Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 83130 | Tina de ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ca-lagusti | XIX | La tina no està en ús | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al nucli antic de Mura hi ha un important nombre de tines que es troben al costat de les cases, com aquesta del carrer del Sol, que es troba dins d'un cobert de planta semicircular adossat a la paret de la casa i cobert amb teulada a un vessant, la tina és circular i folrada amb cairons ceràmics. Per accedir a l'interior hi ha tres graons de molta alçada que permeten salvar el desnivell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08139-213 | Carrer Sol, 5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Ca l'Agustí es troba a un dels carrers que van ampliar la sagrera medieval. Aquesta agrupació de cases corresponen a finals del segle XVII, a l'època d'apogeu de la vinya i d'increment de població al nucli. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d'ús.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6993200,1.9767000 | 414854 | 4616899 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 83132 | Antic Ajuntament. Entitat Recull Històric de Mura. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-entitat-recull-historic-de-mura | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Edifici de planta baixa i dos pisos que s'obre a dos carrers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08139-214 | Carrer Verge de Montserrat | <p><span><span><span>Actualment l'edifici alberga el local social de l'entitat <span lang='CA'><span><span><span><span>Recull Històric de Mura, que ho té cedit per l'</span></span></span></span></span>Ajuntament mitjançant un conveni d'ús. <span lang='CA'><span><span><span><span>El primer i segon pis alberguen diversos espais que gestiona l'entitat, on hi ha </span></span></span></span></span>una sala d'exposicions, un espai d'arxiu i sales de treball. Es conserven diferents col·leccions: l'arxiu del dissolt Consorci de les Valls del Montcau, un arxiu propi format per documents i fotografies, objectes diversos i altre tipus de material procedent de Mura. També gestionen diverses activitats per potenciar la recerca i difusió del patrimoni de Mura. </span></span></span></p> | 41.6993644,1.9759030 | 414788 | 4616904 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L’ Associació Recull Històric de Mura està formada per diversos habitants del municipi interessats en la història i el patrimoni de Mura. Es va constituir com a Associació amb Acta Fundacional com a Associació sense ànim de lucre, amb els seus objectius establerts pels estatuts aprovats el 27/02/2016. Els objectius de l'entitat són: Conservar la identitat, la memòria, les tradicions, la història del poble de Mura. Per aconseguir aquestes finalitats, es determina que es desenvoluparan les activitats següents: Recopilació de material (documents, fotografies, cinema, etc.). Investigació de fets històrics, tradicions, records, etc. Entrevistes a persones representatives i/o que ens puguin aportar detalls de la nostra història relativament recent. Consulta i/o demanda de documentació de bens culturals, als estaments existents tals com el Bisbat de Vic, el Museu d’Història del Bages, el propi Ajuntament, etc. Potenciació dels bens culturals, patrimonials i també turístics que hi ha al nostre entorn, tals com: Tines, les Coves, Masies, terrenys, fonts, cases del poble, inventariant-los i enriquint al màxim la informació de què es disposa actualment. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 83133 | Antigues escoles de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-mura | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular, cobert amb teulada de doble vessant, amb murs exteriors de pedra. Tot i que no presenta elements d'interès remarcable, l'estructura recorda un edifici industrial.</span></span></span></span></p> | 08139-215 | <p><span><span>Aquest edifici va ser construït per la Mancomunitat de Catalunya essent president Alfons Sala i Argemí, entre 1923 i 1925, quan es va suprimir definitivament aquest organisme. <span><span lang='CA'>Fins a finals dels anys 1960 aquí es trobava l'escola </span><span lang='CA'>de Primària, </span><span lang='CA'>després de molt temps d'abandonament i deteriorament, s’en va fer càrrec la Diputació de Barcelona i el va Restaurar i es va inaugurar el 1997. Des de llavors va ser utilitzat per </span>l’ús com a Centre d’Informació de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i posteriorment va albergar el Consorci per la Promoció Turística de les Valls del Montcau. Llavors actuava com a centre <span lang='CA'>d'informació turística i s'hi feien exposicions del poble de Mura i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. </span>L’any 2005 es va tornar a instal·lar la nova Escola Vall de Néspola.</span></span></span></p> | 41.7012669,1.9747557 | 414696 | 4617117 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83133-interior-escoles-mura3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83133-img9417.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Cultural | 2020-10-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 83134 | La Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonda-2 | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sol ixent. Es troba al costat de la riera de Nespres, al meandre, i davant de la plaça de l'església. </span></span></span></p> | 08139-216 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'edifici que es coneix com la Fonda va ser construït al segle XVIII, </span>tot i que ha estat modificada posteriorment.<span>En aquesta època era una casa de pagès que tenia animals a la planta baixa i habitatge al pis. A inicis del segle XX (el 1905) es va instal·lar la família Cortés que eren masovers del Puig de la Balma. Posteriorment s'hi va instal·lar el fuster Feliu Puig, després hi van viure l'Amadeu Piqué de cal Batista, el Valentí Sellarés i finalment el Manel Sellarés i l'Esperança Gibert fins l'any 1974. Aquests darrers van instal·lar una fonda amb habitacions i restaurant, eren coneguts com el Manel i l'Esperança de la Fonda. L'any 1974 la Fonda la va agafar la família de cal Carné, amb la Roseta al davant i l'Esteve i l'Andreu, però únicament com a restaurant, fins a l'any 1984 que ho varen deixar i va passar a ser una altra vegada habitatge familiar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta casa correspon a l'etapa d'ampliació del nucli de Mura durant el segle XVIII, coincidint amb la important expansió de la vinya. El nucli antic, que es va configurar a l'edat mitjana, amb 32 famílies el 1365, 20 cases el 1592. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. Aquesta agrupació de cases ja existia els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV. Possiblement l'edifici actual de la Fonda ocupés una antiga edificació originada a l'edat mitjana i molt transformada al llarg dels segles.</span></span></span></p> | 41.6988116,1.9755654 | 414760 | 4616843 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83134-img-20201001-wa0019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83134-img-20201001-wa0018.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80800 | Estructures a Coll d'Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-a-coll-deres | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es onserven molt fagmentades | <p>A Coll d'Eres, a l'esplanada, hi ha restes de murs d'un probable jaciment al que conduïa el camí de la Calçada. Sembla que hi ha diferents murs que envolten el coll en forma trapezoïdal. El poblament podria tenir relació directa amb les sepultures de Coll d'Eres, degut a la proximitat. El lloc és una esplanada sobre un turó. Fa poc temps es va arranjar la zona, ja que és molt freqüentada per excursionistes, tot i que l'entorn, és a dir, els vessants del turó, es troben molt emboscats. És en aquesta zona on hi ha algunes restes de murs i pedres molt desfigurats. Sense una investigació arqueològica no es podrà saber si realment hi havia un lloc d'assentament d'alguna època històrica.</p> | 08139-78 | A l'esplanada de coll d'Eres | <p>La zona de coll d'Eres està relacionada amb els sepulcres de llosa medievals, així com amb la presència d'un camí carener i altra que baixa a coll d'Estenalles (la Calçada) també de probable orígen medieval. Alguns estudiosos de la zona han volgut veure un lloc de poblament ibèric, romà o medieval, tot i que no ha estat contrastat arqueològicament. De totes formes cal deixar constància de la possible evidència arqueològica tenint en compte l'existència d'estructures i la ubicació.</p> | 41.6706200,2.0075700 | 417386 | 4613682 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80800-foto-08139-78-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'esplanada es troba en uns cruïlla de camins i al límit dels termes municipals de Mura i Sant Llorenç Savall. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80919 | Fons documental de l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-labadia-de-montserrat-0 | <p>PUIG i USTRELL, P. (1995). El Monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X-XI. (3 vols. ). Fundació Noguera. Barcelona. FERRANDO, A. (1987). El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Edicions Abadia de Montserrat. TAXONERA i COMAS, Marc. 'Arxiu de l'Abadia de Montserrat'. A. Guia dels arxius històrics de Catalunya, vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 169-176</p> | X-XVI | <p>A l'Arxiu de Montserrat es conserven 44 pergamins corresponents al diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt, de l'any 974 al 1099, entre els que hi ha algun document que fa referència a vendes a la zona de Nespola i la parròquia de Sant Martí de Mura. Pergamí de l'any 1004 citat a l'Speculo, anomena el lloc dit la Vila; pergamí de l'any 1048 citat a l'Speculo, anomena el lloc dit La Vall. També es conserva el registre d'escriptures intitulat 'Speculo de Sant Llorenç del Munt' (Cartularium et index totius archivii Monasterii Sci. Laurenti de Monte), així com una sèrie d'extractes documentals fets al segle XIX de l'Speculo. L'Speculo és un manuscrit que és el repertori de bona part dels documents en pergamí que posseïa el monestir i fou redactat bàsicament en el moment de la dissolució d'aquest (1592) i del traspàs de les seves rendes al Col·legi Benedictí de la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana instaurat a Lleida. És un volum de 267 folis, relligat i enquadernat en pergamí. Recull els extractes dels documents de cada parròquia referents als béns del monestir. Pel que fa a Mura, hi ha referits 47 documents del 973 al 1420. Podríem destacar dos documents: un del 950, donació feta per Guifred Amat i Llobet al monestir de Sant Llorenç del Munt d'un alou al comtat de Manresa al terme de Néspola. Un altre de 1274, Elisendis de Vernet va adquirir els masos de La Mata i Castellar a l'abadessa Ermessendis.</p> | 08139-197 | Abadia de Montserrat.08199 MONISTROL DE MONTSERRAT | <p>La Vall de Nespla es va organitzar durant el segle XI. El 1004 al costat de Nespla com a terme hi ha la demarcació de Sant Martí com a parròquia. Més tard, el 1060, el nom de la vall deixa de designar el terme que passa a dependre del nou castell de Mura. El Monestir de Sant Llorenç del Munt va rebre donacions al llarg del segle XI, tot i que no exercí gran activitat a la vall de Nespla. El diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt format per uns 800n pergamins, es conserva repartit en diferents arxius. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on hi ha pergamins al fons de Monacals; a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya; a l'Arxiu del Monestir de Montserrat i a la British Library de Londres.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-13 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80918 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-3 | <p>FERRANDO i ROIG, Antoni. El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat, Publicacions de l'Abadia , 1987. PUIG i USTRELL, Pere. El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa : Diplomatari dels segles X i XI. Fundació Noguera, 1995.</p> | XI-XVII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un fons de pergamins que fan referència a vendes de terres i cases a la zona de la parròquia de Sant Martí i al terme de Nespola: pergamí nº 197, any 1066, anomena La Vila; nº 218, any 1087; nº 74, any 1017, terme de Nèspola; nº 133, any 1041, lloc la Lladrera (donació de cases, casals, sitges, colomer, trull, molí, terres, vinyes,...); L'any 1195 Guillem de Terracia, i la seva esposa, van fer una donació a Pere de Mata i la seva esposa del mas anomenat La Mata. També conserva un volum de la primera meitat del segle XVII intitulat 'Llevador de Sant Llorenç del Munt', amb una relació de béns d'explotació agrícola distribuïts per parròquies i fent referència als masos (document nº 803, Monacals).</p> | 08139-196 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>La Vall de Nespla es va organitzar durant el segle XI. El 1004 al costat de Nespla com a terme hi ha la demarcació de Sant Martí com a parròquia. Més tard, el 1060, el nom de la vall deixa de designar el terme que passa a dependre del nou castell de Mura. El Monestir de Sant Llorenç del Munt va rebre donacions al llarg del segle XI, tot i que no exercí gran activitat a la vall de Nespla. El diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt format per uns 800n pergamins, es conserva repartit en diferents arxius. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on hi ha pergamins al fons de Monacals; a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya; a l'Arxiu del Monestir de Montserrat i a la British Library de Londres.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80881 | Fons fotogràfic Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-arxiu-mas | XX | <p>A l'Institut Amatller es conserva el fons fotogràfic Mas, a més d'altres fons fotogràfics. Està format per una col·lecció de fotografies i de negatius recopilats des del 1900, plaques i pel·lícules de vidre, nitrat, acetat i triacetat. El fons corresponent a Mura està format per 63 fotografies que provenen del fons Mas; són d'interiors de cases, de cuines, exteriors de l'església, portalada i capitells. D'aquest conjunt de fotografies n'hi ha 13 que són de xemeneies de cases de Mura. Cronològicament corresponen als anys 1911 i 1913 principalment, tot i que n'hi ha algunes de 1921.</p> | 08139-159 | Barcelona | <p>Adolf Mas Ginestà (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936), fotògraf de l'època del modernisme, que va realitzar fotografies de diferents ambients de Catalunya. Va estar vinculat a l' Institut d'Estudis Catalans, creat per Prat de la Riba el 1907. L'objectiu de les seves fotografies de Mas era plasmar tots els aspectes de la cultura catalana, iniciant l'any 1909 l' Inventari Iconogràfic de Catalunya, base de l ‘Arxiu Mas. A inicis del segle XX va col·laborar amb l'editorial Espasa-Calpe en el primer volum de l'Enciclopèdia Universal Il·lustrada, l'any 1905. A la seva mort, el seu fill Pelai Mas va seguir la tasca del seu pare que es va veure interrompuda amb la Guerra Civil i a partir del 1941 va iniciar la seva col·laboració amb l'Institut Amatller d'Art Hispànic, afegint als fons fotografies d'altres fotògrafs. Actualment l'Arxiu Mas forma part de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànica, que conserva uns 350.000 documents gràfics des de 1851 a l'actualitat de diferents autors i principalment dels Mas. La planta principal de la casa Amatller, amb una decoració dissenyada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, conserva el mobiliari original, les col·leccions d'Antoni Amatller i la biblioteca i fototeca de l' institut. La col·lecció de negatius, començada poc després del 1900, està formada per plaques i pel·lícules de vidre, nitrat, acetat i triacetat.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 80882 | Fons fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'arxiu de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya hi ha un recull de fotografies de Mura de principis del segle XX. Hi ha diferents fons corresponents a diferents fotògrafs: Biosca, Rosend Flaquer, Mas. Es tracta principalment de fotografies del nucli urbà de Mura, interiors i natura. -Fons general: 12 fotografies de detall de la portalada romànica, capitell i porta, església i relicari, detall geològic (siguiendo los estratos), roca del Duc, 3 fotografies de carrers de Mura, altar de l'església parroquial. -Fons Biosca: 18 fotografies de 4x4,5cm de carrers del poble, afores, detalls de l'església. -Fons Rossend Flaquer: sis fotografies del poble. -Fons estudi de la masia catalana (algunes formen part del fons Mas): hi ha un total de 28 fotografies de carrers del poble i interiors de cases. Corresponen cronològicament als primers 20 anys del segle XX.</p> | 08139-160 | Barcelona | <p>El 26 de novembre de 1876, Josep Fiter , jove de vint anys alumne de l' Escola de Belles Arts de Barcelona, junt amb quatre partícips dels mateixos objectius determinaren la creació d'una associació excursionista per desenvolupar el seu ideal, anomenada Associació Catalanista d'Excursions Científiques. El setembre de 1877 es lloga a Barcelona el segon pis d'un edifici del segle XV on emergien els capitells de tres columnes romanes del temple d'August del segle I. El 1891 s'elegí l'il·lustre Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876. El 1907 a la Sala d' Actes del Centre Excursionista de Catalunya es funda l'Institut d'Estudis Catalans, creat per Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, sent-ne el primer president Antonio Rubió i Lluch, expresident del Centre. La primera dècada del segle XX va ser esplendorosa per la consolidació de l'obra social, patriòtica, cultural i esportiva del Centre, en un moment en que ja contava amb 25 anys d'existència. El 1923 el Centre rebé del patrici Rafael Patxot els mitjans per realitzar un estudi sobre la Masia Catalana, avui considerat un conjunt de documentació de valor incalculable sobre l'evolució de l'hàbitat rural a Catalunya. L'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 80853 | Monument a Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-maragall-0 | XX | <p>A l'esplanada de Coll d'Eres hi ha un monument dedicat a Joan Maragall. És un monòlit de pedra sense tallar posat vertical amb una inscripció a la part central, que està polida. La inscripció diu: TERRASSA A JOAN MARAGALL – COLL D'ERES – XV.V.MCMIV – XI.V.MCMLXI– JO NO SÉ LO QUE TENIU – QUE US ESTIM TANT. MUNANYES.</p> | 08139-131 | Coll d'Eres | <p>Posat el dia 11 de maig de 1961 per membres del Centre Excursionista de Terrassa en commemoració del centenari de Maragall (1860-1960).</p> | 41.6705200,2.0078700 | 417411 | 4613671 | 1961 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80853-foto-08139-131-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80843 | Cisterna de la teuleria del Puig de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-teuleria-del-puig-de-la-balma | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVIII-XIX | <p>A l'esquerra del camí, al costat de la teuleria del Puig de la Balma, en una esplanada petita, hi ha una cisterna per acumular aigua de pluja. Es tracta d'una cisterna construïda sota el nivell del terra, pel que queda subterrània. Està coberta amb dues voltes de canó de maó, amb un pilar de maó al centre, i tot cobert exteriorment per terra. Amida aproximadament 8 metres quadrats amb una alçada màxima d'un metre. Té una porta ubicada al sostre, és a dir, al nivell del paviment exterior; és rectangular i situada en un extrem lateral, de manera que hi ha tres graons per baixar fets de blocs de pedra encaixats a la paret. Actualment es troba buit d'aigua, però amb restes vegetals.</p> | 08139-121 | Puig de la Balma | <p>Aquesta cisterna recollia les aigües pluvials dels entorns i del torrent del Puig, acumulant-se per tal d'utilitzar-la en la teuleria que es troba al costat.</p> | 41.6897100,1.9624900 | 413659 | 4615846 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80843-foto-08139-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80843-foto-08139-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80843-foto-08139-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar el camí que passa per El Puig de la Balma cap a la granja, i a uns 1.200 m. cal agafar un trencall a la dreta, camí que planeja, i a uns 1.000m. a la dreta es veu l'edificació. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80797 | Encaix de premsa del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaix-de-premsa-del-perich | XVIII | <p>A la casa de la balma del Perich, al costat de l'habitatge, hi ha un encaix de premsa que conserva el travesser de roure i el cargol vertical de ferro. L'encaix aprofita com a paret posterior la mateixa roca de la balma, però no és un encaix a la roca, sinó que davant d'ella hi ha una paret construïda en pedra i que té els muntants dels dos costats formats per dos blocs de pedra verticals cada costat, blocs de pedra ben escairats i que tenen uns encaixos quadrats petits a la part central; en total n'hi ha tres. La biga central és de roure i està disposada horitzontalment recolzada sobre aquests muntants. Porta gravada la data 1775 amb el símbol de Jesucrist i una creu al centre. Travessa la biga un cargol de ferro amb el disc de premsar de ferro a la part inferior. Disposa d'un encaix sobre la biga per tal que pugui pujar en descargolar. A la base de la part interior del conjunt hi ha una pedra amb un encaix circular on es posava la gàbia que no es conserva, amb un forat a la part frontal i un recipient rectangular també fet amb carreus de pedra i que queda encaixat en el terra, de manera que queda per sota del nivell general del paviment. Servia per posar les portadores per recollir la premsada.</p> | 08139-75 | Casa de la balma del Peric | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona, però també a altres masos de la zona urbana. Aquest cultiu va generalitzar la construcció de tines i premses als masos, que moltes vegades eren també utilitzades per premsar l'oli. Coneixem la datació exacta d'aquesta premsa ja que la porta gravada. En l'encaix horitzontal central s'hi posava una biga de roure, pel centre passava el cargol de fusta o ferro vertical que, accionat amb una barra de ferro o fusta des de fóra, es cargolava i feia baixar la premsa. La premsa es trobava dins un recipient de fusta que quedava encaixat a la part inferior. El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant LLorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si fem tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, probablement alguns elements s'han anat afegint en diferents èpoques, com és el cas de la premsa i molt probablement les tines, que son de l'època de l'auge de la vinya.</p> | 41.7032300,1.9736800 | 414608 | 4617336 | 1775 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80797-foto-08139-75-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Probablement com d'altres premses de la zona serviria tant per vi com per oli. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80903 | Col·lecció d'objectes del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-centre-excursionista-de-mura | XIXaC- XX | <p>A la seu del CEM hi ha una vitrina en la que es guarden diversos objectes relacionats amb les activitats del centre. Entre ells hi ha fòssils, minerals, mostres d'animals, records, medalles i objectes commemoratius, objectes arqueològics. El material arqueològic està format per pocs elements procedents de la zona i fruit de troballes fortuïtes i puntuals: una destral polimentada de sílex trobada a la Creu del Lleonart al terme de Talamanca; dos fragments de ceràmica negra medieval i dos fragments d'ossos humans de la cova de l'Era dels Enrics; un fragment d'un plat de ceràmica blava del segle XVI; tres monedes (dues medievals i altra del 1700) i un dau d'os trobats al castell de Mura.</p> | 08139-181 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es fa fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80903-foto-08139-181-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85|94|98|124 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80793 | Estructura circular al turó de la Pola / Castell de Sapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-circular-al-turo-de-la-pola-castell-de-sapera | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Estàn molt degradades | <p>A la zona del turó de la Pola, al costat del camí que porta de coll de la Tanca a coll de Boix, enmig d'un alzinar hi ha les restes de murs d'una antiga edificació. Es tracta d'una estructura circular ovalada d'uns 20m de diàmetre amb restes de murs que s'aixequen aproximadament 1m del nivell del terra i que tanquen un perímetre circular fet amb blocs de pedra gruixuda, sense desbastar i formant parets d'un metre de gruix. A més es distingeixen altres dues parets, una a l'interior radial, i l'altra a l'exterior tangencial. L'edificació està ensorrada sobre ella mateixa i coberta de vegetació.</p> | 08139-71 | Turó de la Pola | <p>Segons tradició oral sembla que podrien correspondre al Castell Sapera, que no s'ha de confondre amb el castell de Pera al terme de Sant Llorenç Savall, ni amb el turó del mateix nom que hi ha a migjorn del Coll de les Tres Creus. La forma i ubicació en un lloc elevat, pot correspondre a una torre de vigilància alt-medieval, tot i que caldria una intervenció arqueològica per determinar el seu abast cronològic. Podria tenir alguna relació amb la torre de la Pola que podria tenir funcions similars.</p> | 41.6576900,1.9683700 | 414106 | 4612285 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80793-foto-08139-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80793-foto-08139-71-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80781 | Casa de l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lespluga | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> <p><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1983) Els masos medievals de l’Espluga i la Rouriga. Butlletí de la UE Sabadell, 66. Pàg. 9-16. 1983. Enllaç: <a href='https://drive.google.com/file/d/1AC0says0Q914i0XL-x1h9PLA5o_3MqEN/view'>https://drive.google.com/file/d/1AC0says0Q914i0XL-x1h9PLA5o_3MqEN/view</a></span></span></p> | XII-XIII | Està mig ensorrada | <p>A prop de la balma de l'Espluga es troben les restes de l'antic mas de l'Espluga. Resten uns fragments de murs que formen angle recte d'un metre i mig d'alçada fet amb pedra de mida grossa i disposats en una zona de desnivell del terreny. També resta una antiga cisterna que està coberta amb un arc de mig punt de pedra disposada a sardinell i un tros de mur construït pel sistema d'opus spicatum.</p> | 08139-59 | Zona turó de la Pola | <p>En l'any 1336 el mas de l'Espluga és citat com un mas depenent de La Mata. Diferents documents de 1530, 1589 i 1560 de La Barata, esmenten el mas. Probablement tinguès relació directa amb la balma obrada de l'Espluga i probablement el topònim del mas faci referència a aquest habitatge anterior en una balma o espluga. A la consueta de Mura de 1592 no s'esmenta el mas, fet que pot deixar constància que ja estava abandonat i sense habitants.</p> | 41.6494800,1.9518600 | 412720 | 4611390 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80781-foto-08139-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80781-foto-08139-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80781-foto-08139-59-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-08-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar un camí asfaltat que surt a l'esquerre en el P.Q.11 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Cal pujar caminant fins el Coll de Tres Creus, passar per la Balma de la Porquerissa, sota la balma i Font de la Pola, i sota el turó de l'Espluga, on trobem la balma de l'Espluga. Està a 20 minuts caminant de la font de la Pola. La casa està a l'altra banda del torrent, en la carena, envoltada de feixes recobertes per vegetació. | 92|93|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80845 | Forn d'obra de Matarodona 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-matarodona-1 | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XVIII-XIX | Mig enrunat | <p>A prop del mas de Matrodona es conserva un forn de teules, rajoles i altres peces cuites de fang, de dimensions grans que aprofita un desnivell del terreny. Es troba al costat del camí que des de la casa porta cap a les Agulles de Matarodona, a la banda dreta del camí, aprofitant un desnivell del terreny i molt a prop d'un altre forn que es troba a l'altre marge del camí. Té una planta quasi quadrada (5,20 x 5,10 m.) i un volum cúbic amb una alçada de 3,70 m. La fogaina té dues cambres de combustió formades per dues voltes i separades per una paret mitgera, i les corresponents boques que són d'arc escarcer de 145 cm de llum i alçada màxima 125 cm. L'arc està fet amb pedra a sardinell. La cambra de cocció, situada sobre la de combustió, amida 370 x 352 x 300 cm i està colgada parcialment de terra amb arbres a sobre. Es conserva també la graella foradada entre les dues cambres. En general el forn està bastant sencer tot i que cobert de vegetació.</p> | 08139-123 | Matarodona | <p>Aquest tipus de forns eren construïts per portar a terme la cocció de les peces necessàries en l'obra d'alguna casa. En aquest cas, a prop de Matarodona, hi ha dos forns d'obra. La casa de Matarodona ja apareix documentada al segle XII, de fet l'estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII. Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l'existència de la capella. Les masies de la zona de Santa Creu de Palou (Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell) van tenir un important auge econòmic al segle XVIII degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. Probablement el forn s'utilitzés en aquesta època i els rajols del paviment, les teules i els rajols de les tines es farien aquí.</p> | 41.6662200,1.9412800 | 411862 | 4613259 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80845-foto-08139-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80845-foto-08139-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80845-foto-08139-123-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q.7 de la carretera BV-1224 del Pont de Vilomara a Rocafort. Es passa per la Masia del Farell. Està a la banda solellada de la Vall de la Riera de Matarrodona, en la cota 550 m. passada la Casa de Matarrodona a uns 200 m. a la dreta i a baix, al costat del camí. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80912 | Forn d'obra de Matarodona 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-matarodona-2 | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XVIII-XIX | Ruines | <p>A prop del mas de Matrodona es conserva un forn de teules, rajoles i altres peces cuites de fang, de dimensions petites i que aprofita un desnivell del terreny. Es troba al costat del camí que des de la casa porta cap a les Agulles de Matarodona, a la banda esquerra del camí, aprofitant un desnivell del terreny tocant el camí i molt a prop d'un altre forn que es troba a l'altre marge del camí. En general es troba en mal estat i tan sols resten visibles les dues boques de volta d'arc de mig punt fetes en pedra posada a sardinell i que es troben una mica elevades respecte el camí, amb una paret mitgera que separa les dues cambres de cocció paral·leles. Ha quedat ensorrada tota la cambra de cocció i no es conserven les parets, mentre que la cambra de combustió es conserva ja que queda ensorrada.</p> | 08139-190 | Matarodona | <p>Aquest tipus de forns eren construïts per portar a terme la cocció de les peces necessàries en l'obra d'alguna casa. En aquest cas, a prop de Matarodona, hi ha dos forns d'obra. La casa de Matarodona ja apareix documentada al segle XII, de fet l'estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII. Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l'existència de la capella. Les masies de la zona de Santa Creu de Palou (Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell) van tenir un important auge econòmic al segle XVIII degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. Probablement el forn s'utilitzés en aquesta època i els rajols del paviment, les teules i els rajols de les tines es farien aquí.</p> | 41.6669500,1.9415200 | 411883 | 4613340 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80912-foto-08139-190-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q.7 de la carretera BV-1224 del Pont de Vilomara a Rocafort. Es passa per la Masia del Farell. Està a la banda solellada de la Vall de la Riera de Matarrodona, en la cota 550 m. passada la Casa de Matarrodona a uns 200 m. a la l'esquerra al costat del camí. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80795 | Bassa de la Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-calcada | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Tan sols resten fragments d'estructures. | <p>A prop del torrent de les Arenes, entre coll d'Eres i la carena del roure de Palau, hi ha restes de part del mur de contenció d'una bassa formada per dues parets fent angle i construïdes amb grans blocs de pedra que resten quasi tapades per vegetació. El conjunt va ser molt malmès per la riuada del 1962. Abans d'això hi havia un xup al costat de la bassa per on es filtrava l'aigua a aquesta bassa que recollia les aigües pluvials i del torrent de les Arenes.</p> | 08139-73 | Coll d'Eres | <p>Es desconeix l'origen d'aquesta construcció, tot i que s'especula que tingués relació amb el probable jaciment de poblament ibèric o romà que hi hauria a Coll d'Eres, com a sistema de proveïment d'aigua, i que va ser re-utilitzat en diferents èpoques posteriors.</p> | 41.6669200,2.0034300 | 417037 | 4613275 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-3.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80854 | Bassa de cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-biel | XIX | <p>Al Raval de cal Biel hi ha dues basses de recollida d'aigua que es troben tocant a la carretera. La primera està al costat de cal Biel, per la banda de ponent, i la segona a uns 200m seguint la carretera cap a Rocafort, és la bassa de cal Roca. La de cal Biel té estructura de forma triangular, amb les parets de pedra de bona factura amb morter de calç. Aprofita una zona de desnivell del terreny que va en decreix cap a la riera de Nespres, i per la part superior toca al camí asfaltat de Mura a Rocafort. La de cal Biel és la que està en més bon estat de conservació; està al costat de ponent de la casa cal Martí i encara conserva les canalitzacions que porten l'aigua des de l'alçada del molí del Mig fins a la bassa per tal d'omplir-la. Aquesta bassa encara es manté plena, ja que s'utilitza per regadiu.</p> | 08139-132 | Raval de can Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquestes basses i canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una perquè arriba a la bassa de l'aprofitament corresponent, comença la del següent. Aquestes dues basses eren utilitzades per regadiu dels horts d'aquesta zona. Suposem que la construcció de les basses estaria relacionada amb la de les cases del Raal, per tant, es podrien datar a finals del segle XIX.</p> | 41.7014300,1.9618500 | 413622 | 4617148 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 80913 | Bassa de cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-roca | XIX | Les parets estan en mal estat | <p>Al Raval de cal Biel hi ha dues basses de recollida d'aigua que es troben tocant a la carretera. La primera està al costat de cal Biel, per la banda de ponent, i la segona a uns 200m seguint la carretera cap a Rocafort, és la bassa de cal Roca. La de cal Roca té estructura de forma triangular, amb les parets de pedra amb morter de calç. Aprofita una zona de desnivell del terreny que va en decreix cap a la riera de Nespres, i per la part superior toca al camí asfaltat de Mura a Rocafort. La bassa de cal Roca ja no està en ús i es troba buida. Al seu interior ha crescut vegetació i algun arbre. Encara es pot veure clarament la comporta de desguàs cap a la riera.</p> | 08139-191 | Raval de cal Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquestes basses i canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una perquè arriba a la bassa de l'aprofitament corresponent, comença la del següent. Aquestes dues basses eren utilitzades per regadiu dels horts d'aquesta zona. Suposem que la construcció de les basses estaria relacionada amb la de les cases del Raal, per tant, es podrien datar a finals del segle XIX.</p> | 41.7025500,1.9600500 | 413473 | 4617274 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80913-foto-08139-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80893 | Capelleta Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-verge-de-montserrat | XX | <p>Al carrer Pujada Verge de Montserrat hi ha una capella en una fornícula a la paret que conserva a l'interior una imatge de la Mare de Déu de Monserrat. La capella té forma d'arc i està tancada amb una porta de marc de fusta amb vidre. Com que està encarada al sud li toca molt el sol i provoca que a l'interior es formin condensacions d'aigua que impedeixen veure bé la imatge.</p> | 08139-171 | Nucli urbà | 41.6993700,1.9760500 | 414800 | 4616905 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 80766 | Trull d'oli de Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-de-puigdoure | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XVII? | Està fragmentat | <p>Al costat de la casa de Puigdoure hi ha un antic cobert que no conserva la teulada i que tenia la funció de lloc de premsada del vi i l'oli. La construcció aprofita una paret de roca per la banda de ponent, de manera que aquesta roca fa de paret de la construcció i la teulada es recolzava sobre aquesta. En aquest espai hi ha un encaix de premsa i les restes d'un antic trull d'oli. Probablement es trobaria en aquest mateix lloc, tot i que no necessàriament el que ocupa actualment. Es conserva la mola de pedra central de grans dimensions feta en pedra de granit i que conserva l'espai on s'encaixaria l'eix. A l'entorn hi ha les pedres que formarien les parets del recipient on encaixava la mola. Actualment es troben posats al terra, plans, i seguint l'estructura circular del trull.</p> | 08139-44 | Zona turó de Puigdoure | <p>Generalment, els masos de més importància disposaven d'una economia d'autosuficiència. Per aquest motiu, en aquest mas també hi havia molí d'oli per l'autoabastiment. Puigdoure surt esmentada en el fogatge de 1553 (Iglésies, 1979) que esmenta a Narcís Puig Roure. També a la consueta de Mura de 1592 (APM) hi vivía Salvador Puxtoura i 11 persones més. Aquesta informació és la que en permet afirmar que la casa ja existia al segle XIV. Tenim també un document de l'any 1633, quan Jaume Puigdoure pagès de Santa Creu de Palou era tutor i cuidador dels fills d'Antich Puigdoure (AT; Ballbé, 1997). A la mateixa casa tenim gravada la data 1743 en una llinda de la casa antiga, probablement fruit d'una ampliació o reconstrucció, i el cos més modern data del segle XIX. Les masies de Santa Creu de Palou: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. L'antic masover de la casa, Ramon Montagut, va trobar cinc monedes de coure, Ardits de Bilió, moneda barcelonesa de l'any 1640, en retirar la runa de la teulada de la casa antiga que se li va enfonsar. En aquella època la casa era utilitzada com a corrals de bestiar.</p> | 41.6713600,1.9428200 | 411997 | 4613829 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80766-foto-08139-44-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80767 | Encaix de premsa de Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaix-de-premsa-de-puigdoure | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XVII? | Falten elements | <p>Al costat de la casa de Puigdoure hi ha un antic cobert que no conserva la teulada i que tenia la funció de lloc de premsada del vi i l'oli. La construcció aprofita una paret de roca per la banda de ponent, de manera que aquesta roca fa de paret de la construcció i la teulada es recolzava sobre aquesta. En aquesta paret de roca hi ha uns encaixos esculpits a la roca que servien per albergar una premsa vertical per aixafar raïm o oli. L'encaix, que fa uns dos metres d'alçada, té forma de creu, amb l'extrem inferior bastant més ample que el superior i amb un encaix quadrat que s'enfonsa a la part central de la cruïlla dels braços. A la base hi ha les restes d'un encaix semicircular de pedra, on quedava encastada la gàbia de la premsa.</p> | 08139-45 | Zona turó de Puigdoure | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil, que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Aquest cultiu va generalitzar la construcció de tines i premses als masos, que moltes vegades eren també utilitzades per premsar l'oli. Aquest tipus de premsa que aprofita una roca per subjectar l'estructura és el tipus més antic conegut, datable al segle XVII. En l'encaix horitzontal central s'hi posava una biga de roure, pel centre passava el cargol de fusta o ferro vertical que, accionat amb una barra de ferro o fusta des de fora, es cargolava i feia baixar la premsa. La premsa es trobava dins un recipient de fusta que quedava encaixat a la part inferior. Aquest tipus de premsa estalviava els grans muntants de fusta que necessitaven les premses, ja que eren substituïts per la mateixa roca. Puigdoure surt esmentada en el fogatge de 1553 (Iglésies, 1979) que esmenta a Narcís Puig Roure. També a la consueta de Mura de 1592 (APM) hi vivía Salvador Puxtoura i 11 persones més. Aquesta informació és la que en permet afirmar que la casa ja existia al segle XIV. Tenim també un document de l'any 1633, quan Jaume Puigdoure pagès de Santa Creu de Palou era tutor i cuidador dels fills d'Antich Puigdoure (AT; Ballbé, 1997). A la mateixa casa tenim gravada la data 1743 en una llinda de la casa antiga, probablement fruit d'una ampliació o reconstrucció, i el cos més modern data del segle XIX. Les masies de Santa Creu de Palou: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. L'antic masover de la casa, Ramon Montagut, va trobar cinc monedes de coure, Ardits de Bilió, moneda barcelonesa de l'any 1640, en retirar la runa de la teulada de la casa antiga que se li va enfonsar. En aquella època la casa era utilitzada com a corrals de bestiar.</p> | 41.6713400,1.9427100 | 411988 | 4613826 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80767-foto-08139-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80767-foto-08139-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80767-foto-08139-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 80798 | Font i cisterna del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-cisterna-del-perich | <p>Al costat de la casa de la balma del Perich i formant part del conjunt habitable, hi ha una font natural amb degoteig constant i amb una cisterna per recollir l'aigua. La cisterna està feta excavada en la mateixa roca de la cavitat, de manera que l'aigua de la font en sortir ja s'acumula en aquesta. És una cisterna tancada amb una paret de pedra que disposa d'una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra amb motllura per encaixar una possible porta. L'ampit presenta dues postades a banda i banda similars als festejadors de les finestres. Davant la porta hi ha una antiga construcció que tancava un petit recinte i que actualment resta a l'aire lliure, ja que ha perdut la teulada.</p> | 08139-76 | A la casa de la balma del Peric | <p>El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant Llorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si fem tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, probablement alguns elements s'han anat afegint en diferents èpoques. Probablement la font ja existia i més tard es va fer l'estructura externa.</p> | 41.7032600,1.9736800 | 414608 | 4617339 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 80872 | Corralot de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralot-de-matarodona | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Ruines | <p>Al costat de la pista forestal que porta de Matarrodona a les agulles de Matarrodona, hi ha les runes d'un antic corral de pedra. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, de la que resten els murs amb una alçada màxima de 2m, i del que s'ha perdut totalment la teulada. A l'interior té dos murs divisoris de l'espai que formen una obertura al centre. Disposava d'una única porta d'entrada al costat de ponent, de la que no queden vestigis, ja que la paret està esfodrada; també té una finestra d'espitllera que es conserva al mur sud. Amidava uns 9 per 30 metres. Antoni Ferrando l'anomena com el sot de Matarodona, mentre que a la cartografia s'esmenta com a corralot de Matarodona.</p> | 08139-150 | Matarodona | <p>Es tractaria, segons els topònim, d'un corral de bestiar, probablement oví, situat al peu d'un dels camins ramaders que comunicaven les cases de pagès d'aquesta zona de muntanya de Mura. La presència de murs d'opus spicatum i l'antigütat de la casa ens pot suggerir que aquest corral podria datar d'època medieval, tot i que no disposem de coumentació per afirmar-ho.</p> | 41.6645700,1.9541100 | 412928 | 4613063 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80872-foto-08139-150-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80802 | Fons del Museu de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-sabadell | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | IaC-IdC | <p>Al fons del Museu es conserven fragments de ceràmica romana procedents de la balma de la Porquerissa. La notícia de la troballa la va fer Antoni Ferrando (1983).</p> | 08139-80 | Museu de Sabadell | <p>El Museu de Sabadell es va obrir l'any 1930 amb una col·lecció de material aqrueològic de Sabadell i tenia dues seccions, la d'Història i la de Belles Arts. Després de la Guerra Civil el museu obre noves seccions, entre elles la de Paleontologia. L'any 969 aquesta col·lecció es separa del Museu formant una nova institució i aquest passa a ser el Museu d'Història de Sabadell. Part de les col·leccions arqueològiques s'han nodrit d'antic material procedent de les troballes de grups excursionistes de la zona, com és el cas del material ceràmic de la Balma de la Porquerissa de Mura.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 80914 | Tines del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-carrer-nou | XVII- XIX | <p>Al llarg del carrer Nou hi ha un important nombre de tines independents de les cases. La més característica és la que trobem a la cantonada entre el carrer Nou i el carrer Sant Antoni, davant el nº 5. Però hi ha tres tines més. La segona tina es troba a continuació de la primera, dins un cobert de planta rectangular amb teulada a un vessant, la tina és circular i folrada amb cairons ceràmics. Seguit a aquest hi ha un tercer cobert amb teulada a doble vessant dins el que hi ha una tina de planta quadrada folrada amb cairons. Finalment, a dalt de tot del carrer, la casa nº 29 té un cobert adossat de planta circular cobert amb teulada a un vessant, amb una tina a l'interior de planta circular folrada amb cairons.</p> | 08139-192 | Nucli urbà | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d´ús.</p> | 41.6997900,1.9773400 | 414908 | 4616950 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80895 | Tina carrer Nou cantonada c/ Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-carrer-nou-cantonada-c-sant-antoni | XVII- XIX | <p>Al llarg del carrer Nou hi ha un important nombre de tines independents de les cases. La més característica és la que trobem a la cantonada entre el carrer Nou i el carrer Sant Antoni, davant el nº 5; està dins una estructura de planta semi-circular amb estructura externa de pedra i coberta amb teulada a un vessant. L'interior és circular i folrat amb cairons ceràmics. Aprofita el desnivell del terreny, de manera que l'accés superior es fa des del carrer Nou on la façana és recta, i la boixa es troba al celler de la casa amb accés des del carrer Sant Antoni 1, ja que es troba just a la intersecció dels carrers. Degut a la diferència de nivell entre els carrers ofereix una visió molt característica amb semblança a una torre.</p> | 08139-173 | Nucli urbà | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d´ús.</p> | 41.6997200,1.9770400 | 414883 | 4616943 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80895-foto-08139-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80895-foto-08139-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80747 | Tomba del camí del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-cami-del-cargol | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> <p><span><span><span>FERRANDO I ROIG, ANTONI (1992) Les lloses del camí del Cargol, A “Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns”. Editorial Egara, p. 22-23.</span></span></span></p> | Es troba en mal estat, i el pas del camí a tocar la cista fa que encara perilli més la seva conservació. | <p>Al peu del camí de Mura a les Coves de Mura, a la carena, hi ha les restes d'una cista feta amb lloses de pedra. El camí està senyalitzat pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i s'agafa un cop travessada la riera de Nespres a l'alçada de la font de l'Era, i segueix amunt per continuar fins a les coves. El camí passa tocant la cista, motiu pel qual la tomba pateix el pas de la gent. Es troba en mal estat, ja que únicament resten dues pedres planes verticals posades en angle recte. S'ha pogut constatar en fotografies de fa 20 anys, que encara conservava una altra llosa paral·lela a la més llarga, fet que fa palesa la seva fragilitat.</p> | 08139-25 | Al sud del nucli urbà | <p>Aquesta tipologia de tomba la trobem en altres llocs de la zona, com a la solana del Racó de les Monges (actualment terme del Pont de Vilomara), les de Coll d'Eres o la de la Porquerissa. Per l'estructura del lloc, que forma amuntegaments de terra puntuals tipus túmuls, és molt probable que n'hi hagin al menys tres més al seu entorn. Els anys 1920 va ser excavada per Pare Joan Solà del CE de Terrassa, deixant visible una cista prehistòrica al costat del camí de Mura que passa per Serrallonga anomenat el camí del Cargol. Es va trobar un collaret de petxines. Tot i que no se sap segur, aquesta excavació podria ser d'aquesta mateixa tomba.</p> | 41.6937800,1.9788900 | 415029 | 4616282 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80747-foto-08139-25-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Arbre o arbreda d'interès | 2022-01-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es coneixen també com les lloses del camí del Cargol. Alguns autors l'anomenen sepultura del turó de l'Espinenca. | 85 | 1754 | 1.4 | 2211 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 80773 | Corrals de Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrals-de-puigdoure | XIX-XX | Es troba en estat de ruïna. | <p>Al peu del camí que des del Farell porta a la casa Puigdoure, aproximadament a 1,3km abans d'arribar a la casa, hi ha les restes d'una antiga construcció. Les restes són de dues construccions, una a cada banda del camí, tot i que, si bé la del costat dret (anant cap a Puigdoure) ens permet distingir el volum de l'edifici, la del costat esquerre es redueix a un munt de pedres. Era un edifici de planta rectangular, que havia estat cobert amb teulada a doble vessant que no conserva. És de poca alçada i només conserva tres parets, havent perdut la que seria la façana principal, ja que no resta cap porta.</p> | 08139-51 | Zona turó de Puigdoure | <p>Es tractaria, segons els topònim, d'un corral de bestiar, probablement oví, situat al peu d'un dels camins ramaders que comunicaven les cases de pagès d'aquesta zona de muntanya de Mura.</p> | 41.6743900,1.9324700 | 411140 | 4614176 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80773-foto-08139-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80773-foto-08139-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80847 | Pelegrins a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelegrins-a-montserrat | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVI-XX | No es conserva la tradició igual que en origen | <p>Antic costum anyal en què els homes anaven descalços a Montserrat vestits de manera peculiar, amb camisa i gorra blanques, descalços i amb les cames descobertes. Hi participaven els hereus de les principals cases del terme en record d'una prometença feta el 1500, quan una epidèmia causà gran mortaldat al terme. L'itinerari que seguien els pelegrins s'iniciava al poble, on sortien darrera la creu alçada. Seguien cap al Puig de la Balma, on resaven una salve a la capella, després cap al serrat del castell del Puig, des d'on veien Montserrat per primera vegada; seguien cap a Santa Creu de Palou on tornaven a resar la Salve; reposaven davant la casa El Farell al peu de l'alzina que anomenaven l'alzina dels pelegrins; passaven per Rellinars i a l'església resaven una Salve; s'aturaven a la casa El Gall de Castellbell, on dinaven; a vegades s'aturaven a Monistrol i també resaven a l'església, però a vegades passaven de llarg per evitar les burles de la gent; pujaven a Montserrat per la drecera de la coveta i arribaven al santuari a mitja tarda, on resaven una Salve. A l'endemà, després d'oir missa, tornaven pel mateix camí i paraven a dinar a cal Felip Neri de Rellinars. La tornada la feien calçats i sense la camisa blanca i el gorro. Al Puig de la Balma paraven a berenar i es tornaven a vestir de pelegrins per arribar al poble, on els esperaven a la riera de Mura amb la creu alçada, ciris encesos i repics de campanes, entrant després a l'església. Pel camí, a més de resar les salves, resaven 20 parts del rosari, 10 en l'anada i 10 a la tornada. Els acompanyava una persona en cavalcadura que els portava provisions.</p> | 08139-125 | Mura | <p>Probablement s'iniciés el costum fruit d'una prometença feta el 1500, quan una epidèmia causà gran mortaldat al terme. Sembla que d'alguna manera es perdria el costum ja que el 1854 es va tornar a fer la peregrinació degut a l'epidèmia de còlera que hi havia a la zona, tal i com consta a un document de l'Arxiu Parroquial (ABEV), especificant que s'havia de celebrar cada any. Aquest costum es va deixar de fer l'any 1931, en època de la República, però es va recuperar fa 27 anys com a ruta o caminada pel Centre Excursionista de Mura mantenint la mateixa ruta.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment s'ha substituït per una caminada popular. | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80848 | Les Farinetes de Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-farinetes-de-carnaval | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XX | No es conserva igual que en origen | <p>Antic costum que es feia a Mura consistent en una mena d'olla dels pobres, en què participava i menjava tothom. El dissabte i diumenge de carnaval sortien voluntaris a demanar a les cases de pagès de Mura el que tenien preparat per contribuir a la festa: os de porc, carn, gallina, botifarres,...; el dilluns recollien al poble i preparaven un brou en grosses peroles d'aram al foc. Paraven taules i bancs a la plaça i servien les farinetes a tothom un cop acabat l'ofici de difunts que es feia a l'església. Era una festa a la que assistia tot el poble.</p> | 08139-126 | Mura | <p>Aquesta festa es celebrava pel Carnaval, fent l'àpat el diumenge. El costum servia per que tota la gent del poble es relacionés i per fer una festa distesa. Aquests àpats tenen el seu origen en l'aportació de menjar que es feia en un inici d'època de carestia als pobres de la zona. És una festa molt estesa arreu de Catalunya que s'ha recuperat en alguns pobles.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Activitat ue no és vigent. | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80926 | Font de la Blanquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blanquera | <p>Antiga font de brollador ubicada en una zona ombrívola davant del poble. La font brolla en èpoques de pluja formant un gran surtidor, però darrerament es manté seca degut a la manca de pluges. Es troba en un racó en el que hi ha una alta paret de roca que la protegeix. No hi ha cap tipus d'intervenció antròpica construïda a l'entorn de la font que es manté natural, formant un dipòsit natural o cucona.</p> | 08139-204 | Camí de la Blanquera | <p>Font natural que es troba molt a prop del forn de calç de la Blanquera i que constribueix amb les seves aigües al torrent de la Blanquera.</p> | 41.6973100,1.9748600 | 414699 | 4616677 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80926-foto-08139-204-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 80771 | Tines de Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-puigdoure | <p>BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. VV.AA. Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Consorci de les Valls del Montcau. Ed. Farell. 2005.</p> | XVIII-XIX | <p>Aprofitant un desnivell del terreny, a la part de tamuntana de la casa de Puigdoure, hi ha una construcció de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant i amb una porta d'accés al nivell superior de manera que s'accedeix al segon pis. Es tracta del cobert que alberga dues tines, una és circular i l'altra quadrada, totes dues folrades amb cairons ceràmics que es troben en bon estat. A la penúltima filada superior dels cairons presenten un graó que servia per recolzar la tapa de fusta. Les boixes de les dues tines donen a l'interior del celler que es troba a la casa.</p> | 08139-49 | Zona turó de Puigdoure | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil, que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment, les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en bótes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'Edat Mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). El conreu de la vinya va ser freqüent a la zona des de l'Edat Mitjana, amb un apogeu al segle XVII, moment en què es construeixen noves tines, i quasi desapareixent amb la fil·loxera a finals del segle XIX, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases. Probablement, les tines exteriors eren utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6715400,1.9427100 | 411988 | 4613849 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80771-foto-08139-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80771-foto-08139-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80771-foto-08139-49-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80831 | Roure del Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-palau | <p>AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Aquest bell exemplar de roure es troba al peu del camí que s'agafa a la carena del Pagès i que descendeix cap a la zona de Coll d'Estenalles pel mig del bosc. Es troba a la vessant obaga de la carena dels Clapers, per tant, a un lloc bastant ombrívol i humit. Es tracta d'un exemplar de gran enverdagura, tan pel que fa al tronc com a la copa, d'uns 30m d'alçada. Es un arbre que es pot albirar des de bastant lluny degut a la seva grandaria.</p> | 08139-109 | Coll d'Eres | <p>S'ha atribuït la protecció d'aquet roure al carboner conegut com el Palau (el seu cognom) que hi treballava a la zona de la carena del Pagès.</p> | 41.6657400,2.0096500 | 417553 | 4613139 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-12-27 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 80796 | Balma dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-caus | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Està molt tapada per la vegetació. | <p>Aquest grup de tres balmes són conegudes també com balmes dels Moros. Es troben a prop del nucli urbà de Mura, al costat esquerre de la riera de Nespres, molt a prop de la zona coneguda com els Horts del Rector, on probablement hi va haver el primer assentament del poble de Mura. Estan molt tapades per vegetació, que quasi no deixen veure la balma, en la que resten poques parets de pedra com a testimoni de la seva ocupació. A l'entorn hi ha feixes de conreu antigues que estan desapareixent cobertes de vegetació.</p> | 08139-74 | A la zona dels Horts del Rector | <p>La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats, gresos i lutites del Lutecià - Priabonià, materials dipositats en l'Eocè mitjà-superior, l'erosió dels quals ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993). Aquesta balma obrada es troba a la zona que està documentada com el primer nucli habitat de Mura, on hi sembla que hi havia la rectoria i altres edificacions. Més tard, en trobar el capellà massa lluny l'església de la rectoria, va edificar una l'altra el costat de l'església i s'hi va traslladar abandonant la de la zona dels horts del Rector. A la consueta de Mura de 1592 (APM) a la rectoria vella habitaven 6 persones i a la rectoria de la sagrera hi vivia el rector, fet que deixa constància que a finals del segle XVI encara estava habitada aquesta zona però no la balma.</p> | 41.6944400,1.9915900 | 416087 | 4616342 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80796-foto-08139-74-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80805 | Estructura a la balma Guillotera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-a-la-balma-guillotera | Mig ensorrada | <p>Aquesta balma es troba just a sota de la casa de La Vila, al costat del torrent dels Codolosos. És una balma que forma una cornisa bastant accentuada i de forma semicircular. A l'interior hi ha les restes d'una estructura. Es tracta d'un recipient excavat al terra de la balma, de forma quadrangular, amb les parets amb arrebossat de fang. Al costat hi ha pedres disposades formant una muntanya. Té una profunditat màxima d'un metre i la base interior formant pendent.</p> | 08139-83 | Zona del Puig de la Balma | <p>Es desconeix la utilitat d'aquest forat. Es podria tractar de la cavitat deixada en fer extracció de fangs per utilitzar en l'obra de la casa propera, tot i que són especulacions no probades documentalment ni arqueològicament. També podria tractar-se d'un lloc de recollida d'aigües de la que cau per la cornisa de la balma. Cal assenyalar que aquesta balma no presenta parets de tancament com altres de la zona, i que es troba a prop del Puig de la Balma, una de les balmes obrades més antigues de la zona i de la Vila, una de les cases més antigues de Mura.</p> | 41.6954900,1.9658600 | 413947 | 4616484 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80805-foto-08139-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80805-foto-08139-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80811 | Bassa de Coma d'en Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-coma-den-vila | <p>GIMÉNEZ, S.; GUARNER, N. , GIMÉNEZ, M. (1997). Larves de Salamandra salamandra (L) a la bassa natural de Coma d'en Vila. IV trobada d'estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, 20 de novembre de 1993. Diputació de Barcelona, Servei de Parcs.</p> | <p>Aquesta bassa està catalogada pel Parc Natural com a punt d'alt interès ecològic, en la que hi ha un cartell que recorda que no es poden abandonar animals en ella (peixos, tortugues o crancs). Es tracta d'una bassa natural formada per l'embassament d'aigua de pluja, ja que no disposa de cap font que li proporcioni aigua de manera continuada. La bassa és una cavitat excavada en un paviment de roca natural de conglomerat d'uns 2'5m de llargària i poca profunditat. Pel fet de tenir aigua de forma quasi continuada, ha crescut vegetació a l'interior de la bassa, així com durant tot l'any és lloc de posta de larves de salamadra. La seva utilitat actual és que serveix d'abeurador d'animals en llibertat, d'aquí el seu interès ecològic. Es troba al costat de la casa-corral de Coma d'en Vila, davant l'era de la casa i al peu del camí que des de la casa porta a l'alzina Bonica i a Matarodona.</p> | 08139-89 | La Mata | 41.6667900,1.9726300 | 414473 | 4613291 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80811-foto-08139-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80811-foto-08139-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 80728 | Capella de Santa Margarida del Puig de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-margarida-del-puig-de-la-bauma | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. FERRANDO, A. (1993). El mas Puig de la Balma (Mura, Bages). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Aquesta capella forma part del conjunt d'edificacions del mas Puig de la Balma. Es troba tocant a la casa més moderna, independent de la balma i formant un annex més del mas. És un edifici de planta rectangular, amb una sagristia afegida al costat dret de la capçalera, coberta amb teulada a doble vessant. La capella queda situada entre les construccions del seu entorn, de manera que des de l'exterior és difícil distingir-la. L'element que resta més visible és el campanar d'espadanya d'un sol ull que conserva la campana i que es troba sobre la façana de la casa que es veu des del camí d'arribada al conjunt. La porta principal de la capella s'obre al costat esquerre de la nau i dóna al pati d'entrada de la casa més nova. La porta és amb llinda de pedra horitzontal que porta una inscripció amb la data 1788 i una creu al centre. L'interior és d'una sola nau, coberta amb volta de quatre trams de creu, amb totes les parets i volta policromada recentment. Conserva un retaule de fusta que es va construïr el 1948 i que te decoració de tipus neo-gòtic sense policromar. La sagristia es troba a la banda sud i s'accedeix des de la nau. L'element més destacable és una calaixera amb capella que data probablemnt de l'època de construcció de l'església.</p> | 08139-6 | Al costat del Puig de la Balma | <p>Probablement la capella dati d'època romànica o gòtica, tot i que és difícil precisar principalment perquè degut a la seva ubicació és difícil veure l'obra de construcció. Sembla que l'antiga església ja és citada l'any 1338 (Ferrando, 1993). A la documentació conservada al mas, el 1441 s'esmenta un pujador que hi ha sobre l'església de Santa Margarida; també la consueta de Mn. Jaume Oller del 1592 (Arxiu del Bisbat de Vic) l'esmenta, fent referència a una imatge de la Mare de Déu antiga i un retaule que necessitava reparació. La data 1788 que hi ha a la façana és d'una restauració que es va fer fruit d'una donació testamentària d'un descendent del mas, Josep Puig. El 1791 es beneí l'església amb autorització del bisbe Francesc Veyàn de Vic. Fins la segona meitat del segle XIX la capella era un edifici aïllat, ja que l'hereu Valentí Puig va abandonar la casa del cingle i s'instal·là en una nova que feu construir paret per paret amb la capella, formant un sol cos. A l'inici de la Guerra Civil, el 1936, va ser profanada i van cremar tot el que hi havia al seu interior. Entre 1944 i 1946 es va restaurar i renovar el culte. També es va construir el nou retaule de fusta, així com la resta del mobiliari, que va ser inaugurat l'any 1948. Les imatges del retaule corresponen a Sant Josep, Santa Margarida i Sant Ignasi.</p> | 41.6936900,1.9624700 | 413663 | 4616288 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80728-foto-08139-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80728-foto-08139-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La festa es celebra el dia 20 de juliol. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80856 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-6 | XX | <p>Aquesta font es troba a la zona dels horts del Rector, a llevant del nucli urbà. Es troba al costat de la riera de Nespres i en una zona d'horts. És un sortidor d'aigua del torrent d'Estenalles, que està canalitzat i obrat en pedra. Al costat de la font hi ha uns bancs també fets en pedra formant en conjunt un espai amb tres parets situades formant angle recte amb un costat obert. La paret del mig és la que té el sortidor de la font amb dues piques de pedra que recullen l'aigua que surt. Molt a prop d'aquesta font hi ha la de l'Escolà.</p> | 08139-134 | Horts del Rector | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. Aquesta font, i la propera de l'Escolà, tenen una relació històrica amb el lloc on es troben, coneguts com els horts del Rector i on es trobava el primer nucli urbà de Mura i la rectoria vella, que motivaria els topònims. La formació de conglomerats de Sant Llorenç del Munt, molt permeable, afavoreix la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, és un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> | 41.6944700,1.9884500 | 415826 | 4616349 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80856-foto-08139-134-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80825 | Font del Formatget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-formatget | <p>Aquesta font es troba situada al torrent del Reixac, al sud del nucli urbà, en una zona de feixes de conreu destinades principalment a horts, i no presenta activitat antròpica. Davant la font hi ha un plàtan de gran envergadura i amb una important copa circular, com a senyal de la presència d'una deu o brollador.</p> | 08139-103 | Nucli urbà, zona dels horts | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat com a abastiment d'aigua del poble i per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables entre mig que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. És un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada 'Més de mil fonts'.</p> | 41.6982100,1.9755000 | 414753 | 4616777 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80825-foto-08139-103-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 80922 | Cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-1 | Segle XVII | <p>Aquesta masia queda situada al costat del torrent de Codolosos i de la riera de les Nespres, on aboca el primer. La casa ha sofert moltes restauracions en el transcurs dels anys, com també importants ampliacions per poder donar cabuda al bestiar de la ramaderia que disposava a mitjans del segle XX. Els elements arquitectònics més antics han estat tapats i no permeten deduir clarament els diferents cossos de la masia, tot i que es pot distingir un cos central que conserva la porta amb llinda i marc de pedra i amb una data gravada en aquesta: 1689, així com els marcs de pedra de les finestres, tot a la façana de ponent. A cada banda d'aquesta casa es van fer les ampliacions seguint la mateixa tipologia, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a les façanes, planta baixa i un pis. L'ampliació feta cap a la banda sud s'adapta al terreny que està força desnivellat, fet que provoca que un tram tingui tres pisos, mentre que per la banda nord es va construir un pas que permetia comunicar la casa amb una altra construcció de característiques similars. A l'interior de la planta baixa de la casa més antiga es conserva la boca de pedra del forn de pa. Al costat de la casa antiga hi havia altres dues cases: cal Caganer i cal Puça, que foren enderrocades degut al mal estat i adquirides les terres per cal Miqueló, construint els nous coberts. Antigament hi havia una bassa a prop de la casa que recollia aigua de la font del Miqueló, propera a la casa, que actualment no existeix.</p> | 08139-200 | Riera de Nespres- Raval de Mura | <p>No disposem de documentació que permeti conèixer l'antiguitat de la casa i no surt en documents antics que esmenten el molí del Mig que es troba davant, pel que suposem que deu ser una casa construïda tal i com indica la llinda de la porta a finals del segle XVII. Inscripció a la llinda JHS 1689.</p> | 41.7002900,1.9658200 | 413950 | 4617017 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80922-foto-08139-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80922-foto-08139-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80922-foto-08139-200-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80772 | Pedrera del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-farell | <p>AA.VV. (2004). La pedra de Sant Vicenç: un element clau per la promoció del Bages Sud. El Breny nº 295, març 2004.</p> | Abandonada | <p>Aquesta és l'única pedrera d'arenisca i calcàries d'orígen marí dins el terme municipal de Mura. Es una pedrera petita, en què la majoria de vegades eren els mateixos pagesos que es dedicaven a extreure la pedra, tot i que aquesta pedrera va ser explotada de forma intensiva durant un curt període de temps i abandonada perquè es troba dins la zona del Parc Natural. Es troba al Farell, al peu del camí paral·lel a la riera de Santa Creu que porta al Pont de Vilomara, en un zona de desnivell del terreny sobre la riera. En aquesta pedrera encara es pot observar el sistema d'extracció de la pedra amb barrinades. També s'havia fet extracció amb el sistema tradicional de tascons de fusta ficats dins de forats en forma de falca que es feien amb el martell a diferents punts de la línia per on es volia tallar; després d'introduir el tascó de fusta que feia forma de falca, es mullava amb aigua i es deixava tota la nit; en augmentar de dimensions la fusta inflada per l'aigua, feia força i trencava la pedra. Desconeixem el temps que es va explotar aquesta pedrera, tot i que per les característiques físiques sembla que va ser explotada de manera intensiva durant un cert període de temps.</p> | 08139-50 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La indústria de la pedra ha estat una de les més importants els darrers cinquanta anys al municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. L'explotació de pedra ha estat de dos tipus: pedra arenisca i pedra calcària. Tot i que ha aportat beneficis industrials, també ha aportat elements negatius, com la destrucció continuada del medi natural, a més del risc de patir silicosi degut a la inhalació de pols en el treball de la pedra, ja que s'incrusten partícules microscòpiques als pulmons que produeixen lesions irreversibles als treballadors del sector. Les condicions geològiques de la zona del Parc Natural de Sant LLorenç, rica en quars, calcàries, arenisques; han fet que des de molts anys s'hagin aprofitat aquests recursos naturals. És difícil establir l'antiguitat de l'extracció de pedra a la zona, tot i que ben segur aniria paral·lela a la seva utilització en la construcció, fet que ens remunta al període romà i ibèric. L'arenisca s'extreia de forma manual, sense barrinades. És una pedra molt especial que s'utilitza per fer voreres, enllosats, aplacats, i no es pot polir. S'extreia buscant els junts de la pedra i traient els blocs sencers, anomenats 'daus' i dividits després en plaques, cosa que requeria un gran domini de l'ofici. El destí final era divers, utilitzant-se els anys 1920 en la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona i de les fonts de Montjuic, a més de carreteres o edificis. Actualment, l'explotació de la pedra arenisca ja no es realitza, degut a que al mercat hi altres tipus de materials més diversos; però sí que s'explota encara la pedra calcària de Sant Vicenç a diferents pedreres dels entorns d'aquest municipi.</p> | 41.6823200,1.9159400 | 409775 | 4615073 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80772-foto-08139-50-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es documenta aquesta pedrera en ser l'única de la zona i com a mostra d'aquest tipus d'explotació a la zona. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 80833 | Alzina Bonica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-bonica-0 | <p>BALLBÉ, M. (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Centre Excursionista de Terrassa. Matadepera. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Aquesta és una gran alzina situada en una esplanada, lloc d'aturada dels excursionistes. Es troba al camí que va des de Coll de Boix cap a Mura per la Serrallonga, prop del trencall cap a coma d'en Vila. És un imponent exemplar amb una capçada arrodonida, d'aproximadament 11 m d'alçada amb un perímetre de tronc a la base de 2,80m.</p> | 08139-111 | Coma d'en Vila | 41.6649100,1.9711700 | 414349 | 4613084 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 80746 | Ara de l'ermita de la Concepció de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-la-concepcio-de-matarodona | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XVI ? | Conservació dolenta en estr a l'exterior | <p>Ara d'altar tallada en pedra sorrenca. És de forma rectangular, amb un rebaix quadrangular a la part central per guardar les relíquies de consagració de l'altar. Actualment es troba al terra a l'exterior de la capella.</p> | 08139-24 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La consueta de Mura de 1592 (Arxiu Episcopal de Vic) ja esmenta la capella, però l'obra actual ens fa pensar en una restauració bastant moderna. És probable que l'ara procedeixi de la primera capella.</p> | 41.6659900,1.9357000 | 411397 | 4613240 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80899 | Arqueta amb les relíquies dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arqueta-amb-les-reliquies-dels-sants-martirs | <p>COLL, X. (1985). Mura. La terra, la gent i Sant Martí. Ed. Parròquia de Sant Martí de Mura.</p> | XVII | <p>Arqueta que es conserva a la nau dreta de l'església parroquial i que conté les relíquies dels Sants Màrtirs. Es tracta de sants que moriren a Roma en els primers segles del cristianisme. Entre elles hi ha de Sant Climent, sant Columbo, sant Pròsper, sant Just, sant Lleó, sant Desideri,... Des de l'any 1681 són co-patrons amb Sant Martí, quan en època de sequera el poble va fer vot als sants. L'arqueta és de fusta, policromada i daurada, amb tapa piramidal. Té imatges pintades dels sants, tres a la cara frontal, dos a cada costat; la cara de darrera i a la tapa no es veu el nombre de sants. Tots ells es troben dins de fornícules formades per una motllura de fusta.</p> | 08139-177 | Església parroquial | <p>Les relíquies des Santa Màrtirs van ser portades a Mura el 1680 fruit d'una donació a l'església feta pel canonge Francesc Diner de Manresa que les portà personalment des de Roma. La relíquia corresponent a Sant Desideri fou entregada pel canonge Diner a la capella de Sant LLeïr. L'any 1900 el Bisbe Torra i Bages va obrir la urna i va dir que les relíquies eren autèntiques i que estaven ben guardades. L'altar on es trobava l'arqueta de les relíquies era barroc, amb les catorze imatges dels sants, però fou cremat durant la Guerra Civil i només es salvà l'arqueta.</p> | 41.6989200,1.9759800 | 414794 | 4616855 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80899-foto-08139-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80899-foto-08139-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80899-foto-08139-177-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 80806 | Balma de Puig Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-puig-andreu | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Les estructures estan fragmentades | <p>Balma de proporcions mitjanes. Conserva els murs de pedra de tancament de la part exterior de la balma; és una paret de pedra desbastada posada ordenadament i que tanca en angle pels dos costats, de manera que la paret de la balma fa les funcions de la paret de darrera de la construcció. Té dues finestres en forma d'espitlleres amb els muntants també de pedra, i conserva també els muntants de dues portes, una al mur nord i l'altra a l'est. Tot i que la major part de la construcció és de pedra seca, hi ha parts de les parets amb restes de morter de calç, tot i que de qualitat molt baixa, que ha fet que en algunes zones s'hagi malmès. Les pedres de la base dels murs són més grosses que en les parts altes. La coberta estaria feta amb branques, cosa que es pot deduir per la inclinació de la paret de llevant, destinada a adaptar una coberta. No hi ha vestigis de possibles bigues. No hi ha fonts o punts d'aigua al seu entorn, cosa que dificultaria la utilització com habitatge.</p> | 08139-84 | Zona Puig de la Balma | <p>Es desconeix la cronologia de la construcció tot i que sembla probable que es tractés d'un hàbitat alt-medieval en el que s'observen dos compartiments, probablement un per les persones i altre pel bestiar. Sense un estudi arqueològic del lloc és difícil assegurar la cronologia, igual que passa a la resta de balmes de la zona. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6796300,1.9630700 | 413694 | 4614726 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es troba al costat del turó de la Creueta o el Puig Andreu, en terres del Puig de la Balma, a la cara nord, situada al peu de l'agulla rocosa que corona el turó. Per arribar cal agafar el camí cap al Puig de la Balma direcció al Coll de la Creueta. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80733 | Jaciment de la balma de la Porquerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-balma-de-la-porquerissa | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es conserven fragments de murs. | <p>Balma oberta en un cingle de conglomerat, que s'orienta a migdia. La balma és de proporcions més aviat petites, i conserva unes parets de pedra que tanquen la boca de la balma deixant un pas al centre. Actualment només es conserva la base dels murs.</p> | 08139-11 | Sud del terme, turó de La Pola | <p>Es tracta d'un abric d'habitació amb estructures conservades. La balma ha proporcionat alguna mostra de terrissa medieval i romana (Ferrando, 1983) com a testimoni de la seva ocupació. La zona de Sant Llorenç del Munt és, geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com a aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenòmen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que hi trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6486100,1.9658900 | 413887 | 4611279 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80733-foto-08139-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80733-foto-08139-11-2.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 85|83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 80921 | Balma del Quarto de Reixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-quarto-de-reixa | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIV ? | Parets fragmentades | <p>Balma obrada amb dues parets de pedra seca que la tanquen formant una porta d'accés a la part frontal.</p> | 08139-199 | Zona L'Espluga | <p>No hi ha documentació ni vestigis que permetin saber si es tracta d'un tancament antic o probablement degut a l'ordre per la que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6526700,1.9630800 | 413659 | 4611733 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 80870 | Barraca de vinya camí de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-la-creu | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | Mig ensorrada | <p>Barraca arrambada a un marge, construïda en pedra seca amb les parets en decreixement cap a l'interior a mida que s'aproximen a la teulada, que està formada per lloses planes de pedra. L'aproximació de les filades forma una volta a l'interior de la barraca. La porta és allindada, tan alta com l'alçada màxima de la barraca i de la mateixa amplada que l'espai interior. A l'interior, al fons de la barraca, hi ha una menjadora. Per l'estructura de la barraca i per les dimensions de la porta i l'existència d'una menjadora, aquesta estava destinada a la protecció d'un animal, probablement un ruc.</p> | 08139-148 | Creu de la Vila | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6978600,1.9732800 | 414568 | 4616740 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80870-foto-08139-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80870-foto-08139-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc