Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54529 | Refranys, dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-dites-i-corrandes | <p>PARÉS i PUNTAS, Anna (2001) 'Tots els refranys catalans. 25.000 refranys d'arreu de les terres catalanes', Barcelona, Edicions 62.</p> | <p>'A Montornès manlleven coses i no tornen rés' (PARÉS, 2001) 'Per a no haver de fer rés, Montornès' (PARÉS, 2001)</p> | 08136-13 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||||
| 54535 | Torre d'aigua de can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-de-can-masferrer | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Construcció de planta quadrangular feta de totxo vist amb forma de torre. Presenta dos cossos separats per motllures simples però molt treballades. Hi ha una finestra allargada en sentit vertical al centre de la part baixa de cada una de les parets. Al cos superior es repeteixen les finestres, però en aquest cas tenen forma de rombe. En la separació dels dos cossos es distingeix, de baix a dalt, una motllura simple, una banda amb motius quadrangulars fets amb totxo a les façanes nord i sud, i jocs d'obertures de tres respiralls rectangulars, a les façanes est i oest. Sobre aquesta banda hi ha una altra motllura, i, al damunt, un arquitrau i una motllura doble, que dóna pas al cos superior, amb les finestres romboïdals. El coronament es fa mitjançant una banda correguda de respiralls allargats verticals entre dues motllures de totxo. La coberta està formada per teules.</p> | 08136-19 | Camí de Masferrer, 4. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta torre, construïda l'any 1944, facilitava el proveïment d'aigua corrent a can Masferrer. L'aigua arribava canalitzada procedent d'uns pous situats vora el riu Mogent. Afectada pel traçat del TAV, l'any 2008 va ser traslladada íntegrament a una nova ubicació, al davant de l'era del mas.</p> | 41.5580900,2.2766300 | 439679 | 4600966 | 1883 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54536 | Pineda de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-parellada | <p>Es tracta d'un bosquet relativament petit al costat de la fàbrica LUCTA. Es tracta d'una pineda relativament petita de pi blanc (Pinus halepensis), on comença a observar-se alguna altra espècie. Està ocupant antigues feixes de conreu, en una típica expansió de les pinedes de terres planes.</p> | 08136-20 | Lucta 08170 - Montornès del Vallès | <p>Actualment el pi blanc (Pinus halepensis), i en menor grau la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i el pi roig (Pinus sylvestris), acostumen a ser els arbres dominants a les masses forestals vallesanes, però es creu que serien molt menys freqüents als boscos que correspondrien a la vegetació potencial, en la qual, probablement, només dominarien a les zones erosionades amb sòls esquelètics. Els pins són ara tan abundants per la seva gran capacitat de dispersió, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl. Totes aquestes característiques fan que siguin molt eficaços en la colonització de les grans extensions agrícoles que han estat abandonades, sobretot al llarg del segle XX. A més, els humans tradicionalment els han afavorit directament plantant-los i fent estassades que sovint han consistit a tallar tot el que creix sota els pins. La pinassa, que per viure bé necessita sòls més humits que el pi blanc, abans de la dècada de 1990 ocupava grans extensions a les zones muntanyoses del nord de la comarca. El pi roig, amb requeriments hídrics superiors als del pi blanc i als de la pinassa, domina encara a gran part del Moianès.</p> | 41.5635600,2.2793600 | 439912 | 4601571 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Les pinedes són comunitats vegetals transitòries, que si no són alterades tendeixen a desaparèixer i esdevenir boscos d'alzines i roures, per les següents raons: a) Sota els boscos espessos de pins vells no creixen pins joves, però en canvi hi creixen roures i alzines joves. B) Sota els boscos densos d'alzines i roures és molt difícil trobar un pi jove; si en trobem algun és sempre en indrets que, pel motiu que sigui, són poc ombrejats. En la contínua lluita per la llum que té lloc als nostres boscos, a la llarga, els pins acostumen a ser desbancats per alzines i roures, els quals formen boscos que esdevenen permanents si no són sotmesos a alteracions profundes (rompudes, incendis continus,..) i el clima no canvia massa. Els estudis de la variació del pol·len durant l'holocè (darrers 10.000 anys) demostren que, abans de l'expansió de l'agricultura, els pins eren molt més rars que actualment. El caràcter secundari de les nostres pinedes, determina que, així com en el cas de l'alzinar i la roureda ens referim a un conjunt de plantes que acostumen a viure-hi associades, en el cas de les pinedes, això no és possible. Sota els pins podem trobar brolles, prats secs, joncedes, garrigues i bardisses. També hi pot haver roures i alzines joves (amb les seves plantes associades), els quals, si es deixa progressar, a la llarga constituiran alzinars i rouredes que substituiran les pinedes. Les pinedes són comunitats vegetals en què dominen els pins. Les pinedes, especialment les de pi blanc, condicionen poc la vegetació que creix sota seu perquè les capçades esclarissades dels pins ombregen poc. L'ombra dels pins és plena de clapes lluminoses i és suportable per a la majoria de plantes. Això és sobretot vàlid per a les pinedes velles, perquè a les poblacions denses de pins joves la densitat de l'ombra augmenta. Els pins fan poca ombra i, a causa de la resina que contenen. També tenen virtuts: són estoics colonitzadors capaços de viure en sòls esquelètics i, per tant, són una bona arma per lluitar contra l'erosió; aporten matèria orgànica que contribueix a la millora del sòl i al possible arrelament d'espècies amb més exigències edàfiques i, la seva ombra, tot i que poc densa, manté unes condicions d'humitat superiors a les del camp obert, afavorint la germinació de llavors de plantes d'alzinars i rouredes. S'ha dit que les pinedes preparen el terreny als alzinars i les rouredes. Això, referit a sòls alterats i considerat a llarg termini, sembla força evident; cal tenir en compte que un cop roures o alzines recobreixen la major part del sòl, s'arriba a una etapa que pot durar dècades en la qual els vells pins que creixen per sobre seu deixen de ser protectors per esdevenir competidors. En aquest punt, una tala selectiva dels pins o un incendi que mata els pins, però només afecta la part aèria de roures i alzines, poden accelerar el procés que porta cap a la vegetació potencial. El pi blanc és una espècie clarament autòctona, i el pi pinyoner (Pinus pinea) sembla que va ser introduït a Catalunya en època antiga (romana?) procedent de la Mediterrània oriental (Creta?). Actualment el trobem totalment naturalitzat. Al Vallès el pi pinyoner no presenta una distribució uniforme, forma clapes on sovint se'l troba, acompanyant o més rarament dominant, amb el pi blanc. Els humans, en general, valorem molt més el pi pinyoner que el pi blanc i de motius no ens en falten: tant una espècie com l'altra fan pinyons comestibles, però la primera els fa molt més grossos (el pi blanc té el mal nom de pi bord en relació amb aquest fet). El pi pinyoner fa uns troncs més rectes, la seva fusta és de qualitat superior i, des del punt de vista estètic, també és molt valorat per la seva capçada regular més densa i d'un verd més intens que la del pi blanc. A tot això encara s'hi pot afegir un parell de fets no tan coneguts: el pi pinyoner suporta millor les baixes temperatures i les erugues de la processionària l'ataquen molt menys que a la resta de pins. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||||
| 54538 | Menjars tradicionals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjars-tradicionals | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Gràcies al treball de recopilació de Xavier Beltran, coneixem els menjars associats al cicle festiu anual. Per Sant Isidre es prenia un suau, un got de vi amb dos carquinyolis, aiguardent, rom o un cremat. A casa es prenia un arròs amb conill, conill amb pèsols o semblant. Per Sant Josep, postres de crema cremada. Per Sant Joan es menjaven coques de rostillons (llardons) i de pinyons. Es subhastava un tortell gros, i amb aquests diners es pagaven les despeses del ball. El Diumenge de Pasqua es feia un esmorzar extraordinari: tothom tenia dret a fer-se una truita de tants ous com li semblés. Això representava un luxe inhabitual, i després el jovent presumia d'haver-se la menjat de deu o de dotze ous (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 255). Per Nadal l'àpat de migdia acostumava a ser escudella i carn d'olla, pollastre i rostit. El dia 25 de bon matí es feien torrades al foc i s'encetava el vi bo. Es prenia com XUPINA, sucant les crostes de la torrada en el vi calent.</p> | 08136-22 | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||||||
| 54548 | Alzines de ca l'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-lametller | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Davant de ca l'Ametller hi ha un grup d'alzines plantades en línia amb una capçada relativament alta i estreta. Les alzines més voluminoses acostumen a trobar-se prop dels masos on tenen, a més, una funció ornamental i d'ombra. Aquest és el cas de les alzines de ca l'Ametller.</p> | 08136-32 | Carrer dels Cirerers, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5481800,2.2789800 | 439866 | 4599864 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||||
| 54560 | Torrent de can Blanco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-blanco | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Curs d'aigua estacional que baixa de la serralada Litoral i desguassa al riu Mogent, poc abans d'unir-se al riu Congost per formar el Besòs. Part del recorregut transcorre entre les edificacions de Casablanca. És un torrent curt i discret que ha agafat el nom de la casa d'estiueig que es va construir a la zona cap als anys 40 del segle XX: la casa de la família Blanco i Bruguers, anomenada també Casablanca. Molt a prop d'aquest torrent, entre 1936 i 1939, es va habilitar un cementiri civil que es va clausurar l'any 1941.</p> | 08136-44 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5448400,2.2555400 | 437908 | 4599510 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||||
| 54567 | Vinyes Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-velles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Paratge situat a la capçalera del torrent de les Vinyes Velles, on es conserven plantacions disperses d'aquest conreu tradicional per a la producció del vi. Les vinyes que hi ha pertanyen al Consell Regulador de la Denominació d'Origen Alella. El seu interès rau en el fet de ser un cultiu tradicional a tota la comarca i que es troba a l'origen del topònim del lloc. Aquesta zona és un vestigi de l'època (segona meitat del segle XVIII) en què es varen plantar vinyes arreu de Catalunya, que van acabar substituint boscos, pastures, erms i altres conreus.</p> | 08136-51 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5384400,2.2576500 | 438078 | 4598798 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||||
| 54568 | Antic Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>El Vial Mogent havia estat aproximadament l'antic Camí Ral, que des de Barcelona entrava a Montornès per Can Bosquerons, travessava el Mogent davant de Can Blanco i continuava per aquí cap a Palou i Granollers. Al camí, i dins el terme de Montornès hi havia l'antic Hostal del Racó, avui Can Quirze (BELTRAN I ALCALDE (1985: 180) .</p> | 08136-52 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5481900,2.2585000 | 438158 | 4599880 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||||
| 54585 | Roure a l'avinguda Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-a-lavinguda-mare-de-deu-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>L'exemplar està actualment al jardí d'una comunitat de propietaris, al costat de Can Xerracan. Destaca la seva considerable capçada. Abans de la urbanització de la zona, als anys 80, l'arbre pertanyia a la finca de can Xerracan.</p> | 08136-69 | Avinguda de la Mare de Déu del Carme, 2. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5398900,2.2637600 | 438589 | 4598954 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Es tracta d'un arbre de valor simbòlic pels veïns de la zona, atès que ha estat fitxat arran de les informacions facilitades a l'Arxiu de Montornès. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||||
| 54624 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-1 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Monument urbà, ubicat en un eixamplament de la vorera. Està format per una peanya octogonal d'obra arrebossada amb pedra artificial i una sanefa feta de totxos a sardinell. El sobre, també recobert per pedra artificial, està leugerament inclinat. A la part superior hi ha un monòlit quadrangular de granit, amb acabat irregular. Un tram rebaixat de la pedra serveix per acollir la inscripció que recorda la figura del poeta i músic Josep Anselm Clavé, els postulats del qual van seguir els joves que l'any 1907 van fundar la Lira.</p> | 08136-108 | Carrer de Sant Isidre, 13. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 1982, la Societat Coral la Lira va celebrar el seu 75è aniversari. Un dels principals actes d'aquella efemèride va ser la inauguració d'aquest monòlit davant mateix de la seu de l'entitat, dedicat al fundador del moviment cultural que propicià els Cors Clavé.</p> | 41.5430500,2.2666500 | 438833 | 4599303 | 1982 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54627 | Placa del carrer d'Antoni d'Argila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-dantoni-dargila | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Placa de marbre blanc de forma rectangular, amb arc escarser a la cara superior. Les lletres són majúscules i en relleu. S'hi llegeix 'Calle de Antonio de Argila'. Aquesta placa havia estat molts anys col·locada a la façana de can Cot, la casa que hi ha a la cantonada dels carrers de Francesc Macià i de Sant Sadurní. Actualment, pel seu valor històric, es guarda dins la col·lecció municipal de pintures i escultures.</p> | 08136-111 | Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El Ple de la Corporació, en sessió de 5 de novembre de 1916, va aprovar donar el nom d'Antoni d'Argila i Matas a un carrer. Feia poc que havia mort aquest prohom i propietari agrícola de can Vilaró que havia dut a terme obres benèfiques i millores per al poble. Per perpetuar-ne la memòria, es va canviar el nom de l'antic carrer Major (l'actual carrer de Francesc Macià) pel seu nom -Antoni d'Argila- ja que segons recull l'acta de la sessió 'casi todas las casas de la calle Mayor prestan censo a la casa de Argila'. Tres anys més tard, al Ple de 24 d'agost de 1919, es va acordar encarregar la construcció d'una làpida de marbre per dur a terme l'acord inicial. El dia 7 de setembre de 1919, en un acte on hi eren conviadades totes les autoritats civils i eclesiàstiques, es va estrenar la placa esmentada. Es dóna el cas que el mateix dia en què es va acordar fer construir la làpida, es va aprovar també donar el nom de Prat de la Riba a un altre carrer de Montornès. Eren els anys de la Mancomunitat en què catalanisme i localisme es donaven la mà.</p> | 41.5452900,2.2673700 | 438895 | 4599551 | 1919 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54632 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-11 | <p>L'arxiu parroquial té cura de la documentació eclesiàstica de la parròquia de Sant Sadurní. Presenta documentació referida a l'exercici pastoral, des de la postguerra.</p> | 08136-116 | Casa rectoral 08170 - Montornès del Vallès | 41.5401100,2.2672700 | 438882 | 4598976 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut consultar la documentació | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||||
| 54636 | Cal Sidro Didot i cal Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidro-didot-i-cal-gil | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Grup d'habitatges entre mitgeres, amb edificis de planta baixa i pis amb coberta de dues vessants. Les obertures de planta baixa estan força reformades i no és possible apreciar eixos de composició unitaris en el grup de cases. Destaquen, especialment, per la seva fesomia de conjunt més que pel seu valor arquitectònic.</p> | 08136-120 | Carrer de Sant Isidre, 12 - 14. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Sidro Blanchart, procedent de can Didot, va fer-se una casa de tres cossos l'any 1922 enmig dels terrenys de vinya a prop del camí que hi havia entre el carrer Major i la Creu de Terme. Un temps després, i de forma alineada, es van construir can Gil i can Cabanassa, que tocava amb l'edifici del sindicat agrícola.</p> | 41.5435100,2.2655200 | 438739 | 4599355 | 1922 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54668 | Costums desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-0 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Xavier Beltran i Alcalde recull un munt de costums ja desapareguts i que encara es trobaven en ús als anys de la postguerra al poble de Montornès. S'esmenten els següents: 1- PER COMBATRE LES MOSQUES I MOSQUITS es plantaven eucaliptus al pati davanter de la casa i alfàbrega a les jardineres: deien que els foragitava. A l'interior de les cases, el remei consistia a penjar del sostre un manat de fulles de falguera, ja que la seva frescor atreia els insectes, que cobrien el fullam S'envoltava tot amb un sac i es mataven a cops o ofegant-los sota l'aigua (BELTRAN I ALCALDE 1985: 244). 2.- EL ROURE DE CAN COLL. Per assegurar la fidelitat dels tractes i juraments, s'anava antigament a fer-los a sota un roure immens que hi havia sota Can Coll. La paraula donada allà era sagrada, i trencar-la portava tota mena de mals. Aquest roure ja no existeix, i en aquest camp, hom hi ha plantat successivament vinya i cirerers, però la tradició segueix afirmant que cap d'aquests conreus aconsegueix créixer amb normalitat en aquell tros (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3- De les PLANTES MEDICINALS LOCALS, es coneixen els efectes medicinals que la saviesa popular els hi ha vingut donant, així per exemple: l'arrel de malví i la camamilla curaven el mal de ventre, el marduix el mal d'orella, la flor de saüc els constipats (en tisana o saumeri), les fulles d'atzavara com a emplastre directe, curaven les cremades, i de vegades s'untaven amb oli de neu (barreja de neu verge i oli d'oliva) (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3-TRADICIONS DE LA NIT DE SANT JOAN: 3.1.- Curació d'herniats amb els troncs de roure la nit de Sant Joan, amb el següent ritus: 'pare, padrí i criatura anaven a buscar un roure jove, i amb el destral obrien el tronc en tota la seva llargada i hi introduïen dues falquer per mantenir les meitats separades. Pel forat del mig, hi passaven l'infant tres vegades, dient cada cop: 'Trencat te'l dono Curat te'l prenc'. Després enfaixaven el tronc del roure amb la mateixa faixa de la criatura, i tornaven a casa segurs de la curació (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3.2- Per saber què portaria l'any es tiraven sota el llit, també a la nit de Sant Joan a les dotze en punt, tres faves, una de ben pelada, l'altra amb mitja pell, i l'altra sense pelar. A les fosques i a les palpentes, es buscava fins que la mà trobava una de les faves. Si era pelada, senyal certa que seria un any de desgràcies, si era la que tenia pell, tot seria bona sort. La tercera indicava una situació ni bona ni dolenta (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246-247). 4. PREVISIÓ CLIMÀTICA. Per preveure quan vindrien les pluges es representava un mes, i la seva sucositat indicava sense error la humitat que el mes portaria (BELTRAN I ALCALDE 1985: 247). 5. EL SALPÀS era el remei adequat quan el bestiar o les persones emmalaltien sense explicació coneguda. El capellà venia a la casa, resava unes oracions, i enganxava al costat de la porta un grapat de sal remullada amb aigua beneita. Amb això foragitaven els dimonis (BELTRAN I ALCALDE 1985: 247). 6.- BENEDICCIÓ DE CAMPS. Amb això s'intentava defugir la plaga de la destructora cuca de l'alfals. El mossèn passava pels camps ruixant-los amb aigua beneita. L'eficàcia de la benedicció i el fet de fer-la cap al vint de juny, concedint amb la fi del cicle vital de l'eruga de l'alfals, asseguraven l'èxit del remei. 7- REMEIS I ORACIONS PER GUARIR. 71. Per curar una llúpia o quist de greix, el millor era rentar-se bé la pell de sobre amb aigua d'una font mentre es deia: Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista, per la vostra potestat que se'm curi això ben aviat'. 7.2.Per treure's les berrugues, calia fer un forat a terra i fregar-se-les amb fulles de vimetera, tres vegades, dient cada cop_ 'Es treia aquí (tot fregant) Berruga aquí (senyalant el forat)' Després es tapava el forat i es resaven uns parenostres.</p> | 08136-152 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>(Continuació descripció) -Quaresma: les criatures passaven pels voltants de Sant Josep, per les cases dels veïns i parents serrant la vella, guarnits amb un barret fet de fulls de diari adornats amb cromos, portant una bandera i un cistell per recollir els obsequis, i sostenint un tronc que serraven amb un xerrac, després de la pregunta ritual: '¿Cantem o no cantem?', mentre cantaven: 'Serra la vella 'caldo' d'estella mestressa proteu ous que demà serà dijous. Mestressa porteu cansalada Que la serra està embussada, Mestressa porteu vi Que la serra no vol seguir. Biri, biri, bous, Els bons ous pels escolans, Els diners pels capellans. Ara s'acosta la Pasqua. Aquí baix a la riera Hi ha un home que ens espera Amb un grapat d'ametlles a la mà. Com un ca, com un gos, Com un perro, perro, perro; Com un ca, com un gos, com un 'perro' rabiós. Virolet Sant pere, Virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, La catutxutxa ens cau: Colliu-me-la si us plau.' Les famílies visitades obsequiaven als nens amb ous, ametlles, confits, etc. -Setmana Santa, SALPÀS, enganxant a la porta de les cases i corts un grapat de sal mullada amb aigua beneita, per tal de protegir persones i animals d'influències malignes. Els escolans ho anunciaven cridant des de dalt del campanar: 'Un pessic de bacallà la Quaresma ja se'n va. Un pessic de cansalada La Quaresma és acabada. Sal i aigua!' Durant tota la Setmana Santa les campanes quedaven boca enlaire i fermades, i es marcaven les fores fent sonar patraques de fusta. El Dijous Sant es 'mataven els jueus'. En un moment determinat de la cerimònia s'apagaven els llums i tothom feia tan soroll com podia. Amb xerracs, colpejant els bancs de l'església,.. Desprès d'una estona de gresca, s'encenien els llums i l'ofici religiós seguia. A les nits del Dijous i Divendres Sants es vetllava a l'església fent torns de dos homes. A les tardes hi havia cerimònia i el cant del Via-Crucis. El Dissabte de Resurrecció (Dissabte Sant) les caramelles sortien al carrer a cantar per les cases Portaven un cove guarnit amb teles i randes per recollir els obsequis. Les famílies més riques els donaven diners i altres ja feien molt convidant-los amb vi, ametlles i figues seques. Amb el que es recollia es pagava un berenar o un viatge. El diumenge de Pasqua es feia un esmorzar extraordinari. 10. RITUS APOTROPÀIC. En el transcurs de la feina de camp, s'ha detectat un costum constructiu que te a veure amb els ritus relacionats amb la protecció de les cases. Així, s'han trobat remats protectors en el carener d'algunes teulades, com pot ser a ca l'Ametller o cal Ferrer.</p> | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | (Continuació descripció) 8. CICLE VITAL. 8.1. Es celebraven tirant confits a la canalla a la sortida de l'església, que ja els esperava cridant: '¡tireu confits que estan podrits!. 8.2. Era obligat que els dos primers fills fossin apadrinats pels avis i àvies, fins al punt que les paraules avi i padrí eren quasi sinònims. Al migdia, es feia un bon àpat que reunia tota la família. 8.3. Les parelles de joves es posaven a festejar per comú acord, si bé calia que la noia en parlés a casa seva i els pares donessin permís perquè el xicot anés a visitar-la. En aquesta visita passaven les tardes de diumenge i les festes, i molts capvespres si la feina i la distància ho permetien. 8.4. El casament es celebrava amb un bon àpat (conills, gallines,..) es una de les dues cases, encara que el convit es pagava entre les dues famílies. Després de casats, l'hereu es quedava a viure amb els pares, mentre els altres fills marxaven i posaven casa nova. Era tradicional que l'home posés la casa i la dona solia pagar l'armari (la roba). 8.5. COSTUMS DE DEFUNCIÓ. El difunt era dut de la casa al cementiri en una caixa portada a mà per quatre homes sofre dues fustes creuades, fins que va arribar el cotxe de cavalls. Es resaven les absoltes i s'anava al cementiri. 9. CICLE FESTIU. Les festes tradicionals seguien el calendari agrícola religiós, marcat pel ritme dels conreus i les feines del camp. Es celebraven a Montornès les següent festes: -15 de maig, Sant Isidre, amb missa solemne i processó, precedida pels dos gramòfons, o estendards vermells seguits de les banderes dels sants i els cordonistes, tabernacle, amb la imatge de Sant Isidre i quatre llums i l'orquestra i el tàlem, darrera del qual anava l'autoritat, i encara darrera els homes i finalment les dones. Cantant-s'hi els goigs de Sant Isidre. La festa es completava amb ball. -Corpus. Processó que s'esperava amb altars al carrer i una taula coberta amb imatges i flors, posant branques de pollancre a les parets i ginesta per terra. Algun any es veien alguna catifa de flors. El recorregut de la processó, que tradicionalment es limitava al barri vell, s'anà allargant amb els anys pels carrers nous, a fi de passar per totes les cases que havien parat altars. -24 de juny, Sant Joan. Es feia revetlla i s'encenien fogueres, algun any fins i tot dalt el Castell. Hi havia ball, on s'alternaven el ball robat, d'escombra, la pava, dels innocents, etc. -25 de juliol, Sant Jaume, també amb fogueres, la celebració, encara d'importància menor era semblant a la de Sant Joan. -Sant Miquel, 29 de setembre, es feia a Vallromanes, i des d'allí sortia una romeria a la capella de dalt el Castell. La processó que sortia de Vallromanes es deturava al turó de la Salve a resar aquesta oració, i continuava fins al Castell. -Festa Major per Sant Sadurní, 29 de novembre, amb envelats. -Nadal, àpat familiar i actes religiosos. S'anava a la Missa del Gall, on es presentaven un pastor i un rabadà que cantaven la nadala del rabadà. Tió i Reis. -Sant Anton, 17 de gener, amb la benedicció de les bèsties. Es portaven els animals fins a l'església, amb els carros ben guarnits, i després es feia una cursa de cavalls donant la volta al Pedró, o bé pel torrent (actual carrer Joan XXIII), carrer Capella, Blas Infante, Major i Rambla de Sant Sadurní. Als actes, hi participaven també els traginers que sovint creuaven el poble camí del Coll Mercader (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 253). -Carnestoltes, a meitat del febrer. Ball de disfresses, i a l'endemà, els nois sortien al carrer fent una imitació burlesca del ball: era el ball del berló. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||
| 54669 | Escultura Homenatge a García Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-a-garcia-lorca | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Escultura situada al barri de Montornès Nord, a la plaça que porta el nom del poeta andalús, Federico García Lorca. Es tracta d'un bloc de pedra de riu que descansa sobre una base quadrada enlairada mitjançant quatre columnetes als extrems. A la peanya es llegeix, a cada un dels costats 'FEDERICO / GARCÍA / LORCA / 1898 - 1936'.</p> | 08136-153 | Pça. Federico García Lorca 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 1998 durant la celebració de la festa major d'hivern de Sant Sadurní, Montornès del Vallès va retre homenatge a Federico García Lorca, amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. L'escultura, creació de l'artista local Jordi Camprubí, recorda l'efemèride i la figura de l'escriptor de la Generació del 27. Jordi Camprubí, nascut a Barcelona l'any 1962, va estudiar a l'Escola Massana. Ceramista, escultor i dibuixant, té el taller a Martorelles i va estar molt vinculat a Montornès com a professor del Casal de Cultura i com a dinamitzador de diversos projectes artístics.</p> | 41.5546400,2.2688700 | 439029 | 4600588 | 1998 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Jordi Camprubí | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54674 | Conjunt d'habitatges de Montornès Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-de-montornes-nord | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt d'habitatges per a obrers construït durant la dècada dels anys seixanta i primers dels setanta del segle XX al tram de la carena de la serra de can Parellada que llinda amb el turó de les Tres Creus. Són vint-i-sis blocs de pisos que van formar l'anomenada Ciudad Satélite, grup d'habitatges annexos al polígon industrial promogut per l'empresari Riera Marsà, allunyat un quilòmetre del centre urbà. Els primers setze blocs, veritable nucli originari del barri, tenen planta i cinc pisos. Cada habitatge té una superfície de 50 metres quadrats de mitjana. Fruit de la pressió popular, i ja als anys setanta, s'hi va construir un mercat, una església i una escola. A partir dels anys vuitanta, diversos promotors van aixecar altres blocs de tipologies diferents. Tot plegat avui constitueix el barri de Montornès Nord.</p> | 08136-158 | Serra de can Parellada. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La Ciudad Satélite Riera Marsà, popularment coneguda com 'el Polígono', es va inaugurar oficialment el febrer de 1965, però de fet les obres per construir els primers blocs daten de 1962. Es tracta d'un exemple més de la tendència que va sorgir als anys 50 d'escampar per Catalunya polígons industrials amb habitatges annexos per reduir els desequilibris territorials i alliberar Barcelona de la congestió. El que feia singular el de Montornès va ser que fos l'únic polígon-ciutat d'iniciativa completament privada. Tot va començar amb la implantació del complex industrial a la plana del marge dret del riu Mogent. Promogut pel propietari de bona part d'aquesta plana, va iniciar-se amb la construcció de les empreses CYDSA i Hamol a partir de 1958 i va prendre embranzida amb la inauguració oficial, el juliol de 1962. Per a les famílies treballadores es preveia construir més de tres mil habitatges, però finalment només se'n van enllestir un miler. Tot i això, l'arribada d'immigrants procedents del sud de l'Estat va ser tan ingent que l'any 1970 la població d'aquest nou nucli superava en més de mil habitants la del centre històric de Montornès. Aquesta colònia industrial del segle XX havia de ser un complex residencial modèlic amb tots els serveis imaginables, però tot va quedar a mitges. La crisi del petroli de 1973 i la mala gestió empresarial van fer inviable el gruix del projecte constructiu. Els carrers i les places van quedar sense urbanitzar i van anar sorgint problemes amb l'aigua potable, la proximitat de l'abocador, la contaminació de les mateixes indústries, les deficients comunicacions, la manca de serveis bàsics, etc. El punt d'inflexió que va redreçar la situació va ser la lluita popular de l'any 1978. La pressió veïnal va aconseguir que el Ple Municipal assumís la urbanització del barri obrer i incoés l'expedient d'expropiació dels terrenys de la nova ciutat. A partir de 1979, amb els ajuntaments democràtics, les millores van anar arribant progressivament.</p> | 41.5528300,2.2671300 | 438882 | 4600389 | 1962-76 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54675 | Escultura Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ametlla | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Escultura de ferro colat amb un pes aproximat de 4.000 quilos, situada dins la rotonda d'entrada al poble per l'avinguda de Barcelona. Mesura 3 metres i mig d'alçada i representa un ametlló gegant. Per un dels costats, la closca està trencada i en el punt en què s'endevina la presència de la llavor interna, s'hi marca en relleu una gran 'M', la lletra inicial de Montornès. La pell de l'escultura conté diversos orificis pensats per afavorir un joc d'il·luminacions.</p> | 08136-159 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'escultura 'Ametlla' és obra de l'artista Jordi Camprubí i es va instal·lar l'abril de 2007. Respon a l'encàrrec que va rebre de l'Ajuntament de crear una obra que fes al·lusió al passat medieval de la població. Cal notar que el nom antic de Montornès del Vallès era Palau d'Ametlla. Jordi Camprubí, nascut a Barcelona l'any 1962, va estudiar a l'Escola Massana. Ceramista, escultor i dibuixant, té el taller a Martorelles i durant uns anys va estar molt vinculat a Montornès com a professor del Casal de Cultura i com a dinamitzador de diversos projectes artístics.</p> | 41.5438500,2.2595700 | 438243 | 4599397 | 2007 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Jordi Camprubí | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54676 | Escultura de Blas Infante | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-blas-infante | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Escultura en bronze del bust de Blas Infante, realitzada per l'artista José Romano. L'obra està formada per dues peces: el bust del polític andalús i la columna sobre la qual reposa. La mida de la peça arriba als dos metres.</p> | 08136-160 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Per iniciativa del Centro Cultural Andaluz de Montornès del Vallès, el dia 27 d'abril de 2003 es va presentar aquesta escultura d'homenatge al fundador del nacionalisme modern andalús, afusellat a Sevilla l'agost de 1936, a l'inici de la Guerra Civil. Està ubicada en una placeta enjardinada que hi ha a l'encreuament dels passatges de Sant Miquel i de la Bòbila, molt a prop de la seu social de l'entitat promotora. A l'entorn del monument s'hi van plantar nou oliveres que simbolitzen les vuit províncies andaluses i Catalunya. A l'acte d'inauguració hi va assistir un nét de Blas Infante, Francisco Javier Delmas Infante.</p> | 41.5412600,2.2713700 | 439225 | 4599101 | 2003 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | José Romano | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54677 | Mural de la Rectoria Nova de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-rectoria-nova-de-sant-sadurni | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Pintura mural, de 7 metres de llargada per 2,5 metres d'alçada, realitzada sobre una de les parets del despatx del rector de la parròquia de Sant Sadurní. Obra de l'artista Pere Salinas, està pintada amb pigments naturals amb un aglutinant base acrílic. És una representació del passatge del llibre de l'Apocalipsi en què l'arcàngel Sant Miquel lluita contra el gran drac i els àngels rebels. Sobre un gran cel groc apareix la figura de Sant Miquel que sosté alçada una espasa i venç el diable, que resta recargolat als seus peus. En vermell, la sang de Crist que forma una creu. En blau, el riu de vida de la redempció.</p> | 08136-161 | Casal parroquial. Camí Antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 2005 la parròquia de Sant Sadurní va inaugurar un nou i espaiós casal. El dia 28 de maig de 2007, Pere Salinas, amb l'ajuda de quatre de les seves alumnes (Chelo Páez, Núria Rossell, Flora Ventura i Montse Vilardell) va pintar el mural que decora el despatx, inspirat en la imatge de la lluita de Sant Miquel que es troba als frescos del baptisteri de la catedral de Pàdua. Pere Salinas va néixer a Barcelona l'any 1957, però quan tenia nou anys es va traslladar amb la família a viure a Montornès. L'any 1988 va deixar l'empresa on treballava per dedicar-se de ple a la creació artística. Té el seu taller a Montornès. Ha exposat a diverses galeries de l'Estat. També a França, Alemanya, Àustria, Israel, Holanda, Finlàndia, etc. Hi ha obra seva en col·leccions particulars d'Europa, Àsia i Amèrica. Dins de l'òptica de l'art contemporani, Salinas és dels qui treballa enllaçant plàstica, poesia i música. A principis dels anys 80, va fundar a Montornès el Mont-Art, un espai de trobada i experimentació artística.</p> | 41.5402300,2.2675800 | 438908 | 4598989 | 2007 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-05-29 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Pere Salinas | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54679 | En Ceballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-ceballot | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | XX | <p>En Ceballot és el drac de Montornès del Vallès i pertany a la Colla de Drac i Diables. El drac és un element més de foc que potencia les actuacions de la colla. L'autor d'aquest entremès festiu és l'artesà granollerí Ramon Aumedes. Es tracta d'una figura de 34 quilos de pes, amb quatre punts de foc i aspecte ferotge. Té només dues potes i una llarga cua vertical. Ambdós elements li confereixen estabilitat. L'encesa del drac es controla gràcies a un mecanisme elèctric que manipula el portador des de l'interior.</p> | 08136-163 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Apadrinat pel Drac de Reus, en Ceballot es va estrenar el 16 de setembre de 1994, després del pregó de Festa Major. Es va presentar, ja d'entrada, amb un ball propi 'el ball d'en Ceballot', amb música d'Enric Montsant i coreografia de la colla de divuit draconaires. Els instruments que sonen són la gralla, la caixa i el timbal. La idea d'incloure un drac dins la Colla de Diables de Montornès va sorgir cap a 1993. Uns dies abans de presentar-se a Montornès, la figura va assistir a manera de preestrena, a l'Aplec Internacional de Grups Folklòrics de Marsella. Va ser en aquesta trobada que el drac va caure estrepitosament a causa d'una relliscada del portador per culpa d'una pell de ceba. D'aquí sorgeix, precisament, el nom de 'Ceballot'. La Colla de Diables de Montornès del Vallès va néixer l'any 1985 al si del Casal de Cultura. Ha organitzat diverses trobades de diables i ha assistit convidada a molts events, tant a dins com a fora de Catalunya. Per la Festa Major de la vila, els diables protagonitzen la Cremada de l'Ajuntament i són els amfitrions del correfoc tradicional. L'any 1995, amb motiu del 10è aniversari de la colla, es va construir un gegantó, en Banyetes, que representa un diable montornesenc.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1994 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54680 | Col·lecció d'objectes al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-al-museu-darqueologia-de-catalunya | <p>El Museu d'Arqueologia de Catalunya conserva objectes procedents de Montornès, de diferents intervencions arqueològiques. Concretament de l'antiga bòbila de can Torrents, restes de tres esquelets, un descobert l'any 1923, el segon l'any 1940 i el tercer el 1941. També l'aixovar que els acompanyava, un ganivet sencer, un altre de fragmentat, una punta de fletxa de sílex, i un collaret de nou denes de calaïta. També es conserva material procedent del poblat de Sant Miquel (del final del segle III a la primera meitat del segle II aC), fruit de les excavacions realitzades a partir de 1999. Entre els objectes hi ha: ceràmica campaniana de tipus A i B, àmfores Dressel 1, àmfores grecopúniques, fragments de vasos d'argila gris, fusaioles, i fragments de molins de mà, entre d'altres. També es conserva material d'aquest jaciment al Museu de Granollers i al mateix Ajuntament de Montornès.</p> | 08136-164 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig Santa Madrona, 39, 08038 Barcelona | 41.5452500,2.2673600 | 438894 | 4599547 | 08136 | Montornès del Vallès | Regular | Legal | Antic|Ibèric|Grec | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 80|81|82 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||||
| 54683 | Col·lecció d'objectes al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-al-museu-de-granollers | <p>Al Museu de Granollers es conserven part dels objectes extrets d'excavacions realitzades al terme de Montornès. Concretament de l'antiga bòbila de can Joca, on es va trobar un sepulcre de fossa del neolític a l'interior del qual hi havia un esquelet en posició fetal en direcció NNE-SSO, girat sobre el costat esquerre, amb el cap inclinat cap al SE; així com una gran quantitat d'objectes associats a l'individu: entre d'altres, vint-i-una denes d'un collaret de calaïta (que està exposat permanentment), tres puntes de sageta de sílex, vuit fragments de ganivets també de sílex, sis destrals, i deu fragments de ceràmica. També es conserva material procedent del turó de Can Galbany i del poblat de Sant Miquel. Concretament, del turó de can Galbany, van aparèixer més d'un centenar de fragments de ceràmica ibera i romana, i una lloseta blanca de marbre. Les troballes es composen de ceràmica comuna ibèrica a torn i a ma, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B i algun fragment d'àmfora itàlica i tegulae, així com monedes. Del poblat de Sant Miquel es conserva un lot d'objectes que tenen el número d'inventari 1722, format per fragments ceràmics d'època ibèrica, fruit d'una prospecció i que van ingressar al Museu l'any 1978.</p> | 08136-167 | Museu de Granollers. Carrer Anselm Clavé, 40, 08401 Granollers | 41.5452500,2.2673600 | 438894 | 4599547 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 81|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||||
| 54685 | L'Angeleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langeleta | XX | <p>L'Angeleta és una gegantona lleugera que pesa només 28 kilos i fa d'alçada 3,23 m. Va ser construïda per Ramon Aumedes. És un element femení que representa un àngel dominant, festiu i un xic maliciós. Amb escot generós i sensual, duu el cabell rinxolat i de color nacre, la qual cosa li dóna una personalitat segura i amb cert encanteri mitològic. Porta una espasa de foc, símbol de la lluita contra el mal, i la mà lliure assenyala el terra, indicant que tothom s'ha de sotmetre al seu poder diví. Les ales són petites i obertes cap als costats. El vestit i el faldó juguen amb diverses capes de blaus de diferents tons. El cavallet és d'alumini i el cos de fibra de vidre i resina.</p> | 08136-169 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'Angeleta va néixer el 18 de setembre de 1999 durant la X Trobada de Gegants en plena Festa Major. Va ser apadrinada per la Dimonieta de Badalona, la qual va portar un regal per a la nova gegantona: una de les dues claus del setè cel. També es van llegir uns versos per a l'ocasió, titulats 'el sortilegi de les llunes gegants'. L'Angeleta va sorgir com a companya inseparable d'en Banyetes, gegantó que havia aparegut a escena l'any 1995 de la mà de la Colla dels Diables de Montornès. L'Angeleta representa el bé; en Banyetes, el mal.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1999 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54689 | Escut heràldic de can Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mas-ferrer | <p>'Els Masferrer, Estudi d'una nissaga benestant del Vallès, de Xavier Ciurans i Vinyeta, Ed. per PAMSA, 2010, amb el patrocini de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. 'Origen i escuts de cognoms catalans' d'Armand de Fluvià, Ed. Diari Avui, 1989. 'Índex de càrregues heràldiques' en el Nobiliari General Català (NGC), de Fèlix Domènech i Rora, de Roser Tey i Freixa, 2006. Alguns volums editats per la SCGHSVN, 1994-2006. 'Heràldica Catalana, des de l'any 1150 al 1550', de Martí de Riquer, 2 volums. Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1983. 'Armoria Catalana... 1515-1836', de Francisco José Morales Roca, Ed. Stemmata, Agrupación de Bibliofilos de Barcelona, Barcelona 2003.</p> | XVIII | <p>L'escut consta de sis quarters on es poden identificar les 'armes' de sis famílies diferents que van ser propietàries de la Masia. El primer d'ells fa referència als Masferrer, i consta d'una banda amb tres ferradures acompanyada de dues estrelles. El segon quarter correspon als Ramis de Sant Celoni, i podem veure un braç natural agafant un ram florit. El tercer és l'emblema dels Sala de Vic, o Sala-Sassala, on podem veure una banda fent de partició, amb un llangardaix o un ocell coronat a la part superior i un castell a la inferior. Al quart podem veure el llinatge dels Milans, d'Arenys de Mar, amb un lleó rampant. El cinquè és polèmic per la falta de referents, però tot indica que pertany als Perpinyà o als Sant Pere. Es pot identificar un arbre, probablement un pi, i dues pinyes als costats, aquesta fórmula genera dubtes. Per últim, i en posició central, es pot veure, ara sí, la família dels Perpinyà de Girona, amb un partit flamejat que consta de cinc flames. Aquest escussó sobre el tot ens fa adonar de la importància del llinatge Perpinyà sobre els altres llinatges que componen l'escut. Les seves mides són de 38 cm d'amplada x 77 cm d'alçada i un gruix de 12 cm.</p> | 08136-173 | C. de la Pau, 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Tot indica que l'escut va ser esculpit als voltants de l'any 1750, any en què hagué l'enllaç de Joan Pau de Perpinyà i Santpere amb Teresa de Ramis i de Milans, a mitjans del segle XVIII. La ubicació original de l'escut el trobem a la Masia de Masferrer, concretament a la façana de la capella que hi ha just al costat, Sant Jaume de Viladordila. Masferrer és una imponent masia de perímetre rectangular i tres plantes. És un edifici renaixentista de gran importància. Destaquen de manera especial les finestres de pedra tallada i el portal de la petita capella de Sant Jaume. La nissaga dels Masferrer dóna el seu nom a la casa des de 1488, en què va comprar la finca als Boada. Posteriorment va ser regentada durant dos segles per la família Perpinyà, i avui és propietat del municipi, que, després de reformar-la l'any 2002, la destina a diversos serveis. Aquesta masia és un dels edificis de Montornès amb més història ja que probablement va ser una vil·la romana i després un important mas medieval anomenat successivament Vilar d'Abdelà i Vilar d'Ordila. L'escut es va retirar de la façana de Sant Jaume en el moment que van començar les reformes per tal de protegir-lo i garantir la seva conservació.</p> | 41.5446100,2.2637400 | 438592 | 4599478 | 1750 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Es va restaurar l'any 2013. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54517 | Barraca amb pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-amb-pou | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XX | Força abandonada. La maquinària està rovellada i plena de brutícia. | <p>Caseta per a l'aprofitament i extracció d'aigües subterrànies de l'aqüífer del riu Congost. Presenta la coberta disposada a dues vessants, i els murs estan fets de totxo. La porta té llinda i amb una finestra en ull de bou en una de les capçaleres. Pel costat E es poden veure diferents estructures per pujar, emmagatzemar i distribuir l'aigua de rec.</p> | 08136-1 | Pàrking discoteca EI-BI-SI 08170 - Montornès del Vallès | <p>El riu Congost, que a Montmeló rep el Mogent per l'esquerra per a formar el Besòs, forma l'extrem NO del terme. El seu règim depèn de les pluges del Montseny occidental i des de Balenyà porta un volum variable, però en arribar a la Garriga entra en el règim d'intermitència, car les aigües minven notablement o resta totalment sec a causa de l'evaporació, les filtracions i les derivacions per a recs. Això no obstant, el corrent subterrani és important i permet els regadius al curs mitjà i inferior, fonamentals per a l'agricultura vallesana. El règim pluviomètric de la seva conca hidrogràfica, malgrat que no es reflecteixi en el corrent superficial, és bàsic per a les disponibilitats d'aigües subàlvies per a l'abastament domèstic, industrial i agrícola.</p> | 41.5726500,2.2813100 | 440083 | 4602579 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Es troba al centre d'un aparcament en superfície pavimentat amb asfalt, la qual cosa descontextualitza totalment l'element | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||
| 54518 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | <p>El riu Congost neix a Balenyà. A l'alçada de la font de Santa Caterina, rep les aigües del Mogent i de la unió dels dos neix el riu Besòs. Es considera que el riu Congost és el tram superior del riu Besòs. Mirat així, la llargada del Congost-Besòs és de 57,5 quilòmetres, entre Balenyà i Sant Adrià del Besòs. L'eix hidrològic del Congost, situat a l'extrem nord del terme municipal, marca un tram del límit amb el terme de Montmeló. El riu és de tipus pluvial mediterrani i al seu pas per Montornès es caracteritza per llargues temporades d'estiatge.</p> | 08136-2 | Polígon industrial del Congost. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La irregularitat del Congost com a contrapartida dels estiatges es manifesta en sentit contrari amb les riuades, produïdes en períodes de pluges continuades o torrencials a la zona alta del Vallès. Les avingudes sobtades i les inundacions riberenques no són cosa nova, per exemple, el 1642 el Llibre de Deliberacions de la Universitat de Granollers dóna notícia d'una devastació que s'emportà moltes terres de les ribes i l'any següent, el 9 d'abril de 1643, una riuada del Congost destruïa la presa de la sèquia del Molí. En els darrers cent anys, cal recordar l'avinguda del 1898, i darrerament les del 15 de desembre de 1943 i 22 de febrer de 1944, les quals provocaren la inundació dels horts propers al riu. Amb posteritat a aquesta devastació destaca per la seva magnitud, encara que continguda en relació a la del 44, la de la tardor del 1962, tan desastrosa al Vallès Occidental, però que a l'Oriental, pel contrari, provocà tan sols una bona crescuda del riu, alguna inundació marginal i la presa de mesures de precaució a les zones urbanes pròximes al Congost. Una dada d'interès, fonamental, per altre costat per a la prosperitat agrària, va ser el projecte del Capità General Manuel de la Concha, qui el 1840 i per a solucionar qüestions del cabal del riu, decideix canalitzar una part de les aigües del Ter per transvasar-les al Congost, d'acord amb el desig de la comunitat cartoixana de Montalegre (BAULIES, 1986). La seva part baixa, va ser denominada al segle X com a riu Vallès (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.5639000,2.2647100 | 438691 | 4601619 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54518-foto-08136-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54518-foto-08136-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Actualment s'està realitzant un estudi sobre microfauna de les seves aigües. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54519 | Camp d'aviació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-daviacio | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. GESALÍ, David (inèdit) L'aeròdrom 329, Beca de recerca històrica de Montornès.</p> | XX | <p>Camp molt pla situat al nord del municipi on avui hi ha els polígons industrials del Raiguer, el Congost i el sector de Can Parellada. Es tracta d'una zona de terrasses al·luvials del riu Congost que, a més, va ser aplanada l'any 1938, en plena Guerra Civil, per tal d'establir-hi un aeròdrom militar. De llargada, mesurava més d'un quilòmetre, entre ca l'Arnau i el turó de les Tres Creus. L'amplada era la que hi ha entre la via del tren i el marge del riu Congost. Un cop acabada la guerra, el camp es va abandonar i els terrenys van tornar a mans dels antics propietaris. Des de llavors ençà aquesta gran plana ha estat molt reformada perquè ha esdevingut una zona industrial de gran importància travessada per un eix viari de primer ordre, l'Autopista AP-7.</p> | 08136-3 | Polígons industrials del Raiguer i del Congost. 08170 - Montornès del Vallès | <p>A principis de l'any 1938 l'Estat Major de la l'aviació de l'exèrcit de la República, en ple replegament, va decidir construir un aeròdrom de mida mitjana a la zona del Raiguer. Moltes persones de Montornès, i també de Montmeló i Palou, van haver de treballar en l'esplanació del camp. Tot sembla indicar que el juny de 1938 l'aeròdrom ja era operatiu. L'aeròdrom 329 -aquest era el seu nom oficial- va funcionar a ple rendiment com a camp d'entrenament dels pilots a la rereguarda. El 27 de gener de 1939 s'hi va enlairar el darrer avió. El dia abans, Barcelona havia caigut a mans de les tropes nacionals. El camp tenia un destacament militar que s'allotjava a ca l'Arnau, el casalot que els feia de caserna d'Estat Major. Al voltant de l'aeròdrom hi havia construccions de defensa i dos refugis subterranis.</p> | 41.5615600,2.2735700 | 439427 | 4601353 | 1938 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54519-foto-08136-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54519-foto-08136-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54520 | Bassa de ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-larnau | XX | Pel fet de trobar-se ple de escombraries, canyes i bardisses i al mig d'un espai massa descontextualitzat, resulta impossible conèixer més dades del seu context, forma i aprovisionament. | <p>Clot de material d'obra, de forma quadrangular, relativament poc fondo, excavat al terra, on es recullen les aigües pel seu aprofitament, en aquest cas, segurament agrari. Disposa de parets fetes de pedra aixecades sobre el nivell de terra per tal d'augmentar-ne la capacitat.</p> | 08136-4 | Al costat de la via del tren 08170 - Montornès del Vallès | <p>Les basses són un element fonamental dins les estructures necessàries d'una masia. Faciliten l'acumulació d'aigua per regar els horts i altres terres de cultiu. A Montmeló hi havia hagut també basses per amarar el cànem, un cultiu tradicional a molts indrets d'aquesta zona, molt lligat amb les terres fangoses i properes als rius.</p> | 41.5605000,2.2709300 | 439206 | 4601238 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54520-foto-08136-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54521 | Can Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quirze | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XVIII-XX | <p>Casa pairal de planta rectangular en direcció est-oest, amb coberta a dues vessants a nord i sud. S'observa un rellotge de sol en forma circular a la façana. El barri davanter està protegit per una tanca d'obra i brendolat recte de ferro a la part superior. A banda i banda, la casa ha sofert moltes ampliacions: estables, un altre habitatge i un local que va servir de restaurant entre 1965 i 1975, aproximadament.</p> | 08136-5 | Vial Nord, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Un plànol de l'any 1747, conservat al monestir de Sant Pere de les Puel·les, dóna notícia de can Quirze com a Hostal del Racó. Era un lloc de parada de viatjants i carruatges perquè just pel davant hi passava el camí Ral que anava de Barcelona a Granollers. Prop de can Quirze i cap al sector est, hi ha cal Pastor, can Roina (avui enrunada) i can Tacó. Aquesta darrera casa ja pertany al municipi de Montmeló.</p> | 41.5496600,2.2590200 | 438203 | 4600043 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Actualment es troba al costat de l'entrada de la Concentració Industrial Vallesana. Can Quirze te un rellotge de sol | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54522 | Can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor-1 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar amb coberta a dues vessants. En origen la teulada estava partida, però s'hi va construir un aixecament fins a regular les dues vessants. Les cantonades estan fetes de carreus de pedra vista. Les obertures són allargades en sentit vertical. A la façana sobresurt un balcó amb l'ampit partit fet de material d'obra.</p> | 08136-6 | Vial Nord, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Cal Pastor és un mas relativament modern que s'alça a mig vessant del turó d'en Roina. Era conegut per la vinya que es conreava a la finca, des de la casa fins al cim. No es coneix l'origen del nom. Se sap que durant molts anys hi va viure una dona que va enviudar dues vegades i que a Montmeló se la coneixia amb el sobrenom de 'la Pastora'.</p> | 41.5498100,2.2585900 | 438167 | 4600059 | 1962-197 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54522-foto-08136-6-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54523 | Torre del telègraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. AGUILAR PÉREZ, A.; MARTÍNEZ; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003) 'La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión', Scripta Nova, revista electrónica de Geografía y ciencias Sociales. Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003. Barcelona: Universidad de Barcelona. CANTARELL, Cinta (1990) 'El Telegrafo, el Talego, el Telègraf' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. LEN, Lluís; PERARNAU, Jaume (2005). La telegrafia òptica a Catalunya Barcelona: Rafael Dalmau. Col·lecció de patrimoni Industrial- Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, número 1. PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2001) 'Les torres telegràfiques del Vallès Oriental', Lauro, Núm. 20, pp. 21-31, Granollers, Museu de Granollers.</p> | XIX | Encara es conserva bona part de la construcció, tot i que l'edifici es troba enrunat, especialment a la part de llevant. | <p>Torre de guaita, situada a sobre mateix de can Bosquerons, des de la qual es domina gran part del Vallès. Té la base quadrada, de 5'5 m de costat, i fa 6 m d'alçada. L'edificació té vuit espitlleres per banda i està envoltada per un fossat circular. Es tracta d'una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt.</p> | 08136-7 | Can Bosquerons de Dalt. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Construïda cap a 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica, la torre va ser utilitzada només fins a 1862, data en què es va abandonar a causa de l'aparició de la telegrafia elèctrica. Es comunicava amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers. A la part del terrat, les diferents posicions d'un mecanisme de braços i politges formaven uns signes codificats que es transmetien com a missatges visuals de torre en torre. La de Montornès ocupava el número 47 de la llista d'estacions telegràfiques actives a Catalunya l'any 1849. La majoria de la xarxa telegràfica s'havia construït per combatre les guerrilles carlistes que havien provocat la Guerra dels Matiners. A cada torre hi havia un petit destacament o guarnició fixa, normalment dos caporals i dos soldats, als quals se'ls coneixia com a torrers.</p> | 41.5405100,2.2503700 | 437473 | 4599033 | 1828 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||
| 54524 | Riu Mogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-mogent | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Curs d'aigua del Sistema Mediterrani Català que s'uneix al Congost al terme de Montornès i forma el Besòs. Neix a la serralada de Marina, al vessant vallesà de la serra del Corredor, a uns 600 metres d'altitud. En arribar al terme de Llinars del Vallès canvia l'orientació i passa per Llinars, la Roca, Vilanova i Montornès. Per la riba dreta, els afluents més importants són les rieres de Vilamajor i de Cànoves o Vallforners. Per l'esquerra, com que segueix de prop la falla de la serralada, no té afluents importants. No obstant això, els petits torrents que hi ha li aporten molta aigua en moments de pluges fortes. L'aigua del Mogent s'aprofita per regar tota la conca, i és especialment important als espais compresos dins els municipis de Vilanova i Montornès, abans d'arribar als nuclis urbans.</p> | 08136-8 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al llarg de la història ha experimentat crescudes importants causades, especialment, per llevantades duradores de tardor. Una de les més destacables va tenir lloc a finals de setembre de 1971.</p> | 41.5449200,2.2582300 | 438132 | 4599517 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54524-foto-08136-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54524-foto-08136-8-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||
| 54525 | Bosc de ribera al riu Mogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-al-riu-mogent | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | L'espai de conservació és molt petit, caldria una acció per estendre el bosc per la llera del riu | <p>Massa arbòria disposada en fileres que creix a banda i banda de la llera del riu Mogent, allà on es troben la plana de Can Vilaró i el corrent fluvial. És un cas típic de bosc de ribera amb exemplars de plàtans d'ombra i pollancres alts i ben formats. Es tracta d'un conjunt vegetal d'important interès natural i paisagístic.</p> | 08136-9 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). Destaca la riquesa en nutrients minerals que caracteritza els sòls formats per sediments portats per les aigües fluvials, fent que les alberedes, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.</p> | 41.5476600,2.2668500 | 438854 | 4599815 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54525-foto-08136-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54525-foto-08136-9-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54526 | Nostra Senyora del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Polígon industrial Riera Marsà' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Parròquia de Ntra. Sra. Del Carme' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici religiós de dos cossos. El principal correspon a la nau de l'església i és de planta rectangular. A l'entrada hi ha un porxo amb tres columnes. L'absis també és rectangular. El cos petit correspon a la capella del Santíssim Sagrament que té set obertures a l'exterior amb forma de creu. La coberta és a dos vessants invertits, amb el carener a una alçada inferior que la dels extrems. A l'interior destaca un conjunt de més de vint vitralls dels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau, pare i fill. Al presbiteri hi ha la imatge de la Mare de Déu del Carme envoltada de dos àngels. La resta de finestrals representen motius bíblics i estan decorats amb estil geomètric. A la paret de l'entrada hi ha una rosassa, a sota de la qual s'hi veu una làpida commemorativa de la col·locació de la primera pedra.</p> | 08136-10 | Plaça de l'Església del Carme. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El dia 9 de febrer de 1965, en el tercer aniversari de la iniciació del polígon industrial Ciudad Satélite, l'arquebisbe de la diòcesi Gregorio Modrego Casaus va presidir la col·locació de la primera pedra d'aquest temple parroquial. La població obrera que anava arribant als nous habitatges del polígon va anar sufragant les despeses de la construcció de l'edifici, que no es va inaugurar fins a mitjan anys 70. El bisbat va encarregar el projecte a l'arquitecte Jaume Casas. Els vitralls provenien del convent de les Germanetes de l'Assumpció, al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, de Barcelona. Havien estat realitzats l'any 1962 pels artistes Vila, pare i fill. L'any 1974 es van traslladar a l'església que s'estava construint a Montornès Nord ja que el convent barceloní s'havia d'enderrocar. Les monges de la congregació van trobar a Montornès un altre emplaçament per als vitralls. Al setembre de 2005 un incendi va malmetre part de l'església, inclosos l'altar i alguns vitralls. Amb l'ajut de particulars i institucions, els vitralls van ser restaurats per Joan Vila Grau que es va guiar amb els esboços i dibuixos del seu pare. El mestre vidrier va ser Xavier Bonet. La inauguració del nou conjunt restaurat va ser el 24 de juny de 2006.</p> | 41.5536000,2.2658400 | 438775 | 4600475 | 1974 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-3.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Jaume Casas | Darrera l'altar hi ha unes vidrieres fetes pels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau. | 103|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||
| 54527 | Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>Habitatge de tres plantes situat a la part nord del terme municipal prop de l'autopista AP-7. Constitueix un gran volum cúbic amb teulada a dues vessants amagada per un tester en forma graonada. La façana presenta tres eixos de composició vertical, amb porta i finestres laterals a la planta baixa, balcons amb ampits de baranes de brèndoles rectes de ferro llis a la planta pis, i tres finestres petites al pis superior. Al tester de la façana sud, sobre la línia de finestres de llinda plana i allargades en sentit vertical, hi ha un ull de bou o espirall circular a sobre del qual es pot observar una inscripció pintada en negre que diu 'CAL ARNAU / ABRIL 1966 / L B'.</p> | 08136-11 | Carrer de Can Parellada / Passatge del Camp de l'Aviació. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Casalot, molt probablement del segle XIX, que havia estat un important centre agrícola i ramader de l'extrem nord de la plana del Raiguer. L'edifici ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps, la primera de les quals va ser la de 1938 quan la casa va ser requisada per l'exèrcit de la República. Ca l'Arnau va ser la caserna de comandament de l'aeròdrom 329, el camp d'aviació, posat en funcionament al juny de 1938, que s'estenia per la plana que hi ha entre el riu Congost i la línia del tren. S'hi van fer obres d'adequació rellevants. A pocs metres de la casa encara es conserva el refugi d'Estat Major. Després de la guerra, el casalot va tornar a ser habitatge familiar i centre agropecuari. L'any 1966 es va fer una altra reforma que li va donar l'aspecte actual.</p> | 41.5642100,2.2765500 | 439678 | 4601645 | 1966 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 120|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54528 | Creus del turó de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-del-turo-de-les-tres-creus | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>El turó de les Tres Creus forma part de la renglera de turonets que juntament amb la serra de Can Parellada separen els rius Mogent i Congost. A banda i banda hi ha el turó d'en Roina (Mons Observans) -al cim del qual hi ha l'assentament romà de Can Tacó- i el turó del dipòsit d'aigua. La vista sobre el terme de Montornès és immillorable. El nom li ve justament per la presència de tres creus de ferro al cim. Aquestes tres creus estan col·locades sobre tres bases, dues circulars i una rectangular, fetes de pedra i travades amb morter i ciment.</p> | 08136-12 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt probablement aquestes creus van ser instal·lades en ocasió de la celebració d'una Santa Missió, en data que no es pot precisar. Del que sí es té constància és que el 30 de juliol de 1967 les creus van ser totalment renovades. Durant alguns anys els feligresos de la parròquia de Montmeló hi pujaven en processó, ja que l'indret era una estació més del Via Crucis de Divendres Sant.</p> | 41.5520000,2.2572100 | 438054 | 4600304 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54528-foto-08136-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54528-foto-08136-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54530 | Turons de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-de-les-tres-creus | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Petita serra aïllada formada per tres turons: el turó d'en Roina, el de les Tres Creus i el més proper a Montornès Nord que no té nom conegut. A la segona meitat de la dècada dels 90 del segle XX, hi va haver un incendi que va arrasar l'àrea forestal dels turons. Actualment hi ha un bosc en lenta recuperació i amb un interès natural biogeogràfic destacable en tractar-se d'un ecosistema forestal mediterrani aïllat situat entre ecosistemes fluvials i polígons industrials. Es preveu realitzar actuacions per recuperar l'entorn natural del paratge. L'interès biogeogràfic dels turons de les Tres Creus es reforça pel fet de servir de passadís de connexió entre els ecosistemes fluvials dels rius Congost i Mogent, malgrat la discontinuïtat que representa l'avinguda Mogent, via caracteritzada per un trànsit industrial dens. És en aquesta zona on hi ha una estreta franja de terreny, propietat de l'empresa Henkel Ibèrica, tancada mitjançant una arbrada que actua de pantalla visual de les instal·lacions industrials.</p> | 08136-14 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al cim del turó més proper a la confluència dels rius, hi ha un jaciment arqueològic de l'època romana, l'assentament de can Tacó - turó d'en Roina (Mons Observans), declarat l'any 2008 bé cultural d'interès nacional per part del govern de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5526300,2.2600900 | 438295 | 4600371 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54531 | Pont de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-montmelo | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Obra d'enginyeria civil que permet travessar el riu Besòs i comunica el municipi de Montornès amb el de Montmeló, amb qui comparteix l'adscripció territorial. El pont està format per tres arcs escarsers de formigó suportats per dues pilastres amb els tallamars arrodonits. Als extrems, dos pilars de formigó i pedra marquen els límits del pont i el separen dels marges de talús. L'entaulament està suportat per columnetes que surten des de la part superior dels arcs fins a la part inferior del ferm, on s'insereixen mitjançant arcs de punt rodó.</p> | 08136-15 | Carretera BV-5001 PK 16,390 . 08170 - Montornès del Vallès | <p>El pont es va inaugurar el 10 de juliol de 1959. Les obres de construcció van començar l'any 1957. Amb aquesta infraestructura la Diputació de Barcelona donava resposta a la demanda d'una via de comunicació estable entre els pobles de Montmeló i Montornès. Feia catorze anys que l'única possibilitat de travessar el riu era una passera per a vianants que molt sovint, després de grans riuades, s'havia de restituir. Des dels anys 20 hi havia hagut un pont, conegut com el pont del Besòs, que connectava el poble de Montmeló amb la nova carretera de Sant Adrià a la Roca, construïda l'any 1913. Era un estructura de sis pilastres centrals i set arcs d'una llum aproximada de 12 metres. Però el dia 15 de desembre de 1943, la força de les aigües se'l va endur riu avall. Actualment només queda un dels calaixos d'arrencament del pont.</p> | 41.5463300,2.2501400 | 437459 | 4599679 | 1959 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54531-foto-08136-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54531-foto-08136-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A la part de Montmeló el pont acaba en una rotonda on hi ha un monument que reprodueix un dels Vasos de Vicarello o Apol·linars, que marquen el recorregut de la Via Augusta, entre Roma i Cadis. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||
| 54532 | Can Tacó - Turó d'en Roina. Mons Observans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-taco-turo-den-roina-mons-observans | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> | II i I aC | <p>El castellum de Can Tacó - Turó d'en Roina és un enclavament romà de caràcter militar construït al segle II aC, en ple període republicà. Situat en un petita elevació (117 metres), era un mirador privilegiat per controlar les importants rutes en la confluència dels rius Mogent i Congost. Per la seva ubicació, avui dia el jaciment està compartit administrativament pels municipis de Montornès i de Montmeló. L'espai arqueològic té una superfície de 1.740 metres quadrats, de planta rectangular. Està disposat en diverses terrasses i s'hi distingeixen dos cossos constructius amb un mínim de catorze àmbits, delimitats per un mur perimetral que tenia funcions de muralla. S'ha localitzat un baluard i una poterna, i s'ha excavat, de forma íntegra, una gran cisterna. A l'àmbit 5, probablement l'estança més gran i luxosa del castellum, hi ha parets amb restes de decoració d'estil pompeià, consistents en estucs i part d'una motllura denticulada. És un jaciment molt singular pel seu caràcter militar i per la seva cronologia (correspon a l'etapa més bèl·lica i antiga del procés de romanització). Hi ha molt pocs exemples d'assentaments d'aquest tipus a la península ibèrica. Hi devia residir una guarnició de soldats durant uns 80 anys. Després els edificis van ser desmantellats i van restar deshabitats.</p> | 08136-16 | Turó d'en Roina. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Descobert l'any 1944, el jaciment va ser excavat poc després pels professors J. Barberà i A. Panyella que van treballar sobre tres cales i van trobar un ganivet de sílex, fragments de mosaics i restes de muralla. L'any 1961 el doctor Ignasi Cantarell va fer noves prospeccions i va documentar restes d'opus testaceum, una placa de plom i estucs vermells. A la dècada dels anys 80, l'arqueòleg J. Sanmartí va trobar restes de ceràmica ibèrica i campaniana. L'assentament s'està excavant des de 2003 dins un gran projecte de recuperació científica i de dinamització cultural, impulsat pels ajuntaments de Montornès i de Montmeló. L'any 2004, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) es va fer càrrec de la direcció científica de les intervencions arqueològiques, que s'han centrat a identificar les estructures i delimitar el perímetre.</p> | 41.5514800,2.2586500 | 438174 | 4600245 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | L'octubre de 2008 el Govern de la Generalitat va declarar aquest jaciment romà bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||
| 54533 | Can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masferrer-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Can Masferrer' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Can Masferrer. Finestres' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XVI | Es pot observar en fotografies antigues que la finestra esquerra de la darrera planta ha estat moguda per centrar-la a l'eix de composició i que s'han fet malbé unes finestres d'arc rebaixat d'una galeria assecador. A la fitxa d'IPAC s'indica que es poden apreciar restes d'esgrafiats a façana, actualment no s'observen. | <p>Masia de tres plantes amb coberta a quatre vessants, de façana rectangular amb tres eixos verticals de composició i eix de simetria al voltant de la porta principal coberta amb arc de punt rodó. Els eixos verticals contenen en planta baixa i pis finestres gòtiques flamígeres amb decoració esculpida. Les laterals de la primera planta són idèntiques, amb els blocs de pedra que formen els brancals treballats en la part interior en forma de motllures, i el dental d'arc rebaixat i guardapols d'arc conopial. La finestra de la dreta conserva, a més, la cresteria amb motius vegetals. Al mig d'aquesta obertura, dos animals sostenen l'escut dels Masferrer. La finestra central presenta arc pla i guardapols en forma d'arc flamboiant, al centre del qual hi ha un escut, sostingut per dues figures humanes. Les finestres de la planta superior són obertures quadrangulars de data recent.</p> | 08136-17 | Camí de Masferrer, 4. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Probablement és l'edifici amb més història de tot Montornès. Es coneix ja en època romana, quan potser devia formar part d'una vila o finca agrícola dedicada als conreus dels aiguamolls del Mogent i als camps de l'actual serra de Can Parellada. Després de la presència musulmana, va tornar a ser una casa important, per això hi ha un document de l'any 970 que ja la cita amb el nom de Vilar d'Abdelà. Posteriorment és anomenada Vilar d'Ordila, potser referint-se a la producció cerealística dels seus camps. Va ser propietat de la família Boada fins l'any 1488 en què va passar a la família Masferrer. L'any 1674 va pertànyer a la família Perpinyà, i ja al segle XIX als Simó i Palau. Actualment l'Ajuntament en té la titularitat. És una construcció renaixentista molt notable que no pot considerar-se aïllada de la capella de Sant Jaume que s'aixeca al costat i forma part inseparable de la seva història.</p> | 41.5575100,2.2761300 | 439637 | 4600902 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A IPAC les finestres presenten protecció específica. L'edifici presenta un clar paral·lel amb un altre que hi ha al centre de Granollers, a la plaça de la Porxada de Granollers, amb finestres que tenen la mateixa decoració i distribució | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||
| 54534 | Sant Jaume de Viladòrdila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladordila | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Sant Jaume de Viladòrdila (Can Masferrer)' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. CANTARELL, Cinta (1990) 'Sant Jaume de Viladòrdila / Capella de Can Masferrer' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. SALES, J. (1984) Història de Montornès, Parròquia de sant Sadurní de Montornès, Barcelona.</p> | XVI | Es pot observar a les fitxes de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat que a sobre la porta hi havia hagut un escut heràldic, però actualment l'espai és llis. De la mateixa manera les cares de la part inferior del guardapols es trobaven senceres, actualment la casa i l'àngel de la dreta es troben malmeses. | <p>Capella de planta rectangular amb una sola nau i capçal pla. Les parets estan arrebossades i pintades d'un color vermellós. La coberta és a dues vessants i el campanar d'espadanya s'erigeix sobre la façana. La porta d'entrada està coberta amb un arc pla sobre el qual hi ha un guardapols en forma d'arc conopial que s'allarga pels costats dels brancals i on s'observen sengles figures. A la de l'esquerra és reconeix una cara barbuda amb vestit d'estil renaixentista, mentre que la de la dreta està en molt mal estat. Als brancals i a la línia d'impostes hi ha dues cares d'àngel que miren a l'interior. D'aquí arrenquen unes columnetes que descansen sobre bases senzilles. A l'espai que deixa el guardapols conopial es pot observar un Sant Jaume rabassut. Sobre la porta principal hi ha una finestra en forma d'òcul el·líptic. De l'interior de la capella destaca una pica d'aigua beneïda que està encastada a la paret. Sobre l'atri hi ha una petita estructura de cor a la qual s'accedeix per una escala lateral.</p> | 08136-18 | Can Masferrer 08170 - Montornès del Vallès | <p>El lloc de Viladòrdila apareix esmentat per primer cop l'any 970 i fa referència a les finques que dominava l'actual can Masferrer. La primera data explícita de la capella és de l'any 1019 en un contracte de permuta entre el bisbe Deodat de Barcelona i Gondebau de Besora. La documentació que es conserva proporciona dades referides a la seva funcionalitat fins ben entrat el segle XX. Per exemple, l'any 1915, el rector de Montornès va demanar permís per celebrar-hi missa els dies festius. Per les excavacions efectuades l'any 1947 se sap que la capella estava edificada sobre construccions anteriors, molt probablement d'època romana.</p> | 41.5573400,2.2759900 | 439625 | 4600883 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 83|85|92|93|94|80 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54537 | Alzina de Repsol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-repsol | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Aquesta alzina presenta una capçada regular i es troba en un ambient relativament degradat. Està situada molt a prop de ca l'Arnau. L'alzina es va plantar, probablement, per fitar el límit de la propietat amb el camí. L'arbre va obrir al març de 2006 el Catàleg municipal d'arbres protegits per preservar-la dels treballs d'urbanització del sector industrial de can Parellada.</p> | 08136-21 | C/ de l'alzina | 41.5635000,2.2765300 | 439676 | 4601567 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54537-foto-08136-21-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Aquesta alzina ha estat inventariada com a Arbre d'Interès Local del municipi amb el número 1. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54539 | Camí antic de Montornès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-montornes | <p>Es tracta d'un camí que passava pel davant de l'antiga casa de can Parellada. Presenta un paviment fet de palets de riera. La casa Can Parellada i altres cases annexes van ser enderrocades l'any 2006.</p> | 08136-23 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5596000,2.2737300 | 439439 | 4601136 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54539-foto-08136-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54539-foto-08136-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||||
| 54540 | Refugi antiaeri a ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-a-ca-larnau | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | Actualment es troba tapiada. | <p>Galeria subterrània de gairebé 100 metres de longitud i 15 metres de profunditat al seu tram final. Es tracta d'un refugi antiaeri amb capacitat per a dues-centes persones que té dos accessos. L'entrada principal és ben visible a pocs metres de ca l'Arnau. La porta forma un arc de punt rodó i està feta de totxo massís. Al darrera, una escala descendeix a la galeria que és de secció rectangular i sostre semicircular. El refugi, seguint una trajectòria amb colzes de 90 graus, travessa per sota del carrer de can Parellada i arriba fins els terrenys de l'empresa LUCTA, que és on hi ha la segona obertura. Aquest equipament militar conté bona part dels elements característics d'aquesta mena de construccions de la Guerra Civil.</p> | 08136-24 | Carrer de Can Parellada / Passatge del Camp de l'Aviació. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Durant els primers mesos de l'any 1938 l'Estat Major de la l'aviació de l'exèrcit de la República, en ple replegament, va decidir construir l'aeròdrom 329 a la plana al·luvial del riu Congost. Ca l'Arnau es va convertir en la caserna del destacament d'aviació. Ben bé al costat s'hi va contruir aquesta galeria com a equipament defensiu. És el refugi que van utilitzar els treballadors i els militars del camp. En un moment indeterminat de la postguerra, els accessos van quedar tapiats. El febrer de 2006, en el marc de les accions de restabliment de la memòria històrica i coincidint amb el 75è aniversari de la proclamació de la II República, es va obrir de nou la galeria. En una primera exploració es va constatar que l'espai es troba en bon estat de conservació. En un futur, hom preveu museïtzar aquest espai d'alt interès històric. Al Camí Ral, al polígon industrial el Congost, ja dins el terme de Granollers, s'hi localitza l'altre refugi conegut del camp. Estava situat enmig del bosc de can Pantiquet, a tocar de la pista d'aterratge. Actualment està tancat amb una reixa, des de la qual s'albiren unes escales amb parets de totxo vist. A pocs metres hi ha un respirall troncocònic cobert per una cúpula circular.</p> | 41.5639500,2.2767600 | 439696 | 4601616 | 1938 | 08136 | Montornès del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54540-foto-08136-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||
| 54541 | Can Bosquerons de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosquerons-de-baix | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Al bell mig d'una rotonda al polígon industrial de Can Bosquerons, totalment aïllada i descontextualitzada, hi ha la masia de can Bosquerons de Baix. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrangular i dues alçades i golfes, amb coberta a dues vessants. Ha perdut diverses construccions auxiliars, especialment a la part posterior de l'edifici. A l'oest del cos principal hi ha una galeria correguda adossada, amb arcs de punt rodó. La galeria presenta una escala exterior que tapa part de la façana principal. Aquesta està emfasitzada horitzontalment per sengles línies d'imposta. La superior crea amb el ràfec un timpà amb tres buits arquejats al seu interior. El central, sobre d'un respirall, és de majors proporcions que els laterals. L'eix central de l'edifici està format a les golfes per aquest arc. La primera planta està marcada per un balcó amb ampit de brèndoles de ferro corbades. La porta principal marca l'eix en planta baixa, on es llegeix 'J.M. / BAR'.</p> | 08136-25 | Carrer de Can Bosquerons, 7. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Casa construïda per la família Manils de Montmeló, a mitjan segle XX. Va ser un centre agrícola i ramader important situat just a la plana, vora el riu Besòs.</p> | 41.5442700,2.2438600 | 436933 | 4599455 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54541-foto-08136-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54541-foto-08136-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54542 | Riu Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-besos-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>El riu Besòs neix de la confluència del riu Congost i del riu Mogent, al terme municipal de Montornès del Vallès, davant la font de Santa Caterina. El seu curs transcorre fins a desembocar al mar Mediterrani, a Sant Adrià del Besòs. En el terme de Montornès, el riu Besòs no rep cap afluent apreciable, però cal destacar que a tocar té dos boscos de ribera importants: el de Santa Caterina i un altre a prop de Can Bosquerons de Baix. A l'aiguabarreig del naixement del Besòs hi destaca la fauna ornitològica.</p> | 08136-26 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 15 de desembre de 1943 una important riuada es va endur l'antic pont que travessava el riu per connectar Montornès i Montmeló. El que hi ha ara data de 1959. Des del 1988 el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs impulsa projectes de recuperació de l'espai fluvial.</p> | 41.5456700,2.2420900 | 436787 | 4599612 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54542-foto-08136-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54542-foto-08136-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||
| 54543 | Bosc de ribera al riu Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-al-riu-besos | <p>La conca del riu Besòs té una superfície de 1.024 km2, ocupant part de les comarques d'Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental. En algunes poques zones altes de la conca, el riu encara conserva les seves riberes naturals, però en la gran majoria de la resta de les riberes estan totalment ocupades per l'activitat humana i el riu està canalitzat. Això comporta una nul·la integració d'una gran part del riu amb l'entorn. La pluviometria de la zona, amb règims de pluja típicament mediterranis, produeix pluges curtes però molt intenses, amb nivells anuals pluviomètrics baixos. Una bona part de la conca té uns pendents considerables, afavorint l'escorriment. L'impacte de la industrialització que afecta a la conca produeix un alt grau d'impermeabilitat, i en les zones urbanitzades es presenta en general una vegetació d'arbusts amb poc efecte de retenció hídrica. Aquestes tres causes: episodis intensos de pluja, pendents elevats a l'encapçalament, i alt coeficient d'escorriment, provoquen que el règim de cabals del riu Besòs sigui molt irregular i torrencial en els seus episodis màxims. Al municipi de Montornès té dos boscos de ribera importants, el de Santa Caterina i, prop de can Bosquerons de Baix, un altre format per una filera d'arbres, al costat de la llera.</p> | 08136-27 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Una riuada es va endur el pont de Montmeló el qual va ser reconstruït l'any 1959.</p> | 41.5460000,2.2473600 | 437227 | 4599645 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54543-foto-08136-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54543-foto-08136-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). A l'àrea mediterrània i submediterrània són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Destaca la riquesa en nutrients minerals que caracteritza els sòls formats per sediments portats per les aigües fluvials, fent que les alberedes, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. A mesura que ens allunyem del riu, la profunditat mitjana del nivell freàtic augmenta i condiciona la distribució dels arbres. Així, al Vallès, el salze blanc (Salix alba) i el vern (Alnus glutinosa) sempre viuen arran d'aigua, mentre que l'àlber o auba (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia ssp. Angustifolia) i el pollancre (Populus nigra) toleren millor la secada i poden arribar a créixer en indrets on la profunditat de l'aigua freàtica ronda els 2 m. Vora les rieres que a l'estiu solen portar poca aigua, no acostuma a haver-hi ni salzes blancs ni verns, mentre que els oms (Ulmus minor) guanyen terreny; ja que és menys exigent pel que fa a humitat edàfica. L'àmbit del bosc de ribera, a causa de la seva fertilitat, ha estat molt explotat per l'home des de temps immemorials. Als dominis del bosc de ribera és freqüent trobar-hi arbres forans plantats per l'home per aprofitar-ne la fusta. El més freqüent és el pollancre del Canadà (Populus x canadensis), un pollancre americà. A Catalunya també es conrea el plàtan (Platanus x hispanica), originari de la península Balcànica. Es poden reproduir per llavor i no és rar trobar exemplars subespontanis. També podem trobar d'altres arbres al·lòctons que, plantats originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores, han esdevingut subespontanis, en són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Hacer negundo). També es poden trobar associats arbustos com els tamarius (Tamarix canariensis i Tamarix africana), la sarga (Salix eleagnos) i el gatell (Salix cinerea ssp. Oleifolia). I és fàcil trobar-hi l'arç blanc (Crataegus monogyna); el sanguinyol (Cornus sanguinea); l'esbarzer (Rubus ulmifolius); el romegueró (Rubus caesius); i, l'heura (Hedera helix). Com a herbes típiques podem citar la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum) i l'enfiladís llúpol (Humulus lupulus). Freqüentment, on antigament hi havia boscos de ribera, ara hi trobem conreus o canyars. A diferència del canyís (Phragmites australis), que és una planta autòctona, la canya (Arundo donax) és originària del centre d'Àsia i va ser introduïda a Europa per la seva utilitat. Els boscos de ribera són ecosistemes molt rics en aliments, amb abundància de fruits i d'invertebrats. Sovint es converteix en petits oasis, enmig de zones fortament transformades, fonamentals per a molts animals, especialment per a les aus. S'hi poden trobar espècies de vertebrats típiques de les zones humides i dels ecosistemes fluvials, i d'altres, no especialment lligades a la presència d'aigua, que hi van a buscar menjar i/o refugi. Hi podem trobar el teixidor (Remiz pendulinus) o l'oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el balquer (Acrocephalus arundinaceus) o del rossinyol bastard (Cettia cetti), entre d'altres. Destaca la presència d'aus migratòries, com el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), etc. Els boscos de ribera funcionen com a corredors biològics per a moltes espècies -sobretot mamífers-, especialment en àrees on els boscos naturals han estat substituïts massivament per conreus. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||
| 54544 | Can Badenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badenes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici unifamiliar aïllat amb coberta de dues vessants, les quals presenten a la part més propera al carener una inclinació suau. A partir de mitja vessant la inclinació de desguàs és més pronunciada. A l'extrem, el faldó disminueix novament la inclinació. El frontal del carener presenta un petit tremujal cap a la façana principal. El carener està rematat per dues boles de ceràmica arquitectònica. Al davant de la façana en planta baixa hi ha un petit cos avançat en forma de pavelló, i a la primera planta tres finestres amb coberta d'arc de punt rodó amb porticons. Les dues finestres laterals estan alineades horitzontalment i la central està més elevada, la qual cosa confereix una certa esveltesa a l'edifici.</p> | 08136-28 | Carrer de les Moreres, 16. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Als anys 30 del segle passat, els propietaris de ca l'Ametller van parcel·lar i vendre solars prop del Rierot, actual riera de Vallromanes. Molt a prop d'aquest torrent, s'hi va construir aquesta torre d'estiu. És coneguda com a can Badenes perquè un dels primers propietaris va ser un metge anomenat així. Anteriorment era coneguda com a 'ca la francesa'.</p> | 41.5517100,2.2798500 | 439942 | 4600255 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54544-foto-08136-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54544-foto-08136-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54545 | Riera de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallromanes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Neix al municipi del mateix nom, als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu, i aflueix al riu Mogent per la riba esquerra dins el terme de Montornès. Es tracta d'una riera de règim totalment pluvial, la qual cosa fa que estigui seca a la part final la major part de l'any, i que tan sols després d'episodis forts de pluja porti cabal d'aigua. Quan està seca, el fons és perfectament transitable. A les zones que toca l'actual límit del terme de Montornès presenta diverses cobertes vegetals. A la plana final, prop d'on desemboca al riu Mogent, el curs es troba a la vista, sense cap tipus de bosc de ribera, tan sols amb algunes canyes. Més amunt presenta alguns conjunts de vegetació de ribera, la qual cosa fa que sigui difícil accedir a la llera.</p> | 08136-29 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'eix hidrogràfic que marca defineix un tram del límit del terme municipal de Montornès amb el de Vallromanes i amb el de Vilanova, pobles segregats al 1933 i al 1984, respectivament.</p> | 41.5520400,2.2804500 | 439992 | 4600292 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54545-foto-08136-29-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||
| 54546 | Plana de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Espai agrícola tradicional que està situat a la zona nord-est de Montornès, a les terrasses de la banda esquerra del riu Mogent. Actualment s'hi conreen diversos tipus de cultius extensius de cereal, horta i vivers d'arbres amb rec abundant, per la qual cosa presenta un paisatge obert de plana, que es pot considerar pràcticament perdut a la resta del municipi i, fins i tot, a la comarca.</p> | 08136-30 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A la prehistòria, l'actual plana que voreja el riu era un terreny impenetrable d'aiguamolls, última resta del llac que havia ocupat tot el Vallès. Des de temps dels romans i, de mica en mica, es va anar guanyant superfície als aiguamolls, amb l'esforç pacient dels agricultors, a mesura que anaven abocant terra i cavant canalons per desaiguar. La dessecació completa de la plana va concloure als inicis del segle XX. El nom li ve de la proximitat amb la casa de can Vilaró, on, des de fa molt temps, resideixen els propietaris de la major part de la plana.</p> | 41.5523600,2.2768700 | 439694 | 4600330 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 191,32 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml