Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54690 | Regadiu Vell (Horts de la Riera i de Santa Margarida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regadiu-vell-horts-de-la-riera-i-de-santa-margarida | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles, pp. 4-6 SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. Pp. 77-78, 131. | XIV-XX | Zona d'horta situada a la desembocadura de la riera de Merdaenllà amb el riu Calders. Ocupa una àrea lleugerament inferior a la del Regadiu nou, però el nivell d'ús dels horts és probablement una mica més elevat. Hi ha pocs terrenys erms. Els conreus són els tradicionals d'horta. Actualment la major part de l'aigua per al regatge prové de la bassa del Regadiu Nou i és canalitzada i bombada cap als diferents recs, tot i que també s'aprofita l'aigua que baixa de la riera, que passa pel mig de l'horta. Pel fet de ser un espai utilitzat ja des de l'edat mitjana conserva vestigis constructius de tipus popular força interessants (camins empedrats, marges, etc) els quals sovint es barregen de manera desendreçada amb elements més moderns: reixes, etc. Des del punt de vista paisatgístic, els horts són un element que dóna personalitat a la façana nord de Navarcles, en l'espai d'entrada a la població i en relació amb la zona de ribera del riu Calders. | 08140-1 | Al nord de la població, a la desembocadura de la riera de Merdaenllà. | El regadiu Vell ja existia al segle XIV i era regat amb les aigües de les fonts i de la riera de Merdaenllà. Gairebé tots els veïns de Navarcles hi tenien un tros de terra. El segle XVIII el creixement de la població va comportar també un creixement del nombre d'horts. Entre 1779 i 1781 hi havia 142 horts. El 1816 entre els del Regadiu Vell i els que hi havia darrera les cases, hi havia 197 horts. A principis del segle XIX comença a escassejar l'aigua, especialment en períodes de sequera. Primerament s'intenta canalitzar l'aigua del riu Calders, però això entre en conflicte amb els interessos del sector emergent d'industrials del tèxtil. L'Ajuntament envia un delegat a Madrid per obtenir la concessió d'aigües del Calders, però aquest fa el registre al seu nom, cosa que origina un llarg plet que finalment acaba guanyant el particular l'any 1853. Davant d'això el municipi opta per aprofitar les abundants aigües subterrànies a la zona de Sant Bartomeu i canalitzar la font de la Mina a l'entorn de 1864. L'any 1896 la font donava 153 m3 diaris. Anys més tard, el 1929, va entrar en funcionament una nova zona de regadiu al sector occidental del municipi (el Regadiu Nou). Actualment la font de la Mina ja no existeix i la major part de l'aigua de regatge procedeix de la bassa del Regadiu Nou. | 41.7552500,1.9034700 | 408840 | 4623183 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54690-foto-08140-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54690-foto-08140-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54690-foto-08140-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|94|98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 54691 | Regadiu nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regadiu-nou | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles, pp. 11-12. | XX | Alguns horts s'han perdut i es troben erms. | Zona d'horta situada entre el final de la població per la banda oest i el riu Llobregat. Abasta una extensió considerable d'horts que en bona part continuen en ús, tot i que alguns terrenys es troben erms, sobretot a la zona més baixa i a prop del Pont Vell. Anys enrere la zona de regadiu era més gran, però ha anat perdent extensió a causa del creixement urbanístic. Els horts solen ser d'un quartà i els conreus són els tradicionals d'horta. El sistema de regatge no ha canviat gaire d'ençà que es va implantar l'any 1929. L'aigua és captada del Llobregat a prop del Pont de Sant Benet mitjançant un sistema de bombes (actualment automatitzades) situades en una caseta. Per una canalització subterrània, l'aigua s'emmagatzema en una bassa circular situada al carrer Tinet. Es tracta de la bassa 'originària, tot i que fa uns cinc anys la van formigonar. D'aquí l'aigua es distribueix en diferents ramals, i aquests en els diversos recs (anomenats 'regadores') que porten l'aigua a cada hort, incloent-hi actualment els horts del Regadiu Vell. Alguns d'aquests recs han estat encimentats per minimitzar les pèrdues. | 08140-2 | Sector oest als afores de Navarcles | Després que, a finals del segle XIX, s'hagués canalitzat l'aigua de la font de la Cura per millorar el Regadiu vell, aviat es va constatar la necessitat d'ampliar encara més la zona de regadiu. L'any 1921 es començaren a fer gestions i l'any següent l'Ajuntament encarrega un estudi a l'enginyer Cesar Molinas. La solució que es considera més adequada és captar l'aigua del Llobegat al costat de la resclosa de la fàbrica de Sant Benet i bombejar-la cap a una bassa a la zona del Regadiu nou. En un principi els amos de la fàbrica s'hi oposen, però el 1928 s'arriba a un acord: les bombes del regadiu només funcionarien quan la fàbrica estigués parada. L'any 1929 entra en funcionament. Cada pagès tenia un hort d'un quartà, i per cada hort tenia una hora de regatge. El regatge es feia de manera descendent, començant per la part més alta, per tal d'aprofitar millor l'aigua. Actualment encara hi ha una persona contractada per l'Ajuntament encarregada de donar pas a l'aigua. En aquests moments la mitjana d'edat dels que porten els horts és molt alta, i la renovació generacional no està assegurada. | 41.7516400,1.8960800 | 408221 | 4622790 | 1929 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54691-foto-08140-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54691-foto-08140-2-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54692 | Font dels Sobreeixidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-sobreeixidors | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.14, 26-27, 32. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. | XX | Font situada en una petita esplanada amb diversos arbres, bancs i taules. La font actual (reconstruïda l'any 1975) es situa en un nivell lleugerament enclotat, amb un accés mitjançant escales. Un petit cobert de pedra, amb un gran arc, aixopluga la font, que consisteix en un brollador sobre una pica. | 08140-3 | Passeig de les Fonts, enllaç amb el camí del Solervicens | Quan es fa fer la primera captació d'aigües dels pous del Solervicens per l'abastament del poble en aquest indret hi havia un sobreeixidor de l'aigua sobrant. L'aigua continuava canalitzada cap a la xarxa de fonts del poble. Aquest sobreeixidor està documentat el 1899 i es va convertir en font. Ja l'any 1902 s'hi va instal·lar una taula de refrescs que obria a l'estiu i que va funcionar fins el 1957. La font es va refer el 1965. Als anys seixanta el recinte, gestionat per Albert Brunet, es va tornar a obrir i s'hi va construir una pista de tennis. La riuada de 1971 va malmetre la zona i el març de 1975, quan es va urbanitzar el passeig de les Fonts, es va reconstruir la font.actual, situada uns metres més enfora. | 41.7515100,1.9067500 | 409108 | 4622765 | 1975 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54692-foto-08140-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda: 'Font dels Sobreixidors Any 1902'. Un senyal de les 'Valls del Montcau' indica que forma part de la Ruta de les Fonts. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54693 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-1 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.15, 28, 32. | XX | Font evoltada d'una petita àrea enjardinada i amb una terrassa-bar. La font és situada en una cavitat en forma d'absis, emmarcada per un arc de pedra, que s'obre enmig d'un mur de contenció també de pedra. Actualment s'ha instal·lat una aixeta sobre un bloc de marbre, mentre que el brollador natural està canalitzat sobre una superfície metàl·lica. A l'espai de l'entorn hi ha una zona amb parc infantil, diversos plàtans i altres arbres. | 08140-4 | Entre el carrer Àngel Vivó i el carrer Bages | Antigament s'anomenava font de la Rodonella, i devia rebre el nom de Font Vella quan es va fer la font de la Mina, una mica més amunt, per obtenir més aigua per al Regadiu Vell. L'any 1914, quan es va construir el camí empedrat que baixava cap a la fàbrica de cal Tàpies per entremig dels horts, es reformà la font i s'hi deixà un rètol amb la data. El 1967, quan es decidí fer un petit parc en aquesta zona, la font s'avançà i adoptà la fesomia actual. Tradicionalment, aquesta font tenia molta anomenada i molta gent de fora de Navarcles venia a buscar-hi l'aigua. Actualment, com la resta de fonts de Navarcles, l'aigua d'aquesta font ve canalitzada des de la font Calda i està controlada. | 41.7538500,1.9048100 | 408950 | 4623027 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54693-foto-08140-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54693-foto-08140-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Un senyal de les 'Valls del Montcau' indica que forma part de la Ruta de les Fonts. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 54694 | Font de la Cura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cura | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.15, 28. | XIX i XX | Font emplaçada en una esplanada que queda arrecerada sota una cinglera per on baixa un torrent. La font es troba a la roca de la cinglera, al costat d'un salt d'aigua. Té dos brolladors: un amb l'aigua natural de la font i una aixeta amb aigua tractada provinent de la Font Calda. El pas del torrent ha estat cobert. L'entorn és ombrívol a causa de l'existència d'un bon nombre de platans. Antigament la zona arbrada era només al racó de la font, i la resta era una vinya. | 08140-5 | Prop del carrer de la Font de la Cura | La notícia més antiga és de 1891 però cal suposar que existia de molt abans, ja que porta el nom d'un mas que hi havia a la zona. Molt probablement era la font del mas. L'any 1947 l'Ajuntament va engrandir l'esplanada i la va convertir en un lloc per fer-hi fontades: hi havia taules, una barbacoa, etc. A finals dels anys seixanta, en una trobada, es va cobrir el torrent i la font va prendre la fesomia actual. Fa uns anys es va retirar el mobiliari urbà, ja que s'havia convertit en un espai marginal conflictiu. Actualment el recinte està protegit per una tanca. | 41.7566200,1.9093300 | 409329 | 4623329 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54694-foto-08140-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 54695 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-3 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 16, 33. SERRA, Francesc (1996). Els ponts de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 1. Ajuntament de Navarcles. Pp. 4-8. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 76-77. | XVIII | Alguna petita esquerda a la pilastra esquerra de l'arc central. | Pont sobre el riu Llobregat construït al final del segle XVIII on anteriorment hi havia un gual. Per tant, en aquest punt el riu té poca profunditat i és molt ample. Per això el pont és molt llarg: té una longitud de 121,75 m, amb un perfil d'esquena d'ase de corbes suaus i amb els pendents sensiblement desiguals. Està format per set arcs d'obertures desiguals. L'arc central és el més gran i té una obertura de 27,10 m. Tots els arcs són de mig punt excepte el central, que és rebaixat. Les voltes són de cadiratge. Els paraments són fets amb carreus formant fileres irregulars, amb algunes parts de pedra seca. El paviment actual és fet amb llambordes a la part central. Els pilars centrals tenen el trencaaigües en punxa i, a l'espai superior, dos sortints de forma triangular on poden recular els vehicles. | 08140-6 | Afores del nucli urbà, sector oest. | Al segle XVIII per poder comunicar-se amb el pla de Bages la gent de Navarcles encara havia de travessar el Llobregat pels guals, amb les grans penalitats que això comportava. El 1796 l'Ajuntament decidí impulsar la construcció d'un pont, que es va aixecar al lloc on hi havia el gual, citat ja per primera vegada l'any 978. Es demanà llicència al bisbe de Vic i a l'abat de Sant Benet per treballar els dies de festa, es recolliren donatius i es féu una crida per treballar-hi de forma voluntària. El finançament principal va venir de l'arrendament d'un hostal que es va construir per allotjar els traginers que venien de fora a comprar vi. També van contribuir en les obres els pobles de Mura, Talamanca i Rocafort, que es veien obligats a utilitzar-lo. Cap al 1804, després de molts esforços, es deuria acabar. El pont connectava amb un ramal de la carretera de Vic que anava cap a Sant Benet de Bages i que ja existia a l'alta edat mitjana. A mitjan segle XIX el pont es trobava en mal estat i no permetia el pas de carruatges ni de càrregues pesades. Pel que sembla, l'obra no s'havia fet preveient el pas de carros, ja que aleshores hi havia un predomini quasi total del transport a bast. L'any 1877 s'acorda arranjar-lo i adequar-lo per al pas de carruatges. Durant la Guerra Civil fou destruït pels republicans i el 1946 es reconstruí. L'any 1980 tornava a estar en molt mal estat, degut al pas de camions, i l'Ajuntament decidí fer-hi obres de reparació. | 41.7538500,1.8936300 | 408020 | 4623038 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54695-foto-08140-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54695-foto-08140-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situat entre els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós de Bages, ja que el termenal passa pel Llobregat.Té un plafó d'informació turística de les 'Valls del Montcau'.Actualment permet el pas de vianants i vehicles de menys de 3,5 tones.A prop del pont hi passa el col·lector d'aigües cap a la depuradora de Sant Fruitós. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54696 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-2 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 16. SERRA, Francesc (1996). Els ponts de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 1. Ajuntament de Navarcles. Pp. 9-10. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 76-77. | XIX | Pont sobre el riu Llobregat per on passa la carretera de Manresa a Vic. Consta de cinc arcs escarsers sobre pilastres de planta allargada amb el trencamars en forma arrodonida, els quals sostenen la plataforma de la carretera, d'uns 9 metres d'amplada. Actualment amb baranes metàl·liques. El parament és amb filades regulars de carreus ben escairats. Les pilastres als dos extrems del pont són més amples i estan fetes amb carreus encoixinats. Als dos laterals de cada extrem del pont hi ha un escut amb les quatre barres de Catalunya amb diferents variants (que corresponen als escuts de les províncies catalanes): les quatre barres soles, les quatre barres amb un ram de flors i les quatre barres amb un rombe al centre amb onades. L'escut corresponent a l'extrem sud-oest és cobert per la vegatació i no és visible. Es tracta d'una obra molt sòlida que ha aguantat les diverses riuades sense desperfectes. | 08140-7 | Carretera N-141c, de Manresa a Vic. Km. 8 | Es va començar a construir el 1857 arran de la construcció de la carretera Manresa-Vic i es va acabar el 1863. Aquesta carretera deriva de l'antic camí ral que, ja al segle XI, es dirigia vers la capital d'Osona passant per Calders, Collsuspina, etc. Amb el nou pont Navarcles va començar a definir la sortida del poble cap aquest sector, que es convertí en el nou nucli de comunicacions, mentre que el Pont Vell anà quedant en desús. El Pont Nou comportà una millora molt notable i un estímul per l'economia. L'any 1866 començà a funcionar la fàbrica de cal Galobard, molt a prop del pont. Els desplaçaments dels treballadors i mercaderies de la fàbrica es veien beneficiats per l'existència del nou pont. | 41.7598000,1.9021600 | 408738 | 4623690 | 1857-63 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54696-foto-08140-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54696-foto-08140-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El riu Llobregat delimita els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54697 | Pont del Molí d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-den-serra | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 16. SERRA, Francesc (1996). Els ponts de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 1. Ajuntament de Navarcles. Pp. 11-12. | XX | L'estructura originària ha quedat molt desdibuixada | Pont sobre el riu Calders construït al començament del segle XX que ha estat modificat substancialment per tal d'eixamplar-lo, cosa que ha desdibuixat la seva fesomia originària. Consta de tres arcs escarsers fets de pedra i sostinguts sobre pilastres de planta rectangular. Sobre aquesta base s'hi ha afegit una plataforma de formigó a la part superior, més ampla, i un reforç lateral a les pilastres, també de formigó, que sosté unes voreres a banda i banda. El pont fa 84 metres de llarg i 13 d'amplada (amb la plataforma ja eixamplada). | 08140-8 | Carretera de Manresa. A la sortida del poble. | Anteriorment en aquest punt hi havia una palanca que travessava el riu Calders, probablement des de l'edat mitjana, i que calia reparar de tant en tant. Amb la construcció de la carretera de Vic i el Pont Nou es planteja la necessitat de construir una carretera que enllaci amb Talamanca i Terrassa. La Diputació va començar a projectar-la l'any 1907 i en va dirigir les obres. El 1916 es comença a construir el pont del Molí d'en Serra, que permet enllaçar amb el Pont Nou i la carretera cap a Manresa. El 1985 el pont s'eixampla per les dues bandes. La riuada de 1994 el va malmetre i la Diputació de Barcelona el va reparar pocs mesos després. | 41.7543300,1.9006000 | 408600 | 4623084 | 1916 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 54698 | Resclosa i canal del molí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-del-moli-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144-145. | XVII-XX | Resclosa i canal de l'antic molí de Navarcles, que estava situat prop de la colònia Galobart. La resclosa, de forma semi-el·líptica, és de pedra, força ampla i amb una alçada considerable. El canal, actualment en desús, tenia una llargada d'uns 100 metres i passava soterrat per sota de l'actual edifici de la turbina de la colònia Galobart. A l'edifici del molí encara es conserva l'entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d'horts i desemboca al riu. | 08140-9 | Prop de la colònia Galobart | El 6 d'abril de 1693 es va autoritzar a l'Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d'un molí, amb el pagament de 6 sous anuals. L'1 d'agost de 1694 l'Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles. El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí. El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l'Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l'Ajuntament). L'obra de la resclosa, molt sòlida, deu correspondre a aquest moment inicial del segle XX. Poc després el molí es va vendre. Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers. | 41.7643500,1.9058600 | 409052 | 4624191 | 08140 | Navarcles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54698-foto-08140-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54698-foto-08140-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54698-foto-08140-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 54699 | Aplec Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-sant-jordi | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134-135, 167. | XX-XXI | És una festa que es celebra des de 1969 amb la voluntat de reforçar la cultura popular. Amb els anys ha anat canviant de format i d'ubicació. Actualment es porta a terme a la Plaça de la Vila i al Parc Marcel·lí Monrós. A la vigília es fa un joc de poble, organitzat pel Mijac, una tómbola, un espectacle piromusical i un correfoc. Cada any la festa està dedicada a un escriptor. Al matí es porta a terme una tamborinada amb llaunes i olles a càrrec dels nens del poble. Després, un esmorzar col·lectiu, cercavila amb els gegants (des de 1969), una cursa atlètica (des de 1996), trobada de Caramelles (des de 1984) i lliurament de la Rosa de l'Aplec a una entitat o persona que hagi destacat en la seva dedicació a favor del poble. A la tarda: roda d'esbarts, audició de sardanes i traca final. | 08140-10 | Plaça de la Vila i Parc Marcel·lí Monrós | El Club de Joventut va organitzar el 1969 a la recent creada 'platja de Navarcles' el primer Aplec Sant Jordi: una festa de cultura popular inspirada en l'aplec de Calella.. De la platja es passà al parc municipal darrera l'Ajuntament. L'Aplec consistia en activitats infantils i sardanes. El 1977, amb l'arribada de la democràcia, la festa va donar un tomb i s'hi introduïren nous elements: matança del porc, cursa popular, exposició de poemes, espectacles diversos, presència dels partits polítics... En els anys posteriors l'Aplec Sant Jordi s'ha convertit en una de les festes més arrelades al municipi. | 41.7516000,1.9037500 | 408858 | 4622778 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 54700 | Festa de Sant Valentí (Festa Major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-valenti-festa-major-dhivern | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 150-151. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131-132. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19-21. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. Pp. 98-103. | XVII-XXI | Aquesta festa constitueix la manifestació de navarclisme més important. Es celebra la missa de dotze, a la qual assisteix quasi tot el poble i, en acabar, es veneren les relíquies del sant, mentre es canta l'himne del poble dedicat al seu patró i els goigs. Tradicionalment l'acte més popular era la processó, en la qual es passejaven pels carrers les relíquies del sant. La festa anava precedida de focs i serenates. Fins els anys seixanta, encara conservava una vessant lúdica, amb balls, concerts i teatre. L'any 1976 va deixar de fer-se la processó. Actualment es porten a terme diferents actes en què hi participen les entitats i es fa una trobada de gegants (des del 1982) i un aplec de sardanes (des de 1980). Alguns anys també una trobada de navarclins i, durant uns dies, té lloc una representació que fa referència a Sant Valentí, Sant Benet o alguna altra història relacionada amb Navarcles a càrrec d'un grup d'actors navarclins. Durant molts anys va escriure les obres Agustí Soler i Mas. | 08140-11 | La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles, on encara se'n conserva l'urna. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero i Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 54701 | Festa Major (Mare de Déu d'Agost) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-mare-de-deu-dagost | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 153-154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134.. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. | XVIII-XX | La Festa Major d'estiu es celebra el 15 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpta. Al llarg dels anys s'han provat diferents fórmules d'organització, i des dels anys 70 se n'encarrega una Comissió de Festes vinculada a l'Ajuntament. Actualment els actes més representatius de la festa, a més de la missa en honor a la Verge de l'Assumpta, són el correaigua, una ballada de sardanes i gegants a la Font Vella, el castell de focs, així com els balls i les actuacions musicals de rigor i altres actes festius que es fan al Parc del Llac. | 08140-12 | Al segle XVIII per la Festa Major es feia un Solemne ofici amb encens i 10 o 12 ciris a l'altar major de l'Església. Després una processó curta i, a la tarda, es cantaven vespres i la Salve i al final del dia es deia el rosari. A començament de segle XX es feia també teatre, concerts i balls en diferents sales. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 54702 | Fira-Mercat de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-mercat-de-navarcles | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 151-152. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 154. | XX-XXI | Es celebrava el dissabte i diumenge abans del Diumenge de Rams. Es tracta d'una fira multisectorial amb presència sobretot de l'automoció (i en els darrers anys amb una gan incidència dels afeccionats al tunning), l'artesania, la maquinària agrícola i les antiguitats. Darrerament també s'hi portava a terme una trobada de motos antigues (des de 1981), mostra de bestiar (des de 1989), mostra de maquinària agrícola d'època (des de 1983) i Passeig dels Artesans. Paral·lelament, es realitzaven altres activitats culturals i esportives: concurs de dibuix, torneig de petanca, proves d'habilitat eqüestre i sardanes. Al pavelló s'hi muntaven parades de comerciants i entitats locals. Els participants s'instal·laven preferentment a l'avinguda de la Generalitat, tot i que normalment la gran afluència feia que s'ampliés a zones adjacents. Durant força anys la fira ha comptat amb una afluència de públic molt notable procedent de tota la comarca i de fora. | 08140-13 | Avinguda de la Generalitat i carrers adjacents | L'associació de Veïns del Camp de Futbol i Creueta va organitzar el maig de 1980 la primera Fira-Mercat de Navarcles. En la tercera edició s'avançà al mes de març per tal d'esdevenir una de les fires primerenques de la comarca. Les primeres edicions es van centrar en l'automoció, l'artesania, la maquinària agrícola i els objectes antics i, amb els anys, s'anà ampliant fins esdevenir una fira multisectorial. Amb els anys la fira va anar augmentant el nombre d'expositors i participants i es convertí en un esdeveniment important per Navarcles. L'any 2003 es decidí fer un canvi d'orientació amb l'objectiu de donar un caire més cultural i turístic a l'esdeveniment i al mateix temps enfortir el vincle amb el monestir de Sant Benet de Bages, per això la fira es reconvertí en Monacàlia. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 54703 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig | GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 109. | XVI-XX | La Confraria del Roser tenia un gran arrelament a Navarcles, com en molts altres pobles de Catalunya. La festa del Roser de Maig era la celebració principal de la confraria i en la qual esmerçaven la major part dels ingressos que havien recollit al llarg de l'any. Al segle XVIII, després de la missa major celebrada a l'altar del Roser, sortia de l'església la processó presidida pel tabernacle de la Verge i amb la presència de músics, que es dirigia fins el pedró del terme. Pels carrers del poble es cantaven els goigs del Roser. Així mateix, la Confraria celebrava també una processó tots els diumenges de mes, però sense músics. | 08140-14 | El culte al Roser va tenir un gran predicament a Catalunya a partir del final del segle XVI. La Confraria del Roser de Navarcles era la més antiga i va ser fundada a finals del segle XVI pel dominic Baltasar Prat i reconeguda oficialment l'any 1621. L'any 1672, enmig del procés d'ampliació de l'Església parroquial, es va acabar la construcció de la capella del Roser i va acollir el retaule de l'altar major de la primitiva església romànica dedicat al Roser, obra el pintor manresà Joan Ballil dels anys 1623-36. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||
| 54704 | Processons a sant Valentí contra la sequera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processons-a-sant-valenti-contra-la-sequera | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 143. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 24-25. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 102-103. | Sant Valentí era invocat tradicionalment pels pobles de Navarcles i Sant Fruitós en situacions de sequera. Si després de les rogatives habituals la sequera persistia, aleshores es convocava una processó conjunta amb la parròquia de Sant Fruitós. Les dues processons sortien el dia i hora convinguts de les seves respectives esglésies parroquials en direcció cap al monestir de Sant Benet de Bages, cantant durant el camí les lletanies majors. A l'entrada es trobaven els dos seguicis i eren rebuts pels monjos. Congregats a l'església del monestir, es celebrava un solemne ofici cantat amb l'urna de les relíquies de Sant Valentí exposades a l'altar major i un sermó del pare abat. En acabat s'anava en processó cap al riu, a sota del monestir, portant les relíquies de Sant Valentí i, un cop allà, es col·locaven damunt d'una gran pedra quadrada situada al mig del riu coneguda per 'còdol de Sant Valentí' (desaparegut en construir-se el canal de la fàbrica de Sant Benet). Els monjos i els rectors de les dues parròquies cantaven rogatives i després, l'abat, amb aigua del riu acabada de beneïr, aspergia en direcció als punts cardinals. De tornada, cada seguici cantava de nou les lletanies majors. | 08140-15 | Un exemple d'aquest tipus de processons és el d'abril de 1798. Segons la carta que s'adreça al bisbe, els municipis de Navarcles i Sant Fruitós feien 'desde tiempo immemorial' una processó conjunta al monestir de Sant Benet, davant de les relíquies de Sant Valentí, per demanar la pluja. Més recentment, quan el còdol de Sant Valentí havia desaparegut després de la construcció del canal de la fàbrica, la processó es dirigia a la confluència del Calders i el Llobregat. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 54705 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131. TARRADELLES, Lluís; TUDÓ, Elisabeth; FERRER, Llorenç ((2008). 125 anys de la Festa de Sant Antoni a Navarcles. Quaderns de Navarcles, 15. Ajuntament de Navarcles. | XIX-XXI | La festa de Sant Antoni, patró dels traginers i protector dels animals de peu rodó, es celebra el diumenge pròxim al 17 de gener. Tradicionalment la festa solia consistir en un ofici en honor de sant Antoni, la benedicció de cavalleries, la cavalcada i finalment el ball. Igual que en altres poblacions, a Navarcles no es feien els Tres Tombs de Barcelona, sinó una cavalcada en la qual les cavalleries desfilaven pels carrers principals amb els millors guarniments, sense donar voltes a un lloc concret. Cada any es nomenava un banderer i dos coronistes que presidien la festa. Amb el temps s'hi van anar introduint altres elements: menja de coca i barreja a casa del banderer (des de 1954), el concert que es feia alternativament al Coro i a cal Met, ball a la nit i, segons els anys, altres actes. Actualment, en la nova festa de Sant Antoni (recuperada l'any 1993) es fa una cavalcada que dóna tres voltes a l'Ajuntament i el parc Marcel·lí Monrós. Els organitzadors s'han posat d'acord amb membres de l'antic gremi i han recuperat l'antiga bandera. | 08140-16 | La festa de Sant Antoni ja es troba documentada al segle XV a Barcelona. Al segle XIX s'amplià als ramaders i va incloure tota mena de bestiar. Segurament fou aleshores quan es va adoptar a Navarcles. L'any 1883 els ramaders i traginers de Navarcles van fundar una agrupació per festejar dignament el seu patró. La festa es va celebrar al llarg del segle XX, però la disminució progressiva d'animals va fer que anés decaient i l'any 1982 es va celebrar per darrera vegada. El retorn del cavall en la vessant d'oci ha portat a l'associació Amics dels Cavalls de Navarcles a recuperar la festa a partir del 1993. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||||||
| 54706 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-7 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç; FABREGAT, Joan (1998). L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 4. Ajuntament de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 57. | XX | Rehabilitat els anys 1997-98 | L'edifici de l'Ajuntament presideix la Plaça de la Vila, amb la qual conforma una unitat, ja que es van construir al mateix moment. L'edifici originari ha estat ampliat recentment per la part posterior. Consta d'un únic cos de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'element més rellevant és la façana principal, que mira a la Plaça. Tot i que l'arquitecte Ignasi Oms es trobava ja en plena etapa modernista en el moment de dissenyar aquesta obra, la façana és una composició predominantment classica que només deixa entreveure algun detall modernista en la decoració, per exemple els treballs de forja a les baranes o uns senzills esgrafiats sota la teulada que ressalten el perfil a diferents alçades que corona l'edifici. La façana també té un ampli balcó i, a la part central, la incripció: 'Casa Consistorial. Any 1912'. La façana modernista que hi havia a la part posterior es va perdre els anys seixanta. L'interior ha estat remodelat recentment i no conserva elements antics, excepte dues columnes de fosa. La façana posterior actual és d'un estil sobri i té una ampli finestral amb vistes al Parc Marcel·lí Monrós, així com un gran rellotge. | 08140-17 | Plaça de la Vila, 1 | L'any 1910 l'antiga casa de la vila (enderrocada després de la guerra) estava situada a la Plaça Vella i amenaçava ruïna. Aquell any, sent alcalde Joan Errasti, l'Ajuntament va cobrar 7.500 pessetes per la redempció del cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles i s'acordà la urbanització de l'actual Plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial. Els terrenys escollits eren un descampat i es proposava una operació ambiciosa que havia de lligar uns carrers que estavan desconnectats des que es van construir al segle XVIII. El projecte fou encarregat a l'arquitecte modernista de Manresa Ignasi Oms i fou acabat l'any 1912. El nou edifici també va acollir les escoles públiques fins que els anys seixanta es van construir les noves. Durant els anys trenta al nou ajuntament també s'hi va vendre carn als baixos, sota el control municipal. L'any 1969 l'edifici va patir una primera reforma per tal d'encabir-hi noves oficines als baixos. En aquestes obres es van perdre uns finestrals modernistes de la part posterior. El 1970 l'edifici va acollir la Biblioteca Popular Sant Valentí. El 1995 s'encarrega un nou projecte de remodelació a l'arquitecte de Barcelona Joan Fabregat, el qual es va executar entre 1997 i 1998. Aquesta intervenció respecta la façana modernista i en restitueix la forma originària, tot restaurant els esgrafiats. Les obres remodelen tot l'espai interior i l'amplien amb la construcció d'un cos de nova edificació al darrera que s'integra en la volumetria de l'edifici originari. Aquesta nova façana té una bona visual sobre el parc Marcel·lí Monrós. | 41.7514200,1.9036800 | 408852 | 4622758 | 1912 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54706-foto-08140-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54706-foto-08140-17-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitectes: Ignasi Oms i Ponsa. Remodelació anys 1997-98: Joan Fabregat | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||
| 54707 | Turbina de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turbina-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XX | Turbina de l'antiga Fàbrica del Riu, que continua funcionant actualment per tal de generar energia elèctrica. Es conserven les instal·lacions originàries (corresponents a principis de segle XX). És a dir: el canal i salt d'aigua, la turbina i un sistema de comportes per regular el cabal de l'aigua. També es conserva una màquina de l'any 1924 que regulava manualment el cabal de l'aigua. Actualment la turbina funciona de manera automatitzada, però la major part de la maquinària i les instal·lacions són antigues. | 08140-18 | Fàbrica del Riu. C/ Ubach, s/n | La Fàbrica del Riu va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). A l'entorn de 1917 es construí la nau del costat de llevant. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. La fàbrica sempre va estar dedicada a la filatura. La resclosa i el sistema de comportes d'accés al canal probablement van reconstruir-se entorn de 1920, ja que són molt semblants als de la Fàbrica de Sant Benet, d'aquesta mateixa època. Les instal·lacions de la turbina també deuen ser d'aquesta època (en una de les màquines hi consta l'any 1924). Els anys 80 la Fàbrica del Riu va ser de les primeres a aprofitar el salt d'aigua per generar electricitat. | 41.7484600,1.8975300 | 408337 | 4622436 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54707-foto-08140-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 54708 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-1 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç; FABREGAT, Joan (1998). L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 4. Ajuntament de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 57. | XX | La plaça va ser urbanitzada a principis del segle XX davant el nou edifici de l'Ajuntament. El seu aspecte actual és fruit de la reurbanització que s'hi va fer a principis dels anys 70. Té una forma rectangular i el paviment de rajoles dibuixa al terra unes formes geomètriques. S'han instal·lat bancs a la vora del muret que tanca la plaça i s'hi ha plantat 9 arbres. Les faroles, amb uns pàmpols esfèrics, són un disseny característic dels anys 70. | 08140-19 | Nucli antic | L'any 1910, sent alcalde Joan Errasti, l'Ajuntament va cobrar 7.500 pessetes per la redempció del cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles i s'acordà la urbanització de l'actual Plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial. Els terrenys escollits eren un descampat i es proposava una operació ambiciosa que havia de lligar uns carrers que estavan desconnectats des que es van construir al segle XVIII. Els terrenys eren propietat de Valentí Vintró i van costar 2.950 pessetes. L'edifici de l'Ajuntament es va encarregar a l'arquitecte Ignasi Oms i es va acabar l'any 1912. Segons els acords amb l'antic propietari, la plaça s'havia d'anomenar Plaça Bertran (en record del mas Bertran, pertanyent als propietaris) i havia de tenir una font al mig. La nova plaça va esdevenir el centre neuràlgic de la població i fins i tot s'hi celebrava mercat, encara el 1935. Passà a anomenar-se popularment Plaça Nova, mentre que l'antiga plaça principal passà a dir-se Plaça Vella. Durant la República adoptà el nom de Plaça de la República, en el període franquista Plaza de la Victoria i, amb la vinguda de la Democràcia, Plaça de la Vila. El 1949 s'hi va fer una plantada d'arbres, i el 1960 s'urbanitzà definitivament. La plaça es va reomplir, es voltà de truanes i s'hi col·locaren bancs. A començament dels anys setanta es portà a terme una nova remodelació: s'enrajolà tota la plaça i s'envoltà d'un mur que salvava el desnivell dels carrers. El 1995 es restauraren alguns elements i s'hi plantaren nous arbres. El 1998, coincidint amb la remodelació de l'Ajuntament, s'han reasfaltat els carrers. | 41.7516000,1.9037500 | 408858 | 4622778 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 54709 | Parc Marcel·lí Monrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-marcelli-monros | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. FERRER, Llorenç; FABREGAT, Joan (1998). L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 4. Ajuntament de Navarcles. P. 11-12. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 63, 76. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. | XX | Aquest parc, construït en dues etapes els anys 1968 i 1970, ocupa un terreny rectangular entre els carrers Sabastià Toscas i Fortià Solà. Consta de tres àrees aterrassades. A la part més alta hi ha una bassa amb un surtidor central en forma de recipient suportat per escultures de lleons. A la terrassa central hi ha un parterre que acull una escultura en record de Marcel·lí Monrós. També hi ha una font i una monòlit en record de l'aplec de Sant Jordi. En el sector més baix hi ha un parc infantil. L'entorn és enjardinat amb arbres de diferents varietats i truanes. | 08140-20 | Nucli antic | L'any 1936 l'alcalde Josep Serra posava en coneixement dels regidors que Valentí Vintró havia donat els terrenys de darrera la casa de la vila fins a la carretera de Talamanca per dedicar-los a parc públic. La donació probablement devia estar forçada per les circumstàncies de la guerra, i el 1948 l'Ajuntament s'afanyà a registrar els terrenys ja que tenia notícies que l'antic propietari volia reclamar. Durant molts anys fou un descampat que servia per juagar a futbol i era conegut popularment com el Campet. Finalment, el 1968, amb el patrocini de diverses cases comercials, es construí un parc infantil a la part inferior i el 1970 es convertí en parc la part superior, amb una font i una bassa amb surtidor amb llums de colors. L'any 1982 el parc fou batejat amb el nom de Marcel·lí Monrós (fotògraf i impulsor de múltiples iniciatives culturals) amb motiu de la commemoració dels deu anys de la seva mort. El 1995 el parc infantil fou millorat amb elements més moderns. Durant molts anys el parc ha estat escenari dels Aplecs de Sant Jordi i de diversos actes de la Festa Major. | 41.7510100,1.9033700 | 408826 | 4622713 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54709-foto-08140-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54709-foto-08140-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Monòlit en record de l'aplec de Sant Jordi amb una làpida de marbre ('XXVI APLEC SANT JORDI. 23 d'abril de 1994) amb la poesia 'Sant Jordi' de Josep M. de Sagarra en commemoració del naixement de l'escriptor. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 54710 | Campanar de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-navarcles | GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (1997). El campanar de Navarcles. 'Quaderns de Navarcles', núm. 2. Ajuntament de Navarcles. | XVII | Reforçada la pedra a la part superior, que es desfeia. | Campanar de l'Església Parroquial. Torre de planta quadrada que s'aixeca sobre una de les capelles laterals. Té un basament força alt sobre el qual continua un cos central i un cos superior, on hi ha dues campanes, amb finestres allargades com a obertura. Té un rellotge a cada costat. El campanar és coronat amb una balaustrada, d'on arrenquen dos arcs encreuats que sostenen una tercera campana. L'aparell és fet de pedra, amb blocs ben escairats a les cantoneres. | 08140-21 | Església Parroquial. Carrer Jacint Verdaguer | El campanar és una obra barroca del final del segle XVII erigit en substitució d'un campanar anterior, probablement romànic. L'obra va ser encarregada pel Consell municipal a Joan Jo, paleta de Monistrol de Calders. Es van iniciar el 1690 i el 1697 eren acabades i, aquest mateix any, el campanar va ser consagrat. El cost va ser de 306 lliures barceloneses. L'any 1741 s'hi instal·laren dues campanes i un rellotge, encarregat a Simó Noguera. L'any 1857 l'Ajuntament acordà la construcció d'un nou rellotge i el 1879 l'encarregà a Joan Romeu, ferrer d'Olost de Lluçanès pel preu de 600 pessetes. El 1858 s'hi instal·lava una nova campana. L'any 1904 es van fer noves obres de reparació al campanar. Durant la Guerra Civil el campanar va servir com a torre de control per l'exèrcit republicà. S'hi instal·laren metralladores i va tenir un paper destacat en la defensa contra l'entrada de les tropes franquistes. Durant la guerra el campanar havia estat desposseït de dues campanes i només va quedar la que marcava les hores. Els anys de postguerra el propietari de la fàbrica de Sant Benet va procurar noves campanes, que foren batejades amb els noms de Valentina i Maria. L'any 1955 s'adquirí un nou rellotge: un model de funcionament electro-automàtic de la marca Salve que és el que avui dia encara funciona. | 41.7519200,1.9050800 | 408969 | 4622812 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Carreu amb inscripció en una cantonada exterior de la base (actualment visible des del magatzem): 'AL 10 DE ABRIL DE 1690 FOU COMENSAT'. | 96|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54711 | Fàbrica del Molí del Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-moli-del-serra | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (IV)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48-51. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 13-18. | XIX-XX | Antiga fàbrica tèxtil. A la nau de la primitiva fàbrica se li va adossar una casa del director, una casa per a l'encarregat i dues naus més modernes (dels anys 40 i 60 respecticament). La fàbrica consisteix en una nau de dimensions modestes amb planta baixa més dos pisos. Les façanes tenen els típics finestrals, alguns dels quals han estat cegats. L'exterior té poc interès, ja que l'arrebossat uniformitza tot el conjunt; en canvi els interiors han conservat força elements de valor. L'interior de la fàbrica comunica amb una de les naus més modernes i conserva uns murs més gruixuts, que podrien correspondre a l'antic molí. La casa del director és una construcció d'escàs interès arquitectònic, amb un estil d'influència vagament historicista que té una petita torre i un balcó de fusta. La casa de l'encarregat, adossada al nord-oest, conserva als baixos l'estructura d'una construcció antiga que probablement correspon a l'antic molí. S'hi conserven diverses cambres cobertes amb volta de pedra amb un notable interès arquitectònic. L'aspecte més interessant és l'infrastructura vinculada amb el canal i el salt d'aigua, que es conserva integrament. Des de la fàbrica s'accedeix a aquestes cambres soterrànies, on es pot veure el canal, el salt i una cambra estreta adjacent, coberta amb volta de canó, amb maquinària relacionada amb la turbina. Les comportes que donen pas cap al salt d'aigua encara funcionen. Les naus més modernes que amplien l'antiga fàbrica s'utilitzen actualment com a magatzem d'una empresa farmacèutica i no tenen cap interès arquitectònic. Davant de l'entrada de la casa hi ha un petit jardí. | 08140-22 | Carretera de Manresa, s/n (a prop del Pont del Molí d'en Serra) | L'any 1392 ja es troba documentat un 'molí d'en Grau, avuy dit d'en Serra'. El 1656 Josep Serra, hereu del mas Serra va comprar el molí a carta de gràcia. El 1716 és arrendat a un moliner de Calders i es pot deduir que devia ser un molí important, que era fariner, draper, serradora de fusta i oficina d'aiguardent (és la primera notícia de la fabricació d'aiguardent a Navarcles). Abans també havia estat molí polvorer. Al començament del segle XIX es convertí en fàbrica tèxtil. El 1805 el molí era arrendat a Valentí Domingo Solervicens de Navarcles per posar-hi màquines de filar cotó, i el 1820 va acabar en mans de Jaume Casajoana i Sebastià Tàpies, paraires, Josep Ripoll, serraller, i Ignasi Serra, fabricant de cotó.El 1829 partien l'edifici en dues parts, i així va funcionar fins el 1862 quan els tres propietaris que quedaven van acordar unificar la propietat i llogar-la a altres fabricants. Després de diverses vendes entre les parts, entre 1898 i 1899 Joan Esquius, manyà de Manresa, comprava la fàbrica. El 1909 la fàbrica s'arrendava a Martí Oliva, enginyer de Barcelona que el 1924 acabà comprant-la. El 1936 hi treballaven 82 persones (21 homes i 61 dones); era de les que ocupava menys gent. A l'entorn de 1946 la fàbrica es va ampliar, i al final dels anys 60 es tornà a ampliar i va prendre la fesomia actual. Va estar en mans de la família Oliva fins el 1967, quan va fer suspensió de pagaments i es traspassà a Rodergas, S.A. Als anys vuitanta va tancar les portes definitivament i actualment s'utilitza com a magatzem d'una empresa farmacèutica. Originàriament la fàbrica es trobava en terme municipal de Calders, fins que l'any 1927 Navarcles s'annexionà una part de territori a l'altra banda del Calders. | 41.7548100,1.8986300 | 408437 | 4623140 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54711-foto-08140-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54711-foto-08140-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54711-foto-08140-22-3.jpg | Física | Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa sobre les màquines associades a la turbina: 'Ricardo Zaragoza. Ingeniero. Barcelona'. Placa d'una màquina associada a la turbina: 'Hansewerk Regler DRP. 1922'. La casa del director és actualment habitada. | 98|116|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 54712 | Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XIX-XX | És la fàbrica més antiga del poble. El conjunt és format per dues construccions separades per un carreró intermig. L'antiga fàbrica és la nau situada a ponent. Es tracta d'una construcció inicialment de planta rectangular amb diversos cossos adossats. Té planta baixa més dos pisos i sotacoberta. Conserva les típiques fileres regulars de finestrals. L'edifici es troba actualment en procés de rehabilitació i té les façanes arrebossades i a mig pintar, amb les finestres renovades, cosa que distorsiona en certa mesura la imatge de l'antic edifici fabril. L'interior s'està reconvertint en habitatges, que conserven l'estructura d'emvigat originària. La planta baixa conserva l'estructura originària (reforçada amb elements estructurals actuals), amb diferents voltes, el pas del canal i les estances de la turbina. Pel que fa a la construcció del sector de ponent, té una part antiga, que es distingeix perquè és més alta, construïda a principis de segle XX. La resta de dependències que envolten aquesta nau són dels anys 70. En aquest sector també hi ha un edifici que havia acollit la porteria i la casa del director. Entre els dos sectors, a un nivell semi-soterrani, hi ha una zona de vestidors i menjador. | 08140-23 | Carrer Ubach, s/n | Manuel Comellas, perxer de Manresa però fill d'un pagès de Navarcles, juntament amb altres socis, va començar a buscar terrenys per fer una fàbrica el 1816. La fàbrica va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). A l'entorn de 1917 es construí la nau del costat de llevant. La fàbrica tenia alguns pisos per a treballadors, amb un servei de cuina i una cuinera. Després de la Guerra la nau més antiga va quedar buida i s'hi van instal·lar els pisos per a les treballadores. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. Els altres compradors van ser Dolors Cura, Agustí Cots i Josep Claret. El 1853 la fàbrica declarava que tenia 2.628 fusos i 9 cardes. Segons el padró de 1936 hi treballaven 10 homes i 22 dones, mentre que l'any 1955 hi treballaven 105 dones. La fàbrica sempre va estar dedicada a la filatura. | 41.7485500,1.8974700 | 408332 | 4622446 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54712-foto-08140-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54712-foto-08140-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment hi ha una fusteria als baixos de la nau antiga i una empresa de construccions a les naus del costat de llevant. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 54713 | Colònia Galobart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-galobart | CAMPRUBÍ, Josep (1985). 'La dinàmica d'un poble. La colònia Galobard'. Regió 7 (3-XI-1985). FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 144. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41, 49. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VII)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 37-42. SELLARÈS, Joan (2004). La colònia Galobart. Recull històric (treball particular). | XIX-XX | És l'únic exemple de Navarcles que es pot considerar colònia industrial, ja que la fàbrica disposava d'infrastructures i serveis per als treballadors. El conjunt està envoltat per un mur dintre del qual hi ha les antigues naus industrials, un edifici on hi havia els despatxos (construït als anys 30) i, al costat, el que havia estat la barberia més un hort. Al sector de llevant hi havia els habitatges (uns 50), més la botiga, escola i una casa per al propietari, ja que a la torre de l'amo pròpiament, situada més amunt, pràcticament no hi van viure. Tot aquest sector d'habitatges i serveis va ser enderrocat a la dècada de 1990 i no es conserva. La nau principal és uns construcció de grans dimensions aixecada els anys 50. Consta de planta baixa més un pis i sotacoberta. A la planta baixa hi havia els telers, al primer pis la filatura i el nivell superior servia com a magatzem. L'interior d'aquesta nau conserva l'estructura originària, amb un entramat de columnes de ferro encimentades i sostres amb vigues de ferro i revoltons. Es conserva un soterrani dels anys 1920 on hi havia els batans. A la part més septentrional es conserva una xemeneia (utilitzada per la caldera) i, al final, un conjunt de naus més petites adossades, una de les quals és antiga mentre que la resta són força modernes (dels anys 60 i 80). En aquest sector hi havia els tallers, les sales de la caldera i la turbina antiga (que l'any 1987 va quedar en desús en construir-se la nova). Fora del recinte murat hi havia la casa de l'amo i un altre bloc amb habitatges per als treballadors. Es tracta d'un exemple notable d'arquitectura fabril, tot i que les construccions originàries (del segle XIX) s'han perdut pràcticament en substitució d'edificis més moderns. | 08140-24 | Carretera N-141c (de Manresa a Vic), poc abans del km. 9. | Un cabaler del mas Galobart, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica. La concessió data de 1859 i la fàbrica començà a funcionar el 1866. Ignàsia Burés quedà vídua i heretà la fàbrica del seu marit. Es casà molt aviat amb Antoni Salvador Safont i la parella va fer funcionar la colònia sota el nom de Burés i Salvador. Durant molt temps va tenir dues naus (una de 78 x 22,8 m i l'altra de 35,5 m de llarg per una amplada variable). A finals del segle XIX s'hi afegiren més construccions (50 pisos per a treballadors, escola, botiga, etc) i es convertí en colònia. Poc després es construïren nous habitatges fora del recinte de la colònia, a prop d'on hi havia hagut el molí de Navarcles. El 1904 heretava la fàbrica la filla del matrimoni casada amb Joan Guitart i Santasusanna, advocat de Manresa. La societat es digué des d'aleshores Guitart i Salvador, i el 1940 es convertí en societat anònima amb el mateix nom. L'any 1936 hi treballaven 186 persones (83 homes i 103 dones). Els anys 50 es va edificar la gran nau actual. El 1963 Filatures Riera S.A., fortament participada per Textil Torres Valentí, va adquirir la majoria de les accions de Guitart i Salvador, encara que en va mantenir el nom. El president era Eduard Valentí. Des d'aleshores l'empresa ha estat dirigida per Torras Valentí de Manresa. L'any 1969 s'hi afegí una nova nau industrial i, després de l'incendi de l'empresa Torres Valentí a Manresa, es construí una nova fàbrica que ampliava les anteriors situada fora del recinte, a prop del molí. Originàriament, la colònia Galobart pertanyia al terme municipal de Calders fins que el 1927 s'annexionà a Navarcles per proximitat geogràfica. Actualment les naus de l'antiga colònia serveixen de magatzem de l'empresa tèxtil. | 41.7653900,1.9070600 | 409153 | 4624305 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54713-foto-08140-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54713-foto-08140-24-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es conserven diverses caixes amb documentació que fa uns anys van ser enviades des de Barcelona, però no han estat classificades. Es conserva un bon nombre de maquinària dels anys 80 i, esporàdicament, algun element més antic. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 54714 | La Pólvora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-polvora | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 55-56. | XIX-XX | Antiga fàbrica de pólvora que va estar en actiu al segle XIX. L'indret de la Pólvora és una petita esplanada vora el riu Calders que queda aïllada d'una banda pel mateix riu i, de l'altra, per una cinglera. Es tracta d'un terreny relativament ampli i resguardat, molt adequat per una activitat perillosa com la fabricació de pólvora. De l'antic molí polvorer pràcticament no en queden restes. Tan sols un mur de pedra a la part de tramuntana de l'actual casa: un edifici de dos cossos més uns coberts, que al principi del segle XX va habilitar-se com a casa de pagès i, més recentment, com a segona residència per part dels actuals propietaris. De les instal·lacions de la pólvora en queda un dels diversos barracons que hi havia per emmagatzemar la pólvora i que estaven situats a la perifèria. Es troba a l'alçada de la resclosa i consisteix en un petit habitacle obrat amb maó en una balma natural. També queden restes de l'antiga casa dels moliners: parets d'una casa també obrada a la roca de la balma. Finalment, es conserva la resclosa i el canal, així com l'edifici de la central hidroelèctrica que s'hi va construir al principi del segle XX. | 08140-25 | Indret de la Pólvora | A Manresa es fabricava pólvora des d'antic. El 1865 es promulgà la llei de desestancament de la pólvora i aleshores van sorgir diverses iniciatives particulars que aprofitaven aquesta tradició. L'any 1870 hi ha notícies de fàbriques de pólvora a Navarcles i Sant Fruitós de Bages. La fàbrica de Navarcles era d'una companyia formada per Jaume Xipell, Joan Coma i Jacint Xipell. La primera notícia del molí de la Pólvora és del 1871, quan Joan Escaiola (propietari de l'heretat Escaiola) estableix a Jaume Xipell, fabricant de pólvora, un terreny en aquesta zona, on sembla que antigament no hi havia hagut cap altre molí. Segons un gravat publicitari de l'any 1877 (en la qual la fàbrica apareix amb la marca 'La Confianza') el recinte constava de 'represa, canal, rueda hidráulica, canal de desagüe, entrada a la fábrica y almacenes, estufas, habitación y carpinteria, almacén, embase, edificio de elaboración, mezclas y pabones, prensa'. Els anys següents (1879 i 1885) els terrenys per a les instal·lacions es van ampliar. El 1877 es va produir una explossió i el 1881 Jaume Xipell, de Manresa, demana permís per tornar a obrir la fàbrica. No sabem fins quan es va fabricar pólvora a Navarcles, però l'any 1893 les hereves de la propietat van vendre els drets per utilitzar les aigües dels molins de la pólvora a Joan Esquius, el nou propietari de la fàbrica del cal Tàpies, situada més avall, el qual va unificar els dos salts i va construir una central hidro-elèctrica a la Pólvora que produïa electricitat per a la fàbrica i per al poble de Navarcles. L'encarregat de la central vivia a la casa de l'antic molí, que es va reformar a principis de segle XX. Més tard, la finca va estar uns anys abandonada fins que els anys 70 la va adquirir l'actual propietari, que va fer importants ampliacions i reformes a la casa. | 41.7599100,1.9147900 | 409788 | 4623689 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54714-foto-08140-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54714-foto-08140-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Codina (del Forn de ca l'Amador, al carrer Ample) conserva un original del gravat publicitari de l'any 1877 on es pot veure el conjunt de les instal·lacions de la Pólvora. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 54715 | Canal de la fàbrica de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-de-cal-tapies | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (II)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 43-47. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41-42, 49. | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica de cal Tàpies (actualment ensorrada) que avui s'utilitza per captar i conduir les aigües del riu Calders cap a la planta potabilitzadora de Navarcles. La resclosa està situada aigües avall de l'antic molí polvorer, en un meandre del riu Calders. És de formigó i té una forma lleugerament el·líptica. Una sola comporta (amb un mecanisme totalment modern) dóna pas a l'aigua del canal. El canal és estret (al principi de poc més d'un metre) i discorre paral·lel al marge esquerre del riu Calders i del Llac a través d'un recorregut d'un km aproximadament. En alguns trams és cobert. A la part final, abans d'arribar al punt on hi havia la fàbrica, la canalització subterrània condueix les aigües cap a la planta potabilitzadora, situada al principi del Regadiu Vell. | 08140-26 | A la riba esquerra del riu Calders, a l'alçada del Llac de Navarcles. | La família Tàpies era de Navarcles i s'havia enriquit fent de paraires en el segle XVIII. La primera notícia de l'aprofitament de les aigües del riu Calders data de l'any 1806, quan l'amo del mas Escaiola cedia a uns comerciants de Manresa un tros de terra per a una fàbrica de cotó. El 1820 s'intentà de nou però el projecte no va reexir. Ja a principis de segle XIX es va produir un conflicte per l'aigua del Calders quan l'Ajuntament va enviar a Madrid un representant (probablement un Tàpies) per adquirir els drets sobre el riu i aquest els va registrar com a particular al seu nom. L'Ajuntament volia l'aigua per regar els horts de Santa Margarida, mentre que els Tàpies la volien per la fàbrica. El contenciós va arribar a la justícia, que va fallar a favor dels Tàpies, els quals començaren la construcció del canal. El 1843 la fàbrica no estava construïda, però el canal sí, i els veïns el boicotejaven desviant l'aigua per regar. El 1889 Sebastià, un hereu dels Tàpies que tenia una part del Molí d'en Serra, demanava permís per construir la fàbrica. La va aixecar amb penes i treballs degut a dificultats financeres i el 1902 la va haver de vendre a Joan Esquius, manyà de Manresa, que ja havia comprat el molí d'en Serra i la Pólvora. La fàbrica fou arrendada a Josep Raventós, que la va fer funcionar fins al 1971. Joan Esquius va vendre la fàbrica a Hijos de Antonio Gimferrer de Calaf i Barcelona. El 1972 la comprà Ricardo Oliva, comerciant de Manresa, i després passà a Adrià Passarell. En aquests anys la fàbrica va ser enderrocada. Posteriorment, el propietari va arribar a un acord amb l'Ajuntament i va cedir la 'Platja de Navarcles' i el canal de la fàbrica en compensació per la urbanització que havia fet sense les cessions conrresponents. Actualment el canal s'utilitza per portar aigua a la planta potabilitzadora construïda just després, prop d'on hi havia hagut la fàbrica. La resclosa va ser construïda de nou a principis del segle XX, junt amb la de la central hidroelèctrica de la Pólvora. Antigament el canal s'utilitzava també per regar alguns horts de la zona. | 41.7611600,1.9124600 | 409596 | 4623830 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54715-foto-08140-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54715-foto-08140-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 54716 | Carrer Ample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ample | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136-137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Ample'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73. | XVII-XX | Algunes cases es troben en estat d'abandó. | Carrer de traçat sinuós, edificat sobre el camí que venia de Talamanca, passant per davant de l'Església. És el més antic de Navarcles, però de les cases originàries del segle XVII pràcticament no en queden restes visibles. Hi predomina una diversitat de tipologies constructives, de diferents èpoques i alçades. Les cases han estat força modificades amb el temps, amb l'afegit de balcons i sobrealçats. Continua sent un dels carrers principals i més comercials (junt amb el carrer Nou) i molts baixos són ocupats per establiments comercials, sovint amb un tipus de retolacions poc adients. L'aspecte de les façanes no segueix un criteri establert: n'hi ha a pedra vista, arrebossades, etc. Tot això li dóna un aspecte excessivament heterogeni. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional dels segles XVII-XVIII són les número 39, 37, 35, 33bis, 40, 36, 32, 29, 24, 14, 15 (Rectoria), 17 (ca la Madrona), 6. Altres cases arquitectònicament interessants però posteriors són les número 30, 28, 26, 27, 23, 21, 18, 16, 12, 10, 5, 7, 8. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. L'enllumenat és amb faroles del model estàndar al nucli antic i té restes del cablejat aeri força visibles. | 08140-27 | Nucli antic | El segle XVII augmenta la població i els masos de la Sagrera comencen a vendre patis perquè els veïns hi construeixin i es forma el carrer. El carrer seguia l'eix d'un camí antic (que Fortià Solà qualifica de camí ral) i que venia de Talamanca i donava a la Plaça Vella. El 1687 ja estava totalment construït i llavors rebia el nom de carrer Major i era el més important de Navarcles; s'hi trobaven les millors cases, moltes d'elles pertanyents a famílies de pagesos acomodats, com els Aguilar, els Vintró, els Bertran, els Serra, els Escaiola, els Manganell... El 1780 el carrer tenia 36 cases; el 1853, 42, i el 1883, 45. Hi predominava la casa unifamiliar. Els baixos es destinaven al bestiar, a les tines i a les bótes. La primera planta era per a l'habitatge i la golfa servia de magatzem. A la segona meitat del segle XIX algunes cases van convertir les golfes en pisos. Després aquest procés va continuar i moltes cases s'han anat fragmentant encara més, mentre les antigues famílies han marxat cap a barris perifèrics. El 1909 l'Ajuntament va acordar construir-hi una font i el 1913 els veïns recolliren diners per una bomba que fes arribar l'aigua. El 1816 el carrer es divideix en dues parts: carrer Ample i carrer d'en Serra. El 1922, per estalviar confusions, es dividia en tres carrers, i el nom popular es substituïa pel de carrer del Diputat Creixell. Aquest nom es deuria conservar fins poc abans de la Guerra Civil, quan es canvià pel de Francesc Layret. Després de la Guerra el carrer recuperà el nom tradicional, que ha conservat fins a l'actualitat. Tradicionalment al carrer Ample s'hi ha instal·lat les entitats amb una vida més destacada, com el teatre, Càrites o la Societat Harmonia. | 41.7523200,1.9048900 | 408954 | 4622857 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54716-foto-08140-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54716-foto-08140-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 39: 1713; llinda de la casa núm. 40: 'FEC 1728 VIC'; llindes de la casa núm. 28: 1844, 1816; a l'arc de ferro sobre el portal de la casa núm. 5: 1879, llinda de la casa núm. 17 (ca la Madrona): 'es de 1643'; casa núm. 7: 'AÑO' '1864'.Cal Caló (núm. 23) conserva un celler semi-soterrani molt interessant, amb volta de pedra sostinguda sobre la roca natural, que ha estat retallada. Conserva dues tines.Cal Fusteret (núm. 40) té un portal molt ample perquè tenia la màquina de batre del poble i calia entrar-la.Cal Manganell (núm. 6) era també una casa important pertanyent a pagesos acomodats i manté una tipologia arquitectònica dels segles XVIII-XIX força interessant. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54717 | Carrer Nou i carrer Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-i-carrer-jesus | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P.137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Nou'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | Carrer de traçat lleugerament sinuós, edificat sobre un antic camí que anava cap a Sant Benet. Les cases han estat força modificades (és el carrer més comercial de Navarcles) i el carrer no ha conservat gaire la imatge d'un carrer tradicional, sinó que té un aspecte més aviat heterogeni. Molts baixos han estat adaptats com a locals comercials, amb un tipus de retolacions i dissenys dispars. I molts edificis han afegit balcons i tribunes. Les cases que conserven millor la tipologia tradicional originària (del segle XVIII) són les número 67, 65, 60, 52, 48, 46, 44, 51, 42, 40, 49, 47, 43, 41, 27, 21, 19, 17, 11, 12, 1 (al carrer Nou); la número 6 (al carrer Jesús) i la número 8 de la Plaça de la Vila. Altres cases més característiques del segle XIX són la número 13, 26, 32. Les número 4 i 38 són d'influència modernista. Alguna casa (com la número 40) conserva ben visibles els murs de tàpia. La majoria de cases conserven l'hort transformat en pati a la part de darrere. El carrer és asfaltat i amb voreres. L'enllumenat és amb faroles del tipus estàndar al nucli antic. El cablejat aeri és encara bastant visible. | 08140-28 | Nucli antic | Al segle XVIII baixava un camí que, passant per l'actual plaça de Sant Valentí i carrer Nou, anava cap a Sant Benet. Aquest camí és l'embrió del carrer Nou i feia de divisòria de tres grans propietaris de Navarcles d'aleshores. En aquest moment s'estava construint al carrer de Sant Benet i l'edificació de cases va continuar al llarg d'aquest camí, en els dos sentits. Per això en aquesta època es coneixia com el carrer Nou més Amunt i carrer Nou més Avall. Les primeres cases (a l'entorn de cal Burjons) es van construir entre 1728 i 1770. Eren construccions unifamiliars que incloïen un hort al darrera. L'any 1870 el carrer tenia 62 cases, i el 1816 encara el mateix nombre. A partir de 1880 es van començar a alçar les teulades i convertir les golfes en pisos. L'any 1922 l'Ajuntament va canviar els noms dels carrers, considerats vulgars, i passà a dir-se Prat de la Riba fins després de la Guerra, que retornà a la denominació tradicional. El 1955 l'Ajuntament va procedir a una urbanització generalitzada dels carrers més antics. | 41.7519500,1.9029900 | 408796 | 4622818 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 11: 1758; Casa núm 26: 1899; casa núm. 32: 1885. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 54718 | Plaça del General Prim (o Plaça Vella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-general-prim-o-placa-vella | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça del General Prim'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 25. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73-75. | XVII-XX | És la plaça més antiga del poble, originada prop de l'Església, on hi havia l'antiga sagrera, probablement en l'era del mas Graner (actualment desaparegut però situat aproximadament al número 4 del carrer Otzet). La plaça té una forma irregular i presenta una aparença poc homogènia, amb cases de tipologa força diversa i de diferents èpoques: des d'una del segle XVIII, feta de pedra i tàpia, fins a d'altres del segle XIX o modificades al segle XX. Les que han conservat, en major o menor grau, la tipologia tradicional són les número 1, 2, 3, 4, 5 i 8. Alguns baixos acullen establiments comercials, amb un tiipus de retolació d'estètica poc integrada a l'entorn. En un extrem, a l'inici del carrer doctor Robert, hi ha un racó amb bancs, un arbre i una font. On ara hi ha el carrer s'aixecava l'antiga casa consistorial, que al començament de segle XX es va enderrocar per eixamplar el pas. La plaça és asfaltada i amb voreres. Les faroles són del model estàndar al nucli antic. Es conserven restes del cablejat aeri força visibles. Actualment és permès d'aparcar-hi, cosa que desmereix la imatge de la plaça. | 08140-29 | Nucli antic | És la plaça més antiga del poble. És possible que al segle XIV ja existís, però enlloc no se'n parla. Fortià Solà diu que al segle XVI ja estava acabada i que hi residien els propietaris Graner i Mitjà. L'espai de la plaça podria ser l'era del mas Graner. El mas Torroella i Escaiola hi donaven per darrera. En el capbreu de Sant Benet de 1687 es parla de la plaça, i en aquesta època ja hi havia la botiga, arrendada pel Comú. En aquesta data també s'hi trobava la rectoria de la parròquia. El 1743 el Comú de Navarcles compra una casa, avui ensorrada, que va ser la casa de la vila fins al segle XX. Des del començament del segle XIX la plaça s'anomena Major. El 1922 va canviar el nom pel de General Prim, que encara es manté en l'actualitat. El 1906 el consistori va instal·lar-hi una font pública. A finals del segle XIX la rectoria es va traslladar a la ubicació actual, i el 1911 l'Ajuntament es mudava al nou edifici de la Plaça de la vila. En aquest moment la gent comença a anomenar-la plaça Vella per distingir-la d'aquesta altra. Des d'aquest moment la plaça ha perdut protagonisme en benefici d'altres indrets. | 41.7517900,1.9055800 | 409011 | 4622797 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54718-foto-08140-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54718-foto-08140-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 2: relleu d'una estrella inscrita dins un cercle i la data '1793' (aquesta lllinda sembla que prové de Sant Benet i la va portar el 'Met', que era propietari de la casa). Llinda de la casa núm. 3: 1858.La casa núm. 8 correspon a cal Generes: un casal important pertanyent a una família de pageos acomodats, però des del punt de vista arquitectònic la casa ha perdut en bona mesura la seva fesomia tradicional. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 54719 | Mas Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aguilar | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça Aguilar'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVI-XVII | L'interior presenta un estat avançat de degradació | És l'únic dels diferents masos d'origen medieval que van quedar integrats al nucli urbà que ha conservat l'autèntica fesomia d'un mas. Consta d'un cos de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Té planta baixa més dos pisos, amb una estructura annexa a la part posterior corresponent a una cisterna. L'edifici estava compost per tres crugies i al segle XVII se n'hi afegí una quarta a la banda de llevant que podria haver estat una torre (sembla que la documentació parla d'un 'baluard'). La façana té un portal adovellat i finestres adintellades. L'edifici, d'una qualitat arquitectònica notable, ha mantingut íntegrament les façanes i els volums. Els baixos conserven l'estructura tradicional, amb un sostre de vigues i restes d'una premsa, excepte en una de les sales que havia estat seu de la Creu Roja. Els pisos superiors han estat força modificats i tenen poc interès. A la part posterior hi ha un pati d'amplies dimensions, actualment en desús. Al costat de la façana hi ha un portal per on s'accedia al Cementiri Vell, situat darrera del pati de la masia. | 08140-30 | Plaça Aguilar, 3 | Al segle XVI el mas Aguilar era un dels importants de Navarcles i tenia la propietat d'una bona part del terme. Era el resultat de la fusió de tres masos: el Puget, el mas Maurell i el mas Torra. L'edifici tal com es pot veure actualment es devia construir al segle XVI, tal com indica una llinda de la porta, i el segle XVII s'amplià cap a llevant. Fins a finals del segle XVII els amos es deien Aguilar: després va passar a mans d'un hisendat de Moià: Baltassar Carner, i finalment a mans de la família Ubach i Balasch, de Rubí. Per tant, des de començaments del segle XVIII era una casa habitada per masovers. La importància de la casa feia que al davant hi tinguessin un pati gran d'ús privat amb coberts i tines. L'any 1932 l'Ajuntament va adquirir aquest pati amb l'ajuda d'una recapta popular i va urbanitzar-hi la plaça Aguilar. L'edifici fou comprat per l'Ajuntament i, fa uns anys, va acollir l'Acadèmia Oliveras i després l'Ambulatori i dependències de la Creu Roja. | 41.7532000,1.9038300 | 408867 | 4622955 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54719-foto-08140-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54719-foto-08140-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54719-foto-08140-30-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una dovella del portal: 1590. En una finestra del segon pis: 1623. Al portal del Cementiri Vell: 1862. | 94|95|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54720 | Carrer de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-sort | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Sort'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 23. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | El paviment és en mal estat. | Carrer de traçat rectilini que, amb la construcció de la carretera cap a Talamanca (al final del segle XIX) va quedar enfonsat. L'antic carrer només tenia un reng de cases al costat sud, les quals han conservat més o menys la tipologia tradicional, almenys en volums i alçades. Són cases unifamiliars de planta baixa més 1 o 2 pisos, però han estat força modificades. Les que conserven millor la tipologia tradicional són les número 5, 9, 11 i 37. Per la part del darrere les cases tenen els típics patis, normalment amb garatges, que donen al passatge Joan Maragall. La continuació del carrer a partir de Pau Claris ja està ocupat per cases molt modernes. El carrer és asfaltat i conserva una vorera de lloses. | 08140-31 | Nucli antic | Al segle XVIII Joan Tarrés, un pagès de Calders, va rebre en herència un camp que llavors ja s'anomenava de la Sort. Hi passava un camí que anava de la Plaça cap a Sant Benet i que encara es pot resseguir perfectament. El 1774 Joan Tarrés en lloc de conrear la terra va començar a establir patis de cinc metres d'ample que donaven al camí. Aquest any s'establiren 18 patis, començant pels que toquen al carrer Ametller. L'any 1780 ja hi havia 10 cases construïdes, i al final del segle el carrer ja estava format i constava de diverses cases unifamiliars. L'any 1883 es va construir la carretera de Talamanca i l'antic carrer va quedar enfonsat front la nova carretera). L'any 1922 el carrer passà a anomenar-se Pi i Maragall, i després de la Guerra recuperà el nom tradicional. | 41.7505400,1.9040000 | 408878 | 4622660 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54720-foto-08140-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54720-foto-08140-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 43: 1781; llinda de la casa núm. 13: 1776.La casa núm. 3 és cal Cisteller, pertanyent a Lluís Brunet. És l'últim de Navarcles que encara elabora vi i als baixos conserva les instal·lacions del celler, amb una premsa, tines, maquina d'aixafar raïm, etc.Moltes cases tenen pous a la part del darrere. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54721 | Carrer Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ametller | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ametller'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer originat al final del segle XVIII que consta de dos trams rectilinis. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional a la banda esquerre, on hi predomina un tipus de casa popular unifamiliar, semblants a les del carrer Torras i Bages però en general força modificades, tot i que han conservat els volums i l'alçada. Les cases que han conservat millor aquesta tipologia són les número 3, 5, 21, 33, 35 i 47. La banda dreta del carrer és ocupada per edificacions més modernes, i la número 8 correspon al convent de les Dominiques. L'últim tram del carrer, des del passatge Vinya Vella fins al carrer de la Diputació, està ocupat per cases actuals. Totes les cases tenien un hort al darrera, que actualment s'ha convertit en pati, normalment amb un garatge al final o bé amb una petita edificació. El carrer és asfaltat i conserva una vorera feta amb lloses. Té una font de l'any 1925. | 08140-32 | Nucli antic | Al segle XVIII Teresa Casanovas tenia un camp que tocava amb el camp de la Sort i que s'anomenava camp dels Ametllers, probablement perquè hi havia una plantació d'aquests arbres. A la segona meitat del segle Teresa va quedar vídua i tenia molts deutes. Potser per això va decidir parcel·lar aquell camp en patis per edificar cases. L'any 1777 s'establiren 7 patis, els més propers al carrer de la Sort. Tenien 5 metres d'ample i 41,6 de llarg, amb la qual cosa hi cabia una casa i un hort al darrera. Els que l'adquiriren havien de pagar 100 lliures d'entrada i 2 sous de cens cada any. L'any 1791 l'hereu de la vídua va establir 7 patis més. Aquestes cases es devien alçar l'any 1795, data d'algunes llindes actuals. Més endavant es devien establir més patis, ja que el 1853 consta que el carrer tenia 24 cases. El 1912 el carrer es va connectar amb la resta del poble tot salvant el desnivell del carrer de la Sort, que estava més enfonsat. El 1909 es traslladava una font que hi havia al començament del carrer. El 1925 es va instal·lar una font a tocar del convent de les Germanes Dominiques. | 41.7504200,1.9046000 | 408927 | 4622646 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54721-foto-08140-32-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 33: 1799 | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54722 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137-138. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Àngel Guimerà'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | Carrer de traçat rectilini edificat a partir del carrer Nou. En el primer tram a començaments de segle XX encara hi havia el pas pels baixos d'una casa que connectava amb el carrer Nou. Actualment en aquest sector hi ha edificacions modernes. El següent tram (després del passatge que travessa el carrer) ha conservat en part la imatge d'un carrer tradicional amb cases dels segles XVIII-XIX, especialment al costat esquerre. Les cases que conserven millor aquesta tipologia tradicional són les dels número 2, 8 i 9. Per la part posterior cada casa té el seu pati, gairebé tots amb un garatge al final. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. El cablejat aeri és en part visible. | 08140-33 | Nucli antic | Al segle XVIII Joan Tarrés, pagès de Calders, tenia una gran parcel·la de terra que es coneixia amb el nom de la Vinya Vella. De 1725 a 1742 va vendre els patis que donaven a la banda sud del carrer Nou amb la intenció de fer un nou carrer en aquest sector. Abans, però, va haver d'arribar a un acord amb un dels propietaris de les cases del carrer Nou perquè el carrer que es disposava a edificar tingués sortida i connexió amb aquest altre mitjançant un passadís pels baixos d'una casa. Això ho va fer el 1787 i aquest mateix any va establir 11 patis que serien les cases que des d'aleshores configurarien el carrer, el qual de primer hom anomenava de la Vinya Vella. Més tard apareix també com a carrer de Detràs, degut a que estava darrera del carrer Nou. Popularment també se'l coneixia com a carrer de Miraculs, fent referència al fet que les cases miren els darreres de les cases del carrer Nou. El nom oficial d'Àngel Guimerà el va rebre l'any 1922 i des d'aleshores no s'ha canviat.. | 41.7518100,1.9026200 | 408765 | 4622802 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54722-foto-08140-33-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 54723 | Carrer Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-manresa-0 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Manresa'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XIX-XX | Algunes cases estan actualment desocupades | Carrer format al final del segle XIX, de traçat recte, asfaltat i amb voreres estretes a banda i banda. És lleugerament més ample que els carrers del nucli antic sorgits al segle XVIII. Les cases conserven una arquitectura representativa del final del segle XIX i principis del XX. Predominen les cases d'estil popular. Algunes són cases de pisos, com la que fa cantonada amb el carrer Nou (c/ Nou núm. 32) o la número 1. D'altres continuen la tradició de cases unifamiliars, concretament les número 3, 5, 9 o 13. | 08140-34 | Nucli urbà | Quan es construí el carrer Nou al segle XVIII es deixa pas a un camí que anava cap al Molí d'en Serra i també cap al gual per travessar el Llobregat i anar cap a Manresa. El camí feia de separador de dues parcel·les (una del mas Aguilar i l'altra del mas Serra). La formació del carrer es realitzà a l'entorn dels anys setanta del segle XIX. L'any 1872 ja hi ha constància del carrer, i el 1883 ja hi havia 6 cases. El 1934 l'Ajuntament republicà acordà anomenar-lo carrer Rafael Casanova. Després de la Guerra Civil va tornar al nom tradicional de carrer de Manresa. | 41.7525300,1.9017500 | 408693 | 4622883 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54723-foto-08140-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La casa que fa cantonada (carrer Nou núm. 32) conserva als baixos un celler amb tines. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54724 | Carrer Verger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-verger | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Verger'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 71. | XVIII-XX | Recentment rehabilitat | Carrer de traçat rectilini i regular. Presenta una image força homogènia i representativa d'un carrer originat al segle XVIII, amb la modificació puntual d'algunes cases. Va formar-se en paral·lel al carrer Ample (el més antic) però en un nivell inferior, possiblement a la zona immediatament exterior a l'antiga sagrera. Predomina un tipus de casa popular característica del segle XVIII, amb planta baixa i dos pisos; les portes i les finestres emmarcades amb blocs de pedra escairada. Les que conserven millor aquesta tipologia originària del segle XVIII, totes a la banda nord, són les dels número 14, 12, 10, 8, 6. Altres cases també interessants però més reformades o posteriors són les número 17, 16, 15, 13, 11, 5, 4. La casa número 9 (cal Tatjeró) té una estètica d'influència modernista. La majoria de façanes són arrebossades i pintades amb els colors tradicionals. El carrer ha estat rehabilitat recentment (agost de 2006) i té un paviment amb llosetes, sense voreres. Al sector de llevant s'hi ha plantat arbres. El carrer presenta una aspecte molt polit i pràcticament no queden restes del cablejat aeri. L'enllumenat és amb el tipus de farola de ferro estàndar al nucli antic. | 08140-35 | Nucli antic | El terreny sobre el que s'edificà el carrer era propietat del mas Solervicens, que l'havia comprat al mas Cura. El 1689 la peça de terra ja s'anomenva El Verger, tenia dues quarteres d'extensió i arribava fins a la riera. Els patis per construir-hi cases foren venuts o establerts pels amos del Solervicens entre els anys 1782 i 1793, i cal suposar que les cases es construïren immediatament. A la llinda de la casa que fa cantonada amb la Baixada de les Fonts es llegeix la data de 1792. | 41.7526400,1.9051800 | 408979 | 4622892 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54724-foto-08140-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54724-foto-08140-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54724-foto-08140-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 14: 1794; llinda de la casa núm 12: 1793; llinda de la casa núm. 10: 1792.Placa penjada al carrer: 'Carrer Verger. Rehabilitat en la seva totalitat i inaugurat el dia 8 d'agost de 2006. Ajuntament de Navarcles.' Cal Tatjeró (núm. 9) va ser construïda per un indiano.La majoria de les cases tenien pou al pati de darrere, els quals es nodrien de l'aquífer que hi ha en aquesta zona. Actualment, molts pous han desaparegut i només en queden uns pocs. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54725 | Carrer Doctor Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-robert | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Doctor Robert'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73. | XVII-XX | Carrer de traçat més o menys rectilini, tot i que amb una disposició irregular de les façanes. Conserva més o menys la imatge d'un carrer tradicional. Les cases són antigues però de tipologia força diversa, probablement degut a l'origen força antic del carrer. Les que han conservat millor la tipologia tradicional són les número 1, 4, 5, 6, 7, 9, 8, 13, 14. S'observa una varietat de formes als portals: amb llinda, amb arcs escarsers o de mig punt adovellats. El carrer és asfaltat, amb voreres estretes. Té faroles del model estàndar al nucli antic i restes del cablejat aeri. | 08140-36 | Nucli antic | Les terres sobre les quals s'edificà aquest carrer eren propietat del mas Torroella. A finals del segle XVII es van vendre o establir els patis per construir-hi les cases. El 1690 ja hi havia construïda una casa, i el 1722/23 ja estaven construïdes les cases fins a l'actual carretera. Actualment es conserva una llinda amb l'any 1690 i una altra de 1707. A finals del segle XVIII el carrer s'anomenava de la Palanca. No se sap per què ni des de quan, però cal suposar que en algun lloc proper hi devia haver una palanca. En el padró de l'any 1844 encara apareix com a carrer de la Palanca. El 1877 ja ha desaparegut aquest nom i s'anomena carrer de Baix. El 1922 l'Ajuntament li canvià el nom pel de Dr. Robert i sha conservat fins a l'actualitat. A nivell popular antigament també es coneixia com a carrer del Forn. Segons Fortià Solà era degut al fet que darrera l'antiga casa de la vila, a la Plaça, hi havia un forn de pa comunal, avui desaparegut. Al segle XVII Fortià Solà considera que es devia anomenar carrer de la Roca pel fet que és edificat en bona part damunt de la roca vista. | 41.7515800,1.9058800 | 409035 | 4622773 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54725-foto-08140-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54725-foto-08140-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda casa núm. 5: 1694 i gravat amb una creu. Llindes de la casa núm. 7: 1740; '1690 ...ERA'. Llindes de la casa núm. 13: 1723; inscripció il·legible a la llinda del portal. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 54726 | Carrer de Sant Benet (o carrer de França) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-benet-o-carrer-de-franca | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer St. Benet'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 73. | XVII-XX | Algunes cases es troben en estat d'abandó o necessitarien una restauració. | Carrer de traçat lleugerament sinuós i en pendent. És l'antic camí que anava a Sant Benet, edificat a partir del final del segle XVII. Moltes de les cases originàries dels segles XVII-XVIII (de planta baixa més un o dos pisos) han estat modificades amb solucions diverses: rajoles, maó vist, arrebossats de diferents textures i colors, pedra vista... Tot i això, conserva clarament la imatge d'un carrer tradicional, encara que d'aspecte heterogeni. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les dels números 3, 5, 4, 21, 29, 41, 43, 45, 47, 44. Per exemple, la casa número 5 (ca l'Aió) conserva un celler interessant i 3 tines. Per la part del darrera els antics horts s'han transformat en patis (accessibles des del passatge Catalunya), en molts casos amb la construcció d'un garatge al final. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. L'enllumenat és amb faroles de ferro del tipus estandar a tot el nucli antic. El cablejat aeri és encara bastant visible. | 08140-37 | Nucli antic | Aquest carrer s'edificà sobre un antic camí que anava de l'Església (pel carrer Ample) a Sant Benet i el molí d'en Serra. El camí dividia dues propietats: baixant a mà dreta, hi havia el camp dels Magraners, del mas Aguilar, i a mà esquerre era del mas Bertran. Quan el carrer Ample va estar acabat les noves cases s'anaren edificant seguint aquest camí. Primer es va construir la banda esquerra, des de finals del segle XVII i el 1722 ja s'havia arribat al capdavall, a trobar l'altre camí que baixava i que més endavant serà el carrer Nou. El 1703 es començà a construir a la banda dreta i s'arribà al capdavall el 1736. Algunes llindes del carrer porten aquestes dates.Les cases de la banda esquerra tenien un hort al darrera, mentre que les de la banda dreta s'havien de conformar amb un corral. L'any 1934 el carrer va canviar el nom pel de Galan i García Hernández, en record d'un militar republicà afusellat. Després de la Guerra Civil recuperà el nom de Sant Benet, que ha perviscut fins a l'actualitat. Popularment, però, la majoria de la gent el coneix com a carrer de França. Es desconeix l'origen d'aquesta denominació, que Fortià Solà atribueix als immigrants gascons que residien a Navarcles al final del segle XVI. El problema és que en aquesta època el carrer encara no s'havia construït. Segons Fortià Solà, aquest carrer també apareix esmentat antigament com a carrer del Molí o de la Palanca. Entorn de 1956 l'Ajuntament va fer-hi obres de pavimentació i voreres. | 41.7525100,1.9031300 | 408808 | 4622880 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54726-foto-08140-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54726-foto-08140-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 3: '1665' i 'Agost 1650 FRAN.CURA prevere'; llinda de la casa núm. 34: 1986. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54727 | Carrer Otzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-otzet | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Otzet'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVII-XX | Carrer curt, de traçat rectilini, originat al segle XVII a l'entorn de l'antic mas Graner. En general les cases han estat força modificades i el carrer no conserva gaire la imatge tradicional. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les número 3 i 5, a més de la número 4, de dimensions molts més grans. El carrer és asfaltat, amb voreres estretes. Té restes visibles del cablejat aeri. | 08140-38 | Nucli antic | En aquest carrer hi havia un mas que es deia Graner. El 1338 el propietari es deia Petrus de Graneiro, i el 1505 era Valentí Graner. A començaments del segle XVII el propietari és el pubill Jaume Otzet, que s'havia casat amb l'hereua de la casa i donà nom al carrer. Al llarg del segle XVII el mas devia anar malament i es va vendre a diversos particulars, que construïren les cases al costat del mas que van donar lloc al carrer. Tradicionalment el carrer comprenia els actuals Jacint Verdaguer, plaça Sant Valentí i Torras i Bages, fins que l'any 1922 l'Ajuntament va dividir-lo tal com ara està. | 41.7517300,1.9052800 | 408986 | 4622791 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54727-foto-08140-38-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 4: 1857. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 54728 | Carrer Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-solervicens | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Solervicens'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XX | El carrer Solervicens té un traçat força sinuós, ja que es fa formar a partir d'un camí que anava cap al mas Solervicens i Talamanca. Un bon nombre de les cases originàries han estat substituïdes per edificacions actuals, fet que ha malmès en bona part l'aparença tradicional del carrer. Les cases que conserven millor la tipologia tradicional són les número 1 (que ha estat objecte d'una restauració original, seguint una estètica actual) i la número 3. El carrer és asfaltat i amb voreres. Té faroles del model estàndar al nucli antic i conserva restes del cablejat aeri. | 08140-39 | Nucli antic | El carrer Solervicens és una de les 'davallades'que baixen del petit altiplà entorn del nulci urbà més antic, a la zona del carrer Ample. Les cases foren construïdes en patis del mas Torroella que van ser venuts entre 1722 i 1723. Al segle XVIII tant s'anomena carrer de la Davallada com carrer de la Davallada de la Plaça, o també camí de la Plaça al mas Solervicens. En realitat, el carrer s'edifica sobre l'antic camí que anava cap al mas Solervicens i també a Talamanca. Tanmateix, el nom de Solervicens és recent. | 41.7516900,1.9061000 | 409054 | 4622785 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54728-foto-08140-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54728-foto-08140-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 54729 | Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-jacint-verdaguer | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Jacint Verdaguer'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVII-XX | Carrer recentment rehabilitat. | Carrer de traçat sinuós i amb pendent, que deriva d'un antic camí que sortia de la sagrera, al costat de l'Església, en direcció a Sant Benet. Cal dir que, pel fet d'estar situat en el nucli originari, és un dels carrers més antics, i això es reflecteix en l'antiguitat de les cases, que en bona part s'han conservat. Per això manté força bé l'aspecte d'un carrer tradicional. A diferència d'altres carrers del segle XVIII, amb un tipus de cases més homogeni, aquí són més diverses, fruit de la construcció en èpoques successives. Algunes són força altes, però gairebé totes les cases han conservat, en major o menor grau, la tipologia tradicional. Per exemple les dels números 1, 2, 3, 5, 9, 13. Altres cases interessants, probablement del segle XIX, són les número 9, 6, 8. La casa número 11 correspona a l'antic mas Escaiola, la número 7 a l'antic mas Torruella i la número 4 del carrer Otzet a una casal de grans dimensions. El carrer ha estat pavimentat recentment amb llosetes i no té voreres, sinó un reng d'elements metàl·lics que impedeixen l'aparcament dels cotxes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. Queden algunes restes (poques) de cablejat aeri. | 08140-40 | Nucli antic | Aquest carrer és el tram inicial d'un camí que, segons la documentació, anava 'a Sant Benet pel camp de la Sort', que és l'actual carrer de la Sort. És difícil precisar la formació del carrer. Les cases a tocar del campanar formaven part de la Sagrera de Navarcles. Abans de 1687 algunes cases del carrer ja estaven construïdes. Cal dir que al començament del carrer hi havia els masos Torroella i Escaiola, dels quals actualment gairebé no se'n conserven vestigis. Al segle XVIII en aquesta zona es parla del carrer del Callariç, fent referència a un pas estret que hi havia d'haver al capdamunt, tocant a l'Església. Almenys en el segle XIX les cases del carrer formaven part del carrer Otzet, fins que un acord municipal de 1922 va dividir el carrer Otzet en els actuals. | 41.7519100,1.9050400 | 408966 | 4622811 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54729-foto-08140-40-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa penjada al carrer amb un retrat de Verdaguer i el text: 'Navarcles en record de Jacint Verdaguer. Any Verdaguer. Octubre 2002. Ajuntament de Navarcles'.La casa número 11 correspon a l'antic mas Escaiola, del qual només se'n conserva un celler soterrani cobert amb volta i una part de la façana a l'interior de l'actual portal del segle XIX, amb una llinda del 1864 i, a la tarja del portal, 1927. Quan van fer les obres de l'escala de l'Església, l'any 1842, al capdamunt del carrer Verdaguer van sortir tombes de l'antic cementiri. Més tard es va ampliar sobre aquest sector la casa número 11. Pel que fa a l'antic mas Torruella (probablement casa número 7) actualment és un edifici del segle XIX. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54730 | Carrer Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-torras-i-bages | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Torras i Bages'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer de traçat sinuós, amb lleugera pendent. És la continuació del carrer Jacint Verdaguer i, igual que aquest, deriva de l'antic camí que anava cap a Sant Benet. L'edificació és més tardana (finals del segle XVIII) i, a diferència del carrer Verdaguer, hi predomina un tipus de casa popular més uniforme, característic d'aquesta època: cases unifamiliars amb planta baixa més un o dos pisos, amb les portes i finestres emmarcades amb blocs de pedra escairada. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional, sobretot a la banda dreta, amb algunes cases que han estat sobrealçades o modificades amb l'obertura de balcons, terrasses, portes per a garatges, etc. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les número 4, 6, 8, 12 i 14. El carrer és asfaltat i amb voreres estretes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. Queden algunes restes del cablejat aeri. | 08140-41 | Nucli antic | Aquest carrer és el segon tram d'un camí que, segons la documentació, anava 'a Sant Benet pel camp de la Sort', que és l'actual carrer de la Sort. Els patis per construir-hi les cases van ser establerts per l'amo del mas Bertran entre l'any 1797 i 1800. A partir d'aleshores el rengle de cases s'anomena carrer d'en Bertran. En un recompte de 1883 encara apareix aquest nom. S'ignora per quin motiu més tard el carrer va quedar integrat en el carrer Otzet fins que, l'any 1922, l'Ajuntament va dividir el carrer Otzet segons l'estat actual i li donà el nom de Torras i Bages. El 1934 el carrer passà a anomenar-se de Pau Iglésies, en record del fundador del partit socialista, i després de la Guerra recuperà novament la denominació de Torras i Bages. | 41.7511800,1.9047300 | 408939 | 4622730 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54730-foto-08140-41-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Entre la casa núm. 2 i 3 hi havia una porta per on s'accedia a l'escola de nois. La casa núm. 3 pertanyia a l'Ajuntament i hi havia magatzem de carn i un calabós. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54731 | Carrer Baixada de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-les-fonts | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Baixada de les Fonts'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XX | Cases abandonades i paviment deteriorat. | Carrer de traçat sinuós que baixa del carrer Ample a la zona de la riera Merdaenllà amb un pendent considerable. Es caracteritza per una barreja de tipologies constructives de diferents èpoques, amb una estructura urbanística complexa i poc regular. A la part superior hi ha la placeta del Coro, que ha estat urbanitzada recentment (maig del 2005), junt amb alguns edificis actuals. De les cases originàries (segle XVIII) en queden poques o han estat força modificades; en altres casos es tracta dels darreres de les cases. Al final del carrer (per la part baixa) hi ha 5 cases unifamiliars de construcció recent. La pavimentació és de ciment, força deteriorada. Conserva un tram de vorera fet amb lloses. L'enllumenat és amb faroles de tipologia estàndar a tot el nucli antic. El cablejat aeri és força visible. Algunes de les cases que conserven millor la tipologia tradicional són les dels números 3, 8, 6 i 24. | 08140-42 | Nucli antic | El nucli urbà originari de Navarcles es situa dalt de la carena que forma el carrer Ample. Hi havia diversos camins que salvaven aquest desnivell i que s'utilitzaven sovint per anar a busca aigua a les fonts de la riera Merdaenllà. L'any 1780 es parla de Davallada que va de la plasseta a la font; es referia a la petita placeta del Coro i a la Font Vella o la Font de la Mina. A vegades també es parla de carrer a la riera Merdaenllà. La construcció de les primeres cases en aquesta baixada es situen a l'entorn de 1720. El 1816 es parla de Davallada Verger. Més endavant les cases d'aquest sector van quedar integrades entre el carrer Ample i el carrer Verger. El 1922 l'Ajuntament decidí anomenar el carrer Baixada de les Fonts, nom que s'ha mantingut fins a l'actualitat. | 41.7528000,1.9048000 | 408947 | 4622910 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54731-foto-08140-42-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda a la casa núm. 8: 1792.Un gran portal (amb la data 1836 a la tarja) correspon a cal Fontcoberta. És la casa que té entrada per Àngel Guimerà, 28. A l'interior hi havia una gran nau que podria haver construït amb finalitats industrials. Més tard va ser sala de ball. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54732 | Carrer Baixada de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-la-riera | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Baixada de la Riera'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XX | Al costat sud algunes cases i solars abandonats. | Carrer de traçat sinuós, amb un pendent considerable que salva el desnivell des del carrer Ample fins a la zona de la riera Merdaenllà. És una de les 'davallades' del poble. L'edificació no s'ha fet d'una forma sistèmàtica i per això té un urbanisme irregular. Les cases més antigues són a la part alta, a tocar de la plaça Aguilar, i corresponen als segles XVIII-XIX. Al costat sud les edificacions són més modernes. Les cases que conserven millor la tipologia tradicional són la número 1 i la de la plaça Aguilar, núm. 1. Aquesta última, originària del segle XVIII i ampliada al XIX, ha estat objecte d'una bona rehabilitació. El carrer està pavimentat amb llosetes, sense voreres. L'enllumenat és amb faroles de ferro de tipus estàndar a tot el nucli antic. El cablejat aeri queda força a la vista. | 08140-43 | Nucli antic | El nucli urbà originari de Navarcles es situa dalt de la carena que forma el carrer Ample. Hi havia diversos camins que salvaven aquest desnivell i que s'utilitzaven sovint per anar a buscar aigua a les fonts de la riera Merdaenllà. El 1780 hi ha constància d'una casa que limita a tramuntana amb el 'camí de la davallada d'en Aguilar a la dita Riera'. Era una de les 'davallades' que tenia el poble. Abans de 1922 les sis cases que tenia el carrer eren comptades dins el carrer Ample, i aquest any l'Ajuntament passà a anomenar-les Baixada de la Riera. | 41.7531400,1.9043900 | 408914 | 4622948 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54732-foto-08140-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54732-foto-08140-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 4 de la plaça Aguilar: 1849.A la banda dreta es conserva un portal que correspon a cal Fusteret (c/ Ample, 40). La casa del costat, actualment ensorrada, era l'hostal. En documentació conservada pels propietaris apareix com a 'Hostal vell'. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54733 | Carrer Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-bartomeu | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 138. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de Sant Bartomeu' i 'La barriada de St. Bartomeu'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. | XIX-XX | Carrer de traçat irregular, sorgit a principis del segle XIX com un raval al costat de l'església de Sant Bartomeu. De les cases originàries d'aquesta època pràcticament no en queden vestigis visibles. Aquestes han estat força modificades i han quedat integrades al conjunt del barri de Sant Bartomeu, sorgit a la dècada de 1960 i format per famílies procedents de la immigració andalusa. La urbanització del sector portada a terme en aquesta època ha desdibuixat la fesomia de l'antic raval del segle XIX. Les cases que han conservat, en major o menor grau, aquesta tipologia tradicional, totes al costat nord, són les número 13, 17, 19, 21, 23, 27, 29, 35, 39. El carrer actualment és ample, asfaltat i amb voreres. | 08140-44 | Raval del nucli antic | Fins al final del segle XVIII en aquest sector només hi havia la capella de Sant Bartomeu. L'any 1797 Josep Comellas tenia un camp anomenat de Sant Bartomeu amb tres quarteres de terra i, per pagar diversos deutes, va fragmentar la parcel·la en 19 patis per fer-hi cases. La major part eren de 5 per 40 m; o sigui que hi cabia una casa i un hort. El 1816 hi havia 8 cases edificades; i el 1883, 12, les quals arribaven fins a la carrerada que passava per aquest sector. Per anar a Navarcles des d'aquest raval calia travessar la riera Merdaenllà, i el 1877 els veïns reclamaven la construcció d'un pont, que es devia fer poc després. El 1908 es reconeixia el mal estat de la palanca i es va decidir construir-ne una de nova amb vigues de ferro. Al final de la dècada de 1950 va tornar a activar-se la construcció de cases en aquest sector i es va formar la barriada de Sant Bartomeu, integrada bàsicament per famílies procedents de la immigració andalusa, que abans s'havien començat a instal·lar al voltant del camp de futbol. Els anys 60 es va procedir a la ubanització dels carrers i aquest raval va quedar integrat urbanísticament al poble. | 41.7545300,1.9056000 | 409016 | 4623101 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54733-foto-08140-44-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||||
| 54734 | Capella de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-bartomeu | ESCALE, Joan (1981). 'L'ermita romànica de Sant Bartomeu de Navarcles', Full informatiu del Romànic, núm. 28, Artestudi, Barcelona. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. GONZÁLEZ, Antonio (1989). 'La restauración de los restos de Sant Bartomeu de Navarcles', Quaderns Científics i Tècnics, núm. 3. Diputació de Barcelona. P. 57-58. GONZÁLEZ, Antonio (gener-febrer 1991). 'La reconstrucción significativa de la iglésia de Sant Bartomeu de Navarcles, Catalunya, Espanya', Informes de la Construcción, vol. 42, n. 411. P. 77-81. JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Navarcles. Sant Bartomeu de Navarcles'. Catalunya romànica, vol XI (el Bages). Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 337-338. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 121-125. 'Capella de Sant Bartomeu de Navarcles', Premis FAD d'Arquitectura i d'Interiorisme, Foment de les Arts Decoratives, Barcelona, 1990. P. 112-113. | XIII-XVIII | Capella rehabilitada la dècada de 1980 | Capella romànica ampliada al segle XIV i molt reformada els segles XVII i XVIII. L'edifici està parcialment esfondrat i ha estat objecte d'una important rehabilitació. Es conserva poc més de la meitat de la construcció originària. Concretament, s'ha perdut el mur de tramuntana i gairebé tota la coberta. La capella romànica constava d'una sola nau capçada per un absis semicircular llis, gairebé tan ample com la nau, amb una finestra oberta a doble esqueixada força descentrada. La nau era coberta amb volta de canó, de la qual en queden algunes restes al mur de migdia, i era aproximadament la meitat de llarga del que sembla a l'actualitat. L'aparell, fet amb blocs de pedra desigual, és força rudimentari. De l'obra dels segles XIV i XVII-XVIII en queda l'allargament cap a la banda de ponent. Al mur de migjorn es conserven dos arcs apuntats que són les restes més evidents d'un porxo construït al segle XIV, el qual funcionava com una mena de vestíbul obert abans d'entrar a la capella. En aquest sector l'aparell és més regular, amb carreus quadrats i ben polits de mida més gran. El mur frontal corresponent a l'entrada té un campanar d'espadanya desplaçat a l'esquerra. L'element més interessant és el portal, que consta de dos arcs de mig punt en degradació. A l'intradós hi ha una simple arquivolta que descansa sobre sengles capitells en molt mal estat. En un d'ells semblen insinuar-se tres fulles d'acant. Les portes de fusta, originals, són guarnides amb aplicacions de ferramenta. Els treballs de restauració han introduït una plataforma per protegir les restes romanes que es conserven al subsòl de l'edifici i han completat la contrucció amb materials i disseny contemporanis, aprofitant els murs existents. La nau s'ha convertit en un nou espai amb possibilitats d'ús social. | 08140-45 | Carrer Sant Bartomeu | La capella està edificada sobre una antiga vil·la romana, per la qual cosa es podria pensar que hi hagué un temple paleocristià, tot i que no se n'ha trobat cap evidència. L'església romànica es va construir els darrers anys del segle XIII. Apareix citada per primera vegada el 1291 com a Sant Bartomeu de Navarcles i el 1313 com a Sant Bartomeu i Santa Margarida. Des del seu origen, ha depès de la parròquia de Navarcles, però es tenen notícies de l'existència d'un cementiri al seu voltant. Era una capella petita i el segle XIV va patir una important modificació: se li va afegir un porxo obert. Al final del segle XVII es va refer l'altar i s'hi col·locà un paviment de carions. Poc després, Mn. Llorenç Riera (rector entre 1706 i 1736) va reformar la capella en profunditat: el porxo es va integrar a la nau, s'engrandí l'àrea del presbiteri i es construí una nova volta de maó. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou profanada i restà abandonada, convertida en magatzem municipal i galliner. Els anys 60 s'esfondrà el sostre. L'any 1984 la Diputació de Barcelona va emprendre la seva consolidació i restauració, incloent-hi una excavació arqueològica del conjunt. Es van completar les parts destruïdes i s'habilità l'edifici per a usos públics. El culte a sant Bartomeu estava ben arrelat a Navarcles. La festivitat del sant el poble acostumava a baixar-hi en processó i s'adoraven les seves relíquies, avui desaparegudes. En aquesta capella també tenia gran veneració santa Margarida, que al segle XIV ja hi tenia un altar propi. Segons Fortià Solà encara el 1910 se'n conservava una petita imatge de 'gust barroc'. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les excavacions arqueològiques van localitzar tres sitges a tocar del presbiteri que servien per guardar el gra recollit de les donacions dels fidels i que van estar en funcionament des del segle XIII fins el XVII.Plafó turístic del Consorci 'Valls del Montcau' amb informació de la capella situat a la façana exterior.La intervenció de rehabilitació va rebre un premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | |||||||
| 54735 | Font de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-margarida-0 | FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. P. 12. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles, pp. 4-6 SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 124. | XVII-XVIII | Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts. En un mur de contenció de pedra hi ha encastats tres tubs de ferro d'on brolla l'aigua, que cau sobre una pica de pedra situada al nivell del terra. Diferents sobreeixidors canalitzen l'aigua cap als recs dels horts. | 08140-46 | Al Regadiu Vell | La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció. És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura. La font es devia refer diverses vegades, i en una d'elles es deixà la següent inscripció gravada: 'Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida'. L'aigua d'aquesta font s'utilitzava per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV. | 41.7557800,1.9052300 | 408987 | 4623240 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54735-foto-08140-46-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre una pedra: 'vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida'. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: 'Any 1818'.L'aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada com la resta de fonts de Navarcles. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 54736 | Festa de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-bartomeu | FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. P. 11. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 121-124. | XVIII-XX | El dia 24 d'agost, Sant Bartomeu, es baixava en processó des de la parroquial a la capella de Sant Bartomeu, on s'adorava la relíquia del sant i es cantaven goigs. També s'hi baixava el primer dels tres dies de pregàries de l'Ascensió. | 08140-47 | Capella de Sant Bartomeu. Carrer Sant Bartomeu. | El culte de sant Bartomeu, procedent de Roma, es va estendre l'any 1157, quan es va trobar un cofre amb relíquies. Els monestirs benedictins italians i francesos hi tenien molta devoció, i tal vegada a partir de Sant Benet de Bages s'introduí a Navarcles. La capella de Sant Bartomeu es va construir al final del segle XIII. Al llarg del segle XVI s'hi feren algunes fundacions. Ja el segle XVIII es feia la tradicional processó, que al començament del segle XX encara era vigent. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||
| 54737 | Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu | ARCOS, Roser; VELASCO, Carles (2003). Memoria de la intervenció arqueològica al solar del c/ Sant Bartomeu nº 22. Arqueociència, SCSL (treball no publicat). AUTORS DIVERSOS (1988). 'Darreres intervencions del Servei de Catalogació i Conservació de monuments de la Diputació de Barcelona a la comarca del Bages', Dovella, núm. 26, Manresa. P. 47-51. CAIXAL, Àlvar; SOLÉ, Xavier (1989). 'Resultats de l'excavació a la capella de Sant Bartomeu de Navarcles (Bages)', Quaderns Científics i Tècnics, n. 3. Diputació de Barcelona. P. 59-65. CAIXAL, Àlbar; LÓPEZ, Albert (1993). 'Sant Bartomeu de Navarcles', Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana, campanyes 1982-1989. Generalitat de Catalunya, Barcelona. P. 39-40. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995). L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages. LÓPEZ, Albert (1992). 'Les recerques arqueològiques a Sant Bartomeu de Navarcles, Santa Magdalena del Pla, Sant Pere de Castellfollit del Boix i el Pont Vell de Castellbell i el Vilar', Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior, Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. P. 13-34. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 28. | I-VII | Les restes estructurals de les excavacions dels anys 2003 i 2004 van ser destruïdes amb la construcció dels edificis corresponents. | Vil·la romana localitzada al subsòl de la capella de Sant Bartomeu i en dos solars propers, a l'altra banda del carrer. Les restes identificades en les diverses excavacions corresponen a la part rústica de la vil·la, mentre que es desconeix la ubicació de la part urbana. La primera excavació practicada a la capella identificà estructures, que actualment es poden veure sota la plataforma del nou paviment, pertanyents a diferents etapes d'ampliació i remodelació successives entre els segles I i IV. El segle I és el moment fundacional i se'n conserva una sitja. El segle II la vil·la s'amplià cap a la banda de ponent i se'n conserven dos murs en opus caementitium. A començaments del segle III es van construir tres parets més orientades d'est a oest, així com tres murs localitzats fora de l'església pavimentats amb opus signinum, que es troben relacionades amb un torculum (premsa). El torculum es va reformar i adaptar a mitjan segle III amb la col·locació d'uns suports nous i l'elevació del paviment. L'amortització d'aquesta instal·lació, que es trobava coberta per un potent estrat de cendres, es va produir al segle IV, tot i que la vil·la va perdurar algun segle més en els altres sectors. Al segle XIII encara es devien conservar algunes parts de la vil·la enrunades, que es van aprofitar en la construcció de la capella de Sant Bartomeu. Entre el material recuperat destaca una llàntia d'oli paleocristiana en perfecte estat de conservació del segle IV (Menzel 602). També s'han trobat restes ibèriques (fonamentalment ceràmica) que permeten intuir la presència d'un poblat a la vora. Les excavacions realitzades els anys 2003 i 2004 en els solars propers van posar al descobert la continuació de la pars rustica de la vil·la. Concretament, al sector anomenat Sant Bartomeu, 22 s'hi van identificar dues fases. A la primera (datada als segles III-IV) corresponen un camp de dolia (recipients per emmagatzemar el gra) amb un total de 15 unitats i tres possibles forns (dos d'ells metal·lúrgics). Igual que al sector de la capella, al llarg del segle IV es produeix un abandó. Posteriorment s'aixequen noves construccions sobre les restes anteriors (fase 2, datada als segles V-VII), concretament un conjunt de murs que demostren que l'ocupació a la vil·la es perllonga uns segles més fins al seu abandonament definitiu en un moment indeterminat entre el final del segle V i el VII. Al sector anomenat Carrer de Girona, 3-5 van aparèixer noves estructures que probablement també formaven part de la pars rustica de la vil·la. Concretament, es van identificar quatre sitges, el fonament d'un mur (datat al segle IV o posterior) i un estrat de terraplenament. | 08140-48 | Capella de St Bartomeu (carrer St Bartomeu); carrer St Bartomeu, 22; carrer Girona, 3-5. | Fortià Solà, en les seves Notes Històriques de Navarcles ja indicava que s'havia trobat ceràmica romana prop de la capella de Sant Bartomeu. En el marc dels treballs de restauració de la capella a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es van portar a terme excavacions a l'interior i a l'entorn immediat del temple. Aquesta tasca va ser dirigida per Xavier Solé i Àlvar Caixal durant els anys 1985 i 1986 i donà com a resultat la troballa de les restes d'una vil·la romana. L'any 2003, amb motiu de la construcció de nous habitatges i un aparcament al solar del davant (carrer Sant Bartomeu, núm. 22) l'Ajuntament va procedir a aturar les obres per tal de realitzar un seguiment arqueològic, ja que en els primers rebaixos havien aparegut restes d'un mur romà. Els treballs arqueològics van anar a càrrec de l'empresa Arqueociència, sota la direcció de Roser Arcos López. L'estiu de 2004, amb motiu de la demolició i construcció de nous habitatges a la finca del costat (entre els carrers Girona i Sant Bartomeu) es van portar a terme nous treballs arquelògics, realitzats també per Arqueociència. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54737-foto-08140-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54737-foto-08140-48-2.jpg | Física | Ibèric|Romà|Paleocristià|Medieval|Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 81|83|84|85|87|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||
| 54738 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-12 | <p>FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32.</p> | XIX-XXI | <p>Arxiu parroquial, conservat en una sala de la rectoria. De l'arxiu anterior a la Guerra Civil només es conserva un lligall de destaments (de 1805 a 1930), un llibre de testaments (de 1858 a 1875) i un llibre de defuncions de 1914. Posterior a la Guerra es conserven els diferents llibres de batejos, defuncions i matrimonis.</p> | 08140-49 | Rectoria. Carrer Ample, 40 | <p>L'arxiu parroquial de Navarcles va ser destruït al començament de la Guerra Civil de 1936 i només se'n van conservar uns pocs llibres. Per tant, l'arxiu comença immediatament després de la Guerra.</p> | 41.7522100,1.9048800 | 408953 | 4622844 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 | ||||||||||||
| 54739 | Arxiu municipal de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32. | XIX-XX | L'arxiu municipal es conserva actualment en una sala d'uns 9 x 7 metres de l'Edifici Jove. Les caixes-arxivadors ocupen un volum considerable, omplint tres de les quatre parets. La documentació comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. Anterior a aquesta data només queden restes d'actes del consistori, alguns censals del segle XVII i el document de la proclamació de sant Valentí com a patró de Navarcles l'any 1690. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes, i està classificada segons els criteris per a arxius municipals de la Diputació de Barcelona. | 08140-50 | Edifici Jove (Passeig de Cervantes, 3). Tercer pis. | Amb la construcció del nou edifici de l'Ajuntament es va fer una primera classificació dels documents. La documentació conservada comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes: estadística, actes, urbanisme, registre civil, hisenda municipal, eleccions, arxiu judicial i altres expedients i lligalls. L'any 1999 va entrar a formar part del programa de classificació i manteniment d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona. L'arxivera encarregada era Agnès Rueda. Però des de fa quatre anys no hi ha arxiver. | 41.7513400,1.9018100 | 408697 | 4622751 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54739-foto-08140-50-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc