Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79888 | El Carreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carrero | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | Carrer estret que uneix la plaça Major amb el carrer del Forn i la Baixada del Vall. Les cases amb els números 5, 7, 8 i 10 tenen llindes i/o elements arquitectònics d'interès artístic. | 08138-1 | Casc Urbà - c. del carreró | A l'època en què només hi havia quatre carrers envoltats per la muralla era anomenat carrer Jussà. | 41.8120000,2.0982700 | 425101 | 4629296 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79888-foto-08138-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79888-foto-08138-1-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Un dels portals, de mig punt i adovellat, ha estat tapat darrerament per un cartell d'una associació. | 85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 79889 | Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-0 | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988.); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 28-29. Ed. Parcir Selectes. 2ª edició. Manresa. | Capella amb coberta a dues aigües. Estructuralment, correspon a un temple romànic dels s. XI o XII de nau única i absis semicircular amb ràfec de cinc filades de rajoles i una cinquena filera de rajoles tipus incertum, a la banda de llevant. L'accés, mitjançant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple, es troba a la façana encarada a ponent. Als dos blocs de pedra gres, amb una motllura a la banda superior, que formen part de la llinda, hi ha una inscripció: 'HECHA REEDIFICAR POR D. JOAQUIN/OTZET I COROMINAS AÑO 1870 '. La zona de la clau de la porta té una gran i important esquerda estructural. Els blocs de pedra que formen l'arc interior de la porta estan decorats amb una motllura menys marcada que la superior de la llinda. Els muntants els formen cinc blocs de pedra a cada banda. A pocs metres de la clau de la porta d'accés, simètrica a aquesta i al vèrtex de la teulada, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra gres on hi ha inscrit: ' DESTRUIDA AÑO 1808 '. La rosassa també té una esquerda important vertical que no coincideix amb la de la porta. La façana de ponent encara conserva part de l'estucat. La llargada dels murs exteriors és de 12 x 5,25 m, i a la façana sud destaquen dos grans contraforts de pedra que es recolzen a la pedra mare. En tot l'edifici es poden observar tres grapes de ferro, dues a la façana de tramuntana i l'altre a l'absis. A l'interior hi ha un petit altar presidit per una pintura en la que està representat el seu titular, sant Andreu. La capella està construïda directament a la pedra sense fonaments. L'any 1870 es va afegir un cos a la façana sud on hi ha la tomba de la família Coromines, amb una inscripció que així ho indica. | 08138-2 | A l'oest de la vila, gairebé al cim del turó de Sant Andreu. | El primer document en què s'esmenta l'església és un pergamí de l'any 1275, en el qual se cita com a sufragània de Moià. En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences. Va ser reedificada després de la Guerra del Francés. El diccionari de P. Madoz (1849) encara la dona com a derruïda. Se sap que a l'any 1870 va sofrir una restauració profunda per part dels amos del mas Coromines que va modificar la seva aparença primitiva | 41.8200200,2.0802000 | 423610 | 4630202 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El notari Joaquim Otzet i Corominas, que va renovar part de la capella el 1870, era l'hereu del veí mas Coromines.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Andreu del castell de Clarà | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 79890 | Sant Jacint del mas Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jacint-del-mas-bussanya | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | Caldria fer-ne una rehabilitació. Part de la teulada ha caigut | Capella de nau única amb teulada a dues vessants i ràfec amb quatre filades (teula, rajola). L'espadanya té teuladeta a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). Conserva part de l'estructura del travesser de fusta on anava la campana. La capella té absis semicircular encarat a llevant amb teulada a dues vessants (la part est està reduïda) i ràfec de sis filades mixtes (rajola, teula). L'accés a l'ermita es fa per una petita escala de dos esglaons d'un sol bloc amb els angles arrodonits orientats a ponent. A uns metres d'aquesta, hi ha bancs simples de pedra calcària. En el portal d'accés hi ha un templet amb teulada a una vessant amb ràfec de vuit filades mixtes (rajola, teula, rajoles). El portal queda emmarcat per dues pilastres i un dosseret de pedra enmig del qual hi ha l'escut nobiliari de la família Bussanya (armadura d'antics cavallers; a l'escut semipartit de baix relleu hi ha, a la zona superior, un edifici que podria tractar-se del mas Bussanya i a la part inferior un braç amb un ram de flors). Els capitells que flanquegen l'accés estan decorats geomètricament i són de fust llis i base de planta quadrada. La porta d'accés, de fusta, conserva també el picaporta i el claus d'unió amb forma de petites petxines de ferro forjat. A sobre de la porta d'accés hi ha un ull de bou que sembla de factura moderna. A la dreta de l'accés hi ha una finestra de petites dimensions amb llinda de gres i enreixat en forma de creu decorat amb una flor central. La façana de ponent conserva l'estucat que imita un carreuat. Tant la façana de tramuntana com la sud han perdut l'estucat de la zona inferior del sòcol. A la zona propera al ràfec de l'absis hi ha una sanefa que imita arcs de mig punt amb una petxina a la base d'on arranquen els arcs. A la part central exterior de l'absis s'observa una finestra de mig punt amb una reixa de ferro forjat de factura molt acurada. A l'interior de l'absis es conserva la capa pictòrica on, a un metre del terra, hi ha una sanefa de motius geomètrics i algun de vegetal. A l'interior de la capella hi ha una volta de mig punt segmentada en tres seccions per arcs torals amb llunetes situades en dues de les porcions dels segments. El sostre està totalment decorat amb pintures d'estil geomètric de blanc sobre negre. En una de les claus de volta hi ha escrit: 'RESTAURADO 1700 '. Es conserva l'altar de fusta d'estil barroc pintat de blanc amb dues mitges columnes salomòniques situades geomètricament a banda i banda que conserven restes pictòriques i daurat. A la paret de llevant, on està situat l'altar, es conserva capa pictòrica de color vermell pompeià. A l'interior, i situats a banda i banda de les façanes de tramuntana i sud, hi ha uns bancs de pedra que aprofiten la paret de la capella com a respatller. | 08138-3 | A l'oest de la vila. Junt al mas Bussanya. | 41.8150400,2.0631800 | 422190 | 4629665 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La tipologia de l'edifici segueix les directrius marcades pel neoromànic.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Jacint de mas Bussanya. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 79891 | Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep-0 | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 48. Ed. T&T. Moià. Galobart i Soler, J (1998); ' Aportacions a la bibliografia i a l'obra dels escultors Rubió '. Nº 19. pàg. 39-41. Desembre. Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | Antiga capella de nau única amb coberta a dos vessants i ràfec de fusta. Obra de pedra amb arrebossat. Posteriorment van ser afegits el presbiteri i la capella dels Dolors. La façana presenta una portalada rectangular d'estil renaixentista emmarcada per dues pseudopilastres llises de pedra amb capitell dòric que sostenen l'arquitrau i el fris, decorat amb caparrons d'àngels. El fris esta coronat per un frontó semicircular partit per la meitat. En ampliar-se l'església sota el patrocini de la família Alòs, es va afegir, a la part central del frontó, l'escut d'aquesta nissaga de metges moianesos. A mà esquerra de la porta d'accés hi ha un abeurador amb data de l'any 1870, és la font de Sant Josep. En el xamfrà de l'immoble hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Josep. L'església de Sant Josep té un campanar on es conserva també una campana de l'any 1620 i un rellotge fet a Moià al 1789. L'edifici és l'auditori des de l'any 1993 i ha patit una sèrie de transformacions: l'antic presbiteri és l'escenari de l'auditori. La capella dels Dolors s'ha convertit en una saleta i els serveis i la zona del segon pis fan de magatzem i conserven la claraboia original. La girola s'ha conservat i, de les pintures del sostre, només se n'han conservat alguns fragments. La resta ha estat reintegrada amb criteri il·lusionista, seguint les pautes del que quedava i de la documentació fotogràfica. | 08138-4 | Casc Urbà - c. Sant Josep, 1 | A la façana es pot veure l'escut de la família Alòs, que van ser els primers benefactors del temple en cedir els terrenys per erigir l'església. Fou edificada sota la invocació del Desterro de Jesús Nostre Senyor pel Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l'església parroquial de la vila de Moià i rector de Sant Pere de Marfà, i per la seva germana Lluïsa Busquets. Va ser beneïda pel senyor bisbe de Vic Andreu de Sant Jeroni el dia 11 d'octubre de 1620 (hi ha inscripció). La capella original, de petites dimensions, va ser engrandida a finals del s. XVIII allargant la part del presbiteri i afegint una nova capella lateral. La portalada de Sant Josep va ser contractada a la nissaga d'escultors Rubió. Se sap que el disseny de 1614 va ser encarregat a Jaume Rubió i es creu que molt probablement l'execució també podria haver estat d'ell. Si fos així, seria l'única obra esculpida en pedra que es coneix d'un escultor Rubió. Durant la guerra civil, com la majoria d'esglésies de la vila, va ser destruïda. En anys posteriors va ser utilitzada com a magatzem d'una empresa i, últimament, com a magatzem de la brigada municipal. L'església fou tancada al culte l'any 1936. L'any 1993 l'antiga església va ser convertida en auditori i sala polivalent amb capacitat per a 100 persones. El rellotge del campanar va ser construït per Josep Senesteva l'any 1789 i el 2002, després de la seva restauració, es va tornar a posar en marxa. | 41.8126100,2.0952000 | 424847 | 4629367 | 1614-20 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'any 1865 es va restaurar la façana.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Josep. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79892 | Santa Eugènia del Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia-del-gomar | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Ajuntament de Moià. Arxiu Municipal. Barral i Altet, X (1981); L'art Pre-romànic a Catalunya. Ed. 62. Barcelona. Buron, V (1980); Esglésies Romàniques Catalanes - Guia. Artestudi Ed. Barcelona. Coll i Riera, JM; Molina i VallMitjana, JA; Roig i Buxó, J (1992); ' Una olla Alto-Medieval trobada a Santa Eugènia del Gomar '. Modilianum, nº 7. pàg. 59-62. Desembre, Moià. Dovella (1994)). Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg. 32-38. Any IV. Nº 12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqeuociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | X | les restes que queden han estat consolidades | Capella preromànica d'una sola nau. La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns 3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals. Es conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta. Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva. L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguals. L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval. En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia altmedieval i vinculades a Santa Eugènia. | 08138-5 | Al sud de la vila - Ctra. de Vic km. 32, 4. Direcció masia el Gomar | L'església de Santa Eugènia del Gomar apareix documentada l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons. Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià. A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'emmagatzemaven productes i excedents agrícoles. És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomar. Al s. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins a l'època Moderna. El culte va cessar al s. XVII. El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina. | 41.8166300,2.1591300 | 430161 | 4629759 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia al Moianès.Es té constància que els voltants de l'ermita són plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del s. X fins al s. XVIII.Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és s. X d'estil preromànic. | 91|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79893 | Capella Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-santa-magdalena | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Diputació de Barcelona; Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Nº 006 (1523). Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | En la rehabilitació s'han repicat i sorrejat l'exterior i l'interior perdent-se el morter original. | Capella d'una sola nau amb absis poligonal. La teulada és a dues vessants amb ràfec de cinc filades mixtes (teula i rajola). Petita espadanya d'obra nova igual que les finestres que donen a l'exterior. Porta d'accés de fusta original encarada a ponent. La llinda de pedra no té cap inscripció i els muntants presenten, modelat a baix relleu, un capitell doble simple a l'altura de la llinda. A pocs centímetres de la llinda hi ha una base rectangular sobre la qual, simètricament, hi ha dos pilons acabats amb esfera i, entre ells, una fornícula amb estructura de templet amb columnes de capitell simple, avui buida. En un dels sillars laterals dels muntants de la porta d'accés es pot observar la inscripció, poc llegible: ' CO.../LOS ERANCE...MA..GE/ERMITA ST MAGDALENA/DIA 2...ANY/1821 '. L'interior de planta basilical encara conserva, a la banda de llevant i a l'altura del transsepte, una capella lateral petita que sembla original, i un segon pis sobre la porta d'entrada a l'ermita que podria haver estat el cor. La llum, la rep des d'una rosassa petita circular formada per quatre blocs de pedra situada tot just per damunt de la fornícula esmentada anteriorment. A la façana de tramuntana s'observen dos grans contraforts de pedra calcària i morter disposats en paral·lel a la part central de la façana. A cada part de la façana dividida per aquest contraforts hi ha una finestra d'obra nova amb llindes simples. A prop de la llinda d'una d'aquestes finestres es pot observar una creu incisa en un dels blocs de pedra. A la façana exterior de l'absis s'ha obert una nova finestra rectangular on la propietària vol posar un vitrall modern. A l'interior de l'edifici, hi ha una porta que dóna accés directe a la casa de pagès de construcció posterior. El conjunt és coronat amb una espadanya de reduïdes dimensions. | 08138-6 | A 6 Km al sud-oest de la vila. Camí de carro que porta a Serramitja. A la Serra de Santa Magdalena. | La seva existència data del s. XIII, quan Elisenda de Vilarjoan l'any 1288 fa un llegat en el seu testament. L'any 1419, Pere Joan Codony i la seva muller Caterina 'feren donació de sí, i per a servir en la capella als Vicaris de Moià administradors d'ella '. La capella va ser refeta l'any 1683 i era sufragània de Moià l'any 1878. L'edifici actual va ser aixecat al s. XVIII aprofitant, possiblement, les estructures de l'edifici anterior. En el padro de 1830 encara hi apareix un ermità. | 41.7925200,2.0535200 | 421360 | 4627173 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79893-foto-08138-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79893-foto-08138-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79893-foto-08138-6-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | Al 1888 hi coincidiren dues grans concentracions de fidels que hi anaven de romeria. Havia estat aprofitada antigament com a cabanya de pastor i durant molts anys hi va viure un ermità.Actualment s'està restaurant l'interior i rehabilitant l'exterior.A uns metres de l'ermita vers ponent hi ha una estructura de planta quadrada i petites dimensions de la qual ningú sap la funció.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònis de catalunya és denominada: Capella de Santa Magdalena. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79894 | Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-remei-0 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVI | Petita capella rural de nau única feta d'obra i coberta per una teulada a dues aigües. L'absis és quadrat. Té una petita sagristia al costat de llevant. La façana, encarada a migdia, presenta un portal rectangular emmarcat per dues semipilastres adossades al mur i coronades per un frontó triangular on es troba una petxina de tipus renaixentista. Damunt de l'esmentat frontó hi ha una llosa de pedra que recorda l'advocació i la data de la seva edificació. | 08138-7 | Al sud de la vila - c. del remei | Construïda a l'any 1578 a càrrec de Serapi Saiol, prevere, al peu del camí públic. Es va dedicar a la Mare de Déu de Setembre (maresdedeu trobades). Actualment serveix com a capella del cementiri municipal. | 41.8048600,2.0981300 | 425081 | 4628503 | 1578 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Segons Ll. Picanyol, la creu de terme es va col·locar en ser construïda la capella.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de la Mare de Déu del Remei. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79895 | Capelletes de Peu de Serramitja o de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelletes-de-peu-de-serramitja-o-de-santa-magdalena | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | Caldria retirar la vegetació que creix entre el parament descohesionant-lo i dels voltants. | Dues capelletes de pedra de dimensions reduïdes separades per uns trenta metres, aptes per dipositar una imatge a l'interior. Les dues capelletes són iguals, amb unes mides 2,5 x 0,80 x 0,80 m. La base d'ambdues, està formada per blocs de pedra petits, fragments de ceràmica roja, teules i es poden apreciar restes de morter de calç. A sobre d'aquesta base, que es recolza sobre el terreny, a les dues capelletes, hi ha una inscripció sobre un bloc de pedra, que sembla gres, d'uns 20 x 60 cm. Són difícils de llegir tot i que es pot intuir alguna paraula com ' caritat i amor ' i la data ' 1650 ', força deteriorades. Sobre ambdues inscripcions es recolza una cavitat rectangular a mode de fornícula d'uns 45 x 60 cm. La capelleta situada al nord de l'ermita de Santa Magdalena té una porta de petites dimensions de ferro forjat amb pany, on segurament hi havia una imatge. La capelleta que es troba al sud de l'ermita no conserva aquesta porta. La part superior d'ambdues capelles està feta per blocs esglaonats sobre una cúpula coronada per una creu, també de pedra, que només sembla conservar-se a la situada al nord. | 08138-8 | Al sud-oest de la vila. A pocs metres de l'ermita i la masia de Santa Magdalena. | La tradició oral diu que la gent de Moià i dels voltants anaven a la capelleta en processó per demanar aigua després de períodes llargs de sequera. | 41.7925600,2.0526500 | 421288 | 4627179 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79895-foto-08138-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79895-foto-08138-8-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | Aquestes capelletes servien segurament per indicar el camí i la proximitat d'una ermita.Les coordenades donades en el camp són les de la capelleta sud, les de la capelleta nord són x/421399 i y/4627399, aquesta es troba a 707 snm.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya són anomenades: Pedró de Serramitja o Santa Magdalena. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79896 | Can Carner - Antic Convent de les Josefines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carner-antic-convent-de-les-josefines | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg.4 3-44. Ed. T&T. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII-XIX | Edifici format per planta baixa, planta noble i golfes. Teulada a dues vessants sense ràfec. Presenta simetria respecte a l'eix marcat per la porta d'accés adovellada amb arc rebaixat i grans carreus de pedra. El primer pis presenta cinc finestres, una d'elles convertida en balcó, coronades amb sengles frontons triangulars. A l'eix marcat pels esmentats frontons i a nivell de les golfes hi ha petites obertures de seccions rectangulars. El conjunt esta coronat per un ràfec de pedra decorat amb motius geomètrics. La porta és de mig punt simple sense cap inscripció. La façana de ponent dóna a un pati interior, des del que unes escales accedeixen directament a la plaça de la font de Sant Joan. | 08138-9 | Casc Urbà-c. de les Joies núm. 9-11 | Popularment, l'edifici es coneix com a Can Carner, perquè des del segle XIV, abans de ser convent, era propietat de la família Carner. L'edifici va ser reformat al segle XX per albergar les germanes Josefines. Com a edifici religiós va ser habitat fins a l'any 1976. | 41.8122600,2.0976000 | 425046 | 4629326 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79896-foto-08138-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79896-foto-08138-9-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Convent de les Josefines. | 102|94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79897 | Can Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bussanya-0 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | Els esgrafiats de la façana es troben en força mal estat, amb moltes llacunes. Caldria consolidar-los i restaurar la façana. | Gran casal urbà amb la façana dividida, respectivament, a migdia i a ponent. Entrada a l'interior de l'edifici per un portal d'arc rebaixat a la banda de migdia que dona pas al vestíbul. La planta noble presenta una escala de pedra amb barana de fusta. Les obertures (dues a cada vessant de la façana) queden emmarcades per brancals i llindes de pedra. Tot el parament de la façana presenta esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. El conjunt de l'edifici està coronat per una cornisa de pedra amb mènsula. | 08138-10 | Casc Urbà - Pl. Major s/n | La família Bussanya procedia del mas del mateix nom, i tenia aquesta casa dins de la vila. Durant el segle XVIII els hereus abandonaren el mas i s'instal·laren definitivament dins de la ciutat, on exerciren de notaris fins a finals del segle XVIII. Durant el segle XIX es traslladaren a Barcelona. La família es va extingir a principis del segle XX amb Ramon Bussanya i Avelina Gibert, que no van tenir descendència i van deixar la casa a la Parròquia del poble l'any 1923. | 41.8120100,2.0983000 | 425104 | 4629297 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79897-foto-08138-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79897-foto-08138-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79898 | El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal-3 | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 53-54. Ed. T&T. Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | Edifici de planta rectangular de tres pisos més golfes amb teulada a dues vessants i voladís amb testers de bigues perpendiculars a la teulada. La façana principal del que era l'antiga rectoria està situada al carrer de Sant Antoni i té un interessant portal adovellat de pedra amb carreus regulars que formen un esvelt arc de mig punt. Les finestres són de factura simple, molt reformades, i a la banda dreta del portal s'observa una fornícula que guarda una talla de pedra de Sant Antoni de Pàdua. La planta baixa de l'edifici està dividida en dos àmbits: un bar i una sala d'exposicions. La sala utilitzada com a bar és una gran sala amb dos arcs apuntats paral·lels a la porta d'accés principal, un apuntat i l'altre rebaixat, que apareixen també en una sala contínua a la que es fa servir com a sala d'exposicions. | 08138-11 | Casc Urbà - c. Sant Antoni, núm. 14 | A principi del s. XVII el rector obté el permís per ampliar el mur d'entrada. L'any 1925 es va fundar el Casal Catòlic i es va ubicar en aquest edifici, l'antiga rectoria. Aquest espai, gestionat per la parròquia, es va condicionar com a sala de teatre i cinema, amb una sala amb tres-centes butaques i un escenari de grans dimensions, una sala d'exposicions i, posteriorment, un bar. Aquests dos últims serveis encara en funcionament. L'edifici fou refet totalment el 1959 mitjançant aportacons populars. Després de la Guerra Civil es va afegir al ventall cultural de la vila juntament amb el Círcol, el Sant Graal i el Teatre Viñas. Amb el pas del temps i la desaparició de les altres entitats, va quedar com l'únic teatre-cinema del poble. El Casal ha recolzat moltes iniciatives culturals nascudes a la vila, com l'Esbart dansaire i les colles de sardanes, ajudant a recuperar manifestacions culturals que amb el Franquisme havien desaparegut. | 41.8115500,2.0976100 | 425046 | 4629247 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79898-foto-08138-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79898-foto-08138-11-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Tots els baixos de l'edifici han estat reformats i habilitats per a serveis de tipus comercial.Originàriament, l'edifici era més curt, però es va anant allargant agafant el carrer de la cansalada fins a cal Renom.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Casa Parroquial, Antiga rectoria. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79899 | Sant Jaume de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-la-coma | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | X-XVII | Capella de nau única sense absis construïda amb maçoneria i teulada a dues vessants amb ràfec de blocs de pedra amb motllura i espadanya en forma d'arc. La façana de ponent és d'estil barroc i és on es troba la porta d'accés decorada amb dues semipilastres que la flanquegen. La porta té llinda amb motllura i dues volutes d'estil jònic als extrems. A la banda superior de la llinda hi ha una fornícula buida apetxinada, i a sobre d'aquesta, una inscripció en pedra calcària horitzontal d'uns 50 cm en la que es llegeix: 'FRANCESCHC I6COMA83 '. Corona el conjunt un ull de bou amb motllura perimetral i reixa de ferro. A mà dreta de la porta s'observa una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat decorada amb una flor central. A la mateixa alçada de la llinda de la porta d'accés hi ha una rajola blanca moderna amb el número 15 en negre. A la façana nord es reconeixen restes d'estucat i un banc perimetral de pedra bastant regular que va de la meitat de la façana vers la porta de ponent i que continua per la façana sud. A les arestes de les cantonades de l'ermita hi ha blocs de pedra regulars de mida mitjana que encara conserven les juntes de morter de calç. A la banda superior esquerra de la façana sud, dos blocs de pedra verticals que disten entre ells uns quatre o cinc centímetres amb forma de finestra tipus espitllera i, a pocs centímetres, una finestra rectangular tapiada. L'interior del sostre és amb volta i amb altar de fusta emblanquinada amb tres pisos abarrocats però sense decoració pictòrica visible. Al perímetre, i encastat a les parets, bancs de fusta i una balustrada amb columnes de fusta d'aproximadament 1 m que dona accés a l'altar. | 08138-12 | Al sud de la vila. C-59 en direcció a Barcelona | Segons un document, aquesta ermita ja existia quan es va consagrar l'actual. Dins del frontó descrit anteriorment, hi havia una imatge segurament del titular de l'església. En un bloc de pedra col·locat per damunt de la fornícula hi ha la inscripció 'Francesch Coma, 1683'. | 41.7856700,2.1054100 | 425664 | 4626367 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79899-foto-08138-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79899-foto-08138-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79899-foto-08138-12-3.jpg | Legal | Barroc|Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | El nucli original és del s. X.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Ermita de Sant Jaume de la Coma. | 96|92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79900 | Sant Pere de Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-ferrerons | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Dovella (1984); ' Moià i rodalies '. Revista d'Història i Art del Bages. Nº Dotzè/12. pàg.32-38. Any IV. Febrer. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988.); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2ª edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 25. Moià. | XVII | Edifici religiós d'una sola nau i creu llatina amb molts afegits posteriors al nucli original del s. XVII. La façana de pedra de llevant presenta un portal emmarcat per pseudopilastres coronades per un frontó, trencat, amb una mènsula sense imatge i restes de policromia de color ocre sobre capa de calç. A la llinda, una inscripció amb la data ' 1763 '. La coberta és a dues aigües amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola). Tocant al campanar, una gàrgola informe. Adossat al mur nord s'aixeca la torre del campanar de planta quadrada amb teulada a quatre vessants amb parament de grans carreus de talla regular i del qual una gran part pertany a l'església primitiva, segurament construït al s. XIII. L'absis de l'església és pla i l'altar el regeix una imatge de Sant Pere beneint. L'interior de l'edifici és tot encalcinat i es poden apreciar les decoracions de les claus de volta del sostre amb cares humanes (pelegrins?) i decoracions vegetals, sense apreciar cap resta de policromia. A les parets també hi ha decoració en guix representant cors del Sagrat Cor i creus. A la part alta dels murs laterals de l'església hi ha unes estructures de ferro forjat. Dues semblen originals, amb decoració animal, semblants a un cap de grif, i probablement, antigament, aguantaven làmpades. Prop de l'altar hi ha una tomba amb inscripció sota el dibuix d'un petit crismó: ' RUDA/JOAN PRAT/1625 '. A la Sagristia, tocant al presbiteri, només s'observa un paviment de rajola decorat amb línies digitals, en molt bon estat, i una petita font sense aigua per al servei de les litúrgies. Al costat de l'església hi ha l'antiga rectoria. En el dintell d'entrada s'observa la inscripció: '1755'. Hi ha dos accessos a l'església. Un, que devia ser el que donava al cementiri més gran, amb una creu de ferro rovellat que indica el lloc sant i que, mitjançant unes escales de pedra, dona accés a la portalada de l'església. L'altre es troba a l'est de la façana principal, més petit i amb una escala de pedra. Davant de la portalada de la parròquia hi ha un fragment de columna amb fust llis i bastant erosionat. | 08138-13 | A l'est de la vila - Km 29,4 de la N-141 a Vic | L'any 1846 la Parròquia i terme de Ferrerons, formada per diferents masos (Boladeres, La Cabanya, La Caseta Alta, Casa Cendresa, La Crespiera, les Cases de Ferrerons, La Granoia, Planella i la Guantera), es va agregar al municipi de Moià. Es coneix documentalment des del s. X. Des d'aleshores l'edifici ha patit modificacions en la seva estructura, però sense perdre mai la seva categoria parroquial. Es té coneixement que aquesta església ja existia en l'any 939, quan va ser unida temporalment a Moià. L'edifici actual es va construir a l'any 1763 aprofitant part dels murs romànics i la torre del campanar, que és una edificació de finals del Romànic. L'església ha estat transformada diverses vegades i els seus objectes de culte traslladats a Moià. Forma, conjuntament amb la rectoria i el mas can Naspler, un petit nucli de població depenent de la vila de Moià. El seu ús és puntual com ara el 24 de juny a l'Aplec de Ferrerons. | 41.8289700,2.1276800 | 427563 | 4631155 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79900-foto-08138-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79900-foto-08138-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Bona part del mobiliari, una pila baptismal, part d'una campana, un sarcòfag i dues imatges barroques van ser traslladades a Moià. L'església ha patit moltes transformacions, principalment al s. XVIII.Actualment aquest edifici és un edifici particular i està separat de l'església per un mur d'obra nova.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Església Parroquial de Sant Pere de Ferrerons amb una cronologia del s. XVIII i d'estil barroc. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79901 | Sant Feliu de Rodors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-rodors | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa . | XI-XIX | El conjunt sembla força descuidat | Conjunt de capella, rectoria (de dos pisos) i cementiri en un mateix bloc. La porta d'accés de l'antiga rectoria, actualment residència d'estiu, està situada al sud i no hi ha cap inscripció a la llinda. Les finestres alternen pedres amb motllures i les finestres tenen una reixa horitzontal de ferro forjat decorada amb motiu vegetal molt simple. En tres de les finestres del segon pis hi ha les següents inscripcions: 'PAU TARRADELLASE/RECTOR ANY 1789', '16(Crismó)38' a la finestra de sobre de la porta d'accés i 'Ror PINOSA/1808' a la finestra del costat. A la façana nord de la rectoria s'observa la part superior d'un pou. L'església de planta de creu llatina posseeix un esvelt campanar, sense espadanya, de planta quadrada de tres finestres llombardes d'estil romànic i amb teulada piramidal. No té absis. Obra de pedra molt irregular, actualment encalcinada, tot i que en algunes zones on l'encalcinat ha desaparegut, s'observen restes de les pintures modernes que va realitzar Mn. Daví als anys 50. Són interessants els capitells d'on surten els arcs del sostre. En ells hi són representats caparrons masculins de factura gòtica, i en un d'ells hi ha inscrita la data '1562'. El paviment de rajol quadriculat es conserva en molt bon estat, tot i que molt possiblement sigui del s. XVIII. En ell hi ha lloses de làpides d'entre el s. XVI i XVIII. La capella de ponent conserva un altar d'obra amb restes de policromia barroca, i a la clau de volta hi ha un escut. A les claus del sostre de la nau principal s'observen petits querubins de guix també encalcinats. A la façana sud hi ha el cor, que actualment dona accés al menjador de la rectoria. L'accés és a llevant de l'edifici. Sobre la llinda de l'entrada hi ha una placa de rètol ceràmic en el que es pot llegir: ' SAN FELIO DE RODORS '. El cementiri, del s. XIX, està situat al costat del portal d'entrada a l'ermita i es troba dividit pel paviment de lloses que porten a l'església. Els pocs nínxols que hi ha, amb semblant abandonat, estan en el recinte tancat per un mur i porta enreixada de ferro forjat bastant rovellat en el que s'observa la data 'AÑO 1886'. | 08138-14 | Al nord-oest de la vila en direcció a la Rovira. C-59 direcció l'Estany. | L'església està documentada des de l'any 939 i està situada en les terres de l'antic terme del castell de Rodors. Des de l'Edat Mitjana ha mantingut la funció parroquial, malgrat que actualment, el seu entorn és quasi despoblat. El temple que contemplem actualment correspon a la reconstrucció que es va realitzar al s. XVIII sobre dels paraments de l'edifici antic del s. XII, que ja havia estat reedificat en època romànica. La seva demarcació estava formada per diferents masies: mas Vilalta, amb la seva capella Sant Nazari, i el Mas del Soler de Terrades, també amb la capella del Roser. | 41.8411600,2.0823600 | 423814 | 4632548 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Antiga Parròquia de Rodors. Té una vista panoràmica de les masies veïnes (Codinacs, Casamitjana) i del turó on s'observa el que queda de l'antic Castell de Rodors.El cap de setmana després de Tots Sants hi ha l'única missa celebrada en tot l'any.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Parròquia de Sant Feliu de Rodors i la cronologia donada és el s. XVIII. | 92|85|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79902 | Església del Col·legi dels Escolapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-collegi-dels-escolapis | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Barcelona. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | L'església barroca dels Escolapis està al costat del gran casal que aquest orde té dins el nucli urbà de Moià. És una església d'una sola nau, molt espaiosa. La façana presenta abundant decoració vegetal de grotesc i garlandes. La portalada del sud-est està coronada per una fornícula amb una imatge de Sant Antoni de Pàdua feta després de la guerra ja que l'original va ser profanada. L'interior de la capella rep la seva llum per un òcul circular col·locat a la part superior de la façana. La coberta és a dues aigües. Franqueja el conjunt una torre-campanar d'estil barroc tardà molt senzill. | 08138-15 | Al nord de la vila - Av. de l'Escola Pia núm. 14 | No va ser totalment acabada fins a l'any 1750. Ha sofert diverses profanacions en èpoques de guerra i l'interior va ser reconstruït després de la Guerra Civil. No conserva cap peça anterior a aquesta data. Actualment serveix com a església del col·legi. | 41.8135900,2.0959600 | 424911 | 4629475 | 1707/24 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79902-foto-08138-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79902-foto-08138-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79902-foto-08138-15-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Església del convent escola dels Escolapis.L'altar actual és de 1960. | 96|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79903 | Santa Maria de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-moia | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. ' El Moianès '. pàg. 167. Barcelona. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 50-52. Ed. T&T. Moià. Galobart, J (1993); ' L'església de Moià i els seus constructors (1673-1749) '. Modilianum nº 8-9. Moià, juny-desembre. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Suau, L (2005); Memòria de la Intervenció Arqueològica al c. Francesc Vinyas, 32. Inèdit. Empresa ATICS. Barcelona. | XVII-XVIII | La portalada Salomònica pateix un atac directe dels coloms, tot i que s'ha posat pues d'acer contra ells a les fornícules. Hi ha pèrdues volumètriques a les façanes. Caldria una intervenció de neteja de l'interior i l'exteriorde l'església. | Església de creu llatina, creuer coronat amb una gran cúpula i sense capelles laterals. Al costat de migdia, campanar de planta octogonal amb grans finestrals d'arc apuntat i amb cornisa sostinguda per atlants. Darrera de l'església (nord-oest) hi ha el cambril de la Mare de Déu de la Misericòrdia, de planta rectangular i volta de canó. Al costat dret del creuer es troba la capella del Santíssim Sagrament (1709-1749) on es troba al paviment, l'escut de la família Planella, la tomba gòtica del Bisbe Pere de Planella i el Crist d'Asorey. L'accés a l'edifici es fa per la portalada barroca per una porta de fusta original. Un cop dintre, a sobre de l'accés hi ha el cor comunicat per uns passadissos en forma de girola amb la part superior de l'Altar Major. A tramuntana hi ha el baptisteri. Al centre del creuer hi ha quatre arcs torals amb quatre petxines que sostenen una cúpula semiesfèrica decorada amb petites escultures figuratives en marbre que representen figures masculines compartimentada amb arcs formers i coronada amb una clau de fusta que representa l'Assumpta. A mà dreta hi ha un crist barroc en fusta policromada de qualitat. La façana principal (1677-1683) és el primer conjunt salomònic que es coneix a Catalunya, en pedra articulada en tres nivells. A la façana lateral nord (1677) de dimensions reduïdes però de factura similar, hi ha una fornícula amb una imatge de la verge amb nen molt erosionada. Al mur de migdia s'aprecien les restes de la paret mitgera de les cases de la Mongia i de l'Obra i la discontinuïtat del sòcol que era adossat a l'església parroquial. | 08138-16 | Casc Urbà - Pl. Major | L'església primera va ser consagrada al 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona a precs dels comptes Sunyer i del seu fill Ermengol, compte d'Osona. Al s. XVII-XVII Ila vila de Moià vol aixecar un temple nou. Molts historiadors coincideixen que els primers treballs es van iniciar a l'any 1674. Va ser servida per una comunitat de preveres i de beneficiats. L'arquitecte primer va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler. El campanar de 1684 al 1726. El creuer i el presbiteri es van construir dels anys 1730-1736. Quatre anys després J. Morató i Sellés va construir el Cambril de la Mare de Déu de la Misericòrdia destruint les cases que eren situades al darrere de l'església. Amb la construcció de la Capella del Santíssim Sagrament (1709-1749) s'acaba la construcció de l'església Parroquial de Moià. La porta d'accés al Baptisteri és l'antiga façana de l'oratori de Sant Pere de Moià. Durant la Guerra Civil va ser profanada. | 41.8115700,2.0982100 | 425096 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79903-foto-08138-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79903-foto-08138-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79903-foto-08138-16-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Pere Torrents (1674) i descendència/Josep Morató i Soler (1747) i descendència/Pere Calvet. | Anys de construcció 1673-1749.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Església Parroquial de Santa Maria de Moià, Església Arxiprestal. | 99|94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 79904 | Baptisteri - Antiga capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baptisteri-antiga-capella-del-roser | Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. | XVIII-XIX | Caldria una neteja del portal exterior | Capella amb planta de creu grega amb coberta a doble vessant amb ràfec de pedra. Amb cúpula alçada sobre quatre arcs de mig punt. Corona l'edifici una llanterna octogonal. A la façana actual, l'accés està normalment tancat. Hi ha una fornícula en forma de templet on és representat sant Joan Baptista en un conjunt de 40 rajoles de ceràmica blanca, el mosaic està signat: 'Joan '. | 08138-17 | Casc Urbà - Pl. Major | La porta d'accés al Baptisteri és l'antiga façana de l'església de Sant Pere de Moià. El Baptisteri ocupa el lloc on fins a la Guerra Civil hi hagué l'altar del Roser, decorat amb retaules de Pau Sunyer. A la dècada dels 50 es remodelà l'espai i s'aprofità l'antic portal de la capella de Sant Pere que s'havia quedat abandonada. En el nínxol on hi havia la imatge del sant es col·loca unes rajoles de tradició catalana. | 41.8118400,2.0983400 | 425107 | 4629278 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79904-foto-08138-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79904-foto-08138-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79904-foto-08138-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79905 | Les Comes de Santa Eugènia-Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-de-santa-eugenia-les-comes | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular de grans dimensions de dos pisos més golfes i teulada a dues vessants amb ràfec de tres fileres de rajola. L'estructura actual és setcentista però amb moltes transformacions. El portal d'entrada és d'estil clàssic amb l'arc rebaixat i motllura perimetral. A la clau de la llinda hi ha una inscripció: ' SAGIMON COMAS DE STA EUGENIA/RENOVA ANY 1791 Dni '. A l'esquerra d'aquesta inscripció hi ha el número de la casa, ' Nº 17 ' pintat en negre i emmarcat amb decoració vegetal en negre i vermell. A cada banda del portal hi ha una finestra adovellada. El primer pis té tres obertures a la façana: una finestra amb motllures de tipus renaixentista i dos balcons, el de damunt del portal és adovellat i l'altre ha estat reformat. Al pis superior hi ha tres obertures emmarcades per maó tot i que es mantenen tapiades. A la banda de migdia s'hi ha adossat un cos rectangular de dos pisos. Es conserva el barri que queda tancat per coberts i pallisses. El cos adossat al sud té galeria porxada però és de nova construcció. A les golfes i centrada al mig, hi ha una lluerna romboïdal eclèctica. L'entrada als baixos és de tradició barroca. A la façana de llevant s'observen, al segon pis, dues arcades de mig punt una d'elles tapiada, als extrems de la façana. En tot l'edifici s'observen finestres allargades amb muntants de maó, obra de la reforma de principi s. XIX. A pocs metres de la façana de tramuntana hi ha una gran bassa rectangular, que conserva una bomba d'aigua de ferro, que separa el nucli original d'un cobert de grans dimensions de planta rectangular amb teulada a dues vessants i ràfec d'una línia de rajoles amb tres accessos de portes d'arc de mig punt i muntants de maó amb caire del s. XIX. | 08138-18 | A l'est de la vila. A 350 m del trencant a mà dreta després del km 32 de la N-141 direcció a Vic. | 41.8144100,2.1546500 | 429787 | 4629516 | 1791 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79905-foto-08138-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79905-foto-08138-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79905-foto-08138-18-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'estructura primitiva del mas anterior al s. XVIII no es conserva.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Les Comes, Mas de les Comes de Santa Eugènia amb una cronologia: s. XVIII- XX. | 102|98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79906 | Mare de Déu del Roser de Casagemes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-casagemes | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 41. Moià. | XVII | Capella adossada a pocs metres de la masia de Casagemes de planta basilical i absis rodó. Amb teula a dues vessants reformada amb ràfec de tres línies mixtes (rajola, teula, rajola). La porta està orientada al sud i el bossell el formen diferents blocs de pedra de gres. A sobre hi ha un arc de descàrrega. A mig metre de la llinda hi ha un petit ull de bou. La zona de la porta d'accés esta totalment reformada. No s'observen ni inscripcions ni dates incises. | 08138-19 | A l'oest de la vila. | 41.8079800,2.0677600 | 422562 | 4628877 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79906-foto-08138-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79906-foto-08138-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Totalment restaurada. Té molta reintegració amb ciment. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 79907 | Bolederes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolederes | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 33. Moià. | XVII-XVIII | S'ha restaurat recentment. | Mas de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i teulada àrab a dues vessants. La casa s'alça sobre un desnivell, guanyant un pis pel cantó del migdia. La façana situada al cantó de migdia té tres plantes: baixos per corrals i estables amb sostres de volta. El primer pis està destinat a habitatge. Els restants a golfes. A sobre del portal d'entrada d'arc rebaixat, adovellat i avui apuntalat hi ha una finestra emmarcada en pedra picada. La paret nord, de dos pisos, té una porta rectangular per on avui s'accedeix a l'habitatge. A ponent hi ha un cos adossat construït a principis de segle, a fi de guardar-hi palla. A l'interior hi ha una llinda utilitzada com a material reaprofitat per a la construcció d'una paret on hi ha una inscripció: '1693 Franche Boladeres '. La dependència que avui s'utilitza com a lavabo té grans blocs de pedra picada molt ben treballada, que disposats de manera molt regular formen el terra. | 08138-20 | A 10 km al nord-est de la vila. Ctra. N-141 direcció a Vic, Km 29,5. Als afores de la vila. | El mas que pertanyia a la Parròquia de Ferrerons és ja documentat en el s. XV. | 41.8380100,2.1506000 | 429476 | 4632140 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al 1810 s'hi van fer reformes importants, sobretot a la part del pis superior.Es troba situat en el coll on té origen la riera del Gai. Pertany a l'antiga parròquia de Ferrerons. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Mas Bolederes, Mas Boladeres. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 79908 | Casagemes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casagemes | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 41. Moià. | XVIII-XX | Mas de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a ponent, on hi ha adossat un cos format per un porxo als baixos (parcialment cobert) i galeria al primer pis (aquest continua per la paret de migdia). La factura de la galeria és molt similar a la de can Casanova. A l'interior del mas hi ha un pou. El portal d'entrada és de pedra picada, formant un arc rebaixat. La galeria, de vuit arcs rebaixats, té els pilars de pedra. A la casa totes les inscripcions i dates que es llegeixen són posteriors al s. XVII: ' 1730 ' en un graó,' 1791' a la llinda del portal d'entrada, ' 1789 ' a l'antiga masoveria i la capella també en té una del s. XVIII. A l'angle nord-oest s'ha adossat un altre cos (avui masoveria) que conté l'habitatge, un terrat corregut amb pou i una cisterna. En dues sales de l'interior es conserven motllures de guix al sostre amb ornamentacions florals de factura barroca. A uns 10 m del mas hi ha l'antiga masoveria, avui corrals i estables, on es pot apreciar a l'interior el sostre embigat i un primer pis fet amb fusta original. A tocar el mas hi ha una capella sota l'advocació de Nostra Senyora de Fàtima molt reformada però que conserva la teulada a dues vessants amb el ràfec de fusta. | 08138-21 | A l'oest de la vila de Moià a la Crta. N-141-c direcció Manresa Km 24. | Documentat des del segle XIV, sembla que el mas va créixer i consolidar-se amb l'expansió de la vinya a la zona, conserva encara part de les tines i el recinte del celler. Durant els segles XIX i XX s'hi van fer nous annexos a la part del darrere, construïts en obra i després arrebossats. | 41.8079700,2.0677500 | 422561 | 4628876 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79908-foto-08138-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79908-foto-08138-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79908-foto-08138-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Can Casagemes, Mas Casagemes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79909 | La Coma de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-de-sant-jaume | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 64. Moià. | XVII | Masia emmurallada entorn a un nucli central del s. XVII. Teulada a una vessant amb testers de fusta. El nucli principal és de planta rectangular de tres pisos més golfes de planta rectangular amb forma de torre. En el segon i tercer pis hi ha una galeria porxada amb quatre arcs carpanells (al segon), un d'ells tapiat i quatre de mig punt (al tercer) dos d'ells estan tapiats més un porxo. S'han anat agrupant diverses dependències de forma completament anàrquica com estables, femers i graners. Aquestes modificacions han canviat radicalment l'aspecte original del conjunt. En un dels coberts situats al sud-oest es pot observar encara el sistema de recollida d'aigua de la pluja amb restes de canonades de ceràmica que es dirigeixen a una piscina. A la façana de ponent s'observen dues llindes amb els anys inscrits: ' 1620 i 1812 '. Una de les pedres que formen la portalada de l'emmurallat de la banda sud-oest té motllura i la data 1864 amb una flor (margarida) intercalada al centre. A sota hi ha una altra data inscrita en la que es pot mig llegir : ' 1950 '. L'accés al conjunt es fa per una portalada amb doble columnata de maó situada a tramuntana. | 08138-22 | A 2 Km al sud de Moià. Ctra. C-59 Km | Les primeres notícies documentals d'aquest mas són del s. X vinculat a la capella de Sant Jaume propera al mas. L'any 1970 es va construir una galeria a ponent per evitar un possible aterrament d'aquesta part de l'estructura. El Mas va ser ampliat a l'any 1950 i restaurat al 1970. | 41.7854000,2.1035500 | 425509 | 4626338 | 1620 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79909-foto-08138-22-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A la banda sud, extramurs, hi ha un pou que encara esta en ús de maçoneria i amb estructura i corriola originals.Disposa de corrent elèctric des de l'any 1914 abans que arribés al poble de Moià.Té afegits del s. XX.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Coma. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79910 | Garfís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garfis | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Tarter i Font, R (2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 80. Moià. | XVI-XVIII | Gran casal molt reformat amb nucli original possiblement del s. XVI. La coberta és a dues aigües amb ràfec de fusta. En un cos situat al sud, amb forma quasi de torre, s'ha conservat un ràfec amb una línia de rajola decorada amb rombe vermell sobre fons blanc. La seva estructura està articulada en dos cossos perpendiculars als que s'afegeixen al sud un cos rectangular amb galeria porxada i un altre de petites dimensions. La teulada és a una vessant amb planta quadrada (tipus torre). A ponent hi ha una pallissa de planta rectangular, actualment transformada en habitacle. A tramuntana un cobert-quadra. A la façana de llevant es conserven cinc murs annexats d'uns 6 m d'alçada del que podrien haver estat unes altres dependències. El mur més a ponent té l'estructura de contrafort i es conserven els forats on anava l'embigat de la coberta. A l'alçada del segon pis de la façana est es poden observar vuit finestres (dues balcons), de les quals dues estan tapiades, un dels balcons tapiat té la data inscrita a la llinda de gres: ' 16creu21 '. Una de les finestres tapiades d'estil clàssic té l'àmpit amb motllura d'estil quart bossell i la que esta situada més a llevant, en pedra de gres vermell, té la següent inscripció a la llinda. ' 17escut40 '. L'escut és de difícil llegibilitat donat la seva alçada (més de 8 m vers el terra). El tercer pis és d'obra moderna de maó vista trencant l'homogeneïtat del conjunt, tot i que està molt refet. La coberta és a dues vessants. A la façana de tramuntana hi ha una finestra amb arc ogival que forma part d'una zona amb terrassa. Al segon pis on es pot observar una altra inscripció a la llinda de la porta d'estil clàssic que dóna accés a aquesta terrassa: ' 17creu21 '. La finestra té motllura interior que imita l'arc. A l'oest de la façana de tramuntana hi ha annexat un cobert que encara fa funció de quadra amb teulada a dues vessants i porta d'accés amb llinda de fusta.. | 08138-23 | A 8 Km al nord de Moià. | El nom actual del mas és La Monjoia degut a l'anterior propietari Mn. Fàbregas, que li va posar el nom d'un antic mas proper (al nord) que es deia així i del qual només queden algunes estructures dels murs. Pertany a la parròquia de Ferrerons. | 41.8525300,2.1354300 | 428233 | 4633764 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79910-foto-08138-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79910-foto-08138-23-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'estructura actual és del s. XVII-XVIII. En tot el conjunt hi ha molts afegits del s. XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79911 | El Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gomar | Arxiu Municipal de Moià. Dovella (1984); Revista d'Història i Art del Bages. Pàg. 32-38. Any VI. Nº Dotzè/12. Febrer. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqueociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Modilianum Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 84-85. Moià. | Masia de planta rectangular de dos pisos més golfes. Presenta un nucli central a migdia, amb coberta a dues aigües sense ràfec. L'accés a l'immoble es fa per un portal adovellat modern de grans carreus regulars que hi ha al sud. La porta d'accés a la façana sud és d'estil simple amb carreus de pedra tosca i hi ha uns petits contraforts de gres vermell. A sobre hi ha una finestra amb arc apuntat d'estil gòtic, però que no és original, va ser ubicada al s. XVIII. Tot el cos rectangular de la masia que s'observa actualment és del s. XVIII, només es conserva part original a la façana de ponent i la continuació a tramuntana possiblement del s. XI. | 08138-24 | A l'est de la vila - Ctra. N-141 Km 32,4 en una pista a mà dreta. | El nom de Gomar apareix per primera vegada l'any 955 al testament d'un prevere anomenat Sunyer que va deixar al seu nebot Comar un seguit de terres situades en un puig anomenat Gondemar o Gomar, a Collsuspina. Durant la realització d'unas obres a la planta baixa de la masia es van fer un seguit de rebaixos en el subsòl que van deixar al descobert les restes arqueològiques causa de la motivació d'intervenció d'urgència. Algunes de les restes arqueològiques trobades a l'excavació estan relacionades directament amb l'ermita de Santa Eugènia del Gomà que es troba a pocs metres de la masia. Segons la memòria d'intervenció arqueològica realitzada l'any 2003 és molt possible que durant la Baixa edat mitjana (s. XIV-XV) la masia s'ampliés. L'estructura actual va ser aixecada probablement a finals del s. XVII o inicis del s. XVIII en el moment d'eufòria del camp moianès. | 41.8167400,2.1596300 | 430203 | 4629771 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79911-foto-08138-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79911-foto-08138-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Durant el s. XVIII van ser afegides noves dependències, a tramuntana un cobert i un altre a llevant (pallissa actualment habitacle) encerclats per una tanca que clou la façana de migdia.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya la cronologia donada és s. XVII-XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 79912 | La Gònima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gonima | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Modilianum Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 86. Moià. | XVII-XVIII | Pèrdues volumètriques i en el cas de la Gònima Gran l'edifici està en estat ruïnós. | Conjunt d'edificis format per dues masies: la Gònima Gran i la Gònima Xica. La Gònima Gran és un mas de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes, amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de rajoles i embigat, tot i que ha caigut la major part . La façana principal o frontispici està encarada a migdia. La portalada amb arc de mig punt esta amagada darrere d'un afegit més modern amb volta d'aresta sobre el qual hi ha una galeria de tres arcs rebaixats, un d'ells tapiat. A la banda est d'aquesta galeria, a nivell del terra, hi ha un cobert fet amb maçoneria possiblement de la mateixa època que la galeria, a l'igual que part de la façana est on s'observa clarament una ampliació i mostres tapiades de l'esmentada galeria que continuava per llevant. L'entrada al mas dona pas a un vestíbul enllosat des d'on es distribueixen dues sales a dreta i esquerra, les quadres que encara conserven els abeuradors d'obra i fusta i dues voltes de mig punt. Des del vestíbul i al mateix nivell es podia accedir a dues sales més, actualment inaccessibles. Mitjançant una escala de pedra amb barana de ferro forjat s'accedeix al segon pis, on es distribuïen les altres habitacions avui no visitables ja que la major part dels murs i la teulada han caigut. Des de l'interior es pot observar encara una part de l'embigat de la teulada oest. La façana de tramuntana dona a un dipòsit d'aigua de planta rectangular d'uns 1,5 x 10 m descobert que llinda amb les façanes sud dels coberts de la Gònima Xica. Aquest segon edifici de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants i ràfec d'una filada de rajoles i amb fumeral quadrangular modern, és el nucli més antic del conjunt. L'accés a la Gònima Xica es realitza per una portalada a la façana oest, d'estil clàssic amb llinda de fusta, sense inscripció, que dona al barri on es distribueix la cort (dos coberts) i on podem observar una petita finestra amb la llinda decorada amb un petit arc conopial gòtic. Davant del mas hi la pallissa, que conserva la teulada a dues vessants, l'embigat i dos arcs de mig punt que arranquen d'una columna central de maó. | 08138-25 | Al sud de la vila - Km 35 Ctra. CB133 | La Gònima Gran va ser construïda pels amos abans que la Xica i va ser abandonada ara fa quasi cinquanta anys. | 41.7903200,2.1098700 | 426040 | 4626879 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79912-foto-08138-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79912-foto-08138-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM de la fitxa són les que pertanyen a la Gònima Gran que esta en mal estat de conservació, les de la Gònima Xica són x: 426142; y: 4627123; 667 snm.La Gònima Xica esta habitada pels masovers, la Gran està abandonada i en estat ruïnós.En cap dels dos edificis s'ha observat cap inscripció.Annexat a la façana de tramuntana del mas hi ha un cobert (actualment galliner) restaurat.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: la Gònima Gran. | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79913 | Masoveria de La Granoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-granoia | Diputació de Barcelona, SPAL; nº 011, (1526). Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 88. Moià. | XVIII | Masia de grans dimensions i de planta rectangular i nucli original al peu de la muntanya. La façana està encarada a ponent i a la porta d'accés hi ha una inscripció a la llinda, en bastant mal estat, en la que es pot llegir: ' 17 Crismó 69 '. D'aquesta part del nucli es conserva, a l'esquerra del vestíbul d'entrada, la cuina amb el paviment de ceràmica, la pila de marbre i la llar de foc. A la dreta del vestíbul amb embigat i paviment original es troba el barri amb les quadres a dalt el paller i la cort. Aquestes dependències formen part de la part original i primera de la masia. L'antic paller, que fins fa pocs anys va ser el servei antic, té la teulada nova, menys en la zona on s'emmagatzemava i es guardava el cereal antigament, que encara conserva l'estructura de fusta amb diferents separadors. Aquest àmbit conserva l'embigat de fusta original. En una de les rajoles del terra d'aquesta estructura rectangular que servia per guardar el gra, hi ha una data amb marques digitals : ' 1864 '. Les finestres del paller són de fusta amb un forat i tela per deixar entrar la llum. Davant de les quadres hi ha un edifici de planta rectangular annexat a la masia en el que hi ha les actuals habitacions. Es tracta d'un cos posterior. La masia té una torre colomer (pis de dalt), el pis del mig és on actualment tenen els serveis i la part de baix és on hi ha una mica de safareig que divideix simètricament l'edifici. El cos de l'esquerra és on hi ha el nucli original de la masia datat l'any 1769. En aquesta part original encara es veuen els dos contraforts que aguantaven una terrassa avui desapareguda. Davant d'aquesta masoveria hi ha una torre nova (d'aquest segle) de la Granoia. | 08138-26 | Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant a mà esquerra | En documents del segle XIV apareixen documentades dues cases, la Granoia Jussasna i la Granoia Sobirana, per tant, no podem concretar quina de les dues ha arribat fins a l'actualitat. Durant la segona meitat del segle XVIII i fins a mitjan segle XIX va pertànyer a la família Batlles de Moià. Existeix un plànol de tota la propietat amb data del 4 de novembre de 1899 tot i que se sap que el nucli original està documentat des de l'any 1769. | 41.8210300,2.1208000 | 426983 | 4630279 | 1769 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79913-foto-08138-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79913-foto-08138-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | En total la propietat té unes 150 hectàrees (construcció, camp i bosc). | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79914 | La Guantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guantera | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L.: Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Dalmau. | XVII-XIX | Masia de planta rectangular amb cobertes de teula a doble vessant i ràfec amb línia de teules amb juntes de ciment. El carener és paral·lel a la façana de tres pisos al nucli principal. L'accés actual als habitatges és a la façana sud, on hi ha una porta, en el pis terra, amb llinda de fusta sense cap inscripció i està acompanyada per dues finestres, també amb llindes de fusta i sense muntants. En el segon pis, la finestra central és l'única de la façana que té un àmpit tipus fistel, les altres cinc són d'estil clàssic. La façana de ponent està dividida en dos (actualment hi ha dos habitacles), la banda de tramuntana té, a l'alçada del primer pis, un arrencament d'un antic cobert. De les vuit finestres de la façana, cinc tenen llindes de pedra gres i només una, situada al segon pis, té ampit d'estil dòric. A la façana de tramuntana hi ha annexats dos coberts, el situat a ponent d'estructura rectangular amb teulada a una vessant amb ràfec amb una línia de rajoles i de dos pisos. Els baixos són porticats sense tanques, amb dos arcs de mig punt que arrenquen des del terra i conserven el paviment de lloses de pedra calcària i uns abeuradors de rajola. A l'angle del porxo hi ha un contrafort més modern que l'edifici. El cobert de llevant és de majors dimensions, de planta rectangular i teulada a dues vessants i ràfec amb una línia de rajoles. Té tres accessos amb llindes de fusta i sense fusta (posteriors a l'incendi del s. XIX). Conserva l'estructura de l'embigat quadrejat i enmig de la sala hi ha una columna quadrada de blocs de pedra regulars; algunes de les pedres de la maçoneria dels murs de l'interior tenen incisions verticals. A la façana de llevant hi ha el segon accés (segon habitacle); una de les finestres conserva una inscripció amb l'any: ' 1850 '; a la que es va afegir posteriorment, a la part inferior: ' ANTONIO. J-AÑO 1966 '. | 08138-27 | A 9 km al nord-est de la vila. Camí de Ferrerons. | El Mas està ja documentat en el s. XV, quan pertanyia a la parròquia de Ferrerons, tot i que s'hi podria referir un document del segle X que l'esmentaria com la terra de Salomonem o de Gontario. Durant una restauració es va trobar sobre una biga un pergamí de 1426 on l'amo del mas redimia les remences. L'any 1672, el mas del Masot de Moià va comprar aquest mas i va crear una masoveria. Va ser cremat pels francesos i reconstruït l'any 1843. | 41.8497400,2.1407200 | 428669 | 4633450 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79914-foto-08138-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79914-foto-08138-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79914-foto-08138-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'estructura porxada de la façana de tramuntana és característica de les cases ramaderes.Tot el conjunt està molt refet, l'edifici actual es deu a la reconstrucció després de la crema i a les rehabilitacions modernes.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Guantera, Mas la Gontera. | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79915 | Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bussanya | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 35. Moià. | XV-XVIII | Caldria una reparació preventiva del conjunt de l'edifici | Masia rural amb façana encarada a migdia amb un nucli antic anterior al s. XVI. Al s. XVII se li afegeix una torre de planta quadrada amb coberta a quatre aigües. De l'estructura primitiva es conserven encara diferents elements arquitectònics, entre els quals destaca un arc apuntat que dona accés als estables sense inscripció ni data. On sí que s'observa una inscripció és en una de les llindes de les finestres on es pot llegir: 'HIEC/CINTO/BUSSANYA/1644 '. L'accés es fa per un gran portal emmurallat que dona pas al barri on es distribueixen les quadres i la porta d'entrada a l'habitatge, amb un gran arc apuntat i una espècie de petit porxo amb una altra porta. Fora d'aquest recinte hi ha una pallissa de grans dimensions. | 08138-28 | A l'oest de la vila - Km 24 de laCtra. N-141-c direcció a Manresa. | Gràcies a una inscripció d'una de les finestres, afegida al nucli original anterior al s. XVI, se sap que Jacint Bussanya, notari de Barcelona, va ser propietari de la casa l'any 1644. | 41.8156400,2.0632500 | 422197 | 4629731 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79915-foto-08138-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79915-foto-08138-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79915-foto-08138-28-3.jpg | Inexistent | Barroc|Medieval|Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 96|85|94|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79916 | Soler de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-de-terrades | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 147. Moià. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular de grans dimensions d'un sol cos de tres pisos amb coberta de teula a dues aigües amb molts afegits i reconstruccions posteriors. La façana principal, encarada a migdia, presenta un gran portal de pedra adovellat amb un escut a la clau que representa un gran sol, sota d'ell, en un requadre apareix l'any de construcció: ' 1716 '. A la banda oest de l'edifici s'obre una elegant i esvelta porxada, al segon pis, aixecada sobre quatre arcs rebaixats. Al tercer pis hi ha quatre finestres de forma trapezoïdal que ocupen la zona del frontó de l'edifici de factura moderna. A l'edifici principal hi ha una petita capella en runes, dedicada a Sant Josep, on es pot veure incisa a la llinda la data 1786. L'edifici està situat en una zona elevada amb alçada més alta que els camps que l'envolten provocant junt amb el talús de grans blocs de pedra de factura moderna un caire de fortalesa. | 08138-29 | Al nord i a 6,5 Km de Moià | La masia ja estava documentada als voltants de l'any 1600 i el cognom de Soler ja és conegut a la vila al s. XV. L'any 1993 en Ramon Soler va vendre la propietat ja que cap dels seus fills volia viure de pagès. Així va ser com la finca va quedar dividida i repartida en diversos propietaris. | 41.8522200,2.0933900 | 424743 | 4633766 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79916-foto-08138-29-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al s. XVIII a l'oest de la façana va ser oberta una capella sota l'advocació de Sant Josep. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Mas Soler de Terrades. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79917 | Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalta-1 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 161-162. Moià. | XVII-XVIII | Masia de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes. La coberta és a dues aigües de teula àrab amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola); el ràfec de la façana sud està refet. La façana sud presenta simetria respecte a l'eix marcat pel portal d'accés d'estil clàssic i esta estructurada en tres nivells: en el superior hi ha una galeria de cinc arcs de mig punt amb ordre de mida descendent del centre cap als extrems; en el segon, tres balcons amb portes d'estil senzill i cap inscripció. A la banda esquerra de la façana hi ha un rellotge de sol de grans dimensions que encara conserva l'agulla. Adossada a la façana de ponent hi ha una estructura de maçoneria de petites dimensions de planta quadrada que sembla un pou. A la façana de tramuntana es conserva l'única finestra amb enreixat de ferro forjat original i una altra més petita amb motllura a l'ampit, úniques en tot l'edifici. Adossada a aquesta façana hi ha una capella sota l'advocació de Sant Nazari de planta quadrada i teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés és a ponent per una porta d'estil clàssic de gres vermell amb motllura interior a la que s'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. La llinda no té cap inscripció però a sobre d'aquesta hi ha un escut nobiliari emmarcat amb una inscripció que diu: ' NOBs..D.D/FRANus AMAT. PLANELLA ET DE GRAVALOSA HAC/CAPELLAM REEDIFICA/VIT ANNO 1702 '. A sobre de l'escut hi ha una petita rosassa feta amb dos blocs de pedra de forma semicircular amb motllura interna. El paviment de l'ermita, sense culte i feta servir actualment com a sala d'activitats de l'escola de natura, és de rajola quadrada en quadrícula. A la façana de ponent de l'ermita es conserva part de l'estucat que caldria consolidar. En diferents parts de l'ermita hi ha hagut reintegracions volumètriques amb materials moderns: maó i ciment. A la façana de llevant hi ha deu finestres totes de factura senzilla sense inscripcions. Totes les finestres, balcons, portes de l'edifici estan realitzades amb pedra gres vermella (Bundsandstein). Annexat a llevant del mas hi ha un cobert, antic femer, que conserva l'embigat original i les façanes de maçoneria. A ponent hi ha l'antiga pallissa de planta rectangular amb teulada a dues vessants i porta d'accés de grans dimensions amb arc de mig punt de maons. Es conserva gran part de l'era de la masia. | 08138-30 | A 4, 5 Km al nord de la vila de Moià. Km. 4-5. | No se sap exactament l'any de construcció de la masia però es tenen algunes dades i es creu que va ser construïda durant el s. XVIII i reedificada l'any 1702. Va pertànyer a la família Planella i als seus descendents els marquesos de Castellbell fins a principis del segle XX. A l'arxiu de Moià s'han trobat documents de l'any 1000 on el nom de la masia surt mencionat. A l'any 1988 s'inicia el projecte d'una escola de natura. | 41.8412400,2.0916300 | 424584 | 4632548 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79917-foto-08138-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79917-foto-08138-30-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al 1988 es van fer algunes modificacions i restauracions en l'edifici però sense desfigurar molt la seva antiga aparença. Va ser reedificada el s. XVIII (1702).Les UTM de la capella són: x: 424695; y: 4632783; 851 snm.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Mas Vilalta. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79918 | El Masot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-masot-1 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarter i Font, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 99. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Pàg. 123. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. | XVII-XVIII | Gran masia rural amb bloc homogeni del s. XVIII amb afegits posteriors del s. XIX (galeries annexes i pati interior). El bloc original és un mas de planta rectangular de tres pisos amb porta de muntants simples sense inscripció. Dins del bloc original, la planta noble presenta una gran sala del s. XVIII amb decoració original de l'època. Perpendicular a aquesta façana hi ha part de l'edifici original on es troba la porta principal amb muntants de pedra i inscripció: ' 18creu60 ' a la llinda. A sobre de la llinda hi ha una fornícula relativament moderna, amb una imatge del Sagrat Cor. La coberta és de teula a dues vessants sense ràfec i embigat de fusta amb una torre prismàtica quadrada acabada per un gablet escalonat amb teulada a quatre vessants i ràfec d'una filada de teules. Annexada a la torre hi ha un edifici de planta rectangular de 10 x 7 m i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de rajoles, on hi ha una estructura tipus fumeral de maó i pedra que podria haver fet la funció d'espadanya ja que l'edifici és la capella particular del conjunt sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto, amb l'accés per l'interior de l'edifici. El parament de la façana de ponent és de pedres irregulars arrebossades i en el segon pis d'un cos de planta rectangular que ocupa la meitat de la façana de l'edifici original, s'observa una galeria porxada amb quatre arcs rebaixats i tres columnes de fust llis (semblen d'un sol bloc de pedra) i barana de ferro. Tot el nucli habitat està rodejat per un mur de maçoneria en el que es pot observar a la façana de ponent l'existència del barri mitjançant una portalada amb petita teulada a dues vessants. A pocs metres de la façana de ponent hi ha un cobert que encara conserva la llinda de fusta original. | 08138-31 | A l'est de la vila. Ctra. a Vic N-141 km 29-30. | Sembla que les primeres noticies del mas són de l'any 1290, si bé el bloc original pertany al s. XVIII, tot i que se sap que va ser construït aprofitant un antic mas anomenat els Casals. Francesc Vilarrúbia Torrellebreta va néixer al 1811en aquesta casa i ell mateix va fer construir l'arxiu on es guarden documents i dades relatives a la família Vilarrúbia. Durant la primera guerra carlina s'hi van estacionar forces cristines. | 41.8085500,2.1231000 | 427160 | 4628892 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79918-foto-08138-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79918-foto-08138-31-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Una de les filles de la propietària ha confirmat l'existència d' inscripcions dintre del conjunt.No s'ha pogut accedir a l'interior de la masia. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79919 | Montbrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montbru | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 105. Moià. | XVII | Masia de planta rectangular i dos pisos (cos original) amb teulada a dues vessants amb annexos afegits a la banda de llevant i a ponent. La façana que dona a migdia és dominada per un arc de mig punt adovellat. L'estructura inicial era rectangular amb el carener paral·lel a la façana. La part central del mas és del s. XVII, però el seu interior ha estat molt reformat. Consta de dues plantes. Les dues finestres del segon pis estan molt treballades. Els baixos de l'habitatge estan coberts parcialment amb volta catalana. A la banda del darrere s'han fet coberts per al bestiar. La coberta de l'habitatge i de les quadres són a dues vessants amb ràfec de fusta. | 08138-32 | Al sud-oest de la vila. A 3,5 Km del camí que surt a l'esquerra del Km 25, 5 de la N-141-c. | Hi ha documentació escrita que demostra que al s. XIV ja existia. | 41.7963900,2.0795800 | 423530 | 4627579 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79919-foto-08138-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79919-foto-08138-32-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | A principis de la dècada de 1960 la finca va ser convertida en urbanització de segones residències i el mas convertit en restaurant. Actualment (2018) es troba tancat. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79920 | Montví de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montvi-de-baix | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Tarter i Fons, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 107. Moià. | XIV-XVIII | Masia rural de planta quadrada de tres pisos més golfes amb coberta de teula a dues aigües. La façana principal està encarada a migdia. Tot l'edifici ha estat condicionat per albergar el restaurant i l'hostal (situat a la primera planta). L'actual menjador conserva uns arcs apuntats en bon estat, testimoni del que antigament eren les quadres. | 08138-33 | Al nord de la vila. Km 2,5 de la C-59 direcció L'Estany. | Existeix un document de l'any 1319, en què s'esmenta l'existència d'aquesta 'notable casa de pagès' no obstant l'edifici actual va ser construït al s. XVIII. Al s. XVI la família Carner és propietària de Montví de Baix. Des del s. XVII es parla del Montví del Pla o Carner i el Montví de Dalt. | 41.8264600,2.0941600 | 424777 | 4630905 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79920-foto-08138-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79920-foto-08138-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79920-foto-08138-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 79921 | La Moretona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-moretona | Clara i Ansa, J (1999); Modilianum nº 21, pàg. 27-52. Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya(2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 109-110. Moià . | XVII-XVIII | Gran casal d'estructura homogènia amb teulada a quatre aigües coronada per una torre-cúpula amb finestres geminades en els quatre costats. La façana que està orientada a migdia presenta tres nivells de galeries i finestres. Algunes d'elles estan tapiades. Aquesta mateixa façana dona a un gran jardí amb molta vegetació, palmeres, arbres fruiters, flors entre les que destaquen molts geranis i en ell s'observa un colomer fet amb pedra tosca i inacabat, una piscina-bassa bastant gran amb porta i sistema de tancament de porta, bastant rovellat ja que actualment hi ha poca aigua i no s'utilitza i un petit estany de jardí amb una petita canalització que dona a una font on l'aigua ja no raja. L'accés al conjunt es fa per la façana nord, per una doble porta d'uns quatre metres amb l'estructura en fusta encara molt bé conservada i on es pot apreciar la data IPH/1772 gravat al dintell de fusta. A la mateixa porta es pot observar una altra inscripció , aquest cop a la pedra, on es disposen verticalment els números:171E (podria ser un tres al revés). La porta dóna accés a un gran vestíbul obert des d'on es distribueixen els diferents edificis: la casa dels masovers on es pot observar una inscripció 1866 amb una gran cotxera, una de les portes d'accés a l'edifici noble amb una finestra amb inscripció CXXXV(segurament el tercer edifici annex a aquest va tallar la data) i la capella que queda a mà esquerra d'estil barroc amb l'altar gòtic que venera la Puríssima Concepció. A la façana est d'aquesta capella hi ha una inscripció que diu: ' CAPELLA FETA PÈRFRANºMORATÓ/ANY1783/AVE MARIA PURISSIMA/SIN PECADO/CONCEBIDA/ANY 1783/TRASLADADA PER DIONÍS MORATÓ/ANY 1905 '. La capella té el sostre a doble vessant però en té un d'altre posterior amb una balustrada ceràmica. Sota d'aquesta construcció hi ha la tomba familiar a la que s'arriba per una escala de pedra. Conserva part de l'estructura del corral i de les pallisses tot i que el terra és de ciment i en les properes intervencions es vol reconstruir el sostre amb teules que han guardat de l'antiga construcció. Davant d'aquest accés nord al conjunt que està rodejat per una muralla de pedra amb morter, es troba l'antiga capella de planta basilical i que conserva els arrencaments dels arcs de les parets i bona part de l'estucat original així com part de la policromia, geomètrica i figurativa (es veu una torre de castell i les lletres MO a la façana interior sud. Actualment serveix de magatzem de pinso i no té porta. | 08138-34 | A l'oest de la vila de Moià. Al peu de la carretera N-141 Km 22-23 | No és possible fixar un any d'edificació però apareix documentada al segle XI. F. Morató (1868) va fer el primer afegit i la cúpula. Dionís Morató (1883) va fer el segon afegit i les galeries del davant, dos pisos, també va construir la capella actual que va ser pública fins al 1933. | 41.8095200,2.0459700 | 420754 | 4629068 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79921-foto-08138-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79921-foto-08138-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79921-foto-08138-34-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 96|98|94|95 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 79922 | El Prat de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-la-plana | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 129-130. Moià. | X-XVIII | Gran casa pairal encarada a migdia. L'edifici original consta de planta rectangular amb dos pisos més golfes. La teulada és a dues vessants amb ràfec amb una filada de rajoles. A la façana de tramuntana hi ha dos balcons amb els muntants decorats amb motius geomètrics i un cos amb funció de terrassa rectangular al que s'afegeix un volum semicircular poligonal fins al nivell de terra tapat per la vegetació. L'accés al conjunt es fa per una portalada amb teulada a dues vessants al sud totalment restaurada. Els afegits que formen el conjunt junt al mas, probablement siguin del s. XVIII. Un d'ells és el cos amb galeria d'arcs de mig punt que hi ha a nivell del segon pis del mas i que s'estén a la façana de ponent. Aquesta galeria és coberta i el ràfec és de dues filades mixtes (teula i rajola decorada pictòricament). En l'angle de l'oest del mur que engloba tot el conjunt hi ha una torre de defensa de planta hexagonal amb finestres i teulada cònica. Un altre dels afegits al cos original és l'annex de llevant. Es tracta de tres annexos diferenciats: el primer de planta rectangular i teulada a dues vessants sense ràfec i de tres pisos essent l'últim una galeria oberta tipus paller. En el segon pis continua la galeria porxada amb arcs de mig punt que hi ha cap a ponent. El segon edifici, de planta rectangular és una antiga ermita, amb una rosassa de petites dimensions sense porta d'accés visible i teulada a dues vessants amb ràfec de dues filades mixtes (teula i rajola decorades pictòricament). El tercer cos, de majors dimensions rectangulars i d'accés a la façana de tramuntana, té dos pisos més els baixos porticats (conserva l'abeurador amb els travessers de fusta) amb tres sostres amb bòveda de canó. Les columnes del triple porxo són pilars de planta quadrada amb imposta des d'on arranquen els arcs de mig punt. Aquest sostre està reforçat amb bigues modernes de ferro. En una de les finestres centrals de la façana sud hi ha una inscripció a la llinda: ' 1768'. On acaba aquest cos i en direcció sud comença una via enllosada d'uns 30 m aproximadament en la que es pot observar el desgast de les pedres per les rodes de carro, que mor al camí de terra actual. A llevant de la via es conserva bona part de l'era del conjunt. | 08138-35 | A l'est de la vila de Moià. Km 35-36 Ctra. Bcn N-133 | La primera noticia històrica on es fa referència al Prat és en l'acta de consagració de l'església Parroquial de Moià (939). L'època del seu major esplendor es desenvolupa als segles XVII i XVIII. En aquest últim va ser quan es va aixecar l'edifici actual, un dels exemplars millor conservats de l'època. Hi ha un document de l'any 1165 on és citat el Prat. El Prat va aportar tota la pedra necessària per a la construcció de l'església parroquial de Moià, sobretot pel campanar. | 41.8020300,2.1152700 | 426502 | 4628174 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79922-foto-08138-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79922-foto-08138-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79922-foto-08138-35-3.jpg | Legal | Barroc|Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Durant la Guerra Civil (1936-1939) en aquesta masia es van comptabilitzar 100 refugiats.El Sr. Català Roca, autor de ' Les cases Pairals a Catalunya ' té una bona col·lecció de negatius d'aquest mas.S'ha aixecat una capella semipública respectant la tipologia original del conjunt. | 96|85|94|92 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79923 | El Saiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saiol | <p>AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); www. cultura.gencat.net/cpc Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 139-140. Moià.</p> | XVI | <p>Edifici de tres pisos i portal clivellat amb torre central de planta quadrada de quatre pisos i teulada a quatre vessants, encarat a llevant. El parament presenta diverses obertures en les que es pot observar un bon treball escultòric. L'accés a l'edifici es fa per un arc de mig punt de grans dovelles de pedra. Destaca del conjunt una torre central quadrada coberta a quatre vessants en la seva part central damunt de l'eix de l'arc abans esmentat. Al costat sud hi ha una altra torre més petita, també quadrada. La coberta del mas és de teula a una vessant.</p> | 08138-36 | Casc Urbà - c. Mn. Josep Passerissa amb c. del Saiol | <p>La primera notícia del mas es troba en la donació d'un alou que el comte de Barcelona fa a Guillem Bellit pels serveis que el seu pare havia fet al comte. Entre aquestes terres hi havia un bosc anomenat Condal, i un mas anomenat Clos Ramió. Fins al segle XVI s'anomenava mas Comdal. Arran del matrimoni entre Tomassa Comelles (pubilla del mas) i Miquel Saiol (procedent del mas Saiol de Marfà) el mas passà a dir-se Saiol Comdal i amb el temps només Saiol. El 1819 el darrer hereu (Joaquim Saiol) el va vendre a la Comunitat de Preveres de Moià per 7,600 lliures, amb l'objectiu d'engrandir les finques que tenia al Vallès. Va tenir masovers fins a la dècada de 1970. Posteriorment va esdevenir una segona residència i una casa de colònies.</p> | 41.8051800,2.0955600 | 424868 | 4628541 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79923-foto-08138-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79923-foto-08138-36-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Esta bastant reconstruïda. A l'inventari el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya informa que aquest bé té la protecció BCIN pel Decret de disposició del 22/04/1949, BOE 5/05/1949. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||
| 79924 | Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serramitja | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 143-144. Moià. | XVIII | Masia de dimensions mitjanes molt reformada al llarg dels anys. Inicialment construïda sobre roca . La seva estructura actual és complexa. Es creu que originàriament va ser un cos rectangular amb el carener paral·lel a la façana. En aquest cos hi ha l'entrada amb un arc de mig punt i adovellat d'estructura renaixentista. Totes les finestres són adovellades. En aquest cos original s'han anat afegint diversos cossos donant-li un aspecte molt irregular. Actualment hi ha dos pisos. En l'angle de la façana i el mur de llevant té un pou semicircular. Els murs més recents construïts amb maó, estan destinats a estables i coberts | 08138-37 | Al nord-oest i a 6 Km de Moià. N-141 direcció Manresa Km 25 | Es disposen poques notícies històriques. Actualment el mas està dividit en dos habitatge diferenciats però comunicats a l'interior. A la part antiga s'accedeix per una construcció feta a la segona meitat del s. XX. | 41.7913100,2.0499400 | 421061 | 4627042 | 1728 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79924-foto-08138-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79924-foto-08138-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79925 | La Torre de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-casanova | <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 151. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L. (2009): Aproximació a la toponímia del Moianes. Barcelona: Dalmau.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia rural de planta rectangular amb tres pisos més golfes encarada a migdia. Coberta a dues aigües amb ràfec d'una filada de lloses. El portal d'accés a la masia és d'estil clàssic amb una motllura simple a l'interior i a la clau de l'arc rebaixat hi ha l'any 1812 inscrit. La façana encarada a migdia té deu finestres de les quals quatre tenen arc de descàrrega i algunes estan realitzades amb pedra gres vermella. Annexat a la façana de ponent hi ha un edifici de tres pisos realitzat amb maçoneria on s'accedeix des del barri a una quadra, d'uns 10 x 4 m, amb el sostre amb volta de canó molt bé conservada, paviment de lloses de pedra gres i un abeurador de fusta (10 x 1 x 1,3 m) encara amb els menjadors del bestiar. Pel nord d'aquest s'accedeix a una sala de grans dimensions dividida en dos per un passadís enllosat d'uns 13,5 x 2,70 m on es conserva pràcticament tota l'estructura de l'embigat quadrejat i gran part de la teulada formada per encanyissat i teules tot i que la banda est de la teulada interior ha estat reconstruïda amb maons. Es pot observat l'embigat d'un segon pis en el que probablement es guardava el gra o la palla. El pis terra estava destinat al bestiar. L'interior de la sala conserva 9 columnes d'obra mixta (pedra i maó i morter de calç) que distribueixen la gran sala en sis compartiments rectangulars. La porta de sortida, passant per una petita habitació destinada a conills (modern) és per la façana de ponent. Conserva el barri pavimentat amb parament de pedra. L'accés principal a la masia es realitzava per una portalada de fusta amb teulada a dues vessants sense ràfec. A continuació de la portalada i inclosos en el barri hi ha dos coberts que encara conserven la seva estructura original amb l'embigat de fusta i les portes. Al sud-oest del pati hi ha una torre de defensa, d'uns aproximadament 15 m d'alçada, de planta quadrada, amb parament de pedra i coberta de teula a quatre vessants. La torre té dues portes d'accés al seu interior. La situada al sud, una porta dovellada amb arc de punt rodó on s'observa un escut amb crismó i l'any 1575. En tot l'arc es poden observar grafits amb pintura vermella on es poden llegir les dates. de la guerra civil, 1936 i de la postguerra, 1941, 1942. Cal esmentar uns grafits incisos que representen crismons en els muntants interiors de la porta, molt probablement contemporanis a l'edifici. La segona porta cap a ponent està situada a 1, 60 m aproximadament del terra i li dona accés una escala de pedra estreta sense barana. L'accés està tancat. Encara en resta un cobert-porxo annexat a la façana nord de la torre de defensa. Es conserva una de les dues columnes de gres vermell i la teulada sense ràfec. Fora murs del conjunt descrit i a pocs metres seguint una era que aprofita la pedra calcària de l'estrat geològic com a paviment, hi ha una pallissa de grans dimensions amb teulada a dues vessants sense ràfec vers l'oest que conserva tota l'estructura d'embigat recolzat amb biga perfilada i les parets de tovot. La sala esta dividida per columnes de maó de base quadrada i l'accés es fa per una gran amb llinda de fusta i muntants de pedra regulars. La porta conserva part de les estructures de fusta.</p> | 08138-38 | A l'est de la vila de Moià. Km 20-21 Ctra. N-141-c direcció a Vic. | <p>Anomenat antigament mas Cladelles, fou comprat el 1460, juntament amb el seu molí (actual molí d'en Pujol) per la família Casanova de Sant Cugat de Gavadons. Fou refet totalment el 1573 i novament el 1813. Procedent d'aquesta família és Rafael Casanova i Comes, darrer conseller en cap i heroi del setge de Barcelona de 1714 (Moià, 1660-Sant Boi de Llobregat, 1743).</p> | 41.8190100,2.1369900 | 428325 | 4630041 | 1573 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'interior de la masia hi ha un forn de pa creat per Bernat de Planella l'any 1314. La reforma realitzada l'any 1813 és la que li va donar l'aspecte que té en l'actualitat. En aquest mas va viure un germà del conseller en cap Rafel Casanova i degut a això també se l'anomena Torre d'en Rafael Casanova; però el nom popular és Torre Casanova. Les UTM de la pallissa: x: 428357; y: 4630241 de la torre de defensa: x: 428407; y: 4630240. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Torre d'en Rafael Casanova. | 95|96|94 | 46 | 1.2 | 1772 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||
| 79926 | Vilarjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarjoan | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 165-166. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, té tres plantes. El mas manté, malgrat les reformes, una estructura setcentista clara. La façana principal és de grans dimensions. La planta baixa té un porxo de banda a banda que aguanta la galeria del primer pis. Els arcs dels baixos són de mig punt a diferència dels de la galeria que són d'arc rebaixat i estan aguantats per pilars de pedra. Aquesta porxada i la galeria van ser sobreposades a la façana primitiva. La porta d'entrada és d'arc rebaixat, així com també les finestres de les golfes. Al mur de llevant hi ha tres obertures convertides en balcons. Els darreres del Mas han esta reformats amb l'annex d'un terrat i d'una torre circular que feia de dipòsit d'aigua (s. XIX). Cal destacar la construcció d'un esvelt terrat i la d'una torre circular, ambdues obres datades del s. XIX. A la façana est, des del camí, hi ha una escalinata de pedra i paret de pedra seca que es dirigeix a la façana nord i a la torre circular. | 08138-39 | A l'oest i a 4 Km de la vila de Moià - Km 25, 5 Ctra. N-141-C direcció a Manresa. | Documentada des del segle XIV. | 41.8016300,2.0595800 | 421875 | 4628179 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79926-foto-08138-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79926-foto-08138-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La llinda de la porta principal té la data de l'any 1776.Té retocs moderns del s. XX. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79927 | Castell de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-clara | AD(1976); ' Els Castells catalans '. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Àvila i Granados, J ( 1981); Revista Guión: ' El castillo de Clarà i Can Ustrell ' nº 474. Noviembre. Català, P (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Dovella (1994); Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg.32-38. Any IV. Nº Dotzè/12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Picanyol, L (1959); La villa de Moyá desde los tiempos prehistóricos hasta la invasión napoleónica. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. Ubals i Picanyol, D(2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 72. Moià. | X-XI | En excavació. | Edifici de caràcter militar. Actualment està en runes tot i que es poden diferenciar restes d'uns murs de diverses dependències. Part de la torre de defensa circular (bona part dempeus especialment fins a l'alçada del primer pis) amb part de la vela de la cúpula, així com la part de la muralla exterior que circumda diverses estances i la cisterna d'aigua. Els carreus són bastant irregulars encara que constitueixen filades força regulars, no hi ha cap altra construcció com finestres i/o constància de segons pisos. Encara es conserva el morter de juntes possiblement del s. X-XI. Les darreres excavacions han deixat a la vista una segona torre de planta rodona, adjacent a la primera i un conjunt de murs d'uns 80 cm de gruix, fets amb pedres mitjanes treballades relligades amb fang. Una cala a la zona nord del castell ha evidenciat la presència de nous murs que caldrà excavar en el futur. Un pla més avall té l'ermita dedicada a Sant Andreu erigida al pas del s. XI-XII. | 08138-40 | Muntanya de Sant Andreu a l'oest de la vila de Moià. | Segons la Catalunya Romànica, el primer esment del castell correspone a l'any 912, com a castell de Moià. Posteriorment, l'any 915 ja apareix com a Castro Clarano. Vers el 1057 s'esmenta el ' Castro de Cleran '. El 1136 figura entre els castells que el comte Ramon Berenguer IV va confiar al seu senescal, Guillem Ramon, així resta vinculat al patrimoni dels Montcada. Passant per mans dels Calders i els Rocafort. El 1246 el rei Jaume I el permutà i aleshores esdevingué senyor de Moià, el bisbe de Vic. El 1288 va ser venut pel rei Alfons al comte de Pallars, en realitat era un empenyorament. El 1381 cau en mans del vescomte de Roda, Francesc de Perellòs qui el va traspassar al moianès Pere de Planella. Al 1385 ho revertiren al rei. El Decret de Nova Planta de Felip V (1716) estableix l'enderroc. Resta dempeus només la capella. La vila de Moià va dependre d'aquest castell(els castlans nomenaven el batlle de Moià) fins que va adquirí una entitat pròpia i independent d'ell. | 41.8202100,2.0801400 | 423605 | 4630224 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79927-foto-08138-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79927-foto-08138-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79927-foto-08138-40-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El conjunt presenta una situació geogràfica privilegiada sobre les contrades de l'entorn. Al magatzem de l'Ajuntament de Moià hi ha localitzada una reixa forjada medieval que podria haver format part d'aquest conjunt. Als peus d'aquesta construcció hi ha la petita capella de Sant Andreu.A l'inventari el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya informa que aquest bé té la protecció BCIN pel Decret de disposició del 22/04/1949, BOE 5/05/1949. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79928 | Castellnou de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellnou-de-la-plana | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Aymamí, G i Pallares, J (1994); Els Molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Català, P (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1989); ' Els Castells Catalans '. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XIV-XVI | Edifici de planta irregular. És un casalot gòtic, articulat en tres cossos: el primer format per l'antic molí, el segon pel mas pròpiament dit, del qual destaquen les presons en el nivell inferior i les finestres situades a la façana de migdia, molt semblants a l'estil del s. XVI amb caps enfrontats esculpits en la pedra. El tercer cos és el dedicat a les dependències i annexes de la casa actual. De l'antic molí senyorial, transformat al s. XIV en un gran casal que és ara, se n'observa, actualment, la bassa i a l'obrador s'hi troben diferents estris, una calaixera de pedra. Es conserven també als soterranis les presons i les cambres de tortura de l'edat mitjana. Els tres cossos formen un corraló orientat a ponent que està tancat per una construcció de pedra que constitueix una mena de fortificació. | 08138-41 | Al sud-est de Moià. Sortint de la vila en direcció Barcelona. Trencant a mà esquerra. | Castellnou és documentat des del s. XII, tot i que l'edificació que veiem actualment és del s. XIV. Va ser construït pels Planella, antics senyors feudals dels territoris, quan l'antic castell de Clarà va ser abandonat. L'aparició del castell va resultar de la transformació de la ' domus ' o casal de Molins. El conjunt va ser erigit en castell termenat per decret del rei Pere III, el 6 de juny de 1381 i derogat pel rei Martí l'any 1408 quan aconsegueixen l'emancipació de la senyoria. La propietat passa dels Planella (família que es va convertir en una de les grans famílies nobles catalanes que portà tresoreria reial) i dels qui l'ultima senyora de Castellnou fa testament el 19 de maig de 1501, als Barrera i més tard als marquesos de Puerto Nuevo, títol que avui ostenten els actuals propietaris fent-se anomenar de cognom Portnou. El Casalot també s'anomenà dels Molins. El molí va ser utilitzat com a tal fins els anys 80. Els actuals propietaris conserven documents antics de la casa en el seu arxiu. Va deixar de funcionar al 1936 després de la guerra. | 41.8026300,2.1033000 | 425508 | 4628251 | 1381 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79928-foto-08138-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79928-foto-08138-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79928-foto-08138-41-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 85|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79929 | Molí d'en Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-pujol | Aymamí, G i Pallares, J (1994); Els Molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Generalitat de Catalunya(2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Pàg. 34. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. | XVI-XX | Masia de planta quadrada de dos pisos més golfes amb teulada àrab a dues vessants. A la planta inferior hi ha un molí del que es conserven tots els estris necessaris per al seu funcionament, des de la roda que feia moure l'eix, dues tremuges, dos jocs de moles amb els seus rodets corresponents, una mola de recanvi amb la seva grua per a facilitar-ne el moviment. Part del rec ha desaparegut i la bassa ha estat reomplerta de sorra, conservant-se només la part interior. A l'entrada del molí, en el paviment, hi ha diverses moles, alguna d'elles de les anomenades franceses (fetes amb pedres ajuntades amb un arc de metall). Posterioment al seu ús com a molí, l'edifici es va ampliar i es va dedicar a la molta de cereals (farinera), que finalment es va acabar electrificant. | 08138-42 | A 500 m a l'est de la vila. Km. 28 de la N-141. | L'any 1626 era propietat de la família Casanova, tot i que ja es coneixia com a molí d'en Cladelles. Aquesta denominació ja la trobem a principis del segle XV (1426), tot i que possiblement sigui anterior. De fet, l'any 1429 s'establien dos molins a Pere de Cladelles, molins que antigament es deien den Sant Amanç que abans es deien molins d'en Sant Feliu i en temps antics molins d'en Genís Dorta, a la riera de Passerell o d'en Sant Feliu. De domini reial amb un cens d'una quartera de blat. Al segle XVII ja era propietat de la família Pujol (s'hauria venut el 1645) Va funcionar fins als anys 30, tot i que no va tancar definitivament fins als anys setanta del segle XX.. A principis del segle XX es va aixecar l'edifici actual de la farinera, preparat per produir farina blanca per fer pa. Fou adquirit als hereus Bussanya pels seus moliners el 1723. Va tancar definitivament a principis de la dècada de 1970. | 41.8108700,2.1081000 | 425916 | 4629162 | 1536 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'aigua que feia anar el molí arribava mitjançant el canal des del Molí Nou de Passerell. L'aigua que en sortia era utilitzada per fer anar els molins de Castellnou.Ens expliquen a la casa que en el moment de fer unes obres al subsol de la farinera varen aparèixer les restes d'un molí molt més antic, amb moles més petites, situat pràcticament al mateix nivell de la riera. | 94|95|85|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79930 | La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-3 | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa d'estiueig de planta quadrada amb escala en el centre. Grans blocs de pedra. A cada angle de l'edifici hi ha un escut també en pedra. Té tres plantes: la planta baixa esta destinada a les estances, al primer pis hi ha les habitacions i les golfes estan destinades al lleure. La teulada originàriament era de fusta i enmig s'aixecava una llanterna ornamental amb parallamps. A principis dels anys seixanta es transformà i actualment és una teulada àrab als quatre vents amb un pinyó a la façana principal. El ràfec és de fusta. A l'entrada hi ha un porxo porticat de factura clàssica cobert per un terrat amb balustrada a nivell de la primera planta. | 08138-43 | A l'oest de la vila. Ctra. N-141-c en direcció a Manresa. | Va ser construïda sobre de les runes d'una altra casa construïda anteriorment pels comtes d'Arola. Anomenada també la Torre del Fang, perquè al principi de ser construïda hi posaven fang per morter fins que a la primera pluja forta es va començar a desfer i calgué començar de nou. Durant la guerra s'hi van refugiar les brigades internacionals i refugiats. També va ser hospital de primeres cures. | 41.8123100,2.0875700 | 424213 | 4629340 | 1922 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 79931 | Casa de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-coma | Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa de tres plantes amb façana molt estreta, l'interès de la qual radica en les tribunes dels dos pisos superiors que divideixen l'edifici en dues parts. Aquestes tribunes es repeteixen als darreres de la casa per tal de salvar el desnivell del terreny. La tribuna acaba en un petit teulat que sobresurt de l'edifici i que combina teules verdes i vermelles. A la planta baixa hi ha dues entrades: la d'accés a l'habitatge i la que es feia servir per guardar el vehicle. La coberta és de teula àrab i els murs de reble i maó. | 08138-44 | Casc Urbà - c. del Palau, 27 | Va ser construïda durant el quinquenni 1920-25 pels propietaris del mas de la Coma de Moià, que combinaven l'estada al mas amb la del poble. | 41.8112500,2.0981800 | 425093 | 4629213 | 1923-25 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79931-foto-08138-44-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79932 | Casa de l'Amo del Vapor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lamo-del-vapor | Generalitat de Catalunya. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XX | Edifici de planta rectangular amb tres pisos. Els baixos eren utilitzats com a dependències de la fàbrica i conté moltes obertures. Els dos pisos superiors eren destinats a l'habitatge. Cal destacar la galeria de la façana de ponent amb persiana de fusta que es perllonga a la planta superior, que tenia una tribuna amb terrat fins fa uns anys quan va ser eliminada. El rellotge de la façana de ponent marcava l'hora d'entrar a la fàbrica. La teulada és àrab i presenta una cornisa amb ornamentació floral que trenca amb la sobrietat de l'edifici. Al jardí situat al nord hi ha una glorieta. | 08138-45 | A l'est de la vila de Moià - Ctra. de Barcelona núm. 17 | Aquest edifici es va concebre amb múltiples usos: els baixos eren les dependències de la fàbrica, el primer pis era l'habitatge de l'amo i el segon el de l'encarregat o majordom. | 41.8071300,2.0993100 | 425182 | 4628754 | 1917 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Casa dels Viladomiu, Casa de l'amo del Vapor. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79933 | Ca l' Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-orriols | Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici de planta rectangular de tres pisos. Un gran portal d'entrada dona accés a l'habitatge que actualment està dividit en dos. Al terra de l'entrada hi ha un mosaic amb figures que recorden mosaics holandesos. Al costat destaca una finestra amb reixa amb ornamentació floral. Al primer pis alternen amb dues finestres. Les baranes dels balcons tenen línies corbes trencant la verticalitat de l'edifici. El pis superior té quatre finestres petites. La façana està esgrafiada amb motius florals i al·legories que destaquen la justícia, la ciència i el treball. La coberta és de teula àrab amb testers de fusta entre els quals hi ha rajoles rectangulars decorades amb motius geomètrics a tres colors: blau, vermell i blanc. Els murs són de maó arrebossat. | 08138-46 | Casc Urbà - Av. de la vila, 28-30 | La casa va ser concebuda al 1915 com a casa d'estiueig. La família que la va construir, els Orriols, venien de Castellar de N'Hug. Junt amb la desapareguda ca L'Alter, que era al seu costat, formaven part de les primeres cases d'estiueig de principis del s. XX a Moià. | 41.8104900,2.0976500 | 425048 | 4629129 | 1915 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79933-foto-08138-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79933-foto-08138-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79933-foto-08138-46-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Casa dels Orriols. | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79934 | Colònia Vilardell - Cases Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-vilardell-cases-vilardell | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Diputació de Barcelona; Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. núm. 48. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Conjunt de sis cases ajardinades disposades a banda i banda del passatge Vilardell sense sortida. Totes les cases són diferents però mantenen uns trets comuns. A la casa d'estiueig s'accedeix per una zona ajardinada, tenen dos pisos i predominen les obertures. Les cobertes són de teula àrab. Cal destacar certs elements eclèctics que imiten l'estil romànic (casa d'en Francesc Vilardell té arcs que imiten un claustre; la casa del Bon repòs té una església amb claustre).També cal remarcar de la casa J. Esteva, el ràfec amb cabirols de fusta alternats amb esgrafiats similars als de la casa de J. Vidal. Tot el conjunt arquitectònic està murallat amb reixa de ferro forjat. | 08138-47 | Casc urbà - Ctra. de Vic, núm. 13 | El seu nucli originari era la casa anomenada, segons S. Farràs, cal Ganso, edifici comprat per Magí Vilardell l'any 1895. La família Vilardell, comerciant de fusta amb seu a Barcelona, va edificar al primer terç del s. XX en un terreny propietat d'ells, sis cases pels seus fills. Aquest conjunt arquitectònic organitzat a l'entorn d'un passatge sense sortida és un exemple d'estiueig força freqüent a principi de segle. | 41.8093000,2.0992600 | 425180 | 4628995 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79934-foto-08138-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79934-foto-08138-47-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'interès del conjunt ve donat pel concepte d'estiueig de l'època. Als anys 40 ja va ser reformada.Principi s. XX. | 102|106|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 79935 | Cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola-2 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XVI | Casal urbà de planta rectangular estructurat en tres nivells amb teulada a dues vessants amb voladís de fusta. A la planta baixa té un dintell adovellat de mig punt. A la clau de l'arc hi ha un escut amb anagrama de Crist, el nom de Maria i la data de 1580. El primer i segon pis tenen una balustrada de fusta. El parament és de pedra amb enlluït. A mà esquerra hi ha una altra porta amb arc de ferradura possiblement posterior. A les dependències baixes, que antigament eren els estables, hi havia una botiga de compravenda de pisos en la que es podia observar el sostre que encara conserva l'embigat de fusta tot i que era pintat de blauet. | 08138-48 | Casc Urbà - Pl. del Colom, núm. 3 | 41.8116700,2.0962500 | 424933 | 4629261 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79935-foto-08138-48-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Antigament aquesta casa es coneixia popularment com a can Cristià Nou.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: can Solà. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 79936 | Sant Graal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-graal | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Daví i Sentias, L (2007); Moià, sempre Moià. Ister. Moià. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg.50.T&T. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. J. Clarà, 'Les quatre vides de l'Orfeó Sant Graal (1911-1957)', Modilianum 57, 2017 | XX | L'edifici és de tres plantes. Al primer pis destaca un gran balcó de pedra amb balustrada sostingut per mènsules i el nom de l'antic teatre en lletres vermelles. El balcó del pis superior és més petit i la barana de ferro. L'interior conserva encara les butaques de l'antic teatre i l'escenari. La banda oest té un gran terrat amb balustrada i escalinata doble. La coberta és a dues vessants i són de teula àrab. | 08138-49 | Casc Urbà - c. Francesc Viñas, 20 | L'any 1901 s'hi funda el Cercle Industrial Moianès (segona entitat amb aquest nom), que el 1907 canvia el nom pel de Casino de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter i canvia d'emplaçament dins del mateix carrer. L'any 1909 el compra Francesc Viñas i poc després, entre 1910 i 1912 s'hi instal·laria el 'cafè del Patilles'. L'Orfeó Sant Graal utilitzaria la sala d'espectacles a partir de 1914 o 1915. Entre 1929 i 1923 s'hi instal·la el Foment Nacionalista Català Rafel Casanova. Després serviria per escola i també seria la seu dels Fejocistes. L'aparença actual data del 1932, quan Viñas hi va fer reformes. | 41.8122500,2.0969500 | 424992 | 4629325 | 1900 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79936-foto-08138-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79936-foto-08138-49-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Hi va haver el primer telèfon públic del poble i la telefonista es deia Maria Dalmau.A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat és denominat: Cafè-Bar Sant Graal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 79937 | Ca l'Escabellat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescabellat-0 | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Serra-Sarri (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | Finals XIX | Casa entremitgera de tres plantes, coberta a dos vents i amb teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. La façana té un basament format per dos portals de pedra verrugada encoixinada, alternada amb obra vista. La resta de la façana és estucada. Sobre els portals corre un balcó i cornisa de pedra recolzat sobre quatre mènsules de pedra. La seva barana és de ferro colat de tradició francesa. Les obertures dels balcons estan emmarcades trobant-se coronats per una cornisa. Sobre les esmentades obertures hi ha un altra cornisa amb forma de dents de serra on es recolzen les balconades de l'últim pis amb baranes modernistes. L'edifici és de pedra arrebossada on s'ha de remarcar el capçat de la façana. | 08138-50 | Casc Urbà - c. de Palau, núm. 33 | L'edifici va ser construït a finals del s. XIX per una família moianesa que es dedicava a la venda de grans. Al darrer terç del s. XX s'hi han fet reformes importants a l'interior per tal d'adaptar part de l'edifici als usos docents que se li volia donar. | 41.8113100,2.0979700 | 425075 | 4629220 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79937-foto-08138-50-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml