Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54598 | Bosc del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-castell | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Bosc molt espès que hi ha a la falda de la muntanya sobre la qual s'assenta el castell de Sant Miquel. Es tracta d'un alzinar ben desenvolupat amb gran quantitat d'espècies al sotabosc i on també hi ha exemplars de roure martinenc. Actualment, és un bosc gairebé impenetrable, i només s'hi pot accedir pels corriols de la carena que porten al castell.</p> | 08136-82 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5269300,2.2696300 | 439066 | 4597511 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54598-foto-08136-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54598-foto-08136-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | Forma part del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||
| 54563 | Castell de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-miquel | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. CATALÀ, Pere (1984) 'Torre del castell de Sant Miquel' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. GEOGRAFIA COMARCAL (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Barcelona, 1982. IPArqC (2003) 'Castell de Sant Miquel - Castell de Montornès' Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. RECHE ONTILLERA, A. (2014). L'Speculo de 1764, Una aproximació documental al Montornès medieval. Premi Montornès de recerca històrica 2010. Ajuntament de Montornès del Vallès i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XV | <p>Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (436 m), en el límit amb Vallromanes, en un dels contraforts nord de la serralada Litoral. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. Aquesta intervenció ha deixat de manifest que apart de la gran torre de l'homenatge de planta circular que resta parcialment dreta també es conserva el recinte sobirà emmurallat amb diferents estructures com l'aula o domicilium (part residencial) i dos recintes jussans, és a dir que el castell consta almenys de tres línies de defensa. En un dels recintes jussans podem distingir les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular. Les excavacions han pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII), de la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació. Al vessant sudest hi ha les restes del poblat ibèric de Sant Miquel, les pedres del qual van servir per edificar el castell medieval.</p> | 08136-47 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1108, tot i que la construcció és anterior. El terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes, que formaven una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi. A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d'Alella. Fou propietat comtal fins que el 1342 el rei Pere III el va vendre a la família dels Montornès. Des del segle XVII va pertànyer als Taverner, després comtes de Darnius. El 4 de gener de 1485, aquest castell va ser l'escenari de la batalla decisiva de la segona Guerra Remença en què Bartomeu Sala va liderar la victòria pagesa contra l'exèrcit del veguer Anton Pere de Rocacrespa. Afectat greument per batalles diverses i un terratrèmol l'any 1448, el castell va restar abandonat des de final del segle XV. A més, l'any 1718, el comte de Darnius va reconstruir la torre Tavernera, actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre de la senyoria.</p> | 41.5275600,2.2719900 | 439264 | 4597580 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54563-foto-08136-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54563-foto-08136-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54563-foto-08136-47-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi figura tan sols la torre | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||
| 54565 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Es tracta d'una superfície forestal protegida de 4.053 hectàrees. La protecció d'aquest territori es va iniciar amb la creació, el 15 de maig del 1992, del Consorci de Protecció i Gestió de l'Espai Natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, posteriorment ampliat amb la denominació de Parc de la Serralada Litoral. Els municipis integrats al Consorci són: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. Montornès disposa de diversos accessos de camí forestal cap al nucli de la serralada. La serralada Litoral s'eleva entre la costa marina i la plana del Vallès i constitueix una cadena muntanyosa d'altitud moderada, que mai sobrepassa els 600 metres. Les dues principals conques hidrogràfiques són la del riu Besòs i la del riu Mogent. El clima d'aquest territori és netament mediterrani gràcies a la proximitat del mar. Hi dominen els roures i les alzines, i s'hi poden trobar 67 espècies d'algues, 453 de fongs, 140 de líquens, 85 de briòfits i 1.083 de plantes superiors amb flor.</p> | 08136-49 | La Conreria, Sant Mateu i Céllecs . 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta zona està plena de restes arquitectòniques i arqueològiques, des de dòlmens fins a masies passant per restes ibèriques, ermites i castells. Els primes vestigis de presència humana a la Serralada litoral són del neolític mig recent (3500-2500 aC), caracteritzada per la cultura dels sepulcres de fosa d'inhumació individual, n'hi ha restes a Cal Metge (Montmeló) i a la fossa de can Cues (Alella). Del neolític final calcolític (2200-1800 aC), l'element més destacable és el megalitisme, en trobem exemples de diferents tipologies, com Can Gol I, Can Planes i Can Gol II (la Roca del Vallès) o la Roca d'en Toni (Vilassar de Dalt). D'aquest període també cal destacar les pintures rupestres al gran bloc granític de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès), hi ha representades unes figures vermelloses amb una figura humana central. La Serralada litoral s'emmarca dins el territori dels laietans i trobem nombrosos testimonis d'establiments ibèrics: Burriac (Cabrera de Mar), Céllecs (la Roca del Vallès), Sant Miquel (Montornès del Vallès), la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt), etc. Cap al segle I aC, hi ha un procés d'abandó del poblat cap al pla producte del sistema socioeconòmic imposat pels romans. La presència romana, especialment al Maresme, fou molt important; ho proven les viles romanes com</p> | 41.5277300,2.2714600 | 439220 | 4597599 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54565-foto-08136-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54565-foto-08136-49-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||
| 54564 | Poblat ibèric de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ASENSIO, D.; GUITART, J. (2010). El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel, Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d'interpretació. Diputació de Barcelona, Col·lecció Estudis, Sèrie Recursos Culturals núm. 5. Barcelona. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 BARBERÀ, J.; DUPRÉ, X. (1984) 'Els Laietans. Assaig de síntesi', Fonaments, Núm. 4, pp. 34-86. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. FONT CUSSÓ, N. (1933) 'Els ibers a Badalona' Agrupació Excursionista de Badalona, Núm. 16. Sept. 1933 GARCÍA, Ll. (1983) 'Poblat ibèric de Sant Miquel', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; MONREAL, L. (1964) 'Poblado pre-romano de Sant Miquel (Vallromanes - Montornès)', Excavaciones Arqueológicas en España, Vol. 28, 130 pp. Madrid. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1931) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant' Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942) 'El poblamiento de la Maresma o costa de Levante en la época anterromana' Ampúrias, núm. IV, Barcelona: Diputación de Barcelona. VVAA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | III-II aC | <p>El poblat ibèric està ubicat a l'entorn de la muntanya on hi ha el castell de Sant Miquel, en la partió dels termes municipals de Vallromanes i de Montornès del Vallès. És molt extens perquè ocupa bona part dels vessants del turó. És segur que també ocupava la plataforma del cim, però la construcció posterior del castell medieval, amb el consegüent aprofitament de les pedres del poblat, va eliminar les estructures ibèriques. L'any 1963 els professors E. Ripoll, J. Barberà i Ll. Monreal van dur a terme una tanda d'excavacions al poblat. Van centrar la prospecció en un replà del vessant SE, a uns 200 metres del cim. Es van localitzar dues habitacions, quatre fogars i restes d'un possible forn. S'hi van trobar abundants materials: ceràmica campaniana de tipus A i B, àmfores Dressel 1, àmfores grecopúniques, fragments de vasos d'argila gris, fusaioles, i fragments de molins de mà, entre d'altres. Tot indica que es tracta d'un poblat amb un únic i breu moment d'ocupació (del final del segle III a la primera meitat del segle II aC). Coincideix amb l'època de major extensió dels poblats laietans ubicats en llocs elevats (Burriac, Castellruf, Puig Castellar, etc.) L'any 1999, tècnics de la Universitat Autònoma de Barcelona van fer-hi prospeccions amb l'objectiu de delimitar l'extensió del poblat, però no va ser possible a causa de l'espessa vegetació i la grandària de la superfície a estudiar. L'any 2008 es va engegar un projecte nou per tal de delimitar l'extensió i redactar un pla director per la recuperació del jaciment. Els objectes es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | 08136-48 | Turó del castell de Sant Miquel. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5277800,2.2722700 | 439287 | 4597604 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Els materials procedents d'excavacions es conserven al Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya - Barcelona i al Museu de Granollers. Existeix una petita col·lecció de materials al poble. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54649 | Bosc de la Merxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-merxa | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Bosc d'alzines ben conservat que està situat a banda i banda del turó del Montcau, el turó de forma triangular que s'alça a l'oest del castell de Sant Miquel, just a la dreta de coll Mercader. És l'únic lloc de Montornès on es conserva l'alzinar autòcton. El bosc de la Merxa es va salvar de la tala generalitzada de boscos que va tenir lloc a finals del segle XIX per a plantar vinyes. Des de temps molt antics és propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Així ho testifica un seguit de pilars de ciment amb l'escut de la capital. Podria ser que el nom 'Merxa' derivés del nom 'marxant', ja que a l'altre costat de coll Mercader hi havia unes propietats anomenades terres del marxant.</p> | 08136-133 | Vessant nord del turó del Montcau 08170 - Montornès del Vallès | 41.5302400,2.2604400 | 438303 | 4597885 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54649-foto-08136-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||||
| 54650 | Turó de la Salve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-salve | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | Existeix un dipòsit | <p>El turó està situat a l'extrem sud-est del terme municipal de Montornès. És un mirador privilegiat des d'on es gaudeix d'una interessant vista sobre la plana del Vallès i la riera de Vallromanes. Actualment en el cim hi ha una torre de comunicacions. El subsòl està format, essencialment, per roques de l'era paleozoica entre les quals destaquen els granits hercinians. Tant el turó de la Salve com la muntanya del castell de Sant Miquel són una derivació orogràfica de la serralada Litoral a la qual pertanyen.</p> | 08136-134 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antigament, per la festivitat de Sant Miquel, el 29 de setembre, des de l'església de Vallromanes sortia un romiatge cap a la capella de dalt del Castell. La processó es deturava al cim on es resava l'oració de la Salve. D'aquí procedeix el nom del turó.</p> | 41.5306000,2.2762600 | 439623 | 4597914 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54650-foto-08136-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54576 | Torre Sola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sola | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Casa pairal aïllada de planta basilical i amb forma de masia, amb el cos central més elevat que els dos laterals. La façana principal mira cap al nord. La porta està coberta amb un arc de punt rodó amb dovelles de granit del país. La primera planta conté una línia central correguda de cinc finestres de llinda plana i sengles galeries amb arcs de punt rodó a banda i banda, no simètriques. Al pis de les golfes hi ha tres finestres cobertes també amb arc de punt rodó. A sobre de la del mig, que és més alta, un ull de bou circular remata el conjunt.</p> | 08136-60 | Camí antic de Martorelles, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>En origen la casa era una petita edificació estival, amb només planta baixa i pis, que es corresponia a la part central de l'actual. Devia ser construïda cap a començament del segle XX. El fet de ser una torreta aïllada i mínimament enlairada cap al vessant de la muntanya del castell, li donà el nom que sempre ha mantingut: Torre Sola. En el període 1946-1947 es va reformar i ampliar amb una planta de golfes limitada a l'elevació antiga i s'hi van també afegir els dos porxos o galeries de planta primera (desiguals per tal de respectar els pins de la banda de ponent). A més, es va construir el portal adovellat de pedra. L'arquitecte d'aquesta important remodelació va ser Josep Maria Ribas i Casas.</p> | 41.5364200,2.2678800 | 438929 | 4598566 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54576-foto-08136-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54573 | Verge del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verge-del-carme | XX | <p>En el camí antic que mena cap a Martorelles, passat can Roca Humbert, i en la derivació del camí que porta cap a can Ribes Piera es troba un espai dedicat a la Verge del Carme. Al lloc hi ha dos bancs rectangulars fets de totxo vist corregut i sobre de rajola de ceràmica. Entre tots dos es troba una columna quadrangular de pedra, amb un coronament a doble vessant, també de pedra. Sota el coronament es pot observar, força malmesa una petixina i, a sota d'aquesta, un petit mosaic format per 9 rajoles de ceràmica polícroma, que presenta la figura de la Verge del Carme. Aquestes rajoles es troben protegides per una reixa de ferro forjat.</p> | 08136-57 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5364400,2.2660300 | 438775 | 4598570 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54573-foto-08136-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54667 | Mina d'en Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-pallares | <p>Escriptura de la compra de 1923 i escriptura de la constitució de servituds de 1949. AMMV. 3.2.1.2. (1949) cx. 796</p> | XIX-XX | Es desconeix l'estat de conservació. | <p>La mina d'en Pallarès és una excavació construïda sota terra per captar aigües i conduir-les per a usos agrícoles i domèstics cap al nucli de població de Montornès. La mina té uns 30 m de llargada i en una tercera part està revestida d'obra. Es troba al subsòl de la vinya d'en Pallarès, avui d'en Pepet Xic, situada entre can Sala i la casa de Torre Sola, a pocs metres del torrent de Farners. En aquest indret de vinya hi ha un registre de la mina i també un pou. A partir d'aquí, una conducció 459 metres, actualment en desús, traslladava l'aigua cap al repartidor principal del poble que estava situat a la planta baixa de l'edifici de les antigues escoles a la plaça de Pintor Mir.</p> | 08136-151 | Vinya d'en Pepet Xic. C/ Mariana Pineda). 08170 - Montornès del Vallès | <p>Es desconeix quan va ser construïda la mina d'en Pallarès, però sabem que a principis del segle XX era del propietari barceloní Antonio Sitges i Julià, el qual l'any 1923 la va vendre a l'Ajuntament per 4.500 pessetes. Com que més tard, l'any 1939, Antonio Sitges, vengué la finca de forma fragmentada a diversos nous propietaris, l'Ajuntament va signar un conveni amb ells per tal d'actualitzar l'acord registral i ratificar el règim de servituds que comportava el pas de la conducció per les terres de caràcter privat. Està clar que l'Ajuntament es va voler fer càrrec de l'aigua potable que arribava a les cases mitjançant fonts públiques per tal de garantir el proveïment controlat d'aquest bé de primera necessitat que és l'aigua. La mina d'en Pallarès alimentava el dipòsit o repartidor de les antigues escoles, i d'aquí es distribuïa l'aigua cap a les fonts d'ús públic. Hi havia dues fonts al carrer d'Antoni d'Argila, avui carrer de Francesc Macià, i també una font a cadascun d'aquests indrets: carrer d'en Capella, carrer de Sant Isidre i carrer Estrella. També n'hi havia dues al carrer Major: la de cal fuster i la del Pont de la Mandra. Una més a la plaça Joaquim Mir i una altra davant de cal Vermell al carrer del Sol. Amb les obres d'urbanització del sector Castell – Can Comas a finals de segle XX, la conducció que portava l'aigua de la mina d'en Pallarès va quedar tallada a l'alçada del carrer de Consell de Cent.</p> | 41.5364600,2.2688200 | 439008 | 4598570 | 1923 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54667-foto-08136-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54667-foto-08136-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||
| 54599 | Camí antic de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-martorelles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Camí que puja cap al sud des del nucli antic de Montornès fins al coll que mena cap a Martorelles. Aquest pas de muntanya, situat entre el turó del castell de Sant Miquel i el Montcau, s'anomena coll Mercader. El camí arrenca de la zona de l'església, voreja el turó del Pedró i, en passar per les finques del manso Vilallonga i de Torre Sola, s'encaixa en un indret d'arbrat. Més endavant s'aprecien alguns marges de vinya que han quedat penjats per l'enfonsament progressiu del camí. Aquesta diferència d'alçada entre els marges i el sender de sauló evidencia l'antigor d'ambdós elements.</p> | 08136-83 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Camí centenari que enllaçava el poble de Montornès amb Barcelona, per la via de muntanya, travessant Martorelles i Badalona. Era el recorregut que preferien els traginers. Tot i ser el camí més curt s'havien de vèncer un parell de colls de certa pendent. L'any 1913 es va construir la carretera de Sant Adrià - la Roca. Fins aleshores l'única alternativa per anar a la ciutat comtal consistia a travessar el riu Mogent, quan el nivell de les aigües ho permetia, per anar a buscar el Camí Ral que passava per la plana de can Torrents, l'actual Vial Mogent del polígon industrial.</p> | 41.5367600,2.2660300 | 438775 | 4598605 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54599-foto-08136-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54599-foto-08136-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||
| 54578 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-3 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XV-XIX | Restaurat abusivament per a convertir-lo en restaurant. | <p>Edifici de gran volum amb diferents cossos. El cos principal té forma basilical amb dues plantes, golfes i coberta a dues vessants. La façana està descentrada cap a la dreta, és molt ampla i de llinda plana. Al damunt hi ha un balcó amb brèndoles de ferro. Al centre de la façana, a la banda alta, i sota el carener, hi ha un rellotge de sol, el fons del qual és un mosaic de rajoles pintades on hi ha representat el cèlebre pagès remença Bartomeu Sala amb una forca a la mà. El mosaic està emmarcat per una trepa amb motius vegetals en blau. Sota la masia hi ha una mina d'aigua, a l'entrada de la qual la paret està coberta amb rajola decorada i policromada, emmarcada amb dues pilastres arrebossades, i un petit frontó circular. El conducte interior presenta un perfil rectangular amb coberta de volta de canó contínua. En un dels coberts annexos de la masia, es conserven vehicles i objectes relacionats amb la vida a pagès de fa uns anys. Hi ha un conjunt d'eines agrícoles, un gran alambí de coure i una col·lecció de carruatges de tota mena.</p> | 08136-62 | Carrer de Mariana Pineda, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'actual masia de can Sala és molt gran i probablement resultat d'una reforma del segle XIX. En aquest lloc hi havia hagut un mas molt antic que ja al segle XV tenia el nom de can Sala. Així consta als fogatges de 1497 i de 1553 que es custodien a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La pervivència centenària del nom Sala fa pensar en la possible relació de la casa amb el cabdill remença Bartomeu Sala, nascut a Montornès. Els xalets del barri del Castell formaven part de la finca de can Sala. Tota aquesta zona es coneixia com el Pedregar de can Sala per l'abundància de licorella a la zona.</p> | 41.5368400,2.2727200 | 439333 | 4598610 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54578-foto-08136-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54578-foto-08136-62-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54586 | Mines de fluorita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-fluorita | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Als turons de Calders es van obrir túnels d'extracció de mineral, d'espat fluor (fluorita). La galeria més important i més visible de les que es van obrir està situada al costat del torrent de les Vinyes Velles, just després de les torres de la urbanització de can Coll, a l'extrem del carrer d'Extremadura. Encara es pot veure el forat de l'entrada de la mina, alguna resta de la caseta d'on partia la vagoneta, i a l'altre costat del camí, mig ensorrades i colgades per la vegetació, les restes de les basses o safareigs de rentar el mineral. En diferents punts de les dues vessants dels turons de Calders hi ha més clots oberts en el terreny, que evidencien les prospeccions que es van fer per cercar el mineral. L'espat fluor o fluorita és un mineral compost per fluorur de calci (CaF2). Té una estructura laminar que el fa fàcilment exfoliable. En estat pur és incolor i transparent. Es sol presentar en forma de cristalls cúbics. Se sol trobar en vetes pures o associat amb menes de plom, plata o zinc. Sembla que a les mines de Montornès venia relacionat amb plom. La fluorita s'utilitza per produir àcid fluorhídric per a la indústria de l'alumini, el ciment i aparells òptics.</p> | 08136-70 | Torrent de Vinyes Velles 08170 - Montornès del Vallès | <p>Jaume Montserrat Graells era un barceloní que estiuejava a Montornès, en una casa de nova construcció que s'havia fet al final del carrer de Pau Casals, abans avinguda Muntades. Era un empresari del món de la mineria i el carbó. Ell, o potser algú de la seva família, va iniciar, dalt de la carena dels turons, les prospeccions per intentar extreure fluorita dels turons de Calders. Sembla ser que l'activitat minera ja existia abans de la guerra de 1936. Després del conflicte es van obrir, en diferents moments, túnels d'extracció mineral, tot plegat amb pocs resultats positius. Gràcies a aquesta activitat de prospecció i extracció, la mineria va ocupar treballadors cap els anys centrals del segle XX. La mina va funcionar especialment cap als anys 40, però per poc temps. Es desconeixen les raons del tancament. Probablement la falta de seguretat (petites esllavissades de la terra) i la baixa puresa del mineral van estar a la base de l'abandonament.</p> | 41.5369800,2.2562700 | 437961 | 4598637 | 08136 | Montornès del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54586-foto-08136-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54586-foto-08136-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Al catàleg de protecció de patrimoni del PGOU de Montornès la denominació és 'Antiga mina de fluorita de Can Coll', també s'han denominat 'Mines d'espat fluor'. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54571 | Ca n'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XVI | Restaurada abusivament | <p>Masia formada per diversos cossos. El principal, que presenta planta baixa i primer pis, té una planta rectangular allargada, amb porta al centre de la cara orientada al sud. Aquesta façana conté tres eixos de composició vertical. El central està marcat per la porta amb brancals i dovelles de pedra que formen un arc escarser, d'una proporció relativament estreta. Les finestres són d'arc pla amb dovelles pintades en blau grisós. La masia conserva el barri i la porta d'accés al pati, però el contingut està molt refet i adaptat a l'ús actual de l'edifici.</p> | 08136-55 | Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Probablement, ca n'Oliver és una de les masies més antigues de Montornès, que es pot datar cap al segle XVI. Els diferents masovers que hi van passar servien els senyors que habitaven a la Torre Tavernera, amos del castell. La finca de ca n'Oliver era una de les més grans del terme ja que comprenia part del poble actual. S'estenia des del carrer de Joan XXIII, amunt cap a muntanya, fins a la carena del Montcau. Hi predominava el conreu de secà i el treball al bosc. L'any 1979 es va convertir en restaurant. Des d'aleshores s'ha anat ampliant i s'han dut a terme intervencions d'adequació a la nova utilitat de l'immoble.</p> | 41.5371200,2.2647400 | 438668 | 4598646 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54571-foto-08136-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54571-foto-08136-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54571-foto-08136-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54595 | Torre d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-0 | XIX-XX | <p>A la llera del Torrent de les Bruixes, sota can Galbany es troba aquesta construcció prismàtica de totxo vist que serveix com a torre d'aigua.. Presenta tan sols una petita obertura rectangular a la zona alta i l'obertura d'accès.</p> | 08136-79 | Torrent de les Bruixes 08170 - Montornès del Vallès | 41.5373300,2.2776100 | 439742 | 4598660 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54595-foto-08136-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54579 | Mina de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-sala | <p>Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | L'entrada es troba relativament deteriorada, especialment, alguns mosaics. | <p>Sota la masia de can Sala, existeix una mina d'aigua. L'entrada està formada per una paret coberta amb rajola decorada polícroma emmarcada per sengles pilastres arrebossades. A la part superior, es forma un petit frontó circular. El conducte de la mina presenta forma rectangular amb coberta de volta de cnó continua. Les parets estan folrades de totxo i a la base s'observa una canalització al centre del pas. S'observen canyeries de transport d'aigua.</p> | 08136-63 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5374600,2.2721200 | 439284 | 4598679 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54579-foto-08136-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ OPC Diputació de Barcelona | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54572 | Manso Vilallonga / Can Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-vilallonga-can-roca-umbert | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Habitatge al carrer del Castell' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. CANTARELL, Cinta (1990) 'Can Roca-Umbert - Ca l'Umbert - Can Vinyallonga' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XVIII-XIX | <p>Habitatge de tres cossos amb el central més elevat. Totes les teulades són a dues vessants. El cos central té el carener perpendicular a façana i els laterals paral·lels a aquesta. La façana està coronada amb un capcer de tres línies corbes que tapen el sistema de cobertes. Té esgrafiats blancs sobre fons rogenc. L'ull de bou de dalt està envoltat de motius vegetals.</p> | 08136-56 | Camí antic de Martorelles, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt probablement el Manso Vilallonga era un mas del segle XVIII o del XIX reconvertit en casa senyorial a començaments del segle XX, la fesomia de la qual és la que coneixem en l'actualitat. És una finca destinada a l'estiueig, amb jardí, arbres fruiters, camps i una casa per als masovers, ben integrada al conjunt. Comprenia, antigament, els voltants del mas i bona part del bosc del turó del Castell fins a coll Mercader. A l'amillarament del cadastre de 1861 hi consta el propietari Josep Vilallonga. D'aquí li vindria el nom tradicional que figura amb lletres de ceràmica a l'entrada principal. l'any 1933 la finca va ser adquirida per la família d'industrials granollerins Roca Umbert. Més endavant, ja a mitjan segle XX, el masover de la casa s'anomenava Pere Viñallonga. Això ha fet que la casa sigui també coneguda com a can Roca Umbert o can Viñallonga.</p> | 41.5374900,2.2663800 | 438805 | 4598686 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A la porta indica 'Manso Vilallonga'. A les fitxes de l'IPAC la casa apareix fitxada dues vegades amb denominacions i adreces diferents. Can Roca Umbert és un bon exemple de la casa senyorial de començament del segle, destinada a estiueig i vacances. Està rodejada d'una bona finca, amb fruiters, camps i jardí, i amb casa per als masovers. És molt interessant la banda de vegetació que queda a la dreta del camí, davant del mas, amb oms, una alzina surera davant de la porta, i diverses plantes de sotabosc (cap d'ase, roldor, ginesta, oms petits, ridortes, esbarzers, etc.) (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 25). | 98|99|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54596 | Era de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-galbany | XIX? | <p>Espai rectangular embaldossat amb cairons de ceràmica, que servia per aventar la palla. Al costat hi ha un cobert, on en un totxo, escrit amb lletra cursiva abans de la cuita es llegeix 'NACIDO EL DIA / 11 8 1948', la qual cosa fa pensar que és la data aproximada de construcció del cobert, el qual es posterior a l'era.</p> | 08136-80 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5381300,2.2782400 | 439795 | 4598749 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54596-foto-08136-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54569 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-3 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XVI-XIX | En procés de restauració en el moment de fer l'inventari. Manca documentació arqueològica i arquitectònica del que s'està fent. | <p>Masia de planta quadrangular amb carener perpendicular a la façana i teulada a dues vessants de llargada desigual, ja que el costat esquerre agafa, sota el seu braç, les quadres i corts aprofitant el desnivell. La porta forana és d'arc de punt rodó amb dovelles petites. A sobre hi ha una petita tronera. S'observen altres troneres, que es poden datar en el segle XIX. Les finestres de les golfes són d'arc de punt rodó emfasitzat per una cornisa a l'arrencament. La resta de finestres són d'arc pla, amb dates i inscripcions. Al costat nord de la casa hi ha una finestra amb decoració d'arc conopial i una roseta senzilla. A la finestra de sobre la porta es llegeix ' PAU COLL / AGNES MULLER SUA / 1702' i a la de la dreta es llegeix el mateix amb data de 1721. Hi ha dues arcades de maó i un pou amb un safareig.</p> | 08136-53 | Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>És potser una de les masies més antigues del municipi. Tenint en compte el seu emplaçament, dominant el torrent de les Vinyes Velles i els terrenys conreables d'aquesta banda, devia ser un dels primers llocs del terme municipal actual on es va establir una casa de pagès. Tot i això, l'actual construcció es pot datar a partir del segle XVI. Successives intervencions l'han anat configurant com és ara. Des dels anys 80, és propietat municipal. S'ha anat rehabilitant amb diferents plans d'ocupació. S'explica que els veïns de Montornès, per tal d'assegurar la fidelitat dels tractes i juraments, anaven antigament a fer-los dessota un roure immens que hi havia prop de can Coll. La paraula donada allà era sagrada, i trencar-la portava tota mena de mals. Aquest roure ja no existeix.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54569-foto-08136-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54569-foto-08136-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54569-foto-08136-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54678 | Els Gegants de Montornès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-montornes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | XX | <p>Els gegants són dues figures masculines de final de l'Edat Mitjana. Bartomeu Sala, nascut a Montornès, va ser el líder de la pagesia que va encapçalar la darrera victòria remença prop del castell de Sant Miquel contra l'exèrcit de la Diputació de Barcelona. Pere Anton de Rocacrespa era el noble que va dirigir l'exèrcit esmentat i que va ser derrotat el 4 de gener de 1485. Bartomeu Sala és una figura de 3,75 metres d'alçada i 40 quilos de pes. Vesteix camisa blava, samarra beix i faldó negre de pana. Duu una faixa i una barretina vermelles. Porta cabells i bigoti de color castany. La seva mà dreta agafa una forca de quatre puntes. Pere Anton de Rocacrespa és una figura de 3,80 metres i 49 quilos de pes. Vesteix una brusa de roba de damasc, amb escut al pit i malla de llana i fil. Porta capa curta i faldó grisós. La mà dreta empunya una espasa. Va protegit amb armadura i un casc amb una àliga al centre, els ulls de la qual són dues pedres vermelles de bijuteria. Ambdós gegants tenen el cavallet de fusta i estan fets amb polièster i fibra de vidre.</p> | 08136-162 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 17 de setembre de 1989 van néixer els gegants de Montornès amb una gran festa en què els gegants de Vilanova i la Geltrú van assistir en qualitat de padrins. L'Ajuntament, diverses entitats i la recent fundada colla local de geganters van fer possible la creació d'aquesta parella amb l'objectiu d'incorporar-la a l'imaginari festiu del poble com a element identitari d'arrel tradicional. Van ser construïts als tallers Sarandaca de Granollers l'any 1989. Cada any per la Festa Major s'organitzen les habituals trobades en què en Bartomeu i en Pere Anton dansen un ball propi que representa la darrera batalla de la Guerra dels Remences. La primera sortida dels gegants va ser a l'aplec de Manresa de 1990. El 1991 van pujar al castell de Sant Miquel i el 1992 van assistir a l'Estadi Olímpic en ocasió dels Jocs Olímpics de Barcelona.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54678-foto-08136-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54678-foto-08136-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||
| 54679 | En Ceballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-ceballot | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | XX | <p>En Ceballot és el drac de Montornès del Vallès i pertany a la Colla de Drac i Diables. El drac és un element més de foc que potencia les actuacions de la colla. L'autor d'aquest entremès festiu és l'artesà granollerí Ramon Aumedes. Es tracta d'una figura de 34 quilos de pes, amb quatre punts de foc i aspecte ferotge. Té només dues potes i una llarga cua vertical. Ambdós elements li confereixen estabilitat. L'encesa del drac es controla gràcies a un mecanisme elèctric que manipula el portador des de l'interior.</p> | 08136-163 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Apadrinat pel Drac de Reus, en Ceballot es va estrenar el 16 de setembre de 1994, després del pregó de Festa Major. Es va presentar, ja d'entrada, amb un ball propi 'el ball d'en Ceballot', amb música d'Enric Montsant i coreografia de la colla de divuit draconaires. Els instruments que sonen són la gralla, la caixa i el timbal. La idea d'incloure un drac dins la Colla de Diables de Montornès va sorgir cap a 1993. Uns dies abans de presentar-se a Montornès, la figura va assistir a manera de preestrena, a l'Aplec Internacional de Grups Folklòrics de Marsella. Va ser en aquesta trobada que el drac va caure estrepitosament a causa d'una relliscada del portador per culpa d'una pell de ceba. D'aquí sorgeix, precisament, el nom de 'Ceballot'. La Colla de Diables de Montornès del Vallès va néixer l'any 1985 al si del Casal de Cultura. Ha organitzat diverses trobades de diables i ha assistit convidada a molts events, tant a dins com a fora de Catalunya. Per la Festa Major de la vila, els diables protagonitzen la Cremada de l'Ajuntament i són els amfitrions del correfoc tradicional. L'any 1995, amb motiu del 10è aniversari de la colla, es va construir un gegantó, en Banyetes, que representa un diable montornesenc.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1994 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54682 | El Drac Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-petit | <p>https://www.bestiari.cat/figura/drac-petit-de-montornes/ ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | <p>El Drac Petit de Montornès del Vallès pertany a la Colla de Drac i Diables. Es va fer per que els nens petits de la colla el poguessin dur. El drac és un element més de foc que potencia les actuacions de la colla i fa participar als nens. Es tracta d'una figura de 7 quilos de pes, amb quatre punts de foc i aspecte juganers ja que està pintat de vius colors i porta una campaneta a la cua. Balla sempre durant el correfoc infantil, el dissabte de la Festa Major.</p> | 08136-166 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>En l'acte del seu naixement, durant la Festa Major de 2009, va sortir d'un ou que es va posar davant de l'Ajuntament, en obrir-se, el primer ball va ser el Ball del Drac Petit que li ha quedat com a ball propi. L'autor d'aquest entremès festiu és l'artesana Dolors Sans.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 2009 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54682-foto-08136-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Dolors Sans | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54685 | L'Angeleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langeleta | XX | <p>L'Angeleta és una gegantona lleugera que pesa només 28 kilos i fa d'alçada 3,23 m. Va ser construïda per Ramon Aumedes. És un element femení que representa un àngel dominant, festiu i un xic maliciós. Amb escot generós i sensual, duu el cabell rinxolat i de color nacre, la qual cosa li dóna una personalitat segura i amb cert encanteri mitològic. Porta una espasa de foc, símbol de la lluita contra el mal, i la mà lliure assenyala el terra, indicant que tothom s'ha de sotmetre al seu poder diví. Les ales són petites i obertes cap als costats. El vestit i el faldó juguen amb diverses capes de blaus de diferents tons. El cavallet és d'alumini i el cos de fibra de vidre i resina.</p> | 08136-169 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'Angeleta va néixer el 18 de setembre de 1999 durant la X Trobada de Gegants en plena Festa Major. Va ser apadrinada per la Dimonieta de Badalona, la qual va portar un regal per a la nova gegantona: una de les dues claus del setè cel. També es van llegir uns versos per a l'ocasió, titulats 'el sortilegi de les llunes gegants'. L'Angeleta va sorgir com a companya inseparable d'en Banyetes, gegantó que havia aparegut a escena l'any 1995 de la mà de la Colla dels Diables de Montornès. L'Angeleta representa el bé; en Banyetes, el mal.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1999 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||
| 54686 | Els Tres Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-capgrossos | XX | <p>El primer capgrós que es va construir és en Quico Llons Porta i va néixer el 18 de setembre de 1990, realitzat per Ramon Aumedes del taller Sarandaca. Els altres dos són en Miquel Castellet i en Ramunet 'El Napi'. Tots dos es van gestar en els tallers infantils del casal de cultura, organitzats per la pròpia Colla dels Gegants de Montornès, on els nois i noies van realitzar maquetes amb fang, paper i altres materials. Un cop treballades i triades les maquetes, l'artesà que va construir el capgrós Miquel Castellet va ser Vicenç Torcal i el qui va donar vida a en Ramunet va ser en Juan José Carrasco.</p> | 08136-170 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Tots dos capgrossos van sortir per primera vegada el 16 de setembre de 2001.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1990 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54686-foto-08136-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54686-foto-08136-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Vicenç Torcal i Juan José Carrasco | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54687 | En Banyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-banyetes | XX | <p>En Banyetes és el gegantó de la Colla de Diables de Montornès. Representa un diable amb caputxa, banyes i una forca a la mà. El vestit i la forca són idèntics als que porten els diables. La seva fesomia és la de Ramon Altimira, activista montornesenc que va ser nou anys cap de la Colla de Gegants i disset anys cap de Colla de Diables, fundador dels Gegants de Montornès i promotor de concerts i actes de cultura popular i tradicional. En Banyetes és obra de Ramon Aumedes, està fet de fibra de vidre i polièster, amb un pes de 18 kilos i una alçada de 2,55 m.</p> | 08136-171 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>En Banyetes va ser presentat el 16 de setembre de 1995, enmig de la celebració dels primers deu anys de la Colla de Diables, apadrinat pels Gegantons de la Garriga i Can Duran de Canovelles. Té ball propi des de 2007. Amb música de Jordi Delgado i coreografia dels portadors del gegantó, es titula Ball d'en Banyetes. Des del 2008 participa en el ball propi de la Colla infantil de Diables que s'executa davant l'Ajuntament al final del seguici de Festa Major. En aquest cas la música del ball propi és de Marc Cazorla i Daniel Garrido. En Banyetes, des de 1999 compta amb una gegantona que li és companya inseparable: l'Angeleta. De tota manera en Banyetes pertany a la Colla de Diables; en canvi l'Angeleta és de la Colla de Gegants. En Banyetes és un element pacífic en el marc dels correfocs i està cedit al llarg de l'any a la Colla dels Geganters de Montornès que el llueixen en les sortides habituals, on fa parella amb l'Angeleta. Té un paper destacat per Festa Major. Participa amb els diables al correfoc infantil del dissabte en el que és l'únic acte en que tira foc. Protagonitza la cursa d'en Banyetes un cop arribat a la plaça de Pau Picasso al finalitzar el correfoc.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1995 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54687-foto-08136-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54594 | Torrent de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-bruixes | <p>Curs d'aigua estacional que tan sols porta cabal en els moments de pluja. Baixa de la serralada Litoral i desguassa al riu Mogent. La capçalera recull les aigües de diversos rierols del bosc del Castell, per on passa encaixat fins anar a parar a la zona del Molí. Des d'allà, soterrat i canalitzat, arriba al riu. Antigament el torrent passava pel costat de les bòbiles de can Torrents i d'en Joca on hi havia una bassa que es coneixia com el safareig de les Bruixes. Era utilitzat com a lloc per anar a berenar.</p> | 08136-78 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al costat de la bòbila de can Torrents i d'en Joca hi havia el safareig de les Bruixes. Aquest era un lloc per anar a berenar i hi havia una taula de pedra.</p> | 41.5382100,2.2769000 | 439683 | 4598759 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54594-foto-08136-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54594-foto-08136-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||||
| 54574 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-1 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | L'element es troba molt degradat i brut de pintades. | <p>Creu de ferro forjat col·locada al damunt d'una pedra de molí reaprofitada. Creu i pedra estan sobre un pilar cilíndric fet d'obra. Aquesta petita taula de pedra -d'aquí ve el nom de pedró- és als afores del poble, dalt d'un turonet on domina la vegetació de pins i alzines. Es tracta d'un element de tradició cristiana molt estès a Catalunya que feia la funció simbòlica de representació del terme.</p> | 08136-58 | Carrer del Pedró. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antigament, en aquest indret hi havia una creu que va ser destruïda durant els fets de juliol de 1936. La creu actual va ser restituïda l'any 1944 gràcies a l'industrial Rafel Grau que va treballar-la a la seva fundició del carrer de Besalú de Barcelona i va donar-la a la població de Montornès. El dia 3 de maig, fos laboral o festiu, l'Església celebrava la festa de la troballa de la Santa Creu. Un dels rituals establerts per a aquesta diada era la benedicció del terme municipal i dels camps de conreu en particular. La gent caminava en processó i de matinada, fins al peu del pedró. S'ornamentava la creu amb flors. El sacerdot oficiava les pregàries per demanar la protecció contra les pedregades i per invocar la fertilitat de la terra. Els assistents portaven una branca d'arç i, un cop acabat l'acte, cadascú anava al seu tros, a la seva vinya, al seu hort o als seus conreus de secà i plantava simbòlicament la branca beneïda. El 17 de gener, per Sant Anton, després de beneir els animals i amb els carros ben guarnits, se solia fer una cursa de cavalls que donava la volta al turó del Pedró.</p> | 41.5384400,2.2666300 | 438827 | 4598791 | 1944 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54574-foto-08136-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54574-foto-08136-58-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Tallers R. Grau | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54593 | Can Galbany / Can Comas Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galbany-can-comas-vell | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XVI-XVII | <p>Can Galbany és una construcció de planta basilical amb coberta a dues vessants. Presenta tres eixos de composició ben clars. Amb tot, a l'extrem oest de la façana hi ha una porteta coberta per un arc escarser, fet de totxos a sardinell, i una finestra que ha perdut la llinda. Podria tractar-se d'un afegitó que avui es troba sota la mateixa teulada. L'eix central està format per la porta forana coberta amb arc de punt rodó amb grans dovelles de granit. A la dovella del mig s'hi veu esculpit en relleu un escut amb les quatre barres i, a sobre, una cara, toscament realitzada, coberta per alguna mena de barret. La finestra central del primer pis està feta amb brancals de carreus de pedra i llinda plana. L'era de can Galbany és una de les més antigues del terme. Es tracta d'un gran espai rectangular enrajolat amb cairons de ceràmica. El cobert, situat entre la casa i l'era, és posterior (1948). Dins la finca i al bell mig del torrent de les Bruixes, hi ha una torre d'aigua, probablement construïda al segle XIX. És una construcció prismàtica de totxo vist que presenta una petita obertura ovalada a la zona alta.</p> | 08136-77 | Camí de Can Genís, 2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Pel tipus de construcció i pels materials emprats, es dedueix que la masia data dels segles XVI o XVII. A l'amillarament de 1861 ja hi consta un Galbany com a propietari. La casa va rebre el nom sobrevingut de 'Can Comas' pel fet que Isidre Comas, alcalde de Montornès en quatre ocasions, va passar a regentar-la un temps en casar-se amb Antònia Galbany, cap a final del segle XIX. A partir de 1946 la masia va passar a anomenar-se popularment can Comas Vell per distingir-la d'una casa de nova planta, també dels descendents de la masia, que es va anomenar can Comas Nou.</p> | 41.5385200,2.2780800 | 439782 | 4598792 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54593-foto-08136-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54593-foto-08136-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54593-foto-08136-77-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 95|98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54567 | Vinyes Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-velles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Paratge situat a la capçalera del torrent de les Vinyes Velles, on es conserven plantacions disperses d'aquest conreu tradicional per a la producció del vi. Les vinyes que hi ha pertanyen al Consell Regulador de la Denominació d'Origen Alella. El seu interès rau en el fet de ser un cultiu tradicional a tota la comarca i que es troba a l'origen del topònim del lloc. Aquesta zona és un vestigi de l'època (segona meitat del segle XVIII) en què es varen plantar vinyes arreu de Catalunya, que van acabar substituint boscos, pastures, erms i altres conreus.</p> | 08136-51 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5384400,2.2576500 | 438078 | 4598798 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||||
| 54592 | Lledoners de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-galbany | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Al voltant de can Galbany es poden observar uns quants exemplars de lledoners de diferents grandàries. El lledoner és una espècie conreada tradicionalment a la zona de la mediterrània que, en els darrers decennis, ha estat substituïda pel plàtan d'ombra.</p> | 08136-76 | Camí de can Genís, 2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El lledoner (Celtis australis) pertany a la família de les Ulmàcies (Om, ...) i presenta més de 80 espècies al món. Podem trobar-ne representants a Amèrica del Nord (lledoners de Louisiana, Virgínia, ...), a les Antilles (lledoners amb flors petites i fulles com les del llimoner, ...), a l'Àfrica (Celtis prantlii, C. durandii, ...) i els orientals (Celtis cinnamonea, ...).Forma part del conjunt d'arbres conreuats tradicionalment a l'entorn de la Mediterrània. A l'època romana ja s'utilitzava el nom de Celtis per designar el lledoner. A l'Edat Mitjana era una espècie molt present, i a partir del segle XVIII apareix a les grans ciutats, però al segle XIX, tot i les seves reconegudes qualitats, se la substitueix pel plàtan.</p> | 41.5386400,2.2784400 | 439812 | 4598805 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54592-foto-08136-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54592-foto-08136-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||
| 54623 | Turó de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-galbany | <p>BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.PARDO, J. (1983) 'Turó de can Galbany', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. ESTRADA GARRIGA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado', Vallés, núm. 1.218, 24-7-1965, Granollers. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> | <p>El turó de can Galbany està situat entre can Genís, can Galbany i la riera de Vallromanes. És un turó granític aplanat, situat al NE del poblat de Sant Miquel, a l'actual barri del Castell. La morfologia del conjunt, la presència d'enterraments i les troballes de ceràmica fan pensar en un petit nucli d'assentament. De fet, hi ha notícies que fa uns cinquanta anys s'hi reconeixien estructures que formaven un carrer. Es podria parlar d'una possible vil·la romana a la zona. Mentre es feien els fonaments de les cases d'estiueg que es van construir als terrenys de can Galbany, van aparèixer més d'un centenar de fragments de ceràmica ibera i romana, i una lloseta blanca de marbre. Les troballes es composen de ceràmica comuna ibèrica a torn i a ma, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B i algun fragment d'àmfora itàlica i tegulae, així com monedes. Està dipositat al Museu de Granollers.</p> | 08136-107 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt a prop, als voltants de can Cuberot, va trobar-se una sepultura de tègula romana. L'any 1954, en remoure les terres per fer la casa anomenada de can Blanc, també van sorgir diversos fragments de ceràmica d'època romana i postromana. Tot plegat fa pensar en la possible existència d'una necròpolis o cementiri en aquesta zona. Aquesta hipòtesi guanya arguments si es dóna crèdit a una informació que ha arribat als nostres dies per via oral. Segons que explicava l'historiador Jordi Sales, l'any 1818 l'amo de can Cuberot, Miquel Colsada, va trobar més de seixanta 48calaveres i ossos humans, alguns dels quals estaven dins de caixes fetes d'obra cuita i pedra. S'explica que la descoberta es va produir mentre l'home plantava una vinya a la finca de can Galbany.</p> | 41.5386400,2.2788900 | 439850 | 4598805 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54623-foto-08136-107-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54654 | Alzines de ca l'Espassell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-lespassell | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Al jardí de ca l'Espasell hi ha una alzina de gran capçada i extraordinàriament frondosa acompanyada d'altres exemplars més petits, probablement rebrots de la primera.</p> | 08136-138 | Camí antic de Martorelles, 6 - 8. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Ja hi ha constància d'aquesta alzina en fotografies de principis del segle XX. Aquest era un mas petit, al qual corresponia també una part del bosc de les Vinyes Velles (BELTRAN I ALCALDE 1985: 243).</p> | 41.5389500,2.2670200 | 438860 | 4598848 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54654-foto-08136-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||
| 54604 | Ca l'Espasell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespasell | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici de volum cúbic, aïllat, amb un jardí en què destaquen algunes alzines al costat de l'entrada, una de les quals molt gran. La masia és de tres plantes, amb entrada principal per l'est. Les obertures de planta baixa són quadrangulars, signe de la influència dels corrents arquitectònics racionalistes de mitjan segle XX. Destaquen de la primera planta els amples finestrals de coberta d'arc de punt rodó, que donen un aspecte obert a la construcció.</p> | 08136-88 | Camí Antic de Martorelles, 6-8 . 08170 - Montornès del Vallès | <p>Petita masia construïda probablement al segle XIX, que al llarg del temps ha sofert importants ampliacions. Situada a la vora del camí de coll Mercader, era la casa pairal més propera al nucli antic de Montornès.</p> | 41.5391000,2.2668000 | 438842 | 4598865 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54604-foto-08136-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54604-foto-08136-88-2.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 120|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54577 | Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Presenta dues plantes i golfes. La façana sud conté tres eixos de composició vertical, amb porta central amb arc de punt rodó, sobre la qual hi ha un balcó fet d'obra amb brèndoles de balustrada de ceràmica. A la part superior de l'eix central hi ha tres finestretes amb arc de punt rodó, la del mig més alta que les altres. Els eixos laterals es componen de finestres quadrangulars. Totes les finestres tenen guardapols que imiten carreus.</p> | 08136-61 | Carrer de Jaume I, 13. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Casa construïda l'any 1946 segons un projecte de l'arquitecte Pere Corella. El matrimoni propietari que va encarregar les obres provenia de la masia de can Galbany, també can Comas. És per això que quan van traslladar-se a viure a aquesta casa de nova planta, se'ls va batejar popularment com els de can Comas Nou. La casa ha estat plenament renovada l'any 2007.</p> | 41.5392500,2.2708400 | 439179 | 4598878 | 1946 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54577-foto-08136-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54600 | Camí de la Justada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-justada | <p>Camí que porta cap a Vallromanes des de la zona de l'església de Sant Sadurní. Rebia aquest nom del fet que es juntaven els pagesos de tots dos llocs al canvi de terme per tal d'arreglar els seus assumptes i litigis.</p> | 08136-84 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5398300,2.2764600 | 439648 | 4598939 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54600-foto-08136-84-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||||
| 54605 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-0 | <p>ANDRES, R.M. (1983) 'Antic Ajuntament de la Vila' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XX | <p>Edifici neoclàssic d'estructura rectangular amb la part central coronada per un frontó triangular independent de la teulada a quatre vessants. Als angles del frontó hi ha craters plens de fruites. És un edifici que té els paraments arrebossats; amb la façana simètrica que presenta cinc eixos verticals de composició. Els eixos exteriors presenten, en planta baixa, una finestra amb arc rebaixat i pilar quadrat al centre. S'accedeix a la porta principal mitjançant quatre graons i la porta està guarnida amb dues falses pilastres que sostenen un guardapols amb cornisa.</p> | 08136-89 | Plaça de Joaquim Mir, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Era una escola de dues unitats, per a nois i noies, projectada per l'arquitecte Magí Rius l'any 1884. La fase de construcció va patir molts entrebancs i aturades i no es va inaugurar fins l'any 1930. Abans d'aquesta data els nois assistien a classe en una casa de la plaça de la Constitució, mentre que les noies anaven a la primera casa del carrer Nou. L'edifici va ser l'únic equipament escolar de Montornès fins a l'any 1964.</p> | 41.5398400,2.2679500 | 438938 | 4598946 | 1930 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54605-foto-08136-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54605-foto-08136-89-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A l'IPAC de la Generalitat l'edifici apareix, per error, com ANTIC AJUNTAMENT. | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||
| 54585 | Roure a l'avinguda Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-a-lavinguda-mare-de-deu-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>L'exemplar està actualment al jardí d'una comunitat de propietaris, al costat de Can Xerracan. Destaca la seva considerable capçada. Abans de la urbanització de la zona, als anys 80, l'arbre pertanyia a la finca de can Xerracan.</p> | 08136-69 | Avinguda de la Mare de Déu del Carme, 2. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5398900,2.2637600 | 438589 | 4598954 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Es tracta d'un arbre de valor simbòlic pels veïns de la zona, atès que ha estat fitxat arran de les informacions facilitades a l'Arxiu de Montornès. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||||||
| 54575 | Can Xerracan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xerracan | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | Ha patit una restauració abusiva que li ha fet perdre la major part dels seus elements patrimonials | <p>Edifici que havia estat residència d'estiu. Va ser objecte d'una restauració que va modificar tota l'estructura interna i, de manera notable, la fesomia externa, especialment de la façana posterior. Tenia, en origen, tres cossos, dels quals el central era de tres plantes i amb coberta a doble vessant. A la planta baixa només presenta l'obertura de la porta, amb llinda d'arc escarser i brancals, i arc marcat per dovelles de pedra granítica. A la primera planta hi ha una parella de finestres geminades, amb llinda plana, mentre que la planta superior està emfasitzada per una línia de sis finestretes amb llinda de punt rodó que continuen així mateix per les façanes laterals i posterior. En aquesta darrera, s'observen tres eixos de composició, formats per conjunts de dobles finestres verticals corregudes que abasten les plantes baixa i primera. L'edifici es complementa amb el jardí, on es conserven elements de la finca primitiva, entre els quals destaquen dos pous i una petita capella.</p> | 08136-59 | Plaça dels Països Catalans, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antiga casa pairal, probablement del segle XIX, que va ser completament reformada com a casa d'estiueig, abans de la guerra, per una família barcelonina. El mestre de cases Arturo Feliu va ser l'encarregat de les reformes. A banda d'agafar un pis més, singular pel tipus de finestra, hi va construir una capella i un galliner. L'any 1983 Can Xerracan va passar a ser propietat municipal. La planta baixa i el primer pis acullen la Galeria d'Art de Can Xerracan i a la segona planta hi ha els estudis de l'emissora municipal, Ràdio Montornès.</p> | 41.5400000,2.2634800 | 438566 | 4598967 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54575-foto-08136-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54575-foto-08136-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54601 | Camí antic de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-vallromanes-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Camí que enfila cap a l'est de la vila en direcció a Vallromanes. Antigament partia de la plaça de Joaquim Mir, que es deia plaça de la Constitució, i seguia pel carrer de Jaume I i pel Camí de la Justada -ara urbanitzats- tot travessant el barri del Castell. Actualment només resta un tram de camí de sauló granític entre el torrent de les Bruixes i la riera de Vallromanes, punt on acaba el terme municipal de Montornès. El camí també travessa un turonet allargassat amb torretes anomenat la Justada, sovint escrit també l'Ajustada.</p> | 08136-85 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Camí centenari que enllaçava el nucli antic del poble amb Vallromanes, parròquia i veïnat adscrit a Montornès fins a 1933. Es tracta d'un camí planer que travessava la riera de Vallromanes -també anomenada Rierot- per l'actual zona del golf d'aquesta població. Per aquesta via Montornès quedava enllaçat amb Vilassar, Teià, Alella, el Masnou, etc. El topònim de la Justada apareix en plànols molt antics. Sembla que aquest nom faria al·lusió a un possible pacte històric entre contendents situats a un costat i a l'altre del turó. L'antic camí de Vallromanes no té res a veure amb l'actual carrer de Vallromanes. La carretera de Sant Adrià - la Roca va ser construïda l'any 1913, i fins aleshores Montornès havia estat una vila arraconada a muntanya i pèssimament comunicada. Els únics senders transitables eren, fins aquell moment, el camí de Martorelles (cap a muntanya), el camí cap al riu Mogent que anava a buscar el Camí Ral que unia Granollers amb Barcelona (cap a la plana), i el camí de Vallromanes (cap a l'est).</p> | 41.5401800,2.2786000 | 439827 | 4598976 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54601-foto-08136-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||
| 54607 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-3 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>L'edifici de la Rectoria està molt a prop de l'església de Sant Sadurní. Presenta tres cossos amb nombrosos eixos de composició vertical. Es tracta d'un edifici de postguerra, amb arrebossat, pintat imitant carreus a totes les obertures, on es combinen els arcs de punt rodó amb els plans, de forma que dominen els primers a la façana principal mentre que els altres ho fan a la resta de façanes. La combinació d'avançament i enfonsament de cossos permet crear terrasses a la part que dóna al carrer, i porxos a la part interior del recinte. A la façana nord de l'edifici hi ha una placa de la Santa Missió de l'any 1962.</p> | 08136-91 | Camí antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La Rectoria, inaugurada l'any 1946, es va construir amb les aportacions dels feligresos de la parròquia als primers anys de la postguerra. L'antiga rectoria havia quedat totalment destruïda després de l'incendi que va patir el juliol de 1936.</p> | 41.5401100,2.2672700 | 438882 | 4598976 | 1946 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54607-foto-08136-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54607-foto-08136-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54607-foto-08136-91-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A l'interior de l'edifici es troba l'Arxiu Parroquial i algunes estàtues de sants. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||
| 54632 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-11 | <p>L'arxiu parroquial té cura de la documentació eclesiàstica de la parròquia de Sant Sadurní. Presenta documentació referida a l'exercici pastoral, des de la postguerra.</p> | 08136-116 | Casa rectoral 08170 - Montornès del Vallès | 41.5401100,2.2672700 | 438882 | 4598976 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut consultar la documentació | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||||
| 54606 | Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Església Parroquial de Sant Sadurní' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ARÉVALO, Sergio. 'La reconstrucció de l'església de Sant Sadurní', dins la revista Dalmanla núm. 1, de setembre de 2012. Centre d'Estudis de Montornès del Vallès. pp.14-18. PUIGDOLLERS, Rodolf. 'El retaule de la parròquia de Sant Sadurní de Montornès del Vallès', dins la revista Ponències. Anuari del Centre d'estudis de Granollers 2011, pp. 129-143. SALES MASFERRER, Jordi (1984). Història de Montornès. Parròquia de Sant Sadurní de Montornès. Barcelona. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | X - XX | La façana i part de la nau són del segle XX | <p>La façana principal de l'església de Sant Sadurní és a la part baixa de l'edifici. Presenta una porta coberta amb un arc pla i una finestra coronella d'arc apuntat. A cada costat de la porta s'obren sengles finestres, també apuntades. A l'esquerra de la façana hi ha el campanar. És de planta quadrada i tres cossos: l'inferior és de maçoneria i els altres dos de carreus. Al centre de cada cara del cos superior hi ha finestres d'arc apuntat per a les campanes. Els angles queden coronats per quatre gàrgoles que representen els Tetramorfs. L'església és d'una sola nau de tres trams amb volta apuntada. La capçalera està formada per un absis circular amb cinc bandes verticals a la part exterior. De l'església romànica tan sols es conserva l'absis. La resta de l'edifici va ser molt restaurat als segles XVI i XVII, segons consta a les visites pastorals. A la dovella de la petita finestra de l'absis es llegeix '1690'. Una altra finestra té la inscripció '1708'. Probablement són dates que corresponen a restauracions importants. La porta principal és de 1939, tal com indica un esgrafiat. És una porta de nova factura que es va construir allà on hi havia adossada la casa de l'antiga rectoria, cremada i destruïda durant la Guerra Civil.</p> | 08136-90 | Camí antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'església és un temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrada probablement al segle X. Se sap que ja existia l'any 971 perquè en un document testamentari hi figura citada al terme de Palau d'Ametlla, antic nom del poble de Montornès. L'any 1572 va ser objecte d'una reconstrucció general que va respectar l'absis romànic original i va alçar el campanar que es contempla avui. Durant segles, l'església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada. El magnífic retaule barroc, realitzat per l'escultor Antoni Comas l'any 1619, va ser destruït en la crema de juliol de 1936. El retaule actual de l'altar major, realitzat en temps de postguerra, va ser restaurat l'any 2000.</p> | 41.5402300,2.2675800 | 438908 | 4598989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 92|93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||
| 54640 | Carrer de la Sagrera - carrer Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-sagrera-carrer-cellecs | XIX-XX | <p>Conjunt arquitectònic heterogeni que formen dos dels carrers més antics del nucli urbà de Montornés. El carrer de la Sagrera és un carreró estret on donen façanes laterals d'edificis i que havia de servir per la comunicació transversal entre els diferents edificis, sense haver de sortir a camp obert. D'altra banda, la Sagrera constituïa, històricament, el lloc on es trobava la zona d'emmagatzematge, al costat de l'església. Els edificis són tots de caire tradicional encara que la tipologia es variada, des del de tipus masia basilical, com cal Ferrer, a altres edificis en alçada com can Galbanyet, el qual presentava tres eixos clars de composició vertical en façana i que, probablement, es podia datar dins la segona meitat del segle XIX; actualment aquesta segona casa no existeix. L'edifici que es troba al seu costat al carrer Cèllecs, encara que va ser construït passada la darrera Guerra Civil presenta uns elements arquitectònics de gran interés tant des del punt de vista de l'utilització de materials tradicionals (pedra vista i totxo) com la construcció d'elements compositius interessants com una galeria assecador a les golfes, una tribuna al primer pis o el porxo posterior de totxo vist amb arcs escarsers i balustrada.</p> | 08136-124 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A la cantonada amb Joaquim Mir hi havia can Galbanyet que era la tenda de queviures i la pubilla es va cassar amb el senyor Ollé i van anar a viure a baix a la carretera. La Sagrera era la zona de protecció al voltant de l'església on s'enterraven els difunts i es conservaven els aliments i estris de la comunitat, ja que no podia ser profanada.</p> | 41.5402300,2.2681100 | 438952 | 4598989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54640-foto-08136-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54640-foto-08136-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54640-foto-08136-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Aquest és un conjunt identifica un nucli tradicional. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54677 | Mural de la Rectoria Nova de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-rectoria-nova-de-sant-sadurni | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Pintura mural, de 7 metres de llargada per 2,5 metres d'alçada, realitzada sobre una de les parets del despatx del rector de la parròquia de Sant Sadurní. Obra de l'artista Pere Salinas, està pintada amb pigments naturals amb un aglutinant base acrílic. És una representació del passatge del llibre de l'Apocalipsi en què l'arcàngel Sant Miquel lluita contra el gran drac i els àngels rebels. Sobre un gran cel groc apareix la figura de Sant Miquel que sosté alçada una espasa i venç el diable, que resta recargolat als seus peus. En vermell, la sang de Crist que forma una creu. En blau, el riu de vida de la redempció.</p> | 08136-161 | Casal parroquial. Camí Antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 2005 la parròquia de Sant Sadurní va inaugurar un nou i espaiós casal. El dia 28 de maig de 2007, Pere Salinas, amb l'ajuda de quatre de les seves alumnes (Chelo Páez, Núria Rossell, Flora Ventura i Montse Vilardell) va pintar el mural que decora el despatx, inspirat en la imatge de la lluita de Sant Miquel que es troba als frescos del baptisteri de la catedral de Pàdua. Pere Salinas va néixer a Barcelona l'any 1957, però quan tenia nou anys es va traslladar amb la família a viure a Montornès. L'any 1988 va deixar l'empresa on treballava per dedicar-se de ple a la creació artística. Té el seu taller a Montornès. Ha exposat a diverses galeries de l'Estat. També a França, Alemanya, Àustria, Israel, Holanda, Finlàndia, etc. Hi ha obra seva en col·leccions particulars d'Europa, Àsia i Amèrica. Dins de l'òptica de l'art contemporani, Salinas és dels qui treballa enllaçant plàstica, poesia i música. A principis dels anys 80, va fundar a Montornès el Mont-Art, un espai de trobada i experimentació artística.</p> | 41.5402300,2.2675800 | 438908 | 4598989 | 2007 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-05-29 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Pere Salinas | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54643 | Plaça de Joaquim Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-joaquim-mir | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Plaça oberta amb una línia de façanes antigues per la banda que dóna a l'absis de l'església de Sant Sadurní. Aquestes construccions de caire tradicional estan en diferent estat de conservació i comparteixen l'espai amb blocs de pisos de nova planta. Destaca la presència dels barris davanters de les cases, que ofereixen un major esponjament a la zona. Els edificis presenten planta baixa i pis, amb terrats plans o coberta a doble vessant, amb un o dos eixos de composició vertical i una tipologia datable entre final del segle XIX i el primer terç del segle XX. La casa més propera a l'església, que era l'antic forn, s'ha restaurat eliminant l'arrebossat de façana i afegint-hi guardapols de formigó vist.</p> | 08136-127 | Plaça de Joaquim Mir. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta plaça va ser el centre del poble antic. Des de 1897 s'anomenava plaça de la Constitució. Cap a 1950 va ser batejada amb el nom actual, en record de l'artista Joaquim Mir i Trinxet que, entre 1913 i 1920, va passar temporades a Montornès pintant racons, paisatges i personatges. Aquí hi havia la casa de l'Ajuntament. Fins l'any 1930, el primer pis servia d'estudi per als nois. Era una plaça comercial. El forn estava situat a la cantonada amb la Baixada de l'església; els queviures i tabacs a can Galbanyet, local amb cafè i sala ball que va ser la seu de la primera associació del poble, la Societat Coral la Lira. Començant el carrer de Céllecs hi havia la carnisseria. També es va instal·lar a la plaça la primera centraleta telefònica. El número 5 actual era cal Barber. A principi del segle XX hi tenia un rètol on es llegia: 'barbería y alpargatería / alpargatas y calcetines a peseta'. A la dècada dels anys 40 es va produir un canvi important: les botigues es van traslladar al nou centre del poble (al carrer Major i a la carretera).</p> | 41.5402400,2.2679100 | 438935 | 4598990 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54643-foto-08136-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54643-foto-08136-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54582 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-1 | <p>IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BACARÍA, A. (1983) 'Nucli urbà', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> | XII-XX | <p>Jaciment situat al nucli urbà de Montornès situada als voltants de l'església, al vessant NO del turó de can Corbera i Sant Miquel. En fer-se obres és habitual la localització de restes romanes indefinides que Josep Estrada va documentar, encara que mai s'ha exhumat cap estructura. De tota manera, és segur que a l'església i voltants, cas de realitzar-se excavacions arqueològiques apareixerien restes medievals.</p> | 08136-66 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El poble antic es situa dalt d'un petit tossal que no presenta cap defensa específica de la resta del seu entorn. Es formà a partir de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera des del segle XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurisdicció del castell de Montornès. En origen el poble fou nomenat Palau d'Ametlla però el segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions en els segles XVI i XVII. El segle XIX s'inicia el creixement del nucli urbà, amb algunes cases d'estiueig i un eixample urbà que anà baixant des del nucli primitiu cap el riu. El 1962 es va construir el polígon Riera Marsà (actualment Concentració Industrial Vallesana) amb la construcció d'un nucli urbà específic de cases bloc per a habitatges obrers. Actualment tots dos nuclis ja han arribat a connectar, mal que bé, pel pont sobre el Mogent.</p> | 41.5402400,2.2675700 | 438907 | 4598991 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | |||||||||
| 54609 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-2 | <p>ANDRES, R.M. (1983) 'Montornès del Vallès' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | <p>Hi ha un nucli petit al costat de l'església i la seva sagrera (des de la plaça de Joaquim Mir fins a la Baixada de l'església i el carrer Nou) que forma el rovell de l'ou de Montornès. A aquest conjunt, s'hi va afegir l'eixample del segle XIX i XX, que va davallar des d'aquest nucli inicial cap al riu Mogent. Des d'un punt de vista arquitectònic no hi ha cap peça excepcional, queden poques edificacions de caire tradicional que confereixen certa personalitat al conjunt. La majoria de cases antigues han estat substituïdes per moderns blocs de pisos.</p> | 08136-93 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El poble antic s'estén dalt d'un petit tossal que no presenta cap defensa. Es va formar al voltant de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera a partir dels segles XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurísdicció del castell de Montornès. En origen el poble va ser nomenat Palau d'Ametlla, però al segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions als segles XVI i XVII. Al segle XIX es va iniciar el creixement del nucli urbà, amb algunes cases d'estiueig i un eixample urbà. L'ajuntament des de molt antic estava en aquesta zona, però l'any 1944 es va traslladar a can Saurina, a tocar de la carretera. Poc a poc, el nucli antic va anar perdent centralitat.</p> | 41.5402400,2.2675900 | 438909 | 4598991 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54609-foto-08136-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54609-foto-08136-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54609-foto-08136-93-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54570 | Torrent de les Vinyes Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-vinyes-velles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>El torrent de les Vinyes Velles drena l'aigua de la part central del terme municipal, que baixa des de la serralada Litoral. La conca hidrogràfica del torrent és molt gran. Hi conflueixen molts rierols i torrents, especialment el de ca n'Olivé, el de can Coll i el de Vinyes Velles. Aquest últim dóna nom al conjunt fluvial. Hi ha una única infraestructura important en relació al torrent. Es tracta del pont de la Torre que sosté un tram de la carretera BV-5001. La construcció data de 1913. L'exterior del pont està fet de blocs grossos de granit, els quals es poden veure des de la cara orientada aigües amunt. Entre el pont i el riu Mogent el torrent de Vinyes velles s'anomena popularment torrent de la Torre, justament perquè el curs fluvial passa pels terrenys del manso Calders, edificació coneguda entre d'altres noms, amb el de la 'torre'. L'any 2005 es van iniciar les obres d'urbanització del torrent de Vinyes Velles. El projecte va sorgir el 1998 arran d'un procés de participació ciutadana convocat per escollir l'estètica i els usos públics de l'espai. El condicionament de la zona va incloure la construcció d'una passarel·la per enllaçar els carrers de Joan Carles I i dels Pins, que permet connectar aquest sector amb el nucli urbà.</p> | 08136-54 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El maig de 2007 es va obrir al públic el Parc del torrent de Vinyes Velles i un any després s'hi va inaugurar un circuit esportiu a l'aire lliure.</p> | 41.5402200,2.2615800 | 438407 | 4598993 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54570-foto-08136-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54570-foto-08136-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||||
| 54641 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-2 | XIX-XX | <p>Masia de planta basilical de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dos aiguavessos i dominada clarament per un eix central de composició vertical que comença amb la porta d'accés, amb llinda d'arc escarser, finestra de llinda plana a la primera planta i un petit finestró a les golfes. Els altres eixos de composició queden emmascarats pel creixement orgànic de l'edifici. A la façana havia tingut rellotge de sol i a la punta del carener destaca l'element decoratiu, el qual respon a un costum ja desaparegut en aquestes contrades i que encara es troba present en aquest edifici: la disposició de les teules retallades i col·locades seguint criteris apotropaics per tal de protegir dels llamps i altres fenòmens naturals que podien fer mal a la casa i als seus habitants.</p> | 08136-125 | Sagrera 4 08170 - Montornès del Vallès | <p>En aquest edifici hi havia el ferrer, el qual es va traslladar després a la carretera a una casa entre els carrers Major i Bruc, lloc avui ocupat per un bloc d'habitatges davant de ca n'Oller</p> | 41.5403500,2.2680800 | 438950 | 4599002 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54641-foto-08136-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54641-foto-08136-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54641-foto-08136-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54642 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera | <p>GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BACARÍA, A. (1983) 'Nucli urbà', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.</p> | <p>Encara que no es cita expressament la Sagrera dins la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya és evident que si ens trobem davant d'una sagrera, de la que fins hi tot, ens ha pervingut el nom, tractant-se d'una zona d'expectativa arqueològica important, ja que en ella es realitzaven les operacions d'emmagatzematge i de fossar col·lectius. D'altra banda recordar que tal com indica Bacaria (1983), en fer-se obres és habitual la localització de restes romanes indefinides que Josep Estrada va documentar, encara que mai s'ha exhumat cap estructura.</p> | 08136-126 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>La Sagrera era la zona de protecció al voltant de l'església on s'enterraven els difunts i es conservaven els aliments i estris de la comunitat, ja que no podia ser profanada per la treva de Deu. El poble antic de Montornès s'esten sobre un petit tossal que no presenta cap defensa específica de la resta del seu entorn. Es formà a partir de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera des del segle XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurísdicció del castell de Montornès. En orígen el poble fou nomenat Palau d'Ametlla però el segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions en els segles XVI i XVII. Al segle XIX es va iniciar el creixement del nucli urbà.</p> | 41.5403400,2.2678600 | 438931 | 4599002 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54642-foto-08136-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54642-foto-08136-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54642-foto-08136-126-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ OPC Diputació de Barcelona | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 | ||||||||||
| 54523 | Torre del telègraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. AGUILAR PÉREZ, A.; MARTÍNEZ; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003) 'La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión', Scripta Nova, revista electrónica de Geografía y ciencias Sociales. Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003. Barcelona: Universidad de Barcelona. CANTARELL, Cinta (1990) 'El Telegrafo, el Talego, el Telègraf' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. LEN, Lluís; PERARNAU, Jaume (2005). La telegrafia òptica a Catalunya Barcelona: Rafael Dalmau. Col·lecció de patrimoni Industrial- Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, número 1. PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2001) 'Les torres telegràfiques del Vallès Oriental', Lauro, Núm. 20, pp. 21-31, Granollers, Museu de Granollers.</p> | XIX | Encara es conserva bona part de la construcció, tot i que l'edifici es troba enrunat, especialment a la part de llevant. | <p>Torre de guaita, situada a sobre mateix de can Bosquerons, des de la qual es domina gran part del Vallès. Té la base quadrada, de 5'5 m de costat, i fa 6 m d'alçada. L'edificació té vuit espitlleres per banda i està envoltada per un fossat circular. Es tracta d'una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt.</p> | 08136-7 | Can Bosquerons de Dalt. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Construïda cap a 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica, la torre va ser utilitzada només fins a 1862, data en què es va abandonar a causa de l'aparició de la telegrafia elèctrica. Es comunicava amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers. A la part del terrat, les diferents posicions d'un mecanisme de braços i politges formaven uns signes codificats que es transmetien com a missatges visuals de torre en torre. La de Montornès ocupava el número 47 de la llista d'estacions telegràfiques actives a Catalunya l'any 1849. La majoria de la xarxa telegràfica s'havia construït per combatre les guerrilles carlistes que havien provocat la Guerra dels Matiners. A cada torre hi havia un petit destacament o guarnició fixa, normalment dos caporals i dos soldats, als quals se'ls coneixia com a torrers.</p> | 41.5405100,2.2503700 | 437473 | 4599033 | 1828 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 191,32 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc