 2007 se'n va fer una rèplica que es va col·locar enmig de la rotonda situada a la cruïlla de les avingudes de la Llibertat, de Can Vilaró i d'Ernest Lluch. L'any 2017 es va traslladar de manera permanent a Can Saurina, al carrer Major, on es pot observar des de la via pública, ja que s'ha instal·lat una gran vitrina amb aquest objectiu.</p> | 41.5428200,2.2644600 | 438650 | 4599279 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54581-foto-08136-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54581-foto-08136-65-2.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | La identificació d'aquesta inscripció és de gran interès, ja que es tracta del primer testimoni epigràfic que permet ajudar a conèixer una mica millor la distribució administrativa en un moment històric ben precís i permet documentar per primera vegada un terme territorial romà a Catalunya, constituint, per tant, una dada per intentar interpretar millor la geografia política d'aquest sector de l'antiga Hispània Citerior en època de l'emperador August. | 83|80 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 54584 | Estendart de la Lira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendart-de-la-lira | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. SOCIETAT CORAL LA LIRA (1982). La Lira 75 aniversari. 1907-1982. Montornès del Vallès: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis 'La Caixa'.</p> | XX | <p>Ensenya corporativa de l'entitat local centenària Societat Coral la Lira. El drap brodat, fet de vellut i seda, presenta el nom complet de la institució amb lletres gòtiques típiques del modernisme. Els mots 'LA LIRA' apareixen sobre un rombe vermell que també conté l'escut de la ciutat de Barcelona i la torre del castell. L'estendard està coronat per una peça ornamental metàl·lica amb la representació d'una branca de llorer i d'una lira.</p> | 08136-68 | Seu social de la Lira. Carrer de Sant Isidre, 13. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El dia 15 de maig de 1908, diada de Sant Isidre, Antoni d'Argila, propietari agrícola de can Vilaró, va obsequiar el cor d'homes de la Lira amb un penó. L'estendard va ser confegit molt probablement a la casa Medina de la Rambla de Barcelona. L'any 1917, Josep d'Argila va sufragar les despeses per afegir al penó inicial el medalló metàl·lic que corona l'ensenya (llorer i lira). L'estendard va presidir totes les actuacions del cor fins que cap als anys 90 va ser substituït per un de més modern que conserva els mateixos elements identificatius. A causa del deteriorament provocat pel pas del temps, l'emblema centenari es custodia en una vitrina de la seu social i surt només en ocasió d'algun acte molt rellevant. L'estendard és el símbol de la Lira, una societat que va néixer l'any 1907 com a coral claveriana, però que amb el temps va esdevenir l'entitat cultural, lúdica i esportiva més important del poble. L'any 2007 l'associació va celebrar el centenari i va estrenar una comparsa que s'afegeix a les figures festives d'arrel tradicional de Montornès: els cavallins.</p> | 41.5430400,2.2667500 | 438841 | 4599302 | 1908 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54584-foto-08136-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54584-foto-08136-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54584-foto-08136-68-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 105|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54585 | Roure a l'avinguda Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-a-lavinguda-mare-de-deu-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>L'exemplar està actualment al jardí d'una comunitat de propietaris, al costat de Can Xerracan. Destaca la seva considerable capçada. Abans de la urbanització de la zona, als anys 80, l'arbre pertanyia a la finca de can Xerracan.</p> | 08136-69 | Avinguda de la Mare de Déu del Carme, 2. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5398900,2.2637600 | 438589 | 4598954 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Es tracta d'un arbre de valor simbòlic pels veïns de la zona, atès que ha estat fitxat arran de les informacions facilitades a l'Arxiu de Montornès. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54587 | Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-larxiu-municipal-de-montornes-del-valles | XIII-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès (AMMV) és la institució arxivística responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació generada o rebuda per l'administració de la vila des de finals del segle XIX fins l'actualitat, així com de qualsevol altre material arxivístic relacionat amb el municipi que pugui ser d'interès per a la història del poble, sigui quina sigui la seva procedència. La seu de l'Arxiu te sala de consulta, biblioteca auxiliar, taller, despatx i dipòsit; aquest equipament custodia la documentació considerada històrica, mentre que al dipòsit de la seu central de l'Ajuntament es conserva la documentació administrativa més recent. Els fons que es custodien a l'Arxiu Municipal són de procedències diverses. El principal és el fons de l'Ajuntament de la vila. Es tracta de la documentació generada i rebuda per la institució del govern local des del segle XIX fins a l'actualitat. Ocupa aproximadament uns 700 metres lineals. El document més antic que es conserva és l'amillarament de 1861. A més d'aquest nucli central de la pròpia institució, han ingressat a l'Arxiu Municipal alguns fons personals, patrimonials i d'entitats, els més importants dels quals són: Fons de la Mutualitat de Sant Isidre Fons de la masia de Can Masferrer Fons del mas de la Torre (Manso Calders) Fons de la nissaga dels Montornès. L'Speculo de 1764 Fons del Sindicat Agrícola de Montornès Fons de la Lliga de Propietaris de Montornès Fons de l'Ateneu Obrer Montornesenc Fons del Patronat Local d'Homenatge a la Vellesa Fons fotogràfic Bernardo López</p> | 08136-71 | Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'Arxiu Municipal existeix des de temps molt reculats, però no és fins l'any 2003 que s'organitza amb criteris arxivístics i en aplicació de la Llei d'Arxius aprovada pel parlament de Catalunya l'any 2001. Un tractament adequat dels fons permet el dret d'accés dels ciutadans a la informació i contribueix a la millora de l'administració. L'Arxiu té un horari diari d'obertura al públic. A més, es duen a terme accions de difusió i promoció d'estudis d'història local i de recuperació de la memòria col·lectiva, especialment a partir de la producció de documentals, l'organització de tallers i tertúlies, i la convocatòria de beques i la corresponent publicació dels treballs més destacats. L'any 2003 l'Ajuntament va adquirir el fons de can Masferrer i al 2010 l'Speculo de 1764 dels Montornès. D'altra banda són nombroses les aportacions de les persones del poble quant a fotografies i documentació diversa. L'abril del 2012 s'inaugurà la seu actual de l'Arxiu Històric, al carrer de la Pau número 10.</p> | 41.5446100,2.2637400 | 438592 | 4599478 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54587-foto-08136-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54587-foto-08136-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54587-foto-08136-71-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / OPC Diputació de Barcelona | L'Arxiu aplega documentació en diversos formats i suports. A més dels documents en paper, els digitalitzats i els electrònics, hi ha materials que es tracten diferenciadament: Hemeroteca. Butlletins municipals, publicacions, revistes, programes de Festa Major, etc. Secció de pergamins. Àpoques, establiments, concòrdies i testaments del segle XIV al XIX, procedents del fons de la masia de Can Masferrer i del fons de Manso Calders. Col·lecció de fotografies. Imatges de temàtica montornesenca, des dels inicis del segle XX fins als nostres dies, proveïda bàsicament per cessions o donacions de persones del terme. Secció de Gràfics. Cartells, plànols, mapes, fulls volants, material cartogràfic, impresos de diversa tipologia, materials relacionats sempre amb la vida local i l'activitat social de totes les èpoques. Materials fílmics. Audiovisuals, pel·lícules, documentals, entrevistes, filmacions d'actes... | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54592 | Lledoners de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-galbany | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Al voltant de can Galbany es poden observar uns quants exemplars de lledoners de diferents grandàries. El lledoner és una espècie conreada tradicionalment a la zona de la mediterrània que, en els darrers decennis, ha estat substituïda pel plàtan d'ombra.</p> | 08136-76 | Camí de can Genís, 2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El lledoner (Celtis australis) pertany a la família de les Ulmàcies (Om, ...) i presenta més de 80 espècies al món. Podem trobar-ne representants a Amèrica del Nord (lledoners de Louisiana, Virgínia, ...), a les Antilles (lledoners amb flors petites i fulles com les del llimoner, ...), a l'Àfrica (Celtis prantlii, C. durandii, ...) i els orientals (Celtis cinnamonea, ...).Forma part del conjunt d'arbres conreuats tradicionalment a l'entorn de la Mediterrània. A l'època romana ja s'utilitzava el nom de Celtis per designar el lledoner. A l'Edat Mitjana era una espècie molt present, i a partir del segle XVIII apareix a les grans ciutats, però al segle XIX, tot i les seves reconegudes qualitats, se la substitueix pel plàtan.</p> | 41.5386400,2.2784400 | 439812 | 4598805 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54592-foto-08136-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54592-foto-08136-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54598 | Bosc del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-castell | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Bosc molt espès que hi ha a la falda de la muntanya sobre la qual s'assenta el castell de Sant Miquel. Es tracta d'un alzinar ben desenvolupat amb gran quantitat d'espècies al sotabosc i on també hi ha exemplars de roure martinenc. Actualment, és un bosc gairebé impenetrable, i només s'hi pot accedir pels corriols de la carena que porten al castell.</p> | 08136-82 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5269300,2.2696300 | 439066 | 4597511 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54598-foto-08136-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54598-foto-08136-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | Forma part del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 54602 | Fons documental de can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-masferrer | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIV- XX | <p>Fons patrimonial d'alt interès per a la història local. Està format per 48 pergamins i més d'un centenar de documents en paper. Els més antics daten del segle XIV, alguns dels quals donen notícia de fets de 1280. El fons permet resseguir la línia evolutiva de les nissagues que van regentar can Masferrer durant més de sis segles: els Buada, els Masferrer, els Perpinyà i els Simon i Palau. A banda de la documentació que dóna fe de la successió familiar (testaments, capítols matrimonials, arbres genealògics, etc.), n'hi ha també de tipus judicial amb un bon nombre de plets, i de tipus econòmic, referida a les terres i a l'explotació agrícola.</p> | 08136-86 | Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El maig de 2003, l'Ajuntament de Montornès va adquirir el conjunt de documents procedents de can Masferrer al darrer propietari de la masia. Aquest fons conté els documents més antics que custodia l'Arxiu Municipal. L'Arxiu és la institució responsable del tractament i la difusió de la documentació generada o rebuda per l'administració de la vila des de finals del segle XIX fins a l'actualitat, així com també de qualsevol altre material arxivístic relacionat amb el municipi que pugui ser d'interès per a la història del poble, com és el cas del fons de can Masferrer.</p> | 41.5446100,2.2637400 | 438592 | 4599478 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54602-foto-08136-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54602-foto-08136-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54602-foto-08136-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 94|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54603 | Manso Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-calders | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Manso Calders' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XIX | <p>Edifici de volum cúbic i planta quadrangular amb teulada a quatre vessants. Té tres alçades i presenta cinc eixos de simetria en sentit vertical a les dues plantes inferiors. La porta forana té un arc de punt rodó i està coronada per un escut dividit a quarts. Les finestres de la planta baixa i el primer pis presenten llinda d'arc pla i brancals de pedra, mentre que a la segona planta hi ha un assecador amb un rengle de nou finestres d'arc de punt rodó. Té un barri d'accés amb quatre pilans a la carretera i una arbreda, antic jardí de la masia. A les fotografies antigues s'observa que hi havia un rellotge de sol i, a sobre de la porta principal, una rajola amb la data '1871'. També hi ha la caseta dels masovers, un safareig i diversos elements arquitectònics pels entorns.</p> | 08136-87 | Avda. Barcelona, 2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Manso Calders, conegut popularment com a cal Comte o la Torre, era el mas d'una de les grans finques del poble vell. Comprenia tota la banda occidental del terme municipal, del Mogent amunt, incloent tots els turons Calders i fins a tocar les terres de can Bosquerons. Tot eren vinyes fins que l'arribada de la carretera l'any 1913 i la posterior venda de parcel·les per a la construcció d'habitatges van fragmentar la finca. El casalot, acabat de construir l'any 1871, va ser propietat de Lluís Estapà que cap a 1922 el va vendre al comte Maties Muntades. Aquest noble va marcar els límits de la finca amb unes fites de pedra gravades amb una corona i les inicials 'MM'. Així mateix va convertir els entorns immediats en un gran jardí amb avets i castanyers d'índies, que actualment constitueix un parc públic important. La casa també va passar a ser propietat municipal i avui acull l'Institut d'Ensenyament Secundari Vinyes Velles.</p> | 41.5435000,2.2628800 | 438519 | 4599356 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54603-foto-08136-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54603-foto-08136-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54605 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-0 | <p>ANDRES, R.M. (1983) 'Antic Ajuntament de la Vila' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XX | <p>Edifici neoclàssic d'estructura rectangular amb la part central coronada per un frontó triangular independent de la teulada a quatre vessants. Als angles del frontó hi ha craters plens de fruites. És un edifici que té els paraments arrebossats; amb la façana simètrica que presenta cinc eixos verticals de composició. Els eixos exteriors presenten, en planta baixa, una finestra amb arc rebaixat i pilar quadrat al centre. S'accedeix a la porta principal mitjançant quatre graons i la porta està guarnida amb dues falses pilastres que sostenen un guardapols amb cornisa.</p> | 08136-89 | Plaça de Joaquim Mir, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Era una escola de dues unitats, per a nois i noies, projectada per l'arquitecte Magí Rius l'any 1884. La fase de construcció va patir molts entrebancs i aturades i no es va inaugurar fins l'any 1930. Abans d'aquesta data els nois assistien a classe en una casa de la plaça de la Constitució, mentre que les noies anaven a la primera casa del carrer Nou. L'edifici va ser l'únic equipament escolar de Montornès fins a l'any 1964.</p> | 41.5398400,2.2679500 | 438938 | 4598946 | 1930 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54605-foto-08136-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54605-foto-08136-89-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A l'IPAC de la Generalitat l'edifici apareix, per error, com ANTIC AJUNTAMENT. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 54606 | Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Església Parroquial de Sant Sadurní' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ARÉVALO, Sergio. 'La reconstrucció de l'església de Sant Sadurní', dins la revista Dalmanla núm. 1, de setembre de 2012. Centre d'Estudis de Montornès del Vallès. pp.14-18. PUIGDOLLERS, Rodolf. 'El retaule de la parròquia de Sant Sadurní de Montornès del Vallès', dins la revista Ponències. Anuari del Centre d'estudis de Granollers 2011, pp. 129-143. SALES MASFERRER, Jordi (1984). Història de Montornès. Parròquia de Sant Sadurní de Montornès. Barcelona. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | X - XX | La façana i part de la nau són del segle XX | <p>La façana principal de l'església de Sant Sadurní és a la part baixa de l'edifici. Presenta una porta coberta amb un arc pla i una finestra coronella d'arc apuntat. A cada costat de la porta s'obren sengles finestres, també apuntades. A l'esquerra de la façana hi ha el campanar. És de planta quadrada i tres cossos: l'inferior és de maçoneria i els altres dos de carreus. Al centre de cada cara del cos superior hi ha finestres d'arc apuntat per a les campanes. Els angles queden coronats per quatre gàrgoles que representen els Tetramorfs. L'església és d'una sola nau de tres trams amb volta apuntada. La capçalera està formada per un absis circular amb cinc bandes verticals a la part exterior. De l'església romànica tan sols es conserva l'absis. La resta de l'edifici va ser molt restaurat als segles XVI i XVII, segons consta a les visites pastorals. A la dovella de la petita finestra de l'absis es llegeix '1690'. Una altra finestra té la inscripció '1708'. Probablement són dates que corresponen a restauracions importants. La porta principal és de 1939, tal com indica un esgrafiat. És una porta de nova factura que es va construir allà on hi havia adossada la casa de l'antiga rectoria, cremada i destruïda durant la Guerra Civil.</p> | 08136-90 | Camí antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'església és un temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrada probablement al segle X. Se sap que ja existia l'any 971 perquè en un document testamentari hi figura citada al terme de Palau d'Ametlla, antic nom del poble de Montornès. L'any 1572 va ser objecte d'una reconstrucció general que va respectar l'absis romànic original i va alçar el campanar que es contempla avui. Durant segles, l'església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada. El magnífic retaule barroc, realitzat per l'escultor Antoni Comas l'any 1619, va ser destruït en la crema de juliol de 1936. El retaule actual de l'altar major, realitzat en temps de postguerra, va ser restaurat l'any 2000.</p> | 41.5402300,2.2675800 | 438908 | 4598989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 92|93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||
| 54607 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-3 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>L'edifici de la Rectoria està molt a prop de l'església de Sant Sadurní. Presenta tres cossos amb nombrosos eixos de composició vertical. Es tracta d'un edifici de postguerra, amb arrebossat, pintat imitant carreus a totes les obertures, on es combinen els arcs de punt rodó amb els plans, de forma que dominen els primers a la façana principal mentre que els altres ho fan a la resta de façanes. La combinació d'avançament i enfonsament de cossos permet crear terrasses a la part que dóna al carrer, i porxos a la part interior del recinte. A la façana nord de l'edifici hi ha una placa de la Santa Missió de l'any 1962.</p> | 08136-91 | Camí antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La Rectoria, inaugurada l'any 1946, es va construir amb les aportacions dels feligresos de la parròquia als primers anys de la postguerra. L'antiga rectoria havia quedat totalment destruïda després de l'incendi que va patir el juliol de 1936.</p> | 41.5401100,2.2672700 | 438882 | 4598976 | 1946 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54607-foto-08136-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54607-foto-08136-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54607-foto-08136-91-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A l'interior de l'edifici es troba l'Arxiu Parroquial i algunes estàtues de sants. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54627 | Placa del carrer d'Antoni d'Argila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-dantoni-dargila | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Placa de marbre blanc de forma rectangular, amb arc escarser a la cara superior. Les lletres són majúscules i en relleu. S'hi llegeix 'Calle de Antonio de Argila'. Aquesta placa havia estat molts anys col·locada a la façana de can Cot, la casa que hi ha a la cantonada dels carrers de Francesc Macià i de Sant Sadurní. Actualment, pel seu valor històric, es guarda dins la col·lecció municipal de pintures i escultures.</p> | 08136-111 | Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El Ple de la Corporació, en sessió de 5 de novembre de 1916, va aprovar donar el nom d'Antoni d'Argila i Matas a un carrer. Feia poc que havia mort aquest prohom i propietari agrícola de can Vilaró que havia dut a terme obres benèfiques i millores per al poble. Per perpetuar-ne la memòria, es va canviar el nom de l'antic carrer Major (l'actual carrer de Francesc Macià) pel seu nom -Antoni d'Argila- ja que segons recull l'acta de la sessió 'casi todas las casas de la calle Mayor prestan censo a la casa de Argila'. Tres anys més tard, al Ple de 24 d'agost de 1919, es va acordar encarregar la construcció d'una làpida de marbre per dur a terme l'acord inicial. El dia 7 de setembre de 1919, en un acte on hi eren conviadades totes les autoritats civils i eclesiàstiques, es va estrenar la placa esmentada. Es dóna el cas que el mateix dia en què es va acordar fer construir la làpida, es va aprovar també donar el nom de Prat de la Riba a un altre carrer de Montornès. Eren els anys de la Mancomunitat en què catalanisme i localisme es donaven la mà.</p> | 41.5452900,2.2673700 | 438895 | 4599551 | 1919 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54628 | Can Primo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-primo | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>La construcció és de dues plantes i golfes. Destaca el badalot de l'escala que culmina en una torre amb finestres geminades a cadascuna de les cares i una terrassa superior, on quatre pilastres d'obra amb remats arquitectònics sostenen una barana de brendolat de ferro. El conjunt està acabat amb una airosa estructura de ferro en forma d'arc apuntat que suporta el penell i el parallamps. La construcció té dos aiguavessos dirigits cap a les façanes posterior i principal. La façana davantera presenta línies molt clares: tres eixos de composició vertical i tres plantes emfasitzades per motllures. Els elements verticals són rectangulars, i tenen porta i finestres en planta baixa i tres balcons a la primera planta. Les finestres de les golfes són geminades. Tots aquests elements arquitectònics presenten un guardapols força ample. El vestíbul conserva l'enrajolat original.</p> | 08136-112 | C/ Major, 21-23, 08170 - Montornès del Vallès | <p>Construïda l'any 1898, va ser la primera torre d'estiueig al poble, que aleshores quedava allunyada del nucli antic. Durant molts anys hi va passar les temporades d'estiu la família del doctor Bonaventura Castellanos, conegut pediatra barceloní.</p> | 41.5426600,2.2658500 | 438766 | 4599260 | 1898 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54628-foto-08136-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54628-foto-08136-112-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54633 | Can Pepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pepo | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edificació de gran volum de planta baixa i dos pisos en tres cossos, als quals s'hi afegeix un annex de planta baixa a la part posterior. El cos central, amb aspecte de torre, fa d'eix de simetria als altres dos cossos per sobre dels quals sobresurt. Tots els angles d'edificació estan marcats per carreus de pedra vistos, mentre que les façanes estan arrebossades i pintades. La coberta de la torre central, a quatre aiguavessos, és independent de la resta de la teulada. Els altres cossos compateixen una única coberta, igualment a quatre vessants. Els ràfecs estan formats per caps de biga vistos de fusta. El cos central presenta un eix de composició vertical que s'eixampla a tres eixos al pis més alt. Totes les obertures són rectangulars i cobertes per llinda plana. Els cossos laterals tenen les obertures amb llinda plana a la planta baixa i primer pis, i llinda d'arc rodó a la segona planta. A la façana lateral i posterior destaca, al primer i al segon pis, una galeria amb grans obertures amb llinda d'arc de punt rodó i barana feta de totxos de ceràmica.</p> | 08136-117 | C/ Bruc, 12/ Mogent, 5-7 08170 - Montornès del Vallès | <p>On ara hi ha aquest edifici, a la banda del carrer Major, hi havia la fonda del poble. Tenia un cafè-bar i algunes habitacions. Aquí hi va sojornar alguns dies el president Lluís Companys, amic de l'amo de l'establiment, Josep Viñallonga Duran (en Pepó). Anys més tard, ja en època de postguerra, el mateix Pepó va construir l'edifici actual a la zona dels patis i dels estables de l'antiga fonda.</p> | 41.5429100,2.2655400 | 438740 | 4599288 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54633-foto-08136-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54633-foto-08136-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54633-foto-08136-117-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54648 | Cases d'estiueig als carrers Joan Miró, Vallromanes i Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-destiueig-als-carrers-joan-miro-vallromanes-i-arago | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edificacions situades sempre a l'interior d'un jardí, més o menys extens. Tenen un o més cossos, coberts per teulada a dos aiguavessos. Les cases poden tenir una, dues o tres alçades i l'estil arquitectònic dominant és el noucentisme encara que, en algun cas, es poden observar elements que recorden l'estètica modernista. A banda de la casa número 9 del carrer de Joan Miró (can Ferrari), destaca la torre de Sant Rafel amb finestres neogòtiques.</p> | 08136-132 | Carrers de Joan Miró, de Vallromanes i d'Aragó. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al llarg del primer terç del segle XX, aquesta zona baixa i boscosa del poble va experimentar un creixement important. S'hi van edificar cases de tipus xalet per a ús de famílies estiuejants. Avui formen un conjunt residencial que combina els elements antics amb la modernitat.</p> | 41.5434500,2.2712400 | 439216 | 4599344 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54648-foto-08136-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54648-foto-08136-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54648-foto-08136-132-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54649 | Bosc de la Merxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-merxa | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Bosc d'alzines ben conservat que està situat a banda i banda del turó del Montcau, el turó de forma triangular que s'alça a l'oest del castell de Sant Miquel, just a la dreta de coll Mercader. És l'únic lloc de Montornès on es conserva l'alzinar autòcton. El bosc de la Merxa es va salvar de la tala generalitzada de boscos que va tenir lloc a finals del segle XIX per a plantar vinyes. Des de temps molt antics és propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Així ho testifica un seguit de pilars de ciment amb l'escut de la capital. Podria ser que el nom 'Merxa' derivés del nom 'marxant', ja que a l'altre costat de coll Mercader hi havia unes propietats anomenades terres del marxant.</p> | 08136-133 | Vessant nord del turó del Montcau 08170 - Montornès del Vallès | 41.5302400,2.2604400 | 438303 | 4597885 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54649-foto-08136-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54650 | Turó de la Salve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-salve | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | Existeix un dipòsit | <p>El turó està situat a l'extrem sud-est del terme municipal de Montornès. És un mirador privilegiat des d'on es gaudeix d'una interessant vista sobre la plana del Vallès i la riera de Vallromanes. Actualment en el cim hi ha una torre de comunicacions. El subsòl està format, essencialment, per roques de l'era paleozoica entre les quals destaquen els granits hercinians. Tant el turó de la Salve com la muntanya del castell de Sant Miquel són una derivació orogràfica de la serralada Litoral a la qual pertanyen.</p> | 08136-134 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antigament, per la festivitat de Sant Miquel, el 29 de setembre, des de l'església de Vallromanes sortia un romiatge cap a la capella de dalt del Castell. La processó es deturava al cim on es resava l'oració de la Salve. D'aquí procedeix el nom del turó.</p> | 41.5306000,2.2762600 | 439623 | 4597914 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54650-foto-08136-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54653 | Jaciment Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-casa-blanca | <p>BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. PARDO, J. (1983) 'La Casa Blanca', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> | <p>Hi ha notícies de què en fer uns fonaments, d'uns dos metres de profunditat, per abastir el xalet, van apareixer enterraments de llosses de pedra formant una caixa, amb restes de ceràmica romana. Per la zona s'han localitzat, superficialment, alguns fragments de terrissa romana. De les sepultures només va arribar la informació de la seva aparició, lliurada al Sr. Estrada i Garriga, per un manobre que es deia Pedro, el 18-7-1954.</p> | 08136-137 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5453300,2.2539000 | 437772 | 4599565 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54653-foto-08136-137-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Dona la impressió que J. Pardo (1983) no localitza el jaciment amb precisió. El mateix autor ofereix les coordenades de la Casa Blanca, però probablement es refereix a un xalet de la zona. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54655 | Can Ferrari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrari | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Xalet unitari de planta rectangular amb un petit cos avançat al centre per formar l'entrada. Està envoltat d'un jardí. La construcció, d'una sola planta, té la coberta a quatre vessants amb tremujals als extrems i sobre la porta principal. Decoren els extrems del carener, i sobre la porta, sengles craters de ceràmica. Té els caps de biga de fusta, vistos sota el ràfec de la teulada. Destaquen les línies corbes a les obertures amb la presència d'arcs de punt rodó a les llindes de les finestres i amb una original porta rodona que fa joc amb el replà previ a l'entrada de planta, també circular. Per sobre de les obertures, l'edifici presenta unes sanefes decoratives austeres que emmarquen els respiralls de fals sostre.</p> | 08136-139 | Carrer de Joan Miró, 9. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest xalet va ser el primer que es va construir en aquesta zona. Data de 1934 i el mestre de cases va ser Arturo Feliu. El propietari que va encomanar l'obra es deia Ferrari de cognom, estiuejant barceloní que treballava en el sector de les arts gràfiques.</p> | 41.5445300,2.2681900 | 438963 | 4599466 | 1934 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54655-foto-08136-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54655-foto-08136-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54655-foto-08136-139-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54656 | Ca l'Arturo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larturo | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici exempt de planta rectangular allargada amb coberta a dos aiguavessos. La façana principal és la del tester, amb tres eixos simètrics de composició vertical i un quart, a l'extrem dret, que dóna pas a la façana lateral dreta. Els buits són quadrangulars. La casa té un balcó sobre la porta. La façana lateral esquerra no presenta cap obertura, mentre que la de la dreta està dominada per una galeria correguda, sustentada per sis pilastres que emmarquen la composició. Entre les pilastres hi ha baranes de brèndoles rectes de ferro.</p> | 08136-140 | Carrer de Sant Isidre, 3 - 7. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Arturo Feliu, important mestre de cases, es va construir un parell d'habitatges als camps que hi havia entre el Camí de la Creu de Terme i la carretera. Ho va fer entre 1923 i 1929. Les va deixar separades per un petit passadís en previsió d'ajuntar-les més endavant, la qual cosa va realitzar l'any 1963. D'aquesta època és la configuració de la casa actual, avui dedicada a habitatges, però que antigament tenia galliner, celler i magatzems.</p> | 41.5433100,2.2660700 | 438785 | 4599333 | 1923 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54656-foto-08136-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54657 | Bosc de Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-santa-caterina | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Bosc de ribera molt espès, de poca amplada, que voreja el darrer tram del riu Mogent. En aquest bosc hi ha la font de Santa Caterina, indret on fins a la segona meitat del segle XX s'hi feien fontades. Actualment de la font només en queda un rajolí d'aigua que brolla en un lloc molt amagat. La vegetació del bosc destaca per la gran alçada i la varietat dels arbres, i pel sotabosc, que està relativament ben estructurat. A la part més propera a la font hi ha una devesa de plàtans d'ombra que van ser plantats amb la intenció de tallar-los periòdicament. A mida que ens allunyem de la font, la verneda creix de forma natural amb una àmplia varietat d'espècies. A la capa arbòria hi dominen els oms. A l'altra riba (terme municipal de Montmeló) el bosc ha desaparegut substituït per un polígon industrial.</p> | 08136-141 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5457400,2.2558400 | 437934 | 4599610 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54657-foto-08136-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54657-foto-08136-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 54661 | Cal Sidro Cassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidro-casso | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes amb un plafó llis d'obra com a coronament de la façana principal. Presenta tres eixos de composició vertical, emfasitzats pels dos canalons de desguàs que baixen entre aquests. L'eix central està format per la porta d'accés, sobre la qual hi ha un balcó amb barana de brèndoles de ferro forjat rectes i a la part superior una petita finestra rectangular. Els dos eixos laterals presenten la mateixa composició, però en lloc de porta hi ha grans finestrals a la planta baixa, finestra a la planta primera i finestró a la segona. Totes les obertures són de llinda plana i guardapols amb esgrafiat sobre la llinda; entre aquests destaca el que hi ha sobre el finestró de l'eix central on es pot llegir '1885'. Els finestrals de la planta baixa, que són convexos, estan coberts per un remat apuntat còncau amb esgrafiats.</p> | 08136-145 | Carrer de l'Estrella, 25. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta casa es troba en un dels carrers antics del poble, obert a l'època d'expansió del nucli antic, a finals del segle XIX. Al carrer encara s'ha conservat gran part de les façanes de les cases que s'alineen mirant cap al nord, mentre que les façanes sud ha estat en bona part reedificades presentant habitatges de blocs de pisos. Els terrenys on es va obrir aquest carrer pertanyen a la masia de can Torrents (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 243).</p> | 41.5419300,2.2664000 | 438811 | 4599179 | 1885 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54661-foto-08136-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54661-foto-08136-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 54669 | Escultura Homenatge a García Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-a-garcia-lorca | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Escultura situada al barri de Montornès Nord, a la plaça que porta el nom del poeta andalús, Federico García Lorca. Es tracta d'un bloc de pedra de riu que descansa sobre una base quadrada enlairada mitjançant quatre columnetes als extrems. A la peanya es llegeix, a cada un dels costats 'FEDERICO / GARCÍA / LORCA / 1898 - 1936'.</p> | 08136-153 | Pça. Federico García Lorca 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 1998 durant la celebració de la festa major d'hivern de Sant Sadurní, Montornès del Vallès va retre homenatge a Federico García Lorca, amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. L'escultura, creació de l'artista local Jordi Camprubí, recorda l'efemèride i la figura de l'escriptor de la Generació del 27. Jordi Camprubí, nascut a Barcelona l'any 1962, va estudiar a l'Escola Massana. Ceramista, escultor i dibuixant, té el taller a Martorelles i va estar molt vinculat a Montornès com a professor del Casal de Cultura i com a dinamitzador de diversos projectes artístics.</p> | 41.5546400,2.2688700 | 439029 | 4600588 | 1998 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Jordi Camprubí | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54672 | Col·lecció municipal d'art contemporani | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-contemporani | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>L'Ajuntament de Montornès del Vallès disposa de més d'una vuitantena d'obres pictòriques, algunes de les quals estan exposades a diferents dependències municipals. Són peces del segle XX de diversos estils i valors. S'hi troben obres de Josep Grau Garriga, Josep Guinovart, Romà Vallès, Jordi Cerdà, Claude Jeanmart, Mima Sant, Pere Salinas, Jordi Camprubí i Sergi Portela, entre molts d'altres.</p> | 08136-156 | Diverses dependències municipals | <p>Aquesta col·lecció s'ha anat formant a partir de donacions i adquisicions. Tant les edicions de certàmens artístics (Mont-Art i Germinart) com les exposicions individuals organitzades a la galeria municipal han propiciat el pas per Montornès d'artistes de renom que sovint han deixat obra al poble.</p> | 41.5452900,2.2673700 | 438895 | 4599551 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54672-foto-08136-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54672-foto-08136-156-2.jpg | Física | Abstracció|Informalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 111|114|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54674 | Conjunt d'habitatges de Montornès Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-de-montornes-nord | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt d'habitatges per a obrers construït durant la dècada dels anys seixanta i primers dels setanta del segle XX al tram de la carena de la serra de can Parellada que llinda amb el turó de les Tres Creus. Són vint-i-sis blocs de pisos que van formar l'anomenada Ciudad Satélite, grup d'habitatges annexos al polígon industrial promogut per l'empresari Riera Marsà, allunyat un quilòmetre del centre urbà. Els primers setze blocs, veritable nucli originari del barri, tenen planta i cinc pisos. Cada habitatge té una superfície de 50 metres quadrats de mitjana. Fruit de la pressió popular, i ja als anys setanta, s'hi va construir un mercat, una església i una escola. A partir dels anys vuitanta, diversos promotors van aixecar altres blocs de tipologies diferents. Tot plegat avui constitueix el barri de Montornès Nord.</p> | 08136-158 | Serra de can Parellada. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La Ciudad Satélite Riera Marsà, popularment coneguda com 'el Polígono', es va inaugurar oficialment el febrer de 1965, però de fet les obres per construir els primers blocs daten de 1962. Es tracta d'un exemple més de la tendència que va sorgir als anys 50 d'escampar per Catalunya polígons industrials amb habitatges annexos per reduir els desequilibris territorials i alliberar Barcelona de la congestió. El que feia singular el de Montornès va ser que fos l'únic polígon-ciutat d'iniciativa completament privada. Tot va començar amb la implantació del complex industrial a la plana del marge dret del riu Mogent. Promogut pel propietari de bona part d'aquesta plana, va iniciar-se amb la construcció de les empreses CYDSA i Hamol a partir de 1958 i va prendre embranzida amb la inauguració oficial, el juliol de 1962. Per a les famílies treballadores es preveia construir més de tres mil habitatges, però finalment només se'n van enllestir un miler. Tot i això, l'arribada d'immigrants procedents del sud de l'Estat va ser tan ingent que l'any 1970 la població d'aquest nou nucli superava en més de mil habitants la del centre històric de Montornès. Aquesta colònia industrial del segle XX havia de ser un complex residencial modèlic amb tots els serveis imaginables, però tot va quedar a mitges. La crisi del petroli de 1973 i la mala gestió empresarial van fer inviable el gruix del projecte constructiu. Els carrers i les places van quedar sense urbanitzar i van anar sorgint problemes amb l'aigua potable, la proximitat de l'abocador, la contaminació de les mateixes indústries, les deficients comunicacions, la manca de serveis bàsics, etc. El punt d'inflexió que va redreçar la situació va ser la lluita popular de l'any 1978. La pressió veïnal va aconseguir que el Ple Municipal assumís la urbanització del barri obrer i incoés l'expedient d'expropiació dels terrenys de la nova ciutat. A partir de 1979, amb els ajuntaments democràtics, les millores van anar arribant progressivament.</p> | 41.5528300,2.2671300 | 438882 | 4600389 | 1962-76 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 54675 | Escultura Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ametlla | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Escultura de ferro colat amb un pes aproximat de 4.000 quilos, situada dins la rotonda d'entrada al poble per l'avinguda de Barcelona. Mesura 3 metres i mig d'alçada i representa un ametlló gegant. Per un dels costats, la closca està trencada i en el punt en què s'endevina la presència de la llavor interna, s'hi marca en relleu una gran 'M', la lletra inicial de Montornès. La pell de l'escultura conté diversos orificis pensats per afavorir un joc d'il·luminacions.</p> | 08136-159 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'escultura 'Ametlla' és obra de l'artista Jordi Camprubí i es va instal·lar l'abril de 2007. Respon a l'encàrrec que va rebre de l'Ajuntament de crear una obra que fes al·lusió al passat medieval de la població. Cal notar que el nom antic de Montornès del Vallès era Palau d'Ametlla. Jordi Camprubí, nascut a Barcelona l'any 1962, va estudiar a l'Escola Massana. Ceramista, escultor i dibuixant, té el taller a Martorelles i durant uns anys va estar molt vinculat a Montornès com a professor del Casal de Cultura i com a dinamitzador de diversos projectes artístics.</p> | 41.5438500,2.2595700 | 438243 | 4599397 | 2007 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Jordi Camprubí | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54676 | Escultura de Blas Infante | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-blas-infante | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Escultura en bronze del bust de Blas Infante, realitzada per l'artista José Romano. L'obra està formada per dues peces: el bust del polític andalús i la columna sobre la qual reposa. La mida de la peça arriba als dos metres.</p> | 08136-160 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Per iniciativa del Centro Cultural Andaluz de Montornès del Vallès, el dia 27 d'abril de 2003 es va presentar aquesta escultura d'homenatge al fundador del nacionalisme modern andalús, afusellat a Sevilla l'agost de 1936, a l'inici de la Guerra Civil. Està ubicada en una placeta enjardinada que hi ha a l'encreuament dels passatges de Sant Miquel i de la Bòbila, molt a prop de la seu social de l'entitat promotora. A l'entorn del monument s'hi van plantar nou oliveres que simbolitzen les vuit províncies andaluses i Catalunya. A l'acte d'inauguració hi va assistir un nét de Blas Infante, Francisco Javier Delmas Infante.</p> | 41.5412600,2.2713700 | 439225 | 4599101 | 2003 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | José Romano | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54677 | Mural de la Rectoria Nova de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-rectoria-nova-de-sant-sadurni | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Pintura mural, de 7 metres de llargada per 2,5 metres d'alçada, realitzada sobre una de les parets del despatx del rector de la parròquia de Sant Sadurní. Obra de l'artista Pere Salinas, està pintada amb pigments naturals amb un aglutinant base acrílic. És una representació del passatge del llibre de l'Apocalipsi en què l'arcàngel Sant Miquel lluita contra el gran drac i els àngels rebels. Sobre un gran cel groc apareix la figura de Sant Miquel que sosté alçada una espasa i venç el diable, que resta recargolat als seus peus. En vermell, la sang de Crist que forma una creu. En blau, el riu de vida de la redempció.</p> | 08136-161 | Casal parroquial. Camí Antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 2005 la parròquia de Sant Sadurní va inaugurar un nou i espaiós casal. El dia 28 de maig de 2007, Pere Salinas, amb l'ajuda de quatre de les seves alumnes (Chelo Páez, Núria Rossell, Flora Ventura i Montse Vilardell) va pintar el mural que decora el despatx, inspirat en la imatge de la lluita de Sant Miquel que es troba als frescos del baptisteri de la catedral de Pàdua. Pere Salinas va néixer a Barcelona l'any 1957, però quan tenia nou anys es va traslladar amb la família a viure a Montornès. L'any 1988 va deixar l'empresa on treballava per dedicar-se de ple a la creació artística. Té el seu taller a Montornès. Ha exposat a diverses galeries de l'Estat. També a França, Alemanya, Àustria, Israel, Holanda, Finlàndia, etc. Hi ha obra seva en col·leccions particulars d'Europa, Àsia i Amèrica. Dins de l'òptica de l'art contemporani, Salinas és dels qui treballa enllaçant plàstica, poesia i música. A principis dels anys 80, va fundar a Montornès el Mont-Art, un espai de trobada i experimentació artística.</p> | 41.5402300,2.2675800 | 438908 | 4598989 | 2007 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-05-29 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Pere Salinas | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54678 | Els Gegants de Montornès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-montornes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | XX | <p>Els gegants són dues figures masculines de final de l'Edat Mitjana. Bartomeu Sala, nascut a Montornès, va ser el líder de la pagesia que va encapçalar la darrera victòria remença prop del castell de Sant Miquel contra l'exèrcit de la Diputació de Barcelona. Pere Anton de Rocacrespa era el noble que va dirigir l'exèrcit esmentat i que va ser derrotat el 4 de gener de 1485. Bartomeu Sala és una figura de 3,75 metres d'alçada i 40 quilos de pes. Vesteix camisa blava, samarra beix i faldó negre de pana. Duu una faixa i una barretina vermelles. Porta cabells i bigoti de color castany. La seva mà dreta agafa una forca de quatre puntes. Pere Anton de Rocacrespa és una figura de 3,80 metres i 49 quilos de pes. Vesteix una brusa de roba de damasc, amb escut al pit i malla de llana i fil. Porta capa curta i faldó grisós. La mà dreta empunya una espasa. Va protegit amb armadura i un casc amb una àliga al centre, els ulls de la qual són dues pedres vermelles de bijuteria. Ambdós gegants tenen el cavallet de fusta i estan fets amb polièster i fibra de vidre.</p> | 08136-162 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 17 de setembre de 1989 van néixer els gegants de Montornès amb una gran festa en què els gegants de Vilanova i la Geltrú van assistir en qualitat de padrins. L'Ajuntament, diverses entitats i la recent fundada colla local de geganters van fer possible la creació d'aquesta parella amb l'objectiu d'incorporar-la a l'imaginari festiu del poble com a element identitari d'arrel tradicional. Van ser construïts als tallers Sarandaca de Granollers l'any 1989. Cada any per la Festa Major s'organitzen les habituals trobades en què en Bartomeu i en Pere Anton dansen un ball propi que representa la darrera batalla de la Guerra dels Remences. La primera sortida dels gegants va ser a l'aplec de Manresa de 1990. El 1991 van pujar al castell de Sant Miquel i el 1992 van assistir a l'Estadi Olímpic en ocasió dels Jocs Olímpics de Barcelona.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54678-foto-08136-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54678-foto-08136-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 54679 | En Ceballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-ceballot | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | XX | <p>En Ceballot és el drac de Montornès del Vallès i pertany a la Colla de Drac i Diables. El drac és un element més de foc que potencia les actuacions de la colla. L'autor d'aquest entremès festiu és l'artesà granollerí Ramon Aumedes. Es tracta d'una figura de 34 quilos de pes, amb quatre punts de foc i aspecte ferotge. Té només dues potes i una llarga cua vertical. Ambdós elements li confereixen estabilitat. L'encesa del drac es controla gràcies a un mecanisme elèctric que manipula el portador des de l'interior.</p> | 08136-163 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Apadrinat pel Drac de Reus, en Ceballot es va estrenar el 16 de setembre de 1994, després del pregó de Festa Major. Es va presentar, ja d'entrada, amb un ball propi 'el ball d'en Ceballot', amb música d'Enric Montsant i coreografia de la colla de divuit draconaires. Els instruments que sonen són la gralla, la caixa i el timbal. La idea d'incloure un drac dins la Colla de Diables de Montornès va sorgir cap a 1993. Uns dies abans de presentar-se a Montornès, la figura va assistir a manera de preestrena, a l'Aplec Internacional de Grups Folklòrics de Marsella. Va ser en aquesta trobada que el drac va caure estrepitosament a causa d'una relliscada del portador per culpa d'una pell de ceba. D'aquí sorgeix, precisament, el nom de 'Ceballot'. La Colla de Diables de Montornès del Vallès va néixer l'any 1985 al si del Casal de Cultura. Ha organitzat diverses trobades de diables i ha assistit convidada a molts events, tant a dins com a fora de Catalunya. Per la Festa Major de la vila, els diables protagonitzen la Cremada de l'Ajuntament i són els amfitrions del correfoc tradicional. L'any 1995, amb motiu del 10è aniversari de la colla, es va construir un gegantó, en Banyetes, que representa un diable montornesenc.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1994 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54682 | El Drac Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-petit | <p>https://www.bestiari.cat/figura/drac-petit-de-montornes/ ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | <p>El Drac Petit de Montornès del Vallès pertany a la Colla de Drac i Diables. Es va fer per que els nens petits de la colla el poguessin dur. El drac és un element més de foc que potencia les actuacions de la colla i fa participar als nens. Es tracta d'una figura de 7 quilos de pes, amb quatre punts de foc i aspecte juganers ja que està pintat de vius colors i porta una campaneta a la cua. Balla sempre durant el correfoc infantil, el dissabte de la Festa Major.</p> | 08136-166 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>En l'acte del seu naixement, durant la Festa Major de 2009, va sortir d'un ou que es va posar davant de l'Ajuntament, en obrir-se, el primer ball va ser el Ball del Drac Petit que li ha quedat com a ball propi. L'autor d'aquest entremès festiu és l'artesana Dolors Sans.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 2009 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54682-foto-08136-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Dolors Sans | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 54684 | Dansa de la batalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-la-batalla | <p>Bertran i Alcalde, Xavier. Els Gegants de Montornès del Vallès. Ed. Ajuntament de Montornès, Regidoria de Cultura. Montornès, 1993.</p> | <p>El Ball dels Gegants de Montornès del Vallès, anomenat 'La Dansa de la Batalla' és una representació solemnial del conflicte bèl·lic que va tenir lloc al poble el 4 de gener de 1485. Aquesta batalla va ser una de les darreres que va enfrontar els remences amb la noblesa catalana. Els remences encapçalats per Bartomeu Sala, originari de Montornès, van aconseguir una victòria sonada sobre l'exèrcit de la Diputació, una victòria que va obrir les portes a la sentència arbitral de Guadalupe (1496), inici de l'abolició del feudalisme a Catalunya. La dansa comença presentant el cabdill remença, en Bartomeu Sala (compassos 1 al 4), i tot seguit presenta el comandant de l'exèrcit de la Diputació de Barcelona, el veguer Pere Anton de Rocacrespa (c.5-8). Aquest preludi s'acaba amb un pas solemne de tots dos (c.9-12). Bartomeu Sala, amb el suport del poble (c. 13-21, amb segona veu, caixa i timbal), s'enfronta a l'exèrcit del veguer, enemic de la pagesia (c.22-33, sense timbal ni segona veu). La batalla es lliura amb força creixent (c 33-42). El dirigent dels remences no cedeix (c.42-46), lluita amb una gran contundència entre els crits de guerra del poble (segona veu). Sí que afluixa el veguer (c.46-50), que finalment cau mort. En aquest punt la coreografia inclou la posició en horitzontal del gegant que representa el veguer, la qual cosa suposa una coordinació i un esforç considerable, de manera que esdevé el moment més important del ball. Finalment les tropes remences celebren la victòria i reben l'homenatge de l'exèrcit dels nobles (c.51-58). La peça musical, per a gralles, caixa i timbal, és original d'Enric Montsant i Damià, composta l'any 1989 i ha estat editada en el 3r Tradicionàrius (1990). Coreografia creada pels Geganters de Montornès.</p> | 08136-168 | Plaça de Joan Miró. Montornès del Vallès. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 17 de setembre de 1989 van néixer els gegants de Montornès amb una gran festa en què els gegants de Vilanova i la Geltrú van assistir en qualitat de padrins. Aquell mateix dia es va estrenar la dansa de la Batalla. Cada any per la Festa Major s'organitzen les habituals trobades de gegants de diferents pobles en què en Bartomeu i en Pere Anton, els amfitrions, dansen el ball propi i característic que representa la darrera batalla de la Guerra dels Remences, un ball que ha esdevingut un element identitari de primer ordre. La dansa de la Batalla té lloc sempre a la plaça de Joan Miró el diumenge de Festa Major al migdia (normalment coincideix amb el tercer diumenge del mes de setembre).</p> | 41.5452500,2.2673600 | 438894 | 4599547 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54684-foto-08136-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54684-foto-08136-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54684-foto-08136-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | De la música: Enric Montsant i Damià. De la coreografia: Colla de Geganters de Montornès | 119|98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 54685 | L'Angeleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langeleta | XX | <p>L'Angeleta és una gegantona lleugera que pesa només 28 kilos i fa d'alçada 3,23 m. Va ser construïda per Ramon Aumedes. És un element femení que representa un àngel dominant, festiu i un xic maliciós. Amb escot generós i sensual, duu el cabell rinxolat i de color nacre, la qual cosa li dóna una personalitat segura i amb cert encanteri mitològic. Porta una espasa de foc, símbol de la lluita contra el mal, i la mà lliure assenyala el terra, indicant que tothom s'ha de sotmetre al seu poder diví. Les ales són petites i obertes cap als costats. El vestit i el faldó juguen amb diverses capes de blaus de diferents tons. El cavallet és d'alumini i el cos de fibra de vidre i resina.</p> | 08136-169 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'Angeleta va néixer el 18 de setembre de 1999 durant la X Trobada de Gegants en plena Festa Major. Va ser apadrinada per la Dimonieta de Badalona, la qual va portar un regal per a la nova gegantona: una de les dues claus del setè cel. També es van llegir uns versos per a l'ocasió, titulats 'el sortilegi de les llunes gegants'. L'Angeleta va sorgir com a companya inseparable d'en Banyetes, gegantó que havia aparegut a escena l'any 1995 de la mà de la Colla dels Diables de Montornès. L'Angeleta representa el bé; en Banyetes, el mal.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1999 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml