Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80088 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-5 | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. | XX | Font urbana de ferro colat de factura moderna amb dos abeuradors que recorda molt la font de Canaletes de Barcelona. Els abeuradors amb forma de petxina surten d'una columna d'uns 2,5 m de la que surten a la banda superior tres braços que finalitzen en tres fanals de carrer amb les pantalles de vidre. La columna està decorada amb motius vegetals i en la zona dels abeuradors la decoració recorda les volutes jòniques. En els laterals d'aquesta columna hi ha l'escut de Moià amb el dineret. | 08138-180 | Casc Urbà - Cruïlla entre la Baixada del Mestre (antic c. de la Cendra) amb c. Sant Antoni | Al s. XIV es porta l'aigua al poble provenint de la font de les Poses. Fins a la 2a meitat del s. XIX les úniques fonts del nucli urbà eren la font Vella, construïda l'any 1634 i restaurada l'any 1709 i la font de Sant Martí a l'oratori. La darrera canalització d'aigua del període comprès en aquesta obra va ser impulsada en els anys 20 pel Sr. Gallart amb la finalitat de fomentar l'estiueig i la construcció de torres. El projecte aprovat en 1927 consistia a portar les aigües de la Crespiera, però no es va dur a terme fins l'any 1931. Josep Coma emprèn la conducció de les aigües de Passarell i de la font de l'Avi, obres que es realitzen entre 1868 i 1870 i que a nivell públic es concretaren en la construcció de les fonts de San Josep, al raval de Dalt, i de Sant Joan ,a la baixada del Mestre. Antigament, entre 1960 i els anys noranta, la font estava situada a la façana on actualment hi ha les escales per accedir a la part oest de l'edifici de can Carner. Era d'una tipologia semblant a la de la Crespiera. Després va patir modificacions fins a ser traslladada enmig de la petita placeta que hi ha entre el Casal i el carrer Sant Antoni. Està situada recordant l'antiga font de Sant Joan. | 41.8118000,2.0990300 | 425164 | 4629273 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80088-foto-08138-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80088-foto-08138-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 80089 | Font de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pere-2 | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. | XIX | Font urbana on l'aixeta està inclosa en un monòlit en forma de piló de carretera on està gravat l'escut de Moià amb la corona reial. L'abeurador és un contenidor petit de pedra que té una obertura en el seu lateral esquerre que fa caure l'aigua a una piscina d'1,5 m. Seguint cap a l'esquerra hi ha dos bancs de pedra distribuïts de manera esglaonada ajudant la caiguda d'aigua. L'aixeta, de factura moderna, està situada en una pedra gres vertical d'uns 10 cm de gruix i a sobre d'aquesta hi ha gravat l'escut de Moià amb la corona reial i el dineret i a sobre la data 1895. | 08138-181 | Casc Urbà - Pl. Sant Pere | Inicialment era al centre de la plaça i constava d'un obelisc i d'un abeurador (segle XIX). Actualment l'obelisc es troba integrat al monument a Josep Coma que hi ha al parc.A la dècada de 1970 fou adossada a la paret amb una estructura completament diferent. El 1992, amb motiu de l'ampliació de la plaça, es va adaptar a la forma actual. Es tracta d'un model de fundició estandarditzat. | 41.8052600,2.1487900 | 429290 | 4628505 | 1895 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80089-foto-08138-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80089-foto-08138-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 80090 | Restes paleontològiques dels jaciments del Toll i Toixoneres de Moià del Museu Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-paleontologiques-dels-jaciments-del-toll-i-toixoneres-de-moia-del-museu-crusafont | Formen part d'aquesta col·lecció 84 restes paleontològiques provinents de les excavacions realitzades a mitjan anys 50 als jaciments prehistòrics de les coves del Toll i Toixoneres en el municipi de Moià. La majoria pertanyen a restes de denticions de macrofauna ( hiena, ós de les cavernes, lleó de les cavernes, rinoceront) tot i que també n'hi ha de microfauna sense classificar. Quasibé totes les peces estan siglades amb la mateixa sigla que tenen les restes provinents dels mateixos jaciments i que es troben al Museu Municipal de Moià. Algunes tenen intervencions d'encolat i neteja fetes segurament als anys d'excavació i estan dipositades en bosses de plàstic i en una caixa de dipòsit de les homologades. | 08138-182 | Museu Paleontològic Crusafont. c. Escola Industrial núm. 23 de Sabadell | Les restes paleontològiques procedents de les excavacions dels anys 50 dutes a terme al jaciment paleontològic de les Coves del Toll i Toixoneres van ser traslladades a l'Institut Crusafont amb la intenció de ser estudiades, però allà es van quedar formant, actualment, part del fons paleontològic de l'Institut. | 41.8044500,2.1492600 | 429328 | 4628415 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80090-foto-08138-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80090-foto-08138-182-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 80091 | Xemeneia d'antiga bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-dantiga-bobila | XX | Només es conserva la xemeneia | Xemeneia de maó i juntes de morter de calç d'aproximadament uns 20 x 2,30 m de base quadrada que formava part d'una fàbrica de maons o bòbila. La xemeneia està formada per dos cossos: la base de planta quadrada de 2 x 2,30 m en la que es pot observar, a la cara sud, una porta tapiada d'1 x 0,50 m amb arc rebaixat, feta també de maó. A sobre de la porta hi ha tres forats quadrats d'imposta de bigues. El segon cos és pròpiament la xemeneia de 18 x 1,90 m aproximadament. La planta és quadrada però a mida que es va estrenyent a la sortida es va estrenyent fins arribant a 1,50 m d'amplada. A la banda oest de la xemeneia hi ha una porta d'1,60 m sense tapiar. | 08138-183 | Casc Urbà. A l'est de la vila, al polígon de 'La Bòbila'. | 41.8153500,2.1381500 | 428417 | 4629634 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80091-foto-08138-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80091-foto-08138-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||
| 80093 | Indumentària i complements dels Armats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/indumentaria-i-complements-dels-armats | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 84. Ed. T&T. Ajuntament de Moià. Moià. www.festesifires.com Jaume Clarà, 'La Setmana Santa de Moià', 2013 | XX | Es tracta de 17 vestits, 115 cascs amb galteres, 22 cuirasses (LORICAE) de legionaris, 13 llances (PILUM), 29 escuts, pectorals com a armadura lleugera (VELITES); 2 tambors i 1 estendard (SIGNI) aquest últim és portat per un soldat (SIGNIFER) amb el lema de la legió SPQR (Senatus Populus Que Romanus=El Senat i el poble romà). | 08138-185 | Casc Urbà - c. Rafael Casanova núm. 8 | La primera noticia que es té sobre els Armats són documents de l'Arxiu Parroquial (ara Arxiu del Bisbatt de Vic), de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, datats el 1815. En un principi els armats eren 14 però l'any 1921 el tenor Francesc Viñas va pagar els vestits i els abillaments de tres armats més. Enguany continuen sent 17 soldats armats que desfilen el Dijous Sant. El casc, la cuirassa i les defenses eren de cartró, però actualment són metàl·lics. La senzilla vestimenta que portaven el banderer (AQUILIFER), els timbalers i els 12 armats va ser estrenada l'any 1916 i va ser confeccionada pel sastre moianès Josep Vilanova. Els nous vestits van ser pagats per subscripció popular. El banderer portava l'escut que portava Francesc Viñas en la representació de l'òpera Lohengrin, però es va perdre a la Guerra Civil. Els Armats formen part de l'esquadró de soldats romans que precedien els passos religiosos. Actualment continuen sortint el Dijous Sant per fer els seus passos tradicionals coneguts com: la cadena, el quadre, el triangle, l'esgrima, el rellotge acompanyats de les seves llances (pilum), escuts i estendards (labarium) en el silenci i la foscor del carrer. També surten en laprocessió del Divendres Sant. Són un record de l'esplendor que va tenir Moià en la seva Setmana Santa. | 41.8128400,2.1096700 | 426049 | 4629379 | 1916 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80093-foto-08138-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80093-foto-08138-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80093-foto-08138-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98|99 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 80095 | Font de Montví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-montvi | XVIII | Font urbana amb piscina rectangular d'uns 5 x 3 m on es manté l'aigua que cau del brollador. Aquesta piscina té tres esglaons que segons el nivell i depenent de l'estació es troben submergits a l'estructura de pedra que li fa de llinda. Al brollador hi ha incisa una data: '1886/1770'. Sota d'aquestes dates hi ha una porta de ferro rovellat que dona accés al dipòsit d'aigua. | 08138-187 | Al nord de la vila a la urbanització de Montví de Baix. | 41.8113500,2.0942700 | 424768 | 4629227 | 1770 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80095-foto-08138-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80095-foto-08138-187-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La font es troba en una zona de pícnic que es va realitzar al voltant dels anys 60 | 94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 80096 | Crist d'Asorey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-dasorey | <p>Bisbat de Vic; Inventari de l'església de Santa Maria. Núm. fitxa 002887.00. Portet i Capdevila, R (1991); ' El Crist d'Asorey '. Modilianum nº 4 pàg. 3-16. Moià, Octubre. Martos i Moreno, E (2003); Inventari de Bens del Bisbat de Vic. Fitxa BdV 0002887.00, núm. IEC 17221.00. Vic.</p> | XX | <p>Talla en fusta de castanyer de quatre metres d'alçada que representa un Crist en la creu d'estil figuratiu. El cos esta unit a la creu com si fossin tots dos un mateix suport. Les mides són 3,84 x 1,95 x 0,45 m. El rostre jove amb barba i els ulls tancats, és seré i està erecte. Segons l'escultor Asorey, 'així no dona impressió ni de covardia (cap a baix) ni d'immortalitat (cap a dalt)'. El detall dels peus clavats per separat crida l'atenció. A diferència de les altres imatges del Crist a la creu, aquest no porta cap corona d'espines sinó un 'capasset' (peça de metall destinada al cap d'un soldat) que li cobreix el cap i la nuca. S'han observat restes de policromia als peus. Al fust de la creu es troba la cartel·la inscrita en tres llegües: hebreu, llatí i grec on es pot llegir: ' IESVSNAZARENUS REX IUDAEORUM '. Un cop més observem l'estil figuratiu a la mà dreta que tot i que està clavada resta immòbil beneint. Un altre detall de la descripció d'aquesta obra és que els braços estan lligats per grosses cordes. La base de la creu va ser escurçada modernament.</p> | 08138-188 | Casc Urbà - Interior de l'església de Santa Maria, capella del Santíssim. | <p>El germà d'en Francesc Viñas, en Pere Viñas, era molt devot del Crist de la Creu i com un bon moianès va buscar un escultor de qualitat per dedicar a l'església de Santa Maria un Crist que despertés devoció. Després de la seva recerca va signar el contracte amb Asorey l'any 1947, encarregant a l'escultor la peça. En el contracte es va especificar que la matèria havia de ser castanyer. Pere Viñas va morir a l'any 1948 abans que l'obra estigués acabada, però els seus descendents van insistir fins que es va finalitzar al 1957. El mossèn de l'església parroquial de Moià era Mn. Esteve i va fer signar un document a la família Buxadé-Viñas per tal que el Crist d'Asorey no sortís de l'església. Francisco Asorey fes formà entre els anys 1910 i 1920. La seva escultura es dirigeix cap al 'primitivisme' i, com molts artistes que van viure la Guerra Civil, empapen de realisme i de patiment la seva obra. Aquesta peça, feta en fusta, pertany a la quarta etapa de la seva obra, al voltant de 1945 i el Crist de Moià culmina tota la seva evolució artística.</p> | 41.8117534,2.0985785 | 425127 | 4629268 | 1957 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80096-foto-08138-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80096-foto-08138-188-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | Francisco Asorey González | Donació de la Família Buxadé-Viñas l'any 1954. L'escultura està situada a la capella dreta del creuer, dedicada al Santíssim. | 103|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||
| 80097 | Col·lecció arqueològica, paleontològica, antropològica, Fòssils i Malacològica del Museu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-paleontologica-antropologica-fossils-i-malacologica-del-museu | <p>Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Gómez i Costa, E; ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny de 2001. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa . (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (2001); ' El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 '. Quaderns de divulgació 2. Moià. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona.</p> | <p>La col·lecció arqueològica del Museu Municipal prové majoritàriament dels jaciments prehistòrics de la cova del Toll, la cova de lesToixoneres i la balma de Gai. Consta de més de 10.000 peces, entre les quals podem trobar, majoritàriament, fragments ceràmics i recipients d'època neolítica i de l'edat del bronze amb i sense decoració. La col·lecció també conté un gran nombre de peces d'indústria lítica (de pedra polida i sílex): puntes de fletxa, aixes, destrals; art mobiliari: molins barquiformes i mans de molí; indústria òssia: punxons, botons, agulles, culleres, aixovar de diferents dólmens del municipi (collarets, polseres); restes antropològiques. Formen part de la col·lecció 15 enterraments de diferents etapes del neolític (cova del Toll) quatre d'ells i un crani d'època del Bronze exposats en l'exposició permanent. De metall també hi ha un punyal de bronze i destaca un fermall de bronze molt interessant (veure fitxa191). En la col·lecció hi ha un bon nombre de peces que estan siglades, són les peces que han sigut estudiades durant els anys 50 i següents o en les últimes campanyes d'actuació en els diferents jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, balma del Gai i dólmens del municipi. El Museu compta amb una gran col·lecció de restes paleontològiques del Toll: os de les cavernes, hiena, bos primigenius, cavall, cérvol, rinoceront de Merck, rinoceront llanut, lleó de les cavernes, bisó, hipopòtam...fauna que ocupava el període inicial i central de Würm a l'època del Quaternari. De les coves de les Toixoneres hi ha restes d'ós de les cavernes, de hiena de les cavernes, de conill, cabra salvatge...típics d'una època més antiga que la del Toll, més pròpia de l'interglacial Riss-Würm. El fons antropològic del Museu està basat en restes de diferents enterraments humans de diferents períodes del Neolític, Bronze en l'ocupació prehistòrica de la cova del Toll. També hi ha alguna resta antropològica de dólmens del municipi com el del Puig-rodó o el Cospinar, i de les rodalies, com ara el de Fontscalents a Castellterçol. Quant a la col·lecció de fòssils, el museu té una exposició permanent i un fons molt ric en fòssils marins trobats a diferents indrets del municipi.</p> | 08138-189 | Casc Urbà - Museu Municipal - c. Rafael Casanova núm. 8 | <p>Aquesta col·lecció havia estat dipositada a l'antic Museu Arqueològic situat a Cal Cristo (actual biblioteca) fins als anys 1997-98, quan va ser traslladada al nou Museu Municipal situat a l'edifici-casa natal de Rafael Casanova. La col·lecció està formada per restes arqueològiques trobades en la seva majoria als jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, la bauma del Gai i dólmens del municipi, tot i que també es troben, en un nombre reduït, algunes restes arqueològiques que pertanyen a altres indrets fora del municipi. La majoria d'aquestes restes arqueològiques pertanyen a les primeres excavacions realitzades en aquest jaciments durant els anys 50 amb l'ajut econòmic del Sr. Oller que estiuejava a la vila. Altres, com la bauma del Gai, van ser excavats més modernament.</p> | 41.8115634,2.0981864 | 425094 | 4629247 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 76|78|79|125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||
| 80098 | Fermall de bronze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fermall-de-bronze | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa Gómez i Costa, E (2001); ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny. Museu Municipal de Moià. Arxiu Fons Arqueològic, Fitxa nº 2341-52. Petit i Mendizàbal, MA (1986); ' El cas del suís enterrat a la Cova del Toll '. Pàg.19-20. La Tosca. Moià; (2001); ' El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 '. Pàg. 55-69. Quaderns de divulgació 2. Juny, Moià. | VII aC | Fermall femení de bronze, de tija llarga perforada transversalment, amb cap pla discoidal format per una làmina fina i plana decorada amb copets fets amb la tècnica de repujat que semblen bordejar tot el seu perímetre, tot i que en la zona inferior de l'anvers hi ha una pèrdua del 10% del seu suport. Té una composició de: 85% de bronze, 13% d'estany i 1,2% d'arsènic i unes mides de 15 x 0,5 x 0,4 i 3,5 cm de diàmetre. La seva tipologia és inhabitual a la Península Ibèrica i a Catalunya i freqüent a la cultura d'Únetice (Txèquia). Pertany a la tipologia de les agulles anomenades de cap discoidal pla de les que porten un rínxol metàl·lic al capdamunt, que en aquest cas s'ha perdut. Inicialment aquestes agulles portaven un fil metàl·lic que partia del rínxol i s'embolicava a la tija assegurant que el fermall no caigués i quedés ben subjecte. | 08138-190 | Casc Urbà - c. Rafael Casanova núm. 8 | Aquesta troballa arqueològica va ser recuperada per Ma. A. Petit durant els treballs de condicionament de la Galeria Sud de la Cova del Toll l'any 1985, després de les inundacions que va patir la cova l'any 1982. El fermall va aparèixer enganxat amb fang a l'interior del crani anomenat núm.1 coincidint amb l'origen i l'època, tot i que segons Ma. A. Petit mai es podran relacionar directament a causa del procés postdeposicional sofert dins la cova. L'ús d'aquesta agulla de pit s'estén durant el Bronze Inicial per tota l'Europa Central tot i que es fabriquen imitacions especialment al Nord d'Itàlia, França i Suïssa. Les més properes són les trobades a l'est de França i Suïssa, corresponents a la Cultura del Roine del Bronze Antic. | 41.8116200,2.0991600 | 425175 | 4629253 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80098-foto-08138-190-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Hi ha fitxa d'inventari en el Museu Municipal de Moià, núm. 2341-52. | 79 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 80099 | Col·lecció del Museu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-municipal | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 89-90. Ajuntament de Moià. Ed. T&T. Moià. Tècnics del Museu Municipal de Moià. Moià. | XII-XX | A banda de la col·lecció amb fitxa especial núm. 190, el Museu Municipal té un fons molt important de diferents temàtiques: d'art, escultòric (fusta i pedra) i pictòric d'estil romànic i gòtic, del Renaixement,, Barroc i d' època Moderna; d'etnologia: estris de cultura popular i tradicional de la vida quotidiana d'època moderna, s. XIX (majoritàriament estan dipositats en una sala magatzem de l'Ajuntament per falta d'espai); de ciència i tècnica: estris industrials (telers) i de numismàtica. | 08138-191 | Casc Urbà - c. Rafael Casanova núm.8 | El Museu Municipal de Moià va ser fundat l'any 1935, però les restes arqueològiques i paleontològiques es van començar a dipositar a partir de 1966 a l'edifici de Cal Cristo (Casa Coma del Parc). En aquest primer edifici es van anant guardant totes les restes arqueològiques que provenien dels jaciments del municipi: coves del Toll, Toixoneres, dólmens del voltant i es va convertir també en el dipòsit d'altres troballes descobertes a la vila. L'any 1985, la Generalitat de Catalunya va comprar l'edifici natal d'en Rafael Casanova a la família Casanova i el va restaurar amb l'objectiu de modernitzar el Museu. Els treballs de rehabilitació de l'edifici, que estava en bastant mal estat, es van acabar l'any 1993 i es va inaugurar la planta baixa on és la recepció, les sales per exposició temporal i l'Arxiu Municipal de la vila. L'any 1998 es van traslladar les peces arqueològiques i paleontològiques del Museu de Cal Cristo al segon pis del nou museu. L'any 2005 es va inaugurar l'exposició permanent del primer pis, la planta noble de la casa natal d'en Rafael Casanova, on un audiovisual explica la vida dels antics propietaris, de la Guerra de Successió (1714) i del conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, nascut a Moià, en Rafael Casanova. | 41.8131400,2.0972500 | 425018 | 4629424 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Medieval|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 85|96|98|94 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||
| 80100 | Monument a Josep Coma i Passarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-coma-i-passarell | <p>Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E ( 2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 123. T&T. Moià.</p> | XX | <p>Monument format per un monòlit d' 1,70 m aproximadament, amb forma d'obelisc, sobre base de pedra calcària, on es troba una placa en bronze en agraïment a J. Coma: 'LA VILA DE MOIÀ/AL PATRICI MOIANÉS/JOSEP COMA I PASSARELL/1831-1915/EN RECORDANÇA I AGRAÏMENT PEL SEU ALTRUÏSME I DEMOSTRAT AFECTE A LA NOSTRA POBLACIÓ/15-VIII-1974'. A la banda est d'aquest hi ha un bloc prismàtic amb mitja font de carrer de ferro adossada. Per la banda sud hi ha, també en foneria de ferro, una llançadora tèxtil fixada amb espigues metàl·liques a la pedra. Ambdós monòlits estan sobre una base també de pedra calcària.</p> | 08138-192 | Casc Urbà - A la banda nord del Parc Municipal | <p>Josep Coma i Passarell formava part d'una nissaga de paraires i comerciants que es van instal·lar a Moià a mitjans del s. XVIII. En poc temps el Sr. Coma va assolir el monopoli de la indústria tèxtil local. Per això s'entén l'aparició de la llançadora al monument del Parc. Quant a la font de carrer, la seva presència s'explica per la relació del Sr. Coma amb l'aparició de l'aigua a la població, ja que va emprendre la conducció de les aigües de Passarell i de la font de l'Avi, entre 1868 i 1870.</p> | 41.8119365,2.0951045 | 424838 | 4629292 | 1974 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80100-foto-08138-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80100-foto-08138-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 80101 | Monument a Mn. Josep Estevadeordal i Vall·llobera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-mn-josep-estevadeordal-i-vallllobera | XX | <p>Monòlit de pedra calcària amb bust en baix relleu del mossèn i placa de bronze commemorativa en la que es pot llegir: 'A Mn JOSEP ESTEVA DEORDAL I VALL-LLOBERA/1904-1972/PROMOTOR DE L'ESPIRITUALITAT, LA CULTURA I L'ESPORT/MOIÀ,1997/50è ANIVERSARI DEL PERIÒDIC LOCAL LA TOSCA FUNDAT PER ELL'.</p> | 08138-193 | Casc Urbà - Parc Municipal | <p>Mn. Estevadeordal, nascut a Moià, l'any 1904 estava incardinat al bisbat de Barcelona, però per motius de salut l'any 1946 passà a residir a Moià, on impulsà moltes activitats parroquials i culturals (C.E. Moià, La Tosca, Cultura de la Dona, etc.).</p> | 41.8120568,2.0950890 | 424837 | 4629306 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80101-foto-08138-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80101-foto-08138-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | Josep Maria Molist i Molas | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 80102 | Entorn Natural de l'embassament del Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-natural-de-lembassament-del-moli-nou | XX | <p>Entorn natural que es distribueix al voltant de l'embassament de Passarell. En tot l'entorn es troben diferents arbres, arbusts i plantes: pins, roures, plàtans, avellaners... amb troncs que indiquen la seva vellesa. Entre ells hi ha alguna taula de picnic adequada al medi, ja que són de pedra. És una zona freqüentada pels pescadors amateurs els caps de setmana tot i que la tècnica permesa és sense mort. En tot aquest indret hi ha dues fonts d'aigua potable.</p> | 08138-194 | Al nord-est de la vila - Camí de Passarell direcció a l'embassament | 41.8211299,2.1026446 | 425475 | 4630306 | 1983 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||||
| 80103 | Monument al Carreratge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-carreratge | Ferrer i Mallol, Ma. T (2006); ' Moià, carrer de Barcelona '. pàg. 33-35. Modilianum nº 34. 1r Trimestre. Volum II. Moià. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. pàg. 31-32. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | XX | . | Monòlit de pedra calcària d'aproximadament 2 x 1 m amb epígraf de commemoració en lletres de ferro adossades al suport petri en les quals es pot llegir: ' MOIÀ/CARRER DE BARCELONA/DES DE 1384/--MEMORACIÓ DEL VI CENTENARI/15-XII-1984 '. | 08138-195 | Casc Urbà - Km. 42,5 Ctra. c-59 direcció Barcelona | La vila de Moià, a finals del s. XIV (15 de desembre de1384), va comprar al rei Pere el Cerimoniós tots els privilegis, els drets de molins i de justícia que tenia sobre la vila. D'aquesta manera, Moià aconseguí el dret de carreratge, i va passar a estar sotmesa únicament a la jurisdicció reial. Des de llavors Moià és considerada com una part de la ciutat, de la mateixa manera que els ciutadans de Barcelona passen a ser-ho de Moià. Aquest fet històric va donar naixement a l'escut de Moià, que conserva el mateix escut que la ciutat de Barcelona i hi afegeix un croat que representa els diners que es van haver d'adquirir de tot arreu per poder pagar el deute. | 41.8108200,2.0937200 | 424722 | 4629169 | 1984 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80103-foto-08138-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80103-foto-08138-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | . | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||
| 80107 | Fons Fotogràfic de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal | XX | Col·lecció de més de dues-centes fotografies realitzades d'esdeveniments, monuments, edificis, etc. relacionats amb la vila de Moià, des de principi de s. XX a finals de segle. Totes estan realitzades en blanc i negre. | 08138-199 | Arxiu i Magatzem del Museu Municipal de Moià | A Moià des de sempre s'han realitzat fotografies de les festivitats com ara la Festa de l'Arbre Fruiter, l'11 de setembre. Moltes de les que componen aquesta col·lecció van ser realitzades pel fotògraf Renom, d'altres no se sap. | 41.8129100,2.0921000 | 424590 | 4629403 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||||
| 80108 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-45 | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 89-90. Ajuntament de Moià. Ed. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R (2007), font oral. Museu Municipal-coves del Toll (2008); www.arxiu.moia.cat | XI-XXI | És l'Arxiu Històric de la vila. Conserva un important fons de documentació generada per diferents institucions i organismes moianesos. Les fonts escrites que es troben en ell són de diverses matèries: administratives, notarials, eclesiàstiques, municipals, particulars, articles de premsa, etc. La seva cronologia va des del més antic, datat del s. XI, als documents i llibres d'època actual. La documentació que destaca és la notarial, que abasta des del s. XIII fins al s. XX. És molt interessant el fons de pergamins, compost per 1.200 documents aproximadament, el més antic data del 1080. També hi ha documentació important eclesiàstica procedent de l'antiga comunitat de preveres de l'església de Moià del s. XV-XX. També guarda documents històrics de l'Arxiu de l'Ajuntament (1840-1975) i un fons de partitures musicals, una hemeroteca amb publicacions locals, formada per 52 capçaleres, i una biblioteca de llibres antics amb algun exemplar dels s. XVI-XX. L'arxiu esta situat a la planta baixa del Museu Municipal de Moià i ocupa uns 150 m lineals de l'espai d'aquesta planta. Els documents estan dipositats en prestatges i alguns en carpetes dins d'11 armaris compactes en unes condicions ambientals bastant adients per la seva bona conservació. | 08138-200 | Museu Municipal de Moià - c. Rafael Casanova núm. 8. | L'Arxiu Històric de Moià es va formar durant la guerra, l'any 1936, amb el dipòsit de diversos documents de diferents procedències a can Casanova. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80108-foto-08138-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80108-foto-08138-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80108-foto-08138-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'Arxiu Municipal no té servei de préstec, però si de consulta, | 98|94|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 80109 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-26 | <p>Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. Francesc Arumí (2007), font oral.</p> | XIII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial comptava amb més d'un centenar de llibres d'interès històric i eclesiàstic, però actualment formen part del fons de l'Arixu Biblioteca Episcopal de Vic. A la parròquia han quedat els llibres d'ús corrent i actual.</p> | 08138-201 | Casc Urbà - Edifici Bussanya actual Rectoria | 41.8115500,2.1184400 | 426776 | 4629229 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 80110 | Col·lecció de vestuari teatral de Francesc Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-vestuari-teatral-de-francesc-vinas | Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 96. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R(2007), font oral. | XIX-XX | Es tracta de diferents vestits, capes, complements, sabates, perruques que van ser utilitzats en les obres d'òpera i teatrals que va realitzar el tenor Francesc Viñas a la seva vida, Parsifal entre d'altres, i que la seva vídua va cedir a la vila de Moià pel seu lligam de naixement i de mutu respecte. | 08138-202 | Casc Urbà - Museu Municipal de Moià | Francesc Viñas, nascut a Moià el 1863, va arribar a ser un dels millors cantants lírics de tot Catalunya i va ser reconegut fora del nostre país. D'uns inicis autodidactes, va passar a prendre les primeres classes i va debutar l'any 1887, l'any després va actuar al Liceu per primer cop i li va seguir una carrera musical molt exitosa que va omplir els millors teatres del món. El va caracteritzar la interpretació dels temes de Wagner. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80110-foto-08138-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80110-foto-08138-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Aquesta col·lecció és molt apreciada pels moianesos pel vincle sentimental i històric entre Francesc Viñas i la vila de Moià, per la qual el tenor va fer tant. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 80111 | Fons fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lspal-1 | Diputació de Barcelona; Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Barcelona. González, A; Jaen, G; Bastardes, A (1982); La restauració ara i aquí. Memòria 1981-82. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. pàg. 43-46. Barcelona. | XIX-XX | Es tracta d'unes dues-centes fotografies i de clixés de béns, majoritàriament immobles: esglésies, ermites i edificis de la vila de Moià de finals de s. XIX i del s. XX, tot i que també es troben elements arquitectònics com ara detalls de finestres o de façanes. Són fotografies en blanc i negre en les quals es poden observar edificis que van ser destruïts durant la Guerra Civil. És un important fons documental del material immoble. | 08138-203 | Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | Moltes de les fotografies que formen part d'aquest fons van ser realitzades en els anys 30 i 50, després de la Guerra Civil, permetent observar les conseqüències de la guerra i de la postguerra en el patrimoni immoble d'una vila. Aquestes fotografies es van catalogar pel Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació i també surt esmentat en algun document manuscrit que acompanya les fotos, l'Institut d'Estudis Catalans. | 41.8116700,2.0953500 | 424858 | 4629262 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Totes les fotografies i clixés tenen una numeració donada per l' SPAL. | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 80112 | Placa de rajoles del Centenari del Natalici del Tenor Viñas, creador de la Festa de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-rajoles-del-centenari-del-natalici-del-tenor-vinas-creador-de-la-festa-de-larbre | Clarà i Arisa, J (1992); ' D'ahir i avui viatge fotogràfic per la Història de Moià. Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova'. Nº 7. Moià, desembre. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 49-55. Ajuntament de Moià. Ed. T&T. Moià. | XX | Conjunt de seixanta rajoles de ceràmica pintada a mà que componen quatre plaques amb decoració i text diferent en honor al centenari del naixement del fundador de la Festa de l'Arbre Fruiter, el tenor Francesc Viñas. La primera està realitzada en un suport diferent, com si fos rajola de maó pintada de blanc (pintura plàstica) amb lletres negres. Està en bastant mal estat i s'hi pot llegir 'Amb la festa de l'Arbre Fruiter/tan plena d'ideals, de Patria, Moià/i les viles que imiten el seu exemple/don_n (donen?) una lliçó de civisme _ (i?) de cul____(cultura?) im__de____e(imponderable?)/Francesc Cambó'. Les mides de la placa en pedra són d'1,90 x 1,12 m. La segona placa, que es troba a sota de la primera, està formada per rajoles de 15 cm i amb mides de 80 x 60 cm i es pot llegir: ' REMENBRANÇA/El primer Municipi de Cata-/lunya, d'Espanya i àdhuc del/món que s'honrà en proclamar/a la santíssima Verge del Rosari/ALCALDESAHONORARIA/PERPETUA (Patrona de les/ Festes de l'Arbre, de l'Arbre Frui/ter i de l'Agricultura)fou l'Il·lus-/tre i Reial Vila de Moià, celebrant-/se solemnement tant històric acon/teixement el 17 d'agost de 1954, amb/motiu del cinquantenari de funda-/ció de la FESTA DE L'ARBRE FRUITER a la susdita població./CERAMICA VALLVÉ,SA./En el Centenari del natalici de l'eminent/ tenor moianès instituidor de la FESTA DE L'ARBRE FRUITER/Excm. Sr FRANCESC VIÑAS DORDAL/27-11-1963/ (Del seu Apostol: Joan Salvatella Parellada) '. La tercera placa està formada per 20 rajoles (amb poca pèrdua de suport) de gres blanc decorat amb un arbre taronger i un text que diu: ' PREGARIA DE L'ARBRE/Sóc la fusta del bressol, del llit, de la/taula, de les portes i de les vigues de la/casa./La formosor del paisatge, l'encís de/l'horta, la senyal de la muntanya i el/llindar del camí/El calor de la llar a l'hivern; el per/fum que embaume l'aire al respirar/l'oxigen que vivifica la sang; la salut/El mànec de l'eina de treball, el bastó de la/vellesa, el pal senyer de les il·lu/sions i esperances/El fruit que nodreix i sadolla la set,/la ombra benefactora, el refugi dels ocells/ que netegen els camps d'insectes/del cos i l'alegria de l'ànima i el taüt/que acompanya al fossar/!ESTIMA'M..., RESPECTA'M.../NO EMCAUSIS CAP DANY ¡/Industria Ceràmica Vallvé SA/Barcelona/ '. Les mides són de 80 x 60 cm. La quarta de les plaques està formada per 24 rajoles, també pintades a mà, en files de sis i amb composició feta en horitzontal. El text diu: 'Cantem plantant, plantem cantant/que tot és vida/Els bons plançons, amb uns bons cants/fan més florida/En terra l'hem clós/Au!fes-t'hi ben gros¡/Arbre, cuita, cuita/Els cants són les flors/els fets són la fruita/(de l'Himne de l'arbre Fruiter/de Joan Maragall)/Industria Ceràmica Vallvé SA/Barcelona/'. El conjunt de rajoles amida 60 x 90 cm. | 08138-204 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià | L'any 1904 el tenor Francesc Viñas va fundar la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter, amb la intenció d'apropar la natura i el civisme al jovent i a la societat. Un any després es va organitzar la Festa de l'Arbre Fruiter, que ha perdurat fins als nostres dies. Només va ser interrompuda durat la Guerra Civil. Pels moianesos/es és tot un clàssic. Durant tot l'any els nens i nenes del poble tenien/tenen un arbre fruiter per cuidar i la intenció és fer-ho tan bé que es pugui plantar en un lloc de la vila. | 41.8230300,2.1019200 | 425417 | 4630518 | 1963 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80112-foto-08138-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80112-foto-08138-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 80113 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-2 | <p>Domingo i Díaz , E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. Pàg. 10. Ed. T&T. Moià. Ajuntament de Moià (2007); Programa de la Festa Major d'Hivern. Sant Sebastià. Sant Antoni i els Tres Tombs. Moià, gener.</p> | XIX | <p>El 17 de gener és la festivitat de Sant Antoni Abat i a Moià se celebra la festa popular d'Els Tres Tombs, el segon cap de setmana després d'aquest dia festiu. Normalment és en diumenge i pels carrers de la vila circulen, com en una cavalcada, genets i traginers, cavalls, carruatges de tot tipus recordant els dels nostres rebesavis, i tot tipus d'animals que vulguin ser beneïts pel mossèn, que els espera a les escales de l'església parroquial amb l'aigua beneïda. Abans de començar la cavalcada hi ha una concentració dels participants per tal de guarnir els cavalls. Els participants han de fer tres voltes al recorregut establert per dins del centre antic del poble. Els Tres Tombs constitueix part de la Festa d'Hivern, que s'acaba amb la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de gener. Durant uns anys, els llancers de la Guàrdia Urbana de Barcelona varen obrir la comitiva, acompanyats pel grup de grallers local i el Pollo. A continuació hi van els genets-administradors dels Tres Tombs, que porten uns barrets de copa de color negre i unes capes i vestits del mateix color. En general, són genets de família coneguda dins de la vila de Moià. Hi ha un banderer que custòdia durant tot l'any la bandera del sant i que obre la cavalcada junt amb els administradors que la inicien a la Plaça Major.</p> | 08138-205 | Recorregut pel centre de la vila. Pot tenir variacions cada any. | <p>Aquesta tradició està documenta a finals del s. XIX i es va dur a terme fins a la dictadura franquista L'any 1984 es va recuperar.</p> | 41.8083500,2.0987300 | 425135 | 4628890 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80113-foto-08138-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80113-foto-08138-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Actualment se celebren el darrer diumenge de gener. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||
| 80114 | Càmares de projecció de pel·lícules del Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camares-de-projeccio-de-pellicules-del-casal | XX | Dues càmeres de projecció de pel·lícules amb trípode. Es troben en el pis superior de l'edifici en el que estava el teatre. Des de la zona de butaques es veuen dues finestretes que es per on es projectaven les pel·lícules. A la saleta, s'hi accedeix per una escala molt dreta que arriba a la sala de projecció, que comptava amb un lavabo petit i una petita habitació. | 08138-206 | Casc Urbà - c. De Sant Antoni, 14 | Al teatre del Casal es projectaven pel·lícules des dels anys 60 fins a finals del anys 90, quan a causa del mal estat de les estructures dels paviments es va tancar al públic. | 41.8124200,2.0973000 | 425021 | 4629344 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80114-foto-08138-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80114-foto-08138-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||
| 80115 | Passatge Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-orriols | XX | Conjunt de 6 cases d'una sola planta, unifamiliars, separades en dos blocs de tres, amb teulades a dues vessants amb voladís de fusta modern. Les façanes tenen esgrafiats de factura fina molt similars a la casa Orriols de l'avinguda de la Vila, amb motius vegetals que decoren els accessos als habitatges, les finestres i la zona superior propera a la teulada. De fet són de la mateixa qualitat que la casa Orriols, però més moderns ja que aquests es van realitzar entre 1934 i 1935.. | 08138-207 | Casc Urbà - Passatge Orriols | 41.8123100,2.0983800 | 425111 | 4629330 | 1934 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80115-foto-08138-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80115-foto-08138-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||
| 80116 | Poua Nova de la Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-nova-de-la-franquesa | Consorci del Moianès (2006); Fullet ' Arquitectura Preindustrial al Moianès '. Moià. Gallardo, A (1933); ' El glaç natural, una indústria que desapareix '. Butlletí del centre excursionista de Catalunya. Club Alpí Català. Any XLIII. Nº 455. Fàbrega, Albert (2013): Pous de glaç. Sant Vicenç de Castellet: Farell Perarnau i Llorens, J (1992); Els pous de glaç de la comarca del Bages. Assaig d'interpretació i localització. 5. Quaderns. Manresa. | XVII | Està coberta de vegetació | Poua de gel feta amb parament de pedra regular amb dues portes orientades a l'est i a l'oest. Quasi tota la poua està soterrada. Té aproximadament uns 14 m d'alçada per uns 9 m de diàmetre. El sostre interior és amb volta de pedres regulars amb morter de calç; és conserva tot. Els murs de la poua tenen uns dos metres de gruix i es poden observar caminant pel perímetre exterior on també s'observen els forats que va deixar la bastida que es va fer servir per a la seva construcció. | 08138-208 | Al sud de la vila. Ctra. C-59. A prop de la Franquesa, a uns metres de la Poua Vella. | Els pous de gel es van construir i van obtenir la seva màxima rendibilitat en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del s. XIX, quan la fabricació i comercialització de gel era una bona inversió i font d'ingressos. No obstant i això, durant la 1a meitat del s. XX alguns pous van continuar funcionant malgrat l'aparició de l'electricitat i del gel artificial. Els últims pous en funcionament ja no comercialitzaven sinó que produïen per consum propi. Les condicions necessàries per a la construcció d'un pou de gel són: la proximitat a vies de comunicació, amb llocs de consum no gaire allunyat i la seva instal·lació en llocs de fortes glaçades i bones aigües. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. Es tallava en blocs i s'emmagatzemava per capes recobertes de palla, vegetació i fragments de gel trossejats fins que a l'estiu i segons la demanda , s'anava extraient i era transportat en sàrries també cobertes de palla. Aquesta neu o gel s'utilitzava per conservar aliments, pel transport d'aquests, en algunes manufactures gastronòmiques com ara gelats, orxates... i també amb finalitat mèdica i terapèutica. La comarca natural del Moianès havia estat una de les principals productores de gel natural junt amb el Montseny. Proveïen Barcelona i altres ciutats catalanes. Segons C. Candi en els municipis de Moià, Sant Quirze de Safaja i Castellterçol hi va haver més de 20 pous de glaç en funcionament des del s. XVIII. La Poua Nova propietat de la masia de la Franquesa va ser construïda a mitjans del s. XVII, degut a l'increment de demanda de glaç en tot Catalunya i a l'èxit que estava tenint la Poua Vella de la Franquesa, per la societat que van crear els hereus de la casa de la Franquesa i Mn. Benet Saiol, prevere de Moià. L'any 1637 va ser venuda a Pere Mas i posteriorment va passar a ser administrada i arrendada per mans de la ' Causa Pia de Moià '. L'any 1897 la poua és arrendada a la societat barcelonina anomenada Font Albiñana y Cia. qui comercialitzava amb la ciutat i que deixarà el negoci l'any 1815 en veure que no és rendible. A partir de llavors és quan la Poua Nova de la Franquesa ja no es va tornar a reomplir de glaç i va romandre abandonada junt amb la Poua Vella fins que van ser explotades de nou entre els anys 1892 i 1915. | 41.7949300,2.1009900 | 425307 | 4627399 | 1632 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80116-foto-08138-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80116-foto-08138-208-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El travesser de fusta segurament permetia el sistema de politja per accedir a l'interior del pou. Es tracta d'una de les poues més grans de la comarca podia emmagatzemar aproximadament uns 673 m3 de gel. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||
| 80117 | Cap de Geganta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-geganta | Ardèvol i Julià, Lluís (coord.): «Catàleg de gegants centenaris de Catalunya». Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Jaume Clarà i Marta de Planell, 'Els gegants de Moià (1883-1983)', Modilianum, 54 (2016). | XX | S'ha restaurat recentment | Cap de geganta sense cos. Està fet de cartó pedra amb una preparació fina de guix de factura molt fina. Els ulls són de vidre. El Cap de la Geganta porta una diadema de llautó decorada a la zona del front amb l'escut de Moià, a les orelles unes arracades fetes amb monedes que semblen originals de diferents països: Argentina, Portugal i França i al coll un collaret de perles de plàstic. La factura és molt fina i recorda les obres en ceràmica de l'autor. | 08138-209 | Casc Urbà - Museu Municipal de Moià | Formava part del conjunt de Gegants d'abans de la Guerra Civil i de fet és l'única que va sobreviure a la guerra. A l'arxiu municipal hi ha el document de l'encàrrec de la seva execució i de la compra de la perruca. Es va construir a Barcelona. El 1883 es van estrenar els gegants regalats a Moià per la família Bussanya; el cap de la geganta es devia malmetre i va ser canviat el 1904 L'any 1901 s'hi afegeixen dos nous capgrossos. Representaven un guerrer musulmà i una princesa cristiana. L'autoria és atribuida. Es varen cremar durant la guerra i només en va quedar el cap de la geganta, que es guarda al museu de moia. | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 1904 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80117-foto-08138-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80117-foto-08138-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80117-foto-08138-209-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Lambert Escaler | 105|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||
| 80118 | Monument a la pagesia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-pagesia-0 | XX | Escultura feta amb antigues eines del camp reutilitzades que representa un bou amb el jou com al·legoria al treball del camp al que fa referència la placa en ferro sobre base de pedra gres que l'acompanya que diu: 'Eines que anaren de la forja al camp/i retornades en mans de l'artista,/per obra i gràcia del ferrer de tall/homenatgen la nostra pagesia./Jaume Codina i Solà (de Cal Quirze) /Moià 1912-1993/Cercle artístic-Ajuntament de Moià, 1994 '. | 08138-210 | Casc urbà - Pl. del Cargol (confluència de l'avinguda de la Vila i el carrer del Remei) | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 1994 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80118-foto-08138-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80118-foto-08138-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Jaume Codina i Solà, 'El Quirze' | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 80119 | Placa de la primera Escola Pia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-primera-escola-pia | XX | Placa d'uns 40 x 35 cm aproximadament en marbre jaspiat en la que es pot llegir: 'Aquí s'obrí la primera casa de l'Escola Pia al nostre país/el 15 de setembre de 1683'. Està situada a uns 2,5 m del sòcol del terra, a la façana de l'edifici, actual habitatge. | 08138-211 | Casc Urbà - c. Joies núm. 23 | L'any 1683 es va instal·lar a Moià la primera escola Pia de la Península ibèrica. Originàriament va ser noviciat de l'ordre. L'arribada dels escolapis a Moià va ser el 1683 gràcies al prevere Mn. Jaume Buxó, que es va posar en contacte amb el P. Agustí Passante (comissari general de l'Escola Pia per a les fundacions a Espanya). No va ser possible fins que es va aconseguir un triple decret reial. La primera residència la van tenir al carrer de les Joies, per passar després al Raval de Dalt i per instal·lar-se finalment al peu de la muntanya de la Creu, al nord de la vila de Moià. Es va inaugurar el 15 de setembre de 1683 i van començar de seguida les classes de llegir, escriure i comptar, la bàsica i dues de superiors, la de gramàtica llatina i la de retòrica, poètica i eloqüència. | 41.8120500,2.0986400 | 425132 | 4629301 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||||
| 80120 | Placa agraïment arribada de l'aigua de la Casa de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-agraiment-arribada-de-laigua-de-la-casa-de-les-vinyes | XX | Placa d'acer inoxidable d'uns 25 x 15 cm que està situada en el lateral est de la font del Cargol. Està adossada a la pedra de gres amb cargols també d'acer. La placa és d'agraïment: 'L'aigua de la Casa de les Vinyes/arribà a Moià l'any 1975/aquesta font vol recordar/el fet i agrair-lo a les/persones que el feren possible'. | 08138-212 | Casc Urbà - Pl. del Cargol (confluència de l'avinguda de la Vila i el carrer del Remei) | 41.8114800,2.0981700 | 425092 | 4629238 | 1975 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | En aquest espai es trobava la font del Cargol, abans de la seva reforma l'any 1975. | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||||
| 80121 | Cal Daies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-daies | XIX | Casa gran de planta rectangular de dos pisos amb tres balcons i dues finestres al segon pis i una finestra amb la llinda amb inscripció de la data de construcció, una porta amb muntants simples i tres cotxeries, dues d'elles en molt bones condicions. La façana d'accés és al sud i s'aixeca els dos pisos en una estructura molt semblant a una espadanya d'església o una falsa façana. En la finestra del pis terra, hi ha inscrita una data: '1866'. A la banda de ponent hi ha un passeig privat sense asfaltar des d'on es pot observar que el nivell de la casa és més baix que el que es veu des de la carretera (façana sud) i la teulada és a dos vessants sense ràfec i annexada a aquest hi ha una casa on actualment hi viuen els propietaris. | 08138-213 | Casc Urbà - Ctra. de Manresa núm. 18 | Edifici de l'any 1866 que albergava un hostal. Al desaparèixer el també conegut hostal del Remei, aquest és l'únic que queda del record. L'ultima funció comercial que va tenir Cal Daies va ser la de dispensari de begudes i vi. Fins fa uns deu anys s'hi podia anar a comprar vi a la menuda, de fet encara tenen les botes grans de fusta que servien de contenidors. Actualment està tancat al públic. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1866 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80121-foto-08138-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80121-foto-08138-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80121-foto-08138-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | És un dels exemples que en resten a la vila d'antic hostal.Una part de la cotxera ha estat habilitada com a restaurant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||
| 80122 | El Pollo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pollo | <p>Ajuntament de Moià (2000); Guia Turística, Comercial i Industrial de Moià. Moià. Amades, J (1984); El Costumari català. Vol. I. Pàg. 559-561. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. Tarter i Fonts, R (1997); ' Notes històriques sobre el Pollo de Moià '. Ajuntament de Moià. Moià. Jaume Clarà, 'El Pollo o el Jutge: evolució de l'esparriot moianès', Modilianum, 39 (2008) www.festes.org.Moià</p> | <p>És un personatge d'aire carnestoltesc, únic i genuí de Moià. Fa molt anys que apareix en actes festius i celebracions populars precedint als gegants i els cap-grossos, obrint pas a les cercaviles i acompanyant les danses tradicionals moianeses i permetent l'actuació dels entremesos, músics i dansaires. Disposa de dues indumentàries característiques: la dita de San Antoni, més austera, i la de Sant Sebastià, més elegant. Va vestit amb una calça de bufó i una dalmàtica vermella (Sant Antoni) i/o blanca amb brodats (San Sebastià), es tapa la cara amb una carota de roba de sac pintada amb forma d'una cara ferotge, un barret cònic amb cintes de colors i porta una pell de conill dissecada plena de palla amb la que pica la gent. Per Sant Sebastià participa en danses populars amb un barret de pic alt i picarols a les cames.</p> | 08138-214 | Casc Urbà | <p>1. Les primeres notícies del Pollo són de l'any 1789, quan era conegut com a 'jutge de les pellisses'. Francesc Vilarrúbia el relaciona amb la festa de Sant Joan Evangelista. 2. Com a hipòtesi, el nom de 'Jutge' podria estar relacionat amb alguna antiga funció de l'esparriot: amb l'autoritat burlesca amb què eren investits els veguers de Sant Joan i, molt especialment, amb el 'tribunal de la barra' que se celebrava el dia de Sant Joan de desembre a la tarda i que en 1789 ja feia una vintena d'anys que s'havia perdut. 3. L'origen del Pollo o Jutge també es pot relacionar amb el ball de les gitanes, que anava al davant de la processó de Sant Sebastià. Tant aquest ball com la festivitat de Sant Joan Evangelista s'inscriuen en el cicle tradicional de carnestoltes. 4. Abans de 1839 existia un únic vestit del Pollo, que fou cremat aquell any. En 1841 la Confraria de Sant Sebastià en feu un, i poc després la de Sant Antoni en devia fer un altre. Per tant, la separació dels dos Pollos segons el vestuaria data de mitjan segle XIX. 5. La fesomia actual del vestit de Sant Sebastià es consolidà l'any 1863, quan van regalar al Pollo el barret cònic amb cintes. 6. A partir de la dècada de 1860 (primera data documental, 1870) l'esparriot moianès canvià el nom de 'Jutge' pel castellanisme 'Pollo', sinònim de 'jove', 'presumit', 'fatxenda'... 7. Fins a principis del segle XX el Pollo no s'incorpora --juntament amb els gegants-- a la Festa Major i a la processó de Corpus.</p> | 41.8134000,2.0970600 | 425002 | 4629453 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80122-foto-08138-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80122-foto-08138-214-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Aquest personatge intenta posar ordre però la mainada l'escridassa dient-li: 'POLLO MATAPUCES I ROBAESCAROLES', llavors ell els empaita i si els aconsegueix tenir davant, els fa ensumar la pell de conill que porta. | 96|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||
| 80123 | Campanar de Sant Pere de Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-sant-pere-de-ferrerons | Dovella (1994); ' Moià i rodalies '. Revista d'Història i Art del Bages. pàg.32-38. Any IV. Nº Dotzè/12. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2ª edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa, . Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 25. Moià. | XIII | Campanar adossat al mur nord de l'església de Sant Pere de Ferrerons. La torre del campanar és de planta quadrada amb parament de grans carreus de talla regular del qual una gran part pertany a l'església primitiva, segurament construït al s. XIII. L'accés a les escales del campanar de Sant Pere de Ferrerons es troba a l'interior de l'església, a la banda nord, és una porta moderna que dona a les escales del campanar amb voltes catalanes. El primer pis d'esglaons és de pedra. En el primer vestíbul es troba l'accés al cor de l'església. Al segon pis, l'escala s'estreny i en el segon vestíbul es poden apreciar els forats de les bastides antigues de construcció. Arribant al tercer pis s'observa un joc de campanes col·locades al terra. No hi ha espadanya, però a les finestres dobles romanen restes de les estructures de fusta i els claus de ferro que les aguantaven antigament. N'hi ha dues, la de dalt és petita, de bronze i decorada amb 'un llaç que rodeja les lletres Teresa 1856'. Sota l'estructura de fusta que les subjecta es troba la segona, més gran, també de bronze decorada amb lletres. | 08138-215 | Parròquia de Ferrerons | Sant Pere de Ferrerons es coneix documentalment des del s. X. Des d'aleshores l'edifici ha patit modificacions en la seva estructura, però sense perdre mai la seva categoria parroquial. L'edifici actual es va construir a l'any 1763 aprofitant part dels murs romànics i la torre del campanar, que és una edificació de finals del Romànic. L'església ha estat transformada diverses vegades i els seus objectes de culte traslladats a Moià. L'any 1846 la parròquia de Ferrerons es va agregar al municipi de Moià. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80123-foto-08138-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80123-foto-08138-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80123-foto-08138-215-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 92|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 80124 | Els Armats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-armats | <p>Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E(2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 84. T&T. Moià. www.festes.org</p> | XIX | <p>Els Armats surten disfressats de soldats i generals romans el vespre del Dijous Sant des del Museu de Moià, on es guarden les vestimentes, i fan diverses desfilades: la cadena, el quadre, el rellotge, l'esgrima... al ritme dels tambors, del soroll de les llances i dels escuts. S'acompanyen també per les banderoles que els portadors o 'aquilífers' fan ballar. El so dels tambors i el soroll de les llances o 'pilums' en el paviment modern s'imposa en el silenci de la Plaça Major i als sentits dels qui ho veuen. Abans que surtin els Armats, des de l'Ajuntament s'apaguen els llums dels fanals i s'encenen les teieres, fent l'espectacle encara més misteriós.</p> | 08138-216 | Casc Urbà - Pl. Major | <p>La primera noticia que es té sobre els Armats són documents de l'Arxiu Municipal de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, datats del 8 d'abril de 1847. La senzilla vestimenta que portaven el Banderer, el timbaler i els 12 armats va ser renovada l'any 1915. El banderer (aquilífer) portava l'escut que portava Francesc Viñas en la representació de l'òpera Lohengrin però es va perdre a la guerra. Les processons religioses de Setmana Santa van desaparèixer, però els Armats s'han mantingut gràcies als seus membres. Els Armats formen part de l'esquadró de soldats romans que precedien els passos religiosos. Actualment continuen sortint el Dijous Sant per fer els seus passos tradicionals, coneguts com: la cadena, la creu, el quadre, el triangle, l'esgrima, el rellotge... acompanyats de les seves llances, escuts i banderoles en el silenci i la foscor del carrer. Són un record de l'esplendor que va tenir Moià en la seva Setmana Santa.</p> | 41.8116400,2.0974700 | 425034 | 4629257 | 1847 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80124-foto-08138-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80124-foto-08138-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||
| 80125 | Festivitat de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-sebastia-0 | <p>Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. T&T. Moià. www.festes.org/articles/php?id=418</p> | <p>El 20 de gener és la Diada de Sant Sebastià, és la Festa Major d'Hivern. Tots els establiments de la vila romanen tancats.</p> | 08138-217 | <p>Sant Sebastià sempre ha estat invocat per protegir els pobles de les pestes, el còlera i el foc. Com a advocat contra les pestes, són moltes les viles que li han dedicat un vot de poble. Una llegenda local explica l'aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'hostal de cal Santaire. El poble va considerar un miracle aquesta aparició i va invocar el sant per demanar-li protecció davant les pestes que estaven assetjant Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII. Tot i que la devoció al sant és més antiga, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment al sant per haver aconseguit que la vila no patís la pesta bubònica. Segons aquest vot, el poble es va comprometre a dedicar-li festes cada 20 de gener. Les celebracions de la diada començaven el 19 de gener a la tarda amb una processó oberta pels Teiers( tres nois amb la cara emmascarada un barret de copa i unes pesades teieres plenes de brases enceses). El seguien el ball dels Garrofins i el Pollo. A les dotze del migdia es feia una missa a llaor de Sant Sebastià, cantada pel cor parroquial. Segons la tradició popular, la devoció per aquest sant va arribar a Catalunya als segles X i XI, en què sembla que se li van dedicar els primers monestirs i esglésies.</p> | 41.8110400,2.0960800 | 424918 | 4629191 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||||||
| 80126 | Aplec de Sant Pere de Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-de-ferrerons | <p>Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa.</p> | <p>És una de les antigues romeries de Moià vigents que arriba fins a l'església de Sant Pere de Ferrerons per la carretera o pel dret. En arribar els pelegrins poden entrar a l'antiga parròquia per assistir a una missa dedicada als sants del dia i de l'època, Sant Pere i Sant Pau. En acabar-se la missa, és de tradició fer una rifa, organitzada pel mossèn, de llonganisses i pastissos en benefici de la Parròquia.</p> | 08138-218 | Sant Pere de Ferrerons | <p>L'any 1948 la parròquia de Ferrerons, que estava formada per diferents masos, es va agregar al municipi de Moià. Es coneix documentalment des del s. X. Des d'aleshores l'edifici ha patit modificacions en la seva estructura però sense perdre mai la seva categoria parroquial. Es té coneixement de que aquesta església ja existia en l'any 939 quan va ser unida temporalment a Moià. L'edifici actual es va construir a l'any 1763 aprofitant part dels murs romànics i la torre del campanar que és una edificació de finals del Romànic. L'església ha estat transformada diverses vegades i els seus objectes de culte traslladats a Moià. Antigament la romeria a Sant Pere de Ferrerons es feia a peu, avui és opcional.</p> | 41.7949900,2.1009100 | 425301 | 4627405 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | La Parròquia de Sant Pere està situada al turó de Ferrerons. s. XI | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||||
| 80127 | Mercat de la Prehistòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-la-prehistoria | <p>Ballús, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 94. T&T. Moià Museu Municipal de Moià. www.covesdeltoll.com</p> | XX | Desaparegut | <p>Actualment desaparegut</p> | 08138-219 | Casc urbà - Parc Municipal | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80127-foto-08138-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80127-foto-08138-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||
| 80128 | Fira de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-isidre-0 | <p>AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 254. Ed. Altafulla. Barcelona. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià.</p> | XVII-XVIII | <p>La Fira de Sant Isidre era també anomenada la fira de la Pega. Era la fira en la que el bestiar era exhibit per a la seva compra-venda. El lloc d'exposició depenia de la classe d'animal. El bestiar de peu rodó era situat al carrer de la Cendra fins que a l'any 1927 es va traslladar a la plaça de l'Oratori, actual solar on ara es troba el CAP. El bestiar de peu forcat, a la baixada del Vall, els porcs a la placeta del Colom i l'aviram i els conills a la placeta de Sant Sebastià. El bestiar estava molt repartit en tot el poble i de fet ens ha arribar algun testimoni que confirma que alguns animals eren lligats a unes anelles ferrades als murs de les cases que eren a prop de l'exposició d'animals per on es passava un lligant gruixut de cap a cap. En trobem, d'aquestes anelles, al carrer de Santa Magdalena, al carrer de la Coma. La festa s'acabava amb un gran ball. Actualment tot ha quedat reduït a una botifarrada popular, una missa solemne i a la benedicció de tractors.</p> | 08138-220 | Casc Urbà | <p>Segons Vilarrúbia, a Moià se celebraven tres fires: la de Sant Llorenç (anomenada de les fures), la de sant Sebastià i la de Sant Isidre (anomenada fira de la Pega). La vigília de la festa cada pagès feia un foc en un emplaçament alt perquè pogués ser vist des de lluny a la nit. L'any 1792 es té constància que es va celebrar la fira del bestiar a les feixes que hi havia al darrera de l'Escola Pia. L'any 1933 l'Ajuntament va decidir traslladar el mercat de la baixada del Mestre a la Plaça Major. Sant Isidre és el 15 de Maig.</p> | 41.8093700,2.0660500 | 422422 | 4629033 | 08138 | Moià | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Anomenada antigament Fira de la Pega. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 80129 | Patrocini de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patrocini-de-sant-josep | <p>La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià</p> | XVIII | Sembla que ja no es fa | <p>Festivitat en la que es plantava un pi bastant alt amb el tronc ben pelat i encerat, a les branques del qual es penjaven llonganisses i altres aliments. Els nois més valents s'havien d'enfilar per aconseguir agafar-les. També es subhastava una carretada de llenya de roure que alguns homes, amb el permís del propietari, havien anat a tallar. Era com un donatiu al sant i els diners de la col·lecta eren destinats a les millores de l'església de Sant Josep.</p> | 08138-221 | Casc Urbà-c. Sant Josep | <p>16 de març. És una festa que ja es recorda l'any 1923 però se sap que és més antiga.</p> | 41.8125100,2.0971900 | 425012 | 4629354 | 08138 | Moià | Obert | Dolent | Inexistent | Barroc | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 96 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||
| 80130 | Rellotge de Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-0 | XVIII | Actualment no s'hi llegeix res. | Rellotge de sol situat al segon pis de l'Escola Pia, a la banda més a ponent de la façana sud. Realitzat en una llosa vertical de pedra gres local, aproximadament d'uns 0,90 x 1,20 m. La informació que es detalla a continuació es va obtenir fa 10 anys. Actualment ja no s'hi pot llegir res: A la part central del rellotge es pot mig llegir una inscripció de forma vertical: '---fugax le/ gos protempore por --/si rex umbra fugex qe (m) /cibite (m) pus erit'. A la banda est del rellotge es conserva l'agulla de ferro i a prop d'ella es pot llegir la data: '1705 AL 4º DEC GR. 50'. Sota la inscripció principal situada a la banda de dalt de la llosa i en sentit antihorari s'observen els números del 5 al 12. | 08138-222 | Casc Urbà - Façana sud de l'edifici principal de l'Escola Pia | 41.8094800,2.0980300 | 425078 | 4629017 | 1705 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80130-foto-08138-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80130-foto-08138-222-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 80131 | Barraca 5774 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5774 | XVIII | En procés de ruïna | Barraca de pastor, de grans dimensions, de planta irregular poligonal d'aproximadament 6 m de diàmetre. Construcció de pedra seca que ha perdut el lateral est (les pedres estan in situ) i part del paravent de la banda sud. No hi ha restes de la porta d'accés. | 08138-223 | Al nord-est de la vila. | 41.8289000,2.0623300 | 422136 | 4631204 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80131-foto-08138-223-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Correspon al codi 5774 de la Wikipedra.El pla que queda a ponent de la barraca, a la banda de baix de la pista, es coneixia antigament com a vinya del Marfà. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 80132 | Gorg del Toll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-toll | <p>Gorg de formació càrstica pel que hi passen, en temporades de pluges o de desgel, les aigües dels torrents del Bassot, el Gomà i Mal, que han erosionat la roca calcària durant milers d'anys formant un clot en el llit del corrent de l'aigua, on encara que no hi baixi aigua hi ha sempre un toll en el que hi viuen especialment amfibis i insectes.</p> | 08138-224 | A 6 km a l'est de Moià. Km 32 de la N-141 Moià-Vic. | 41.8045068,2.1498010 | 429373 | 4628421 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80132-foto-08138-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80132-foto-08138-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||||||
| 80133 | Cova Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-morta | Gómez i Costa, E (2001); ' Les Coves del Toll '. Pàg. 7. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià. | Cova d'origen càrstic que molt probablement estava connectada amb la surgència de la cova del Toll (balma) abans que l'erosió de l'aigua del riu subterrani obrís l'enorme balma a l'exterior. Té un recorregut estret de 60 m i es caracteritza per ser un tram negat que acumula sediment argilós. Quan és època de pluges i la cova del Toll porta el riu subterrani amb aigua, la cova Morta s'inunda. S'hi han trobat restes arqueològiques tot i que romanen fora de context. | 08138-225 | A l'est de la vila. C-141-c direcció a Vic Km, 32 | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII, per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. Es diu que hi ha gravats en alguna part d'època romana i/o medieval però no s'observa res que faci sospitar alguna incisió semblant. | 41.8291000,2.1276200 | 427558 | 4631169 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80133-foto-08138-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80133-foto-08138-225-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Casinos | 123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||
| 80134 | Festival Internacional de Música Francesc Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica-francesc-vinas | <p>Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 96-97. T&T. Moià</p> | XX | <p>Festival de música en què s'organitzen diferents concerts de música clàssica i/o moderna que es realitzen en escenaris diversos: el Parc Municipal, l'Auditori Sant Josep, Can Viñas, l'església Parroquial o, fins i tot a la Balma de les coves del Toll. El Festival és en honor a un dels fills predilectes de la vila, el tenor Francesc Viñas.</p> | 08138-226 | Casc Urbà - Parc Municipal | <p>El Festival Francesc Viñas, realitzat en els mesos de juliol i agost, ha tingut en la seva programació fins a vuit concerts entre juliol i agost i ha reunit a molta gent no només del municipi a qui els agrada la música clàssica. Un dels personatges importants en aquest Festival ha estat la soprano i cantant d'òpera catalana, Victòria dels Àngels, que va ajudar a fer ressò per tot el món de l'existència d'aquest festival fins a la seva mort l'any 2005.</p> | 41.8119500,2.0980900 | 425086 | 4629291 | 1982 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 80135 | Festa de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-fruiter | <p>Ballús i Casoliva, G. (2000). <em>Guia de les Festes del Bages.</em> Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa.</p> <p>Clarà i Arisa, J. (1992). <em>D'ahir i avui: viatge fotogràfic per la història de Moià.</em></p> <p>Clarà i Arisa, J. (1997). <em>Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova.</em> <em>Modilianum</em> nº 7, pàg. 63-74. Desembre. Moià.</p> <p>Clarà i Arisa, J. (1997). <em>Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges.</em> Ed. Viena S.L. Barcelona, gener.</p> <p>Domingo i Díaz, E. (2007). <em>Moià, una vila, un poble, una il·lusió.</em> Pàg. 97-100. T&T. Moià.</p> <p>Carrera i Escudé, M. (?). <em>Festa Major i Festa de l'Arbre Fruiter.</em></p> <p>Clarà i Arisa, J. (2004). <em>L'obra cívica del tenor Francesc Viñas: cent anys de la Festa de l'Arbre Fruiter (1904-2003).</em> Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XX | <p>Festa que s'ha realitzat fins als nostres dies. Els nens i nenes del poble tenien cura d'una llavor fins que creixia l'arbre i arribava el dia en què l'havien de plantar. Antigament es donava el títol de reina i pubilla a aquella que millor havia cuidat el seu arbre, però ara la festa s'ha adaptat als temps moderns i aquestes figures han estat substituïdes per els nois i noies que guanyen el premi Ecoarbre. Actualment, al març els nens/es de les escoles comencen a plantar arbres. Aquesta celebració és l'última de les activitats de l'any de la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter. L'acte central es celebra el 17 d'agost i serveix també com a homenatge a la vellesa i al tenor Viñas. A la tarda es fa la plantada d'un arbre per una personalitat important del país i l'esdeveniment conclou amb el cant de l'Himne de l'Arbre Fruiter.</p> | 08138-227 | Casc Urbà - Parc Municipal | <p>El tenor Francesc Viñas, després de més d'una dècada de triomfs en els escenaris mundials, instituí a la seva vila nadiua la Festa de l'Arbre Fruiter. El context en què sorgí la iniciativa l'any 1904 és el d'un poble de la Catalunya central en crisi econòmica i retrocés demogràfic i hi influïren l'existència prèvia de la Festa de l'Arbre creada per Rafael Puig i Valls, l'eclosió del regeneracionisme posterior a 1898 i del moviment catalanista, l'incipient noucentisme i el pensament del bisbe Torras i Bages. La Festa uní el foment de la plantació d'arbres fruiters i l'educació en el seu respecte amb la fundació del Sindicat Agrícola, en el que fou originalment el doble objectiu d'aconseguir el progrés econòmic i la pau social del camp moianès i l'ideal noucentista de la formació de ciutadans. Amb els anys, però, l'opció cívica exemplificada en els infants, la vellesa i la virtut acabaria essent la preeminent. La festa ha tingut alts i baixos, des de les cavalcades plenes de simbolisme de 1905 i 1906 fins a la vitalitat republicana, la pervivència durant el franquisme inserida dins l'Homenatge a la Vellesa de la Caixa de Pensions o la celebració continuada fins a l'actualitat, amb detractors i incondicionals.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1905 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80135-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80135-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80135-11.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Al llarg dels anys, els elements que s'han mantingut inalterables a la festa, des del 1905 fins a l’actualitat, han estat la plantada d’arbres i l’Himne de l’Arbre Fruiter: un poema de Joan Maragall amb música d’Enric Morera que es canta com acte de clausura de la festivitat. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||
| 80136 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia-3 | Vilaseca. Servei de Patrimoni Local. Fons Documental. Clixé núm. 145942. Diputació de Barcelona. Barcelona. | XX | Actualment és una font urbana típica de ferro colat adossada a la paret on es troben les plaques commemoratives del Centenari del Naixement de F. Viñas, però abans de la Guerra Civil tenia una altra fesomia, ja que estava enmig del que era l'antiga plaça Sant Sebastià, davant de l'església de l'esmentat sant. | 08138-228 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià | 41.8289700,2.1276800 | 427563 | 4631155 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80136-foto-08138-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||
| 80137 | Festa Barroca, Retorn al 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-barroca-retorn-al-1714 | <p>Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 101-103. T&T. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covesdeltoll.com</p> | XX | Fa uns quants anys que no se celebra. | <p>Es tracta d'una festa que ens situa a l'època barroca mitjançant tallers didàctics i demostracions d'artesans relacionats amb el període de la Guerra de Successió i d'en Rafael Casanova, del qual la casa natal és ara museu i es troba a la mateixa plaça on es produeixen tots aquest esdeveniments. El matí del diumenge abans de la Diada de l'11 de Setembre, el centre de la vila es converteix en una cercavila amb canons, pólvora i petits escenaris on es representen gags de la Guerra. A la tarda, la plaça de l'Església s'omple de paradetes on es realitzen tallers didàctics relacionats amb l'època, organitzats des del Museu Municipal, i demostracions en les que artesans d'avui treballen com abans. Dintre de la programació de la festa hi ha unes hores on, en l'improvisat escenari de les escales de l'església, s'escenifiquen diferents capítols de la Guerra de Successió, la proclamació del conseller en cap, Rafael Casanova, el seu casament i l'entrada dels francesos a Barcelona, amb la conseqüent derrota davant la corona espanyola de Felip V. Els actors són amateurs, gent del poble, dirigits per R. Tarter, l'arxiver municipal.</p> | 08138-229 | Casc Urbà - Pl. Major | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 2001 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80137-foto-08138-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80137-foto-08138-229-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Fa uns quants anys que no se celebra. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||
| 80138 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-15 | <p>Ajuntament de Moià. www.moia.net AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 398. Ed. AltaFulla. Barcelona. Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 95. T&T. Moià.</p> | <p>Festa que se celebra el 15 d'agost i és una de les més participatives, ja que coincideix amb les vacances de molta gent que durant la resta de l'any no són a la vila. La Festa està formada per un gran nombre d'esdeveniments: concerts, danses i balls popular.</p> | 08138-230 | Casc Urbà - Diversos indrets de la vila. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||||
| 80139 | Ofrena floral per l'11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-floral-per-l11-de-setembre | <p>Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Clarà i Arisa, J ( 1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena.S L. Barcelona, gener. (1992); ' D'ahir i d'avui. Viatge fotogràfic per la Història de Moià. Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova '. Modilianum Nº 7. Moià, desembre. Domingo Díaz, E (2007); Moià: una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. Pàg. 124-125. T&T. Moià .</p> | XX | <p>L' 11 de Setembre, Diada de Catalunya, es fa l'ofrena de flors al Monument dedicat al conseller en cap durant la Guerra de Successió, Rafael Casanova, nascut a Moià l'any 1660, Les autoritats, entitats i persones a títol personal fan ofrenes florals als peus del monument des de l'any 1932 amb la inauguració del monument pel president de la Generalitat Francesc Macià. L'acte es complementa amb un discurs de l'alcalde en funcions, dels regidors i d'algun convidat d'honor.</p> | 08138-231 | Casc urbà - Pl. de l'Hospital | <p>L'any 1914 es va posar la primera pedra del monument al carrer de la baixada del Mestre, a prop de la font de Sant Joan, però no va tenir continuïtat. En comptes d'això, es va optar per col·locar una estàtua petita d'en Casanova, reproducció de la que l'escultor Rossend Noba havia realitzat per Barcelona, a la Plaça Sant Sebastià. Com que aquesta reproducció era més petita, des d'aleshores ha estat coneguda com 'l'estàtua del Rafalet'. No va ser fins l'any 1932 i a instàncies de Francesc Viñas que l'estàtua va tenir un emplaçament definitiu davant de l'hospital. El monument a Rafel Casanova va ser inaugurat durant la República, el 15 d'agost de 1932, pel president Francesc Macià. Durant la guerra i el període franquista es va mantenir el pedestal tot i que l'escultura hagués retirada el 1939.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1914 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||||
| 80140 | Resclosa del molí de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-fabrega | Queda molt poca part de la resclosa | Restes d'una resclosa de pedra, amb la cadireta o bagant i part de l'antic rec que duia l'aigua al molí de la Fàbrega (Castellterçol). | 08138-232 | Al sud de la vila. Termenejant amb el municipi de Castellterçol. | 41.7803700,2.1101000 | 426047 | 4625774 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80140-foto-08138-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80140-foto-08138-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | Tot i que el molí es troba en terme de Castellterçol, la resclosa està en terme de Moià. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | ||||||||||||
| 80141 | Vallabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallabus | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 159. Moià. | XVIII | Masia de petites dimensions, de planta quadrada, d'un sol cos típica de les masoveries de segon o tercer ordre, amb dos pisos amb teulada a dues vessants, asimètriques, sense ràfec i amb amb el carener perpendicular a la façana principal. Annexat al cos original hi ha un petit cobert actualment fet servir com a garatge i magatzem. Conserva les llindes de pedra de les finestres i la porta d'accés de fusta. A la façana principal, encarada al sud, hi ha una anella de bestiar. | 08138-233 | A 2 km a l'est de la vila, en el Km. 28 de la N-141C. | Narcís Vallibus la va construir al s. XVIII. El nom ha evolucionat a Vallabús i es troba escrit també com a Ballabús. Es va abandnar fa uns quaranta anys, però després es va tornar a arrendar. | 41.8290200,2.0623200 | 422136 | 4631218 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80141-foto-08138-233-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 | |||||||||
| 80142 | Col·lecció dexilografies dels gravadors Abadal de la Biblioteca de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexilografies-dels-gravadors-abadal-de-la-biblioteca-de-catalunya | Socias i Batet, I (1990); ' La gran contribució dels Abadal en la difusió del gravat xilogràfic a Catalunya ' . Modilianum nº 3. pàg.4-34. Desembre. Moià. | XVII-XVIII | Col·lecció de 747 planxes de fusta, l'Àlbum de Mostres Abadal i una sèrie de fotogravats. Aquestes planxes són de Moià i de Manresa, dels segles XVI-XVII-XVIII i XIX. Qualitativament s'ha de parlar de les que pertanyen als anys 1600 i 1700, ja que sn'han conservades poques en fusta. Aquest fons de la Biblioteca de Catalunya està considerat el més representatiu de tots els que estan en mans privades o institucionals. | 08138-234 | Biblioteca de Catalunya | A finals de l'any 1923 la Biblioteca de Catalunya va adquirir el fons Abadal dels seus últims descendents de Manresa. És el més representatiu, segons els experts, ja que al ser planxes de fusta moltes d'elles es van fer servir com a combustible en èpoques de pobresa. | 41.8048200,2.1498100 | 429374 | 4628455 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El mestre Pere Abadal i deixebles. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 320,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.