Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89763 | Ajuntament de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-navas | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 44.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 09.EA</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de l’Ajuntament, construït a la dècada de 1950 com a seu definitiva de la casa consistorial. Presideix una amplia plaça porxada que es va urbanitzar uns anys més tard (el 1978) i que té precisament aquest edifici com a eix de simetria. Consta de tres cossos de planta rectangular, el central més alt (amb planta baixa més tres pisos) i els laterals amb una planta menys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a la plaça, destaca per la porxada que ocupa la planta baixa i que té continuïtat en la resta de la plaça. És formada per arcs de mig punt sobre pilars que tenen un revestiment de carreus, i l’interior és cobert per sostres plans. El cos central de l’edifici presenta al primer pis un balcó corregut amb tres obertures, la central ressaltada amb un emmarcament més ampli de llinda i brancals denticulats i també amb un escut del municipi esculpit al seu damunt. El pis superior es caracteritza per una sèrie de finestres rematades amb punt rodó. La resta d’obertures són de proporcions quadrades, amb balcons també a la planta baixa dels laterals. La façana posterior té un disseny més convencional que combina finestres i balcons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’interior de l’edifici ha estat adaptat amb oficines modernes, però l’entrada principal conserva el disseny originari de l’escala.</span></span></span></p> | 08141-460 | Plaça de l'Ajuntament, 8. Navàs | <p><span><span><span>Inicialment el cap del municipi que actualment s’anomena Navàs era Castelladral, i el 1908 s’hi construí un edifici com a seu de l’Ajuntament. És l’actual alberg de joventut. Paral·lelament, des de principis del segle XX al nucli de Navàs també hi havia una seu de l’Ajuntament, que va tenir diferents ubicacions. La primera es trobava a la carretera de Berga, a l’actual número 17. S’hi va estar des de l’any 1926 fins acabada la Guerra Civil. En aquests moments es va demanar poder traslladar la capitalitat de Castelladral a Navàs, però la proposta encara no va reeixir. Entre els anys 1937 i 1939 i, per un període curt de temps, el nom del municipi va ser per primera vegada Navàs. L’any 1939 amb el canvi de règim es tornà la capitalitat a Castelladral, i no va ser fins l’any 1960 que finalment el consell de ministres va aprovar definitivament el canvi de nom.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La segona ubicació de l’ajuntament a Navàs fou a l’edifici de la carretera de Berga número 59 (Farmàcia Maristany). Actualment encara s’hi conserva damunt del portal el nom de “Consell Municipal” pintat en negre. L’Ajuntament hi estava en règim de lloguer, ubicat a la primera planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, es decidí construir un edifici propi en terrenys situats al davant de l’anterior seu. Aquest és l’actual edifici. Es va començar a construir a finals de l’any 1953 i les obres van durar tres anys. La inauguració va tenir lloc el 29 de gener de 1957, amb la presència del governador civil i el bisbe de Solsona. L’arquitecte de l’obra va ser Alexandre Tintoré Oller, i el constructor, Celestí Vidal. En el cos central el nou edifici disposava d’oficines municipals, situades al primer pis, i també tenia vuit pisos per a mestres, atès que en aquell moment la llei obligava a oferir habitatges als docents de les escoles públiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1978 es va fer la nova plaça amb la font projectada per Carles Buïgas Sans (1898-1979), arquitecte, enginyer i luminotècnic autor de les fonts de Montjuïc de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.8999600,1.8794000 | 407049 | 4639276 | 1953-57 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-placa-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-placa-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Alexandre Tintoré Oller (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
| 89537 | Alberg. Casal de joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-casal-de-joves | <p><span><span><span>ALGUÉ, Jordi; ARCEDA, M; LLOBET, E; SELLARÉS, R; VILÀ, A (2015). <em>Silencis: República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, p. 20-21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa P. 1.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Isidre (1991) “Records i Vivències: El nucli de Castelladral”. Morralet, núm. 1. Navàs, p. 22.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casal situat en un lloc preeminent del nucli de Castelladral que havia estat originàriament l’Ajuntament i actualment és alberg i casal de joves. És format per dos cossos adossats: un de planta quadrada (a l’esquerra) i un de planta rectangular (a la dreta). Tots dos consten de planta baixa més dos pisos, amb les façanes principals encarades al sud-est que constitueixen la part més visible, junt amb l’església, del nucli de Castelladral.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos de l’esquerra s’ordena en base a tres eixos verticals, amb dos portals laterals a planta baixa i balcons als dos nivells superiors. Totes les obertures són coronades amb arcs escarsers i emmarcades amb maó col·locat a sardinell que incorpora una clau de pedra treballada. L’obertura central de la planta baixa trenca la monotonia incorporant sota l’arc superior dos arcs de punt rodó amb petites finestres. Totes aquestes obertures destaquen sobre un mur a pedra vista. En la resta de façanes la tipologia és semblant, però amb unes composicions i unes obertures menys significatives.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de la dreta, que fou remodelat en profunditat i reconstruït quan es va fer la intervenció de 1994, segueix una pauta similar, amb els murs a pedra vista i les obertures emmarcades amb maó, però amb un llenguatge compositiu més contemporani que s’ordena independentment per plantes. Aquest cos queda singularitzat pel porxo de tres arcades a la planta baixa i per un finestral corregut a la planta superior que ocupa tot l’ample de la façana i part del lateral.</span></span></span></p> | 08141-325 | Nucli de Castelladral, a la part central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquest edifici fou construït l’any 1908 (el mateix any que es va fer el cementiri) per acollir la seu de l’Ajuntament en el lloc on hi havia hagut dues cases: ca l’Anton i cal Teixidor. A finals del segle XIX i principis del XX a ca l’Anton hi havia hagut l’escola als baixos, l’Ajuntament al primer pis i la secretaria al segon, fins que es va fer la nova casa consistorial. Durant el temps que van durar les obres, l’escola va ser traslladada als baixos de l’Hostal, actualment en ruïnes i a peu de carretera. Es conserva una imatge de 1913 on es pot observar una vista de conjunt del poble de Castelladral i el nou edifici de l’ajuntament ja construït. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nucli de Navàs també hi havia un edifici de l’Ajuntament a principis de segle XX, que va tenir diferents ubicacions. El trasllat de la capitalitat del municipi de Castelladral a Navàs es va demanar ja en aquesta època, i no va ser definitiva fins que s’aprovà el canvi de nom oficial l’any 1960. L’any 1994 es reformà tot l’edifici, en el qual s’hi va instal·lar un alberg i casa de colònies o casal de joves.</span></span></span></p> | 41.8988100,1.7799700 | 398799 | 4639261 | 1908, 1994 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89537-alberg-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89537-alberg-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89537-alberg-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89537-alberg-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal principal: 1908 | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
| 89478 | Alzina de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-castelladral | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 10.BN.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Alzina singular, situada uns 200 m al sud-est del nucli de Castelladral, al marge d’un camí que condueix a diverses cases d’aquest sector. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) que està formada per tres troncs principals probablement de rebrot de la soca original. Cada un dels troncs té més de 1,5 m de perímetre, que en conjunt formen un capçada d'envergadura.</span></span></span></p> | 08141-308 | Sector central del terme municipal. Antic terme del Castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.8977900,1.7821600 | 398979 | 4639145 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89478-alzina-castelladral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89478-alzina-castelladral-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||
| 89586 | Alzina de ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lestruch | <p><span><span><span>Alzina singular i centenària, de dimensions considerables, emplaçada vora la casa de ca l’Estruch. És formada per una diversitat de branques de gran amplada que neixen a un metre aproximadament del tronc principal.</span></span></span></p> | 08141-346 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | 41.9099700,1.8294700 | 402922 | 4640443 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89586-estruch-alzina-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||||
| 89773 | Alzina i roure del poliesportiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-i-roure-del-poliesportiu-municipal | El roure presenta part de la capçada amb branques trencades i estat fitosanitari deficient. L'alzina es troba en millor estat, però caldria aclarir i netejar el seu entorn. | <p><span><span><span>Alzina i roure situats a l’esplanada que hi ha vora el poliesportiu municipal; concretament uns pocs metres a l’angle sud-oest. Són petits testimonis del passat agro-forestal de la zona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alzina (Quercus ilex) es troba en un marge vora un camí, i tant el tronc com la capçada són de dimensions considerables. Les seves coordenades UTM són ETRS89 406466, 4639396. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El roure (Quercus cerrioides), situat a l'esplanada més propera a les instal·lacions, és de dimensions mitjanes i té el tronc inclinat. Les seves coordenades UTM són ETRS89 406489, 4639362.</span></span></span></p> | 08141-470 | Carrer de Pau Casals, sn. Navàs | 41.9006700,1.8726400 | 406489 | 4639362 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89773-poliesportiu-roure-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89773-poliesportiu-alzina-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89773-poliesportiu-alzina-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89773-poliesportiu-roure-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 13.BN. | 2151 | 5.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 89011 | Antiga Porteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-porteria | <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí. Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 04.05.EA.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Petit edifici aïllat, situat al costat de la carretera i que era la porteria per on s’accedia al recinte fabril de la colònia Palà de Torroella. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis. Es troba en un terreny amb desnivell, de manera que des de la carretera s’hi accedeix directament al primer pis, mentre que des de l’interior del recinte té dues portes que donen a la planta baixa. L’element més remarcable és la teulada, a duess vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal però, pel costat nord, amb dues mansardes sense obertures que formen dos careners perpendiculars. El ràfec és decorat amb cabirons de fusta pintats i les crestes de la teulada són rematades per pinacles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les diferents façanes no tenen un ordre de composició clar, i s’han modificat en diferents reformes. Les obertures són de diferents proporcions, i responen tan sols a la funcionalitat de l’edifici. A la façana est s’hi ubicava la porta d’accés a través de tres graons, actualment desapareguts. Al costat esquerra hi ha adossat un banc conegut com “el banc de la pega”. El parament de l’edifici és arrebossat i pintat, i totes les obertures queden emmarcades amb una tonalitat més fosca.</span></span></span></p> | 08141-246 | Carretera de Cardona (Palà de Torroella). Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella. | <p><span><span><span>L’antiga porteria és una construcció que es pot datar entre finals del segle XIX i inicis del XX. Va passar a ser propietat municipal l’any 1994, juntament amb el camp de futbol. L’any 2003 va ser rehabilitada.</span></span></span></p> | 41.8549300,1.7200000 | 393752 | 4634461 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89011-antiga-porteria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89011-antiga-porteria-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 89468 | Antiga rectoria de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-castelladral | <p><span><span><span>ALGUÉ, J.; ARCEDA, M.; LLOBET, E.; SELLARÉS, R.; VILÀ, A. (2015). <em>Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, Navàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, p. 155-182. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1991). “L’església parroquial de Sant Miquel de Castelladral”. <em>Morralet</em> , 1. Navàs, 14. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). “Sant Miquel de Castelladral”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 340. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984). “Sant Miquel de Castelladral”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 341. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, J. (2001). <em>Control de rebaixaments i documentació arqueològica d’obres de construcció d’un mur de contenció</em>. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 3414. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J. (1991). “Memorial contracte d’obres de l’església de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, 19 </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa R. 3. </span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, M. (2003). <em>Els pergamins del mas Salipota de Súria</em>. Ajuntament de Súria – Centre d’Estudis del Bages, p. 75-82. </span></span></span></p> | XVII-XIX | Element parcialment conservat, però ha estat objecte de restauració i es conserva en bon estat. | <p><span><span><span>Restes de l’antiga rectoria de Castelladral, enderrocada el 1948 però de la que se’n conserven algunes parts de la planta baixa. L’edifici tenia una planta amb tres naus, de les quals la de ponent és l’única que es conserva. Ocupa uns 50 m2 i és coberta interiorment amb una gran volta de pedra, orientada de nord a sud. A la part del fons la construcció aprofita bona part de la roca de la cinglera que hi ha en aquest sector. En un racó es conserva un pou-cisterna de 2,70 m de fondària i, a l’altre costat, l’arrencada d’una escala interior que comunicava amb la planta superior. Sembla que aquest espai havia estat el celler, i ja estava en desús al segle XIX o XX. El seu darrer ús hauria estat com a corral. Al costat d’aquesta cambra n’hi havia una altra amb volta en sentit contrari, que actualment ja no existeix. Més a llevant hi havia una tercera cambra coberta amb volta orientada com la primera, de nord a sud. L’interior estava dividit en diferents espais, en els quals hi havia hagut dues piques d’oli fetes amb grans blocs de pedra buidats. A l’extrem d’aquesta cambra hi havia el portal principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica separada es conserva la pallissa, que ha estat recentment reconstruïda en la seva part superior per habilitar-hi un centre d’interpretació denominat “Pallissa de Castelladral” i que està centrat temàticament en el cicle lunar. En una de les dues plantes hi ha el muntatge expositiu, que compta amb una projecció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 100 metres a l’oest, després del pàrking, es conserva la bassa de l’hort de la Rectoria, una obra de dimensions considerables feta amb murs de carreus ben tallats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La rectoria nova és una edificació de l’any 1950, adossada a l’església i que no té un especial interès.</span></span></span></p> | 08141-301 | Nucli de Castelladral, al sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>L’església de Sant Miquel de Castelladral, situada a redós de l’antic castell de Castelladral, està documentada per primera vegada l’any 1312, però ja existia com a mínim del segle XI, tal com testimonien les restes romàniques, i des de molt aviat degué tenir la condició de parròquia. És probable que la rectoria de Castelladral ja existís al segle XV, pel fet que es dóna notícia del rector Pere Soler en un document de 1438, el qual actuava com a testimoni en dos pergamins del mas Salipota de Súria (TORRAS, 2003: 80-82). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el contracte d’obres de l’església de Sant Miquel de 1626 no s’estipula la construcció de la rectoria. Per tant, sembla que la construcció actual seria posterior, i s’ha apuntat com a data probable de la seva construcció la segona meitat del segle XVII o tal vegada una mica després.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1913 la rectoria era un edifici aïllat, tal com es pot veure en una imatge de l’autor Cèsar August Torras i Ferreri. Segons el record d’Isidre Soler, l’antiga rectoria hauria estat la casa més gran i més ben construïda del nucli de Castelladral. Era una edificació amb coberta a doble vessant, amb planta baixa i dos pisos. La superfície en planta era aproximadament d’uns 200m2. En el primer pis hi havia les dependències del rector de l’església: el dormitori, la cuina, el bany, la pastera i una gran sala. Aquesta sala va servir dos anys, just després de la Guerra Civil de 1936, com a lloc de culte, ja que l’església de Sant Miquel es cremà durant la contesa. Aquest primer pis tenia escala que permetia accedir a la segona planta on hi havia una gran sala que ocupava tot l’espai. Tenia vorera exterior, un portal i eixida. Estava comunicada amb l’església a través de la capella que queda més al sud-oest. És a dir, la primera de la dreta segons s’entra a l’església. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’Arxiu Diocesà de Solsona es conserva una llibreta de l’any 1900 on consten les obres de reparació fetes a la casa rectoral de Castelladral en època del rector Domingo Pujol. En aquest document el rector fa referència reiterada a una bassa, esmentada com a viver gran, subratllant que era propietat de la rectoria. El rector ressenyava en una nota la seva preocupació per deixar clara aquesta qüestió, ja que algunes cases tenien dret a utilitzar-la i, per això, alguns consideraven que era propietat del Comú. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antiga rectoria es trobava en males condicions i s’enderrocà l’any 1948 per construir la nova rectoria, adossada a l’església, el 1950. El juny de 2001, amb motiu de la urbanització de la plaça davant de la zona sud-oest de l’església es va construir el gran mur de contenció actual, que va afectar les estructures encara conservades de l’antiga rectoria. Aleshores es va portar a terme una intervenció arqueològica, dirigida per Jordi Morera, en la qual es van poder documentar tres estructures que correspondrien al celler i altres dependències de treball. Posteriorment, la pallissa de la Rectoria, que es trobava en ruïnes, fou reconstruïda i s’hi habilità el centre d’interpretació sobre el cicle lunar.</span></span></span></p> | 41.8987900,1.7803800 | 398833 | 4639258 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-ci-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-ci-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-bassa-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 89724 | Antiga tanca de l’estació del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-tanca-de-lestacio-del-tren | <p><span><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 166.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Trams que es conserven de l’antiga tanca que delimitava l’estació de ferrocarril de la línia de Manresa a Berga, coneguda popularment com el Carrilet. L’antiga estació ja no es conserva, però n’han quedat dos trams d’aquesta tanca vora la carretera i a l’indret que actualment ocupa l’anomenat parc de l’estació. Es tracta d’un testimoni modest però significatiu i representatiu de l’antic Carrilet, que va tenir un gran arrelament popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer tram es troba més al sud i el segon al nord, a l’altra banda del carrer Verge de Montserrat. La tanca és formada per una base contínua de mur de pedra amb una plataforma superior de maó. Al damunt s’hi aixequen una sèrie de pilastres quadrades de maó coronades per lloses de pedra en forma de piràmide i, entremig, una reixa de ferro forjat de brèndoles verticals acabades en punxa. </span></span></span></p> | 08141-421 | Carretera de Berga; Parc de l'Estació. Navàs | <p><span><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1887. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro i la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Carrilet va arribar a Navàs l’any 1885. Passava pel mig de la carretera de Berga i tenia l’estació on actualment hi ha l’estació d’autobusos. Hi havia dos edificis: un magatzem de mercaderies i l’estació pròpiament. L’estació ocupava una gran superfície que arribava fins al carrer de l’Església. A la postguerra els habitatges van guanyar terreny a l’estació. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Navàs fou el 1973. Actualment de l’estació només en queda un tram de l’antiga tanca que protegia el pas del tren. L’any 2009 es va inaugurar en aquesta zona, transformada urbanísticament, l’anomenat parc de l’estació, on s’hi va col·locar una locomotora de l’antic Carrilet.</span></span></span></span></p> | 41.9020500,1.8785500 | 406981 | 4639509 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89724-tanca-estacio-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89724-tanca-estacio-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89724-tanca-estacio-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 89705 | Arrossada popular de Castelladral i mostra de vins de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrossada-popular-de-castelladral-i-mostra-de-vins-de-navas | XX-XXI | <p><span><span><span>Festa popular que es celebra a Castelladral el segon diumenge de març des de l’any 1984. L’organitza l’Associació d’Amics i Veïns de Castelladral amb la intenció d’aglutinar socis i revitalitzar el poble, tot recuperant festes i tradicions, però també innovant. De fet, ha esdevingut una festa de retrobament entre els antics pobladors de Castelladral, ja que actualment aquest nucli ha deixat de ser pràcticament un lloc de residència habitual. L’acte principal, que consisteix en un dinar popular amb arròs, es fa a l’ esplanada i alzinar de la bassa del Castell, als afores del poble, vora la Creu de la Santa Missió. L’organització va a càrrec de l’associació i de l’arròs se’n va encarregar la Colla del Pi Tort de Palà de Torroella fins a l’any 2019.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de 2012 el mateix dia també se celebra la Mostra de vins del municipi. En un primer moment es va fer a la Plaça del poble, però a l’últim any a la mateixa esplanada per centralitzar els serveis de bar i lavabos. Diverses persones de Navàs, Castelladral i Palà, aficionades a cuidar una vinya i produir vi, mostren la seva collita per tal que la gent pugui provar els seus vins durant la jornada. També s’hi pot trobar una petita fira agroalimentària amb productes locals o de proximitat.</span></span></span></p> | 08141-402 | Castelladral. Esplanada i alzinar de la bassa del Castell. Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquest acte va començar el 1984 quan, després d’uns anys que el poble i el territori al seu voltant havia quedat molt despoblat a causa de l’abandonament del camp a les dècades de 1960 i 70, s’acabava de constituir l’Associació d’Amics i Veïns de Castelladral, amb la intenció de tornar a dinamitzar la vida d’aquest petit nucli rural. En les primeres edicions la participació va ser molt notable, i alguns anys es va arribar a un miler de persones. En aquests primers anys la trobada era fortament reivindicativa: s’havia de reconvertir l’edifici de les escoles, la casa consistorial i els pisos del mestre i secretari en un local per al jovent i un alberg de Joventut amb restaurant obert al poble. També s’havia de restaurar el campanar de l’església, s’havia de fer la carretera del Mujal a Castelladral i, sobretot, portar l’aigua corrent des de Navàs. Cada any en la sobretaula es feia balanç d’aquestes qüestions. També s’organitzaven caminades des de Casserres, Navàs i Palà, i hi havia grups que s’encarregaven dels tiquets per anar a l’Arrossada des dels diferents pobles. Els que tenien més presència eren Navarcles, Sant Joan de Vilatorrada, Súria, Navàs, Casserres i Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primeria, en el mateix lloc però amb una data diferent s’hi va celebrar també una festa particular, la dels Suades, que són una nissaga que té els seus orígens en una família del mas Corretjoles que va tenir dotze fills i que es van escampar pel veïnat més proper. Aquesta trobada va ser molt animada i, en el sobretaula, van sorgir tots els temes reivindicatius abans esmentats. </span></span></span></p> | 41.9013900,1.7821600 | 398985 | 4639545 | 08141 | Navàs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89705-2006-arrossada-castelladral.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89705-2006-arrossada-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Obradors | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 89770 | Arxiu municipal de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navas | XIX-XX | <p><span><span><span>Fons documental de l'Ajuntament de Navàs que es conserva en dues sales, equipades amb armaris compactes i amb prestatgeries convencionals, en el mateix edifici de la casa consistorial. La part més important són els fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però l’arxiu també aplega fons d’institucions, entitats i fons personals. Ja fa uns anys que l'arxiu ha estat objecte d'una intervenció d'ordenació i adequació per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Seguint el quadre de classificació d'aquest ordenament, els fons inclouen els següents grups de sèries: </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. Administració general (documentació conservada des de 1815), 2. Hisenda (des de 1834), 3. Proveïments (des de 1919), 4. Serveis socials (des de 1900), 5. Sanitat (des de 1915), 6. Obres i urbanisme (des de 1878), 7. Seguretat pública (des de 1883), 8. Serveis militars (des de 1859), 9. Població (des de 1859), 10. Eleccions (des de 1871), 11. Ensenyament (des de 1879), 12. Cultura (des de 1934), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (des de 1893), 14. Col·leccions factícies (des de 1900).</span></span></span></p> | 08141-467 | Ajuntament de Navàs. Plaça de l'Ajuntament, 8. Navàs | <p><span><span><span>Des de la creació del municipi modern que actualment es denomina Navàs (en els seus inicis la denominació era Castelladral, ja que aquest nucli era el cap de municipi) la documentació d’aquesta corporació ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament, en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual, a mitjans de segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans de la dècada de 1990 es va dur a terme una actuació arxivística per part del Servei d'Arxius de la Generalitat. Se’n conserva un instrument de descripció sistemàtic. L’any 2003 s’hi va dur a terme una altra intervenció d’ordenació, en aquet cas de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. El març de 2007 es va materialitzar l'adhesió de l'ajuntament de Navàs al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.9001100,1.8793900 | 407048 | 4639293 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89770-arxiu-municipal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89770-arxiu-municipal-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 89691 | Arxiu parroquial de Sant Miquel de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-miquel-de-castelladral | XV-XX | <p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de Sant Miquel de Castelladral, que des de fa uns anys es conserva a l’Arxiu Episcopal de Solsona. De l’arxiu parroquial pròpiament s’han conservats els llibres sagramentals més o menys des de finals del segle XVI, però hi trobem també altres fons de caràcter civil. L’arxiu inclou les següents sèries documentals:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres sagramentals. 8 llibres de baptismes pràcticament continuats des de 1572 fins a 1930 (els primers inclouen alguns matrimonis i defuncions); 1 llibre de confirmacions des de 1625 a 1925; 3 llibres de matrimonis entre 1635 i 1930 (els anys que van de 1577 i 1634 es troben entre els baptismes); 5 llibres de defuncions entre 1573 i 1855, i entre 1912 i 1937 (els anys que falten es troben entre els baptismes).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Administració parroquial i diversos. Documentació corresponent als segles XVIII i XIX que inclou, entre d’altres, visites pastorals, llibres de comptes, cens parroquial, fundacions, confraria del Roser, etc. A més d’un fragment d’incunable del segle XV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentació notarial. 11 manuals notarials de de 1487 fins a 1734 (alguns inclouen documentació del Mujal); 6 llibres de capítols matrimonials dels segles XVI-XVIII; documentació diversa de testaments (segles XVI-XIX) i altres documents diversos, incloent documentació notarial procedent del Mujal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu conserva també documentació de l’Ajuntament de Castelladral, que fins entrat el segle XX va ser el cap del municipi. Concretament, hi trobem alguns libres d’actes, diari d’ingressos o registres de sortides de documents i comunicacions entre 1887 i 1909.</span></span></span></p> | 08141-390 | Bisbat de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | 41.8999600,1.8793700 | 407046 | 4639276 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89691-castelladral-esglesia-13.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||
| 89692 | Arxiu parroquial de Sant Salvador de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-salvador-de-torroella | XX | <p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de Sant Salvador de Torroella, que des de fa uns anys es conserva a l’Arxiu Episcopal de Solsona. Pel que fa a l’arxiu parroquial pròpiament, només es conserven quatre sèries corresponents al segle XX: Declaracions jurades de baptismes i matrimonis des de 1914, Inscripcions de partides (fulls solts), Registre d’enterraments i Llicències d’enterraments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, es conserva documentació diversa del segle XX: de la colònia Palà, comptes, expedients matrimonials, decrets de visita i actes de les conferències arxiprestals.</span></span></span></p> | 08141-391 | Bisbat de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | <p><span><span><span>Els anys de la Guerra Civil l’església de Sant Salvador de Torroella fou saquejada i destruïda. En aquest moment es destruí també l’arxiu parroquial.</span></span></span></p> | 41.8999600,1.8793700 | 407046 | 4639276 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
| 89693 | Arxiu parroquial de Santa Creu del Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-creu-del-mujal | XVI-XX | <p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de Santa Creu del Mujal, que des de fa uns anys es conserva a l’Arxiu Episcopal de Solsona. A més dels llibres sagramentals i de la documentació parroquial inclou altra documentació de caràcter civil. L’arxiu inclou les següents sèries documentals:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres sagramentals. 3 llibres de baptismes entre 1553 i 1930; 1 llibre de confirmacions entre 1702 i 1795; 1 llibre de matrimonis entre 1602 i 1851; 1 llibre de defuncions entre 1592 i 1854.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altra documentació parroquial. Un fragment sobre la confraria del Roser (1794), un fragment de visites pastorals (1613), correspondència (segles XVIII i XIX), arxiu particular de mn. Freixes (mitjans de segle XX), llibres de comptabilitat (segles XVIII-XX), inventaris, censals, llevadors, llibres d’obres (segles XVI-XX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentació notarial. 9 manuals notarials, alguns procedents de Gaià, el Mujal o Sant Genís de Masadella (segles XIII-XVIII); 4 llibres de testaments (segles XIV-XVIII), 6 llibres de capítols matrimonials (segles XVI-XX); altra documentació notarial diversa.</span></span></span></p> | 08141-392 | Bisbat de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona | 41.8999600,1.8793700 | 407046 | 4639276 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89693-mujal-esglesia-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||
| 89769 | Arxiu parroquial de l’església de la Sagrada Família de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-lesglesia-de-la-sagrada-familia-de-navas | <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - De la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs.</span></span></span></span></p> | XX | S'ha perdut la documentació anterior a 1939 | <p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de la Sagrada Família de Navàs, que inclou documentació des de 1939 i que es conserva a la mateixa parròquia. Segons l’inventari que l’historiador Josep M. Badia en va fer l’any 1997, podem agrupar-lo en les següents sèries documentals:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documents generals: documents diversos, inventaris, notes històriques, documents referits a l’església, la Rectoria i la capella del Barri Miquel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres Sacramentals: baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, testaments, expedients matrimonials i altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Culte parroquial: actes litúrgics, confraries, festes, escolania, capella de música.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Administració parroquial: factures diverses, llibretes de comptes, aprovacions de comptes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Acció pastoral: catequesi, Acció Catòlica, escoltisme, Càritas, Missions, local parroquial, ensenyament (col·legi Sant Josep, Casal Jesús Obrer), mitjans de comunicació social, altres activitats, Consell de Pastoral, visites pastorals, La Llar, Residència d’Avis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material gràfic: fotografies, cinema i vídeo, dibuixos, propaganda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material sonor: discos, cassets.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Diversos: biblioteca, màquines, arxiprestat de Navàs, coses de Navàs, altres indrets (Sant Genís, el Mojal, Sant Cugat).</span></span></span></p> | 08141-466 | Rectoria de l'església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Plaça de l'Església. Navàs. | <p><span><span><span>L’església parroquial de Navàs és de recent construcció. Es va beneir el 1897. Anteriorment el poble de Navàs estava adscrit a la parròquia de Santa Creu del Mujal. A la dècada de 1920 Navàs va quedar fortament polaritzat en dos bàndols antagònics d’esquerres i dretes. L’escalada de tensió es va agreujar amb la dictadura de Primo de Rivera i va culminar quan els revolucionaris van incendiar l’església i van assassinar el rector, mossèn Josep Morta Soler, el 6 d’octubre de 1934, durant l’anomenat Bienni Negre. La confrontació va continuar fins a la Guerra Civil, que a Navàs va ser especialment cruenta, i el 1936 el temple va tornar a ser cremat. Es van destruir els cinc altars que tenia i la major part del mobiliari; també es van fer destrosses a la Rectoria i es va cremar l’arxiu parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1997, amb motiu de la celebració del centenari de l'Església Parroquial, l’historiador Josep M. Badia va ordenar l'arxiu parroquial i en va fer l'inventari.</span></span></span></p> | 41.8990200,1.8805200 | 407140 | 4639171 | 1939 fins l'actualitat | 08141 | Navàs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89769-arxiu-parroquial-navas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89769-arxiu-parroquial-navas-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep. M. Badia | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 89776 | Ball de Cascavells de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-de-navas | <p><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTRAVETA, Anselm; MUNTADA, Albert (1997). <em>Manel Casserras. Obra de gegants</em>. Edicions Intercomarcals. Col·lecció Regió7 llibres. Manresa.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Ball que sol acompanyar les actuacions dels gegants de Navàs des de l’any 1968 i que s’inspira en les modalitats de balls de Cascavells que es fan en aquesta zona del Bages. Compta amb una música pròpia, que és una composició del mestre Josep M. Castella i Molins (músic i compositor molt vinculat a Navàs). La coreografia fou ideada pel Josep Seriols i el Lluís Gubianas, membres del Grup Sardanista, que també van confeccionar els camalls. En principi fou un ball pensat per nens, i no va ser fins el 1995 que van començar a participar-hi les nenes. Els balladors solen tenir entre sis i catorze anys. De l’organització del ball de cascavells se n’encarrega la comissió de cascavells i nans de Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’acompanyament musical és amb formació de cobla. Els nens van vestits amb pantalons curts, faixa vermella, camisa blanca de màniga curta amb llacet al coll, camalls i sabates blanques. Les nenes porten faldilla curta per sobre els genolls, faixa vermella, camisa blanca de màniga curta amb llacet al coll, camalls i sabates blanques.</span></span></span></p> | 08141-472 | Plaça de l'Ajuntament. Navàs | <p><span><span><span>L’any 1965, amb motiu d’un aplec de sardanes i el dia que es va inaugurar la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat a l’Alzineta, van sorgir els nans de Navàs, fet que va donar inici a un conjunt d’imatgeria i músiques que han constituït des d’aleshores un dels signes d’identitat del poble. La iniciativa va sorgir del Grup Sardanista, que va impulsar la compra de sis nans a Barcelona, a l’establiment l’Ingenio, els quals representen personatges de la tradició universal. Aquest mateix any es va estrenar el ball de Nans, amb una melodia composta pel mestre Josep M. Castella, músic i compositor molt vinculat a Navàs, i amb instrumentació per a cobla feta pel mestre Josep Conangla, de l’Ametlla de Merola. Més tard, el mestre Castella seria el creador també del ball de Gegants i del ball de Cascavells. Els passos del ball de nans es van idear entre Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa major de l’any següent, el 1966, es van estrenar els gegants, coneguts com els Gegants Pubills. Van ser batejats amb els noms de 'Jordi del Pla de Santa Eulàlia”, tot i que aquest nom ha derivat en “Jordi del Pla de l'Alzineta' i 'Montserrat Pubilla de la Creueta”. La construcció dels gegants es va encarregar a Josep Cardona i Torres, de l'<em>Ingenio</em>' de Barcelona. El dia de la presentació es va estrenar el ball, amb música composta pel Mestre Castella i coreografia feta per Lluís Gubianas i Josep Seriols. Els dos primers balladors foren el propi Lluís Gubianas i el Joan Selga. El ball, però, va ser tocat a piano amb una cinta pre-gravada atès que s’havien oblidat de llogar una cobla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa major de 1968 el conjunt folklòric es completà amb el Ball de Cascavells, seguint una tradició molt arrelada al Bages. El grup dels joves dansaires s’anomenà “Mainada de Cascavells Sant Genís” i el mestre Castella va compondre la música. Per la seva banda, en Lluís Gubianas i en Josep Seriols anaven ideant els passos del ball.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant més de deu anys, en Jordi i la Montserrat només sortien per festa major i per la Fira de Primavera, però l'any 1979 van sortir per primera vegada de la població, quan van participar en una multitudinària trobada de Gegants celebrada a Manresa. Des d’aleshores van sortir activament durant molts anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1982, amb motiu del cinquantè aniversari de la Fira de Primavera, es van inaugurar el Genís i l’Eulàlia, que representen els pares del Jordi, el gegant pubill. La construcció dels nous gegants es va encarregar al mestre geganter Manel Casserras i Boix, de Solsona, un reconegut professional en aquest àmbit. Els noms escollits van ser els de Genís, per la capella de Sant Genís de Masadella que exerceix el patronatge sobre Navàs, i Eulàlia, per la capella de can Vall, el primer mas del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1996 els gegants pubills van ser restaurats amb motiu dels seus trenta anys, i avui dia ja no surten fora del poble. L’any 2004 es va fundar el Grup de grallers i gralleres que acompanya les sortides dels gegants. El 2016, commemorant els 50 anys dels gegants Jordi i Montserrat, es va renovar la vestimenta d’aquests gegants, i es va inaugurar un ball que només es dansa un cop cada cinc anys, amb música de Mercè Sangrà i coreografia feta pels propis membres de la colla gegantera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep M. Castella i Molins (Artés 1910 – 2008) fou músic, organista i compositor. Tenia una sabateria a Navàs i des de 1949 fins 1970 va dirigir la Societat Coral Cantaires Navassencs, amb un repertori de caramelles i cançons d’arreu. Va compondre sardanes, una sarsuela i música tradicional.</span></span></span></p> | 41.8998600,1.8788600 | 407004 | 4639266 | 1968 | 08141 | Navàs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89776-dsc06350lr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89776-festa-major-navas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89776-dsc09090lr.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Castella Molins (música); Lluís Gubianas i Josep Seriols (coreografies) | Informació facilitada per membres de la Colla Gegantera | 119|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 89745 | Ball de gegants de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-navas | <p><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTRAVETA, Anselm; MUNTADA, Albert (1997). <em>Manel Casserras. Obra de gegants</em>. Edicions Intercomarcals. Col·lecció Regió7 llibres. Manresa.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Ball que ballen els gegants de Navàs i que compta amb la seva música pròpia, que va ser composta l’any 1966 pel mestre Josep M. Castella i Molins (músic i compositor molt vinculat a Navàs). Els passos del ball foren ideats per Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball de gegants només es representa per la festa major i és el més conegut dels que fan la Colla gegantera. La dansa té una primera part més lleugera i alegre en la que els gegants ballen amb el poble, representat pels nans que participen de la dansa. La música pren després un caire més solemne i cerimoniós, gairebé com un himne. Aquesta part és l'eix vertebral de la peça, que condensa un sentiment d’orgull.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En principi aquest ball només havia de ser ballat pels Gegants Pubills, en Jordi i la Montserrat, però per la festa major de 1982 també va ser dansat per la parella de gegants pares, i a partir d’aleshores es realitza per les dues parelles de gegants. La coreografia és molt senzilla: es tracta de simbolitzar un festeig entre les dues parelles.</span></span></span></p> | 08141-442 | Plaça de l'Ajuntament. Navàs | <p><span><span><span><span>L’any 1965, amb motiu d’un aplec de sardanes i el dia que es va inaugurar la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat a l’Alzineta, van sorgir els nans de Navàs, fet que va donar inici a un conjunt d’imatgeria i músiques que han constituït des d’aleshores un dels signes d’identitat del poble. La iniciativa va sorgir del Grup Sardanista, que va impulsar la compra de sis nans a Barcelona, a l’establiment l’Ingenio, els quals representen personatges de la tradició universal. Aquest mateix any es va estrenar el ball de Nans, amb una melodia composta pel mestre Josep M. Castella, músic i compositor molt vinculat a Navàs, i amb instrumentació per a cobla feta pel mestre Josep Conangla, de l’Ametlla de Merola. Més tard, el mestre Castella seria el creador també del ball de Gegants i del ball de Cascavells. Els passos del ball de nans es van idear entre Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per la festa major de l’any següent, el 1966, es van estrenar els gegants, coneguts com els Gegants Pubills. Van ser batejats amb els noms de 'Jordi del Pla de Santa Eulàlia”, tot i que aquest nom ha derivat en “Jordi del Pla de l'Alzineta' i 'Montserrat Pubilla de la Creueta”. La construcció dels gegants es va encarregar a Josep Cardona i Torres, de l'<em>Ingenio</em>' de Barcelona. El dia de la presentació es va estrenar el ball, amb música composta pel Mestre Castella i coreografia feta per Lluís Gubianas i Josep Seriols. Els dos primers balladors foren el propi Lluís Gubianas i el Joan Selga. El ball, però, va ser tocat a piano amb una cinta pre-gravada atès que s’havien oblidat de llogar una cobla. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per la festa major de 1968 el conjunt folklòric es completà amb el Ball de Cascavells, seguint una tradició molt arrelada al Bages. El grup dels joves dansaires s’anomenà “Mainada de Cascavells Sant Genís” i el mestre Castella va compondre la música. Per la seva banda, en Lluís Gubianas i en Josep Seriols anaven ideant els passos del ball.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant més de deu anys, en Jordi i la Montserrat només sortien per festa major i per la Fira de Primavera, però l'any 1979 van sortir per primera vegada de la població, quan van participar en una multitudinària trobada de Gegants celebrada a Manresa. Des d’aleshores van sortir activament durant molts anys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1982, amb motiu del cinquantè aniversari de la Fira de Primavera, es van inaugurar el Genís i l’Eulàlia, que representen els pares del Jordi, el gegant pubill. La construcció dels nous gegants es va encarregar al mestre geganter Manel Casserras i Boix, de Solsona, un reconegut professional en aquest àmbit. Els noms escollits van ser els de Genís, per la capella de Sant Genís de Masadella que exerceix el patronatge sobre Navàs, i Eulàlia, per la capella de can Vall, el primer mas del poble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1996 els gegants pubills van ser restaurats amb motiu dels seus trenta anys, i avui dia ja no surten fora del poble. L’any 2004 es va fundar el Grup de grallers i gralleres que acompanya les sortides dels gegants. El 2016, commemorant els 50 anys dels gegants Jordi i Montserrat, es va renovar la vestimenta d’aquests gegants, i es va inaugurar un ball que només es dansa un cop cada cinc anys, amb música de Mercè Sangrà i coreografia feta pels propis membres de la colla gegantera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep M. Castella i Molins (Artés 1910 – 2008) fou músic, organista i compositor. Tenia una sabateria a Navàs i des de 1949 fins 1970 va dirigir la Societat Coral Cantaires Navassencs, amb un repertori de caramelles i cançons d’arreu. Va compondre sardanes, una sarsuela i música tradicional.</span></span></span></p> | 41.8999500,1.8788100 | 407000 | 4639276 | 1966 | 08141 | Navàs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89745-festa-major-navas-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89745-festa-major-navas-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Castella Molins (música); Lluís Gubianas i Josep Seriols (coreografies) | Informació facilitada per membres de la Colla Gegantera | 119|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 89775 | Ball de nans de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-de-navas | <p><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTRAVETA, Anselm; MUNTADA, Albert (1997). <em>Manel Casserras. Obra de gegants</em>. Edicions Intercomarcals. Col·lecció Regió7 llibres. Manresa.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Ball que ballen els nans de Navàs i que compta amb una música pròpia. La música va ser composta l’any 1965 pel mestre Josep M. Castella i Molins (músic i compositor molt vinculat a Navàs), i els passos del ball foren ideats Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista. Destaca per ser un ball alegre des del començament fins al final. Els nans ballen davant per davant amb la seva parella, saltant al llarg de la plaça.</span></span></span></p> | 08141-471 | Plaça de l'Ajuntament. Navàs | <p><span><span><span>L’any 1965, amb motiu d’un aplec de sardanes i el dia que es va inaugurar la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat a l’Alzineta, van sorgir els nans de Navàs, fet que va donar inici a un conjunt d’imatgeria i músiques que han constituït des d’aleshores un dels signes d’identitat del poble. La iniciativa va sorgir del Grup Sardanista, que va impulsar la compra de sis nans a Barcelona, a l’establiment l’Ingenio, els quals representen personatges de la tradició universal. Aquest mateix any es va estrenar el ball de Nans, amb una melodia composta pel mestre Josep M. Castella, músic i compositor molt vinculat a Navàs, i amb instrumentació per a cobla feta pel mestre Josep Conangla, de l’Ametlla de Merola. Més tard, el mestre Castella seria el creador també del ball de Gegants i del ball de Cascavells. Els passos del ball de nans es van idear entre Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa major de l’any següent, el 1966, es van estrenar els gegants, coneguts com els Gegants Pubills. Van ser batejats amb els noms de 'Jordi del Pla de Santa Eulàlia”, tot i que aquest nom ha derivat en “Jordi del Pla de l'Alzineta' i 'Montserrat Pubilla de la Creueta”. La construcció dels gegants es va encarregar a Josep Cardona i Torres, de l'<em>Ingenio</em>' de Barcelona. El dia de la presentació es va estrenar el ball, amb música composta pel Mestre Castella i coreografia feta per Lluís Gubianas i Josep Seriols. Els dos primers balladors foren el propi Lluís Gubianas i el Joan Selga. El ball, però, va ser tocat a piano amb una cinta pre-gravada atès que s’havien oblidat de llogar una cobla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa major de 1968 el conjunt folklòric es completà amb el Ball de Cascavells, seguint una tradició molt arrelada al Bages. El grup dels joves dansaires s’anomenà “Mainada de Cascavells Sant Genís” i el mestre Castella va compondre la música. Per la seva banda, en Lluís Gubianas i en Josep Seriols anaven ideant els passos del ball.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant més de deu anys, en Jordi i la Montserrat només sortien per festa major i per la Fira de Primavera, però l'any 1979 van sortir per primera vegada de la població, quan van participar en una multitudinària trobada de Gegants celebrada a Manresa. Des d’aleshores van sortir activament durant molts anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1982, amb motiu del cinquantè aniversari de la Fira de Primavera, es van inaugurar el Genís i l’Eulàlia, que representen els pares del Jordi, el gegant pubill. La construcció dels nous gegants es va encarregar al mestre geganter Manel Casserras i Boix, de Solsona, un reconegut professional en aquest àmbit. Els noms escollits van ser els de Genís, per la capella de Sant Genís de Masadella que exerceix el patronatge sobre Navàs, i Eulàlia, per la capella de can Vall, el primer mas del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1996 els gegants pubills van ser restaurats amb motiu dels seus trenta anys, i avui dia ja no surten fora del poble. L’any 2004 es va fundar el Grup de grallers i gralleres que acompanya les sortides dels gegants. El 2016, commemorant els 50 anys dels gegants Jordi i Montserrat, es va renovar la vestimenta d’aquests gegants, i es va inaugurar un ball que només es dansa un cop cada cinc anys, amb música de Mercè Sangrà i coreografia feta pels propis membres de la colla gegantera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep M. Castella i Molins (Artés 1910 – 2008) fou músic, organista i compositor. Tenia una sabateria a Navàs i des de 1949 fins 1970 va dirigir la Societat Coral Cantaires Navassencs, amb un repertori de caramelles i cançons d’arreu. Va compondre sardanes, una sarsuela i música tradicional.</span></span></span></p> | 41.8998700,1.8790600 | 407020 | 4639266 | 1965 | 08141 | Navàs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89775-dsc06432lr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89775-dsc06353lr.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Castella Molins (música); Lluís Gubianas i Josep Seriols (coreografies) | Informació facilitada per membres de la Colla Gegantera | 119|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 89117 | Balma de Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-canet | <p><span><span><span>LLOBET, Ester (2010). <em>La balma de Canet. Antic indret on hi van viure persones</em>. Text inèdit amb motiu d’una caminada popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOBRÉ, Joan (2010). “La balma de Canet de Navàs, un lloc de molta pobresa i misèria”, <em>Regió7</em>, Manresa (18 juny 2010).</span></span></span></p> | XX | Tradició oral encara viva. Balma esfondrada. | <p><span><span><span>Tradició oral referida a la balma de Canet, un indret que va deixar una forta empremta en la memòria popular de la gent que havia viscut en aquesta zona: la vall d’Hortons. La balma es va esfondrar fa uns anys, però encara es pot apreciar perfectament la seva gran magnitud. Mesurava uns 100 m de llarg per 50 de fondària, i dessota seu acollia una construcció de tipus troglodític. La part més interna de la balma es conserva entre els grans blocs de pedra caiguts al seu voltant. I a l’interior d’un forat es conserva encara un bon tram de mur, de força qualitat, que feia de tancament de la balma. La resta de blocs que formaven part de la visera de la balma es troben despresos al llarg del coster que baixa per la torrentera anomenada Clot de Canet. Uns metres a llevant de la balma es conserven marges del que havien estat els horts, i cap a ponent hi havia un font.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta balma és molt present en la tradició oral de molta gent de Palà, Valls de Torroella, Súria i Cardona, molts dels quals eren originaris de la Vall d’Hortons. Així, quan es volia amenaçar una criatura que no volia menjar se li deia: “et portarem vuit dies a la balma de Canet”. També s’explicaven altres anècdotes o dites en relació a aquesta balma. </span></span></span></p> | 08141-265 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>En aquest indret, al costat de l’actual camí, es conserven dues tines. Una és excavada a la pedra i podria ser força antiga. Pertanyien a Canet de Baix: una petita casa de pagès que estava situada vora l’actual camí. Fou habitada fins els volts de 1955, i cap a finals de la dècada de 1990 el seu propietari la va aterrar per habilitar-hi el camp que avui es troba en aquest indret. Hi havia una altra casa que era Canet de Dalt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la balma, és possible que fos habitada des de temps molt remots, tal com succeeix amb altres balmes similars que existeixen a la zona. Segons la tradició, hi havien arribat a viure fins a set famílies. Ja entrat el segle XX, però, la balma ja no era habitada, però encara servia com a corral per al bestiar. Devia ser pels volts de 1962 o 63 que, després d’uns forts aiguats, es van desprendre unes roques de la muntanya de dalt que van caure sobre la balma i la van esfondrar. Segons diuen, el terrabastall va ser tan fort que es va sentir des del molts quilòmetres a la rodona. Durant molts anys la vall de la torrentera va quedar pelada, amb una gran estesa de rocs a la vista.</span></span></span></p> | 41.8952600,1.7416900 | 395618 | 4638913 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89117-canet-balma-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89117-canet-balma-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89117-balma-canet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89117-balma-canet-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Social | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies antigues de la balma i informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella, i per Joan Garriga Casanova, de cal Tiet | 119|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 89470 | Balma de Comaposada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-comaposada | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 113.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, Rosa M. (1991). “Les balmes de Castelladral”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 17.</span></span></span></span></p> | X-XIX | Construcció en semi-ruïna, més o menys estabilitzada. Procés erosiu i d'esmicolament de la roca de la balma. | <p><span><span><span>Habitatge troglodític, és a dir, obrat sota la roca d’una balma, que es troba emplaçat uns 450 m al sud-est de la masia de Comaposada, en una fondalada on comença un torrent. Es tracta de l’exemple més ben conservat i més significatiu al terme de Navàs d’aquest tipus d’habitatge. La balma té una llargada considerable, d’una vintena de metres, i la construcció ocupa només una part de l’extrem de llevant. L’habitatge conforma dues estances, separades interiorment per un mur d’una profunditat de 5 m, amb una porta emmarcada amb llindes i brancals de pedra carejada. L’estança de l’esquerra té una repisa ampla arran de la paret de la roca, i és la que més clarament tenia una funció d’habitatge. La part alta de mur i el sostre de la balma es troben totalment ennegrits pel fum. El mur exterior que tanca la balma, parcialment esfondrat, conserva dues petites finestres. Adossat exteriorment a la paret de ponent es conserven les restes d’un forn de pa. Més a l’oest s’observen excavats a la roca les empremtes de fonaments de murs, que haurien delimitat altres espais de la balma. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons Rosa M. OBRADORS (1991), la balma constava d’un espai també per als ramats. A l’estança de la dreta hi havia la llar de foc. On ara el mur és foradat encara no fa gaires anys hi havia la porta, amb llinda de pedra. Uns 10 metres a ponent hi havia una font on l’aigua brollava de la roca. Se’n conserva encara una pica de pedra, però possiblement es troba fora del seu emplaçament original. Per sobre de la balma hi havia restes de rases i basses que, juntament amb la font, proveïen d’aigua a la Balma.</span></span></span></p> | 08141-303 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquest tipus d’habitatges troglodítics poden tenir un origen força antic. De l’època medieval n’hi ha diversos exemples ben coneguts, com el Puig de la Balma, a Mura. La construcció de la balma de Comaposada té un aspecte arcaic i podria tenir un origen medieval, però no en tenim constància documental. Sí que hi ha referències documentals de la masia de Comaposada ja al segle XIV, i és possible que la construcció de la balma fos una petita masoveria d’aquesta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 hi consta una sola balma habitada temporalment, i és la Balma d’en Serra. Segons Rosa M. Obradors, a finals del segle XIX hi havia tres balmes habitades a Navàs: la Balma de Canet, la Balma de la Soleia i la Balma de Comaposada. No hi ha constància documental que la Balma de Comaposada fos habitada amb anterioritat però, tal com hem dit, cal considerar que és molt probable.</span></span></span></p> | 41.8952300,1.7804400 | 398833 | 4638863 | 08141 | Navàs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-10.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Obradors.Entorn de 1995 part del mur exterior s’havia esfondrat. Aleshores s’hi va portar a terme una petita intervenció per consolidar el mur mitjançant la reconstrucció de la vora amb pedra. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
| 89601 | Balma de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-sala | Entorn abandonat, balma utilitzada com a magatzem de mals endreços. | <p><span><span><span>Balma de proporcions força espectaculars emplaçada uns 100 m al nord-oest de la masia de la Sala, en una fondalada entre el Serrat de Puigmassó i el torrent de Casolius. El sostre de la balma té un perfil més o menys rectilini que va d’est a oest. La cavitat interior mesura uns 30 m de llargària, és molt fonda i força alta (hi passa perfectament una persona dreta). A la part de llevant hi podem veure els encaixos d’una antiga premsa, al fons una paret que conforma un petit magatzem, i un pilar de pedra apuntala el sostre de la balma. A part d’això, no s’hi detecten indicis que hagués estat utilitzada com a habitatge troglodític, tal com succeeix amb la majoria de balmes properes d’unes dimensions similars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La balma pertany a la masia del Soler i s’utilitzava com a cobert auxiliar. Es diu que hi cabien 200 ovelles. Actualment serveix com a traster.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt del sostre de la balma hi ha la Font de la Sala, que és una font de clot, avui pràcticament perduda entremig d’un canyissar. Al costat s’hi pot veure una regata excavada a la roca que ha estat feta recentment.</span></span></span></p> | 08141-361 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | 41.9153100,1.8213600 | 402258 | 4641045 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89601-balma-la-sala-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89601-balma-la-sala-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89601-balma-la-sala-4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-04 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Maria Estruch | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 89140 | Balma de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-soleia-0 | VI-XIX | Balma en bon estat. Restes de la construcció troglodítica molt arrasades. | <p><span><span><span>Balma de grans dimensions emplaçada a la part baixa d’un coster sota la casa de la Soleia i amb restes d’una construcció de tipus troglodític. Té una llargada considerable, d’uns 20 m aproximadament, per una profunditat d’uns 6 o 8 metres. La major part de la balma permet el pas d’una persona amb comoditat. L’interior de la cavitat va de sud a nord i fa un lleuger gir cap a l’est. Actualment encara són visibles restes escadusseres d’alguns murs de l’antiga construcció, sobretot a la part situada més al nord. És remarcable una regata que ressegueix transversalment tota la visera de la balma i que tenia la funció de trencaaigües. Unes desenes d’anys enrere la construcció sota la roca es conservava encara força sencera, amb un mur de tancament de la balma i dos o tres de perpendiculars que compartimentaven l’espai interior en diferents estances.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cert és que existeix en aquesta zona un certa tradició d’aprofitar les nombroses balmes existents com a habitatges troglodítics, que podrien ser originaris d’èpoques força reculades. En aquest cas, uns 100 m a l’est hi ha la Cova de fornot de la Soleia, que és un possible eremitori d’època alt-medieval. Això fa pensar que, si la cova era un eremitori, l’habitatge del seu ocupant podria ser aquesta balma, que reuneix unes bones condicions per viure-hi.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-271 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.8876900,1.7470800 | 396053 | 4638066 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89140-balma-soleia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89140-balma-soleia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89140-balma-soleia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89140-balma-soleia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89140-balma-soleia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89140-balma-soleia-10.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Garriga Casanova, de cal Tiet | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 89303 | Balma i dipòsit de la Capçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-diposit-de-la-capcada | XIX | <p><span><span><span>Balma que es troba prop de la masia de la Capçada (uns 140 m al sud-oest) i que ha estat obrada amb uns carreus de molt bona factura per tal d’utilitzar-la com a bassa. L’indret es caracteritza per un seguit de terrasses en un coster de la vall de la riera de Tauler, arranjades amb feixes de pedra seca d’una gran qualitat. En una d’aquestes feixes, precisament la que es troba damunt de la balma, hi podem veure alguna filada disposada en opus spicatum. La balma queda sota la feixa situada a una cota més baixa, a l’extrem de ponent, i forma part d’una de les diverses betes de roca que afloren en aquest sector. La boca de la balma gairebé no és visible perquè queda gairebé coberta per la vegetació. L’interior és compartimentat en dues cambres. Una a l’esquerra, de molt poca alçada i amb una obertura que comunica amb l’altra cambra, a la dreta, que és molt més alta i espaiosa i que correspondria a la bassa pròpiament. Aquesta mesura 11 per 7 metres, i és la que s’ha obrat amb tres murs fets amb carreus de mida força gran i tallats amb molta precisió. Els murs tanquen l’estança pels dos costats i també, per la boca de la balma, fins a una certa alçada. Al centre de la cambra hi ha un pilar que apuntala el sostre de la balma, i a un costat es conserva una escala que permetia accedir a l’interior de la bassa, ja que queda una mica enclotada en relació al nivell del terra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la coloració dels murs, que indica el nivell de l’aigua, és evident que la construcció servia com a bassa, tal vegada utilitzada per a regar antics horts. És remarcable la perfecció tècnica del carreuat, amb unes juntures molt fines que impedien que l’aigua es filtrés. Per la seva tipologia, podríem datar l’obra tal vegada als segles XVIII o XIX.</span></span></span></p> | 08141-285 | Sector nord-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.9133900,1.7543600 | 396698 | 4640910 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-13.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||
| 86377 | Barraca 10477 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10477 | <p><span>VIVES TEIXIDÓ, Joan (2014). Web Wikipedra (codi 10477).</span></p> | XX | La coberta s'ha esfondrat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular, amb coberta de bigues de fusta i lloses de pedra que s’ha esfondrat. La planta fa 3,30 x 2,90 m. La porta té una amplada de 90 cm i el gruix de les parets és de 40 cm.</span></span></span></span> Hi ha fang entre les pedres. Hi ha dues finestres i havia tingut porta. </span></span></span></p> <p> </p> | 08141-1 | Sector est del terme municipal | 41.9068700,1.8564000 | 405151 | 4640068 | 1903? | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86377-barraca-10477-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86377-barraca-10477-b.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una de les parets interiors hi ha un cercle amb la possible data de construcció (1903); els dos primers números no es veuen. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 86654 | Barraca 11926 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11926 | <p><span><span><span>BRUNET, Francesc (2015). Web Wikipedra (codi 11926)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca, força gran, conservada molt parcialment. És de planta rectangular i tenia la coberta de falsa cúpula. A l’esquerra de l’entrada té un contrafort.</span></span></span></p> | 08141-81 | sector sud-oest del terme municipal | 41.8685200,1.6978600 | 391937 | 4635998 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86654-barraca-11926-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86632 | Barraca 12821 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12821 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 12821)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de lloses i porta de llinda plana.</span></span></span></p> | 08141-71 | Sector central del terme municipal | 41.8732400,1.7511100 | 396364 | 4636456 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86632-barraca-12821-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86632-barraca-12821-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86696 | Barraca 13103 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13103 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13103)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té un voladís destacat de pedres planes a la coberta.</span></span></span></p> | 08141-114 | Sector sud del terme municipal | 41.8642600,1.7562100 | 396773 | 4635453 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86696-barraca-13103.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86697 | Barraca 13138 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13138 | <p><span><span><span> <span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13138)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana (molt torta). Té un ràfec de pedres volades a la coberta.</span></span></span></p> | 08141-115 | Sector sud del terme municipal | 41.8637600,1.7559900 | 396754 | 4635398 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86697-barraca-13138.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86691 | Barraca 13139 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13139 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13139)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana.</span></span></span></p> | 08141-110 | Sector sud del terme municipal | 41.8642600,1.7579000 | 396913 | 4635451 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86691-brraca-13139.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86683 | Barraca 13140 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13140 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13140)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament parcial | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una obertura a la paret sud i voladís a la coberta. </span></span></span></p> | 08141-108 | Sector sud del terme municipal | 41.8645000,1.7592100 | 397022 | 4635476 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86683-barraca-13140.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86663 | Barraca 13180 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13180 | <p><span><span><span>AROLA, Agustí (2016). <span><span><span>Web Wikipedra (codi 13180)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de lloses i porta de llinda plana.</span></span></span></p> | 08141-88 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8873800,1.7090600 | 392898 | 4638078 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86663-barraca-13180-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86692 | Barraca 13182 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13182 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13182)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una finestra i una fornícula.</span></span></span></p> | 08141-111 | Sector sud del terme municipal | 41.8636700,1.7571400 | 396849 | 4635387 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86692-barraca-13182-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86664 | Barraca 13184 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13184 | <p><span><span><span>AROLA, Agustí (2016). <span><span><span>Web Wikipedra (codi 13184)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Molt esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta circular que tenia la coberta de bigues de fusta i lloses de pedra. Es conserva molt esfondrada.</span></span></span></p> | 08141-89 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8883400,1.7064000 | 392679 | 4638188 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86664-barraca-13184-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86680 | Barraca 13197 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13197 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13197)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té dues fornícules i un ràfec de pedres planes volades a la coberta.</span></span></span></p> | 08141-105 | Sector sud del terme municipal | 41.8644400,1.7687300 | 397812 | 4635458 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86680-barraca-13197-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86680-barraca-13197-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86679 | Barraca 13198 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13198 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13198)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una finestra i una fornícula.</span></span></span></p> | 08141-104 | Sector sud del terme municipal | 41.8644000,1.7695200 | 397878 | 4635453 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86679-barraca-13198.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86668 | Barraca 13203 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13203 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13203)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té un ràfec volat de pedres planes a la coberta. </span></span></span></p> | 08141-93 | Sector sud del terme municipal | 41.8547200,1.7849600 | 399144 | 4634360 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86668-barraca-13203-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86668-barraca-13203-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86667 | Barraca 13208 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13208 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13208)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. Malgrat el seu mal estat exterior, es poden apreciar perfectament tres finestres des de l'interior.</span></span></span></p> | 08141-92 | Sector sud del terme municipal | 41.8561800,1.7838400 | 399053 | 4634523 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86667-barrca-13208-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86666 | Barraca 13209 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13209 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13209)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. </span></span></span></p> | 08141-91 | Sector sud del terme municipal | 41.8573600,1.7832700 | 399008 | 4634655 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86666-barraca-13209-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86666-barraca-13209-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86670 | Barraca 13289 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13289 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13289)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana.</span></span></span></p> | 08141-95 | Sector sud del terme municipal | 41.8609400,1.7803400 | 398770 | 4635056 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86670-barraca-13289.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86671 | Barraca 13290 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13290 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13290)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca amb planta de ferradura i porta de llinda plana.</span></span></span></p> | 08141-96 | Sector sud del terme municipal | 41.8611400,1.7797100 | 398718 | 4635079 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86671-barraca-13290.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86669 | Barraca 13308 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13308 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13308)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una fornícula i una finestra.</span></span></span></p> | 08141-94 | Sector sud del terme municipal | 41.8590400,1.7810000 | 398822 | 4634844 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86669-barraca-13308-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86588 | Barraca 13309 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13309 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13309)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una fornícula i una finestra, així com un ràfec de pedres planes volades a la coberta.</span></span></span></p> | 08141-54 | Sector sud del terme municipal | 41.8644300,1.7847700 | 399143 | 4635438 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86588-barraca-13309-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86588-barraca-13309-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86588-barraca-13309-c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86587 | Barraca 13310 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13310 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13310)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana.</span></span></span></p> | 08141-53 | Sector sud del terme municipal | 41.8649400,1.7820300 | 398917 | 4635498 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86587-barraca-13310-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86587-barraca-13310-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86586 | Barraca 13311 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13311 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13311)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderroc al sostre | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té dues fornícules i dues finestres, així com un ràfec de pedres planes volades a la coberta.</span></span></span></p> | 08141-52 | Sector sud del terme municipal | 41.8668800,1.7838000 | 399067 | 4635711 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86586-barraca-13311-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86586-barraca-13311-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86675 | Barraca 13312 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13312 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13312)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una fornícula i una finestra, i també restes d'un ràfec de pedres planes volades.</span></span></span></p> | 08141-100 | Sector sud del terme municipal | 41.8651100,1.7784000 | 398616 | 4635521 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86675-barraca-13312-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86674 | Barraca 13313 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13313 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13313)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Molt esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb la porta de llinda plana. Es conserva molt parcialment: de la paret principal no en queda res i la del darrera aprofita un marge de pedra.</span></span></span></p> | 08141-99 | Sector sud del terme municipal | 41.8648500,1.7773400 | 398527 | 4635493 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86674-barraca-13313.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86598 | Barraca 13369 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13369 | <p><span><span><span><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2016). Web Wikipedra (codi 13369)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Conserva gran part del ràfec de lloses i té una finestra. Es troba dins l'heretat del mas Puiggròs, tot i que probablement la vinya que l'envoltava va ser menada per algun parcer. </span></span></span></p> | 08141-60 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>Almenys des dels anys 1920 i fins el 2011 aquesta barraca va estar amagada dins del bosc. Fou llavors quan la feixa on es troba es va artigar per tal de conrear l'actual camp de sembradura.</span></span></span></p> | 41.8723800,1.7662900 | 397622 | 4636343 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86598-barraca-13369-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86598-barraca-13369-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86581 | Barraca 13401 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13401 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13401)</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. </span></span></span></p> | 08141-48 | Sector sud del terme municipal | 41.8658600,1.7952200 | 400013 | 4635585 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86581-barraca-13401-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86581-barraca-13401-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 86677 | Barraca 13452 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13452 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13452)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca, de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una finestra i una fornícula.</span></span></span></p> | 08141-102 | Sector sud del terme municipal | 41.8658400,1.7715700 | 398050 | 4635610 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86677-barraca-13452.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86676 | Barraca 13453 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13453 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13453)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta irregular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té dues finestres i un ràfec de pedres planes volades. Sembla que era una barraca adossada al marge, però al fer una explanació dels camps circumdants a quedat aïllada al mig.</span></span></span></p> | 08141-101 | Sector sud del terme municipal | 41.8666600,1.7728300 | 398156 | 4635700 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86676-barraca-13453.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 86681 | Barraca 13454 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13454 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13454)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té un ràfec de pedres planes volades, a uns 30 cm abans d'arribar a la part superior de les parets exteriors.</span></span></span></p> | 08141-106 | Sector sud del terme municipal | 41.8674700,1.7673300 | 397701 | 4635796 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86681-barraca-13454.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/