Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86539 | Barraca 13675 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13675 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13675)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Molt esfondrada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca adossada a un marge i a una roca, parcialment conservada, de planta rectangular (bessona composta). Tenia la coberta amb bigues de fusta i lloses de pedra. Segons notícies orals, era una barraca amb una doble cambra, i fins no fa gaires anys servia per guardar-hi estris en una banda i l’animal a l’altra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-10 | Sector nord del terme municipal | 41.9143000,1.8277000 | 402782 | 4640926 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86539-barraca-13675-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86539-barraca-13675-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86539-barraca-13675-c_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86558 | Barraca 17577 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17577 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web wikipedra (codi 17577)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca amb planta de ferradura, coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té un annex a la paret frontal de la barraca, on hi ha un corralot de planta rectangular. Es troba dins la propietat de can Passols, una casa de pagès de la parròquia de Sant Cugat del Racó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-27 | Parròquia de Sant Cugat del Racó, al sector central del terme municipal | 41.8836900,1.8176800 | 401904 | 4637538 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86558-barraca-17577-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86558-barraca-17577-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86575 | Barraca 17040 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17040 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 17040)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca amb planta en forma de ferradura, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. A la part esquerre hi ha unes grans pedres que són aprofitades per iniciar la construcció de la paret de la barraca.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-43 | Sector central del terme municipal | 41.8838600,1.7883400 | 399470 | 4637591 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86575-barraca-17040-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86575-barraca-17040-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86555 | Barraca 17552 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17552 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web Wikipedra (codi 1752)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Conserva part del voladís.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-24 | Sector nord del terme municipal | 41.8925800,1.8167400 | 401840 | 4638526 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86555-barraca-17552-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86555-barraca-17552-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86561 | Barraca 3726 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3726 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 3726)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té tres finestres (una molt més gran que les altres) i una fornícula.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-30 | Sector central del terme municipal | 41.8821700,1.8286100 | 402809 | 4637357 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86561-barraca-3726-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86561-barraca-3726-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86557 | Barraca de les Feixes de Malgrau (17503) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-feixes-de-malgrau-17503 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 17503)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una petita finestra i un ràfec de lloses volades. La coberta ha estat recoberta de terra recentment. Dalt de la coberta té un caramull: una llosa disposada horitzontalment. Està envoltada per una vinya que encara es treballa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-26 | Sector central del terme municipal | 41.8867600,1.8145200 | 401647 | 4637883 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86557-barraca-17503-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86557-barraca-17503-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86564 | Barraca 3728 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3728 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 3728)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Força esfondrada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana que conserva restes de biga.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-33 | Sector central del terme municipal | 41.8836900,1.8252000 | 402528 | 4637530 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86564-barraca-3728-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86564-barraca-3728-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86541 | Barraca 18311 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18311 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web Wikipedra (codi 18311)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat parcialment | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula (parcialment esfondrada) i porta amb llinda plana. </span></span></span><span><span><span>Té una finestra. Exteriorment mesura 4.25 m de costat. Conserva gairebé tot el ràfec de lloses volades. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-12 | Parròquia de Sant Cugat del Racó, al sector nord del terme municipal. | 41.9172100,1.8096800 | 401292 | 4641269 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86541-barraca-18311-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86541-barraca-18311-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86546 | Barraca 16403 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16403 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2017). Web Wikipedra (codi 16403)</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Conserva gran part del ràfec de lloses volades i té dues finestres. Es troba dins la propietat del mas Taurons.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-17 | Sector nord del terme municipal | 41.8967000,1.8014600 | 400579 | 4639002 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86546-barraca-16403-b.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
| 86585 | Barraca 17470 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17470 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web wikipedra (codi 17470)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Conserva part del voladís. La llinda exterior de la porta està esberlada. Es troba dins la propietat de Maçaners.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-51 | Sector sud del terme municipal | 41.8685900,1.7868800 | 399325 | 4635897 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86585-barraca-17470-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86585-barraca-17470-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86559 | Barraca 17578 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17578 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web wikipedra (codi 17578)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. La porta és molt ample perquè aprofita al màxim la llargària de la llinda. La llinda és una llosa prima. Conserva algunes lloses del ràfec. Es troba dins la propietat de can Passols, una casa de pagès de la parròquia de Sant Cugat del Racó.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-28 | Parròquia de Sant Cugat del Racó, al sector central del terme municipal | 41.8823500,1.8152000 | 401696 | 4637392 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86559-barraca-17578-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86559-barraca-17578-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86579 | Barraca 13599 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13599 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2016). Web wikipedra (codi 13599)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té un caramull dalt de la coberta. Consisteix en una pedra plana subjectada amb fang (terra pastada amb aigua) i disposada horitzontalment. Té una petita fornícula a sobre de la llinda interior. Conserva algun tram de voladís. Es troba dins el terme del mas de les Cots (barraca de les Cots II).</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-46 | Sector central del terme municipal | 41.8765500,1.7929100 | 399838 | 4636774 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86579-barraca-13599-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86579-barraca-13599-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86532 | Barraca 16912 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16912 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2017). Web Wikipedra (codi 16912)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca restaurada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda de fusta plana. </span></span></span><span><span><span>La coberta és un embigat de troncs i lloses. Una de les dues aigues de la coberta va ser posteriorment restaurada amb branques de pi. A la cantonada NE hi ha una sortida de fums que travessa la coberta. Té una fornícula a la cantonada NO. Anteriorment la barraca estava situada al marge d'un camp de sembradura, però amb les ampliacions dels darrers anys ha quedat isolada enmig d'un gran camp.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-3 | Sector est del terme municipal | 41.9085100,1.8471000 | 404382 | 4640261 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86532-barraca-16912-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86532-barraca-16912-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86532-barraca-16912-c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Una de les pedres interiors del muntant de la porta està gravada amb 'ÑO 1900'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 86571 | Barraca 13595 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13595 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2016). Web wikipedra (codi 13595)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Parcialment esfondrada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, força gran, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Exteriorment mesura 4,2 m de costat. Conserva gran part del ràfec, de lloses volades. Té tres finestres. Es troba dins el terme del mas de les Cots (barraca de les Cots I).</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-40 | Sector central del terme municipal | 41.8817200,1.7928900 | 399844 | 4637348 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86571-barraca-13595-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86571-barraca-13595-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86534 | Barraca 3811 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3811 | <p><span><span><span><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web wikipedra (codi 3811)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada. Té porta de llinda plana, de fusta, i coberta de falsa cúpula. Té una espitllera. Té un ràfec de quatre filades de pedres.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-5 | Sector est del terme municipal, molt a prop del nucli urbà | 41.8909700,1.8673500 | 406036 | 4638291 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86534-barraca-3811.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86565 | Barraca 16931 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16931 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 16931)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Força esfondrada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular que es conserva molt parcialment. Està situada al costat del camí, i construïda amb grans pedres sorrenques. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-34 | Sector central del terme municipal | 41.8845200,1.8110100 | 401352 | 4637638 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86565-barraca-16931-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86565-barraca-16931-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86542 | Barraca 18272 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18272 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web Wikipedra (codi 18272)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament del sostre | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de bigues de fusta i lloses de pedra. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es va bastir aprofitant el gran bloc de pedra de la paret NE. Dalt del bloc la pedra va ser picada per tal d'acomodar l'extrem de la biga carenera que va sostenir la coberta. Això ens indica que la biga carenera tenia una posició ortogonal respecte l'eix longitudinal de la barraca. És dins la propietat dels Cellers, una històrica casa de pagès de la parròquia de Sant Cugat del Racó.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-13 | Parròquia de Sant Cugat del Racó, al sector nord del terme municipal | 41.9088600,1.8087100 | 401199 | 4640343 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86542-barraca-18272-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86551 | Barraca 7346 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7346 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web Wikipedra (codi 7346)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre parcialment esfondrat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, que tenia coberta de fusta i lloses de pedra, parcialment esfondrada. Aprofita l'espai preexistent entre un bloc desprès i un sortint del marge de roca mare que fa una petita cornisa. El tram de coberta que encara es conserva és un embigat de troncs d'oliver amb terra al damunt (sense lloses de pedra). Està ubicada en unes antigues feixes d'un olivar que pertanyen a la Rovira; una històrica casa de pagès. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-20 | Sector nord del terme municipal | 41.9042800,1.7955700 | 400102 | 4639850 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86551-barraca-7346-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86551-barraca-7346-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86545 | Barraca 17446 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17446 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web Wikipedra (codi 17446)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta trapezoidal. Tenia coberta de bigues de fusta i lloses de pedra (encara se’n conserven alguns troncs). Aprofita uns grans blocs de pedra preexistents. Es troba dins la propietat dels Cellers, una històrica casa de pagès de la parroquia de Sant Cugat del Racó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-16 | Parròquia de Sant Cugat del Racó, al sector nord del terme municipal | 41.8988000,1.8024600 | 400665 | 4639234 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86545-barraca-17446-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86545-barraca-17446-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86540 | Barraca 20582 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20582 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2019). Web Wikipedra (codi 20582)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca força gran, de planta rectangular, però interiorment de planta el·líptica</span></span></span><span><span><span>. La coberta és amb falsa cúpula. La porta té llinda plana, feta amb dos troncs escairats. Té quatre fornícules i un espiell. És dins el termenal de l'Alzina, una històrica casa de pagès de la parròquia de Sant Cugat del Racó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-11 | Parròquia de Sant Cugat del Racó. Sector nord del terme municipal. | 41.9197800,1.8177000 | 401961 | 4641545 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86540-barraca-20582-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86540-barraca-20582-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86544 | Barraca 18364 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18364 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web wikipedra (codi 18364)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca parcialment conservada, de planta quadrada. Tenia la coberta de bigues de fusta i lloses de pedra. Està adossada a un marge de roca mare. Està coberta d'esbarzers, dins la propietat dels Cellers; una històrica casa de pagès de la parròquia de Sant Cugat del Racó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-15 | Parròquia de Sant Cugat del Racó, al sector nord del terme municipal | 41.8983300,1.8035400 | 400754 | 4639180 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86544-barraca-18364-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86543 | Barraca 18271 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18271 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web Wikipedra (codi 18271)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Mapa provisional de la memòria de Sant Cugat del Racó de la Maria Estruch (http://mariaestruch.blogspot.com.es/). Vissir3 de l'ICGC.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta esfondrada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca parcialment esfondrada, de planta el·líptica i amb coberta de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>És dins la propietat del Soler, una històrica casa de pagès de la parròquia de Sant Cugat del Racó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-14 | Parròquia de Sant Cugat del Racó, al sector nord del terme municipal | 41.9018100,1.8124400 | 401497 | 4639556 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86543-barraca-18271.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86550 | Barraca 17076 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17076 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 17076)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca parcialment esfondrada, de planta quadrada. La part posterior aprofita una gran roca del terreny.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-19 | Parròquia de Sant Cugat del Racó, al sector nord del terme municipal | 41.9060900,1.7996900 | 400446 | 4640046 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86550-barraca-17076-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86550-barraca-17076-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86536 | Barraca 15543 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15543 | <p><span><span><span><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15543)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula (esfondrada) i amb porta de llinda plana. Conserva restes d'un ràfec de pedres planes volades amb reprès al sobre. Està situada al peu d’uns sembrats.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-7 | Sector est del terme, molt a prop del nucli urbà | 41.8902200,1.8625400 | 405636 | 4638213 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86536-barraca-15543-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86536-barrca-15543-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86537 | Barraca 15736 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15736 | <p><span><span><span><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15736)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té un ràfec de pedres volades i un reprès de 20 cm. per sobre del ràfec.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-8 | Sector est del terme municipal, molt a prop del nucli urbà. | 41.8907200,1.8625900 | 405641 | 4638269 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86537-barraca-15736-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86537-barraca-15736-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86405 | Barraca 15419 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15419 | <p><span><span><span><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web wikipedra (codi 15419)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Restaurada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca, de planta quadrada. </span></span></span><span><span><span>Té un ràfec de pedres volades i un marge al lateral dret. Té la porta de llinda plana, i la coberta de falsa cúpula. Malauradament ha estat restaurada amb arrebossat a les parets exteriors de ciment. Està situada enmig d'un sembrat, a llevant del Serrat de les Forques.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-2 | Sector est del terme municipal, prop del nucli urbà | 41.8962900,1.8661700 | 405946 | 4638883 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86405-barraca-15419-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86405-barraca-15419-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86538 | Barraca 13707 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13707 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13707)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Té un petit esfondrament | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada, amb coberta de bigues de fusta i lloses de pedra i porta amb llinda plana. Té dues </span></span></span><span><span><span>espitlleres i tres fornícules</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-9 | Sector nord del terme municipal | 41.9138100,1.8309500 | 403051 | 4640867 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86538-barraca-13707-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86538-barraca-13707-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86563 | Barraca 17075 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17075 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 17075)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Molt esfondrada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada, amb coberta de bigues de fusta i lloses de pedra. Les parets de la barraca estan arrebossades uns 6 cm de gruix amb un material dur de color vermellós que no sembla ciment.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-32 | Sector central del terme municipal | 41.8832400,1.8273000 | 402702 | 4637477 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86563-barraca-17075-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86535 | Barraca 15798 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15798 | <p><span><span><span><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15798)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. </span></span></span><span><span><span>Té un ràfec de pedres volades. Està situada enmig d'uns sembrats i es troba recoberta de matolls i esbarzers que impedeixen accedir-hi.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-6 | Sector est del municipi, molt a prop del nucli urbà | 41.8897900,1.8634500 | 405711 | 4638164 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86535-barraca-15798-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86582 | Barraca 17479 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17479 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web wikipedra (codi 17479)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula. Parcialment conservada.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-49 | Sector sud del terme municipal | 41.8670300,1.7897400 | 399560 | 4635721 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86582-barraca-17479-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86582-barraca-17479-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86377 | Barraca 10477 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10477 | <p><span>VIVES TEIXIDÓ, Joan (2014). Web Wikipedra (codi 10477).</span></p> | XX | La coberta s'ha esfondrat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular, amb coberta de bigues de fusta i lloses de pedra que s’ha esfondrat. La planta fa 3,30 x 2,90 m. La porta té una amplada de 90 cm i el gruix de les parets és de 40 cm.</span></span></span></span> Hi ha fang entre les pedres. Hi ha dues finestres i havia tingut porta. </span></span></span></p> <p> </p> | 08141-1 | Sector est del terme municipal | 41.9068700,1.8564000 | 405151 | 4640068 | 1903? | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86377-barraca-10477-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86377-barraca-10477-b.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una de les parets interiors hi ha un cercle amb la possible data de construcció (1903); els dos primers números no es veuen. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 86577 | Barraca dels Dos Termenals (13600) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-dos-termenals-13600 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2016). Web Wikipedra (codi 13600)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Petit esfondrament | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca molt gran i d’un gran interès, ja que té la coberta amb volta de canó (no pas amb falsa volta, com és habitual). És de planta rectangular, i feta amb pedra ben treballada. Fins i tot la llinda de la porta té gravada la data a l'estil de les masies. Té una finestra a la banda oposada a la porta, tres fornícules i una xemeneia. Mesura 5.5 m de llarg per 3 d'ample. La barraca es troba entre els termenals de les cases de les Cots i del Puig.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-44 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span><span><span><span>David Hernández, col·laborador de la plataforma digital de Wikipedra, va localitzar el 2016 aquesta barraca gràcies a la interpretació que va fer d’un fragment del diari d’un pagès anomenat Isidre Soler, que ara ja és difunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8777300,1.7880100 | 399433 | 4636911 | 1806 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86577-barraca-13600-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86577-barraca-13600-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86577-barraca-13600-c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda té gravat el text 'ANY 1806'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 89156 | Cal Bosqueter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bosqueter | XIX | En ruïnes | <p><span><span><span><span><span><span>Restes d’una casa de pagès, avui en ruïnes, que es troben emplaçades en una zona boscosa vora el torrent de Conill. Del cos residencial se’n conserva escassament un dels angles del mur perimetral, mentre que la resta de la casa es troba pràcticament arrasada i coberta per la vegetació. Pocs metres al nord es conserva, en un estat més íntegre, la construcció d’un cobert. És de planta rectangular, amb coberta a un sol vessant, i té una barraca de planta circular adossada a un dels extrems. Separat uns 20 metres al nord hi ha un altre cobert aïllat, semblant a una barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 08141-276 | Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella | <p><span><span><span><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa, i pel seu estat avançat de destrucció poca cosa es pot dir en relació a la seva tipologia i cronologia. Cal suposar que es tractava d’una casa originària dels segles XVIII o XIX. Ja fa molt temps que es troba en ruïnes.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8820100,1.7047600 | 392532 | 4637487 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-cobert-20.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En el Catàleg de Masies hi ha una errada en relació a la casa anomenada “cal Boscater” (núm. 1 de masies en runes) que es situa uns 20 m a l’est de la masia de l’Alzina. Aquesta errada també es reprodueix en el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. En el lloc on s’indica aquesta casa en realitat hi ha la pallissa de la masia de l’Alzina. Les ruïnes de la casa de cal Bosqueter es troben 1 km al nord. Les fotografies i la descripció d’aquesta casa en el Catàleg de masies són correctes, però la ubicació és equivocada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 88069 | Església de Sant Joan d'Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-dorriols | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163, 179. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 123-125, 128.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 91.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 4.</span></span></span></p> | XI-XX | Estructuralment es conserva bé, però amb tots els afegits de quan s'utilitzà com a magatzem. Sense porta. | <p><span><span><span><span>Antiga església d’origen romànic situada uns metres al nord de la masia de Riols. Tal vegada a partir del segle XVI, o posteriorment, fou substancialment transformada o reconstruïda, i ja al segle XX es va adaptar com a magatzem o graner. Per tot això la construcció actual no sembla haver conservat gran cosa de l’obra romànica originària. És de planta rectangular, orientada més o menys cap a llevant i d’una sola nau. La capçalera de la nau és plana, ja que en un moment donat s’amplià per situar-hi la sagristia, que per un lateral té una porta cap a l’exterior. A la façana nord es conserva un portal d’arc de mig punt amb dovelles, actualment tapiat, que podria ser ja del segle XVI. La façana de ponent, que devia ser la principal, va quedar molt alterada quan s’hi obrí una gran com a accés al magatzem. A la part superior es conserva un petit òcul. Els murs exteriors són de paredat comú i conserven part de l’arrebossat tradicional. No s’hi observen traces clares que puguin atribuir-se a l’obra romànica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau és coberta amb volta de canó feta amb maons. Als peus es conserva el cor. Ara l’espai de la nau encara té les instal·lacions de totxo que s’hi van fer quan es destinà a graner.</span></span></span></p> | 08141-187 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella | <p><span><span><span>La casa de Riols s’assenta sobre un promontori molt ben situat entre camps de conreu que ja devia ser un lloc habitat des de molt antic, tal com ho demostra l’existència de dos jaciments arqueològics situats pràcticament a tocar. Uns 60 m al sud de la casa s’han trobat indicis d’un assentament ibero-romà (jaciment de can Riols I), i al nord es troben unes tombes alt-medievals excavades a la roca (jaciment de can Riols II). Probablement, doncs, sota l’actual masia hi trobaríem els fonaments d’una vil·la romana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret d’Orriols apareix citat des de molt antic, concretament a l’any 993. El topònim deriva del llatí i és un diminutiu de graner, sinònim del mot català antic orri. L’església és esmentada per primera vegada l’any 1294, situada dins l’antic terme del castell de Castelladral. En un principi (1294) la capella era coneguda com a Sant Joan d’Orriols. Més endavant, podria ser que adoptés l’advocació de Sant Llop, però això no està clar. Sant Llop era un sant francès de la Borgonya, que va viure als segles VI-VII, i que, segons la llegenda, tenia el poder de mantenir allunyats els llops. Per aquest motiu era molt invocat pels pastors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la baixa edat mitjana el terme del castell de Castelladral es va fraccionar en diverses quadres jurisdiccionals; és a dir, uns districtes menors que tenien certa autonomia. Dues d’aquestes quadres són ben documentades: les de Valldeperes i la d’Orriols. Cal dir, però, que l’existència de les quadres no s’esmenta per primera vegada fins al segle XVI (BADIA, 1988: 160). Així mateix, l’església d’Orriols era el nucli que aglutinava un seguit de masos dispersos que hi havia a la zona. Tenia una certa importància, ja que va arribar a tenir cementiri propi, adossat a la capella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als segles XVII-XVIII el mas es denominava Margarit, no pas Riols ni Orriols, que era el topònim de l’indret i de l’església. Com a mínim des del segle XVI els propietaris eren la família Vilaseca. L’any 1591 Joan Vilaseca va vendre a Joan de Palà (del mas Palà) totes les pertinences del mas Costibals. El seu fill va ser Pere Vilaseca, que el 1612 confirma que Joan Palà també té el poder sobre les terres del mas Margarit (CAPSADA i altres, 2010: 128). Segons informació de Jaume Conill (investigador de Navàs que ha fet recerca a l’Arxiu Parroquial de Berga) al segle XVIII un dels membres de la família fou capità d’arcabussers del Regne de França durant la Guerra de Successió. Com a represàlia després de la guerra va ser jutjat en un procés, entorn de 1730, que va tenir com a conseqüència el canvi de propietat del mas dels Vilaseca a la comunitat de canonges de Berga. Més endavant Margarit fou adquirit per Palà, i des d’aleshores fou una masoveria d’aquesta gran masia veïna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys 1861-1862 en el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona s’esmenta Riols com a “Caserio”, i és anomenat Sant Joan d’Oriols. Aleshores consta que tenia tres edificis, un dels quals estava habitat constantment i els altres dos deshabitats. Dos dels habitatges tenien un sol pis i el tercer, més de tres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 12 d’abril de 1923 Joan Palà i Claret, propietari del mas, va sol·licitar ajuda al bisbat per poder reparar la capella, que estava ruïnosa (la volta del temple es trobava en mal estat), a canvi de cedir-ne el domini a l’església. El novembre de 1923 un decret del bisbe de Solsona certificava el domini directe de la capella de Sant Joan de Riols, agregada de Torroella. Pocs anys després el rector de Torroella vetllava per l’estat de la capella i n’era el responsable. Amb els anys, però, la capella fou transformada en un cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tradicionalment se celebrava la festa major de Riols l’1 de setembre, festivitat de Sant Llop. Era molt concorreguda i es mantingué fins a la dècada de 1980.</span></span></span></p> | 41.8582100,1.7389800 | 395333 | 4634802 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88069-riols-esglesia-int-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 86553 | Barraca 18314 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18314 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web wikipedra (codi 18314)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta parcialment esfondrada | <p><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula (parcialment esfondrada) i porta de llinda plana. <span><span><span>Té una finestra cegada amb pedres a la paret NO.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-22 | Sector nord del terme municipal | 41.8976600,1.7874400 | 399417 | 4639124 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86553-barraca-18314-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86553-barraca-18314-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86580 | Barraca 17505 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17505 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 17505)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. </span></span></span></span></p> | 08141-47 | Sector central del terme municipal | 41.8744200,1.7957000 | 400066 | 4636534 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86580-barraca-17505-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86580-barraca-17505-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86556 | Barraca 18377 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18377 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web Wikipedra (codi 18377)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de bigues de fusta i lloses de pedra. <span><span><span>És dins la propietat de les Esglésies; una històrica casa de pagès de la parròquia de Sant Cugat del Racó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-25 | Parròquia de Sant Cugat del Racó, al sector nord del terme municipal. | 41.8899300,1.8164100 | 401808 | 4638233 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86556-barraca-18377-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86556-barraca-18377-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86569 | Barraca 8914 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8914 | <p><span><span><span>SIVILLÀ LLOBET, Ignasi (2013). Web Wikipedra (codi 8914)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular, amb coberta de <span><span><span>bigues i teules (actualment derruïda). Les dimensions interiors són 1,80 x 2,20 m i les parets de 40 cm de gruix. Probablement tenia alguna cosa a veure amb la bassa que hi ha propera.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-38 | Sector central del terme municipal | 41.8894200,1.7983900 | 400313 | 4638197 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86569-barraca-8914-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86569-barraca-8914-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 89585 | Ca l'Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestruch | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 43.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH SUBIRANA, Maria. <em>Conte per a infants</em> (relat inèdit sobre la història de ca l’Estruch).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 53.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada en una estribació propera al Pla de Sant Pere, en un terreny rocallós i fonamentada sobre la roca. Consta d’una part residencial formada per dos cossos adossats de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més dos pisos) i té un altre cos adossat al nord així com coberts a llevant. En aquests coberts hi ha la premsa i dues tines quadrades </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els dos cossos residencials corresponen a dues èpoques clarament diferenciades: el de llevant és l’originari (dels anys 1880) i el de ponent es construí cent anys més tard (a la dècada de 1980) amb un llenguatge arquitectònic que reinterpreta l’estil vuitcentista popular que caracteritza el cos originari. Tota la façana principal queda encarada vers migdia. La part antiga s’ordena a partir de tres eixos verticals d’obertures, amb el central remarcat per la presència del portal (d’arc escarser) i balcons al seu damunt. Totes les obertures són emmarcades amb maó sobre un parament de maçoneria a pedra vista. La part moderna s’estructura també en base a un esquema tripartit, amb un balcó porxat al primer pis i obertures amb arcs emmarcats amb maó. El disseny d’aquest segon cos s’inspira en certes formes del modernisme, per exemple en les columnes salomòniques de maó o en la composició asimètrica de la façana lateral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la part posterior el cos adossat és bàsicament de construcció moderna, aixecat sobre una antiga terrassa i un femer que encara es conserven. Antigament en aquest sector hi havia també corts de porcs.</span></span></span></span></p> | 08141-345 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | <p><span><span><span><span>Ca l’Estruch es va construir entre els anys 1881 i 1885 per part de cinc germans (Joan, Josep, Francisco, Filomena i Jaume Estruch) que eren fills de Jaume Estruch Rossell i havien nascut a la Penyora, una masoveria del mas Gusart, prop del Mujal. Eren els anys anteriors a l’arribada de la plaga de la fil·loxera, i Joan va comprar unes terres per fer-s’hi una casa amb l’ajuda dels seus germans, un dels quals, Jaume, era picapedrer. D’aquesta manera van passar a ser amos, després de moltes generacions de ser masovers, des que el seu avantpassat Benet va marxar de la masia de ca l’Estruch, de Clariana de Cardener. Al principi els germans Estruch van viure junts a la casa, però després els fadristerns en casar-se van anar marxant. Cada any per Sant Jaume (la Festa Major) es tornaven a reunir a la casa que havien construït tots plegats. Això va durar fins a l’esclat de la Guerra Civil, i es diu que solien ajuntar-s’hi fins a una seixantena de persones.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el moment inicial van plantar molta vinya, però aviat van patir les conseqüències de la fil·loxera. Aleshores Joan, Josep i un amic de les Collades, van viatjar al Rosselló per anar a buscar peus americans i poder replantar les vinyes. Es diu que van plantar una mica més de quinze mil ceps, de manera que a l’heretat de ca l’Estruch la vinya va tornar a tenir un fort impuls, fins ben bé la dècada de 1940. I com que van empeltar els bords d’una malvasia roja que havia sobreviscut a la fil·loxera, foren dels primers a tornar a tenir ceps en producció; aleshores els vinyaires de la zona hi anaren a buscar empelts d’aquella malvasia roja i l’anomenaren “malvasia de l’Estruch”, nom amb el qual avui figura encara al banc ampelogràfic de Montpellier SupAgro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els hereus de la família Estruch han continuat al front de la casa de manera ininterrompuda. Després de Joan el següent hereu fou Ramon, després Joan, i l’actual propietari és Andreu Estruch. La seva filla és Maria Estruch Subirana. A la dècada de 1980 la casa s’amplià amb el cos de ponent i s’hi van fer reformes. Maria Estruch és filòloga i estudiosa de la cultura popular. Ha fet recerca sobre diversos aspectes etnològics de la zona, que estan publicats al seu blog “Arrels”.</span></span></span></span></p> | 41.9098300,1.8293100 | 402909 | 4640427 | 1881-85 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89585-estruch-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89585-estruch-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89585-estruch-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89585-estruch-7.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada pels propietaris de la casa | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
| 87982 | Tomba del Moro de Vallbona (Torroella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-moro-de-vallbona-torroella | <p><span><span><span>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945). Carta arqueológica de España. Província de Barcelona. Madrid. CSIC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA, Miquel (1980). “Guia arqueològica del Bages”. El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Granollers, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). “El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya”. XI Symposium de Prehistòria i Arqueologia Peninsular, Ausa vol. X, Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA, Miquel (1987). “Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de la Catalunya interior”. Cota Zero, núm. 3, p. 76-102.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 83-84. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, J.O. (2003). Informe - memòria de la prospecció dels següents sepulcres megalítics: (...) Tomba del Moro de Vallbona (Navàs, Bages) (...). Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia, núm. Reg. 4729.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, J.O. (2006). <em>Les orientacions dels sepulcres de corredor, galeries catalanes i arques amb vestíbul-pou de Catalunya</em>. Universitat de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I VILARÓ, J. (1927). <em>La civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi</em>, Solsona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TARRÚS, J. (2003). “Els constructors de megàlits a Catalunya: cistes i dòlmens entre els mil·lennis V-III cal aC”. <em>Cota Zero</em>, núm. 18, p. 54-75, 63-64.</span></span></span></p> | XXII-XVaC. | <p><span><span><span><span>Dolmen de dimensions modestes que es considera un bon exemple de cambra simple en la seva variant de “vestíbul-pou”. Es troba situat sobre una elevació d’una carena que té la punta més alta a la seva esquena, amb la cambra mirant aproximadament cap a llevant. Concretament, l’eix longitudinal té un sentit NW-SE i una orientació de 285ºN, de manera que el dolmen s’orienta cap a una àmplia vall que justifica el topònim de “Vall Bona”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El megàlit s’estructura en base a una cambra simple envoltada per un túmul circular, de 8,5 m de diàmetre i força ben conservat. La particularitat és que posseeix un espai adjacent per accedir verticalment a l’arca, l’anomenat vestíbul-pou, del qual actualment només en queda una de les dus lloses que tenia en el moment de la troballa. La cambra és formada per dues grans lloses laterals (de 3 metres de llarg per 0,35 d’ample i 1,55 m d’alçada), les quals es troben inclinades cap a l’interior. També es conserva la llosa de la capçalera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’excavació del jaciment per part de mossèn Serra Vilaró va proporcionar diversos materials, entre els que destaquen un ganivet de sílex de 16 cm de llarg, dentàliums, dues denes de petxina (una d'esteatita i una de pecten), un fragment de terrissa amb arrencament de nansa i una punta de sageta de sílex. Es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Segons els darrers estudis, aquest megàlit es pot situar a l’època del calcolític-Bronze antic (1100 – 1500 aC).</span></span></span></span></p> | 08141-176 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | 41.8673400,1.6881300 | 391128 | 4635879 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87982-tomba-moro-vallbona-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87982-tomba-moro-vallbona-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87982-tomba-moro-vallbona-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87982-tomba-moro-vallbona-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest dolmen fou trobat i prospectat inicialment per Joan Tristany, amic de mossèn Joan Serra Vilaró. Més endavant, l’any 1923, fou excavat per Serra Vilaró, que posteriorment en publicaria els resultats. L'any 2003 el jaciment és visitat per Josep Oriol Font arran de la realització de la seva tesi doctoral i en fa una descripció acurada i la caracterització cronològica actualitzada. Cal advertir que en els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya així com en el SIMUN de la Diputació de Barcelona aquest 2021 la ubicació del dolmen és errònia, ja que s’ha confós la referència de la línia elèctrica. El dolmen es troba uns 50 m al sud de la torre elèctrica de la línia que passa més al nord, no pas de la que passa més al sud. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 89749 | Església de Sant Genís de Masadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-genis-de-masadella | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 166.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - de la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs. P. 11-15. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). “Sant Genís de Massadella”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 348. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. (1979). “Inventari d’Esglésies”. Bages, vol. 5. Arxiu Gavin. Barcelona, p. 142. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). “Sant Genís de Massadella”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 348.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994)<em>. Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R. 9. </span></span></span></p> | XII-XVIII | Falten algunes peces de coronament del campanar | <p><span><span><span><span>Església d’origen romànic reformada en la seva pràctica totalitat durant l’època moderna, de manera que de l’obra originària tan sols en queda part de les façanes i l’antic portal, avui tapiat. Es troba emplaçada sobre un petit promontori amb bones vistes al sud, a uns 150 m de la gran masia anomenada Sant Genís, igual que l’església. És un temple de dimensions modestes, d’una sola nau orientada a l’est, amb una lleugera desviació cap al sud.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta un portal senzill amb arc escarser, un òcul al seu damunt i és rematada per un campanar d’espadanya de dos ulls. La resta de façanes són pràcticament cegues, amb l’excepció d’una petita finestra rectangular que s’obre al mur de la capçalera i dues finestretes a la part alta de la façana de migdia. Aquesta part alta s’hauria fet recréixer en època moderna. El costat de migdia queda tancat per un petit clos que acull un minúscul cementiri, amb un cubicle obrat modernament amb maó que aixopluga un grup de quatre nínxols. Sota la teulada el ràfec està decorat amb una doble línia feta de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De l’antic edifici romànic (del segle XII) se’n conserva el mur de la façana principal (molt transformat) i el de migdia, on hi trobem la porta originària tapiada i restes molt puntuals de l’antiga cornisa. El portal consisteix en un arc de mig punt adovellat cobert per un guardapols decorat amb botons de pedra. Tant l’arc com l’arquivolta arranquen de sengles impostes, situades una a cada costat. L’imposta dreta té gravada la data 1782 i les lletres RT, que potser indicarien la reparació o reforma de l’església. És probable que l’església primitiva tingués una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior la nau és coberta amb volta de canó i és capçada amb un absis que només queda marcat per dins. Les parets són completament emblanquinades i destaquen les motllures de la cornisa que segueix l’arrencada de la volta i els arc torals. Sobre l’entrada s’aixeca un cor al qual s’hi accedeix per una escala situada a un costat. A l’absis s’hi conserva una imatge de sant Genís que no deu ser gaire antiga, possiblement del segle XIX. Encara avui és venerada com a patró de Navàs. A l’església parroquial de Navàs n’hi ha una reproducció que s'hi va col·locar el 2013.</span></span></span></span></p> | 08141-446 | Sector est del terme municipal. Antiga parròquia i demarcació de Sant Genís de Masadella | <p><span><span><span>El lloc de Masadella apareix citat com “ipsa Messedela” l’any 977. La primera referència documental de l’església de Sant Genís la trobem el 1187 en l’acta de consagració de Sant Miquel de Viver, quan es detallen els límits de la demarcació parroquial. Es trobava al lloc de Mujal, primer, i de Massadella, després, situat als límits amb el castell de Viver. Segons Albert BENET (1984: 348), formava part del terme del castell de Castelladral. Tanmateix, Josep M. Badia sosté que el terme de Castelladral mai va ser tan extens i, segons aquest autor, no englobava els termes del Mujal, Sant Cugat del Racó, les Esglésies ni Sant Genís de la Masadella. La confusió es deu al fet que, en un moment donat, tant Castelladral com el Mujal van tenir els Peguera com a senyors, tot i que eren branques diferents de la família. El mas de Sant Genís ja existia i és citat aquest mateix any (1187) com a mas “Sancti Genesii”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1293 és documentada l’església com a Sant Genís de “Modiallo”. A mitjan segle XIV es documenta Sant Genís de Masadella com a possessió senyorial. El rei Pere el Ceremoniós vengué al consell de Manresa la senyoria de sant Genís juntament amb el Mujal. Els documents dels segle XIV procedents de l’Arxiu Parroquial del Mujal assenyalen que els masos del pla de Navàs depenien de Sant Genís, que n’era la parròquia. En un testament del 1362 apareix citat Bernat de Nabars de la parròquia de Sant Genís de Mesadela. Així doncs, el territori al voltant de Sant Genís havia estat una parròquia i, a més, sembla que era també una senyoria amb el seu terme jurisdiccional. Tot sembla indicar que el mas Sant Genís exercia una certa capitalitat en aquesta demarcació, però no en coneixem gaires detalls. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, al segle XV l’església de Sant Genís es convertí en sufragània de la parròquia del Mujal. Però per la seva situació prop del pla de Navàs, abans del sorgiment del nucli de Navàs Sant Genís continuava sent el centre de les celebracions religioses que es feien en aquesta zona. Va exercir aquesta funció fins al segle XVII. A partir del segle XVIII ja és freqüent que les celebracions es facin a l’església del Mujal, i en comptades ocasions a la de Sant Genís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En època moderna es van dur a terme importants reformes a l’església. La nau fou ampliada, s’hi van sobrealçar els murs, es féu una volta nova, s’allargà la capçalera i es devia suprimir l’absis que suposadament tenia el temple romànic. També s’obrí la porta del mur de ponent i es reformà l’antic campanar d’espadanya romànic. L’any 1782 es restaurà una de les impostes del portal romànic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1896 el Bisbe Riu va fer una Visita Pastoral a la parròquia del Mujal. En l’acta s’esmenta l’església annexa de sant Genís, i es mana que se’n reparin els desperfectes causats per la humitat i que es desbrossi el cementiri. D’aquest període (1863) es conserven uns goigs que porten per títol ”Goigs del Gloriós Màrtir Sant Genís”, impresos a la impremta de Pau Roca, de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX els navassencs van demanar al Bisbe que la missa que antigament es celebrava a Sant Genís el rector la pogués fer a l’església de la masia de can Vall, que era més propera al poble. El 1897 es construí l’església de Navàs, i a partir d’aleshores la de Sant Genís passà a ser una simple capella del mas. L’any 1946 va ser objecte d’una restauració sufragada pels seus propietaris.</span></span></span></p> | 41.9097900,1.8548300 | 405025 | 4640394 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-int-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-int-4.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en llatí en un plafó de fusta que deixa constància de la restauració sufragada pels propietaris que es va fer l’any 1946. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
| 89751 | Festa Major de Palà de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-pala-de-torroella | <p><span><span><span><span>CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella,</em> Edicions de l’Albí. Berga, p. 359-364.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Festa Major del nucli de Palà de Torroella que es celebra entorn del 21 de juliol, en honor a sant Llorenç de Brindisi, patró d’aquesta antiga colònia. Amb petits canvis d’un any a l’altre, la festa sol seguir la mateixa pauta. Comença divendres al vespre quan la canalla anuncia amb un repic de campanes el començament de la celebració. En els dies següents es fa una representació teatral a càrrec del grup Pi Tort, recital d’havaneres, baixades d’andròmines pel riu Cardener, ballada de sardanes, jocs d’aigua i, abans de començar el ball de diumenge al vespre, una “entrepanada” popular. </span></span></span></span></p> | 08141-448 | Palà de Torroella | <p><span><span><span><span>En un principi la festa major de la colònia coincidia amb la de Torroella el darrer diumenge d’agost. El 1942, però, es va inaugurar la rehabilitació de l’església de Palà, dedicada a sant Llorenç de Brindisi, i aleshores l’amo de la colònia va decidir canviar la data perquè coincidís amb la diada d’aquest sant, el 21 de juliol, quan les nits són més llargues i es produeix el fenomen conegut com a “pluja d’estels”. En aquesta època la principal atracció eren les corrides de toros, que es feien a la plaça de la Indústria. Els anys 1950, en ple apogeu de la fàbrica, és quan es va celebrar les festes majors més lluïdes, amb tots els actes presidits per l’amo i la seva família. La festa començava el diumenge, perquè el dissabte encara es treballava a la fàbrica. Al matí es feia missa solemne dedicada a sant Llorenç, patró de la colònia, i després ballada de sardanes. A la tarda hi havia un partit de futbol, concert de música clàssica al teatre i a continuació l’orquestra amenitzava el vall a la plaça. Solia venir la Cobla Barcelona, de gran prestigi i que comptava amb la presència com a pianista d’Antoni Ros Marvà. Al vespre es feia serenata, en privat, als jardins de la casa de l’amo, i després ball popular de nit. Al cinema es projectaven pel·lícules de renom i també es feien representacions teatrals que solien comptar amb la presència d’actors coneguts. Per exemple, Fernando Fernán Gómez o Paco Rabal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb la crisi i el tancament de la fàbrica el 1971 es van passar uns anys d’incertesa, fins que el 1978 la festa major es va reprendre amb força i renovada, ara organitzada per una Comissió de Festes. En aquests anys incloïa cercavila, desfilada de les majorets de Súria, els gegants i els trabucaires de Cardona i la presència del Gegant del Pi tort, que llegia sobre unes xanques de fusta el pregó.</span></span></span></span></p> | 41.8555400,1.7197200 | 393730 | 4634530 | 08141 | Navàs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89751-festamajor-2018-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89751-festa-major-2019-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies facilitades per Ester Llobet | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 89737 | Can Vall (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vall-jaciment | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 05.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 118.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SÁNCHEZ, Eduard (1987). <em>El poblament pre-romà al Bages</em>. Caixa d’Estalvis de Manresa, Manresa, p. 156.</span></span></span></span></span></p> | II-I aC | Es desconeix l'estat real del jaciment, però tot indica que es troba força arrasat | <p><span><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba situat en un solar que hi ha 50 m al sud-oest del cementiri de Navàs, entre una casa i la carretera C-16, en una ubicació relativament propera a la masia de can Vall. La zona concreta on es localitzaren els fragments de ceràmica és una petita plataforma plana un xic més elevada dins aquest solar no construït. En aquest indret l’historiador Josep M. Badia hi va recollir fragments de ceràmica ibèrica en superfície i també de ceràmica d'importació romana (campaniana) datada al segle II aC (BADIA, 1984: 118).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que uns 200 m més al sud, prop de la masia de can Vall, hi ha un altre jaciment, en aquest cas d’època romana (jaciment de la masia de can Vall). Totes aquestes dades suggereixen que la masia de can Vall es va establir on ja hi havia hagut probablement una anterior vil·la romana, que devia tenir el seu precedent en aquest assentament ibèric proper. Aquests jaciments es troben al voltant del turó que antigament es coneixia amb el nom de Navàs i que és el punt d’origen de l’esmentat mas (que originàriament també es denominava Navàs) i del mateix poble de Navàs. Precisament, el jaciment ibèric de can Vall és el motiu perquè s’hagi relacionat l’antic nom de Navàs amb el topònim preromà “Nava”, que significa “pla voltat de muntanyes” (BADIA, 1984).</span></span></span></p> | 08141-434 | Carrer Circumval·lació. Navàs | 41.9036700,1.8746800 | 406663 | 4639693 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89737-can-vall-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89737-can-vall-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89737-can-vall-jaciment-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest jaciment el va donar a conèixer l’historiador Josep M. Badia l’any 1981 en la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a la capital del Bages, i posteriorment fou publicat l'any 1984. El 1988 es va incloure a la Carta Arqueològica.Hem seguit les mateixes denominacions que s’utilitzen en la Carta Arqueològica o en el Catàleg del Patrimoni de Navàs (PEUPIC); és a dir, can Vall per al jaciment ibèric i masia o mas de can Vall per al jaciment romà. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 88203 | Barri de la Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-la-rata | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 03.CA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí. Berga, p. 129, 290.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2006). “El camí ral de Manresa a Cardona”, <em>Dovella</em> núm. 91, Centre d’Estudis del Bages, Manresa (Primavera-Estiu, 2006), p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIBERT REBULL, Jordi (2013). “De Gissona a Magalona: consideracions a l’entorn del topònim palatium en els extrems de la seva dispersió en terres de la tarraconesa oriental i la Septimània”, <em>Lo que vino de Oriente, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en Al-andalus (ss. VII-IX), X</em>. Ballestín y E. Pastor (eds.). BAR, Oxford. P. 160-181.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, Ramon (1999). “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i al-Andalus”. <em>Les sociétés méridionales à l’ãge féodal, Hommage à Pierre Bonassie</em>, Tolosa, p. 63-70.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span>Raval de cases obreres sorgit a redós de la carretera de Manresa a Cardona a finals del segle XIX i destinat als treballadors de la colònia Palà. Consta d’un seguit d’habitatges unifamiliars adossats de planta baixa. Són construccions senzilles que mantenen (excepte en dos casos) la tipologia originària, amb una façana que dóna a la carretera i que s’estructura en una porta central amb una finestra a cada costat. La façana és arrebossada i pintada de color blanc. Aproximadament cada casa fa 6 metres d’amplada per 14 de profunditat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Més al nord i a l’altra banda de la carretera s’aixeca cal Masover (antigament la Rata Vella), que és anterior al conjunt del raval. Es tracta d’una edificació probablement del segle XVIII o XIX, però molt reformada al segle XX, quan se li va donar un aspecte uniforme, amb els murs arrebossats amb ciment i les finestres arrenglerades. S’assenta en un terreny amb desnivell, de manera que per la part posterior té dues plantes. A</span> la planta baixa hi vivien els masovers, mentre que al pis superior hi havien viscut fins a vuit famílies de treballadors de la colònia. Més recentment, la casa es reformà i ja només hi vivien els masovers.</span></span></span></p> | 08141-211 | Carretera de Cardona (C-1410a), núms. 9-20. Als afores del nucli de Palà de Torroella | <p><span><span><span><span>L’etimologia del topònim Rata, segons explica el lingüista Joan Coromines en el seu <em>Onomasticon Cataloniae</em>, deriva de l’àrab (rihà, que vol dir molí) i és indicador d’indrets de molineria. Així mateix, cal dir que sobre el topònim Palà, molt proper a aquest sector, s’ha postulat una hipòtesi que el relaciona també amb el període de dominació àrab (MARTÍ, 1999; GIBERT, 2013). Tanmateix, no està gens clara la localització d’aquest hipotètic molí, ja que l’actual cabal de la rasa de la Rata fa difícil pensar que podia alimentar un molí. En canvi, sabem que al mas proper de Palà (actualment la Casa de l’Amo de la colònia industrial) hi havia un molí des d’antic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigui com sigui, el barri conegut actualment com la Rata Nova és de finals del segle XIX. Anteriorment ja hi havia hagut la Rata Vella, que és la casa avui coneguda com a cal Masover. Fins al segle XIX aquesta casa era un hostal del camí ral de Manresa a Cardona. Al seu voltant s’hi van edificar onze habitatges de planta baixa destinats a obrers de la colònia de Palà. L’any 1885 es va demanar permís per acabar-ne les edificacions. La gent les anomenava les Barraquetes perquè eren baixes. A finals de la dècada de 1920 les cases es van reformar per deixar-les tal com són ara.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera meitat de segle XX a l’era de cal Masover s’hi va instal·lar un motor elèctric per fer anar una màquina de batre. S’alimentava amb el corrent de la línia elèctrica que procedia de la central del Reig (a Cardona), que subministrava a la colònia de Palà. Al costat nord de les cases encara es conserva la construcció del transformador, i al costat de la pallissa de cal Masover hi ha les restes d’una barraca on hi havia instal·lat el motor. Aquest sistema va funcionar fins a principis de la dècada de 1960. Després es va utilitzar un tractor per fer anar la màquina, i posteriorment ja s’introduïren les modernes collitadores.</span></span></span></p> | 41.8602600,1.7188700 | 393667 | 4635055 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88203-la-rata-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88203-la-rata-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88203-la-rata-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88203-la-rata-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88203-la-rata-cal-masover.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88203-la-rata-cal-masover-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 88942 | Església de Torroella Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-torroella-vell | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 178. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 30.EA i 41.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga. </span></span></span></p> | X-XV | Força derruïda i arrasada | <p><span><span><span><span>Restes de la primitiva església de Torroella, coneguda pels parroquians com a Torroella Vell, emplaçada al cim del turó on hi havia també el castell de Torroella, però separada d’aquest uns 140 m. Mentre que el castell ocupa la part més alta, a l’extrem nord-oest del cim del turó, l’església es troba a l’extrem sud-est, en una zona boscosa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De l’església se’n conserven els murs perimetrals fins a poca alçada i força amagats sota una mota amb vegetació i enderrocs. Es troba orientada cap a l’est, amb un lleuger desplaçament al nord. És una construcció de planta rectangular en la qual sembla insinuar-se l’absis (concretament a l’angle nord-est), però en l’estat actual no és possible confirmar-ho. El que s’observa clarament és l’arrencada de l’arc triomfal que marcaria la zona del presbiteri. Els murs són construïts amb un aparell de carreus rectangulars, més o menys escairats i lligats amb morter de calç, tot formant filades regulars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al sud-est de la nau hi ha una àrea d’enderrocs que podria correspondre a la sagristia o a un petit habitatge annex. Al costat es conserva una magnífica cisterna excavada al subsòl que devia recollir les aigües pluvials. Té una boca d’accés rectangular i, a sota, es conserva la cavitat del dipòsit cobert amb una volta apuntada de factura gòtica tardana o, tal vegada, posterior. Actualment es troba mig reblerta de sediments i rocs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins no gaire entre els enderrocs al voltant de l’església hi havia dos sarcòfags en forma de caixes que, a la dècada de 1990, van desaparèixer. Un d’ells, que apareix fotografiat al llibre “La Grandària del món” (CAPSADA i altres, 2010: 90) tenia gravades diverses creus i altres símbols. <span>Així mateix, a l’obaga del turó hi ha les restes d’una petita bassa.</span></span></span></span></p> | 08141-222 | Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella. | <p><span><span><span>La primitiva església romànica era situada al costat del castell de Torroella, i apareix citada l’any 1205. Devia ser parròquia d’antic, però no és fins al 1312 que es troba documentada com a tal. En l’estat actual és difícil de dir si les restes corresponen a una obra romànica o posterior. Sembla que tenia un petit habitatge al costat, amb una cisterna d’època gòtica o tal vegada posterior. D’aquesta església primitiva se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església actual de Sant Salvador de Torroella va ser construïda a la primera meitat del segle XVII. El motiu del trasllat era que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó. Per això es buscà un emplaçament més accessible per a la majoria de masos. Segons diu una llegenda, va ser la mestressa del mas Palà, que solia queixar-se de la llunyania de l’església, la que hauria triat el lloc més escaient en un indret on tenia costum de parar-se a reposar. Sembla que la construcció es començà entorn del 1632 i el 1648 es va consagrar. La rectoria annexa probablement és contemporània al temple (entorn de 1632), tot i que va tenir reformes i ampliacions posteriors.</span></span></span></p> | 41.8789300,1.7027800 | 392363 | 4637148 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-4.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ester Llobet | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||
| 88941 | Castell de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-torroella-0 | <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí. Berga, P. 88-91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 30.EA i 41.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLOBET, ESTER (2003). 'Torroella Vell'. <em>Dovella</em>, núm. 80-81. Manresa, p. 50-51. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A; JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). 'Castell de Torroella'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Barcelona, P. 352. </span></span></span></p> | X-XIV | Torre parcialment derruïda. Muralla i altres possibles restes força arrasades | <p><span><span><span><span>Restes de l’antic castell de Torroella, emplaçades al cim d’un turó d’alçada considerable des del qual s’albira perfectament el castell de Cardona i es controla el pas de l’antic camí ral de Cardona a Manresa. Ocupa la part més alta de la franja allargassada que es troba al cim del turó, concretament a l’extrem nord-oest, mentre que al sud-est, i separat uns 140 metres, trobem les restes de l’església de Torroella Vell. Del castell pràcticament només n’ha quedat part d’una torre circular que, per la part oest, s’assenta directament sobre la roca en una petita cinglera que conforma una defensa natural. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La torre, que mesura 6,80 m de diàmetre, està conformada per un mur de gruix molt considerable, de 1,90 m. L’alçària màxima conservada és d’uns 3 m. La paret és construïda en filades de carreus molt irregulars, mal escairats i units amb morter de calç, més o menys disposats en filades. A la base té una banqueta que sobresurt lleugerament més ampla. Probablement aquestes restes corresponen al segle X. Uns metres al sud de la torre hi ha dos blocs de pedra amb retalls en forma de piques i algun rec. En desconeixem la funció. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte superior d’aquest cim allargassat està encerclat per restes d’una muralla d’aparell irregular feta amb blocs de grans dimensions disposats horitzontalment. D’altra banda, als peus del turó pel flanc sud-est es conserva un estructura defensiva de característiques ciclòpies que protegia l’accés al castell per aquesta banda, d’on venia un camí que procedia de l’indret on ara hi ha l’actual parròquia. Trobem unes estructures defensives similars, per exemple, al camí d’accés al castell de Gaià. </span></span></span></p> | 08141-221 | Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella. | <p><span><span><span>El castell de Torroella era un dels castells termenats que hi havia a l’actual terme de Navàs, i ocupava el sector més occidental. El seu terme comprenia un territori que anava del marge dret del riu Cardener a les terres més properes al marge esquerre, a més de l'enclavament de Malagarriga (al municipi de Pinós). Es trobava dins el comtat de Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell està documentat des de l'any 966 en un pergamí del monestir de Santa Maria de Serrateix, conservat a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Fa referència a una donació de terres al comtat de Berga, dins el terme de Torrecella (Torroella), al lloc anomenat Palaco (Palà). En els inicis havia format part, junt amb el castell de Coaner, de l'estreta faixa de terreny que fou la marca del comtat de Berga, que anava de Castelladral fins a prop de Tàrrega i que s'interposava entre el vescomtat de Cardona i el comtat d'Urgell (al nord) i els comtats de Manresa i Barcelona (al sud). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya com a titulars del comtat de Berga i, més endavant, en estroncar-se la dinastia, correspongué als comtes de Barcelona. Als segles XI i XII eren feudataris d'aquest castell la família Berga. Sabem que Ecard de Berga jurà fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya per aquest castell i pel de Valmanya, entre 1068 i 1095. Al 1135 ho féu Guillem Ramon de Berga al comte Ramon Berenguer IV. Després d'aquest acte se'n desconeixen els feudataris comtals. En relació als castlans d’aquest castell, es té notícia entre 1109 i 1117 d'un personatge anomenat Artal, que jurà fidelitat al comte Bernat Guillem de Cerdanya per l'enclavament de Torroella. No en coneixem més notícies fins al segle XIV, quan el castell va passar a formar part de la vegueria de Manresa i Bages. Consta que l'any 1343 el seu senyor, Berenguer de Jorba, el vengué al jurista manresà i conseller del rei Pere III Jaume Desfar. El 1381 el rei Pere III va vendre la jurisdicció del castell de Torroella al noble Francesc de Perellós, juntament amb Santpedor. Els santpedorencs, però, no acceptaren la submissió i van comprar les jurisdiccions venudes pel rei, entre elles Coaner i Torroella, per revendre-les més tard, l'any 1423, al comte de Cardona. El rei Alfons IV autoritzà als santpedorencs la venda per 3.000 florins d'or. D’aquesta manera, des de principis del segle XV fins a l’extinció de les senyories jurisdiccionals al segle XIX, foren els comtes de Cardona (posteriorment ducs) els que van ostentar el domini del castell de Torrella. El terme de Torroella, doncs, va formar part durant molts anys del gran i poderós comtat de Cardona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l'antiga església romànica, situada prop del castell, només se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà. Torroella Vell és el nom que els parroquians donen a l'indret on s'erigí la primitiva església romànica de Torroella. Al segle XVII es construí una església nova, l’actual, que va adoptar l’advocació de Sant Salvador. El motiu és que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó, mentre que la nova era més accessible per als habitants de les masies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La ubicació del castell de Torroella era coneguda pels habitants de la zona però, fins fa poc, no apareixia en la bibliografia històrica i arqueològica. En la Catalunya Romànica Francesc Junyent i Alex Mazcuñán (1984) pensaven, erròniament, que es trobava en un turó que hi ha 200 m al nord de l’església actual. En realitat en aquest lloc hi ha el jaciment conegut com a Camps del Seuveta, també d’època alt-medieval i sense estructures conservades. El castell té un emplaçament més allunyat, en un turó més alt situat al nord de la masia de l’Alzina, tal com va donar a conèixer Ester Llobet en un article l'any 2003. </span></span></span></p> | 41.8796800,1.7015100 | 392259 | 4637232 | 08141 | Navàs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-vista-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-vista-cardona.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ester Llobet | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||
| 86554 | Barraca 18335 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18335 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web wikipedra (codi 18335)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span><span>Restes força parcials d’una barraca, de planta trapezoidal, que tenia coberta de fusta i lloses de pedra. <span><span><span>Al seu interior ha crescut una alzina i està envoltada de ceps bords.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-23 | Sector nord del terme municipal | 41.9015500,1.7788800 | 398713 | 4639566 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86554-barraca-18335-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 89435 | Bigorra Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bigorra-vell | VI-XII | Construcció en estat de ruïna però en bon estat de conservació. | <p><span><span><span><span>Ruïnes d’una construcció de funció desconeguda, que tal vegada podria correspondre a una torre de vigilància alt-medieval, potser utilitzada també com a petit mas. Es troba emplaçada al cim d’un turonet prop d’una confluència de camins antics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció consta de tres cambres adossades, construïdes en diferents fases però possiblement de moments no gaire allunyats en el temps, ja que formen un conjunt homogeni i amb una tipologia constructiva similar. L’estança més antiga és la que es troba situada més al nord, de planta quadrada i caracteritzada per diferents trams molt ben conservats d’opus spicatum entre els murs. La resta de parament és fet amb carreus més o menys escairats, no del tot regulars i gairebé de pedra en sec. La gruixària dels murs és molt regular, d’uns 0,80 metres. Un altre element que crida l’atenció són quatre fornícules quadrades que es troben a la cara interna del mur, la funció de les quals ens és desconeguda. Aquesta estança té una sola porta situada al mur de llevant, i aquí comunica amb la segona estança, que adopta una planta també més o menys quadrada però és lleugerament més ampla. Aquesta té la seva porta també al mur de llevant. Les característiques constructives d’aquesta segona cambra són similars a l’anterior, i també té fornícules quadrades, en aquest cas dues. Finalment, la cambra situada més al sud presenta uns murs de pitjor qualitat i es troba en un estat força derruït.</span></span></span></span></p> | 08141-293 | Sector sud central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelldaral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem cap notícia documental que ens pugui donar pistes sobre la identitat d’aquesta construcció. Es troba uns 450 m al sud-oest de la masia de Bigorra, i els antics masovers la coneixien com a Bigorra Vell, però no hi ha cap constància que les ruïnes corresponguin a un primitiu mas de Bigorra, tot i que no es pot descartar. Per la seva tipologia constructiva, i especialment per l’ús acurat de l’opus spicatum, podria tractar-se d’una obra alt-medieval. La seva funció és difícil de determinar, però tot el que hem dit apunta més aviat cap a una tipologia mixta de torre-mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant constatar l’existència de vestigis d’època visigòtica (tot i que molt escadussers: una simple moneda) prop del castell de Solivella, a uns 600 m a l’altre costat de la riera; i també d’una possible tomba d’aquesta mateixa època avui ja desapareguda (tomba en el camí del Pont de Barquets a Castelladral). També cal dir que el turó on hi ha la construcció queda proper a diversos camins antics. Un camí discorria de nord a sud per la vall que es troba a llevant. Venia del Pont de Barquets i continuava per tramuntana cap a Reixes, Castelladral i Serrateix. Per la zona hi passava també el Camí Saliner, <span>una ruta transversal per on es distribuïa la sal de Cardona cap a les terres d’Osona i del Pirineu. Està documentada el 981 com a “strata cardonense” a la zona de Gaià. Tots aquests </span>factors reforçarien una datació alt-medieval de la construcció de Bigorra Vell.</span></span></span></p> | 41.8601600,1.7826200 | 398958 | 4634967 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-5-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-9-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-11.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest jaciment és inèdit i el donem a conèixer gràcies a la informació facilitada per Jaume Obradors i Albert Fàbrega. | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 88952 | Dolmen de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-les-comes | <p><span><span><span>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta arqueológica de España. Província de Barcelona</em>. Madrid. CSIC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA, Miquel (1980). “Guia arqueològica del Bages”. El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Granollers, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A; GALOBART, J (1982). “L’arqueologia al Bages”, 1r volum. Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 5. Col·legi Doctors i Llicenciats. Manresa, p. 64; 73.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs'. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. A. 29.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I VILARÓ, J. (1927). La civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi, Solsona.</span></span></span></p> | XXV aC-XII aC | Molt arrasat. Només en queden unes poques lloses. | <p><span><span><span><span>Sepulcre megalític del tipus dolmen, de dimensions discretes, situat en una esplanada al costat d’un camí. Només en resten unes poques lloses; concretament, dues lloses verticals, orientades en sentit nord-sud, acompanyades d’un bloc més petit que forma angle recte. En l'excavació que s’hi va practicar a principis del segle XX s’hi van documentar restes òssies humanes en molt mal estat i alguns fragments ceràmics. Com és habitual, el dolmen devia tenir el seu túmul. Però en l’estat actual ni tan sols s’intueix. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En zones properes hom hi ha localitzat restes òssies i ceràmica gruixuda grollera, però fora de context, així com una tomba excavada a la roca, probablement alt-medieval (Tombes de les Comes).</span></span></span></span></p> | 08141-229 | Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella. | 41.8681100,1.7400900 | 395441 | 4635900 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88952-dolmen-comes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88952-dolmen-comes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88952-dolmen-comes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88952-dolmen-comes-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest dolmen fou excavat per Serra i Vilaró en companyia de mossèn Canal a la dècada de 1920. En aquells moments només conservava dretes cinc lloses de diferents mides. En aquest moment es va realitzar una planta del megàlit i es va dibuixar també la ceràmica documentada. Quan fa pocs anys es va arranjar el camí que porta a la casa de Migjorn es van tombar les lloses del dolmen que després Josep Duarri i altres afeccionats de Palà de Torroella van tornar a col·locar al seu lloc.Informació facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 89687 | Toll de l’Ingla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-lingla | XIX-XX | Entorn de la riera abandonat i envaït per la vegetació. | <p><span><span><span><span>Toll artificial o bassa que es troba a la riera d’Hortons, a la mateixa llera de la riera, just en el punt on hi ha un petit saltant d’aigua que cau just sobre el toll. Es troba a les proximitats de la masia de l’Ingla, uns 240 m al sud-oest de la casa. Habitualment aquesta riera està seca, de manera que es devia aprofitar algun forat que ja existia a la codina de la riera, fet per l’erosió de l’aigua, i es va excavar fent-lo més profund. Ara aquesta mena de bassa artificial presenta una planta més o menys quadrada i fa més d’un metre de profunditat. En una de les seves vores sembla que es forma un pla inclinat que ha estat tallat expressament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons notícies orals, en aquest toll hi venien a rentar la roba dones procedents de les cases de l’entorn.</span></span></span></span></p> | 08141-386 | Sector central del terme municipal. Aantic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.9008300,1.7679000 | 397801 | 4639500 | 08141 | Navàs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89687-toll-ingla-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89687-toll-ingla-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89687-toll-ingla-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest element és inèdit i el donem a conèixer gràcies a la informació facilitada per Jaume Obradors | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc