Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80728 | Capella de Santa Margarida del Puig de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-margarida-del-puig-de-la-bauma | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. FERRANDO, A. (1993). El mas Puig de la Balma (Mura, Bages). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Aquesta capella forma part del conjunt d'edificacions del mas Puig de la Balma. Es troba tocant a la casa més moderna, independent de la balma i formant un annex més del mas. És un edifici de planta rectangular, amb una sagristia afegida al costat dret de la capçalera, coberta amb teulada a doble vessant. La capella queda situada entre les construccions del seu entorn, de manera que des de l'exterior és difícil distingir-la. L'element que resta més visible és el campanar d'espadanya d'un sol ull que conserva la campana i que es troba sobre la façana de la casa que es veu des del camí d'arribada al conjunt. La porta principal de la capella s'obre al costat esquerre de la nau i dóna al pati d'entrada de la casa més nova. La porta és amb llinda de pedra horitzontal que porta una inscripció amb la data 1788 i una creu al centre. L'interior és d'una sola nau, coberta amb volta de quatre trams de creu, amb totes les parets i volta policromada recentment. Conserva un retaule de fusta que es va construïr el 1948 i que te decoració de tipus neo-gòtic sense policromar. La sagristia es troba a la banda sud i s'accedeix des de la nau. L'element més destacable és una calaixera amb capella que data probablemnt de l'època de construcció de l'església.</p> | 08139-6 | Al costat del Puig de la Balma | <p>Probablement la capella dati d'època romànica o gòtica, tot i que és difícil precisar principalment perquè degut a la seva ubicació és difícil veure l'obra de construcció. Sembla que l'antiga església ja és citada l'any 1338 (Ferrando, 1993). A la documentació conservada al mas, el 1441 s'esmenta un pujador que hi ha sobre l'església de Santa Margarida; també la consueta de Mn. Jaume Oller del 1592 (Arxiu del Bisbat de Vic) l'esmenta, fent referència a una imatge de la Mare de Déu antiga i un retaule que necessitava reparació. La data 1788 que hi ha a la façana és d'una restauració que es va fer fruit d'una donació testamentària d'un descendent del mas, Josep Puig. El 1791 es beneí l'església amb autorització del bisbe Francesc Veyàn de Vic. Fins la segona meitat del segle XIX la capella era un edifici aïllat, ja que l'hereu Valentí Puig va abandonar la casa del cingle i s'instal·là en una nova que feu construir paret per paret amb la capella, formant un sol cos. A l'inici de la Guerra Civil, el 1936, va ser profanada i van cremar tot el que hi havia al seu interior. Entre 1944 i 1946 es va restaurar i renovar el culte. També es va construir el nou retaule de fusta, així com la resta del mobiliari, que va ser inaugurat l'any 1948. Les imatges del retaule corresponen a Sant Josep, Santa Margarida i Sant Ignasi.</p> | 41.6936900,1.9624700 | 413663 | 4616288 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80728-foto-08139-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80728-foto-08139-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La festa es celebra el dia 20 de juliol. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80729 | Capella de Sant Lleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-lleir | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XIII-XIX | <p>La capella es troba als peus del turó on es troben les runes del castell de Mura i davant de la masia del mateix nom. Està en una zona de camps de cultiu. És una edificació senzilla, de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent, on s'obre la porta, d'arc adovellat amb un ull de bou a sobre. Els murs exteriors són lleugerament convergents cap a l'interior. L'interior és cobert amb volta de canó. No té absis, ni diferenciació del presbiteri amb la única nau rectangular. Destaquen al mur de tramuntana les restes d'un contrafort de pedra i la base d'un anterior mur a la façana posterior. Sobre la porta hi ha una inscripció tallada en un bloc de pedra que fa referència al personatge que va fer reconstruir la capella: REDIFICA ESTA CAPELLA JOAN ST LLAHI LO ANY 1806. L'interior està decorat amb pintures de tipus ornamental d'estil neoclàssic a la volta del sostre.</p> | 08139-7 | Zona Sant Lleïr, castell de Mura | <p>L'actual obra és una reedificació sobre les runes d'un edifici anterior que va aprofitar les restes d'aquest, tal i com es pot veure en part dels murs i que queda testimoniat en la inscripció de la porta. Probablement la primera església fou edificada en època medieval, tot i que no n'hem trobat referències. Segons Ferrando i Roig és nomenada l'any 1240; també el 1338 en el testament de Galzeran de Sau, rector de Mura. També segons explica aquest autor, l'any 1506 va ser renovada pel seu propietari Joan Santllehir. A la consueta de Mura de l'any 1592 feta pel rector Jaume Oller, consta que des de temps immemorials la parròquia de Mura pujava en processó a la capella el dilluns de la setmana de l'Ascensió. Aquell dia es feia missa a Sant Lleïr, així com el 4 de setembre, diada del sant. Potser per això el camí de Mura a Sant Lleïr era conegut el 1620 com camí de Sant Lleïr. El 1796 la capella es trobava en estat ruïnós i el bisbe de Vic va prohibir la celebració de la missa de la processó fins que es reparés (Arxiu Episcopal de Vic, visites pastorals). Pels volts de 1798 es va fer la primera rehabilitació a càrrec del propietari, Joan Vall. Posteriorment, l'hereu del mas Sant Lleïr en va fer una altra més complerta, en la que es van renovar la volta i reparar alguns murs i l'interior de la capella, al que correspon la inscripció sobre la porta. Des de l'any 1680, de les relíquies dels Sants Màrtirs donades pel Papa Innocenci XI a Mura, la corresponent a Sant Desideri fou entregada pel canonge Diner a la capella de Sant Lleïr. L'any 1936 va ser profanada i des de llavors no mantenia el culte fins que l'any 1991 va ser restaurada i retornada al culte l'any 1995.</p> | 41.6969200,1.9921900 | 416140 | 4616617 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hem trobat el topònim escrit de diferents maneres: Sant Lleïr, Santlleïr, Santllehir. Agafem el de l'advocació de la capella com a original. | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80730 | Capella de Sant Jaume de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-la-mata | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XIX | <p>Església d'una nau amb petits cambrils, orientada est-oest i situada al costat del mas de la Mata. És de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant i amb sagristia afegida a la nau per la banda est, quedant inclosa en el volum rectangular de la planta de l'edifici. La porta és amb llinda i amb muntant i llinda encalats (seguint un costum característic a les cases de la zona que s'està perdent), centrada a la façana, amb un ull de bou circular a la part superior i rematada amb campanar d'espadanya obrat amb maó amb una única obertura rematada amb teulada que forma un arc exterior mixtilini amb una creu de ferro a la part superior. Actualment no hi ha campana.</p> | 08139-8 | La Mata | <p>La capella es troba dins les propietat del Mas de la Mata, encarada cap al turó del Montcau. Alguns investigadors situen els seus orígens entre els segles XV i XVI (Ferrando, 1983), i que va ser construïda pels propietaris del mas. El 1517 es fa una indulgència sobre la capella del mas de La Mata. La major part de la documentació que en fa esment és de mitjans del XVIII; el 1755, en un document en què el Bisbe de Vic concedeix indulgències a qui la visiti. Pocs anys després, és el Papa Climent XIII qui concedeix una butlla d'indulgència plenària (el 1761). Va ser destruïda totalment durant les Guerres Carlines i va ser refeta a mitjans del segle XIX, tot i que anteriorment, al 1772, també consten reconstruccions de la capella. El 1861 s'allarga la capella per la part de l'absis i es construeix el cambril pel sant i a sota la sagristia. Durant la Guerra Civil del 1939 la imatge de Sant Jaume i la campana van ser malmesses; fent-se una restauració del conjunt el 1940, s'instal·la un nou altar construït per la casa Butsems de Barcelona i es restaura la imatge per la casa Renalies de Terrassa. El mateix any es restitueix el culte, que es manté actualment. La campana va ser retirada l'any 1984 per evitar el seu robatori, i es guardava a la casa pairal, d'on va ser robada el mateix any.</p> | 41.6663400,1.9890700 | 415841 | 4613225 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80730-foto-08139-8-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La capella és dedicada a Sant Jaume, que provocava la celebració d'un aplec que va ser molt popular. La capella conservava diferents reliquiaris que contenien relíquies de 20 sants amb permís concedit pel Bisbe de Vic el 1861. Actualment es guarden a la casa de La Mata. També la capella disposa d'un arxiu parroquial modern. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80731 | Ermita de la Concepció de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-concepcio-de-matarodona | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>Capella de petites dimensions que es troba poc abans d'arribar al mas de Matarrodona, al peu del camí d'accés. És un edifici de planta rectangular, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. La porta principal, en aquesta façana, és de llinda horitzontal de pedra i no té inscripció. Sobre l'angle del carener, a la façana, hi ha un campanar de torre amb una obertura en la que no hi ha campana i coronat amb una creu de ferro. L'obra és de pedra arrebossada i amb les cantoneres visibles. L'interior no té elements remarcables, ja que ha quedat sense culte, tot i que hi ha un taula de fusta que fa d'altar i una fotografia de la Immaculada, advocació de la capella. Davant la porta i fent de graó al terra, hi ha l'antiga ara de pedra de l'altar.</p> | 08139-9 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La consueta de Mura de 1592 (Arxiu Episcopal de Vic) ja esmenta la capella, però l'obra actual en fa pensar en una restauració bastant moderna.</p> | 41.6661100,1.9355300 | 411383 | 4613253 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Actualment està tancada i la clau es guarda a les oficines del Parc Natural a la casa de La Mata. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80732 | Castell de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed. Barcelona, 1976. FERRANDO I ROIG, A. (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt – Serra de l'Obac). Col·lecció Cavall Bernat, 40. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII | Es tracta de les ruïnes del castell i una torre. | <p>Les restes del castell de Mura, que es troben sobre un turó al costat de la casa Santlleïr, les composen un fragment de muralla situada a l'oest junt a un espadat i els basaments d'una torre trapezial a l'angle nord-est del pujol. El fragment de muralla té una llargària de 7,30m i pel cantó de tramuntana va perdent alçada fins quedar colgat a terra. L'alçada màxima a l'exterior arriba al 3m. L'obra està feta de grossos carreus tallats toscament, posats en fileres i units amb morter de sorra i calç. Els basaments de la torre arriben a 1,95m al punt més alt; els murs tenen 95cm de gruix i presenten unes espitlleres quadrades. La construcció està realitzada amb blocs de pedra mitjans i petits, toscament escairats i amb tendència a formar fileres. El morter que els uneix és de color gris, format per sorra de gra fi i calç.</p> | 08139-10 | Zona Sant Lleïr | <p>El castell formava part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola, que actuà durant un temps com a terme. Era un dels castells adjudicats a la comtessa Ermessenda de Carcassona, essent un castell comtal que el 978 va acabar amb el seu domini, després que el comte Borrell i la seva dona Ledgarda se'l vengueren, juntament amb d'altres possessions, a Riculf. Aquest va fer una donació poc després a Sant Benet de Bages. Al 1023, quan semblava que els comtes havien perdut el domini sobre el castell, tornem a trobar que la comtessa Ermessenda empenyora al seu fill, Berenguer Ramon I, diversos castells, entre ells el de Mura, fet que mostra que continuaven essent els senyors del castell. En aquesta època, la documentació anomena a dos personatges com a senyors de Mura, tot i que desconeixem si eren els del castell. El 978 s'anomena a Guitard de Mura i el 1022 hi ha la família dels Mura. Al segle XIII el castell entra en el joc de venda per part del rei i de redempció per part de la ciutat de Manresa. Passà a ser propietat de la família Guàrdia, que va engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passa al Ponç i Armengou de Banyeres i, a mitjans del segle XIII, passa a ser propietat de la corona i el rei Jaume en féu donació a Guillem de Santa Fe. Més tard, al segle XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, i a la mort d'aquest, el rei Pere II el Cerimoniós revoca l'antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial. A inicis del XV, Martí l'Humà adquireix novament el castell per vendre'l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles. L'arxiduc Carles III d'Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles a la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de marquès de Mura (1707). En aquest segle el castell quedà abandonat i es va anar enderrocant. Hi va haver diverses vendes i recaudacions successives fins al 1400, any en què el rei Martí I el vengué a Martí de Comes, de qui va passar per matrimoni a la família Peguera i a la família Cortadelles, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.</p> | 41.6975200,1.9943700 | 416322 | 4616682 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També està catalogat pel Decret de Castells, BOE 5-V-1949, R-I-51-5559. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||
| 80737 | Cova Regal Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-regal-marcet | <p>GUILLEMOT, J. (2001). La cova Regal-Marcet: la llar de la comunitat del Mal Pas (Edat del Bronze). A Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Nº 107, p 258-275.</p> | -1800 | <p>Cavitat de 25m de profunditat, horitzontal, d'11m d'alçada màxima i 3,4m d'alçada mínima. La boca s'obre en una paret vertical a la que cal arribar per un estret pas penjat. La boca i la cavitat és en forma de V invertida. Espeleològicament, la cova està mancada de formacions calcàries, degut a l'entrada de llum natural i circulació d'aire. El fet que la llum natural arribi al fons de la cavitat podria ser el que va motivar a ser ocupada esporàdicament en època del Bronze. A la paret dreta de l'interior hi ha una inscripció amb la data 1783 i els noms d'Antonio Aguilar i Jordi Sánchez separats per una creu, tot i que el segon nom sembla bastant posterior cronològicament. L'any 1998 es va fer la descoberta de la cavitat de forma casual per membres del Centre Excursionista de Terrassa, que van trobar al paviment de la part interior de la cavitat gran nombre de restes de ceràmica característica del Bronze, entre la que sobresurten exemplars de vores acanalades de ceràmica grollera (Guillemot, 2001).</p> | 08139-15 | Zona de Puigdoure | <p>El descobriment del material arqueològic a la cavitat va ser comunicat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat, a la Diputació de Barcelona, al Museu de Manresa i a l'Ajuntament de Mura pel Sr. Jordi Guillemot. Fins a l'actualitat, encara no ha estat documentat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat. El material es va dipositar al Servei d'Arqueologia l'any 2004.</p> | 41.6778500,1.9485300 | 412481 | 4614543 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80737-foto-08139-15-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El material es va dipositar al Servei d'Arqueologia l'any 2004. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80740 | Cova del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-centenari | -1200 | No hi ha jaciment actualment | <p>Cova natural d'aproximadament 5,6m de recorregut en forma de con i amb secció decreixent cap al fons, causada per la surgència d'aigua que va provocar la cavitat i que actualment és seca. Presenta afloraments de planxes estalagmítiques i boques de túnels de rates o talps de bosc que han foradat i alterat l'ordre del sediment original. El material arqueològic no és visible en superfície. Es tracta d'un jaciment d'enterrament per incineració o d'un refugi o amagatall puntual, ja que les característiques de la cavitat no podien permetre el seu ús com a hàbitat habitual. Jordi Guillemot i Marcet va localitzar l'any 1997 un fragment ceràmic en superfície motivant la notificació al Museu de Terrassa. El fragment, d'uns 15cm, pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. La superfície exterior és rugosa. En la visita posterior, l'arqueòloga territorial no es va trobar cap altre vestigi superficial, essent possible que aquesta troballa fos originada per l'acció d'un talp o ratolí que ho arrossegués a la superfície.</p> | 08139-18 | Zona de Coma d'en Vila | <p>Troballa notificada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per Antonio Moro, col·laborador del Museu de Terrassa; l'arqueòloga territorial Araceli Martín va emetre un informe el 1997.</p> | 41.6609500,1.9831000 | 415337 | 4612632 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El fragment es troba dispositat en el Museu de Terrassa. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80741 | Cova de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-sant-esteve | -5500 | No hi ha jaciment actualment | <p>Cova natural que va ser ocupada com a habitacle sense estructures construïdes. La cova presenta una planta en forma de T amb un total de 16m de recorregut. L'entrada permet avançar a peu dret uns 5m, els 4m restants s'han d'avançar de genolls fins a trobar els dos brancals de la T, que amb 3m cadascun, aviat es fan impracticables. Destaquen algunes arrels gruixudes d'arbres a la galeria principal, les parets cobertes de colades, així com nombroses restes de descalcificació al terra. El material arqueològic trobat en superfície inclou una destral votiva, un os llarg concrecionat, diversos fragments d'os, un fragment de fons de plat molt concrecionat i altres possibles fragments també molt concrecionats.</p> | 08139-19 | Nord del Montcau | <p>El jaciment va ser localitzat casualment per Jordi Guillemot, membre de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa.</p> | 41.6804600,2.0058500 | 417256 | 4614776 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A 3m d'aquesta cavitat hi ha una altra coneguda com la cova del Torrent de la Guineu. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80742 | Ara de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-sant-marti-de-mura | <p>ALAVEDRA, S. (1980). L'ara d'altar romànica de Sant Martí de Mura (Barcelona). A 'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa', nº 21, pàgs. 165-178. Terrassa. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre. VILA, A. (1929). Etimologia i arqueologia de Mura. A 'Butlletí del CP de Terrassa', pàg. 137. Terrassa.</p> | XII | <p>L'altar principal de l'església de Sant Martí de Mura conté una ara formada per un bloc de pedra rectangular de 140m de llarg i 84m d'ample i un gruix de 19cm, que està diferenciat en dos plans, amb l'inferior tallat de forma axamfranada cap a l'interior i decorat amb motius ornamentals a la cara frontal, i al costat dret formant una sanefa ondulant entrecreuada. Sobre la superfície de l'ara i al costat dret hi ha unes inscripcions incises sobre la pedra, probablement referents a l'acta de consagració: GUILELM SENDRE / GERIBERT SUB DIOCONO CUM OMNIBUS PARENTIBUS / MEIS VIVIS ET DEFUNCTIS / GOUAN PUN....(Guillem Sendre / Geribert sots diaca amb tots els meus parents / vius o difunts / Joan Pu...). Com a dada curiosa cal assenylar que en aquesta inscripció els noms dels personatges són en català, mentre que la resta és el llatí, cosa que no passa en altres ares de la mateixa època. L'ara es troba situada sobre quatre columnes amb la base i el capitell iguals, alguns dels quals són originals i procedents d'un altar romànic de l'església de Santa Maria de Talamanca, que s'havia desmuntat fa molts anys.</p> | 08139-20 | Altar major de Sant Martí de Mura | <p>L'ara va ser abandonada prop de la riera de Nespres, i més tard reaprofitada per a la capella de Sant Antoni. Fa pocs anys que retornà al seu emplaçament original, quan es van fer obres de remodelació de l'altar major.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80743 | Capitell de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-sant-marti-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre.</p> | XII | <p>Capitell esculpit en un bloc de pedra de forma troncopiramidal invertida que fa 38,5cm d'alçada. El tema esculpit és el mateix dels altres capitells: una fulla d'acant molt estilitzada amb nerviacions, flanquejada per dues fulles llises molt baixes sobre les que es cargolen dues espirals de les que sorgeixen dos filets que a la part superior del capitell es decanten cap al centre i es cargolen sobre la fulla central.</p> | 08139-21 | A la rectoria de Sant Martí de Mura | <p>Capitell trobat a la riera de Nespres que mostra característiques quasi idèntiques a les que presenten els capitells de l'absis de l'església de Sant Martí de Mura, d'on deu provenir.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80743-foto-08139-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80743-foto-08139-21-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80744 | Creu del cementiri de Santa Creu de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-santa-creu-de-palou | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XVIII-XIX | Trencada | <p>La creu es troba tirada al terra al costat sud de l'església, entre matolls que la tapen. És una creu de malta patada o eixamplada en els extrems externs dels braços, inscrita en un cercle d'aproximadament 50cm de diàmetre i situada sobre una base de pedra que forma tres graons en decreix cap a la base de la creu. La pedra és de Sant Vicenç i la superfície exterior està abuixardada.</p> | 08139-22 | Zona Santa Creu de Palou | <p>Creu que formava part del panteó de la família Matarodona situat al cementiri de l'església. Per la factura, aquesta creu és bastant moderna, probablement relacionada amb la remodelació que es va fer a l'església en època moderna. L'església de Santa Creu de Palou apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu. Es trobava dins l'antic terme del castell de Mura, al lloc de Palou o el Farell. El 1285 s'esmenta com a Santa Creu de Mura. La funció parroquial la degué perdre aviat, ja que a les llistes del bisbat posteriors a la meitat del segle XIV no hi apareix esmentada, mentre que sí que ho fa com a sufragània de Sant Martí de Mura en els segles XVI i XVII, probablement coincidint amb una rehabilitació. El 1338, en el testament de Galzeran de Sau, rector de Sant Martí de Mura, es diu que Santa Creu de Palou era sufragania d'aquesta (Arxiu parroquial de Mura). Era l'església dels masos dels entorns: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell; per tant, el cementiri seria també el d'aquestes cases.</p> | 41.6834600,1.9246800 | 410504 | 4615191 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80744-foto-08139-22-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 80746 | Ara de l'ermita de la Concepció de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-la-concepcio-de-matarodona | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XVI ? | Conservació dolenta en estr a l'exterior | <p>Ara d'altar tallada en pedra sorrenca. És de forma rectangular, amb un rebaix quadrangular a la part central per guardar les relíquies de consagració de l'altar. Actualment es troba al terra a l'exterior de la capella.</p> | 08139-24 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La consueta de Mura de 1592 (Arxiu Episcopal de Vic) ja esmenta la capella, però l'obra actual ens fa pensar en una restauració bastant moderna. És probable que l'ara procedeixi de la primera capella.</p> | 41.6659900,1.9357000 | 411397 | 4613240 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80751 | Creu de Pedró de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti-0 | <p>Creu de ferro en què els tres braços tenen els extrems en forma trilobulada. El braç central és més llarg que els altres, i al centre té un triangle. Es troba situada sobre un pedestal de pedra de base quadrangular. Es troba en bon estat de conservació i no té cap inscripció visible. La creu és de forja.</p> | 08139-29 | Nucli urbà de Mura | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.6989200,1.9757300 | 414773 | 4616855 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 80752 | Creu de pedró del cementiri de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-del-cementiri-de-mura | <p>Creu de pedró que es troba dins les instal·lacions del nou cementiri, al costat de la carretera local de Mura a Talamanca. Està situada sobre una base formada per un peu graonat quadrangular i un pilar també de secció quadrada amb una mènsula superior on reposa la creu de ferro. És una creu de ferro plana amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i rematats als extrems amb triangles. No hi ha cap inscripció visible.</p> | 08139-30 | Nucli urbà | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Aquesta creu té una funció simbòlica de protecció de les ànimes que reposen al cementiri.</p> | 41.7019800,1.9765900 | 414849 | 4617194 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 80758 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel-1 | XIX | <p>Edifici de planta rectangular situat paral·lel a la carretera que era l'antic camí de Mura a Rocafort. Manté una estructura de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada que és d'un vessant de teula àrab. La façana principal s'obre a NE, a l'actual carretera, en la que hi ha la porta d'arc rebaixat amb dovelles de pedra i obertures de pedra carejada, dos balcons i una finestra al primer pis, i el mateix al segon pis. A la façana sud, en estar la teulada inclinada cap al carrer, queda l'espai de les golfes que tenen dues finestres d'arc que s'obren a la banda de la riera. A l'interior destaca la planta baixa amb voltes de pedra. Tot i que l'edifici està habitat i l'estructura general en bon estat, l'arrebossat de la façana es troba en mal estat i hi ha dos balcons que no tenen baranes. A la dovella central de la porta hi ha una inscripció gravada: biel sAn llei 1860.</p> | 08139-36 | Raval de baix | <p>Cal Biel forma part del conjunt de cases del Raval, junt a cal Martí i cal Cabana. Es troben al peu de la carretera de Mura a Rocafort. Aquest Raval, a inicis del segle XX, era conegut com el 'Arrabal de abajo' per distingir-ho del Raval de Mura. Cal Biel i cal Martí es troben una al costat de l'altra, i a vegades es confonen, ja que la segona té una placa ceràmica que posa cal Biel, tot i que no correspon a aquesta. Això es deu a que les cases eren de dos germans; es va construir primer cal Biel i posteriorment cal Martí. Cal Biel correspon al nom del propietari de la casa a finals del segle XIX, Gabriel Santllehi, que era paleta i mestre d'obres, molt probablement el constructor de la casa, que es correspon a la data que posa a la porta, 1860. Desconeixem si la casa va ser aixecada aprofitant alguna construcció anterior o si va ser feta de nou en aquesta època. A la casa hi havia tots els elements necessaris per la producció de vi, estant els cups a cal Martí i al lloc que ara ocupa la carretera hi havia l'era. Els Santllehi eren una nissaga molt estesa a Mura, que probablement procedien de la casa Sant Lleïr i que al 1592 també tenien una casa a la sagrera.</p> | 41.7012800,1.9621600 | 413647 | 4617131 | 1860 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80758-foto-08139-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80758-foto-08139-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Gabriel Santllehí | Darrera de les cases cal Biel i cal Martí, destaca el canal que porta l'aigua de la riera per omplir les dues basses, una al costat de cal Martí i altre uns 400m més cap a Rocafort, totes dues al peu de la carretera i de forma triangular. Aquest canal és el mateix que alimenta tots els molins de Mura i que segueix al costat de la riera de les Nespres. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80759 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-4 | XIX | <p>Edifici de planta rectangular situat paral·lel a la carretera que era l'antic camí de Mura a Rocafort. Manté una estructura de planta baixa, pis i golfes sota teulada que és de doble vessant de teula àrab. La façana principal s'obre a NE, a l'actual carretera, en la que hi ha a la planta baixa una porta d'arc rebaixat amb dovelles de pedra que s'allarguen fins als extrems fent angle recte, i una finestra a cada costat; al pis té tres balcons i a les golfes tres finestres, mantenint una estructura simètrica del conjunt. A la dovella central hi ha una inscripció que no es distingueix bé i la data 1862. A la façana sud, que és per on s'ha anat ampliant la casa en diferents èpoques, hi ha tres nivells diferents, ja que a cada pis forma una petita terrassa. A l'interior destaca la planta baixa amb tres voltes de pedra, dues paral·leles (la de l'entrada i la de l'esquerra), i la tercera perpendicular a aquestes, ja que la meitat posterior d'aquesta crugia albergava la tina que ara s'ha convertit en part de l'escala que accedeix al pis. Al pati exterior es conserva la boca de l'antic forn de pa en pedra i l'antiga pica aigüera de la cuina. Al costat de la casa hi ha una bassa de pedra de forma trapezoïdal que acumula aigua de la riera transportada a traves d'un canal i que es feia servir per regar els horts de les dues cases. Darrerament s'ha fet una important rehabilitació de l'interior de la casa conservant, els elements estructurals de la planta baixa, les voltes.</p> | 08139-37 | Raval de baix | <p>Cal Martí forma part del conjunt de cases del Raval, situat al peu de la carretera de Mura a Rocafort, junt a cal Biel i cal Cabana. Aquest Raval, a inicis del segle XX, era conegut com el 'Arrabal de abajo' per distingir-ho del Raval de Mura. Cal Biel i cal Martí es troben una al costat de l'altre i a vegades es confonen, ja que la segona té una placa ceràmica que posa cal Biel, tot i que no correspon a aquesta, ja que cal Biel és l'altre. Això es deu a que les cases eren de dos germans i es va construir primer cal Biel i cal Martí més tard. De fet, únicament estava feta la planta baixa i iniciat el primer pis d'aquesta casa, que va ser acabada molt més tard. L'obra s'iniciaria el 1862, tal i com indica la inscripció de la porta. Aquesta casa era del germà de Gabriel Santllehí, Martí. El primer era paleta i mestre d'obres i, molt probablement, faria l'obra de les dues cases. Desconeixem si la casa va ser aixecada aprofitant alguna construcció anterior o si va ser feta de nou en aquesta època. A cal Biel hi havia tots els elements necessaris per la producció de vi, estant els cups a cal Martí i al lloc que ara ocupa la carretera hi havia l'era. Els Santllehi eren una nissaga molt estesa a Mura, que probablement procedien de la casa Sant Lleïr i que al 1592 també tenien una casa a la sagrera.</p> | 41.7013400,1.9620400 | 413637 | 4617138 | 1862 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80759-foto-08139-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80759-foto-08139-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Gabriel Santllehí | Darrera de les cases cal Biel i cal Martí, destaca el canal que porta l'aigua de la riera per omplir les dues basses, una al costat de cal Martí i altre uns 400m més cap a Rocafort, totes dues al peu de la carretera i de forma triangular. Aquest canal és el mateix que alimenta tots els molins de Mura i que segueix al costat de la riera de les Nespres. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80760 | El Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-farell-0 | <p>AADD. (1991). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. AADD Freixa, M. i PEREGRINA, N. (1996). Sant Llorenç. Diari de Terrassa. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIV | Es troba en mal estat general degut a l'abandó. | <p>La casa El Farell es troba sobre un turó, fet que li proporciona una situació privilegiada de domini visual de l'entorn. Es tracta d'una masia fortificada que té diversos cossos que s'han anat afegint en diferents èpoques. La part més antiga és una estructura en forma de torre que actualment queda al centre de la façana principal que s'obre a llevant. Aquesta construcció està coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana; disposa de planta baixa i tres pisos, amb paraments de pedra que a les plantes més baixes són de grossos carreus ben disposats. La porta d'entrada a aquest cos es troba a la part interior, de manera que es fa des del cos edificat de darrera la torre. A la façana hi ha finestres a tots els nivells i de diferents èpoques, destacant les dues espitlleres a la planta superior. Hi ha una finestra a la façana principal de pedra amb motllures a la llinda, brancals i ampit sobre una espitllera. A cada costat d'aquesta torre hi ha dos espais afegits i coberts amb teulada a un vessant, de manera que queden simètrics. El de l'esquerra disposa d'un túnel cobert amb volta creuada i que permet l'accés a un baluard on s'obre la porta principal i altres dependències com el cobert de les tines més modernes; al pis hi ha un balcó amb llinda i la data gravada 1773, època en que es va fer l'ampliació. El cos de la dreta disposa de dues portes d'entrada d'arc rebaixat a la planta baixa, on havia hagut un molí d'oli, ja que resta la base, així com una cisterna de planta circular que queda entre la torre i aquest cos; al pis es van obrir dues finestres també d'arc rebaixat i que suposen l'ampliació més moderna. La major part de les obertures són d'èpoques diferents. El cos central de la casa queda afegit perpendicularment a la torre, disposa d'una porta d'arc adovellada que permet l'accés a la casa. A través de la planta baixa es comuniquen tots els cossos: el central, la torre i un tercer cos afegit a la banda de ponent que seria de la mateixa època de la torre, ja que la planta baixa és coberta amb sostre de bigues de fusta que s'aguanten sobre dos arcs de diafragma gòtics. Probablement aquest espai serien les quadres de la casa antiga, sobre les que posteriorment, en el moment de l'ampliació, es va disposar la sala, cuina i habitacions de l'habitatge més modern. L'interior es troba en mal estat, ja que el sostre central està esfondrat. Encara es conserva l'escala de pedra, la fornícula on quedava encastat el rellotge, i la fornícula de la capella de la sala central. A través d'aquest espai s'accedeix a les habitacions i cuina, així com s'efectua l'accés al pis superior de la torre i les golfes. A la planta baixa destaca una tina de planta circular al celler, la cisterna-pou de planta circular. Diferents llindes a la casa demostren l'ampliació del segle XVIII: 1677, 1704, 1727, 1733, 1745, 1773. Hi ha una construcció davant la porta principal de la casa que era un columbari i que conserva fornícules quadrades a les parets. Al voltant de la casa hi ha murs de pedra que tanquen el conjunt en diferents nivells a modus de baluard. Hi ha una cisterna al subsòl de la casa a la banda de migdia i a l'altra banda de l'era hi ha dues tines de planta circular que estan tapades. A l'interior de la casa hi ha una tina circular, probablement la més antiga. El pou cisterna, que es troba al centre de la casa, recollia l'aigua de la pluja, i és circular i cobert amb volta amb obertures a la part superior. La volta està al tercer pis. El pou té dos accessos des de la planta baixa de la casa. Cal destacar també una estructura de planta circular amb parets de pedra de poca alçada que es troba al camí d'accés a la casa. Es podria tractar un dipòsit d'aigua o una mena de bassa.</p> | 08139-38 | Zona Santa Creu de Palou | <p>L'estructura d'aquesta casa mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tant es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en què es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979). El 1714, el marquès de Poal, militar català, provà d'ajudar a Barcelona, sitiada per les forces franceses i castellanes de Felip II. Va fer estada a la casa El Farell, quan les seves forces van entrar a Manresa i van atacar la guarnició Felipista, tot i que no va poder contribuir a lliurar a Barcelona, que va capitular el dia 11 de setembre. Els masos de Santa Creu de Palou, Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups de les tines.</p> | 41.6804600,1.9185600 | 409990 | 4614864 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80760-foto-08139-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80760-foto-08139-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80760-foto-08139-38-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'arriba per un camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q. 7 de la carretera BV-1224 de El Pont de Vilomara a Rocafort. Es troba sobre el turó entre la riera de la Santa Creu i la riera de Matarrodona. Hi ha una barrera abans d'arribar-hi. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. S'ha intervingut recentment per evitar l'ensorrament, refent forjats i cobertes amb bigues de formigó, encadellat i alguna canal de PVC. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80765 | Avenc-cisterna de Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-cisterna-de-puigdoure | XX | <p>L'avenc de Puigdoure es troba a un desnivell del terreny que hi ha entre el turó i la casa, a uns 25 m. d'aquesta. És un avenc natural al que se li ha fet una porta perquè quedi tancat, similar a les que es posen als pous. La construcció consisteix en una volta de canó a l'entrada de la cavitat que exteriorment forma una cúpula de pedra i una petita porta. Al centre de la volta hi ha gravada la data 24-2-57. L'avenc forma part d'un sistema de recollida d'aigua per ús de la casa, de manera que la cavitat fa les funcions de gran cisterna en la que l'aigua es conserva neta i fresca. L'aigua es recull de la pluja mitjançant un sistema de canals, alguns cavats a la roca i seguint el pendent del turó, de manera que l'aigua entra filtrada dins l'avenc, ja que s'escola a través del terreny. L'aigua d'aquesta cisterna natural era la que utilitzaven a la casa.</p> | 08139-43 | Zona turó de Puigdoure | <p>Tot i que l'avenc i el seu ús com a cisterna pot remuntar-se als orígens de la casa, la construcció de la porta és moderna, si fem cas a la data que pot ser 1957. El sistema de recollida d'aigua en cavitat naturals és tan antic com l'home, cosa que ens fa suposar que la utilització d'aquest avenc per aquesta finalitat potser de temps molt reculats. El fet de construir una casa en aquest lloc pot estar relacionat amb la disposició relativament fàcil d'aigua.</p> | 41.6712800,1.9423900 | 411961 | 4613820 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80765-foto-08139-43-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80767 | Encaix de premsa de Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaix-de-premsa-de-puigdoure | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XVII? | Falten elements | <p>Al costat de la casa de Puigdoure hi ha un antic cobert que no conserva la teulada i que tenia la funció de lloc de premsada del vi i l'oli. La construcció aprofita una paret de roca per la banda de ponent, de manera que aquesta roca fa de paret de la construcció i la teulada es recolzava sobre aquesta. En aquesta paret de roca hi ha uns encaixos esculpits a la roca que servien per albergar una premsa vertical per aixafar raïm o oli. L'encaix, que fa uns dos metres d'alçada, té forma de creu, amb l'extrem inferior bastant més ample que el superior i amb un encaix quadrat que s'enfonsa a la part central de la cruïlla dels braços. A la base hi ha les restes d'un encaix semicircular de pedra, on quedava encastada la gàbia de la premsa.</p> | 08139-45 | Zona turó de Puigdoure | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil, que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Aquest cultiu va generalitzar la construcció de tines i premses als masos, que moltes vegades eren també utilitzades per premsar l'oli. Aquest tipus de premsa que aprofita una roca per subjectar l'estructura és el tipus més antic conegut, datable al segle XVII. En l'encaix horitzontal central s'hi posava una biga de roure, pel centre passava el cargol de fusta o ferro vertical que, accionat amb una barra de ferro o fusta des de fora, es cargolava i feia baixar la premsa. La premsa es trobava dins un recipient de fusta que quedava encaixat a la part inferior. Aquest tipus de premsa estalviava els grans muntants de fusta que necessitaven les premses, ja que eren substituïts per la mateixa roca. Puigdoure surt esmentada en el fogatge de 1553 (Iglésies, 1979) que esmenta a Narcís Puig Roure. També a la consueta de Mura de 1592 (APM) hi vivía Salvador Puxtoura i 11 persones més. Aquesta informació és la que en permet afirmar que la casa ja existia al segle XIV. Tenim també un document de l'any 1633, quan Jaume Puigdoure pagès de Santa Creu de Palou era tutor i cuidador dels fills d'Antich Puigdoure (AT; Ballbé, 1997). A la mateixa casa tenim gravada la data 1743 en una llinda de la casa antiga, probablement fruit d'una ampliació o reconstrucció, i el cos més modern data del segle XIX. Les masies de Santa Creu de Palou: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. L'antic masover de la casa, Ramon Montagut, va trobar cinc monedes de coure, Ardits de Bilió, moneda barcelonesa de l'any 1640, en retirar la runa de la teulada de la casa antiga que se li va enfonsar. En aquella època la casa era utilitzada com a corrals de bestiar.</p> | 41.6713400,1.9427100 | 411988 | 4613826 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80767-foto-08139-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80767-foto-08139-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80767-foto-08139-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80773 | Corrals de Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrals-de-puigdoure | XIX-XX | Es troba en estat de ruïna. | <p>Al peu del camí que des del Farell porta a la casa Puigdoure, aproximadament a 1,3km abans d'arribar a la casa, hi ha les restes d'una antiga construcció. Les restes són de dues construccions, una a cada banda del camí, tot i que, si bé la del costat dret (anant cap a Puigdoure) ens permet distingir el volum de l'edifici, la del costat esquerre es redueix a un munt de pedres. Era un edifici de planta rectangular, que havia estat cobert amb teulada a doble vessant que no conserva. És de poca alçada i només conserva tres parets, havent perdut la que seria la façana principal, ja que no resta cap porta.</p> | 08139-51 | Zona turó de Puigdoure | <p>Es tractaria, segons els topònim, d'un corral de bestiar, probablement oví, situat al peu d'un dels camins ramaders que comunicaven les cases de pagès d'aquesta zona de muntanya de Mura.</p> | 41.6743900,1.9324700 | 411140 | 4614176 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80773-foto-08139-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80773-foto-08139-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80778 | Canal del Raval de cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-del-raval-de-cal-biel | XIX | <p>La canalització que porta l'aigua a les basses de cal Biel (cal Martí) i cal Roca, discorre paral·lela a la riera i a la carretera entre ambdues, passant pel costat de cal Martí. Fins a cal Martí el canal és petit, no més de 20 cm d'amplada i un 30cm de profunditat, amb parets de rajoles de maó, mentre que al tram que passa per darrera cal Martí és de pedra i és més ample i fondo. En tot el seu recorregut el canal està descobert. El canal entre la bassa de cal Biel i la de cal Roca s'ha perdut degut al desús. L'aigua que entra a aquest canal es recull de la riera de Nespres un cop passat el molí del Mig, on hi ha una comporta.</p> | 08139-56 | Raval de Can Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquesta canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una en arribar a la bassa del molí corresponent, comença la del següent aprofitament. Així hi havia: la resclosa, canal i bassa de Els Caus (per regar els horts del Rector); resclosa, canal i bassa de Cal Roca (era pel molí del Faura); resclosa, canal i bassa del Faura (pel molí de can Melses); resclosa, canal i bassa del Molí del Mig; canal i bassa de Cal Biel; canal i bassa de cal Roca; resclosa, canal i bassa del molí de can Mas. Aquests canals s'expliquen a les fitxes dels corresponents molins.</p> | 41.7012800,1.9619300 | 413628 | 4617131 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80778-foto-08139-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80778-foto-08139-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80779 | Balma el Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-el-perich | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIV | Tot i que l'estructura està en bon estat, els interiors no. | <p>La balma obrada del Perich es troba molt propera al casc urbà de Mura. Es tracta d'una construcció emplaçada dins una gran balma d'uns 7m de profunditat i 30 m de longitud. Part de la masia sobresurt de la balma uns 5m i ocupa una longitud aproximada de 25m, és a dir, quasi tota la balma. Té una superfície construïda de prop de 470m2 repartits en dues plantes. La planta baixa te vàries dependències que estaven destinades a magatzem, celler, animals de conreu; i l'escala que dóna accés al primer pis, formant una gran sala. El primer pis de la casa era destinat a habitatge, amb habitacions, menjador i cuina; hi ha una finestra amb llinda i brancals de pedra i una terrassa exterior coberta amb volta. Les parets externes estan fetes amb blocs de pedra tallada amb un gruix d'entre 54 i 60cm, essent de pedra vista a la planta baixa i arrebossades al pis. El sostre del primer pis és la cavitat interior de la balma, mentre que la zona que sobresurt de la balma és de volta feta amb pedra tosca, el paviment és de toves a les zones habitades i la resta de pedra natural. Aquesta volta de pedra tosca es repeteix a la planta baixa i al pis, de manera que la façana principal de la casa de la balma presenta dos arcs de volta a la planta baixa, i dos al pis. Al nivell de la planta baixa, fora de la balma, hi ha altres dependències destinades a feines del camp: una premsa de vi, tres tines circulars, corral, magatzem de carbó, una font natural amb degoteig constant i amb una cisterna per recollir l'aigua. Davant de la casa de la balma hi ha una segona construcció tardana que es va convertir en l'habitatge principal amb el temps. És una casa de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a l'era que es troba entre les dues cases. Té planta, pis i golfes i aprofita un desnivell del terreny de manera que l'accés a la planta baixa i al pis es fa a peu pla des de dues bandes diferents.</p> | 08139-57 | Zona El Perich | <p>El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant Llorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, molts elements s'han anat afegint en diferents èpoques ja que ha estat habitada amb continuïtat.</p> | 41.7032100,1.9735600 | 414598 | 4617334 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80779-foto-08139-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80779-foto-08139-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80779-foto-08139-57-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80780 | Balma de l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lespluga | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. SOLÀ, J. (1935). Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt. C.E.Terrassa.</p> | Resten poques estructures en mal estat | <p>Es troba al Turó de l'Espluga, turó en el que hi ha diverses balmes al seu vessant sud. El conjunt està format per dues balmes obrades i l'antic mur de contenció del camí que passa per davant. Les balmes naturals es van formar per l'erosió en una veta d'arenisca rogenca que recorre la cara sud del turó. La més remarcable és la de ponent, que és la més gran, mentre que la de llevant, de més petites proporcions, sembla una construcció auxiliar que no presenta cap element destacable. Així, la balma gran presenta elements destacables, entre els que hi ha fragments d'opus spicatum en un dels murs interiors, així com en fragments d'un mur exterior. Hi ha parts dels murs fets amb carreus ben escairats i amb obertures actualment tapiades. Probablement hi hagué un doble pis fet amb troncs que han deixat marques a la roca. El sostre de la balma està fumat. A prop de la balma hi ha una bassa artificial de recollida d'aigua.</p> | 08139-58 | Zona turó de la Pola | <p>El parament pot indicar que la construcció seria dels primers segles medievals, cap al segle IX-X, tot i que no disposem de documentació que deixi constància de la balma. El 1336 està documentat el mas de l'Espluga com una dependència del mas de la Mata. Probablement la balma fou ocupada en un principi i posteriorment es construís el mas. Els murs han estat consolidats recentment (anys 90) pels Serveis del Parc, que van modificar una part dels murs de la balma i van fer un portal nou. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6535900,1.9549700 | 412985 | 4611843 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80780-foto-08139-58-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar un camí asfaltat que surt a l'esquerre en el P.Q.11 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Cal pujar caminant fins el Coll de Tres Creus, passar per la Balma de la Porquerissa, sota la balma i Font de la Pola, i sota el turó de l'Espluga, on trobem la Balma. Està a 20 minuts caminant de la font de la Pola. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80786 | Base de premsa del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-del-farell | Està tirada a l'era i no conserva més que la pedra | <p>Base de premsa de vi tallada en pedra. Té forma quadrangular amb un encaix circular a la cara superior i amb un desguàs. Es tracta d'una base de premsa petita en la que anava encaixada la gàbia. No es conserven altres elements. Està a l'era de la casa, davant les tines.</p> | 08139-64 | El Farell | <p>L'estructura de la casa del farell mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tan es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en que es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979). Els masos de Santa Creu de Palou, Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups de les tines. La tipologia d'aquesta base de premsa és dels segles XVII-XVIII.</p> | 41.6806200,1.9187900 | 410010 | 4614881 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80786-foto-08139-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80792 | Blasó del mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaso-del-mas-la-vila | XVI? | <p>En el centre de l'arc rebaixat de la porta principal del mas La Vila hi ha una pedra que correspon a una dovella antiga, probablement procedent d'una de les cases antigues de la Vila. Es tracta d'un relleu molt característic format per una cara en mig relleu de tipologia rústega flanquejada a banda i banda per dos quadrats en relleu amb una inscripció cada un, el de l'esquerra – 15S – MA -, a la dreta SANTO-CHA-IOH. La O té dibuixada una cara esquemàtica a l'interior. A sota d'aquest grup hi ha un escut amb una inscripció a la part superior i les quatre barres catalanes a la meitat inferior. La inscripció no és clara, sembla que posi en dues fileres – SALVA BARD – ARPAIO . PIE.</p> | 08139-70 | Zona del Puig de la Balma | <p>El document més antic que esmenta el primer mas és de l'any 1004, en una venda d'una casa amb cort, terres de conreu, ermes i una roureda al lloc dit la Vila (Ballbé, 1997). El 1079 trobem una nova venda d'un alou al mateix lloc. El 1270 un pergamí del Puig de la Balma fa esment d'un establiment a favor de Pere de Villa de tot el mas de la Villa situat al terme de Sant Martí de Muredine. El 1540, Llorenç Vila confirma una sèrie de masos a Rafael de Peguera, senyor del castell de Mura: mas de la Vila, que feia temps posseïa, i Rocapèrdiga, Reixac, Xammar, Casamartina, Oliveres, Muntada, Alsina, derruïts i deshabitats. (Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Set-oct de 1925. Salvador Cardús p. 171-173). A la consueta de Mura de 1592 (APM) consta que al mas vivien 21 persones, cosa que demostra que es tractaria d'un important centre productiu que també posseïa altres masos. El 1617 (AT) hi ha una venda d'una terra que fa Joan Perich a Antoni Joan Vila. La Vila passarà a ser propietat del Puig de la Balma al segle XX. De fet, tot i que la propietat no era del Puig de la Balma, si que va mantenir una relació històrica per la proximitat; el primer nom d'aquesta darrera casa era mas Espluga de Vila Mancada i els seus ocupants portaven el sobrenom Vila fins al segle XIV, podent ser els de les dues cases descendents dels mateixos.</p> | 41.6962300,1.9648500 | 413864 | 4616567 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80792-foto-08139-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80792-foto-08139-70-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. És una de les masies documentades més antigues del terme. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80793 | Estructura circular al turó de la Pola / Castell de Sapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-circular-al-turo-de-la-pola-castell-de-sapera | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Estàn molt degradades | <p>A la zona del turó de la Pola, al costat del camí que porta de coll de la Tanca a coll de Boix, enmig d'un alzinar hi ha les restes de murs d'una antiga edificació. Es tracta d'una estructura circular ovalada d'uns 20m de diàmetre amb restes de murs que s'aixequen aproximadament 1m del nivell del terra i que tanquen un perímetre circular fet amb blocs de pedra gruixuda, sense desbastar i formant parets d'un metre de gruix. A més es distingeixen altres dues parets, una a l'interior radial, i l'altra a l'exterior tangencial. L'edificació està ensorrada sobre ella mateixa i coberta de vegetació.</p> | 08139-71 | Turó de la Pola | <p>Segons tradició oral sembla que podrien correspondre al Castell Sapera, que no s'ha de confondre amb el castell de Pera al terme de Sant Llorenç Savall, ni amb el turó del mateix nom que hi ha a migjorn del Coll de les Tres Creus. La forma i ubicació en un lloc elevat, pot correspondre a una torre de vigilància alt-medieval, tot i que caldria una intervenció arqueològica per determinar el seu abast cronològic. Podria tenir alguna relació amb la torre de la Pola que podria tenir funcions similars.</p> | 41.6576900,1.9683700 | 414106 | 4612285 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80793-foto-08139-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80793-foto-08139-71-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80794 | Camí empedrat de la Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-calcada | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> | Degradat | <p>Conjunt d'estructures de caire arqueològic, amb un sector empedrat que disposa d'un mur de contenció. Hi ha dos trams de camí empedrat amb un mur de contenció de considerable llargària i amplada. El mur és construït amb grans blocs de pedra amb una alçada propera als 2m en el seu punt més alt, tenia la funció de contenció del terreny i servia per anivellar el paviment del camí. El camí és d'uns 4m d'amplada mitja, amb un dels trams cobert amb pedres per salvar el desnivell. Aquesta zona estaria emplenada de terra i pedra petita que amb el temps s'ha anat perdent, quedant només el que serien els fonaments del camí.</p> | 08139-72 | Coll d'Eres | <p>Es tracta d'una part d' un camí d'origen medieval i que trobem documentat a l'edat mitjana com a 'l'estrata quae pergit al Matam de Pedra' (Ferrando i Roig, A., 1983). El camí fa un recorregut E-W. Per arribar cal agafar un camí que discorre al costat mateix d'un rierol que baixa de la carena del Pagès cap a coll d'Eres. Probablement el camí, tot i que s'han perdut molts trams, seguiria aquest itinerari al costat del rierol i enllaçaria amb el camí Ral de Barcelona a Berga. Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Sal·lari, seguia pels graons de Mura, la coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. És el que conserva també un tram de camí empedrat al coll de la Creueta. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament.</p> | 41.6676400,2.0007200 | 416812 | 4613358 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80794-foto-08139-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80794-foto-08139-72-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A prop d'aquest tram de camí hi ha les restes d'una bassa. Les coordenades corresponen al primer tram del camí. El segon tram del camí té les coordenades: 416398/4613398, 814m alçada. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80795 | Bassa de la Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-calcada | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Tan sols resten fragments d'estructures. | <p>A prop del torrent de les Arenes, entre coll d'Eres i la carena del roure de Palau, hi ha restes de part del mur de contenció d'una bassa formada per dues parets fent angle i construïdes amb grans blocs de pedra que resten quasi tapades per vegetació. El conjunt va ser molt malmès per la riuada del 1962. Abans d'això hi havia un xup al costat de la bassa per on es filtrava l'aigua a aquesta bassa que recollia les aigües pluvials i del torrent de les Arenes.</p> | 08139-73 | Coll d'Eres | <p>Es desconeix l'origen d'aquesta construcció, tot i que s'especula que tingués relació amb el probable jaciment de poblament ibèric o romà que hi hauria a Coll d'Eres, com a sistema de proveïment d'aigua, i que va ser re-utilitzat en diferents èpoques posteriors.</p> | 41.6669200,2.0034300 | 417037 | 4613275 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-3.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80796 | Balma dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-caus | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Està molt tapada per la vegetació. | <p>Aquest grup de tres balmes són conegudes també com balmes dels Moros. Es troben a prop del nucli urbà de Mura, al costat esquerre de la riera de Nespres, molt a prop de la zona coneguda com els Horts del Rector, on probablement hi va haver el primer assentament del poble de Mura. Estan molt tapades per vegetació, que quasi no deixen veure la balma, en la que resten poques parets de pedra com a testimoni de la seva ocupació. A l'entorn hi ha feixes de conreu antigues que estan desapareixent cobertes de vegetació.</p> | 08139-74 | A la zona dels Horts del Rector | <p>La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats, gresos i lutites del Lutecià - Priabonià, materials dipositats en l'Eocè mitjà-superior, l'erosió dels quals ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993). Aquesta balma obrada es troba a la zona que està documentada com el primer nucli habitat de Mura, on hi sembla que hi havia la rectoria i altres edificacions. Més tard, en trobar el capellà massa lluny l'església de la rectoria, va edificar una l'altra el costat de l'església i s'hi va traslladar abandonant la de la zona dels horts del Rector. A la consueta de Mura de 1592 (APM) a la rectoria vella habitaven 6 persones i a la rectoria de la sagrera hi vivia el rector, fet que deixa constància que a finals del segle XVI encara estava habitada aquesta zona però no la balma.</p> | 41.6944400,1.9915900 | 416087 | 4616342 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80796-foto-08139-74-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80797 | Encaix de premsa del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaix-de-premsa-del-perich | XVIII | <p>A la casa de la balma del Perich, al costat de l'habitatge, hi ha un encaix de premsa que conserva el travesser de roure i el cargol vertical de ferro. L'encaix aprofita com a paret posterior la mateixa roca de la balma, però no és un encaix a la roca, sinó que davant d'ella hi ha una paret construïda en pedra i que té els muntants dels dos costats formats per dos blocs de pedra verticals cada costat, blocs de pedra ben escairats i que tenen uns encaixos quadrats petits a la part central; en total n'hi ha tres. La biga central és de roure i està disposada horitzontalment recolzada sobre aquests muntants. Porta gravada la data 1775 amb el símbol de Jesucrist i una creu al centre. Travessa la biga un cargol de ferro amb el disc de premsar de ferro a la part inferior. Disposa d'un encaix sobre la biga per tal que pugui pujar en descargolar. A la base de la part interior del conjunt hi ha una pedra amb un encaix circular on es posava la gàbia que no es conserva, amb un forat a la part frontal i un recipient rectangular també fet amb carreus de pedra i que queda encaixat en el terra, de manera que queda per sota del nivell general del paviment. Servia per posar les portadores per recollir la premsada.</p> | 08139-75 | Casa de la balma del Peric | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona, però també a altres masos de la zona urbana. Aquest cultiu va generalitzar la construcció de tines i premses als masos, que moltes vegades eren també utilitzades per premsar l'oli. Coneixem la datació exacta d'aquesta premsa ja que la porta gravada. En l'encaix horitzontal central s'hi posava una biga de roure, pel centre passava el cargol de fusta o ferro vertical que, accionat amb una barra de ferro o fusta des de fóra, es cargolava i feia baixar la premsa. La premsa es trobava dins un recipient de fusta que quedava encaixat a la part inferior. El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant LLorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si fem tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, probablement alguns elements s'han anat afegint en diferents èpoques, com és el cas de la premsa i molt probablement les tines, que son de l'època de l'auge de la vinya.</p> | 41.7032300,1.9736800 | 414608 | 4617336 | 1775 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80797-foto-08139-75-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Probablement com d'altres premses de la zona serviria tant per vi com per oli. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80800 | Estructures a Coll d'Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-a-coll-deres | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es onserven molt fagmentades | <p>A Coll d'Eres, a l'esplanada, hi ha restes de murs d'un probable jaciment al que conduïa el camí de la Calçada. Sembla que hi ha diferents murs que envolten el coll en forma trapezoïdal. El poblament podria tenir relació directa amb les sepultures de Coll d'Eres, degut a la proximitat. El lloc és una esplanada sobre un turó. Fa poc temps es va arranjar la zona, ja que és molt freqüentada per excursionistes, tot i que l'entorn, és a dir, els vessants del turó, es troben molt emboscats. És en aquesta zona on hi ha algunes restes de murs i pedres molt desfigurats. Sense una investigació arqueològica no es podrà saber si realment hi havia un lloc d'assentament d'alguna època històrica.</p> | 08139-78 | A l'esplanada de coll d'Eres | <p>La zona de coll d'Eres està relacionada amb els sepulcres de llosa medievals, així com amb la presència d'un camí carener i altra que baixa a coll d'Estenalles (la Calçada) també de probable orígen medieval. Alguns estudiosos de la zona han volgut veure un lloc de poblament ibèric, romà o medieval, tot i que no ha estat contrastat arqueològicament. De totes formes cal deixar constància de la possible evidència arqueològica tenint en compte l'existència d'estructures i la ubicació.</p> | 41.6706200,2.0075700 | 417386 | 4613682 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80800-foto-08139-78-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'esplanada es troba en uns cruïlla de camins i al límit dels termes municipals de Mura i Sant Llorenç Savall. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80805 | Estructura a la balma Guillotera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-a-la-balma-guillotera | Mig ensorrada | <p>Aquesta balma es troba just a sota de la casa de La Vila, al costat del torrent dels Codolosos. És una balma que forma una cornisa bastant accentuada i de forma semicircular. A l'interior hi ha les restes d'una estructura. Es tracta d'un recipient excavat al terra de la balma, de forma quadrangular, amb les parets amb arrebossat de fang. Al costat hi ha pedres disposades formant una muntanya. Té una profunditat màxima d'un metre i la base interior formant pendent.</p> | 08139-83 | Zona del Puig de la Balma | <p>Es desconeix la utilitat d'aquest forat. Es podria tractar de la cavitat deixada en fer extracció de fangs per utilitzar en l'obra de la casa propera, tot i que són especulacions no probades documentalment ni arqueològicament. També podria tractar-se d'un lloc de recollida d'aigües de la que cau per la cornisa de la balma. Cal assenyalar que aquesta balma no presenta parets de tancament com altres de la zona, i que es troba a prop del Puig de la Balma, una de les balmes obrades més antigues de la zona i de la Vila, una de les cases més antigues de Mura.</p> | 41.6954900,1.9658600 | 413947 | 4616484 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80805-foto-08139-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80805-foto-08139-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80806 | Balma de Puig Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-puig-andreu | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Les estructures estan fragmentades | <p>Balma de proporcions mitjanes. Conserva els murs de pedra de tancament de la part exterior de la balma; és una paret de pedra desbastada posada ordenadament i que tanca en angle pels dos costats, de manera que la paret de la balma fa les funcions de la paret de darrera de la construcció. Té dues finestres en forma d'espitlleres amb els muntants també de pedra, i conserva també els muntants de dues portes, una al mur nord i l'altra a l'est. Tot i que la major part de la construcció és de pedra seca, hi ha parts de les parets amb restes de morter de calç, tot i que de qualitat molt baixa, que ha fet que en algunes zones s'hagi malmès. Les pedres de la base dels murs són més grosses que en les parts altes. La coberta estaria feta amb branques, cosa que es pot deduir per la inclinació de la paret de llevant, destinada a adaptar una coberta. No hi ha vestigis de possibles bigues. No hi ha fonts o punts d'aigua al seu entorn, cosa que dificultaria la utilització com habitatge.</p> | 08139-84 | Zona Puig de la Balma | <p>Es desconeix la cronologia de la construcció tot i que sembla probable que es tractés d'un hàbitat alt-medieval en el que s'observen dos compartiments, probablement un per les persones i altre pel bestiar. Sense un estudi arqueològic del lloc és difícil assegurar la cronologia, igual que passa a la resta de balmes de la zona. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6796300,1.9630700 | 413694 | 4614726 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es troba al costat del turó de la Creueta o el Puig Andreu, en terres del Puig de la Balma, a la cara nord, situada al peu de l'agulla rocosa que corona el turó. Per arribar cal agafar el camí cap al Puig de la Balma direcció al Coll de la Creueta. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80807 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-10 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. HOMS, M. Mercé (2005). El sindicat remença de l'any 1448. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Girona.</p> | XV-XVI | <p>Masia de planta baixa i pis, i en alguna zona semisoterrani, ja que aprofita el desnivell del terreny. Hi ha un cos principal, orientat a llevant, amb façana asimètrica i coberta a dues aigües de teula àrab recolzada sobre un ràfec d'una filada de teula. Adossat hi ha un segon cos més gran de coberta de dues aigües iguals; a la façana de migdia hi ha una gran terrassa amb barana de peces de formigó. La casa té un tercer cos afegit, molt petit, amb coberta a dues aigües. El jardí el té en la part posterior, és a dir, a ponent, i per la banda de baix, a migdia, hi ha una gran bassa rodona. En el cos més antic hi ha un portal d'arc de mig punt de dovelles de pedra sorrenca sense inscripcions. Té dues finestres a la planta pis amb brancals, llinda i ampit de la mateixa pedra que la del portal, protegides per reixes, i entre les dues finestres hi ha un portal amb una escala de volta que hi mena exteriorment des de la planta baixa. Els murs són de pedra amb junta enrasada. L'estat general de la casa és bo, ja que s'ha habilitat com a segona residència i s'han fet modificacions importants.</p> | 08139-85 | Serra de les Garses | <p>És una casa de probable origen baix medieval tot i que s'han fet moltes restauracions que amaguen els elements antics. La consueta de Mura de 1592 (APM) ens indica que hi vivien 11 persones amb el cognom Soller. També s'esmenta a documentació del segle XV i XVI (Ballbé, 1997).</p> | 41.7027300,2.0125300 | 417840 | 4617243 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80807-foto-08139-85-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar cal agafar un camí carener a l'esquerre en el P.Q. 24.900 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Monistrol de Calders, just en el collet de la casilla o caseta. A uns 500 m. hi ha una tanca i la casa està a 10 minuts a peu. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80810 | Coma d'en Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-den-vila | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | Ensorrada la meitat de l'estructura | <p>La Coma d'en Vila és un edifici format per un antic mas i uns corrals. El conjunt té planta rectangular orientat E-O i es troba en un desnivell del terreny, amb les diferents edificacions una al costat de l'altra de forma linial. El cos principal que seria el mas, és de petites dimensions, de planta baixa i pis, amb coberta d'un aiguavés de teula àrab i parets de pedra unida amb morter de calç. Té una porta d'accés a la façana de ponent, de llinda de pedra, i una única finestra al pis. Per la banda de llevant, té un corral o estable, amb un mur de pedra i morter de calç que el tanca perimetralment i tres pilars circulars de pedra a l'eix central que suportaven una coberta de la que tan sols resta una part, la que toca a la casa. Aquest corral principal té una porta d'accés des del costat de migdia, allindada. També té adossat un altre cos a continuació, del que només queden els murs. Al camí d'accés a la casa, que es troba a un nivell superior a la banda de tramuntana, hi ha l'era enrajolada i una bassa excavada en la roca. Darrerament es van consolidar els murs, però la part de la coberta del corral no és gaire segura.</p> | 08139-88 | Zona La Mata | <p>No disposem de documentació que doni testimoni de l'antiguitat d'aquesta casa. Probablement pertanyeria al mas de La Mata i és probable que tingués un origen antic però les restes no ho evidencien. El seu ús podria ser ja en el seu origen com un corral amb una petita casa pel pastor al costat.</p> | 41.6666700,1.9726600 | 414475 | 4613278 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80810-foto-08139-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80810-foto-08139-88-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camí que surt a l'esquerra en el P.Q.14.800 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Es passa per la masia de la Mata pel camí forestal de Matarodona. Està a la cruïlla dels antics camins de Matadepera a Mura i el camí que passant pel Coll d'Eres va fins a Sant Llorenç Savall. Es troba en la part alta de la carena. | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80811 | Bassa de Coma d'en Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-coma-den-vila | <p>GIMÉNEZ, S.; GUARNER, N. , GIMÉNEZ, M. (1997). Larves de Salamandra salamandra (L) a la bassa natural de Coma d'en Vila. IV trobada d'estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, 20 de novembre de 1993. Diputació de Barcelona, Servei de Parcs.</p> | <p>Aquesta bassa està catalogada pel Parc Natural com a punt d'alt interès ecològic, en la que hi ha un cartell que recorda que no es poden abandonar animals en ella (peixos, tortugues o crancs). Es tracta d'una bassa natural formada per l'embassament d'aigua de pluja, ja que no disposa de cap font que li proporcioni aigua de manera continuada. La bassa és una cavitat excavada en un paviment de roca natural de conglomerat d'uns 2'5m de llargària i poca profunditat. Pel fet de tenir aigua de forma quasi continuada, ha crescut vegetació a l'interior de la bassa, així com durant tot l'any és lloc de posta de larves de salamadra. La seva utilitat actual és que serveix d'abeurador d'animals en llibertat, d'aquí el seu interès ecològic. Es troba al costat de la casa-corral de Coma d'en Vila, davant l'era de la casa i al peu del camí que des de la casa porta a l'alzina Bonica i a Matarodona.</p> | 08139-89 | La Mata | 41.6667900,1.9726300 | 414473 | 4613291 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80811-foto-08139-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80811-foto-08139-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 80822 | Casa els Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-els-caus | XVIII-XIX | <p>Casa de poble situada darrera l'absis de l'església, que presenta una estructura basilical de masia. Es troba entre el carrer del Sol i la riera de Nespres. De planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La casa aprofita el desnivell del terreny i té dues cases adossades a la banda de tramuntana, que actualment formen part del conjunt; una d'elles és la rectoria. L'accés principal a la casa es realitza pel carrer del Sol, a través d'un edifici adossat al costat de la rectoria. La major part de les llindes exteriors són de fusta, fruit d'una rehabilitació recent. La façana que s'obre a migdia, a la riera, presenta una eixida central amb cinc arcs suportats en pilars que són de factura bastant moderna, probablement d'una reforma a inicis del segle XX. L'interior conserva alguns elements de la casa antiga, com és la configuració central de la sala i la cuina amb el foc a terra. Quasi tot l'edifici s'ha habilitat com a casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés, des de l'any 1981; disposa de sales de reunions, dormitoris, sala d'actes i piscina.</p> | 08139-100 | Nucli urbà | <p>Aquesta forma part del conjunt de cases que es van construir al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera al meandre de la riera de Nespres o Nèspola, a la vall, probablement amb un inici d'ocupació al segle XI. Al segle XVI hi havia 21 cases a la sagrera que configuraven el nucli a l'entorn de l'església. Probablement aquesta casa es construís al segle XVII, com indica la data de la llinda, o poc abans, coincidint amb el moment de trasllat de la rectoria. El topònim de Els Caus prové de la balma que es troba propera a la zona dels horts del Rector, on hi havia l'antiga rectoria; probablement alguna persona amb relació amb l'habitatge de la balma es traslladés a la sagrera o bé aquesta casa ja faria les funcions de rectoria; tot i aquest trasllat, sembla que el topònim de Els Caus el prengué en època moderna o bastant recent. L'any 1977, fruit de les obres que es van fer a l'església, es va suprimir un pas que comunicava l'església i la rectoria que tapava l'absis romànic en part. L'any 1982, en la segona restauració s'enderroca la sagristia que també tapava l'absis, quedant un espai obert entre l'església i Els Caus. Per tant, la façana que veiem actualment darrera l'església no era la principal de la casa ja que quedava tapada.</p> | 41.6990600,1.9760100 | 414797 | 4616871 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80823 | Bassa del cànem del Puig de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-canem-del-puig-de-la-balma | Està mig enrunada | <p>Bassa en desús que s'utilitzava per deixar el cànem en maceració amb aigua. Després es treia de la bassa i es posava a assecar, seguidament es trencava la fibra amb ajuda d'una gramadora per després pentinar les fibres per treure les impureses. El cànem era la fibra més utilitzada, a més de la llana, per fer teixits, principalment els més fins com els llençols o roba interior.</p> | 08139-101 | Puig de la Balma | <p>Restes de l'antiga bassa del cànem de la casa. Es troba al costat del camí, aprofitant el desnivell natural del terreny i amb unes parets de pedra que formen una estructura rectangular d'uns cinc metres de llargària. La bassa s'omplia d'aigua procedent de la font del Puig. Actualment es troba en mal estat i plena de vegetació, restant sols algunes parets dempeus. A la consueta de Mura de 1592 (ABEV) es fa esment del delme de cànem que es pagava cada any a la parròquia.</p> | 41.6884000,1.9629800 | 413698 | 4615700 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 80828 | Els Graons de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-graons-de-mura | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> | Molt degradats | <p>Fragment de camí empedrat que es troba a prop de coll de Boix. Es tracta d'un tram en força desnivell que es troba empedrat per facilitar l'ús. Aproximadament el tram empedrat és d'uns 10m amb una amplada màxima de 2m. El camí està orientat NS i es troba al costat d'una paret de roca pel costat de ponent.</p> | 08139-106 | Coll de Boix | <p>Aquest és un tram del camí que uneix el camí Ral de Barcelona a Manresa pel coll de Daví amb Mura i Rocafort que era conegut com camí Raló. Puja pels graons de Mura i passa pel Pla de la Serrallonga, on hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura. El ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, és el que correspon a aquesta fitxa i del que es conserven dos trams, el de Coll de la Creu i el dels Graons de Mura. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament.</p> | 41.6563100,1.9758600 | 414728 | 4612124 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80828-foto-08139-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80828-foto-08139-106-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80834 | Cançons i rondalles de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-i-rondalles-de-mura | <p>Cançons d'infantesa. Temes monogràfics. Sèrie 2. Volum 1. Selecció, estudi i edició: Josep Crivillé i Ramon Vilar. Setembre 1998.</p> | No es conserva la tradició | <p>Fruit de treballs de camp fets per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, es van recollir a Mura diferents cançons i rondalles infantils cantades per gent del poble i que van ser enregistrades l'any 1992. - Fum, fum. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Rcol·lectors Josep Crivillé i Ramon Vilar. - Conillets a amagar. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - L'espardenyeta. Cantada per Montserrat Viadiu. Recol·lectors: Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - El pont de les formigues. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - Els soldats se'n van a França. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - Un pintor i una pintora. Cantada per Montserrat Viadiu. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - La vila de les taronges. Cantada per Montserrat Viadiu. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar.</p> | 08139-112 | Mura | <p>Les cançons enregistrades van ser editades en un CD: Cançons d'infantesa. Temes monogràfics. Sèrie 2. Volum 1. Selecció, estudi i edició: Josep Crivillé i Ramon Vilar. Setembre 1998. La recollida i la difusió va ser promoguda pel Centre de Promoció de la Cultural Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 80843 | Cisterna de la teuleria del Puig de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-teuleria-del-puig-de-la-balma | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVIII-XIX | <p>A l'esquerra del camí, al costat de la teuleria del Puig de la Balma, en una esplanada petita, hi ha una cisterna per acumular aigua de pluja. Es tracta d'una cisterna construïda sota el nivell del terra, pel que queda subterrània. Està coberta amb dues voltes de canó de maó, amb un pilar de maó al centre, i tot cobert exteriorment per terra. Amida aproximadament 8 metres quadrats amb una alçada màxima d'un metre. Té una porta ubicada al sostre, és a dir, al nivell del paviment exterior; és rectangular i situada en un extrem lateral, de manera que hi ha tres graons per baixar fets de blocs de pedra encaixats a la paret. Actualment es troba buit d'aigua, però amb restes vegetals.</p> | 08139-121 | Puig de la Balma | <p>Aquesta cisterna recollia les aigües pluvials dels entorns i del torrent del Puig, acumulant-se per tal d'utilitzar-la en la teuleria que es troba al costat.</p> | 41.6897100,1.9624900 | 413659 | 4615846 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80843-foto-08139-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80843-foto-08139-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80843-foto-08139-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar el camí que passa per El Puig de la Balma cap a la granja, i a uns 1.200 m. cal agafar un trencall a la dreta, camí que planeja, i a uns 1.000m. a la dreta es veu l'edificació. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80849 | El Panet de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-panet-de-sant-marc | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVII ? | <p>La festa comença al matí amb una celebració eucarística, i acabat l'acte es fa la benedicció i repartiment dels panets a la sortida de l'església. A més, es fan altres actes populars, tot i que és una festa de caire religiós, com un ball a la plaça a la tarda. Es celebra el dia 25 d'abril o un diumenge proper a la data.</p> | 08139-127 | Mura | <p>L'origen de la festa era demanar a Sant Marc la protecció contra tota classe de calamitats de llamps i temporals. Antigament el mateix rector recollia de les cases els productes per elaborar els panets i més tard era un grup de muratans els que ho recullien. Actualment és finançat per la Confraria de Sant Marc, ara Associació de Sant Marc. Aquest pa era fet amb farina de tots els pagesos i tenia la propietat de preservar dels llamps la gent del poble. Desconeixem el moment d'inici de la festa, tot i que a la consueta de Mura de 1592 ja s'explica que es donava el pa de la caritat (ABEV) així com la quantitat de forment que aportaven els pagesos de Mura a la parròquia el dia de Sant Marc.</p> | 41.6989200,1.9757300 | 414773 | 4616855 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80850 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-37 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVII? | <p>Els actes de la festa ja comencen una setmana abans, fent diferents actes aptes per a totes les franges d'edat dels participants i organitzades per diferents entitats del poble: el Centre Excursionista, la parròquia, l'Ajuntament, el Casal de la Gent Gran, l'Escola, centre d'esports La Tosca, la TV de Mura. Entre les activitats més destacades n'hi ha de tipus religiós i de tipus popular: la cantada d'havaneres, concurs de dibuix infantil, missa, actuacions infantils, ball, teatre, excursions, la caminada popular. Com que l'època de la festa Major queda prop del Nadal, entre els actes que es cel·lebren estan incloses les posades de pessebres a diferents enclaus d'interès del terme, com el que es posa al Montcau. També la proximitat amb la castanyada, fa que aquesta formi part dels actes de la festa Major.</p> | 08139-128 | Mura | <p>La Festa Major de Mura es celebra el dia 11 de novembre, festivitat del patró del poble, Sant Martí de Tours. El dia 12, dins també dels actes de la Festa Major, es commemora el vot fet l'abril de 1681, quan els muratans celebraren una missa solemne i feren pregàries als sants Màrtirs demanant la pluja degut a una important sequera. La pluja no es va fer esperar i en agraïment els van nomenat co patrons del poble, fent el vot de celebrar una missa i el cant dels goigs. Les relíquies des Santa Màrtirs van ser portades a Mura el 1680 fruit d'una donació a l'església feta pel canonge Francesc Diner de Manresa que les portà personalment des de Roma. La festa Major té una relació directa amb aquesta cel·lebració, així com amb la del patró de la parròquia.</p> | 41.6989200,1.9757300 | 414773 | 4616855 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80852 | Camí Ral de Barcelona a Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-barcelona-a-berga | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> | Mal estat general | <p>Hi havia un ramal del camí ral que anava de Barcelona a Berga que no passava per Manresa. El camí entrava al terme de Mura pel coll de Tres Creus, és a dir, que es separava del camí ral a Manresa pel Coll de Daví. Aquest continuava cap a Talamanca seguint aproximadament el traçat de l'actual carretera, i de Talamanca seguia cap a Monistrol de Calders. D'aquí pujava cap Olost, on un ramal seguia cap a Berga i l'altre cap a Ripoll.</p> | 08139-130 | Mura | <p>Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Sal·lari, seguia pels graons de Mura, la coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. És el que conserva també un tram de camí empedrat al coll de la Creueta. Aquest seria el camí de Barcelona a Berga que no passava per Manresa, sinó que pujava per Talamanca cap a Monistrol de Calders. Probablement es va convertir en camí important tardanament, ja que al mapa de Catalunya d'Aparici del 1699 consta com un camí de poca importància. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament. Al peu d'aquest camí es va construir l'Hostal de l'Arengada al segle XIX, dins el terme de Mura, per tal de donar allotjament als viatgers i traginers. La construcció de la carretera de Matadepera a Talamanca va condicionar la desparaició de l'hostal així com de l'antic camí ja que aquesta segueix el traçat.</p> | 41.6916700,1.9526700 | 412845 | 4616073 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80854 | Bassa de cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-biel | XIX | <p>Al Raval de cal Biel hi ha dues basses de recollida d'aigua que es troben tocant a la carretera. La primera està al costat de cal Biel, per la banda de ponent, i la segona a uns 200m seguint la carretera cap a Rocafort, és la bassa de cal Roca. La de cal Biel té estructura de forma triangular, amb les parets de pedra de bona factura amb morter de calç. Aprofita una zona de desnivell del terreny que va en decreix cap a la riera de Nespres, i per la part superior toca al camí asfaltat de Mura a Rocafort. La de cal Biel és la que està en més bon estat de conservació; està al costat de ponent de la casa cal Martí i encara conserva les canalitzacions que porten l'aigua des de l'alçada del molí del Mig fins a la bassa per tal d'omplir-la. Aquesta bassa encara es manté plena, ja que s'utilitza per regadiu.</p> | 08139-132 | Raval de can Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquestes basses i canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una perquè arriba a la bassa de l'aprofitament corresponent, comença la del següent. Aquestes dues basses eren utilitzades per regadiu dels horts d'aquesta zona. Suposem que la construcció de les basses estaria relacionada amb la de les cases del Raal, per tant, es podrien datar a finals del segle XIX.</p> | 41.7014300,1.9618500 | 413622 | 4617148 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 80855 | Els recs dels Horts de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-recs-dels-horts-de-mura | XIV? | Es conserven alguns trams en bon estat, però no tot el conjunt per manca d'ús | <p>Hi ha un sistema de regadiu dels horts de Mura que aprofita l'aigua de les moltes fonts que hi ha a la zona. L'aigua d'aquestes fonts era canalitzada en sèquies i s'acumulava en basses, de les que s'extreia pel rec. Actualment, les sèquies s'han anat substituint per canonades, tot i que encara podem veure un fragment d'aquest enginyós sistema de canals que permet aquest tradicional sistema de conreus de regadiu al vessant sud del poble, a l'altra banda de la riera de Nespres. La font de la Coma forma part d'aquest sistema; raja sobre un bassal que fa les funcions d'emmagatzematge de l'aigua; també és el cas de les fonts del Formatget, del Foradot, la Blanquera, del Fèlix, Blanca, Sellerot i Sastre. Les feixes de conreu s'estan abandonant progressivament, tot i que se'n conserven moltes que proporcionen un paisatge molt característic dels horts de Mura, en el que es conserven els murs de pedra de les feixes, així com algunes basses i canalitzacions.</p> | 08139-133 | Nucli urbà | <p>Desconeixem el moment en que s'iniciaria aquest aprofitament de l'aigua de les fonts per regadiu, tot i que molt probablement dati d'època medieval i no s'hagi interromput al llarg de la història del poble. Aquest sistema comportava un ús racional de l'aigua, de manera que cada pagès tenia assignat dia i hora per poder regar quan es compartia l'aigua de la mateixa bassa, i cada un es cuidava del manteniment dels canals de la seva zona. A l'altra banda de la riera, al mateix poble, teníem el cas dels horts de cal Llobet i dels horts del Perich. Aquests horts es regaven amb aigua que es portava a l'altra banda mitjançat dos aqüeductes que salvaven el desnivell de la riera de Nespres i travessaven aquesta. Els dos aqüeductes, d'origen medieval, van desaparèixer en l'aiguat del 1962.</p> | 41.6984800,1.9762300 | 414814 | 4616806 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80855-foto-08139-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80855-foto-08139-133-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80869 | Barraca de vinya al camí de la Quebeca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-quebeca | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | Mig ensorrada | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra petita disposada ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, i ha perdut la capa protectora de terra exterior, cosa que està provocant que es comenci a esfondrar la teulada. Té una única porta allindada. Es troba al costat del camí que porta al Farell després de la cruïlla amb el camí del Puig de la Balma. És una barraca del tipus circular gran i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-147 | Zona Puig de la Balma | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7002200,1.9566900 | 413191 | 4617019 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80869-foto-08139-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80870 | Barraca de vinya camí de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-la-creu | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | Mig ensorrada | <p>Barraca arrambada a un marge, construïda en pedra seca amb les parets en decreixement cap a l'interior a mida que s'aproximen a la teulada, que està formada per lloses planes de pedra. L'aproximació de les filades forma una volta a l'interior de la barraca. La porta és allindada, tan alta com l'alçada màxima de la barraca i de la mateixa amplada que l'espai interior. A l'interior, al fons de la barraca, hi ha una menjadora. Per l'estructura de la barraca i per les dimensions de la porta i l'existència d'una menjadora, aquesta estava destinada a la protecció d'un animal, probablement un ruc.</p> | 08139-148 | Creu de la Vila | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6978600,1.9732800 | 414568 | 4616740 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80870-foto-08139-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80870-foto-08139-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80871 | Barraques de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-la-plana | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XIX | <p>En un camp de feixes situat a l'esquerra de la carretera de Rocafort a Mura, poc abans d'arribar al Raval de Cal Biel, hi ha un grup de barraques. Hi ha tres barraques, de les quals dues es troben juntes, adossades a un marge, de manera que la teulada queda al nivell de la feixa posterior. La barraca de l'esquerra té porta allindada, i és de planta rectangular, feta amb pedra seca amb les filades que es van aproximant a mida que pugen cap a la teulada, que és de lloses cobertes amb terra en la que creix herba; té una fornícula a l'interior, a la paret del fons. L'altra té la porta d'arc de la mateixa amplada que l'espai interior, construïda igual que l'altra amb aproximació de filades de pedra i amb una menjadora al fons de l'interior protegida amb una biga horitzontal de fusta. La més baixa té una inscripció a la llinda: 1804 YSIDRO i una creu. La tercera barraca es troba a pocs metres, segueix la mateixa tipologia, adossada a un marge, de pedra seca per aproximació de filades i amb la porta allindada. Les dues primeres barraques eren destinades, la primera per guardar eines i utilitzada pel pagès, i la segona per estacar al mul.</p> | 08139-149 | Raval de cal Biel | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7044000,1.9595000 | 413430 | 4617480 | 1804 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80871-foto-08139-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80871-foto-08139-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80872 | Corralot de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralot-de-matarodona | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Ruines | <p>Al costat de la pista forestal que porta de Matarrodona a les agulles de Matarrodona, hi ha les runes d'un antic corral de pedra. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, de la que resten els murs amb una alçada màxima de 2m, i del que s'ha perdut totalment la teulada. A l'interior té dos murs divisoris de l'espai que formen una obertura al centre. Disposava d'una única porta d'entrada al costat de ponent, de la que no queden vestigis, ja que la paret està esfodrada; també té una finestra d'espitllera que es conserva al mur sud. Amidava uns 9 per 30 metres. Antoni Ferrando l'anomena com el sot de Matarodona, mentre que a la cartografia s'esmenta com a corralot de Matarodona.</p> | 08139-150 | Matarodona | <p>Es tractaria, segons els topònim, d'un corral de bestiar, probablement oví, situat al peu d'un dels camins ramaders que comunicaven les cases de pagès d'aquesta zona de muntanya de Mura. La presència de murs d'opus spicatum i l'antigütat de la casa ens pot suggerir que aquest corral podria datar d'època medieval, tot i que no disposem de coumentació per afirmar-ho.</p> | 41.6645700,1.9541100 | 412928 | 4613063 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80872-foto-08139-150-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc