API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
87966	Pantà de Vallbona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-vallbona		XX		<p><span><span><span>Pantà o embassament d’unes dimensions molt importants construït pels propietaris de la masia de Vallbona, probablement a començaments del segle XX. Recull les aigües de dos torrents modestos: el torrent de Comabella i la rasa de Davins, els quals conflueixen una mica abans d’arribar al pantà, tot formant el torrent de Davins. Tanmateix, l’existència de la presa, de grans dimensions, aconsegueix que es formi un embassament que arriba a tenir uns 200 metres de llargada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La presa és construïda a l’indret on el torrent passa per un gorg que tenia un petit salt d’aigua. Té una forma el·líptica i mesura uns 50 m de llarg. L’obra originària és de pedra, feta amb carreus ben escairats i en alguns punts forma un cert atalussament. El 1968 es va sobrealçar amb formigó. A la part més fonda està reforçada amb dos contraforts. Al costat d’un dels contraforts hi trobem el bagant que dóna pas a l’aigua. Actualment no funciona, però l’aigua continua embassant-se, tot i que ja no s’utilitza per a regar. De la part baixa de la presa en sortia una canonada metàl·lica que conduïa subterràniament l’aigua, que s’utilitzava per regar diverses zones d’horta situades una mica més avall. Aquests horts, d’una extensió considerable, es van anar perdent fins que van quedar en desús entorn de 2010. Anteriorment el pantà també havia subministrat aigua a la masia de Vallbona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als costats de l’embassament s’hi ha desenvolupat una vegetació típica d’ambients humits, amb boga i diversos tipus de canyissars.</span></span></span></p>	08141-174	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella	<p><span><span><span><span>El mas Vallbona és ben segur d’origen medieval però les primeres referències documentals que en tenim són de principis del segle XVI. En el fogatge ducal de 1502 hi consta Jaume Vaybona, que a més era el batlle i que junt amb Joan Trullols, que era jurat del castell de Torroella, foren els encarregats de fer la declaració dels habitants en aquest fogatge. El fet que Jaume tingués el càrrec de batlle indica que en aquesta època Vallbona era ja un dels masos més destacats. En un altre fogatge de 1553 hi apareix novament un Jaume Vallbona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVII la casa es va engrandir (en són testimoni dues llindes amb l’any 1684) i, a més, es construí la capella, dedicada a Sant Pere i situada a uns 100 m. L’esplendor de la masia va continuar al segle XVIII, època en què es van fer nombroses ampliacions. Segons consta en una de les inscripcions, l’any 1761 l’hereu era Joan Vallbona. El 1830 la casa s’allargà amb el cos davanter amb doble galeria. Segons es diu, en aquest segle l’interior de l’habitatge fou completament cremat amb motiu d’alguna de les guerres carlines.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Probablement va ser a principis de segle XX quan els propietaris van emprendre una obra de gran magnitud que demostra novament la puixança d’aquesta masia. Es construí un pantà que recull les aigües del torrent de Comabella i de la rasa de Davins. Aquest embassament, dunes dimensions més que considerables, permetia regar una gran zona d’horta. Durant la Guerra Civil hi hagué un intent per destruir el pantà de Vallbona, però els propietaris van aconseguir impedir-ho. Tanmateix, en els episodis anticlericals la capella fou saquejada i se’n va destruir el retaule que hi havia. Pels volts de 1966 es va col·locar un ariet que bombava l’aigua canalitzada del pantà cap a un dipòsit que abastia la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Dins la propietat de Vallbona hi havia diverses masoveries, actualment en ruïnes. Cap al nord, prop de Comabella, hi havia La Serra; cap a llevant hi havia La Caseta, i cap a ponent, prop del pantà, hi havia cal Xunet. Aquesta última encara estava habitada entorn de la dècada de 1940.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els propietaris van mantenir el cognom Vallbona fins a finals del segle XIX, quan una hereva es va casar amb un pubill. Ja a principis del segle XX l’hereva era Concepció Carbonell, que es casà amb Ramon Sitges, que era metge. L’hereu d’aquest matrimoni fou Joan Sitges Carbonell, casat amb Rosario. L’hereu d’aquest matrimoni fou Agustí Sitges, casat amb Antònia Portella, que són els actuals propietaris. La família dels propietaris, però, es traslladà a viure a Cardona i posteriorment a Andalusia. Al llarg del segle XX per Vallbona hi han passat diverses famílies de masovers. El 1951 hi van arribar Ramon Aubets Pujol i la seva esposa Betlem Barat Auguet. La seva filla és Ramona Aubet Barat, que és l’actual masovera junt amb la seva família.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els propietaris de la masia conserven documentació aproximadament des dels segles XVI-XVII. </span></span></span></span></p>	41.8641400,1.6846200	390831	4635528		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87966-panta-vallbona-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87966-panta-vallbona-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87966-panta-vallbona-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87966-panta-vallbona-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87966-panta-vallbona-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87966-panta-vallbona-9.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la part de formigó: 11 Mayo 1968Informació oral facilitada per la masovera de Vallbona	98	49	1.5		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87916	Comabella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/comabella-0	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 54.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 13-14, 100-102. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU 45.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, o petita masia, que es troba molt ben emplaçada al damunt d’un altiplà amb excel·lents vistes. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) el qual té adossats cossos més baixos a ambdós costats. El de la banda sud-oest, de dimensions considerables, inclou les tines i el celler. El cos principal és molt regular i ha estat construït en una sola fase, probablement al final del segle XVIII o començament del XIX. La façana, orientada vers el sud-est, s’estructura en base a tres eixos d’obertures no totalment simètrics. El portal és amb llinda i brancals de pedra, igual que la resta d’obertures. Les del primer pis tenen l’ampit treballat. Les tres finestres superiors han estat reformades en la recent rehabilitació. Els murs són de paredat comú, a pedra vista. Per la part posterior la casa s’assenta directament sobre la roca. L’interior, distribuït en tres crugies, ha conservat molt bé la tipologia tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Són interessants les instal·lacions vitivinícoles del cos de ponent, fruit d’una planificació ben acurada pròpia dels anys anteriors a l’arribada de la fil·loxera. La construcció aprofita un important desnivell del terreny, de manera que el celler, cobert amb volta de pedra, queda a la part baixa i és semisoterrani. A la part alta hi trobem 8 tines rectangulars que desemboquen al celler mitjançant quatre boixes, ja que les tines estan comunicades de dues en dues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud s’aixeca una construcció independent força gran que correspon a la pallissa i els corrals. És obrada majoritàriament amb totxo i deu correspondre ja a finals del segle XIX o començaments del XX, amb ampliacions posteriors. En una zona propera hi ha tres cases més que tenen una pallissa de tipologia pràcticament idèntica, les quals devien ser fetes pel mateix mestre d’obres. Entre elles, la casa veïna de Fontelles del Mas, ja en terme de Cardona.</span></span></span></p>	08141-161	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella	<p><span><span><span>La masia de Comabella no apareix en els fogatges antics. Això i la seva tipologia constructiva ens fan pensar que, molt probablement, es va aixecar al final del segle XVIII o principis del XIX. És documentada per primera vegada a mitjans del segle XIX. En el cadastre de 1861 hi consta Comabella com a mas. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “La Coma vella”, i consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 10 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dues plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici està construït com a mínim en dues fases, i cap a mitjans del segle XIX es devia ampliar amb la construcció dels cossos laterals, que inclouen el celler. La pallissa tal vegada és una mica posterior. En l’època prèvia a l’arribada de la fil·loxera la masia es va orientar molt específicament a la producció de vi, tal com ho demostren la implantació d’un sistema força ben planificat a les tines i el celler.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A començaments del segle XX la propietat era de Jaume Felipo Badia, i el 1920 la va heretar la seva filla, Maria Josepa Felipo Casals. El 1985 aquesta la va vendre a Santiago Ferrer Lari, de Manresa, que també tenia les cases de l’Obac i can Garrifes. Pels volts de 1994 la finca es va vendre a l'actual propietari i a una altra persona. L'actual propietari es va</span></span></span><span><span><span> vendre l’Obac i es va quedar Comabella.</span></span></span></p>	41.8786600,1.6860300	390973	4637139		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-celler-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87916-comabella-2.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en el cairó d’una tina: 1867Informació facilitada pel propietari	119\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87917	Forn d’obra de Comabella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-comabella	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 54.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 13-14. </span></span></span></p>	XIX-XX	La part alta i la cambra de cocció han sofert desperfectes	<p><span><span><span>Forn d’obra o teuleria emplaçat uns 100 metres a l’est de la masia de Combella. Conserva la part baixa força integra però la part alta i l’interior en un moment donat van ser reblerts amb pedra i runa. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en una construcció de pedra en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada, habitualment coberta per una sèrie d’arcs transversals o bé amb volta. Aquí és on s’hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter conserva la boca de la fogaina en forma de dues obertures amb arcs, una d’interior més petita. Adossats a aquest mur l’actual propietari ha construït uns bancals de pedra seca a banda i banda. La part superior, on hi havia la cambra de cocció, ja hem dit es trobava més malmesa. Se’n conserven les parets laterals. L’interior, que estava ple de runa, és objecte d’una neteja i restauració per part de l’actual propietari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prop del forn es conserven les restes d’un antic viver de forma rectangular, del qual en surt una petita canalització que arriba fins al forn. L’aigua del viver s’utilitzava per fer la pasta dels maons i les teules.</span></span></span></p>	08141-162	Al costat de la masia de Comabella, al sector oest del terme municipal		41.8786900,1.6873100	391079	4637140		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87917-comabella-forn-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87917-comabella-forn-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87917-comabella-forn-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87982	Tomba del Moro de Vallbona (Torroella)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-moro-de-vallbona-torroella	<p><span><span><span>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945). Carta arqueológica de España. Província de Barcelona. Madrid. CSIC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA, Miquel (1980). “Guia arqueològica del Bages”. El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Granollers, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). “El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya”. XI Symposium de Prehistòria i Arqueologia Peninsular, Ausa vol. X, Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA, Miquel (1987). “Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de la Catalunya interior”. Cota Zero, núm. 3, p. 76-102.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 83-84. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, J.O. (2003). Informe - memòria de la prospecció dels següents sepulcres megalítics: (...) Tomba del Moro de Vallbona (Navàs, Bages) (...). Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia, núm. Reg. 4729.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, J.O. (2006). <em>Les orientacions dels sepulcres de corredor, galeries catalanes i arques amb vestíbul-pou de Catalunya</em>. Universitat de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I VILARÓ, J. (1927). <em>La civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi</em>, Solsona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TARRÚS, J. (2003). “Els constructors de megàlits a Catalunya: cistes i dòlmens entre els mil·lennis V-III cal aC”. <em>Cota Zero</em>, núm. 18, p. 54-75, 63-64.</span></span></span></p>	XXII-XVaC.		<p><span><span><span><span>Dolmen de dimensions modestes que es considera un bon exemple de cambra simple en la seva variant de “vestíbul-pou”. Es troba situat sobre una elevació d’una carena que té la punta més alta a la seva esquena, amb la cambra mirant aproximadament cap a llevant. Concretament, l’eix longitudinal té un sentit NW-SE i una orientació de 285ºN, de manera que el dolmen s’orienta cap a una àmplia vall que justifica el topònim de “Vall Bona”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El megàlit s’estructura en base a una cambra simple envoltada per un túmul circular, de 8,5 m de diàmetre i força ben conservat. La particularitat és que posseeix un espai adjacent per accedir verticalment a l’arca, l’anomenat vestíbul-pou, del qual actualment només en queda una de les dus lloses que tenia en el moment de la troballa. La cambra és formada per dues grans lloses laterals (de 3 metres de llarg per 0,35 d’ample i 1,55 m d’alçada), les quals es troben inclinades cap a l’interior. També es conserva la llosa de la capçalera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’excavació del jaciment per part de mossèn Serra Vilaró va proporcionar diversos materials, entre els que destaquen un ganivet de sílex de 16 cm de llarg, dentàliums, dues denes de petxina (una d'esteatita i una de pecten), un fragment de terrissa amb arrencament de nansa i una punta de sageta de sílex. Es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Segons els darrers estudis, aquest megàlit es pot situar a l’època del calcolític-Bronze antic (1100 – 1500 aC).</span></span></span></span></p>	08141-176	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella		41.8673400,1.6881300	391128	4635879		08141	Navàs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87982-tomba-moro-vallbona-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87982-tomba-moro-vallbona-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87982-tomba-moro-vallbona-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87982-tomba-moro-vallbona-1.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest dolmen fou trobat i prospectat inicialment per Joan Tristany, amic de mossèn Joan Serra Vilaró. Més endavant, l’any 1923, fou excavat per Serra Vilaró, que posteriorment en publicaria els resultats. L'any 2003 el jaciment és visitat per Josep Oriol Font arran de la realització de la seva tesi doctoral i en fa una descripció acurada i la caracterització cronològica actualitzada. Cal advertir que en els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya així com en el SIMUN de la Diputació de Barcelona aquest 2021 la ubicació del dolmen és errònia, ja que s’ha confós la referència de la línia elèctrica. El dolmen es troba uns 50 m al sud de la torre elèctrica de la línia que passa més al nord, no pas de la que passa més al sud.	79\|76	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87937	Cal Garrifes (masia)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrifes-masia	<p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 101. </span></span></span></p>	XIX-XX	En ruïnes	<p><span><span><span>Casa de pagès en estat de ruïna, situada enmig d’un camp vora el camí que porta a l’Alzina. El nucli on hi havia la part residencial es troba pràcticament aterrat, i tan sols se’n conserva construcció una mica més alta en el mur perimetral de ponent. La resta es troba molt esfondrada i envaïda per la vegetació. El portal devia ser a migdia, però en l’estat actual no es pot apreciar. L’element més ben conservat és la pallissa, que es troba uns metres al sud-oest i manté les parets laterals fins a l’alçada de la coberta.</span></span></span></p>	08141-166	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella	<p><span><span><span>No coneixem notícies documentals antigues d’aquesta casa, ja que no apareix en els fogatges d’època medieval. L’estat de les restes tampoc permet fer-ne una aproximació tipològica. Cal dir, però, que molt a prop hi ha dos jaciments arqueològics d’època medieval: una necròpolis i un centre de producció vitivinícola, de manera que el lloc ja devia ser habitat i explotat en una etapa força reculada de l’edat mitjana. Tanmateix, per trobar referències documentals de la casa hem d’anar al cadastre de 1861, en el qual ja hi consta Garrifes. La casa apareix també en un cens de masies fet per l’Ajuntament del 1878.</span></span></span></p>	41.8831300,1.6919100	391468	4637628		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87937-cal-garrifes-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87937-cal-garrifes-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87937-cal-garrifes-4.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquesta casa no ha estat inclosa ni en el Catàleg de Protecció del Patrimoni de Navàs ni en el Catàleg de Masies.	98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87936	Cal Garrifes (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrifes-jaciment	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, J., DAURA, A., PARDO, D. (1983). “Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs”. <em>Butlletí del Patronat de Museus</em>, núm. 2. Cardona, p. 33-45. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Necròpolis de Cal Garrifes”. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 351.352. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 247. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C., GIBERT, J., MARTÍ, R. (2012). “Ocupació i organització del territori a la Catalunya central a l’alta edat mitjana”. <em>Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central</em> (Manresa, 28, 29 i 30 d’Octubre de 2010). Barcelona, p. 120. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Navàs. Fitxa A. 23. </span></span></span></p>	X-XVIII		<p><span><span><span>Centre de producció vitivinícola amb diversos elements excavats a la roca, possiblement d’època medieval i que devia continuar utilitzant-se en època moderna, ja que molt a prop (uns 60 m al nord) hi havia la masia de cal Garrifes, actualment en ruïnes. L’entorn és ric en afloraments rocosos en els quals s’observen nombrosos retalls de mides i formes diferents, així com diversos dipòsits excavats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret consta de diversos elements distribuït en un espai d’uns 50 m a la vora d’un camp. L’element més visible és la tina excavada en un bloc de roca, amb una construcció exterior de planta quadrada. Interiorment, és cilíndrica i es troba revestida dels típics cairons vidrats. Possiblement és dels segles XVII-XVIII i caldria considerar-la corresponent a la fase més moderna, possiblement vinculada ja a la masia de cal Garrifes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una roca del costat hi veiem una sèrie d’encaixos més o menys quadrats disposats a la mateixa alçada i distribuïts regularment, que es poden interpretar com a jàsseres per bigues d’una teulada. Aquests encaixos, molt ben escairats i de dimensions similars, devien correspondre a algun tipus de construcció, potser un petit habitatge o tal vegada un simple cobert auxiliar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la banda sud de la roca hi podem observar dos blocs que formen un espai triangular. Presenten una línia d’encaixos paral·lels, situats a banda i banda dels blocs, i sembla que correspondrien a la coberta d’una estructura, tal vegada un refugi, petit magatzem o similar. En una altra roca hi ha dos dipòsits excavats de planta circular connectats entre si, que cal relacionar amb una antiga tina excavada. I uns 50 metres al sud encara trobem un altre dipòsit excavat sobre una roca, aquest de forma rectangular.</span></span></span></p>	08141-165	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella		41.8826300,1.6920200	391476	4637572		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87936-cal-garrifes-jaciment-5.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		El jaciment es va donar a conèixer l’any 1983 en un article firmat per Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo. En la carta arqueològica de 1988 es va considerar aquest jaciment separat del que hi ha molt a prop i de característiques similars, anomenat necròpolis de cal Garrifes, uns metres a llevant del camí. En el Catàleg del patrimoni de Navàs es va seguir aquest mateix criteri, que nosaltres també hem seguit. L’any 2006 es van realitzar unes prospeccions arqueològiques a l’entorn del jaciment que van consistir bàsicament en la recerca de materials. Els resultats van ser negatius. L’any 2010 Jordi Amorós va fer la revisió de la carta arqueològica i tampoc observà materials en superfície.	94\|85	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87934	Necròpolis de cal Garrifes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-cal-garrifes	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159-160. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, J., DAURA, A., PARDO, D. (1983). “Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs”. <em>Butlletí del Patronat de Museus</em>, núm. 2. Cardona, p. 33-45. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Necròpolis de Cal Garrifes”. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 351.352. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 247-248. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, A. (2006). 'La pega vegetal. Producció i pluriactivitat pagesa'. <em>Estudis d'Història Agrària</em>, n 19, p. 69-104. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C., GIBERT, J., MARTÍ, R. (2012). “Ocupació i organització del territori a la Catalunya central a l’alta edat mitjana”. <em>Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central</em> (Manresa, 28, 29 i 30 d’Octubre de 2010). Barcelona, p. 120. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs</em>. Navàs. Fitxa A. 23. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, G. (2014). <em>Pla turístic i de màrqueting de Navàs</em>. Annex 1. Ajuntament de Navàs. Navàs, 55.</span></span></span></p>	VIII-XI		<p><span><span><span>Necròpolis alt-medieval formada per tres tombes excavades a la roca. Té la particularitat d’estar junt a altres elements de caràcter més productiu o d’explotació forestal, com són dos forns de ginebró. Es troba molt a prop del jaciment vitivinícola de cal Garrifes, que també consta d’elements excavats a la roca. L’indret es caracteritza per la presència de grans blocs de pedra i una codina natural, i els diferents elements es troben a banda i banda d’un camí que va cap a la masia de l’Alzina. Les tres bombes estan aïllades, tot i que no gaire distants entre elles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord del camí trobem dos grans blocs de pedra. En un hi ha la tomba denominada número 1. És de tipus ovoïdal i orientada amb el cap al SW. Té una llargada de 1,30 m i una amplada màxima de 0.55 m. En la roca del costat hi ha excavat un dipòsit circular.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La tomba número 2 no l’hem pogut identificar. També té forma ovoïdal i orientació amb el cap al SW. Té una llargada de 1,95 m i una amplada màxima de 0,50 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La tomba número 3 es troba a uns 30 m de la número 2, però a la banda sud del camí (coordenades UTM: ETRS89 391573;4637674). És de forma pisciforme, està orientada amb el cap al SW i mesura 2,10 m de llarg per 0,50 d’amplada màxima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la codina del costat sud del camí hi trobem dos possibles forns de ginebró. El primer és a la vora del camí i el segon una mica més separat (coordenades UTM ETRS89 391545;4637660). Ambdós tenen una tipologia semblant, que és una de les diverses variants que adopten aquest tipus de forns. Consten d’un dipòsit circular excavat a la roca en el qual hi conflueixen dos reguerons que baixen en pendent. En èpoques més recents aquests forns funcionaven de la següent manera: al damunt dels reguerons s’hi apilonaven les branques de ginebró i les teies per cremar, que eren sostingudes dins d'un bidó que es col·locava invertit, de manera que actuava com una mena de forn. L'oli que destil·lava el ginebró baixava pels canalons i es dipositava en el dipòsit. L’oli de ginebró tenia moltes propietats, i s’utilitzava sobretot per guarir inflamacions en animals, però també en les persones. Cal dir que aquests forns podrien ser de la mateixa època que les tombes (alt-medieval) o tal vegada no, ja que van tenir una llarga pervivència i encara s’utilitzaven a principis del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret hi trobem encara altres retalls a la roca. Al nord del camí i molt arran d’aquest hi ha un dipòsit quadrangular de dimensions mitjanes. Més al nord, altres afloraments de roca conserven retalls de més petites dimensions. </span></span></span></p>	08141-164	Al sector oest del terme municipal, a la parròquia de Sant Salvador de Torroella i antic terme del castell de Torroella		41.8836300,1.6926800	391533	4637682		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-40.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-30.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-110.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-50.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87934-cal-garrifes-necropolis-90.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		El jaciment es va donar a conèixer l’any 1983 en un article firmat per Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo. En la carta arqueològica de 1988 es va considerar aquest jaciment separat del que hi ha molt a prop i de característiques similars, anomenat cal Garrifes, una mica al sud de les ruïnes de la masia amb aquest nom. En el Catàleg del patrimoni de Navàs es va seguir aquest mateix criteri, que nosaltres també hem seguit. L’any 2006 es van realitzar unes prospeccions arqueològiques a l’entorn del jaciment que van consistir bàsicament en la recerca de materials arqueològics. Els resultats van ser negatius. L’any 2010 Jordi Amorós va fer la revisió de la carta arqueològica i tampoc observà materials en superfície.	85	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87961	Vallbona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallbona	<p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 111.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 100-101. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1991). <em>El fogatge de 1497, estudi i transcripció II</em>. Fundació Salvador Vives i Casajoana. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLANES I ALBETS, Ramon (1996). Arxiu de textos catalans antics, p. 15. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 48.</span></span></span></p>	XI-XX		<p><span><span><span>Masia de grans dimensions, molt probablement d’origen medieval. Es troba molt ben emplaçada al cim d’un planellet amb magnífiques vistes sobre una àmplia vall; d’aquí probablement el topònim de “Vall Bona”. Consta d’un ampli cos residencial de planta rectangular (amb planta semisoterrània, planta baixa, dos pisos i golfes), que té dependències de treball annexes al sud-est i al nord-est, les quals formen un petit tancat o barri al costat de llevant. Uns metres al nord hi ha encara una construcció aïllada força gran corresponent a la pallissa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial s’ha anat ampliant en diferents fases. La part més antiga és la del centre, on devia sorgir el mas medieval que fou ampliat el 1684 (segons indiquen dues llindes). Al segle XVIII es van fer nombroses construccions, especialment els coberts. El 1830 (també segons una llinda) es va afegir l’ampli cos davanter que va dotar la casa d’una nova façana principal caracteritzada per una doble galeria que li dóna personalitat. Aquesta façana, encarada vers migdia, adopta una composició força simètrica dominada per les tres arcades de mig punt a cadascun dels dos pisos superiors, i amb un seguit de finestres laterals i inferiors. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i en aquesta part el parament conserva un arrebossat de calç blanquinós. L’accés principal a la casa és per la façana de llevant, on hi ha un portal adovellat que ha quedat aixoplugat sota un ampli porxo que al damunt té una eixida, probablement construïda a la mateixa època que el cos davanter. A l’altra banda, la façana de ponent conserva tres nivells de finestres emmarcades amb pedra picada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de l’habitatge ha estat restaurat però conserva la tipologia i les característiques tradicionals. El 1807 es va arreglar o ampliar el celler, dins el qual encara podem trobar tines del 1736 i 1789. </span></span></span></p>	08141-172	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella	<p><span><span><span>El mas Vallbona és ben segur d’origen medieval però les primeres referències documentals que en tenim són de principis del segle XVI. En el fogatge ducal de 1502 hi consta Jaume Vaybona, que a més era el batlle i que junt amb Joan Trullols, que era jurat del castell de Torroella, foren els encarregats de fer la declaració dels habitants en aquest fogatge. El fet que Jaume tingués el càrrec de batlle indica que en aquesta època Vallbona era ja un dels masos més destacats. En un altre fogatge de 1553 hi apareix novament un Jaume Vallbona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII la casa es va engrandir (en són testimoni dues llindes amb l’any 1684) i, a més, es construí la capella, dedicada a Sant Pere i situada a uns 100 m. L’esplendor de la masia va continuar al segle XVIII, època en què es van fer nombroses ampliacions. Segons consta en una de les inscripcions, l’any 1761 l’hereu era Joan Vallbona. El 1830 la casa s’allargà amb el cos davanter amb doble galeria. Segons es diu, en aquest segle l’interior de l’habitatge fou completament cremat amb motiu d’alguna de les guerres carlines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement va ser a principis de segle XX quan els propietaris van emprendre una obra de gran magnitud que demostra novament la puixança d’aquesta masia. Es construí un pantà que recull les aigües del torrent de Comabella i de la rasa de Davins. Aquest embassament, dunes dimensions més que considerables, permetia regar una gran zona d’horta. Durant la Guerra Civil hi hagué un intent per destruir el pantà de Vallbona, però els propietaris van aconseguir impedir-ho. Tanmateix, en els episodis anticlericals la capella fou saquejada i se’n va destruir el retaule que hi havia. Pels volts de 1966 es va col·locar un ariet que bombava l’aigua canalitzada del pantà cap a un dipòsit que abastia la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins la propietat de Vallbona hi havia diverses masoveries, actualment en ruïnes. Cap al nord, prop de Comabella, hi havia La Serra; cap a llevant hi havia La Caseta, i cap a ponent, prop del pantà, hi havia cal Xunet. Aquesta última encara estava habitada entorn de la dècada de 1940.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els propietaris van mantenir el cognom Vallbona fins a finals del segle XIX, quan una hereva es va casar amb un pubill. Ja a principis del segle XX l’hereva era Concepció Carbonell, que es casà amb Ramon Sitges, que era metge. L’hereu d’aquest matrimoni fou Joan Sitges Carbonell, casat amb Rosario. L’hereu d’aquest matrimoni fou Agustí Sitges, casat amb Antònia Portella, que són els actuals propietaris. La família dels propietaris, però, es traslladà a viure a Cardona i posteriorment a Andalusia. Al llarg del segle XX per Vallbona hi han passat diverses famílies de masovers. El 1951 hi van arribar Ramon Aubets Pujol i la seva esposa Betlem Barat Auguet. La seva filla és Ramona Aubet Barat, que és l’actual masovera junt amb la seva família.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els propietaris de la masia conserven documentació aproximadament des dels segles XVI-XVII. </span></span></span></p>	41.8624800,1.6932000	391540	4635333		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-llinda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-llinda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-llinda-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87961-vallbona-post.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la llinda d’un cobert de llevant: Joant Vallbona en lo ay 1761Inscripció en un cobert adossat a llevant: 1716Inscripció en dues llindes de la façana de llevant: 1684Inscripció en una llinda interior del cos davanter: 1830Informació oral facilitada per la masovera	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88062	Tina de cal Potiner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-potiner		XVI-XIX	Construccions semi-esfondrades, elements coberts per la vegetació	<p><span><span><span>Tina isolada en un paratge del bosc al costat d’un camí i que tenia adossada una barraca o una caseta on, encara a començaments de segle XX, hi vivia una persona. Es troba uns 450 m al nord de la masia de Vallbona, sobre un gran bloc de roca que s’aixeca al costat del camí. A la part superior hi ha la tina, cilíndrica i excavada a la roca, així com part d’una construcció quadrada que l’aixoplugava. A la vora superior la tina té dos rebaixos que servien per sostenir les llates. Actualment a dins hi ha crescut vegetació. Al costat es pot veure una pedra partida amb encaixos corresponent a una antiga premsa. Per la part posterior una rampa natural servia d’accés a la tina. A la part davantera hi ha la boixa, que desguassava a l’interior de la caseta que estava adossada a la roca. Se’n poden veure alguns encaixos a la roca, per sostenir les bigues, i un munt d’enderrocs entre la vegetació.</span></span></span></p>	08141-183	Sector oest del terme municipal,	<p><span><span><span>La tipologia de tina excavada a la roca i sense revestir amb cairons sol correspondre a un model arcaic, anterior al segle XVII o XVIII. La tina va seguir utilitzant-se fins èpoques força recents. Segons informació oral, aquesta tina s’anomena de cal Potiner. Probablement perquè hi havia una casa amb aquest nom, que tal vegada era la mateixa barraca de la tina. Segons havia comentat l’anterior propietari de Vallbona, ell hi havia vist a viure un home sol, probablement a principis de segle XX.</span></span></span></p>	41.8663500,1.6933800	391562	4635763		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88062-tina-cal-potiner-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88062-tina-cal-potiner-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88062-tina-cal-potiner-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88062-tina-cal-potiner-3.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per la masovera de Vallbona	98\|94	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87962	Capella de Sant Pere de Vallbona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-de-vallbona	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 34.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J.M. (1979). <em>Inventari d’esglésies</em>. Bages, vol. 5, Arxiu Gavin. Barcelona, p. 147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. R 8.</span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span>Capella situada uns 100 m al sud-est de la gran masia de Vallbona. És una construcció del segle XVII, de planta rectangular i orientada amb la capçalera a llevant, amb un petit cos adossat al sud-est corresponent a la sagristia. A la façana principal, encarada vers l’oest, destaca el portal barroc que, a la llinda, té un interessant escut amb les claus i la tiara pròpies del patró de l’església, sant Pere. Un seguit de motllures en degradació completen la decoració de la llinda i emmarquen el portal. La façana té un rosetó i un òcul més petit, ja sota la teulada, i a la part superior una espadanya coronada per pinacles i amb decoració barroca. Conserva una campana de bronze. Els murs són de paredat comú, amb carreus escairats a les cantonades, i conserven restes d’un arrebossat de calç blanquinós, especialment a la façana sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau és coberta amb tres voltes d’aresta amb relleus de sants a les claus de volta. Té un cor als peus i, rere l’altar, una fornícula amb una imatge moderna de sant Pere.</span></span></span></p>	08141-173	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella	<p><span><span><span>El mas Vallbona és ben segur d’origen medieval però les primeres referències documentals que en tenim són de principis del segle XVI. En el fogatge ducal de 1502 hi consta Jaume Vaybona, que a més era el batlle i que junt amb Joan Trullols, que era jurat del castell de Torroella, foren els encarregats de fer la declaració dels habitants en aquest fogatge. El fet que Jaume tingués el càrrec de batlle indica que en aquesta època Vallbona era ja un dels masos més destacats. En un altre fogatge de 1553 hi apareix novament un Jaume Vallbona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII la casa es va engrandir (en són testimoni dues llindes amb l’any 1684) i, a més, es construí la capella, dedicada a Sant Pere i situada a uns 100 m. L’esplendor de la masia va continuar al segle XVIII, època en què es van fer nombroses ampliacions. Segons consta en una de les inscripcions, l’any 1761 l’hereu era Joan Vallbona. El 1830 la casa s’allargà amb el cos davanter amb doble galeria. Segons es diu, en aquest segle l’interior de l’habitatge fou completament cremat amb motiu d’alguna de les guerres carlines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement va ser a principis de segle XX quan els propietaris van emprendre una obra de gran magnitud que demostra novament la puixança d’aquesta masia. Es construí un pantà que recull les aigües del torrent de Comabella i de la rasa de Davins. Aquest embassament, dunes dimensions més que considerables, permetia regar una gran zona d’horta. Durant la Guerra Civil hi hagué un intent per destruir el pantà de Vallbona, però els propietaris van aconseguir impedir-ho. Tanmateix, en els episodis anticlericals la capella fou saquejada i se’n va destruir el retaule que hi havia. Pels volts de 1966 es va col·locar un ariet que bombava l’aigua canalitzada del pantà cap a un dipòsit que abastia la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins la propietat de Vallbona hi havia diverses masoveries, actualment en ruïnes. Cap al nord, prop de Comabella, hi havia La Serra; cap a llevant hi havia La Caseta, i cap a ponent, prop del pantà, hi havia cal Xunet. Aquesta última encara estava habitada entorn de la dècada de 1940.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els propietaris van mantenir el cognom Vallbona fins a finals del segle XIX, quan una hereva es va casar amb un pubill. Ja a principis del segle XX l’hereva era Concepció Carbonell, que es casà amb Ramon Sitges, que era metge. L’hereu d’aquest matrimoni fou Joan Sitges Carbonell, casat amb Rosario. L’hereu d’aquest matrimoni fou Agustí Sitges, casat amb Antònia Portella, que són els actuals propietaris. La família dels propietaris, però, es traslladà a viure a Cardona i posteriorment a Andalusia. Al llarg del segle XX per Vallbona hi han passat diverses famílies de masovers. El 1951 hi van arribar Ramon Aubets Pujol i la seva esposa Betlem Barat Auguet. La seva filla és Ramona Aubet Barat, que és l’actual masovera junt amb la seva família.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els propietaris de la masia conserven documentació aproximadament des dels segles XVI-XVII. </span></span></span></p>	41.8613200,1.6942500	391625	4635203		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87962-vallbona-esglesia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87962-vallbona-esglesia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87962-vallbona-esglesia-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87962-vallbona-esglesia-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87962-vallbona-esgesia-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87962-vallbona-esglesia-9.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIN\|	National Monument Record\|	Religiós i/o funerari\|BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			96\|94	45	1.1	1781\|1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
86656	Barraca 21495	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21495	<p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21495)</span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Esfondrament important	<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, amb coberta a una sola vessant de bigues de fusta i lloses de pedra. La porta és amb llinda plana, i té una finestra. Segons Josep Duarri, és coneguda com la Barraca de la Vinya del Guitarra.</span></span></span></p>	08141-82	Sector sud-oest del terme municipal		41.8842200,1.6967800	391874	4637742		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86656-barraca-21495-a.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87941	Vinya de cal Guitarra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-cal-guitarra	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, J., DAURA, A., PARDO, D. (1983). “Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs”. <em>Butlletí del Patronat de Museus</em>, núm. 2. Cardona, p. 33-45. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Necròpolis de Cal Garrifes”. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 352. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 248-249. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Navàs. Fitxa A. 26. </span></span></span></p>	IX-X		<p><span><span><span>Necròpolis alt-medieval de tombes excavades a la roca. Es troba a la vora d’una cinglera, a la seva part alta i en una zona boscosa. Es tracta d’un conjunt molt interessant que consta de nou tombes molt ben conservades, agrupades i distribuïdes de manera força regular en quatre files de dos, excepte la de més al nord, on n’hi ha tres. Són del tipus pisciforme (en forma de peix), excepte una que és rectangular. Segueixen una orientació nord-oest sud-est que està en alineació amb la vora e la cinglera, i ja fa temps que es troben buides. Les llargades oscil·len entre els 2,20 i els 1,45 m, i les amplades entre 0,34 i 0,55 m. Aquest tipus de tombes solen correspondre a una etapa anterior a la difusió de les esglésies romàniques, aproximadament entre els segles IX i X.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una cota inferior i més al nord hi ha un dipòsit quadrangular i dos encaixos excavats a la roca, els quals probablement són vestigis d'una antiga premsa.</span></span></span></p>	08141-167	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella		41.8835900,1.6973000	391916	4637672		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87941-vinya-guitarra-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87941-vinya-guitarra-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87941-vinya-guitarra-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87941-vinya-guitarra-1.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		El jaciment es va donar a conèixer l’any 1983 en un article firmat per Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo, i un any després va aparèixer publicat a la Catalunya Romànica (DAURA-GALOBART, 1984: 352). L’any 2006 es van realitzar unes prospeccions arqueològiques a l’entorn del jaciment i, segons sembla, els resultats van ser negatius. L'any 2010 Jordi Amorós va fer la revisió de la fitxa de la carta arqueològica i va esmentar la presència d'un mínim de 9 tombes visibles. Fins aleshores només se n'esmentaven cinc. Consta d’un plafó informatiu sobre el jaciment que està situat vora el camí, ja que hi discorre el GR -3-1, anomenat Camí de la Sal.	85	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
86654	Barraca 11926	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11926	<p><span><span><span>BRUNET, Francesc (2015). Web Wikipedra (codi 11926)</span></span></span></p>	XIX-XX	Sostre esfondrat	<p><span><span><span>Barraca de pedra seca, força gran, conservada molt parcialment. És de planta rectangular i tenia la coberta de falsa cúpula. A l’esquerra de l’entrada té un contrafort.</span></span></span></p>	08141-81	sector sud-oest del terme municipal		41.8685200,1.6978600	391937	4635998		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86654-barraca-11926-a.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87954	L'Obac	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lobac	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 82.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p.</span> 100-102<span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 44.</span></span></span></p>	XV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval. Consta d’un cos residencial, de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes), amb cossos annexos a l’angle nord-est i a l’angle sud, així com una pallissa independent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació s’ha anat ampliant com a mínim en tres grans fases. La més antiga es troba a la part del sud-oest, aixecada al voltant del 1724, segons una llinda. Després s’allargà cap al nord-oest (el 1797, segons una altra inscripció). Aleshores el portal principal, adovellat, era a la façana de llevant. Encara es conserva però ha quedat a l’interior. Finalment, es construí una nova crugia cap a llevant, el 1814, que va dotar la masia d’una façana principal, orientada al sud-est i caracteritzada per una galeria a dos nivells, amb els arcs rebaixats a la primera planta. En aquesta façana el parament, fet amb carreus més o menys escairats, és força regular. En canvi, la façana nord és més irregular, amb diferents tipus de parament i un bon nombre d’obertures de distribució inconnexa, fruit de les diverses ampliacions. A la façana nord-oest hi ha adossat un pou, i a la façana sud-oest un cos amb dues antigues tines que actualment té una terrassa a la part superior. Aquestes dues últimes façanes tenien un parament força irregular, en bona part fet de tàpia, actualment substituïda per ciment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la construcció de la pallissa, amb una àmplia arcada davantera. I també una tina excavada a la roca, probablement d’origen medieval, que es troba uns 100 m al sud-est. </span></span></span></p>	08141-168	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja s’esmenta en un fogatge del segle XV, però ben segur que el seu origen és molt anterior. És en el fogatge reial de 1497, quan s’esmenta un tal Pere “Ubac” en el terme de Torroella. En un altre fogatge de l’any 1553 hi consta Bernat Gispert del Mas “Ubach”. D’aquestes dades es desprèn que la família inicial que habitava aquesta casa, cognominada Ubac, fou substituïda pels Gispert. En aquesta època el mas ja era conegut amb la denominació de l’Ubac.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, al llarg dels segles XVIII i XIX la masia s’amplià en tres grans fases constructives, segons ens indiquen les inscripcions de les llindes: el 1724, el 1797 i el 1814.En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Ubach”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 9 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici de dos pisos habitat constantment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, a la dècada de 1980 va comprar la finca Santiago Ferrer Lari, de Manresa, que també tenia les cases de Comabella i can Garrifes. En aquesta època hi vivien diferents famílies en règim de lloguer. Més tard la propietat fou venuda, i pels volts del 2000 la va adquirir l’actual propietari, que hi va portar a terme una important rehabilitació.</span></span></span></p>	41.8741500,1.6988400	392028	4636622		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-portal.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87954-obac-pallissa.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la façana oest: 1724Inscripció a la façana nord: 1797Inscripció a la façana est: 1814Inscripció al cobert nord-est: 17[01]Informació oral facilitada pel propietari	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87955	Tina de l’Obac	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-lobac	<p><span><span><span>COROMINAS CAMP, Ramon; COROMINAS CAMP, Jaume (2017). <em>Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana</em>. Centre d'Estudis del Bages; àmbit de Recerques del Berguedà, Manresa; Berga.</span></span></span></p>	XI-XV		<p><span><span><span>Tina excavada a la roca, probablement d’origen medieval, emplaçada uns 100 metres al sud-est de la masia de l’Obac; concretament en un bloc de roca que es troba isolat a la vora d’un camp. A la part superior la roca té dues cavitats: la més petita correspon a l’anomenat “follador”, que era el lloc on es trepitjava el raïm, i la més gran és la tina pròpiament, on tenia lloc el procés de fermentació del vi. Ambdues cavitats estan comunicades per un petit forat circular. La tina mesura 2,40 m de diàmetre i té una profunditat d’uns 2 m. A la part superior conserva encaixos per sostenir les llates. A la part inferior té el forat de la boixa, per on desguassava. Per la part exterior aquest forat surt a un regueró fet amb rebaix de la pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons expliquen els germans Corominas Camps en el seu llibre de referència dedicat a premses, tines i trulls medievals (2017), aquest tipus d'elements arcaics vinculats amb l'elaboració del vi són molt probablement medievals. Es poden considerar els antecessors de les tines modernes que es van generalitzar entre els segles XVI i XVIII, ja sense folladors i, en l’etapa final, revestides amb els típics cairons vidrats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins que fa poc el seu propietari la va buidar i netejar, aquesta tina es trobava plena de rocs.</span></span></span></p>	08141-169	Vora la masia de l'Obac, al sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella		41.8733800,1.6993500	392069	4636536		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87955-obac-tina-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87955-obac-tina-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87955-obac-tina-6.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			85	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88954	Casa del Senyor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-senyor	<p><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2006). “El camí ral de Manresa a Cardona”, <em>Dovella</em> núm. 91, Centre d’Estudis del Bages, Manresa (Primavera-Estiu, 2006).</span></span></span></p>	X-XV	Construcció en ruïnes però que té un bon potencial arqueològic i amb parts força ben conservades	<p><span><span><span>Petita fortalesa probablement d’època medieval que sembla que tenia la funció de custodiar el pas d’un antic camí, tal vegada una variant del camí de Cardona a Manresa o Camí de la Sal. Es troba sobre un promontori uns 20 m al nord-est de l’esmentat camí. De l’antiga construcció se’n conserven restes molt significatives d’un mur perimetral o muralla que delimita els contorns d’un petit altiplà rocallós tot configurant un espai més o menys quadrangular que mesura uns 18 x 18 metres. Els paraments són fets amb carreus de mida mitjana i lligats amb morter de calç, i en destaca algun tram de molt bona qualitat, especialment el de la cantonada nord-est. En aquesta part a l’exterior de la muralla s’insinua força clarament un petit fossat. Per les seves característiques constructives, aquesta obra podria correspondre a l’època baix-medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat sud-oest, just a tocar per l’exterior del perímetre murallat, hi trobem una mena de sitja excavada a la roca de forma globular, d’uns dos metres de diàmetre màxim. La seva funció, però, ens és desconeguda, ja que no sembla que tingui sentit com a sitja pel fet que la meitat queda oberta davant del terreny en pendent. La seva forma ens recorda la d’alguns eremitoris excavats a la roca dels quals n’hi ha diversos exemples a Navàs: la Cova de fornot prop de cal Sastre, la Cova de fornot de la Soleia i la Cova del Lladre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En algunes de les feixes de conreu properes s’hi poden veure alguns carreus grossos i escairats, ben segur procedents de la fortificació. </span></span></span></p>	08141-231	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquesta construcció ni tampoc consta fins ara com a jaciment arqueològic ni en cap llistat antic de cases. Diverses fonts (entre d’altres, la persona que fa uns anys menava aquestes terres) coneixien la construcció com la Casa del Senyor. Això suggereix un possible vincle amb el castell de Torroella, que es troba a uns 200 m i amb comunicació visual directa. El castell de Torroella està documentat des del segle X, i devia quedar abandonat ja al segle XV o potser abans. L’església de Torroella Vell, que es trobava a prop seu, va subsistir fins el segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La petita fortalesa coneguda com a Casa del Senyor podria correspondre a època baix-medieval, i només té sentit per la seva situació al costat d’un camí antic. Des de Cardona sortien tres camins principals de distribució de la sal. Un era el camí de ponent, que anava cap a Cervera, un altre el de llevant, que és el que travessava el terme de Navàs en direcció a Vic, i finalment el de migdia, que recorria la vall del Cardener, passant per Manresa i cap a Barcelona. En el seu article sobre el cami ral de Manresa a Cardona Albert FÀBREGA (2006: 26) descriu amb detall l’itinerari per la vall de Cardener i també els diversos documents que esmenten aquest camí, ja des del segle XI. L’itinerari transcorria per la vall del Cardener, en un traçat similar a l’actual carretera C-55. Segons una tradició oral, però, el Camí de la Sal o almenys una variant passava per les terres a ponent del Cardener, en un traçat en paral·lel amb la riera de Vallbona per la riba de llevant. Fos o no aquest el camí de la sal, ben segur que era un itinerari antic i important, ja que passava molt a prop del castell de Torroella i ben al costat de la fortificació que hem descrit. Aquesta torre a peu de camí tindria la funció de custodiar l’itinerari, i devia estar vinculada amb el castell. Una mica més al nord d’aquest camí hi ha les necròpolis alt-medievals de la Vinya de cal Guitarra i de can Garrifes.</span></span></span></p>	41.8781400,1.6995800	392096	4637064		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88954-casa-senyor-foto-duarri-2.jpeg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest jaciment arqueològic és inèdit i el donem a conèixer gràcies a la Informació facilitada per Josep Duarri	85	1754	1.4		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88941	Castell de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-torroella-0	<p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí. Berga, P. 88-91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 30.EA i 41.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLOBET, ESTER (2003). 'Torroella Vell'. <em>Dovella</em>, núm. 80-81. Manresa, p. 50-51. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A; JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). 'Castell de Torroella'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Barcelona, P. 352. </span></span></span></p>	X-XIV	Torre parcialment derruïda. Muralla i altres possibles restes força arrasades	<p><span><span><span><span>Restes de l’antic castell de Torroella, emplaçades al cim d’un turó d’alçada considerable des del qual s’albira perfectament el castell de Cardona i es controla el pas de l’antic camí ral de Cardona a Manresa. Ocupa la part més alta de la franja allargassada que es troba al cim del turó, concretament a l’extrem nord-oest, mentre que al sud-est, i separat uns 140 metres, trobem les restes de l’església de Torroella Vell. Del castell pràcticament només n’ha quedat part d’una torre circular que, per la part oest, s’assenta directament sobre la roca en una petita cinglera que conforma una defensa natural. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La torre, que mesura 6,80 m de diàmetre, està conformada per un mur de gruix molt considerable, de 1,90 m. L’alçària màxima conservada és d’uns 3 m. La paret és construïda en filades de carreus molt irregulars, mal escairats i units amb morter de calç, més o menys disposats en filades. A la base té una banqueta que sobresurt lleugerament més ampla. Probablement aquestes restes corresponen al segle X. Uns metres al sud de la torre hi ha dos blocs de pedra amb retalls en forma de piques i algun rec. En desconeixem la funció. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte superior d’aquest cim allargassat està encerclat per restes d’una muralla d’aparell irregular feta amb blocs de grans dimensions disposats horitzontalment. D’altra banda, als peus del turó pel flanc sud-est es conserva un estructura defensiva de característiques ciclòpies que protegia l’accés al castell per aquesta banda, d’on venia un camí que procedia de l’indret on ara hi ha l’actual parròquia. Trobem unes estructures defensives similars, per exemple, al camí d’accés al castell de Gaià. </span></span></span></p>	08141-221	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>El castell de Torroella era un dels castells termenats que hi havia a l’actual terme de Navàs, i ocupava el sector més occidental. El seu terme comprenia un territori que anava del marge dret del riu Cardener a les terres més properes al marge esquerre, a més de l'enclavament de Malagarriga (al municipi de Pinós). Es trobava dins el comtat de Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell està documentat des de l'any 966 en un pergamí del monestir de Santa Maria de Serrateix, conservat a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Fa referència a una donació de terres al comtat de Berga, dins el terme de Torrecella (Torroella), al lloc anomenat Palaco (Palà). En els inicis havia format part, junt amb el castell de Coaner, de l'estreta faixa de terreny que fou la marca del comtat de Berga, que anava de Castelladral fins a prop de Tàrrega i que s'interposava entre el vescomtat de Cardona i el comtat d'Urgell (al nord) i els comtats de Manresa i Barcelona (al sud). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya com a titulars del comtat de Berga i, més endavant, en estroncar-se la dinastia, correspongué als comtes de Barcelona. Als segles XI i XII eren feudataris d'aquest castell la família Berga. Sabem que Ecard de Berga jurà fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya per aquest castell i pel de Valmanya, entre 1068 i 1095. Al 1135 ho féu Guillem Ramon de Berga al comte Ramon Berenguer IV. Després d'aquest acte se'n desconeixen els feudataris comtals. En relació als castlans d’aquest castell, es té notícia entre 1109 i 1117 d'un personatge anomenat Artal, que jurà fidelitat al comte Bernat Guillem de Cerdanya per l'enclavament de Torroella. No en coneixem més notícies fins al segle XIV, quan el castell va passar a formar part de la vegueria de Manresa i Bages. Consta que l'any 1343 el seu senyor, Berenguer de Jorba, el vengué al jurista manresà i conseller del rei Pere III Jaume Desfar. El 1381 el rei Pere III va vendre la jurisdicció del castell de Torroella al noble Francesc de Perellós, juntament amb Santpedor. Els santpedorencs, però, no acceptaren la submissió i van comprar les jurisdiccions venudes pel rei, entre elles Coaner i Torroella, per revendre-les més tard, l'any 1423, al comte de Cardona. El rei Alfons IV autoritzà als santpedorencs la venda per 3.000 florins d'or. D’aquesta manera, des de principis del segle XV fins a l’extinció de les senyories jurisdiccionals al segle XIX, foren els comtes de Cardona (posteriorment ducs) els que van ostentar el domini del castell de Torrella. El terme de Torroella, doncs, va formar part durant molts anys del gran i poderós comtat de Cardona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l'antiga església romànica, situada prop del castell, només se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà. Torroella Vell és el nom que els parroquians donen a l'indret on s'erigí la primitiva església romànica de Torroella. Al segle XVII es construí una església nova, l’actual, que va adoptar l’advocació de Sant Salvador. El motiu és que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó, mentre que la nova era més accessible per als habitants de les masies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La ubicació del castell de Torroella era coneguda pels habitants de la zona però, fins fa poc, no apareixia en la bibliografia històrica i arqueològica. En la Catalunya Romànica Francesc Junyent i Alex Mazcuñán (1984) pensaven, erròniament, que es trobava en un turó que hi ha 200 m al nord de l’església actual. En realitat en aquest lloc hi ha el jaciment conegut com a Camps del Seuveta, també d’època alt-medieval i sense estructures conservades. El castell té un emplaçament més allunyat, en un turó més alt situat al nord de la masia de l’Alzina, tal com va donar a conèixer Ester Llobet en un article l'any 2003. </span></span></span></p>	41.8796800,1.7015100	392259	4637232		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-vista-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88941-castell-torroella-vista-cardona.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Defensa	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Ester Llobet	85	45	1.1	1771	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88942	Església de Torroella Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-torroella-vell	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 178. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 30.EA i 41.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga. </span></span></span></p>	X-XV	Força derruïda i arrasada	<p><span><span><span><span>Restes de la primitiva església de Torroella, coneguda pels parroquians com a Torroella Vell, emplaçada al cim del turó on hi havia també el castell de Torroella, però separada d’aquest uns 140 m. Mentre que el castell ocupa la part més alta, a l’extrem nord-oest del cim del turó, l’església es troba a l’extrem sud-est, en una zona boscosa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De l’església se’n conserven els murs perimetrals fins a poca alçada i força amagats sota una mota amb vegetació i enderrocs. Es troba orientada cap a l’est, amb un lleuger desplaçament al nord. És una construcció de planta rectangular en la qual sembla insinuar-se l’absis (concretament a l’angle nord-est), però en l’estat actual no és possible confirmar-ho. El que s’observa clarament és l’arrencada de l’arc triomfal que marcaria la zona del presbiteri. Els murs són construïts amb un aparell de carreus rectangulars, més o menys escairats i lligats amb morter de calç, tot formant filades regulars. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al sud-est de la nau hi ha una àrea d’enderrocs que podria correspondre a la sagristia o a un petit habitatge annex. Al costat es conserva una magnífica cisterna excavada al subsòl que devia recollir les aigües pluvials. Té una boca d’accés rectangular i, a sota, es conserva la cavitat del dipòsit cobert amb una volta apuntada de factura gòtica tardana o, tal vegada, posterior. Actualment es troba mig reblerta de sediments i rocs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins no gaire entre els enderrocs al voltant de l’església hi havia dos sarcòfags en forma de caixes que, a la dècada de 1990, van desaparèixer. Un d’ells, que apareix fotografiat al llibre “La Grandària del món” (CAPSADA i altres, 2010: 90) tenia gravades diverses creus i altres símbols. <span>Així mateix, a l’obaga del turó hi ha les restes d’una petita bassa.</span></span></span></span></p>	08141-222	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>La primitiva església romànica era situada al costat del castell de Torroella, i apareix citada l’any 1205. Devia ser parròquia d’antic, però no és fins al 1312 que es troba documentada com a tal. En l’estat actual és difícil de dir si les restes corresponen a una obra romànica o posterior. Sembla que tenia un petit habitatge al costat, amb una cisterna d’època gòtica o tal vegada posterior. D’aquesta església primitiva se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església actual de Sant Salvador de Torroella va ser construïda a la primera meitat del segle XVII. El motiu del trasllat era que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó. Per això es buscà un emplaçament més accessible per a la majoria de masos. Segons diu una llegenda, va ser la mestressa del mas Palà, que solia queixar-se de la llunyania de l’església, la que hauria triat el lloc més escaient en un indret on tenia costum de parar-se a reposar. Sembla que la construcció es començà entorn del 1632 i el 1648 es va consagrar. La rectoria annexa probablement és contemporània al temple (entorn de 1632), tot i que va tenir reformes i ampliacions posteriors.</span></span></span></p>	41.8789300,1.7027800	392363	4637148		08141	Navàs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88942-esglesia-torroella-vell-4.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Ester Llobet	92\|85	45	1.1	1781	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89110	Forn d’obra de Taurons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-taurons		XIX-XX	Part superior del forn i mur perimetral destruït	<p><span><span><span>Forn d’obra o teuleria emplaçat uns 450 m al nord de la masia de Taurons. Se’n conserva tan sols la part baixa, de manera que la graella ha quedat al descobert i és molt visible. En canvi, els murs perimetrals de la construcció s’han perdut gairebé del tot, ja que devien ser desmuntats per aprofitar-ne les pedres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn segueix la tipologia habitual i consisteix en una construcció de pedra en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb un lleuger pendent. Estava dividit en dos nivells, però ja hem dit que la part alta s’ha perdut totalment. Es conserva, doncs, la part inferior, corresponent a la fogaina, que és una cambra soterrada coberta per una sèrie d’arcs transversals. Aquí és on s’introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter gairebé no es conserva, i tan sols s’insinua la boca de la fogaina. La part que és més visible és la graella, que separava la fogaina de la cambra de cocció. És formada per un gran bloc de pedra que ha estat foradat per permetre el pas de l’escalfor. És de planta quadrada i mesura 2,30 x 2,30 m, amb una gruixària molt considerable d’uns 0,70 m. Els forats queden arrenglerats en quatre filades de cinc forats cadascuna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest forn pertany a la propietat de la masia de Taurons, i ja fa temps que deu estar abandonat.</span></span></span></p>	08141-259	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8608800,1.7035400	392396	4635143		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89110-forn-taurons-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89110-forn-taurons-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89110-forn-taurons-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89110-forn-taurons-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89110-forn-taurons-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	119\|98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87919	Can Conill	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-conill	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 57.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 101. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs</em>. Fitxa núm. RU. 47.</span></span></span></p>	XVI-XX	Parts de la masia derruïdes. Estat precari de la coberta i dels sostres. En greu perill d'esfondrament.	<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, molt ben situada en un altiplà (Pla del Conill). És d’un interès notable perquè ha mantingut molt íntegrament una tipologia arcaica, amb elements decoratius d’especial interès i amb unes mínimes modificacions modernes. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té cossos adossats a migdia i al nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la part medieval de la masia en podrien quedar restes a la part de migdia, on la construcció s’assenta sobre una petita cinglera i adopta un aspecte gairebé defensiu, per bé que la cronologia d’aquesta part no està gens clara. També semblen més antigues les parts baixes dels murs del cos central, fetes amb un parament més irregular. Tot sembla indicar que entorn dels segles XVI-XVII la masia fou remodelada i s’hi aixecà gairebé de nou el cos central, amb uns paraments de major qualitat, fets amb carreus ben escairats que es troben sobretot a les parts altes, i amb un resultat força homogeni. Aquesta part residencial de la masia té la façana principal encarada a llevant, i consta d’un portal adovellat amb arc escarser i, al damunt, una finestra amb un ampit motllurat i a la llinda una creu patent però de formes rectes. A la façana oposada, a ponent, hi podem veure dues finestres amb llindes que tenen gravades creus també força atípiques: una creu grega que, a la part superior, té una doble figura semblant a un cap que no sabem identificar i, en l’altra, una creu amb les astes eixamplades circumscrita en un rectangle. En una llinda interior trobem una altre creu igual a que aquesta última.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de l’habitatge ha conservat molt bé la tipologia originària, per bé que es troba en estat molt precari i ruïnós. A la planta baixa, al costat nord, hi ha el celler, parcialment excavat a la roca. Al primer pis es conserven festejadors, una llar de foc i altres elements d’interès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dependències adossades a migdia són difícils d’interpretar, ja que es troben semi-derruïdes i probablement corresponen a diferents fases. Sobta la presència d’una columna força tosca amb un capitell cònic, al costat d’un pilar quadrat. Això, juntament amb la presència de les creus, ens fan pensar que tal vegada aquesta construcció podia haver tingut relació amb l’estament eclesiàstic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les dependència adossades al nord hi trobem una cisterna i diverses tines, una de les quals és coberta amb una mena de porxo. A uns metres de l’angle nord-est hi ha una bassa de pedra de planta oval i una altra tina.</span></span></span></p>	08141-163	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i en documentació antiga apareix amb el nom de Grataconills. En el fogatge ducal de 1503 al terme del castell de Torroella hi consta un tal Anthoni Grataconylls (CAPSADA i altres, 2010: 101). Tanmateix, no en coneixem gaire més dades concretes. Per la tipologia de la construcció, ja hem dit que es devia remodelar a l’entorn dels segles XVI-XVII, i d’aquesta època deuen ser els elements decoratius d’interès que ja hem comentat. Només a tall d’hipòtesi, la presència de diferents creus gravades de característiques força singulars, juntament amb una columna força tosca enmig de les dependències de treball, ens fan pensar que tal vegada la casa hauria pogut tenir alguna relació amb l’estament eclesiàstic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les notícies documentals més concretes que coneixem són ja de mitjans del segle XIX. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Cunill”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 10 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment i un de deshabitat, d’un i dos pisos respectivament. En el cadastre de 1861 Conill és esmentada entre les masoveries i propietats del terme de Torroella. La casa devia tenir un moment d’auge els anys anteriors a l’arribada de la fil·loxera, testimoniada per la presència de diverses tines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Almenys des de principis del segle XX el Conill era una masoveria de la masia de la Ribera (de Sant Mateu de Bages). En aquesta època els masovers eren la família Llobet, que hi van ser durant unes tres generacions. A mitjans de segle XX eren el matrimoni format per Pau Llobet i Antònia Cols, i en van marxar vers la dècada de 1960 per anar cap a Palà de Torroella. Des d’aleshores la masia ha restat abandonada. Això ha fet que les modificacions en aquest segle hagin estat mínimes.</span></span></span></p>	41.8861800,1.7033900	392426	4637952		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-x0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-19.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-llinda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-llinda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87919-cal-conill-llinda-int.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: en el Catàleg de masies, cal Conill, en el Catàleg del Patrimoni, can Conill.Informació facilitada per Ester Llobet	95\|98\|119\|94	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87974	Taurons (Sant Salvador de Torroella)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/taurons-sant-salvador-de-torroella	<p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 106.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. R 50.</span></span></span></span></p>	XVI-XX	Esfondrament important a l'angle nord-est de la casa. Conservació del conjunt en estat precari	<p><span><span><span>Masia de dimensions modestes però d’un notable interès, ja que ha conservat molt íntegrament una tipologia arcaica, amb unes mínimes reformes modernes. L’estructura de la casa és molt homogènia i es conserva pràcticament tal com devia quedar al segle XVIII. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis-golfes) i una part semisoterrània al costat de llevant que s’allarga amb un cos més baix, adaptat posteriorment com a terrassa. Cal dir que la casa s’assenta sobre un terreny amb desnivell en aquest sector de llevant. La façana principal, encarada vers migdia, està dominada per un portal adovellat que es troba en un lateral, i té dues finestretes antigues emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les dues finestres de la planta baixa són més modernes i substitueixen obertures anteriors, tal vegada una arcada que sembla insinuar-se i que en un moment donat devia quedar tapiada. El parament és de paredat comú amb restes d’un arrebossat de calç blanquinós, i les cantonades són reforçades amb carreus escairats. En la resta de façanes trobem també poques obertures. A ponent sembla que hi havia l’accés cap a les tines. A l’angle nord-est la construcció ha patit un esfondrament important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud hi trobem uns coberts de planta allargada construïts també en un terreny amb desnivell, de manera que per la part inferior consten de dues plantes. Sobre una base antiga feta amb pedra aquestes dependències han estat objecte de múltiples reformes i reparacions, algunes fetes ja amb totxo.</span></span></span></p>	08141-175	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella	<p><span><span><span>Aquest mas no apareix com a tal (amb la denominació de Taurons) en els fogatges d’època medieval que coneixem del terme del castell de Torroella. Tanmateix, no podem descartar que tingui un origen medieval. Cal dir que al terme de Navàs hi ha una altra masia amb el nom de Taurons, a la parròquia de Sant Cugat del Racó. Tot i que és força més gran, tampoc en coneixem gaires notícies, i ignorem quina relació tenien entre elles. Possiblement aquesta, més petita, la devia fundar algun descendent de l’altra. Sigui com sigui, la construcció actual és el resultat de l’ampliació que s’hi va fer en algun moment entre els segles XVI-XVIII, de manera que la masia va quedar pràcticament fossilitzada en aquesta època. Les reformes que s’hi han fet posteriorment no han alterat substancialment la part principal de la construcció. Han consistit bàsicament en l’obertura d’algunes finestres i, tal vegada, en el cos de llevant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No en coneixem notícies documentals fins el segle XIX, quan en el cadastre de 1861 ja apareix la masia de Taurons. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Taurons de Torruella”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 9 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p>	41.8569400,1.7040000	392427	4634705		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87974-taurons-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87974-taurons-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87974-taurons-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87974-taurons-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87974-taurons-4.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Vora la masia hi ha un forat en una roca en forma de sabata. Segons es diu, una vegada que li van preguntar mossèn Joan de Valls es va inventar una llegenda, la Coça del diable, segons la qual el diable va donar un cop de peu a l’amo de la vinya que no li volia donar raïms (informació oral de Josep Duarri, de Palà de Torroella).	98\|119\|94	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88955	Font de l'Alzina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzina-1			Entorn poc cuidat	<p><span><span><span>Font de clot situada en una petita vall ombrívola, prop de la Rasa de la Fàbrega i uns 400 m al sud de la masia de l’Alzina. L’aigua neix sota un petit forat cobert amb pedres, en un entorn frondós. Una mica més avall es forma un toll, i en l’esplanada que hi ha encara més avall hi havia antigament els horts que es regaven amb aquesta font.</span></span></span></p>	08141-232	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8707400,1.7044300	392486	4636236		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88955-font-alzina-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88955-font-alzina-5.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri		2153	5.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88975	Camí ciclopi del castell de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ciclopi-del-castell-de-torroella	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 30.EA i 41.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 88-91.</span></span></span></p>	X-XV	Els murs es troben en general en molt bon estat de conservació, però algun petit tram s'ha esfondrat	<p><span><span><span>Camí que està reforçat amb murs de característiques ciclòpies i que condueix al cim on hi ha l’antic castell de Torroella i l’església de Torroella Vell. Puja pel flanc sud-est del turó, provinent de l’indret on ara hi ha la parròquia de Sant Salvador de Torroella i passant prop de la masia de l’Alzina. Sembla que aquest antic camí, ara perdut, voreja també la cinglera pel nord. Una mica abans d’encarar la pujada hi ha la creu de l’Obac, que és una creu de terme molt probablement d’origen medieval i que marcaria l’inici de l’ascens al turó. Després el camí s’enfila fent diverses ziga-zagues i està reforçat de manera continuada per uns sòlids murs de contenció fets amb grans blocs de pedra sense lligar amb morter, però falcats per pedres més petites. Es tracta d’una tècnica similar a la de la pedra seca que utilitzen els pagesos en les feixes. Tanmateix, les característiques ciclòpies de l’obra i la seva qualitat tècnica fan que difícilment pugui atribuir-se a feixes convencionals de conreu. Aquests grans murs continuen fins arribar gairebé a la part alta del turó. En els nivells més baixos els blocs de pedra són de major tamany, i a mesura que el camí ascendeix la mida de les pedres es fa més petita, tot i que continuen sent d’una grandària considerable. A la part alta del turó trobem primer l’església de Torrella Vell (que era la primitiva parròquia) i a uns 140 m les restes de l’antic castell de Torroella, situat al flanc nord-oest del turó. En la plataforma superior d’aquest turó allargassat són visibles les restes d’una muralla perimetral, tot i que força escasses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta obra de característiques molt notables conformava en aquesta part sud-est del turó un relleu de forma terrassada. Cal suposar que la finalitat d’aquesta infraestructura era defensiva, i que protegia l’ascens al castell per aquesta banda. Malgrat tot, la seva funcionalitat concreta no queda del tot clara, ja que no pren la forma d’un camí fortificat convencional, amb muralles i torres defensives. El que sembla clar és que es tracta d’una obra d’època medieval i que està associada al castell, ja que la part alta del turó va quedar definitivament abandonada quan es va construir la nova església parroquial a la primera meitat del segle XVII. Coneixem altres casos d’estructures defensives similars associats a castells medievals, com el camí d’accés al castell de Gaià, també de característiques ciclòpies en indrets puntuals.</span></span></span></p>	08141-235	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador deTorroella.		41.8781400,1.7046800	392519	4637057		08141	Navàs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88975-cami-ciclopi-castell-15.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Defensa	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			85	49	1.5	1771	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89156	Cal Bosqueter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bosqueter		XIX	En ruïnes	<p><span><span><span><span><span><span>Restes d’una casa de pagès, avui en ruïnes, que es troben emplaçades en una zona boscosa vora el torrent de Conill. Del cos residencial se’n conserva escassament un dels angles del mur perimetral, mentre que la resta de la casa es troba pràcticament arrasada i coberta per la vegetació. Pocs metres al nord es conserva, en un estat més íntegre, la construcció d’un cobert. És de planta rectangular, amb coberta a un sol vessant, i té una barraca de planta circular adossada a un dels extrems. Separat uns 20 metres al nord hi ha un altre cobert aïllat, semblant a una barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	08141-276	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella	<p><span><span><span><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa, i pel seu estat avançat de destrucció poca cosa es pot dir en relació a la seva tipologia i cronologia. Cal suposar que es tractava d’una casa originària dels segles XVIII o XIX. Ja fa molt temps que es troba en ruïnes.</span></span></span></span></span></span></p>	41.8820100,1.7047600	392532	4637487		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-30.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-40.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-60.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-cobert-20.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En el Catàleg de Masies hi ha una errada en relació a la casa anomenada “cal Boscater” (núm. 1 de masies en runes) que es situa uns 20 m a l’est de la masia de l’Alzina. Aquesta errada també es reprodueix en el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. En el lloc on s’indica aquesta casa en realitat hi ha la pallissa de la masia de l’Alzina. Les ruïnes de la casa de cal Bosqueter es troben 1 km al nord. Les fotografies i la descripció d’aquesta casa en el Catàleg de masies són correctes, però la ubicació és equivocada.	119\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
86657	Barraca 20901	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20901	<p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2019). Web Wikipedra (codi 20901)</span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Esfondrament important	<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, amb coberta de bigues de fusta i lloses de pedra. Es troba molt a prop de cal Bosquetà, actualment en ruïnes.</span></span></span></p>	08141-83	Sector sud-oest del terme municipal		41.8825500,1.7047700	392534	4637547		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86657-barraca-20901-a.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Segons Josep Duarri era coneguda com la 'Barraca del Ramoncillo'.	119	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
86658	Barraca 20902	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20902	<p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2019). Web Wikipedra (codi 20902)</span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Petit esfondrament	<p><span><span><span>Barraca troglodítica feta aprofitant una balma de 4 metres de llarg per 2,50 m d'amplada. A l'interior s’hi pot estar dret sense problema. Té una mena d'armari fet amb pedres i ciment.</span></span></span></p>	08141-84	Sector sud-oest del terme municipal		41.8820800,1.7051500	392565	4637494		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86658-barraca-20902-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86658-barraca-20902-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Segons Josep Duarri és coneguda com la 'Barraca del Bosquetà'.	119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88993	Barraca de cal Bosqueter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bosqueter		XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca obrada sota una balma que es troba emplaçada uns 40 m a l’est de la casa en ruïnes de cal Bosqueter. L’interior ocupa un espai força ampli. La paret interior també és obrada i té una lleixa.</span></span></span></p>	08141-237	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8820000,1.7051500	392565	4637485		08141	Navàs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88993-barraca-cal-bosqueter-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88993-barraca-cal-bosqueter-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88180	L’Alzina de Sant Salvador de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-de-sant-salvador-de-torroella	<p><span><span><span><span>PIÑERO, Jordi. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 99.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TORRAS, Marc. (2003). <em>Els pergamins del mas Salipota de Súria.</em> Ajuntament de Súria; Centre d’Estudis del Bages, p. 82-86.</span></span></span></span></p>	XV-XX	Part dels coberts semi-derruïts	<p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, d’origen medieval, molt ben emplaçada en un promontori que té al seu darrera un turó més alt. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos) que té petits cossos adossats a ponent, una masoveria adossada a l’angle nord-est així com una pallissa separada uns metres a llevant. El cos residencial actual és obra bàsicament de les ampliacions fetes al segle XVIII. La façana principal, encarada vers llevant, s’estructura en base a un eix principal d’obertures, amb portal, un balcó i una finestra balconera (a planta baixa, primer i segon pis respectivament). Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La façana de migdia presenta una gran esquerda i es va haver de refer en diferents fases. Més recentment s’hi ha portat a terme una reparació totalment amb maó de l’angle esquerre, que compta amb un porxo de dos arcs de punt rodó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masoveria és una edificació probablement del segle XIX que consta de tres plantes, amb una composició molt regular a la façana davantera estructurada en base a dos eixos d’obertures, totes emmarcades amb maó i rematades amb arcs escarsers. Per la part posterior la masoveria té adossada una tina i altres coberts. També és interessant la pallissa, obra probablement de començament del segle XX, la qual presenta una composició simètrica d’obertures emmarcades amb maó, i compta amb un cobert adjacent, ara derruït.</span></span></span></p>	08141-208	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i es troba documentat en una donació del mas la Fàbrega de l’any 1447. La Fàbrega afrontava al nord amb les propietats de l’Alzina. En un document posterior de segona meitat de segle XV (1489), en els capítols matrimonials entre Francesc d’Horta i Càndida, filla de Miquel de Salipota, del mas Salipota de Súria, es fa referència directa al mas de l’Alzina quan s’estipula el dot a Càndida que inclou, entre altres coses, 25 lliures de l’empenyorament sobre els masos l’Alzina i de Caç, i les pertinences d’aquells. Així doncs, sembla que en aquesta època l’Alzina tenia relació, igual que el mas veí de la Fàbrega, amb el mas Salipota de Súria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII la masia es va ampliar considerablement i el cos principal va adquirir pràcticament la seva fesomia actual. Segons les inscripcions, les obres es va fer el 1711 i 1770. Probablement al segle XIX o començament del XX es van aixecar la masoveria i la pallissa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Can Alsina de Sant Salvador de Torroella”. Hi consta que és una “Alquería (casa de labor)”, que estava situada a 9 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de tres plantes.</span></span></span></p>	41.8739600,1.7053500	392568	4636593		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-masoveria.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88180-alzina-pallissa.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en una llinda a la façana est: 1711Inscripció a la façana nord: 1770Uns 140 m a l’est-sudest de la masia hi ha una creu de terme de ferro (la creu de l’Alzina). Antigament estava situada a peu del camí però fa uns anys, quan es va ampliar el camí, el propietari la va situar en una posició més elevada, sobre una roca. Aquesta creu indicava una cruïlla en l’antic camí que anava cap al castell de Torroella i també el terme de la propietat de l’Alzina.En el Catàleg de Masies hi ha una errada en relació a la casa anomenada cal Boscater (núm. 1 de masies en runes) que es situa uns 20 m a l’est de l’Alzina. Aquesta errada també es reprodueix en el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. En el lloc on s’indica aquesta casa en realitat hi ha la pallissa de la masia de l’Alzina. Les ruïnes de la casa de cal Bosqueter es troben 1 km al nord. Coordenades UTM ETRS89: 392532, 4637487. Les fotografies i la descripció d’aquesta casa en el Catàleg de masies són correctes, però la ubicació és equivocada.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88976	Creu de l’Obac	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lobac		XIV-XIX		<p><span><span><span>Creu de terme, probablement d’origen medieval, emplaçada al costat d’un camí que condueix al turó on hi havia el castell de Torroella i la primitiva església parroquial. Consta d’una grada de pedra, de planta quadrada, formada per tres graons i, al seu damunt, un pedestal cúbic i la creu. La creu actual és de ferro, però originàriament devia ser de pedra. Segons una inscripció a la mateixa creu, que diu “José Aubac 1882”, aquest any el propietari de la masia propera de l’Obac devia col·locar-la sobre el pedestal. La creu té la particularitat d’estar formada, en la seva arrencada, per tres barres separades que s’ajunten una mica més amunt. A més, el pal de la creu és lleugerament ondulat.</span></span></span></p>	08141-236	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquesta creu, però la seva base de pedra podria ser d’origen medieval, mentre que la creu de ferro actual l’hi va col·locar el 1882 Josep Aubac. La creu es troba al peu d’un camí, probablement medieval, que conduïa al cim del turó on hi havia l’antic castell de Torroella i l’església de Torroella Vell. La creu marcaria l’inici de l’ascens cap al turó. En la pujada el camí està reforçat amb uns sòlids i espectaculars murs de característiques ciclòpies. Tot fa pensar que aquest camí defensava l’accés al castell pel flanc sud-est del turó. Després que a principis del segle XVII es construís la nova església parroquial de Torroella, aquest camí comunicava l’església primitiva i la nova. A més, la creu indicava també el límit de les terres del mas Obac, situat uns 350 m al sud. En aquest mateix camí, un quilòmetre més al sud, hi ha una altra creu de terme, aquesta més modesta. És la creu de l’Alzina, situada prop d’aquesta masia.</span></span></span></p>	41.8770800,1.7057700	392608	4636938	1882	08141	Navàs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88976-creu-obac-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88976-creu-obac-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88976-creu-obac-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88976-creu-obac-6.jpg	Legal	Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98\|85	47	1.3	1781	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
86664	Barraca 13184	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13184	<p><span><span><span>AROLA, Agustí (2016). <span><span><span>Web Wikipedra (codi 13184)</span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Molt esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta circular que tenia la coberta de bigues de fusta i lloses de pedra. Es conserva molt esfondrada.</span></span></span></p>	08141-89	Sector sud-oest del terme municipal		41.8883400,1.7064000	392679	4638188		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86664-barraca-13184-a.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88956	Font del Go	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-go			Entorn poc cuidat	<p><span><span><span>Font de clot que neix sota una balma força àmplia, en un indret ombrívol i frondós prop del torrent del Conill. Més avall de la font hi havien uns horts de la casa anomenada Go, actualment en ruïnes.</span></span></span></p>	08141-233	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8817000,1.7072600	392739	4637450		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88956-font-del-go-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88956-font-del-go-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella		2153	5.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87960	Cal Saubeta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-saubeta	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 100.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU 43.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada sobre un promontori al costat d’un camí. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (de tres plantes) que té adossats dos cossos annexos a l’angle est i amb diversos coberts de pedra aïllats i distribuïts al sud, tot formant un pati o era central.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el sud-oest, s’estructura en base a un eix d’obertures descentrat cap a la dreta, amb un portal que dóna directament al pis intermedi i, al seu damunt, un balcó; ambdós emmarcats amb llindes i brancals de pedra. A l’esquerra té un petit porxo que dóna accés a dependències de treball, possiblement una tina. Sembla que la casa fou construïda el 1852 i posteriorment s’allargà per la part posterior, de manera que va esdevenir una casa força gran. Els cossos adossats a llevant, fets ja amb maó, són encara més moderns. La façana de ponent presenta un seguit de finestres de distribució regular, algunes emmarcades amb maó, i la façana nord té una distribució més simètrica en base a tres eixos d’obertures, amb balcons a la part central. Els murs són de pedra amb un semi-arrebossat de calç.</span></span></span></p> <p> </p>	08141-171	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella	<p><span><span><span>Molt probablement aquesta casa fou construïda l’any 1852, tal com suggereix la inscripció de la llinda a l’entrada principal. Tanmateix, com a cal Saubeta no consta en els diferents llistats de masies del segle XIX que es coneixen d’aquesta zona. En una fase posterior la casa fou allargada i més tard se li van afegir encara els cossos annexos.</span></span></span></p>	41.8666400,1.7083600	392805	4635776		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87960-saubeta-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87960-saubeta-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87960-saubeta-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87960-saubeta-4.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la llinda de l’entrada principal: 1852.	98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87985	Can Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-11	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 53.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella. Edicions de l’Albí, Berga, p. 100-102. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 51.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, M. (2003). <em>Els pergamins del mas Salipota de Súria.</em> Ajuntament de Súria; Centre d’Estudis del Bages, p. 82-86.</span></span></span></p>	XV-XXI		<p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, emplaçada en un contrafort rocós que forma un petit altiplà sobre el torrent de Davins. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb una planta semisoterrània, planta baixa i dos pisos) que té adossat un cos d’ampliació modern al nord-oest, altres dependències al sud-oest i dos coberts aïllats al nord-est, aquests últims també de construcció recent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia que avui es pot veure és bàsicament el resultat d’una remodelació o reconstrucció gairebé integral que es va fer al segle XIX o començament del XX, quan es va dotar el conjunt d’un cos principal més ampli, de planta quadrada i amb una composició perfectament ordenada i regular. Aquesta es basa en diferents eixos d’obertures ben alineades i amb el tret comú d’estar rematades amb arcs escarsers de maó, en alguns casos amb els maons disposats a plec de llibre i en d’altres horitzontalment. La façana principal, encarada vers llevant, té adossat un ampli porxo a la planta baixa amb una terrassa al seu damunt. Els dos pisos superiors segueixen la disposició a partir de cinc eixos d’obertures de les tipologies ja esmentades: sobre la terrassa amb maons a plec de llibre i al pis superior disposats horitzontalment. A la façana sud les dues línies d’obertures de planta baixa i primer pis són en forma de balcó, mentre que al pis superior són galeries amb arcs de mig punt i barana d’obra calada. La façana oest té adossat un cos més baix amb galeria superior (corresponent també a l’ampliació del segle XIX), i es complementa amb altres dependències i terrasses. Aquí es pot apreciar que la casa s’assenta al límit d’una petita cinglera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A dins de la casa s’observa que la masia primitiva tenia una planta més petita, i que els antics murs perimetrals han quedat a l’interior. A la banda oest es conserva la part més antiga, corresponent a un antic celler de tradició medieval, amb dos arcs diafragmàtics apuntats. Posteriorment aquest celler va quedat compartimentat quan s’hi va construir a l’interior una tina de pedra (anterior a les tines modernes fetes amb cairons). L’estança est, coberta amb volta catalana, ja del segle XIX, deu correspondre a un nou celler, ja que a un extrem conserva dues tines quadrades, revestides amb els típics cairons. La resta de l’espai interior ha estat rehabilitat mantenint el respecte pels valors tradicionals de l’edifici. Així mateix, també s’han restaurat algunes de les feixes de l’entorn i s’hi ha habilitat una zona enjardinada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia tenia una gran bassa al costat de ponent, actualment sense aigua, que devia regar una zona d’horta sota el cingle.</span></span></span></p>	08141-177	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i apareix esmentat el documents del segle XV, tot i que el seu origen devia ser molt anterior. Les propietats del Coll apareixen en una donació del mas la Fàbrega de l’any 1447. En les afrontacions d’aquest mas per la banda sud s’esmenten les propietats del Coll i dels Casals Blancs. Un mica més tard, en un fogatge de 1553, hi consta Valentí Orta del Mas del Coll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal suposar que entre els segles XVI i XVIII la masia es va anar ampliant, tal com és habitual, però no n’ha quedat constància ja que, en algun moment del segle XIX o començaments del XX, tota la casa va ser objecte d’una reconstrucció gairebé integral que va donar lloc a l’edifici ben planificat que avui es pot veure. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Coll”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 9 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. Com que la construcció actual té més de dos pisos cal suposar que la gran reforma es va fer amb posterioritat al 1862.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX els propietaris vivien a Barcelona i a la casa hi vivien masovers. Més tard la propietat es va anar disgregant, i cap a finals del segle XX a la masia s’hi va muntar un restaurant, que va durar pocs anys. Pels volts del 2000 la propietat fou adquirida per la Fundació Salut i Comunitat, que hi va establir el Centre Terapèutic Residencial can Coll. En aquests darrers anys s’hi han fet obres de restauració i la casa s’ha ampliat amb el cos afegit al nord i amb els dos coberts al costat del pati. També s’han plantat xiprers i altres espècies que embelleixen els jardins.</span></span></span></p>	41.8594200,1.7091800	392861	4634973		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87985-can-coll-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87985-can-coll-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87985-can-coll-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87985-can-coll-12.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
86663	Barraca 13180	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13180	<p><span><span><span>AROLA, Agustí (2016). <span><span><span>Web Wikipedra (codi 13180)</span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Sostre esfondrat	<p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de lloses i porta de llinda plana.</span></span></span></p>	08141-88	Sector sud-oest del terme municipal		41.8873800,1.7090600	392898	4638078		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86663-barraca-13180-a.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87956	La Fàbrega	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-5	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 63.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga, p. 100-102. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2014). <em>Història de Salipota</em>. Edició particular de Josep M. Canudas</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. 1995: Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 42.</span></span></span></p>	XV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval. Consta d’un cos residencial de planta quadrada amb dependències adossades a migdia i una pallissa independent al nord-oest. S’assenta sobre un terreny amb pendent, de manera que la façana de llevant té una planta semisoterrània, que se suma a la planta primera i les golfes. Actualment s’hi accedeix per un portal situat a la façana de ponent que dóna directament al primer pis. És un portal discret, amb llinda i brancals de pedra, en una façana també molt senzilla que no presenta cap element remarcable, tan sols tres petites finestres. La façana oposada, de major alçada degut al desnivell, està reforçada a la part baixa amb un contrafort. Les obertures en aquesta façana i a la de migdia són de distribució irregular i de tipologia diversa (emmarcaments de pedra picada, maó o llindes de fusta), i reflecteixen diverses obres i modificacions amb què es va anar ampliant la masia. Els paraments de l’edifici són de paredat comú, amb les cantonades reforçades amb carreus ben escairats. La coberta és a doble vessant, i ha estat lleugerament sobrealçada.</span></span></span></p>	08141-170	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, terme de l'antic castell de Torroella	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i està documentat diverses vegades al segle XV, tot i que el seu origen és ben segur molt anterior. Gràcies al treball realitzat per Albert FÀBREGA (2014) sobre Salipota, que és un mas emblemàtic situat prop del Poble Vell de Súria, coneixem algunes dades que afecten al mas la Fàbrega. Sabem que el 1447 va començar una relació molt estreta entre aquests dos masos que tindria continuïtat al llarg dels anys. Aquest any l’hereu era Joan de Fàbrega que, suposem per motiu de deutes, va donar el mas la Fàbrega als germans Joan i Gabriel Salipota, del mas Salipota. Joan de Fàbrega va seguir establert al seu mas a precari, i a canvi rebia 20 lliures. Joan, que era parent dels Salipota, es reservava el dret que el mas li fos retornat si tenia descendents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1457 l’hereu era Gabriel Fàbrega i en coneixem l’inventari que va fer dels béns del mas (FÀBREGA, 2014: 21). Per un document posterior, de 13 de desembre de 1489, sabem que el mas Fàbrega estava sense teulada, porxo i corts, i no s’hi podia viure. S’esmenta en els capítols matrimonials entre Francesc d’Horta i Càndida, filla de Miquel de Salipota i Contança. Aquest darrer actua “en nom propi i com a procurador de Pere Fàbrega, ermità, hereu i propietari del mas de la Fàbrega. Entre d’altres coses empenyora i li fa donació del mas de la Fàbrega. En el document s’estableix que si Francesc fa obres al mas en podrà recuperar els diners si un dia n’ha de marxar. Una mica més tard, en un fogatge de 1553, hi consta un tal Domingo del Mas de la Fabria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap al 1591 la propietari era Càndida Fàbrega, pubilla de Joan Fàbrega, i el tenia a carta de gràcia juntament amb el seu fill Pere Fàbrega. Aquest any Pere Salipota, hereu de Salipota, va redimir el mas, pagant a Càndida i Pere Fàbrega les 25 lliures que eren el preu de la venda a carta de gràcia, de manera que el 27 d'abril de 1591 Pere Salipota prenia possessió del mas de la Fàbrega. Però poc després, el 1597, el va vendre a Salvador Poch per 250 lliures. Des d’aleshores suposem que la família Fàbrega va perdre definitivament el mas, que va passar per diverses mans i acabaria retornant als Salipota. Així, el 1697 Ramon Subirana i la seva mare el tenien venut a carta de gràcia al rector i obrers de l’església de Sant Salvador de Torroella, i van vendre a Magí Costafreda, del mas Costafreda de Súria, el dret a redimir el mas Fàbrega.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XVIII el mas la Fàbrega tornava a ser propietat de Salipota. El 1720 el tenia a carta de gràcia Francesc Circuns, amo de Salipota, i Cristòfol Subirana el volia recuperar, cosa que va motivar un plet a la cúria de Cardona. Cap a finals del segle XVIII es van fer reformes a la casa, segons el testimoni d’una llinda amb data de 1789. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “La Fábrega”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 9 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. Al llarg del segle XX i fins a l’actualitat la fàbrega ha continuat sota la propietat dels amos de Salipota.</span></span></span></p>	41.8658500,1.7101700	392954	4635686		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87956-fabrega-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87956-fabrega-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87956-fabrega-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87956-fabrega-pallissa.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la llinda de la porta oest: 1789Agraïm a Josep M. Canudas que ens hagi facilitat la consulta al treball Història de Salipota, realitzat per Albert Fàbrega, el qual aporta informació abundant sobre la Fàbrega.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88061	L'Hostalet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalet-0	<p><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2006). “El camí ral de Manresa a Cardona”, <em>Dovella</em> núm. 91, Centre d’Estudis del Bages, Manresa (Primavera-Estiu, 2006), p. 26-27.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Fitxa RU 95.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, emplaçada a peu de l’antic camí ral de Manresa a Cardona i que probablement en un principi havia estat un hostal d’aquest itinerari. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos), que a la part posterior té adossats diferents cossos i, al sud tot marcant angle, un altre cos independent força gran que acull dependències agropecuàries. De bon principi la casa era més curta i s’anà allargant per la part de darrera, probablement al segle XIX. La façana principal, fruit d’una remodelació que s’hi va fer, segons una inscripció, el 1960, presenta una distribució molt regular en base a tres eixos d’obertures, amb un balcó a la part central. El parament d’aquesta façana és arrebossat i pintat de color clar, destacant els emmarcaments de les obertures. Les parts posteriors de la casa, que acullen dependències de treball diverses, conserven millor les característiques tradicionals amb els murs de pedra vista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cobert independent té una base antiga de pedra, però en la seva part davantera és fruit també d’una remodelació molt moderna, feta amb obra de totxo.</span></span></span></p>	08141-182	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella	<p><span><span><span>L'Hostalet és una masia probablement del segle XVIII. Estava situada a peu del camí ral de Manresa a Cardona i, tal com el seu nom indica, al principi devia exercir la funció d’hostal, però no en coneixem notícies concretes. Hi ha qui l’ha identificat com a 'hostal de Cal Flautes', però es troba uns 500 m més al nord d’on hi ha l’actual raval de can Flautes. En aquesta zona hi ha d’altres hostals d’aquest camí ral que estan més ben documentats. Són l’hostal de Palà (a la masia de Palà de Torroella, ara dins la colònia industrial) i l’Hostal de la Rata (una mica més amunt, a l’actual raval conegut amb aquest nom). En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 es fa referència a dos hostals. L’un és l’Hostal del Palà i l’altre l’Hostalet. De l’Hostalet es diu que és una “masia de labor”, habitada constantment i de dos pisos d’alçada. No està clar, doncs, si en aquesta època encara exercia d’hostal o només li’n quedava el nom perquè ho havia estat en temps més antics. Albert FÀBREGA (2006: 27) en el seu treball sobre el camí ral de Manresa a Cardona no l’esmenta com un dels hostals d’aquest itinerari.</span></span></span></p> <p> </p>	41.8733700,1.7105200	392996	4636521		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88061-hostalet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88061-hostalet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88061-hostalet-4.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en una pedra encastada a la façana principal: PR 1960	98\|119\|94	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
86659	Barraca 20903	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20903	<p><span><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2019). Web Wikipedra (codi 20903)</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una finestra, un cocó i una fornícula.</span></span></span></p>	08141-85	Sector sud-oest del terme municipal		41.8815100,1.7108200	393034	4637424		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86659-barraca-20903-a.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Segons Josep Duarri, és coneguda com la Barraca de l'Establer.	119	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88953	Camps del Seuveta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-del-seuveta	<p><span><span><span><span>Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull. Dies: 15 abril – 15 d’octubre / 16 octubre – 31 de desembre de 2006</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 31.BARP</span></span></span></span></p>	X-XI	Estat de conservació del jaciment desconegut. Sembla força arrasat.	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època alt-medieval (segles X-XI) que es coneix tan sols per la troballa de ceràmiques superficials. Està situat en un turonet que s’aixeca uns 200 m al nord de l’església de Sant Salvador de Torroella. L’any 2006 entorn d’una superfície d’uns 200 m2 s’hi va recollir una mostra de ceràmica grisa feta de pastes dures i compactes. Alguns fragments tenien superfícies polides allisades, i altres eren de factura més grollera amb abundant desgreixant. Hi havia formes de vores arrodonides o lleugerament aplanades, que corresponien a olles i a una possible gerreta. L’any 2010 es van recollir més ceràmiques grises, tant als vessants com al cim del turó. </span></span></span></p>	08141-230	Sector est del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8703900,1.7110600	393036	4636189		08141	Navàs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88953-camps-seuveta-1.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest jaciment va ser identificat l'any 2006, quan un equip del departament d'Arqueologia Medieval i Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona va realitzar una prospecció arqueològica a la Vall del Cardener dins el Projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval 2005-2008'. Els directors van ser Cristian Folch i Jordi Gibert. El material recuperat en aquestes prospeccions de 2006 es troben al departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Edifici B, Bellaterra.	85	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88974	Dama de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dama-de-torroella	<p><span><span><span><span>DUARRI, C.; CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010): <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí, Berga, p. 103.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Escultura tallada en un bloc de pedra amb la forma d’una efígie, situada uns 200 m al nord-oest de l’església de Sant Salvador de Torroella i feta pels nois de les colònies que s’organitzaven fa uns anys a la Rectoria. L’escultura representa un rostre humà que mira enlaire acompanyat d’un tors més informe. Quan es va escriure el llibre “La Grandària del món” s’ignorava l’autoria i l’època d’aquest element, que va despertar la curiositat i la imaginació dels seus redactors. Hi llegim: “Per posar-li algun nom li direm la dama de Torrella, però no podrem resoldre quina fou la finalitat de la seva construcció, ni la seva edat. Havia de ser una gàrgola per al nou temple barroc? Torroella va tenir un picapedrer que l’esbossà? O es tracta d’una obra moderna que l’ambient que l’envolta emmarca d’una certa màgia? Qui ho sap. (DUARRI i altres, 2010: 103)”</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’enigma es va resoldre quan un pagès de la zona va relatar que l’obra havia estat feta pels nois de les colònies entorn de la dècada de 1980.</span></span></span></p>	08141-234	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8691800,1.7111000	393037	4636055		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88974-dama-de-torroella-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88974-dama-de-torroella-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Sense ús			Inexistent	2021-10-25 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	98	52	2.2	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
86661	Barraca 20900	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-20900	<p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2019). Web Wikipedra (codi 20900)</span></span></span></span></span></span></p>	XIX	Lleuger esfondrament	<p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una fornícula i restes de guix o ciment blanc. La part de més alçada mesura 3,50 m i té un ràfec de pedres al voltant de la coberta.</span></span></span></p>	08141-86	Sector sud-oest del terme municipal		41.8826100,1.7118100	393118	4637545	1879	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86661-barraca-20900-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86661-barraca-20900-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Segons Josep Duarri, és coneguda com la 'Barraca de la Vinya del Petit'.Al muntant dret de la porta hi ha inscrites dues dates: 1879 a una pedra i altra inscripció posterior que diu 1911.	119\|98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89097	Biot prop de les Granges del Pinellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-prop-de-les-granges-del-pinellet		XIX-XX		<p><span><span><span>Biot o petit dipòsit emplaçat en un terreny coster, prop de la granja moderna del Pinellet. Biot és un nom popular amb què a la zona del Bages es denominen els petits aljubs coberts que servien per emmagatzemar l’aigua pluvial aprofitada dels vessants dels terrenys. En aquest cas es tracta d’un dipòsit excavat a la roca, de planta rectangular, cobert per una petita construcció de pedra lligada amb fang. La coberta és feta amb unes lloses força grans. El biot es troba adossat a una feixa, i per un costat encara es conserva un rec que discorre al peu de la feixa per on l’aigua era conduïda cap al dipòsit. Era habitual que un tros abans hi hagués un petit enclotament que actuava com a filtre per separar el fang que arrossegava l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua d’aquests biots era utilitzada per al conreu, en aquest cas de les vinyes que hi havia en aquesta zona. Periòdicament, els dipòsits i cisternes s’havien de netejar i reparar. Segons diu la tradició, perquè els resultats fossin més duradors calia fer-ho en lluna vella.</span></span></span></p>	08141-258	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.		41.8620500,1.7123400	393128	4635261		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89097-biot-pinellet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89097-biot-pinellet-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89078	Camí prop de les Granges del Pinellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-prop-de-les-granges-del-pinellet		XVIII-XIX		<p><span><span><span>Tram d’un camí tradicional que conserva en molt bones condicions uns marges de protecció a banda i banda. Es troba vora la Granja moderna del Pinellet, en paral·lel a un camí actual que discorre en direcció nord-sud. El tram més ben conservat s’allarga uns 80 m durant els quals conserva els dos marges fets de pedra seca que delimiten una amplada de camí d’1,80 m aproximadament, en un traçat pràcticament planer. El ferm del camí és de terra i no s’hi observen restes d’empedrat. Més al nord el camí continua uns 120 m, amb unes característiques similars però en un estat de conservació més desigual, fins que acaba convergint amb el camí actual. Per la banda sud, el camí es pot resseguir uns 60 m i després es perd. Per la seva poca amplada sembla tractar-se més d’un camí de bast que no pas d’un camí carreter.</span></span></span></p>	08141-257	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella	<p><span><span><span>El camí més important de la zona (el camí ral de Manresa a Cardona) passava per l’altra riba del Cardener, a llevant. Tanmateix, per aquest sector proper a Sant Salvador de Torroella hi havia altres camins històrics, que no són gaire coneguts. Amb les dades que tenim a l’abast no podem precisar gaire a quin camí corresponien les restes que hem descrit. Pel seu traçat es pot deduir que procedia de Palà i enfilava pel costat de ponent de la riera de Vallbona, on hi ha els masos de la Fàbrega, cal Saubeta i L’Obac. Cal suposar que devia continuar cap a la gran masia de Vallbona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També podria ser que una variant del camí travessés la riera de Vallbona i fes el recorregut pel seu costat de llevant. Cal dir que hi ha una tradició oral que sosté que hi havia una variant del camí ral de Manresa a Cardona que feia aquest recorregut: se separava de la vall de Cardener al barri de la Rata, on enfilava un traçat per la riera de Vallbona però pel costat de llevant. Aquest camí a llevant de la riera de Vallbona ben segur que era antic i important, ja que passava molt a prop del castell de Torroella i ben al costat d’una petita fortificació probablement medieval coneguda popularment com la Casa del Senyor. </span></span></span></p>	41.8618500,1.7124300	393135	4635239		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89078-cami-granges-pinellet-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89078-cami-granges-pinellet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89078-cami-granges-pinellet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89078-cami-granges-pinellet-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89078-cami-granges-pinellet-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89078-cami-granges-pinellet-10.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella	98\|119\|94	49	1.5		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88998	Cementiri de Sant Salvador de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-salvador-de-torroella	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 38.03.EA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Cementiri de Sant Salvador de Torroella, emplaçat uns 140 metres al nord de l’església parroquial. El recinte és tancat per un mur de pedra, de planta rectangular, amb una porta davantera consistent en una reixa de ferro forjat acabada amb arc de mig punt que té la data de 1886. A les cantonades dels murs es conserven unes petites creus de ferro del mateix estil que la reixa, que possiblement siguin de la mateixa època.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior es distribueix en dos blocs de nínxols i una avinguda central amb xiprers. Al centre hi ha una senzilla creu de ferro. El mur de llevant és de menys alçada, fet que permet que tots els nínxols tinguin vistes sobre l’entorn i la vall del riu Cardener.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca en una posició preeminent el mausoleu de la família Palà, fundadors de la colònia industrial de Palà de Torrella. És format per un cos quadrat de pedra blanca amb pilastres clàssiques que té una cornisa superior amb pinacles a les cantonades i és coronat per una cúpula amb teules d’escata vidriades. Remata el panteó una creu amb un àngel esculpit de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem nord del recinte hi ha les restes d’un antic cobert adossat.</span></span></span></p>	08141-240	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>El cementiri de Torroella va ser construït l’any 1886, segons conta a la reixa de la porta d’entrada. Joan Baptista de Palà i Valls, membre de la família més adinerada de la parròquia i fundador de la colònia industrial de Palà de Torroella, va fer la petició de construir un mausoleu a l’interior del temple de Sant Salvador de Torroella. Consta que la petició fou denegada l’any 1893, ja que la legislació civil prohibia els enterraments en llocs que no fossin els cementiris. Finalment, optarien per construir-lo al cementiri de Torroella. Joan Baptista Palà va morir el 24 d’octubre de 1918. Més tard, l’any 1925 s’hi va enterrar Josep Palà i Valls, germà de Joan Baptista, i la seva esposa Maria Claret i Marvà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1928 els propietaris de la parròquia de Sant Salvador de Torroella van sol·licitar permís per poder construir nínxols particulars en el Cementiri. Fins aleshores el cementiri era compartit amb les colònies veïnes de Palà i Valls. Aquest any 1928 la Colònia Valls va fer la petició per tenir cementiri propi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1950 la familia Palà va encarregar la construcció d’un Mausoleu al cementiri de Montjuic de Barcelona a l’arquitecte Manuel Baldrich. Aquest, però, no va acabar la feina dins els terminis previstos, i fou finalment l’arquitecte J. Danés i Torres qui acabaria el projecte. L’obra va tardar quatre anys a estar acabada, i és notable la semblança que aquest panteó té amb el de Sant Salvador de Torroella. </span></span></span></p>	41.8694900,1.7129400	393190	4636087	1886	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88998-ss-torroella-cementiri-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88998-ss-torroella-cementiri-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88998-ss-torroella-cementiri-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88998-ss-torroella-cementiri-6.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88997	Rectoria de Sant Salvador de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-salvador-de-torroella		XVII-XX		<p><span><span><span>Edifici de la Rectoria, adossat a l’església parroquial de Sant Salvador de Torroella de manera que en cobreix parcialment la façana principal. És de planta més o menys rectangular i s’adapta a la forma de l’església, amb un cobert més baix adossat a ponent i un altre a llevant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació s’ha anat construint en diferents fases. La part més antiga és la situada al nord-est, que deu ser contemporània a l’església. Després es va allargar cap al sud-oest i, finalment, es va construir el porxo que cobreix el portal. Així, la línia de la façana principal va quedar més o menys regularitzada. Sota el porxo, perfilat amb un arc rebaixat i cobert amb volta catalana, hi ha el portal adovellat i, als costats, sengles bancs de pedra. Al primer pis s’obren dues finestres balconeres, emmarcades amb pedra carejada, així com una obertura en forma d’arcada i més gran, que és de construcció molt recent. En la resta de façanes les obertures tenen una distribució irregular, la majoria emmarcades amb pedra carejada. La part corresponent al porxo és obrada amb carreus ben escairats. En la resta de paraments això no és visible, ja que es manté l’arrebossat de calç tradicional. Pel costat de llevant hi ha adossat un cos més baix corresponent a una cisterna, actualment adaptada com a terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Passat el portal, a l’interior l’espai del rebedor és resolt amb volta de maó i un paviment de còdols. Cal dir que la Rectoria havia funcionat com una important casa pairal, i s’hi conserva el celler, la premsa i una tina. També es conserva una manxa de ferrer, fet que indica que antigament hi havia hagut una ferreria.</span></span></span></p>	08141-239	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella	<p><span><span><span><span>La primitiva església romànica, coneguda com a Torroella Vell, era situada al costat del castell de Torroella i apareix citada l’any 1205. Devia ser parròquia d’antic, però no és fins al 1312 que es troba documentada com a tal. En l’estat actual és difícil de dir si les restes corresponen a una obra romànica o posterior. Sembla que tenia un petit habitatge al costat, amb una cisterna d’època gòtica o tal vegada posterior. D’aquesta església primitiva se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església actual de Sant Salvador de Torroella va ser construïda a la primera meitat del segle XVII. El motiu del trasllat era que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó. Per això es buscà un emplaçament més accessible per a la majoria de masos. Segons diu una llegenda, va ser la mestressa del mas Palà, que solia queixar-se de la llunyania de l’església, la que hauria triat el lloc més escaient en un indret on tenia costum de parar-se a reposar. Sembla que la construcció es començà entorn del 1632 i el 1648 es va consagrar. La rectoria annexa probablement és contemporània al temple (entorn de 1632), tot i que va tenir reformes i ampliacions posteriors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Probablement en aquesta època inicial (primera meitat del segle XVII) es va construir un retaule major, dedicat al Sant Salvador. No se’n té constància documental però se n’han conservat dues taules pintades, dedicades als temes del retorn d’Egipte de la Sagrada Família i a sant Joan Baptista. Avui aquestes pintures es poden veure al Museu Diocesà de Solsona. El 1643 l’edifici fou arrebossat exteriorment. Damunt la llinda de la porta principal una llosa porta la inscripció “Deal Beatum, 1643”. Del segle XVII hi ha també una llinda amb la inscripció de l’any 1628. Les capelles laterals del fons de la nau, avui advocades a sant Isidre i al sant Crist, foren construïdes els anys 1707 i 1710, respectivament. En aquest segle XVIII la capella lateral situada al sud i més propera al presbiteri va ser allargada, i també es va construir el retaule major, d’estil barroc, dedicat al Sant Salvador, el qual fou destruït en la Guerra Civil de 1936. L’autor era fill de la mateixa parròquia. En donava fe una inscripció que deia: “Joseph Palá, Fuster, 17[ ]”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El patrimoni i el manteniment de l’església era administrat pels anomenats priors, que es renovaven anualment entre els propietaris de les diverses masies. A inicis del segle XIX es va construir la capella de la Pietat i la sagristia. L’obra la va encarregar i pagar la família Palà, propietaris del mas del mateix nom. El mestre d’obres fou Josep Torrabadella, i la capella es va consagrar el 1802. Era una capella destacada del temple, ja que el culte a la Verge de la Pietat era antic i molt arrelat a la parròquia. La imatge d’alabastre pintat que s’hi venerava era com a mínim de mitjans del segle XVII. La nova capella també tenia el seu propi retaule, que no s’ha conservat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cementiri de Sant Salvador de Torroella va ser construït l’any 1886. Aquesta Data es troba en la reixa de la porta de ferro de l’entrada. Amb la fundació de la colònia Palà la família amb aquest cognom esdevingué el principal poder fàctic de la parròquia. Fou així que Joan Baptista de Palà i Valls (1841-1919) va fer una petició per construir un mausoleu a l’interior de l’església, que li fou denegada l’any 1893. Finalment s’optà per construir-lo al cementiri de Torroella. L’any 1925 hi enterraren a Josep Palà i Valls, germà de Joan Baptista de Palà i Valls, i també la seva esposa Maria Claret i Marvà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1926 la capella de la Pietat va ser reparada; s’hi van construir dos bancs-caixa i un gran respatller a banda i banda de l’altar. Va ser decorada pel pintor Magí Seres Roca. A conseqüència de la Guerra Civil l’església fou saquejada i va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu de la Pietat. També la imatge de la Pietat que hi havia en un pedró del veïnat, el retaule barroc de l’altar major i la campana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la primera dècada del segle XX el rector feia de mestre als nens de les cases properes. També hi anaven algunes nenes, però la majoria estudiaven a l’escola de la colònia Palà. A la dècada de 1960 es construí un petit local com a escola, adossada a l’angle sud de l’església. No va funcionar gaires anys, ja que entorn de 1965 el rector, mossèn Rossend Arseda, va deixar de residir a la Rectoria. Pels volts de 1969 la Rectoria va utilitzar-se com a casa de colònies per part d’una agrupació de Martorell, fins que a conseqüència d’un accident en què va morir una nena va cessar aquesta activitat. El 2005 es va establir a la Rectoria un matrimoni que, des d’aleshores, ha cuidat i millorat l’entorn i ha fet importants obres d’arranjament a l’interior de l’habitatge.</span></span></span></span></p>	41.8679600,1.7130600	393198	4635917		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-vista.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88997-ss-torroella-rectoria-1.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada pels actuals residents	98\|119\|94	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87691	Troballa de la Mare de Déu de la Pietat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat	<p><span><span><span>CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella,</em> Edicions de l’Albí. Berga, p. 98-100, 109, 374.</span></span></span></p>	XVII-XIX		<p><span><span><span>Diu la tradició, citada en unes notes històriques al dors dels Goigs de la Mare de Déu de la Pietat (publicats el 1928 i reeditats a la dècada de 1940), que “un bou de la casa de l’Alsina d’aquesta feligresia a hora determinada tenia costum de marxar. Per curiositat el seguiren i el trobaren davant una imatge de Maria de la Pietat, col·locada en una baixera un poc sur-est de la sobredita casa i prop del riu Cardoner”. Des d’aleshores aquesta Verge s’hauria constituït en la patrona de Torroella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta llegenda segueix el patró de la majoria de marededéus trobades, moltes de les quals ho han estat per bous. Aquest animal és símbol de la força del cosmos i té relació amb deïtats venerades des d’antic a la Mediterrània. Així mateix, són marededéus amb una gran connexió tel·lúrica, ja que moltes es diu que han estat trobades en coves o pous. En aquest cas, en una “baixera”, prop del riu Cardener”.</span></span></span></p>	08141-158	Prop de la masia de l'Alzina, a la parròquia de Sant Salvador de Torroella	<p><span><span><span>La devoció de la Mare de Déu de la Pietat és la més arrelada a la parròquia de Torroella i es remunta com a mínim al segle XVII. Sobre això apareix informació interessant en unes notes històriques que apareixen al revers dels goigs dedicats a aquesta Verge, publicats el 1928 i reeditats els anys 1940 (se’n conserva un exemplar a l’Associació dels Amics dels Goigs: núm. 035 MD Pietat – Torreolla). Segons es desprèn d’aquestes notes, escrites probablement pel rector, la nova església parroquial de Sant Salvador de Torroella es començà a construir l’any 1632, data anterior a la referència de la consagració del temple, el 1648. S’entén, doncs, que inicialment l’església estava dedicada a la Verge de la Pietat. Amb els anys creixeria i, en algun moment, canvià l’advocació per la del Sant Salvador, mentre que la Pietat va quedar com una veneració secundària. En aquestes notes històriques es fa esment també de la imatge original de la Verge que, segons l’arqueòleg i historiador Mn. Joan Serra Vilaró, no era anterior al segle XVII. Era tallada en alabastre, amb una alçada de 56 cm, policromada i posteriorment va ser guarnida amb una corona de plata. En un principi la capella de la Pietat tingué priors propis, independents del temple. Posteriorment, entre finals del segle XVIII i principis del XIX, la família Palà va sufragar una nova capella de la Pietat, amb el seu retaule. Durant la Guerra Civil de 1936 el retaule i la imatge de la Pietat van ser destruïts, i l’actual imatge és de l’any 1940 (CAPSADA; DUARRI; LLOBET, 2010: 98)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la llegenda de la troballa de la Verge, ja hem dit que s’hi fa referència també en aquestes notes històriques escrites el 1928. </span></span></span></p>	41.8679600,1.7132200	393211	4635917		08141	Navàs	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87691-ss-torroella-pietat-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Religiós/Cultural				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Imatge de la fotografia moderna, ja que l'antiga fou destruïda per la Guerra Civil	98\|119	61	4.3		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88996	Església de Sant Salvador de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-salvador-de-torroella	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 178. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 38.01.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>. Edicions de l’Albí, Berga. </span></span></span></p>	XVII-XIX		<p><span><span><span>Església parroquial construïda a la primera meitat del segle XVII per tal de substituir la primitiva (església de Torroella Vell), que estava situada a dalt d’un turó, prop del castell de Torroella. És un temple de planta rectangular amb una capella lateral que sobresurt al costat de migdia i que hi fou afegida a principis del segle XIX. És orientat al nord-est, i té adossat l’edifici de la Rectoria que en cobreix parcialment la façana principal. Es tracta d’una construcció molt austera, tan exteriorment com a l’interior. La façana principal consta d’un simple portal amb arc de mig punt adovellat, un rosetó i una creu de ferro que corona l’edifici. Sobre el portal, hi podem llegir una inscripció en una llosa: “Deal Beatum 1643”. I en l’angle superior s’hi conserva un rellotge de sol. A la façana sud hi podem veure vestigis d’un altre rellotge de sol. El cos del transsepte té tres obertures, dues en forma d’òcul que interiorment han estat cegades. L’angle sud és ocupat per un petit cos annex construït a la dècada de 1960 per acollir l’escola. A la part posterior s’aixeca un sòlid campanar de torre, de planta quadrada. És acabat amb una balustrada i, a sota, té oberts llargs finestrals, una a cada cara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior del temple és cobert amb volta apuntada. L’altar major és presidit per un relleu amb l’escena de la Transfiguració que és l’única conservada del retaule barroc del segle XVIII que es va destruir per la Guerra Civil. Correspon a la tercera etapa de la retaulística del barroc, caracteritzada per l’ús de la columna salomònica. El plafó és flanquejat per imatges de sant Josep i sant Antoni Abat. Al lateral dret hi ha la capella de la Pietat, que és la més destacada ja que, antigament, acollia una imatge que tenia gran devoció. L’actual és de 1940 perquè l’antiga també fou destruïda per la guerra. Les capelles més pròximes als peus de la nau (construïdes a principis del segle XVIII) avui estan advocades a sant Isidre i el Sant Crist. Les imatges que embelleixen el temple són de guix, de mitjans del segle XX. Entrant a l’esquerra destaca un interessant baptisteri neoclàssic decorat amb pintura mural. També és remarcable una pintura mural que es troba al costat. Està dedicada al Bateig de Jesús i conserva la data de 1666. El motiu d’aquesta pintura, força malmesa, indica l’indret on originàriament hi devia haver el baptisteri, ja que la pila baptismal actual és posterior. Als peus de la nau s’aixeca el cor, on hi ha l’orgue.</span></span></span></p>	08141-238	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>La primitiva església romànica, coneguda com a Torroella Vell, era situada al costat del castell de Torroella i apareix citada l’any 1205. Devia ser parròquia d’antic, però no és fins al 1312 que es troba documentada com a tal. En l’estat actual és difícil de dir si les restes corresponen a una obra romànica o posterior. Sembla que tenia un petit habitatge al costat, amb una cisterna d’època gòtica o tal vegada posterior. D’aquesta església primitiva se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església actual de Sant Salvador de Torroella va ser construïda a la primera meitat del segle XVII. El motiu del trasllat era que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó. Per això es buscà un emplaçament més accessible per a la majoria de masos. Segons diu una llegenda, va ser la mestressa del mas Palà, que solia queixar-se de la llunyania de l’església, la que hauria triat el lloc més escaient en un indret on tenia costum de parar-se a reposar. Sembla que la construcció es començà entorn del 1632 i el 1648 es va consagrar. La rectoria annexa probablement és contemporània al temple (entorn de 1632), tot i que va tenir reformes i ampliacions posteriors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement en aquesta època inicial (primera meitat del segle XVII) es va construir un retaule major, dedicat al Sant Salvador. No se’n té constància documental però se n’han conservat dues taules pintades, dedicades als temes del retorn d’Egipte de la Sagrada Família i a sant Joan Baptista. Avui aquestes pintures es poden veure al Museu Diocesà de Solsona. El 1643 l’edifici fou arrebossat exteriorment. Damunt la llinda de la porta principal una llosa porta la inscripció “Deal Beatum, 1643”. Del segle XVII hi ha també una llinda amb la inscripció de l’any 1628. Les capelles laterals del fons de la nau, avui advocades a sant Isidre i al sant Crist, foren construïdes els anys 1707 i 1710, respectivament. En aquest segle XVIII la capella lateral situada al sud i més propera al presbiteri va ser allargada, i també es va construir el retaule major, d’estil barroc, dedicat al Sant Salvador, el qual fou destruït en la Guerra Civil de 1936. L’autor era fill de la mateixa parròquia. En donava fe una inscripció que deia: “Joseph Palá, Fuster, 17[ ]”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El patrimoni i el manteniment de l’església era administrat pels anomenats priors, que es renovaven anualment entre els propietaris de les diverses masies. A inicis del segle XIX es va construir la capella de la Pietat i la sagristia. L’obra la va encarregar i pagar la família Palà, propietaris del mas del mateix nom. El mestre d’obres fou Josep Torrabadella, i la capella es va consagrar el 1802. Era una capella destacada del temple, ja que el culte a la Verge de la Pietat era antic i molt arrelat a la parròquia. La imatge d’alabastre pintat que s’hi venerava era com a mínim de mitjans del segle XVII. La nova capella també tenia el seu propi retaule, que no s’ha conservat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cementiri de Sant Salvador de Torroella va ser construït l’any 1886. Aquesta Data es troba en la reixa de la porta de ferro de l’entrada. Amb la fundació de la colònia Palà la família amb aquest cognom esdevingué el principal poder fàctic de la parròquia. Fou així que Joan Baptista de Palà i Valls (1841-1919) va fer una petició per construir un mausoleu a l’interior de l’església, que li fou denegada l’any 1893. Finalment s’optà per construir-lo al cementiri de Torroella. L’any 1925 hi enterraren a Josep Palà i Valls, germà de Joan Baptista de Palà i Valls, i també la seva esposa Maria Claret i Marvà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1926 la capella de la Pietat va ser reparada; s’hi van construir dos bancs-caixa i un gran respatller a banda i banda de l’altar. Va ser decorada pel pintor Magí Seres Roca. A conseqüència de la Guerra Civil l’església fou saquejada i va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu de la Pietat. També la imatge de la Pietat que hi havia en un pedró del veïnat, el retaule barroc de l’altar major i la campana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera dècada del segle XX el rector feia de mestre als nens de les cases properes. També hi anaven algunes nenes, però la majoria estudiaven a l’escola de la colònia Palà. A la dècada de 1960 es construí un petit local com a escola, adossada a l’angle sud de l’església. No va funcionar gaires anys, ja que entorn de 1965 el rector, mossèn Rossend Arseda, va deixar de residir a la Rectoria. Pels volts de 1969 la Rectoria va utilitzar-se com a casa de colònies per part d’una agrupació de Martorell, fins que a conseqüència d’un accident en què va morir una nena va cessar aquesta activitat. El 2005 es va establir a la Rectoria un matrimoni que, des d’aleshores, ha cuidat i millorat l’entorn i ha fet importants obres d’arranjament a l’interior de l’habitatge.</span></span></span></p>	41.8679500,1.7133100	393218	4635915		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-inscripcio.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-retaule-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-retaule-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-baptisteri-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-pintura.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88996-ss-torroella-pietat.jpg	Legal	Barroc\|Contemporani\|Neoclàssic\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en una llinda: 1628.Inscripció a la porta de la Sagristia: 1802L’exterior de l’església ha estat enjardinat. Compta amb una petita zona de pícnic amb una font, i té dos plafons amb informació històrica.L’any 1950 es va celebrar la restauració de l’església, sufragada pels propietaris de la colònia Palà de Torroella. Pels volts de 1975 un pintor aficionat va restaurar el plafó barroc de l’antic retaule. Pels volts de 2015 fou restaurada la part alta del campanar.Informació oral facilitada pels actuals residents a la Rectoria	96\|98\|99\|94	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
87688	Goigs de la Mare de Déu de la Pietat de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat-de-torroella	<p><span><span><span>CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella,</em> Edicions de l’Albí. Berga, p. 98-100, 109, 374.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a la parròquia de Sant Salvador de Torroella, concretament a la capella de la Pietat, de gran veneració entre els feligresos. L’edició consultada duu per títol: “Goigs de la Mare de Déu de la Pietat, venerada al poble de Torruella”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La lletra és de Martí Santandreu, prevere, i la música de Francesc Baldelló, també prevere. Els goigs fan referència a la Verge com a patrona i defensora de la parròquia de Torroella, però no fan esment explícit de la llegenda de la troballa d’aquesta marededéu per un bou. Hi podem llegir:</span></span></span></p> <p><span><span><span>“La gent d’aquí Torruella / una gran sort va tenir / enamorant-vos Vós d’ella / per guiar-la en eix camí / ple d’espines i mals passos / que té per cada costat.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Treient-vos del bast restable / vos alcen un ric altar / perquè defenseu el poble / com patrona singular (...)”</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edició consultada fou publicada el 1928 i se’n conserva un exemplar a l’Associació dels Amics dels Goigs (Goigs núm. 035 MD Pietat – Torroella). Una altra edició és de la dècada de 1940.</span></span></span></p>	08141-155	Església parroquial de Sant Salvador de Torroella, al sector oest del terme municipal	<p><span><span><span>La devoció de la Mare de Déu de la Pietat és la més arrelada a la parròquia de Torroella i es remunta com a mínim al segle XVII. Sobre això apareix informació interessant en unes notes històriques que apareixen al revers dels goigs dedicats a aquesta Verge, publicats el 1928 i reeditats els anys 1940 (se’n conserva un exemplar a l’Associació dels Amics dels Goigs: núm. 035 MD Pietat – Torreolla). Segons es desprèn d’aquestes notes, escrites probablement pel rector, la nova església parroquial de Sant Salvador de Torroella es començà a construir l’any 1632, data anterior a la referència de la consagració del temple, el 1648. S’entén, doncs, que inicialment l’església estava dedicada a la Verge de la Pietat. Amb els anys creixeria i, en algun moment, canvià l’advocació per la del Sant Salvador, mentre que la Pietat va quedar com una veneració secundària. En aquestes notes històriques es fa esment també de la imatge original de la Verge que, segons l’arqueòleg i historiador Mn. Joan Serra Vilaró, no era anterior al segle XVII. Era tallada en alabastre, amb una alçada de 56 cm, policromada i posteriorment va ser guarnida amb una corona de plata. En un principi la capella de la Pietat tingué priors propis, independents del temple. Posteriorment, entre finals del segle XVIII i principis del XIX, la família Palà va sufragar una nova capella de la Pietat, amb el seu retaule. Durant la Guerra Civil de 1936 el retaule i la imatge de la Pietat van ser destruïts, i l’actual imatge és de l’any 1940 (CAPSADA; DUARRI; LLOBET, 2010: 98)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la llegenda de la troballa de la Verge, ja hem dit que s’hi fa referència també en aquestes notes històriques escrites el 1928. </span></span></span></p>	41.8679900,1.7133200	393219	4635920	1928	08141	Navàs	Obert	Regular		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Sense ús				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Martí Santandreu, prevere (lletra); Francesc Baldelló, prevere (música).			62	4.4		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88999	Creu de la Santa Missió de Sant Salvador de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-de-sant-salvador-de-torroella		XX		<p><span><span><span>Creu de la Santa Missió emplaçada a la plaça de l’església de Sant Salvador de Torroella. Consta de tres grades de planta quadrada, amb un pedestal cúbic al damunt. A la part superior s’aixeca una creu llatina que té la següent inscripció: “SANTA MISSIÓ. 1961”.</span></span></span></p>	08141-241	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Durant les dècades de 1940 i 1950 les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons la inscripció de la creu, aquesta es va fer l’any 1961.</span></span></span></p>	41.8676800,1.7133700	393223	4635885	1961	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88999-ss-torroella-creu-santa-missio-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88999-ss-torroella-creu-santa-missio-4.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós			BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3	1761	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88060	Cal Serrador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serrador-0	<p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 99.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella. Edicions de l’Albí, Berga, p. 102. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 40</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa rural de dimensions mitjanes, emplaçada a peu de l’antic camí ral de Manresa a Cardona (actual C-55), prop del raval de can Flautes. Als seus inicis, tal com el seu nom indica, havia tingut la funció de serradora. Es tracta d’una construcció de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). Sembla una construcció aixecada en una sola fase, probablement al segle XIX. La façana principal, alineada amb la carretera, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb un balcó central al primer pis. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa es troba al costat del torrent de Comerma, que discorre pel costat de ponent. En aquest sector la casa té un nivell semisoterrani amb dos accessos laterals. Probablement aquí és on hi havia l’antiga serradora, que devia aprofitar l’energia hidràulica del torrent, el qual es devia desviar cap a la part inferior de les estances de la serradora per fer girar un rodet, igual que en un molí.</span></span></span></p>	08141-181	Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella, antic terme del castell de Torroella	<p><span><span><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva aquesta casa podria ser obra del segle XIX. En un cens municipal de l’any 1878 consta ja com a Cal Serradó. Estava situada al peu del camí ral de Manresa a Cardona i a la vora també del riu Cardener, una bona ubicació per a una serradora.</span></span></span></span></span></p>	41.8733000,1.7138400	393271	4636509		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88060-cal-serrador-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88060-cal-serrador-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88060-cal-serrador-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88060-cal-serrador-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88060-cal-serrador-5.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
88948	Estació d’anclatge del telefèric miner (prop de cal Taulé)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-danclatge-del-teleferic-miner-prop-de-cal-taule	<p><span><span><span>FÀBREGA ENFADAQUE, Albert. (2018). “El Cable Miner de Cardona a Súria”. <em>Actes del Primer Congrés de Patrimoni Miner, Història de la Minería i la Geologia a Catalunya. Homenatge a Luis Marià Vidal</em>. Manresa, p. 173 – 188. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MATA, Josep M.; HIDALGO, Josep (2020). <em>Recorregut pedestre geològic i ambiental per la comarca del Bages, pel terme municipal de Cardona (Geoparc de la Catalunya central): recorregut pels voltants de la Coromina, pel telefèric miner i per les restauracions de les escombreres de les explotacions de potassa (9 de desembre del 2020).</em> Publicació a internet.</span></span></span></p>	XX	Entorn descuidat	<p><span><span><span>Estació d’anclatge de l’antic telefèric miner de Cardona a Súria. Servia per reparar o tensar el cable del telefèric mitjançant els diferents contrapesos que encara es poden veure. Consisteix en una cavitat de planta rectangular excavada al subsòl i revestida de formigó. Té diferents elements de suport dels mecanismes amb què estava dotada. Al terme de Navàs hi ha una altra estació d’aquest tipus, i es conserven també les bases de formigó de les diferents torres que sostenien el cable del telefèric. Cada torre constava de quatre pilones. Des de fa uns anys s’ha senyalitzat un itinerari que recorre el traçat d’aquest antic telefèric.</span></span></span></p>	08141-225	Sector sud-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span><span>El telefèric o cable miner de Cardona a Súria enllaçava les mines de Cardona amb l’estació del ferrocarril miner de Súria. El projecte d’aquesta instal·lació es va fer l’any 1926, i el Cable va estar en funcionament des de 1930 fins el 1969, tot i que els túnels van ésser construïts una mica més tard, els anys 1939 i 1941 respectivament. El cable miner tenia una longitud de 11.775 metres, essent el més llarg de Catalunya. El trajecte estava dividit en 6 trams i constava de 7 estacions. L´estació de càrrega estava situada a la 11 Mina Manuela, de Cardona, mentre que l´estació final era a Súria, concretament on hi havia l´estació del ferrocarril que connectava a Manresa amb els Ferrocarrils Catalans. El cable anava a un velocitat de 9 Km/h. El traçat inicial tenia 98 pilones, amb una alçada mitjana de 10´46 metres; la més baixa era de 4 metres i la més alta de 23 metres. El trajecte constava de diferents ponts i dos túnels. Una vegada suspès el servei del cable, el 1969, va començar el procés de desmantellament de totes les estructures metàl·liques. Posteriorment es va aprofitar el recorregut per instal·lar-hi una línia elèctrica. En l’actualitat de les torres del telefèric només en queden les bases de formigó. Recentment, els centres excursionistes dels municipis per on transcorria han senyalitzat un itinerari, anomenat Camí del Cable, que ressegueix el traçat d’aquesta antiga infraestructura. També s’han documentat i estudiat tots els seus elements constitutius (FÀBREGA, 2018), i se n’han guardat alguns objectes que hi estan relacionats.</span></span></span></span></p>	41.8790100,1.7145200	393337	4637142		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88948-cami-cable-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88948-cami-cable-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Lúdic/Cultural				2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 168,15 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús