Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89471 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-6 | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 112.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 78.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada vora el camí que discorre per la vall de la Riera de Sant Cugat. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té coberts adossats a ambdós costats tot formant un pati davanter. Originàriament la casa era més estreta i de planta quadrada, i en un moment relativament recent fou ampliada pel costat esquerre amb obra feta de maó. La façana principal, orientada vers llevant, presenta una composició simètrica en base a tres eixos d’obertures. El central és format pel portal amb llinda plana, un balcó i una galeria d’un sol arc, parcialment tapiat. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Aquesta façana conserva l’arrebossat tradicional, mentre que a la resta de façanes, que tenen obertures més petites, el parament és a pedra vista. A l’interior la planta baixa té el sostre amb volta, mentre que les plantes superiors tenen sostres de cairats de fusta.</span></span></span></p> | 08141-304 | Sector sud central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span><span>Segons tradició oral el fundador d’aquesta casa era un home petit a qui anomenaven el Xic i que procedia de la casa pròxima de Garriguers, avui en ruïnes. És probable que això succeís l’any 1862, tal com informa la llinda de la casa. Els terrenys eren de les Cots i fins fa poc fou una masoveria d’aquesta masia. Posteriorment la casa ha estat objecte d’algunes ampliacions. Ja entrat el segle XX s’hi va establir Josep Comelles, avi de l’actual propietari. Entorn de 2018 la família va adquirir la propietat de la casa.</span></span></span></span></p> | 41.8729900,1.7975100 | 400214 | 4636374 | 1869 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89471-cal-xic-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89471-cal-xic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89471-cal-xic-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89471-cal-xic-vista.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al balcó de la façana principal: 1862. Inscripció a la part posterior: 1869.Informació facilitada pels propietaris | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89474 | Reixes (est) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixes-est | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 89.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “El misteri de Reixes”, <em>Arrels</em> (blog d’interent). </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 16.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Masia de petites dimensions, avui en ruïnes, probablement aixecada al segle XVIII. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis) i d’una pallissa independent, situada uns metres al nord. Del cos residencial se’n conserven més o menys els murs perimetrals, més esfondrats a la part posterior. La façana principal, encarada vers llevant, és obra fonamentalment d’una reforma feta al segle XIX. S’ordena a partir d’un portal central i tres balcons al pis superior. Les obertures són emmarcades amb brancals de pedra però rematades amb maó a la part superior. A la façana lateral, en canvi, es conserva una finestra emmarcada totalment amb pedra carejada. En les obres d’ampliació del segle XIX la casa es va fer recréixer amb unes golfes a la part posterior, de manera que va quedar més alta per darrera i amb la teulada a un sol vessant. Al costat dret i a la façana posterior hi ha uns petits cossos afegits, un dels quals té estructura de volta. Pel que fa a la pallissa, es troba també en un estat força ruïnós.</span></span></span></p> | 08141-305 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Separats per una distància d’uns 90 m hi l’indret amb restes constructives que corresponen a la casa coneguda com a Reixes Vell i la casa actual de Reixes. El primer podria correspondre a la primitiva casa de Reixes, o tal vegada a una casa més petita. La segona és la masia pròpiament. Pel que fa a Reixes Vell, és difícil aventurar-ne una datació a partir de les escasses restes conservades. Una inscripció a la roca ens informa que, almenys les tines, ja existien el 1792, però probablement el lloc era ocupat de molt més antic. Isidre Soler, àlies el Filaborres, recordava haver vist la casa encara habitada. També havia vist el celler encara amb la volta. Segons ell, es va esfondrar quan encara hi havia bótes de fusta a dins, les quals, per tant, van quedar enterrades al subsòl.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia de Reixes, tampoc en coneixem notícies documentals antigues. Es devia construir al segle XVIII. En l’inventari del patrimoni de Navàs fet el 1994 la casa es trobava més sencera i es diu que hi havia llindes amb inscripcions de l’any 1700, de les quals avui no en queda rastre. La casa, però, és obra substancialment del segle XIX, quan s’hi va fer una important reforma. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Reixas”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 2 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja entrat el segle XX, el propietari residia a Sallent, i fins la dècada de 1960 Reixes va estar habitada per masovers. L’any 1994 la masia i la pallissa es trobava encara en bon estat; posteriorment va iniciar un procés de degradació i ruïna.</span></span></span></p> | 41.8881300,1.7872800 | 399389 | 4638067 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89474-reixes-est-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89474-reixes-est-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89474-reixes-est-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89474-reixes-est-4-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89474-reixes-est-7.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Uns 2,5 km a l’oest, a la zona de la vall d’Hortons propera a cal Tiet, hi ha la casa de pagès també anomenada Reixes, cosa que dóna peu a certes confusions. La denominació correcte és Reixes, cal Reixes o Reixetes per la casa de la vall d’Hortons, a l’oest, i Reixes per la casa de la zona de la riera de Sant Cugat, a l’est. Tal com hem dit, aquesta té unes ruïnes properes que es coneixen com a Reixes Vell.En la fitxa del Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (PEUPIC) hi ha una errada en la fitxa corresponent a cal Reixes (núm. 89.EA). La fitxa, descripció i mapa corresponen a cal Reixes o Reixes (a l’est, al sector proper a la riera de Sant Cugat), però les coordenades UTM corresponen a la casa també anomenada cal Reixes (a l’oest, la que es troba a la Vall d’Hortons). Aquest catàleg no té cap fitxa dedicada a aquesta segona casa, la de l’oest.Informació facilitada per Jaume Obradors en base a tradició oral i escrits d’Isidre Soler, àlies el Filaborrres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89475 | Reixes Vell (tines de Reixes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixes-vell-tines-de-reixes | <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “El misteri de Reixes”, <em>Arrels</em> (blog d’interent). </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 17.</span></span></span></p> | XVIII | Construcció de les tines parcialment conservada. Restes del celler força arrasades. | <p><span><span><span>Conjunt de tines més unes restes constructives amb encaixos a la roca força estranyes que corresponen a la casa anomenada Reixes Vell, que podria ser la predecessora de l’actual casa de Reixes, situada uns 90 m al sud-est. Gràcies a la descripció que n’ofereix Isidre Soler sabem que les restes constructives actualment visibles corresponen al celler d’aquesta casa. D’aquest celler només en resten escassos vestigis d’estructures que aprofitaven un espai entre dues roques per configurar una estança rectangular. A una banda hi ha una paret de roca estreta i, a l’altra, una petita cinglera més alta. L’estança estava coberta amb una volta de la qual en un angle s’insinua l’arrencada de l’arc i, al llarg de la paret de la roca, queda marcada per una regata longitudinal. També la pedra de l’altra banda conserva un encaix per a l’arrencada de la volta. Entorn d’aquesta cambra no s’hi observen enderrocs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet curiós i estrany és que a la paret de la cinglera hi trobem un seguit d’encaixos de forma quadrada que es distribueixen en diferents nivells d’alineacions, però sense que responguin a una pauta identificable que ens permeti deduir-ne la funcionalitat. Tan sols podem dir que aquests encaixos són anteriors a la construcció del celler, ja que quedarien pràcticament tapats rere la volta, i que semblen fets per encaixar-hi bigues, les quals devien sostenir algun tipus d’estructura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les tines, n’hi ha dues i estan lleugerament separades entre si, a la part alta del mateix cingle, una mica més avall. Són tines parcialment excavades a la roca, sense cairons, i queden aixoplugades per sengles construccions de planta quadrada. A la part exterior del cingle hi ha les dues boixes i, entremig, uns grans encaixos a la roca que servien per fixar-hi la premsa. Es tracta d’una premsa de cargol però d’un model arcaic, sense la gàbia circular de les premses modernes. Els encaixos a diferents nivells permetien anar fent pressió mitjançant unes travesseres que es col·locaven a una alçada cada vegada més baixa. A la part de damunt de la roca hi ha encara un altre encaix.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat esquerra hi ha una inscripció a la roca on es pot llegir “SIDRU 1792”.</span></span></span></span></p> | 08141-306 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span><span>Separats per una distància d’uns 90 m hi l’indret amb restes constructives que corresponen a la casa coneguda com a Reixes Vell i la casa actual de Reixes. El primer podria correspondre a la primitiva casa de Reixes, o tal vegada a una casa més petita. La segona és la masia pròpiament. Pel que fa a Reixes Vell, és difícil aventurar-ne una datació a partir de les escasses restes conservades. Una inscripció a la roca ens informa que, almenys les tines, ja existien el 1792, però probablement el lloc era ocupat de molt més antic. Isidre Soler, àlies el Filaborres, recordava haver vist la casa encara habitada. També havia vist el celler encara amb la volta. Segons ell, es va esfondrar quan encara hi havia bótes de fusta a dins, les quals, per tant, van quedar enterrades al subsòl.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la masia de Reixes, tampoc en coneixem notícies documentals antigues. Es devia construir al segle XVIII. En l’inventari del patrimoni de Navàs fet el 1994 la casa es trobava més sencera i es diu que hi havia llindes amb inscripcions de l’any 1700, de les quals avui no en queda rastre. La casa, però, és obra substancialment del segle XIX, quan s’hi va fer una important reforma. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Reixas”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 2 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja entrat el segle XX, el propietari residia a Sallent, i fins la dècada de 1960 Reixes va estar habitada per masovers. L’any 1994 la masia i la pallissa es trobava encara en bon estat; posteriorment va iniciar un procés de degradació i ruïna.</span></span></span></span></p> | 41.8890300,1.7866000 | 399334 | 4638167 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-vell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-vell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-vell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-vell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-vell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-vell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-tines-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-tines-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-tines.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-tines-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Obradors en base a tradició oral i escrits d’Isidre Soler, àlies el Filaborrres.Els germans Ramon i Jaume Corominas han estudiat i dibuixat el conjunt de les tines i premsa amb posterioritat a la publicació del seu llibre “Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l’edat mitjana”, editat per l'Àmbit de Recerques del Berguedà el 2017. | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||||
| 89477 | Camí ral de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-castelladral | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. <em>Castelladral, un poble de pagès</em> (llibre en elaboració). </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. Escrits inèdits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 05.BAMP</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS I SERRA, Marc (1996) 'Els camins tradicionals del Bages'. <em>Dovella</em>. Núm. 53. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Pàg.17-20.</span></span></span></p> | X-XIX | Tram molt parcial | <p><span><span><span>Restes d’una part del camí ral que passava per Castelladral en direcció nord-sud. Uns 250 m al nord-est del nucli de Castelladral, vora el pedestal de la Creu de la Santa Missió que es troba al costat de la carretera, es conserva en bones condicions un petit tram d’aquesta calçada. Es tracta d’una codina natural on es poden apreciar perfectament les roderes dels carros. Això indica que, en aquest sector, el camí era carreter. En la major part del trams, però, aquest camí era de bast, com tots els camins tradicionals abans de mitjans del segle XIX, quan es van començar a construir les carreteres modernes.</span></span></span></p> | 08141-307 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Castelladral era un node de comunicacions, i hi confluïen diversos camins antics que enllaçaven el pla de Bages amb les terres del Berguedà seguint un eix central, entre el Llobregat i el Cardener. No en podem concretar amb precisió ni les èpoques en què van estar vigents ni els recorreguts detallats, de manera que en farem una descripció genèrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Venint del sud hi havia, d’una banda, el Camí ral de Súria a Berga, que feia un recorregut en diagonal més o menys igual que l’actual carretera (B-423). La sortida de Súria que era pel carrer del Roser, les Cabanasses i passava al nord de Sant Salvador del Quer. Poc abans d’arribar a Castelladral encara es conserven les ruïnes de la casa anomenada l’Hostal, que podria ser una construcció dels segles XVIII-XIX. Un altre camí procedia de la zona més central o de Castellnou. Des del Pont de Barquets pujava pel sector proper al mas Bigorra, i més amunt es creuava amb el Camí Saliner (que feia un recorregut transversal cap a Navàs i en direcció a l’Osona). Aquesta zona a l’entorn del mas Bigora i de Solivella devia ser força estratègica. És interessant perquè hi trobem tres elements que podrien estar vinculats amb torres o fortificacions de control d’aquestes rutes. Són el castell de Solivella, Bigorra Vell (una possible torre de vigiliància alt-medieval obrada amb opus spicatum) i el que hem anomenat jaciment de Maçaners (una altra possible torre, també obrada en part amb opus spicatum i situada en un punt estratègic). Des d’aquí el camí seguia en direcció nord cap a Reixes i Castelladral. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de Castelladral cap al nord un dels camins continuava per un recorregut més a l’oest de l’actual carretera, per l’Obaga del Castell cap a Sant Just i Serrateix. Aquest camí consta com a camí ral (“strata regia”) l’any 941 en la donació de l´alou d´Arboceda al Monestir de Serrateix. La denominació del castell de Castelladral com a 'castro iteral', és a dir, castell del camí, l’any 977 en l´acta de fundació del Monestir de Serrateix també sembla referir-s’hi. Pel que fa al camí ral de Navàs a Berga, se separava de l’anterior al cap d’un quilòmetre aproximadament, i feia un recorregut en diagonal cap al nord-est. A l’extrem nord del terme de Navàs el camí confluïa amb un altre que venia més oriental per Sant Cugat del Racó.</span></span></span></p> | 41.9012000,1.7819000 | 398963 | 4639524 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89477-castelladral-cami-ral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89477-castelladral-cami-ral-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89477-castelladral-cami-ral-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Obradors | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||||
| 89478 | Alzina de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-castelladral | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 10.BN.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Alzina singular, situada uns 200 m al sud-est del nucli de Castelladral, al marge d’un camí que condueix a diverses cases d’aquest sector. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) que està formada per tres troncs principals probablement de rebrot de la soca original. Cada un dels troncs té més de 1,5 m de perímetre, que en conjunt formen un capçada d'envergadura.</span></span></span></p> | 08141-308 | Sector central del terme municipal. Antic terme del Castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.8977900,1.7821600 | 398979 | 4639145 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89478-alzina-castelladral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89478-alzina-castelladral-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||||||||
| 89480 | Càdec de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadec-de-castelladral | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 10.BN.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Càdec (Juniperus oxycedrus) que es troba situat u<span>ns 250 m al nord-est del nucli de Castelladral, prop del pedestal de la Creu de la Santa Missió que es troba al costat de la carretera, en una esplanada. </span>És un exemplar de més de tres metres d'alçada, format per diferents peus de rebrot que, en conjunt, presenten un port no molt dens.</span></span></span></p> | 08141-309 | Sector central del terme municipal. Antic terme de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.9015800,1.7822800 | 398995 | 4639566 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El càdec (Juniperus oxycedrus ssp. oxycedrus var. microcarpa) és un arbre petit que no acostuma a superar els 8 m, sovint de port arbustiu, similar al ginebre (Juniperus communis), però generalment no tan dens. El càdec té a la cara superior de les fulles dues bandes blanques separades pel nervi central verd, mentre que el ginebre presenta una sola banda blanca central. Ambdues espècies també es diferencien pel color i la mida dels gàlbuls madurs -els del càdec són rogencs i mesuren de 6 a 12 mm, mentre que els del ginebre són de color blau fosc i mesuren de 5 a 9 mm. Les dues espècies són dioiques, amb individus que tan sols fan flors femenines i individus que tan sols en fan de masculines. Tant els gàlbuls del ginebre com els del càdec s'utilitzen en la fabricació de ginebra, però els del ginebre són més aromàtics. El càdec és una espècie de distribució mediterrània que tolera molt bé la sequera, mentre que al ginebre se'l pot trobar a la major part d'Europa, però defuig les zones massa seques. El càdec, després de cremar-se, rebrota de soca; en canvi, el ginebre no. Popularment tant Juniperus communis com el Juniperus oxycedrus al Bages es coneixen amb el nom de ginebre.Al Bages és fàcil trobar cadequers (bosquina en què domina el càdec), especialment al sud-oest de la comarca. Aquestes bosquines creixen normalment sobre els sòls més pobres i secs, sovint en llocs on el recobriment vegetal és discontinu a causa de l'erosió i l'arbust petit dominant és el romaní. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||||||||||
| 89481 | Creu de la Santa Missió de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-de-castelladral | XX | Parcialment conservada, només el basament | <p><span><span><span>Basament d’una creu de la Santa Missió emplaçada vora la carretera de Castelladral, uns 250 m al nord-est d’aquest nucli de població. El basament és format per tres blocs de pedra de planta quadrada, esglaonats. La creu no s’ha conservat. En una de les cares hi podem llegir la següent inscripció: “RECORD DE LA SANTA MISSIÓ < 11 22 > MCMLI”.</span></span></span></p> | 08141-310 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.9011800,1.7819700 | 398969 | 4639522 | 1951 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89481-creu-missio-castelladral-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89481-creu-missio-castelladral-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Durant les dècades de 1940 i 1950 les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons la inscripció de la creu, aquesta es va posar el 22 de novembre de 1951. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||||
| 89482 | Casa Nova del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-pla | XIX-XX | Estat d'abandonament. La teulada comença a esfondrar-se. | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes, emplaçada en un pla prop de la carretera de Súria a Balsareny. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té petits cossos adossats als laterals. La casa sembla aixecada en una sola fase constructiva, i posteriorment s’hi haurien fet reformes. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en dos eixos d’obertures. A la dreta hi ha el portal i un balcó al seu damunt. Probablement el portal (rematat amb maó) i el balcó són reformes posteriors. En aquest moment també s’hauria cegat una finestra antiga. El parament és de paredat comú amb restes d’arrebossat. En les altres façanes hi trobem algunes petites finestres emmarcades amb pedra carejada. El petit cos de l’esquerra, obrat amb totxo, així com el galliner, a la dreta, són construccions ja molt recents.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-311 | Sector sud-est del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser originària del final del segle XVIII o del XIX. Era una masoveria de la Vila, una masia de la zona entre Súria i Castellnou que tenia altres cases a la zona. La Casa Nova del Pla va ser habitada per masovers fins a la dècada de 1970, i després va quedar abandonada.</span></span></span></p> | 41.8785600,1.8188100 | 401990 | 4636967 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89482-casa-nova-del-pla-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89482-casa-nova-del-pla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89482-casa-nova-del-pla-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89482-casa-nova-del-pla-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Vilà, de can Peçols. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89498 | Taurons (Sant Cugat del Racó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taurons-sant-cugat-del-raco | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 107.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “L’amo de Taurons que va fer les Amèriques”, <em>Arrels</em> (blog d’interent). </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 88.</span></span></span></span></p> | XVII-XX | En ruïnes | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, avui en ruïnes, que es troba molt ben emplaçada en un estrep rocallós, sobre una beta de roca que forma una petita cinglera, dominant la riera de Taurons. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos molt derruït a ponent i un cobert a llevant, i compta també un grup de tines separades a llevant, així com altres coberts en ruïnes més a ponent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa és fruit de diverses fases d’ampliació que són difícils de determinar. La façana principal es troba a ponent, on hi ha un portal adovellat amb un balcó al seu damunt i dues finestres emmarcades amb pedra carejada. En aquest sector, així com en diferents murs del cos antic, tant interiors com exteriors, el parament és format per carreus ben tallats i disposats a trenca-junt. Interiorment la casa s’estructurava en dues crugies, i la de llevant encara conserva a la planta baixa una gran volta de pedra. El cos adossat al sud-oest devia ser posterior i tenia també funcions d’habitatge. En una fotografia de l’any 1984 encara es pot veure sencer. Se n’ha conservat un portal adovellat per on s’hi accedia per la façana nord, al costat de l’altre portal. Actualment la masia es troba força derruïda, tant a l’interior de l’habitatge com en els murs perimetrals, especialment de la part davantera i posterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de les tines, que s’ha conservat en un estat més íntegre, segons una llinda fou ampliada el 1906. Consta de quatre tines cilíndriques que, pel fet d’estar separades de la masia, devien correspondre als rabassaires que conreaven les vinyes de l’heretat.</span></span></span></p> | 08141-312 | Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquest mas que, per la seva tipologia i el seu emplaçament, sembla d’origen força antic, tal vegada medieval, tot i que no en tenim constància. Cal dir que al terme de Navàs hi ha una altra masia amb el nom de Taurons, a la parròquia de Sant Salvador de Torroella, de la qual tampoc en coneixem gaires notícies i ignorem quina relació tenien entre elles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció actual del Taurons de Sant Cugat correspon majoritàriament als segles XVII-XVIII. Segons una inscripció conservada en una llinda, el 1854 l’hereu era Josep Comasòlibas. La família Comasòlibes procedia del mas Bosc de Mussarra, de Monistrol de Calders, i a principis del segle XIX Francesc Comasòlibes Graner es casà amb la pubilla del mas Serra dels Eixibis. No sabem com el mas Taurons va passar a formar part també del patrimoni d’aquesta família. Ja a principis del segle XX Ramon Juncadella Comasòlibes, que era un germà de l’hereu del mas Serra dels Eixibis (Josep Juncadella Comasòlibes), va comprar el mas Maçaners i va obtenir per herència de la seva mare el mas Taurons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ramon Juncadella fou un indiano i d’ell s’explicaven moltes anècdotes. La seva biografia, envoltada d’elements llegendaris de vegades no del tot reals, la recull Maria Estruch en el seu blog. El cert és que va marxar a fer les Amèriques i a Cuba treballà un temps en el negoci dels destil·lats. Un cop retornat a Navàs era propietari de la masia de Taurons, on hi féu instal·lar tota mena de ginys tecnològics, com ara la sínia de Taurons. Amb els anys Ramon es convertí en una persona respectada. També es diu que s’havia casat tres vegades, però morí sense descendència, justament quinze dies abans d’esclatar la guerra civil. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1930 i 40 els masovers de Taurons eren la família Marsinyac. Quan en van marxar, encara hi hagué uns altres masovers fins a la dècada de 1960, i després la casa va quedar abandonada. L’any 1994 la masia ja es trobava en estat ruïnós i sense teulades.</span></span></span></p> | 41.8908400,1.8000600 | 400453 | 4638353 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89498-taurons-st-cugat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89498-taurons-st-cugat-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89498-taurons-st-cugat-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89498-taurons-st-cugat-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89498-taurons-st-cugat-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89498-taurons-st-cugat-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89498-taurons-st-cugat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89498-taurons-st-cugat-tines.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89498-taurons-st-cugat-llinda.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda a la façana sud: JOHP COMASOLIBAS 1854Inscripció al cobert de les tines: 1906.Informació facilitada per Montse Beringues i Jaume Obradors. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89499 | L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva-4 | <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 83.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 69.</span></span></span></span></p> | XIV-XX | Estructuralment bé. Sense manteniment | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada a la falda d’un turonet. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té un cobert adossat a l’est i un altre cobert, independent, al nord. La casa deu ser fruit de diverses ampliacions, i probablement al segle XIX es va eixamplar amb la galeria de migdia. L’aspecte actual es deu a alguna reforma feta ja ben entrat el segle XX, quan es va uniformitzar tota la construcció amb un arrebossat de ciment i es van modificar també la majoria de finestres, de manera que la casa ha perdut en certa manera la seva fesomia tradicional. La façana principal, encarada vers el nord-est, s’ordena a partir del portal central, adovellat i amb un balcó al seu damunt. Els dos contraforts que flanquegen la porta semblen de construcció recent. La resta de finestres que hi podem veure semblen, almenys en part, modificades. La façana oposada, al sud-oest, té una galeria amb doble arcada i dóna a un petit pati posterior. A la façana nord hi ha adossada una petita terrassa amb una interessant cisterna de planta quadrada, perfectament obrada amb carreus. Finalment, la façana sud-est queda singularitzada per una galeria amb tres arcs de mig punt flanquejada per dues finestres, totes amb baranes de balustre. També destaca el ràfec, decorat amb cabirons. A l’angle sud es troba una estança amb una tina i una premsa.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-313 | Sector sud-est del terme municipal. Antic terme del castell del Mujal. Parròquia de la Santa Creu del Mujal. | <p><span><span><span>Aquesta masia és d’origen medieval, i ja apareix esmentada entre la llista de masos citats abans del fogatge de 1365-1370. L’any 1312 hi trobem citats a la zona del Mujal els masos de “Bartolomeus” (Bartomeus), “Zoliva” (l’Oliva) i “Sancta cruce” (Santacreu). No en coneixem més notícies, però cal suposar que la masia es devia ampliar als segles XVII-XVIII, i que al segle XIX es dotà de la galeria de migdia. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “La Oliva”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 6 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja entrat el segle XX, el propietari era Salvador Escudé, més conegut com el Salvadoret, un personatge molt popular a Navàs, on tenia un forn de pa. Va viure a la masia fins a la dècada de 1940. El següent propietari fou el seu nebot, de Berga. El 1994 la masia de l’Oliva va quedar afectada pels grans incendis d’aquell any.</span></span></span></p> | 41.8842700,1.8373600 | 403538 | 4637580 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89499-oliva-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89499-oliva-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89499-oliva-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89499-oliva-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89499-oliva-cisterna-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan vilà, de can Peçols | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89500 | L'Ingla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lingla-0 | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 71.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 31.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Petita masia o casa de pagès molt ben emplaçada en una esplanada que es troba front a la vall de la riera d’Hortons i amb un turó a la seva esquena. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té dos petits coberts adossats al nord-oest i un cobert independent al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un exemple interessant perquè ha conservat íntegrament la tipologia constructiva originària. La part més antiga de la casa es troba al nord i d’aquí s’ha allargat en dues o tres fases cap al sud. La façana principal, encarada al sud-est, és fruit d’aquesta última ampliació, tal vegada del segle XIX. Presenta una composició simètrica ordenada en base a un arc central, sense porta i que dóna accés a una estança de treball, amb tres finestres al seu damunt i una galeria d’un sol arc a les golfes. Les finestres són emmarcades amb pedra carejada. L’habitatge pròpiament es troba més endins, i s’hi accedeix per un portal lateral amb llinda plana situat al sud-oest. A la part posterior de la casa hi ha adossada una tina, amb accés a la part alta mitjançant una rampa. Els paraments són de diferent tipus, majoritàriament a pedra vista. A la part davantera l’interior ha conservat totalment una estructura amb bigues de fusta, sense llates. Al seu davant un muret forma un clos davanter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cobert de l’angle oest forma una mena de porxo molt alt a l’interior del qual hi ha un interessant forn de pa, construït al segle XIX i d’una tipologia força peculiar: amb una xemeneia a la part superior i, a la part inferior, una petita cambra segurament per guardar-hi la llenya, ja que el foc es feia dins mateix del forn on després es coïa el pa. Es conserva en perfecte estat. També és interessant el cobert aïllat al sud, que devia ser el femer: semi-soterrat i cobert amb volta de maó.</span></span></span></p> | 08141-314 | Sector nord central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser originària del segle XVIII o, tal vegada més antiga. En fases posteriors, possiblement ja al segle XIX, s’anà ampliant cap al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Ingla”. Hi consta que és una casa que estava situada a 1 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de tres pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans de segle XX hi vivien com a masovers la família Suades. Ton Suades era un de dotze germans originari de Corretjoles. S’hi va estar fins els volts de 1955, i posteriorment la casa pràcticament ja no va ser habitada.</span></span></span></p> | 41.9028700,1.7695600 | 397942 | 4639724 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89500-ingla-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89500-ingla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89500-ingla-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89500-ingla-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89500-ingla-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89500-ingla-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89500-ingla-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89500-ingla-int.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al forn: 18[?]Informació facilitada per Jaume Obradors | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89501 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-10 | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 66.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 30.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Petita masia o casa de pagès emplaçada en una planell vora la confluència de la riera de Tauler amb la d’Hortons. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis) que té dos coberts aïllats, a nord i sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa, que probablement s’ha anat ampliant en diverses fases, ha evolucionat cap a una estructura força atípica, fruit de múltiples reformes. A l’angle sud-est fa un “queixal” on trobem el portal principal, emmarcat amb maó i pràcticament amagat sota una terrassa. Aquest cos que sobresurt a llevant, que sembla obra ja del segle XIX, té una altra porta lateral junt amb dues finestres. En la resta de façanes les modificacions són freqüents i han donat com a resultat obertures de tipologies diverses. Els paraments són de paredat comú, a pedra vista. A la part posterior hi ha una rampa que dóna accés a una tina, i uns metres al sud-oest trobem un pou.</span></span></span></p> | 08141-315 | Sector nord-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser originària del segle XVIII. En els segles XIX i XX va ser objecte de diverses reformes. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Cal Fuster de Castelladral”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 4 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. Va estar habitada de forma continuada almenys fins l’any 1957.</span></span></span></p> | 41.8966900,1.7607800 | 397204 | 4639048 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89501-cal-fuster-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89501-cal-fuster-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89501-cal-fuster-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89501-cal-fuster-6.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||||
| 89503 | Vilamorós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamoros | <p><span><span><span>ACIÉN, M (2000). “La herencia del protofeudalismo visigodo frente a la imposición del Estado Islámico”. <em>Anejos de AespA CSIC</em>, 23. Madrid, p. 429-441.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BARBERÀ, J.; DAURA, A. (1982). 'Troballa d'una sepultura medieval excavada a la roca a Cardona'. <em>Dovella</em>, núm. 7. Manresa, p. 35.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 29.BARP</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BRAMON, D. (2000). <em>De quan érem o no musulmans: textos del 713 al 1010. Continuació de l’obra de J.M. Millás i Vallicrosa</em>. Barcelona. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Institut d’Estudis Catalans. Eumo, Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages'. <em>Dovella</em>, núm. 5, Manresa, p 13-23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 59.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 253.. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Tomba de Vilamorós”. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 350.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1988). “Nous jaciments arqueològics al terme municipal de Navàs”. <em>Cardener</em>, núm. 5, Cardona, p. 107-124.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FOLCH, C. (2005). 'El poblament al nord-est de Catalunya durant la transició a l’Edat Mitjana (segles V – IX dC)'. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XLVI. Girona, p. 37-65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, Cristian; GIBERT, Jordi. <em>Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener</em>. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 7084.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ, R. (2005). “ La defensa del territori durant la transició medieval”. I Congrés de Castells a la Mediterrània Nord-Occidental. Arbúcies (5-7 de març).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, Jordi (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. A. 28.</span></span></span></span></p> | I-XVI | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana i alt-medieval que ocupa una àrea força extensa al sud del turó dels Olivers, en un indret conegut com a Vilamorós. En anteriors ressenyes ha estat descrit de manera parcial, per això nosaltres l’hem agrupat en tres sectors, que es troben separats uns 300 m d’una punta a l’altra i que hem denominat sector nord, sector central (on hi ha una tomba de banyera) i sector sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El sector nord fins ara no havia estat descrit. Les coordenades UTM són: ETRS80 399880, 4638249. Aquí fa uns anys Josep M. Badia hi va identificar superficialment ceràmiques i materials d’època romana. En aquest indret hi trobem una mena de feixa que podria marcar un antic clos o petita muralla. Fa uns 80 metres de llarg i és més ample que una simple feixa. Està format per pedres més aviat petites i es troba molt esfondrat. Entre les pedres d’aquest muret hi hem localitzat diversos fragments reaprofitats d’opus signinum. Més amunt trobem una petita cinglera, de manera que el mur, que només es troba al sud, marcaria un recinte força ampli que avui és ple de vegetació. Uns 30 m al nord del final del camp que hi ha sota el mur, pel costat de llevant (coordenades UTM ETRS80 399942, 4638338), hi hem localitzat dues tombes excavades en un bloc de roca que s’ha desprès del cingle. Una correspon a una tomba infantil. És de forma ovoïdal, mesura 0,80 x 0,23 i té una regata a la part alta perquè s’hi escorrin les aigües pluvials. L’altra també és ovoïdal, una mica més gran però ha quedat partida. Al seu voltant s’hi observen encaixos diversos en altres roques. Aquestes tombes es troben desplaçades a l’est respecte al nucli on hi devia haver el sector habitat, aprofitant la roca de la cinglera. Probablement les tombes són posteriors, alt-medievals, mentre que la zona d’habitat seria d’època romana amb una possible pervivència posterior. Cal dir també que les feixes que es troben enmig dels camps que hi ha més al sud són fetes amb un tipus de pedra que podria ser aprofitada d’alguna construcció antiga. Segons informació oral d’Isidre Soler, àlies Filaborres, en aquest sector hi havia un poblat o una capella antiga. Són unes afirmacions, aquestes últimes, que cal entendre d’una manera orientativa i no literal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El sector central és el que primer fou identificat i correspon a una tomba excavada a la roca acompanyada de la troballa de material superficial. Les coordenades UTM són ETRS80 399928, 4638063. L’indret és format per un rocam llis amb excel·lents vistes cap al sud, per on despunta la silueta de Montserrat. La tomba, molt fonda i ben retallada, és del tipus “banyera”, orientada d’est a oest i mesura 1,90 m de llargària, 0,50 m d'amplada i 0,35 m de fondària. Es troba buida des d’antic. Prop seu hi ha possibles dipòsits circulars excavats a la roca així com altres retalls. Al peu de la roca pel costat sud-est s’hi van localitzar restes de teula romana (tègula i ímbrex), per la qual cosa s’ha apuntat que hi podria haver hagut tombes construïdes amb aquests materials, que són característiques del període tardo-romà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, el sector sud es troba un centener de metres al sud-est d’on hi ha la tomba de banyera, a continuació de l'esperó rocós fins un cingle encarat al sud, on s'obre una plana on hi ha evidències d'ocupació humana. Les coordenades UTM, en aquest cas aproximades, són: ETRS80 399949, 4637974. En aquest sector l’any 2006 un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona hi va recollir ceràmica comuna d’aspecte groller, un fragment informe d'àmfora i un fragment de vidre transparent. Aquests materials van permetre apuntar una cronologia tardo-antiga o alt-medieval que podria relacionar-se amb el jaciment de Vilamorós. També es van detectar possibles restes d'estructures en pedra i teules.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En conclusió, les restes descrites apunten a un tipus d’assentament romà i alt-medieval que tindria diferents nuclis, en els quals hem vist que coexisteixen tombes excavades a la roca de tradició alt-medieval amb indicis d’ocupació humana o d’habitatge. És interessant també l'etimologia del topònim, que podria indicar l’existència d'una antiga villa o villare Amorosus o Amorós. Així mateix, en documents del segle XVI hi ha constància en aquesta zona d’una Vila Marló, que podria ser la continuadora d’aquesta antiga vil·la o vilar, que tindria el seu inici en època romana i que hauria perviscut a l’edat mitjana fins a una època indeterminada.</span></span></span></p> | 08141-316 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.8882200,1.7937500 | 399926 | 4638069 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-banyera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-banyera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-banyera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-banyera-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-turo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-turo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-muralla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-o-signinum.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-nordest-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-nordest-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89503-vilamoros-tomba-nordest-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’any 1982 Jaume Barberà i Antoni Daura van publicar la troballa de la sepultura excavada a la roca. L'any 2006 un equip del departament d'Arqueologia Medieval i Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona va realitzar una prospecció arqueològica a la Vall del Cardener dins el Projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval 2005-2008'. Els directors van ser Cristian Folch i Jordi Gibert. En aquest moment es van localitzar restes a l’indret que hem denominat sector sud. Posteriorment Josep M. Badia va identificar restes a l’indret que hem denominat sector nord. L’any 2018 el jaciment es va incloure en el Catàleg del patrimoni de Navàs (PEUPIC), aprovat definitivament el 2019. Posteriorment el propietari de la masia veïna de les Cots va portar a terme una rompuda de gran envergadura en un bon nombre de camps de la zona, inicialment amb els permisos oficials. En el transcurs d’aquestes tasques va destruir el molí de Les Cots, proper a aquest jaciment, i va fer rompudes també a l’indret que hem denominat sector sud. Aleshores els agents rurals van identificar més material en aquest sector que confirmaven l’existència del jaciment. El cas fou denunciat i actualment és objecte d’un litigi. Fruit del nostre treball de camp (el 2021) donem a conèixer una nova tomba (infantil) fins ara inèdita.Informació facilitada per Jaume ObradorsLa localització genèrica introduïda correspon al sector central, on hi ha la tomba de banyera. | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||||
| 89504 | Resclosa i rec de El Molí (de les Cots) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-el-moli-de-les-cots | <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, Jordi (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa I. 1.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial Urbanístic del Catàleg de Masies i Cases rurals en Sòl no urbanitzable de Navàs, aprovat el 2012, fitxa núm. 66.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Molí destruït. Resclosa i rec en estat d'abandó i envaïts per la vegetació. Accessos i entorn amb camins tallats. | <p><span><span><span>Resclosa i rec de l’antic molí que era conegut simplement com “El Molí” i que pertanyia a la masia de les Cots. Es troben emplaçades vora la riera de Sant Cugat, en el punt on aquesta fa un meandre al nord de la masia de Les Cots. La resclosa es troba uns 280 m en línia recta al nord-est de l’antic molí. Les restes es conserven en un estat desigual, ja que la zona ha estat molt afectada per importants remocions del terreny fetes recentment, les quals han comportat la destrucció total de l’edifici del molí, que fins fa poc encara es conservava dempeus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa, pràcticament coberta per la vegetació de la riera, és de pedra, d’uns 10 m d’amplada. Una mica més avall la riera fa un petit salt d’aigua provocat per unes roques. En aquest sector l’aigua era canalitzada també a l’esquerra, cap a una bassa per regar horts, actualment desapareguda. El rec del molí discorre en paral·lel a la riera pel costat sud-oest. És excavat al terreny, de poc menys d’un metre d’amplada i actualment molt cobert per la vegetació. El molí es trobava uns 100 m a l’est de la masia de Les Cots (coordenades UTM ETRS89 400237, 4637291). En el camp que hi ha al nord del molí el rec passava per entremig fins arribar a la bassa. En l’estat actual, ni de la bassa ni del molí no se’n veu cap rastre. El lloc forma part del camp de conreu que s’ha eixamplat, al costat d’uns pollancres que s’aixequen vora la riera.</span></span></span></p> | 08141-317 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquest molí que, per la seva tipologia, podria correspondre als segle XVIII o, tal vegada, a èpoques més antigues. Pertanyia a la masia de les Cots. Cap a mitjans de segle XX Les Cots era propietat de dues germanes de Manresa, de cognom Masnou, i la finca incloïa també la casa de cal Cot. Les germanes Masnou van vendre la propietat al dr. Trullàs, de Manresa, el qual tenia un bon nombre de propietats rurals, i aquest la va vendre a l’actual propietari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1994 el Molí de les Cots es va incloure en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs, realitzat per Jordi Piñero. L’any 2012 es va incloure en el catàleg de masies de Navàs (amb el número 66), però el 2018 no es va incloure en el Catàleg del patrimoni de Navàs (PEUPIC). Posteriorment, el propietari va portar a terme una rompuda de gran envergadura en un bon nombre de camps de la zona, inicialment amb els permisos oficials. En el transcurs d’aquestes tasques va destruir el molí de Les Cots i va fer rompudes també que afectaven el jaciment arqueològic proper de Vilamorós. En l’ortofoto de l’any 2019 les restes del molí encara són visibles; en la del 2020 ja no. El cas fou denunciat als tribunals i actualment és objecte d’un litigi.</span></span></span></p> | 41.8833700,1.7956400 | 400075 | 4637528 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89504-moli-cots-resclosa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89504-moli-cots-resclosa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89504-moli-cots-rec-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89504-moli-cots-rec-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89504-moli-cots-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89504-moli-cots-foto-cataleg-masies.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons la descripció feta en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs realitzat l’any 1994, el molí conservava els elements típics: rec, bassa de forma triangular, un pou circular per on queia l’aigua cap al carcabà. La sala per moldre conservava la mola. En el Catàleg de masies de Navàs es diu que el molí era una construcció amb planta baixa més pis i golfes distribuït en dos cossos: un només pel molí, amb una gran volta, i l’altre destinat a habitatge, amb una ampliació posterior. També era visible la sortida del carcabà.Informació facilitada per Jaume Obradors.Fotografia del molí en blanc i negre corresponent al Catàleg de Masies, any 2012. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89505 | Cal Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cot | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 60.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 79.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Casa de pagès, avui en ruïnes, emplaçada uns 200 m al nord-est de les Cots, ja que era una masoveria d’aquesta masia. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té un petit cobert adossat a llevant i, a la part posterior, una construcció aïllada corresponent a la pallissa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És possible que la casa originària fos més petita, almenys això semblaria a jutjar per les espitlleres i el portal que es conserven en un mur interior. En una última fase la casa es va eixamplar cap a llevant. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a dos eixos d’obertures. Originàriament tenia una galeria amb arc de maó a les golfes, posteriorment transformada en finestra. Ara totes les obertures són emmarcades amb pedra carejada, i el parament és de paredat comú, a pedra vista. A l’interior conserva una estança amb una gran volta de pedra, així com dues tines i una altra volta al vestíbul.</span></span></span></p> | 08141-318 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladal, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia, podria ser originària dels segles XVIII-XIX. Era una masoveria de les Cots. L’any 1935 es trobava deshabitada, però a la postguerra es va tornar a ocupar fins entorn de la dècada de 1960, quan ja va quedar abandonada definitivament. Els incendis de l’any 1994 van arribar fins a la casa, que aleshores ja tenia la teulada ensorrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prop de la casa hi ha la Font de cal Cot, que a mitjans de segle XX encara era molt popular i visitada. Era una de les que tenia aigua més abundant de tot Navàs. Hi venien gent d’Argençola i d’altres indrets a fer fontades. Les propietàries, que eren les germanes Masnou, de Manresa, també hi venien sovint i la tenien molt arreglada.</span></span></span></p> | 41.8824300,1.7983600 | 400299 | 4637421 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89505-cal-cot-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89505-cal-cot-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89505-cal-cot-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89505-cal-cot-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89505-cal-cot-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89505-cal-cot-pallissa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89505-cal-cot-vestibul.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89505-cal-cot-volta-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Obradors | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89506 | Font de cal Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-cot | XIX-XX | Entorn mancat de manteniment, camins tallats. | <p><span><span><span>Font emplaçada uns 80 m al nord-est de la casa de cal Cot, vora un torrent que desemboca a la riera de Sant Cugat. Consta d’una petita construcció de pedra que, al seu interior, acull dues basses on hi neix l’aigua.</span></span></span></p> | 08141-319 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Cal Cots és una casa probablement originària del segle XVIII, que era una masoveria de les Cots. L’any 1935 es trobava deshabitada, però a la postguerra es va tornar a ocupar fins entorn de la dècada de 1960, quan ja va quedar abandonada definitivament. Els incendis de l’any 1994 van arribar fins a la casa, que aleshores ja tenia la teulada ensorrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prop de la casa hi ha la Font de cal Cot, que a mitjans de segle XX encara era molt popular i visitada. Era una de les que tenia aigua més abundant de tot Navàs. Hi venien gent d’Argençola i d’altres indrets a fer fontades. Les propietàries, que eren les germanes Masnou, de Manresa, també hi venien sovint i la tenien molt arreglada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans de segle XX Isidre Soler, àlies Filaborres, menava les terres d’aquest sector i hi va construir una bassa una mica més avall amb la qual emmagatzemava aigua de la font per regar uns horts.</span></span></span></p> | 41.8827300,1.7989900 | 400352 | 4637453 | 08141 | Navàs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89506-font-cal-cot-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89506-font-cal-cot-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89506-font-cal-cot-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Obradors | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89507 | Molí de la Riera de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-de-sant-cugat | <p><span><span><span><span>BOLÓS, J.; FÀBREGAS, M. (1982). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat durant l’alta edat mitjana. Introducció'. <em>Quaderns d’estudis medievals</em>, vol. 1, any III, núm. 9. Barcelona, p. 556-568.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BOLÓS, J.; NOET, J. (1983). 'Els molins fariners'. <em>Ketres</em>, Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BOLÓS, J. (1984). 'Rescloses d'un antic molí proper a Castelladral'. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, P. 341-342.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 30.BARP</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa I. 7</span></span></span></span></p> | X-XVII | En el salt d'aigua la roca s'ha esquerdat i desprès en diversos blocs. La vegetació ocupa una part de l'extrem oest. | <p><span><span><span>Restes d’un antic molí de tipologia arcaica que s’atribueixen a l’època medieval i del qual només en resten forats de rescloses i un canal. Es troben emplaçades a la riera de Sant Cugat, poc després de la confluència de dos torrents. El lloc és uns 800 m al nord-oest de la masia de Sallés i en la seva propietat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La llera de la riera forma en aquest indret una codina força gran on, a l’extrem oest, fa un salt natural. Les restes es troben entorn d’aquest saltant de la roca. A la part superior hi trobem dues alineacions de forats rodons excavats (de 5 forats i 2 respectivament), els quals correspondrien a rescloses fetes amb troncs o pals rodons. De la riera en procedeix un canal també excavat a la roca que conduïa l’aigua cap al salt. Aquest tipus de molins primitius, que solen interpretar-se d’època medieval, tenien rescloses a la roca de pals rodons i no tenien bassa. L’aigua era canalitzada directament cap a un salt d’aigua que feia moure un rodet horitzontal. Segons el medievalista Jordi Bolós, en aquest cas l’aigua acumulada a les rescloses era conduïda directament cap al final de la roca, on el salt d’aigua és d’uns 4 metres. Bolós suposa que en aquest punt hi hauria hagut la mola, aixoplugada per algun tipus de construcció de la qual pràcticament no n’ha quedat rastre. Tanmateix, cal dir que aquest molí no s’ha pogut relacionar amb cap referència documental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que en aquest sector la roca s’ha esquerdat i trencat per diferents punts. Al costat oest del canal i ha altres forats, i també hi ha forats en les roques que s’han esquerdat i s’han després cap a la part baixa. Així mateix, s’observen rebaixos diversos en altres roques despreses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’historiador Jordi Bolós, que va estudiar aquest molí a la dècada de 1980, fa una descripció de les restes que en alguns punts és força diferent. Ho comentem a l’apartat d’observacions. </span></span></span></p> | 08141-320 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Cugat del Racó. | 41.9048200,1.8012500 | 400574 | 4639903 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89507-moli-salles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89507-moli-salles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89507-moli-salles-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89507-moli-salles-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89507-moli-salles-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89507-moli-salles-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89507-moli-salles-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89507-moli-salles-x.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Molí del Tordell, Molí de CastelladralAquest molí fou donat a conèixer per Jordi Bolós a la dècada de 1980 a través de diverses publicacions. Bolós fa una descripció força precisa de les restes i també n’ofereix una planimetria molt detallada. Tanmateix, les restes que hem pogut observar tenen certa semblança amb el que apareix en aquests treballs, però hi ha molts elements que no concorden amb el que actualment es pot veure. Bolós parla d’un altre canal i almenys dues rescloses més: una de nou forats i una altra, una vintena de metres al nord-est, amb 22 forats que sembla més antiga. Així mateix, el dibuix planimètric de la zona més propera al salt tampoc coincideix. Consultat al respecte, Jordi Bolós assegura que la descripció correspon a aquest indret i que va ser feta amb molt detall. Així doncs, no podem donar una explicació d’aquestes diferències, però es difícil pensar que siguin degudes a una degradació del jaciment, que es conserva en un estat força bo. L'any 2010 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica, sense que a la fitxa s’entri en una descripció detallada de les restes, i el 2018 es va incloure en el Catàleg del patrimoni de Navàs (PEUPIC), recollint a grans trets la descripció feta per Bolós.A l’extrem nord de la codina recentment s’hi ha fet una petita remoció de terra per col·locar-hi un element semblant a un tub, però en principi no ha afectat el jaciment. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89508 | Les Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cots | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 14.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 58.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 76.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, ben emplaçada en un altiplà aturonat i amb bones vistes sobre la riera de Sant Cugat. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats petits cossos amb tines al nord i també té coberts aïllats, en ruïnes, al sud i al nord-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa va ser construïda en diferents fases, i des de la part del darrera es va anar allargant cap al sud. En la darrera fase, segurament del tombant del segle XX, es va dotar amb el cos davanter que constitueix la façana principal, d’un estil modernista de ressonàncies orientals. L’element que el singularitza és una gran obertura vertical que conforma una mena de porxo coronat per un arc apuntat recolzat en impostes. Aquest espai queda dividit en dues plantes, amb una balconada sostinguda per un pilar d’estètica també modernista. A banda i banda hi trobem una composició simètrica amb finestres i un òcul superior, tot emmarcat amb maó. A la part interna del porxo es pot veure la façana primitiva, amb un portal adovellat que en un moment donat fou transformat en rectangular i amb llinda de fusta. En la resta de façanes es conserva l’obra corresponent als segles XVII-XVIII, amb un bon nombre de finestres emmarcades amb pedra carejada, de disposició irregular, i altres que es devien reformar al segle XIX, ja emmarcades amb maó. A la façana nord, entre les tines hi ha un altre portal adovellat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar els coberts situats al sud, corresponents a la mateixa fase modernista que la façana principal. Són decorats amb elements de maó als emmarcaments de les obertures i amb pilars de remat als murs.</span></span></span></p> | 08141-321 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja apareix esmentat entre la llista de masos citats abans del fogatge de 1365-1370. A la zona de Castelladral hi figuren Arboceda (941), Garriga erma (1115), Olivella, Toro i Cabrafiga (1131), Coromines (1203), La Capçada (1305) i les Cots (1313). Ja al segle XVI, les Cots consta en un fogatge de l’any 1553.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No en coneixem més notícies fins el segle XIX, quan en el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Las Cots”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 4 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement a principis del segle XX es van construir els elements d’estètica modernista que ja hem descrit. Cap a mitjans de segle XX Les Cots era propietat de dues germanes de Manresa, de cognom Masnou, i la finca incloïa també la casa propera de cal Cot. Les germanes Masnou venien sovint a la font de cal Cot i la tenien molt arreglada. La masia va estar habitada per masovers fins l’any 1957. En aquesta època Isidre Soler, àlies Filaborres, menava les terres d’aquest sector i va construir una bassa una mica més avall de cal Cot per tal d’acumular aigua de la font per regar uns horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a finals de segle XX Les Cots estava deshabitada. Les germanes Masnou van vendre la propietat al doctor Trullàs, de Manresa, el qual tenia un bon nombre de propietats rurals, i aquest la va vendre a l’actual propietari. </span></span></span></p> | 41.8816100,1.7961900 | 400118 | 4637332 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89508-les-cots-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89508-les-cots-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89508-les-cots-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89508-les-cots-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89508-les-cots-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89508-les-cots-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89508-les-cots-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89508-les-cots-9.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||||
| 89509 | Castell de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelladral | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 155-182. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). “Castell de Castelladral”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 340. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 01.02.EA i 15.BARP.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1976). “Castelladral i esment del castell del Mujal”. Els Castells Catalans, vol. V, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona, p. 710-717. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GUITART, J. (1930-32). “Geografia Comarcana. Castelladral”. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 139, vol. 7, Manresa, p. 62-66. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa P. 2. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F. (1984). “Castell de Castelladral”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 340. </span></span></span></p> | X-XV | En ruïnes, molt arrasat | <p><span><span><span>Restes molt escadusseres de l’antic castell de Castelladral, emplaçat al cim d’un turó situat al centre de la Serra de Castelladral amb excel·lents vistes tant cap al sud, fins a Montserrat, com al nord, fins al Pirineu. Un cop el castell ja estava en ruïnes, al segle XVII, als seus peus s’hi va formar el petit poble de Castelladral, i es té constància que molta de la pedra del castell s’utilitzà en la construcció de les cases, de manera que aleshores devia quedar ja molt arrasat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La plataforma superior del turó té una forma més o menys rectangular (d’uns 75 m de llargada per uns 35 d’ample), amb una bona defensa natural al vessant sud-est formada per una cinglera. L’únic element que actualment és visible de l’antic castell és un tram de mur del qual es conserven escasses filades al costat sud-oest. Les van posar al descobert Junyent i Mazcuñán a la dècada de 1980. Tanmateix, no es pot descartar que a l’entorn es conservin altres parts de l’antiga muralla que hagin quedat enterrades. Ara el cim del turó és ocupat per una gran dipòsit circular i per un punt de guaita forestal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 15 m al nord del dipòsit, vora el camí que baixa per aquest sector, es conserva l’anomenat pou del Castell, el qual no sabem fins a quin punt formava part de la fortalesa medieval.</span></span></span></p> | 08141-322 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span><span>Aquest és un dels castells termenats que hi havia a l’actual municipi de Navàs. Ocupava el sector central i era el que tenia un terme més extens, que abastava gairebé des del riu Cardener fins a la zona de Sant Cugat del Racó. De vegades s’ha confós el seu terme fent-lo més gran, com si inclogués les terres de Sant Cugat i el Mujal, però segons Josep M. Badia això es deu al fet que, en un moment donat, tant Castelladral com el Mujal van tenir els Peguera com a senyors, tot i que eren branques diferents de la família. El castell de Castelladral es trobava al comtat de Berga. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest castell apareix documentat a partir de l’any 941, en una donació al monestir de Serrateix de l’alou Arboceda, situat al terme de “kastrum edrale”. El domini eminent era en mans dels comtes de Cerdanya-Berga fins al 1118, quan mor Bernat Guillem, el darrer comte cerdà. Després de l’extinció d’aquesta dinastia el domini passà als comtes de Barcelona, encapçalat primer per Ramon Berenguer III i finalment pels comtes-reis de la Corona d’Aragó. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom del primer feudatari conegut és Berenguer de Riculf i data de 1067. Entre 1068 i el 1095 Ramon Bernat de Castelladral, fill de Bernat i Ermessenda, feudatari de Salo, Coaner, Mujal i Meià, jurà fidelitat al Comte de Cerdanya, Guillem Ramon, per diversos castells entre els que figurava el de Castelladral. Curiosament, Ramon Bernat va haver de jurar fidelitat per aquest lot de castells fins a quatre vegades als respectius comtes que van estar al capdavant del comtat de Cerdanya: ho féu a Guillem Ramon (1109), al comte Bernat Guillem (1117), a Ramon Berenguer III, que era també comte de Barcelona i Ramon Berenguer IV (1135). En aquests dos darrers juraments ja hi figura el castell del Mujal. Després ja trobem Ramon Berenguer de “Castro edral” que tindrà el castell des de finals del segle XI fins al 1135 aproximadament. Al 1139 el feudatari era un personatge anomenat Bernat Beremond, i al 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, després passà a Bernat de Rocafort i d’aquest al seu nét Guillem de Rocafort. El 1296 n’era feudatari Arnau d’Olivella. Al 1358 el rei Pere III el Cerimoniós, que necessitava diners a causa de les guerres, va vendre a carta de gràcia el castell a Pere d’Olivella, i dos anys més tard, el 1360, va vendre també diverses jurisdiccions als consellers de la ciutat de Manresa, entre les quals hi havia la de Castelladral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1370 els consellers de Manresa vengueren a la família Peguera la jurisdicció de Mujal i Masadella, i posteriorment, el 1400, retornaren al rei Martí I la jurisdicció de Castelladral, amb la promesa que mai més seria alienada. Malgrat tot, el seu successor Ferran I la tornaria a vendre a la família Peguera, que així completà un extens domini a la zona. Aquests dos territoris, però (Castelladral i el Mujal), van quedar repartits entre dues branques de la família dels Peguera. </span><span>Als segles XV i XVI els Peguera van posseir Castelladral, però dividit entre la línia segona de la família, de Manresa, i la línia tercera. El 1633, quan els drets van passar a Jacint de Peguera, de la línia tercera, Castelladral va tornar a quedat unificat sota aquest llinatge i així es va mantenir fina a la desaparició dels senyorius a principi del segle XIX</span> (BENET, 1984: 340; BADIA, 1988: 160).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir dels darrers segles del feudalisme, i després de les vendes de la jurisdicció del castell per part dels monarques, es va produir un fraccionament del terme de Castelladral en diverses quadres jurisdiccionals; és a dir, uns districtes menors que tenien certa autonomia. Dues d’aquestes quadres són ben documentades: les de Valldeperes i la d’Orriols, mentre que de la quadra de la Capçada se’n coneixen referències més indirectes. Tot i que aquests llocs ja es troben citats al segle X, l’existència de les quadres no s’esmenta fins al segle XVI (BADIA, 1988: 160). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis del segle XVII el castell de Castelladral ja es trobava en ruïnes. Més endavant les ruïnes de l’antic castell es coneixien amb el nom de Castellot, probablement per diferenciar-les de la casa anomenada El Castell. Aquesta era una antiga masia situada a l’entrada del poble que, al segle XVII, es transformà en un casal de caràcter senyorial i que tradicionalment s’ha considerat que era la residència dels castlans o dels Peguera, tot i que no se’n té cap prova documental. Tanmateix, tant per la seva posició eminent, com per la gran qualitat arquitectònica de l’edifici, com per la seva denominació, és evident que no es tracta d’una simple masia, sinó d’un casal amb pretensions senyorials que, d’alguna manera, devia substituir les funcions del castell, tot i que en desconeixem els detalls.</span></span></span></span></p> | 41.8989500,1.7794900 | 398760 | 4639277 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89509-castell-castelladral-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89509-castell-castelladral-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89509-castell-castelladral-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89509-castell-castelladral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89509-castell-castelladral-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89509-castell-castelladral-pou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89509-castell-castelladral-pou-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||
| 89520 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-8 | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, 160.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”. <em>El Morralet</em>. Navàs, p. 14. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984): “Castell de Castelladral”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 340. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ I ROCA, P. (1976). Castelladral i esment del castell del Mujal, A: “Els Castells Catalans”, vol. V, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona, p. 710-717. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA, J.; VILANOVA, J.M. Fitxa de l’Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu (IPCE). Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny. Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 10.</span></span></span></p> | XV-XVII | L'edifici es conserva integrament, amb la coberta, però en estat d'abandó. Bona part dels coberts estan en ruïnes. | <p><span><span><span>Casal de característiques senyorials emplaçat a l’entada del nucli de Castelladral venint per l’antic camí ral. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té petits cossos adossats corresponents a tines, així com coberts aïllats al sud-est i al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El casal, que es fonamenta sobre un rocam lleugerament acinglerat, es va construir en dues fases, que es corresponen amb dos cossos adossats que queden clarament diferenciats; el de l’esquerra és molt més estret però de tipologia pràcticament idèntica, per la qual cosa cal suposar que són contemporanis: de mitjans del segle XVII, segons una inscripció. L’edifici destaca principalment per la gran qualitat dels paraments, fets íntegrament amb un aparell de carreus a trenca-junt i disposats en filades perfectament regulars. La façana principal, encarada vers el sud-est, s’ordena a partir de quatre eixos verticals. Queden remarcats els que tenen el portal de cada cos, especialment el del cos principal, a la dreta. Aquest presenta un portal amb grans dovelles i, al seu damunt, una finestra més gran decorada amb motllures de tradició renaixentista, així com un trencaaigües en forma de visera força trencat. En el cos de l’esquerra (ponent) tant el portal com la finestra són més modestos. Un altre element que diferencia els dos cossos és que el principal té un ràfec decorat amb una doble filada de rajoles. Al nivell de les golfes les finestres són quadrades i més petites, tot marcant perfectament el ritme dels quatre eixos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana oposada, al nord-oest, es distribueix també en els quatre eixos d’obertures, en aquest cas amb finestres de tipologies idèntiques excepte la que es correspon amb el que devia ser la sala principal, sobre l’eix del portal. A les façanes laterals l’edifici té adossades tines. La del costat de llevant és construïda amb un aparell de carreus de la mateixa qualitat que la casa. La façana sud-oest presenta diverses obres de refecció, amb finestres i possibles portals que han estat tapiats. La planta baixa del cos de ponent, que feia funcions d’estable, conserva al sostre l’embigat antic. Al fons tenia una porta que comunicava amb l’altre cos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud trobem un cobert construït amb carreuat clàssic conservat molt parcialment. Al sud-est els coberts queden arrenglerats tot formant un carrer per on transcorria el camí ral. En aquest cas es tracta de construccions de menor qualitat i probablement més modernes. Com a detall curiós, a la roca on es fonamenta el casal hi podem veure una petita creu gravada. Tal vegada indica que antigament el camí passava per aquest costat de la casa.</span></span></span></p> | 08141-323 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>A principis del segle XVII el castell de Castelladral ja es trobava en ruïnes. Més endavant les ruïnes de l’antic castell es coneixien amb el nom de Castellot, probablement per diferenciar-les de la casa anomenada El Castell. El Castell apareix citada com a simple mas l’any 1416. Per tant, és la casa més antiga del nucli de Castelladral. Tanmateix, entorn del segle XVII, quan estava sorgint un incipient nucli de poblament als peus de l’antic castell medieval, tota la construcció de la masia anomenada El Castell es va refer de bell nou i quedà transformada en un casal de caràcter senyorial. Tradicionalment s’ha considerat la residència dels castlans o bé de la família nobiliària dels Peguera, senyors de Castelladral, tot i que no se’n té cap prova documental. Tant per la seva posició eminent, com per la gran qualitat arquitectònica de l’edifici, com per la seva denominació, és evident que no es tracta d’una simple masia, sinó d’un casal amb pretensions senyorials que, d’alguna manera, devia substituir les funcions del castell, tot i que en desconeixem els detalls. De fet, és habitual en molts altres castells que tenen una masia propera que aquesta s’atribueixi algunes funcions de l’antic castell ja en decadència, i molt sovint són les famílies dels antics castlans que hi resideixen i assumeixen els càrrecs de batlles o altres de similars, com síndics o procuradors dels senyors. En el cas de Castelladral la família dels Peguera va ostentar la baronia des de finals del segle XIV fins al final del règim senyorial, a principis del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva tipologia, la reconstrucció de la casa es devia fer a l’entorn del segle XVII i el 1649 es va ampliar amb el cos de ponent, tal com indica la inscripció de la llinda. La factura dels paraments és idèntica en ambdós cossos, fet que ens suggereix una clara contemporaneïtat d’ambdues construccions. No en coneixem més notícies fins el segle XX. Aleshores els propietaris vivien fora de Navàs, la casa del Castell era habitada per masovers i va quedar desocupada a la dècada de 1960 aproximadament.</span></span></span></p> | 41.9002500,1.7811900 | 398903 | 4639419 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89520-el-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89520-el-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89520-el-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89520-el-castell-4-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89520-el-castell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89520-el-castell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89520-el-castell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89520-el-castell-int-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89520-el-castell-coberts-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89520-el-castell-llinda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89520-el-castell-creu-gravada.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-10-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la fitxa de Patrimoni Arquitectònic de l’IPAC (núm. 1229) hi apareixen dues fotografies de l’edifici de l’any 1962 realitzades per Pere Català i Roca, i publicades per aquest autor l’any 1976, en l’obra Els Castells Catalans. Inscripció en una llinda del cos de ponent: 164[9]Informació facilitada per Jaume Obradors | 94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89525 | Castelladral (nucli) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelladral-nucli | <p><span><span><span>ANÒNIM (1982). “Castelladral: de cap de municipi a agregat”. <em>Dovella</em>, núm. 4, Centre d’Estudis del Bages, Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>AMBRÒS, J. (1990). “Una proposta per a Castelladral”. <em>El Morralet</em>. Navàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ALGUÉ, J; ARCEDA, M; LLOBET, E; SELLARÈS, R; VILÀ,A (2015). <em>República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, Navàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, 155-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”. <em>El Morralet</em>. Navàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984): “Castell de Castelladral”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 340. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ I ROCA, P. (1976). Castelladral i esment del castell del Mujal, A: “Els Castells Catalans”, vol. V, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona, p. 710-717. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DE FEBRER, J.M. 1990:, “Records i vivències: Castelladral endavant!”. El Morralet, Navàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GUITART, J. (1930-32). Geografia Comarcana. Castelladral, <em>Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages</em>, núm. 139, vol. 7, Manresa, p. 62-66. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT I MAYDEU, F. (1984). “Castell de Castelladral”, <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1984, p. 340. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa C. 7. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET I ARBÓS, J. 1926: “Senyoriu de Castelladral”, <em>Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages</em>, núm. 104, vol. 5, Manresa, p. 295-297. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, I. (1991): “Records i Vivències: El nucli de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, 22. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu fotogràfic de Navàs: <a href='http://arxiufotografic.navas.cat/'>http://arxiufotografic.navas.cat/</a> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Galeria Fotogràfica Associació de Veïns i Amics de Castelladral: <a href='http://www.castelladral.cat/index.php/historia'>http://www.castelladral.cat/index.php/historia</a></span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span>Petit nucli de poblament sorgit als peus de l’antic castell de Castelladral i que fins el primer terç del segle XX va ser el cap del municipi que actualment s’anomena Navàs. Havia arribat a tenir deu cases, però al llarg del segle XX van quedar abandonades i avui de la majoria gairebé ni se’n conserva rastre. En l’actualitat el nucli és format tan sols per l’església parroquial (que té la rectoria nova adossada i, al darrere, el cementiri), l’edifici de l’antic ajuntament avui reconvertit en alberg, la casa de cal Moliner i, un centenar de metres al nord, un casal de característiques senyorials conegut com El Castell i que, segons la tradició, havia pertangut als castlans del castell o a la família nobiliària dels Peguera, senyors de Castelladral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un primer agrupament de cases, probablement el més antic i avui desaparegut, es situava als peus mateix del turó que, pel vessant sud-est, conforma un cingle de paret vertical. Adossades a la roca hi havia una alineació de cases que formaven un carrer o passatge situat a un nivell superior. Després de les obres d’arranjament realitzades en els darrers anys la paret de la roca ha quedat altre cop nua, amb alguns testimonis, escassos, de les antigues cases: alguns retalls i encaixos a la roca per sustentar jàsseres de les teulades, algunes a doble vessant, la meitat d’una tina de cairons, restes d’una premsa... Uns metres a ponent trobem les restes de la primitiva casa de cal Ferrer així com una cisterna, que era de l’Ajuntament i fou construïda l’any 1922. És excavada a la roca i tenia una bomba de mà per treure l’aigua. Davant la façana de l’església aquest passatge conforma una placeta molt petita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un nivell una mica més baix, un segon grup de construccions formen el que es pot considerar l’únic carrer del poble, que enllaçava amb el camí ral. De la banda sud avui ha quedat transformat en un espai enjardinat. Les construccions d’aquest sector són les úniques que queden dempeus. Amb els arranjaments dels darrers anys formen un conjunt harmoniós, malgrat que no és gaire representatiu del comú de les cases de tipologia més popular i senzilla que hi devia haver al passatge superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres elements menors o en ruïnes que es conserven en un entorn proper són la Rectoria vella, situada en una terrassa inferior, la bassa de la Rectoria, uns metres a ponent, l’anomenat pou del Castell, al vessant nord del turó, i l’anomenat Porxo del Ferrer, uns 140 m al nord-oest. Al cim del turó, de l’antic castell pràcticament no en queda rastre. Avui és un espai verd que constitueix un magnífic mirador amb vistes cap a totes les direccions.</span></span></span></p> | 08141-324 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Casteladral. | <p><span><span><span>El poble de Castelladral va sorgir a redós de l’antic castell de Castelladral, que era un dels castells termenats de l’actual municipi de Navàs. Ocupava el sector central i era el que tenia un terme més extens, que abastava gairebé des del riu Cardener fins a la zona de Sant Cugat del Racó. De vegades s’ha confós el seu terme fent-lo més gran, com si inclogués les terres de Sant Cugat i el Mujal, però segons Josep M. Badia això es deu al fet que, en un moment donat, tant Castelladral com el Mujal van tenir els Peguera com a senyors, tot i que eren branques diferents de la família. El castell de Castelladral apareix documentat a partir de l’any 941, i formava part del comtat de Berga. El domini eminent del castell era en mans dels comtes de Cerdanya-Berga, primer, i dels comtes de Barcelona després. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant tota l’edat mitjana el poblament va ser dispers, i a la zona de Castelladral els principals masos que hi figuren són Arboceda (941), Garriga erma (1115), Olivella, Toro i Cabrafiga (1131), Coromines (1203), La Capçada (1305) i Les Cots (1313). Per Castelladral hi passava un camí ral que enllaçava el pla de Bages amb les terres del Berguedà per un eix central entre els dos rius, Llobregat i Cardener. Venia o bé de Súria, per la zona del Samuntà, o bé de Castellnou. Els dos itineraris confluïen a la zona propera al mas Bigorra. Per aquest sector es creuava també amb l’anomenat Camí Saliner, documentat de molt antic i que feia un recorregut transversal des de Cardona cap a Navàs i l’Osona. El Camí ral de Castelladral seguia en direcció nord cap a Reixes i el nucli Castelladral. D’aquí continuava en un recorregut més a l’oest de l’actual carretera, per l’Obaga del Castell cap a Sant Just i Serrateix. Aquest camí consta com a camí ral (“strata regia”) l’any 941 en la donació de l´alou d´Arboceda al Monestir de Serrateix. La denominació del castell de Castelladral com a 'castro iteral', és a dir, castell del camí, l’any 977 en l´acta de fundació del Monestir de Serrateix també sembla referir-s’hi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Castelladral devia anar perdent la seva funció militar i de control al final de l’edat mitjana, i a principis del segle XVII ja es trobava en ruïnes. Llavors s’estava formant un incipient nucli urbà al costat de l’antic castell i de l’església parroquial de Sant Miquel. En aquest segle tenia cinc o sis cases. Es té notícia que un gran nombre de carreus amb què es bastiren aquestes cases provenien de les ruïnes del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII Castelladral i el Mujal eren els únics nuclis urbans de l’actual municipi. A principis del segle XIX, quan es van formar els municipis moderns, Castelladral s’erigí com a cap del municipi de Castelladral, que més endavant passaria a denominar-se Navàs. El poble tingué la màxima expansió al segle XIX, però poc abans del 1900 el nou nucli urbà que havia sorgit a Navàs ja el sobrepassava en nombre d’habitants. La seu de l’Ajuntament es trobava a Castelladral, però a principi de segle XX a Navàs el consistori també hi tenia un edifici, que va tenir diferents ubicacions. El trasllat de la capitalitat del municipi de Castelladral a Navàs es va demanar ja en aquesta època, però no va ser del tot definitiva fins que s’aprovà el canvi de nom oficial l’any 1960.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera meitat del segle XX, segons el record d’Isidre Soler al poble de Castelladral hi havia unes deu cases, de les quals especifica només el nom de vuit, que són l’antiga Rectoria, cal Moliner, cal Ferrer, ca l’Anton, cal Tinet, cal Roure, cal Teixidor i cal Bri. La més gran i més ben feta era l’antiga rectoria. Cal Moliner, documentada al segle XVIII, tenia al costat una cooperativa administrada per veïns del poble i regentada a principis del segle XX pel Noi Ros. Cal Ferrer era en ruïnes des de la dècada de 1930. A principis de segle hi habitava Jaume Santamaria, que hi tenia una petita ferreteria, una botiga, un hostal i el correu. A ca l’Anton a finals del segle XIX i principis del XX hi havia hagut l’escola als baixos, l’Ajuntament al primer pis i la secretaria al segon, fins que es va fer la nova casa consistorial, el 1909. Durant el temps que van durar aquestes obres l’escola va ser traslladada als baixos de l’Hostal, una casa actualment en ruïnes a peu de la carretera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La davallada forta del poble s’esdevingué a partir de l’any 1945, i el 1965 Castelladral ja només agrupava el 3% de la població del municipi. Actualment, al nucli de Castelladral només hi resten l’Alberg (antic Ajuntament), l’església, la nova rectoria (construïda l’any 1950), el cementiri i cal Moliner. </span></span></span></p> | 41.8987900,1.7802200 | 398820 | 4639258 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89525-castelladral-nucli-27.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89525-castelladral-nucli-28.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89525-castelladral-nucli-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89525-castelladral-nucli-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89525-castelladral-vista-g.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89525-castelladral-vista-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89525-castelladral-nucli-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89525-castelladral-nucli-22.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Obradors | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89537 | Alberg. Casal de joves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-casal-de-joves | <p><span><span><span>ALGUÉ, Jordi; ARCEDA, M; LLOBET, E; SELLARÉS, R; VILÀ, A (2015). <em>Silencis: República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, p. 20-21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa P. 1.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Isidre (1991) “Records i Vivències: El nucli de Castelladral”. Morralet, núm. 1. Navàs, p. 22.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casal situat en un lloc preeminent del nucli de Castelladral que havia estat originàriament l’Ajuntament i actualment és alberg i casal de joves. És format per dos cossos adossats: un de planta quadrada (a l’esquerra) i un de planta rectangular (a la dreta). Tots dos consten de planta baixa més dos pisos, amb les façanes principals encarades al sud-est que constitueixen la part més visible, junt amb l’església, del nucli de Castelladral.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos de l’esquerra s’ordena en base a tres eixos verticals, amb dos portals laterals a planta baixa i balcons als dos nivells superiors. Totes les obertures són coronades amb arcs escarsers i emmarcades amb maó col·locat a sardinell que incorpora una clau de pedra treballada. L’obertura central de la planta baixa trenca la monotonia incorporant sota l’arc superior dos arcs de punt rodó amb petites finestres. Totes aquestes obertures destaquen sobre un mur a pedra vista. En la resta de façanes la tipologia és semblant, però amb unes composicions i unes obertures menys significatives.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de la dreta, que fou remodelat en profunditat i reconstruït quan es va fer la intervenció de 1994, segueix una pauta similar, amb els murs a pedra vista i les obertures emmarcades amb maó, però amb un llenguatge compositiu més contemporani que s’ordena independentment per plantes. Aquest cos queda singularitzat pel porxo de tres arcades a la planta baixa i per un finestral corregut a la planta superior que ocupa tot l’ample de la façana i part del lateral.</span></span></span></p> | 08141-325 | Nucli de Castelladral, a la part central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquest edifici fou construït l’any 1908 (el mateix any que es va fer el cementiri) per acollir la seu de l’Ajuntament en el lloc on hi havia hagut dues cases: ca l’Anton i cal Teixidor. A finals del segle XIX i principis del XX a ca l’Anton hi havia hagut l’escola als baixos, l’Ajuntament al primer pis i la secretaria al segon, fins que es va fer la nova casa consistorial. Durant el temps que van durar les obres, l’escola va ser traslladada als baixos de l’Hostal, actualment en ruïnes i a peu de carretera. Es conserva una imatge de 1913 on es pot observar una vista de conjunt del poble de Castelladral i el nou edifici de l’ajuntament ja construït. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nucli de Navàs també hi havia un edifici de l’Ajuntament a principis de segle XX, que va tenir diferents ubicacions. El trasllat de la capitalitat del municipi de Castelladral a Navàs es va demanar ja en aquesta època, i no va ser definitiva fins que s’aprovà el canvi de nom oficial l’any 1960. L’any 1994 es reformà tot l’edifici, en el qual s’hi va instal·lar un alberg i casa de colònies o casal de joves.</span></span></span></p> | 41.8988100,1.7799700 | 398799 | 4639261 | 1908, 1994 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89537-alberg-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89537-alberg-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89537-alberg-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89537-alberg-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal principal: 1908 | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89541 | Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-4 | <p><span><span><span>ALGUÉ, Jordi; ARCEDA, M; LLOBET, E; SELLARÉS, R; VILÀ, A (2015). <em>Silencis: República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, p. 20-21.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCALA, R.; PINYOL, D. (1988). <em>Inventari d’immobles d’interès arquitectònic de Propietat Municipal</em>. Servei de Patrimoni Arquitectònic local. Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, Jaume (1991) “Memorial contracte d’obres de l’església de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, núm. 1. Navàs, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 8.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Isidre (1991) “Records i Vivències: El nucli de Castelladral”. Morralet, núm. 1. Navàs, p. 22.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Casa de tipologia popular que és l’única que ha quedat al nucli de Castelladral i que ha conservat, tot i que de manera parcial, les característiques tradicionals. Està adossada per un costat a l’edifici de l’Alberg i, per l’altre, té una escalinata per accedir a la part superior del poble. Consta d’un cos principal (de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos) que té adossat a l’esquerra un cos més petit i més baix, també residencial, de només dues plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el sud-est, conforma una part de l’únic carrer del poble. El cos principal s’ordena a partir d’un eix central, amb un balcó, un portal lleugerament descentrat i tres finestres superiors; però totes aquestes obertures semblen, almenys en part, remodelades modernament. El ràfec perimetral és decorat amb maó motllurat. En el cos lateral les obertures conserven un remat de maó lleugerament arquejat. El parament és arrebossat i pintat d’un color clar, però deixant algunes clapes a pedra vista que deixen entreveure un aparell fet de carreus irregulars. La resta de façanes pràcticament no té obertures, amb l’excepció d’un balcó lateral. A l’interior la casa conserva dos cellers, un de subterrani. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del cos més baix se’n conserven fotografies antigues on s’observa que l’acabat final eren carreus de pedra mes o menys regulars i tenia les obertures emmarcades amb morter.</span></span></span></p> | 08141-326 | Nucli de Castelladral, al sector central del municipi. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>L’edifici conegut actualment com a Cal Ferrer era antigament la casa Moliner, i és documentada ja al segle XVIII. Al cos més petit, a l’esquerra, hi havia hagut una botiga pertanyent a una cooperativa <span>administrada per veïns del poble i regentada a principis del segle XX pel “Noi Ros”. </span>De l’any 1913 se’n conserva una fotografia on es pot observar una vista de conjunt del poble de Castelladral, feta per Cèsar August Torras i Ferreri (AFCEC).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els de cal Ferrer van instal·lar-s’hi abans de la guerra. Anteriorment havien estat on ara hi ha l’alberg, i posteriorment van passar a una casa avui en ruïnes que hi ha vora la cisterna de l’Ajuntament. </span></span></span></p> | 41.8989000,1.7801100 | 398811 | 4639271 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89541-cal-moliner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89541-cal-moliner-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89541-cal-moliner-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Obradors | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89542 | Cementiri de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-castelladral | <p><span><span><span>Cementiri municipal de Castelladral, emplaçat uns pocs metres al nord de l’església, a la part més alta del poble. Consta d’un recinte de planta rectangular clos dins un mur de pedra. El portal és rematat per una llinda plana amb un frontó semi-circular al seu damunt, i té gravada la data de 1908, tot i que ha quedat erosionada i pràcticament ja no es llegeix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és força ampli, però actualment només se n’ocupa una franja a ponent, on hi trobem dos blocs de nínxols i una avinguda amb xiprers. La resta de terreny es va reservar en previsió de creixement, però de moment roman buit.</span></span></span></p> | 08141-327 | Nucli de Castelladral, al sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>El cementiri municipal va ser construït l’any 1908 i va substituir l’antic cementiri parroquial que hi havia a tocar de l’església de Sant Miquel de Castelladral, concretament al pati que hi havia al costat sud-est.</span></span></span></p> | 41.8992700,1.7803700 | 398833 | 4639312 | 1908 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89542-cementiri-castelladral-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89542-cementiri-castelladral-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89542-cementiri-castelladral-int.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||||
| 89544 | Sínia de Taurons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-taurons | <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “L’amo de Taurons que va fer les Amèriques”, <em>Arrels</em> (blog d’interent). </span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Fer el vògit al segle XXI”, <em>Arrels</em> (blog d’interent).</span></span></span></p> | XX | La sínia es conserva en bon estat i pot funcionar. L'entorn es troba abandonat. | <p><span><span><span>Sínia (localment anomenada vògit) de tracció animal, probablement de principis del segle XX, del tipus conegut com a sínia de catúfols. És un dels pocs exemples d’aquest model, que era molt utilitzat en temps antics però no en èpoques més recents, com és el cas, de manera que el sistema es va adaptar a un tipus de mecanismes més moderns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està emplaçada sobre en una plataforma circular continguda per pedres, vora la riera de Sant Cugat, d’on extreu l’aigua. Consta d’un pou rectangular obrat amb maó a l’interior del qual hi ha instal·lat el mecanisme dels catúfols. Els catúfols són una mena de calaixos, en aquest cas de ferro, integrats en una cadena rotatòria de manera que recullen l’aigua de la part fonda i l’eleven per abocar-la, quan fan el gir, a un conducte. Al costat hi ha un mecanisme amb engranatges connectat amb la barra horitzontal (braçol), on anava fermat l’animal que donava voltes a l’entorn. Mitjançant l’engranatge el moviment rotatori horitzontal activat per l’animal es transforma en vertical per tal de fer moure la cadena de catúfols. L’aigua sortia per un lateral i d’aquí es canalitzava cap als horts que hi havia al costat del camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal remarcar que aquesta sínia Ha conservat el seu mecanisme en perfectes condicions i encara pot funcionar. A pocs metres a l’altre costat de la riera hi ha una bassa o viver parcialment excavat a la roca, la qual actualment es troba coberta de terra. Sembla que també rebia l’aigua de la sínia, canalitzada a través d’un tub, tot i que dins la bassa també hi neix aigua.</span></span></span></p> | 08141-328 | Al sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquesta sínia pertany a la propietat de la masia de Taurons, que es troba uns 240 m al nord-est. Per la seva tipologia mecànica deu ser obra de començaments del segle XX, tot i que, com ja hem dit, adapta una tecnologia molt arcaica, associada habitualment a les sínies introduïdes pels àrabs i de tradició medieval, en les quals els catúfols eren de ceràmica. Al segle XIX les sínies més habituals encara eren les de catúfols, però a principis del XX es van anar substituint per les anomenades sínies de taps, que corresponen a la majoria de les que s’han conservat. Aquestes funcionaven mitjançant una cadena que, amb un mecanisme de dos taps de goma, bombejava l’aigua cap a un tub de ferro. Més tard es van imposar encara les sínies de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta sínia la va fer construir a principis del segle XX l’amo de Taurons, que era Ramon Juncadella Comasòlibes. Fou un indiano i d’ell s’explicaven moltes anècdotes. La seva biografia, envoltada d’elements llegendaris de vegades no del tot reals, la recull Maria Estruch en el seu blog. El cert és que va marxar a fer les Amèriques i a Cuba treballà un temps en el negoci dels destil·lats. Un cop retornat a Navàs era propietari de la masia de Taurons, on hi féu instal·lar tota mena de ginys tecnològics, com ara la sínia de Taurons. Amb els anys Ramon es convertí en una persona respectada. També es diu que s’havia casat tres vegades, però morí sense descendència, justament quinze dies abans d’esclatar la guerra civil. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Recentment la sínia de Taurons s’ha netejat i recuperat amb motiu d’una de les Arrossades populars que s’organitzen a Castelladral des de fa uns anys. En diverses ocasions la sínia es va fer funcionar amb un cavall i tot. S’hi van haver de fer alguns arranjaments, com el canvi de l’eix horitzontal o braçol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn d’agost de 2021 el viver fou terraplenat perquè s’hi van trobar uns cabirols morts.</span></span></span></p> | 41.8892200,1.7980100 | 400281 | 4638175 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89544-sinia-taurons-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89544-sinia-taurons-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89544-sinia-taurons-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89544-sinia-taurons-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89544-sinia-taurons-foto-obradors-2017.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89544-sinia-taurons-bassa.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Vògit de Taurons. Vògit o bògit és un nom popular que, a la zona de Cardona i Solsona entre d’altres, es refereix a una sínia.Informació de Jaume Obradors, que ens ha proporcionat també la fotografia de l’any 2017 on es veu la sínia en funcionament. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||||
| 89550 | Cal Mestre Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-mallol | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 80.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 13.</span></span></span></p> | XVI-XIX | <p><span><span><span>Masia modesta i de petites dimensions, emplaçada en un estrep al sud-est de la Serra de Castelladral, junt a l’antic camí ral que anava cap a Serrateix. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té uns coberts amb pallissa i tines al nord-est i un altre cobert, més petit, al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la casa no s’hi aprecien clarament fases constructives, però això no vol dir que no s’hi hagin fet ampliacions o refeccions diverses. La façana principal, orientada vers el sud-est, presenta un portal central amb llinda plana i tres finestres superiors. Els murs són de paredat comú, amb restes d’arrebossat tradicional, i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. A la façana nord-est trobem un altre portal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant el conjunt de coberts situats al nord-est, on hi ha una pallissa semi-derruïda i, al costat, dues tines que originàriament es van excavar en una roca que forma una petita cinglera.</span></span></span></p> | 08141-329 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span><span>Aquesta casa forma part d’un nucli a l’entorn proper de Castelladral que consta actualment d’uns set habitatges dispersos. En general es tracta de petits masos o cases de pagès, però els seus orígens són força distants en el temps. Tres són d’origen més o menys antic: Comaposada és un mas documentat a l’època medieval, cal Mestre Mallol està documentat al segle XVI i Corretjoles està documentat al segle XVII. Tres són cases construïdes molt probablement ja al segle XIX: cal Filaborres té una llinda de 1837, cal Bartomeu té una llinda de 1859 i el Forn té una inscripció de 1864. De l’Hostal no en coneixem cap dada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa en concret a cal Mestre Mallol, la presència de tines excavades a la roca, de tradició medieval, suggereix que aquest indret pot haver estat ocupat des d’èpoques força antigues. La masia ja apareix en un capbreu fet pel Senyor de Castelladral, Jordi de Peguera, de 1554-56, amb el nom de mas Muntada. La construcció actual podria ser obra bàsicament del segle XVIII (1707, segons indica una llinda), amb possibles reformes el 1898. La denominació de cal Mestre podria venir d’un antic mestre de cases.</span></span></span></p> | 41.8964400,1.7846000 | 399180 | 4638992 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89550-cal-mestre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89550-cal-mestre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89550-cal-mestre-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89550-cal-mestre-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89550-cal-mestre-coberts-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda a la finestra sobre el portal principal: 1707Inscripció en una llinda davant la porta que no forma part de cap construcció: P.F. 1898Informació facilitada per Jaume Obradors | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89551 | Cal Filaborres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-filaborres | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 64.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, Jaume (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, Jaume i altres (2018). “Auca d’Isidre Soler, un resistent a la terra aspra. Trets biogràfics d’Isidre Soler”, <em>Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra</em> (blog d’internet).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 15.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada en un estrep al sud-est de la Serra de Castelladral, junt a l’antic camí ral que anava cap a Serrateix. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té una pallissa semi-derruïda uns metres a ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament la casa era més petita i posteriorment s’eixamplà cap al sud. La façana principal s’orienta vers llevant. La part antiga s’estructurava en base a dos eixos verticals, amb un portal de llinda plana de fusta i la resta d’obertures emmarcades amb pedra carejada. Més endavant s’hi afegí un tercer eix amb dues finestres a l’esquerra. Els murs són de paredat comú, actualment a pedra vista. En la resta de façanes hi trobem obertures més petites i, a la part posterior, una porta construïda el 1883 que dóna accés directament a la primera planta. A l’angle nord-oest, té un petit cos adossat.</span></span></span></p> | 08141-330 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span><span>Aquesta casa forma part d’un nucli a l’entorn proper de Castelladral que consta actualment d’uns set habitatges dispersos. En general es tracta de petits masos o cases de pagès, però els seus orígens són força distants en el temps. Tres són d’origen més o menys antic: Comaposada és un mas documentat a l’època medieval, cal Mestre Mallol està documentat al segle XVI i Corretjoles està documentat al segle XVII. Tres són cases construïdes molt probablement ja al segle XIX: cal Filaborres té una llinda de 1837, cal Bartomeu té una llinda de 1859 i el Forn té una inscripció de 1864. De l’Hostal no en coneixem cap dada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa en concret a cal Filaborres, no en coneixem notícies documentals antigues, però per la seva tipologia constructiva podria ser originària del segle XIX; probablement de l’any 1837, tal com indica la inscripció del portal, tot i que no descartem que pugui tenir un origen anterior. El 1883 s’hi va obrir la porta posterior, i l’ampliació del costat sud sembla força moderna.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Cal Filabórras”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 1 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de 1921 i fins el 1973 hi va viure Isidre Soler, àlies Filaborres, home afeccionat a la història que va deixar alguns textos d’interès per conèixer els costums i la vida tradicional de la zona de Castelladral. Isidre Soler va néixer a Palà el 15 de maig de 1918. La seva família es traslladà quan ell tenia dos anys a la casa de l’Hostal, al peu de la carretera de Castelladral, i quan en tenia tres s’instal·laren a la casa de Filaborres, on va viure 52 anys. El 1973 es traslladà a Navàs, on va treballar a la fàbrica Forcada. Isidre Soler fou pagès i treballà també com a pastor, carboner, pelador de pins, peó de camins, teixidor i sereno. Un cop jubilat, va participar en les activitats dels veïns i amics de Castelladral. Gràcies a la seva bona memòria, va dibuixar cases antigues, va escriure llegendes i va narrar fets socials i autobiogràfics, que van quedar escrits en 22 llibretes. Va morir l’any 2008 i posteriorment Maria Estruch i Jaume Obradors han anat transcrivint part dels seus textos i els han publicat al blog d’internet anomenat “Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra”.</span></span></span></span></p> | 41.8921600,1.7853500 | 399235 | 4638516 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89551-filaborres-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89551-filaborres-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89551-filaborres-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89551-filaborres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89551-filaborres-pallissa.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de fusta del portal: 1883Inscripció a la llinda de la porta posterior: 1883. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89552 | Cal Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bartomeu-0 | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 44.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 14.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, que forma part del grup de casetes i masos dispersos al voltant de Castelladral. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té diferents coberts aïllats al sud-oest i també al nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa s’ha construït en diferents fases, tal com queda palès amb l’observació del mur de ponent. Probablement la part més antiga és la del sud, i posteriorment s’allargà pel darrere i també cap a llevant, amb un cos que eixampla la casa i que al darrere té un petit cobert i un porxo. En aquesta part la construcció queda pràcticament adossada a una petita cinglera. Són interessants les tines i recipients per a l’oli (aquests són quadrades) excavades a la roca, alhora que es pot observar els forats que sustentaven alguna estructura de fusta com a aixopluc. L’últim afegit de la casa, ja molt modern, és a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, s’ordenava inicialment en base a dos eixos verticals d’obertures, totes emmarcades amb pedra carejada. Enmig de les finestres hi ha un rellotge de sol. La façana de ponent pràcticament no tenia finestres, i en una data força recent s’hi van afegir dos balcons.</span></span></span></p> | 08141-331 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral | <p><span><span><span>Aquesta casa forma part d’un nucli a l’entorn proper de Castelladral que consta actualment d’uns set habitatges dispersos. En general es tracta de petits masos o cases de pagès, però els seus orígens són força distants en el temps. Tres són d’origen més o menys antic: Comaposada és un mas documentat a l’època medieval, cal Mestre Mallol està documentat al segle XVI i Corretjoles està documentat al segle XVII. Tres són cases construïdes molt probablement ja al segle XIX: cal Filaborres té una llinda de 1837, cal Bartomeu té una llinda de 1859 i el Forn té una inscripció de 1864. De l’Hostal no en coneixem cap dada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa en concret a cal Bartomeu, cal dir que, en el turonet situat al nord hi ha unes ruïnes que podrien correspondre a una primitiva casa o construcció. De cal Bartomeu no en coneixem notícies antigues concretes. Tal com indica la inscripció del portal, la casa podria haver estat aixecada l’any 1859. Els propietaris havien estat la família de cal Ferrer, una casa del nucli de Castelladral. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Bartomeu”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 0,5 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de dos pisos.</span></span></span></p> | 41.8954300,1.7828200 | 399030 | 4638882 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89552-cal-bartomeu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89552-cal-bartomeu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89552-cal-bartomeu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89552-cal-bartomeu-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda al portal principal: 1859Informació facilitada per Jaume Obradors | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89553 | El Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-1 | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 90.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, Jaume (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 7.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada vora l’antic camí ral de Súria a Berga i que forma part del grup de casetes i masos dispersos al voltant de Castelladral. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té coberts adossats als laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa sembla aixecada en una sola fase constructiva a mitjans del segle XIX, i és representativa de les construccions populars d’aquesta època, amb una composició ja força regular i ben planificada. Així, la façana principal, encarada vers migdia, s’ordena simètricament a partir d’un doble eix central format per dos portals bessons amb sengles balcons al seu damunt. Els portals són rematats amb arcs escarsers i, entremig, hi ha la inscripció amb la data de construcció: el 1864. Al nivell de les golfes quatre finestres perfectament alineades completen la composició. Els paraments són de paredat comú, amb restes d’arrebossat tradicional, i les finestres i balcons tenen llindes de pedra però amb un emmarcament irregular. La resta de façanes presenten obertures de tipologia diversa, algunes emmarcades amb maó. Per la part posterior a la casa s’hi accedeix directament per la primera planta, ja que s’assenta sobre un terreny amb desnivell.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-332 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span><span>Aquesta casa forma part d’un nucli a l’entorn proper de Castelladral que consta actualment d’uns set habitatges dispersos. En general es tracta de petits masos o cases de pagès, però els seus orígens són força distants en el temps. Tres són d’origen més o menys antic: Comaposada és un mas documentat a l’època medieval, cal Mestre Mallol està documentat al segle XVI i Corretjoles està documentat al segle XVII. Tres són cases construïdes molt probablement ja al segle XIX: cal Filaborres té una llinda de 1837, cal Bartomeu té una llinda de 1859 i el Forn té una inscripció de 1864. De l’Hostal no en coneixem cap dada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a cal Forn en concret, per la seva tipologia constructiva sembla aixecada en una sola fase l’any 1864, tal com diu la inscripció de la façana. L’any 1958 va ser reformada, segons una altra inscripció en una porta. Tradicionalment és coneguda amb dos noms: el Forn perquè hi havia hagut un forner, i la Roca de la Mà per la forma d’una roca.</span></span></span></p> | 41.8947900,1.7766200 | 398515 | 4638819 | 1864 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89553-el-forn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89553-el-forn-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89553-el-forn-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89553-el-forn-inscripcio-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: La Roca de la MàInscripció a la façana principal: J.P. AÑO 1864 Inscripció a la llinda d’una porta: 1957 | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89554 | Corretjoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corretjoles | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 59.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, Jaume (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 6.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, que forma part del grup de casetes i masos dispersos al voltant de Castelladral. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) i diversos coberts o porxos als laterals i a la part posterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa, que s’ha anat ampliant en diferents fases, té la seva part més antiga al centre. Posteriorment s’amplià amb un cos més petit a la dreta, mentre que l’ampliació cap a l’esquerra és de construcció recent. La façana principal originària, encarada vers el sud-est, quedava estructurada en base a tres finestres (la central més gran) i un portal de llinda plana que queda lleugerament descentrat. Les finestres de la segona planta són de nova construcció. El parament és fet amb carreus petits més o menys disposats en filades, a pedra vista. A la façana posterior es conserva un interessant finestral amb motllures a la pedra. La resta d’aquest mur ha quedat pràcticament cobert per cossos adossats, que s’han reconstruït en els darrers anys sobre antics coberts que es trobaven semi-derruïts. Destaca l’espai porxat que s’ha habilitat a l’angle nord.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-333 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquesta casa forma part d’un nucli a l’entorn proper de Castelladral que consta actualment d’uns set habitatges dispersos. En general es tracta de petits masos o cases de pagès, però els seus orígens són força distants en el temps. Tres són d’origen més o menys antic: Comaposada és un mas documentat a l’època medieval, cal Mestre Mallol està documentat al segle XVI i Corretjoles està documentat al segle XVII. Tres són cases construïdes molt probablement ja al segle XIX: cal Filaborres té una llinda de 1837, cal Bartomeu té una llinda de 1859 i el Forn té una inscripció de 1864. De l’Hostal no en coneixem cap dada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia de Corretjoles en concret, podem dir que ja existia al segle XVII. A l’arxiu parroquial es conserva un memorial d’obres que s’hi van fer l‘any 1630. La construcció que avui es pot veure deu correspondre majoritàriament als segles XVII-XVIII. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Correjólas”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 0,8 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment i un de deshabitat, d’un i tres pisos respectivament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera meitat del segle XX els propietaris eren la família Suades. Van tenir dotze fills i molts dels Suades que es troben en les cases properes són d’aquesta procedència. Més tard el propietari es deia Rosset. Vivia en una masia de Cardona i no tenia descendència. El 1969 li va comprar Rafael García Corbera que, al llarg dels anys següents, hi va fer obres de restauració i millora amb les quals s’han afegit alguns volums i s’ha modificat en certs punts l’estructura originària.</span></span></span></p> | 41.8940900,1.7736100 | 398264 | 4638744 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89554-corretjoles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89554-corretjoles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89554-corretjoles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89554-corretjoles-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89554-corretjoles-5.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Rafael García Corbera i Jaume Obradors | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89557 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-9 | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163-165. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 14.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (2004). <em>El monestir de Santa Maria de Serrateix. Més de mil anys arrelat al territori</em>. Edicions El Farell – Patronat d’Amics de Serrateix. Sant Vicenç de Castellet, p. 228, 232.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOLÓS, J. (2006). <em>Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV).</em> Fundació Noguera, Diplomataris 42. Barcelona, p. 214, 233, 250, 304 (B 130, 138, 146, 161, 204).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 93.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 85.</span></span></span></p> | XII-XX | <p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval i una de les més importants del terme. Es troba molt ben emplaçada en un estrep de la serra de Castelladral, amb bones vistes cap al sud i l’est. El conjunt conta d’un gran cos residencial amb planta en forma de T (amb planta baixa més dos pisos), una masoveria situada uns metres a llevant, una petita capella independent, dues grans pallisses al nord i, ja més a ponent, una bassa i una gran extensió de naus agropecuàries modernes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial és fruit d’un gran nombre d’ampliacions que són difícils de precisar. La part més antiga es troba al centre de la casa. En aquest sector, a la façana de llevant hi trobem un antic portal adovellat tapiat i, més amunt, vestigis d’un finestral gòtic d’arc apuntat, també tapiat i retallat per un balcó posterior. El parament d’aquest tram de mur és fet amb carreus regulars, a trenca-junt, i deu correspondre a l’obra més antiga. Aquesta primitiva construcció es va ampliar cap al nord i cap al sud, possiblement entre els segles XVI i XVIII. D’aquesta fase trobem, en la mateix façana est, un altre portal, adovellat, i al seu damunt una finestra amb motllures. A la dovella central del portal hi ha un escut que ha quedat totalment erosionat. Està flanquejat per una sanefa i una branqueta amb fulles i, a sota, té una inscripció amb unes sigles que diuen: “AIQF REI[G]”. Al segle XIX la casa es va ampliar substancialment, tant per la banda nord com al sud. Actualment la façana de majors dimensions és la del sud-est, i conté una barreja d’obertures i de refeccions de diferents èpoques que donen com a resultat una composició força desordenada. Algunes de les obertures s’han remodelat ja ben entrat el segle XX. La façana de ponent, més homogènia, es caracteritza per un cos annex amb terrassa on hi ha la cisterna, que té el pou al centre, des d’on es recull l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la masia conserva la tipologia clàssica, on destaca la sala principal amb l’estructura de fusta vista. Al costat nord hi ha les tines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masoveria és un edifici notable i força gran, separat de la masia per un petit pas. Es va construir el 1642 (segons una llinda) i el 1859 s’hi va aixecar un pis superior. És de planta rectangular i s’hi han adossat al costat de llevant dos cossos, en diferents èpoques. La façana sud, també ressaltada per la seva major alçada, s’ordena a partir de tres eixos verticals amb finestres emmarcades amb pedra carejada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella, dedicada a la Sagrada Família, és de dimensions modestes, de planta rectangular i exteriorment molt austera. La façana principal, encarada al sud-oest, consta d’un senzill portal amb llinda plana, un òcul superior i una espadanya. Interiorment és coberta amb volta de canó. Fa uns anys va ser remodelada i se’n va refer el moblatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord hi ha un petit pati tancat des d’on s’accedeix a les dues pallisses. Situada més a ponent i lleugerament separada de la masia hi ha una bassa de forma quadrada construïda amb carreus de gran qualitat. Inclou una dependència on, en un arc, s’hi llegeix la inscripció “J.G. ANY 1908”. Aquesta bassa recollia les aigües pluvials i d’escorrentia. Cal destacar-ne el joc d’aigües i canals de rec.</span></span></span></p> | 08141-334 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i, fins no fa gaire, la referència més antiga que se’n coneixia era del segle XIV. Amb la publicació del Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix l’any 2006 es va poder endarrerir la primera notícia documental fins al segle XII. El primer document, de l’any 1123, és la consagració de l’església de Santa Maria de Serrateix, on es fa referència a diverses donacions i s’esmenten unes terres que el monestir tenia a la Rovira. Les referències a les terres de la Rovira continuen en anys posteriors: 1145, 1181.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIII trobem esmentada la confirmació d’un establiment de l’any 1210: “Ramon de Casserres, la seva muller, i llur fill, Ramon, confirmen la cessió del domini útil d’un alou del mas Rovira (de Castelladral) a Bernat de Rovira, i a la seva muller Berenguera, a canvi d’un cens d’un quarter i mig d’oli segons la mesura de Cardona. Per fer aquesta confirmació reben 15 sous”. Més tard, el 1262, Bernat de Portella posa sota la seva protecció el mas de “Comes Posades” i el mas de Rovira, situats a la parròquia de Castelladral, sota el domini de Santa Maria de Serrateix, a canvi de setanta sous de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV la masia de La Rovira apareix esmentada en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370 junt amb la Comaposada, la Rovira, Maçaners, la Serra d’Aixibis, Puiggròs, Casanova i la Llastanosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els segles XVI i XVIII la masia es va ampliar. En aquest darrer segle constituïa una de les principals propietats del terme, juntament amb Puiggròs, el Castell, Llobet i la Capçada. Tal com hem vist, en època medieval la família que estava al capdavant del mas tenia el cognom Rovira, i el van mantenir fins a principis del segle XIX quan va entrar com a hereu Francesc Gusart i Rovira (1766-1851), a conseqüència del matrimoni d’una pubilla de la casa. Els Gusart procedien del mas Gusart, del Mujal, i a partir d’aleshores l’heretat de la Rovira inclogué també el mas Gusart. Així, segons l’amillarament de 1861 la propietat de la Rovira (incloent-hi Gusart) posseïa entre 200 i 300 Ha, i tenia entre 15 i 20 parcers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest segle XIX es van portar a terme la majoria d’ampliacions i remodelacions a la masia que actualment són visibles, incloent-hi l’habilitació d’una nova planta. El 1895 Miquel Gusart (1823-1897) va fer construir la capella, dedicada a la Sagrada Família. A principis del segle XX hi hagué un altre canvi de cognom dels hereus, que van passar a dir-se Castellà i, més endavant, Boixadera. Fins la dècada de 1970 la masoveria encara va estar habitada.</span></span></span></p> | 41.9053100,1.7932000 | 399907 | 4639967 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89557-rovira-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89557-rovira-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89557-rovira-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89557-rovira-masoveria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89557-rovira-masoveria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89557-rovira-capella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89557-rovira-capella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89557-rovira-dovella.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions en llindes: 1642 (entrada nord de la masoveria), 1737 (llinda d’una finestra tapiada a la façana nord), 1854 (porta tapiada a la façana nord), 1859 (llinda de la masoveria, segona planta), 1861 (llinda al terrat cisterna), 1885 (porta interior), “1895 Miquel Gusart” (llinda de la capella), “J.G. ANY 1908” (bassa de ponent). | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89559 | Castell de Mujal. La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mujal-la-torre | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 156; 162; 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - de la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs, p. 16. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). ”Santa Creu del Mujal”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 349. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, P.; FLUVIÀ, A. (1976). “Castelladral i esment del castell del Mujal”. <em>Castells Catalans</em>. Volum V. Rafael Dalmau editors. Barcelona, p. 710-715. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). Santa Creu del Mujal, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 1984, 349. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 72. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VILÀ, Ll. (1973). “Santa Creu d’El Mojal”. Full Diocesà, núm. 1409, Vic-Solsona, 7 d’octubre de 1973.</span></span></span></p> | XII-XIX | Es conserva estructuralment íntegra, però en estat d'abandó perillós. | <p><span><span><span>Casal de característiques senyorials, de dimensions modestes però de molt bona factura que, probablement, és la successora de l’antic castell de Mujal. Es troba molt ben emplaçada en un altiplà dominant que té bones vistes sobre el poble del Mujal. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos), que té dues tines adossades al nord i, uns metres a llevant, un cobert aïllat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El casal presenta dues fases constructives perfectament diferenciades. Les parts baixes, corresponents a les dues primeres plantes aproximadament, es caracteritzen per un aparell impecable fet amb carreus de tamany mitjà, a trenca-junt, i pertanyen a una casa senyorial d’influències renaixentistes. Per les seves característiques aquesta part podria datar-se entorn del segle XVI. La part alta, corresponent més o menys a la tercera planta, és obra probablement ja del segle XIX i es caracteritza per un parament molt més senzill fet amb maçoneria i maó. La façana principal, encarada vers el sud-est, s’ordenava originàriament en base a un eix vertical lleugerament descentrat cap a l’esquerra, amb un portal adovellat i, al seu damunt, un finestral d’estil renaixentista que es troba força erosionat. Aquest és decorat amb un trenca-aigües motllurat de formes angulars que emmarca la llinda i conserva també restes de motllures als brancals. En la segona fase (corresponent al segle XIX) l’edifici es va sobrealçar amb el pis superior, que conté una petita galeria de dos arcs escarsers obrada amb maó, així com dues obertures més de característiques similars al lateral dret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la resta de façanes s’hi observen aquestes mateixes fases, per bé que la segona en alguns trams ocupa més espai. A la façana posterior es conserven dues finestres emmarcades amb pedra carejada, junt a un tram de mur obrat amb un carreuat de majors dimensions, pertanyent possiblement a una refecció posterior al segle XVI. La resta d’obertures són emmarcades amb maó i corresponen a l’última fase (segle XIX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la casa la planta baixa té sostre de volta, mentre que als altres dos pisos hi ha sostres de cairats de fusta. Al terra de la planta baixa s’utilitza la pedra natural del terreny, que fa un lleuger pendent. El cobert de llevant, que deu correspondre a la pallissa, consta de dos àmbits: una construcció de dues plantes i un clos tancat per un mur al lateral. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre element a tenir en compte es troba a l’exterior del mur de llevant de la casa, vora la tina. Aquí en el nivell de fonamentació del mur i al seu costat s’hi observen restes que tal vegada podrien correspondre a una primitiva construcció. En l’estat actual, però, això no es pot apreciar de manera clara.</span></span></span></p> | 08141-335 | Sector est del terme municipal. Antic terme del castell de Mujal. Parròquia de Santa Creu del Mujal. | <p><span><span><span>El lloc del Mujal apareix en documents del segle X, i el primer esment és de l’any 938. Alguns historiadors han afirmat que formava part del terme del castell de Castelladral, dins el qual hauria sorgit el castell del Mujal, depenent del primer (BENET, 1984: 349). Tanmateix, Josep M. Badia sosté que el terme de Castelladral mai va ser tan extens i que no englobava el terme del Mujal ni tampoc els de Sant Cugat del Racó, les Esglésies o Sant Genís de la Masadella. La confusió es deu al fet que, en un moment donat, tant Castelladral com el Mujal van tenir els Peguera com a senyors, tot i que eren branques diferents de la família.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell del Mujal apareix documentat al segle XII i abastava la part oriental de l’actual municipi de Navàs. Concretament, s’esmenta l’any 1118, quan les possessions dels comtes de Cerdanya passaren als comtes de Barcelona. En aquella data Ramon Bernat de Castelladral també jurà fidelitat al seu nou senyor, el comte Ramon Berenguer III, pel castell de Muial. Al 1135 continua essent-ne feudatari.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, el rei Pere III vengué la jurisdicció del Mujal als Consellers de Manresa, tal i com va fer també amb Castelladral. Al 1358 els Consellers de Manresa van revendre la jurisdicció del Mujal a Bernat de Turri, ciutadà Manresà. Al 1362 aquest personatge continua constant com a senyor del lloc. El 1370 els consellers de Manresa, que tenien la jurisdicció de Castelladral, Súria, Castellar i el Saguer, vengueren amb permís reial a Ramon de Peguera i de Bell-lloc la jurisdicció de Santa Creu de Mujal i Masadella. A la mort de Ramon de Peguera passà a la línia segona dels Peguera, de la branca secundària vinculada a Balsareny. Des d’aleshores el Mujal sempre anirà lligat als senyors de Balsareny: els Oliver des de 1516, els Corbera el 1622, els Martín el 1648 i els Alòs el 1830.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’antic castell del Mujal s’ha identificat amb aquest casal anomenat la Torre (BADIA, 1988: 162). De moment no n’hi ha evidències concloents, però sí molts factors que apunten en aquest sentit. L’emplaçament dominant de la casa, amb vistes sobre el poble del Mujal on, a l’època medieval, hi havia l’església. El fet que el senyor del castell a mitjans de segle XIV es deia Bernat de Turri, nom que hauria passat a la casa. I, finalment, les característiques arquitectòniques de la construcció, de molt bona qualitat i de caràcter senyorial. L’existència de possibles estructures sota la façana est ens fan pensar que, tal vegada, hi podria haver la construcció originària del castell sota l’edifici actual. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici actual, però, és una reconstrucció posterior que podria situar-se entorn del segle XVI, a jutjar pel finestral renaixentista, tot i que no es pot descartar que part de l’obra correspongui al segle XIV. Amb aquesta nova edificació el casal va adquirir un caràcter senyorial, que devia derivar de l’antic castell o torre. Caldria aprofundir en la recerca d’aquest element per poder confirmar aquesta evolució, que podria anar des d’un castell primitiu a una possible casa forta del segle XIV (associada al ciutadà manresà Bernat de Turri, senyor feudal del Mujal) i després a un casal senyorial renaixentista. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra hipòtesi que no es pot descartar és que, almenys en un primer moment, el castell del Mujal estigués situat a dalt del turó on hi ha el poble, ja que també es tracta d’un indret apropiat. En el seu estat actual, però, no n’hem trobat cap indici arqueològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un moment posterior la casa de la Torre devia quedar abandonada i en ruïnes durant força temps, ja que en la darrera fase constructiva (probablement del segle XIX) es va haver de refer en molt bona part, sobretot a les parts altes. En aquest moment es devia adaptar fonamentalment per a les funcions de masia, i devia ser aleshores quan es van construir també les tines i la pallissa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja al segle XX, la Torre va quedar afectada pels incendis forestals de l’any 1994, que van arribar a peu de la casa.</span></span></span></span></p> | 41.8922000,1.8440900 | 404108 | 4638453 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89559-la-torre-5-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89559-la-torre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89559-la-torre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89559-la-torre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89559-la-torre-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89559-la-torre-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89559-la-torre-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89559-la-torre-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89559-la-torre-cobert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89559-la-torre-vista.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89560 | Gusart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gusart | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 69.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 73.</span></span></span></p> | XIV-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Masia de grans dimensions, avui en ruïnes, emplaçada a l’extrem d’un petit altiplà prop de la riera del Mujal. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (que tenia planta baixa més un pis i golfes) amb coberts adossats al sud i l’est, i també d’una pallissa a l’oest i d’una tina isolada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la casa se’n conserven murs fins a una alçada desigual. Alguns dels murs perimetrals arriben fins el nivell del sostre, però actualment són coberts per l’heura. Per la seva tipologia, es tracta d’una construcció bàsicament del segle XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. La façana principal era a migdia, però aquesta és precisament la part que es troba més derruïda, ja que l’angle sud-oest s’ha esfondrat i, per tant, no queda rastre del portal. Tot i això, encara es pot veure entre les parets una finestra amb festejador. La façana de ponent conserva restes d’una escala exterior força dreta que devia servir per accedir a les tines que hi havia dintre de la casa. La façana nord té adossat un pou força profund que té un abeurador a la part baixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Interiorment la casa s’estructura en diverses estances cobertes a planta baixa per voltes de pedra que, a la part davantera, van en sentit nord-sud, possiblement formant una planta en tres crugies, mentre que al nord hi ha una estança llarga en direcció contrària que devia correspondre al celler. Algunes parts dels murs mostren un parament fet amb petits carreus més o menys escairats i disposats en filades.</span></span></span></p> | 08141-336 | Sector est del terme municipal. Terme del castell de Mujal. Parròquia de Santa Creu de Mujal. | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i apareix citat al segle XIV junt amb altres masos del territori entorn de Les Esglésies, que consten abans del fogatge de 1365-1370. Aquests són: Can Gosart (Cosart) citat al 1315; el mas de Les Esglésies (Esesgleyes) i Vilarrasa (segurament l'actual Can Pasols) citat el 1362.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XVI, el mas Gusart apareix citat en el fogatge de l’any 1553. Com sol ser habitual, als segles XVII i sobretot XVIII es devia ampliar considerablement. N’és testimoni una inscripció que hi havia a la casa amb data de 1707. Entorn de 1766 es va produir un matrimoni entre l’hereu de Gusart i la pubilla de la Rovira i, en conseqüència, les dues propietats es van unir. A partir d’aleshores els hereus passaren a residir a la masia de la Rovira, que devia ser la més important. El següent hereu fou Francesc Gusart i Rovira (1766-1851). En l’amillarament de 1861 la propietat de la Rovira (que ja incloïa Gusart) posseïa entre 200 i 300 Ha, i tenia entre 15 i 20 parcers. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Gusart”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 7 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX es devien fer noves reformes i ampliacions a la masia, com la de la pallissa l’any 1874 i possiblement també la tina i altres coberts. A principis del segle XX en la família dels propietaris hi hagué un altre canvi de cognom. Van passar a dir-se Castellà i, més endavant, Boixadera, i avui encara continuen al front de la masia de la Rovira, mentre que Gusart devia quedar habitat per masovers. L’any 1994 la casa va quedar afectada pels grans incendis. Aquest any encara es conservava tota l’estructura de la casa, per bé que ja havia caigut la teulada. Actualment l’estat de ruïnes és molt més avançat.</span></span></span></p> | 41.8963900,1.8437000 | 404082 | 4638919 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89560-gusart-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89560-gusart-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89560-gusart-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89560-gusart-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89560-gusart-5-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89560-gusart-pou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89560-gusart-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89560-gusart-6.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Tenia una llinda amb inscripció de 1707 Inscripció a la pallissa: 1874 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89561 | Cal Piano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piano | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 87.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 71.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada en un altiplà a l’oest del poble del Mujal. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) que té un cos adossat en forma de terrassa al nord i coberts de diferents alçades (amb dues tines) adossats a ponent, així com un cobert independent al sud de la casa i separat per un caminet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament de la casa indica que es va aixecar en una sola fase constructiva, probablement el 1865. La façana principal, orientada vers migdia, és força allargada i sembla marcar dos nuclis lleugerament diferenciats. El principal és el de la dreta, configurat a partir del portal principal, coronat amb arc rebaixat, un balcó i una finestra. La part de l’esquerra té un segon portal, avui tapiat, i altres finestres, i potser corresponia a un segon habitatge o a dependències secundàries. Totes aquestes obertures són emmarcades amb pedra carejada, i el parament és fet amb pedra rejuntada amb morter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys la casa ha estat reformada i, a la planta superior, s’han remodelat i ampliat les finestres. A part d’aquests canvis i la remodelació també de la terrassa posterior, la casa ha conservat bàsicament l’estructura originària.</span></span></span></p> | 08141-337 | Sector est del terme municipal. Antic terme del castell del Mujal. Parròquia de Santa Creu del Mujal. | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals antigues d’aquesta casa que, tal com indica la inscripció del portal, podria ser originària del 1865. Segons una altra inscripció, el 1937 s’hauria construït el cobert. A finals del segle XX el propietari era un senyor de Barcelona, i entorn de 1985 la va adquirir l’actual propietària, que hi ha portat a terme reformes de millora.</span></span></span></p> | 41.8916900,1.8462800 | 404289 | 4638394 | 1865 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89561-cal-piano-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89561-cal-piano-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89561-cal-piano-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89561-cal-piano-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89561-cal-piano-6.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal principal: 1865.Inscripció en una pedra cantonera del cobert: 1937.Informació oral facilitada per Concepció Bertrana | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89562 | Comaposada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comaposada-0 | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 14.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 55.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 12.</span></span></span></p> | XIV-XIX | En estat d'abandó. La construcció es manté íntegra, però algunes parts, com la galeria sud-est, han perdut la coberta i comencen a esfondrar-se. | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en un estrep occidental de la Serra de Castelladral i força propera al nucli de Castelladral. Consta d’un cos residencial de planta més o menys rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos a llevant i un de més petit al nord, corresponent a una tina, i també té una pallissa separada uns metres al nord junt amb una era sense enrajolar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia que avui es pot veure és una construcció bàsicament del segle XVIII (1746 segons una llinda) i probablement a finals d’aquest segle o ja al XIX es va allargar cap al sud, de manera que es va dotar d’una nova façana principal. Aquesta s’ordena en base a un portal central adovellat que té en el mateix eix una galeria d’un sol arc al nivell de les golfes. La resta d’obertures (finestres o balcons) no tenen una disposició simètrica. El parament conserva un semi-arrebossat tradicional, i les obertures són emmarcades amb pedra carejada excepte l’arc de la galeria, de maó. La llinda de la finestra esquerra té gravada una creu circumscrita en un cercle, i la dovella central del portal una creu llatina. Probablement al mateix segle XIX la casa es va ampliar també amb el del cos adossat a l’angle sud-est que disposa d’una galeria de tres arcs al nivell del primer pis. En la resta de façanes predomina la construcció de característiques setcentistes, amb finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l’interior de la casa hi ha una pica que recull l’aigua de la pluja.</span></span></span></p> | 08141-338 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span><span>Aquesta casa forma part d’un nucli a l’entorn proper de Castelladral que consta actualment d’uns set habitatges dispersos. En general es tracta de petits masos o cases de pagès, però els seus orígens són força distants en el temps. Tres són d’origen més o menys antic: Comaposada és un mas documentat a l’època medieval, cal Mestre Mallol està documentat al segle XVI i Corretjoles està documentat al segle XVII. Tres són cases construïdes molt probablement ja al segle XIX: cal Filaborres té una llinda de 1837, cal Bartomeu té una llinda de 1859 i el Forn té una inscripció de 1864. De l’Hostal no en coneixem cap dada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la masia de Comaposada en concret, ja apareix esmentada en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370 junt amb la Rovira, Maçaners, la Serra d’Aixibis, Puiggròs, Casanova i la Llastanosa. Cal suposar que els seus possessors es deien Comaposada. Aquest cognom el trobem present, per exemple, en un document de 1586 que fa referència a una reunió dels habitants de Castelladral amb el senyor del terme, en el qual hi apareixen Joan Comaposada i Melcior Comaposada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Uns 500 m al sud-est de la masia hi ha l’anomenada Balma de Comaposada, que és un dels millors exemples d’habitatge troglodític de tradició medieval. No coneixem documents que hi facin referència, però és possible que aquesta Balma, que a finals del segle XIX encara estava habitada, fos una petita masoveria de Comaposada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De la masia pròpiament no en coneixem gaires més notícies però, tal com és habitual, es devia ampliar considerablement entre els segles XVII-XVIII (el 1746, segons una llinda), i al XIX es devia completar amb la nova façana principal i els cossos annexos. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Cal Comaposada”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 0,5 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia 1 edifici habitat constantment i un de deshabitat. L’un tenia un pis i l’altre dos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1970 encara estava habitada, i l’any 1991 ja es trobava deshabitada.</span></span></span></span></p> | 41.8982300,1.7762200 | 398487 | 4639201 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89562-comaposada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89562-comaposada-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89562-comaposada-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89562-comaposada-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89562-comaposada-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89562-comaposada-pallissa.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana oest: 1746Inscripció en una llinda a la part posterior: 1862 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89563 | Casa Nova del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-castell | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 47.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 86.</span></span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes emplaçada vora l’antic camí ral que anava cap a Serrateix, a uns 2 km aproximadament del nucli de Castelladral i de la casa mare, que era El Castell de Castelladral. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos més baix però de dimensions considerables a l’oest i un cos amb pou-cisterna al nord, i té també un reng de coberts al sud separats de la casa per un corredor així com una petita pallissa aïllada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial és força homogeni i s’hi aprecien refeccions però no fases constructives clares. Podria ser una construcció força antiga, tal vegada dels segles XVII-XVIII, i ha mantingut força íntegrament la tipologia tradicional. La façana principal, que s’encara cap a migdia i dóna al corredor, té un portal adovellat amb un escut a la dovella central. Aquesta façana s’estructura en base a dos eixos d’obertures. El parament és de maçoneria, a pedra vista. En la resta de façanes hi trobem obertures de tipologia diversa, majoritàriament emmarcades amb pedra carejada. La de la façana nord s’ha transformat en un balcó.</span></span></span></p> | 08141-339 | Sector central nord del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquesta casa que ens donin pistes sobre el seu origen. Tal com el seu nom indica, va ser una masoveria de la casa anomenada El Castell, ubicada al nucli de Castelladral i que, molt probablement, va absorbir algunes funcions de l’antic castell. Segons la inscripció d’una llinda, de lectura dubtosa, sembla que la Casa Nova ja existia al segle XVII. Al segle XIX es devia ampliar amb els diversos coberts i cossos annexos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Casa nova del Castell”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 2 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de dos pisos. Ja entrat el segle XX els propietaris continuaven sent els mateixos de la casa del Castell, i eren de fora de Navàs. A la Casa Nova hi van viure masovers fins a la dècada de 1960. En aquesta època els propietaris volien fer una urbanització que no va reeixir, i es van vendre la casa.</span></span></span></p> | 399592 | 464017 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89563-casa-nova-castell-pallissa.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Conserva una llinda de lectura dubtosa del 1600. Informació facilitada per Jaume Obradors | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||||
| 89565 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-6 | XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Casa rural que havia estat un hostal, avui en ruïnes, emplaçada al peu de l’antic camí ral de Súria a Berga (actual carretera B-423). Es troba força esfondrada i només se’n conserven trams de murs fins a una alçada desigual. La casa sembla que tenia una planta més o menys quadrada, amb coberts al sud i almenys dos pisos. El portal devia ser a la façana nord-oest, encarada vers la carretera, però no se’n conserva cap rastre. A l’angle de llevant té adossada una tina i un altre cos, que podria correspondre a una segona tina. Els murs són de maçoneria</span></span></span></p> | 08141-340 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant MIquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquesta casa forma part d’un nucli a l’entorn proper de Castelladral que consta actualment d’uns set habitatges dispersos. En general es tracta de petits masos o cases de pagès, però els seus orígens són força distants en el temps. Tres són d’origen més o menys antic: Comaposada és un mas documentat a l’època medieval, cal Mestre Mallol està documentat al segle XVI i Corretjoles està documentat al segle XVII. Tres són cases construïdes molt probablement ja al segle XIX: cal Filaborres té una llinda de 1837, cal Bartomeu té una llinda de 1859 i el Forn té una inscripció de 1864. De l’Hostal no en coneixem cap dada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La denominació de la casa de l’Hostal indica que, ben segur, havia fet aquesta funció d’allotjament en algun moment, ja que estava situada a peu de l’antic camí ral de Súria a Berga. Tanmateix, no en coneixem cap notícia documental, i en la memòria popular tampoc es manté viu el record d’aquest hostal. L’edifici tal vegada és una construcció del segle XVIII o XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, quan el 1908 es va construir un nou edifici per a l’Ajuntament a Castelladral els baixos de l’hostal van acollir l’escola mentre van durar les obres. Entorn de 1920 hi va viure la família d’Isidre Soler, àlies Filaborres, quan ell encara era un infant, i recorda que la casa no tenia horts.</span></span></span></p> | 41.8969400,1.7790400 | 398719 | 4639054 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89565-hostal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89565-hostal-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89565-hostal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89565-hostal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89565-hostal-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||||
| 89566 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-2 | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 79.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 58.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada vora una petita cinglera a l’extrem d’un petit altiplà proper a la riera de Sant Cugat. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa i un pis) i un cobert independent separat uns metres a llevant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inicialment la casa era més petita. Fou eixamplada cap al nord i (el 1861) cap al sud, amb el resultat d’una planta allargassada força atípica. Consta de diversos portals i finestres de tipologia diversa, la majoria obrats amb maó. Algunes de les finestres de la planta superior han estat remodelades recentment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres a l’est hi ha un pou i, més enllà, una construcció amb cossos annexos que, per la part davantera, té dues plantes. Recentment ha estat rehabilitada i acull una oferta de turisme rural amb la denominació Masoveria de cal Mateu.</span></span></span></p> | 08141-341 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span>Cal Mateu és una construcció del segle XIX amb reformes o ampliacions el 1861 i 1908. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Matéu”. Hi consta que és una casa, que estava situada a 2 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1994 la casa es trobava en estat d’abandó. En els darrers anys ha estat rehabilitada i s’ha adequat la pallissa per acollir turisme rural.</span></span></span></p> | 41.9087500,1.8015300 | 400603 | 4640339 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89566-cal-mateu-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89566-cal-mateu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89566-cal-mateu-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89566-cal-mateu-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89566-cal-mateu-pallissa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89566-cal-mateu-pallissa-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció vora el portal de llevant: 1861Inscripció vora la porta de ponent: 1908 | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89581 | Cal Pelussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pelussa | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 85.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 51.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes, avui en ruïnes, emplaçada en un punt elevat sobre el torrent de les Esglésies. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis) que té un cos adossat a llevant i una petita pallissa aïllada uns metres a ponent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de la casa es conserven dempeus però la teulada s’ha esfondrat i l’entorn és actualment cobert per la vegetació i de difícil accés. La façana principal està encarada vers migdia, i s’hi observen dues finestres amb ampits i emmarcades amb pedra carejada. En canvi, en l’estat actual el portal no és visible. Els paraments són de pedra més o menys escantonada i conserven parts de l’arrebossat tradicional. A la part posterior sembla que hi havia tines. Interiorment la casa està dividia en dues crugies, i es conserva la volta de pedra a la planta baixa. </span></span></span></p> | 08141-342 | Sector oest del terme municipal. sub-terme del Mujal, dins l'antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII o XIX. La llinda amb la data de 1873 indica una possible reforma de la casa. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Coll”. Hi consta que és una casa que estava situada a 6 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. Ja al segle XX, cal Pelussa va quedar totalment afectada pels incendis de l’any 1994. Aquest any la casa ja estava abandonada i tenia la teulada i la part superior de les parets enderrocades. </span></span></span></p> | 41.8884000,1.8353600 | 403378 | 4638041 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89581-cal-pelussa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89581-cal-pelussa-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89581-cal-pelussa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89581-cal-pelussa-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda: 1873 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89582 | Trull de Sallés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-salles | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 52.EA</span></span></span></span></p> | XVI-XIX | <p><span><span><span>Vestigis d’un trull i premsa d’oli excavats a la roca que es troben aïllats, uns 100 m al nord de la masia de Sallés, i que constitueixen un magnífic exemple que ens il·lustra sobre el sistema tradicional d’elaborar l’oli. És interessant perquè, si bé coneixem nombrosos exemples de tines aïllades enmig dels camps, que són de tradició medieval, és molt menys freqüent trobar un trull tan separat de les instal·lacions principals de la masia, i deu tractar-se d’un element força antic, tot i que és difícil precisar-ne una datació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’indret hi trobem una codina de superfície irregular on, a l’extrem sud hi ha els diversos rebaixos fets a la roca natural. Un correspon a la base del molí d’oli o trull, que és on tenia lloc pròpiament el procés de mòlta de les olives. És format per un corredor circular extern que té a la part central la base del trull o solera, de superfície corba. Aquí és on girava el característic corró de forma cònica, activat per un animal que donava voltes pel corredor extern. Aquest corredor té una obertura per poder entrar i sortir l’animal, així com un forat amb un encaix quadrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica més a ponent hi ha un encaix rectangular on anava fermada la premsa. Al darrera hi trobem un dipòsit rectangular també foradat a la roca, per bé que modernament s’ha n’han reforçat les vores amb totxo. Entre la premsa i el dipòsit hi ha una regata que, tal vegada, comunicava aquests dos elements. Per facilitar l’accés a la part alta de la codina hi ha esculpits uns graons que formen una petita escala.</span></span></span></p> | 08141-343 | Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | <p><span><span><span><span>No coneixem notícies documentals antigues de la masia de Sallés, que podria tenir un origen medieval. Segons les inscripcions conservades, el cos principal és obra dels segles XVII i XVIII. A principis del segle XIX la part alta de la masia va ser objecte d’una reforma que es pot emmarcar dins l’estètica modernista, en consonància amb els dos pavellons auxiliars que es devien aixecar en aquest mateix moment. És un tipus de construcció de qualitat i que devia proporcionar unes instal·lacions agropecuàries modernes per al seu temps.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Sellés”. Hi consta que és una “alquería (casa de labor)”, que estava situada a 4 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia 1 edifici habitat constantment i tenia dos pisos.</span></span></span></span></p> | 41.9007800,1.8089800 | 401209 | 4639446 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89582-trull-salles-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89582-trull-salles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89582-trull-salles-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89582-trull-salles-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89582-trull-salles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89582-trull-salles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89582-trull-salles-9.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||||
| 89584 | Molí de les Esglésies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-esglesies | XVIII-XIX | Bassa ben conservada, resta d'instal·lacions força arrasades i entorn envaït per la vegetació. | <p><span><span><span>Vestigis d’un antic molí fariner, emplaçat a la llera del torrent de les Esglésies, uns 175 m a l’est de Santa Maria de les Esglésies. Se’n conserva la bassa i part de la construcció que acollia les instal·lacions del molí, per bé que, en l’estat actual, aquesta part resta totalment envaïda per la vegetació i les restes gairebé no són visibles. La part més ben conservada és la bassa, que conserva bé els murs de la part més fonda, situats a llevant. Tanmateix, no se’n pot observar bé el parament, que sembla força senzill, perquè està cobert per l’heura i altra vegetació. Per les poques dades que en coneixem, sembla tractar-se d’un molí relativament modern, tal vegada dels segles XVIII o XIX.</span></span></span></p> | 08141-344 | Sector central del terme municipal. Zona de Sant Cugat del Racó. | <p><span><span><span>Per les poques dades que coneixem aquest molí sembla una construcció relativament moderna, tal vegada dels segles XVIII-XIX. Era propietat del mas de les Esglésies, i a mitjans de segle XIX l’amo era Ramon Iglesias. La família Suades (actuals propietaris de Bartomeus) eren els masovers del mas i, segons notícies orals, el 1851 Pascal Suades, el masover, es traslladà al “molinot” i se li assignà una mena de cens perquè pogués subsistir. En dóna testimoni una carta, datada el 5 d’octubre de 1851, que conserva la família Suades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí havia desaparegut del record popular fins que, després dels grans incendis de 1994, en el transcurs d’uns treballs de neteja de la zona es va poder identificar. En aquell moment la construcció va quedar molt més visible, mentre que en els darrers anys el lloc ha tornat a quedar cobert per la vegetació.</span></span></span></p> | 41.8926600,1.8246500 | 402496 | 4638526 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89584-moli-esglesies-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89584-moli-esglesies-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89584-moli-esglesies-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: el MolinotEn el punt on hi ha el molí es troba la confluència d’un torrent menor amb el de les Esglésies, i també hi ha la Font de les Esglésies.Informació facilitada per Jaume Obradors i Enric Suades Escaler, de Bartomeus | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||||
| 89585 | Ca l'Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestruch | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 43.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH SUBIRANA, Maria. <em>Conte per a infants</em> (relat inèdit sobre la història de ca l’Estruch).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 53.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada en una estribació propera al Pla de Sant Pere, en un terreny rocallós i fonamentada sobre la roca. Consta d’una part residencial formada per dos cossos adossats de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més dos pisos) i té un altre cos adossat al nord així com coberts a llevant. En aquests coberts hi ha la premsa i dues tines quadrades </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els dos cossos residencials corresponen a dues èpoques clarament diferenciades: el de llevant és l’originari (dels anys 1880) i el de ponent es construí cent anys més tard (a la dècada de 1980) amb un llenguatge arquitectònic que reinterpreta l’estil vuitcentista popular que caracteritza el cos originari. Tota la façana principal queda encarada vers migdia. La part antiga s’ordena a partir de tres eixos verticals d’obertures, amb el central remarcat per la presència del portal (d’arc escarser) i balcons al seu damunt. Totes les obertures són emmarcades amb maó sobre un parament de maçoneria a pedra vista. La part moderna s’estructura també en base a un esquema tripartit, amb un balcó porxat al primer pis i obertures amb arcs emmarcats amb maó. El disseny d’aquest segon cos s’inspira en certes formes del modernisme, per exemple en les columnes salomòniques de maó o en la composició asimètrica de la façana lateral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la part posterior el cos adossat és bàsicament de construcció moderna, aixecat sobre una antiga terrassa i un femer que encara es conserven. Antigament en aquest sector hi havia també corts de porcs.</span></span></span></span></p> | 08141-345 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | <p><span><span><span><span>Ca l’Estruch es va construir entre els anys 1881 i 1885 per part de cinc germans (Joan, Josep, Francisco, Filomena i Jaume Estruch) que eren fills de Jaume Estruch Rossell i havien nascut a la Penyora, una masoveria del mas Gusart, prop del Mujal. Eren els anys anteriors a l’arribada de la plaga de la fil·loxera, i Joan va comprar unes terres per fer-s’hi una casa amb l’ajuda dels seus germans, un dels quals, Jaume, era picapedrer. D’aquesta manera van passar a ser amos, després de moltes generacions de ser masovers, des que el seu avantpassat Benet va marxar de la masia de ca l’Estruch, de Clariana de Cardener. Al principi els germans Estruch van viure junts a la casa, però després els fadristerns en casar-se van anar marxant. Cada any per Sant Jaume (la Festa Major) es tornaven a reunir a la casa que havien construït tots plegats. Això va durar fins a l’esclat de la Guerra Civil, i es diu que solien ajuntar-s’hi fins a una seixantena de persones.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el moment inicial van plantar molta vinya, però aviat van patir les conseqüències de la fil·loxera. Aleshores Joan, Josep i un amic de les Collades, van viatjar al Rosselló per anar a buscar peus americans i poder replantar les vinyes. Es diu que van plantar una mica més de quinze mil ceps, de manera que a l’heretat de ca l’Estruch la vinya va tornar a tenir un fort impuls, fins ben bé la dècada de 1940. I com que van empeltar els bords d’una malvasia roja que havia sobreviscut a la fil·loxera, foren dels primers a tornar a tenir ceps en producció; aleshores els vinyaires de la zona hi anaren a buscar empelts d’aquella malvasia roja i l’anomenaren “malvasia de l’Estruch”, nom amb el qual avui figura encara al banc ampelogràfic de Montpellier SupAgro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els hereus de la família Estruch han continuat al front de la casa de manera ininterrompuda. Després de Joan el següent hereu fou Ramon, després Joan, i l’actual propietari és Andreu Estruch. La seva filla és Maria Estruch Subirana. A la dècada de 1980 la casa s’amplià amb el cos de ponent i s’hi van fer reformes. Maria Estruch és filòloga i estudiosa de la cultura popular. Ha fet recerca sobre diversos aspectes etnològics de la zona, que estan publicats al seu blog “Arrels”.</span></span></span></span></p> | 41.9098300,1.8293100 | 402909 | 4640427 | 1881-85 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89585-estruch-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89585-estruch-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89585-estruch-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89585-estruch-7.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada pels propietaris de la casa | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89586 | Alzina de ca l’Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lestruch | <p><span><span><span>Alzina singular i centenària, de dimensions considerables, emplaçada vora la casa de ca l’Estruch. És formada per una diversitat de branques de gran amplada que neixen a un metre aproximadament del tronc principal.</span></span></span></p> | 08141-346 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | 41.9099700,1.8294700 | 402922 | 4640443 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89586-estruch-alzina-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||||||||||
| 89587 | Església de Sant Pere de l’Alou o del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-lalou-o-del-raco | <p><span><span><span>BENET, A; JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). 'Sant Pere de les Cigales (o de Salou)'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Barcelona, P. 346-347. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Josep M (2015). Notes inèdites</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOLÓS, J., PAGÈS, M. (1982). “Les sepultures excavades a la roca”. <em>Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1 d’Acta Mediaevalia</em>, Barcelona, p. 85.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 12.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 163, 250-252. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH SUBIRANA, Maria. “Sant Cugat del Racó o de Salou (Bages)”, <em>Arrels</em> (blog internet)</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 7084.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa A. 10.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILLEGAS, Francesc (1982). <em>El romànic al Bages. Estudi dels edificis religiosos</em>, Manresa, p. 155.</span></span></span></p> | XII | En estat de ruïna. Actualment cobert per la vegetació. | <p><span><span><span>Ruïnes de l’antiga església romànica de Sant Pere, emplaçades a l’altiplà anomenat Pla de Sant Pere, ben a la vora de l’indret on hi ha documentat un destacat jaciment ibèric i romà, així com un bon nombre d’elements patrimonials atribuïbles a l’època medieval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes de l’església romanen sobre un petit promontori enmig del pla. Foren excavades l’any 1981, però han tornat a quedar ocultes per la vegetació. En resten els murs perimetrals de l’església fins a una alçada d’un metre aproximadament, cosa que permet resseguir-ne la planta, que era de nau única i absis semicircular orientat a llevant i de radi ultrapassat. Els murs són construïts amb un aparell de carreus ben escairats i disposats en filades. L’edifici estaria interiorment arrebossat, ja que tenia fragments d’argamassa moderns. La porta estava situada a l’extrem del mur de migjorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’església s’hi ha documentat dos blocs de pedra que semblen ser tenants d’altar. Ambdós presenten un forat, que podria ser l’encaix per a la taula (JUNYENT, 1984: 347). En una prospecció feta l’any 2006 es van documentar en aquest indret ceràmiques medievals grises i marrons, així com un fragment de pedra polida que recorda recipients tardo-antics. Així mateix, entorn del camp que voreja l’església van aparèixer restes òssies que podrien correspondre a la necròpolis associada a l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns pocs metres al nord-est de l’església, a l’altre costat del camí, s’hi localitza un grup de sitges excavades a la roca que cal suposar que estaven associades a l’església. Les dues que actualment són visibles es troben ja en terme municipal de Viver i Serrateix. N’hi havia una tercera, situada més a prop del camí i que ha quedat tapada. El masover de la masia propera anomenada la Sala, de nom Rossend, fou qui va descobrir aquestes sitges entorn de 1968. Més tard hi construí a sobre una mena de barraca que encara existia a la dècada de 1990 i que actualment ja no hi és. </span></span></span></p> | 08141-347 | Sector nord del terme municipal. Antiga demarcació i parròquia de Sant Cugat. | <p><span><span><span>Ja hem dit que al Pla de Sant Pere s’hi ha identificat un jaciment d’època ibèrica i romana que sembla força important, tot i que només se’n coneguin troballes superficials. Tindria una pervivència fins època tardo-romana i podria enllaçar amb les nombroses restes alt-medievals que també es troben a la zona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva tipologia, l’església pot considerar-se una construcció del segle XII. És esmentada per primera vegada en un document de l’any 1293 com a Sant Pere de l’Alou. Sembla que no hauria passat de capella rural, que depenia de Sant Cugat del Racó. Segons Josep M. Badia, no és correcte que hagués format part del terme del castell de Castelladral, tal com afirmen alguns autors (BENET, 1984: 346-347), sinó que Sant Cugat i Sant Pere formaven part d’una senyoria o demarcació territorial sota el domini del monestir de Ripoll. En la <em>Catalunya romànica</em> (BENET, 1984: 346-347) també es diu, erròniament, que el topònim de l’Alou li vindria per formar part de l’alou d’<em>Ecclesias Clavatas</em>, però segons Josep M. Badia aquest alou era situat a la zona de Taurons i no té res a veure amb l’església de Sant Pere.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, en el plafó explicatiu situat al costat de les ruïnes es diu que a la zona hi havia hagut un monestir visigòtic, una informació que tampoc és correcta. Popularment, es creu que a la zona del Pla de Sant Pere hi havia un convent, que es situa uns 300 m a l’est de la masia de la Sala, en un lloc on hi ha unes escales picades a la roca prop d’un trull, però d’aquest suposat monestir o convent no n’hi ha cap evidència. El que sí que hi ha molt a prop de l’església és un probable eremitori d’època alt-medieval conegut amb el nom de Cova del Lladre. És una de les anomenades coves de fornot, perquè estan excavades a la roca i tenen la forma d’un forn de pa. En aquest cas es troba a mitja costa del Puigmassó, que és la muntanya que s’aixeca al costat de ponent. Per tant, és una hipòtesi suggerent que vora la primitiva església hagués existit un nucli eremític que podria ser anterior a l’església i de tradició força antiga ja que, com hem dit, a la zona hi ha documentades restes tardo-romanes i alt-medievals. Cal dir, a més, que uns 2,5 km al sud, al pla de les Esglésies, Josep M. Badia considera que al segle X hi havia hagut quatre nuclis dispersos amb esglésies que feien vida eremítica. Segons aquest autor, eren les <em>Ecclesias Clavatas</em> (enclavament amb esglésies), que no s’han de confondre amb l’alou d’<em>Ecclesias Clavatas</em>, situat més a l’oest. Això indicaria que a la zona hi havia una certa tradició eremítica i reforçaria la hipòtesi d’un eremitori prop de Sant Pere.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX la capella de Sant Pere es trobava en mal estat, i fou aleshores quan, pel que sembla, es va desmuntar per aprofitar-ne pedres en una construcció de la masia propera de la Sala, que era una masoveria del Soler. En aquest moment va coincidir també que es construí una capella a la masia del Soler amb la mateixa advocació de Sant Pere i que, en certa manera, va substituir el culte de l’antiga. Segons Josep M. Badia, que ha estudiat documentació de l’arxiu de la parròquia de Sant Cugat del Racó, en data de 21 de març de 1862 el Bisbe de Vic exposava que “se halla instruido e ultimado en esta Curia eclesiástica el expediente sobre erección de capilla pública en el manso Soler, hoy dia propiedad de D. Pascual Soler, sito en la parroquia de Salou”. I també que li consta que “se halla concluida la fábrica de la mencionada Capilla, bendecida y dedicada en honor de S. Pedro” (Notes Inèdites: BADIA, 2015).</span></span></span></p> | 41.9147400,1.8306600 | 403028 | 4640971 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89587-sant-pere-cigales-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89587-sant-pere-cigales-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89587-sant-pere-cigales-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89587-sant-pere-cigales-m-estruch.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89587-sant-pere-cigales-dibuix-estruch.png | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-09-04 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Denominació popular: Sant Pere de les CigalesL'església de Sant Pere de l'Alou es troba a la frontera entre els municipis de Navàs i Viver i Serrateix. Tradicionalment s’ha considerat que formava part de Navàs, ja que el termenal passava pel camí. Així consta en totes les publicacions i inventaris del patrimoni. En la revisió dels termes municipals que es va fer recentment, però, aquest fet va passar per alt i l’església va quedar fora del municipi de Navàs per pocs metres. La intenció de l’Ajuntament, però, és iniciar els tràmits per restituir-la a Navàs. Tal com hem dit, l’església es troba envoltada d’una jaciment arqueològic d’època ibèrica i romana, de manera que algunes de les restes arqueològiques identificades en aquest indret es poden solapar. En un entorn proper hi trobem també un bon nombre d’elements patrimonials, la majoria atribuïbles a l’època medieval. Concretament, hi ha diversos conjunts de tombes medievals excavades a la roca (algunes a la banda de llevant del camí i, per tant, ja en terme municipal de Viver i Serrateix; inclouen tombes antropomòrfiques). També hi trobem un bon nombre de tines, premses o trulls excavats a la roca, així com un eremitori del tipus cova de fornot (la Cova del Lladre). D’aquest últim en parlem a l’apartat d’història. Hem optat per individualitzar la majoria d’aquests elements amb una fitxa pròpia.L’any 1981 Iñaki Padilla i estudiants de la Universitat de Barcelona van portar a terme l’excavació de l’interior de l’església de Sant Pere i en delimitaren la planta. Al territori de l’entorn s’hi localitzaren algunes tombes i es van documentar les sitges.Núria Puigdellívol Estruch va realitzar un croquis de la primitiva església de Sant Pere del Racó a partir de les informacions proporcionades per Josep Soler Pladelasala. Aquest l'havia dibuixat a partir del record del seu pare, Isidre Soler, àlies Filaborres, que encara l'havia vista dempeus. Segons això, l’església tenia una mena de pati al seu voltant. Aquests dibuixos es reprodueixen al blog de Maria Estruch.Fotografia interior de l’absis i dibuix-reconstrucció de l’església procedents del blog de Maria Estruch. Informacions diverses facilitades per Maria Estruch i per Josep M. Badia. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89588 | Pla de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-sant-pere | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOLÓS, J., PAGÈS, M. (1982). “Les sepultures excavades a la roca”. Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1 d’Acta Mediaevalia, Barcelona, p. 85.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 13.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Les pedres que parlen al racó de Sant Cugat: tines , folladors, premses, sitges i tombes”, <em>Arrels</em> (blog internet)</span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C., GIBERT, J. Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 52, 115, 130, 163, 250-252. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa A. 10.</span></span></span></p> | LV aC - V dC | Estat de conservació de les possibles restes estructurals desconegut, però possiblement el jaciment es troba força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment conegut tan sols per la troballa de materials superficials, però que té una certa entitat. Correspon bàsicament al període ibèric i romà. Els indrets on s’han recollit aquests materials abasten un espai força ampli a la part superior de l’altiplà conegut com a Pla de Sant Pere, entorn de les ruïnes de l’església romànica de Sant Pere de l’Alou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La major part dels materials s’han recollit en el camp situat al sud-oest del camí, conegut com la Vinya de l’Alzina, però també en altres punts de l’entorn proper. Són diversos els investigadors que hi han fet prospeccions i que n’han publicat els resultats, especialment Josep M. Badia, però també Jordi Gibert i Cristian Folch. Entre els materials recollits n’hi ha uns pocs de prehistòrics: una pedra polida i un ganivet de sílex, classificats com a neolític el primer i eneolític el segon (BADIA, 1984: 116). Però el conjunt més interessant pertany a l’època antiga. Del període ibèric cal destacar fragments d’un Kàlathos pintat amb motius decoratius de mitges circumferències concèntriques, fragments de ceràmica campaniana A i B, així com dues monedes de bronze que es poden datar a finals del segle II aC. Una d’elles amb un cap d’Aretusa voltada per tres dofins a l’anvers i un cavall amb genet, i la llegenda de la seca d’Iltirda al revers. D’època romana, sobretot imperial, hi ha representada una gran diversitat de ceràmica que arriba al període tardo-antic, a més de tègules, àmfora, pesos de teler o un molí barquiforme. Finalment, a l’entorn de l’església de Sant Pere també s’hi va documentar ceràmica medieval (GIBERT-FOLCH, 2006). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a possibles estructures associades a aquest jaciment, només tenim notícia d’un mur que transcorre en diagonal sota la calçada de l’actual camí i que ja no és visible perquè ha quedat cobert pel tutú. Tanmateix, no podem assegurar que correspongui a època antiga. Per tot el que hem dit, cal pensar que estem davant d’un establiment rural d’època ibèrica d’una certa importància que, amb la romanització, es devia transformar en una vil·la agropecuària que tindria una pervivència fins a època tardo-romana i que podria enllaçar amb les nombroses restes medievals que es troben a l’entorn i que enumerem a l’apartat d’observacions.</span></span></span></p> | 08141-348 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | 41.9142600,1.8305800 | 403021 | 4640918 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89588-pla-sant-pere-jaciment-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89588-pla-sant-pere-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89588-pla-sant-pere-jaciment-2.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-09-04 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Nom del jaciment en la fitxa de la Carta Arqueològica: Serrat de PuigmaçóEl Pla de Sant Pere és una de les zones més riques arqueològicament de Navàs, i a l’entorn proper hi trobem un bon nombre d’elements patrimonials, la majoria atribuïbles a l’època medieval. En primer lloc les ruïnes de l’església romànica de Sant Pere de l’Alou, amb una possible necròpolis al seu voltant i unes sitges excavades a la roca. Diversos conjunts de tombes medievals excavades a la roca (algunes a la banda de llevant del camí i, per tant, ja en terme municipal de Viver i Serrateix; entre aquestes n’hi ha d’antropomorfes). També hi trobem un bon nombre de premses, trulls o tines excavades a la roca, així com un eremitori del tipus cova de fornot (la Cova del Lladre). En la descripció d’aquest jaciment de vegades s’hi inclouen alguns d’aquests elements que estan força allunyats i que no hi tenen una relació directa. Per exemple, la barraca de la Vinya de l’Alzina (una construcció amb possibles restes de tombes) o el Convent (restes d’una escala que condueix a un indret anomenat popularment el Convent). Nosaltres hem optat per individualitzar la majoria d’aquests elements amb una fitxa pròpia.L’any 1981 Josep Maria Badia va donar a conèixer per primera vegada el jaciment ibèric i romà del Pla de Sant Pere en la comunicació llegida en la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Manresa. L'any 1981 un equip de la Universitat de Barcelona va treballar en l’excavació de l’església medieval de Sant Pere del Racó. L’any 1988 el jaciment del Pla de Sant Pere es va fitxar a la Carta Arqueològica. El 2006 Jordi Gibert i Cristian Folch hi van realitzar una prospecció arqueològica en el marc d’un estudi sobre la Vall del Cardener.Informacions diverses facilitades per Maria Estruch | 78|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89589 | Tombes del Pla de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-del-pla-de-sant-pere | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 13.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Les pedres que parlen al racó de Sant Cugat: tines , folladors, premses, sitges i tombes”, <em>Arrels</em> (blog internet)</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 251.</span></span></span></p> | IX-X | Roca molt erosionada | <p><span><span><span>Grup de tres tombes excavades a la roca (dues infantils) que es troben en un coster, uns 40 m al nord-oest de les ruïnes de l’església de Sant Pere de l’Alou, en l’anomenat Pla de Sant Pere. En un aflorament de roca es conserven parcialment els retalls corresponents a dues tombes infantils i una altra de més gran. Aquesta última sembla correspondre al tipus anomenat de banyera. Totes elles es conserven parcialment a conseqüència de l’erosió que ha sofert la roca. L’orientació de les tombes és d’est a oest.</span></span></span></p> | 08141-349 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó | 41.9148800,1.8301600 | 402987 | 4640987 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89589-tombes-pla-sant-pere-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89589-tombes-pla-sant-pere-4.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-09-04 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al Pla de Sant Pere hi ha localitzat un destacat jaciment d’època ibèrica i romana i també les ruïnes de l’església de Sant Pere de l’Alou, així com altres tombes diverses que es troben ja en terme de Viver i Serrateix (Berguedà). Habitualment les tombes que hem descrit en aquesta fitxa s’inclouen en les descripcions del jaciment del Pla de Sant Pere. Per això les anomenem tombes del Pla de Sant Pere, però les hem individualitzat perquè no tenen cap relació directa amb el jaciment ibero-romà. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89590 | Barraca de la Vinya de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-lalzina | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 13.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Les pedres que parlen al racó de Sant Cugat: tines , folladors, premses, sitges i tombes”, <em>Arrels</em> (blog internet)</span></span></span></p> | IX-XVIII | Element molt parcialment conservat | <p><span><span><span>Construcció semblant a una barraca o un petit refugi situada en un marge i que aprofita dues roques on, segons sembla, hi ha retallades possibles tombes de tradició medieval. Entre les roques hi ha parets de pedra lligada amb fang i morter de calç tot formant un àmbit més o menys rectangular, amb alguns forats de bigues que indicarien una coberta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les possibles tombes es troben a les dues roques davanteres, on s’hi observen sengles retalls en forma d’angle recte. La roca de l’esquerra té gravades tres creus, molt erosionades. I a la roca del fons a la dreta hi ha gravades més creus. Aquestes últimes les va fer algú recentment. També s’observen altres retalls diversos a la roca. Uns metres a llevant hi trobem una tina cilíndrica folrada amb cairons no vidriats.</span></span></span></p> | 08141-350 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | 41.9142400,1.8277500 | 402786 | 4640919 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89590-barraca-vinya-alzinar-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89590-barraca-vinya-alzinar-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89590-barraca-vinya-alzinar-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al Pla de Sant Pere hi ha localitzat un destacat jaciment d’època ibèrica i romana i també les ruïnes de l’església de Sant Pere de l’Alou, així com altres tombes diverses que es troben ja en terme de Viver i Serrateix (Berguedà). En alguns casos la barraca que hem descrit en aquesta fitxa s’inclou en les descripcions del jaciment del Pla de Sant Pere, però hem optat per individualitzar-la perquè no té cap relació directa amb el jaciment ibero-romà. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89591 | Tombes de la Terra de l’Espinalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-la-terra-de-lespinalt | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 13.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 252. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Les pedres que parlen al racó de Sant Cugat: tines , folladors, premses, sitges i tombes”, <em>Arrels</em> (blog internet)</span></span></span></p> | IX-X | Tombes erosionades i escapçades | <p><span><span><span>Conjunt de tres tombes excavades a la roca d’època medieval, emplaçades entre les terres del Soler i de l’Espinalt. Concretament, es troben a l’extrem d’un camp, uns 300 m al sud-oest de les ruïnes de Sant Pere de l’Alou. En aquest indret la roca forma una petita cinglera i, a la superfície superior, ha estat foradada deixant tres cavitats anàlogues, molt fondes. Els peus i les capçaleres de les tombes queden obertes i, per tant, semblen escapçades per ambdós costats. Més o menys corresponen al tipus anomenat C; és a dir, de forma ovoïdal, i estan orientades en l’eix nord-sud, de manera que queden alineades amb el perfil de la roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les seves mesures són: 171 cm de llarg, 39 cm d'ample i 35 cm de fondo, la primera; 185 cm, 55 cm i 41 cm, la segona; i 182 cm, 40 cm i 46 cm, la tercera.</span></span></span></p> | 08141-351 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | 41.9128100,1.8277600 | 402785 | 4640760 | 08141 | Navàs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89591-tombes-terra-espinalt-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89591-tombes-terra-espinalt-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89591-tombes-terra-espinalt-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-09-04 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al Pla de Sant Pere hi ha localitzat un destacat jaciment d’època ibèrica i romana i també les ruïnes de l’església de Sant Pere de l’Alou, així com altres tombes diverses que es troben ja en terme de Viver i Serrateix (Berguedà). Habitualment les tombes que hem descrit en aquesta fitxa s’inclouen en les descripcions del jaciment del Pla de Sant Pere, però hem optat per individualitzar-les perquè no tenen cap relació directa amb el jaciment ibero-romà. Li hem donat el nom de Terra de l’Espinalt, que correspon al nom popular de l’indret.Com a detall anecdòtic podem dir que aquestes tombes eren anomenades l’autobús per part de la canalla de la zona. Diverses generacions d’infants hi havien vingut a jugar i s’hi asseien com si estiguessin en un autobús.Informació facilitada per Maria Estruch | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | ||||||
| 89592 | Tines del Pla de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-pla-de-sant-pere | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 13.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COROMINAS CAMP, Ramon i Jaume (2017). <em>Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l’edat mitjana.</em> Centre d’Estudis del Bages; Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 328-329.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 252. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Les pedres que parlen al racó de Sant Cugat: tines , folladors, premses, sitges i tombes”, <em>Arrels</em> (blog internet)</span></span></span></p> | XI-XV | Tines envaïdes per la vegetació | <p><span><span><span>Conjunt de dues tines excavades a la roca d’època medieval, emplaçades a l’extrem d’una petita cinglera, uns 400 m al sud-oest de les ruïnes de Sant Pere de l’Alou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cadascuna de les tines ocupa un sector del rocam, que aquí dibuixa un perfil retallat, i consta del seu “follador”. La tina era la cavitat més gran on tenia lloc el procés de fermentació, i el follador o funyador, de menys profunditat, és on es trepitjava el raïm. En aquest cas no hi ha cap canal que comuniqui tines i folladors, o sigui que el most s’havia de trascolar manualment. A les parts baixes de la roca hi trobem les dues boixes per on les tines desguassaven. Una de les boixes compta amb una pica de decantació, en aquesta zona anomenades popularment biots, que servia per filtrar el solatge. L’altra ha estat tapada amb una pedra, segurament per poder aprofitar la tina com a dipòsit.</span></span></span></p> | 08141-352 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó | <p><span><span><span>D’aquest conjunt de tines i trulls aquest és l’únic element que ha estat objecte d’una intervenció arqueològica, consistent en uns treballs de neteja que es van fer l’any 1988. En les restes de rebliment s’hi van localitzar ceràmiques dels segles XIV-XVII. Per aquest motiu es féu la datació 'ante quem' d'aquest conjunt, que es situaria a l’època medieval, tot i que probablement va continuar utilitzant-se amb posterioritat. </span></span></span></p> | 41.9127300,1.8268600 | 402710 | 4640752 | 08141 | Navàs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89592-tines-terra-espinalt-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89592-tines-terra-espinalt-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89592-tines-terra-espinalt-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89592-tines-terra-espinalt-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-09-04 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Tines de la Terra de l’EspinaltAl Pla de Sant Pere hi ha localitzat un destacat jaciment d’època ibèrica i romana i també les ruïnes de l’església de Sant Pere de l’Alou, així com diversos conjunts de tombes medievals, alguns ja en terme de Viver i Serrateix (Berguedà). Habitualment les tines que hem descrit en aquesta fitxa s’inclouen en les descripcions del jaciment del Pla de Sant Pere. Aquí hem optat per individualitzar-les perquè no tenen cap relació directa amb el jaciment ibero-romà. Molts d’aquests elements vitivinícoles han estat estudiats en el llibre dels germans COROMINES (2017) i, quan és així, com en aquest cas, seguim la denominació que ells proposen (Tines del Pla de Sant Pere). D’altra banda, Maria Estruch en el seu blog les denomina Tines de la Terra de l’Espinalt.Informació facilitada per Maria Estruch | 85 | 47 | 1.3 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 | |||||
| 89593 | Trull del Pla de Sant Pere 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-del-pla-de-sant-pere-2 | <p><span><span><span>COROMINAS CAMP, Ramon i Jaume (2017). Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l’edat mitjana. Centre d’Estudis del Bages; Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 366-368.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Les pedres que parlen al racó de Sant Cugat: tines , folladors, premses, sitges i tombes”, Arrels (blog internet)</span></span></span></p> | XI-XV | <p><span><span><span>Restes d’un antic trull o cup excavat a la roca molt probablement d’època medieval que es troba isolat, situat a la vora d’un camp, 200 m a l’est de la masia de la Sala. Segueix una tipologia semblant a altres cups que es troben en aquesta zona i que s’utilitzaven en els treballs vitivinícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes es troben en un aflorament de roca que ha estat retallada amb una plataforma central i encaixos laterals on es fermaven els muntants d’una premsa de biga. En un costat hi veiem dos encaixos més o menys circulars i, en l’oposat, tres (dos i a sota un altre). La biga de la premsa ultrapassava aquest espai per la part on el terreny fa pendent, de manera que es podia accionar amb algun contrapès. En un dels angles hi ha una pica de recepció, que s’anomenen popularment biots.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els germans COROMINES (2017: 366), especialistes en l’estudi d’aquest tipus d’elements, aquesta tipologia correspondria a un cup o trull (el nom originari es desconeix) utilitzat per a l’obtenció del most en els treballs vitivinícoles, de manera que a la plataforma central s’hi trepitjava el raïm i, al mateix temps, l’artilugi es complementava amb una premsa de biga incorporada que permetia acabar d’esprémer la brisa. El most resultant era canalitzat cap a la pica o clota de recepció, des d’on es trascolava probablement cap a un cubell o cup de fusta on el most feia el seu procés de fermentació. Tanmateix, aquest esquema no té el consens de tots els estudiosos. Altres autors suggereixen que aquests elements es podien haver utilitzat en el procés de l’oli, per tal de premsar les olives ja motllurades, i Maria Estruch s’inclina per la hipòtesi que les tines i les premses estaven separades però en ubicacions properes, de manera que la fermentació del vi es feia en les tines excavades a la roca i les premses servien només per al premsat de la brisa.</span></span></span></p> | 08141-353 | Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó | 41.9148600,1.8241700 | 402490 | 4640992 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89593-trull-de-la-sala-3-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89593-trull-de-la-sala-3-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89593-trull-de-la-sala-3-1.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-09-04 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En aquesta zona propera al Pla de Sant Pere trobem un gran nombre de tines, trulls o premses excavades a la roca de tradició medieval, molt probablement utilitzades en els treballs vitivinícoles. Molts d’aquests elements han estat estudiats en el llibre dels germans COROMINES (2017) i, quan és així, com en aquest cas, seguim la denominació que ells proposen. Informació facilitada per Maria Estruch | 85 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 04:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/