Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80125 | Festivitat de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-sebastia-0 | Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. T&T. Moià. www.festes.org/articles/php?id=418 | El 20 de gener és la Diada de Sant Sebastià, és la Festa Major d'Hivern. Tots els establiments de la vila romanen tancats. | 08138-217 | Sant Sebastià sempre ha estat invocat per protegir els pobles de les pestes, el còlera i el foc. Com a advocat contra les pestes, són moltes les viles que li han dedicat un vot de poble. Una llegenda local explica l'aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'hostal de cal Santaire. El poble va considerar un miracle aquesta aparició i va invocar el sant per demanar-li protecció davant les pestes que estaven assetjant Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII. Tot i que la devoció al sant és més antiga, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment al sant per haver aconseguit que la vila no patís la pesta bubònica. Segons aquest vot, el poble es va comprometre a dedicar-li festes cada 20 de gener. Les celebracions de la diada començaven el 19 de gener a la tarda amb una processó oberta pels Teiers( tres nois amb la cara emmascarada un barret de copa i unes pesades teieres plenes de brases enceses). El seguien el ball dels Garrofins i el Pollo. A les dotze del migdia es feia una missa a llaor de Sant Sebastià, cantada pel cor parroquial. Segons la tradició popular, la devoció per aquest sant va arribar a Catalunya als segles X i XI, en què sembla que se li van dedicar els primers monestirs i esglésies. | 41.8110400,2.0960800 | 424918 | 4629191 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||||
| 80147 | La Vella dels Porcs Negres del Dolmen de Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-dels-porcs-negres-del-dolmen-de-puig-rodo | Romeu, J (2000); ' Moià, història d'un poble '. Oliveres i Gallaguet, E(2007), font oral. | Llegenda sobre el dolmen de Puig-rodó. Es diu que fa molts anys en les nostres terres hi vivien molts pagesos, cada un tenia els seus porcs, els seus ramats de bens, de vaques que treien a pasturar cada dia. Un capvespre, un pagès que tornava cap al mas de pasturar amb el seu ramat d'ovelles va veure una cosa molt estranya prop del dolmen. S'hi va acostar molt a poc a poc tot espantat i va veure una vella que sortia del dolmen pasturant un ramat de porcs negres. El pagès va sortir corrent molt espantat i va avisar a la resta de pagesos dels masos del voltant. L'endemà tots els pagesos eren a prop del dolmen i van poder veure la vella passejant els porcs negres; aquella dona els va fer molta por, semblava una bruixa. La vella sortia cada nit del dolmen i tothom estava cada dia més espantat; per això van decidir d'anar a avisar el rector de l'ermita de Ferrerons (a prop del dolmen de Puig-rodó) perquè beneís el sepulcre i diuen que hi va gravar una creu a la llosa de sobre. Des d'aquell dia els pagesos no van veure més la vella pasturant els porcs negres. Si ens acostem al dolmen del Puig-rodó encara es pot observar la creu gravada a la llosa de la coberta, la mateixa creu que va lliurar als pagesos de la vella dels porcs negres. . | 08138-239 | 41.8120000,2.0981500 | 425091 | 4629296 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||||
| 80148 | Llegenda del dolmen de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-dolmen-de-la-grossa | Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià | Llegenda que diu que des d'antic on s'aixecava el megàlit de la Grossa, avui desaparegut, hi havia hagut un hostal molt famós dirigit per la Grossa i el Galipapo. En una de les habitacions hi havia un llit que s'obria i es plegava de manera brusca, deixant mort a qui dormia a sobre seu. Quan acudien a l'hostal personatges rics, els hostalers els cedien l'habitació maleïda, on hi havia el llit per poder-se quedar tota la riquesa dels pobres viatgers. Mentre aquests dormien, els propietaris doblegaven el llit matant-los i en tiraven les despulles dins el forn de coure pa per fer desaparèixer les proves del crim. Un bon dia es va presentar a l'hostal en Gari, fadrí jove, ric i ben plantat demanant una cambra per passar-hi la nit. Els hostalers van cedir-li l'habitació del llit assassí, però la filla dels hostalers, l'Estela, va advertir al jove del perill que corria i aquest va posar coixins sota les mantes simulant el seu cos. Gari i Estela van decidir escapar-se junts cap a Moià per poder donar compte a la justícia dels crims que es cometien a l'hostal i aquesta va manar penjar la Grossa i el Galipapo i van fer destruir el llit. En la destrucció només va quedar una pedra dempeus, que coincideix amb la llosa vertical que formava el ja desaparegut dolmen de la Grossa. Diuen també que en temps de l'existència del megàlit s'hi feien sacrificis i a la llosa de coberta hi havia un forat pel qual s'escorria la sang de les víctimes. Des d'aquell moment fins que el megàlit fou destruït, cada nit de Nadal sortien de l'interior del dolmen tots els fantasmes de les víctimes dels hostalers saltant i ballant per demanar la pau eterna. | 08138-240 | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El dolmen va desaparèixer en la construcció de la carretera N-141-c. Es diu que va acabar formant part del pedram de la carretera. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||||
| 80149 | Imatge de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-sebastia-1 | AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 135. Ed. AltaFulla. Barcelona. www.festes.org/articles.php?id=418 Clarà i Arisa, Jaume: 'Un conte de Maria de Bell-lloch de 1881, ambientat a Moià'. La Tosca, abril de 2010, | XVII | Llegenda que explica la confusa aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'Hostal de Cal Santaire. El poble va considerar miraculosa l'aparició de l'escultura i va invocar al sant per tal de demanar-li protecció davant les terribles pestes que assetjaven Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII. Tot i que la devoció al sant és molt anterior, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment a Sant Sebastià per haver-los mantingut al marge de la pesta bubònica. | 08138-241 | Segons el vot el poble es comprometia a dedicar-li festes cada 20 de gener per haver lliurat a la vila de la pesta. Antigament, a la vigília hi havia una processó amb un tabernacle que contenia una imatge d'argent de Sant Sebastià. | 41.8116200,2.0991600 | 425175 | 4629253 | 08138 | Moià | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Maria de Bell-lloch posa en boca d'un dels seus personatges aquesta llegenda: 'Una pesta que a tothom matava s'havia ensenyorit de Moià i tots los seus volts; crec que arribava fins qui sap a on, a Barcelona i tot: lo desconsol era gran; cases hi havia que havien quedat desertes. Llavores lo poble féu prometença al gloriós màrtir de construir-li una iglésiabaix la seva advocació. L'hospital, en lloc de ser a baix, prop la parròquia, com ara, era aquí, en eixa plaça, i servia no sols per a los malalts sinó per a recollir pobres pelegrins.Doncs bé, un vespre, i quan ja s'havia votat lo fer la imatge i s'estava parlant de qui la faria que ho fes bé, sens trobar ningú a propòsit, trucaren dos pelegrins a la porta de l'hospital demanant acolliment per a aquella nit. Enterats los pelegrins de lo que tenia al poble en tant fatic, demanaren una pedra i, tancant-se en una celda, prometeren fer la imatge.L'ensendemà, veient que no eixien mai ni mai de sa celda, determinaren los veïns trucar a la porta, que estava tancada per dins, mes ningú respongué. Tractaren llavors d'obrir-la i, oh sorpresa!, los pelegrins no hi eren, i enmig la cambra hi havia un sant Sebastià fet d'una manera admirable, amb una encarnadura que pareixia natural.Tothom ho tingué per un miracle i ningú dubtà que l'havien fet los àngels en forma de pelegrins.' | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 80150 | Refrany de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-grossa | Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià | Refrany que diu : 'De la Grossa a Moià, una hora hi ha. De la Grossa a Calders, una hora hi és'. | 08138-242 | El dolmen de la Grossa es trobava situat en un punt on actualment esta la carretera N-141-C, que antigament era un camí ral, prop de l'edifici actual de la Grossa tot i que no pertany al municipi de Moià. Cap a l'any 1865 en la construcció de la carretera, els picapedrers van rebre l'ordre d'esmicolar totes les pedres i obstacles que es trobessin dins el tram de la carretera i així ho van fer, incloent-hi el dolmen de la Grossa. El terme municipal al qual pertanyia aquest sepulcre és dubtós. A. Bofarull amb altres autors deia que pertanyia al terme municipal de Moià, S. Ginesta en la seva obra ' La comarca del Bages' esmenta que pertanyia al terme municipal d'Avinyó i segons altres fonts es considera propietat del municipi de Calders. | 41.7772300,2.0954500 | 424826 | 4625438 | 08138 | Moià | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||||
| 80168 | Les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-encantades | XVIII | Llegenda relacionada amb les coves del Toll que diu que: 'Les Encantades sortien a fer por a les mestresses de les cases veïnes a les coves del Toll, quan aquestes, després de rentar la roba a l'aigua calenta que sortia de la mina durant l'hivern, l'estenien pels voltants. Les Encantades feien moure la roba estranyament i se sentien uns planys ofegats en la foscor de la gola de la mina'. | 08138-260 | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. La cova del Toll es coneix des d'antic amb el nom de la Mina del Toll on les aigües surten de manera discontínua. . | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 80169 | El plat de fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-plat-de-fusta | Llegenda entorn al Toll: 'Es diu que una de les cases veïnes al Toll tenia un plat de fusta en el que donaven de menjar al gos guardià. Un home que passava sovint per allà demanant almoina el va reconèixer un dia. Els va dir als propietaris del mas que aquell plat era seu i ho va voler demostrar: - Uns anys enrere sent pastor als Pirineus vaig fer aquest plat de soca de boix. Un dia va ploure i l'aigua se'l va endur riu enllà de manera que no el vaig tornar a trobar. Molt em va doldre la pèrdua, car era un record preuat per a mi, per això em veuen tan xiroi ara en retrobar-lo i no dubteu que va ser fet meu. Veieu?- els va ensenyar- aquest trosset de fusta diferent és la contrasenya. Dintre hi ha una moneda d'or'. I els ho va demostrar tot seguit. Els va demanar com l'havien obtingut i li van contestar que del Toll, en una avinguda d'aigua, l'havia abocat i la casualitat va fer que ells el recollissin. | 08138-261 | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 80387 | El Misteri del Guinya la Fava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-misteri-del-guinya-la-fava | XX | Aquesta llegenda fa referència al misteri de l'Aixecament de la Creu, conegut popularment com l'Estiracordetes. Segurament es va construir a mitjan segle XIX. Segons la llegenda, per refer aquest pas, es va contractar un escultor de Vic i aquest va demanar que li enviessin tres homes que li servissin de model per obrar els tres jueus. Aquests homes havien de ser els més lletjos que poguessin trobar. Per aconseguir que anessin fins a la capital vigatana, se'ls va dir que havien d'anar a dur una carta a l'escultor. Es diu que un era l'avi de cal Guinya i l'altre de cal Faveta, d'aquí el nom del misteri. El tercer personatge era conegut com el Salero. | 08138-490 | 41.8115700,2.0982100 | 425096 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Aquest misteri va ser destruït en començar la guerra civil. Després de la guerra va ser substituït per un altre, però les fesomies dels personatges ja no eren les del Guinya i el Fava. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 80428 | Festa de la Cabra d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-cabra-dor | XXI | Festa de caràcter popular, emmarcada dins de la Festa Major. Recull diferents elements folklòrics i referents històrics centrats a la vila de Moià per convertir-los en una manifestació festiva i participativa que pretén ser del gust de tota la població. La festa es desenvolupa durant dos dies, i es passa la nit a les rodalies del castell de Clarà, amb espectacles i jocs preparats expressament per a l'ocasió. La festa acaba amb l'apedregament d'en Planella, antic senyor de Moià, un sopar i un ball de fi de festa. | 08138-542 | Segons lacabrador.cat, aquest esdeveniment pretén recrear alguns fets històrics, com la revolta d'Aissó (any 826) i la història de la família Planella, tot això entrelligat amb elements folclòrics (com la llegenda del dolmen de la Grossa). | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 2010 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 96097 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-89 | Les pedres de la coberta estan caigudes perdent la forma de cúpula. | <p>Barraca aèria aïllada de planta circular i coberta amb falsa cúpula, tot i que actualment es troba col·lapsada. Encara es conserva l'entrada de porta de llinda plana.</p> | 08138-544 | <p>La presència de nombroses barraques de pastor en aquesta zona es pot relacionar també amb el fet de ser un lloc de pas de transhumància.</p> | 41.8019200,2.1061900 | 425747 | 4628170 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/96097-barraca.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-22 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 79979 | Magadins Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magadins-nou | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 96. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una filera de lloses bastant restaurada per convertir-la en un habitatge de turisme rural. L'edifici principal ha estat reformat per encabir dos apartaments de turisme rural. Encara conserva els annexos, antigament les quadres, i dos coberts que encara conserven la seva estructura original i les teulades. Un dels coberts conserva l'abeurador, actualment serveix com a magatzem. No s'observa cap inscripció en cap de les finestres ni portes. No queda rastre de l'era i en el terreny que l'ocupava hi ha una piscina coberta. La teulada de l'edifici principal és nova. | 08138-92 | A 4 Km a l'est de la vila. | Va ser construïda pels propietaris de Magadins Vell a la segona meitat del segle XVIII per traslladar-s'hi a viure mentre deixaven la casa vella a uns masovers. | 41.8400000,2.1040700 | 425615 | 4632400 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79979-foto-08138-92-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 1870. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 79986 | Pedrissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrissa | Ubals i Picanyol, D( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 115-116. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular (cos original) de dos pisos amb teulada amb xemeneia a dues vessants amb ràfec d'una línia de rajoles. La factura de l'edifici és de carreus bastant regulars i la majoria de les finestres tenen ampit motllurat. A ponent de l'edifici original es van construir fa uns anys dues noves construccions amb teulada a dues vessants amb voladís amb testers de fusta. El primer d'aquests nous cossos, també de planta rectangular, comparteix terrassa en el segon pis amb el nucli original per una porta d'obra nova a la façana sud. | 08138-99 | A 4 Km al nord-oest de la vila. | Des del 1298 que pertanu a la mateixa família, Actualment els Padrisa són els únics de Moià que mantenen com a cognom el del mas. En origen Padrisa esta format per tres edificacions de les que només en resta la que s'observa actualment. | 41.8283500,2.0800200 | 423605 | 4631127 | 1700 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79986-foto-08138-99-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 80072 | Cova de les Toixoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-toixoneres | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona. | Cova natural d'origen càrstic sense estructures, agermanada amb la cova del Toll, de la qual està separada tan sol sper 150 m. Està situada en un nivell de la terrassa del riu més alt, en el mateix vessant que la Cova del Toll i la cova Morta. L'abric està protegit per una reixa que impedeix l'accés directe a l'excavació. És un jaciment que s'excava durant les campanyes d'estiu de l'equip d'Eudald Carbonell i per això la zona de cates no és visitable sense els responsables. És un jaciment ric en fauna sobretot en conill, cèrvids, ós de les cavernes i en l'última excavació de l'estiu 2008 han aparegut per primer cop restes de talp. Com a ocupació antròpica, hi ha nivells de Paleolític i alguna resta d'època del Bronze. | 08138-164 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció Vic. | Es va excavar parcialment, per primer cop, l'any 1954 per l'equip patrocinat pel Sr. Oller i J. Serra Ràfols, dos anys després pel Sr. Villalta i M. Fusté. Les restes trobades a la cova de les Toixoneres en aquelles primeres excavacions i en les següents campanyes d'estiu per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, pertanyen al Paleolític Mitjà (50.000 aC) quan a Europa habitava l'home de Neanderthal amb una tecnologia més primitiva que l'Homo Sapiens Sapiens. D'aquest període s'han trobat restes, sobretot, de fauna i flora: així hi estava present: l'ós i la hiena de les cavernes, el cavall salvatge, el conill, la cabra salvatge, l'isard... En aquest jaciment han aparegut algunes ascles de sílex que testimonien la presència de l'home paleolític al Moianès, fragments ceràmics cardial i epicardial. Durant l'època del Bronze van ser també ocupades. El moment final d'ocupació es detecta gràcies a alguns plats i tapadores amb acanalats. | 41.8043400,2.1493600 | 429336 | 4628402 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya la cronologia que es dona per aquest jaciment és: Paleolític Mig ( -90.000/-33.000 ). | 76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 79985 | L'Ocella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locella | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 113-114. Moià. | Masia d'un sol cos de planta rectangular amb dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants amb ràfec amb voladís. Aquest està suportat per testers de bigues de fusta amb una línia de rajola que a la façana de tramuntana és de formigó. L'accés a l'habitatge està a la façana de llevant per una porta dovellada d'estil senzill amb motllura dòrica a l'interior. A la clau de la porta hi ha un escut amb data inscrita: '1797' amb restes de pàtina on s'observa una diadema amb cinc perles, a sota de la qual hi ha restes d'una inscripció il·legible i, en un tercer nivell, acompanyada per unes volutes verticals, la data. Al segon pis de la façana sud hi ha una galeria porxada de tres arcs de mig punt d'obra nova que possiblement hagi respectat la forma original amb paviment de rajola en quadrícula conservada. Al mateix pis s'han afegit tres finestres d'obra nova. A la façana de ponent hi ha un cos de planta rectangular d'uns 6,5 x 2 m amb teulada a tres vessants amb voladís de testers de fusta i de dues plantes d'alçada afegit a l'edifici original en l'any 1953. A la porta d'accés (sud) hi ha la data incisa. A pocs metres hi ha un cobert amb teulada a dues vessants que conserva l'obra original de maçoneria amb un afegit de maó vers la teulada d'un metre aproximadament. A prop d'aquest cobert hi ha un abeurador de 1,5 x 1 x 1,80 m d'alçada, monolític. Les finestres de tot l'edifici són modernes i en general hi ha moltes reformes, no s'observen cap tipus d'inscripcions. | 08138-98 | A 1 Km del nucli urbà, al sud de la vila. Al Pla del Masot. | Segons R. Tarter hi ha documents d'arxiu que l'esmenten l'any 1500. | 41.8069400,2.1102100 | 426087 | 4628724 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79985-foto-08138-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79985-foto-08138-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La part nova de la masia data de l'any 1953.s. XVI. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 79964 | La Caseta de Vilacendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-vilacendra | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 53. Moià. | XXI | Masia de planta quadrada de dos pisos i teulada a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola) totalment reformada. A les façanes nord i sud hi ha dos coberts amb teulada a dues vessants sense ràfec. El que està situat al nord és de factura de maó, el de la façana sud està fet amb pedra gres i és d'estil porxo obert. Sembla, per documentació fotogràfica antiga, que l'estructura que s'observa avui en dia ha conservat bastant l'antiga: dos pisos, dues de les portes de la façana sud, planta quadrada i com a mínim un cobert. Annexat a l'antic mas hi havia la pallissa que avui és una galeria porxada amb cinc arcs de mig punt i columnes esveltes en maó. L'entrada moderna està situada al sud, com l'antiga i en l'estructura interior s'observen encara els forats de les bigues que aguantaven el segon pis. L'única part original que queda és part de la paret de maçoneria i dues bigues de fusta d'una porta que es troba a sota de la galeria de llevant. Les teules de l'edifici principal i les dels coberts semblen reaprofitades del mas antic. A uns metres en direcció a ponent del cobert situat al sud, hi ha un pou d'estructura semicircular i teulada d'obra també nova que ja constava en la documentació antiga. | 08138-77 | A 1 km de Moià. A pocs metres vers ponent del carrer Antoni Gaudi. | 41.8080800,2.0843500 | 423940 | 4628873 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79964-foto-08138-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79964-foto-08138-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | De l'edifici antic en resten pocs testimonis com ara els forats de les bigues antigues del primer pis. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 79981 | Molí del Perer (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-perer-masia | Aymamí i Domingo, G; Pallarés i Personat, J (1994); Els Molins Hidràulics del Moianès i de la Riera de Calders. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 101. Moià. | Conjunt d'edificacions que s'estructuren al voltant d'un molí possiblement reformat l'any 1859. La part residèncial (masia) presenta una planta quadrada i porta, i tot fa pensar que també hauria estat reformat a mitjan segle XIX. El conjunt es complementa amb antics estables i corts. Pel que fa al molí, actualment és ben visible la bassa amb la rampa que duia l'aigua fins a les rodes. Externament no s'observa res més. | 08138-94 | A 10 Km al nord-oest de la vila. | La masia actual va ser construïda l'any 1850 per la família Roca. | 41.8432000,2.0581500 | 421807 | 4632796 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79981-foto-08138-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79981-foto-08138-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'aigua que omplia la bassa del molí provenia del molí situat a escassos metres a llevant (fitxa 161) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 79907 | Bolederes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolederes | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 33. Moià. | XVII-XVIII | S'ha restaurat recentment. | Mas de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i teulada àrab a dues vessants. La casa s'alça sobre un desnivell, guanyant un pis pel cantó del migdia. La façana situada al cantó de migdia té tres plantes: baixos per corrals i estables amb sostres de volta. El primer pis està destinat a habitatge. Els restants a golfes. A sobre del portal d'entrada d'arc rebaixat, adovellat i avui apuntalat hi ha una finestra emmarcada en pedra picada. La paret nord, de dos pisos, té una porta rectangular per on avui s'accedeix a l'habitatge. A ponent hi ha un cos adossat construït a principis de segle, a fi de guardar-hi palla. A l'interior hi ha una llinda utilitzada com a material reaprofitat per a la construcció d'una paret on hi ha una inscripció: '1693 Franche Boladeres '. La dependència que avui s'utilitza com a lavabo té grans blocs de pedra picada molt ben treballada, que disposats de manera molt regular formen el terra. | 08138-20 | A 10 km al nord-est de la vila. Ctra. N-141 direcció a Vic, Km 29,5. Als afores de la vila. | El mas que pertanyia a la Parròquia de Ferrerons és ja documentat en el s. XV. | 41.8380100,2.1506000 | 429476 | 4632140 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al 1810 s'hi van fer reformes importants, sobretot a la part del pis superior.Es troba situat en el coll on té origen la riera del Gai. Pertany a l'antiga parròquia de Ferrerons. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Mas Bolederes, Mas Boladeres. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 80220 | Roure de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-boladeres | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Roure amb tronc de gran perímetre i una alçada de 9 m aproximadament. No té fruit. Sembla un arbre sa. | 08138-312 | A 10 km al nord-est de la vila. Ctra. N-141 direcció a Vic, Km 29,5. Als afores de la vila. | Anomenat 'Quercus Pubescens', de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.7929400,2.0904400 | 424428 | 4627187 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Situat al nord del camí que des de l'oest es dirigeix a la masia de Boladeres. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 80001 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-3 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 149. Moià | XVI-XVIII | Petita masia de planta quadrada de dos pisos amb un edifici annexat i un altre amb teulada a una vessant a la façana nord-oest (antiga quadra). No s'observa cap inscripció ni data. Es conserva bona part de l'era i a uns metres d'aquesta i de la masia hi ha un cobert amb teulada plana, l'antic paller per la situació d'una porta a la banda alta de l'edifici, on actualment hi ha el tancat de diferents gossos. Totes les estructures exteriors es conserven bastant bé tot i que han patit diferents restauracions en el que hi ha intervingut el ciment La porta d'accés adovellada està orientada al sud-est i té una bonica vista de tota la vall. | 08138-114 | A 2 Km a l'oest de la vila. | Havia estat una dependència de Casagemes. | 41.8095700,2.0760400 | 423252 | 4629046 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80001-foto-08138-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80001-foto-08138-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 79909 | La Coma de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-de-sant-jaume | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 64. Moià. | XVII | Masia emmurallada entorn a un nucli central del s. XVII. Teulada a una vessant amb testers de fusta. El nucli principal és de planta rectangular de tres pisos més golfes de planta rectangular amb forma de torre. En el segon i tercer pis hi ha una galeria porxada amb quatre arcs carpanells (al segon), un d'ells tapiat i quatre de mig punt (al tercer) dos d'ells estan tapiats més un porxo. S'han anat agrupant diverses dependències de forma completament anàrquica com estables, femers i graners. Aquestes modificacions han canviat radicalment l'aspecte original del conjunt. En un dels coberts situats al sud-oest es pot observar encara el sistema de recollida d'aigua de la pluja amb restes de canonades de ceràmica que es dirigeixen a una piscina. A la façana de ponent s'observen dues llindes amb els anys inscrits: ' 1620 i 1812 '. Una de les pedres que formen la portalada de l'emmurallat de la banda sud-oest té motllura i la data 1864 amb una flor (margarida) intercalada al centre. A sota hi ha una altra data inscrita en la que es pot mig llegir : ' 1950 '. L'accés al conjunt es fa per una portalada amb doble columnata de maó situada a tramuntana. | 08138-22 | A 2 Km al sud de Moià. Ctra. C-59 Km | Les primeres notícies documentals d'aquest mas són del s. X vinculat a la capella de Sant Jaume propera al mas. L'any 1970 es va construir una galeria a ponent per evitar un possible aterrament d'aquesta part de l'estructura. El Mas va ser ampliat a l'any 1950 i restaurat al 1970. | 41.7854000,2.1035500 | 425509 | 4626338 | 1620 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79909-foto-08138-22-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A la banda sud, extramurs, hi ha un pou que encara esta en ús de maçoneria i amb estructura i corriola originals.Disposa de corrent elèctric des de l'any 1914 abans que arribés al poble de Moià.Té afegits del s. XX.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Coma. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 80141 | Vallabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallabus | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 159. Moià. | XVIII | Masia de petites dimensions, de planta quadrada, d'un sol cos típica de les masoveries de segon o tercer ordre, amb dos pisos amb teulada a dues vessants, asimètriques, sense ràfec i amb amb el carener perpendicular a la façana principal. Annexat al cos original hi ha un petit cobert actualment fet servir com a garatge i magatzem. Conserva les llindes de pedra de les finestres i la porta d'accés de fusta. A la façana principal, encarada al sud, hi ha una anella de bestiar. | 08138-233 | A 2 km a l'est de la vila, en el Km. 28 de la N-141C. | Narcís Vallibus la va construir al s. XVIII. El nom ha evolucionat a Vallabús i es troba escrit també com a Ballabús. Es va abandnar fa uns quaranta anys, però després es va tornar a arrendar. | 41.8290200,2.0623200 | 422136 | 4631218 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80141-foto-08138-233-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 79965 | La Caseta d'en Fermí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-den-fermi | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 55. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular amb finestres i dintell de la porta amb inscripció : ' MAS DE DOMINGO LLOBATERAS/1733 '. L'embigat de l'entrada és de formigó, tot i que les estructures originals eren de pedra regular amb morter de calç. Es conserva també l'enllosat de pedres de l'entrada a la casa i part de l'era també amb el paviment. L'edifici annex eren les quadres, conserva l'embigat de fusta i els arcs de volta catalana, actualment és el garatge on guarden els estris del camp. L'accés és una gran porta amb contrafort. Cap a la banda oest de la masia hi ha encara dos petits edificis, els corrals on actualment hi guarden l'aviram, els sostres d'aquest estan en males condicions a diferència dels dos edificis principals, on viuen els masovers, i el 'garatge' amb teulada a dues vessants que es troba en bones condicions. Crida l'atenció el menjador antic en pedra que decora l'entrada de la masia. | 08138-78 | A 2 km a l'oest de Moià. | Va ser construïda al s. XVIII i posteriorment ampliada. | 41.8184700,2.0806700 | 423647 | 4630030 | 1733 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79965-foto-08138-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79965-foto-08138-78-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Tenen bassa natural i hort i un petit pou tot i que reben aigua corrent del poble. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 79992 | Pla-Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-romani | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 126. Moià. | XV-XVI | Hi ha molt afegits de ciment i nova construcció. | Masia de petites dimensions de la que queda poc de l'estructura antiga. De planta rectangular, un pis amb teulada, sense ràfec, de fibrociment a dues vessants. Actualment sembla haver estat dividida en dos habitacles. El situat a llevant està elevat i l'accés es fa per unes escales de set esglaons d'obra nova. Aquesta part de l'edifici té un pis semisoterrat amb porta d'accés. La part central de la paret del frontispici és de maçoneria i sembla ser de les poques parts originals del mas. Annexat a la façana de llevant hi ha un cobert de planta rectangular i un pis amb teulada a dues vessants de fibrociment que conserva alguna part original de maçoneria i llindes de fusta tot i que està molt retocat i té molts afegits de ciment i maons moderns com la totalitat de l'edifici. | 08138-105 | A 2,5 Km a l'est de la vila. | Va ser edificada a principis del segle XVI o finals del XV per la família Pla, paraires i mercaders residents a la vida, que havien anat comprant terres. Deu el seu nom al casament entre Clareta Pla i Vicenç Romaní. La masia és coneguda perquè va desaparèixer el 28 de gener de 1939 en fer esclatar un polvorí les tropes republicanes en retirada. Una part va quedar dempeus i es va restaurar fa una mica més de tres dècades. | 41.8095600,2.1192300 | 426839 | 4629007 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79992-foto-08138-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 79972 | Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines-2 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 71. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular de tres pisos, les golfes són porxades, dues de les finestres amb forma de mitja circumferència i les altres dues situades a l'est, rectangulars. De les quatre cap conserva porticons. La teulada és a dues vessants amb ràfec mixt de tres filades (rajola, teula, rajola). Als forats (finestres) hi ha simetria i la majoria d'ells té ampit; a la façana oest es conserva una finestra amb el porticó de fusta original. El nucli principal, que està en molt mal estat, està acompanyat per dos coberts amb teulada a dues vessants. Ambdues entrades estan a l'interior del barri ja que la masia està emmurallada. Aquest coberts tot i ser de baixa alçada, uns 2, 50 m, tenen una doble funció: el pis de dalt d'1 m aproximadament és o era pallissa i el pis de sota les quadres. Encara es conserven les portes i els respiradors originals de fusta tallada. La porta d'accés a l'edifici original té dues inscripcions: ' 1763 ' i a sobre en resta part d'una altre data tapada amb morter que procedia de la terrassa construïda al primer pis, avui mig ensorrada, que deixa entreveure ' 1/_7 ', el segon número podria ser un cinc, el tercer es podria esbrinar amb una intervenció que retirés el morter que hi ha a sobre. El vestíbul de la masia conserva el paviment d'enllosat original i a la façana sud es poden observar restes de l'estuc original. La factura de tot l'edifici és de pedra i fang. L'accés al conjunt es fa per una portada de maó amb arc rebaixat més modern, probablement de la mateixa època en la que es van construir les terrasses del primer pis i els coberts. | 08138-85 | A 3 Km a l'oest de Moià. | Els seus propietaris ho són també del castell de Clarà i l'ermita. | 41.8243600,2.0795600 | 423562 | 4630685 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79972-foto-08138-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79972-foto-08138-85-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'interior hi ha un forn de pa que actualment no es conserva, està tapiat. La masia ha estat reformada diverses vegades destacant-ne la de l'any 1768. A l'any 1985 es va fer l'última construcció destacable, el cobert. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 80218 | Roures de la bassa de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-bassa-de-coromines | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Roures situats a uns 5-6 m de la bassa de Coromines, en direcció est. En total són uns 6 roures de talla gran amb copa densa, d'aproximadament uns 9 m d'alçada per 1m de perímetre i uns quatre més petits i joves. | 08138-310 | A 3 Km a l'oest de Moià. Al turó de Sant Andreu. | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8422300,2.1152600 | 426547 | 4632638 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80218-foto-08138-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80218-foto-08138-310-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | En conjunt formen una bona zona d'ombra. Són anomenats popularment roures martinencs. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 79996 | El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riu-1 | Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421 K102 GH/tt. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 134. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. | XII | Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb accés al sud que té annexat a pocs metres un cos de planta quadrada de tres pisos amb teulada a dues vessants uns metres més alt que l'edifici original. Davant del nucli original hi ha un cobert de planta rectangular a una vessant. | 08138-109 | A 3 Km al nord de la vila. | El Riu apareix documentat a l'any 1175 i al 1917 va patir una considerable ampliació. | 41.8318400,2.1127800 | 426329 | 4631486 | 1175 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79996-foto-08138-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79996-foto-08138-109-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Antigament se l'anomenava Riudavellanes. | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 80211 | Roure del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-riu | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Arbre centenari situat a pocs metres vers el sud de la masia del Riu. Té el tronc d'aproximadament uns 2 m de perímetre i 9 m d'alçada. | 08138-303 | A 3 Km al nord de la vila. | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8406100,2.1392300 | 428535 | 4632438 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Anomenat popularment Roure Martinenc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 79974 | La Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-franquesa-0 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 76. Moià. | XVII | Masia de planta rectangular de tres pisos de grans dimensions amb teulada a dues vessants i ràfec amb una filera de lloses. Tot el conjunt està emmurallat per mur de maçoneria amb algun retoc modern. La portalada d'accés està orientada al nord i té una teuladeta a una vessant amb ràfec d'una filada de rajoles. L'accés dona pas a un barri que conserva algun fragment de paviment enllosat, on es distribueixen dos coberts al sud, el cos original, el paller i un altre cos que actualment forma part de l'habitatge. El cos original de planta rectangular de tres pisos i teulada a dues vessants amb ràfec amb testers de fusta i a la façana nord amb una filera de lloses, té la porta d'accés orientada al sud amb una petita teulada a una vessant. La finestra que hi ha a sobre de la porta (segon pis) té una inscripció a la llinda: ' AL NO DE 16 (Crismó IHS) 61/MOSEN JOAANTONI/SONIMADRE COPPALA ARETAT '. Annexat a llevant hi ha un cos de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants i voladís amb testers de fusta, antic paller, que conserva l'embigat del sostre intern, una porta a nivell del segon pis amb arc de mig punt i que conserva part de les frontisses de la porta. En el pis terra hi ha restes d'estructura del que va ser el galliner. Annexat a ponent del cos original del conjunt hi ha un cos de planta rectangular i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de lloses amb una de les finestres amb ampit motllurat que a la seva vegada està annexat al cobert de dos pisos i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de lloses que conserva l'estructura de bigues recolzat amb biga perfilada i el paviment de rajola. El segon cobert que tanca el conjunt intramurs és porxat, amb teulada a una vessant inclinada cap al barri amb ràfec amb dues filades de rajoles i fris amb testers de fusta i rajoles. Aquest cobert conserva dos abeuradors de ceràmica i el sostre embigat. A la façana exterior nord hi ha una porta ampla amb arc de mig punt i tres finestres de les quals només una és de construcció original. En la banda de ponent d'aquesta façana i a sota d'aquesta finestra hi ha un contrafort ample de maçoneria. A la façana de ponent es veuen pràcticament els fonaments i només una de les quatre finestres és original. En els dos altres cossos annexats al cos original només hi ha una porta amb arc de mig punt de maó. A pocs metres de l'exterior orientada al sud hi ha una bassa de planta rectangular i d'uns tres metres de profunditat, construïda en rajola a mode de quadrícula. Al mur exterior de la banda nord hi ha la data: ' 1931 '. | 08138-87 | A 3 Km al sud de Moià. C-59 trencant a mà dreta. Camí sense asfaltar. | Masia que formava una única propietat junt amb el Prat de la Plana, les Humbertes i la Casanova del Prat fins que el seu propietari es va morir i la finca es va dividir entre els seus dos fills. | 41.7912200,2.1010900 | 425311 | 4626987 | 1661 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79974-foto-08138-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79974-foto-08138-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79974-foto-08138-87-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Els últims masovers es remunten als anys 40. Actualment és explotada per la Gònima. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 80160 | Forn de ceràmica de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ceramica-de-coromines | Arisa, R(2007), font oral. | XIX | Presenta algunes escombraries al seu interior. | Forn de planta quadrada de blocs de pedra irregulars formant murs de pedra seca, El mur més alt que s'observa és d'1,70 m aproximadament, la resta està tapada per esbarzers. El sostre no es conserva i l'interior s'ha fet servir per llençar brossa. A la façana est hi ha dos arcs de mig punt, mig soterrats, que eren les obertures per on s'alimentava el foc (1,70 m d'amplada, arc disposat a plec de llibre). A la façana sud els murs ens mostren la porta que donava accés a l'interior del forn, de la qual no es conserva res. Les mides exteriors són de 6,5 m x 7 m. Fan un gruix d'1,30 m. Una part del conjunt està construïda en el mateix subsol. | 08138-252 | A 3 km a l'oest de la vila a prop de la masia de Coromines. | Es creu que aquest forn havia estat utilitzat fins al primer quart del s. XX. | 41.8238900,2.0786100 | 423482 | 4630634 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80160-foto-08138-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80160-foto-08138-252-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Fent una prospecció pels voltants del forn s'observen restes de rajoles ceràmiques i escòries de les fornades.s. XIX.. Codi 41 de la Wikipedra. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 79993 | El Pou de la Moretona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-de-la-moretona | <p>Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 127. Moià.</p> | XIX | Esta molt reconstruïda. | <p>Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec de dos pisos. Ha estat molt restaurada. L'edifici sembla molt nou i destaca un pou de planta quadrada que s'aixeca uns 5 m aproximadament a la façana sud de l'edifici que antigament servia per extraure l'aigua amb l'ajut del molí de vent que hi ha al mas fàcilment observable des de l'exterior i que encara avui abasteix a la Masia de la Moretona.</p> | 08138-106 | A 4 Km a l'oest de la vila | <p>Va ser un pou però actualment està totalment renovat. Actualment nodreix d'aigua a la Moretona.</p> | 41.8083600,2.0471200 | 420848 | 4628938 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79993-foto-08138-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79993-foto-08138-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79993-foto-08138-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Masoveria del Mas de la Moretona construïda a finals del s. XIX. 1890. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||
| 79975 | El Gai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gai | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 78. Moià. | XIX | Masia de planta quadrada de dos pisos amb l'accés, no original, situat a la façana sud d'una estructura posterior de planta quadrada de torre de defensa amb dos balcons i dues finestres. Encara conserva restes del que va ser l'era i de les escales que segurament anaven a l'hort. A l'est hi ha un cobert de mitjana dimensió, annexat al nucli principal, de planta rectangular amb teulada a dues vessants que possiblement era destinat a la quadra. Davant de la façana nord hi ha un cobert de teulada a una vessant, que encara conserva la porta d'accés de fusta ( tot i que està en males condicions) destinat a pallissa. | 08138-88 | A 4 Km al nord-est de la vila Ctra. N-141-C km. | Antiga masoveria del Masot. Actualment funciona com a segona residència. | 41.8142100,2.1360100 | 428238 | 4629509 | 1832 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79975-foto-08138-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79975-foto-08138-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Els últims masovers van ser la família d'en Magí Portet i van marxar ara fa més de quaranta anys. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 79917 | Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalta-1 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 161-162. Moià. | XVII-XVIII | Masia de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes. La coberta és a dues aigües de teula àrab amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola); el ràfec de la façana sud està refet. La façana sud presenta simetria respecte a l'eix marcat pel portal d'accés d'estil clàssic i esta estructurada en tres nivells: en el superior hi ha una galeria de cinc arcs de mig punt amb ordre de mida descendent del centre cap als extrems; en el segon, tres balcons amb portes d'estil senzill i cap inscripció. A la banda esquerra de la façana hi ha un rellotge de sol de grans dimensions que encara conserva l'agulla. Adossada a la façana de ponent hi ha una estructura de maçoneria de petites dimensions de planta quadrada que sembla un pou. A la façana de tramuntana es conserva l'única finestra amb enreixat de ferro forjat original i una altra més petita amb motllura a l'ampit, úniques en tot l'edifici. Adossada a aquesta façana hi ha una capella sota l'advocació de Sant Nazari de planta quadrada i teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés és a ponent per una porta d'estil clàssic de gres vermell amb motllura interior a la que s'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. La llinda no té cap inscripció però a sobre d'aquesta hi ha un escut nobiliari emmarcat amb una inscripció que diu: ' NOBs..D.D/FRANus AMAT. PLANELLA ET DE GRAVALOSA HAC/CAPELLAM REEDIFICA/VIT ANNO 1702 '. A sobre de l'escut hi ha una petita rosassa feta amb dos blocs de pedra de forma semicircular amb motllura interna. El paviment de l'ermita, sense culte i feta servir actualment com a sala d'activitats de l'escola de natura, és de rajola quadrada en quadrícula. A la façana de ponent de l'ermita es conserva part de l'estucat que caldria consolidar. En diferents parts de l'ermita hi ha hagut reintegracions volumètriques amb materials moderns: maó i ciment. A la façana de llevant hi ha deu finestres totes de factura senzilla sense inscripcions. Totes les finestres, balcons, portes de l'edifici estan realitzades amb pedra gres vermella (Bundsandstein). Annexat a llevant del mas hi ha un cobert, antic femer, que conserva l'embigat original i les façanes de maçoneria. A ponent hi ha l'antiga pallissa de planta rectangular amb teulada a dues vessants i porta d'accés de grans dimensions amb arc de mig punt de maons. Es conserva gran part de l'era de la masia. | 08138-30 | A 4, 5 Km al nord de la vila de Moià. Km. 4-5. | No se sap exactament l'any de construcció de la masia però es tenen algunes dades i es creu que va ser construïda durant el s. XVIII i reedificada l'any 1702. Va pertànyer a la família Planella i als seus descendents els marquesos de Castellbell fins a principis del segle XX. A l'arxiu de Moià s'han trobat documents de l'any 1000 on el nom de la masia surt mencionat. A l'any 1988 s'inicia el projecte d'una escola de natura. | 41.8412400,2.0916300 | 424584 | 4632548 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79917-foto-08138-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79917-foto-08138-30-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al 1988 es van fer algunes modificacions i restauracions en l'edifici però sense desfigurar molt la seva antiga aparença. Va ser reedificada el s. XVIII (1702).Les UTM de la capella són: x: 424695; y: 4632783; 851 snm.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Mas Vilalta. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 80209 | Roure de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-vilalta | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Arbre centenari amb un tronc de 4 m de perímetre. El tronc està corbat vers el nord i la banda orientada al sud està despresa de l'arbre, possiblement per un llamp. A uns dos metres d'alçada del terra hi ha tres branques principals des d'on s'alça una copa de gairebé 12 m d'amplada. A banda de tenir la meitat del tronc al terra, l'arbre és sa. Les fulles són les típiques dentades i arrodonides dels roures. | 08138-301 | A 4, 5 Km al nord de la vila de Moià. Ctra. N-141-C Km. 4-5. | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificat com angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8212500,2.1210600 | 427005 | 4630303 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80209-foto-08138-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80209-foto-08138-301-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Popularment anomenat Roure Martinenc. A pocs metres d'aquest roure n'hi ha dos més també de grans mides. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 79955 | Casanova del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-prat-1 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 46-47. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a doble vessant i testers de fusta. Les finestres, la majoria amb ampit, estan disposades simètricament i l'accés es realitza per una portalada que dona a un petit barri emmurallat on hi ha un cobert a dues vessants. | 08138-68 | A 5 Km de Moià i al sud-est de la vila. | Fou constuïda com a masoveria del mas Prat al segle XVIII. | 41.7878500,2.1178700 | 426702 | 4626598 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 80227 | Alzina de Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-caselles | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrano, X. | Alzina situada a la banda més al sud del camí de terra que passa per la masia de Caselles vers el sud. És un arbre corpulent de copa densa, amb fulles perennes i escorça. El tronc, d'uns 3,5 m de perímetre, es bifurca en dues branques principals. Té uns 10 m d'alçada aproximadament. Les fulles són gruixudes i ja té fruits: glans de color castany fosc. Es troba en un ddels marges a prop dels horts de la masia on es resguarda dels corrents d'aire i dels agents meteorològics. S'observen restes d'antigues branques que van ser tallades.Està rodejada d'esbarzers | 08138-319 | A 5 Km de la vila de Moià vers el nord. | Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició oral diu que quan l'hereu o pubilla d'una masia naixia, una alzina era plantada a prop de la masia on viuria. El masover, Sr. Santacreu explica que durant les nevades dels anys vuitanta moltes branques van haver de ser tallades perque es van trencar amb el pes de la neu. | 41.8353100,2.0786800 | 423502 | 4631901 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | És la primera d'una filera de quatre alzines més petites. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 79961 | Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-3 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 48. Moià. | XIX | Masia de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants sense ràfec molt reformada, a la banda oest té annexat un cobert, antiga pallissa, amb el sostre també reformat. Les finestres són petites i amb ampit situades de forma asimètrica. A llevant hi ha dos edificis annexats d'obra nova de dos pisos més golfes on el maó és molt visible, ambdós tenen teulada a dues vessants amb testers de fusta. No s'observen inscripcions. | 08138-74 | A 5 Km de la vila de Moià. | La masia va ser molt modificada al s. XIX però és més antiga. | 41.8274900,2.0852500 | 424038 | 4631027 | 1890 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79961-foto-08138-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79961-foto-08138-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'any 1930 es va ampliar. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 79990 | Cisterna dels Plans de Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-dels-plans-de-caselles | XX | Caldria eliminar tots els esbarzers per a la seva millor lectura i conservació. | Cisterna de planta rectangular de 4,5 x 3 m aproximadament. No conserva la teulada i tant l'interior com l'exterior de la construcció estan plens d'esbarzers. A l'interior de la cisterna (no és gens accessible) es pot observar el cap d'un tub de ceràmica. A la façana de ponent del dipòsit es pot entreveure un nínxol per on possiblement sortia l'aigua a nivell quasi del paviment. A un metre al nord de la cisterna hi ha una espècie de capelleta de peu d'1,90 x 0,50 m aproximadament, realitzada en maó amb fornícula buida i amb restes de les frontisses d'una antiga porta de ferro que ha desaparegut, arrebossada amb pedra tosca. De planta quadrada, a uns 20 cm del terra hi ha una porta de ferro de petites dimensions on s'observa la meitat d'un tub. A uns 40 cm d'aquesta porta hi ha una data incisa: ' 1908 '. | 08138-103 | A 5 quilòmetres al nord-est de la vila. Camí que des de Montví va cap a Padrisa. | 41.8297300,2.0841200 | 423947 | 4631277 | 1908 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79990-foto-08138-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79990-foto-08138-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 79929 | Molí d'en Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-pujol | Aymamí, G i Pallares, J (1994); Els Molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Generalitat de Catalunya(2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Pàg. 34. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. | XVI-XX | Masia de planta quadrada de dos pisos més golfes amb teulada àrab a dues vessants. A la planta inferior hi ha un molí del que es conserven tots els estris necessaris per al seu funcionament, des de la roda que feia moure l'eix, dues tremuges, dos jocs de moles amb els seus rodets corresponents, una mola de recanvi amb la seva grua per a facilitar-ne el moviment. Part del rec ha desaparegut i la bassa ha estat reomplerta de sorra, conservant-se només la part interior. A l'entrada del molí, en el paviment, hi ha diverses moles, alguna d'elles de les anomenades franceses (fetes amb pedres ajuntades amb un arc de metall). Posterioment al seu ús com a molí, l'edifici es va ampliar i es va dedicar a la molta de cereals (farinera), que finalment es va acabar electrificant. | 08138-42 | A 500 m a l'est de la vila. Km. 28 de la N-141. | L'any 1626 era propietat de la família Casanova, tot i que ja es coneixia com a molí d'en Cladelles. Aquesta denominació ja la trobem a principis del segle XV (1426), tot i que possiblement sigui anterior. De fet, l'any 1429 s'establien dos molins a Pere de Cladelles, molins que antigament es deien den Sant Amanç que abans es deien molins d'en Sant Feliu i en temps antics molins d'en Genís Dorta, a la riera de Passerell o d'en Sant Feliu. De domini reial amb un cens d'una quartera de blat. Al segle XVII ja era propietat de la família Pujol (s'hauria venut el 1645) Va funcionar fins als anys 30, tot i que no va tancar definitivament fins als anys setanta del segle XX.. A principis del segle XX es va aixecar l'edifici actual de la farinera, preparat per produir farina blanca per fer pa. Fou adquirit als hereus Bussanya pels seus moliners el 1723. Va tancar definitivament a principis de la dècada de 1970. | 41.8108700,2.1081000 | 425916 | 4629162 | 1536 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'aigua que feia anar el molí arribava mitjançant el canal des del Molí Nou de Passerell. L'aigua que en sortia era utilitzada per fer anar els molins de Castellnou.Ens expliquen a la casa que en el moment de fer unes obres al subsol de la farinera varen aparèixer les restes d'un molí molt més antic, amb moles més petites, situat pràcticament al mateix nivell de la riera. | 94|95|85|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 79971 | Xup de Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-les-comes | Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | Estructura de planta quadrada construïda en pedra seca amb unes mesures de 10 x 3 x 5 m que actualment es troba adossada a uns coberts de la banda de llevant de la masia de les Comes de Santa Eugènia. Dos arcs rebaixats independents parteixen simètricament el conjunt. Un d'aquests arcs va ser utilitzat com a safareig. L'altre arc està tapiat i d'ell sobresurt una estructura de planta rectangular d'uns 4 x 5 x 5 m coberta per una volta de canó. | 08138-84 | A 6 Km a l'est de la vila en direcció a Collsuspina Ctra. N-141 Km. 32. | No hi ha documentació escrita d'aquesta construcció i la tradició oral diu que era un lloc on es conservaven els aglans. | 41.8138500,2.1535500 | 429695 | 4629455 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 80004 | Les Humbertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-humbertes | Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 158. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés és al sud per una porta d'estil clàssic amb 8 finestres disposades simètricament a la façana. No s'observa cap inscripció. A ponent hi ha un cobert de maçoneria amb teulada a una vessant amb inclinació vers tramuntana. A la façana de llevant hi ha dos coberts més i un d'obra nova de maó. | 08138-117 | A 6 Km al sud de la vila. Ctra. de Barcelona km 35, 5. | Hi ha documents antics en els que s'esmenta Ses Humbertes, 1370. Fa quasi seixanta anys que hi vivien els masovers que subsistien de l'agricultura i la ramaderia però en abandonar la masia els terrenys van ser conreats per la Gònima i actualment és menada per la Fàbrega. La font de les Humbertes fa de límit de terme amb Castellcir. Existeixen, a l'altra banda i en runes, les Humbertes Vell que pertanyen al terme de Castellterçol. | 41.7830700,2.1270100 | 427456 | 4626059 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80004-foto-08138-117-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | Ha patit moltes transformacions per la intenció dels llogaters en convertir-la en una casa de colònies.L'edifici del mas antic es trobava en un altre indret proper i quedava en terme de Castellterçol. A principis del segle XX la casa es va fer totalment nova, però ja en terme de Moià. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 79893 | Capella Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-santa-magdalena | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Diputació de Barcelona; Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Nº 006 (1523). Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | En la rehabilitació s'han repicat i sorrejat l'exterior i l'interior perdent-se el morter original. | Capella d'una sola nau amb absis poligonal. La teulada és a dues vessants amb ràfec de cinc filades mixtes (teula i rajola). Petita espadanya d'obra nova igual que les finestres que donen a l'exterior. Porta d'accés de fusta original encarada a ponent. La llinda de pedra no té cap inscripció i els muntants presenten, modelat a baix relleu, un capitell doble simple a l'altura de la llinda. A pocs centímetres de la llinda hi ha una base rectangular sobre la qual, simètricament, hi ha dos pilons acabats amb esfera i, entre ells, una fornícula amb estructura de templet amb columnes de capitell simple, avui buida. En un dels sillars laterals dels muntants de la porta d'accés es pot observar la inscripció, poc llegible: ' CO.../LOS ERANCE...MA..GE/ERMITA ST MAGDALENA/DIA 2...ANY/1821 '. L'interior de planta basilical encara conserva, a la banda de llevant i a l'altura del transsepte, una capella lateral petita que sembla original, i un segon pis sobre la porta d'entrada a l'ermita que podria haver estat el cor. La llum, la rep des d'una rosassa petita circular formada per quatre blocs de pedra situada tot just per damunt de la fornícula esmentada anteriorment. A la façana de tramuntana s'observen dos grans contraforts de pedra calcària i morter disposats en paral·lel a la part central de la façana. A cada part de la façana dividida per aquest contraforts hi ha una finestra d'obra nova amb llindes simples. A prop de la llinda d'una d'aquestes finestres es pot observar una creu incisa en un dels blocs de pedra. A la façana exterior de l'absis s'ha obert una nova finestra rectangular on la propietària vol posar un vitrall modern. A l'interior de l'edifici, hi ha una porta que dóna accés directe a la casa de pagès de construcció posterior. El conjunt és coronat amb una espadanya de reduïdes dimensions. | 08138-6 | A 6 Km al sud-oest de la vila. Camí de carro que porta a Serramitja. A la Serra de Santa Magdalena. | La seva existència data del s. XIII, quan Elisenda de Vilarjoan l'any 1288 fa un llegat en el seu testament. L'any 1419, Pere Joan Codony i la seva muller Caterina 'feren donació de sí, i per a servir en la capella als Vicaris de Moià administradors d'ella '. La capella va ser refeta l'any 1683 i era sufragània de Moià l'any 1878. L'edifici actual va ser aixecat al s. XVIII aprofitant, possiblement, les estructures de l'edifici anterior. En el padro de 1830 encara hi apareix un ermità. | 41.7925200,2.0535200 | 421360 | 4627173 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79893-foto-08138-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79893-foto-08138-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79893-foto-08138-6-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | Al 1888 hi coincidiren dues grans concentracions de fidels que hi anaven de romeria. Havia estat aprofitada antigament com a cabanya de pastor i durant molts anys hi va viure un ermità.Actualment s'està restaurant l'interior i rehabilitant l'exterior.A uns metres de l'ermita vers ponent hi ha una estructura de planta quadrada i petites dimensions de la qual ningú sap la funció.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònis de catalunya és denominada: Capella de Santa Magdalena. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 79999 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-3 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 141-142. Moià | XVIII | Masia de dos pisos de petites dimensions i planta rectangular amb teulada a dues vessants. Conserva l'embigat de fusta del primer pis i l'accés al segon es fa per una escala de fusta moderna. Mitjançant una porta que té a l'est, on hi havia la cuina, es pot accedir directament a l'ermita. La porta d'accés està encarada a l'oest i té un arc de mig punt en el que s'observen restes d'una inscripció il·legible. Totes les façanes estan cobertes per l'heura que folra pràcticament tot l'edifici. Es pot observar una finestra a la façana oest on també hi ha una inscripció il·legible. A l banda esquerra de la façana oest de la masia hi ha annexada l'ermita. | 08138-112 | A 6 Km al sud-oest de la vila. Trencant de la N-141-c que va a Montbrú. | 41.7925600,2.0526500 | 421288 | 4627179 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79999-foto-08138-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79999-foto-08138-112-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 79984 | Can Nespler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nespler | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 111-112. Moià. | Masia de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants sense ràfec que es troba al costat de l'església de Sant Pere de Ferrerons. L'entrada es realitza per una porta orientada a ponent amb teulada de mitja vessant que dona accés al barri en el que es troba la porta a l'habitacle amb arc simple que conserva la porta de fusta original. A la façana de ponent hi ha una petita estructura rectangular amb una teulada a una vessant que podria tractar-se de l'antiga comuna, aquesta està totalment reconstruïda en ciment. La façana nord, que queda en un nivell més alt degut al desnivell de la muntanya, té una porta amb arc simple. L'interior conserva el sostre d'embigat de fusta. Vers ponent, l'edifici tenia un cos annex del que es conserva part d'una de les parets que té una petita finestra amb bossell de fusta. No s'observa cap inscripció ni data en l'exterior. | 08138-97 | A 6 Km de Moià - N141 Km 29,4. A prop de l'església de Ferrerons. | 41.8289400,2.1269000 | 427498 | 4631152 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79984-foto-08138-97-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Durant alguns anys romangué deshabitada i ha estat habilitada per poder viure-hi perquè el seu estat era pràcticament ruïnós. Els últims masovers van marxar-ne als anys 70. Era antigament era anomenada casa Ferrerons.A l'oest d'aquest edifici hi ha un altra masia, molt reconstruïda, denominada cobert de Can Nespler ja que antigament era el seu cobert.S. XVII. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 80187 | Surgència - La Bauma - La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surgencia-la-bauma-la-mina | Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià Petit i Mendizàbal, MA (2001); El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià | És una balma natural de pedra calcària per on surt a l'exterior el torrent Mal al seu pas per l'interior del complex càrstic del Toll. Per això és anomenada geològicament surgència i popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d'on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba. | 08138-279 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141 Moià-Vic. | El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l'indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m. | 41.8034700,2.1471600 | 429153 | 4628308 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80187-foto-08138-279-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació.. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 80071 | Coves del Toll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-toll | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya ( 2007 ); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E ( 2001 ); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny. Hernández i Herrero, G ( 2008 ); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Modilianum (2001); núm. 24. Ed. Modilianum. Moià, juny. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. | El complex càrstic de les coves del Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena Coves del Toll o Galeria Sud, i és la que dona nom a l'indret natural, Parc Prehistòric. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150 m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació, ja que la cova del Toll és encara una cova viva. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m aproximadament, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita guia al visitant per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria anomenada de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m de recorregut espeleològic. | 08138-163 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció a Vic. | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. L'any 1948 el grup d'exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonèsí va descobrir la zona sud de la cavitat. Gràcies al mecenatge del Sr. Sebastià Oller es van realitzar excavacions durant els anys 1955-57. Durant els anys 1976-77 un equip mixt de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona i del CNRS de Tolosa de Llenguadoc dirigit per J. Guilaine i M. Llongueras van portar a terme dues campanyes ampliant l'estudi de les restes arqueològiques i paleontològiques de la cova. L'any 1985, després de les riuades de 1982, que van inundar la cova, Ma. A. Petit realitzà la penúltima campanya al Toll. L'any 2006 es van continuar les tasques de rebaix de dues de les cates (reomplertes en les inundacions del 82) per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, que realitzen campanyes d'estiu a la Cova de les Toixoneres. La cova del Toll és una de les coves més importants d'Europa quant a restes paleontològiques d'època del Quaternari, destacant una gran varietat d'animals que van fer servir la cova com a cau...el rinoceront de Merck, el rinoceront llanut, l'hipopòtam, el cérvol, el porc senglar, el lleó de les cavernes, el bisó...essent l'ós de les cavernes del que més restes s'han trobat. Del període del Paleolític es troben restes de fogueres localitzades en els estrats H i G de la cova. El material que pertany al Neolític correspon a la fase del Neolític Antic i es tracta de ceràmica cardial. La data del C14 ens porta al 3860BC. Apareixen tot seguit les fases Epicardial i Montboló on l'ocupació de la cavitat és molt més intensa. Les datacions van del 3640-3450BC a les més baixes 3350 i 3150BC. Els elements ' Chassey ' també hi són presents. Hi ha diferents enterraments inhumacions, un relacionat amb les fases Montboló i els altres amb els sepulcres de fossa. El darrer període d'ocupació és de l'Edat del Bronze Antic i Mitjà (gerres, vasos...) amb una cronologia de 1850 a 1490BC. Actualment encara hi ha restes per excavar i les que s'han extret en les diferents campanyes de la seva història estan dipositades, majoritàriament, en el magatzem del Museu Municipal de Moià. | 41.8052000,2.1490000 | 429307 | 4628498 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'equip tècnic del Museu Municipal de Moià és qui organitza les visites guiades de la galeria sud i els tallers didàctics que es fan a l'entorn natural.Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya consta la cronologia: (-1500/-1200); Paleolític Mig a Neolític Antic Cardial (-90.000/-4000), però no s'al·ludeix a l'època del Bronze que també esta representada a la cova. | 79|76|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 80132 | Gorg del Toll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-toll | <p>Gorg de formació càrstica pel que hi passen, en temporades de pluges o de desgel, les aigües dels torrents del Bassot, el Gomà i Mal, que han erosionat la roca calcària durant milers d'anys formant un clot en el llit del corrent de l'aigua, on encara que no hi baixi aigua hi ha sempre un toll en el que hi viuen especialment amfibis i insectes.</p> | 08138-224 | A 6 km a l'est de Moià. Km 32 de la N-141 Moià-Vic. | 41.8045068,2.1498010 | 429373 | 4628421 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80132-foto-08138-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80132-foto-08138-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 79980 | Magadins Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magadins-vell | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 98. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular (nucli original) amb dos pisos més golfes totalment reformada amb teulada a dues vessants. No s'observa cap inscripció ni en llindes ni en portes. La porta d'accés al restaurant està a l'oest però la que devia ser l'original (avui àmbit de la cuina, està al sud). A la banda est de l'edifici principal hi ha un annex amb unes finestres que han patit en menor grau la reconstrucció. No hi ha restes de l'era ni de coberts. | 08138-93 | A 6 km a l'est de la vila a la C-59 en direcció a l'Estany | 41.8434900,2.1058800 | 425770 | 4632786 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79980-foto-08138-93-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Actualment funciona com a restaurant. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 80170 | Cobert i ermita del mas la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-i-ermita-del-mas-la-grossa | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 90. Moià. | Cobert, antiga pallissa, de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. La façana de llevant ha estat ampliada amb material modern, maó. Les portes i finestres originals de maçoneria s'observen a la façana de ponent (3) on estan penjades diferents eines de camp de ferro i a la façana sud, 3, totes amb retocs moderns (maons, ciment). Al terra, just davant de l'angle més a l'oest de la façana sud, hi ha una fita territorial de pedra calcària amb forma d'estela en la que hi ha inscrit: 'C-4' un dels límits territorials entre Moià i Calders. A pocs centímetres de la façana de llevant del cobert, hi ha una ermita annexada de planta basilical amb una capelleta annexa a la façana de llevant. Ambdues amb teulada a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (rajola-teula-rajola) i amb una petita espadanya amb campaneta de bronze. La factura de l'edifici és de pedra calcària i morter de calç i en els angles els carreus són de gres vermell (Bundsandstein). L'accés esta situat a la façana sud. Els carreus de la porta (muntant i llinda) són de gres vermell. Els muntants estan formats per carreus bastant regulars amb una petita motllura a l'interior i la llinda té un petit baixrelleu a la zona central que representa un cor travessat per una espasa i rodejat per dues branques d'arbre indeterminat. Separada pel cor hi ha una xifra: '1843'. A 1 m de la llinda, aproximadament, hi ha una rosassa circular simple amb una motllura a la banda interior. | 08138-262 | A 6 km a l'oest de la vila. | El mas de la Grossa va ser construït abans de l'any 1200. L'any 1320 la família Gros ja hi vivia. | 41.7975200,2.0345200 | 419788 | 4627746 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80170-foto-08138-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80170-foto-08138-262-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | És un exemple curiós de béns que formant part del mateix conjunt pertanyen a diferents municipis. La masia de la Grossa, on estan situats els béns fitxats, del municipi de Moià, pertany al municipi de Calders. | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 79960 | La Casanova de l'Heura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-lheura | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg.45. Moià. | XX | Masia originàriament d'un sol cos amb l'accés a l'est per una porta de ferro rovellat. No s'hi observa cap inscripció. Vora l'entrada s'ha annexat un edifici fet amb maons moderns que serveix de cobert a les vaques i un altre per les eines. A la façana sud de la masia hi ha un altre edifici de menys alçada i de sostre també de teula a dues vessants on se situa el paller . El paller té una curiosa finestra rectangular de grans dimensions per on es puja la palla. A la banda de ponent de la masia hi ha una escala feta amb blocs de pedra rectangulars que sobresurten dels murs dels marges sense barana que que dóna accés a l'hort. | 08138-73 | A 6, 5 Km al nord de Moià. | Antigament formava part de la masia Comes Vell, de la qual està separada per uns metres marcats pel camí. Va ser construïda l'any 1908 i des d'aleshores la família Franquesa hi habita i en són els propietaris. Actualment hi viuen 3 persones que viuen de l'agricultura, d'una mica d'aviram i de les vaques de pastura.. | 41.8490600,2.1120700 | 426290 | 4633399 | 1908 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79960-foto-08138-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79960-foto-08138-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 80188 | Comes Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-vell | Ubals i Picanyol, D(2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 67. Moià. | Masia de planta rectangular d'un sol pis amb teulada restaurada, a dues vessants. No té cap edifici adossat. Conserva la porta de la cort amb fusta original i dos petits coberts, possiblement paller i quadres. No s'observa cap tipus de reconstrucció ni retoc modern. La façana oest de la cort, que dona al camí, té una gran part reconstruïda amb ciment i maó. Dins de la cort s'observa un arc apuntat d'estil gòtic que dona accés a l'habitatge, que roman tancat. Els blocs de pedra usats per aquesta construcció són molt regulars amb arestes molt ben treballades. No s'observa cap inscripció. | 08138-280 | A 6, 5 km al nord-est de la vila. Termenejant amb el municipi de l'Estany. | 41.8487500,2.1127000 | 426342 | 4633364 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80188-foto-08138-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80188-foto-08138-280-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Originàriament la Casanova de l'Heura formava part d'aquesta masia.s. XI. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.