Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54771 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-12 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 132, 155-162. | XIX-XX | Per Pàsqua es celebren les tradicionals caramelles, amb cantades pels carrers del poble. Actualment surten a cantar un grup infantil, vinculat al Mijac, i un grup d'adults, vinculats a la Parròquia. | 08140-82 | No se sap des de quan es fan caramelles a Navarcles però ha estat una tradició ben arrelada. El 1912, per exemple, es van contractar dues orquestres per acompanyar els cantaires. Les colles que sortien per Pasqua representaven els diversos col·lectius en què estava dividit el poble. La Societat Coral l'Harmonia, dirigida durant molts anys per Valentí Bosch de cal Calderí, era una de les que solia ser-hi present. Els sectors d'església, agrupats a l'entorn de l'Escola, tampoc hi faltaven; i més esporàdicament els de cal Met. Després de la Guerra Civil hi havia cors de gent gran i infantils. El grup de l'Escola fou dirigit per Josep Calvet i després per Josep Codina. A vegades s'hi incorporaven bastoners i ballets. Al Coro també va haver-hi un grup de grans i un grup infantil, que dirigí Josep Calvet fins la seva extinció als anys setanta. La colla Or i Flama també va ballar ballets alguns anys. I la coral Sol Ixent, dirigida primer per Josep Codina i després per Jordi Noguera, també va prendre part en les caramelles, així com els Antílops (1971). Els anys vuitanta cantaven caramelles els nens de l'Escola, l'Agrupació de Cantaires de Navarcles i l'Esbart Dansaire Navarclí. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||||||
| 54827 | Goigs a llaor de Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-valenti | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 19, 113. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Goigs en honor de sant Valentí, patró de Navarcles. Es canten per Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) quan la processó entra a l'Església Parroquial per celebrar la missa. La lletra dels goigs és de Jaume Collell. La música es cantava aprofitant tonades d'altres indrets. La lletra dels goigs és la següent: 'Puix d'una glòria sens fi / al cel gosau immortal: / gloriós Sant Valentí / preservau-vos de tot mal. / Imatge de bon Pastor / sou de Terni en la ciutat, / augmentant sempre el ramat / de Jesús Nostre senyor / i el guardeu del llop traïdor / amb vostre zel pastoral. / De Navarcles el veïnat / i de Bages tot el Pla / ben guardat per Vos està, / Valentí màrtir sagrat, / vós sou el nostre advocat / davant del Rei Celestial.' | 08140-138 | El segle XVIII els navarclins ja cantaven uns goigs de Sant Valentí, els quals feien referència a les virtuts del sant. És a dir, el parlar correcte: 'cuant temen o regoneixen / en las llenguas de sos fills / las mares alguns perills / luego a vos ofereixen / perque os tenen, y coneixen / per protector i advocat'. Però també la protecció envers pedregades i temporals, contra la sequera, la facultat de maridar donzelles, consolar viudes i ajudar en els parts difícils. La lletra dels goigs que es canten actualment és de Jaume Collell, prevere, representant del sector anomenat vigatà de la Renaixença. La devoció a sant Valentí compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. I després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jaume Collell (lletra) | Els Goigs de Sant Valentí han estat inclosos en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles', on se'n fa una versió amb arranjaments musicals de Josep M. Descarga, i interpretació de l'Agrupació de Cantaires de Navarcles. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||||
| 54828 | Cançons de Marcel·lí Monrós i Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-de-marcelli-monros-i-oller | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. (2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles. | XX | Cançons compostes per Marcel·lí Monrós, home polifacètic i dinamitzador de la vida cultural de Navarcles durant els anys seixanta i setanta. Marcel·lí Monrós va compondre sis o set cançons en la línia de la Nova Cançó que s'imposava en aquesta època. Ell mateix, o de vegades també Àngel Esquius, intepretava les seves cançons, especialment als Festivals que el Club Joventut organitzava els anys Seixanta. Entre les cançons més conegudes hi ha 'Maria Carme', 'Salut volguts companys'. Dues de les cançons de Monrós han estat recollides en el CD editat per l'Ajuntament 'Les cançons de Navarcles'. Concretament: 'Cançó de Nadal' i ' Vine'. Per la seva significació, aquestes cançons han passat a formar part de la memòria col·lectiva d'una generació de navarclins. | 08140-139 | Marcel·lí Monrós i Oller va néixer els anys previs a la Guerra Civil i, durant la seva adolescència, va patir una malaltia cardíaca que va condicionar fortament la seva personalitat. Fou una persona sensible i inquieta en molts àmbits de la cultura: fotografia, cinema, periodisme, música, pintura, etc. Durant el franquisme fou impulsor de múltiples activitats culturals, com ara el periòdic Tinet, el club Joventut, l'Escola de pintura, el Club Fotogràfic, Cine-Club. També fou impulsor de la biblioteca. Va morir l'any 1972 i deu anys més tard l'Ajuntament organitzà un homenatge en reconeixement de la seva tasca: se li dedicà el parc que ara porta el seu nom i es van recuperar alguna de les seves cançons. Per la Festa Major d'Hivern de 1997 es representà l'obra de teatre musical 'Parc Marcel·lí', amb cançons compostes per a l'ocasió. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Marcel·lí Monrós | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||||||
| 54691 | Regadiu nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regadiu-nou | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles, pp. 11-12. | XX | Alguns horts s'han perdut i es troben erms. | Zona d'horta situada entre el final de la població per la banda oest i el riu Llobregat. Abasta una extensió considerable d'horts que en bona part continuen en ús, tot i que alguns terrenys es troben erms, sobretot a la zona més baixa i a prop del Pont Vell. Anys enrere la zona de regadiu era més gran, però ha anat perdent extensió a causa del creixement urbanístic. Els horts solen ser d'un quartà i els conreus són els tradicionals d'horta. El sistema de regatge no ha canviat gaire d'ençà que es va implantar l'any 1929. L'aigua és captada del Llobregat a prop del Pont de Sant Benet mitjançant un sistema de bombes (actualment automatitzades) situades en una caseta. Per una canalització subterrània, l'aigua s'emmagatzema en una bassa circular situada al carrer Tinet. Es tracta de la bassa 'originària, tot i que fa uns cinc anys la van formigonar. D'aquí l'aigua es distribueix en diferents ramals, i aquests en els diversos recs (anomenats 'regadores') que porten l'aigua a cada hort, incloent-hi actualment els horts del Regadiu Vell. Alguns d'aquests recs han estat encimentats per minimitzar les pèrdues. | 08140-2 | Sector oest als afores de Navarcles | Després que, a finals del segle XIX, s'hagués canalitzat l'aigua de la font de la Cura per millorar el Regadiu vell, aviat es va constatar la necessitat d'ampliar encara més la zona de regadiu. L'any 1921 es començaren a fer gestions i l'any següent l'Ajuntament encarrega un estudi a l'enginyer Cesar Molinas. La solució que es considera més adequada és captar l'aigua del Llobegat al costat de la resclosa de la fàbrica de Sant Benet i bombejar-la cap a una bassa a la zona del Regadiu nou. En un principi els amos de la fàbrica s'hi oposen, però el 1928 s'arriba a un acord: les bombes del regadiu només funcionarien quan la fàbrica estigués parada. L'any 1929 entra en funcionament. Cada pagès tenia un hort d'un quartà, i per cada hort tenia una hora de regatge. El regatge es feia de manera descendent, començant per la part més alta, per tal d'aprofitar millor l'aigua. Actualment encara hi ha una persona contractada per l'Ajuntament encarregada de donar pas a l'aigua. En aquests moments la mitjana d'edat dels que porten els horts és molt alta, i la renovació generacional no està assegurada. | 41.7516400,1.8960800 | 408221 | 4622790 | 1929 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54691-foto-08140-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54691-foto-08140-2-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54692 | Font dels Sobreeixidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-sobreeixidors | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.14, 26-27, 32. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles. | XX | Font situada en una petita esplanada amb diversos arbres, bancs i taules. La font actual (reconstruïda l'any 1975) es situa en un nivell lleugerament enclotat, amb un accés mitjançant escales. Un petit cobert de pedra, amb un gran arc, aixopluga la font, que consisteix en un brollador sobre una pica. | 08140-3 | Passeig de les Fonts, enllaç amb el camí del Solervicens | Quan es fa fer la primera captació d'aigües dels pous del Solervicens per l'abastament del poble en aquest indret hi havia un sobreeixidor de l'aigua sobrant. L'aigua continuava canalitzada cap a la xarxa de fonts del poble. Aquest sobreeixidor està documentat el 1899 i es va convertir en font. Ja l'any 1902 s'hi va instal·lar una taula de refrescs que obria a l'estiu i que va funcionar fins el 1957. La font es va refer el 1965. Als anys seixanta el recinte, gestionat per Albert Brunet, es va tornar a obrir i s'hi va construir una pista de tennis. La riuada de 1971 va malmetre la zona i el març de 1975, quan es va urbanitzar el passeig de les Fonts, es va reconstruir la font.actual, situada uns metres més enfora. | 41.7515100,1.9067500 | 409108 | 4622765 | 1975 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54692-foto-08140-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda: 'Font dels Sobreixidors Any 1902'. Un senyal de les 'Valls del Montcau' indica que forma part de la Ruta de les Fonts. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54693 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-1 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.15, 28, 32. | XX | Font evoltada d'una petita àrea enjardinada i amb una terrassa-bar. La font és situada en una cavitat en forma d'absis, emmarcada per un arc de pedra, que s'obre enmig d'un mur de contenció també de pedra. Actualment s'ha instal·lat una aixeta sobre un bloc de marbre, mentre que el brollador natural està canalitzat sobre una superfície metàl·lica. A l'espai de l'entorn hi ha una zona amb parc infantil, diversos plàtans i altres arbres. | 08140-4 | Entre el carrer Àngel Vivó i el carrer Bages | Antigament s'anomenava font de la Rodonella, i devia rebre el nom de Font Vella quan es va fer la font de la Mina, una mica més amunt, per obtenir més aigua per al Regadiu Vell. L'any 1914, quan es va construir el camí empedrat que baixava cap a la fàbrica de cal Tàpies per entremig dels horts, es reformà la font i s'hi deixà un rètol amb la data. El 1967, quan es decidí fer un petit parc en aquesta zona, la font s'avançà i adoptà la fesomia actual. Tradicionalment, aquesta font tenia molta anomenada i molta gent de fora de Navarcles venia a buscar-hi l'aigua. Actualment, com la resta de fonts de Navarcles, l'aigua d'aquesta font ve canalitzada des de la font Calda i està controlada. | 41.7538500,1.9048100 | 408950 | 4623027 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54693-foto-08140-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54693-foto-08140-4-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Un senyal de les 'Valls del Montcau' indica que forma part de la Ruta de les Fonts. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 54694 | Font de la Cura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cura | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.15, 28. | XIX i XX | Font emplaçada en una esplanada que queda arrecerada sota una cinglera per on baixa un torrent. La font es troba a la roca de la cinglera, al costat d'un salt d'aigua. Té dos brolladors: un amb l'aigua natural de la font i una aixeta amb aigua tractada provinent de la Font Calda. El pas del torrent ha estat cobert. L'entorn és ombrívol a causa de l'existència d'un bon nombre de platans. Antigament la zona arbrada era només al racó de la font, i la resta era una vinya. | 08140-5 | Prop del carrer de la Font de la Cura | La notícia més antiga és de 1891 però cal suposar que existia de molt abans, ja que porta el nom d'un mas que hi havia a la zona. Molt probablement era la font del mas. L'any 1947 l'Ajuntament va engrandir l'esplanada i la va convertir en un lloc per fer-hi fontades: hi havia taules, una barbacoa, etc. A finals dels anys seixanta, en una trobada, es va cobrir el torrent i la font va prendre la fesomia actual. Fa uns anys es va retirar el mobiliari urbà, ja que s'havia convertit en un espai marginal conflictiu. Actualment el recinte està protegit per una tanca. | 41.7566200,1.9093300 | 409329 | 4623329 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54694-foto-08140-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 54696 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-2 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 16. SERRA, Francesc (1996). Els ponts de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 1. Ajuntament de Navarcles. Pp. 9-10. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 76-77. | XIX | Pont sobre el riu Llobregat per on passa la carretera de Manresa a Vic. Consta de cinc arcs escarsers sobre pilastres de planta allargada amb el trencamars en forma arrodonida, els quals sostenen la plataforma de la carretera, d'uns 9 metres d'amplada. Actualment amb baranes metàl·liques. El parament és amb filades regulars de carreus ben escairats. Les pilastres als dos extrems del pont són més amples i estan fetes amb carreus encoixinats. Als dos laterals de cada extrem del pont hi ha un escut amb les quatre barres de Catalunya amb diferents variants (que corresponen als escuts de les províncies catalanes): les quatre barres soles, les quatre barres amb un ram de flors i les quatre barres amb un rombe al centre amb onades. L'escut corresponent a l'extrem sud-oest és cobert per la vegatació i no és visible. Es tracta d'una obra molt sòlida que ha aguantat les diverses riuades sense desperfectes. | 08140-7 | Carretera N-141c, de Manresa a Vic. Km. 8 | Es va començar a construir el 1857 arran de la construcció de la carretera Manresa-Vic i es va acabar el 1863. Aquesta carretera deriva de l'antic camí ral que, ja al segle XI, es dirigia vers la capital d'Osona passant per Calders, Collsuspina, etc. Amb el nou pont Navarcles va començar a definir la sortida del poble cap aquest sector, que es convertí en el nou nucli de comunicacions, mentre que el Pont Vell anà quedant en desús. El Pont Nou comportà una millora molt notable i un estímul per l'economia. L'any 1866 començà a funcionar la fàbrica de cal Galobard, molt a prop del pont. Els desplaçaments dels treballadors i mercaderies de la fàbrica es veien beneficiats per l'existència del nou pont. | 41.7598000,1.9021600 | 408738 | 4623690 | 1857-63 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54696-foto-08140-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54696-foto-08140-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El riu Llobregat delimita els termes municipals de Navarcles i Sant Fruitós. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54699 | Aplec Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-sant-jordi | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134-135, 167. | XX-XXI | És una festa que es celebra des de 1969 amb la voluntat de reforçar la cultura popular. Amb els anys ha anat canviant de format i d'ubicació. Actualment es porta a terme a la Plaça de la Vila i al Parc Marcel·lí Monrós. A la vigília es fa un joc de poble, organitzat pel Mijac, una tómbola, un espectacle piromusical i un correfoc. Cada any la festa està dedicada a un escriptor. Al matí es porta a terme una tamborinada amb llaunes i olles a càrrec dels nens del poble. Després, un esmorzar col·lectiu, cercavila amb els gegants (des de 1969), una cursa atlètica (des de 1996), trobada de Caramelles (des de 1984) i lliurament de la Rosa de l'Aplec a una entitat o persona que hagi destacat en la seva dedicació a favor del poble. A la tarda: roda d'esbarts, audició de sardanes i traca final. | 08140-10 | Plaça de la Vila i Parc Marcel·lí Monrós | El Club de Joventut va organitzar el 1969 a la recent creada 'platja de Navarcles' el primer Aplec Sant Jordi: una festa de cultura popular inspirada en l'aplec de Calella.. De la platja es passà al parc municipal darrera l'Ajuntament. L'Aplec consistia en activitats infantils i sardanes. El 1977, amb l'arribada de la democràcia, la festa va donar un tomb i s'hi introduïren nous elements: matança del porc, cursa popular, exposició de poemes, espectacles diversos, presència dels partits polítics... En els anys posteriors l'Aplec Sant Jordi s'ha convertit en una de les festes més arrelades al municipi. | 41.7516000,1.9037500 | 408858 | 4622778 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||||
| 54700 | Festa de Sant Valentí (Festa Major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-valenti-festa-major-dhivern | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 150-151. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131-132. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 19-21. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. Pp. 98-103. | XVII-XXI | Aquesta festa constitueix la manifestació de navarclisme més important. Es celebra la missa de dotze, a la qual assisteix quasi tot el poble i, en acabar, es veneren les relíquies del sant, mentre es canta l'himne del poble dedicat al seu patró i els goigs. Tradicionalment l'acte més popular era la processó, en la qual es passejaven pels carrers les relíquies del sant. La festa anava precedida de focs i serenates. Fins els anys seixanta, encara conservava una vessant lúdica, amb balls, concerts i teatre. L'any 1976 va deixar de fer-se la processó. Actualment es porten a terme diferents actes en què hi participen les entitats i es fa una trobada de gegants (des del 1982) i un aplec de sardanes (des de 1980). Alguns anys també una trobada de navarclins i, durant uns dies, té lloc una representació que fa referència a Sant Valentí, Sant Benet o alguna altra història relacionada amb Navarcles a càrrec d'un grup d'actors navarclins. Durant molts anys va escriure les obres Agustí Soler i Mas. | 08140-11 | La devoció a sant Valentí, del qual es conservaven les relíquies a Sant Benet de Bages, compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. L'any 1633 les relíquies del sant es van poder salvar d'un incendi gràcies a l'acció de dos navarclins. Sant Valentí comptava a la parròquia de Navarcles amb una administració per fomentar el seu culte. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. Després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles, on encara se'n conserva l'urna. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero i Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||||
| 54701 | Festa Major (Mare de Déu d'Agost) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-mare-de-deu-dagost | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 153-154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134.. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 23. | XVIII-XX | La Festa Major d'estiu es celebra el 15 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpta. Al llarg dels anys s'han provat diferents fórmules d'organització, i des dels anys 70 se n'encarrega una Comissió de Festes vinculada a l'Ajuntament. Actualment els actes més representatius de la festa, a més de la missa en honor a la Verge de l'Assumpta, són el correaigua, una ballada de sardanes i gegants a la Font Vella, el castell de focs, així com els balls i les actuacions musicals de rigor i altres actes festius que es fan al Parc del Llac. | 08140-12 | Al segle XVIII per la Festa Major es feia un Solemne ofici amb encens i 10 o 12 ciris a l'altar major de l'Església. Després una processó curta i, a la tarda, es cantaven vespres i la Salve i al final del dia es deia el rosari. A començament de segle XX es feia també teatre, concerts i balls en diferents sales. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||||
| 54705 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-0 | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 131. TARRADELLES, Lluís; TUDÓ, Elisabeth; FERRER, Llorenç ((2008). 125 anys de la Festa de Sant Antoni a Navarcles. Quaderns de Navarcles, 15. Ajuntament de Navarcles. | XIX-XXI | La festa de Sant Antoni, patró dels traginers i protector dels animals de peu rodó, es celebra el diumenge pròxim al 17 de gener. Tradicionalment la festa solia consistir en un ofici en honor de sant Antoni, la benedicció de cavalleries, la cavalcada i finalment el ball. Igual que en altres poblacions, a Navarcles no es feien els Tres Tombs de Barcelona, sinó una cavalcada en la qual les cavalleries desfilaven pels carrers principals amb els millors guarniments, sense donar voltes a un lloc concret. Cada any es nomenava un banderer i dos coronistes que presidien la festa. Amb el temps s'hi van anar introduint altres elements: menja de coca i barreja a casa del banderer (des de 1954), el concert que es feia alternativament al Coro i a cal Met, ball a la nit i, segons els anys, altres actes. Actualment, en la nova festa de Sant Antoni (recuperada l'any 1993) es fa una cavalcada que dóna tres voltes a l'Ajuntament i el parc Marcel·lí Monrós. Els organitzadors s'han posat d'acord amb membres de l'antic gremi i han recuperat l'antiga bandera. | 08140-16 | La festa de Sant Antoni ja es troba documentada al segle XV a Barcelona. Al segle XIX s'amplià als ramaders i va incloure tota mena de bestiar. Segurament fou aleshores quan es va adoptar a Navarcles. L'any 1883 els ramaders i traginers de Navarcles van fundar una agrupació per festejar dignament el seu patró. La festa es va celebrar al llarg del segle XX, però la disminució progressiva d'animals va fer que anés decaient i l'any 1982 es va celebrar per darrera vegada. El retorn del cavall en la vessant d'oci ha portat a l'associació Amics dels Cavalls de Navarcles a recuperar la festa a partir del 1993. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||||||
| 54706 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-7 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç; FABREGAT, Joan (1998). L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 4. Ajuntament de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 57. | XX | Rehabilitat els anys 1997-98 | L'edifici de l'Ajuntament presideix la Plaça de la Vila, amb la qual conforma una unitat, ja que es van construir al mateix moment. L'edifici originari ha estat ampliat recentment per la part posterior. Consta d'un únic cos de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'element més rellevant és la façana principal, que mira a la Plaça. Tot i que l'arquitecte Ignasi Oms es trobava ja en plena etapa modernista en el moment de dissenyar aquesta obra, la façana és una composició predominantment classica que només deixa entreveure algun detall modernista en la decoració, per exemple els treballs de forja a les baranes o uns senzills esgrafiats sota la teulada que ressalten el perfil a diferents alçades que corona l'edifici. La façana també té un ampli balcó i, a la part central, la incripció: 'Casa Consistorial. Any 1912'. La façana modernista que hi havia a la part posterior es va perdre els anys seixanta. L'interior ha estat remodelat recentment i no conserva elements antics, excepte dues columnes de fosa. La façana posterior actual és d'un estil sobri i té una ampli finestral amb vistes al Parc Marcel·lí Monrós, així com un gran rellotge. | 08140-17 | Plaça de la Vila, 1 | L'any 1910 l'antiga casa de la vila (enderrocada després de la guerra) estava situada a la Plaça Vella i amenaçava ruïna. Aquell any, sent alcalde Joan Errasti, l'Ajuntament va cobrar 7.500 pessetes per la redempció del cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles i s'acordà la urbanització de l'actual Plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial. Els terrenys escollits eren un descampat i es proposava una operació ambiciosa que havia de lligar uns carrers que estavan desconnectats des que es van construir al segle XVIII. El projecte fou encarregat a l'arquitecte modernista de Manresa Ignasi Oms i fou acabat l'any 1912. El nou edifici també va acollir les escoles públiques fins que els anys seixanta es van construir les noves. Durant els anys trenta al nou ajuntament també s'hi va vendre carn als baixos, sota el control municipal. L'any 1969 l'edifici va patir una primera reforma per tal d'encabir-hi noves oficines als baixos. En aquestes obres es van perdre uns finestrals modernistes de la part posterior. El 1970 l'edifici va acollir la Biblioteca Popular Sant Valentí. El 1995 s'encarrega un nou projecte de remodelació a l'arquitecte de Barcelona Joan Fabregat, el qual es va executar entre 1997 i 1998. Aquesta intervenció respecta la façana modernista i en restitueix la forma originària, tot restaurant els esgrafiats. Les obres remodelen tot l'espai interior i l'amplien amb la construcció d'un cos de nova edificació al darrera que s'integra en la volumetria de l'edifici originari. Aquesta nova façana té una bona visual sobre el parc Marcel·lí Monrós. | 41.7514200,1.9036800 | 408852 | 4622758 | 1912 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54706-foto-08140-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54706-foto-08140-17-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitectes: Ignasi Oms i Ponsa. Remodelació anys 1997-98: Joan Fabregat | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||
| 54707 | Turbina de la Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turbina-de-la-fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XX | Turbina de l'antiga Fàbrica del Riu, que continua funcionant actualment per tal de generar energia elèctrica. Es conserven les instal·lacions originàries (corresponents a principis de segle XX). És a dir: el canal i salt d'aigua, la turbina i un sistema de comportes per regular el cabal de l'aigua. També es conserva una màquina de l'any 1924 que regulava manualment el cabal de l'aigua. Actualment la turbina funciona de manera automatitzada, però la major part de la maquinària i les instal·lacions són antigues. | 08140-18 | Fàbrica del Riu. C/ Ubach, s/n | La Fàbrica del Riu va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). A l'entorn de 1917 es construí la nau del costat de llevant. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. La fàbrica sempre va estar dedicada a la filatura. La resclosa i el sistema de comportes d'accés al canal probablement van reconstruir-se entorn de 1920, ja que són molt semblants als de la Fàbrica de Sant Benet, d'aquesta mateixa època. Les instal·lacions de la turbina també deuen ser d'aquesta època (en una de les màquines hi consta l'any 1924). Els anys 80 la Fàbrica del Riu va ser de les primeres a aprofitar el salt d'aigua per generar electricitat. | 41.7484600,1.8975300 | 408337 | 4622436 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54707-foto-08140-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 54708 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-1 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç; FABREGAT, Joan (1998). L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 4. Ajuntament de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 57. | XX | La plaça va ser urbanitzada a principis del segle XX davant el nou edifici de l'Ajuntament. El seu aspecte actual és fruit de la reurbanització que s'hi va fer a principis dels anys 70. Té una forma rectangular i el paviment de rajoles dibuixa al terra unes formes geomètriques. S'han instal·lat bancs a la vora del muret que tanca la plaça i s'hi ha plantat 9 arbres. Les faroles, amb uns pàmpols esfèrics, són un disseny característic dels anys 70. | 08140-19 | Nucli antic | L'any 1910, sent alcalde Joan Errasti, l'Ajuntament va cobrar 7.500 pessetes per la redempció del cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles i s'acordà la urbanització de l'actual Plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial. Els terrenys escollits eren un descampat i es proposava una operació ambiciosa que havia de lligar uns carrers que estavan desconnectats des que es van construir al segle XVIII. Els terrenys eren propietat de Valentí Vintró i van costar 2.950 pessetes. L'edifici de l'Ajuntament es va encarregar a l'arquitecte Ignasi Oms i es va acabar l'any 1912. Segons els acords amb l'antic propietari, la plaça s'havia d'anomenar Plaça Bertran (en record del mas Bertran, pertanyent als propietaris) i havia de tenir una font al mig. La nova plaça va esdevenir el centre neuràlgic de la població i fins i tot s'hi celebrava mercat, encara el 1935. Passà a anomenar-se popularment Plaça Nova, mentre que l'antiga plaça principal passà a dir-se Plaça Vella. Durant la República adoptà el nom de Plaça de la República, en el període franquista Plaza de la Victoria i, amb la vinguda de la Democràcia, Plaça de la Vila. El 1949 s'hi va fer una plantada d'arbres, i el 1960 s'urbanitzà definitivament. La plaça es va reomplir, es voltà de truanes i s'hi col·locaren bancs. A començament dels anys setanta es portà a terme una nova remodelació: s'enrajolà tota la plaça i s'envoltà d'un mur que salvava el desnivell dels carrers. El 1995 es restauraren alguns elements i s'hi plantaren nous arbres. El 1998, coincidint amb la remodelació de l'Ajuntament, s'han reasfaltat els carrers. | 41.7516000,1.9037500 | 408858 | 4622778 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||||
| 54709 | Parc Marcel·lí Monrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-marcelli-monros | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. FERRER, Llorenç; FABREGAT, Joan (1998). L'edifici modernista de l'Ajuntament de Navarcles. Quaderns de Navarcles, 4. Ajuntament de Navarcles. P. 11-12. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 63, 76. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. | XX | Aquest parc, construït en dues etapes els anys 1968 i 1970, ocupa un terreny rectangular entre els carrers Sabastià Toscas i Fortià Solà. Consta de tres àrees aterrassades. A la part més alta hi ha una bassa amb un surtidor central en forma de recipient suportat per escultures de lleons. A la terrassa central hi ha un parterre que acull una escultura en record de Marcel·lí Monrós. També hi ha una font i una monòlit en record de l'aplec de Sant Jordi. En el sector més baix hi ha un parc infantil. L'entorn és enjardinat amb arbres de diferents varietats i truanes. | 08140-20 | Nucli antic | L'any 1936 l'alcalde Josep Serra posava en coneixement dels regidors que Valentí Vintró havia donat els terrenys de darrera la casa de la vila fins a la carretera de Talamanca per dedicar-los a parc públic. La donació probablement devia estar forçada per les circumstàncies de la guerra, i el 1948 l'Ajuntament s'afanyà a registrar els terrenys ja que tenia notícies que l'antic propietari volia reclamar. Durant molts anys fou un descampat que servia per juagar a futbol i era conegut popularment com el Campet. Finalment, el 1968, amb el patrocini de diverses cases comercials, es construí un parc infantil a la part inferior i el 1970 es convertí en parc la part superior, amb una font i una bassa amb surtidor amb llums de colors. L'any 1982 el parc fou batejat amb el nom de Marcel·lí Monrós (fotògraf i impulsor de múltiples iniciatives culturals) amb motiu de la commemoració dels deu anys de la seva mort. El 1995 el parc infantil fou millorat amb elements més moderns. Durant molts anys el parc ha estat escenari dels Aplecs de Sant Jordi i de diversos actes de la Festa Major. | 41.7510100,1.9033700 | 408826 | 4622713 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54709-foto-08140-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54709-foto-08140-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Monòlit en record de l'aplec de Sant Jordi amb una làpida de marbre ('XXVI APLEC SANT JORDI. 23 d'abril de 1994) amb la poesia 'Sant Jordi' de Josep M. de Sagarra en commemoració del naixement de l'escriptor. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 54710 | Campanar de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-navarcles | GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (1997). El campanar de Navarcles. 'Quaderns de Navarcles', núm. 2. Ajuntament de Navarcles. | XVII | Reforçada la pedra a la part superior, que es desfeia. | Campanar de l'Església Parroquial. Torre de planta quadrada que s'aixeca sobre una de les capelles laterals. Té un basament força alt sobre el qual continua un cos central i un cos superior, on hi ha dues campanes, amb finestres allargades com a obertura. Té un rellotge a cada costat. El campanar és coronat amb una balaustrada, d'on arrenquen dos arcs encreuats que sostenen una tercera campana. L'aparell és fet de pedra, amb blocs ben escairats a les cantoneres. | 08140-21 | Església Parroquial. Carrer Jacint Verdaguer | El campanar és una obra barroca del final del segle XVII erigit en substitució d'un campanar anterior, probablement romànic. L'obra va ser encarregada pel Consell municipal a Joan Jo, paleta de Monistrol de Calders. Es van iniciar el 1690 i el 1697 eren acabades i, aquest mateix any, el campanar va ser consagrat. El cost va ser de 306 lliures barceloneses. L'any 1741 s'hi instal·laren dues campanes i un rellotge, encarregat a Simó Noguera. L'any 1857 l'Ajuntament acordà la construcció d'un nou rellotge i el 1879 l'encarregà a Joan Romeu, ferrer d'Olost de Lluçanès pel preu de 600 pessetes. El 1858 s'hi instal·lava una nova campana. L'any 1904 es van fer noves obres de reparació al campanar. Durant la Guerra Civil el campanar va servir com a torre de control per l'exèrcit republicà. S'hi instal·laren metralladores i va tenir un paper destacat en la defensa contra l'entrada de les tropes franquistes. Durant la guerra el campanar havia estat desposseït de dues campanes i només va quedar la que marcava les hores. Els anys de postguerra el propietari de la fàbrica de Sant Benet va procurar noves campanes, que foren batejades amb els noms de Valentina i Maria. L'any 1955 s'adquirí un nou rellotge: un model de funcionament electro-automàtic de la marca Salve que és el que avui dia encara funciona. | 41.7519200,1.9050800 | 408969 | 4622812 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54710-foto-08140-21-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Carreu amb inscripció en una cantonada exterior de la base (actualment visible des del magatzem): 'AL 10 DE ABRIL DE 1690 FOU COMENSAT'. | 96|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54712 | Fàbrica del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-riu | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (VI)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 19-24. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.40, 48. | XIX-XX | És la fàbrica més antiga del poble. El conjunt és format per dues construccions separades per un carreró intermig. L'antiga fàbrica és la nau situada a ponent. Es tracta d'una construcció inicialment de planta rectangular amb diversos cossos adossats. Té planta baixa més dos pisos i sotacoberta. Conserva les típiques fileres regulars de finestrals. L'edifici es troba actualment en procés de rehabilitació i té les façanes arrebossades i a mig pintar, amb les finestres renovades, cosa que distorsiona en certa mesura la imatge de l'antic edifici fabril. L'interior s'està reconvertint en habitatges, que conserven l'estructura d'emvigat originària. La planta baixa conserva l'estructura originària (reforçada amb elements estructurals actuals), amb diferents voltes, el pas del canal i les estances de la turbina. Pel que fa a la construcció del sector de ponent, té una part antiga, que es distingeix perquè és més alta, construïda a principis de segle XX. La resta de dependències que envolten aquesta nau són dels anys 70. En aquest sector també hi ha un edifici que havia acollit la porteria i la casa del director. Entre els dos sectors, a un nivell semi-soterrani, hi ha una zona de vestidors i menjador. | 08140-23 | Carrer Ubach, s/n | Manuel Comellas, perxer de Manresa però fill d'un pagès de Navarcles, juntament amb altres socis, va començar a buscar terrenys per fer una fàbrica el 1816. La fàbrica va començar-se a construir el 1818 i es deuria acabar l'any següent. Sembla que seria la primera fàbrica del poble. El salt d'aigua era de 3,34 m. La fàbrica va acabar partida en diferents seccions que funcionaven de forma independent, fins que el 1841 Joaquim Batlles va anar comprant fins a fer-se amb una part important de la fàbrica. Des de l'any 1849 l'edifici acollia només la societat Comellas, Batlles, Sanmartí i Cia. El 1867 l'arrendaven a altres fabricants i el 1869 ampliaven el canal i potser també la fàbrica, que va quedar amb la fesomia actual. Després de diverses compravendes entre les parts, el 1910 els diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia, que ja era l'empresa propietària de la fàbrica de Sant Benet (en terme de Sant Fruitós de Bages). A l'entorn de 1917 es construí la nau del costat de llevant. La fàbrica tenia alguns pisos per a treballadors, amb un servei de cuina i una cuinera. Després de la Guerra la nau més antiga va quedar buida i s'hi van instal·lar els pisos per a les treballadores. L'empresa va tancar els anys vuitanta i el 1986 fou subhastada i comprada una part per Hidrogant S.A., el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala. Els altres compradors van ser Dolors Cura, Agustí Cots i Josep Claret. El 1853 la fàbrica declarava que tenia 2.628 fusos i 9 cardes. Segons el padró de 1936 hi treballaven 10 homes i 22 dones, mentre que l'any 1955 hi treballaven 105 dones. La fàbrica sempre va estar dedicada a la filatura. | 41.7485500,1.8974700 | 408332 | 4622446 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54712-foto-08140-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54712-foto-08140-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment hi ha una fusteria als baixos de la nau antiga i una empresa de construccions a les naus del costat de llevant. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 54715 | Canal de la fàbrica de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-fabrica-de-cal-tapies | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 145. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Fàbriques de Navarcles (II)'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 43-47. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.41-42, 49. | XIX-XX | Canal de l'antiga fàbrica de cal Tàpies (actualment ensorrada) que avui s'utilitza per captar i conduir les aigües del riu Calders cap a la planta potabilitzadora de Navarcles. La resclosa està situada aigües avall de l'antic molí polvorer, en un meandre del riu Calders. És de formigó i té una forma lleugerament el·líptica. Una sola comporta (amb un mecanisme totalment modern) dóna pas a l'aigua del canal. El canal és estret (al principi de poc més d'un metre) i discorre paral·lel al marge esquerre del riu Calders i del Llac a través d'un recorregut d'un km aproximadament. En alguns trams és cobert. A la part final, abans d'arribar al punt on hi havia la fàbrica, la canalització subterrània condueix les aigües cap a la planta potabilitzadora, situada al principi del Regadiu Vell. | 08140-26 | A la riba esquerra del riu Calders, a l'alçada del Llac de Navarcles. | La família Tàpies era de Navarcles i s'havia enriquit fent de paraires en el segle XVIII. La primera notícia de l'aprofitament de les aigües del riu Calders data de l'any 1806, quan l'amo del mas Escaiola cedia a uns comerciants de Manresa un tros de terra per a una fàbrica de cotó. El 1820 s'intentà de nou però el projecte no va reexir. Ja a principis de segle XIX es va produir un conflicte per l'aigua del Calders quan l'Ajuntament va enviar a Madrid un representant (probablement un Tàpies) per adquirir els drets sobre el riu i aquest els va registrar com a particular al seu nom. L'Ajuntament volia l'aigua per regar els horts de Santa Margarida, mentre que els Tàpies la volien per la fàbrica. El contenciós va arribar a la justícia, que va fallar a favor dels Tàpies, els quals començaren la construcció del canal. El 1843 la fàbrica no estava construïda, però el canal sí, i els veïns el boicotejaven desviant l'aigua per regar. El 1889 Sebastià, un hereu dels Tàpies que tenia una part del Molí d'en Serra, demanava permís per construir la fàbrica. La va aixecar amb penes i treballs degut a dificultats financeres i el 1902 la va haver de vendre a Joan Esquius, manyà de Manresa, que ja havia comprat el molí d'en Serra i la Pólvora. La fàbrica fou arrendada a Josep Raventós, que la va fer funcionar fins al 1971. Joan Esquius va vendre la fàbrica a Hijos de Antonio Gimferrer de Calaf i Barcelona. El 1972 la comprà Ricardo Oliva, comerciant de Manresa, i després passà a Adrià Passarell. En aquests anys la fàbrica va ser enderrocada. Posteriorment, el propietari va arribar a un acord amb l'Ajuntament i va cedir la 'Platja de Navarcles' i el canal de la fàbrica en compensació per la urbanització que havia fet sense les cessions conrresponents. Actualment el canal s'utilitza per portar aigua a la planta potabilitzadora construïda just després, prop d'on hi havia hagut la fàbrica. La resclosa va ser construïda de nou a principis del segle XX, junt amb la de la central hidroelèctrica de la Pólvora. Antigament el canal s'utilitzava també per regar alguns horts de la zona. | 41.7611600,1.9124600 | 409596 | 4623830 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54715-foto-08140-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54715-foto-08140-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 54717 | Carrer Nou i carrer Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-i-carrer-jesus | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P.137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'El carrer Nou'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | Carrer de traçat lleugerament sinuós, edificat sobre un antic camí que anava cap a Sant Benet. Les cases han estat força modificades (és el carrer més comercial de Navarcles) i el carrer no ha conservat gaire la imatge d'un carrer tradicional, sinó que té un aspecte més aviat heterogeni. Molts baixos han estat adaptats com a locals comercials, amb un tipus de retolacions i dissenys dispars. I molts edificis han afegit balcons i tribunes. Les cases que conserven millor la tipologia tradicional originària (del segle XVIII) són les número 67, 65, 60, 52, 48, 46, 44, 51, 42, 40, 49, 47, 43, 41, 27, 21, 19, 17, 11, 12, 1 (al carrer Nou); la número 6 (al carrer Jesús) i la número 8 de la Plaça de la Vila. Altres cases més característiques del segle XIX són la número 13, 26, 32. Les número 4 i 38 són d'influència modernista. Alguna casa (com la número 40) conserva ben visibles els murs de tàpia. La majoria de cases conserven l'hort transformat en pati a la part de darrere. El carrer és asfaltat i amb voreres. L'enllumenat és amb faroles del tipus estàndar al nucli antic. El cablejat aeri és encara bastant visible. | 08140-28 | Nucli antic | Al segle XVIII baixava un camí que, passant per l'actual plaça de Sant Valentí i carrer Nou, anava cap a Sant Benet. Aquest camí és l'embrió del carrer Nou i feia de divisòria de tres grans propietaris de Navarcles d'aleshores. En aquest moment s'estava construint al carrer de Sant Benet i l'edificació de cases va continuar al llarg d'aquest camí, en els dos sentits. Per això en aquesta època es coneixia com el carrer Nou més Amunt i carrer Nou més Avall. Les primeres cases (a l'entorn de cal Burjons) es van construir entre 1728 i 1770. Eren construccions unifamiliars que incloïen un hort al darrera. L'any 1870 el carrer tenia 62 cases, i el 1816 encara el mateix nombre. A partir de 1880 es van començar a alçar les teulades i convertir les golfes en pisos. L'any 1922 l'Ajuntament va canviar els noms dels carrers, considerats vulgars, i passà a dir-se Prat de la Riba fins després de la Guerra, que retornà a la denominació tradicional. El 1955 l'Ajuntament va procedir a una urbanització generalitzada dels carrers més antics. | 41.7519500,1.9029900 | 408796 | 4622818 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54717-foto-08140-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 11: 1758; Casa núm 26: 1899; casa núm. 32: 1885. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 54721 | Carrer Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ametller | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ametller'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer originat al final del segle XVIII que consta de dos trams rectilinis. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional a la banda esquerre, on hi predomina un tipus de casa popular unifamiliar, semblants a les del carrer Torras i Bages però en general força modificades, tot i que han conservat els volums i l'alçada. Les cases que han conservat millor aquesta tipologia són les número 3, 5, 21, 33, 35 i 47. La banda dreta del carrer és ocupada per edificacions més modernes, i la número 8 correspon al convent de les Dominiques. L'últim tram del carrer, des del passatge Vinya Vella fins al carrer de la Diputació, està ocupat per cases actuals. Totes les cases tenien un hort al darrera, que actualment s'ha convertit en pati, normalment amb un garatge al final o bé amb una petita edificació. El carrer és asfaltat i conserva una vorera feta amb lloses. Té una font de l'any 1925. | 08140-32 | Nucli antic | Al segle XVIII Teresa Casanovas tenia un camp que tocava amb el camp de la Sort i que s'anomenava camp dels Ametllers, probablement perquè hi havia una plantació d'aquests arbres. A la segona meitat del segle Teresa va quedar vídua i tenia molts deutes. Potser per això va decidir parcel·lar aquell camp en patis per edificar cases. L'any 1777 s'establiren 7 patis, els més propers al carrer de la Sort. Tenien 5 metres d'ample i 41,6 de llarg, amb la qual cosa hi cabia una casa i un hort al darrera. Els que l'adquiriren havien de pagar 100 lliures d'entrada i 2 sous de cens cada any. L'any 1791 l'hereu de la vídua va establir 7 patis més. Aquestes cases es devien alçar l'any 1795, data d'algunes llindes actuals. Més endavant es devien establir més patis, ja que el 1853 consta que el carrer tenia 24 cases. El 1912 el carrer es va connectar amb la resta del poble tot salvant el desnivell del carrer de la Sort, que estava més enfonsat. El 1909 es traslladava una font que hi havia al començament del carrer. El 1925 es va instal·lar una font a tocar del convent de les Germanes Dominiques. | 41.7504200,1.9046000 | 408927 | 4622646 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54721-foto-08140-32-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 33: 1799 | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54722 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. P. 18. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137-138. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Àngel Guimerà'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | Carrer de traçat rectilini edificat a partir del carrer Nou. En el primer tram a començaments de segle XX encara hi havia el pas pels baixos d'una casa que connectava amb el carrer Nou. Actualment en aquest sector hi ha edificacions modernes. El següent tram (després del passatge que travessa el carrer) ha conservat en part la imatge d'un carrer tradicional amb cases dels segles XVIII-XIX, especialment al costat esquerre. Les cases que conserven millor aquesta tipologia tradicional són les dels número 2, 8 i 9. Per la part posterior cada casa té el seu pati, gairebé tots amb un garatge al final. El carrer és asfaltat i té voreres estretes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. El cablejat aeri és en part visible. | 08140-33 | Nucli antic | Al segle XVIII Joan Tarrés, pagès de Calders, tenia una gran parcel·la de terra que es coneixia amb el nom de la Vinya Vella. De 1725 a 1742 va vendre els patis que donaven a la banda sud del carrer Nou amb la intenció de fer un nou carrer en aquest sector. Abans, però, va haver d'arribar a un acord amb un dels propietaris de les cases del carrer Nou perquè el carrer que es disposava a edificar tingués sortida i connexió amb aquest altre mitjançant un passadís pels baixos d'una casa. Això ho va fer el 1787 i aquest mateix any va establir 11 patis que serien les cases que des d'aleshores configurarien el carrer, el qual de primer hom anomenava de la Vinya Vella. Més tard apareix també com a carrer de Detràs, degut a que estava darrera del carrer Nou. Popularment també se'l coneixia com a carrer de Miraculs, fent referència al fet que les cases miren els darreres de les cases del carrer Nou. El nom oficial d'Àngel Guimerà el va rebre l'any 1922 i des d'aleshores no s'ha canviat.. | 41.7518100,1.9026200 | 408765 | 4622802 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54722-foto-08140-33-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 54724 | Carrer Verger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-verger | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Verger'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 71. | XVIII-XX | Recentment rehabilitat | Carrer de traçat rectilini i regular. Presenta una image força homogènia i representativa d'un carrer originat al segle XVIII, amb la modificació puntual d'algunes cases. Va formar-se en paral·lel al carrer Ample (el més antic) però en un nivell inferior, possiblement a la zona immediatament exterior a l'antiga sagrera. Predomina un tipus de casa popular característica del segle XVIII, amb planta baixa i dos pisos; les portes i les finestres emmarcades amb blocs de pedra escairada. Les que conserven millor aquesta tipologia originària del segle XVIII, totes a la banda nord, són les dels número 14, 12, 10, 8, 6. Altres cases també interessants però més reformades o posteriors són les número 17, 16, 15, 13, 11, 5, 4. La casa número 9 (cal Tatjeró) té una estètica d'influència modernista. La majoria de façanes són arrebossades i pintades amb els colors tradicionals. El carrer ha estat rehabilitat recentment (agost de 2006) i té un paviment amb llosetes, sense voreres. Al sector de llevant s'hi ha plantat arbres. El carrer presenta una aspecte molt polit i pràcticament no queden restes del cablejat aeri. L'enllumenat és amb el tipus de farola de ferro estàndar al nucli antic. | 08140-35 | Nucli antic | El terreny sobre el que s'edificà el carrer era propietat del mas Solervicens, que l'havia comprat al mas Cura. El 1689 la peça de terra ja s'anomenva El Verger, tenia dues quarteres d'extensió i arribava fins a la riera. Els patis per construir-hi cases foren venuts o establerts pels amos del Solervicens entre els anys 1782 i 1793, i cal suposar que les cases es construïren immediatament. A la llinda de la casa que fa cantonada amb la Baixada de les Fonts es llegeix la data de 1792. | 41.7526400,1.9051800 | 408979 | 4622892 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54724-foto-08140-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54724-foto-08140-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54724-foto-08140-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de la casa núm. 14: 1794; llinda de la casa núm 12: 1793; llinda de la casa núm. 10: 1792.Placa penjada al carrer: 'Carrer Verger. Rehabilitat en la seva totalitat i inaugurat el dia 8 d'agost de 2006. Ajuntament de Navarcles.' Cal Tatjeró (núm. 9) va ser construïda per un indiano.La majoria de les cases tenien pou al pati de darrere, els quals es nodrien de l'aquífer que hi ha en aquesta zona. Actualment, molts pous han desaparegut i només en queden uns pocs. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54729 | Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-jacint-verdaguer | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Jacint Verdaguer'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVII-XX | Carrer recentment rehabilitat. | Carrer de traçat sinuós i amb pendent, que deriva d'un antic camí que sortia de la sagrera, al costat de l'Església, en direcció a Sant Benet. Cal dir que, pel fet d'estar situat en el nucli originari, és un dels carrers més antics, i això es reflecteix en l'antiguitat de les cases, que en bona part s'han conservat. Per això manté força bé l'aspecte d'un carrer tradicional. A diferència d'altres carrers del segle XVIII, amb un tipus de cases més homogeni, aquí són més diverses, fruit de la construcció en èpoques successives. Algunes són força altes, però gairebé totes les cases han conservat, en major o menor grau, la tipologia tradicional. Per exemple les dels números 1, 2, 3, 5, 9, 13. Altres cases interessants, probablement del segle XIX, són les número 9, 6, 8. La casa número 11 correspona a l'antic mas Escaiola, la número 7 a l'antic mas Torruella i la número 4 del carrer Otzet a una casal de grans dimensions. El carrer ha estat pavimentat recentment amb llosetes i no té voreres, sinó un reng d'elements metàl·lics que impedeixen l'aparcament dels cotxes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. Queden algunes restes (poques) de cablejat aeri. | 08140-40 | Nucli antic | Aquest carrer és el tram inicial d'un camí que, segons la documentació, anava 'a Sant Benet pel camp de la Sort', que és l'actual carrer de la Sort. És difícil precisar la formació del carrer. Les cases a tocar del campanar formaven part de la Sagrera de Navarcles. Abans de 1687 algunes cases del carrer ja estaven construïdes. Cal dir que al començament del carrer hi havia els masos Torroella i Escaiola, dels quals actualment gairebé no se'n conserven vestigis. Al segle XVIII en aquesta zona es parla del carrer del Callariç, fent referència a un pas estret que hi havia d'haver al capdamunt, tocant a l'Església. Almenys en el segle XIX les cases del carrer formaven part del carrer Otzet, fins que un acord municipal de 1922 va dividir el carrer Otzet en els actuals. | 41.7519100,1.9050400 | 408966 | 4622811 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54729-foto-08140-40-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa penjada al carrer amb un retrat de Verdaguer i el text: 'Navarcles en record de Jacint Verdaguer. Any Verdaguer. Octubre 2002. Ajuntament de Navarcles'.La casa número 11 correspon a l'antic mas Escaiola, del qual només se'n conserva un celler soterrani cobert amb volta i una part de la façana a l'interior de l'actual portal del segle XIX, amb una llinda del 1864 i, a la tarja del portal, 1927. Quan van fer les obres de l'escala de l'Església, l'any 1842, al capdamunt del carrer Verdaguer van sortir tombes de l'antic cementiri. Més tard es va ampliar sobre aquest sector la casa número 11. Pel que fa a l'antic mas Torruella (probablement casa número 7) actualment és un edifici del segle XIX. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54730 | Carrer Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-torras-i-bages | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 137. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Torras i Bages'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 74. | XVIII-XX | La majoria de les cases estan ben conservades. | Carrer de traçat sinuós, amb lleugera pendent. És la continuació del carrer Jacint Verdaguer i, igual que aquest, deriva de l'antic camí que anava cap a Sant Benet. L'edificació és més tardana (finals del segle XVIII) i, a diferència del carrer Verdaguer, hi predomina un tipus de casa popular més uniforme, característic d'aquesta època: cases unifamiliars amb planta baixa més un o dos pisos, amb les portes i finestres emmarcades amb blocs de pedra escairada. Conserva parcialment la imatge d'un carrer tradicional, sobretot a la banda dreta, amb algunes cases que han estat sobrealçades o modificades amb l'obertura de balcons, terrasses, portes per a garatges, etc. Les cases que han conservat millor la tipologia tradicional són les número 4, 6, 8, 12 i 14. El carrer és asfaltat i amb voreres estretes. Les faroles segueixen el model estàndar al nucli antic. Queden algunes restes del cablejat aeri. | 08140-41 | Nucli antic | Aquest carrer és el segon tram d'un camí que, segons la documentació, anava 'a Sant Benet pel camp de la Sort', que és l'actual carrer de la Sort. Els patis per construir-hi les cases van ser establerts per l'amo del mas Bertran entre l'any 1797 i 1800. A partir d'aleshores el rengle de cases s'anomena carrer d'en Bertran. En un recompte de 1883 encara apareix aquest nom. S'ignora per quin motiu més tard el carrer va quedar integrat en el carrer Otzet fins que, l'any 1922, l'Ajuntament va dividir el carrer Otzet segons l'estat actual i li donà el nom de Torras i Bages. El 1934 el carrer passà a anomenar-se de Pau Iglésies, en record del fundador del partit socialista, i després de la Guerra recuperà novament la denominació de Torras i Bages. | 41.7511800,1.9047300 | 408939 | 4622730 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54730-foto-08140-41-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Entre la casa núm. 2 i 3 hi havia una porta per on s'accedia a l'escola de nois. La casa núm. 3 pertanyia a l'Ajuntament i hi havia magatzem de carn i un calabós. | 98|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54734 | Capella de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-bartomeu | ESCALE, Joan (1981). 'L'ermita romànica de Sant Bartomeu de Navarcles', Full informatiu del Romànic, núm. 28, Artestudi, Barcelona. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 151. FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. GONZÁLEZ, Antonio (1989). 'La restauración de los restos de Sant Bartomeu de Navarcles', Quaderns Científics i Tècnics, núm. 3. Diputació de Barcelona. P. 57-58. GONZÁLEZ, Antonio (gener-febrer 1991). 'La reconstrucción significativa de la iglésia de Sant Bartomeu de Navarcles, Catalunya, Espanya', Informes de la Construcción, vol. 42, n. 411. P. 77-81. JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1984). 'Navarcles. Sant Bartomeu de Navarcles'. Catalunya romànica, vol XI (el Bages). Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 337-338. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 121-125. 'Capella de Sant Bartomeu de Navarcles', Premis FAD d'Arquitectura i d'Interiorisme, Foment de les Arts Decoratives, Barcelona, 1990. P. 112-113. | XIII-XVIII | Capella rehabilitada la dècada de 1980 | Capella romànica ampliada al segle XIV i molt reformada els segles XVII i XVIII. L'edifici està parcialment esfondrat i ha estat objecte d'una important rehabilitació. Es conserva poc més de la meitat de la construcció originària. Concretament, s'ha perdut el mur de tramuntana i gairebé tota la coberta. La capella romànica constava d'una sola nau capçada per un absis semicircular llis, gairebé tan ample com la nau, amb una finestra oberta a doble esqueixada força descentrada. La nau era coberta amb volta de canó, de la qual en queden algunes restes al mur de migdia, i era aproximadament la meitat de llarga del que sembla a l'actualitat. L'aparell, fet amb blocs de pedra desigual, és força rudimentari. De l'obra dels segles XIV i XVII-XVIII en queda l'allargament cap a la banda de ponent. Al mur de migjorn es conserven dos arcs apuntats que són les restes més evidents d'un porxo construït al segle XIV, el qual funcionava com una mena de vestíbul obert abans d'entrar a la capella. En aquest sector l'aparell és més regular, amb carreus quadrats i ben polits de mida més gran. El mur frontal corresponent a l'entrada té un campanar d'espadanya desplaçat a l'esquerra. L'element més interessant és el portal, que consta de dos arcs de mig punt en degradació. A l'intradós hi ha una simple arquivolta que descansa sobre sengles capitells en molt mal estat. En un d'ells semblen insinuar-se tres fulles d'acant. Les portes de fusta, originals, són guarnides amb aplicacions de ferramenta. Els treballs de restauració han introduït una plataforma per protegir les restes romanes que es conserven al subsòl de l'edifici i han completat la contrucció amb materials i disseny contemporanis, aprofitant els murs existents. La nau s'ha convertit en un nou espai amb possibilitats d'ús social. | 08140-45 | Carrer Sant Bartomeu | La capella està edificada sobre una antiga vil·la romana, per la qual cosa es podria pensar que hi hagué un temple paleocristià, tot i que no se n'ha trobat cap evidència. L'església romànica es va construir els darrers anys del segle XIII. Apareix citada per primera vegada el 1291 com a Sant Bartomeu de Navarcles i el 1313 com a Sant Bartomeu i Santa Margarida. Des del seu origen, ha depès de la parròquia de Navarcles, però es tenen notícies de l'existència d'un cementiri al seu voltant. Era una capella petita i el segle XIV va patir una important modificació: se li va afegir un porxo obert. Al final del segle XVII es va refer l'altar i s'hi col·locà un paviment de carions. Poc després, Mn. Llorenç Riera (rector entre 1706 i 1736) va reformar la capella en profunditat: el porxo es va integrar a la nau, s'engrandí l'àrea del presbiteri i es construí una nova volta de maó. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou profanada i restà abandonada, convertida en magatzem municipal i galliner. Els anys 60 s'esfondrà el sostre. L'any 1984 la Diputació de Barcelona va emprendre la seva consolidació i restauració, incloent-hi una excavació arqueològica del conjunt. Es van completar les parts destruïdes i s'habilità l'edifici per a usos públics. El culte a sant Bartomeu estava ben arrelat a Navarcles. La festivitat del sant el poble acostumava a baixar-hi en processó i s'adoraven les seves relíquies, avui desaparegudes. En aquesta capella també tenia gran veneració santa Margarida, que al segle XIV ja hi tenia un altar propi. Segons Fortià Solà encara el 1910 se'n conservava una petita imatge de 'gust barroc'. | 41.7548000,1.9059800 | 409048 | 4623131 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54734-foto-08140-45-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les excavacions arqueològiques van localitzar tres sitges a tocar del presbiteri que servien per guardar el gra recollit de les donacions dels fidels i que van estar en funcionament des del segle XIII fins el XVII.Plafó turístic del Consorci 'Valls del Montcau' amb informació de la capella situat a la façana exterior.La intervenció de rehabilitació va rebre un premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54735 | Font de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-margarida-0 | FERRER, Llorenç (1997). La capella i el bari de Sant Bartomeu. Quaderns de Navarcles, 3. Ajuntament de Navarcles. P. 12. FERRER, Llorenç (1999). Tenir aigua. 100 anys de la primera portada d'aigües a Navarcles (1899-1999). Quaderns de Navarcles, 5. Ajuntament de Navarcles, pp. 4-6 SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 124. | XVII-XVIII | Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts. En un mur de contenció de pedra hi ha encastats tres tubs de ferro d'on brolla l'aigua, que cau sobre una pica de pedra situada al nivell del terra. Diferents sobreeixidors canalitzen l'aigua cap als recs dels horts. | 08140-46 | Al Regadiu Vell | La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció. És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura. La font es devia refer diverses vegades, i en una d'elles es deixà la següent inscripció gravada: 'Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida'. L'aigua d'aquesta font s'utilitzava per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV. | 41.7557800,1.9052300 | 408987 | 4623240 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54735-foto-08140-46-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre una pedra: 'vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida'. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: 'Any 1818'.L'aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada com la resta de fonts de Navarcles. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 54738 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-12 | <p>FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32.</p> | XIX-XXI | <p>Arxiu parroquial, conservat en una sala de la rectoria. De l'arxiu anterior a la Guerra Civil només es conserva un lligall de destaments (de 1805 a 1930), un llibre de testaments (de 1858 a 1875) i un llibre de defuncions de 1914. Posterior a la Guerra es conserven els diferents llibres de batejos, defuncions i matrimonis.</p> | 08140-49 | Rectoria. Carrer Ample, 40 | <p>L'arxiu parroquial de Navarcles va ser destruït al començament de la Guerra Civil de 1936 i només se'n van conservar uns pocs llibres. Per tant, l'arxiu comença immediatament després de la Guerra.</p> | 41.7522100,1.9048800 | 408953 | 4622844 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||||
| 54739 | Arxiu municipal de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navarcles | FERRER, Llorenç (1983). 'Arxius de la comarca. L'arxiu municipal de Navarcles'. Dovella, núm. 8, gener-febrer 1983. P. 31-32. | XIX-XX | L'arxiu municipal es conserva actualment en una sala d'uns 9 x 7 metres de l'Edifici Jove. Les caixes-arxivadors ocupen un volum considerable, omplint tres de les quatre parets. La documentació comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. Anterior a aquesta data només queden restes d'actes del consistori, alguns censals del segle XVII i el document de la proclamació de sant Valentí com a patró de Navarcles l'any 1690. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes, i està classificada segons els criteris per a arxius municipals de la Diputació de Barcelona. | 08140-50 | Edifici Jove (Passeig de Cervantes, 3). Tercer pis. | Amb la construcció del nou edifici de l'Ajuntament es va fer una primera classificació dels documents. La documentació conservada comença a prendre importància a partir de començaments del segle XIX. A partir de 1800 la documentació és completa en gairebé tots els seus aspectes: estadística, actes, urbanisme, registre civil, hisenda municipal, eleccions, arxiu judicial i altres expedients i lligalls. L'any 1999 va entrar a formar part del programa de classificació i manteniment d'arxius municipals de la Diputació de Barcelona. L'arxivera encarregada era Agnès Rueda. Però des de fa quatre anys no hi ha arxiver. | 41.7513400,1.9018100 | 408697 | 4622751 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54739-foto-08140-50-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 54740 | Monacàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monacalia | Programes de la festa | XXI | Monacàlia és una fira de caràcter històric tematitzada a l'entorn del monestir de Sant Benet de Bages i la seva estreta relació amb el poble de Navarcles. L'esdeveniment, que es celebra el març (el dissabte i diumenge abans de Rams) recrea diferents aspectes relacionats amb el món dels monestirs. En diferents carrers del poble hi ha parades de productes artesans (imatges religioses, escuts, pintures romàniques, gastronomia, etc) i també es fan tallers d'oficis relacionats amb el món monacal. El Grup Teatre Navarcles coordina un important nombre de voluntaris, els quals recreen alguns episodis (com la fundació de Sant Benet o l'arribada de les relíquies de sant Valentí al monestir) mitjançant diverses representacions precedides dels corresponents cercaviles o desfilades. També hi ha un espai dedicat a la gastronomia dels monestir (el refetor del monestir) on es poden degustar productes típics dels monestirs de tot Espanya, i un espai on s'expliquen llegendes i es fan jocs relacionats amb Sant Benet. Altres activitats són els tocs de campanes, concerts, xerrades de difusió sobre la cultura monacal, un concurs de pesca o una trobada d'autocaravanes. Durant els dies de la festa els restaurants de Navarcles ofereixen un menú monacal i es pot adquirir un Cava especialment embotellat per a l'ocasió. La fira és organitzada per la Comissió Monacàlia i l'Ajuntament de Navarcles, i compta amb la col·laboració d'un bon nombre d'entitats de la població. | 08140-51 | Nucli antic | Monacàlia va néixer l'any 2003 com una reconversió de la Fira-Mercat de Navarcles: una fira multisectorial que es feia des de 1980 amb gran èxit de públic. El canvi d'orentació es va deure principalment a la voluntat de Navarcles d'enfortir el seu vincle amb el monestir de Sant Benet de Bages i donar a l'esdeveniment un caire més cultural i turístic que beneficiés la imatge de la població. El monestir de Sant Benet de Bages és en terme de Sant Fruitós de Bages, però per la seva proximitat amb Navarcles des de sempre ha tingut una gran influència. El monestir era el senyor feudal de Navarcles i, durant segles, nomenava el rector i el batlle; tenia una gran influència en la vida econòmica i social de la població, i també cobrava una part important de delmes i censos. Fa uns anys Sant Benet fou adquirit per la Caixa de Manresa i el 2007 va obrir les portes 'Món Sant Benet' com un important complex cultural i turístic. Monacàlia es proposa recuperar el vincle tradicional entre Navarcles i Sant Benet i protagonitzar un esdeveniment que doni rellevància a Navarcles aprofitant la caixa de ressonància que pot suposar Sant Benet. | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||||
| 54741 | Monument a Marcel·lí Monrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-marcelli-monros | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 152-153. MONRÓS, Marcel·lí (1982). Recull d'escrits de Marcel·lí Monrós i Oller (1955-1964). Ajuntament de Navarcles. (1997). Recull filmogràfic de Marcel·lí Monrós (1956-1970). Grané; Ajuntament de Navarcles. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 12. | XX | Consta d'una base en forma més o menys de piràmide invertida que suporta una escultura abstracta de terrissa, obra de l'escultor navarclí Mestres. En un costat de la base hi ha una làpida amb la següent inscripció: 'El que espera. Aquestes tardes breus i fulgents de l'hivern/ no m'allunyen de mi./ Pacient recupero/ la cadència estricta, el dring de plata/ de cada nit. Per què fer-ne?/ No ho sé/ No vull saber-ho. Visc en plenitud/ de mi mateix i prou. Sóc el que espera/ dreçat al cos i amb els sentits alerta. Miquel Martí i Pol. Homenatge a Marcel·lí Monrós. 7-III-1982 --- 24-IV-2004' | 08140-52 | Parc Marcel·lí Monrós, a la part central. | Marcel·lí Monrós i Oller va néixer els anys previs a la Guerra Civil i, durant la seva adolescència, va patir una malaltia cardíaca que va condicionar fortament la seva personalitat. Fou una persona sensible i inquieta en molts àmbits de la cultura: fotografia, cinema, periodisme, música, pintura, etc. Durant el franquisme fou impulsor de múltiples activitats culturals, com ara el periòdic Tinet, el club Joventut, l'Escola de pintura, el Club Fotogràfic, Cine-Club. També fou impulsor de la biblioteca. Va morir l'any 1972 i deu anys més tard l'Ajuntament organitzà un homenatge en reconeixement de la seva tasca i li dedicà el parc que porta el seu nom. | 41.7510300,1.9034900 | 408836 | 4622715 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54741-foto-08140-52-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Autor de l'escultura: Mestres | L'escultura de terrissa s'ha hagut de reposar diverses vegades a causa d'accions vandàliques. | 111 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54742 | Mas Bertran (o cal Vintró) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bertran-o-cal-vintro | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.11. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. | XIX | Antic mas d'origen medieval que ha quedat integrat dins el nucli urbà. Actualment l'aspecte i la tipologia arquitectònica són més d'un casal del segle XIX que no pas d'una masia. L'edifici fa cantonada entre els carrers Ample i Catalunya. Té planta baixa més dos pisos, per bé que amb dos cossos amb alçades diferents. De l'antic mas medieval se'n conserva algun element a la planta baixa: un arc apuntat, un pou... També es conserva una escala exterior que donava accés a una tina. Els pisos superiors són una construcció del segle XIX. Com a elements més destacats d'aquesta fase hi ha els balcons de la façana i els interiors, que conserven força bé la tipologia originària. D'especial interès són les pintures murals de la sala. A la planta baixa de l'edifici s'hi ha instal·lat dues botigues, amb uns espais interiors moderns. A la part posterior la casa té un petit pati. | 08140-53 | Carrer Catalunya, 31 | És un dels masos històrics d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, molt a prop de l'antiga Sagrera. Després de la crisi baix-medieval, el mas es va recuperar. En el capbreu de 1505 hi consta com a resident Rafael Bertran. Al segle XVII s'annexionà part dels masos Graner i Cura, que van desaparèixer per causes desconegudes. El carrer de Sant Benet separava les terres del mas Aguilar i del mas Bertran. Les terres del mas al nucli de Navarcles estaven situades entre els carrers Ample, de Sant Benet i carrer Nou. Als segles XVII i XVIII els propietaris van anar establint o venent patis per la construcció de cases en aquests carrers, i el mas Bertran va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. Al segle XIX el mas va ser objecte de reformes importants que el van deixar més o menys amb la fesomia actual. A començament del segle XX el propietari era Valentí Vintró, per això en aquesta època es coneix popularment com cal Vintró. Els Vintró es comptaven entre els més grans propietaris de Navarcles. Valentí Vintró va viure en aquesta casa i després marxà a Igualada i, a l'entorn de 1957, la va vendre als actuals propietaris. | 41.7525600,1.9043300 | 408908 | 4622884 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 54743 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-6 | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 149. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60-61. GIRBAU, Valentí (2002). Poble i parròquia. L'Església de Navarcles el segle XVIII. Quaderns de Navarcles, 10. Ajuntament de Navarcles. P. 5-6. | XX | Els arrebossats presenten problemes d'humitat | Cementiri situat als afores de la població i envoltat per bosc. El conjunt és delimitat per un recinte de forma irregular, amb un aparcament enjardinat davant de l'entrada. El portal d'accés adopta la forma d'un frontó d'inspiració clàssica. L'interior es distribueix a l'entorn d'una avinguda central amb sengles corredors laterals al costat dels quals s'aixequen els blocs de nínxols. A la part posterior hi ha una placeta circular, on hi ha la fossa comuna. L'interior compta compta amb la presència de xiprers i altres plantes, tot creant un espai enjardinat agradable (i envoltat per bosc), en una línia moderna que s'aparta del típic cementiri decimonònic. | 08140-54 | Al Cap de la Serra, al sud del terme. | Antigament el cementiri era al costat de l'Església. El 1838 es comprà un terreny als amos del mas Aguilar, al costat mateix de la casa, i el 1842 es va obrir el que avui es coneix com el Cementiri Vell i es posà en pràctica un sistema de construcció i de venda de nínxols. En aquest cementiri s'hi accedia per un portal situat al costat del mas Aguilar que encara es conserva, amb una inscripció a la pedra de 1862, i encara es poden veure vesitigis dels nínxols. Però l'any 1903, amb el creixement de la població, ja apareixen queixes per la proximitat del cementiri. El 1948 l'alcalde Pere Carrera va estar a punt de comprar un terreny a la Planota per construir un nou cementiri, però a la pràctica es va anar engrandint el que hi havia. Fou l'alcalde Josep M. Carrillo qui va impulsar la construcció del nou cementiri el 1982: adquirí els terrenys a la família Cura i encarregà un projecte a l'arquitecte Jordi Ludevid. El nou cementiri, situat a la carretera de Talamanca, fou ingaugurat pel president de la Diputació, Antoni Dalmau, el 1987. | 41.7419700,1.9111600 | 409461 | 4621701 | 1985 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54743-foto-08140-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54743-foto-08140-54-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Jordi Ludevid | Frontó d'entrada: placa amb l'any 1985. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||
| 54744 | Tanatori (antic Escorxador Municipal) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanatori-antic-escorxador-municipal | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 148. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 59. | XX | Restauració recent quan es reconverteix en tanatori. | Edifici envoltat per un petit jardí que havia estat originàriament l'escorxador municipal. És de planta rectangular, amb planta baixa més sotacoberta. La teulada és a doble vessant amb una inclinació molt pronunciada. A la part posterior té un cos adossat que ha estat allargat. Els murs tenen una base feta amb filades regulars de carreus i la resta és arrebossada. Es tracta d'un edifici amb un estil sobri, ben proporcionat i elegant, on hi predomina un ritme perfectament regular de porta i finestres. Els únics detalls remarcables són els cabirons que sostenen el voladís de la teulada, dos pinacles també a la teulada i els finestrals arquejats a la part superior de la façana davantera i posterior, els quals li dónen un aspecte pròxim al noucentisme. La restauració de l'edifici n'ha conservat l'estructura general i les parets mestres a l'interior, que s'ha adaptat com a tanatori. | 08140-55 | Carrer Ubac, s/n | Al segle XIX l'escorxador es va anar traslladant d'un lloc a l'altre. El 1854 es va acordar traslladar-lo a la fassina de Valentí Galobart. El 1885 es va construir o aprofitar un edifici a tocar de la riera Merdaenllà que utilitzava l'aigua de la Font Vella. Amb el temps l'Ajuntament va arribar a la conclusió que calia construir-ne un de nou. El 1922 ja es tenia un projecte de l'arquitecte Xavier Turull i el 1927 es procedia a la seva construcció per un import de 35.583 pessetes. Fa uns anys es va adaptar com a tanatori. | 41.7495600,1.8979600 | 408374 | 4622558 | 1927 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54744-foto-08140-55-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitecte: Xavier Turull | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||
| 54745 | Convent de les Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-dominiques | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 62, 69-72. SERRA, Francesc (2004). Festa de comiat de les Germanes Dominiques. Navarcles. | XIX-XX | Edifici de l'antic convent i col·legi de les monges Dominiques. De planta irregular, té un cos adossat al costat nord i altres als costats sud i oest, on hi ha un pati enjardinat. És un edifici funcional, força alt (amb planta baixa i dos pisos). Té la façana arrebossada i pintada de blanc que consta d'una línia de finestres emmarcades amb maó a casa planta i una cornisa entre el primer i el segon pis. L'edifici va ser ampliat els anys 20 amb una construcció que proporciona un cobert a una part del pati. L'interior conserva l'estructura originària però té un interès arquitectònic molt limitat, ja que les sales han estat adequades per a l'ús escolar que s'ha mantingut fins no fa gaires anys. Al primer pis hi ha l'antiga residència de les monges, mentre que la resta de l'edifici està distribuït en aules. | 08140-56 | Carrer Ametller, 8 | En el context de l'expansió popular de religioses que tingué lloc al llarg del segle XIX les Dominiques de l'Anunciata s'instal·laren a Navarcles el 1869. El 1877 residien a Navarcles quatre germanes al carrer Ample, número 42, 2ª. Més endavant es va construir el convent al carrer Ametller. Després de 1925 una part del pati fou cobert per ampliar les plantes superiors. Les germanes Dominiques van ocupar en el poble l'espai d'ensenyament de les nenes des d'una perspectiva catòlica, tot i que també acollien nens fins a set anys. El col·legi va desenvolupar la seva tasca amb continuïtat fins l'any 2005, quan va tancar les portes defintiivament. Els últims anys l'escola funcionava com un patronat. | 41.7499100,1.9045900 | 408926 | 4622589 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54745-foto-08140-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54745-foto-08140-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 54747 | Mas Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 34. VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar. | XVI-XX | Masia formada per la casa de l'amo, amb una masoveria adossada més altres coberts. La casa dels amos és un cos de planta irregular rectangular. Té planta baixa més un pis i sotacoberta. La part més antiga és al sector de tramuntana, corresponent al celler, i s'ha eixamplat pels dos costats i per davant, especialment als segles XVII i XIX. A la banda de migdia té una àmplia galeria sostinguda amb pilastres. La façana principal, amb un portal adovellat, ha quedat encaixonada dins un pas estret. L'interior conserva molt integrament la tipologia tradicional: a la planta baixa, un celler cobert amb volta de pedra, i al pis, una gran sala que distribueix les habitacions. La casa dels masovers és un edifici de planta baixa més un pis i golfes, però més baix que la casa principal, i té adossades diverses dependències. L'entorn de la masia és ajardinat, amb una zona d'horts així com naus i altres instal·lacions disseminades de la granja actual. | 08140-58 | Al sector de llevant del terme | És un dels masos històrics, d'origen medieval i probablement anterior, ja que s'hi ha identificat restes romanes. Segons Fortià Solà el mas Solervicens ja es troba documentat amb l'any 1170, junt amb altres masos, dels quals és l'únic que va persistir als afores del nucli urbà de Navarcles. Almenys des de 1253 ha mantingut el nom de Solervicens, tot i que en el capbreu de 1505 consta que Valentí Soler residia al mas Soler (possiblement Solervicens). El mas era un alou del monestir de Sant Benet de Bages. La part més antiga sembla que és l'actual celler. Als segles XVI i XVII s'eixamplà de forma considerable. Al segle XVIII s'hi feren les tines, habitacions al primer pis, estables als baixos i la galeria de migdia. La masoveria és probablement del segle XIX, reformada el 1931. L'any 1924 s'hi construí un oratori dedicat al Sagrat Cor. | 41.7499700,1.9176700 | 410013 | 4622582 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal: 1682. Pilastra de la galeria: 1784. Llinda d'un balcó: 1866. Llinda en una paret d'un cobert: 1691.A la masia es conserva un conjunt molt interessant d'eines del camp i objectes del món rural. Durant la Guerra Civil es va pedre molta documentació de la casa. La família dels propietaris resideixen a la masia. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 54748 | Mas Galobard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-galobard | Autors diversos (1996). Calders. Un municipi entre el pla de Bages i el Moianès. Ajuntament de Calders. P. 65. FERRER, Llorenç (1994). Les fàbriques de riu de Navarcles. Centre d'Estudis del Bages, 'Quaderns', núm. 7. Manresa. P. 13-18. P. 37. | XVII-XIX | S'ha anat rehabilitant en els darrers anys | Mas situat en una petita elevació del terreny que domina una esplanada. Consta de la casa dels amos, una masoveria i altres dependències que formen un clos tancat. La casa dels amos és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. A la façana de migdia té un ampli porxo, mentre que a la façana de tramuntana té una galeria al primer pis. La planta baixa conserva l'estructura tradicional, amb un celler i altres habitacions amb volta de pedra i arcs apuntats. La masoveria és un edifici més nou (del segle XIX, tot i que de probable origen anterior) amb volta catalana i les obertures emmarcades amb maó. També hi ha dos coberts d'una estructura arquitectònica força sòlida i, a l'entorn, diversos tancats per a cavalls. | 08140-59 | Prop de la colònia Galobart | El mas Galobard, inicialment en terme de Calders, ja es troba documentat l'any 1120. Al segle XIV era un mas actiu, que contribuïa a sufragar les despeses de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls. A mitjan segle XIX un cabaler del mas Galobard, casat amb una filla dels industrials Burés, va aconseguir que el seu pare li cedís el terreny suficient vora el Llobregat per bastir una fàbrica, que va entrar en funcionament el 1866. A finals del segle XIX l'hereu dels Galobart es trobava en una situació financera difícil i va vendre el mas a Josep Plans, vesabi dels actuals estadants. L'any 1927 per motius de proximitat tot aquest territori va quedar annexionat al terme municipal de Navarcles. | 41.7636500,1.9088000 | 409295 | 4624110 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54748-foto-08140-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54748-foto-08140-59-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal del clos exterior: '1843'.Es conserven alguns contractes del parceria del segle XVII. | 93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54749 | Residència d'Avis de Navarcles (IBADA) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-davis-de-navarcles-ibada | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.64, 77. SERRA, Francesc (2002). La residència de Navarcles, 25 anys. 'Quaderns de Navarcles', núm. 11. Ajuntament de Navarcles. | XX-XXI | Conjunt format per un edifici més antic que ha estat ampliat recentment amb un nou cos annex, envoltats els dos per un jardí. L'edifici antic va ser construït en dues fases (a les dècades dels 70 i 80) i és de planta quadrada amb un pati central. A dues de les cantonades s'aixequen uns cossos més alts a manera de torres. A les façanes destaquen diverses línies de balcons i de finestres rectangulars allargades, en un estil funcional. El cos més modern allarga una de les ales per la part de tramuntana. És revestit amb marbre, de volums llisos i una línia més sòbria que l'anterior. Es tracta d'un edifici representatiu de l'arquitectura d'equipaments públics característica dels anys setanta i més actual. | 08140-60 | Sector de la Creueta. Carretera de Talamanca, s/n. | Sota l'impuls de Mn. Jacint Medina el 1973 va prendre cos el projecte de crear una residència per a la gent gran. El 1974 es va constituir l'Associació Amics dels Avis, que havia de gestionar l'equipament. Els terrenys foren donats per Enriqueta Pladellorens i el Sindicat de Pagesos al capdamunt de la Creueta. Diverses donacions particulars i una recaptació popular de més d'un milió de pessetes van ser el punt de partida que permeté aixecar una primera fase de l'edifici (l'ala de ponent), dissenyat per l'arquitecte manresà Josep M. Esquius. La Residència es va inaugurar el 23 d'octubre de 1977. El 1981 la Generalitat va ajudar a finançar la segona fase, inaugurada l'octubre de 1983, que completava la planta quadrada de l'edifici. L'any 2003 es va portar a terme una nova ampliació, obra de l'equip d'arquitectes de Navarcles Piqué/Escalé. L'equipament és gestionat per la Institució Benèfica Amics dels Avis (IBADA). | 41.7480900,1.9091900 | 409306 | 4622382 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54749-foto-08140-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54749-foto-08140-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54749-foto-08140-60-3.jpg | Física | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Arquitectes: Josep M. Esquius; Piqué/Escalé | 120|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 54750 | Col·legi Públic Catalunya (Edifici Vermell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-public-catalunya-edifici-vermell | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.61. SERRA, Francesc (2005). 25 anys d'ajuntaments democràtics a Navarcles 81979-2004). 'Quaderns de Navarcles', núm. 12. Ajuntament de Navarcles. P. 15. | XX | Edifici de planta irregular, format per diferents cossos que fan entrades i sortides, especialment a la façana principal que dóna al sud, on hi ha el pati. Aquesta façana té diverses escales d'accés i balconades que creen un joc de volums interessant. L'edifici, de planta baixa més un pis, és de maó, i la teulada és de color vermell (d'aquí l'apel·latiu d''edifici vermell', per distingir-lo de l''edifici verd'). La part més més interessant és l'espai interior, estructurat al llarg un ampli passadís amb corredors laterals a dos nivells que distribueixen el pas cap a les aules. És una distribució irregular que crea un espai interior singular molt agradable. | 08140-61 | C/ Sardana, s/n | A partir dels anys 1920 les escoles públiques havien estat als baixos de l'Ajuntament nou. La dècada de 1960 es van construir aules i habitatges a la zona del camp de Futbol, els quals van estar en funcionament fins el 1997. L'any 1974, arran de la Llei General d'Educació, es construeix l'edifici verd de l'Escola Pública Catalunya, seguint un model que es pot trobar en molts altres pobles de la comarca. Els anys 80, davant la necessitat de noves places escolars, la Generalitat construeix l'edifici vermell, inaugurat l'any 1984. L'edifici, obra de l'arquitecte terrassenc Amadeu Oliva, fou mostrat com a model d'escola infantil en una exposició a Califòrnia i altres llocs dels Estats Units. | 41.7520300,1.9108200 | 409447 | 4622818 | 1984 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54750-foto-08140-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54750-foto-08140-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amadeu Oliva (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54751 | Barriada del Camp de Futbol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-del-camp-de-futbol | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'La barriada del Camp de Futbol'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. SALVADÓ, R (1981). Breu resum de la creació i funcionament de l'Associació de Veïns 'Barria Camps de Futbol i Creueta' del poble de Navarcles (obra inèdita). | XX | El carrer Bruc i el carrer Colom, situats al costat del camp de futbol, són molt representatius d'aquest barri sorgit al final de la dècada de 1950 i habitat per famílies procedents de la immigració andalusa que es van construir les seves pròpies cases, amb un estil que recorda el dels pobles del sud d'Espanya. Es tracta de cases unifamiliars, moltes només de planta baixa. Algunes tenen un pati davanter, amb una presència destacada de flors. Les cases solen ser arrebossades i pintades de blanc, tot i que algunes han estat modificades. El carrer és asfaltat, amb voreres estretes, i està edificat en una zona on hi devia haver un petit promontori. | 08140-62 | Carrers Bruc i Colom | A començament dels anys 50 Navarcles va començar a rebre immigració, especialment d'Andalusia. El primer indret on es van instal·lar aquestes noves famílies fou a la zona del Camp de Futbol, en els carrers Bruc i Colom. El nom tradicional era Pardida del Padró, o també Casalot, per una casa mig enrunada que hi havia al capdamunt del turó, al mig de l'actual carrer Valentí Vintró. L'any 1956 es parla de barriada del Casalot o 'campo de futbol' per la proximitat amb aquest camp, que era propietat de Valentí Vintró i fou comprat per l'Ajuntament l'any 1957. Les primeres notícies de construccions en aquest indret són del 1956, i els anys següents van en augment. El juliol de 1958 diversos veïns demanaven permís per construir una claveguera. El 1958 Ángel Castillo obria una botiga de comestibles que durant molts anys seria l'única a la zona. Segons el padró de 1965 a la barriada del futbol hi havia 43 famílies, i els carrers no tenien noms concrets. El 1970 els carrers ja apareixen amb la denominació actual. Una altra barriada de característiques similars, on es van instal·lar les famílies immigrades, és el de Sant Bartomeu. | 41.7494400,1.9052000 | 408976 | 4622537 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54751-foto-08140-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54751-foto-08140-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 54752 | Carrer Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ubach | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P.148. FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ubach'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 21. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 128. | XIX-XX | El carrer és la continuació del carrer Nou feta a partir del final del segle XIX a l'altra banda de la recent carretera de Talamanca. Té un traçat rectilini, visiblement més ample que el carrer Nou. Conserva un bon nombre de cases representatives d'aquest moment històric (final del segle XIX i principi del XX). La majoria són cases unifamiliars, moltes només amb planta baixa i amb un ús del maó característic d'aquesta època. Per exemple les cases número 6, 8 bis, 10, 18, 20, 17, 19, 27, 32. D'altres es mantenen dins una tipologia de construcció popular però s'aparten del model unifamiliar, algunes amb diversos pisos. Per exemple les cases número 1, 16, 21, 23, 33, 47. La casa número 4 s'aparta de l'estil popular i adopta una estètica pròxima al noucentisme. El carrer és asfaltat amb voreres a banda i banda. L'enllumenat és amb faroles de pàmpol esfèric. | 08140-63 | Nucli urbà | L'any 1886 aquest carrer ja estava obert al públic. Conduïa a la Fàbrica del Riu i hi havia alguns solars per edificar. Es va acordar donar-li el nom d'Ubach ja que el terreny era propietat de Josep Ubach, l'amo del mas Aguilar. Aquest cognom ja el trobem escrit amb la grafia 'Ubach' des del segle XVIII. Des de 1886 hi ha sol·licituds per construir-hi cases. El 1915 s'autoritza els veïns per instal·lar una font pública que sufraguen ells mateixos. La font formarà part de la xarxa anterior a la portada d'aigües a les cases. El carrer devia estar plantat de moreres, ja que el 1934 s'autoritza els veïns a arrencar-les per evitar les molèsties que els ocasionaven les mosques. El 1947 s'acorda la construcció de voreres. A nivell popular es coneix com el carrer dels Gitanos. Sembla ser que això és degut a que hi havia un camp on acampaven els gitanos que venien a Navarcles. | 41.7512100,1.9005200 | 408589 | 4622738 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54752-foto-08140-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54752-foto-08140-63-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa núm. 4: '1932' inscrit a la façana. | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 54753 | Cal Canudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canudas | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 43. | XX | Ha estat recentment restaurada. | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Nou. És de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i terrassa. L'edifici és d'un classicisme sobri però ben equilibrat, en el qual destaca com a únic element decoratiu la balaustrada de la terrassa, amb dos coronaments acabats de forma arquejada on hi ha la incripció '1929 R.C.' i una faixa de dentellons a sota. Antigament tenia uns esgrafiats amb decoració floral que en la restauració no es van poder conservar. La façana té diversos balcons. A la planta baixa hi ha instal·lat un centre mèdic. L'interior del pis, a la primera planta, conserva força bé les característiques originàries. | 08140-64 | Nucli antic | Antigament en aquest indret hi havia una fàbrica d'un tal Obradors i una casa més antiga. L'any 1929 Ramon Canudas, avi dels actuals propietaris, va comprar la casa a Obradors i hi va fer una reforma que va deixar l'edifici amb la fesomia actual. Als baixos Ramon Canudas va obrir-hi una botiga de queviures i tocineria que era coneguda popularment com a cal Trossos. La botiga va subsisitir fins la dècada de 1990. La recent restauració que s'hi ha fet ha intentat acostar-se al color groc que, pel que sembla, la façana ja tenia originàriament. | 41.7516400,1.9011700 | 408644 | 4622785 | 1929 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54753-foto-08140-64-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Relleu en pedra als coronaments de la terrassa amb la inscripció: '1929 RC' | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||
| 54754 | Casa Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mingo | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Baixada de la Riera'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XVIII-XIX | Restauració recent molt curosa amb l'edifici. | Casa de tipus popular, situada al nucli antic, que destaca per les seves dimensions. La restauració que s'hi ha fet recentment ha posat en valor aquest edifici, que ara presenta una bona imatge. Té planta baixa més dos pisos i sotacoberta. Les façanes han quedat a pedra vista. Les portes i finestres estan emmarcades amb blocs de pedra escairada o bé amb maó. La façana principal dóna a la plaça Aguilar. Hi destaquen les dues arcades d'una antiga galeria. El ràfec és fet amb maons que formen una sanefa. A l'interior es conserva un celler molt interessant al sotrerrani, cobert amb quatre voltes de pedra suportades per un pilar central i equipat amb dues tines. També es conserva una escala de pedra originària. | 08140-65 | Plaça Aguilar, 4 | La casa és originària del segle XVIII i al segle XIX (1849 segons la inscripció d'una llinda) es va reformar i ampliar. Devia pertànyer a una família de pagesos acomodats que van prosperar al segle XIX, amb l'expansió de la vinya. | 41.7531700,1.9041000 | 408890 | 4622952 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54754-foto-08140-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda amb la inscripció '1849'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54755 | Torre de cal Vivó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-vivo | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Plaça Aguilar'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XX | Xalet envoltat per un jardí, al costat de l'antic mas Aguilar. És una edificació que destaca en el context del nucli urbà on es troba situat. És una casa oberta als quatre vents, amb teulada a quatre vessants, de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis. Té adossada una torre lateral. És un edifici de línia sòbria però amb una volumetria equilibrada i un aspecte elegant. Les façanes tenen uns mínims elements decoratius: les portes que donen a un balcó i les finestres ressaltades amb marcs motllurats, un fris a la part superior que comprèn tres airejadors de color blau i un joc de rajoles blaves i blanques que culmina la torre. Les parets són arrebossades i pintades de groc. | 08140-66 | Plaça Aguilar, 2 | Antigament en aquest indret hi havia ca la Xica i, al costat les dependències del mas Aguilar: un pati d'ús privat amb coberts i tines. L'any 1932 l'Ajuntament va entrar en negociacions amb el propietari del mas Aguilar, Josep Feliubadaló, per comprar el solar, coberts, pallisa i barri d'entrada a la casa. L'11 de març de 1933 consta en les actes municipals un seguit de donatius que varen fer diversos voluntaris per la construcció de la plaça Aguilar. El més important fou el de Lluís Tragant, descendents de ca la Xica. La casa es va construir en aquesta època. L'any 1936 la plaça ja estava urbanitzada i s'anomenava Ferrer i Guàrdia. | 41.7531100,1.9036000 | 408848 | 4622946 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54755-foto-08140-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54755-foto-08140-66-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la fitxa de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat aquest edifici apareix amb els noms de 'La Torre' o 'Ca la Xica'. | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 54756 | Cal Forjador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forjador | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer Ubach'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XX | Casa unifamiliar de planta baixa i entre mitgeres, amb un petit pati davanter. La façana reflecteix una certa voluntat decorativa, tot i que amb elements molt simples, d'estètica pròxima al noucentisme. Té una compisició simètrica simple, amb una porta central i dues finestres laterals ressaltades amb un emmarcament motllurat. A la part superior hi ha una balaustrada amb funció decorativa i un coronament senzill de forma rectangular amb la data '1932'. Té decoració amb rajola a la base de la façana i a la part superior. L'interior conserva força bé l'estructura originària. | 08140-67 | Carrer Ubac, 4 | El carrer Ubach es va formar al final del segle XIX i començament del XX. La casa la va construir el 1932 Josep Fíguls, que va treballar de forjador al monestir de Sant Benet. En aquesta època constava com a 'Villa Carmen'. Més tard hi va viure el mestre de la República Blas Prades, que era aragonès. Els anys de la postguerra Prades va continuar fent classes en aquesta casa. | 41.7511800,1.9006500 | 408600 | 4622735 | 1932 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54756-foto-08140-67-1.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Data al coronament de la balaustrada: '1932'. | 106|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||
| 54757 | Cal Sastre Iris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-iris | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 44. | XX | Casa que fa cantonada entre el carrer Catalunya i el carrer Nou. L'edifici actual és el resultat d'afegir un cos nou, més alt, al darrera d'una casa preexistent. De manera que actualment consta d'un cos a la part davantera (planta baixa més un pis, amb coberta a quatre vessants) i un cos més alt, edificat als anys 40, a la part posterior (planta baixa més dos pisos, coronat amb una torre central). El conjunt forma una unitat arquitectònica ben integrada, amb un joc de volums interessant, d'un estil clàssic o academicista pròxim al noucentisme. A la façana davantera destaquen les arcades d'una antiga galeria (actualment tancada amb vidres). Les parets són arrebossades i pintades de color rosat. L'interior conserva força bé l'estructura originària i té detalls d'interès, com ara l'enteixinat de la galeria. A la planta baixa hi ha instal·lada una fleca, mentre que la resta de l'edifici és d'ús residencial per als propietaris. | 08140-68 | Plaça de la Vila, 8 | Va ser una de les primeres cases edificades al carrer Catalunya, en terrenys propietat de Valentí Vintró, de l'antic mas Bertran. Al carrer, que es va obrir l'any 1933 per enllaçar la Plaça de la Vila amb el poble antic, hi ha altres cases d'estil similar però d'aire més modest. L'any 1931 Joan Cura i Oliveras, fill de Navarcles però resident a Barcelona, on tenia una sastreria al barri de Sants, va obrir una altra sastreria a Navarcles, en aquesta casa. La botiga era coneguda com ca l'Iris i venia també gèneres de punt i carn. A l'entorn de 1946 Joan Cura va fer una reforma general de la casa i hi afegi el cos posterior. El projecte s'encarregà a un arquitecte de Barcelona, probablement de nom Claret. La propietària actual, filla de Joan Cura, encara conserva documentació i plànols del projecte. Quan van tancar la botiga els baixos van acollir una oficina bancària i altres establiments fins a l'actual fleca. | 41.7517800,1.9040200 | 408881 | 4622798 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54757-foto-08140-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest edifici consta en l'iinventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat amb el nom de 'cal Cura'. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||
| 54759 | Escut de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-navarcles | XX | Restaurat recentment per Josep Gràcia | Escut de navarcles pintat sobre fusta. Consta de diferents taulons de fusta de pi en forma d'escut amb una corona al capdamunt. Mesura 1 x 0,57 metres. L'escut consisteix en diferents registres que representen, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, el monestir de Sant Benet de Bages, un brot de raïm, un teler, el cofre de les relíquies de Sant Valentí, el Pont Vell i Montserrat. Es tracta d'una peça d'estil senzill i de poca qualitat artística, però és un testimoni representatiu, ja que recull els principals elements simbòlics de la història i la tradició de Navarcles. | 08140-70 | Casa de Josep Gràcia: carrer Diputació, 6 | Tal com indica la inscripció darrera la fusta, mossèn Sebastià Toscas va fer donació a l'Ajuntament l'any 1927 d'aquest escut que, segons sembla, havia pintat ell mateix amb la intenció que esdevingués l'escut oficial del municipi, en substitució de l'escut parroquial que s'utilitzava. Durant el període republicà es va imposar un altre escut i, a l'entorn de l'any 1945, l'Ajuntament tornà a adoptar aquest escut com a oficial. L'escut va tenir una bona acceptació popular, de manera que encara avui l'escut de Navarcles és una adaptació d'aquest disseny. | 41.7501600,1.9078000 | 409193 | 4622614 | 1927 | 08140 | Navarcles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment l'escut es conserva al magatzem de Josep Gràcia, que s'ha encarregat de restaurar-lo, a l'espera que l'Ajuntament disposi d'una ubicació adequada on dipositar-lo.Inscripció a la part posterior: 'La comisión municipal premanente de la sesión del 11 de diciembre de 1927 acordó dar las más expresivas gracias al reverendo cura párroco D. Sebastián Toscas por el donativo del presente escudo y adoptarlo por escudo oficial de Navarcles.Inscripció a la part posterior: 'Jaume Sellarés' | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | ||||||||||
| 54763 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-8 | XX | Torre residencial envoltada amb jardí. És de planta més o menys rectangular, amb un cos o galeria lateral. Té planta baixa més un pis, amb coberta a doble vessant i una torre semi-cilíndrica a la part davantera. La torre té uns finestrals a la part alta que donen singularitat a l'edifici. Les façanes són arrebossades i pintades d'un groc clar. L'edifici és d'una aquitectura sòbria, sense elements decoratius. Juntament amb el jardí forma un conjunt elegant i equilibrat que destaca en el context urbà en el que es troba i li dóna personalitat. | 08140-74 | Passeig de Cervantes, 34 | Josep Cura i Riera, pare de la propietària actual, va aixecar la casa a la dècada de 1940 aproximadament, en un sector on aleshores només hi havia camps. Per això l'edifici va destacar des de bon principi i era conegut popularment com 'la Torre' perquè era l'única en aquest sector. | 41.7507900,1.9053500 | 408990 | 4622686 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||||||
| 54765 | Carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-creu | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Creu'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XIX-XX | Aquest carrer fou originat en el moment de la construcció de la carretera de Talamanca, al final del segle XIX, i el seu traçat s'adapta al pas de la carretera. Per l'orografia del terreny, el rengle de cases a la banda de ponent ha quedat a un nivell més alt. Hi predomina un tipus de casa de tipologia popular característica del final del segle XIX i principi del XX. La majoria són cases unifamiliars, per exemples les número 6, 4, 8, 10 i 24. Algunes són edificacions més grans: números 14, 16, 20 i 22. Altres presenten un estil més decoratiu: números 26 i 5. | 08140-76 | Nucli urbà | el 24 d'agost de 1890 es van fer diverses sol·licituds a l'Ajuntament per construir edificis en el camí veïnal que anava cap a Mura. El nom del carrer ve per l'existència d'una creu que popularment s'anomenava la Creueta. L'any 1905 va adoptar oficialment el nom del carrer de la Creu, canviat durant el període republicà per Avinguda 14 d'abril (data de la proclamació de la República) i recuperat després de la Guerra. | 41.7510800,1.9044900 | 408919 | 4622719 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54765-foto-08140-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 | |||||||||
| 54766 | Fons d'imatges de la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-la-biblioteca-sant-valenti-de-navarcles | FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 60, 68. | XX | La Biblioteca de Navarcles conserva un fons d'imatges que consta dels següents ítems: 19 àlbums de fotografies relacionades amb Navarcles. La col·lecció va ser iniciada l'any 1991 i consta de fotografies de diferents èpoques, ordenades per ordre d'entrada. Unes 68 cintes en format vídeo procedents de la Televisió de Navarcles, que va estar en actiu entre els anys 1984 i 1992 aproximadament. Gravacions de les obres de teatre 'la Febrada', de l'any 1995 ençà (5 en format vídeo i 6 en format DVD). | 08140-77 | Carrer Fortià Solà | Abans de la Guerra Civil a Navarcles hi havia petites biblioteques al Coro i a l'Escola Dominical. Als anys 50 la reivindicació d'una biblioteca es convertí en un clam popular, que ha quedat reflectit a les pàgines de la revista el Tinet. Fins i tot es va encarregar un avantprojecte a un equip d'aleshores joves arquitectes: J. M. Martorell i Oriol Bohigas, el qual no va prosperar. Tanmateix, els baixos de l'Ajuntament havien quedat buits i el consistori va decidar traslladar-hi les oficines i destinar el primer pis a biblioteca. Es va inaugurar el 1970 i formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. L'any 1987 la Biblioteca i l'Ajuntament, que havien quedat petits, es van traslladar a l'edifici nou, que es va construir al carrer Fortià Solà, amb Esplai d'avis i centre de salut. L'any 1991 la Biblioteca va iniciar aquest fons d'imatges en el qual es recullen fotografies de procedència diversa que tenen relació amb Navarcles. | 41.7507400,1.9036600 | 408850 | 4622683 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54766-foto-08140-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54766-foto-08140-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-26 05:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,97 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/