Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 86534 | Barraca 3811 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3811 | <p><span><span><span><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web wikipedra (codi 3811)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada. Té porta de llinda plana, de fusta, i coberta de falsa cúpula. Té una espitllera. Té un ràfec de quatre filades de pedres.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-5 | Sector est del terme municipal, molt a prop del nucli urbà | 41.8909700,1.8673500 | 406036 | 4638291 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86534-barraca-3811.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86537 | Barraca 15736 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15736 | <p><span><span><span><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15736)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té un ràfec de pedres volades i un reprès de 20 cm. per sobre del ràfec.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-8 | Sector est del terme municipal, molt a prop del nucli urbà. | 41.8907200,1.8625900 | 405641 | 4638269 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86537-barraca-15736-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86537-barraca-15736-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86540 | Barraca 20582 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20582 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2019). Web Wikipedra (codi 20582)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca força gran, de planta rectangular, però interiorment de planta el·líptica</span></span></span><span><span><span>. La coberta és amb falsa cúpula. La porta té llinda plana, feta amb dos troncs escairats. Té quatre fornícules i un espiell. És dins el termenal de l'Alzina, una històrica casa de pagès de la parròquia de Sant Cugat del Racó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-11 | Parròquia de Sant Cugat del Racó. Sector nord del terme municipal. | 41.9197800,1.8177000 | 401961 | 4641545 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86540-barraca-20582-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86540-barraca-20582-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86546 | Barraca 16403 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16403 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2017). Web Wikipedra (codi 16403)</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Conserva gran part del ràfec de lloses volades i té dues finestres. Es troba dins la propietat del mas Taurons.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-17 | Sector nord del terme municipal | 41.8967000,1.8014600 | 400579 | 4639002 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86546-barraca-16403-b.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
| 86557 | Barraca de les Feixes de Malgrau (17503) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-feixes-de-malgrau-17503 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 17503)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una petita finestra i un ràfec de lloses volades. La coberta ha estat recoberta de terra recentment. Dalt de la coberta té un caramull: una llosa disposada horitzontalment. Està envoltada per una vinya que encara es treballa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-26 | Sector central del terme municipal | 41.8867600,1.8145200 | 401647 | 4637883 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86557-barraca-17503-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86557-barraca-17503-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86560 | Barraca 16708 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16708 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017</span></span></span></span><span><span><span><span>). Web Wikipedra (codi 16708)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular amb dues cambres bessones. La coberta és de falsa cúpula i la porta de llinda plana. Té tres finestres, dues a la part esquerre i una a la dreta.</span></span></span></p> | 08141-29 | Sector central del terme municipal | 41.8867100,1.8280800 | 402772 | 4637862 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86560-barraca-16708-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86560-barraca-16708-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86566 | Barraca 17011 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17011 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 17011)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana.</span></span></span></p> | 08141-35 | Sector central del terme municipal | 41.8852800,1.8084800 | 401143 | 4637725 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86566-barraca-17011-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86566-barraca-17011-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86580 | Barraca 17505 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17505 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 17505)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. </span></span></span></span></p> | 08141-47 | Sector central del terme municipal | 41.8744200,1.7957000 | 400066 | 4636534 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86580-barraca-17505-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86580-barraca-17505-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86585 | Barraca 17470 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17470 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). Web wikipedra (codi 17470)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Conserva part del voladís. La llinda exterior de la porta està esberlada. Es troba dins la propietat de Maçaners.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-51 | Sector sud del terme municipal | 41.8685900,1.7868800 | 399325 | 4635897 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86585-barraca-17470-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86585-barraca-17470-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86598 | Barraca 13369 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13369 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2016). Web Wikipedra (codi 13369)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Conserva gran part del ràfec de lloses i té una finestra. Es troba dins l'heretat del mas Puiggròs, tot i que probablement la vinya que l'envoltava va ser menada per algun parcer. </span></span></span></p> | 08141-60 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>Almenys des dels anys 1920 i fins el 2011 aquesta barraca va estar amagada dins del bosc. Fou llavors quan la feixa on es troba es va artigar per tal de conrear l'actual camp de sembradura.</span></span></span></p> | 41.8723800,1.7662900 | 397622 | 4636343 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86598-barraca-13369-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86598-barraca-13369-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86602 | Barraca 13761 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13761 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13761)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una <span><span><span><span>fornícula i una finestra a la paret lateral nord.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-61 | Sector central del terme municipal | 41.8724600,1.7603400 | 397129 | 4636359 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86602-barraca-13761-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86602-barraca-13761-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86611 | Barraca 14418 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14418 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 14418)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, amb coberta de bigues de fusta i lloses de pedra. Actualment les lloses de pedra han estat canviades per planxes de goma. La porta és amb llinda plana. </span></span></span></p> | 08141-65 | Sector central del terme municipal | 41.8860100,1.7619100 | 397281 | 4637861 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86611-barraca-14418-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86611-barraca-14418-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86647 | Barraca 14467 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14467 | <p><span><span><span>ROVIRA FERRÉ, Robert; DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 14467)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. A l’interior té una fornícula. Està situada dins del Bosc del Llobet, en feixes que antigament es treballaven.</span></span></span></p> | 08141-74 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9050500,1.7204700 | 393874 | 4640026 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86647-barraca-14467-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86647-barraca-14467-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86652 | Barraca 21496 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21496 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21496)</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Els angles i el portal són fets amb pedres molt grosses, i la coberta té ràfec de pedres planes volades. És coneguda com la Barraca del Pep del Munt.</span></span></span></p> | 08141-79 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8726500,1.7226500 | 394001 | 4636426 | 1910 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86652-barraca-21496-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86652-barraca-21496-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una pedra del portal hi ha gravada la data 1910 | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 86659 | Barraca 20903 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20903 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2019). Web Wikipedra (codi 20903)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una finestra, un cocó i una fornícula.</span></span></span></p> | 08141-85 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8815100,1.7108200 | 393034 | 4637424 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86659-barraca-20903-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons Josep Duarri, és coneguda com la Barraca de l'Establer. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86675 | Barraca 13312 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13312 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13312)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una fornícula i una finestra, i també restes d'un ràfec de pedres planes volades.</span></span></span></p> | 08141-100 | Sector sud del terme municipal | 41.8651100,1.7784000 | 398616 | 4635521 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86675-barraca-13312-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86676 | Barraca 13453 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13453 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13453)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta irregular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té dues finestres i un ràfec de pedres planes volades. Sembla que era una barraca adossada al marge, però al fer una explanació dels camps circumdants a quedat aïllada al mig.</span></span></span></p> | 08141-101 | Sector sud del terme municipal | 41.8666600,1.7728300 | 398156 | 4635700 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86676-barraca-13453.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86677 | Barraca 13452 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13452 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13452)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca, de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una finestra i una fornícula.</span></span></span></p> | 08141-102 | Sector sud del terme municipal | 41.8658400,1.7715700 | 398050 | 4635610 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86677-barraca-13452.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86679 | Barraca 13198 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13198 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13198)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una finestra i una fornícula.</span></span></span></p> | 08141-104 | Sector sud del terme municipal | 41.8644000,1.7695200 | 397878 | 4635453 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86679-barraca-13198.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86681 | Barraca 13454 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13454 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13454)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té un ràfec de pedres planes volades, a uns 30 cm abans d'arribar a la part superior de les parets exteriors.</span></span></span></p> | 08141-106 | Sector sud del terme municipal | 41.8674700,1.7673300 | 397701 | 4635796 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86681-barraca-13454.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86682 | Barraca 15117 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15117 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 13117)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana.</span></span></span></p> | 08141-107 | Sector sud del terme municipal | 41.8663600,1.7603900 | 397123 | 4635681 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86682-barraca-15117.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86684 | Barraca 16713 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16713 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 16713)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. La coberta exterior és amb lloses grans, sense terra. Aquesta barraca té tres <span><span><span><span>cantonades en angle recte i una amb canto rom.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08141-109 | Sector sud del terme municipal | 41.8636500,1.7586800 | 396977 | 4635382 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86684-barraca-16713.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86691 | Barraca 13139 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13139 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13139)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana.</span></span></span></p> | 08141-110 | Sector sud del terme municipal | 41.8642600,1.7579000 | 396913 | 4635451 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86691-brraca-13139.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86692 | Barraca 13182 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13182 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13182)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una finestra i una fornícula.</span></span></span></p> | 08141-111 | Sector sud del terme municipal | 41.8636700,1.7571400 | 396849 | 4635387 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86692-barraca-13182-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86696 | Barraca 13103 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13103 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13103)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té un voladís destacat de pedres planes a la coberta.</span></span></span></p> | 08141-114 | Sector sud del terme municipal | 41.8642600,1.7562100 | 396773 | 4635453 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86696-barraca-13103.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86698 | Barraca 16362 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16362 | <p><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2017). Web Wikipedra (codi 16362)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Conserva tot el ràfec de pedres volades. Té una finestra i una fornícula sobre la llinda interior. Es troba dins la propietat de cal Rei, una històrica casa de pagès del Samuntà.</span></span></span></p> | 08141-116 | Sector sud del terme municipal | 41.8631400,1.7558400 | 396740 | 4635329 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86698-barraca-16362.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86703 | Barraca 15114 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15114 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 15114)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És de dimensions molt petites: 40 cm d'amplada de porta i una altura total de 110 cm.</span></span></span></p> | 08141-121 | Sector sud del terme municipal | 41.8662000,1.7504200 | 396295 | 4635676 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86703-barraca-15114.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86704 | Barraca 15169 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15169 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 15169)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana.</span></span></span></p> | 08141-122 | Sector sud del terme municipal | 41.8665900,1.7504800 | 396301 | 4635719 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86704-barraca-15169.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86708 | Barraca 18482 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18482 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 18482)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té un foc en terra amb xemeneia, una finestra al nord-est, un cimadal o caramull rematant la coberta i un ràfec de pedres planes volades. </span></span></span></p> | 08141-124 | Sector sud del terme municipal | 41.8691200,1.7407200 | 395495 | 4636012 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86708-barraca-18482-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86708-barraca-18482-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86708-barraca-18482-c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Barraca guanyadora del 8è Concurs de Rehabilitació de Barraques de Vinya del Pla de Bages (2018). | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86709 | Barraca 18483 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18483 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 18483)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té ràfec de pedres i un caramull que remata la coberta.</span></span></span></p> | 08141-125 | Sector sud del terme municipal | 41.8672700,1.7370700 | 395189 | 4635811 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86709-barraca-18483.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86710 | Barraca 13614 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13614 | <p><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2016). Web Wikipedra (codi 13614)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Exteriorment mesura 4 m de costat. El voladís té un gruix de tres lloses de pedra. Té una finestra. Conserva les frontisses que suportaven la porta que la va tancar. La barraca és situada sobre cal Peret Solanes.</span></span></span></p> | 08141-126 | Sector sud del terme municipal | 41.8689900,1.7432200 | 395702 | 4635994 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86710-barraca-13614-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86710-barraca-13614-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 2014 la barraca va ser restaurada pels actuals propietaris de la finca on es troba: la veïna casa de Migjorn. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86716 | Barraca 15166 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15166 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 15166)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta irregular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana.</span></span></span></p> | 08141-131 | Sector sud del terme municipal | 41.8612600,1.7469900 | 396003 | 4635131 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86716-barraca-15166.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86717 | Barraca 16736 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16736 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 16736)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta irregular amb coberta de lloses i porta de llinda plana. Té un ràfec de pedres volades. </span></span></span></p> | 08141-132 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8599500,1.7333900 | 394872 | 4635002 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86717-barraca-16736.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86725 | Barraca 18664 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18664 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 18664)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. </span></span></span></p> | 08141-137 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8583100,1.7250300 | 394175 | 4634830 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86725-barraca-18664.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86729 | Barraca 18666 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18666 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 18666)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta irregular, semi-el·líptica i amb un paravent en forma de L davant del portal. La coberta és amb falsa cúpula i la porta de llinda plana. Té un petit contrafort al lateral dret.</span></span></span></p> | 08141-140 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8558900,1.7259700 | 394249 | 4634561 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86729-barraca-18666.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons Josep Duarri, és coneguda com a barraca de l’Isidret. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86758 | Barraca 9749 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9749 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). <span><span><span>Web Wikipedra (codi 9749)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda doble. Té restes d’un ràfec de pedres volades que rematen la coberta.</span></span></span></p> | 08141-147 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8578000,1.7412300 | 395519 | 4634754 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86758-barraca-9749.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86765 | Barraca 16865 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16865 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 16865)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta el·líptica, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una porta i una alçada interior molt petites, encara que la superfície interior és bastant ample. Té un important ràfec de pedres volades a la coberta.</span></span></span></p> | 08141-148 | sector sud-oest del terme municipal | 41.8591400,1.7406300 | 395471 | 4634904 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86765-barraca-16865-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86765-barraca-16865-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86796 | Dipòsit dels Riols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-dels-riols | <p><span><span><span>GRIERA-CORS, Jordi (2020). <span><span><span>Web Wikipedra (codi 1423, construccions per emmagatzemar aigua)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Dipòsit d'aigua o aljub que es troba isolat en un paratge rural, aixoplugat sota una construcció de pedra seca de planta circular amb coberta de lloses semblant a una falsa cúpula. A l’interior el dipòsit també és de planta circular i està arrebossat.</span></span></span></p> | 08141-153 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8594100,1.7406300 | 395472 | 4634934 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86796-diposit-1423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86796-diposit-xxx-1423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86796-diposit-1423-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 87687 | Goigs de Sant Llorenç de Brindisi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-llorenc-de-brindisi | <p><span><span><span>CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella,</em> Edicions de l’Albí. Berga, p. 222-225, 373-374.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de (1948). <em>Palá de Torroella y el recuerdo de San Lorenzo de Brindis</em>. Barcelona, J. Casamajó Llobet.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Goigs que es cantaven a l’església del Roser de Palà de Torroella, construïda el 1879 sobre l’antiga capella del mas Palà. L’edició consultada té el següent títol: “Goigs a llaor del Gloriós Sant Llorenç de Brindis que es venera a la Colònia Palà de Torroella”. Estan dedicats al sant que, segons la tradició, va obrar un miracle quan va passar per la capella del mas Palà. Per això, en la lletra d’aquest goigs hi llegim: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“A Torroella , i a Can Palà, / Vos, Llorenç hi feu estada / de Germandat heu firmada / Carta qu’els vàreu donà. / Autèntic i vertader / encara el paper veiem.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Un jorn quan esteu resant / l’Ofici, allí, a la terrada, / en caiguda dissortada / lliureu de mort a un infant. / Del miracle qu’es va fer / pels informes, bé ho sabem.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>“I la família Palà / perdura fins avui dia, / i amb una santa alegria / no us deixa de venerà. (...)”</span></span></span></p> <p><span><span><span>“I ara una Colònia obrera / els seus descendents fundaren / i en temple que allí aixecaren / la vostra imatge es venera. (...)”</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor de la lletra dels goigs és Andreu de Palma de Mallorca i el de la música J. Codina. L’exemplar consultat és una edició del segle XX, sense datar, impresa a l’Impremta Rodergas. La lletra és del frare Andreu de Palma, i la música de J. Codina.</span></span></span></p> | 08141-154 | Nucli de Palà de Torroella | <p><span><span><span>Llorenç de Brindisi és patró de l’església de Palà a partir d’un fet miraculós que va succeir a principis del segle XVII. Aquest personatge, fill d’una família aristocràtica de Brindisi (port a tocar de Nàpols), va néixer el 1559. Fou un monjo caputxí, que va destacar com a predicador combatent de les heretgies, especialment el protestantisme, i per la seva capacitat de guarir amb el senyal de la creu. Va arribar a General dels Frares Menors Caputxins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El juny de 1603 sant Llorenç anava del convent caputxí de Cardona cap al de Manresa quan va fer nit a l’Hostal del mas Palà. Es diu que mentre resava a la capella del mas un dels fills de la casa va caure d’una alta finestra. Amb la intercessió del sant, però, el jove no va patir cap mal. Aquest és un dels miracles que s’atribueixen al sant, i que consta certificat en un document (Carta de Germandat de l’Orde dels Caputxins concedida a la casa Palà) que es conserva al mas. Fou l’esdeveniment que condicionà que el frare caputxí fos nomenat patró de la capella. La seva devoció s’incrementà a partir de la seva canonització, l’any 1881. La festivitat s’estableix el 21 de juliol, data del naixement del sant (CAPSADA; DUARRI; LLOBET, 2010: 222).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor dels goigs és Andreu de Palma de Mallorca, frare caputxí i escriptor especialista en l’obra de Ramon Llull, i autor també de diversos goigs. El 1948 publicava el llibre “Palá de Torroella y el recuerdo de San Lorenzo de Brindis”. I hom suposa que una mica abans, el 1946, va escriure la lletra dels goigs dedicats a Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 41.8557400,1.7193700 | 393701 | 4634552 | 1946? | 08141 | Navàs | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87687-goigs-sant-llorenc-brindis-2jpeg.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Andreu de Palma de Mallorca (lletra); J. Codina (música) | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 87688 | Goigs de la Mare de Déu de la Pietat de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat-de-torroella | <p><span><span><span>CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella,</em> Edicions de l’Albí. Berga, p. 98-100, 109, 374.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a la parròquia de Sant Salvador de Torroella, concretament a la capella de la Pietat, de gran veneració entre els feligresos. L’edició consultada duu per títol: “Goigs de la Mare de Déu de la Pietat, venerada al poble de Torruella”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La lletra és de Martí Santandreu, prevere, i la música de Francesc Baldelló, també prevere. Els goigs fan referència a la Verge com a patrona i defensora de la parròquia de Torroella, però no fan esment explícit de la llegenda de la troballa d’aquesta marededéu per un bou. Hi podem llegir:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“La gent d’aquí Torruella / una gran sort va tenir / enamorant-vos Vós d’ella / per guiar-la en eix camí / ple d’espines i mals passos / que té per cada costat.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Treient-vos del bast restable / vos alcen un ric altar / perquè defenseu el poble / com patrona singular (...)”</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edició consultada fou publicada el 1928 i se’n conserva un exemplar a l’Associació dels Amics dels Goigs (Goigs núm. 035 MD Pietat – Torroella). Una altra edició és de la dècada de 1940.</span></span></span></p> | 08141-155 | Església parroquial de Sant Salvador de Torroella, al sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>La devoció de la Mare de Déu de la Pietat és la més arrelada a la parròquia de Torroella i es remunta com a mínim al segle XVII. Sobre això apareix informació interessant en unes notes històriques que apareixen al revers dels goigs dedicats a aquesta Verge, publicats el 1928 i reeditats els anys 1940 (se’n conserva un exemplar a l’Associació dels Amics dels Goigs: núm. 035 MD Pietat – Torreolla). Segons es desprèn d’aquestes notes, escrites probablement pel rector, la nova església parroquial de Sant Salvador de Torroella es començà a construir l’any 1632, data anterior a la referència de la consagració del temple, el 1648. S’entén, doncs, que inicialment l’església estava dedicada a la Verge de la Pietat. Amb els anys creixeria i, en algun moment, canvià l’advocació per la del Sant Salvador, mentre que la Pietat va quedar com una veneració secundària. En aquestes notes històriques es fa esment també de la imatge original de la Verge que, segons l’arqueòleg i historiador Mn. Joan Serra Vilaró, no era anterior al segle XVII. Era tallada en alabastre, amb una alçada de 56 cm, policromada i posteriorment va ser guarnida amb una corona de plata. En un principi la capella de la Pietat tingué priors propis, independents del temple. Posteriorment, entre finals del segle XVIII i principis del XIX, la família Palà va sufragar una nova capella de la Pietat, amb el seu retaule. Durant la Guerra Civil de 1936 el retaule i la imatge de la Pietat van ser destruïts, i l’actual imatge és de l’any 1940 (CAPSADA; DUARRI; LLOBET, 2010: 98)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la llegenda de la troballa de la Verge, ja hem dit que s’hi fa referència també en aquestes notes històriques escrites el 1928. </span></span></span></p> | 41.8679900,1.7133200 | 393219 | 4635920 | 1928 | 08141 | Navàs | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Martí Santandreu, prevere (lletra); Francesc Baldelló, prevere (música). | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 87689 | La Sardana de Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana-de-pala | <p><span><span><span>CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella,</em> Edicions de l’Albí. Berga, p. 361.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Sardana dedicada a la Colònia Palà que a la dècada de 1950 Joan Palà i Claret, l’amo de la colònia, va encarregar a la Cobla Ciutat de Barcelona, que cada any actuava per la festa major. La va compondre Josep Juncà i Juscafresa (1888-1972). Tocava el contrabaix a la Cobla Barcelona i en va ser un dels “refundadors”, després de la Guerra Civil. </span></span></span></p> <p> </p> | 08141-156 | Colònia de Palà de Torroella, al sector oest del terme municipal | 41.8551000,1.7198500 | 393740 | 4634480 | Dècada de 1950 | 08141 | Navàs | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Juncà i Juscafresa | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||
| 87690 | El miracle de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-miracle-de-sant-llorenc | <p><span><span><span>CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella,</em> Edicions de l’Albí. Berga, p. 222-225, 373-374.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de (1948). <em>Palá de Torroella y el recuerdo de San Lorenzo de Brindis</em>. Barcelona, J. Casamajó Llobet.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Episodi miraculós que té com a protagonista sant Llorenç de Brindisi i que va succeir al mas Palà. Com és lògic amb uns fets de més de quatre-cents anys ens han arribat amb una pàtina llegendària, però al mateix temps es tracta d’un episodi real i documentat, per bé que a partir de la tradició familiar dels propietaris del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El juny de 1603, sent General dels Frares Menors Caputxins, sant Llorenç de Brindisi feia una visita als diferents convents de Catalunya. En el camí que portava del convent de Cardona al de Manresa va fer nit a l’Hostal del mas Palà. Mentre resava a la capella que havia estat edificada dos anys abans, un fill de Joan Palà va caure d’una finestra força alta a sobre d’uns rocs i el noi, sorprenentment, no es va fer res. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El frare Mariano de San Quirze, al segle XIX, descriu els fets segons el que li va explicar la família de la següent manera: “el Venerable P. Lorenzo de Brindis hospedado en dicha Casa se puso a rezar el Divino Oficio en la sotea de ella, quando sucedió, que un muchacho se despeñó de una ventana de la Casa a baxo; lo reparó el dicho Venerable Padre, y en alta voz dixo: No te harás daño alguno, y assí fue; pues no obstante, que era muy alta la ventana, y cayó el muchacho sobre una peña, no recibió daño alguno de su caída (CAPSADA; DUARRI; LLOBET, 2010: 374).”</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb motiu d’aquests fets es va concedir a la casa Palà la Carta de Germandat de l’orde dels Caputxins. Ja a finals del segle XIX es va esdevenir un altre fet miraculós, quan es va calar foc al mas i la Carta de Germandat, que es trobava dins d’una arqueta que va cremar, no va patir cap dany. Avui aquesta carta és patrimoni de la família Palà.</span></span></span></p> | 08141-157 | Església de Palà de Torroella, al sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>El que posteriorment fou conegut com a Llorenç de Brindisi va néixer el 1559, fill d’una família aristocràtica d’aquesta localitat a tocar de Nàpols. Fou un monjo caputxí, que va destacar com a predicador combatent de les heretgies, especialment del protestantisme, i per la seva capacitat de guarir malalts amb el senyal de la creu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del miracle succeït el 1603 al mas Palà la capella de la casa, construïda dos anys abans, va adoptar l’advocació de Sant Llorenç de Brindisi. La seva devoció s’incrementà a partir de la canonització del sant, l’any 1881. La festivitat es celebra el 21 de juliol, data del naixement de sant Llorenç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El relat del miracle el va descriure al segle XIX el frare Mariano de San Quirze en base a la tradició familiar, explicada per Joan Palà. Al seu torn, Andreu de Palma de Mallorca, un altre caputxí, recull aquesta narració en el seu llibre “<em>Palá de Torroella y el recuerdo de San Lorenzo de Brindis”, </em>publicat el 1948. Andreu de Palma, frare caputxí i escriptor, era especialista en l’obra de Ramon Llull i autor també de diversos goigs. Entre d’altres, dels que es cantaven en aquesta capella en honor a Sant Llorenç, escrits probablement l’any 1946 (CAPSADA; DUARRI; LLOBET, 2010: 373).</span></span></span></p> | 41.8557300,1.7194900 | 393711 | 4634551 | 1603 | 08141 | Navàs | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós/Cultural | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||
| 87691 | Troballa de la Mare de Déu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat | <p><span><span><span>CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella,</em> Edicions de l’Albí. Berga, p. 98-100, 109, 374.</span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Diu la tradició, citada en unes notes històriques al dors dels Goigs de la Mare de Déu de la Pietat (publicats el 1928 i reeditats a la dècada de 1940), que “un bou de la casa de l’Alsina d’aquesta feligresia a hora determinada tenia costum de marxar. Per curiositat el seguiren i el trobaren davant una imatge de Maria de la Pietat, col·locada en una baixera un poc sur-est de la sobredita casa i prop del riu Cardoner”. Des d’aleshores aquesta Verge s’hauria constituït en la patrona de Torroella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta llegenda segueix el patró de la majoria de marededéus trobades, moltes de les quals ho han estat per bous. Aquest animal és símbol de la força del cosmos i té relació amb deïtats venerades des d’antic a la Mediterrània. Així mateix, són marededéus amb una gran connexió tel·lúrica, ja que moltes es diu que han estat trobades en coves o pous. En aquest cas, en una “baixera”, prop del riu Cardener”.</span></span></span></p> | 08141-158 | Prop de la masia de l'Alzina, a la parròquia de Sant Salvador de Torroella | <p><span><span><span>La devoció de la Mare de Déu de la Pietat és la més arrelada a la parròquia de Torroella i es remunta com a mínim al segle XVII. Sobre això apareix informació interessant en unes notes històriques que apareixen al revers dels goigs dedicats a aquesta Verge, publicats el 1928 i reeditats els anys 1940 (se’n conserva un exemplar a l’Associació dels Amics dels Goigs: núm. 035 MD Pietat – Torreolla). Segons es desprèn d’aquestes notes, escrites probablement pel rector, la nova església parroquial de Sant Salvador de Torroella es començà a construir l’any 1632, data anterior a la referència de la consagració del temple, el 1648. S’entén, doncs, que inicialment l’església estava dedicada a la Verge de la Pietat. Amb els anys creixeria i, en algun moment, canvià l’advocació per la del Sant Salvador, mentre que la Pietat va quedar com una veneració secundària. En aquestes notes històriques es fa esment també de la imatge original de la Verge que, segons l’arqueòleg i historiador Mn. Joan Serra Vilaró, no era anterior al segle XVII. Era tallada en alabastre, amb una alçada de 56 cm, policromada i posteriorment va ser guarnida amb una corona de plata. En un principi la capella de la Pietat tingué priors propis, independents del temple. Posteriorment, entre finals del segle XVIII i principis del XIX, la família Palà va sufragar una nova capella de la Pietat, amb el seu retaule. Durant la Guerra Civil de 1936 el retaule i la imatge de la Pietat van ser destruïts, i l’actual imatge és de l’any 1940 (CAPSADA; DUARRI; LLOBET, 2010: 98)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la llegenda de la troballa de la Verge, ja hem dit que s’hi fa referència també en aquestes notes històriques escrites el 1928. </span></span></span></p> | 41.8679600,1.7132200 | 393211 | 4635917 | 08141 | Navàs | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87691-ss-torroella-pietat-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós/Cultural | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Imatge de la fotografia moderna, ja que l'antiga fou destruïda per la Guerra Civil | 98|119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 87692 | Bruixes del Coll d’en Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bruixes-del-coll-den-guineu | <p><span><span><span>CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella,</em> Edicions de l’Albí. Berga, p. 375-376.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Hi ha tradicions de la gent de Palà i Torroella que parlen de trobades de bruixes (també anomenades sàbats o aquelarres) al lloc conegut com el Coll d’en Guineu o, també, Pla de les Bruixes. Segons un veí de Torroellla, Hermenegildo Cols, al lloc on es reunien les bruixes no hi ha crescut mai ni un arbust. Altres tradicions orals diuen que a dalt del Pla de les Bruixes hi havia una casa on vivia una dona sola que hauria estat titllada de bruixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un testimoni d’aquestes trobades el trobem en uns papers manuscrits de l’any 1900 escrits pel capellà cardoní Josep Mas i Margineda. Els fets descrits haurien tingut lloc la nit de sant Silvestre, la darrera nit de l’any: “Tota la meva vida que ho sentia a dir que la nit de Sant Silvestre les bruixes anaven a ballar al coll d’en Guineu. (...) i vora del riu avall, vaig fer cap sense adonar-me’n al coll d’en Guineu. Sent a dalt, vaig amagar-me darrere una roca des d’on veia tot el pla sense perill d’ésser vist, i ja aposentat vaig esperar... No trigaren les bruixes a comparèixer: la primera s’alçà d’un munt d’escuma que feia un saltant d’un riu, la segona del fons d’una obaga, la tercera va baixar tot fent l’aleta d’entremig d’un núvol..., la quarta, la cinquena, la sisena..., tot un estol en va comparèixer nombrós com un eixam d’abelles: les que baixaven del cel van portar un vell, molt vell, amb el front arrugat com un pergamí i les cames enterques com les d’un catre, amb uns ulls tan apagats i una respiració tan fatigosa que vaig pensar de seguida: aquest home té pocs moments de vida. Qui era aquell vell? L’any 1900”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que l’episodi, descrit amb força detall, té elements fantàstics que fan creure que es tracta d’un relat imaginari, per bé que basat en una llegenda que sembla ben arrelada a la zona. Així mateix, una data tan tardana com el 1900 ens porta a la mateixa conclusió. L’últim apogeu del fenomen de la bruixeria va ser al segle XVII, i en aquestes dates sí que n’hi ha documentats casos a la zona del mig Cardener. Per exemple el de Maria Garriga, àlies Blasxarda, de Súria, acusada de bruixeria i a la qual se li impedí tenir contactes amb les parròquies de Coaner i Torroella, o els casos de bruixots acusats de tenir relacions amb bèsties: Vicenç Montaner, de Salo (el 1611) i Joan Poch, pagès de Torruella (el 1664).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Coll d’en Guineu era un lloc de pas antic que, al sud-est, té un turó aplanat que es coneix com el Pla de les Bruixes o també Coll d’en Guineu. Hi havia hagut una masia, avui en ruïnes, i recentment el lloc va ser arrasat per un incendi. Un fet que ha acabat de dotar l’indret d’una aura de misteri és que l’any 2002 en aquesta zona hi va haver de fer un aterratge d’emergència una avioneta. El pilot en va resultar il·lès gràcies a un pi que va frenar l’aparell i va evitar que caigués per un precipici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Informació oral facilitada per Joan Garriga Casanova, de cal Tiet</span></span></span></p> | 08141-159 | Coll d'en Guineu, al sector nord-oest del terme municipal | 41.8943500,1.7371700 | 395242 | 4638817 | 1900 | 08141 | Navàs | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
| 87725 | Pintures d’un retaule de Sant Salvador de Torroella (Museu Diocesà de Solsona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-dun-retaule-de-sant-salvador-de-torroella-museu-diocesa-de-solsona | <p><span><span><span>DUARRI, C.; CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010): <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí, Berga, p. 93.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Conjunt de dues pintures sobre taules de fusta, probablement de la primera meitat del segle XVII, que devien formar part d’un retaule de l’església de Sant Salvador de Torroella, i que avui es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El més probable és que formessin part del retaule major, dedicat al Sant Salvador, però no se’n coneixen referències documentals. L’autor de les pintures també és desconegut. Les mides són 82,5 x 40,5 cm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dues pintures a l’oli sobre fusta. Una representa el tema de la Trinitat terrestre; és a dir, el retorn de la Sagrada Família (Jesús, Josep i Maria) d’Egipte (té el número d’inventari del museu MDCS 78.2). L’altra és dedicada a sant Joan Baptista (número d’inventari MDCS 78.1). La primera tracta un tema poc habitual, però la qualitat de l’obra és més aviat discreta. En la segona, de característiques similars, crida l’atenció el fet que s’hi representa el que devia ser el donant del retaule, probablement el mateix rector de la parròquia, que apareix agenollat en primer pla. Un dels llibres que té als peus, amb la inscripció Dr. Sorrosal, podria fer referència al seu cognom. Cal dir que la representació d’aquest clergue, amb un rostre ossut i allargat, és una de les figures amb més personalitat de tota la col·lecció de pintura moderna del Museu.</span></span></span></p> | 08141-160 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1, Solsona. | 41.8999600,1.8793700 | 407046 | 4639276 | 08141 | Navàs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87725-pintures-museu-solsona-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | BCIN | National Monument Record | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 53 | 2.3 | 2131 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 87916 | Comabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comabella-0 | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 54.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 13-14, 100-102. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU 45.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, o petita masia, que es troba molt ben emplaçada al damunt d’un altiplà amb excel·lents vistes. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) el qual té adossats cossos més baixos a ambdós costats. El de la banda sud-oest, de dimensions considerables, inclou les tines i el celler. El cos principal és molt regular i ha estat construït en una sola fase, probablement al final del segle XVIII o començament del XIX. La façana, orientada vers el sud-est, s’estructura en base a tres eixos d’obertures no totalment simètrics. El portal és amb llinda i brancals de pedra, igual que la resta d’obertures. Les del primer pis tenen l’ampit treballat. Les tres finestres superiors han estat reformades en la recent rehabilitació. Els murs són de paredat comú, a pedra vista. Per la part posterior la casa s’assenta directament sobre la roca. L’interior, distribuït en tres crugies, ha conservat molt bé la tipologia tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Són interessants les instal·lacions vitivinícoles del cos de ponent, fruit d’una planificació ben acurada pròpia dels anys anteriors a l’arribada de la fil·loxera. La construcció aprofita un important desnivell del terreny, de manera que el celler, cobert amb volta de pedra, queda a la part baixa i és semisoterrani. A la part alta hi trobem 8 tines rectangulars que desemboquen al celler mitjançant quatre boixes, ja que les tines estan comunicades de dues en dues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud s’aixeca una construcció independent força gran que correspon a la pallissa i els corrals. És obrada majoritàriament amb totxo i deu correspondre ja a finals del segle XIX o començaments del XX, amb ampliacions posteriors. En una zona propera hi ha tres cases més que tenen una pallissa de tipologia pràcticament idèntica, les quals devien ser fetes pel mateix mestre d’obres. Entre elles, la casa veïna de Fontelles del Mas, ja en terme de Cardona.</span></span></span></p> | 08141-161 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella | <p><span><span><span>La masia de Comabella no apareix en els fogatges antics. Això i la seva tipologia constructiva ens fan pensar que, molt probablement, es va aixecar al final del segle XVIII o principis del XIX. És documentada per primera vegada a mitjans del segle XIX. En el cadastre de 1861 hi consta Comabella com a mas. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “La Coma vella”, i consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 10 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dues plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici està construït com a mínim en dues fases, i cap a mitjans del segle XIX es devia ampliar amb la construcció dels cossos laterals, que inclouen el celler. La pallissa tal vegada és una mica posterior. En l’època prèvia a l’arribada de la fil·loxera la masia es va orientar molt específicament a la producció de vi, tal com ho demostren la implantació d’un sistema força ben planificat a les tines i el celler.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A començaments del segle XX la propietat era de Jaume Felipo Badia, i el 1920 la va heretar la seva filla, Maria Josepa Felipo Casals. El 1985 aquesta la va vendre a Santiago Ferrer Lari, de Manresa, que també tenia les cases de l’Obac i can Garrifes. Pels volts de 1994 la finca es va vendre a l'actual propietari i a una altra persona. L'actual propietari es va</span></span></span><span><span><span> vendre l’Obac i es va quedar Comabella.</span></span></span></p> | 41.8786600,1.6860300 | 390973 | 4637139 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-celler-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en el cairó d’una tina: 1867Informació facilitada pel propietari | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 87934 | Necròpolis de cal Garrifes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-cal-garrifes | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159-160. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, J., DAURA, A., PARDO, D. (1983). “Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs”. <em>Butlletí del Patronat de Museus</em>, núm. 2. Cardona, p. 33-45. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Necròpolis de Cal Garrifes”. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 351.352. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 247-248. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, A. (2006). 'La pega vegetal. Producció i pluriactivitat pagesa'. <em>Estudis d'Història Agrària</em>, n 19, p. 69-104. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C., GIBERT, J., MARTÍ, R. (2012). “Ocupació i organització del territori a la Catalunya central a l’alta edat mitjana”. <em>Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central</em> (Manresa, 28, 29 i 30 d’Octubre de 2010). Barcelona, p. 120. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs</em>. Navàs. Fitxa A. 23. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, G. (2014). <em>Pla turístic i de màrqueting de Navàs</em>. Annex 1. Ajuntament de Navàs. Navàs, 55.</span></span></span></p> | VIII-XI | <p><span><span><span>Necròpolis alt-medieval formada per tres tombes excavades a la roca. Té la particularitat d’estar junt a altres elements de caràcter més productiu o d’explotació forestal, com són dos forns de ginebró. Es troba molt a prop del jaciment vitivinícola de cal Garrifes, que també consta d’elements excavats a la roca. L’indret es caracteritza per la presència de grans blocs de pedra i una codina natural, i els diferents elements es troben a banda i banda d’un camí que va cap a la masia de l’Alzina. Les tres bombes estan aïllades, tot i que no gaire distants entre elles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord del camí trobem dos grans blocs de pedra. En un hi ha la tomba denominada número 1. És de tipus ovoïdal i orientada amb el cap al SW. Té una llargada de 1,30 m i una amplada màxima de 0.55 m. En la roca del costat hi ha excavat un dipòsit circular.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La tomba número 2 no l’hem pogut identificar. També té forma ovoïdal i orientació amb el cap al SW. Té una llargada de 1,95 m i una amplada màxima de 0,50 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La tomba número 3 es troba a uns 30 m de la número 2, però a la banda sud del camí (coordenades UTM: ETRS89 391573;4637674). És de forma pisciforme, està orientada amb el cap al SW i mesura 2,10 m de llarg per 0,50 d’amplada màxima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la codina del costat sud del camí hi trobem dos possibles forns de ginebró. El primer és a la vora del camí i el segon una mica més separat (coordenades UTM ETRS89 391545;4637660). Ambdós tenen una tipologia semblant, que és una de les diverses variants que adopten aquest tipus de forns. Consten d’un dipòsit circular excavat a la roca en el qual hi conflueixen dos reguerons que baixen en pendent. En èpoques més recents aquests forns funcionaven de la següent manera: al damunt dels reguerons s’hi apilonaven les branques de ginebró i les teies per cremar, que eren sostingudes dins d'un bidó que es col·locava invertit, de manera que actuava com una mena de forn. L'oli que destil·lava el ginebró baixava pels canalons i es dipositava en el dipòsit. L’oli de ginebró tenia moltes propietats, i s’utilitzava sobretot per guarir inflamacions en animals, però també en les persones. Cal dir que aquests forns podrien ser de la mateixa època que les tombes (alt-medieval) o tal vegada no, ja que van tenir una llarga pervivència i encara s’utilitzaven a principis del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret hi trobem encara altres retalls a la roca. Al nord del camí i molt arran d’aquest hi ha un dipòsit quadrangular de dimensions mitjanes. Més al nord, altres afloraments de roca conserven retalls de més petites dimensions. </span></span></span></p> | 08141-164 | Al sector oest del terme municipal, a la parròquia de Sant Salvador de Torroella i antic terme del castell de Torroella | 41.8836300,1.6926800 | 391533 | 4637682 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-50.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-90.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El jaciment es va donar a conèixer l’any 1983 en un article firmat per Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo. En la carta arqueològica de 1988 es va considerar aquest jaciment separat del que hi ha molt a prop i de característiques similars, anomenat cal Garrifes, una mica al sud de les ruïnes de la masia amb aquest nom. En el Catàleg del patrimoni de Navàs es va seguir aquest mateix criteri, que nosaltres també hem seguit. L’any 2006 es van realitzar unes prospeccions arqueològiques a l’entorn del jaciment que van consistir bàsicament en la recerca de materials arqueològics. Els resultats van ser negatius. L’any 2010 Jordi Amorós va fer la revisió de la carta arqueològica i tampoc observà materials en superfície. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 87936 | Cal Garrifes (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrifes-jaciment | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, J., DAURA, A., PARDO, D. (1983). “Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs”. <em>Butlletí del Patronat de Museus</em>, núm. 2. Cardona, p. 33-45. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Necròpolis de Cal Garrifes”. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 351.352. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 247. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C., GIBERT, J., MARTÍ, R. (2012). “Ocupació i organització del territori a la Catalunya central a l’alta edat mitjana”. <em>Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central</em> (Manresa, 28, 29 i 30 d’Octubre de 2010). Barcelona, p. 120. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Navàs. Fitxa A. 23. </span></span></span></p> | X-XVIII | <p><span><span><span>Centre de producció vitivinícola amb diversos elements excavats a la roca, possiblement d’època medieval i que devia continuar utilitzant-se en època moderna, ja que molt a prop (uns 60 m al nord) hi havia la masia de cal Garrifes, actualment en ruïnes. L’entorn és ric en afloraments rocosos en els quals s’observen nombrosos retalls de mides i formes diferents, així com diversos dipòsits excavats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret consta de diversos elements distribuït en un espai d’uns 50 m a la vora d’un camp. L’element més visible és la tina excavada en un bloc de roca, amb una construcció exterior de planta quadrada. Interiorment, és cilíndrica i es troba revestida dels típics cairons vidrats. Possiblement és dels segles XVII-XVIII i caldria considerar-la corresponent a la fase més moderna, possiblement vinculada ja a la masia de cal Garrifes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una roca del costat hi veiem una sèrie d’encaixos més o menys quadrats disposats a la mateixa alçada i distribuïts regularment, que es poden interpretar com a jàsseres per bigues d’una teulada. Aquests encaixos, molt ben escairats i de dimensions similars, devien correspondre a algun tipus de construcció, potser un petit habitatge o tal vegada un simple cobert auxiliar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la banda sud de la roca hi podem observar dos blocs que formen un espai triangular. Presenten una línia d’encaixos paral·lels, situats a banda i banda dels blocs, i sembla que correspondrien a la coberta d’una estructura, tal vegada un refugi, petit magatzem o similar. En una altra roca hi ha dos dipòsits excavats de planta circular connectats entre si, que cal relacionar amb una antiga tina excavada. I uns 50 metres al sud encara trobem un altre dipòsit excavat sobre una roca, aquest de forma rectangular.</span></span></span></p> | 08141-165 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | 41.8826300,1.6920200 | 391476 | 4637572 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-5.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El jaciment es va donar a conèixer l’any 1983 en un article firmat per Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo. En la carta arqueològica de 1988 es va considerar aquest jaciment separat del que hi ha molt a prop i de característiques similars, anomenat necròpolis de cal Garrifes, uns metres a llevant del camí. En el Catàleg del patrimoni de Navàs es va seguir aquest mateix criteri, que nosaltres també hem seguit. L’any 2006 es van realitzar unes prospeccions arqueològiques a l’entorn del jaciment que van consistir bàsicament en la recerca de materials. Els resultats van ser negatius. L’any 2010 Jordi Amorós va fer la revisió de la carta arqueològica i tampoc observà materials en superfície. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 87941 | Vinya de cal Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-cal-guitarra | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, J., DAURA, A., PARDO, D. (1983). “Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs”. <em>Butlletí del Patronat de Museus</em>, núm. 2. Cardona, p. 33-45. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Necròpolis de Cal Garrifes”. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 352. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 248-249. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Navàs. Fitxa A. 26. </span></span></span></p> | IX-X | <p><span><span><span>Necròpolis alt-medieval de tombes excavades a la roca. Es troba a la vora d’una cinglera, a la seva part alta i en una zona boscosa. Es tracta d’un conjunt molt interessant que consta de nou tombes molt ben conservades, agrupades i distribuïdes de manera força regular en quatre files de dos, excepte la de més al nord, on n’hi ha tres. Són del tipus pisciforme (en forma de peix), excepte una que és rectangular. Segueixen una orientació nord-oest sud-est que està en alineació amb la vora e la cinglera, i ja fa temps que es troben buides. Les llargades oscil·len entre els 2,20 i els 1,45 m, i les amplades entre 0,34 i 0,55 m. Aquest tipus de tombes solen correspondre a una etapa anterior a la difusió de les esglésies romàniques, aproximadament entre els segles IX i X.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una cota inferior i més al nord hi ha un dipòsit quadrangular i dos encaixos excavats a la roca, els quals probablement són vestigis d'una antiga premsa.</span></span></span></p> | 08141-167 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | 41.8835900,1.6973000 | 391916 | 4637672 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87941-vinya-guitarra-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87941-vinya-guitarra-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87941-vinya-guitarra-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87941-vinya-guitarra-1.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El jaciment es va donar a conèixer l’any 1983 en un article firmat per Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo, i un any després va aparèixer publicat a la Catalunya Romànica (DAURA-GALOBART, 1984: 352). L’any 2006 es van realitzar unes prospeccions arqueològiques a l’entorn del jaciment i, segons sembla, els resultats van ser negatius. L'any 2010 Jordi Amorós va fer la revisió de la fitxa de la carta arqueològica i va esmentar la presència d'un mínim de 9 tombes visibles. Fins aleshores només se n'esmentaven cinc. Consta d’un plafó informatiu sobre el jaciment que està situat vora el camí, ja que hi discorre el GR -3-1, anomenat Camí de la Sal. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 87954 | L'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lobac | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 82.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p.</span> 100-102<span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 44.</span></span></span></p> | XV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval. Consta d’un cos residencial, de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes), amb cossos annexos a l’angle nord-est i a l’angle sud, així com una pallissa independent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació s’ha anat ampliant com a mínim en tres grans fases. La més antiga es troba a la part del sud-oest, aixecada al voltant del 1724, segons una llinda. Després s’allargà cap al nord-oest (el 1797, segons una altra inscripció). Aleshores el portal principal, adovellat, era a la façana de llevant. Encara es conserva però ha quedat a l’interior. Finalment, es construí una nova crugia cap a llevant, el 1814, que va dotar la masia d’una façana principal, orientada al sud-est i caracteritzada per una galeria a dos nivells, amb els arcs rebaixats a la primera planta. En aquesta façana el parament, fet amb carreus més o menys escairats, és força regular. En canvi, la façana nord és més irregular, amb diferents tipus de parament i un bon nombre d’obertures de distribució inconnexa, fruit de les diverses ampliacions. A la façana nord-oest hi ha adossat un pou, i a la façana sud-oest un cos amb dues antigues tines que actualment té una terrassa a la part superior. Aquestes dues últimes façanes tenien un parament força irregular, en bona part fet de tàpia, actualment substituïda per ciment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la construcció de la pallissa, amb una àmplia arcada davantera. I també una tina excavada a la roca, probablement d’origen medieval, que es troba uns 100 m al sud-est. </span></span></span></p> | 08141-168 | Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja s’esmenta en un fogatge del segle XV, però ben segur que el seu origen és molt anterior. És en el fogatge reial de 1497, quan s’esmenta un tal Pere “Ubac” en el terme de Torroella. En un altre fogatge de l’any 1553 hi consta Bernat Gispert del Mas “Ubach”. D’aquestes dades es desprèn que la família inicial que habitava aquesta casa, cognominada Ubac, fou substituïda pels Gispert. En aquesta època el mas ja era conegut amb la denominació de l’Ubac.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, al llarg dels segles XVIII i XIX la masia s’amplià en tres grans fases constructives, segons ens indiquen les inscripcions de les llindes: el 1724, el 1797 i el 1814.En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Ubach”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 9 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici de dos pisos habitat constantment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, a la dècada de 1980 va comprar la finca Santiago Ferrer Lari, de Manresa, que també tenia les cases de Comabella i can Garrifes. En aquesta època hi vivien diferents famílies en règim de lloguer. Més tard la propietat fou venuda, i pels volts del 2000 la va adquirir l’actual propietari, que hi va portar a terme una important rehabilitació.</span></span></span></p> | 41.8741500,1.6988400 | 392028 | 4636622 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-portal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-pallissa.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana oest: 1724Inscripció a la façana nord: 1797Inscripció a la façana est: 1814Inscripció al cobert nord-est: 17[01]Informació oral facilitada pel propietari | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml