API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
89594	Trull del Pla de Sant Pere 1 i escales del “Convent”	https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-del-pla-de-sant-pere-1-i-escales-del-convent	<p><span><span><span>COROMINAS CAMP, Ramon i Jaume (2017). Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l’edat mitjana. Centre d’Estudis del Bages; Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 366-368, 410-411.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Les pedres que parlen al racó de Sant Cugat: tines , folladors, premses, sitges i tombes”, Arrels (blog internet)</span></span></span></p>	XI-XV	Roca i encaixos erosionats	<p><span><span><span>Restes d’una antiga premsa, trull o cup excavat a la roca molt probablement d’època medieval que es troba isolat, situat en una zona boscosa, 300 m a l’est de la masia de la Sala i a l’extrem oest del Pla de Sant Pere. Segueix una tipologia semblant a altres trulls o premses que es troben en aquesta zona i que s’utilitzaven en els treballs vitivinícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes es troben en un aflorament de roca, al costat del camí, que ha estat retallada amb una plataforma central i un seguit d’encaixos als costats, que servirien per fermar els muntants d’una premsa de biga. En un costat hi ha quatre encaixos circulars i, en l’oposat, un forat més llarg. La biga de la premsa ultrapassava aquest espai per la part on el terreny fa pendent, de manera que podia accionar-se mitjançant algun contrapès. En un dels angles hi ha una pica de recepció, anomenada popularment a la zona biot. A l’extrem sud la roca fa un altre retall allargat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els germans COROMINES (2017: 366), especialistes en l’estudi d’aquest tipus d’elements, aquesta tipologia correspondria a un cup o trull (el nom originari es desconeix) utilitzat per a l’obtenció del most en els treballs vitivinícoles, de manera que a la plataforma central s’hi trepitjava el raïm i, al mateix temps, aquest giny es complementava amb una premsa de biga incorporada que permetia acabar d’esprémer la brisa. El most resultant era canalitzat cap a la pica o clota de recepció, des d’on es trascolava probablement cap a un cubell o cup de fusta on el most feia el seu procés de fermentació. Tanmateix, aquest esquema no té el consens de tots els estudiosos. Altres autors suggereixen que aquests elements es podien haver utilitzat en el procés de l’oli, per tal de premsar les olives ja motllurades, i Maria Estruch s’inclina per la hipòtesi que les tines i les premses estaven separades però en ubicacions properes, de manera que la fermentació del vi es feia en les tines excavades a la roca i les premses servien només per al premsat de la brisa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al costat nord del camí hi ha les restes d’uns pocs graons que formarien part d’una escala picada a la roca. Aquest indret s’anomena el Convent, un topònim que ja apareixia en el mapa de Exèrcit dels anys 1950 i que encara es manté en el de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Popularment, es creu que a la zona del Pla de Sant Pere hi havia hagut un convent, i es situa en aquest lloc. Fins i tot en el plafó informatiu que hi ha al costat de les ruïnes de l’església de Sant Pere de l’Alou es parla d’un monestir visigòtic. El cert és que d’aquest suposat monestir o convent no n’hi ha cap evidència. El que sí que hi ha, a la falda del turó de Puigmassó (uns 300 m al nord-est), és un probable eremitori alt-medieval excavat a la roca: la Cova del Lladre.</span></span></span></p>	08141-354	Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.		41.9142100,1.8258200	402626	4640918		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89594-premsa-cami-alzina-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89594-premsa-cami-alzina-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89594-premsa-cami-alzina-5.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2023-09-04 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Premsa del Camí de l’Alzina, Roca del FrareEn aquesta zona propera al Pla de Sant Pere trobem un gran nombre de tines, trulls o premses excavades a la roca de tradició medieval, molt probablement utilitzades en els treballs vitivinícoles. Molts d’aquests elements han estat estudiats en el llibre dels germans COROMINES (2017) i, quan és així, com en aquest cas, seguim la denominació que ells proposen. D’altra banda, Maria Estruch en el seu blog “Arrels” denomina aquest element “premsa del camí de l’Alzina.Uns metres al costat nord del camí hi ha les restes d’uns graons que formarien part d’una escala picada a la roca. Aquest indret s’anomena popularment el Convent, un topònim que ja apareixia en el mapa de Exèrcit dels anys 1950 i que encara es manté en el de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Tot i que no es coneix cap notícia documental concreta sobre l’existència d’un convent en aquest lloc, és interessant tenir-ho en compte pel fet que, prop de l’església de Sant Pere de l’Alou, podria haver existit en època alt-medieval un nucli eremític i, molt a prop, hi ha la Cova del Lladre, un probable eremitori excavat a la roca.Informació facilitada per Maria Estruch	85	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89595	Tines de la Sala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-sala	<p><span><span><span>COROMINAS CAMP, Ramon i Jaume (2017). Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l’edat mitjana. Centre d’Estudis del Bages; Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 366-368, 320-323, 402-403.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Les pedres que parlen al racó de Sant Cugat: tines , folladors, premses, sitges i tombes”, Arrels (blog internet)</span></span></span></p>	XI-XVIII	Element reutilitzat com a dipòsit i mancat de conservació.	<p><span><span><span>Conjunt amb dues tines excavades a la roca i una premsa o trull, de tradició medieval, que es troben 50 m al nord de la masia de la Sala. La primera queda tancada dins d’una construcció que servia per aixoplugar-la. Consta de la tina pròpiament, de planta circular i de major profunditat i, al seu costat ,el “follador” o funyador, que era una cavitat més petita i menys fonda on es trepitjava el raïm. A la banda nord hi ha el forat de la boixa per on desguassava la tina, junt a unes escales que hi condueixen.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja en època moderna aquesta tina es va reutilitzar i aleshores s’hi van fer canvis. S’aixecà la construcció del cobert que passa per damunt del follador i el deixa inutilitzat, mentre que a la vora de la tina s’hi va fer un rebaix que permetia recolzar-hi el brescat, que són les fustes que anaven situades al damunt i que, en les tines modernes, és on s’aixafava la verema. Així doncs, aquesta és una tina d’origen medieval que, en època moderna (probablement als segles XVII-XVIII), s’adaptà als canvis que facilitaven els treballs d’elaboració del vi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tina número dos es troba pocs metres al nord. És una tina excavada en un bloc de roca, amb la boixa en un dels costats, junt a unes escales picades a la roca que hi condueixen.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al nord hi ha els encaixos corresponents a un trull o premsa de biga (trull de la Sala 2). Actualment la part superior, on hi ha la plataforma central, és totalment coberta per la vegetació i no és visible.</span></span></span></p>	08141-355	Sector sud-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó	<p><span><span><span>Aquest és un exemple molt interessant que il·lustra l’evolució en les tasques d’elaboració del vi, des de les tines medievals, compostes per tina i follador, fins a les tines d’època moderna quan, a l’entorn dels segles XVII-XVIII, s’introduí el brescat que permetia aixafar el raïm directament sobre la tina. El conjunt es van continuar utilitzant fins els anys de la fil·loxera. Després les tines s’adaptaren com a dipòsits d’aigua i per això es van impermeabilitzar amb ciment.</span></span></span></p>	41.9149300,1.8216500	402281	4641002		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89595-tines-la-sala-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89595-tines-la-sala-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89595-tines-la-sala-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89595-tines-la-sala-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89595-tines-la-sala-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89595-tines-de-la-sala-x.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	BPU	2023-09-04 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En aquesta zona propera al Pla de Sant Pere trobem un gran nombre de tines, trulls o premses excavades a la roca de tradició medieval, molt probablement utilitzades en els treballs vitivinícoles. Molts d’aquests elements han estat estudiats en el llibre dels germans COROMINES (2017) i, quan és així, seguim la denominació que ells proposen. En aquest cas ells diferencien entre la Tina de la Sala 1 i 2, i Trull de la Sala 2.	94\|85	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89596	L'Espinal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespinal	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 62.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 55.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, d’origen medieval, emplaçada a l’extrem d’un contrafort entre el Serrat de Sant Pere i el torrent de Casolius. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i també d’un reng de coberts situats davant de la façana principal (deixant entremig un estret corredor), així com dues petites pallisses que estan adossades entre si, uns metres al nord-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa és força ampla, i probablement es devia construir en diferents fases. Tanmateix, els murs han estat arrebossats amb ciment, deixant a la vista només les pedres cantoneres, de manera que no se’n pot observar l’evolució constructiva. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena a partir d’un portal adovellat que es troba en una ubicació lleugerament descentrada, acompanyat al primer pis de quatre finestres de tipologia diversa i de disposició no simètrica. Totes estan emmarcades amb pedra carejada, i la que es troba damunt del portal s’ha transformat en finestra balconera. En la resta de façanes hi ha altres finestres amb llindes i brancals de pedra, i a l’angle nord-oest la casa té adossat un petit cobert. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Són interessants les dues pallisses adossades, de tipologia ben diferent. La de ponent és més petita i té dos arcs de mig punt emmarcats amb maó. La de llevant és amb obertura lateral i interiorment sostinguda per alts pilars.</span></span></span></p>	08141-356	Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>Aquesta masia és d’origen medieval i ja es troba esmentada en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370, en el qual hi consten diversos masos del municipi. A la zona de Sant Cugat fa referència a “Sotsina” (l’Alzina) l’any 1312, i a Llorens, avui anomenada l’Espinal (1362). Al segle XVIII la casa es va engrandir (el 1746, segons una llinda) i llavors ja devia assolir pràcticament el seu aspecte actual. Al segle XIX es devien construir les pallisses i els coberts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans del segle XIX el besavi de l’actual propietari va comprar la masia, i des d’aleshores s’ha mantingut en mans de la mateixa família, de cognom Serarols. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Espinal”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 5 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p>	41.9158900,1.8203000	402171	4641111		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89596-espinal-vista-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89596-espinal-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89596-espinal-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89596-espinal-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89596-espinal-pallissa.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BPU	2023-09-04 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en una llinda de la façana davantera: 1746.Informació facilitada per Josep Serarols i Maria Estruch	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89597	Cova del Lladre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-lladre	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 37.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria (2003). 'Un indret amb llegenda: La cova del lladre (Sant Cugat del Racó, Navàs)'. <em>Dovella</em>, núm. 46. Manresa, p. 45-46.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Un indret amb llegenda: la Cova del Lladre de Sant Cugat del Racó”, <em>Arrels</em> (blog d’interent). </span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2004). 'Dues noves coves de forn al Bages', Dovella, núm. 83-84, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-10.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010). 'Resultats preliminars de les excavacions al roc foradat de cal Pepa (Aguilar de Segarra, Bages)'. Actes del IV Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Tarragona, 2010). Tarragona, p. 955-960.</span></span></span></p>	VI-X		<p><span><span><span>Probable eremitori excavat a la roca del tipus anomenat coves de forn o fornots. Aquest tipus de coves artificials tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. En aquest cas ens inclinem per la hipòtesi d’un eremitori, ja que en aquesta zona hi ha documentada una probable activitat eremítica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba en una roca situada a la zona intermèdia de la falda del Serrat del Puig Massó, que s’aixeca als peus de les ruïnes de l’església romànica de Sant Pere de l’Alou. La roca té la part superior més o menys plana i, com és habitual en aquests eremitoris, està ben encarada cap al sud; en aquest cas amb una excel·lent vista panoràmica que permet veure el Montcau, la part superior de les agulles de Montserrat o el turó on hi ha el poblat ibèric del Cogulló, a Sallent. La boca de la cova té una forma més o menys quadrada, i la cavitat interior és globular però, a diferència d’altres “fornots”, té un pendent molt acusat i és més aviat ampla i curta; és a dir, que l’entrada es troba alçada respecte de l’interior. Les dimensions són d'uns 2 m de diàmetre interior, i d'1,10 m d'alçada màxima. L'entrada fa 1 m aproximadament. El fet que la boca quedi alçada en dificulta l’accés. Per això, antigament s’hi devia pujar amb l’ajuda d’alguna escala o bé d’un arbre, tal com diu la llegenda que està associada a aquesta cova.</span></span></span></p>	08141-357	Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>En un principi aquest tipus de coves van ser associades a l'època prehistòrica i al megalitisme, però sense gaire fonament. Treballs més recents tendeixen a identificar-les amb eremitoris utilitzats pels primers anacoretes en època alt-medieval, els quals seguien els corrents de l'eremitisme vingut d'Orient. Això no exclou que algunes de les coves utilitzades per aquests anacoretes fossin preexistents. Tanmateix, la casuística sembla força variada i no totes les coves es poden enquadrar en una mateixa tipificació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una zona relativament propera hi ha diversos casos de coves de fornots. A Navàs trobem la cova de fornot prop de cal Sastre i la Cova de fornot de la Soleia; a Sant Mateu de Bages, el Roc Foradat de cal Milhomes, i també hi ha una cova similar al municipi veí de Viver i Serrateix. Entre tots aquests casos, la Cova del Lladre és la que té uns indicis més clars que apunten a la possibilitat del seu ús com a eremitori alt-medieval. Això és perquè, tal com hem dit, es troba a la falda d’una muntanya que als seus peus té les ruïnes de l’església romànica de Sant Pere de l’Alou, així com restes d’un jaciment d’època ibèrica i romana que va tenir pervivència en època tardo-antiga, i també trobem per aquesta zona propera un bon nombre de tombes alt-medievals excavades a la roca, incloent-hi un grup de tombes antropomorfes que es situen ja en terme municipal de Viver i Serrateix. Una hipòtesi suggerent és que vora l’església de Sant Pere hagués existit un nucli eremític que podria ser anterior a la mateixa església i de tradició força antiga. Cal dir que uns 2,5 km al sud, al pla de les Esglésies, l’historiador Josep M. Badia considera que al segle X hi havia quatre nuclis dispersos amb esglésies que feien vida eremítica. Per això el lloc es coneixia amb el nom d’<em>Ecclesias Clavatas </em>(esglésies clavades o enclavament amb esglésies) i ja consta així en la documentació el segle X. Això indicaria que a la zona hi havia una certa tradició en aquest sentit. Aquestes possibles capelles eremítiques, que després s’haurien agrupat a Santa Maria de les Esglésies, depenien del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segons sembla, existia una certa rivalitat entre la zona dominada per aquest monestir i les possessions properes del monestir de Ripoll, que eren Sant Cugat i Sant Pere de l’Alou, i és versemblant suposar que a l’entorn d’aquestes últimes s’hi hagués desenvolupat també una pràctica eremítica. Creiem que tots aquests factors avalen, encara que de manera indirecta, la hipòtesi que la Cova del Lladre era un eremitori alt-medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre cas de cova de fornot que ha estat ben estudiat és el Roc Foradat de Cal Pepa (Aguilar de Segarra). L’excavació arqueològica que s’hi va practicar va concloure que podria haver tingut un ús domèstic d’època baix-medieval relacionat amb una construcció adossada. Tanmateix, aquest cas no sembla que tingui gaires semblances amb la Cova del Lladre.</span></span></span></p>	41.9159400,1.8278100	402794	4641108		08141	Navàs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89597-cova-lladre-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89597-cova-lladre-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89597-cova-lladre-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89597-cova-lladre-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89597-cova-lladre-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89597-cova-lladre-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89597-cova-lladre-vista-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89597-cova-lladre-vista-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89597-cova-lladre-3.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2023-09-04 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		La Cova del Lladre pren el nom popular d’una llegenda que té associada i que va donar a conèixer Maria Estruch el 2003. La llegenda es basa en alguns elements reals, com el pas d’un camí ral per la zona. Malgrat que, pel que sembla, el camí passava força més a ponent, per la zona del Serrat de Sant Cugat. Però bàsicament és fruit de la imaginació popular, esperonada per l’existència de l’enigmàtica cova en un indret tan inaccessible. Parla d’un lladre de camí ral que s’amagava en aquesta cova i que era un de dos germans que vivien a la masia de l’Alzina, que hauria estat un hostal del camí. La Cova del Lladre es troba just a la frontera entre els termes municipals de Navàs (d’una banda) i Viver i Serrateix (de l’altra). La línia divisòria passa més o menys pel mig de la roca.Informacions facilitades per Josep M. Badia i per Maria Estruch.	85	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89598	Dipòsit de l’Amorriador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-lamorriador	<p><span><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Les pedres que parlen al racó de Sant Cugat: tines , folladors, premses, sitges i tombes”, Arrels (blog internet)</span></span></span></span></p>	XI-XV	Roca trencada	<p><span><span><span>Dipòsit excavat a la roca de funció indeterminada que tal vegada formava part d’una tina de tradició medieval. Per les seves característiques no sembla que es tracti d’una tina pròpiament sinó, potser, d’algun dipòsit complementari. Consisteix en una cavitat de planta circular excavada a l’extrem d’un rocam. Una part de la vora de la roca probablement s’ha desprès i es troba separada uns metres. Per això no queda del tot clar la forma que tenia aquest dipòsit que, a la part fonda, té un clot de decantació i, sembla, també un regueró per on desguassava. És possible que la tina estigués situada en un lloc proper i s’hagi perdut, però no es pot descartar que es tracti d’un dipòsit més modern.</span></span></span></p>	08141-358	Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.		41.9171400,1.8227900	402379	4641246		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89598-diposit-amorriador-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89598-diposit-amorriador-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89598-diposit-amorriador-1.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			85	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89599	L'Alzina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-2	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 41.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Un indret amb llegenda: la Cova del Lladre de Sant Cugat del Racó”, <em>Arrels</em> (blog d’interent). </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 54.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, transformada al segle XVI en un casal de característiques senyorials fortificat amb una torre. Es troba emplaçada en un contrafort del Serrat de Sant Pere. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb Planta baixa més un pis i golfes) que té adossada la torre i un cobert corresponent a una tina a l’angle nord-oest, així com una gran pallissa més al nord. Així mateix, a l’angle sud-est té adossat un cos fet amb totxo de recent construcció que inclou una segona torre. Aquesta part, construïda on abans hi havia hagut una porxada ben integrada, desmereix en certa mesura l’harmonia del conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part corresponent al segle XVI, d’una gran qualitat arquitectònica, es caracteritza per un parament obrat amb carreus de tamany mitjà, perfectament regulars i disposats en filades. Això inclou el cos residencial antic, la torre i, tal vegada, també la pallissa. El portal principal es troba a llevant. És adovellat i té al seu damunt una finestra emmarcada amb pedra carejada. Però la façana més interessant és la de migdia, que consta de dues finestres (la de la dreta transformada posteriorment en balcó) més una galeria d’arc únic a la planta superior, avui parcialment tapiada. Sobre la llinda de la finestra esquerra hi ha el gravat d’un rostre humà amb un coll de roba que recorda la indumentària renaixentista, i a la llinda dreta la inscripció “I H S MARIA 1595”. Segons Maria Estruch, el cap podria fer al·lusió al fet que la casa hagués exercit com a hostal amb servei de prostitució inclòs. A la façana de ponent s’hi observa un tram de mur fet amb uns carreus diferents, força més grossos i allargats. Sembla que es tracta d’una reforma posterior, quan la casa es va dotar d’una capella que estava situada en aquesta part, a l’interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre element interessant és la torre, de planta quadrada i dividida en dos cossos mitjançant una cornisa de contorn arrodonit. Consta de diverses finestres emmarcades amb pedra carejada i amb ampits motllurats i, a la cara nord, destaca una finestra més gran i rematada amb arc escarser. Sota la teulada, el ràfec és decorat amb dues línies de sanefes igual que a la resta de la casa. La torre no té cap porta exterior i s’hi accedia per una porta interior, actualment tapiada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pallissa és de grans dimensions i sembla una obra també força antiga, tal vegada del mateix segle XVI o potser una mica posterior. És feta amb un aparell de carreus semblant al que trobem a la casa, i s’hi accedeix per un bonic portal adovellat a la cara nord.</span></span></span></p>	08141-359	Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja s’esmenta en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370 on hi apareixen diversos masos del municipi. A la zona de Sant Cugat es fa referència a “Sotsina” (l’Alzina) l’any 1312 i “Llorens”, avui anomenada l’Espinalt (1362).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que es pot observar, al segle XVI (1595 segons una llinda) la masia es va reconstruir gairebé de nou i quedà transformada en un casal de característiques senyorials, amb la torre adossada. Cal dir que era un dels moments àlgids del bandolerisme a Catalunya, i això explicaria la presència de la torre. D’altra banda, una tradició que explica la família que hi resideix diu que la casa havia pertangut a un baró. No n’hi ha cap prova documental però, sigui com sigui, cal pensar que el propietari havia de ser d’estatus elevat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra llegenda vinculada a l’Alzina és la de la Cova del Lladre. Aquesta és una cova artificial situada prop d’on hi ha les ruïnes de l’església de Sant Pere de l’Alou. La llegenda diu que s’hi amagava un lladre de camí ral que vivia amb el seu germà a la masia de l’Alzina, i que en aquesta època la masia feia d’hostal. La contalla es basa en alguns elements reals, com el pas d’un camí ral que comunicava el Berguedà amb el Bages per aquesta zona central, passant o bé per Castelladral o bé per Sant Cugat del Racó. Segons un mapa de 1914, però, el camí passava força més a ponent de l’Alzina, pel Serrat de Sant Cugat. Tanmateix, no es pot descartar que antigament fes un recorregut més oriental. Sobre l’existència de l’hostal no n’hi ha cap evidència documental, però sí una prova indirecta. Segons l’estudiosa de la cultura popular Maria Estruch, el relleu d’un cap en una de les finestres podria ser indicador del fet que en aquest hipotètic hostal s’hi oferia un “servei complet”; és a dir, incloent-hi servei de prostitució, cosa que no era gens estranya en molts hostals de camí ral. Segons Estruch, la presència a l’exterior d’alguns bordells antics d’un cap o d’una figura era un senyal en aquest sentit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No coneixem notícies més concretes de l’Alzina fins al segle XIX. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Alsina de Sant Cugat”. Hi consta que és una “Alquería (casa de labor)”, que estava situada a 5 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de dues plantes. Ja entrat el segle XX va adquirir aquesta masia Josep Corominas Gusart. Més recentment, Jordi Corominas Ros, actual propietari i nét de l’anterior, hi va construir la part residencial nova.</span></span></span></p>	41.9173800,1.8203200	402175	4641276		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89599-alzina-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89599-alzina-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89599-alzina-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89599-alzina-9-bis.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89599-alzina-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89599-alzina-vista-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89599-alzina-pallissa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89599-alzina-llinda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89599-alzina-llinda-1.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2023-09-04 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en una llinda a la façana sud: IHS MARIA 1595Inscripció en una llinda de la façana oest: IHS [MARIA 15..]Informació facilitada per Maria Estruch i Jordi Corominas Ros	94\|98\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89600	La Sala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-22	<p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 94.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH SUBIRANA, Maria. “Sant Cugat del Racó o de Salou (Bages)”, <em>Arrels</em> (blog internet)</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 56.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Petita masia o casa de pagès emplaçada en una esplanada entre el Serrat de Sant Pere i el torrent de Casolius. Consta d’un cos residencial de planta rectangular força allargada (amb planta baixa més un pis i golfes) i també té un cobert situat al nord, actualment en ruïnes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa ha estat construïda en dues fases. La part originària es troba al sud, era més o menys de planta quadrada i, a principis de segle XX, s’allargà cap al nord-est amb un cos lleugerament més alt. La façana principal, encarada vers el sud-oest, té una composició irregular, amb un petit portal adovellat que ha estat arrebossat amb ciment, tres finestres i un balcó. La majoria de les finestres són emmarcades amb maó. En la resta de façanes pràcticament no hi ha obertures. Pel que fa al cos adossat, en la seva façana nord-est presenta una composició més regular en base a tres eixos d’obertures, amb les finestres emmarcades amb pedra carejada. Actualment aquesta ha esdevingut la façana principal, amb una escala central que condueix a una porta que dóna a la primera planta. En un dels costats té una cambra oberta i amb volta que forma una mena de porxo. El parament d’aquesta façana és a pedra vista, i s’hi detecten algunes pedres de color blanquinós que deuen ser les que es van agafar de les ruïnes de Sant Pere de l’Alou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al cobert, conserva la boca d’un antic forn de pa. Això podria fer pensar que, tal vegada, originàriament havia acollit un primitiu habitatge.</span></span></span></p>	08141-360	Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>Vora la masia hi trobem dues tines excavades a la roca d’època medieval i reutilitzades en època moderna, fet que indica que el lloc ja era ocupat des d’èpoques reculades. Molt a prop hi ha també una gran balma, però no s’hi detecten indicis que hagués estat aprofitada com a habitatge troglodític, com sí que succeeix en altres balmes properes. Segons informacions orals, antigament la propietat era d’unes monges. En aquest sentit, és interessant el fet que uns 300 m a l’est, vora el trull del Pla de Sant Pere 1, hi ha uns graons excavats a la roca en un indret que conserva el topònim de “El Convent”. Tanmateix, no coneixem cap notícia documental d’aquestes monges, i amb la desamortització la propietat hauria passat a la masia del Soler.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció actual de la casa sembla una obra ja del segle XIX. Apareix documentada en el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862. És anomenada “La Sala”. Hi consta que és una casa que estava situada a 5 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici de dos pisos habitat constantment. Era una masoveria del Soler, i a principis del segle XX es va allargar amb el cos posterior. En aquesta obra es van emprar pedres procedents de les ruïnes de la capella de Sant Pere de l’Alou, coincidint amb el fet que a la masia del Soler es construí una nova capella de Sant Pere que substituí el culte de l’antiga. Durant el segle XX també es van fer reformes a la pallissa.</span></span></span></p>	41.9144100,1.8219900	402309	4640944		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89600-la-sala-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89600-la-sala-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89600-la-sala-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89600-la-sala-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89600-la-sala-coberts.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-09-04 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Maria Estruch	119\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89601	Balma de la Sala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-sala			Entorn abandonat, balma utilitzada com a magatzem de mals endreços.	<p><span><span><span>Balma de proporcions força espectaculars emplaçada uns 100 m al nord-oest de la masia de la Sala, en una fondalada entre el Serrat de Puigmassó i el torrent de Casolius. El sostre de la balma té un perfil més o menys rectilini que va d’est a oest. La cavitat interior mesura uns 30 m de llargària, és molt fonda i força alta (hi passa perfectament una persona dreta). A la part de llevant hi podem veure els encaixos d’una antiga premsa, al fons una paret que conforma un petit magatzem, i un pilar de pedra apuntala el sostre de la balma. A part d’això, no s’hi detecten indicis que hagués estat utilitzada com a habitatge troglodític, tal com succeeix amb la majoria de balmes properes d’unes dimensions similars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La balma pertany a la masia del Soler i s’utilitzava com a cobert auxiliar. Es diu que hi cabien 200 ovelles. Actualment serveix com a traster.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt del sostre de la balma hi ha la Font de la Sala, que és una font de clot, avui pràcticament perduda entremig d’un canyissar. Al costat s’hi pot veure una regata excavada a la roca que ha estat feta recentment.</span></span></span></p>	08141-361	Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.		41.9153100,1.8213600	402258	4641045		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89601-balma-la-sala-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89601-balma-la-sala-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89601-balma-la-sala-4.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2023-09-04 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Maria Estruch		2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89602	Casolius	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casolius	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 51.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 60.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada en un coster que té al davant una àmplia vall, formada pel torrent anomenat precisament de Casolius. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa, un pis i golfes), i té adossats coberts al nord (un d’antic amb una tina quadrada i altres fets amb totxo més modernament) així com una barraqueta que està situada uns metres al nord-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa és fruit de dues fases constructives clarament diferenciades. La part més antiga és la que es troba al sud, aixecada probablement entre 1831 i 1851, i posteriorment, tal vegada ja al tombant de segle XX, es construí un cos de proporcions similars situat al nord. Els paraments de les dues fases són ben diferents. El cos antic és amb paredat comú i conserva un semi-arrebossat tradicional, mentre que el cos del nord presenta un aparell fet amb pedres més grosses, més o menys escairades i falcades amb pedres més petites. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és encarada vers ponent. El cos antic s’ordena a partir d’un portal amb llinda i brancals de pedra i té dues obertures als pisos superiors. Un angle d’aquest cos s’ha reconstruït amb totxo perquè es devia esfondrar. El cos situat al nord té una estructura més planificada i es distribueix en base a tres eixos d’obertures que no són del tot simètrics, amb una galeria de tres arcs a la planta superior i dos portals a planta baixa. Les obertures d’aquesta part són majoritàriament emmarcades amb maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior es troba en un terreny amb pendent i té una planta menys. Aquí el cos nord presenta una nova galeria amb tres arcs. Les obertures d’aquestes galeries són tapiades, però originàriament conformaven un ampli espai ventilat amb la funció d’assecador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la planta baixa té sostre de volta.</span></span></span></p>	08141-362	Sector sud-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>No coneixem notícies documentals antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, es pot situar com una obra del segle XIX. Probablement fou bastida el 1831, tal com indica una llinda, i reformada el 1851. Era i encara és una masoveria del Soler. Al tombant de segle XX es devia aixecar el cos adossat situat al nord.</span></span></span></p>	41.9026600,1.8393700	403732	4639620	1831	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89602-casolius-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89602-casolius-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89602-casolius-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89602-casolius-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89602-casolius-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89602-casolius-llinda.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la llinda del portal de ponent: 1831. I sobre la llinda: 1851.Altres denominacions: Cal PebrotInformació facilitada pels propietaris del Soler	119\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89603	Tomba i tina dels Caus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-i-tina-dels-caus		IX-XV		<p><span><span><span>Conjunt format per una tomba al costat d’una tina, totes dues excavades a la roca i emplaçades uns 500 m al nord de la masia del Soler, al costat del camí que va a la Sala.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tomba, probablement d’època alt-medieval, és molt ben excavada i d’una profunditat considerable. És de planta trapezial (tipus B) i té la particularitat que forma una vora exterior escalonada, molt alta, que devia servir per sostenir la llosa de coberta. Les mesures interiors de la tomba són 1,90 per 0,55 m, mentre que la vora perimetral fa 2,35 per 0,90 m. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns pocs metres a l’est trobem un conjunt de tina i “follador”. La tina pròpiament és una cavitat més gran i més fonda, de planta circular, on tenia lloc el procés de fermentació. Mesura 1,80 m de diàmetre. Al costat hi ha el “follador” o funyador, que és una cavitat més petita i menys fonda on es trepitjava la verema. Mesura 0,95 m de diàmetre. En aquest cas tina i follador no es comuniquen com és habitual, de manera que, un cop aixafat el raïm, el most s’havia de trascolar manualment cap a la tina. A la part exterior de la roca, per l’oest, hi ha un rebaix on, cal suposar, trobaríem la boixa per on desguassava la tina, avui colgada sota terra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ente la tomba i la tina hi ha un altre retall a la roca que, tal vegada, podria correspondre a una segona sepultura, avui malmesa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com succeeix en altres jaciments de Navàs, en indrets rocallosos hi trobem tines excavades al costat de tombes. En principi no tenen cap relació directa, i poden ser d’èpoques diferents. Mentre que les tombes solen situar-se en època alt-medieval (segles IX-XI), els elements vitivinícoles rupestres podrien ser una mica posteriors (segles XI-XV).</span></span></span></p>	08141-363	Sector nord central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.		41.9085100,1.8216700	402273	4640290		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89603-tomba-dels-caus-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89603-tomba-dels-caus-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89603-tines-dels-caus-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89603-tines-dels-caus-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89603-tines-dels-caus-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89603-tomba-dels-caus-6.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			85	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89604	Cementiri del Mujal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-mujal	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - de la primera església a la Guerra Civil (1897-1939).</em> Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs, p. 12. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 03.EA</span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Cementiri del Mujal, emplaçat als afores del poble, uns 200 m al sud-est del nucli on hi ha l’església. Consisteix en un recinte de planta quadrada tancat per un mur de pedra. L’únic element exterior destacat és el portal, situat a ponent. És tancat per una reixa de ferro i emmarcat per brancals i una llinda de pedra, rematada per un frontó amb una creu al damunt. Al centre de la llinda hi ha gravada una orla amb una data molt erosionada que gairebé no es llegeix: 18[?].</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior s’ordena a partir d’una avinguda amb arbres i boixos, amb una creu de pedra al centre. En dos dels angles hi ha sengles blocs de nínxols, de manera que una bona part de l’espai queda lliure.</span></span></span></p>	08141-364	Sector est del terme municipal. Antic terme del castell del Mujal. Parròquia de Santa Creu del Mujal.	<p><span><span><span>Aquest cementiri fou construït probablement a la segona meitat del segle XIX, tal com indica una inscripció a la porta que gairebé ja no es llegeix. Aleshores l’església de Navàs era sufragània de la del Mujal, i mentre això va durar els enterraments es feien al cementiri del Mujal. El cementiri de Navàs no es va inaugurar fins l’any 1911.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cementiri del Mujal ja existia l’any 1896, quan el bisbe Riu va fer una visita pastoral al nucli del Mujal; va visitar l’església parroquial i l’annexa de Sant Genís, a més de la capella de Santa Eulàlia de casa Vall, els cementiris i la font baptismal, entre altres indrets. Va manar reparar els desperfectes causats per la humitat que tenia l’església de Sant Genís i que es desbrossés el cementiri. Del cementiri del Mujal, però, no en concretà res.</span></span></span></p>	41.8896600,1.8560100	405093	4638158		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89604-cementiri-mujal-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89604-cementiri-mujal-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89604-cementiri-mujal-7.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89613	Camí Ral de Manresa a Cardona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-manresa-a-cardona	<p><span><span><span>BADIA i MASGRAU, Josep M. <em>Castelladral, un poble de pagès</em> (llibre en elaboració). </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 05.BAMP</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARDONA I COLELL, Ramon. <em>De Vies antigues a Camins Rals</em>. Centre d'Estudis bcetans Annals 2000-01. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2006).” El camí ral de Manresa a Cardona”. <em>Dovella</em>, núm. 91, Manresa, p. 26-27. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2019). “El camí ral de Manresa a Solsona”, <em>Dovella,</em> núm. 125, Centre d’Estudis del Bages, Manresa (Primavera-Estiu, 2019), p. 15-22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GALERA PEDROSA, Andreu. “Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS I SERRA, Marc (1996) 'Els camins tradicionals del Bages'. <em>Dovella</em>, núm. 53. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 17-20. </span></span></span></p>	X-XIX	Les restes materials del camí antic ja no es conserven.	<p><span><span><span>El camí ral de Manresa a Cardona, també conegut com el camí de la sal, comunicava aquestes dues poblacions per la vall del Cardener. Recentment s’ha adaptat com a GR 3-1, anomenat Camí de la sal. Aquesta és una ruta de 38 km que segueix més o menys l’antic itinerari del camí (però això no sempre és possible degut al pas de les carreteres modernes). Aquest itinerari segueix els termes de Cardona, Navàs, Sant Mateu de Bages, Súria, Callús, Sant Joan de Vilatorrada i Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al terme de Navàs de l’antic camí ral pràcticament no n’han quedat restes materials, ja que en bona part fou destruït per carretera moderna. De sud a nord, el camí entrava al terme de Navàs procedent de Súria, havent passat per cal Trist i la partida de can Sivila de la Roca. Després entrava en terme de Sant Mateu de Bages i passava per Gibergues de Dalt. En el seu traçat per aquest sector es veuen petites obres d'enginyeria civil, com ara desguassos per a salvar pluvials. Poc abans d’entrar al terme de Navàs destaca una pujada que conserva un bon enllosat que s'està malmetent de mica en mica. Ja en terme de Navàs, el camí es dirigia cap a Palà de Torroella, on hi havia un hostal. Després passava per la Rata (on hi havia hagut l’Hostal de la Rata) i d’aquí seguia més o menys el traçat de l’actual carretera (C-55). Passava pels hostals que hi havia a can Flautes i la casa de l’Hostalet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que des de Palà cap al nord el camí senyalitzat com a GR no coincideix amb aquest traçat, sinó que es fa passar pel costat de ponent del Cardener, per un camí que transcorre al costat de ponent de la riera de Vallbona, per les masies de la Fàbrega, cal Saubeta, l’Obac i cal Garrifes i, ja fora del terme de Navàs, es dirigeix vers Cardona per la zona sud-oest. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir, però, que segons una tradició oral el Camí de la Sal (o almenys una variant) se separava de la vall de Cardener al barri de la Rata, on enfilava un traçat per la riera de Vallbona però pel costat de llevant. Fos o no aquest el camí de la sal, ben segur que era un itinerari antic i important, ja que passava molt a prop del castell de Torroella i a tocar d’una petita fortificació probablement medieval coneguda popularment com la Casa del Senyor. Aquesta torre a peu de camí tindria la funció de custodiar l’itinerari, i devia estar vinculada amb el castell. Una mica més al nord d’aquest camí hi ha les necròpolis alt-medievals de la Vinya de cal Guitarra i de can Garrifes.</span></span></span></p>	08141-365	Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.	<p><span><span><span>Els camins de la sal o camins saliners de Cardona van tenir una importància cabdal al llarg de la història, ja que la sal era un producte estratègic. El jaciment de sal de Cardona ha estat explotat des d’èpoques molt reculades, ja a la prehistòria i en època antiga, i a l’edat mitjana va justificar la presència del castell, dominat pels Cardona, que foren una de les famílies nobiliàries més importants de Catalunya. Des de Cardona sortien tres camins principals de distribució de la sal. Un era el camí de ponent, que anava cap a Cervera, un altre el de llevant, que és el que travessava el terme de Navàs en direcció a Vic, i finalment el de migdia, que recorria la vall del Cardener, passant per Manresa i cap a Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En terme de Navàs hi trobem un petit tram del camí principal que discorria per la vall de Cardener, a la zona de Sant Salvador de Torroella i Palà, però també un tram molt més llarg del camí de llevant, que recorria el municipi d’oest a est. Aquest darrer distribuïa la sal de Cardona cap a la zona de Vic i les terres del Pirineu. La sal s’utilitzava per a diversos usos, però especialment per cobrir les necessitats de la ramaderia transhumant que aprofitava les pastures d’estiu a les muntanyes pirinenques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de tota la vall del Cardener hi havia una espessa xarxa de molins on es feia la mòlta de la sal. Així mateix, com en tots els camins importants, hi havia un seguit d’hostals distribuïts a intervals regulars que facilitaven l’avituallament dels viatgers i de les cavalleries. Alguns d’aquests hostals encara es conserven en la toponímia de la zona o físicament. A més, diverses cases de pagès, durant diferents èpoques, havien fet també aquesta funció. Així, al terme de Navàs trobem l’hostal de Palà (a l’antic mas d’aquest nom, posteriorment transformat en colònia industrial), i una mica més amunt l’hostal de la Rata, l’hostal de can Flautes i l’Hostalet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de la vall del Cardener ja devia existir a la prehistòria i ben segur també en època romana, amb un traçat similar a l’actual. Cal dir que era un camí de bast que no permetia el pas de carruatges, com ho eren tots els camins del Bages fins ben entrat el segle XIX. En el seu article sobre el cami ral de Manresa a Cardona albert FÀBREGA (2006: 26) descriu amb detall l’itinerari per la vall de Cardener i també els diversos documents que esmenten aquest camí. El pas d’aquest camí per la zona dels Riols, a cavall entre els termes de Navàs i Súria, ja apareix documentat l’any 1009, i l’any 1017 s’esmenta també aquesta estrada en un alou situat a Torroella. Un altre document de 1339 esmenta el camí prop del mas Trullols de Sant Salvador de Torroella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja hem dit que en terme de Navàs el camí seguia un itinerari semblant al de l’actual C-55. Pel nord, sortia cap al terme de Cardona pel pont de Malagarriga, que des de sempre ha estat un punt clau en aquesta via de comunicació. En el context de les guerres carlines del segle XIX el comandant De Meer, subratlla la importància estratègica del Coll d'en Guineu, situat sobre els masos de Trullols i el Munt, a Torroella, des d'on es controlava el pas pel camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1845 i 1852 es va construir la carretera de Manresa a Cardona, que fou de les primeres de la Catalunya central i va estar motivada per estrènyer el control sobre les terres amb una forta influència carlina cap a la banda del Solsonès.</span></span></span></p>	41.8721300,1.7163800	393480	4636376		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89613-cal-flautes-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89613-hostalet-2.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Josep Duarri	94\|98\|85	49	1.5	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89614	Camí saliner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-saliner	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. <em>Castelladral, un poble de pagès</em> (llibre en elaboració). </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. Escrits inèdits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 06.BAMP</span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2006). “El camí ral de Manresa a Cardona”, <em>Dovella</em> núm. 91, Centre d’Estudis del Bages, Manresa (Primavera-Estiu, 2006), p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GUARDIA, Carlos; OBIOLS, Lluís (2014). “Sal, exèrcits i altres passavolants. Notícia de la sortida d'estudi la SCG (14 de juny de 2014)”. <em>Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2018). “Camí de Graumulà”, <em>Mapa del Patrimoni Cultural de Gaià</em>, Diputació de Barcelona, fitxa 65. (<a href='https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-graumula'>https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-graumula</a> )</span></span></span></p>	X-XIX	No s'han conservat restes materials del traçat antic del camí	<p><span><span><span>Camí transversal per on es transportava la sal de Cardona cap a l’Osona i les terres del Pirineu i que travessava tot el terme de Navàs, d’oest a est. Aquest camí va ser molt important històricament i està força ben documentat, tot i que en alguns trams no en podem concretar el recorregut precís. Que sapiguem, no s’han conservat restes materials del traçat originari, que devia ser el propi d’un camí de bast; és a dir, no apte per a carruatges. En l’apartat d’història detallem el recorregut d’aquest camí i les dades documentals que en coneixem.</span></span></span></p>	08141-366	Ruta transversal que travessa tot el terme municipal, d'oest a est.	<p><span><span><span>Els camins de la sal o camins saliners de Cardona van tenir una importància cabdal al llarg de la història, ja que la sal era un producte estratègic. El jaciment de sal de Cardona ha estat explotat des d’èpoques molt reculades, ja a la prehistòria i en època antiga, i a l’edat mitjana va justificar la presència del castell, dominat pels Cardona, que foren una de les famílies nobiliàries més importants de Catalunya. Des de Cardona sortien tres camins principals de distribució de la sal. Un era el camí de ponent, que anava cap a Cervera, un altre el de llevant, que és el que travessava el terme de Navàs en direcció a Vic, i finalment el de migdia, que recorria la vall del Cardener, passant per Manresa i cap a Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de llevant, que travessava tot el municipi de Navàs, distribuïa la sal de Cardona cap a la zona de Vic i les terres del Pirineu. La sal s’utilitzava per a diversos usos, però especialment per cobrir les necessitats de la ramaderia transhumant que aprofitava les pastures d’estiu a les muntanyes pirinenques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest camí saliner transversal se separava del principal a poc de sortir de Cardona, a la zona del pont de Malagarriga, i entrava al terme de Navàs pel Coll d’en Guineu o Coll de les Bruixes, que apareix en algunes cròniques com un punt estratègic. Aquest primer tram no és gaire conegut. Segons sembla, hi havia una variant que feia un recorregut més al nord, passant per la Llastanosa. Però l’itinerari més conegut transcorria pel sector sud del terme. Passava prop de la masia de Puig-gròs i pel castell de Solivella. Una mica més enllà es creuava amb un camí que anava de nord a sud cap a Castelladral. <span>Aquesta zona a l’entorn de solivella i del mas Bigora devia ser força estratègica. És interessant perquè hi trobem tres elements que podrien estar vinculats amb torres o fortificacions de control d’aquestes rutes. Són el castell de Solivella, Bigorra Vell (una possible torre de vigiliància alt-medieval obrada amb opus spicatum) i el que hem anomenat jaciment de Maçaners (una altra possible torre, també obrada en part amb opus spicatum i situada en un punt estratègic). Des de Solivella el Camí saliner continuava cap al </span>Mujal i Navàs. Travessava el Llobregat a l’alçada de l’actual fàbrica Forcada. Aquí hi havia un pas que, a l’altra banda del riu, donava al molí de Castellet (ja en terme de Gaià). Al segle XX s’hi construí un pont. El camí continuava en terme de Gaià prop de Badia, Manalvens, cal Pons i Coll de Comadoms, per continuar en direcció a Oristà i Vic. Cal dir que, a més del trànsit de viatgers, també passaven per aquest sector importants rutes de transhumància</span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació medieval ja esmenta en alguns trams aquest camí. L’any 981 hi ha documentada una 'strata cardonense' a la zona de Gaià. Segons Josep M. Badia, en la documentació d’època moderna apareix amb les denominacions de “camí cardoner” o “camí saliner de Cardona”. Al segle XVI, els capbreus del senyor de Castelladral citen el “cami que va de Cardona a Vich” al nord de la Garriga, al sud-est del Puig-gròs, al nord de Bigorra i al sud de Maçaners. I diferents documents de l’època (Arxiu Parroquial del Mojal, 1618, 1620 i 1740) citen el camí Saliner.</span></span></span></p>	41.8651900,1.7787800	398647	4635530		08141	Navàs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89614-castell-solivella-1.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En el Catàleg de protecció del patrimoni de Navàs (fitxa 06.BAMP) s’hi inclouen diferents mapes amb el recorregut del Camí Saliner en els trams més coneguts, a la part est del municipi. S’han elaborat en base a la informació facilitada per Josep M. Badia. Cal dir, però, que el traçat proposat és molt aproximatiu.	94\|98	49	1.5	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89641	L'Oliva (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva-jaciment	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 39.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 130. </span></span></span></p>	V-I aC.	Jaciment probablement molt arrasat	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època ibèrica i romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en un camp de conreu situat uns 700 m al sud-oest de la masia de l’Oliva, entre dos torrents. A la part de llevant d’aquest camp, que a la seva vora fa un lleuger promontori, l’estudiós Josep M. Badia hi va recollir fragments de ceràmica ibèrica i de ceràmica de vernís negre (Campaniana). Podrien indicar l’existència d’un petit assentament rural d’aquesta època. Actualment no s’hi observen restes estructurals, a excepció de les ruïnes d’una barraca quadrada al marge central que s’endinsa més cap a llevant. Cal dir que les terres del camp de conreu han estat rebaixades modernament, de manera que és possible que les possibles construccions que hi haguessin s’hagin destruït.</span></span></span></p>	08141-367	Sector est del terme municipal. Antic terme del castell del Mujal. Parròquia de Santa Creu del Mujal.		41.8813000,1.8297400	402901	4637259		08141	Navàs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89641-oliva-jaciment-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89641-oliva-jaciment-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89641-oliva-jaciment-5.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		L'any 1988 Josep Maria Badia va donar a conèixer la troballa de ceràmica ibèrica i romana prop la masia de l'Oliva. L'any 1995 Jordi Piñero ho va recollir en una fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs, i el 2018 el jaciment fou inclòs en el Catàleg de Protecció del Patrimoni de Navàs (PEUPIC).	81\|83\|80	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89645	El Mujal (poble)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mujal-poble	<p><span><span><span>ANÒNIM (1976). “Castelladral i esment del castell del Mujal”. <em>Castells Catalans</em>. Volum V. Rafael Dalmau editors, Barcelona, p. 710-715. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 156; 162 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - de la primera església a la Guerra Civil (1897-1939).</em> Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs, p. 16. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). ”Santa Creu del Mujal”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 349. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fitxa patrimoni arquitectònic núm. 16860, 1230 de l’IPAC. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. -81</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984). “Santa Creu del Mujal”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 349.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994): “Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs”. Ajuntament de Navàs. Fitxa C. 1</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILÀ, Ll. (1973). “Santa Creu d’El Mojal”. <em>Full Diocesà</em>, núm. 1409, Vic-Solsona (7 d’octubre de 1973).</span></span></span></p>	XIV-XXI		<p><span><span><span>Petit poble sorgit als segles XVIII i XIX al costat de l’església parroquial de Santa Creu del Mujal i al peu de l’antic Camí saliner que anava de Cardona a Vic. Es troba al sector de llevant del terme municipal, molt a prop de Navàs, que és un nucli sorgit a la mateixa època però molt vinculat ja a la industrialització, mentre que el Mujal ha estat un poble de tradició rural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La forma urbana ve determinada pel pas de l’antic camí (l’actual carretera) i per l’existència d’un turó al seu costat, a la falda del qual s’aixeca el poble. No podem descartar que al cim del turó hi hagués el castell, almenys en un principi, però no en tenim cap prova. Les cases es troben agrupades al llarg d’un únic vial de traçat serpentejant que ascendeix des de la carretera cap a la part alta del turó. Nominalment, queda diferenciat en tres sectors: carrer de Baix, carrer del Mig i carrer de Dalt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer de Baix constitueix el sector més antic i també el més dispers. Hi trobem l’església parroquial, la Rectoria i les primeres cases del poble, que són dos masos d’origen medieval (Bartomeus i el Solà) més cal Truquet, cal Manel i cal Sastre. Aquestes últimes devien sorgir ja al segle XVIII, tot configurant un incipient nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al carrer del Mig hi trobem unes nou cases de tipologia molt diversa i que, al llarg dels anys, han estat objecte de múltiples reformes i transformacions. Aquest tram és el que forma un nucli més compacte, amb les cases adossades però amb una distribució constructiva que denota una evolució espontània i poc planificada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrer de Dalt és format per unes vuit cases que es distribueixen en trams lleugerament separats entre si. Hi tornem a trobar una tipologia constructiva molt diversa, a excepció de les cases de l’extrem est (les número 2, 4 i 6). Són tres edificacions adossades en les quals s’hi reconeix prou bé el seu origen com a cases populars vuitcentistes, estructurades en dos eixos d’obertures habitualment emmarcades amb pedra carejada. Uns metres a llevant, i en una situació ja més aïllada, hi ha cal Roig: un petit mas probablement originat al segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entremig del carrer de Baix i el carrer del Mig hi ha l’antiga escola del Mujal, amb el seu pati i un entorn enjardinat. Es van construir a la dècada de 1930 i actualment exerceix la funció d’una placeta que actua com a ròtula entre la part alta i la part baixa del poble.</span></span></span></p>	08141-368	Sector est del terme municipal. Antic terme del castell del Mujal. Parròquia de Santa Creu del Mujal.	<p><span><span><span><span>Hi ha indicis que vora l’actual mas Bartomeus ja hi havia un assentament d’època romana, probablement una vil·la. </span></span></span></span><span><span><span>El lloc del Mujal apareix en documents del segle X, i la primera referència és de l’any 938. Alguns historiadors han afirmat que estaria inclòs en del terme del castell de Castelladral, dins el qual hauria sorgit el castell del Mujal, depenent del primer (BENET, 1984: 349). Tanmateix, Josep M. Badia sosté que el terme de Castelladral mai va ser tan extens i considera que no englobava el terme del Mujal ni tampoc els de Sant Cugat del Racó, les Esglésies o Sant Genís de Masadella. Bona part de la confusió es deu al fet que, en un moment donat, tant Castelladral com el Mujal van tenir els Peguera com a senyors, tot i que eren branques diferents de la família.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell del Mujal apareix documentat al segle XII i el seu terme abastava la part oriental de l’actual municipi de Navàs. Concretament, el primer esment és de l’any 1118, quan les possessions dels comtes de Cerdanya passaren als comtes de Barcelona. En aquella data Ramon Bernat de Castelladral també jurà fidelitat al seu nou senyor, el comte Ramon Berenguer III, pel castell de Muial, i el 1135 continua sent-ne el feudatari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’emplaçament concret del castell del Mujal es desconeix. Una possibilitat és que, almenys en un primer moment, estigués situat a dalt del turó on hi ha el poble, ja que es tracta d’un indret dominant, al costat de l’antic Camí Saliner i amb l’església als seus peus. En aquest sentit les ubicacions més escaients serien al nord de les últimes cases del poble o al promontori on hi ha el dipòsit de cal Roig. En aquests indrets actualment no s’hi aprecia cap indici d’un possible castell, però considerem que és una hipòtesis que no es pot descartar. L’altra possibilitat, que és la que sol acceptar-se com a més probable, és que el castell fos a la masia anomenada la Torra, situada en un turó dominant a l’oest del poble (BADIA, 1988: 162). Es tracta d’un edifici de característiques senyorials, probablement del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sigui com sigui, és molt probable que, almenys des d’època baix-medieval, aquest casal anomenat la Torra exercís les funcions de domini derivades de l’antic castell, en la línia d’una domus o casa forta. En aquest sentit, l’any 1358 hi ha documentat un tal Bernat de Turri, que era el senyor del castell i que hauria passat el seu nom a la casa. Al segle XIV, el rei Pere III el Ceremoniós vengué la jurisdicció del Mujal als Consellers de Manresa, tal i com va fer amb també amb Castelladral. El 1358 els Consellers de Manresa van revendre la jurisdicció del Mujal a Bernat de Turri, ciutadà Manresà, que el 1362 continua constant com a senyor del lloc. El 1370 els consellers de Manresa, que tenien la jurisdicció de Castelladral, Súria, Castellar i el Saguer, vengueren amb permís reial a Ramon de Peguera i de Bell-lloc la jurisdicció de Santa Creu de Mujal i Massadella. A la mort de Ramon de Peguera passà a la línia segona dels Peguera, de la branca secundària de Balsareny. Des d’aleshores el terme del Mujal sempre anirà lligat als senyors de Balsareny, que foren els Oliver des de 1516, els Corbera el 1622, els Martín el 1648 i els Alòs el 1830. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’església de la Santa Creu del Mujal, apareix esmentada el 1239 com a Santa Creu de Modiallo (BENET, 1984: 348) i com a parròquia el 1312 (BADIA, 1988: 163). Hi ha indicis que al seu voltant hauria sorgit en època alt-medieval una sagrera. Concretament, es trobaria on ara hi ha el mas Solà, ben al costat de l’església, el qual l’any 1313 és esmentat amb el nom de “Zagrera”. El petit nucli de cases d’aquesta sagrera no devia prosperar, i finalment acabà convertit en el mas que avui coneixem.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, el poblament d’aquest territori del Mujal fou al principi bàsicament dispers i format per masos aïllats. S’han documentat setze masos entre els anys 1312 i 1315, i uns dinou masos a principis de la segona meitat del segle XIV. No sempre les xifres d’aquests primers recomptes concorden. Així, el fogatge de 1365-1370 hi consten només 13 masos, i l’any 1358 Bernat de Turri, de la ciutat de Manresa, informa que a la demarcació del Mujal hi havia nou focs. Alguns dels masos esmentats a la documentació medieval i relacionats amb el Mujal són Bartomeus (1312), l’Oliva (1312), Santacreu (1312), Sagrera (El Solà) i la Torra (1362). També es citen els masos Flequer (1313), Cugulia (1313) i Juglar (1362) que per ara no s’han pogut identificar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els segles XVIII i XIX prop de l’església s’hi formà un petit nucli urbà. Per aquest indret hi passava l’antic Camí saliner que anava de Cardona a Vic. Des d’època medieval al costat de l’església i a peu de camí hi havia dos masos: Bartomeu i el Solà. Segons la tradició oral, el Solà feia funcions d’hostal, i a Bartomeu hi havia un bon nombre d’estables per donar acollida als traginers que feien el transport de la sal. No coneixem gaire bé quin va ser el procés de formació del poble. Sembla que al segle XVIII ja es construïren altres cases al costat del camí, per exemple cal Truquet. Al segle XIX va sorgir el carrer que s’enfila de forma serpentejant cap a dalt del turó, amb diferents nuclis. Unes poques dates inscrites a les llindes ens suggereixen que va ser a mitjans del segle XIX quan el creixement va ser més notable: 1839 i 1840 (cal Ferrer Vell), 1869 (cal Bartomeus Nou).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A començaments del segle XIX el Mujal ocupava un 10% de la superfície de l’actual terme de Navàs. Dins els seus límits hi havia un altre petit nucli a Sant Genís de Masadella, que va ser l’església dels masos de la zona de la Masadella i del Pla de Navàs. A la primera meitat del segle XX el poble del Mujal va assolir el seu màxim de població. El 1910 tenia 128 habitants, i el 1955 va arribar als 144. El Mujal va resistir força bé el gran despoblament de les àrees rurals que va tenir lloc a partir dels anys 1960. Hi devia contribuir el fet que es troba relativament a prop del cap de municipi. Tot i això, a la dècada de 1970 hi hagué una davallada important. Fou aleshores quan es va tancar l’escola. En els darrers anys la població ha experimentat un lleuger creixement i s’ha estabilitzat, sobretot gràcies a la vinguda d'estadants de segona residència o als descendents d’antics vilatans que s’han anat arranjant algunes cases.</span></span></span></p>	41.8914500,1.8535200	404889	4638360		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89645-mujal-vista-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89645-mujal-vista-t.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89645-mujal-carrer-de-baix-cal-truquet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89645-mujal-cal-manel-i-cal-sastre.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89645-mujal-vista-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89645-mujal-vista-y.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89645-mujal-carrer-del-mig-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89645-mujal-carrer-del-mig-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89645-mujal-carrer-de-dalt-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89645-mujal-carrer-de-dalt-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89645-mujal-carrer-de-dalt-13.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Josep M. Badia i per Enric Suades Escaler.	94\|98\|85	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89648	Bartomeus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bartomeus	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 02.05.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 65.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada a la part baixa del poble del Mujal, al costat de l’antic camí ral (actual carretera). Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos més baix i de construcció força recent a llevant, així com un seguit de coberts al sud distribuïts en forma de U, tot formant un pati central.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament la casa era més curta i sembla que tenia un portal situat al centre. En un moment donat s’amplià cap a ponent i també se li adossà un petit cos en forma d’eixida al sud, ampliat i modificat recentment amb una porxo amb terrassa. Aquesta ampliació cobreix bona part de la façana principal, encarada vers migdia, de manera que el portal actual, adovellat, queda desplaçat a un costat, amb una finestra al seu damunt. El parament dels murs és format per carreus més o menys escairats i disposats en filades. La façana nord, que dóna a la carretera, es distribueix en base a tres obertures emmarcades amb pedra carejada que corresponen al tram del cos més antic</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de la casa ha conservat un celler amb arcs apuntats de tradició gòtica, a l’entrada del qual es conserva una llinda amb data de 1646.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àmplia zona de coberts situada al sud ha estat força modificada amb construccions recents. Antigament es diu que una bona part eren estables que s’oferien als traginers del camí Saliner.</span></span></span></p>	08141-369	El Mujal, carrer de Baix. Sector est del terme municipal.	<p><span><span><span>Juntament amb el Solà, aquesta és una de les dues cases més antigues del nucli del Mujal. En el camp que hi ha al costat s’hi han recollit materials arqueològics d’època romana, cosa que podria indicar que sota l’actual construcció o al seu entorn immediat hi havia una vil·la romana. Cal dir que vora la casa hi passava el Camí saliner, per on es transportava la sal de Cardona cap a les terres d’Osona; un camí que podria tenir un origen antic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas actual és d’origen medieval i està documentat des del segle XIV. La data més antiga que en coneixem és el 1312, anterior al fogatge de 1365-1370. Apareix citat junt amb altres masos del Mujal amb la denominació de “Bartolomeu”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja en època moderna, el mas es devia ampliar per adquirir un aspecte semblant a l’actual. En són testimoni dues llindes del segle XVII. Possiblement s’hi devien fer reformes o ampliacions també al segle XVIII i al XIX (el 1907, segons una altra inscripció). La tradició oral diu que bona part dels estables que hi havia a la casa servien per donar servei als traginers del camí Saliner, que feien parada i fonda a la masia veïna del Solà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX Bartomeus era una masoveria del mas Santa Maria, de Serrateix, i hi vivien masovers, de cognom Ambròs. El 1918 va comprar la casa Enric Suades Corominas, avi de l’actual propietari. Aleshores la família Ambròs es va traslladar a la casa del Mujal coneguda com cal Bartomeus nou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu torn, la família Suades havien estat els masovers del mas de les Esglésies durant 96 anys. A l’arxiu familiar es conserva una curiosa carta, datada 5 d’octubre de 1851, de la qual es desprèn que Pascal Suades, el masover, es traslladà uns anys al molí de les Esglésies (“el molinot”) i se li assignà una mena de cens perquè pogués subsistir. El fill i hereu d’Enric fou Marcel·lí Suades Postil, i l’hereu d’aquest Enric Suades Escaler, que a la dècada de 1990 va construir i reformar la part de l’eixida.</span></span></span></p>	41.8907900,1.8552400	405031	4638284		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89648-bartomeus-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89648-bartomeus-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89648-bartomeus-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89648-bartomeus-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89648-bartomeus-int.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en una llinda de la façana sud: 1628Inscripció en una llinda interior: 1646Inscripció en un balcó de la façana nord: 1907Informació oral facilitada pel propietari	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89651	Cal Bartomeus Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bartomeus-nou	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 02.06.EA</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Casa rural entre mitgeres que forma part del nucli urbà del Mujal i que n’és un dels edificis destacats. Es tracta d’una construcció vuitcentista de tipologia popular però que segueix un cànon força acadèmic, amb un disseny ben planificat. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La façana principal, encarada vers el carrer del Mig, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb un portal d’arc rebaixat al centre de la planta baixa i tres balcons a la planta primera i segona, jerarquitzats en funció de l’alçada i la centralitat. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada, els porticons són del tipus llibret, i els balcons tenen baranes de ferro forjat. La planta superior continua la simetria de la composició però amb diverses obertures en forma de galeria, emmarcades amb maó i avui en bona part tapiades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana posterior la distribució de les obertures és més irregular, i recentment s’hi han obert noves finestres. Al nivell de les golfes les galeries es mantenen, tant a la part posterior com a la façana lateral de ponent, aquí amb una doble galeria més alta i esvelta que la resa, parcialment tapiada.</span></span></span></p>	08141-370	El Mujal, carrer del Mig, 12.	<p><span><span><span>Originàriament en aquest indret hi havia una casa més petita. La construcció actual, que respon a una obra ben planificada, data del 1869, segons la inscripció del portal. L’any 1918, a conseqüència del fet que Enric Suades Corominas va comprar el mas Bartomeus, la família de cognom Ambròs, que fins llavors feien de masovers en aquest mas, es va traslladar a cal Bartomeus Nou. En foren propietaris fins que en van marxar entorn de 1960. Aleshores vengueren la casa a Marcel·lí Suades Postil, propietari de Bartomeus, que entorn de 1981 la va vendre als propietaris actuals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del segle XX s’hi han fet algunes reformes, com l’obertura d’algunes finestres a la part posterior o la modificació dels portals laterals.</span></span></span></p>	41.8912600,1.8539400	404924	4638338	1869	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89651-cal-bartomeus-nou-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89651-cal-bartomeus-nou-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89651-cal-bartomeus-nou-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció al portal principal: 1869Informació oral facilitada per Enric Suades Escaler	98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89655	El Solà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-8	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 02.04.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 64.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, emplaçada a la part baixa del poble del Mujal, al costat de l’església parroquial i de l’antic camí ral (actual carretera). Consta d’un cos de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats coberts a la part posterior i als laterals, així com una pallissa al nord-oest amb una magnífica era enrajolada davant seu. Al sud-oest hi ha més coberts (en bona part una ampliació del 1963) i, a l’altre costat de la carretera, el pou de la masia, equipat amb una bomba manual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement la casa manté l’estructura i el volum originaris, però el 1927 va ser objecte d’una reforma general que la va revestir d’un estil eclèctic, pròxim a l’historicisme o al romanticisme. Així, la façana principal totalment renovada pren un major protagonisme, amb una composició simètrica en base a tres eixos verticals en la qual destaquen unes galeries tripartites a la part central. Consten d’arcs de mig punt fets amb maó i esgraonats a la part dels capitells, amb columnes de pedra i baranes de balustre. A la planta primera la galeria és tancada amb porticons de llibret. Aquestes galeries són flanquejades per balcons rematats amb arcs escarsers de maó i amb baranes de ferro forjat, i a la planta baixa el portal és senzill, amb arc rebaixat de maó. Aquestes formes destaquen sobre un parament arrebossat i pintat de color clar, amb un sòcol de línia esglaonada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les façanes laterals les obertures tenen una disposició menys regular i són més senzilles, però mantenen l’estil, amb uns remats de maó en forma de suaus arcs escarsers.</span></span></span></p>	08141-371	El Mujal, carrer de Baix	<p><span><span><span>Juntament amb Bartomeus, aquesta és una de les dues cases més antigues del nucli del Mujal, sorgida a la vora de l’església i d’un camí antic. Es tracta d’un mas d’origen medieval que ja està documentat l’any 1313, anterior al fogatge de 1365-1370. Apareix citat junt amb altres masos i es denomina Zagrera (Sagrera). Això sembla indicar molt clarament que aquest mas deriva d’una antiga sagrera que en època alt-medieval devia sorgir al voltant de l’església de la Santa Creu, ja que el mas es troba a pocs metres de l’església, que és d’origen romànic. Tanmateix, no coneixem més notícies concretes d’aquesta probable sagrera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Solà es trobava a peu de l’antic Camí Saliner, per on es transportava la sal de Cardona cap a les terres d’Osona. La tradició oral diu que feia funcions d’hostal, mentre que al mas veí de Bartomeus molts dels estables servien per donar servei a les mules dels traginers. Segons es diu, d’anada els traginers feien parada i fonda en aquest hostal; l’endemà carregaven la sal a Cardona i tornaven a passar la nit al Solà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement, entre els segles XVII-XIX la casa s’amplià fins assolir el volum actual, i es devien construir els nombrosos coberts. Entorn de 1927 va comprar la masia la família Closa, en van reformar la part de l’habitatge i li van donar l’aspecte renovat que ara presenta. Segons sembla, el paleta que es va encarregar de les obres es deia Casimiro i havia fet alguna intervenció molt semblant en masies de Serrateix. La família Closa va viure al mas fins fa pocs anys. A finals del segle XX el propietari era Domingo Closa Iglesias. En morir sense descendència la propietat passà a la família i finalment fou venuda.</span></span></span></p>	41.8903800,1.8535700	404892	4638241		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89655-sola-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89655-sola-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89655-sola-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89655-sola-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89655-sola-5.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Eclecticisme\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció al mur d’un cobert de ponent: 1865.Inscripció al portal principal: 1927 D.C.	94\|98\|102\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89658	Església de Santa Creu del Mujal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-creu-del-mujal	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 155- 182</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - de la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs, p. 16-17. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 02.01.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). ”Santa Creu del Mujal”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 348.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). “Santa Creu del Mujal”, <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1984, p. 349. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa R. 12. </span></span></span></p> <p><span><span><span>VILÀ, Ll. (1973). “Santa Creu d’El Mojal”. <em>Full Diocesà</em>, núm. 1409, Vic-Solsona, 7 d’octubre de 1973.</span></span></span></p>	XIII-XX		<p><span><span><span>Església parroquial del Mujal, situada a la part baixa del poble, en el sector on hi ha les cases més antigues i junt a l’antic Camí Saliner (actual carretera). La construcció originària correspon al romànic tardà (segle XIII) però d’aquesta època només se’n conserva el portal. La resta s’ha anat ampliant i reformant en diferents èpoques: segles XIV-XV, segle XVII i mitjans del XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un temple d’una sola nau orientat amb la capçalera a llevant, i adopta una planta de creu llatina, amb la capella corresponent al braç nord força més llarga. Per la part de ponent l’església queda adossada a l’edifici de la Rectoria. A la façana de migdia hi trobem el portal, de factura força simple. Consta de dos arcs adovellats de mig punt en degradació, emmarcats exteriorment per una arquivolta motllurada a manera de guardapols que arrenca d’una imposta senzilla situada a la base de l’arc exterior. És l’únic element visible de l’obra primitiva, possiblement d’origen romànic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Exteriorment, és una construcció austera que no presenta elements d’especial interès. El campanar, de planta quadrada i integrat en el mateix cos de la nau, es va construir el 1854, tal com assenyala una inscripció que hi ha esculpida a la mateixa façana. A l’angle sud-est hi ha adossat un petit cos modern corresponent a la sagristia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau és coberta amb voltes d’aresta corresponents a un gòtic tardà. L’altar major conserva part d’un interessant retaule barroc (de mitjans de segle XVII), format per un frontispici d’ordre mixt amb una decoració sobre guix on hi trobem representats en medallons ovals les virtuts teologals de la Fe (una figura femenina amb els ulls embenats i l’atribut d’un calze) i l’Esperança (amb l’atribut d’una àncora). A la dècada de 1950 s’hi va fer una obertura perquè el capellà pogués dir la missa des de l’altre costat i de cara als feligresos. Al costat nord de la nau hi ha la capella dedicada al Roser, presidida per una imatge moderna, mentre que la capella oposada, més curta, és dedicada a Sant Pere. Fins no fa gaire als peu de la nau hi havia el cor, que fou suprimit en la recent restauració, i també hi havia una trona o púlpit.</span></span></span></p>	08141-372	El Mujal, carrer de Baix.	<p><span><span><span>L’església de la Santa Creu del Mujal es trobava dins del terme del castell del Mujal. El lloc del Mujal apareix documentat l’any 938, el castell del Mujal el 1118 i l’església s’esmenta el 1239 com a Santa Creu de Modiallo, i és citada com a parròquia l’any 1312. El mas Solà, situat a pocs metres de l’església, apareix citat l’any 1313 amb la denominació de Zagrera (Sagrera). Això indica bastant clarament que en aquests primers anys al voltant del temple hi va sorgir una sagrera, però no en coneixem més notícies concretes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici d’estil romànic tardà (segle XIII) va ser reformat als segles XIV-XV, quan s’hi van afegir les dues capelles laterals i la coberta amb voltes d’aresta. El 1403 la parròquia del Mujal va passar a exercir jurisdicció sobre Sant Genís de la Masadella. L’any 1567, segons es dedueix d’una gran inscripció en una llinda, es devia construir l’edifici de la rectoria, adossada a l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Santa Creu del Mujal, a l’igual que la resta d’esglésies del municipi de Navàs, va pertànyer primer al bisbat d’Urgell, i durant el segle XVII, quan es va crear el bisbat de Solsona, va passar a aquest nou bisbat. Al segle XVII es va allargar el braç nord del creuer i s’hi va bastir un retaule barroc que no s’ha conservat. La capella de migdia es va acabar el 1658. En aquesta època a l’altar major s’hi va construir el retaule barroc que inclou la representació de les tres virtuts teologals: Fe, l’Esperança i Caritat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1854 es va construir el campanar (tal com indica una inscripció) i es va ampliar la nau. El 1908 es va fer un nou paviment de ciment texturat amb corró, tot imitant grans lloses. La parròquia del Mujal incloïa el nucli urbà de Navàs. Al llarg del segle XIX aquest poble relativament jove va experimentar un fort creixement gràcies a la industrialització, i el 1897 es construí l’església de Navàs. En un principi era sufragània de la del Mujal, però el 1909 es van canviar els termes i la del Mujal va passar a dependre de la parròquia de Navàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil de 1936 es va cremar l’altar barroc ubicat a la capella del Roser i en va quedar parcialment afectat l’altar major. En la postguerra es van fer treballs de reparació a l’església. Ja a la dècada de 1950, l’aleshores rector mossèn Jaume Freixa, va impulsar diverses reformes. Va fer l’obertura que abans hem esmentat al retaule major i, a la part inferior, hi va encastar l’actual altar. L’ora la va fer el paleta Celestí Vidal. També es van reconstruir algunes parts interiors, com els confessionaris. A la segona meitat del segle XX es va obrir una porta que dóna accés al baptisteri i a la rectoria. </span></span></span></p>	41.8904500,1.8540600	404933	4638248		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89658-mujal-esglesia-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89658-mujal-esglesia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89658-mujal-esglesia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89658-mujal-esglesia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89658-mujal-esglesia-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89658-mujal-esglesia-int4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89658-mujal-esglesia-int-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89658-mujal-esglesia-int-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89658-mujal-esglesia-int-14.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Barroc\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Placa amb inscripció a la façana del campanar: “Jaume Vall feu alsar lo campanar ab conveni del Rt. Sr. R or. y altres particulars. Añy 1854”. En els darrers anys s’hi ha fet diverses obres de restauració. Se’n van fer el 1994; el 2011 es va fer un repàs de la teulada per arranjar problemes d’humitats; l’any 2012 es van fer obres de millora interior en esquerdes, fissures, pintat i millora d’instal·lacions elèctriques. També es va eliminar el cor que hi havia als peus de la nau.A la placeta davant del portal hi havia l’antic cementiri. Quan pels volts de l’any 2000 es va asfaltar la carretera cap a Sant Cugat del Racó aquest espai es va pavimentar, i en el transcurs de les obres van sorgir diferents sepultures. Les restes òssies foren dipositades al cementiri.Informació oral facilitada per Enric Suades Escaler.	92\|93\|94\|96\|98\|85	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89659	Rectoria del Mujal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-mujal	<p><span><span><span>BENET, Albert (1981). Fitxa de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Navàs). Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 02.02.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 12.</span></span></span></p>	XVI-XXI		<p><span><span><span>Antiga rectoria de l’església parroquial de Santa Creu del Mujal, adossada a la mateixa església per la part de ponent. És un edifici de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) que té adossat a la part davantera un cos més baix i, al davant, un barri o lliça amb portal exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada vers migdia, queda pràcticament tapada pel cos davanter, de construcció més moderna (possiblement del segle XIX), de manera que l’entrada principal es troba desplaçada al costat esquerra. Consisteix en un portal rematat amb arc escarser format per tres dovelles, i al seu damunt té una finestra. El cos davanter és actualment la part més visible i fa les funcions de façana principal. S’estructura en tres eixos d’obertures, amb un balcó al pis superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici pràcticament no té visibilitat perquè queda adossat o tapat per les cases adjacents. La façana de llevant, al costat de l’església, consta d’un eix d’obertures, amb un portal de llinda plana i una antiga finestra (recentment transformada en balcó) amb una inscripció de grans números que indica l’any 1567. La façana de ponent gairebé no té perspectiva, ja que hi passa un estret corredor que la separa de les cases veïnes de cal Manel i cal Sastre. En aquest pany de paret hi diverses finestres amb ampits sortints i emmarcades amb pedra carejada. Per la part posterior la casa té adossats cossos més baixos amb una terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior ha estat rehabilitat recentment per adequar-hi pisos de lloguer, excepte la primera planta, que ha quedat pendent. En una de les estances s’hi conserva un forn de pa.</span></span></span></p>	08141-373	El Mujal, carrer de Baix	<p><span><span><span>Tot sembla indicar que l’edifici de la rectoria es va construir l’any 1567, tal com indica la inscripció de la llinda. Al segle XVIII s’hi devien fer reformes, i al XIX es devia aixecar el cos davanter, on antigament hi havia galliners. El pis on vivia el rector era a la primera planta. A la dècada de 1950, mossèn Jaume Freixa va llogar algunes parts de la casa a coneguts seus. Aleshores s’hi van fer algunes reformes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn del 2008 l’edifici va ser objecte d’una rehabilitació integral per tal d’adequar-hi diferents pisos de lloguer. En aquestes obres s’han extret els arrebossats dels murs i s’ha rejuntat la pedra.</span></span></span></p>	41.8903700,1.8539100	404920	4638239	1567	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89659-mujal-rectoria-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89659-mujal-rectoria-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89659-mujal-esglesia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89659-mujal-rectoria-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89659-mujal-rectoria-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89659-mujal-rectoria-llinda.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89659-mujal-rectoria-1.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En una llinda de la façana est: 1567Informació oral facilitada per Enric Suades Escaler.	98\|119\|94	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89660	Escola del Mujal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-del-mujal	<p><span><span><span><span><span>ALGUÉ SALA, Jordi i altres (2015). <em>Silencis: República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, p. 88.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 02.03.EA</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de l’antiga escola del Mujal, situat a la part central del poble, entre el carrer de Baix i el carrer del Mig. És una construcció feta amb obra de maó vist, de l’època de la Segona República i que es podria qualificar de racionalista (un estil que aleshores s’introduïa) però amb algun detall que l’acosta al noucentisme encara dominant en aquell moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos de planta rectangular (amb planta baixa i un pis) que té un cos més baix adossat a llevant amb funcions d’eixida a la part superior. La façana principal es pot considerar la de migdia, que dóna al pati. S’ordena mitjançant dos nivells de finestres. Les de planta baixa conformen un gran finestral corregut, unit per un ampit de maó i per una llinda de formigó; les del primer pis són verticals i queden més separades. Una escala al cos lateral dóna accés a l’aula, que estava situada a la planta baixa. A la façana posterior una escala dóna accés al pis superior. Com a detall ornamental cal esmentar els cabirons de forma esgraonada que decoren la teulada, un detall propi de l’estètica noucentista.</span></span></span></p>	08141-374	El Mujal, carrer del Mig	<p><span><span><span>Navàs disposava abans de la República de diversos centres educatius privats, com els vinculats a l’Ateneu, a la Cooperativa o a sectors religiosos. També hi havia l’escola nacional de nois i noies, que s’havia traslladat de Castelladral a Navàs. Va ser en aquest període quan per primera vegada es construïren escoles públiques al Mujal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola del Mujal es va construir als terrenys de davant de la casa de cal Bartomeus Nou. El 13 de juliol de 1932 es va acordar la compra de terrenys (132 m2). L’inici de l’obra es va endarrerir per problemes amb el propietari del terreny. Finalment, els terrenys van ser expropiats. Els treballs es van començar el mes de març de 1932. Es preveia també la realització d’una casa per a les mestres. L’escola es va inaugurar el darrer diumenge del mes de maig d’aquell any. Disposava d’una sola aula i era mixta. L’escola del Mujal va estar en funcionament fins a la dècada de 1970, moment en què la davallada demogràfica al poble va ser més acusada.</span></span></span></p>		404947	638320	1932	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89660-escola-mujal-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89660-escola-mujal-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89660-escola-mujal-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89660-escola-mujal-4.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			120\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89662	El Mujal (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mujal-jaciment	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 155-182. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 07.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 52, 98, 131. </span></span></span></p>	I-V	Estat de conservació del jaciment desconegut, possiblement força arrasat	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba situat al camp que hi ha al sud de la masia de Bartomeus, al petit nucli urbà del Mujal. En diferents punts del camp l’estudiós Josep M. Badia hi va recollir ceràmiques romanes del tipus sigil·lada sudgàl·lica, sigil·lada clara A i ceràmica comuna oxidada, a més de fragments de tègula. També s’han recollit materials al marge esquerre del camí del cementiri i davant de l’església de la Santa Creu del Mujal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot això indicaria l’existència d’un probable assentament rural d’època romana, possiblement del tipus vil·la. Aquesta antiga construcció podria estar situada al nucli de Bartomeus, que és un mas d’origen medieval, o bé on ara hi ha l’església parroquial.</span></span></span></p>	08141-375	Mas Bartomeus, el Mujal. Sector est del terme municipal		41.8903500,1.8549600	405007	4638236		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89662-mujal-jaciment-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89662-mujal-jaciment-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		L'any 1981 l'historiador Josep Maria Badia va donar a conèixer el jaciment amb el nom d'El Mojal en el transcurs de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Manresa (BADIA, 1984: 119). L'any 1988 el jaciment fou fitxat a la Carta Arqueològica del Bages amb la denominació 'El Mujal'. A partir de l'any 1988 el jaciment passa a ser conegut a la bibliografia com a Bartomeus (BADIA, 1988: 159).	83\|80	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89663	Cal Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig-2	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 92.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 63.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa de pagès de tamany força gran, emplaçada a la part alta del turó on hi ha el nucli del Mujal, separada uns 100 m de les últimes cases del poble. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos) que s’ha eixamplat amb un cos de construcció recent cap a l’est, i també d’una pallissa i d’un cobert més petit, situats uns metres a ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part antiga de la casa sembla aixecada en una sola fase constructiva, per bé que la planta superior ha estat remodelada i reconstruïda parcialment amb obra de maó. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb el portal alineat a l’eix de l’esquerra. En l’eix central hi trobem balcons, i més a l’esquerra encara hi ha una finestra situada a l’extrem. El parament és de maçoneria, a pedra vista, i les obertures presenten tipologies lleugerament diverses, sempre emmarcades amb maó. La façana posterior té dues grans obertures en vertical, rematades amb arcs escarsers. La inferior tal vegada donava accés a una tina, mentre que la superior era una mena de galeria, avui tapiada. En la façana de ponent les finestres han estat modificades modernament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al costat de ponent hi ha hi ha una cisterna construïda en superfície i coberta amb volta que té un cert interès arquitectònic.</span></span></span></p>	08141-376	El Mujal. Sector est del terme municipal. Antic terme del castell del Mujal. Parròquia de Santa Creu del Mujal.	<p><span><span><span>No coneixem notícies documentals antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia, es pot considerar una construcció del segle XIX. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Cal Róig de Mujalt”. Hi consta que és una casa, que estava situada a 6 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. Al segle XX es va reconstruir amb maons una part de la segona planta, i molt més recentment es va fer l’eixamplament de llevant. Així mateix, la pallissa i el cobert han estat rehabilitats recentment.</span></span></span></p>	41.8921700,1.8553100	405039	4638438		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89663-cal-roig-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89663-cal-roig-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89663-cal-roig-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89663-cal-roig-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89663-cal-roig-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89663-cal-roig-diposit.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Encastada a la paret hi ha una pedra amb la inscripció de l’any 1086. Ignorem quin és el seu significat.	119\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89664	Santacreu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santacreu	<p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 96.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 68.</span></span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en un turó situat uns 300 m al sud-oest del Mujal i amb bones vistes sobre el poble. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) que té coberts adossats al costat sud-est tot formant un clos tancat o barri, i també una pallissa situada uns metres a ponent, a la part més alta del turó. En èpoques més recents al sector sud, en un terreny més baix, s’hi ha desenvolupat un complex de naus agropecuàries que queden relativament separades del conjunt format per la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial presenta una obra força homogènia, probablement dels segles XVII-XVIII i amb un recreixement al pis superior fet ja al segle XIX. La façana principal, orientada vers el sud-est, és molt senzilla i s’estructura en base a un sol eix d’obertures, amb un portal adovellat d’arc escarser i dues finestres al seu damunt. En la resta de façanes les finestres tenen una distribució no del tot regular. Els paraments són de maçoneria, amb restes de remolinat de morter de calç, i les obertures són emmarcades amb pedra carejada, excepte les del segon pis, fetes ja amb maó. El mur de llevant és apuntalat per una roca no gaire alta que serveix com una mena de contrafort. A l’interior el paviment de la planta baixa és format per la pròpia pedra natural i el sostre és de volta, mentre que als altres pisos és amb cairats de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als coberts, presenten una volumetria i formes diverses que denoten la seva construcció en diferents moments. En el cos de l’extrem es conserva una tina cilíndrica. </span></span></span></p>	08141-377	Sector est del terme municipal. Antic terme del castell del Mujal. Parròquia de Santa Creu del Mujal.	<p><span><span><span><span>Aquesta masia és d’origen medieval, i ja apareix esmentada entre la llista de masos citats abans del fogatge de 1365-1370. L’any 1312 hi trobem citats a la zona del Mujal els masos de “Bartolomeus” (Bartomeus), “Zoliva” (l’Oliva) i “Sancta cruce” (Santacreu). És interessant perquè l’església parroquial del Mujal, d’origen romànic, té l’advocació de la Santa Creu. Això sembla indicar que el mas devia estar vinculat d’alguna manera a l’església, però no en coneixem els detalls ni notícies documentals concretes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tampoc sabem des de quan, però el mas Santacreu va quedar unit al mas Sant Genís, situat al costat de l’església de Sant Genís de Masadella. Els propietaris del mas Sant Genís tenien el cognom Santacreu, com a mínim des del 1790 i fins a finals del segle XIX. És molt probable, per tant, que la família fos originària del mas Santacreu i que entre les dues heretats s’hagués produït una fusió. El mas principal on residien els amos era Sant Genís, i el mas Santacreu va acabar sent una masoveria que en depenia. </span>És curiós que es donen moltes similituds tant entre els dos masos, que havien adoptat respectivament el nom de les esglésies properes, com també entre les dues esglésies, la del Mujal i la de Sant Genís, que van estar estretament vinculades al llarg de la història. Com a mínim des del segle XV Sant Genís va acabar sent sufragània de la parròquia del Mujal. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva, cal suposar que la casa es va ampliar als segles XVII-XVIII, quan devia assolir el volum actual. Probablement al segle XIX es va fer recréixer a la planta superior, i en aquesta època es devien construir també la major part dels coberts.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Santa Créu”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 6 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. </span>Ja entrat el segle XX Joan Fàbrega Serra, propietari del mas Sant Genís, va donar el mas Santacreu a una parenta.</span></span></span></p>	41.8879700,1.8516300	404727	4637975		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89664-santacreu-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89664-santacreu-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89664-santacreu-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89664-santacreu-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89664-santacreu-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89664-santacreu-pallissa.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		A les dovelles del portal hi ha gravat un text molt gastat, amb números i lletres pràcticament inintel·ligibles. Tal vegada l’any correspon a la dissetena centúria.Informació oral facilitada per Enric Suades Escaler, del Mujal, i pels propietaris del mas Sant Genís	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89665	Turó de Capdevila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-capdevila	<p><span><span><span>ACIÉN, M. (2000). “La herencia del protofeudalismo visigodo frente a la imposición del Estado Islámico”. Anejos de AespA CSIC, 23. Madrid, p. 429-441.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BRAMON, D. (2000). De quan érem o no musulmans: textos del 713 al 1010. Continuació de l’obra de J.M. Millás i Vallicrosa. Barcelona. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Institut d’Estudis Catalans. Eumo, Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages'. <em>Dovella</em>, núm. 5, Manresa, p 13-23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1988). “Nous jaciments arqueològics al terme municipal de Navàs”. <em>Cardener</em>, núm. 5, Cardona, p. 107-124.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FOLCH, C. (2005). 'El poblament al nord-est de Catalunya durant la transició a l’Edat Mitjana (segles V – IX dC)'. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XLVI. Girona, p. 37-65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R. (2005). “ La defensa del territori durant la transició medieval”. I Congrés de Castells a la Mediterrània Nord-Occidental. Arbúcies (5-7 de març).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (1994), Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. A. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull. Dies: 15 abril – 15 d’octubre / 16 octubre – 31 de desembre de 2006</span></span></span></p>	XII-XVIII	Restes del possible mas molt arrasades	<p><span><span><span>Restes d’un possible mas d’època baix-medieval o moderna, molt arrasat. Es troben al cim d’un turonet conegut com Turó de Capdevila, que s’aixeca al sud del torrent de les Esglésies, entre el Mujal i la masia de l’Oliva. Entremig d’una zona boscosa hi ha restes molt escadusseres d’enderrocs i de possibles murs que, en l’estat actual, no permeten identificar la planta de cap edifici. Al sector de ponent hi ha vestigis d’un petit mur de mig metre d’alçada que forma un angle. Podria correspondre al mas, però no es pot descartar que sigui una antiga feixa. En aquest indret un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona hi va recollir diversos fragments ceràmics, entre els que destaquen ceràmica comuna reductora, ceràmica vidriada, ceràmica comuna oxidada i ceràmica blava, així com restes de teules.</span></span></span></p>	08141-378	Sector est del terme municipal. Antic terme del castell del Mujal. Parròquia de Santa Creu del Mujal.		41.8874700,1.8430600	404016	4637929		08141	Navàs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89665-turo-capdevila-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89665-turo-capdevila-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89665-turo-capdevila-5.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest jaciment va ser identificat l’any 2006, quan un equip del departament d'Arqueologia Medieval i Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona va realitzar una prospecció a la Vall del Cardener dins el Projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval 2005-2008'. Els directors van ser Cristian Folch i Jordi Gibert.	94\|85	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89669	Llegat d’Isidre Soler (Filaborres)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegat-disidre-soler-filaborres	<p><span><span><span>OBRADORS, Ton; ESTRUCH, Maria; PUIGDELLÍVOL, Núria. “Auca d’Isidre Soler, un resistent a la terra aspra. Trets biogràfics d’Isidre Soler” (versos de Ton Obradors i Maria Estruch, dibuixos de Núria Puigdellívol). <em>Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra</em> (blog d’internet).</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Llegat documental d’Isidre Soler (àlies Filaborres), que consisteix fonamentalment en una vintena de llibretes (aproximadament 22) més alguns dibuixos i documents diversos. Isidre Soler era afeccionat a la història i un gran observador dels costums i de la vida tradicional a Castelladral, on va viure molts anys. En aquestes llibretes hi va escriure textos diversos, amb una barreja de ressenyes històriques, aspectes de la cultura popular de la zona, escrits memorialístics, a més de dibuixos on reconstruïa com eren algunes cases o les esglésies antigues segons el seu record.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest llegat el conserven els seus hereus familiars i la seva ubicació definitiva encara no s’ha determinat. La filòloga i estudiosa de la cultura popular Maria Estruch, així com també Jaume Obradors, han transcrit alguns dels continguts d’aquestes llibretes, que es poden consultar al blog “Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra”. Tanmateix, molt del material encara s’ha de revisar i estudiar. Entre molts altres aspectes que queden per estudiar hi ha informació força detallada de la història i els estadants de les diverses cases de Castelladral.</span></span></span></p>	08141-379	Ubicacions diverses, no definitives	<p><span><span><span>Isidre Soler i Perató, àlies Filaborres, fou un afeccionat a la història i va recopilar els costums i la vida tradicional de la zona de Castelladral. Va néixer a Palà el 15 de maig de 1918. La seva família es traslladà quan ell tenia dos anys a la casa de l’Hostal, al peu de la carretera de Castelladral, i quan en tenia tres s’instal·laren a la casa de Filaborres, on va viure 52 anys (de 1921 fins a 1973). El 1973 es traslladà a Navàs, on va treballar a la fàbrica Forcada. Isidre Soler fou pagès i treballà també com a pastor, carboner, pelador de pins, peó de camins, teixidor i sereno. Un cop jubilat, va participar en les activitats dels veïns i amics de Castelladral. Gràcies a la seva bona memòria, va dibuixar cases antigues, va transcriure llegendes i va narrar fets socials i autobiogràfics, que van quedar escrits en 22 llibretes. Va morir l’any 2008. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment s’ha creat el blog d’internet anomenat “Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra” en el qual hi ha transcripcions de diversos textos d’Isidre Soler fetes Maria Estruch i Jaume Obradors. Concretament, textos autobiogràfics, contes, llegendes, records de festes i tradicions, descripcions de llocs emblemàtics, monogràfics d’interès polític (com el carlisme) o naturalístic ( els boscos, els ocells, les bestioletes, els camins, les fonts, etc).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, entre maig de 2018 i 2019, coincidint amb els cent anys del seu naixement, l’Ajuntament de Navàs va commemorar l’any Isidre Soler. D’aquests actes n’ha quedat un mural fet per Ton Obradors que porta per títol “Isidre Soler i Perató. 15 de maig 1918 – 20 de maig de 2008”. S’hi recullen fotografies dels actes que es van fer a Castelladral en honor a Isidre Soler, incloent-hi un primer acte que ja s’havia fet el 30 d’octubre de 2016 i que fou el primer que va tenir lloc a l’antiga pallissa de la rectoria vella rehabilitada. Fou una taula rodona on van intervenir Maria Estruch, Ton Obradors, Jaume Obradors i Susanna Ribera per parlar de diversos aspectes de la vida i obra d’Isidre Soler. Hi va assistir també la germana de l’Isidre, Aurora. </span></span></span></p>	41.8999600,1.8793700	407046	4639276		08141	Navàs	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Cultural		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Isidre Soler Perató	Informació facilitada per Jaume Obradors		56	3.2		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89670	Roc esquerdat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-esquerdat	<p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Llegendes i contalles de Castelladral”, <em>Arrels</em> (blog internet)</span></span></span></p>	XVII-XX	Llegenda recollida al blog de Maria Estruch	<p><span><span><span>Llegenda recollida per Isidre Soler i Peraltó, àlies Filaborres (1918 – 2008), afeccionat a la història i a la cultura popular que va viure molts anys en un mas de Castelladral. Maria Estruch va transcriure una versió del text d’Isidre Soler, que està publicat al seu blog “Arrels”, i aquí en fem un resum. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició popular s’inspira en una roca singular, de forma arrodonida i que té un trau o una esquerda ben recta al mig. S’ha desprès d’una petita cinglera que hi ha vora un torrent que conflueix a la riera de Tauler, uns 300 m al sud de la masia de la Capsada. En aquesta zona hi ha altres roques amb esquerdes, ja que sembla que hi ha hagut algun moviment tectònic. També hi ha un amagatall sota una balma. Així mateix, en un indret una mica més allunyat hi ha el Toll dels <span>Banyuts. Segons una tradició també recollida per Isidre Soler, es diu que les nits de lluna plena s'hi banyaven uns éssers diminuts, rosadets i panxuts com garrins, i amb una testa coronada amb dues banyetes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La llegenda del Roc esquerdat diu que ja fa molt temps, tal vegada cap al segle XVII, en una masia de Castelladral dita la Capsada hi van succeir uns fets molt tristos. A uns dotze minuts de la casa pairal hi ha un gran roc en forma de poma partit ben bé pel mig. Un bon dia el propietari de la masia va anar a Barcelona i va comprar una capa al mercat dels Encants. Passats uns dies, l’home no es trobava gens bé i va anar empitjorant fins que es va morir. Pocs dies després tota la família estava empestada, i van deduir que la causa d’aquesta terrible malura la va portar aquella capa. Mentre la família anava morint, ningú hi va anar a ajudar-los. Només la minyona que tenien, desesperada, es desvivia per cuidar-los. Un cop morts, amb el carretó els anava portant a una catauera que hi havia darrere del Roc Esquerdat. I així es va acabar aquella terrible pesta. De manera que, darrera del Roc Esquerdat, encara hi ha la sepultura d'aquesta família. La pobra minyona se’n va sortir. Era una dona molt pietosa, que cada dia pregava a Déu perquè l’ajudés i li donés salut i força. I així fou!</span></span></span></p>	08141-380	Sector nord-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral.		41.9109200,1.7568100	396898	4640633		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89670-roc-esquerdat-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89670-roc-esquerdat-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89670-roc-esquerdat-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89670-roc-esquerdat-11.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98\|119\|94	61	4.3		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89671	La Llopatera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llopatera	<p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “La llopatera”, <em>Arrels</em> (blog internet)</span></span></span></p>	XIX-XX	Llegenda publicada al blog de Maria Estruch	<p><span><span><span>Llegenda recollida per Joan Estruch i Josep Soler de Sant Cugat del Racó, el 1976. Oferim una versió resumida del relat que en fa Maria Estruch en el seu blog dedicat a la cultura popular “Arrels”. La història està inspirada en un indret on hi ha diverses roques de formes capritxoses, especialment un conjunt de grans roques que formen un espai quadrat vora una cinglera, uns 500 m al sud-est de Sant Cugat del Racó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es diu que molts anys enrere, quan a Sant Cugat del Racó encara hi havia llops que malmetien els ramats, hi havia un capella que era molt bon caçador, especialment de llops i guineus. L’home estava decidit a acabar amb aquests mamífers carnissers, perquè també en patia les conseqüències als seus galliners. Una nit estava molt amoïnat perquè acabava de parlar amb un pastor desesperat que li va dir que el llop se li ficava al corral i els gossos no gosaven enfrontar-s’hi. Llavors sentí l’udol desafiant de la fera ben a prop i amb l’escopeta disparà un tret, però la bèstia es va escapar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’endemà al matí, a trenc d’alba, es carregà l’escopeta al coll i sortí a buscar la bèstia. Voltà per boscos i sembrats d’una terra que estava acostumat a treballar com un pagès més. Ja de retorn a la Rectoria s’escaigué que va passar a prop d’unes penyes de roca que hi ha a tres centenars de metres de l’església, a tocar del camí que porta a Castellnou, just a la banda de migdia, per allà on s’havien sentit els darrers udols la nit abans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’home s’acostà a aquells rocs de grans dimensions que tancaven un espai interior amb unes parets verticals prou altes perquè un llop, un cop dins, no en pogués sortir. Llavors se li acudí una manera per fer caure el llop dins d’aquella presó. Ben content tornà a la Rectoria i es cruspí el menjar que li havia preparat la majordoma, que no entenia com era que el capellà estava tan content. Havent dinat, el capellà va acabar de perfeccionar l’invent mentre feia la sobretaula amb la majordoma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En acabat, va prendre una de les dues posts de fusta que tenia al pastador del forn de pa i marxà camí enllà. Arribat a l’indret de les penyes, posà la post de través damunt d’una de les roques, de manera que sobresortís més de tres pams al buit, cap a la part de dins del forat. A la punta que volava hi va posar els menuts i les vísceres d’oca que la majordoma guardava per l’escudella de l’endemà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan a la nit el llop ensumà la flaire de la carnassa es dirigí cap a la fusta passant per damunt del pont que, un cop desequilibrat pel pes de la fera, el va fer caure al fons del clot voltat de roques. Aleshores el llop començà el seu concert d’udols que aviat van despertar el capellà. De matinada l’home va anar a corre-cuita a la penya i, d’un tret, va matar el llop.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’aquell dia la majordoma li guardava curosament les tripes de gallina, les pells de conill i d’altres menuts. I va ser així com, amb aquesta mena d’esquer, les bèsties nocturnes van anar caient a la trampa d’una en una. Fins que, diuen, no va quedar cap llop a la comarca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’aleshores aquest indret es coneix amb el nom de la Llopatera, i els padrins expliquen que si hom s’hi escau de nit, especialment en lluna plena, encara s’hi senten els udols llastimosos dels llops caçats per aquell capellà.</span></span></span></p>	08141-381	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.		41.8944000,1.8162400	401801	4638729		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89671-llopatera-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89671-llopatera-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89671-llopatera-6.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: la Llobatera	98	61	4.3		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89672	Cova del Lladre (llegenda)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-lladre-llegenda	<p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Un indret amb llegenda: la Cova del Lladre de Sant Cugat del Racó”, <em>Arrels</em> (blog d’interent).</span></span></span></p>	XIX-XX	Llegenda publicada al blog de Maria Estruch	<p><span><span><span>Llegenda que la imaginació popular ha tramat esperonada per l’existència d’una enigmàtica cova artificial excavada en una roca, del tipus que s’anomenen fornots o coves de forn, i que popularment és coneguda com la Cova del Lladre. Està situada a la falda del Puigmassó, un turó que s’aixeca vora l’antiga església de Sant Pere de l’Alou. La llegenda es basa en alguns elements reals, com és l’existència de la cova o el pas d’una camí ral per la zona. Malgrat que, pel que sembla, el camí passava força més a ponent, per la zona del Serrat de Sant Cugat. Fem un resum del relat de la llegenda que publica l’estudiosa de la cultura popular Maria Estruch al seu blog “Arrels”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es diu que, temps era temps, en època dels bandolers, la zona de Sant Cugat del racó també tenia el seu particular lladre de camí ral, del qual s’ha perdut la memòria del nom. A la casa propera avui anomenada l’Alzina del Racó, on feien parada els traginers i viatgers perquè feia d’hostal, hi vivien dos germans. Un feia de pagès i sovint llaurava les terres situades davant de la Cova del Lladre; l’altre era un lladregot que feia servir com a amagatall la cova, sobretot els dies de mercat. Quan els berguedans baixaven pel camí ral cap a les terres del Cardener sovint havien de patir els perjudicis del malfactor, que els buidava la bossa i els intimidava amb el seu pedrenyal. Per saber quan havia de sortir de la cova el lladre tenia un mètode molt senzill: quan el seu germà que llaurava albirava la silueta d’un traginer o d’una vianant feia un senyal al lladre, proferint les paraules “Baixa, Moreu!”. El vianant, refiat que es tractava d’un pagès que cridava els bous, continuava el seu camí sense malfiança. Mentrestant, el bandoler, pedrenyal en mà, sortia de la cova botant per l’arbre que hi havia al seu costat i baixava la muntanya. Sorprès, el vianant havia de fer-li present tots els diners i, a poc a poc, quan s’havia refet de l’ensurt, mirava al seu voltant desert, i només sentia el crit del llaurador: “Bo, Moreu!”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al capvespre, els que feien nit a l’hostal de l’Alzina comentaven el que havia passat ja que, qui més qui menys, havia patit els estralls del lladre de la cova. Entre els comentaris indignats dels traginers el germà pagès sentenciava: “Tothom fes com jo, que només em “cuido” de llaurar i esterrossar... altrament el món aniria!”</span></span></span></p>	08141-382	Sector nord-est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.		41.9158500,1.8277700	402790	4641098		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89672-cova-lladre-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89672-cova-lladre-vista-1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	61	4.3		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89684	El Soler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-13	<p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 103.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 61.</span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span>Masia de grans dimensions, molt probablement d’origen medieval, que està situada en una esplanada al nord de Sant Cugat del Racó. El conjunt consta d’una part residencial formada per dos cossos adossats de planta rectangular (un de més gran, que és l’antic, i un de més modern, aixecat al segle XIX), més la capella (adossada al nord-est), una àmplia zona de coberts al sud de la casa i una pallissa amb la seva era enrajolada. Aquesta està situada uns metres a llevant i ha estat reconvertida en habitatge, avui conegut com la Caseta del Soler.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos més antic de la casa es va construir en diverses fases però al segle XVIII va quedar més o menys regularitzat, de manera que avui té un aspecte força homogeni. Això es devia fer entorn de 1757, tal com indica la llinda d’un portal que ha quedat integrat a l’interior. La façana més visible d’aquest cos és la de ponent, que està distribuïda en quatre eixos d’obertures força regulars, amb finestres emmarcades amb pedra carejada. Probablement al segle XIX aquest cos s’allargà cap al sud amb una galeria de quatre arcs de maó acabada amb terrassa superior i es va fer recréixer la construcció amb una nova planta. Per la part posterior (al nord) hi ha adossat un altre cobert on es conserven diverses tines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX (probablement entorn de 1881, segons una inscripció) es va construir el cos adossat a llevant, més curt i actualment el més visible i accessible, a mode de façana principal. La part que dóna singularitat al conjunt és la doble galeria encarada al sud, feta amb dos més tres arcs de mig punt sobre pilars de pedra. Però l’entrada a la casa es fa per la façana de llevant, que s’ordena en base a un eix principal situat a l’esquerra, on hi trobem el portal, de llinda plana, i un balcó al seu damunt. La balconada és resolta amb llinda de fusta que incorpora l’escut de la família i el cognom. Al seu interior la casa ha conservat força bé la tipologia clàssica, on destaca la sala, amb estructura de fusta vista i les portes de les diferents estances emmarcades amb pedra carejada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el recinte destaca la presència de la capella, construïda a finals del segle XIX en estil neogòtic i dedicada a sant Pere. És d’una sola nau de planta rectangular, i té una petita sagristia adossada al sud. La façana principal, encarada vers llevant, consta d’un portal de llinda plana rematat per un arc ogival cec i, al seu damunt, té un òcul decorat amb una traceria gòtica i un campanar d’espadanya. Els paraments són fets amb un aparell de carreus força grossos i regulars. Les façanes laterals presenten sèries de finestres rematades amb arcs ogivals i decorades amb vitralls (quatre al nord i tres al sud). A l’interior la nau és coberta amb volta de creueria i als peus té un petit cor al qual s’hi accedeix per una escala de cargol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre element interessant és la cisterna amb una mena de glorieta superior que està adossada a la façana de ponent. És notable aquest petit cos porxat que aixopluga el brocal del pou, amb una coberta de cúpula rematada per quatre pinacles amb boles als cantons i una creu al vèrtex. També és remarcable un safareig fet amb grans lloses de pedra que està situat a ponent. Antigament era cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sud de la casa l’àmplia zona de coberts s’assenta sobre la roca natural, en un terreny terrassat. Els coberts són de diferents èpoques, però hi destaca el que està adossat a la part superior, a l’est, amb un acroteri i un portal d’arcs rebaixats, i un femer semisoterrani cobert amb volta situat a la part sud. Recentment, al damunt s’hi ha habilitat un nou habitatge.</span></span></span></p>	08141-383	Sector est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>Aquesta masia és molt probablement d’origen medieval, encara que el primer esment documental que en coneixem és del fogatge de 1553. Conserva l’arxiu particular amb documentació a partir del 1531. A aquest any es remunta l’arbre genealògic de la família Soler, segons consta en uns capítols matrimonials entre Joan Soler, de Sant Cugat, amb Elehonor Torrebruna, de Sallent. Des d’aquest moment, com a mínim, la família Soler ha estat al front del mas de manera ininterrompuda, i encara en són els propietaris en l’actualitat. Els successius hereus han estat Llorenç Soler (segle XVI), Jaume Valentí Soler, Jaume Soler i Francisco Soler (segle XVII); Emmanuel Soler, Bonaventura Soler i Pasqual Soler (segle XVIII); Pasqual Soler i Ramon Soler (segle XIX). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII la casa es va ampliar i es va regularitzar el cos de ponent. Al segle XIX el Soler es devia beneficiar àmpliament del boom de la vinya, cosa que es reflecteix en nombroses obres d’ampliació: un nou cos residencial a llevant (fet possiblement entorn de 1881), el recreixement del cos antic amb una nova planta, diversos coberts i la construcció d’una capella de notable qualitat arquitectònica. En aquest moment el Soler tenia les masoveries de la Sala (segons notícies orals l’haurien adquirida després de les desamortitzacions fetes a l’Església), Casolius (que és probablement una construcció de 1831) i la casa coneguda com la Masoveria del Soler (que és una construcció del segle XIX o principis del XX, situada uns 150 m a l’est).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862, la casa ja era anomenada El Soler. Hi figura que es trobava situada a 4 km del nucli on hi havia l’ajuntament de Castelladral. Constava de dues cases, una habitada constantment i l’altra deshabitada; una tenia un pis i l’altre tres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bona part de les obres abans esmentades cal atribuir-les a Pau Soler, qui fou l’hereu a finals del segle XIX. Havia nascut el 1850 i s’havia casat el 1886 amb Marta Camprubí. És en aquesta època quan es construí la capella de la masia. Es donava el cas que la capella pròxima de Sant Pere de l’Alou es trobava en mal estat, i aleshores es va desmuntar per aprofitar-ne pedres en una construcció de la Sala, que ja hem dit que era una masoveria del Soler. Fou en aquest moment quan es construí la capella del Soler, a la qual se li va donar la mateixa advocació de Sant Pere i que, en certa manera, venia a substituir el culte de l’antiga. Segons Josep M. Badia, que ha estudiat documentació de l’arxiu de la parròquia de Sant Cugat del Racó, en data de 21 de març de 1862 el Bisbe de Vic exposava que “se halla instruido e ultimado en esta Curia eclesiástica el expediente sobre erección de capilla pública en el manso Soler, hoy dia propiedad de D. Pascual Soler, sito en la parroquia de Salou”. I també que li consta que “se halla concluida la fábrica de la mencionada Capilla, bendecida y dedicada en honor de S. Pedro” (Notes Inèdites: BADIA, 2015). Malgrat això, la data que consta a la inscripció del portal és l’any 1905. Tradicionalment, la família ha considerat que en aquesta data es féu el canvi del culte de l’antiga capella a la nova, on s’hi van traslladar les imatges antigues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra civil de 1936 es va cremar l’altar de l’església i se’n va extreure la campana per poder fondre-la. Segons es diu, abans que els revolucionaris arribessin a la masia la família va amagar les imatges modernes i va deixar-hi les antigues (procedents de l’antiga església de Sant Pere de l’Alou), considerant que tenien menys valor. De manera que les imatges antigues foren les que es van cremar i les modernes les que s’han conservat. No va ser fins l’any 1945 que es va reconstruir l’altar i es va fer el bateig de la nova campana, anomenada Maria. L’any 1960 el bisbe V.E. Tarancón va consagrar l’altar. Hi ha constància de visites pastorals per part de Mns. Josep Bascuñana (1970), Mns. Miquel Moncadas (1987) i Mns. Antoni Deig (1988).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de Pau Soler els hereus al llarg del segle XX han estat Josep Soler, Josep Soler i Joan Soler, que és l’actual propietari. La família continua al front de l’explotació agropecuària, i en els anys recents s’han fet algunes obres importants, com ara l’habilitació de la pallissa com a habitatge o la construcció d’un altre habitatge sobre els coberts del sector sud.</span></span></span></p>	41.9041300,1.8199500	402124	4639805		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89684-soler-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89684-soler-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89684-soler-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89684-soler-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89684-soler-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89684-soler-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89684-soler-pallissa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89684-soler-pallissa-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89684-soler-safareig.jpg	Legal	Contemporani\|Historicista\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripcions en llindes: 1746 (llinda interior), 1757 (portal interior a l’est), “Pascual Soler [M] 1826” (en un carreu recol·locat a la planta baixa), 1859 (en una teula), 1881, Ramon Soler (portal d’entrada a l’est), 1905, Pau Soler (porta de la capella).Es conserven diverses teules amb inscripcions del segle XVII. La més antiga té gravat l’any 1640; d’altres tenen inscrites frases curioses.Informació facilitada pels propietaris.	98\|116\|119\|94	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89685	Capella de Sant Pere del Soler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-del-soler	<p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 103.EA</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Capella que està adossada a la masia del Soler, a l’angle nord-est de la casa. Fou construïda a finals del segle XIX en estil neogòtic i està dedicada a sant Pere. És d’una sola nau, de planta rectangular, i té una petita sagristia adossada al sud. La façana principal, encarada vers llevant, consta d’un portal de llinda plana rematat per un arc ogival cec i, al seu damunt, té un òcul decorat amb una traceria gòtica i una campanar d’espadanya. Els paraments són fets amb un aparell de carreus força grossos i regulars. Les façanes laterals presenten sèries de finestres rematades amb arcs ogivals i decorades amb vitralls (quatre al nord i tres al sud). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau és coberta amb volta de creueria i als peus té un petit cor al qual s’hi accedeix per una escala de cargol. Les imatges que es conserven a l’altar són relativament modernes, probablement de començaments del segle XX.</span></span></span></p>	08141-384	A la masia del Soler. Sector est del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>La masia del Soler és molt probablement d’origen medieval, encara que el primer esment documental que en coneixem és del fogatge de 1553. Conserva l’arxiu particular amb documentació a partir del 1531. A aquest any es remunta l’arbre genealògic de la família Soler, segons consta en uns capítols matrimonials entre Joan Soler, de Sant Cugat, amb Elehonor Torrebruna, de Sallent. Des d’aquest moment, com a mínim, la família Soler ha estat al front del mas de manera ininterrompuda, i encara en són els propietaris en l’actualitat. Els successius hereus han estat Llorenç Soler (segle XVI), Jaume Valentí Soler, Jaume Soler i Francisco Soler (segle XVII); Emmanuel Soler, Bonaventura Soler i Pasqual Soler (segle XVIII); Pasqual Soler i Ramon Soler (segle XIX). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII la casa es va ampliar i es va regularitzar el cos de ponent. Al segle XIX el Soler es devia beneficiar àmpliament del boom de la vinya, cosa que es reflecteix en nombroses obres d’ampliació: un nou cos residencial a llevant (fet possiblement entorn de 1881), el recreixement del cos antic amb una nova planta, diversos coberts i la construcció d’una capella de notable qualitat arquitectònica. En aquest moment el Soler tenia les masoveries de la Sala (segons notícies orals l’haurien adquirida després de les desamortitzacions fetes a l’Església), Casolius (que és probablement una construcció de 1831) i la casa coneguda com la Masoveria del Soler (que és una construcció del segle XIX o principis del XX, situada uns 150 m a l’est).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862, la casa ja era anomenada El Soler. Hi figura que es trobava situada a 4 km del nucli on hi havia l’ajuntament de Castelladral. Constava de dues cases, una habitada constantment i l’altra deshabitada; una tenia un pis i l’altre tres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bona part de les obres abans esmentades cal atribuir-les a Pau Soler, qui fou l’hereu a finals del segle XIX. Havia nascut el 1850 i s’havia casat el 1886 amb Marta Camprubí. És en aquesta època quan es construí la capella de la masia. Es donava el cas que la capella pròxima de Sant Pere de l’Alou es trobava en mal estat, i aleshores es va desmuntar per aprofitar-ne pedres en una construcció de la Sala, que ja hem dit que era una masoveria del Soler. Fou en aquest moment quan es construí la capella del Soler, a la qual se li va donar la mateixa advocació de Sant Pere i que, en certa manera, venia a substituir el culte de l’antiga. Segons Josep M. Badia, que ha estudiat documentació de l’arxiu de la parròquia de Sant Cugat del Racó, en data de 21 de març de 1862 el Bisbe de Vic exposava que “se halla instruido e ultimado en esta Curia eclesiástica el expediente sobre erección de capilla pública en el manso Soler, hoy dia propiedad de D. Pascual Soler, sito en la parroquia de Salou”. I també que li consta que “se halla concluida la fábrica de la mencionada Capilla, bendecida y dedicada en honor de S. Pedro” (Notes Inèdites: BADIA, 2015). Malgrat això, la data que consta a la inscripció del portal és l’any 1905. Tradicionalment, la família ha considerat que en aquesta data es féu el canvi del culte de l’antiga capella a la nova, on s’hi van traslladar les imatges antigues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra civil de 1936 es va cremar l’altar de l’església i se’n va extreure la campana per poder fondre-la. Segons es diu, abans que els revolucionaris arribessin a la masia la família va amagar les imatges modernes i va deixar-hi les antigues (procedents de l’antiga església de Sant Pere de l’Alou), considerant que tenien menys valor. De manera que les imatges antigues foren les que es van cremar i les modernes les que s’han conservat. No va ser fins l’any 1945 que es va reconstruir l’altar i es va fer el bateig de la nova campana, anomenada Maria. L’any 1960 el bisbe V.E. Tarancón va consagrar l’altar. Hi ha constància de visites pastorals per part de Mns. Josep Bascuñana (1970), Mns. Miquel Moncadas (1987) i Mns. Antoni Deig (1988).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de Pau Soler els hereus al llarg del segle XX han estat Josep Soler, Josep Soler i Joan Soler, que és l’actual propietari. La família continua al front de l’explotació agropecuària, i en els anys recents s’han fet algunes obres importants, com ara l’habilitació de la pallissa com a habitatge o la construcció d’un altre habitatge sobre els coberts del sector sud.</span></span></span></p>	41.9042100,1.8201000	402136	4639814		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89685-soler-esglesia-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89685-soler-esglesia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89685-soler-esglesia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89685-soler-esglesia-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89685-soler-esglesia-int-3.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada pels propietaris	116\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89686	El Casalot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-9	<p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 33.BARP</span></span></span></span></p>	XI-XV	L'estat de l'habitatge del mas és desconegut, possiblement força arrasat. Els elements excavats a la roca es conserven parcialment.	<p><span><span><span>Vestigis d’un probable mas medieval que conserva a la vora tines excavades a la roca i altres elements que formaven un espai de treball destinat a l’elaboració del vi i potser també de l’oli. El jaciment es troba a l’extrem d’un camp de conreu, situat en un contrafort a ponent de la Serra de Castelladral. Al sud-oest de l’esplanada, al costat del camp, els enderrocs són abundants i formen un petit monticle entre l’espessa vegetació en el qual s’insinuen possibles murs. Probablement aquí és on hi havia l’habitatge del mas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres a l’oest, en una zona rocallosa que forma una petita cinglera on el terreny comença ja a davallar, trobem els diversos elements excavats a la roca, que estarien aixoplugats per algun tipus de cobert, del qual se’n conserven nombrosos encaixos de forma quadrada a la paret de la roca. Servien per encaixar-hi les jàsseres que sostenien el sostre del cobert. En aquest sector hi trobem les tines i la base d’una premsa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, en una posició més a l’est hi ha dos dipòsits circulars; un de major diàmetre i profunditat i un altre més petit. Ambdós estan connectats per un forat circular, amb restes de morter d’haver estat segellat alguna vegada. Corresponen a una tina de tradició medieval, amb el seu “follador” o funyador, que és la cavitat més petita, on es trepitjava el raïm. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica més a l’oest hi ha un altre dipòsit circular que a la paret exterior de la roca té la seva boixa, per on desguassava cap a una pica de decantació que sembla haver estat seccionada o molt erosionada. Probablement es tractava d’una altra tina. Una mica més a ponent, encara, hi ha la base d’una premsa excavada a la roca de planta circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la fitxa del Catàleg de protecció del patrimoni de Navàs (PEUPIC) es parla també de la base i la mola sotana d’un molí que es conservaven a la part sud d’aquest àmbit.</span></span></span></p>	08141-385	Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral.		41.9105500,1.7810300	398906	4640563		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89686-casalot-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89686-casalot-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89686-casalot-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89686-casalot-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89686-casalot-vista.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			85	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89687	Toll de l’Ingla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-lingla		XIX-XX	Entorn de la riera abandonat i envaït per la vegetació.	<p><span><span><span><span>Toll artificial o bassa que es troba a la riera d’Hortons, a la mateixa llera de la riera, just en el punt on hi ha un petit saltant d’aigua que cau just sobre el toll. Es troba a les proximitats de la masia de l’Ingla, uns 240 m al sud-oest de la casa. Habitualment aquesta riera està seca, de manera que es devia aprofitar algun forat que ja existia a la codina de la riera, fet per l’erosió de l’aigua, i es va excavar fent-lo més profund. Ara aquesta mena de bassa artificial presenta una planta més o menys quadrada i fa més d’un metre de profunditat. En una de les seves vores sembla que es forma un pla inclinat que ha estat tallat expressament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons notícies orals, en aquest toll hi venien a rentar la roba dones procedents de les cases de l’entorn.</span></span></span></span></p>	08141-386	Sector central del terme municipal. Aantic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral.		41.9008300,1.7679000	397801	4639500		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89687-toll-ingla-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89687-toll-ingla-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89687-toll-ingla-5.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest element és inèdit i el donem a conèixer gràcies a la informació facilitada per Jaume Obradors	98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89688	Pont de l'Ingla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lingla				<p><span><span><span>Pont natural format per una roca en una codina a la llera de la riera d’Hortons. Es troba prop de la masia de l’Ingla, uns 100 m al sud-est de la casa. El pont mesura uns tres metres de llarg i té una amplada d’un metre aproximadament. Es tracta d’una roca allargassada que en aquest punt ha quedat foradada a la seva part inferior a causa de l’acció erosiva de l’aigua de la riera que discorre per aquest indret.</span></span></span></p>	08141-387	Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral.		41.9020600,1.7702200	397996	4639633		08141	Navàs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89688-pont-ingla-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89688-pont-ingla-30.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Jaume Obradors		2153	5.1		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89689	Forn de ginebró de l’Ingla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-de-lingla		XIX-XX		<p><span><span><span>Forn de ginebró gravat a la roca d’una codina situada a la llera de la riera d’Hortons, prop de la masia de l’Ingla. Concretament es troba uns 80 m a l’est-sudest de la casa. La tipologia d’aquest forn és una de les variants que sol ser habitual a la zona. El gravat a la roca dibuixa un cercle que té al centre un regueró de línia recta i que desemboca en un petit graó natural de la roca. Uns 11 metres a la dreta hi ha un altre gravat a la roca amb una espècie de cercle que, pel que sembla, és un intent inacabat de construir un segon forn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les èpoques més recents aquests forns funcionaven de la següent manera: al damunt del cercle s’hi apilonaven les branques de ginebró i les teies per cremar, que eren sostingudes dins d'un bidó que es col·locava invertit, de manera que actuava com una mena de forn. L'oli que destil·lava el ginebró baixava pel regueró i es dipositava en algun recipient que es col·locava al final. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’oli de ginebró té moltes propietats, i s’utilitzava sobretot per guarir inflamacions en animals, però també en les persones. Aquest tipus de forns encara s’utilitzaven a principis del segle XX.</span></span></span></p>	08141-388	Sector nord-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral.		41.9027300,1.7705500	398024	4639707		08141	Navàs	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89689-forn-ginebro-ingla-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89689-forn-ginebro-ingla-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89689-forn-ginebro-ingla-vista.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest element és inèdit i el donem a conèixer gràcies a la informació facilitada per Jaume Obradors	98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89690	Creu del Soler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-soler		XX		<p><span><span><span>Creu de ferro i pedra situada sobre una roca al costat del camí que porta a la masia del Soler, uns 150 m a l’oest de la casa. Consta d’un pilar de pedra de secció vuitavada i acabat amb una peça de forma acampanada damunt la qual hi ha la creu de ferro. A la part frontal del pilar hi ha la següent inscripció: “1932 J. S.”</span></span></span></p>	08141-389	Prop de la masia del Soler. Al sector central del municipi. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>Aquesta creu fou construïda per Josep Soler l’any 1932, tal com indica la inscripció. Era el propietari de la masia del Soler, avi de l’actual propietari. Que recordi la família, la col·locació d’aquesta creu no obeïa a cap motiu concret.</span></span></span></p>	41.9047000,1.8181100	401972	4639871	1932	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89690-creu-soler-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89690-creu-soler-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89690-creu-soler-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada pes propietaris	98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89691	Arxiu parroquial de Sant Miquel de Castelladral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-miquel-de-castelladral		XV-XX		<p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de Sant Miquel de Castelladral, que des de fa uns anys es conserva a l’Arxiu Episcopal de Solsona. De l’arxiu parroquial pròpiament s’han conservats els llibres sagramentals més o menys des de finals del segle XVI, però hi trobem també altres fons de caràcter civil. L’arxiu inclou les següents sèries documentals:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres sagramentals. 8 llibres de baptismes pràcticament continuats des de 1572 fins a 1930 (els primers inclouen alguns matrimonis i defuncions); 1 llibre de confirmacions des de 1625 a 1925; 3 llibres de matrimonis entre 1635 i 1930 (els anys que van de 1577 i 1634 es troben entre els baptismes); 5 llibres de defuncions entre 1573 i 1855, i entre 1912 i 1937 (els anys que falten es troben entre els baptismes).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Administració parroquial i diversos. Documentació corresponent als segles XVIII i XIX que inclou, entre d’altres, visites pastorals, llibres de comptes, cens parroquial, fundacions, confraria del Roser, etc. A més d’un fragment d’incunable del segle XV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentació notarial. 11 manuals notarials de de 1487 fins a 1734 (alguns inclouen documentació del Mujal); 6 llibres de capítols matrimonials dels segles XVI-XVIII; documentació diversa de testaments (segles XVI-XIX) i altres documents diversos, incloent documentació notarial procedent del Mujal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Arxiu conserva també documentació de l’Ajuntament de Castelladral, que fins entrat el segle XX va ser el cap del municipi. Concretament, hi trobem alguns libres d’actes, diari d’ingressos o registres de sortides de documents i comunicacions entre 1887 i 1909.</span></span></span></p>	08141-390	Bisbat de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona		41.8999600,1.8793700	407046	4639276		08141	Navàs	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89691-castelladral-esglesia-13.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Cultural		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			94\|98	56	3.2		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89692	Arxiu parroquial de Sant Salvador de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-salvador-de-torroella		XX		<p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de Sant Salvador de Torroella, que des de fa uns anys es conserva a l’Arxiu Episcopal de Solsona. Pel que fa a l’arxiu parroquial pròpiament, només es conserven quatre sèries corresponents al segle XX: Declaracions jurades de baptismes i matrimonis des de 1914, Inscripcions de partides (fulls solts), Registre d’enterraments i Llicències d’enterraments.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, es conserva documentació diversa del segle XX: de la colònia Palà, comptes, expedients matrimonials, decrets de visita i actes de les conferències arxiprestals.</span></span></span></p>	08141-391	Bisbat de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona	<p><span><span><span>Els anys de la Guerra Civil l’església de Sant Salvador de Torroella fou saquejada i destruïda. En aquest moment es destruí també l’arxiu parroquial.</span></span></span></p>	41.8999600,1.8793700	407046	4639276		08141	Navàs	Restringit	Bo		Inexistent		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Cultural		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana				56	3.2		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89693	Arxiu parroquial de Santa Creu del Mujal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-creu-del-mujal		XVI-XX		<p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de Santa Creu del Mujal, que des de fa uns anys es conserva a l’Arxiu Episcopal de Solsona. A més dels llibres sagramentals i de la documentació parroquial inclou altra documentació de caràcter civil. L’arxiu inclou les següents sèries documentals:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres sagramentals. 3 llibres de baptismes entre 1553 i 1930; 1 llibre de confirmacions entre 1702 i 1795; 1 llibre de matrimonis entre 1602 i 1851; 1 llibre de defuncions entre 1592 i 1854.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altra documentació parroquial. Un fragment sobre la confraria del Roser (1794), un fragment de visites pastorals (1613), correspondència (segles XVIII i XIX), arxiu particular de mn. Freixes (mitjans de segle XX), llibres de comptabilitat (segles XVIII-XX), inventaris, censals, llevadors, llibres d’obres (segles XVI-XX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentació notarial. 9 manuals notarials, alguns procedents de Gaià, el Mujal o Sant Genís de Masadella (segles XIII-XVIII); 4 llibres de testaments (segles XIV-XVIII), 6 llibres de capítols matrimonials (segles XVI-XX); altra documentació notarial diversa.</span></span></span></p>	08141-392	Bisbat de Solsona. Plaça Palau, 1. Solsona		41.8999600,1.8793700	407046	4639276		08141	Navàs	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89693-mujal-esglesia-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Cultural		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	56	3.2		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89694	Forn d’obra de Sallés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-salles	<p><span><span><span><span>HERNÁNDEZ, David (2018). </span><span><span><span><span>Web Wikipedra (codi 279, forns)</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Parcialment derruït, cobert per la vegetació	<p><span><span><span>Forn d’obra o teuleria que es troba dins la propietat de la masia de Sallés, uns 300 m al nord-oest de la casa, en una zona boscosa. El conjunt es troba actualment cobert d’esbarzers i la boca de foc resta colgada.</span></span></span></p>	08141-393	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.		41.9022400,1.8071800	401062	4639610		08141	Navàs	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89694-forn-cellers-279-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89696	Forn d'obra de can Peçols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-pecols	<p><span><span><span><span>HERNÀNDEZ, David (2018). </span><span><span><span><span>Web Wikipedra (codi 281, forns)</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX	Semi-derruït, envaït per la vegetació.	<p><span><span><span>Forn d’obra o teuleria emplaçat dins la propietat de can Peçols, uns 70 m al nord de la casa. <span>El forn segueix la tipologia habitual. Consisteix en una construcció de pedra en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada, habitualment coberta per una sèrie d’arcs transversals o bé amb volta. Aquí és on s’hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. En el mur davanter la boca de la fogaina ha quedat colgada. La part superior, on hi havia la cambra de cocció, és la part més visible. </span>Hi podem veure una inscripció que s’hi va fer abans de la primera fornada: “'PELLI_R' envoltat d'un requadre. Potser es volia escriure el cognom Pellicer...? Així mateix, a la paret nord es veu '18..', o sigui, dues xifres i dos punts rodons. </span></span></span></p>	08141-394	Sector sud del terme municipal		41.8820500,1.8184100	401962	4637355		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89696-forn-dobra-can-passols-281-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89696-forn-dobra-can-passols-4-wikipedra.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Autor de les fotografies David Hernández (Wikipedra)	98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89697	Goigs de Sant Cugat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cugat	<p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 37.01.EA, 05(37)CA.</span></span></span></p>	XX	Goigs que ja no es solen cantar	<p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a la parròquia de Sant Cugat del Racó. Les edicions consultades tenen per títol “Goigs a llahor del gloriós màrtir Sant Cugat. Patró de la parròquia de Sant Cugat del Racó. Bisbat de Solsona”. La lletra és de Climent Forner, i la música de Josep M. Castella, músic molt vinculat a Navàs. Se’n conserven dos exemplars antics al fons documental de la Diputació de Barcelona, sense data.</span></span></span></p>	08141-395	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó	<p><span><span><span>L’església de Sant Cugat del Racó és una de les joies del romànic del Bages, documentada ja al segle X com una possessió del monestir de Ripoll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sant Cugat és un dels màrtirs autòctons catalans (com Santa Eulàlia o Sant Fruitós), tot i que caldria matisar que es tracta d’un emigrant procedent de l’Àfrica. A finals del segle III i principi del IV el nord d’Àfrica era un dels principals territoris amb implantació del cristianisme a l’imperi romà, mentre que la península ibèrica estava pràcticament per cristianitzar. Amb aquest panorama, dos joves de Cartago (a l’actual Tunis), Fèlix i Cugat (en llatí <em>Cucuphas</em>) van arribar a Catalunya amb la missió d’evangelitzar la zona. Fèlix es va establir a Girona i Cugat a Barcelona, on va exercir també la dedicació de mercader. Un cop delatat, Cugat va ser martiritzat al campament que hi havia a Sant Cugat del Vallès (<em>Castrum Octavium</em>), al lloc on actualment hi ha el monestir i on s’hi van enterrar les seves restes. Sant Cugat és un personatge històric però, com és habitual, en la seva biografia s’hi ha afegit un bon grapat d’elements llegendaris, sobretot quan es narren els fets sobrenaturals del seu martiri, que es caracteritza per ser extremadament dur.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En primer lloc el prefecte romà el va fer assotar per dotze soldats robustos, però Cugat va sanar miraculosament de les ferides, els soldats van quedar cecs i el prefecte va morir. El nou prefecte el va fer rostir en una graella untat amb vinagre i pebre. Novament, el màrtir va sanar, mentre que els seus botxins moren al foc. En un tercer intent el prefecte ordena cremar-lo en una gran foguera, però la flama s’extingeix i ell queda il·lès. En un quart intent el prefecte, desconcertat, el torna a tancar, però un resplendor celeste il·lumina la presó i fa que els soldats es converteixin. Després mana flagel·lar-lo amb assots de ferro, però la carrossa del prefecte s’incendia i aquest mor. Finalment, el nou prefecte (ja és el tercer), escarmentat i més prudent, no s’atreveix a aplicar-li més turments. Ordena que el passin per l’espasa. I així és degollat i mor. Segons la tradició, el 25 de juliol del 304.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La devoció a sant Cugat és força antiga (sobretot a partir del segle XI, o potser anterior) i està arrelada a tot Catalunya, tot i que també a França, on al segle VIII les seves suposades relíquies van anar a parar a un monestir de París. Antigament era patró dels geperuts i dels petits robatoris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’autor de la música dels goigs, Josep M. Castella i Molins (Artés 1910 – 2008), podem dir que fou músic, organista i compositor. Tenia una sabateria a Navàs i des de 1949 fins 1970 va dirigir la Societat Coral Cantaires Navassencs, amb un repertori de caramelles i cançons d’arreu. Va compondre sardanes, una sarsuela i música tradicional.</span></span></span></p>	41.8976600,1.8129800	401536	4639095		08141	Navàs	Obert	Regular		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Climent Forner (lletra), Josep M. Castellà Molins (música)			62	4.4		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89698	Goigs de Sant Genís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-genis-0		XIX-XX	Goigs que ja no es solen cantar	<p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església de Sant Genís de Masadella i, posteriorment, també a la parròquia de Navàs, ja que aquesta té com a advocació secundària sant Genís, en record de l’antiga dependència que els masos de la zona de Navàs, abans del segle XVII, havien tingut envers Sant Genís de Masadella. A més, sant Genís és patró de Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edició de 1863 du per títol: “Goigs del gloriós màrtir Sant Genís, que’s cantan en sa Iglesia sufraganea de la parroquia de Santa Creu del Mojal del Bisbat de Solsona”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs invoquen la cura del sant per als feligresos de la parròquia: “¡Oh gran màrtir! Deslliureu / als devots de malaltias, / de febres, doló i neulías, / per ells pregánt sempre á Déu; vulga lo Senyor seguis / á Vos nostra caritat (...) / Masadella y son veinát / de temps immemorial / cóm a metge de tot mal / vos venera ab pietat (...).</span></span></span></p>	08141-396	Sector oest del terme municipal. Antiga demarcació de Sant Genís	<p><span><span><span>Sant Genís de Masadella és una església romànica del segle XII. Per la seva situació al pla de Navàs proper al Llobregat, abans del sorgiment del nucli de Navàs Sant Genís era el centre de les celebracions religioses que es feien en aquesta zona. Va exercir aquesta funció del segle XIV fins al XVII. A partir del segle XVIII ja és freqüent que les celebracions es facin a l’església del Mujal, i en comptades ocasions a la de Sant Genís. Al segle XX l’església de Sant Genís passa a ser una simple capella del mas que es troba al costat. A finals del segle XIX es construí l’església de Navàs, que va adoptar sant Genís com a advocació secundària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edició més antiga conservada dels goigs de Sant Genís són del 1863, impresos a la impremta de Pau Roca, de Manresa. Una altra edició és del 1927, també de la Impremta de Pau Roca. </span></span></span></p>	41.9098400,1.8546200	405008	4640400		08141	Navàs	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89698-goigs-st-genis-1927.jpeg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	62	4.4		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89699	Masoveria del Soler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-soler		XIX-XXI		<p><span><span><span>Casa de pagès que era, com el seu nom indica, una masoveria del Soler, emplaçada uns 150 m a l’est de la masia principal. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té un gran cobert amb funcions de pallissa situat a ponent i separat de la casa per un estret corredor. Antigament els dos cossos estaven comunicats per un pont, que recentment s’ha eixamplat en forma de terrassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa ha estat aixecada en una sola fase constructiva i presenta una composició ben planificada. La façana principal, encarada vers llevant, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb el portal al centre i dues finestres balconeres al seu damunt. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista (fins fa poc conservaven l’arrebossat tradicional), i totes les obertures són emmarcades amb maó. A la façana nord té adossat un petit cos lateral on hi ha un pou. A l’interior la planta baixa té sostre de volta.</span></span></span></p>	08141-397	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó	<p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva aquesta masoveria es devia bastir al segle XIX o començaments del XX. En aquesta època el Soler tenia tres masoveries: la Sala (segons notícies orals l’haurien adquirida després de les desamortitzacions fetes a l’Església), Casolius (que és probablement una construcció de 1831) i la casa coneguda com la Masoveria del Soler.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2012 la masoveria del Soler estava desocupada des de feia temps. Uns anys després ha estat rehabilitada conservant les característiques exteriors de l’edifici.</span></span></span></p>	41.9038900,1.8222500	402314	4639776		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89699-masoveria-del-soler-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89699-masoveria-del-soler-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89699-masoveria-del-soler-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En el 'Catàleg de masies', aquesta masoveria té una ubicació incorrecta, tant en el mapa com en les coordenades UTM.	119\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89700	Tina de cal Bartomeu 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-bartomeu-1		XVI-XVIII	Construcció de la barraca semi-derruïda. Entorn envaït per la vegetació.	<p><span><span><span>Tina excavada a la roca d’una tipologia que il·lustra la transició entre les tines medievals i les d’època moderna (entre els segles XVI i XVIII). Es troba en un gran bloc de roca, en un emplaçament isolat al costat del camí que condueix a la casa de cal Bartomeus, a uns 200 m al nord-oest de la casa, no gaire lluny del nucli de Castelladral.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La tina, de forma cilíndrica, ha estat buidada a l’interior de la roca. A diferència de les tines medievals, aquesta no té “follador” o funyador, que era la cavitat més petita on es trepitjava el raïm. Al seu lloc, a la part alta de la tina hi trobem una vora o rebaix que permetia recolzar-hi el brescat, que són les fustes que anaven situades al damunt i que, en les tines modernes, és on s’aixafava la verema. A diferència de les tines modernes, però, aquesta no està revestida amb els típics cairons de ceràmica vidrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per la part posterior la roca té uns graons que permetien accedir a la part superior de la tina per abocar-hi la verema. Les mesures interiors són 1,65 m de diàmetre per 1,15 m d’alçada. Això correspon a una capacitat de 2.400 litres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un moment donat la tina va quedar en desús i s’adaptà com a barraca. A aquest efecte es va obrir una estreta porta entre la paret de la roca i, la part superior, es va cobrir amb un muret de pedra seca que devia adoptar la típica forma de falsa cúpula. En aqueden tan sols unes poques filades. La boixa per on desguassava la tina es troba sota la porta.</span></span></span></span></p>	08141-398	Prop de cal Bartomeus (Castelladral). Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral.	<p><span><span><span>COROMINAS CAMP, Ramon i Jaume (2017). <em>Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l’edat mitjana</em>. Centre d’Estudis del Bages; Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 314-315.</span></span></span></p>	41.8969800,1.7808800	398872	4639057		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89700-tina-cal-bartomeus-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89700-tina-cal-bartomeus-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89700-tina-cal-bartomeus-1-5.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Moltes de les tines, premses o trulls excavats a la roca d’aquesta zona han estat estudiats en el llibre dels germans COROMINES (2017). Quan és així, com en aquest cas, seguim la denominació que ells proposen. En aquesta zona propera a Castelladral els germans Coromines inventarien dues tines més excavades a la roca (tina de cal Bartomeus 2 i tina de la casa del Forn). Tanmateix, les coordenades que donen en els tres casos (incloent-hi la tina de cal Bartomeus 1) estan equivocades. Les altres dues no les hem pogut localitzar.	94	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89701	Festa Major de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-navas	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 221-222.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Festa major de Navàs, que se celebra als voltants del 25 d’agost, per Sant Genís, patró del poble. Entre la diversitat d’actes culturals i lúdics, el moment culminant és el diumenge al migdia, quan es ballen els balls tradicionals de gegants, nans, cascavells i bastoners a la Plaça de l’Ajuntament, després d’haver fet un cercavila per carrers del poble i haver encès una traca valenciana al llarg del carrer de l’Església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els carrers del centre són escenari d’altres activitats de cultura popular, com ara el correfoc, la diada castellera, la ballada de sardanes o les mostres de ball i les havaneres. També s’organitzen una bona diversitat d’actes lúdics, culturals, esportius i infantils de signe divers.</span></span></span></p>	08141-399	Poble de Navàs. Diferents localitzacions, especialment a la Plaça de l'Ajuntament.	<p><span><span><span>La celebració de la festa major per Sant Genís es deu haver fet des de temps immemorials, però la primera referència escrita és de l’any 1893, anterior a la construcció de l’església de Navàs. La festa durava tres dies: dissabte, diumenge i dilluns. Segons una crònica de 1905 publicada al diari <em>Pla de Bages</em> aquell any la celebració va començar el dissabte amb un repic de campanes i una orquestra fent cercavila pels carrers engalanats. Diumenge hi havia toc de diana per l’orquestra i ofici solemne. Al migdia, tronades i un típic “llevant de taula” o concert. A la tarda, rosari cantat amb l’orquestra, festes populars en diferents carrers i ball al “Saló Nou”. Dilluns hi havia missa de difunts, tronada, rosari cantat i concert. Els tres dies va funcionar el “cinematògraf”, que s’havia estrenat l’any anterior. Com es pot veure, la part musical hi tenia un gran protagonisme, tant en els actes religiosos com en els lúdics o profans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de 1906 hi va haver dos grups que organitzaven la festa, el de la Sala Nova, també coneguda com a Sala Jardí, que més endavant fou l’Ateneu Navassenc, i el grup de l’envelat dels “nòys de la brusa”, que posteriorment van donar lloc al Centre Nacionalista Republicà. Eren uns anys de forta polarització política. Els primers eren de tendència conservadora, afins a la Lliga Catalanista, mentre que els segons eren catalanistes i d’esquerres. Entre els dos es va establir una forta competència, especialment en els balls, i fins i tot s’editaven els programes per separat. Durant els anys 1927 al 1930 el Centre Republicà fou suprimit. Durant la República i la guerra civil la festa es va fer el primer diumenge de juliol. L’any 1936 hi va haver tres organitzadors, quan s’hi va afegir un altre grup de gent d’esquerra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra va començar a organitzar la festa el club de futbol, però aviat passà a l’Ajuntament, i al llarg dels anys seixanta el Cor de Cantaires Navassencs es va constituir en comissió de la Festa Major. El 1965 es van estrenar els nans, i l’any següent els anomenats gegants pubills, cadascun amb els seus respectius balls. Des d’aleshores han estat un component destacat de la festa. El 1968 es va proclamar per primera vegada la pubilla, que va esdevenir també un dels actes més arrelats. El 1978 va suprimir-se el tradicional envelat i els actes van passar a fer-se a l’aire lliure, a la plaça de l’Ajuntament (BADIA, 2000: 221-222).</span></span></span></p>	41.8999500,1.8790200	407017	4639275		08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89701-festa-major-navas-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89701-festa-major-navas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89701-festa-major-navas-9.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Fotografies facilitades per l’Ajuntament de Navàs	98	2116	4.1		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89702	Fira de Primavera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-primavera-0	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2007). <em>Fira de Primavera (1933-2007)</em>. 75 anys de fires a Navàs. Ajuntament de Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2007). <em>Fira de Tardor (1933-2007)</em>. 75 anys de fires a Navàs. Ajuntament de Navàs.</span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span>Fira que es celebra a Navàs quinze dies després de Pasqua. És una de les dues fires que es fan al poble (l’altra és la Fira de Tardor) i actualment és la que té un major ressò. Durant el cap de setmana que dura es munten parades al passeig de Ramon Vall, que és el lloc on es concentra principalment el bullici i l’animació. El sector de l’automoció hi ocupa un ampli espai, junt amb la maquinària. També hi ha paradetes d’alimentació, artesania i tota mena de productes. Els dies al voltant de la fira es porta a terme un ampli ventall d’actes: tastos de diversos productes gastronòmics, espectacles infantils, castellers, trobada de gegants, sevillanes, presentacions de llibres, concerts…</span></span></span></p>	08141-400	Al poble de Navàs, especialment al Passeig de Ramon Vall	<p><span><span><span>Les fires de primavera i de tardor foren creades l’any 1933, sota l’impuls de l’Associació del Comerç i la Indústria, que va fer arribar a l’Ajuntament una petició per establir els dos esdeveniments. S’acordà que una fira es celebraria el tercer diumenge abans de la primera Pasqua i una altra el tercer diumenge d’octubre. Al principi, doncs, la Fira de Primavera es feia dins del període de la Quaresma, amb les restriccions que això comportava, però en canvi era una bona data per al comerç d’animals. Després de la guerra, però, es canvià i passà a fer-se quinze dies després de Pasqua. En un principi l’Ajuntament proposava que les fires s’ubiquessin a la plaça de la que fou serradora del Victori (actual plaça de l’Ajuntament), però l’associació preferia el Passeig Ramon Vall i finalment aconseguí que aquesta fos la opció triada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una primera etapa, de 1933 fins a 1936, la Fira de Primavera tenia dues vessants principals: era fonamentalment una fira de bestiar, on es tractava amb cavalls, vaques, porcs i ovelles a la zona on ara hi ha el Club d’Avis, i també hi havia les parades dels botiguers del poble i dels marxants. L’organització anava a càrrec de l’Associació del Comerç i la Indústria, que rebia ajudes de l’Ajuntament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra, en l’etapa que va de 1940 a 1966, la fira que tenia més relleu era la de Tardor. Per l’escassedat de la postguerra en la de primavera hi havia poques parades fins que, cap als anys seixanta, es començà a animar quan s’hi exposà per primera vegada maquinària agrícola. En aquesta època les activitats complementàries solien ser balls de sardanes o tómbola. L’Ajuntament passà a fer-se càrrec de l’organització.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una tercera etapa, de 1967 fins als nostres dies, la Fira de Primavera ha anat prenent més volada. Aquell any el regidor Lluís Gubianas va decidir convertir-la en una fira multisectorial, a l’estil de la que es feia a Artés. La fira va tenir una major difusió i s’anà donant espai perquè les entitats del pobles hi fessin els seus actes. El 1968 per primera vegada l’Ajuntament hi instal·là un pavelló on s’exposaven diferents projectes. A la dècada de 1970 foren molt característiques les desfilades de bandes de trompetes i tambors acompanyant les majorettes. A la dècada següent foren la colla de geganters i grallers els que animaven el carrer. Cada any la fira solia comptar amb algun acte estrella que concentrava l’atenció, com el paracaigudisme el 1972, una plaça de toros el 1975, o espectacles amb la presència de personatges famosos de l’època. Des de 1969 a 1972 hi ha hagut també ball, que després s’ha continuat en diverses modalitats. El 1980 es va introduir la Setmana Cultural, i en alguns moments les parades al Passeig es van complementar amb espais en pavellons coberts. En els darrers anys la fira s’ha completat amb una gran diversitat d’actes de tot tipus: culturals, infantils, esportius, gastronòmics, atraccions de fira, caminada i cursa populars... Avui la Fira de Primavera continua plenament vigent (BADIA, 2007).</span></span></span></p>	41.9007300,1.8773000	406876	4639364		08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89702-fira-primavera-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89702-fira-primavera-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Fotografies facilitades per l’Ajuntament de Navàs	98	2116	4.1		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89703	Fira de Tardor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-tardor	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2007). <em>Fira de Primavera (1933-2007)</em>. 75 anys de fires a Navàs. Ajuntament de Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2007). <em>Fira de Tardor (1933-2007)</em>. 75 anys de fires a Navàs. Ajuntament de Navàs.</span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span>Fira que es celebra a Navàs el tercer diumenge d’octubre. És una de les dues fires que es fan al poble (l’altra és la Fira de Primavera). Des de fa unes dècades aquesta fira s’ha reconvertit en un esdeveniment que gira entorn dels artesans i l’art popular, el comerç local i, darrerament, també el món de la vinya. En el nucli antic del poble, des del 2014 s’organitza la Mostra de verema i productes ecològics a la Plaça de l’Església. Al llarg de tot el dia, s’hi pot gaudir de diverses activitats i assistir a la presentació i degustació de vins ecològics, xafada de raïms, obtenció del most i elaboració de vi bullit. També es pot participar en el concurs de beure amb porró i gaudir de la música en directe. Al vespre se celebra un sopar amb productes ecològics i de proximitat, que es combina amb vins locals i s’amenitza amb música.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les parades dels artesans es situen sota els porxos de la plaça de l’Ajuntament i s’acompanyen d’alguns actes de la cultura popular. En els darrers anys s’ha introduït una mostra d’economia social, solidària i cooperativisme, combinada amb un maridatge de productes produïts seguint aquests criteris. També s’ha iniciat la participació en el Festival TEST, un festival itinerant d’arts escèniques de petit format que potencia el talent emergent.</span></span></span></p>	08141-401	Al poble de Navàs, especialment a la Plaça de l'Església i Plaça de l'Ajuntament.	<p><span><span><span>Les fires de primavera i de tardor foren creades el 1933, sota l’impuls de l’Associació del Comerç i la Indústria, que va fer arribar a l’Ajuntament una petició per establir els dos esdeveniments. S’acordà que una fira es celebraria el tercer diumenge abans de la primera Pasqua i una altra el tercer diumenge d’octubre. Després de la guerra, però, la Fira de Primavera es canvià i passà a fer-se quinze dies després de Pasqua. La Fira de Tardor s’ha mantingut sempre en la mateixa data. En un principi l’Ajuntament proposava que les fires s’ubiquessin a la plaça de la que fou serradora del Victori (actual plaça de l’Ajuntament), però l’associació preferia el Passeig Ramon Vall i finalment aconseguí que aquesta fos l’opció triada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una primera etapa, de 1933 a 1938, l’organització anava a càrrec de l’Associació del Comerç i la Indústria, amb ajudes de l’Ajuntament. En aquest període inicial la Fira de Tardor era més pobre que la de Primavera. Comptava sobretot amb parades de marxants, però la fira d’animals no devia tenir gaire relleu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una segona etapa, de 1939 fins a 1981, es caracteritza per ser una típica fira de firaires. Els anys de la postguerra l’activitat comercial era poc important, però una mica més endavant, cap als anys 1950 i 60, la Fira de Tardor va tenir el seu moment d’esplendor i era mes animada que la de Primavera. En aquesta etapa la fira es celebrava només el diumenge, al llarg de tot el dia, i l’organització requeia sobre l’Ajuntament. Un dels elements que més va dinamitzar la fira fou la tómbola de Domund (organització eclesiàstica dedicada a les missions), que es va fer per primera vegada el 1950. Entre 1955 i 1967 un dels actes més populars de la tómbola era un concurs de nines, que havien de ser vestides per les participants i després formaven part d’un concurs. La guanyadora era elegida Reina de la festa i presidia l’acte de repartiment de premis, i les nines, amb els seus vestits, s’exposaven a la Sala d’Actes del Casal (avui Escola Diocesana). En aquesta època els actes lúdics complementaris eren escassos: sardanes, actes esportius o jocs infantils. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1980 la fira havia entrat en una cert declivi i el Cercle Artístic de Navàs en va impulsar la renovació introduint una Fira d’Artesania, organitzada per primera vegada el 1982 i que passà a ser l’element emblemàtic de la Fira de Tardor. Els impulsors van ser Josep Giralt Marsinyac i Miquel Oller Ferrer, del Cercle Artístic, entitat que es va encarregar d’organitzar les setze primeres edicions. Posteriorment en va prendre el relleu la regidoria de Promoció Econòmica. En aquesta nova etapa la fira canvià de lloc i passà a fer-se a la plaça de l’Ajuntament, que ofereix un marc més idoni i amb més encant pel tipus de parades dels artesans, que queden aixoplugades sota els porxos de la plaça.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els actes populars complementaris es concentren el diumenge de la fira, tot i que en els darrers anys se n’han fet també alguns dies abans o després. El 1992 es va introduir la trobada de puntaires. Des de 1998 la iniciativa de Comerç al carrer convida als botiguers a muntar una paradeta davant del seu establiment. També són presents a la fira algunes entitats amb les seves parades, i es programen actes populars complementaris, com ara balls d’esbarts, havaneres, castellers o gegants, així com actes culturals diversos. En comparació amb la Fira de Primavera, la de Tardor és més modesta en difusió, però continua sent un dels esdeveniments de referència del calendari de celebracions de Navàs. En els darrers anys s’hi ha sumat la promoció de productes ecològics i la mostra de la verema.</span></span></span></p>	41.8991500,1.8799600	407094	4639186		08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89703-fira-tardor-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89703-fira-tardor-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89703-fira-tardor-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89703-fira-tardor-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Fotografies facilitades per l’Ajuntament de Navàs	98	2116	4.1		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89705	Arrossada popular de Castelladral i mostra de vins de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrossada-popular-de-castelladral-i-mostra-de-vins-de-navas		XX-XXI		<p><span><span><span>Festa popular que es celebra a Castelladral el segon diumenge de març des de l’any 1984. L’organitza l’Associació d’Amics i Veïns de Castelladral amb la intenció d’aglutinar socis i revitalitzar el poble, tot recuperant festes i tradicions, però també innovant. De fet, ha esdevingut una festa de retrobament entre els antics pobladors de Castelladral, ja que actualment aquest nucli ha deixat de ser pràcticament un lloc de residència habitual. L’acte principal, que consisteix en un dinar popular amb arròs, es fa a l’ esplanada i alzinar de la bassa del Castell, als afores del poble, vora la Creu de la Santa Missió. L’organització va a càrrec de l’associació i de l’arròs se’n va encarregar la Colla del Pi Tort de Palà de Torroella fins a l’any 2019.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de 2012 el mateix dia també se celebra la Mostra de vins del municipi. En un primer moment es va fer a la Plaça del poble, però a l’últim any a la mateixa esplanada per centralitzar els serveis de bar i lavabos. Diverses persones de Navàs, Castelladral i Palà, aficionades a cuidar una vinya i produir vi, mostren la seva collita per tal que la gent pugui provar els seus vins durant la jornada. També s’hi pot trobar una petita fira agroalimentària amb productes locals o de proximitat.</span></span></span></p>	08141-402	Castelladral. Esplanada i alzinar de la bassa del Castell. Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral.	<p><span><span><span>Aquest acte va començar el 1984 quan, després d’uns anys que el poble i el territori al seu voltant havia quedat molt despoblat a causa de l’abandonament del camp a les dècades de 1960 i 70, s’acabava de constituir l’Associació d’Amics i Veïns de Castelladral, amb la intenció de tornar a dinamitzar la vida d’aquest petit nucli rural. En les primeres edicions la participació va ser molt notable, i alguns anys es va arribar a un miler de persones. En aquests primers anys la trobada era fortament reivindicativa: s’havia de reconvertir l’edifici de les escoles, la casa consistorial i els pisos del mestre i secretari en un local per al jovent i un alberg de Joventut amb restaurant obert al poble. També s’havia de restaurar el campanar de l’església, s’havia de fer la carretera del Mujal a Castelladral i, sobretot, portar l’aigua corrent des de Navàs. Cada any en la sobretaula es feia balanç d’aquestes qüestions. També s’organitzaven caminades des de Casserres, Navàs i Palà, i hi havia grups que s’encarregaven dels tiquets per anar a l’Arrossada des dels diferents pobles. Els que tenien més presència eren Navarcles, Sant Joan de Vilatorrada, Súria, Navàs, Casserres i Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primeria, en el mateix lloc però amb una data diferent s’hi va celebrar també una festa particular, la dels Suades, que són una nissaga que té els seus orígens en una família del mas Corretjoles que va tenir dotze fills i que es van escampar pel veïnat més proper. Aquesta trobada va ser molt animada i, en el sobretaula, van sorgir tots els temes reivindicatius abans esmentats. </span></span></span></p>	41.9013900,1.7821600	398985	4639545		08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89705-2006-arrossada-castelladral.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89705-2006-arrossada-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Jaume Obradors	98	2116	4.1		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89706	Caramelles i ball de Cascavells de Castelladral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-i-ball-de-cascavells-de-castelladral	<p><span><span><span>VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de Cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d’Estudis del Bages. Súria – Manresa, p. 220-221.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Les caramelles i el ball de cascavells tenen una important tradició i arrelament a la zona del mig Cardener i també al poble de Castelladral. Actualment el ball de cascavells es realitza juntament amb les caramelles, per Pasqua, tal com és costum en molts altres pobles, tot i que fa uns anys s’havia ballat també per la festa major. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa unes dècades s’ha recuperat el ball de cascavells característic de Castelladral, que té les seves particularitats pròpies, per bé que els seus responsables reconeixen que no les poden precisar. Doncs, pel que sembla, els balls de cascavells de cada poble tenien les seves petites diferències. Actualment, el ball de cascavells i les caramells es celebren el dissabte a la tarda i el diumenge de Pasqua. Nois i noies vinculats amb Castelladral recorren les diferents masies, on fan les típiques cantades de caramelles i el ball de cascavells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els balls amb cascavells es troben molt estesos a Catalunya, però cal diferenciar-los dels balls de cascavells, en els quals aquest instrument adquireix un protagonisme especial. A l'àrea de la Catalunya central (compresa per les comarques del Bages, Solsonès, Berguedà, la Segarra, la Noguera i el Vallès Occidental) hi trobem ben arrelat un ball de cascavells amb característiques pròpies, en el qual hi té un paper molt destacat el so dels cascavells penjant dels camalls que es fan picar amb força, especialment a la primera de les parts.</span></span></span></p>	08141-403	Castelladral. Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral.	<p><span><span><span>Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona del Bages al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascavells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). Pel que fa a Castelladral, no en tenim notícies antigues concretes, però sabem que a començaments de segle XX al poble s’hi ballava un ball de cascavells. L’isidre Soler conta que en aquesta època una vegada es van organitzar dues colles de caramellaires rivals i a la plaça de Castelladral es van esbatussar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un butlletí del Centre Escursionista del Bages de la dècada de 1930 es ressalta que per la Festa Major de Castelladral es feia aquest ball. Se sap que el grup era format per trabucaires i jovent que ballava. Passada la guerra civil, la tradició es va reprendre si bé a intervals i va subsistir fins a la dècada de 1970, quan a causa del despoblament del món rural es va deixar de celebrar la festa major i també el ball de cascavells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Normalment els encarregats d’interpretar aquesta dansa eren els nois que en sabien més, i es donava molta importància al banderer. Els dansaires de Castelladral eren molt conscients que tenien el seu propi ball de cascavells, i no volien que es confongués amb cap altre de la rodalia, especialment amb el de Serrateix o Viver. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1984 s’acabava de constituir l’Associació d’Amics i Veïns de Castelladral i es posà com a objectiu recuperar el ball de cascavells. Es va enregistrar la música, que va taral·lejar Hermenegildo Cots, i tot seguit a cal Mestre, on vivia, es van fer els primers assaigs amb els nois i noies del poble, sota la direcció del mateix Hermenegildo Cots i de Pere Obradors. Per primera vegada les noies del poble van participar en aquest ball, que antigament només feien els nois. El ball de cascavells de Castelladral es recuperà per la festa major del poble de l’any 1984. L’any següent es van recuperar les caramelles, i el ball de cascavells acompanyava les cantades que es feien a cada masia de Castelladral, Sant Cugat del Racó, Argençola i també algunes masies de l’entorn de Súria, així com a la plaça de l’Ajuntament de Navàs. A partir d’aleshores les caramelles i el ball de cascavells han continuat presents a Castelladral.</span></span></span></p>	41.8987300,1.7800800	398808	4639252		08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89706-2016-caramelles-castelladral-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89706-2016-caramelles-castelladral.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89706-2019-caramelles-castelladral.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89706-2007-caramelles-castelladral-x.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89706-caramelles-castelladralestendard.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic/Cultural		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Jaume i Pere Obradors	119\|98	62	4.4		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús