Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80143 | Embassament de Passarell o del Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-passarell-o-del-moli-nou | Ajuntament de Moià. Departament d'Urbanisme. Moià. Fàbrega i Gallaguet, M (2000-2001); ' Subministrament d'aigua potable al Municipi de Moià, s. XIX-XX '. Moià. | XX | Embassament de mida mitjana amb una petita resclosa de ciment d'1 x 15 m, que recull aigua de la pluja que baixa pel torrent de la riera de Passarell. L'envolta una zona de passeig amb arbres (roures, pins, avets) i de picnic, on està prohibit fer foc i banyar-se. Està situat en la zona anomenada el Parc del Molí Nou, de 45.305 m2. | 08138-235 | Al nord-est de la vila. | 41.8034200,2.1471900 | 429155 | 4628302 | 1983 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80143-foto-08138-235-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 80144 | Puig Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-rodo | Muntanya de 1.055 m d'altitud del terme, a prop del termenal amb l'Estany. És el punt més alt del municipi i compta amb unes vistes molt dilatades. S'hi troba el vèrtex geodèsic 288104001. | 08138-236 | A l'est de la vila a la N-141-c direcció Vic. | L'any 1806 Puig Rodó va ser un dels punts que serviren per determinar la mesura de l'arc de meridià entre Dunquerke i Barcelona, mesura que havia de ser la base del sistema mètric decimal. | 41.8495200,2.1243000 | 427306 | 4633439 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 80145 | Pedra amb gravats de Passerell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-gravats-de-passerell | <p>Pedra de gres de granulometria fina d'uns 1,20 x 1m aproximadament, amb decoració de tipus gravat rupestre o gliptogràfic, situada a la cara superior de la pedra. En les diferents incisions, d'uns 0,2 mm de profunditat aproximadament, es poden observar: una figura humana amb aspecte de moviment (ball) i el cap orientat al sud, una cara amb orella i ulls incisos en la pedra (forats d'1,5 mm), un bec amb ull tipus gall i altres línies i corbes sense identificació. El roc esta situat en mig del torrent de Passarell, avui amb un cabal pobre que pot créixer en període de pluges o desgel.</p> | 08138-237 | Al nord-est de la vila, a pocs metres aigües amunt de l'aqüeducte de Passarell | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | Dècada dela anys 1990 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80145-foto-08138-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80145-foto-08138-237-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-08-27 00:00:00 | Cristina Casinos | Francesc Punsola | Està situat enmig del torrent de Passerell, fet que no permet identificar si aquest era el seu emplaçament original.Es tracta d'una producció contemporània de l'artista plàstic Francesc Punsola. | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 80146 | Creu de terme de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-sebastia-0 | XVIII | Fragments de pedra calcària que formen part de l'antiga creu de terme de sant Sebastià. Actualment només resten dues puntes dels braços de la creu decorats amb fulls d'acant amb els números d'inventari del Museu 1494 i 1495, part del fust amb número d'inventari 1493 i part del capitell de la creu amb núm. 1492. | 08138-238 | Museu Municipal-Casa Natal de Rafael Casanova | Antigament estava situada a la plaça Sant Sebastià, on actualment està l'Ajuntament, vers el nord de la vila, quasi als afores. | 41.8133100,2.0969700 | 424995 | 4629443 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les peces han estat localitzades després d'una cerca ja que no estaven a la mateixa zona. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 80147 | La Vella dels Porcs Negres del Dolmen de Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-dels-porcs-negres-del-dolmen-de-puig-rodo | Romeu, J (2000); ' Moià, història d'un poble '. Oliveres i Gallaguet, E(2007), font oral. | Llegenda sobre el dolmen de Puig-rodó. Es diu que fa molts anys en les nostres terres hi vivien molts pagesos, cada un tenia els seus porcs, els seus ramats de bens, de vaques que treien a pasturar cada dia. Un capvespre, un pagès que tornava cap al mas de pasturar amb el seu ramat d'ovelles va veure una cosa molt estranya prop del dolmen. S'hi va acostar molt a poc a poc tot espantat i va veure una vella que sortia del dolmen pasturant un ramat de porcs negres. El pagès va sortir corrent molt espantat i va avisar a la resta de pagesos dels masos del voltant. L'endemà tots els pagesos eren a prop del dolmen i van poder veure la vella passejant els porcs negres; aquella dona els va fer molta por, semblava una bruixa. La vella sortia cada nit del dolmen i tothom estava cada dia més espantat; per això van decidir d'anar a avisar el rector de l'ermita de Ferrerons (a prop del dolmen de Puig-rodó) perquè beneís el sepulcre i diuen que hi va gravar una creu a la llosa de sobre. Des d'aquell dia els pagesos no van veure més la vella pasturant els porcs negres. Si ens acostem al dolmen del Puig-rodó encara es pot observar la creu gravada a la llosa de la coberta, la mateixa creu que va lliurar als pagesos de la vella dels porcs negres. . | 08138-239 | 41.8120000,2.0981500 | 425091 | 4629296 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||||
| 80148 | Llegenda del dolmen de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-dolmen-de-la-grossa | Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià | Llegenda que diu que des d'antic on s'aixecava el megàlit de la Grossa, avui desaparegut, hi havia hagut un hostal molt famós dirigit per la Grossa i el Galipapo. En una de les habitacions hi havia un llit que s'obria i es plegava de manera brusca, deixant mort a qui dormia a sobre seu. Quan acudien a l'hostal personatges rics, els hostalers els cedien l'habitació maleïda, on hi havia el llit per poder-se quedar tota la riquesa dels pobres viatgers. Mentre aquests dormien, els propietaris doblegaven el llit matant-los i en tiraven les despulles dins el forn de coure pa per fer desaparèixer les proves del crim. Un bon dia es va presentar a l'hostal en Gari, fadrí jove, ric i ben plantat demanant una cambra per passar-hi la nit. Els hostalers van cedir-li l'habitació del llit assassí, però la filla dels hostalers, l'Estela, va advertir al jove del perill que corria i aquest va posar coixins sota les mantes simulant el seu cos. Gari i Estela van decidir escapar-se junts cap a Moià per poder donar compte a la justícia dels crims que es cometien a l'hostal i aquesta va manar penjar la Grossa i el Galipapo i van fer destruir el llit. En la destrucció només va quedar una pedra dempeus, que coincideix amb la llosa vertical que formava el ja desaparegut dolmen de la Grossa. Diuen també que en temps de l'existència del megàlit s'hi feien sacrificis i a la llosa de coberta hi havia un forat pel qual s'escorria la sang de les víctimes. Des d'aquell moment fins que el megàlit fou destruït, cada nit de Nadal sortien de l'interior del dolmen tots els fantasmes de les víctimes dels hostalers saltant i ballant per demanar la pau eterna. | 08138-240 | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El dolmen va desaparèixer en la construcció de la carretera N-141-c. Es diu que va acabar formant part del pedram de la carretera. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||||
| 80149 | Imatge de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-sebastia-1 | AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 135. Ed. AltaFulla. Barcelona. www.festes.org/articles.php?id=418 Clarà i Arisa, Jaume: 'Un conte de Maria de Bell-lloch de 1881, ambientat a Moià'. La Tosca, abril de 2010, | XVII | Llegenda que explica la confusa aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'Hostal de Cal Santaire. El poble va considerar miraculosa l'aparició de l'escultura i va invocar al sant per tal de demanar-li protecció davant les terribles pestes que assetjaven Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII. Tot i que la devoció al sant és molt anterior, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment a Sant Sebastià per haver-los mantingut al marge de la pesta bubònica. | 08138-241 | Segons el vot el poble es comprometia a dedicar-li festes cada 20 de gener per haver lliurat a la vila de la pesta. Antigament, a la vigília hi havia una processó amb un tabernacle que contenia una imatge d'argent de Sant Sebastià. | 41.8116200,2.0991600 | 425175 | 4629253 | 08138 | Moià | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Maria de Bell-lloch posa en boca d'un dels seus personatges aquesta llegenda: 'Una pesta que a tothom matava s'havia ensenyorit de Moià i tots los seus volts; crec que arribava fins qui sap a on, a Barcelona i tot: lo desconsol era gran; cases hi havia que havien quedat desertes. Llavores lo poble féu prometença al gloriós màrtir de construir-li una iglésiabaix la seva advocació. L'hospital, en lloc de ser a baix, prop la parròquia, com ara, era aquí, en eixa plaça, i servia no sols per a los malalts sinó per a recollir pobres pelegrins.Doncs bé, un vespre, i quan ja s'havia votat lo fer la imatge i s'estava parlant de qui la faria que ho fes bé, sens trobar ningú a propòsit, trucaren dos pelegrins a la porta de l'hospital demanant acolliment per a aquella nit. Enterats los pelegrins de lo que tenia al poble en tant fatic, demanaren una pedra i, tancant-se en una celda, prometeren fer la imatge.L'ensendemà, veient que no eixien mai ni mai de sa celda, determinaren los veïns trucar a la porta, que estava tancada per dins, mes ningú respongué. Tractaren llavors d'obrir-la i, oh sorpresa!, los pelegrins no hi eren, i enmig la cambra hi havia un sant Sebastià fet d'una manera admirable, amb una encarnadura que pareixia natural.Tothom ho tingué per un miracle i ningú dubtà que l'havien fet los àngels en forma de pelegrins.' | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 80150 | Refrany de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-grossa | Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià | Refrany que diu : 'De la Grossa a Moià, una hora hi ha. De la Grossa a Calders, una hora hi és'. | 08138-242 | El dolmen de la Grossa es trobava situat en un punt on actualment esta la carretera N-141-C, que antigament era un camí ral, prop de l'edifici actual de la Grossa tot i que no pertany al municipi de Moià. Cap a l'any 1865 en la construcció de la carretera, els picapedrers van rebre l'ordre d'esmicolar totes les pedres i obstacles que es trobessin dins el tram de la carretera i així ho van fer, incloent-hi el dolmen de la Grossa. El terme municipal al qual pertanyia aquest sepulcre és dubtós. A. Bofarull amb altres autors deia que pertanyia al terme municipal de Moià, S. Ginesta en la seva obra ' La comarca del Bages' esmenta que pertanyia al terme municipal d'Avinyó i segons altres fonts es considera propietat del municipi de Calders. | 41.7772300,2.0954500 | 424826 | 4625438 | 08138 | Moià | Sense accés | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||||
| 80151 | Himne de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-larbre-fruiter | Ajuntament de Moià (1913); Archivos del Ayuntamiento de Moyà. Francesc Viñas. núm. 3. Pàg. 29. Lliga de l'Arbre Fruiter. Impremta-Inglada & Cia.. Barcelona. www.festes.org | XX | Himne dedicat a l'Arbre Fruiter i a la Festa de l'Arbre Fruiter creada per la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter i per iniciativa del tenor Francesc Viñas i Dordal. La primera edició de la festa va ser l'any 1905. La lletra d'aquest himne amb lletra del conegut poeta Joan Maragall i amb música del cèlebre Enric Morera diu: - ' Cantem plantant, plantem cantant/que tot és vida/ Els bons plançons, amb uns bons cants/fan més florida/ En terra l'hem clos/ Au! Fes-t'hi ben gros!/Arbre, cuita, cuita/ Els cants són les flôs/els fets són la fruita/ Donem-li el bon jorn/ Dansem-li a l'entorn/ Alça! Aire, aire!/ El seu bon retorn/no pot trigar gaire/ Ai, quina verdor!/ Ai, quina abundor/ Mira! mira! mira!/ Tot ell és dolçor/i el vent hi sospira/ Com ell, bons germans/creixem forts i sans/ Pluja, sol, davalla!/ Els xics se fan grans/ Amunt, jovenalla!/ Cantem plantant, plantem cantant/que tot és vida/Els bons plançons, amb uns bons cants/fan més florida '.- | 08138-243 | Arxiu-Biblioteca, Ajuntament. | Va ser creat l'any 1905 pel poeta Joan Maragall i el mestre Enric Morera per la Festa de l'Arbre Fruiter que es va celebrar a la vila de Moià el 16 d'agost de 1905 i que va ser executat per un nombrós cor del poble. | 41.8146600,2.1151400 | 426505 | 4629577 | 1905 | 08138 | Moià | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80151-foto-08138-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80151-foto-08138-243-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Joan Maragall i Enric Morera. | Una de les partitures originals es troba a l'Arxiu Municipal. La partitura esta titulada: 'A Francesc Viñas/' Himne de l'Arbre Fruiter '/Coro d'homes à veus solas' i signada: ' lletra de Juan Maragall/Musica de E. Morera/Sitges, Abril de 1905 '.L'Himne és interpretat per un cor de cantaires a la cloenda de la Festa de l'Arbre Fruiter el 16 d'agost, normalment al Parc Municipal.En la pàgina principal de la partitura (n'hi ha tres) hi ha escrit el número de inventari 1012. | 106|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 80152 | Sardana del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-centenari | XX | Sardana encomanada a Carles Rovira i Reixach en el centenari de l'Arbre Fruiter a Moià. Titulada: 'Moià, a l'Arbre Fruiter'. Opus 149. Fa al·lusió a l'Himne de l'Arbre Fruiter de Joan Maragall i el mestre Enric Morera. A l'Arxiu Municipal de Moià hi ha la partitura i un CD gravat per l'autor. | 08138-244 | La partitura es troba a l' Arxiu Municipal. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80152-foto-08138-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | C. Rovira i Reixach. | 98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 80153 | Molí de la Crespiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-crespiera | XIII-XVIII | Caldria netejar la zona i consolidar les poques estructures que encara hi queden.. | Molí en runes tapat per la vegetació. Només s'entreveu un fragment de la façana sud d'uns 5 m aproximadament. La factura és de grans carreus de pedra gres amb morter de calç. A la banda de llevant hi ha una escala de cargol que permet pujar a una habitació que semblaria haver estat una cuina (hi ha una pica que drenava directament sobre la bassa del molí), No s'observa el maquinari, tot i que es pot determinar on era la sala de moles. Té una gran bassa, que recollia l'aigua dels dos torrents a l'entreforc dels quals es troba. En el torrent de la Crespiera encara es veu la resclosa, parcialment enderrocada i feta amb grans carreus. El pou fa 1,80 m de diàmetre i uns 5 m d'altura. | 08138-245 | Al nord-est de la vila, en el torrent de la Crespiera, on s'ajunta amb el torrent Mal de la Cabanya | Ja se'l cita en documents de la notaria de Moià a finals del segle XIII i primers anys del XIV, tot i que la factura indica un molí de tipologia moderna. | 41.8351700,2.1204300 | 426968 | 4631850 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80153-foto-08138-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80153-foto-08138-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80153-foto-08138-245-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Es conserva una fotografia d'aquest molí que circula per internet d'aproxiamdament fa un segle | 94|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 80154 | Sarcòfag del bisbe Pere de Planella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-del-bisbe-pere-de-planella | <p>AD(1969); ' Último documento sobre Moyá hallado y trascrito per el P. Picanyol. Cuestionario Zamora '. Pàg. 274. Modilianum, Octubre. Galobart i Soler, J (1993); L'església de Moià i els seus constructors(1673-1749). Pàg. 70-74. Modilianum núm. 8-9. Moià. Homs i Forcada, A (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002888.00, Fitxa núm. BdV 0002888.04, Fitxa núm. BdV 0002888.05 Vic. Vic. Martos i Moreno, E (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002888.01, Fitxa núm. BdV 0002888.02, Fitxa núm. BdV 0002888.03 Vic. Vic. Masalles i Rivera, A(2007), font oral. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa</p> | XIV | <p>Sarcòfag de gres de forma rectangular i amb coberta troncopiramidal amb la superfície lleugerament còncava d'1,60 x 0,92 m, amb una profunditat d'uns 47 cm. Està decorat amb baix relleu policromat amb colors blau, vermell, groc i també amb pa d'or. La paret frontal del sepulcre es distribueix en traceries gòtiques: 4 arcs apuntats a banda i banda amb rosasses i la representació del que sembla un lleó amb la boca oberta a la base de cada parella d'arcs. A la banda central de la cara de la tomba hi ha un arc ogival trilobulat d'on emergeixen dos àngels amb ales portant l'escut dels Planella, un llenguado mirant a l'oest. Als carcanyols dels arcs a la zona superior hi ha motius vegetals. La capa pictòrica es troba en bastant bones condicions. Als laterals de la tomba es repeteix l'escena dels àngels amb ales portant l'escut sota l'arc trilobulat. L'altre costat de la tomba no es pot observar ja que el sepulcre està empotrat pràcticament a la fornícula de la capella del Santíssim. L'ascensió de l'ànima és representada a la coberta del sepulcre, dos àngels sostenen una tela on es situen dues ànimes que oren. A sobre dels àngels hi ha un motiu vegetal, rosetó o lluna. Se suposa que a l'altra banda de la tomba hi ha la mateixa imatge. La forma piramidal s'acaba amb la petita base d'una creu, està trencada i enganxada per la part inferior, on hi ha un Crist crucificat també policromat La tomba descansa sobre unes mènsules amb forma de lleó ajagut en actitud de repòs. Les escultures estan totalment policromades i tenen detalls encara conservats. A banda i banda del sepulcre, i no molt simètricament, es troben quatre escuts d'armes en pedra gres, de la família Planella en el que és representat un peix, un llenguado, en l'escut ogival amb una faixa central de forma horitzontal. S'observa alguna resta de policromia en un dels superiors.</p> | 08138-246 | Casc urbà - Capella del Santíssim Sagrament de l'Església de Santa Maria | <p>La família Planella comença a agafar importància a la vila durant el s. XIV en afers de negocis tèxtils i adquirint propietats. Els Planella eren senyors comtals, guerrers i eclesiàstics que van tenir domini senyorial de la vila de Moià fins a l'any 1501. Pere de Planella va néixer a Moià en una data indeterminada i va morir a Barcelona l'any 1385. Al questionari Zamora de l'any 1789 es confirma el coneixement que tenia la gent de l'existència de les cendres de l'anomenat 'Pedro de Planella' en una 'primorosa urna'. Va destacar dels Planella com a eclesiàstic i el seu primer càrrec important va ser el de canonge de la seu de Mallorca, l'any 1361 va ser nomenat bisbe d'Elna al Rosselló. A Barcelona va fer construir la càtedra episcopal del cor de la catedral i va consagrar la basílica de Santa Maria del Mar.</p> | 41.8493600,2.1238100 | 427265 | 4633422 | 1385 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80154-foto-08138-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80154-foto-08138-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80154-foto-08138-246-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Renaixement|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Cristina Casinos | És estrany que n'hi hagi dues ànimes representades quan en principi només hi havia una persona enterrada. Això permet pensar que pot ser el Bisbe Planella no va ser enterrat en aquest sarcòfag, com popularment es diu. Seria molt interessant l'estudi i la seva intervenció ja que és un dels pocs exemples d'escultura gòtica policromada | 93|95|85 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 80155 | Monument a Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-catalunya | Fàbrega i Gallaguet, M (2000-2001); 'Subministrament d'aigua potable al Municipi de Moià, s. XIX-XX'. Moià. | XX | Monument que representa quatre pilars rectangulars de ciment d'uns 5 m cadascun separats uns dels altres per un espai d'1 m aproximadament, que sorgeixen d'una piscina (ara reblerta) d'uns cinc metres de diàmetre. La piscina, contenidora del monument, està dipositada sobre una superfície de planta rodona, a mode de rotonda, en la que hi ha diversos arbres i bancs per seure. | 08138-247 | Casc Urbà - Pl. de Catalunya o dels ànecs | En la mateixa plaça hi ha un pou d'aigua perforat l'octubre de 1987 amb una fondària de 274 m i l'aigua ja sortia a només 66 m. En total donava un cabal de 880.000 l per dia. | 41.8271600,2.1027600 | 425492 | 4630975 | 1991 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80155-foto-08138-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80155-foto-08138-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Jordi Sarri i Vilageliu, arquitecte | Els pilars simbolitzen els dits legendaris de Guifré el Pelós, o sigui, la Senyera catalana. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||
| 80156 | Els Veguers de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-veguers-de-sant-joan | Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. | Dansa cerimonial de l'antiga Confraria de Sant Joan Evangelista que es balla a la Festa d'Hivern i a la d'Estiu. Actualment es balla a la Plaça Major durant la Festa Major en haver desaparegut la festa a principis del segle XX. | 08138-248 | Casc Urbà | Va ser recuperada a partir d'una partitura antiga que es troba a l'Arxiu Municipal. Antigament es ballava a la plaça de l'Oratori, actual Pl. del Colom. La coreografia és moderna (1985) ja que es desconeix com es ballava antigament, tot i que podria tenir semblances amb el ball del ciri (la partitura és un 'treure ball'). | 41.8114500,2.0984600 | 425116 | 4629235 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Barroc. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 80157 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-7 | Domingo i Díaz , E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 83. T&T. Moià Gegants centenaris. Colla de Geganters de Badalona, 2018. | XX-XXI | La parella de gegants antics està formada per un que representa el rei Ferran el Catòlic, i la geganta que representa la reina Isabel I. Els dos van tocats amb les seves corones reials i van acompanyats d'un gegantó més petit anomenat Trapella. La segona parella, més moderna, està formada per un gegant prehistòric amb el tors nu, barba i amb una destral prehistòrica, anomenat Toll, i la geganta prehistòrica vestida també amb pells naturals amb cistell ple d'herbes remeieres i punxó al cap, i de nom Toixonera. Per l'attrezzo d'aquests gegants l'autor i la colla de geganters han comptat amb l'assessorament del Museu Municipal. | 08138-249 | Casc Urbà- Pl. Sant Sebastià s/n | La primera notícia de gegants a la vila de Moià data de 1886. Els gegants antics van ser destruïts a la Guerra Civi,l excepte el cap de la geganta construït l'any 1904 per l'escultor modernista Lambert Escalé. Una nova parella, que representen els Reis Catòlics, va ser adquirida l'any 1944. L'abril de 2007 es van incorporar a la història dels gegants de Moià una de les primeres parelles de gegants prehistòrics del país, el Toll i la Toixonera, relacionats directament amb les coves prehistòriques que hi ha a la vila. La vida dels gegants de Moià va íntimament lligada a la de la colla gegantera que va ser constituïda oficialment l'any 1982. Abans els Gegants havien estat administrats per l'Ajuntament. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80157-foto-08138-249-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Gegants Prehistòrics: J. Grau (2007) | Són uns dels primers Gegants Prehistòrics de tot Catalunya.Els gegants antics es guarden a la seu dels Geganters, a l'edifici de can Carner, tot i que durant la Festa Major d'estiu estan exposats a l'Ajuntament (can Rocafort). Els gegants prehistòrics es guarden en un dels magatzems de l'Ajuntament, prop de cal Comadran. | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 80158 | Rellotge del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-museu-comarcal-de-manresa | Museu Comarcal de Manresa. Inventari del Fons museístic. Fitxa núm.1203. Manresa. www.mcm.manresa.com | XVIII | Museïtzat | Rellotge format per una esfera de llautó igual que la màquina. La resta del rellotge és de ferro, fet amb la tècnica de la forja i el gravat. L'esfera té només una agulla i un indicador. La màquina, que és d'un sol tren, té un pes i un contrapès i l'armadura està formada per columnes i planxes, tipus Morez. L'estructura de dalt del rellotge fa suposar que duia una campana per fer de despertador. Té autonomia per un dia i un pèndol llarg a la banda posterior. Les seves mides són 18,5 x 13,5 x 8,5 cm i les de l'esfera 165 x 82 mm. A l'esfera té la inscripció amb el nom: Moià, 91. | 08138-250 | Museu Comarcal de Manresa - Despatx de Direcció - c. Sant Ignasi, 40 | Manresa té alguns dels rellotges que es van fabricar a Moià. Hi ha constància d'almenys 45 rellotges mobles, dos de sol, i sis rellotges de campanar. Els artesans d'aquesta producció van ser J. Senesteva, fill d'un manyà de Santpedor que va emigrar a Moià i la producció del qual arriba al número de sèrie 508, i el seu aprenent F. Crusat, que va enumerar una sèrie diferent que arriba al número 114. L'ingrés al Museu de Manresa és anterior a l'any 1937. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1760 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80158-foto-08138-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80158-foto-08138-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80158-foto-08138-250-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Rellotger J. Senesteva de Moià. | 96|94 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||
| 80159 | Glorietes del Parc Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorietes-del-parc-municipal | Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XIX | Caldria consolidar esquerdes i treure grafits. | Dins del recinte de l'antiga casa Coma, hi ha tres glorietes situades en el marc romàntic dels jardins, actual Parc Municipal. La primera d'elles és de planta rectangular de sostre a dues vessants i amb teula catalana i fa cantonada amb un mirador des del que es pot observar part del poble. El pis està elevat i s'accedeix per una petita escala de quatre esglaons d'obra moderna. La segona té forma de templet o glorieta de música. De planta octogonal amb teulada amb forma d'agulla amb balcó. L'arrebossat és de ciment i el paviment de tova catalana d'uns 25 x 25 m. L'estructura del cos de fusta simula arcs ogivals. No queden restes de les finestres ni de les portes, però sí restes de les frontisses dels marcs de la fusteria. La tercera està tocant a la Biblioteca, tot just al costat de l'entrada nord del Parc. És de planta circular i té una balustrada aixecada per sis columnes d'estil jònic que sostenen un fris decorat a base d'orles. La cúpula és semicircular i no té decoració. | 08138-251 | Casc Urbà - A la zona nord del Parc Municipal. | 41.8112300,2.0949900 | 424828 | 4629213 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80159-foto-08138-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80159-foto-08138-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80159-foto-08138-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Romàntic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya són denominades: Glorietes del Parc Municipal. | 98|101 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 80160 | Forn de ceràmica de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ceramica-de-coromines | Arisa, R(2007), font oral. | XIX | Presenta algunes escombraries al seu interior. | Forn de planta quadrada de blocs de pedra irregulars formant murs de pedra seca, El mur més alt que s'observa és d'1,70 m aproximadament, la resta està tapada per esbarzers. El sostre no es conserva i l'interior s'ha fet servir per llençar brossa. A la façana est hi ha dos arcs de mig punt, mig soterrats, que eren les obertures per on s'alimentava el foc (1,70 m d'amplada, arc disposat a plec de llibre). A la façana sud els murs ens mostren la porta que donava accés a l'interior del forn, de la qual no es conserva res. Les mides exteriors són de 6,5 m x 7 m. Fan un gruix d'1,30 m. Una part del conjunt està construïda en el mateix subsol. | 08138-252 | A 3 km a l'oest de la vila a prop de la masia de Coromines. | Es creu que aquest forn havia estat utilitzat fins al primer quart del s. XX. | 41.8238900,2.0786100 | 423482 | 4630634 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80160-foto-08138-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80160-foto-08138-252-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Fent una prospecció pels voltants del forn s'observen restes de rajoles ceràmiques i escòries de les fornades.s. XIX.. Codi 41 de la Wikipedra. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 80161 | Ball dels Garrofins - Contrapàs garrofí. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-garrofins-contrapas-garrofi | AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 398. Ed. AltaFulla. Barcelona. Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral. | Dansa tancada, ballada per un grup, que es col·loca en cercle i en renglera utilitzant els punts: saltirons 1, 2, 3 i peu endavant, rotllana i torre; els braços a la cintura i picarols a les cames i a les armilles. Antigament el ballaven 6 joves o homes, actualment 8 infants del poble (nens i nenes)o sempre múltiples de 4. Actualment es balla el 19 i 20 de gener, acompanyat de música per flauta dolça tot i que antigament la partitura era per a flabiol. El vestuari és diferent si es tracta d'un infant nen o nena. Els garrofins nens: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla amb puntes i camisa de màniga llarga blanca, escalfadors blaus i llaç blau al coll, armilla amb cascavells amb ribets blaus, faixa blava, barretina amb cintes de colors. Les Garrofines: escalfadors, faixa i armilla de color vermell, al cap porten cintes de colors, mitges blanques, faldilla amb doble faldilla amb puntes i camisa de màniga llarga blanca. | 08138-253 | Casc Urbà - A la plaça de l'església, a l'església i al carrer. | Aquest ball ja és esmentat en el qüestionari de Francisco de Zamora fet a tots els municipis de l'Estat Espanyol l'any 1789. R. Tarter diu que l'origen d'aquest ball és de finals del s. XVII, portat de mans d'immigrants francesos. És esmentat també en les memòries de Mn. Isidre Dalmau l'any 1864, anomenat 'Ball de Gaufins associant-lo amb el mot llatí 'gaudeo' que vol dir alegrar-se. Diu que sortien abans de la festa de Sant Sebastià i anaven guarnits amb cintes i cascavells. Segons Mn. Dalmau, el nom de Garrofins ve de les barretines llargues que penjaven al llarg de l'esquena dels balladors que a ulls del poble eren molt semblants a les garrofes del camp. Dels anys posteriors a la Guerra Civil hi ha diverses ressenyes que en parlen. L'any 1956 es balla per primera vegada amb el Ball del Ciri. L'any 1974 es reestrena i l'any 1975 l'agrupament escolta de Mn. Amadeu Oller, sota la direcció del Sr. Trullà, el tornen a ballar a la vigília de Sant Sebastià, acompanyats pel ' Pollo ' i pels músics dels flabiols. Com a dada curiosa, l'any 1983 va ser ballat per una cinquantena de nens. Antigament es ballava a la vigília de la festa i es feia un cercavila amb parades per ballar-la. En canvi per Sant Sebastià a l'església es feia en sortir de la missa de matí. Actualment hi ha petites diferències entre la partitura que apareix al Costumari Català de Joan Amades i l'actual. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 80162 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-15 | Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral. | Ball tancat que a finals del s. XIX es deia Ball de Gitanes i Gitanos. Antigament obria la processó de Sant Sebastià. Està dividit en diferents parts: l'Entrada, els recitats de les parelles, el Ball, el mantejament del Pollo i la sortida. Els homes dedicaven la corranda a les dones. El grup de balladors, format per 6 parelles, es col·loca en cercle, passeig i filera i els punts de ball que fan servir són: rístol, cargol, línia recta, cadena petita, cadena grossa, molinet, passades, rodona, punt de sardana i polca i estrella petita. El vestuari dels balladors; els nois: pantaló de vellut de color, brusa blanca de mànigues llargues amb tiretes de colors, coll blanc de plecs, barrets de tres puntes amb tiretes que arriben fins els genolls, faixa blanca i sabatilles negres, camals amb cascavells. Les dones: faldilla de vellut en colors diferents, brusa blanca amb màniga llarga, capa del mateix color de la faldilla fins la cintura i amb pell blanca per tot el voltant, llaços de color al cap, mitges blanques i sabates negres. A la dansa li acompanya una cobla completa. | 08138-254 | Casc Urbà- A la plaça de l'Església, a l'església i al carrer. | És una de les danses més antigues de la vila. Ja surt esmentada com a dansa tradicional en el qüestionari de Francisco de Zamora de 1789 i a les memòries del Mn. Dalmau de 1864. Hi va haver un parèntesi durant la Guerra Civil en el que va desaparèixer, Durant els anys 70 torna a patir una altra modificació de mans del Sr. Artur Castanys i el mestre Cohí-Grau i la recreació del vestuari per la Junta del Casal de Moià. Abans de la seva recuperació l'any 1976, es ballava al so del violí i eren només els homes el qui el ballaven disfressant-se alguns de dones. Hi ha documentació de principis del s. XX on es diu que la música que acompanyava el ball era la del violí i esmenta el violinista moianès, Josep Oliveres, 'el Cotre'. Actualment l'acompanya la cobla. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Es balla a la Plaça el diumenge més proper a Sant Sebastià (20 de gener), juntament amb el ball del Ciri i els Garrofins. S. XVII. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 80163 | Contrapàs Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-curt | Ballús i Casoliva,G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral. | XIX | Ball de dos homes, dos traginers, que el ballaven en la festa de Sant Antoni. És una dansa tancada, de sentit religiós, en la que té molta importància el moviment dels peus, que descriu la passió del Senyor en diferents parts: 1a Salutació i invocació al Déu Pare; 2a primera imatge: la corona d'espines; 3a segona imatge: el carrer de l'amargura; 4a la Crucifixió; 5a el Davallament; 6a la Resurrecció; 7a salutació amb la gorra. Antigament quan el començaven a ballar els traginers es fumaven un cigar i el ball acabava quan el cigar es consumia. Un traginer es col·loca davant de l'altre, un al costat de l'altre i els punts que ballen: punt de creu, paral·leles, punt garlandes, sardana acompanyats per una cobla. El vestuari s'ha refet a partir dels records d'antics balladors i de la documentació fotogràfica: brusa de traginer negra i pantaló de vellut negre, gorra negra i espardenyes de betes negres. Antigament portaven un mocador blanc al coll. Els balladors són acompanyats en tot moment pel 'Pollo', que hi intervé passivament. | 08138-255 | Casc Urbà - Pl. Major en les Festes d'Hivern | Tot i que no surt esmentada en les memòries de Mn. Dalmau, se sap que és de finals de s. XIX. Es ballava per Sant Antoni, 17 de gener, festa molt important al poble. Es ballava al migdia després dels Tres Tombs i després de la cercavila al vespre. Antigament la ballaven dos homes de 50-60 anys. Era acompanyada per la música de violí. L'any 1984 es va recuperar. Actualment es balla el dia dels Tres Tombs (darrer diumenge de gener) al passar el tercer tomb per l'església, com a homenatge al banderer i els administradors de la festa. Es recorda que als anys 20 la melodia només era per violí, actualment és cobla completa. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 80164 | Avenc del Bassot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-bassot | Gómez i Costa, E(2001); ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covestoll.com | Avenc de formació càrstica que forma part del complex de les coves del Toll. Està ubicat seguint el torrent Mal amunt, en l'afluent del Bassot, del qual rep el nom i les aigües. Esta connectat amb la Galeria Sud i la surgència de la cova del Toll. La paraula avenc vol dir pou natural, en aquest cas de 12 m de profunditat pel qual es pot accedir però fent ràpel. Al seu interior s'obren petites galeries en direcció N-S. La meridional és la que connecta amb la cova del Toll a la sala coneguda com la sala de la Trompa de l'Elefant. La septentrional està sempre inundada i solament és pot transitar en una desena de metres. | 08138-256 | A l'est de la vila. Ctra. 141-c en direcció Vic | Forma part del mateix complex que la cova del Toll, Toixoneres, cova Morta o cova de les Encantades, Surgència. L'any 1982 hi va haver unes riuades molt grans que van fer que entrés molta aigua del torrent pel Bassot inundant les coves del Toll. El resultat va ser una neteja molt lenta i feixuga de les antigues cates i de la cova i les últimes excavacions arqueològiques dirigides per Ma. A. Petit. | 41.8077600,2.1509200 | 429470 | 4628781 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80164-foto-08138-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80164-foto-08138-256-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Casinos | Només es troba aigua a l'avenc en època de pluges i de desgel. | 123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 80165 | Inscripció tomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-tomba | XIX | Inscripció en pedra calcària grisa amb aigües marrons d'uns 40 x 40 cm en la que es pot llegir nítidament: ' PAS PER/ LA TOMBA./ 1826 '. La pedra va ser reutilitzada com a bloc en la reconstrucció de l'actual façana de llevant de l'església de Santa Maria, després del pont. | 08138-257 | Casc Urbà-c. Rafael Casanova, després de La Volta | Segurament la llosa prové de l'antic cementiri del s. XVIII, que estava situat a la plaça Major i es va aprofitar com a material de construcció. | 41.8117300,2.0988300 | 425147 | 4629266 | 1826 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80165-foto-08138-257-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 80166 | Roure del Masot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-masot | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Generalitat de Catalunya (2007); www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres | Roure (Quercus pubescens) catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. És un roure centenari amb una volta del canó de 4,05 m, 22 m d'altura i una capçada mitjana de 25 m. Presenta 7 branques, raó per la qual popularment és anomenat 'l' Arbre de les 7 branques'. | 08138-258 | A l'est de la vila. A pocs metres del trencant en direcció al Masot i els Clapers N-141-C. | 41.8121400,2.1235300 | 427199 | 4629290 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80166-foto-08138-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80166-foto-08138-258-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 80167 | Entorn Natural del Toll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-natural-del-toll | Ajuntament de Moià. Departament d'Urbanisme. Gómez i Costa, E(2001); ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covestoll.com | Les coves del Toll estan situades en les terrasses fluvials excavades pel torrent Mal, en la roca calcària de la zona, formant un conjunt natural integrat per quatre cavernes i un avenc. També es pot observar el recorregut del Torrent Mal, els meandres, un gorg. Tot l'entorn del Parc Prehistòric té una extensió de 48.674, m2, entre els que s'inclou també la zona d'aparcament. Quant a la vegetació que hi ha a l'entorn, correspon a la característica de la zona mediterrània, predominant el roure martinenc en zones més humides i a les més seques l'alzina. Altres arbres que es troben en aquest indret són el pi roig, el ginebre, el garric, l'avellaner, el pollancre...d'arbustos hi ha presència d'esbarzers, el boix, i argelagues, auró negre, galzeran, garric, carrasca, l'heura, el sanguinyol.. i plantes com l'espígol, la farigola, el romaní... Quant a la fauna es coneix que hi viu el conill, el porc senglar, la guineu, els esquirols, les mosteles vora el riu, la perdiu, l'àliga, rèptils com els escurçons, la serp verda, els gripaus, les salamandres, una fase larval d'una eruga molt característica de l'indret... Dintre de les coves es pot observar, depenent de l'estació, algun grup de rat-penats negres, mosquits de potes llargues i llimacs. D'aquesta riquesa natural es pot gaudir passejant pels itineraris que hi ha complementats amb petits panells explicatius integrats a la natura. | 08138-259 | A l'est de la vila. Km 32 de la N-141-c, direcció de les Coves del Toll | 41.8037900,2.1481600 | 429236 | 4628342 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80167-foto-08138-259-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM estan presses des d' un punt cèntric del Parc Prehistòric. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 80168 | Les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-encantades | XVIII | Llegenda relacionada amb les coves del Toll que diu que: 'Les Encantades sortien a fer por a les mestresses de les cases veïnes a les coves del Toll, quan aquestes, després de rentar la roba a l'aigua calenta que sortia de la mina durant l'hivern, l'estenien pels voltants. Les Encantades feien moure la roba estranyament i se sentien uns planys ofegats en la foscor de la gola de la mina'. | 08138-260 | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. La cova del Toll es coneix des d'antic amb el nom de la Mina del Toll on les aigües surten de manera discontínua. . | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 80169 | El plat de fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-plat-de-fusta | Llegenda entorn al Toll: 'Es diu que una de les cases veïnes al Toll tenia un plat de fusta en el que donaven de menjar al gos guardià. Un home que passava sovint per allà demanant almoina el va reconèixer un dia. Els va dir als propietaris del mas que aquell plat era seu i ho va voler demostrar: - Uns anys enrere sent pastor als Pirineus vaig fer aquest plat de soca de boix. Un dia va ploure i l'aigua se'l va endur riu enllà de manera que no el vaig tornar a trobar. Molt em va doldre la pèrdua, car era un record preuat per a mi, per això em veuen tan xiroi ara en retrobar-lo i no dubteu que va ser fet meu. Veieu?- els va ensenyar- aquest trosset de fusta diferent és la contrasenya. Dintre hi ha una moneda d'or'. I els ho va demostrar tot seguit. Els va demanar com l'havien obtingut i li van contestar que del Toll, en una avinguda d'aigua, l'havia abocat i la casualitat va fer que ells el recollissin. | 08138-261 | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 80170 | Cobert i ermita del mas la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-i-ermita-del-mas-la-grossa | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 90. Moià. | Cobert, antiga pallissa, de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. La façana de llevant ha estat ampliada amb material modern, maó. Les portes i finestres originals de maçoneria s'observen a la façana de ponent (3) on estan penjades diferents eines de camp de ferro i a la façana sud, 3, totes amb retocs moderns (maons, ciment). Al terra, just davant de l'angle més a l'oest de la façana sud, hi ha una fita territorial de pedra calcària amb forma d'estela en la que hi ha inscrit: 'C-4' un dels límits territorials entre Moià i Calders. A pocs centímetres de la façana de llevant del cobert, hi ha una ermita annexada de planta basilical amb una capelleta annexa a la façana de llevant. Ambdues amb teulada a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (rajola-teula-rajola) i amb una petita espadanya amb campaneta de bronze. La factura de l'edifici és de pedra calcària i morter de calç i en els angles els carreus són de gres vermell (Bundsandstein). L'accés esta situat a la façana sud. Els carreus de la porta (muntant i llinda) són de gres vermell. Els muntants estan formats per carreus bastant regulars amb una petita motllura a l'interior i la llinda té un petit baixrelleu a la zona central que representa un cor travessat per una espasa i rodejat per dues branques d'arbre indeterminat. Separada pel cor hi ha una xifra: '1843'. A 1 m de la llinda, aproximadament, hi ha una rosassa circular simple amb una motllura a la banda interior. | 08138-262 | A 6 km a l'oest de la vila. | El mas de la Grossa va ser construït abans de l'any 1200. L'any 1320 la família Gros ja hi vivia. | 41.7975200,2.0345200 | 419788 | 4627746 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80170-foto-08138-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80170-foto-08138-262-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | És un exemple curiós de béns que formant part del mateix conjunt pertanyen a diferents municipis. La masia de la Grossa, on estan situats els béns fitxats, del municipi de Moià, pertany al municipi de Calders. | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 80171 | Molí Vell de Passerell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-passerell | Darrerament s'ha netejat l'entorn i l'interior del molí. Els accessos continuen sent complicats. | Edifici abandonat amb dos molins diferents al seu interior. A la banda est es troba la bassa i un pou rodó de 5 metres d'altura i 2,5 m de diàmetre. Del superior es conserva el joc de moles (1,30 m de diàmetre), tot i que trencat. Sortint d'aquest molí, l'aigua anava a parar a una bassa subterrània (just a sota de la façana pricipal de l'edifici) i era aprofitada per un segon molí, del qual es conserva la rampa i l'estructura del casal. L'aigua sortia per un canal en direcció a la riera, però actualment està obstruït. En conjunt, l'edifici fa 14 m de front, i s'evidencia una cosntrucció en moments històrics diferents . A la cantonada nord-oest destaca un relleu en forma d'escut que no s'ha sabut interpretar. Una gran porta amb una llinda plana sense inscripció donava accés a la sala de moles. La resta estaria format per les estances d'habitatge i alguna cort per a animals | 08138-263 | Al nord de la vila, passat l'embassament de Passerell | Aquest molí apareix referenciat a finals del segle XIII en la documentació notarial que es conserva a l'arxiu municipal de Moià. L'any 1403, en Planella reconeix que Pere de Passerell (superior?) fa temps que té dos molins bladers, amb dos casals molents i una bassa i el dret d'agafar aigua de la riera de Passerell i li estableix de nou els dos molins amb els casals, cacaus, canals, bassa, rec, resclosa, gleva, «glabarius lapidilis» I l'aigua per moldre del riu, 'quos molendinos possitis facere cuberios sive de cup et draperios.' AHM, Man. 108, [fol. 2]. | 41.8250500,2.1021100 | 425435 | 4630742 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80171-foto-08138-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80171-foto-08138-263-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 80172 | Mirador de Montbrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-montbru | A prop de la masia de Montbrú i en les seves terres hi ha una zona anomenada el pla dels Pins que fa de mirador natural, sense cap indicació, des d'on es pot observar una àmplia vista, des de la qual es pot contemplar pràcticament tot el Moianès sud: Moià, Collsuspina, Castellcir, Castellterçol, Granera i la Vall de Marfà. És molt transitada pels escaladors ja que hi ha vies per fer escalada. | 08138-264 | A l'oest de la vila. A 2,4 Km del camí a l'esquerra al Km 25, 5 de la Ctra. N-141-c direcció Manresa | 41.7919200,2.0766700 | 423283 | 4627086 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80172-foto-08138-264-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 80173 | Parc Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-municipal-1 | Ajuntament de Moià. Departament d'Urbanisme. Moià. Ordenança aprovada pel Ple Municipal en sessió celebrat a Moià el 23 de desembre de 2008. Article 12. Disposicions finals. Pàg. 234. Moià. Xavier Serrano, 'Del jardí de Cal Cristo al Parc Municipal de Moià', Modilianum, 43 (2010). | XX | El Parc Municipal de Moià es troba situat en el que va ser el jardí privat de J. Coma i Passarell fins a principis del s. XX. Té una extensió de 17.702, 50 m2 en els que es distribueixen dues glorietes neoclàssiques, una font modernista, monuments commemoratius (un d'ells del famós escultor Clarà dedicat al tenor Viñas), un pou barroc de cal Centaire, un estany amb una font de circuit tancat, camins i vegetació amb arbres centenaris de mida monumental (cedres, teixos, avets, xiprers, castanyers d'índies, roures...). El terreny fa dos nivells als quals s'accedeix per dos accessos, un al nord (Pl. Pare Sagrera) i l'altre al sud (Pl. del Moianès a prop de la Ctra. de Manresa) on hi ha les instal·lacions infantils i l'escenari on es realitzen concerts i esdeveniments. | 08138-265 | Casc Urbà | L 'any 1873 els terrenys que actualment són municipals formaven part dels jardins de la casa noble de J. Coma on ell hi havia situat diferents glorietes, un colomer d'estil modernista i un bonic estany amb fonts. A la mort del propietari i després d'uns canvis de mans, a finals del s. XIX va arribar a mans de l'Ajuntament de la vilam que el conserva. Durant molts anys el parc es va convertir una mica en zoològic ja que hi havia gàbies amb porcs senglars, ovelles, aus. Actualment serveix d'escenari d'alguns esdeveniment importants del poble, com els concerts del Festival Francesc Viñas, troballes de sardanes... Des de principis dels s.XX el parc és seu de la centenària Festa de l'Arbre Fruiter. El Parc Municipal, jardí associat a la casa de Joan Coma, cal Cristo, va quedar declarat com arbreda d'interès en el seu conjunt i per tant regulat per l'ordenança aprovada pel Ple en sessió celebrat a Moià el 23 de desembre de 2008. | 41.8115800,2.0950500 | 424833 | 4629252 | 1935 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80173-foto-08138-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80173-foto-08138-265-2.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El Parc és un lloc tranquil que convida a passejar gaudint de l'entorn i d'un veritable pulmó verd enmig del poble. | 98|99 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 80174 | Torrent del Bassot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-bassot | Torrent que ve de Collsuspina i que al passar pel terme municipal de Moià va anar erosionant la roca calcària de la zona formant terrasses fluvials i el conjunt natural del Toll. Ha fet d'aquesta erosió del terreny una atracció geològica que va arribar a formar tot un complex càrstic que es va omplir d'encants arqueològics quan les coves i les galeries, formades exteriorment i interiorment pel torrent, van ser ocupades pels animals i pels homes prehistòrics. Actualment el torrent porta aigua segons les èpoques de pluja i desglaç. Quan la porta a l'alçada de l'Avenc del Bassot s'introdueix a dins de la muntanya fent el camí per l'interior de la cova del Toll i surt per la surgència o Bauma, a prop de la cova Morta. En sortir d'aquesta zona a l'exterior continua el seu camí cap a Castellterçol. | 08138-266 | A l'est de la vila | L'any 1982 hi van haver unes riuades molt grans que van carregar el torrent amb molta aigua fent que, en entrar per l'avenc del Bassot a l'interior de la cova del Toll, aquesta s'inundés. | 41.8083800,2.1511800 | 429492 | 4628849 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 80175 | Placa d'agraïment a Sebastià Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dagraiment-a-sebastia-oller | XXI | Placa de metacrilat d'uns 40 x 30 cm, aproximadament, en agraïment al Sr. Sebastià Oller pel mecenatge dels treballs arqueològics i d'estudi durant els anys 50 a les coves del Toll. A la placa es pot llegir: 'Al Sr. Sebastià Oller i Colomer/Principal impulsor de les excavacions de les Coves del Toll/ i als altres col·laboradors/la vila de Moià els expressa el seu agraïment en el cinquantenari de l'inici de les exploracions/Ajuntament de Moià/Patronat de Museus de Moià/ 6-X-2002'. | 08138-267 | A l'est de la vila. Ctra. N-141-c km. 32 en direcció Les Coves del Toll. | Sebastià Oller va ser el mecenes que va subvencionar els treballs arqueològics a les coves del Toll i Toixoneres durant els anys 50, i es va preocupar per mantenir les restes en bon dipòsit a l'antic Museu Arqueològic de cal Cristo (actual biblioteca). | 41.8052600,2.1487900 | 429290 | 4628505 | 2002 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80175-foto-08138-267-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 80176 | Font de l'Horta del Rourell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-rourell | Font situada enmig d'una zona de roures i alzines, a la qual s'accedeix per 9 graons de pedra i una barana de fusta. L'aigua raja per un broc tallat en una peça de pedra i cau sobre una pica. Després és recollida en una bassa. Aquesta aigua és conduïda fins a la masia del Rourell, on arriba lleugerament per sota de la casa, a un dipòsit. D'aquí és bombada fins als edificis. Pel camí ha donat lloc al bassal Roig. | 08138-268 | A l'oest de la vila. | 41.8309600,2.0661600 | 422457 | 4631430 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80176-foto-08138-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80176-foto-08138-268-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La seva aigua també s'utilitza per omplir una bassa contra els incendis que està a un centenar de metres de la font. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 80177 | Ball de Nans - 'La Filigrana' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-la-filigrana | Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, A(1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta Arxivador P-29. Arxiu Municipal de Moià. | Dansa tancada amb diferents parts: entrada, ballada de la dansa i sortida. Es balla per parelles que es col·loquen en cercle, quadre i renglera. Els punts que fan servir a la dansa són el galop, punta i taló. Els balladors amb capgrossos representen el rei, la reina, el pagès i la minyona. La coreografia de la dansa ha estat creada expressament però segueix les danses similars existents en altres balls de Catalunya. El vestuari que porten és pràcticament nou, creat l'any 1985. El rei porta: vestit vermell i capa negre; la reina: vestit de color blau cel i capa vermella; el pagès: pantaló de vellut negre i brusa llarga; la minyona: vestit negre, davantal i còfia blanques. La música que acompanya el ball és una copla complerta creada modernament pel Sr. Artur Castany i el Sr. Cohi-Grau. | 08138-269 | Casc Urbà | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Només es balla a la Festa Major d'estiu i és l'únic ball on apareixen els capsgrossos. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 80178 | Fons Fotogràfic de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lajuntament | XX | Fons fotogràfic format per més de 600 fotografies en paper a color i negatius. Fotografies oficials en les que surten presidents i consellers de la Generalitat de l'actualitat i passats (Tries, Pujol, Maragall, Mas), constitucions de govern de la vila després de les eleccions, inauguracions (depuradora, Biblioteca, Museu Municipal, Arxiu Municipal..), actes polítics (l'11 de Setembre..). Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i/o en sobres. Les dates d'aquest fons oscil·len des dels anys 80 fins a l'actualitat. | 08138-270 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, 1 | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | S. Renom; J. Soler | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 80179 | Camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-26 | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. El Moianès. Vol. II. Pàg. 167. Dovella (1984); ' Moià i Rodalies '. Pàg. 32-38. Any IV. Nº Dotzé/12. Febrer. | XI | Està pràcticament desaparegut | Camí públic i principal, el més important utilitzat per les comunicacions generals i de més trànsit abans de la construcció de les carreteres. Camí ral a Manresa: Era la via que travessava la vila de Moià des de l'est a l'oest i unia Vic (antiga Ausa) amb Manresa (antiga Minorisa) i que posteriorment va esdevenir l'anomenada 'Strata Francisca ' o el camí a França que entrava al Moianès pel coll de la Pollosa i en sortia per Calders. Se sap que l'antic camí ral passava prop de l'ermita de Santa Eugènia del Gomar (est de la vila), pel pont de les Graus, pel carrer de Sant Pere i seguia pel camí ral a Manresa (a l'oest de la vila), passava a prop del desaparegut dolmen de la Grossa on sortia del municipi cap a Avinyó. Camí ral a Oló: provinent de Castellterçol, travessava la vila de Moià de Sud a Nord per arribar a Santa Maria d'Oló. Camí paral·lel, vers l'oest, a l'actual C-59 que passava per l'actual carrer del sot d'Aluies, camí d'Oló. Ambdós camins són pistes forestals sense asfaltar menys el camí que passa pel mig de la vila, que actualment està pavimentat. | 08138-271 | Casc Urbà i rodalies. | Els camins rals eren rutes concedides i afavorides pels reis que aglutinaven bona part del comerç i els transports entre els pobles que connectaven. El camí ral a Manresa va donar lloc al carrer Sant Sebastià i el de Sant Pere (la Mànega). | 41.8126900,2.0906600 | 424470 | 4629379 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM pertanyen a un punt del carrer de Sant Pere per on passava el camí ral a Manresa. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 80180 | Col·lecció Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-0 | <p>Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Fitxes inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. F. Arumí; ( 2007 ), font oral.</p> | XIV-XX | L'estat de les peces és força desigual | <p>Col·lecció de patrimoni moble que consta de quasi 1000 peces de diferents materials que es troben emmagatzemades en quatre locals diferents: la rectoria, el cambril de Sta. Maria, el Museu Municipal i l'Ajuntament. La col·lecció està formada per: escultura majoritàriament en fusta policromada: icones religioses, fragments d'altars, retaules; Orfebreria en plata i bronze: creus, calzes, reliquiaris, canelobres, copons, veròniques; Tèxtil: casulles, estoles, tàlems, dalmàtiques, collarins; Vidre: canadelles; Llibres; Ceràmica: rajoles (1800-1900 dC) ; Quadres de pintura a l'oli i al tremp sobre tela; Gravats; Mobiliari: butaques, cadires, bancs; 5 Passos de Setmana Santa. Els béns que formen aquesta col·lecció pertanyen a diferents segles que oscil·len del s. XIV al s. XIX.</p> | 08138-272 | Casc Urbà - Pl. Major: Rectoria, Cambril, Museu Municipal i Ajuntament | 41.8120500,2.0986400 | 425132 | 4629301 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM que consten a la fitxa són les de la rectoria actual (casa Bussanya). | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 80181 | Dia de Mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dia-de-mercat | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XII | Mercat que es fa cada diumenge del mes a la Plaça Major. Actualment les parades són de roba, verdures, sabates, embotits. Quan a la Fira-Mercat s'havia deixat de realitzar fins fa uns anys. L'any 2007 es va realitzar pels carrers del poble quan la zona poliesportiva del pavelló havia esta el lloc de sempre. | 08138-273 | Casc Urbà - Pl. Major | El comte Ramon Berenguer IV concedeix a la vila de Moià la celebració d'una fira i d'un mercat setmanal al s. XII. Aquest mercat se celebrava en un inici el dimarts de cada setmana i la fira a mitjans d'agost. Durant el s. XIX l'Ajuntament va acordar que el mercat se celebrés el diumenge de cada setmana, acord que perdura fins l'actualitat amb un parèntesi, a principi dels anys noranta, amb les obres de la remodelació de la Plaça Major quan es va situar a la Pl. Sant Sebastià. Actualment torna a ser a la Pl. Major. Segons Vilarrúbia, se celebraven a Moià tres fires: la de Sant Llorenç (anomenada de les fures), la de Sant Isidre (fira de la Pega) i la de Sant Sebastià. Actualment i després d'alguns anys sense realitzar-se, se celebra per la festa Major i se situa al pavelló esportiu de Moià. | 41.8120000,2.0981500 | 425091 | 4629296 | 1151-52 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 80182 | La Saleta o la Sala Mosterola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-saleta-o-la-sala-mosterola | Arxiu Municipal. Moià | XIV | Algun dels murs presenta evident risc de col·lapsar-se | Gran edifici de tres plantes, fet amb murs de 80 cm d'amplada, construits amb pedres ben treballades i reblert amb fang i pedres menudes. Fa 11 m x 9 m. Presenta algunes finestres espitllerades. Sembla que el conjunt estava tancat per una muralla. | 08138-274 | Al sud-oest de la vila. Camí de l'ermita del Remei cap al sud. Trencant a mà esquerra. | Apareix citada en diferents documents durant el segle XIV, tot i que podria ser anterior. L'any 1423 es deia que algú li havia calat foc. | 41.7856200,2.0843500 | 423914 | 4626379 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80182-foto-08138-274-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 80183 | Tina de Riqueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-riqueus | Consorci de les Valls del Montcau, 2005; Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Patrimoni únic a Catalunya. Llibres de Muntanya, 11. Ed. Farell. Octubre. | XIX | S'hauria de consolidar el mur de la banda oest i reconstruir-lo abans de que caigui tota l'estructura. | Edifici amb planta de ferradura per fora, però rodó per dins, d'uns 4,50 m de diàmetre interior. Construit amb grans pedres pràcticament sense treballar. Porta quadrangular amb llinda de fusta, sobre la qual es troba gravada la data de 1866. Fa 1,70 m x 0,95 m. La paret fa més d'un metre de gruix i l'edifici es tanca amb una falsa cúpula. En el pis inferior hi ha una tina rodona, amb cairons vidriats. La boixa es troba a la part de fora, al marge i per sota de l'edifici. Fa 3,50 m d'altura. A l'interior hi ha una inscripció feta amb un llapis que diu 'Feta al 1866. Fa que es feta 78 añs'. Es veuen les restes del que podria haver estat una premsa de cargol a l'interior, i una mena de fornícula pràcticament a nivell del terra. A la part exterior hi ha un enderrocament important a la part de ponent. No massa lluny, un centenar de metres al nord-est i per sobre de la tina, hi ha una zona on es va extreure pedra amb les restes d'una petita cabana, tot molt emboscat. | 08138-275 | Al sud de la vila | Segons LL. Ferrer i Alòs al Bages la paraula 'tina' va ser substituïda per la de 'cup' al s. XIV i durant el s. XVI-XVII la tina de pedra folrada amb cairons vidrats es va anar configurant. L'any 1890 al Bages hi havia 27,714 ha plantades que es van incrementar amb l'augment de demanda de vi, l'increment de la població i l'exportació massiva d'aiguardent cap a Amèrica i el Nord d'Europa. Les tines típiques del Pla del Bages són les d'estructures quadrades o circulars construïdes en pedra i morter de calç i amb l'interior folrat de ceràmica per conservar el líquid. La dimensió de les tines podia variar depenent de la producció de la verema tot i que no solien superar els 2,5 m de diàmetre ni els 3 m de fondària. | 41.7907000,2.0842000 | 423907 | 4626944 | 1866 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80183-foto-08138-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80183-foto-08138-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | En la prospecció del terreny s'ha trobat algun fragment de ceràmica de plat català del segle XVIII prop de l'entrada a la tina. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||
| 80184 | Aqüeducte de Passerell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-passerell | XVIII | Aqüeducte de dos ulls d'uns 6 m d'alçada i 30 m de llarg, de pedra gres que es troba enmig del torrent de Passerell. Enmig de l'aqüeducte hi ha un arc de descàrrega que no ha estat tapat . A la dreta d'aquest arc, a la banda sud, hi ha una pedra regular quadrada amb una inscripció que conté una creu i la data de 1750, possiblement la data de construcció. L'aigua circulava per una conducció feta amb diverses peces de pedra tallada en forma semicilíndrica, d'uns 25 cm d'amplada a la part superior (perfil en U). Sembla que recollïa una part de l'aigua que anava al molí Vell de Passerell i la desviava cap als camps de la riba dreta, just a sota de la masia de Passerell. | 08138-276 | Al nord-est de la vila, sota la masia del matei nom, una mica aigües amunt | Sembla que va ser construït l'any 1750, segons indica la data gravada a la cara sud. | 41.8272000,2.1031600 | 425525 | 4630979 | 1750 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80184-foto-08138-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80184-foto-08138-276-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | S'hi pot accedir per un camí que remunta la riba esquerra i que es pot agafar just per sobre del molí Vell de Passerell. | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 80185 | Mirador de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-creu | Mirador natural des d'on es pot veure gairebé tot el municipi, Castellterçol, el Montseny i Montserrat en dies clars. A principi del s. XXI es va dissenyar un passeig en forma de circuit amb un camí tipus rampa asfaltat marcat amb fanals i en el que es van plantar herbes aromàtiques i arbres de la Festa de l'Arbre Fruiter. Aquest camí de recorregut curt porta a la muntanya de la Creu, on es troba el monument de la Creu. | 08138-277 | Al nord de la vila. Muntanya de la Creu | 41.8146600,2.0926900 | 424641 | 4629596 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80185-foto-08138-277-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al costat del mirador, el Sr. Tantiñà ha construït un petit jardí botànic amb herbes medicinals i aromàtiques obert a tothom.. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 80186 | L'Antonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lantonell | Ubals i Picanyol, D(2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 30. Moià. | XVII | Ruïna total. Accedir al seu interior és perillós pel perill de desprendiments evidents. | Masia que està abandonada i pràcticament enderrocada i coberta de vegetació. Fa deu anys encara es podia observar part del sostre de fusta que ja havia caigut en el primer pis i que conservava part del paviment amb l'estructura de fusta, les rajoles de ceràmica i l'encanyissat que es repetia a la planta baixa, d'entrada on el terra era soterrat i deixava entreveure l'encanyissat original i el pis subterrani amb unes voltes molt fermes. A les parets s'observaven dos armaris encastats encara amb prestatges. També s'observaven als murs caps de bigues treballades a uns dos metres d'alçada del sòcol. La porta d'accés estava al sud i a la llinda hi havia una inscripció en la que es podia observar la data: ' 16 70/ -NTONELL'. Aquesta inscripció avui dia esta pràcticament desapareguda. A la façana sud hi ha una pila d'aigua de 1, 60 x 1 m aproximadament, tallada d'un sol bloc en la que segurament es recollia aigua de pluja, no sembla un abeurador. A l'interior de la casa, en la zona que sembla més antiga, es troba un arc apuntat, possiblement gòtic i un parell de finestres espitllerades. En una de les estances de la zona nord-est encara es conserven les restes d'una premsa de vi de cargol, molt malmeses, i en una habitació del costat, uns dogal de bota o tina de vi. A la zona nord hi ha una tina de vi que fitxem a part, per la seva importància. | 08138-278 | A 7 km a l'oest de la vila, a la N-141 direcció a Manresa després del revolt 'dels dotze Apòstols'. | Apareix en el capbreu de 1500, però podria ser , com a mínim, del segle XIV. Actualment encara pertany a la finca de la Moretona però esta abandonada des de fa 60 anys. | 41.8150600,2.0436900 | 420571 | 4629685 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80186-foto-08138-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80186-foto-08138-278-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 80187 | Surgència - La Bauma - La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surgencia-la-bauma-la-mina | Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià Petit i Mendizàbal, MA (2001); El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià | És una balma natural de pedra calcària per on surt a l'exterior el torrent Mal al seu pas per l'interior del complex càrstic del Toll. Per això és anomenada geològicament surgència i popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d'on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba. | 08138-279 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141 Moià-Vic. | El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l'indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m. | 41.8034700,2.1471600 | 429153 | 4628308 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80187-foto-08138-279-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació.. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 80188 | Comes Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comes-vell | Ubals i Picanyol, D(2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 67. Moià. | Masia de planta rectangular d'un sol pis amb teulada restaurada, a dues vessants. No té cap edifici adossat. Conserva la porta de la cort amb fusta original i dos petits coberts, possiblement paller i quadres. No s'observa cap tipus de reconstrucció ni retoc modern. La façana oest de la cort, que dona al camí, té una gran part reconstruïda amb ciment i maó. Dins de la cort s'observa un arc apuntat d'estil gòtic que dona accés a l'habitatge, que roman tancat. Els blocs de pedra usats per aquesta construcció són molt regulars amb arestes molt ben treballades. No s'observa cap inscripció. | 08138-280 | A 6, 5 km al nord-est de la vila. Termenejant amb el municipi de l'Estany. | 41.8487500,2.1127000 | 426342 | 4633364 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80188-foto-08138-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80188-foto-08138-280-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Originàriament la Casanova de l'Heura formava part d'aquesta masia.s. XI. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 80189 | Barraca 18179 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18179 | Consorci del Moianès. Fulletó: ' Arquitectura Preindustrial al Moianès '. Moià. | Presenta petits enderrocs anteriors. El cobert està ensorrat totalment | Barraca adossada a un marge, de planta arrodonida (1,90 m de diàmetre i 1,70 m d'altura màxima). Coberta amb una falsa cúpula i amb una porta de llinda plana orientada al sud-oest (1 m x 0,50 m). Presenta una petita finestra al sud-est i una fornícula a l'oest. Una petita finestra dona a un antic corral actualment ensorrat, que era fet amb una teulada de bigues de fusta. Els murs fan 70 cm de gruix. | 08138-281 | Al nord-est de la vila. Ctra. de Moià a Vic. | 41.8156900,2.1296300 | 427710 | 4629679 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80189-foto-08138-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80189-foto-08138-281-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Codi 18179 de la Wikipedra | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 80190 | Les Faixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-faixes | AD(1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. La Tosca. Ed. Ister. Moià. Aubach, S. | XX | S'ha rehabilitat com a espai cultural | Fàbrica tèxtil situada prop d'una de les carreteres principals de la vila. El cos principal és de planta rectangular i la teulada és a dues vessants, d'obra relativament moderna. L'accés és a la façana de ponent. La façana encarada a la carretera és de color vermell. A pocs metres cap a ponent hi ha un altre cos de planta rectangular de factura de carreus de pedra i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filera de rajoles que li dóna el tret arquitectònic que la defineix com una fàbrica. A la porta principal d'aquest cos, encarat al sud, hi ha dues grans finestres amb els vidres formats per un conjunt de vidres rectangulars disposats en una estructura metàl·lica a mode de panell. La majoria dels vidres estan trencats. Una porta situada al centre de la façana indica l'accés a l'edifici que sembla ser d'una sola sala. Les llindes són bigues metàl·liques. | 08138-282 | Casc Urbà - Ctra. de Manresa, núm. 48-52 | Fundada l'any 1924 per Francesc Sala i Maurell. El nom li ve d'un dels seus articles més acreditats, la faixa d'home. L'any 1933 van renovar la maquinària i fa una quinzena d'anys va canviar d'emplaçament. En l'actualitat és la fàbrica Tèxtil BCH i es dedica a la camiseria d'alta qualitat i a la confecció de roba per fer tovalloles i es troba situada a la Ctra. De Vic, km 29. La nau petita ha estat rehabilitada per l'Ajuntament com a sala polivalent i Escola Municipal de Dansa. La resta del conjunt es troba en abançat estat de degradació. | 41.8101800,2.0947900 | 424810 | 4629097 | 1924 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80190-foto-08138-282-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 80191 | Ca l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lilla-2 | La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià. Tarter i Fonts, R(2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XX | Fàbrica situada en un edifici urbà de planta rectangular i teulada a quatre aigües. Les façanes només estan decorades per finestres rectangulars similars a les de les cases colindants. | 08138-283 | Casc urbà - Ctra. de Manresa, núm. 28 | Fàbrica tèxtil de llençols que va donar feina a molts moianesos fins l'any 1973. Fou edificada sobre les ruïnes de la fàbrica de cotó de Romeu Florensa, cremada pels carlins el 1839, a causa de la ideologia liberal del seu propietari. | 41.8101800,2.0947900 | 424810 | 4629097 | 1929 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80191-foto-08138-283-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Actualment és una botiga de bicicletes | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 80192 | Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli | Edifici de planta rectangular de grans dimensions. L'interior té una gran volta de canó i està compartimentat en dues petites dependències que se separen per un mur d'1,5 m d'alçada de maçoneria. La façana de ponent dona continuació vers tramuntana per un mur de més de 50 m que fa de feixa dels camps que hi ha al voltant. La façana de ponent té unes escales fetes de lloses de pedra que pugen des de peu de terra a la façana sud, on hi ha l'accés, fins al punt més alt de l'edificació. La porta d'accés té la llinda i els muntants de tapàs (formació Artés) de grans dimensions i d'un sol bloc. A sobre té un arc de descàrrega. Hi ha una porta moderna amb tanca que impedeix el pas. La façana de llevant aprofita el terreny natural. A la banda de llevant, una trapa rectangular dona accés a un dipòsit d'aigua soterrani, fet que permetria pensar en el carcabà d'un molí. Aquest dipòsit té unes mides de 3,10 m x 1,30 m. | 08138-284 | A l'oest de la vila. Ctra. N-141-C | L'any 1426, el molí del Pujol ja es coneixia amb el nom de molí d'en Cladelles. L'any 1429 s'establien dos molins a Pere de Cladelles, molins que antigament es deien den Sant Amanç, que abans es deien molins d'en Sant Feliu i en temps antics, molins d'en Genís Dorta, i es trobaven a la riera de Passerell o d'en Sant Feliu. Podria ser que aquesta estructura correspongués a un dels dos molins. De tota manera, també podria ser que es tractés del molí que Bonaventura Grau va declarar en el cadastre de 1768, junt amb una casa. L'any següent Ventura Grau declarava un molí fariner d'una mola de bassa. Si fos així, el molí d'en Grau i la masia ja apareixen documentats l'any 1608. | 41.8115800,2.1087500 | 425971 | 4629240 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80192-foto-08138-284-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Originàriament es va descriure com una barraca de pastor, però per la seva morfologia podria correspondre a un antic molí, documentat històricament.Segons ens informa el propietari actual, antigament hi havia hagut tres rodes de molí (moles). | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc