Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80723 | Nucli antic de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-mura | XI- XX | <p>El nucli antic de Mura es troba centrat en un meandre de la riera de Nespres, i entre la riba d'aquesta i el turó de Puig Gili. La configuració dels carrers ha vingut marcada pel relleu topogràfic i per la riera, ja que els carrers més propers a aquesta segueixen la forma del meandre, mentre que els exteriors convergeixen en el punt central del nucli, configurant les zones més modernes d'eixample dels segles XVII i XVIII. Per la banda de llevant i nord el nucli es va eixamplar seguint la riera i formant agrupacions de cases configurades a finals del XVIII i al XIX; així es va formar el carrer Nou i el Raval de Mura. En estar disposades les cases en pendent decreixent cap al riu, totes elles estan a solei, restant la zona d'horts a l'altra banda de la riera. La tipologia de les cases és similar, cases unifamiliars de planta i com a molt dos pisos, amb cellers als soterranis que gaudeixen d'una part oberta al carrer degut al desnivell. Quasi totes les cases tenien tines i cellers, tot i que amb el temps i el desús s'han anat perdent o reutilitzant per altres funcions. S'ha mantingut una estructura urbana ordenada, així com s‘ha tingut cura en que la rehabilitació de les cases sigui respectuosa amb els elements històrics, així, la major part de les cases conserva la pedra de les façanes i llindes gravades. Destaquen alguns carrers, com el passatge Camil Antonietti, amb una passos superiors que formen ponts sobre el carrer, o l'estructura rectilínea dels carrers Nou i Sant Antoni.</p> | 08139-1 | Nucli urbà | <p>L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola, que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. A causa de la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i, posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament, que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes, i una roureda feta per Aigó a Bernat.</p> | 41.6995400,1.9764200 | 414831 | 4616923 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80723-foto-08139-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80723-foto-08139-1-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80740 | Cova del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-centenari | -1200 | No hi ha jaciment actualment | <p>Cova natural d'aproximadament 5,6m de recorregut en forma de con i amb secció decreixent cap al fons, causada per la surgència d'aigua que va provocar la cavitat i que actualment és seca. Presenta afloraments de planxes estalagmítiques i boques de túnels de rates o talps de bosc que han foradat i alterat l'ordre del sediment original. El material arqueològic no és visible en superfície. Es tracta d'un jaciment d'enterrament per incineració o d'un refugi o amagatall puntual, ja que les característiques de la cavitat no podien permetre el seu ús com a hàbitat habitual. Jordi Guillemot i Marcet va localitzar l'any 1997 un fragment ceràmic en superfície motivant la notificació al Museu de Terrassa. El fragment, d'uns 15cm, pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. La superfície exterior és rugosa. En la visita posterior, l'arqueòloga territorial no es va trobar cap altre vestigi superficial, essent possible que aquesta troballa fos originada per l'acció d'un talp o ratolí que ho arrossegués a la superfície.</p> | 08139-18 | Zona de Coma d'en Vila | <p>Troballa notificada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per Antonio Moro, col·laborador del Museu de Terrassa; l'arqueòloga territorial Araceli Martín va emetre un informe el 1997.</p> | 41.6609500,1.9831000 | 415337 | 4612632 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El fragment es troba dispositat en el Museu de Terrassa. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80741 | Cova de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-sant-esteve | -5500 | No hi ha jaciment actualment | <p>Cova natural que va ser ocupada com a habitacle sense estructures construïdes. La cova presenta una planta en forma de T amb un total de 16m de recorregut. L'entrada permet avançar a peu dret uns 5m, els 4m restants s'han d'avançar de genolls fins a trobar els dos brancals de la T, que amb 3m cadascun, aviat es fan impracticables. Destaquen algunes arrels gruixudes d'arbres a la galeria principal, les parets cobertes de colades, així com nombroses restes de descalcificació al terra. El material arqueològic trobat en superfície inclou una destral votiva, un os llarg concrecionat, diversos fragments d'os, un fragment de fons de plat molt concrecionat i altres possibles fragments també molt concrecionats.</p> | 08139-19 | Nord del Montcau | <p>El jaciment va ser localitzat casualment per Jordi Guillemot, membre de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa.</p> | 41.6804600,2.0058500 | 417256 | 4614776 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A 3m d'aquesta cavitat hi ha una altra coneguda com la cova del Torrent de la Guineu. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80748 | Creu de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-vila | <p>Creu posada sobre un peu en forma de pilar quadrangular de pedra i ciment. La creu és de ferro, plana, amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i rematats amb flors de llis simples. Es troba en una cruïlla de camins en un lloc lleugerament elevat. El peu té una inscripció quasi il·legible que diu: RECONSTRUIDA EN 1939 ANY (esborrat). Per la tipologia de la creu, l'element reconstruït és la peanya, mentre que la creu és més antiga.</p> | 08139-26 | Al sud del nucli urbà | <p>Es tracta d'una creu de terme que marca una cruïlla de camins important, el del Puig de la Balma a Mura i el de les coves de Mura. Probablement va ser treta durant la Guerra Civil, ja que va ser refeta l'any 1939. Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins. Segons la tradició popular, aquesta creu protegia de la pesta que assolava Europa a l'Edat Mitjana. Els pelegrins de Montserrat pregàven en passar per la creu per demanar pluja o per guarir malalts de la família.</p> | 41.6982200,1.9732000 | 414562 | 4616780 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80748-foto-08139-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80748-foto-08139-26-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | BCIL pel Decret de 14 de març de 1963 nº 571/63, BOE 30. | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80749 | Mina d'aigua de cal Onàndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-cal-onandia | XIX-XX | <p>La mina es troba al serrat del costat sud del poble, en una feixa. Disposa d'un accés exterior amb una porta reixada i tancada amb clau que comunica amb un passadís fet amb pedra i cobert amb volta de maó que s'interna en la muntanya, al fons del qual hi ha un accés directe a la mina en vertical, en el que s'ha fet una mitja paret de pedra i s'ha penjat una galleda com si fos un pou. No hem vist la mina per dintre, però segons fonts orals està formada per una cisterna natural excavada en la roca i subterrània. La cisterna aprofita la capacitat de la zona de sorgiments d'aigua degut a l'estructura natural. La mina forma part d'un sistema de recollida d'aigües i de transport a l'altra banda del poble per tal d'omplir un dipòsit a la falda del Puig Gili, a la zona del cementiri. El sistema funcionava amb vasos comunicants, per això el dipòsit es troba a la mateixa alçada que la mina; així es salvava el desnivell de la vall on es troba el poble de Mura.</p> | 08139-27 | L'Espinenca | <p>Aquest va ser el primer sistema d'abastiment d'aigua del poble, realitzat a principis del segle XX o finals del XIX. Ja anteriorment, des de l'Edat Mitjana, s'havia conduït l'aigua mitjançant dos aqüeductes, el del Perich i el del Llobet, per tal de proporcionar aigua pel rec dels horts de les cases i així salvar el desnivell de la riera de Nespres; el del Perich portava gravada la data 1430 (aproximadament), i eren de factura romànica. Els dos ponts van desaparèixer amb la riuada de 1962. Degut a la quantitat de fonts que hi ha a l'entorn del nucli urbà, a la zona dels horts, Mura no ha sigut històricament un poble amb problemes d'abastiment d'aigua, més aviat al contrari. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables entremig que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura, moltes de les quals, en èpoques de pluja, baixaven com veritables cascades.</p> | 41.6966000,1.9798100 | 415110 | 4616594 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80749-foto-08139-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80750 | Creu de terme de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-mura | <p>Creu de ferro situada sobre una base en forma de cub de pedra que suporta un pilar quadrangular de ciment sobre el que s'assenta la creu. La creu és de ferro, amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i tots ells acabats en una flor de llis. Els braços estan reforçats visualment per llistons de ferro a cada costat i lligats tots ells a la crugia per una aspa formada per dues anelles aplanades. No té cap inscripció.</p> | 08139-28 | Al nucli de Mura | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions o als camins marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins. Aquesta creu de terme indicaria el límit del poble pel vessant nord. Actualment es troba al peu de la carretera local.</p> | 41.7004778,1.9772279 | 414900 | 4617027 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 80751 | Creu de Pedró de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti-0 | <p>Creu de ferro en què els tres braços tenen els extrems en forma trilobulada. El braç central és més llarg que els altres, i al centre té un triangle. Es troba situada sobre un pedestal de pedra de base quadrangular. Es troba en bon estat de conservació i no té cap inscripció visible. La creu és de forja.</p> | 08139-29 | Nucli urbà de Mura | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.6989200,1.9757300 | 414773 | 4616855 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 80752 | Creu de pedró del cementiri de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-del-cementiri-de-mura | <p>Creu de pedró que es troba dins les instal·lacions del nou cementiri, al costat de la carretera local de Mura a Talamanca. Està situada sobre una base formada per un peu graonat quadrangular i un pilar també de secció quadrada amb una mènsula superior on reposa la creu de ferro. És una creu de ferro plana amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i rematats als extrems amb triangles. No hi ha cap inscripció visible.</p> | 08139-30 | Nucli urbà | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Aquesta creu té una funció simbòlica de protecció de les ànimes que reposen al cementiri.</p> | 41.7019800,1.9765900 | 414849 | 4617194 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 80756 | Pont del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-puig | <p>És un pont d'un arc de mig punt de pedra que serveix per travessar la riera de Nespres a l'inici del camí cap al Puig de la Balma des del camí asfaltat de Mura a Rocafort, salvant el desnivell de la riera. És un pont de pedra amb l'arc fet amb dovelles de pedra posades a plec de llibre i unit amb morter de calç. La tipologia de l'obra ens mostra una estructura no gaire antiga, d'un màxim de dos segles d'antiguitat. No té cap tipus d'inscripció.</p> | 08139-34 | Carretera de Rocafort a Mura, camí al Puig de la Balma | <p>Desconeixem el moment de construcció del pont, tot i que probablement en època medieval ja hi hauria un pont en aquest indret, essent l'actual una reconstrucció de diferents èpoques.</p> | 41.7078700,1.9551500 | 413073 | 4617870 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També es coneix com a Pont de Mura. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 80758 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel-1 | XIX | <p>Edifici de planta rectangular situat paral·lel a la carretera que era l'antic camí de Mura a Rocafort. Manté una estructura de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada que és d'un vessant de teula àrab. La façana principal s'obre a NE, a l'actual carretera, en la que hi ha la porta d'arc rebaixat amb dovelles de pedra i obertures de pedra carejada, dos balcons i una finestra al primer pis, i el mateix al segon pis. A la façana sud, en estar la teulada inclinada cap al carrer, queda l'espai de les golfes que tenen dues finestres d'arc que s'obren a la banda de la riera. A l'interior destaca la planta baixa amb voltes de pedra. Tot i que l'edifici està habitat i l'estructura general en bon estat, l'arrebossat de la façana es troba en mal estat i hi ha dos balcons que no tenen baranes. A la dovella central de la porta hi ha una inscripció gravada: biel sAn llei 1860.</p> | 08139-36 | Raval de baix | <p>Cal Biel forma part del conjunt de cases del Raval, junt a cal Martí i cal Cabana. Es troben al peu de la carretera de Mura a Rocafort. Aquest Raval, a inicis del segle XX, era conegut com el 'Arrabal de abajo' per distingir-ho del Raval de Mura. Cal Biel i cal Martí es troben una al costat de l'altra, i a vegades es confonen, ja que la segona té una placa ceràmica que posa cal Biel, tot i que no correspon a aquesta. Això es deu a que les cases eren de dos germans; es va construir primer cal Biel i posteriorment cal Martí. Cal Biel correspon al nom del propietari de la casa a finals del segle XIX, Gabriel Santllehi, que era paleta i mestre d'obres, molt probablement el constructor de la casa, que es correspon a la data que posa a la porta, 1860. Desconeixem si la casa va ser aixecada aprofitant alguna construcció anterior o si va ser feta de nou en aquesta època. A la casa hi havia tots els elements necessaris per la producció de vi, estant els cups a cal Martí i al lloc que ara ocupa la carretera hi havia l'era. Els Santllehi eren una nissaga molt estesa a Mura, que probablement procedien de la casa Sant Lleïr i que al 1592 també tenien una casa a la sagrera.</p> | 41.7012800,1.9621600 | 413647 | 4617131 | 1860 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80758-foto-08139-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80758-foto-08139-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Gabriel Santllehí | Darrera de les cases cal Biel i cal Martí, destaca el canal que porta l'aigua de la riera per omplir les dues basses, una al costat de cal Martí i altre uns 400m més cap a Rocafort, totes dues al peu de la carretera i de forma triangular. Aquest canal és el mateix que alimenta tots els molins de Mura i que segueix al costat de la riera de les Nespres. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80759 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-4 | XIX | <p>Edifici de planta rectangular situat paral·lel a la carretera que era l'antic camí de Mura a Rocafort. Manté una estructura de planta baixa, pis i golfes sota teulada que és de doble vessant de teula àrab. La façana principal s'obre a NE, a l'actual carretera, en la que hi ha a la planta baixa una porta d'arc rebaixat amb dovelles de pedra que s'allarguen fins als extrems fent angle recte, i una finestra a cada costat; al pis té tres balcons i a les golfes tres finestres, mantenint una estructura simètrica del conjunt. A la dovella central hi ha una inscripció que no es distingueix bé i la data 1862. A la façana sud, que és per on s'ha anat ampliant la casa en diferents èpoques, hi ha tres nivells diferents, ja que a cada pis forma una petita terrassa. A l'interior destaca la planta baixa amb tres voltes de pedra, dues paral·leles (la de l'entrada i la de l'esquerra), i la tercera perpendicular a aquestes, ja que la meitat posterior d'aquesta crugia albergava la tina que ara s'ha convertit en part de l'escala que accedeix al pis. Al pati exterior es conserva la boca de l'antic forn de pa en pedra i l'antiga pica aigüera de la cuina. Al costat de la casa hi ha una bassa de pedra de forma trapezoïdal que acumula aigua de la riera transportada a traves d'un canal i que es feia servir per regar els horts de les dues cases. Darrerament s'ha fet una important rehabilitació de l'interior de la casa conservant, els elements estructurals de la planta baixa, les voltes.</p> | 08139-37 | Raval de baix | <p>Cal Martí forma part del conjunt de cases del Raval, situat al peu de la carretera de Mura a Rocafort, junt a cal Biel i cal Cabana. Aquest Raval, a inicis del segle XX, era conegut com el 'Arrabal de abajo' per distingir-ho del Raval de Mura. Cal Biel i cal Martí es troben una al costat de l'altre i a vegades es confonen, ja que la segona té una placa ceràmica que posa cal Biel, tot i que no correspon a aquesta, ja que cal Biel és l'altre. Això es deu a que les cases eren de dos germans i es va construir primer cal Biel i cal Martí més tard. De fet, únicament estava feta la planta baixa i iniciat el primer pis d'aquesta casa, que va ser acabada molt més tard. L'obra s'iniciaria el 1862, tal i com indica la inscripció de la porta. Aquesta casa era del germà de Gabriel Santllehí, Martí. El primer era paleta i mestre d'obres i, molt probablement, faria l'obra de les dues cases. Desconeixem si la casa va ser aixecada aprofitant alguna construcció anterior o si va ser feta de nou en aquesta època. A cal Biel hi havia tots els elements necessaris per la producció de vi, estant els cups a cal Martí i al lloc que ara ocupa la carretera hi havia l'era. Els Santllehi eren una nissaga molt estesa a Mura, que probablement procedien de la casa Sant Lleïr i que al 1592 també tenien una casa a la sagrera.</p> | 41.7013400,1.9620400 | 413637 | 4617138 | 1862 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80759-foto-08139-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80759-foto-08139-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Gabriel Santllehí | Darrera de les cases cal Biel i cal Martí, destaca el canal que porta l'aigua de la riera per omplir les dues basses, una al costat de cal Martí i altre uns 400m més cap a Rocafort, totes dues al peu de la carretera i de forma triangular. Aquest canal és el mateix que alimenta tots els molins de Mura i que segueix al costat de la riera de les Nespres. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80761 | Molí d'oli del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-del-farell | Es tracta de fragments | <p>Pica de molí d'oli feta en un bloc de pedra tallat en forma cilíndrica amb una cavitat circular al centre. Sobre aquesta superfície girava al voltant d'un eix central la mola que xafava les olives. La tipologia d'aquesta pica correspon als molins d'oli més antics, probablement medieval. Es troba a un cobert que forma part de la casa.</p> | 08139-39 | El Farell | <p>L'estructura de la casa del Farell mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tant es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en què es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979).</p> | 41.6804900,1.9187200 | 410004 | 4614867 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 80763 | Mas de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-roca | XVI | <p>Masia situada als afores del poble, a un nivell més amunt de la balma del Perich. Una part de la casa està construïda en l'interior d'una balma o roca, d'aquí ve el nom del mas i de la família. És una casa de planta baixa i dos pisos, construïda en pedra amb teulada a doble vessant de teula àrab. La porta principal és d'arc de mig punt i dóna accés a una estança en la que hi ha una tina i una premsa que té la data 1712 al travesser de fusta, i 1780 a les pedres que la suporten. Es conserva també la base de pedra de l'antic trull d'oli. Al pis, on es troba l'habitatge, hi ha un antic forn de pa en bon estat, amb la boca de pedra. Les terres que pertanyen a la casa estan fetes en feixes ja que el terreny de l'entorn fa molt desnivell. A l'exterior de la casa hi ha una altra tina adossada a un corral petit, i una bassa de regadiu amb una pedra amb la data 1610 gravada.</p> | 08139-41 | Zona El Perich | <p>Les úniques dades documentals que tenim del mas són les que dóna la consueta de Mura el 1592, que diu que a la casa de la Roqua habitaven set persones, essent el de més edat en Joan Sala Roqua (ABEV). Per tant, al segle XVI la casa ja existia, essent probable que es construís a l'Edat Mitjana el primer habitatge. La data de la bassa, 1610, ens indica una època de reconstruccions al conjunt. Les dates de la premsa, 1712 i 1780, ens indiquen la cronologia d'una època d'aprofitament vitícola. Des de l'any 2001 s'estan portant a terme diferents reformes que intenten recuperar els elements antics que es van perdre fruit de l'estat de deteriorament en què es trobava el conjunt. La zona de Sant Llorenç del Munt és, geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges procedent de l'alta Edat Mitjana, trobant-se referències històriques ja al segle VIII i IX . Es tracta d'un fenòmen molt freqüent a la zona de Sant Llorenç del Munt i dels que trobem bons exemples a Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles.</p> | 41.7037000,1.9737500 | 414615 | 4617388 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80763-foto-08139-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80763-foto-08139-41-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba al costat del Racó del Forn i molt a prop del poble. | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80765 | Avenc-cisterna de Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-cisterna-de-puigdoure | XX | <p>L'avenc de Puigdoure es troba a un desnivell del terreny que hi ha entre el turó i la casa, a uns 25 m. d'aquesta. És un avenc natural al que se li ha fet una porta perquè quedi tancat, similar a les que es posen als pous. La construcció consisteix en una volta de canó a l'entrada de la cavitat que exteriorment forma una cúpula de pedra i una petita porta. Al centre de la volta hi ha gravada la data 24-2-57. L'avenc forma part d'un sistema de recollida d'aigua per ús de la casa, de manera que la cavitat fa les funcions de gran cisterna en la que l'aigua es conserva neta i fresca. L'aigua es recull de la pluja mitjançant un sistema de canals, alguns cavats a la roca i seguint el pendent del turó, de manera que l'aigua entra filtrada dins l'avenc, ja que s'escola a través del terreny. L'aigua d'aquesta cisterna natural era la que utilitzaven a la casa.</p> | 08139-43 | Zona turó de Puigdoure | <p>Tot i que l'avenc i el seu ús com a cisterna pot remuntar-se als orígens de la casa, la construcció de la porta és moderna, si fem cas a la data que pot ser 1957. El sistema de recollida d'aigua en cavitat naturals és tan antic com l'home, cosa que ens fa suposar que la utilització d'aquest avenc per aquesta finalitat potser de temps molt reculats. El fet de construir una casa en aquest lloc pot estar relacionat amb la disposició relativament fàcil d'aigua.</p> | 41.6712800,1.9423900 | 411961 | 4613820 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80765-foto-08139-43-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80773 | Corrals de Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrals-de-puigdoure | XIX-XX | Es troba en estat de ruïna. | <p>Al peu del camí que des del Farell porta a la casa Puigdoure, aproximadament a 1,3km abans d'arribar a la casa, hi ha les restes d'una antiga construcció. Les restes són de dues construccions, una a cada banda del camí, tot i que, si bé la del costat dret (anant cap a Puigdoure) ens permet distingir el volum de l'edifici, la del costat esquerre es redueix a un munt de pedres. Era un edifici de planta rectangular, que havia estat cobert amb teulada a doble vessant que no conserva. És de poca alçada i només conserva tres parets, havent perdut la que seria la façana principal, ja que no resta cap porta.</p> | 08139-51 | Zona turó de Puigdoure | <p>Es tractaria, segons els topònim, d'un corral de bestiar, probablement oví, situat al peu d'un dels camins ramaders que comunicaven les cases de pagès d'aquesta zona de muntanya de Mura.</p> | 41.6743900,1.9324700 | 411140 | 4614176 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80773-foto-08139-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80773-foto-08139-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80776 | Molí de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-mas | Es troba en ruines | <p>Restes de la construcció corresponent a un molí al costat de la riera de Nespres i al peu del camí asfaltat de Mura a Rocafort. L'edifici es troba en ruïnes, però encara es pot apreciar el volum general, permetent distingir dues estances paral·leles amb dues plantes. Es troba al peu de la riera i aprofita el desnivell del terreny, de manera que tenia un accés a peu pla des del camí d'accés i al nivell inferior hi hauria el carcavà. Manca tota la coberta, però resta la volta de canó on s'ubicava el carcavà. També hi ha dues tines, una quadrada i una altra circular, situades en una construcció adossada, així com part d'una mola. No es distingeix la bassa, ja que tot l'entorn s'ha transformat en feixes de conreu. Al costat del molí hi ha una petita construcció de pedra i maó rehabilitada recentment i que probablement era una petita barraca que s'ha habilitat com caseta d'eines i descans.</p> | 08139-54 | Zona del pont de Mura | <p>Quasi no hi ha documentació d'aquest molí ni del Mas que li dóna nom. Sembla probable que tingués alguna relació amb el Mas de la Roca, ja que a la consueta de Mura de 1592 (ABEV) diu que al Mas de la Roqua habitaven set persones, i que aquest mas també era conegut com el Mas, tot i que no ho podem afirmar.</p> | 41.7041200,1.9581300 | 413316 | 4617450 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80778 | Canal del Raval de cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-del-raval-de-cal-biel | XIX | <p>La canalització que porta l'aigua a les basses de cal Biel (cal Martí) i cal Roca, discorre paral·lela a la riera i a la carretera entre ambdues, passant pel costat de cal Martí. Fins a cal Martí el canal és petit, no més de 20 cm d'amplada i un 30cm de profunditat, amb parets de rajoles de maó, mentre que al tram que passa per darrera cal Martí és de pedra i és més ample i fondo. En tot el seu recorregut el canal està descobert. El canal entre la bassa de cal Biel i la de cal Roca s'ha perdut degut al desús. L'aigua que entra a aquest canal es recull de la riera de Nespres un cop passat el molí del Mig, on hi ha una comporta.</p> | 08139-56 | Raval de Can Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquesta canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una en arribar a la bassa del molí corresponent, comença la del següent aprofitament. Així hi havia: la resclosa, canal i bassa de Els Caus (per regar els horts del Rector); resclosa, canal i bassa de Cal Roca (era pel molí del Faura); resclosa, canal i bassa del Faura (pel molí de can Melses); resclosa, canal i bassa del Molí del Mig; canal i bassa de Cal Biel; canal i bassa de cal Roca; resclosa, canal i bassa del molí de can Mas. Aquests canals s'expliquen a les fitxes dels corresponents molins.</p> | 41.7012800,1.9619300 | 413628 | 4617131 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80778-foto-08139-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80778-foto-08139-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80786 | Base de premsa del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-del-farell | Està tirada a l'era i no conserva més que la pedra | <p>Base de premsa de vi tallada en pedra. Té forma quadrangular amb un encaix circular a la cara superior i amb un desguàs. Es tracta d'una base de premsa petita en la que anava encaixada la gàbia. No es conserven altres elements. Està a l'era de la casa, davant les tines.</p> | 08139-64 | El Farell | <p>L'estructura de la casa del farell mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tan es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en que es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979). Els masos de Santa Creu de Palou, Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups de les tines. La tipologia d'aquesta base de premsa és dels segles XVII-XVIII.</p> | 41.6806200,1.9187900 | 410010 | 4614881 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80786-foto-08139-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80787 | Forn de pega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega | XVIII-XIX | Mig ensorrat | <p>La forma del forn és molt semblant a la dels forns de calç, tot i que més petit, forma una cubeta circular vertical que disposava d'un forat perquè sortís la pega i una altra obertura per retirar les cendres. Tot i que es troba bastant tapat per vegetació, encara es pot distingir la boca davantera per extreure les cendres. El forn ha donat nom a un torrent, el torrent de la Pega, que desguassa al del Sot de l'Infern, situat molt a prop de la balma de la Mel i de les cases Velles del Puig.</p> | 08139-65 | Zona El farell | <p>No era necessari construir un forn de pega en un marge, ja que es podia fer a peu pla i després cobrir de terra. La pega s'extreia de la colofònia o oli de trementina, que s'extreia de la destil·lació de les plantes coníferes (pi, ginebre o ginebró). El forn de pega s'utilitzava per extreure la reïna d'aquests arbres o arbusts. Era carregat amb els troncs trossejats i posats verticalment i es calava foc per dalt; la fusta encesa s'escalfava i anava liquant la resina que s'escorria pels troncs fins caure a la part baixa del forn i es recollia en un recipient i després es filtrava. El producte era emprat en les bótes i bots de pell de boc que servien per contenir el vi, per guarir les potes trencades de les ovelles mitjançant draps i pega que un cop secs immobilitzaven la pota i possibilitava el seu soldament.</p> | 41.6829300,1.9356800 | 411419 | 4615120 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80787-foto-08139-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80787-foto-08139-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80787-foto-08139-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80792 | Blasó del mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaso-del-mas-la-vila | XVI? | <p>En el centre de l'arc rebaixat de la porta principal del mas La Vila hi ha una pedra que correspon a una dovella antiga, probablement procedent d'una de les cases antigues de la Vila. Es tracta d'un relleu molt característic format per una cara en mig relleu de tipologia rústega flanquejada a banda i banda per dos quadrats en relleu amb una inscripció cada un, el de l'esquerra – 15S – MA -, a la dreta SANTO-CHA-IOH. La O té dibuixada una cara esquemàtica a l'interior. A sota d'aquest grup hi ha un escut amb una inscripció a la part superior i les quatre barres catalanes a la meitat inferior. La inscripció no és clara, sembla que posi en dues fileres – SALVA BARD – ARPAIO . PIE.</p> | 08139-70 | Zona del Puig de la Balma | <p>El document més antic que esmenta el primer mas és de l'any 1004, en una venda d'una casa amb cort, terres de conreu, ermes i una roureda al lloc dit la Vila (Ballbé, 1997). El 1079 trobem una nova venda d'un alou al mateix lloc. El 1270 un pergamí del Puig de la Balma fa esment d'un establiment a favor de Pere de Villa de tot el mas de la Villa situat al terme de Sant Martí de Muredine. El 1540, Llorenç Vila confirma una sèrie de masos a Rafael de Peguera, senyor del castell de Mura: mas de la Vila, que feia temps posseïa, i Rocapèrdiga, Reixac, Xammar, Casamartina, Oliveres, Muntada, Alsina, derruïts i deshabitats. (Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Set-oct de 1925. Salvador Cardús p. 171-173). A la consueta de Mura de 1592 (APM) consta que al mas vivien 21 persones, cosa que demostra que es tractaria d'un important centre productiu que també posseïa altres masos. El 1617 (AT) hi ha una venda d'una terra que fa Joan Perich a Antoni Joan Vila. La Vila passarà a ser propietat del Puig de la Balma al segle XX. De fet, tot i que la propietat no era del Puig de la Balma, si que va mantenir una relació històrica per la proximitat; el primer nom d'aquesta darrera casa era mas Espluga de Vila Mancada i els seus ocupants portaven el sobrenom Vila fins al segle XIV, podent ser els de les dues cases descendents dels mateixos.</p> | 41.6962300,1.9648500 | 413864 | 4616567 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80792-foto-08139-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80792-foto-08139-70-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. És una de les masies documentades més antigues del terme. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80797 | Encaix de premsa del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaix-de-premsa-del-perich | XVIII | <p>A la casa de la balma del Perich, al costat de l'habitatge, hi ha un encaix de premsa que conserva el travesser de roure i el cargol vertical de ferro. L'encaix aprofita com a paret posterior la mateixa roca de la balma, però no és un encaix a la roca, sinó que davant d'ella hi ha una paret construïda en pedra i que té els muntants dels dos costats formats per dos blocs de pedra verticals cada costat, blocs de pedra ben escairats i que tenen uns encaixos quadrats petits a la part central; en total n'hi ha tres. La biga central és de roure i està disposada horitzontalment recolzada sobre aquests muntants. Porta gravada la data 1775 amb el símbol de Jesucrist i una creu al centre. Travessa la biga un cargol de ferro amb el disc de premsar de ferro a la part inferior. Disposa d'un encaix sobre la biga per tal que pugui pujar en descargolar. A la base de la part interior del conjunt hi ha una pedra amb un encaix circular on es posava la gàbia que no es conserva, amb un forat a la part frontal i un recipient rectangular també fet amb carreus de pedra i que queda encaixat en el terra, de manera que queda per sota del nivell general del paviment. Servia per posar les portadores per recollir la premsada.</p> | 08139-75 | Casa de la balma del Peric | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona, però també a altres masos de la zona urbana. Aquest cultiu va generalitzar la construcció de tines i premses als masos, que moltes vegades eren també utilitzades per premsar l'oli. Coneixem la datació exacta d'aquesta premsa ja que la porta gravada. En l'encaix horitzontal central s'hi posava una biga de roure, pel centre passava el cargol de fusta o ferro vertical que, accionat amb una barra de ferro o fusta des de fóra, es cargolava i feia baixar la premsa. La premsa es trobava dins un recipient de fusta que quedava encaixat a la part inferior. El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant LLorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si fem tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, probablement alguns elements s'han anat afegint en diferents èpoques, com és el cas de la premsa i molt probablement les tines, que son de l'època de l'auge de la vinya.</p> | 41.7032300,1.9736800 | 414608 | 4617336 | 1775 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80797-foto-08139-75-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Probablement com d'altres premses de la zona serviria tant per vi com per oli. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80798 | Font i cisterna del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-cisterna-del-perich | <p>Al costat de la casa de la balma del Perich i formant part del conjunt habitable, hi ha una font natural amb degoteig constant i amb una cisterna per recollir l'aigua. La cisterna està feta excavada en la mateixa roca de la cavitat, de manera que l'aigua de la font en sortir ja s'acumula en aquesta. És una cisterna tancada amb una paret de pedra que disposa d'una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra amb motllura per encaixar una possible porta. L'ampit presenta dues postades a banda i banda similars als festejadors de les finestres. Davant la porta hi ha una antiga construcció que tancava un petit recinte i que actualment resta a l'aire lliure, ja que ha perdut la teulada.</p> | 08139-76 | A la casa de la balma del Peric | <p>El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant Llorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si fem tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, probablement alguns elements s'han anat afegint en diferents èpoques. Probablement la font ja existia i més tard es va fer l'estructura externa.</p> | 41.7032600,1.9736800 | 414608 | 4617339 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 80804 | Fons del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-comarcal-de-manresa | <p>Es conserven un conjunt de 294 fragments dels quals 289 són de ceràmica feta a mà, i els altres corresponen a restes humanes i fragments de pedra, amb el número d'inventari MCM-17 com a jaciment. D'entre aquests fragments, hi ha 4 d'exposats a la sala del museu (MCM 259, 260, 261 i 262) de ceràmica feta a mà del període del bronze mig-final. L'altre objecte procedent de les coves de Mura exposat al museu és el motlle per a foneria número d'inventari MCM-263, que és una pedra de 8x6,3 cm. amb encaixos per a fondre 2 punxons o agulles.</p> | 08139-82 | Manresa | <p>El Museu de Manresa conserva un material en dipòsit procedent de Mura. La forma d'ingrés al museu és dubtosa, del que formen part des de l'any 1936. Probablement van ingressar amb un conjunt de materials arqueològics procedents del Centre Excursionista Montserrat, entitat que es va dedicar a recollir material en les excursions que realitzava a principis del segle XX. L'any 1936 es van unificar les col·leccions dels dos centres excursionistes de Manresa entrant a formar part aquest material dels fons del Museu Comarcal de Manresa. És probable que part del material fou recollit a la Cova de Mura, tot i que pot haver barrejat material d'altres cavitats de la zona.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació facilitada pels tècnics del Museu. | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 80805 | Estructura a la balma Guillotera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-a-la-balma-guillotera | Mig ensorrada | <p>Aquesta balma es troba just a sota de la casa de La Vila, al costat del torrent dels Codolosos. És una balma que forma una cornisa bastant accentuada i de forma semicircular. A l'interior hi ha les restes d'una estructura. Es tracta d'un recipient excavat al terra de la balma, de forma quadrangular, amb les parets amb arrebossat de fang. Al costat hi ha pedres disposades formant una muntanya. Té una profunditat màxima d'un metre i la base interior formant pendent.</p> | 08139-83 | Zona del Puig de la Balma | <p>Es desconeix la utilitat d'aquest forat. Es podria tractar de la cavitat deixada en fer extracció de fangs per utilitzar en l'obra de la casa propera, tot i que són especulacions no probades documentalment ni arqueològicament. També podria tractar-se d'un lloc de recollida d'aigües de la que cau per la cornisa de la balma. Cal assenyalar que aquesta balma no presenta parets de tancament com altres de la zona, i que es troba a prop del Puig de la Balma, una de les balmes obrades més antigues de la zona i de la Vila, una de les cases més antigues de Mura.</p> | 41.6954900,1.9658600 | 413947 | 4616484 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80805-foto-08139-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80805-foto-08139-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80809 | Coll d'Estenalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-destenalles | XIX-XX | <p>Casa d'estructura rectangular amb planta baixa, pis i golfes sota teulada. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, al peu de la carretera, tot i que actualment la porta principal es troba a tramuntana. Conserva les característiques de les construccions de tipus industrial de principis del segle XX, amb les parets de pedra, muntants i ampits de portes i finestres de pedra, amb la llinda en forma d'arc rebaixat i sobresortint respecte a la paret fetes de maó, cantoneres de tota la construcció de maó i amb una decoració consistent en una línia de maó sobresortint que marca la base de cada pis per l'exterior. En la rehabilitació per l´ús actual es va afegir un cos a la cara de migdia per albergar serveis, així com una zona de barbacoes i jardí, a més dels aparcaments que es troben a l'altra banda de la carretera. Davant la casa surt el camí que porta a la casa de La Mata, seu de les oficines del Parc Natural.</p> | 08139-87 | Coll d'Estenalles | <p>Aquesta caseta es va construir a finals del segle XIX per guardar les eines i donar aixpluc als peons caminers que treballaven en la construcció de la carretera de Terrassa a Navarcles, l'actual BV 1221. Durant molts anys va restar abandonada fins que l'any 1989 el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona la va restaurar i va instal·lar el servei d'informació del Parc així com una exposició permanent sobre el Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Actualment disposa d'una recepció-informació, d'una sala d'audiovisuals-reunions, i d'una sala amb una exposició permanent.</p> | 41.6699100,1.9946800 | 416312 | 4613616 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80809-foto-08139-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80812 | Porta de Santa Creu de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-santa-creu-de-palou | XVI | <p>Porta d'arc de mig punt adovellada. Les dovelles són allargades i ben tallades disposades sobre muntants de pedra ben escairats. Actualment és la porta principal de can Bonet, mas de nova construcció situat al costat de la riera de Nespres, a l'entrada a Mura, davant de les Escoles Velles. La porta procedeix de l'església de Santa Creu de Palou; era la porta principal que es va extreure poc abans de l'any 1976, quan es va adquirir al Bisbat de Vic.</p> | 08139-90 | Nucli de Mura | <p>Aquesta masia va ser construida l'any 1976, s'han introduït molts elements clàssics que indueixen a error, entre aquests l'antic portal de Santa Creu de Palou. L'església de Santa Creu de Palou apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu. Aquesta porta correspon a un portal modern obert en època moderna i probablement datat al segle XVI, època en que l'edifici fou reestructurat fent una ampliació de la nau i obrint dues capelles prop de l'absis, també es refeu el frontispici on es va fer un campanar d'espadanya amb dues obertures i s'emparedà el primitiu portal per tal d'obrir un altre al capdavall de la nau.</p> | 41.7013000,1.9739100 | 414625 | 4617121 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80812-foto-08139-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80812-foto-08139-90-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80816 | Làpida funerària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-funeraria | XX | Es troba en un lateral de la carretera i en ser petita quasi tapada per la vegetació. | <p>Làpida probablement funerària que es troba a un costat de la carretera. Està feta en un bloc de pedra de Sant Vicenç amb una inscripció quasi il·legible en llatí ubicada en un quadrat polit a la part central. La inscripció diu aproximadament: MARD L BE NASCO ARCE MI TORMENTA ET FLAMMS VINCERE SOLA FITIS + POTUIT. VII-IX-MCMXXXVI.</p> | 08139-94 | Carretera de Matadepera a Talamanca | <p>Monument fet com a recordatori probablement d'un fet de principis de la Guerra Civil.</p> | 41.6532900,1.9805900 | 415118 | 4611784 | 1936 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80817 | Gegantons de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-mura | XXI | <p>Mura té dues figures populars de gegantons. Hi ha una figura masculina, en Joanot, i una femenina, la Tina, que tenen aspecte de nens, amb els braços llargs al costat del cos i vestits amb bata i camisa de màniga llarga a sota. Ella porta un cistell amb flors i ell té els braços doblegats. Les figures estan formades pel cap i l'estructura inferior de fusta per portar-los, d'aquesta manera es poden utilitzar com a gegants i com a nans, ja que tenen la boca oberta per tal que els portadors puguin mirar, si els porten com a nans.</p> | 08139-95 | Rectoria de Mura | <p>Les dues figures van ser realitzades en cartró pedra per la muratana Felisa Prat, així com els vestits de roba. Van ser batejats a Mura durant la Festa Major de l'any 2004.</p> | 41.6990100,1.9761400 | 414807 | 4616865 | 2003-04 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80817-foto-08139-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80817-foto-08139-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Felisa Prat | Informació oral de Felisa Prat. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80822 | Casa els Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-els-caus | XVIII-XIX | <p>Casa de poble situada darrera l'absis de l'església, que presenta una estructura basilical de masia. Es troba entre el carrer del Sol i la riera de Nespres. De planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La casa aprofita el desnivell del terreny i té dues cases adossades a la banda de tramuntana, que actualment formen part del conjunt; una d'elles és la rectoria. L'accés principal a la casa es realitza pel carrer del Sol, a través d'un edifici adossat al costat de la rectoria. La major part de les llindes exteriors són de fusta, fruit d'una rehabilitació recent. La façana que s'obre a migdia, a la riera, presenta una eixida central amb cinc arcs suportats en pilars que són de factura bastant moderna, probablement d'una reforma a inicis del segle XX. L'interior conserva alguns elements de la casa antiga, com és la configuració central de la sala i la cuina amb el foc a terra. Quasi tot l'edifici s'ha habilitat com a casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés, des de l'any 1981; disposa de sales de reunions, dormitoris, sala d'actes i piscina.</p> | 08139-100 | Nucli urbà | <p>Aquesta forma part del conjunt de cases que es van construir al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera al meandre de la riera de Nespres o Nèspola, a la vall, probablement amb un inici d'ocupació al segle XI. Al segle XVI hi havia 21 cases a la sagrera que configuraven el nucli a l'entorn de l'església. Probablement aquesta casa es construís al segle XVII, com indica la data de la llinda, o poc abans, coincidint amb el moment de trasllat de la rectoria. El topònim de Els Caus prové de la balma que es troba propera a la zona dels horts del Rector, on hi havia l'antiga rectoria; probablement alguna persona amb relació amb l'habitatge de la balma es traslladés a la sagrera o bé aquesta casa ja faria les funcions de rectoria; tot i aquest trasllat, sembla que el topònim de Els Caus el prengué en època moderna o bastant recent. L'any 1977, fruit de les obres que es van fer a l'església, es va suprimir un pas que comunicava l'església i la rectoria que tapava l'absis romànic en part. L'any 1982, en la segona restauració s'enderroca la sagristia que també tapava l'absis, quedant un espai obert entre l'església i Els Caus. Per tant, la façana que veiem actualment darrera l'església no era la principal de la casa ja que quedava tapada.</p> | 41.6990600,1.9760100 | 414797 | 4616871 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80823 | Bassa del cànem del Puig de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-canem-del-puig-de-la-balma | Està mig enrunada | <p>Bassa en desús que s'utilitzava per deixar el cànem en maceració amb aigua. Després es treia de la bassa i es posava a assecar, seguidament es trencava la fibra amb ajuda d'una gramadora per després pentinar les fibres per treure les impureses. El cànem era la fibra més utilitzada, a més de la llana, per fer teixits, principalment els més fins com els llençols o roba interior.</p> | 08139-101 | Puig de la Balma | <p>Restes de l'antiga bassa del cànem de la casa. Es troba al costat del camí, aprofitant el desnivell natural del terreny i amb unes parets de pedra que formen una estructura rectangular d'uns cinc metres de llargària. La bassa s'omplia d'aigua procedent de la font del Puig. Actualment es troba en mal estat i plena de vegetació, restant sols algunes parets dempeus. A la consueta de Mura de 1592 (ABEV) es fa esment del delme de cànem que es pagava cada any a la parròquia.</p> | 41.6884000,1.9629800 | 413698 | 4615700 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 80824 | Font del Foradot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-foradot | <p>És una font de sortidor situada al torrent del Reixac, dins una espluga i al costat d'una bassa de regadiu formada per l'acumulació de l'aigua de la font. Es troba en una zona de cultius, de feixes d'horts, al sud del nucli urbà i molt a prop d'aquest. La cavitat on es troba la font presenta formacions calcàries provocades per l'efecte continu de l'aigua, amb presència d'espècies vegetals pròpies dels llocs humits, principalment molses i falgueres.</p> | 08139-102 | Nucli urbà, zona dels horts | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat com a abastiment d'aigua del poble i per regadiu dels horts que es troben a les feixes de la banda de migdia de la riera. L'aigua d'aquesta font es va canalitzar ja a l'edat mitjana i es portava a través d'un aqüeducte per salvar el desnivell de la riera de Nespres fins als horts de can Llobet. Els conglomerats de Sant Llorenç del Munt presenten esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, i els estrats impermeables intermitjos, formats per lutites i gresos, forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, constiuteix un reclam turístic inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada 'Més de mil fonts'.</p> | 41.6979800,1.9752600 | 414733 | 4616751 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80824-foto-08139-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80824-foto-08139-102-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 80825 | Font del Formatget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-formatget | <p>Aquesta font es troba situada al torrent del Reixac, al sud del nucli urbà, en una zona de feixes de conreu destinades principalment a horts, i no presenta activitat antròpica. Davant la font hi ha un plàtan de gran envergadura i amb una important copa circular, com a senyal de la presència d'una deu o brollador.</p> | 08139-103 | Nucli urbà, zona dels horts | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat com a abastiment d'aigua del poble i per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables entre mig que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. És un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada 'Més de mil fonts'.</p> | 41.6982100,1.9755000 | 414753 | 4616777 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80825-foto-08139-103-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 80827 | Gorg i saltant del Padre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-i-saltant-del-padre | <p>El gorg del Padre és un petit embassament natural situat al torrent d'Estenalles, just al costat de la font de l'Escolà, a la zona dels horts del Rector, al que dóna un saltant de la riera conegut com saltant del Padre. El conjunt està format per les formes erosionades de les roques per les quals baixa l'aigua de la riera que arriba al gorg i un entorn natural molt ben conservat. El conjunt és un paratge d'una gran bellesa condicionat a les fluctuacions estacionals.</p> | 08139-105 | Nucli urbà, horts del Rector | <p>És un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> | 41.6942400,1.9889700 | 415869 | 4616323 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80827-foto-08139-105-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 80838 | Col·lecció de pintura ajuntament de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-ajuntament-de-mura | XX-XXI | <p>L'ajuntament conserva diferents obres pictòriques, principalment a l'oli, fruit dels premis que patrocinava aquest. Es tracta de pintures de diversos autors, entre ells Vila Arimany, Basora, Soriguera, Tomàs Viver, Vilapagès. Es tracta de pintures en què el tema és Mura, fonamentalment vistes de carrers del poble antic. La major part d'aquestes es troben penjades a les parets de l'Ajuntament i del local social.</p> | 08139-116 | Nucli urbà | <p>El Concurs de Pintura Ràpida de Mura es va cel·lebrar de l'any 1974 a l'any 2005. Es feia a la tardor, a mitjans d'octubre, mantenint-se l'exposició fins al dia 1 de novembre, quan començava la Festa Major de Mura. Aplegava aproximadament uns 50 pintors que podien fer el quadre el dissabte o el diumenge. Participaven pintors que freqüenten els concursos de pintura ràpida d'arreu de Catalunya i algun pintor local i afeccionats. Entre els pintors de més renom hi ha Vila Arimany, Basora i Soriguera. El tema dels concurs era lliure però sempre sobre Mura i fet al lloc. Hi havia un total de cinc premis d'entre 300 i 600 euros, que posaven els patrocinadors. Les obres guanyadores quedaven en propietat dels patrocinadors que eren l'Ajuntament i empreses vinculades amb el poble. L'Ajuntament va formar així una important col·lecció de pintura que, degut a la manca d'espai, va posar a la venda a particulars del poble. Igualment, els pintors que no guanyaven cap premi els podien posar a la venta. L'any 1984 es va incorporar dins el marc del mateix concurs un concurs de dibuix infantil.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 80844 | Forn de calç de la Blanquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-blanquera | XIX ? | Té alguna paret en mal estat, tot que en general l'estat és bo | <p>El forn és situat en un marge, essent l'interior del forn una cavitat de terra buidada amb una porta d'accés al nivell més baix en forma d'arc de mig punt. El forn té forma circular i actualment no té coberta, ja que aquesta era de cúpula i es feia de pedra un cop ple el forn. La pedra a cremar es posava al voltant de la paret, deixant un espai en forma de columna al centre, on s'omplia de llenya que es cremava.</p> | 08139-122 | Nucli de Mura, zona dels horts | <p>Aquest forn està proper de les ruïnes del Mas Verdaguer, documentat en el 1267 (AM, cartulari de Sant Llorenç del Munt) i que el 1540 consta com esfondrat i deshabitat. La calç era indispensable en la construcció, ja que amb ella es feia el morter de calç que s'utilitzava en totes les construccions. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no era comercialitzat, sinó que cada casa es feia un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. La cuita de calç era feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tancava a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primer dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. El temps de cocció depenia de la quantitat de pedra que es cremava.</p> | 41.6983300,1.9752600 | 414733 | 4616790 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80844-foto-08139-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80844-foto-08139-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El forn també és conegut amb el nom del mas proper, Verdaguer. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Cal agafar un camí que surt de l'aparcament de sota l'Església de Sant Martí de Mura, travessa la Riera de Nespres, i s'enfila per la vall, i abans d'arribar al Salt de La Blanquera, a mà dreta hi ha la boca del forn. En un marge, al costat d'un camí i paral·lel i una mica més avall hi ha el torrent, que corre per una vall tancada amb molta vegetació. El mas està en la vessant obaga, fonamentat sobre roca natural. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80853 | Monument a Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-maragall-0 | XX | <p>A l'esplanada de Coll d'Eres hi ha un monument dedicat a Joan Maragall. És un monòlit de pedra sense tallar posat vertical amb una inscripció a la part central, que està polida. La inscripció diu: TERRASSA A JOAN MARAGALL – COLL D'ERES – XV.V.MCMIV – XI.V.MCMLXI– JO NO SÉ LO QUE TENIU – QUE US ESTIM TANT. MUNANYES.</p> | 08139-131 | Coll d'Eres | <p>Posat el dia 11 de maig de 1961 per membres del Centre Excursionista de Terrassa en commemoració del centenari de Maragall (1860-1960).</p> | 41.6705200,2.0078700 | 417411 | 4613671 | 1961 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80853-foto-08139-131-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80854 | Bassa de cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-biel | XIX | <p>Al Raval de cal Biel hi ha dues basses de recollida d'aigua que es troben tocant a la carretera. La primera està al costat de cal Biel, per la banda de ponent, i la segona a uns 200m seguint la carretera cap a Rocafort, és la bassa de cal Roca. La de cal Biel té estructura de forma triangular, amb les parets de pedra de bona factura amb morter de calç. Aprofita una zona de desnivell del terreny que va en decreix cap a la riera de Nespres, i per la part superior toca al camí asfaltat de Mura a Rocafort. La de cal Biel és la que està en més bon estat de conservació; està al costat de ponent de la casa cal Martí i encara conserva les canalitzacions que porten l'aigua des de l'alçada del molí del Mig fins a la bassa per tal d'omplir-la. Aquesta bassa encara es manté plena, ja que s'utilitza per regadiu.</p> | 08139-132 | Raval de can Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquestes basses i canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una perquè arriba a la bassa de l'aprofitament corresponent, comença la del següent. Aquestes dues basses eren utilitzades per regadiu dels horts d'aquesta zona. Suposem que la construcció de les basses estaria relacionada amb la de les cases del Raal, per tant, es podrien datar a finals del segle XIX.</p> | 41.7014300,1.9618500 | 413622 | 4617148 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 80855 | Els recs dels Horts de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-recs-dels-horts-de-mura | XIV? | Es conserven alguns trams en bon estat, però no tot el conjunt per manca d'ús | <p>Hi ha un sistema de regadiu dels horts de Mura que aprofita l'aigua de les moltes fonts que hi ha a la zona. L'aigua d'aquestes fonts era canalitzada en sèquies i s'acumulava en basses, de les que s'extreia pel rec. Actualment, les sèquies s'han anat substituint per canonades, tot i que encara podem veure un fragment d'aquest enginyós sistema de canals que permet aquest tradicional sistema de conreus de regadiu al vessant sud del poble, a l'altra banda de la riera de Nespres. La font de la Coma forma part d'aquest sistema; raja sobre un bassal que fa les funcions d'emmagatzematge de l'aigua; també és el cas de les fonts del Formatget, del Foradot, la Blanquera, del Fèlix, Blanca, Sellerot i Sastre. Les feixes de conreu s'estan abandonant progressivament, tot i que se'n conserven moltes que proporcionen un paisatge molt característic dels horts de Mura, en el que es conserven els murs de pedra de les feixes, així com algunes basses i canalitzacions.</p> | 08139-133 | Nucli urbà | <p>Desconeixem el moment en que s'iniciaria aquest aprofitament de l'aigua de les fonts per regadiu, tot i que molt probablement dati d'època medieval i no s'hagi interromput al llarg de la història del poble. Aquest sistema comportava un ús racional de l'aigua, de manera que cada pagès tenia assignat dia i hora per poder regar quan es compartia l'aigua de la mateixa bassa, i cada un es cuidava del manteniment dels canals de la seva zona. A l'altra banda de la riera, al mateix poble, teníem el cas dels horts de cal Llobet i dels horts del Perich. Aquests horts es regaven amb aigua que es portava a l'altra banda mitjançat dos aqüeductes que salvaven el desnivell de la riera de Nespres i travessaven aquesta. Els dos aqüeductes, d'origen medieval, van desaparèixer en l'aiguat del 1962.</p> | 41.6984800,1.9762300 | 414814 | 4616806 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80855-foto-08139-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80855-foto-08139-133-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80856 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-6 | XX | <p>Aquesta font es troba a la zona dels horts del Rector, a llevant del nucli urbà. Es troba al costat de la riera de Nespres i en una zona d'horts. És un sortidor d'aigua del torrent d'Estenalles, que està canalitzat i obrat en pedra. Al costat de la font hi ha uns bancs també fets en pedra formant en conjunt un espai amb tres parets situades formant angle recte amb un costat obert. La paret del mig és la que té el sortidor de la font amb dues piques de pedra que recullen l'aigua que surt. Molt a prop d'aquesta font hi ha la de l'Escolà.</p> | 08139-134 | Horts del Rector | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. Aquesta font, i la propera de l'Escolà, tenen una relació històrica amb el lloc on es troben, coneguts com els horts del Rector i on es trobava el primer nucli urbà de Mura i la rectoria vella, que motivaria els topònims. La formació de conglomerats de Sant Llorenç del Munt, molt permeable, afavoreix la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, és un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> | 41.6944700,1.9884500 | 415826 | 4616349 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80856-foto-08139-134-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80857 | Sarcòfag de l'església de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-marti | XII ? | <p>Sarcòfag de pedra de forma paral·lelepipèdica cobert amb tapa que forma dues cares a modus de teulada. Totes les superfícies de les cares i de la tapa estan motllurades amb línies horitzontals, i a les dues cares del triangle lateral de la tapa hi ha una creu inscrita en un cercle i voltada de raigs solars. És petit, probablement dels que s'utilitzaven com a ossaris.</p> | 08139-135 | Església de Sant Martí | <p>Amb motiu de les obres de rehabilitació de l'església de Sant Martí entre 1982 i 1984 es descobrí un sarcòfag de pedra en obrir un portal emparedat a la part de llevant de la primera nau, és a dir, de la més antiga. La rehabilitació es va portar a terme pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona que tenia la finalitat bàsica de fer més llegible el monument i consolidar les parets en mal estat degut a les diferents reformes al llarg dels segles. Actualment es troba exposat a la paret lateral esquerra de l'església, sobre dues peanyes de pedra.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80857-foto-08139-135-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La cronologia es relaciona amb l'època de construcció de les naus centrals, és a dir, el segle XII; per tant correspondria a final del romànic i principis del gòtic. | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80860 | Fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-de-documentacio-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-0 | <p>Es conserva un important fons bibliogràfic sobre temes diversos relacionats amb el Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac, des d'aspectes de natura fins a històrics. Conserva més de 2.000 documents, entre llibres, articles, estudis i fotografies. Edita un Dossier Bibliogràfic en què s'enumera tota la documentació acumulada.</p> | 08139-138 | Terrassa | <p>El Centre de Documentació es va crear amb l'objectiu d'oferir un servei bibliogràfic i documental adreçat a la recerca, el planejament i la gestió que es realitza als espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona, així com també per donar suport als estudiosos i investigadors que hi fan recerca. També col·laboren en els programes de divulgació i informació que sobre el massís es duen a terme i en les trobades d'estudiosos que periòdicament organitza l'Àrea d'Espais Naturals. La seva base de dades bibliogràfiques es pot consultar per Internet.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 80865 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-6 | XVIII | <p>Edifici industrial d'una planta situat dins el nucli urbà de Mura. L'estructura és la característica d'aquest tipus d'edificis; són dues naus paral·leles, cobertes cada una d'elles amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre al carrer Mutanya, a llevant. La façana és compartida per les dues naus, de manera que té una porta principal situada en el lateral central de la nau de migdia, dos finestrals a un costat, i tres a l'altre, i dues finestres superiors sota el carener de cada teulada. Totes les finestres i porta són allindades amb fusta. La façana de ponent també disposa de finestrals allindats que proporcionen il·luminació natural a l'interior. Els murs exteriors són de pedra i la teulada de teula àrab. A l'interior, diverses pilastres adossades a les parets externes i columnes quadrades al centre permeten recolzar els cavalls de fusta que suporten la teulada, que disposen d'una estructura autoportant amb bigues entrecreuades que reparteixen el pes per aconseguir una gran llum a l'interior. Destaca la petita capella que es troba a la part interior de la façana principal, de petites dimensions, amb arc de mig punt i muntants motllurats i amb una porta de vidre.</p> | 08139-143 | Nucli urbà | <p><span><span><span>L'any 1782 Mura tenia una institució benèfica i fàbrica anomenada Hospici. Disposava de torns i cardes de filar llana, a més de 7 telers de teixir llana, i donava feina a 20 nois i noies. Més tard, segons ens explica el butlletí número 6 de l’Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa de l’any 1920: <em>Mura, ja compta amb força elèctrica i tal volta dintre de poc temps pot convertir-se en una colònia industrial, puix ja té recenment establerta una fàbrica de teixits de cotó d’uns vuitanta telers, propietat d’en Climent Verdaguer.</em><br /> <br /> La fàbrica va tancar el 1963. Després de romandre anys tancada una part es va rehabilitar com a magatzem d'antiguitats, conservant l'estructura original de la fàbrica que permet veure l'edifici com era en origen. Una altra part de l’immoble va ésser comprat per l’Ajuntament de Mura i recentment s'ha convertit en el Centre Cívic del poble. </span></span></span></p> | 41.6999000,1.9764000 | 414830 | 4616963 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80865-foto-08139-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80865-foto-08139-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80873 | Corral de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lera | XVIII ? | Estructura eterna en bon estat, però abandonat | <p>Edifici que es troba entre el carrer Sant Antoni i la riera de Nespres. És un edfici de planta rectangular amb teulada a doble vessant amb el carener desplaçat a un costat, de manera que una banda de la teulada és més ampla que l'altra, amb planta i un pis que queda sota teulada. L'edifici és de pedra amb la llinda d'una finestra de pedra. Les obertures estan situades únicament a la façana principal que s'obre a llevant; hi ha dues portes grans, una de petita amb llinda de fusta, i dues finestres grans amb llinda de fusta, a més de la petita amb llinda de pedra que sembla correspondre a la part que es destinaria a habitatge. A la part posterior hi ha una segona edificació adossada que aprofita el desnivell del terreny i amb teulada a un vessant. Davant la façana s'obre una era enrajolada.</p> | 08139-151 | Nucli urbà | <p>Aquest edifici era utilitzat com a cobert d'emmagatzematge de cal Llobet, així com a corral de bestiar, Tenia un petit habitatge al pis pel pastor. No és un edifici amb un interès històric, però si la tipologia com a corral al poble el fa característic d'un sistema econòmic passat.</p> | 41.6989700,1.9780900 | 414970 | 4616859 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80874 | Aqüeducte de cal Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-cal-llobet | Només conserva un fragment | <p>Fragment de l'arrencada de dos arcs de l'antic aqüeducte de cal Llobet. L'arrencada forma una pilastra baixa adossada a una paret dels horts de la casa, a la banda de migdia, sobre el que recolzen els inicis de dos arcs, un a cada banda, dels que no resta res més. A l'altre costat de la riera es pot veure lleugerament el punt en què recolzava l'altre extrem de l'aqüeducte.</p> | 08139-152 | Cal Llobet | <p>A, nucli urbà hi havia dos aqüeductes que portaven aigua per regadiu i altres usos. Hi havia un aqüeducte que venia de la banda de Cal Serit, al raval de Mura, i que portava aigua a la bassa del Molí del Faura salvant el desnivell de la riera de Nespres. Aquest aqüeducte, era una construcció important, portava inscrita la data 1430. L'altre aqüeducte que era de factura similar es trobava davant de cal Llobet i portava aigua de la font de Foradot als horts de la casa que estaven a l'altra banda de la riera de les Nsepres. Els dos aqüeductes van desaparèixer en els aiguats de l'any 1962, restant únicament aquest petit vestigi.</p> | 41.6989800,1.9753200 | 414739 | 4616862 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80874-foto-08139-152-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral de Jordi Perich i Octavi Surrallès. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80875 | Imatge de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marti | XVIII | <p>Imatge de talla en fusta policromada de Sant Martí. El sant està dret, vestit amb túnica, capa, mitra i portant el bàcul de bisbe a la mà dreta. Es troba sobre una peanya amb la inscripció AÑO DE 1786.</p> | 08139-153 | Nucli urbà, església parroquial | <p>Aquesta imatge molt probablement formava part de l'antic retaule barroc que estava a l'església i que va ser destruït a l'inici de la Guerra Civil. És la imatge del patró de Mura, Sant Martí de Tours. Fill d'un tribú romà que va viure entre 317 i 397 seguint carrera militar i sent més tard bisbe de Tours. Es representa iconogràficament de diferents formes: vestit de soldat romà, de bisbe, o tallant la meitat de la seva capa amb l'espasa per donar-la a un pobre quasi nu a la porta de la catedral d'Amiens.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 1786 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80875-foto-08139-153-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80876 | Carrer Faixò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-faixo | XVII | <p>El carrer comença a la cruïlla d'aquest amb els carrers Roquetes i el passatge Camil Antonietti, i acaba a la font de la Guineu, a la cruïlla amb el carrer Alfons Sala. Per tant, el carrer discorre en direcció NS cap a l'església. És un dels carrers del nucli, probablement configurat a l'Edat Mitjana, però principalment construït al principis del segle XVIII, tal i com mostren les dates gravades a les cases. Generalment, les cases que conformen el carrer són habitatges unifamiliars verticals, de planta i un pis, tot i que algunes en tenen dos. Les teulades són a doble vessant amb careners perpendiculars a les façanes que s'obren al carrer. A la banda de ponent les cases tenen un antic hort convertit actualment en jardí i que es troba a la banda de la riera. Són habitatges construïts en pedra, principalment de tosca per les parets, i amb llindes de pedra calcària generalment, predominant les llindes horitzontals. La tipologia és de cases senzilles, ja que no predominen els elements decoratius. Hi ha alguna casa que conserva la llinda de la porta amb la data gravada, però la majoria ha estat molt reformada perdent les característiques originals, tot i que es mantenen les estructures. Elements destacables: -Font de la Guineu 1930-73. -Primera casa del carrer: a porta allindada amb data 1770 amb creu al entre, finestra primer pis data 1708. -nº 13: porta allindada amb data 1674. -nº 8: porta allindada data gravada 1720. -nº 3: porta d‘arc escarser, data 1795 gravada i creu al centre. -nº 1: Casa de pedra fent cantonada al començament del carrer, on acaba el carrer Roquetes i el passatge Camil Antonietti. Porta allindada amb data 1777 gravada.</p> | 08139-154 | Nucli urbà | <p>El carrer Faixò formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. El carrer Faixò és un carrer fruit probablement del creixement del poble cap a la banda nord, ja que la tipologia de les cases i les dates a les llindes el sitúen a principis i mitjans del segle XVIII. Les cases són d'estructura senzilla, tractant-se probablement d'una zona de petits propietaris o treballadors.</p> | 41.6998700,1.9757000 | 414772 | 4616961 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80876-foto-08139-154-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80877 | Trull d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli | <p>La casa que alberga el molí és un edifici de murs de pedra tosca, sostre amb bigueria de fusta i peces de ceràmica, coberta de teula a doble vessant. La casa conserva una tina de 4m de profunditat a l'interior, essent una de les més grans que es conserven al poble. L'estructura del molí es conserva a l'exterior, a la zona destinada a jardí de la casa, tot i que originàriament es trobaria a l'interior d'algun cobert. El molí està format per una plataforma circular de pedra amb un sòcol també de pedra al seu volt, formant una petita paret i una cavitat entre la plataforma i la paret per permetre la sortida del suc. A la part central s'encaixa verticalment un eix de fusta que queda subjectat al sostre per una biga travessera. Al voltant d'aquest eix gira una mola cònica de pedra. Al costat es conserva un cargol de fusta que podria pertànyer a una antiga premsa.</p> | 08139-155 | Nucli urbà | <p>La Casa del Molí, cal Patrici Lluc, està situada a una de les zones més antigues del municipi de Mura, ja que diferents cases del carrer es poden datar al segle XVII tot i que podrien estar fetes sobre cases anteriors. En concret aquesta casa data de principis del segle XVII i va ser durant molts anys un espai dedicat a l'habitatge i a les feines de pagès. La dècada del 1960 es va realitzar una important rehabilitació del conjunt mantenint l'aspecte extern i millorant-lo. Desconeixem la cronologia del trull d'oli, tot i que per les característiques es podríem situar entre finals del XVIII i principis del XIX; cal assenyalar que aquest molí no és originari de Mura, tot i que respon a la tipologia general que també es podria trobar a la zona. A Mura hi havia diferents molins d'oli, ja que hem vist vestigis a cases de pagès com El Farell i Puigdoure, així com a altres molins fariners com el molí del Mig i el del Faure.</p> | 41.6995900,1.9755300 | 414757 | 4616930 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80877-foto-08139-155-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Coneguda popularment com la Casa del Molí, tal i com s'ha anomenat a d'altres inventaris i a les Normes Subsidiàries. L'accés és restringit, ja que està en una propietat privada, però és visible des del carrer. Cal assenyalar que aquest molí no és originari de Mura, sinó que es va instal·lar en aquesta casa després d'una rehabilitació farà uns vint anys. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80878 | Passatge Camil Antonietti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-camil-antonietti | XVII | <p>Carrer que comença a la cruïlla amb els carrers Faixó i Roquetes, i que arriba fins a la cruïlla amb el carrer Montserrat, que és la continuació del passatge. Per tant, el carrer discorre en direcció NS cap a l'església. És un dels carrers antics del nucli, probablement configurat a l'Edat Mitjana, però principalment construït al principis del segle XVII, tal i com mostren les dates gravades a les cases. És un carrer característic de Mura, principalment perquè les cases es desenvolupen a banda i banda de carrer de manera que aquest les divideix per la planta baixa, però mantenen la comunicació a través de dues eixides al pis que formen arcs sobre el carrer; així cada casa es comunica amb l'hort que està a la banda del riu. Al passatge hi ha tres cases; totes elles segueixen la mateixa tipologia, amb façana principal al passatge i la façana posterior al carrer Roquetes, amb l'hort entre el Passatge i el carrer Alfons Sala - Joan Alavedra. Són cases de pedra, principalment de tosca, de planta baixa, pis i golfes amb eixida oberta a la banda de ponent, als horts; amb porta principal d'arc escarser adovellat amb data gravada i finestres allindades en pedra; l'eixida queda sobre una volta de tosca que travessa el carrer i que permet l'accés a l'hort i jardí que es troben a la banda del riu. Els principals elements destacables d'aquestes cases són: -nº 4: Porta d'arc escarser adovellada amb la data 1640 i una inscripció d'una creu i un càntir a sota; finestra amb la data 1709. L'arc de l'eixida que travessa el carrer arrenca al costat de la porta, sobre una finestra. -nº 6: Porta d'arc escarser adovellada amb la data 1640 a la dovella central. L'arc de l'eixida que travessa el carrer arrenca de la porta. Per la banda del carrer Roquetes, exteriorment resta el perfil circular d'una antiga tina. -nº 7: Cal Patrici Lluc. Presenta un trull d'oli a la banda d'hort, visible des del passatge.</p> | 08139-156 | Nucli urbà | <p>Aquest passatge probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí, o més probablement es tractaria de la zona d'eixample del nucli. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals.</p> | 41.6997800,1.9755700 | 414761 | 4616951 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80878-foto-08139-156-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80879 | Rectoria de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-de-mura | XVII | <p>La rectoria de Sant Martí es troba al costat de la casa Els Caus, ja que formen un conjunt. És un edifici de planta i pis amb teulada a doble vessant i accés doble: per la placeta darrera l'absis, i pel carrer Sol. La façana que comparteix amb Els Caus pel costat de ponent presenta una llinda de la porta amb la inscripció 1655 JHS dins un sol i un rectangle. La casa té un terrat al pis obert a l'angle de ponent, en el que hi ha una columna moderna amb un capitell que porta la inscripció LLUIS COSTA RECTOR, que es va fer a finals del segle XX essent rector Mn. Lluís Costa.</p> | 08139-157 | Nucli antic | <p>Aquesta forma part del conjunt de cases que es van construir al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera al meandre de la riera de Nespres o Nèspola, a la vall, probablement amb un inici d'ocupació al segle XI. Al segle XVI hi havia 21 cases a la sagrera que configuraven el nucli a l'entorn de l'església. Probablement aquesta casa es construís al segle XVII, com indica la data de la llinda, o poc abans, coincidint amb el moment de trasllat de la rectoria. El topònim de Els Caus prové de la balma que es troba propera a la zona dels horts del Rector, on hi havia l'antiga rectoria; probablement alguna persona amb relació amb l'habitatge de la balma es traslladés a la sagrera o bé aquesta casa ja faria les funcions de rectoria; tot i aquest trasllat, sembla que el topònim de Els Caus el prengué en època moderna o bastant recent. L'any 1977, fruit de les obres que es van fer a l'església, es va suprimir un pas que comunicava l'església i la rectoria que tapava l'absis romànic en part. L'any 1982, en la segona restauració s'enderroca la sagristia que també tapava l'absis, quedant un espai obert entre l'església i la rectoria.</p> | 41.6990600,1.9760500 | 414800 | 4616871 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80879-foto-08139-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80879-foto-08139-157-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Des de l'any 2011 és la seu d'una cooperativa de turisme i hi ha restaurant i alberg. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80880 | Forn de calç del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-perich | XVIII-XIX | Ensorrat | <p>El forn és situat en un marge, a l'esquerra del camí, poc després del trencall al mas de la Roca en direcció al Perich. Es tracta d'una estructura construïda en pedra unida amb morter, de planta rectangular, que aprofita el desnivell del terreny, amb un accés al nivell més baix que no conserva llinda. Actualment no té coberta ja que aquesta era de cúpula i es feia de la mateixa pedra que es coïa i que omplia el forn. La pedra a cremar es posava al voltant de la paret, deixant un espai en forma de columna al centre, on s'omplia de llenya que es cremava. A l'interior hi ha dos bancs de maó a dues parets. Es troba en bastant mal estat.</p> | 08139-158 | Nucli urbà, zona cementiri | <p>Aquest forn està proper a la balma del Perich, al mas de la Roca i a cal Jan Bonic. Probablement s'utilitzaria en obres d'alguna d'aquestes cases. La calç era indispensable en la construcció, ja que amb ella es feia el morter de calç que s'utilitzava en totes les construccions. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no era comercialitzat, sinó que cada casa es feia un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. La cuita de calç era feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tancava a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. El temps de cocció depenia de la quantitat de pedra que es cremava.</p> | 41.7034200,1.9762000 | 414818 | 4617354 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80880-foto-08139-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80880-foto-08139-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80880-foto-08139-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml