API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
89707	El Mercantil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercantil	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 24.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). “El patrimoni de Navàs”. El Xitxarel·lo, núm. 19, p. 18-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 12.02.EA</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici residencial parcialment entre mitgeres, d’estil modernista, que està emplaçat al nucli urbà de Navàs. Consta de dos volums: un cos residencial que ocupa la cantonada (de planta baixa més un pis i golfes) i una nau annexa que prolonga l’edifici cap a l’oest, més baix i de caràcter més aviat funcional i industrial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dues façanes visibles del cos residencial es caracteritzen per unes composicions simètriques que recreen algunes formes pròpies del modernisme. A les plantes baixes dominen sengles portals inscrits en semicercles. A les plantes superiors hi trobem formes geomètriques escalonades que decoren a maó vist finestres i balcons, així com els coronaments de les façanes. La façana est té al centre una estreta balconera geminada, i la façana sud un balcó corregut. Els coronaments tenen franges verticals combinades amb una mena de pinacles i cornises, i el de la façana sud adopta la forma de frontó escalonat. A la cantonada sobresurt una xemeneia que segueix aquesta mateixa pauta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau annexa posterior, de planta rectangular i força allargada, és també obrada amb maó. S’ha resolt amb un llenguatge i una composició similars, però amb unes característiques més simples i funcionals. A la part situada més a l’oest hi trobem una composició més acurada, en base a un eix de simetria a l’entorn d’un portal inscrit dins un semicercle. La resta de portals (alguns tapiats) són rematats amb arcs escarsers. El pis superior es caracteritza per una sèrie de finestres balconeres amb baranes balustrades fetes amb peces de formigó prefabricades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament tot l’edifici era pensat per quedar amb les façanes a maó vist. Quan fa uns anys el local es va habilitar com a oficina bancària a les façanes de la cantonada la planta baixa es va arrebossar i s’hi va afegir un sòcol de pedra. Cal pensar que, per sota d’aquest aplacat, es manté el material ceràmic originari.</span></span></span></p>	08141-404	Carretera de Berga, 51. Carrer de Pau Casals, 2, 4. Navàs	<p><span><span><span>Aquesta casa és coneguda com El Mercantil. En va promoure la construcció Josep Alsina Coll. A l’arxiu municipal se’n conserva un plànol, datat a 30 d’abril de 1911, però no hi consta l’autor. Josep M. Badia apunta la possibilitat que sigui el mateix autor de l’edifici de la carretera de Berga, 29 (Casa Giralt), per la similitud que tenen les dues obres (BADIA, 2000: 18-19).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament a la planta baixa de l’edifici hi hagué el cafè conegut com El Mercantil, on temps després s’hi establiria una sucursal de la Caixa de Catalunya. Malgrat els canvis d’ús que ha sofert l’edifici manté el seu aspecte originari. </span></span></span></p>	41.8996400,1.8782500	406953	4639242	1911	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89707-mercantil-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89707-mercantil-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89707-mercantil-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89707-mercantil-7.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2021-10-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			105\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89708	Cal Simó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simo-0	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 24, 32.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). “El patrimoni de Navàs”. El Xitxarel·lo, núm. 19, p. 18-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 12.03.EA</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Navàs. Es tracta d’una obra modesta, malgrat el prestigi del seu arquitecte, que tan sols incorpora alguns detalls que es podrien qualificar vagament de modernistes. És de planta rectangular i disposa de planta baixa més tres pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa, que adopta un estil encara acadèmic, queda distribuïda en tres portalades, la central més gran. Estan separades per franges revestides amb aplacat que simula carreus. L’element que singularitza la façana principal és la balconada del primer pis, sostinguda sobre mènsules i amb tres columnetes sobre les quals es recolza el balcó del damunt. Els capitells són de pedra treballats amb motius florals, la barana és de balustre i els porticons de llibret. A partir del segon pis la construcció es torna força més senzilla, tot i que manté formalment l’esquema d’un balcó corregut de dues obertures per planta. Sembla tractar-se d’una ampliació no prevista inicialment. El pis superior fou afegit després de la guerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del darrere, que dóna a una illa interior, presenta una imatge tal vegada més unitària, acostada a un tipus de modernisme bàsic i popular. S’estructura en base a galeries de tres crugies de diferent configuració segons planta i protegides amb baranes balustrades. </span></span></span></p>	08141-405	Carretera de Berga, 57. Navàs	<p><span><span><span>Originàriament aquesta casa era coneguda com a cal Corronaire. Fou promoguda per Pere Escorsell per a fàbrica de corrons del tèxtil i habitatge. El projecte va anar a càrrec de l’arquitecte manresà d’adscripció modernista Ignasi Oms i Ponsa. L’encàrrec a un arquitecte de renom, autor per exemple del Casino o la Casa Lluvià de Manresa, denota la bona condició econòmica del seu promotor (BADIA, 2000: 19), malgrat que el resultat de l’obra sigui modest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’arxiu municipal es conserva un plànol de la casa amb data de 20 de maig de 1912. Després de la Guerra Civil s’hi afegí un tercer pis que va transformar la part superior, la qual tampoc s’hauria fet com estava previst d’inici (BADIA, 2000: 18-19).</span></span></span></p>	41.8998300,1.8782600	406954	4639263	1912	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89708-cal-simo-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89708-cal-simo-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89708-cal-simo-5.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Ignasi Oms i Ponsa (arquitecte)	Altres denominacions: Cal Corronaire	105\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89709	Farmàcia Maristany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/farmacia-maristany	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 44.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). “El patrimoni de Navàs”. El Xitxarel·lo, núm. 19, p. 18-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 12.04.EA</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici d’habitatges, parcialment entre mitgeres, situat en un xamfrà al nucli urbà de Navàs. És una obra construïda a principis de segle XX, d’estil clàssic popular. Adopta una planta més o menys quadrada, amb un cos de galeries a la part posterior que dóna a un pati.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers la carretera, s’ordena en base a quatre eixos d’obertures, amb portals a la planta baixa i balcons a les plantes superiors. El balcó del primer pis és corregut i ocupa tota l’amplada, i les seves obertures són rematades amb frontons semicirculars, mentre que al segon pis els balcons són individuals i els frontons triangulars. El tercer pis és una remunta posterior i està mancat dels elements ornamentals. A la planta baixa el parament és d’aplacat a imitació d’un carreuat. Sobre el portal encara s’hi pot llegir pintat en negre el nom de “Consell Municipal”, ja que a la dècada de 1940 part de l’edifici fou seu de l’Ajuntament. A les plantes superiors el parament és arrebossat i pintat amb tonalitat clara, deixant a la vista les pedres cantoneres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana nord, que dóna a la carretera de Viver, presenta una combinació més diversificada del repertori clàssic en les obertures, amb un eix central format per finestres geminades que incorporen en el separador central una columneta d’ordre jònic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de galeries de la façana posterior és tal vegada la part més interessant, tot i que moltes de les obertures originàries han estat tapiades o modificades. S’estructura en galeries de quatre crugies; les dues de les plantes centrals són formades per arcs escarsers sobre columnes, i les de la planta superior (que forma part ja de la remunta) són amb obertures quadrangulars més senzilles. Les baranes són de balustre de formigó prefabricat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior algun dels habitatges conserva l’enrajolat hidràulic o els sostres originaris. El pati posterior a les galeries era compartit amb la casa que fa cantonada al Passeig, ja que era del mateix propietari. Tot i això, els patis estaven partits. Un d’ells ara és l’hort del farmacèutic, en el qual s’hi va construir una petita casa sense interès arquitectònic.</span></span></span></p>	08141-406	Carretera de Berga, 59. Carretera de Viver, 1. Navàs	<p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda l’any 1909 i és coneguda com a Farmàcia Maristany. És una obra d’estil clàssic projectada pel mestre d’obres de Manresa Josep Muntada i March. Se’n conserva el plànol a l’arxiu municipal de Navàs, datat el 24 de febrer de 1909.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera planta va acollir la seu de l’ajuntament després de la Guerra Civil. El primer edifici del consistori al nucli de Navàs es trobava a la carretera de Berga, en l’actual número 17. S’hi va mantenir des de 1926 fins acabada la guerra. Després es traslladà al present edifici, on estava en règim de lloguer. Posteriorment l’ajuntament es traslladà ja a l’emplaçament actual. En aquesta època posterior a la guerra a l’edifici se li afegí un tercer pis. El promotor fou Valentí Torrentó, del mas Corominas de Viver (BADIA, 2000: 19).</span></span></span></p>	41.8999300,1.8782700	406955	4639274	1909	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89709-maristany-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89709-maristany-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89709-maristany-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89709-maristany-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89709-maristany-5.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep Muntada i March (mestre d'obres)		99\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89710	Cal Vilargunté	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilargunte	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 169.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 16.EA</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Antiga nau industrial parcialment entre mitgeres que ocupa una cantonada al nucli urbà de Navàs. Adopta una planta rectangular força allargassada (amb una sola planta) i a la part posterior té annex un pati i cossos de construcció més moderna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació molt simple, de tipus fabril. El mur tester, situat a ponent i que dóna al Passeig, presenta un ampli portal de forma rectangular sense cap mena d’emmarcament. Queda rematat per un frontó-acroteri acabat de forma plana. La façana lateral, que dóna la carretera de Viver, s’organitza a partir d’un ritme de finestrals coronats amb arcs escarsers. Són fets de maó col·locat a plec de llibre i sobresurten lleugerament. Aquesta façana lateral és obrada a maó vist, i tots els finestrals han estat tapiats.</span></span></span></p>	08141-407	Passeig de Ramon Vall, 55. Navàs	<p><span><span><span>A inicis del segle XX s’instaura la primera fàbrica tèxtil a Navàs: la fàbrica de cal Forcada (1901). No és fins a l’any 1913 que s’hi instal·la una nova industria: la serradora Victori i Companyia. Quatre anys més tard va aparèixer la primera fàbrica de teixits i dues indústries auxiliars del tèxtil, una de corrons per a filar i l’altra de laca colorant. Totes van ser muntades per navassencs i, a excepció de la darrera, duraren poc temps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1920 Navàs conegué una forta expansió industrial quan, al llarg del decenni, es van arribar a muntar unes quinze fàbriques de teixits de cotó. Eren petites, amb cinc o sis telers, i per això van tenir una curta existència. El període més esplendorós va ser entre els anys 1923 i 1930. Hi havia de 7 a 10 indústries, de les quals sis funcionaven contínuament. Pel que fa a la nau objecte d’aquesta fitxa, no en coneixem notícies històriques però cal suposar que era una d’aquestes fabriquetes sorgides entre les dècades de 1920 i 1930.</span></span></span></p>	41.8999800,1.8770600	406855	4639281		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89710-cal-vilargunte-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89710-cal-vilargunte-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89711	Monument al Teler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-teler		XX		<p><span><span><span>Instal·lació commemorativa sobre el passat industrial tèxtil de Navàs, en el context del Parc del Cardener. Es troba a l’aire lliure, a la plaça de l’antiga estació del Carrilet, i consta d’una marquesina amb un plafó informatiu que aixopluga en un costat un antic teler. Es tracta d’un teler mecànic del model Espasa, creat el 1950 per la casa Bracons i Riera. </span></span></span></p>	08141-408	Carrer de la Verge de Montserrat - Plaça de l'antiga Estació del Carrilet. Navàs.	<p><span><span><span>L’any 1901 Navàs va fer el pas de l’economia agrària a la industrial quan es va inaugurar la primera fàbrica tèxtil del poble: la Fàbrica de filatura Forcada. Era una fàbrica de riu situada a la vora del Llobregat, un riu que al segle XIX havia esdevingut el principal eix industrial de Catalunya </span></span></span></p> <p><span><span><span>En col·laboració amb el Parc del Llobregat, que té l’objectiu de recuperar i difondre el llegat industrial vinculat al riu Llobregat, aquest monument es va inaugurar el 15 d’octubre de 2010. L’acte formava part de la Fira de Tardor, i hi van intervenir l’aleshores alcalde, Josep Oliva, l’historiador Josep M. Badia i el president del Consorci del Parc Fluvial, Sergi Roca.</span></span></span></p>	41.9021900,1.8788300	407005	4639524		08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89711-monument-teler-estacio-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89711-monument-teler-estacio-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89711-monument-teler-estacio-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89711-monument-teler-estacio-6.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental		2021-10-01 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Genís Rovira	98	51	2.1		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89712	Locomotora del Carrilet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/locomotora-del-carrilet	<p><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 166.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Instal·lació urbana commemorativa de la línia fèrria de Manresa a Berga coneguda popularment com el Carrilet, que tenia l’estació de Navàs en aquesta plaça. Consta d’una locomotora de l’antiga línia de ferrocarril, que s’ha col·locat al costat de la cafeteria de l’actual estació d’autobusos. Es tracta d’una màquina de tren de vapor del model 'Berga' 0-3-0. Va ser fabricada l’any 1899 per “La Maquinista Terrestre y Marítima”, de Barcelona. Fou una de les primeres locomotores que va circular per la línia del Carrilet. Posteriorment es van substituir per maquinària dièsel.</span></span></span></p>	08141-409	Parc de l'Estació. Navàs	<p><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1887. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro, mentre que des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro i la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrilet va arribar a Navàs l’any 1885. Passava pel mig de la carretera de Berga i tenia l’estació on actualment hi ha l’estació d’autobusos. Hi havia dos edificis: un magatzem de mercaderies i l’estació pròpiament. L’estació ocupava una gran superfície que arribava fins al carrer de l’Església. A la postguerra els habitatges van guanyar terreny a l’estació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Navàs fou el 1973. Actualment de l’estació de Navàs només en queda un tram de l’antiga tanca que protegia el pas del tren. L’any 2009 es va inaugurar en aquesta zona, transformada urbanísticament, l’anomenat parc de l’estació, on s’hi va col·locar la locomotora de l’antic Carrilet.</span></span></span></p>	41.9015200,1.8786000	406985	4639450	1899	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89712-monument-locomotora-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89712-monument-locomotora-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89712-monument-locomotora-7.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental		2021-10-01 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Genís Rovira	98	51	2.1		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89713	Monument a Gaudí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-gaudi		XXI		<p><span><span><span>Monument commemoratiu a Antoni Gaudí situat a la plaça que Navàs ha dedicat a la figura del genial arquitecte modernista. Consisteix en una estructura acampanada que recrea les formes i l’estil de l’arquitectura gaudiniana. L’estructura de formigó, revestida del típic trencadís, adopta la forma de quatre arcs catenaris. Són dos dels elements més definitoris de l’arquitectura de Gaudí. A la part superior l’estructura és rematada amb una malla metàl·lica i, a la part inferior, de planta circular, adopta la forma d’un banc per seure. L’interior acull una petita font amb un toll d’aigua. El paviment de la plaça recrea també les formes sinuoses característiques del modernisme.</span></span></span></p>	08141-410	Plaça d'Antoni Gaudí. Navàs.	<p><span><span><span>Tot i que a Navàs no hi ha cap edifici de Gaudí la relació del poble amb l’arquitecte modernista es podria qualificar d’indirecta. D’una banda, l’any 1918 hi ha constància d’un projecte per al campanar de l’església que va realitzar el claretià Josep Maria Foracada i Sors, parent dels amos de la fàbrica Forcada, el qual s’inspirava molt directament en l’art de Gaudí. Tanmateix, no es va arribar a realitzar i el campanar de l’església que avui es pot veure, que incorpora certs elements modernistes, és obra de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, de Barcelona. Un altre cas és el de la casa de la Carretera de Berga número 29. Segons informació oral del propietari, la construcció de l’edifici fou probablement obra d’un deixeble de Gaudí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret on ara hi ha la plaça d’Antoni Gaudí era, fa uns anys, un solar que es deia Plaça Espanya. A la dècada del 2000 l’Ajuntament va voler urbanitzar-lo i va fer una consulta popular per canviar el nom de la plaça. El nom guanyador fou el de plaça Gaudí, la qual cosa motivà la construcció del monument. L’autor és l’arquitecte tècnic Ramon Espel, de Puig-reig. Tal com informa la inscripció de la placa, el monument fou inaugurat el 4 de maig de 2003.</span></span></span></p>	41.8976800,1.8770700	406852	4639025	2003	08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89713-monument-gaudi-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89713-monument-gaudi-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89713-monument-gaudi-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89713-monument-gaudi-4.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Ornamental		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Ramon Espel (arquitecte)	Inscripció en una placa: “L’originalitat consisteix en tornar als orígens. A Gaudí”.Inscripció en una placa: “Aquest monument construït amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona ha estat inaugurat per l’Hble. Sr. Artur Mas, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya. Navàs, 4 de maig de 2003.Informació facilitada per Genís Rovira	105\|98	47	1.3		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89714	Cal Miquel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-7	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2001). “El patrimoni de Navàs”. El Xitxarel·lo, núm. 21, p. 16-17.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 15.EA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa U. 4.</span></span></span></p>	XX	S'ha desprès part del revestiment exterior; superfície de la façana amb taques de brutícia	<p><span><span><span>Casa unifamiliar d’influència modernista que ocupa un xamfrà al nucli urbà de Navàs, parcialment entre mitgeres. És de planta rectangular i disposa de planta baixa més un pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada al carrer del Mujal, és precisament la que adopta una forma més clàssica, amb una composició centrada en la balconada correguda del primer pis, amb tres portes. La façana que dóna al Passeig de Ramon Vall es distribueix també en tres eixos d’obertures principals, en forma de finestres balconeres a la primera planta, i incorpora alguns elements del repertori modernista: les tres finestretes escalonades de les dues plantes superiors (que segueixen el recorregut de l’escala interior i trenquen així la simetria de la composició), les rajoles de trencadís de les baranes i, especialment, els cercles de trencadís que, tot formant tríades, estan perfilats per còdols que baixen del ràfec de la teulada, com si fossin medallons que pengessin. Aquestes triades de trencadís i còdols es troben en les dues façanes visibles i constitueixen l’element més singular de l’edifici. La composició més clarament modernista de la meitat de la façana oest enllaça amb la façana sud de l’edifici, que configura una interessant galeria amb columnetes de maó i capitells de pedra artificial amb motius geomètrics que suporten arcs escarsers. Els paraments de l’edifici són de maó, arrebossats i pintats de color clar. Algunes de les obertures de la planta baixa han estat modificades en els anys més recents.</span></span></span></p>	08141-411	Passeig de Ramon Vall, 4. Navàs.	<p><span><span><span>Aquesta casa d’influència modernista pertany a l’amo de Cal Miquel, que és una antiga masia que va quedar integrada dins el nucli urbà de Navàs. Sembla que fou construïda cap a finals de la segona dècada del segle XX (BADIA, 2001: 16), i s’atribueix al mestre d’obres Pau Duarri. Antigament sembla ser que la casa tenia un conjunt interessant de tines.</span></span></span></p>	41.8981000,1.8774700	406886	4639072		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89714-cal-miquel-casa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89714-cal-miquel-casa-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89714-cal-miquel-casa-4.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Pau Duarri (mestre d'obres, atribuït)		105\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89715	Cal Mas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-3	<p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 13.EA.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa U. 2.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Navàs. Es tracta d’un edifici representatiu de començaments de segle XX, amb alguns elements que es poden considerar molt vagament d’influència modernista, com ara les baranes bombades dels balcons. És de planta rectangular, estret i llarg, i disposa de planta baixa més tres pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal s’ordena a la planta baixa partir de tres portals (el central més ample) separats per pilars amb capitells, i en els pisos superiors en base a dos eixos d’obertures verticals. Cada planta té un tractament diferenciat: al primer pis les portalades del balcó corregut són més preeminents, tancades amb persianes de fusta i coronades amb un lleuger arc. Als dos pisos superiors les obertures són emmarcades amb un recrescut de morter de formes decoratives. En l’última planta, però, les obertures són simples finestres balconeres amb balustrada de pedra artificial. Els paraments de l’edifici són arrebossats i pintats de color terrós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici va ser completament rehabilitat l’any 2012 i durant la intervenció es va eliminar la cornisa del coronament de la façana en forma de línia trencada, així com els elements decoratius que incloïa, i es va substituir pel ràfec actual de formigó.</span></span></span></p>	08141-412	Carrer Delfina Bonet, 11. Navàs.	<p><span><span><span>Edifici d’habitatges representatiu de la fase de creixement del poble de Navàs que va tenir lloc a principis del segle XX a l’entorn de la carretera de Berga, que va esdevenir l’eix urbanístic principal. La casa fou construïda l’any 1914.</span></span></span></p>	41.8986100,1.8776600	406902	4639128	1914	08141	Navàs	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana				45	1.1		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89716	Casa de la Carretera de Berga, 29	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-berga-29	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). “El patrimoni de Navàs”. <em>El Xitxarel·lo</em>, núm. 19, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 12.01.EA.</span></span></span></p>	XX	Les cornises del coronament s'han desgastat.	<p><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Navàs. Es tracta d’un edifici modernista que s’atribueix a un deixeble de Gaudí, tot i que es tracta d’un modernisme força superficial, present tan sols en elements decoratius de la façana principal. Consta de planta baixa més dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a la carretera de Berga, s’ordena a partir d’un eix de simetria format pels dos portals centrals i unes estretes finestres geminades al seu damunt, i té a cada banda dos eixos d’obertures. Els portals de planta baixa, més amples els dels costats, són coronats per llindes amb arestes de punt rodó. Un d’ells conserva el tancament originari amb persiana de fusta. Són interessants les finestres geminades de l’eix central, separades per pilars amb columnetes i capitells treballats. Al primer pis els balcons laterals són correguts, mentre que en el segon són individuals, tots sobre mènsules i amb baranes bombades. Destaca la decoració del coronament de la façana, amb un acroteri que defineix una línia horitzontal amb cornisa en forma de meandre o línia trencada, una antefixa central en forma de palmeta i, a sota, motllures amb gravats geomètrics.</span></span></span></p>	08141-413	Carretera de Berga, 29. Navàs	<p><span><span><span><span>Edifici d’habitatges representatiu de la fase de creixement del poble de Navàs que va tenir lloc a principis del segle XX a l’entorn de la carretera de Berga, que va esdevenir l’eix urbanístic principal. Anastàsia Pujol, vídua de Marsinyach, va promoure la construcció d’aquest edifici l’any 1911. A l’arxiu municipal de Navàs se’n conserva un plànol datat a 28 de maig de 1911, sense firma. Segons informacions orals del propietari, la construcció de l’edifici fou probablement obra d’un deixeble de Gaudí. El fet, però, no és del tot clar, i en les fitxes del Catàleg del patrimoni de Navàs (PEUPIC) i de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (IPA) s’hi fa constar també Josep Muntada i March com a mestre d’obres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la planta baixa antigament hi hagué una botiga de queviures, de la qual encara en queden les empremtes de les lleixes a la paret interior. Posteriorment, va ser l’estudi d’un pintor.</span></span></span></span></p>	41.8985600,1.8781300	406941	4639122	1911	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89716-casa-ctra-berga-29-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89716-casa-ctra-berga-29-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89716-casa-ctra-berga-29-d.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: casa de Josep GiraltInscripció a l’antefixa de coronament de la façana: 1911Inscripció en una placa de pedra: “1911. Anastasia Pujol, Vda. Marsinyach. J. Giralt Marsinyach. 1992”	105\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89717	Cal Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-7	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 170. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 14.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa U. 3.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa d’habitatges que, per la seva disposició de volums a maó vist, singularitza un xamfrà al nucli urbà de Navàs, entre el Passeig de Ramon Vall i la carretera de Viver. Es tracta d’un edifici funcional però amb una certa voluntat de ressaltar per la seva composició coherent i pel treball acurat de l’obra amb maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa i dos pisos) més uns annexos posteriors que adopten una forma esglaonada, de manera que l’edifici combina la funció industrial o de magatzem als baixos (actualment hi ha establert un bar) i residencial als pisos superiors. La façana principal, que dóna al passeig, s’ordena a partir de tres eixos d’obertures, amb balcons correguts de tres portes als pisos. La façana que dóna a la carretera de Viver s’ordena a partir de quatre eixos d’obertures que inclouen a la part dreta balcons correguts i finestres balconeres amb gelosies de maó i, a la part esquerra, una tribuna que singularitza aquesta part de l’edifici. Al seu torn, la planta baixa presenta un ritme d’obertures (finestres i una porta) amb emmarcaments recrescuts que segueixen una mateixa pauta compositiva amb la resta de l’edifici. Aquesta façana s’allarga cap a l’oest amb diversos volums esglaonats que conformen una galeria i altres dependències que donen a un terrat força ampli, amb una interessant barana obrada amb maó. Ocupa 30 metres de llarg, de manera que les dependències de la casa continuen amb un pati i un petit magatzem. </span></span></span></p> <p> </p>	08141-414	Passeig Ramon Vall, 57. Navàs	<p><span><span><span>L’any 1911 Pau Duarri i Sapera, mestre d’obres, va elaborar el primer projecte d’urbanització del poble. Hi va configurar un creixement modern amb carrers amples seguint el model ortogonal. La previsió era que Navàs pogués estendre’s a banda i banda de la carretera i de la via del tren. En aquest pla es va crear un espaiós passeig, paral·lel a la carretera, i se li va donar el nom de Ramon Vall perquè la major part dels terrenys per on creixia el poble eren d’aquest propietari, que en va fer donació perquè s’hi poguessin urbanitzar els carrers. Precisament una placa col·locada el 1948 en aquest edifici ho recorda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa de Cal Serra va ser construïda l’any 1927 i és una de les primeres que es va edificar al passeig Ramon Vall.</span></span></span></p>	41.9002000,1.8770200	406852	4639305	1927	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89717-cal-serra-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89717-cal-serra-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89717-cal-serra-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89717-cal-serra-8.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en una placa: “A la buena memoria del Exmo. Patricio D. Ramon Vall Ferrer, protector de Navás. MCMXLVII”	98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89718	Club d’Avis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-davis	<p><span><span><span><span>ALGUÉ, J; ARCEDA, M; LLOBET, E; SELLARÈS, R; VILÀ,A (2015). <em>República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, Navàs, p. 84-88.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 174. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 07.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa P. 5.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici públic d’estètica més o menys racionalista que fou durant molts anys l’escola nacional de Navàs. Consta de dos volums: el principal i més antic que configura la façana sobre el Passeig (de planta baixa més un pis) i un edifici annex situat a la part posterior construït a finals de segle XX, només de planta baixa. Per la part posterior el conjunt dóna a un pati en el qual s’hi ha instal·lat una arquitectura efímera corresponent a un bar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal és una obra de línia racionalista on predomina el buit sobre el ple i caracteritzada pels grans finestrals de la façana davantera. La composició s’ordena a partir d’una eix de simetria format per una franja de finestres més estretes i té tres eixos d’obertures a cada banda. En total són 14 finestrals que queden separats per unes franges en forma de pilastres de maó amb capitells plans. Verticalment, els finestrals queden separats per ampits de maó i llindes de pedra artificial, les superiors unificades en una franja contínua. L’edifici queda coronat per una cornisa de pedra artificial a tot el seu perímetre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral nord manté la mateixa pauta de pilars de maó; en aquest cas amb finestres més petites. A la part superior la línia de coberta fa un esglaonat que permet l’existència d’un altell que s’il·lumina amb quatre petites obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a l’edifici es realitza pel costat esquerre mitjançant un petit cos lleugerament reculat que conté el nucli de comunicacions verticals. L’interior conserva en bona part l’ambient d’un edifici escolar antic, per exemple a les escales o en les fusteries de portes i finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat més modern segueix una pauta compositiva similar, amb un ritme de finestrals delimitats per pilars de maó. En aquest cas les formes del ràfec al·ludeixen a l’arquitectura noucentista característica dels anys de la Segona República.</span></span></span></p>	08141-415	Passeig Ramon Vall, 75. Navàs	<p><span><span><span>A principis de segle XX Navàs comptava amb diversos centres educatius privats, com els vinculats a l’Ateneu, a la Cooperativa o a sectors religiosos. També hi havia l’escola nacional de nois i noies, que s’havia traslladat de Castelladral a Navàs. El gran augment que va experimentar la població va fer palesa la necessitat de construir un edifici prou gran per encabir-hi una escola pública de nens i nenes. A la dècada de 1920 l’Ajuntament va fer diferents gestions per comprar els terrenys al nord del Passeig, però no el projecte no es va materialitzar fins els anys de la Segona República. El 1933 ja hi havia els plànols fets. El pressupost era de 122.443 pessetes, i els terrenys es van comprar en data de 16 de juny de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’expedient relatiu a les “Escoles Unitàries i de Pàrvuls a Navàs”, datat a 11 d’octubre de 1933, és firmat per l’arquitecte Josep Bori, de la Generalitat. Consta que es va demanar una subvenció a l’Estat. Les aules de les noies i pàrvuls es situaven a la planta baixa, i la de nois al pis que s’aixeca a la part davantera. Les aules tenien una capacitat de poc menys de 50 places. L’escola tenia un pati que es calculava per a 240 alumnes. El 18 d’agost de 1935 es va acordar la construcció de l’escola al contractista Ramon Pi Ventolrà. En el projecte s’hi fa constar que la construcció seguirà les normes i indicacions pedagògiques més modernes, incloent-hi calefacció central. També es preveia la construcció d’habitatges per als mestres. El preu final va ser de 90.000 pessetes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 5 de juliol de 1936 es va inaugurar l’edifici com a escoles públiques nacionals. L’any 1937 l’escola s’anomenava Renaixença. En aquest any l’Ajuntament ja va proposar la seva ampliació i doblar-ne la capacitat. Les obres van quedar inacabades fins després de la guerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1940 i 1973 l’escola era coneguda com a Jaume Balmes. L’any 1974 es va traslladar a la ubicació actual, amb la denominació de Col·legi públic Sant Jordi. Posteriorment, en el pati de les antigues escoles s’hi va construir el cos petit adossat on s’hi va instal·lar l’escola bressol. De 1982 al 1985 es van fer remodelacions importants per adaptar l’edifici com a club d’avis. La planta superior acull també locals per a entitats.</span></span></span></p>	41.9009600,1.8770700	406857	4639390	1936	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89718-club-avis-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89718-club-avis-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89718-club-avis-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89718-club-avis-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89718-club-avis-int-2.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Escoles nacionals de primària	120\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89719	Fàbrica Ca la Mecànica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-ca-la-mecanica	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 169. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 27.EA</span></span></span></p>	XX	Taques d'humitat i lleguers despreniments al revestiment exterior.	<p><span><span><span>Nau industrial aixecada a la dècada de 1920 com a petita fàbrica tèxtil i emplaçada en una cantonada del Passeig Ramon Vall. Es tracta d’una construcció funcional, de planta rectangular i desenvolupada tan sols en planta baixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dóna al Passeig s’ordena a partir de tres obertures de proporcions verticals i queda coronada per un frontó i acroteri que sobresurt a la part central. La façana sud presenta set finestrals de tipus fabril, idèntics als de l’altra façana, els quals queden intercalats per tres grans portalades. Els paraments de l’edifici són revestits amb un aplacat que simula carreus encoixinats, mentre que els finestrals són obrats amb fusteria de morter i peces de vidre.</span></span></span></p>	08141-416	Passeig Ramon Vall, 48. Navàs	<p><span><span><span>A inicis del segle XX s’instaura la primera fàbrica tèxtil a Navàs: la fàbrica de cal Forcada (1901). No és fins l’any 1913 que s’hi instal·la una nova industria: la serradora Victori i Companyia. Quatre anys més tard va aparèixer la primera fàbrica de teixits i dues indústries auxiliars del tèxtil, una de corrons per a filar i l’altra de laca colorant. Totes van ser muntades per navassencs i, a excepció de la darrera, duraren poc temps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1920 Navàs conegué una forta expansió industrial quan, al llarg del decenni, es van arribar a muntar unes quinze fàbriques de teixits de cotó. Eren petites, amb cinc o sis telers, i per això van tenir una curta existència. El període més esplendorós va ser entre els anys 1923 i 1930. Hi havia de 7 a 10 indústries, de les quals sis funcionaven contínuament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una d’aquestes petites fàbriques es trobava a la nau de Ca la Mecànica, la qual va tenir més tard l'ús de taller mecànic d'on prové el seu nom. </span></span></span></p>	41.9006500,1.8777000	406909	4639355		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89719-ca-la-mecanica-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89720	Fàbrica Prat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-prat	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 169. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 26.EA</span></span></span></p>	XX	Taques d'humitat	<p><span><span><span>Nau industrial aixecada a principis de segle XX i emplaçada en una cantonada del Passeig Ramon Vall, parcialment entre mitgeres. Es tracta d’una construcció funcional de tipus fabril que es caracteritza per l’ús de maó vist. És de planta rectangular, amb un annex posterior, i es desenvolupa tan sols en planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dóna al Passeig té una composició asimètrica, amb un portal més ampli a l’esquerra i dos de més estrets a la dreta. Es caracteritza per un frontó-acroteri escalonat i coronat per una petita cornisa. La façana nord, que dóna al carrer de la Indústria, presenta una sèrie de set finestrals més un portal a l’extrem. Totes les obertures són ornamentades amb un recrescut de maó a manera de trencaaigües. Tenen un ampit inclinat i reixes de ferro.</span></span></span></p>	08141-417	Passeig Ramon Vall, 46. Navàs	<p><span><span><span>A inicis del segle XX s’instaura la primera fàbrica tèxtil a Navàs: la fàbrica de cal Forcada (1901). No és fins l’any 1913 que s’hi instal·la una nova industria: la serradora Victori i Companyia. Quatre anys més tard va aparèixer la primera fàbrica de teixits i dues indústries auxiliars del tèxtil, una de corrons per a filar i l’altra de laca colorant. Totes van ser muntades per navassencs i, a excepció de la darrera, duraren poc temps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1920 Navàs conegué una forta expansió industrial quan, al llarg del decenni, es van arribar a muntar unes quinze fàbriques de teixits de cotó. Eren petites, amb cinc o sis telers, i per això van tenir una curta existència. El període més esplendorós va ser entre els anys 1923 i 1930. Hi havia de 7 a 10 indústries, de les quals sis funcionaven contínuament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una d’aquestes petites indústries era la Fàbrica Prat, que originalment havia estat construïda com a magatzem de productes d'obra fets a un forn. </span></span></span></p>	41.9004700,1.8777300	406911	4639335		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89720-fabrica-prat-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89721	Cal Salvador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvador-2	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 169. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 28.EA</span></span></span></p>	XX	Taques d'humitat i brutícia.	<p><span><span><span>Nau industrial aixecada a principis del segle XX que, per la seva composició acurada i el bon treball en l’obra de maó, singularitza un xamfrà al nucli urbà de Navàs, parcialment entre mitgeres. Es tracta d’una construcció funcional però amb alguns detalls que vagament l’acosten a l’estètica modernista. És un edifici en tester, de planta trapezial i desenvolupat tan sols en planta baixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana oest, que serveix de tester, ve marcada per un eix central amb un gran portal rematat amb arc escarser sobre arestes esgraonades i una finestra superior, ambdues obertures actualment tapiades. I també per un acroteri escalonat ornamentat amb un ràfec d’influència modernista format per diferents línies de maó i petites mènsules superiors. Aquest ràfec continua a la façana sud, que dóna al carrer de Sant Genís. Aquí la composició planteja dos portals simètrics idèntics al principal i separats per una porta estreta. La façana est reprodueix la del tester però amb frontó triangular en lloc de l’acroteri.</span></span></span></p>	08141-418	Carrer de Sant Genís, 33. Navàs	<p><span><span><span>D’aquesta nau industrial no en coneixem gaires notícies. Tan sols podem dir que es tracta d’una construcció de principis del segle XX que va servir de magatzem de vins.</span></span></span></p>	41.8987800,1.8802400	407117	4639144		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89721-cal-salvador-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89721-cal-salvador-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89722	Cal Miquel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-8	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163-164. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Josep M. (2010). Escrit sobre l’origen de Cal Miquel. Programa de la Fira de Primavera del 2010, dedicat als 50 anys del Barri de Cal Miquel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 20.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 83.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia d’origen medieval, de dimensions mitjanes, que ha quedat integrada dins el nucli urbà de Navàs. El conjunt ocupa gairebé una doble mansana i consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos i golfes) amb un cobert adossat al sud (obrat totalment amb maó) i petites dependències a la part posterior (oest). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i el seu origen medieval, la part exterior i visible de la construcció és obra bàsicament dels segles XVIII-XIX i començaments del XX. La façana principal, encarada vers llevant, sembla que fou remodelada l’any 1905, quan se li va donar una composició perfectament simètrica que s’ordena a partir de tres eixos d’obertures. A la primera planta destaquen tres balcons, el central de majors dimensions i ressaltat amb dues mènsules, i a la segona planta la galeria central amb tres obertures arquejades. Els paraments són de maçoneria, actualment a pedra vista, i totes les obertures són emmarcades amb maó excepte el portal principal, que ho és amb pedra carejada. En les façanes laterals la distribució de les obertures, més irregulars, ve marcada per un eix central. Aquí les finestres són emmarcades amb una franja d’arrebossat i pintat. Destaquen les dues finestres superiors, al nivell de les golfes, que estan rematades amb arcs ogivals. Són probablement fruit de la remodelació de principis de segle XX. La façana posterior, remodelada receentment, es caracteritza per un porxo annex a la planta baixa amb pilars de pedra i l’estructura de coberta de fusta.</span></span></span></p>	08141-419	Carrer dels Germans Sellarès, 17-27. Navàs	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval. En un principi era conegut com la Pobla, i ja apareix citat l’any 1313. Josep M. Badia també l’esmenta com un dels masos que apareixen en la documentació abans del fogatge de 1365-70 en el pla de Navàs. Eren el mas Navàs (Vall), Navarons de dalt, Navarons de baix, Casanova, Soldevila, Pobla i Oliver. Aquests masos pertanyien a la parròquia de Sant Genís de Masadella. També hi havia les Cases que pertanyia a la parròquia de Balsareny. No va ser, però, fins el 2010 que Josep M. Badia va poder relacionar el mas la Pobla, citat en els documents, amb l’actual mas de cal Miquel (BADIA, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XVIII el mas va ser reformat. A finals del segle XIX es van fer obres d'ampliació de la casa, incrementant la seva superfície habitable. En el Nomenclàtor de Masies de la Província de Barcelona 1861-1862, l’edifici és anomenat com a Can Miquel. Hi consta que era una masia (“casa de labor”), situada a 8,8 km de la capital de l’ajuntament de Castelladral. Tenia una edifici habitat constantment, de dos pisos. A principis de segle XX la façana principal va ser remodelada. N’és testimoni una llinda amb la data de 1905 i el nom del que aleshores n’era propietari: “Juan Espinal”.</span></span></span></p>	41.8968200,1.8752800	406702	4638932		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89722-cal-miquel-masia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89722-cal-miquel-masia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89722-cal-miquel-masia-8.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Els anys 2005-2006 s’hi va portar a terme una rehabilitació important. Es va fer totalment nova la cara oest i part de la cara sud, on actualment hi ha una terrassa i el porxo. Es va eliminar un cobert mig ensorrat, el safareig i el corral que també es trobava en molt mal estat. En aquests treballs de rehabilitació es va fer l'arranjament de les quatre façanes i es va treure l'arrebossat de la façana principal.En l’inventari fet el 1994 es va documentar la següent inscripció en una llinda: “JUAN 1905 ESPINAL”.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89723	Centre d’Assistència Primària	https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-dassistencia-primaria	<p><span><span><span>ALGUÉ, J; ARCEDA, M; LLOBET, E; SELLARÈS, R; VILÀ,A (2015). República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945). Ajuntament de Navàs, Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 169-170.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2001). “El patrimoni de Navàs”. El Xitxarel·lo, núm. 21, p. 16-17.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 06.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central. Cossetània Edicions, Valls, P. 134.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici públic que originàriament havia estat seu de la Cooperativa la Fraternitat i actualment és un centre d’assistència mèdica, emplaçat en un xamfrà al nucli urbà de Navàs. És de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té annexos a la part posterior que contrasten pel seu llenguatge plenament contemporani. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció originària, d’estil popular i força austera, es distribueix en tres naus uniformes, cadascuna amb la seva teulada a doble vessant. La façana principal, que dóna al carrer de Pau Duarri, s’ordena a partir de dos eixos d’obertures per a cada tram de nau. La planta baixa és ocupada per dues finestres a cada tram, excepte en la part central, on hi ha la porta d’entrada. Al pis superior hi trobem una balconada correguda que ocupa pràcticament tot l’ample de l’edifici. La façana és rematada pel perfil de dent de serra que configuren les línies de teulada, amb els careners perpendiculars. Els paraments són arrebossats i pintats amb un to ocre, i totes les obertures són emmarcades amb maó. Com a detalls ornamentals es ressalten, també amb maó, les cantoneres, les cornises que separen els pisos i el ràfec sota teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana sud, que dóna al carrer de Sant Josep, segueix la mateixa pauta estilística. En aquest cas la planta baixa combina dues portes i tres finestres i, la planta superior, dos balcons individuals i una finestra. La façana posterior ha estat modificada en la rehabilitació recent, quan s’hi van obrir amplis finestrals i s’hi construïren dependències annexes per al centre d’assistència primària, al mateix temps que s’urbanitzava la placeta que ocupa l’altra part de l’illa. En aquesta intervenció l’extrem est de la coberta de la nau central s’hi va col·locar un element translúcid a manera de lluerna.</span></span></span></p>	08141-420	Carrer Pau Daurri, 34; carrer Sant Josep, 11-13. Navàs	<p><span><span><span><span>A principis del segle XX Navàs havia crescut ràpidament gràcies a la instal·lació d’un bon nombre de fàbriques tèxtils. La gran massa d’obrers que hi va concórrer en aquests anys eren persones vingudes de fora, que no tenien arrels al poble, però que li van donar una forta vitalitat. El 1913 es va constituir la Cooperativa Obrera Germanor, que més tard adoptà el nom de Fraternitat. Cada soci havia de fer una aportació d’entre 30 i 250 pessetes, i tenia dret a un seguit de serveis. Poc després es fundà el Centre Nacionalista Republicà, que més endavant es fusionaria amb la Cooperativa, i també una escola de les anomenades racionalistes, que fou pionera al Bages. Practicava una pedagogia moderna (laica i lliure) en la línia del pedagog Ferrer i Guàrdia. La Cooperativa anava de la mà d’un sindicat de treballadors dins de l’òrbita anarquista de la CNT. L’edifici objecte d’aquesta fitxa fou construït l’any 1923 com a seu del Sindicat i de la Cooperativa la Fraternitat, gràcies a aportacions dels socis. Als baixos hi havia la botiga i, a la primera planta, tres pisos. El 1934 es construí un edifici més noble per acollir la Cooperativa Obrera, així com el cafè del Centre Regionalista Republicà (l’actual Escola de Música).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cal dir que, per una altra banda, el 1918 s’havia fundat l’Ateneu Navassenc, adherit a la Lliga: el partit conservador catalanista i d’orientació catòlica. Ben aviat el poble va quedar polaritzat en dos bàndols antagònics. Cada un tenia el seu cafè, local d’espectacles i pista de ball; fins i tot els seus propis metges i professionals, i durant la festa major es feien convocatòries per separat. L’escalada de tensió provocada per aquest confrontament es va agreujar durant la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil.</span></span></span></span></p>	41.8997200,1.8795600	407062	4639249	1923	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89723-centre-assistencia-primaria-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89723-centre-assistencia-primaria-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89723-centre-assistencia-primaria-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: El Sindicat, Cooperativa la Fraternitat	98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89724	Antiga tanca de l’estació del tren	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-tanca-de-lestacio-del-tren	<p><span><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 166.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Trams que es conserven de l’antiga tanca que delimitava l’estació de ferrocarril de la línia de Manresa a Berga, coneguda popularment com el Carrilet. L’antiga estació ja no es conserva, però n’han quedat dos trams d’aquesta tanca vora la carretera i a l’indret que actualment ocupa l’anomenat parc de l’estació. Es tracta d’un testimoni modest però significatiu i representatiu de l’antic Carrilet, que va tenir un gran arrelament popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer tram es troba més al sud i el segon al nord, a l’altra banda del carrer Verge de Montserrat. La tanca és formada per una base contínua de mur de pedra amb una plataforma superior de maó. Al damunt s’hi aixequen una sèrie de pilastres quadrades de maó coronades per lloses de pedra en forma de piràmide i, entremig, una reixa de ferro forjat de brèndoles verticals acabades en punxa. </span></span></span></p>	08141-421	Carretera de Berga; Parc de l'Estació. Navàs	<p><span><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1887. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro i la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Carrilet va arribar a Navàs l’any 1885. Passava pel mig de la carretera de Berga i tenia l’estació on actualment hi ha l’estació d’autobusos. Hi havia dos edificis: un magatzem de mercaderies i l’estació pròpiament. L’estació ocupava una gran superfície que arribava fins al carrer de l’Església. A la postguerra els habitatges van guanyar terreny a l’estació. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Navàs fou el 1973. Actualment de l’estació només en queda un tram de l’antiga tanca que protegia el pas del tren. L’any 2009 es va inaugurar en aquesta zona, transformada urbanísticament, l’anomenat parc de l’estació, on s’hi va col·locar una locomotora de l’antic Carrilet.</span></span></span></span></p>	41.9020500,1.8785500	406981	4639509		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89724-tanca-estacio-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89724-tanca-estacio-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89724-tanca-estacio-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Ornamental	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89725	Escola de Música	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica-0	<p><span><span><span>ALGUÉ, J; ARCEDA, M; LLOBET, E; SELLARÈS, R; VILÀ,A (2015). República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945). Ajuntament de Navàs, Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 169-170.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2001). “El patrimoni de Navàs”. El Xitxarel·lo, núm. 21, p. 16-17.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 05.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central. Cossetània Edicions, Valls, P. 134.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici públic que originàriament havia estat seu del Centre Nacionalista Republicà i de la Cooperativa la Fraternitat. Es tracta d’un exemple notable i molt representatiu de l’arquitectura noucentista imperant a la dècada de 1930. Ocupa un espai reculat respecte a la línia de carrer, ja que disposa d’un pati davanter, mentre que pels laterals es troba entre mitgeres. És de planta rectangular i d’una sola planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dóna al pati, s’ordena a partir d’un esquema tripartit que es va repetint en tota la composició. És molt habitual en aquesta època, i en part es deu a la influència de la francmaçoneria. El cos central marca l’eix de simetria i sobresurt amb un frontó-acroteri semicircular. A sota s’obre un ampli portal oval en forma de ferradura que conserva la porta original, amb interessants vitralls de colors a la part superior. En sintonia amb el portal central, els cossos laterals presenten amplis finestrals tripartits que arriben gairebé fins a terra i són decorats també amb vitralls. La composició, de línia clàssica i molt equilibrada, es completa amb el remat superior de dos pinacles i les balustrades laterals que remarquen la línia de cornisa. El parament és arrebossat i decorat amb algunes motllures, ja sigui en forma de pilastres adossades o dibuixant cartel·les sobre les obertures. Al seu torn, el portal central és emmarcat amb un recrescut de forma dentada que simula una trama de dovelles. Un element a ressaltar són les fusteries i els vidres de les obertures, els quals formen combinacions de colors i geometries (amb motius florals a la part superior de la portalada) i caracteritzen la imatge general de l’edifici.</span></span></span></p>	08141-422	Carrer Pau Duarri, 38. Navàs	<p><span><span><span>A principis del segle XX Navàs havia crescut ràpidament gràcies a la instal·lació d’un bon nombre de fàbriques tèxtils. La gran massa d’obrers que hi va concórrer en aquests anys eren persones vingudes de fora, que no tenien arrels al poble, però que li van donar una forta vitalitat. El 1913 es va constituir la Cooperativa Obrera Germanor, que més tard adoptà el nom de Fraternitat. Cada soci havia de fer una aportació d’entre 30 i 250 pessetes, i tenia dret a un seguit de serveis. Poc després es fundà el Centre Nacionalista Republicà, que més endavant es fusionaria amb la Cooperativa, i també una escola de les anomenades racionalistes, que fou pionera al Bages. Practicava una pedagogia moderna (laica i lliure) en la línia del pedagog Ferrer i Guàrdia. La Cooperativa anava de la mà d’un sindicat de treballadors dins de l’òrbita anarquista de la CNT. El 1923 es construir un edifici per acollir la seu del Sindicat de la Cooperativa la Fraternitat, gràcies a aportacions dels socis. És l’actual Centre d’Assistència Primària. Als baixos hi havia la botiga i, a la primera planta, tres pisos. El 1934 es construí un edifici més noble per acollir la Cooperativa Obrera, així com el cafè del Centre Regionalista Republicà, que n’ocupava la part central. Estava situat a pocs metres, i és l’actual Escola de Música.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que, per una altra banda, el 1918 s’havia fundat l’Ateneu Navassenc, adherit a la Lliga: el partit conservador catalanista i d’orientació catòlica. Ben aviat el poble va quedar polaritzat en dos bàndols antagònics. Cada un tenia el seu cafè, local d’espectacles i pista de ball; fins i tot els seus propis metges i professionals, i durant la festa major es feien convocatòries per separat. L’escalada de tensió provocada per aquest confrontament ideològic es va agreujar durant la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil l’edifici fou seu de la Falange. Des del 1976 a 1996 s’hi va ubicar el Col·legi municipal de Batxillerat Anna Soler i Daniel. Actualment acull l’Aula municipal de música.</span></span></span></p>	41.9000200,1.8797200	407075	4639282	1934	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89725-escola-musica-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89725-escola-musica-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89725-escola-musica-2.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Antiga Cooperativa, Col·legi municipal de batxillerat; Cafè del Centre Nacionalista RepublicàInscripció en una placa situada al lateral del pati: “Joan Teruel Munuera (La Unión, Múrcia, 1894 – Caracas, Veneçuela, 1995). Indret on exercí de mestre dels anys 1923-1927 i en temps de la República (1931-1934). Respectuós i just, un mestre avançat al seu temps. Navàs, 26 de novembre de 2011”.Inscripció en una placa situada al lateral del pati: “En record de la mestra Anna Soler i Daniel, “Doña Anita”, que va exercir a Navàs de l’any 1927 al 1954. Per l’empremta i els valors que va deixar a les seves alumnes. Navàs, 28 de juny de 2015”.	106\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89726	Escola Diocesana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-diocesana	<p><span><span><span>BADIA, Josep M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 174. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Josep M. (2000). <em>Navàs. Història en imatges 1890-1975</em>. Angle Editorial. Manresa, p. 58-60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Josep M. (2001). <em>Escola diocesana de Navàs. 50 any fent futur amb la formació professional</em>. Col·lecció monogràfics, 23. Centre d’Estudis del Bages; Escola Diocesana de Navàs; Manresa.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de l’Escola Diocesana de Navàs, que ocupa dues illes de l’eixample al sector est del nucli urbà. Consta d’una edificació en forma de U que genera un pati central. La part de ponent, que dóna al carrer de Vidal Casacuberta, correspon a l’edifici originari, que s’ha prolongat amb un tram d’edificació més moderna a l’angle nord-est. L’edifici originari consta de planta baixa més un pis. És una construcció de mitjans de segle XX que adopta un estil clàssic d’influència noucentista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers ponent, presenta una composició totalment simètrica amb un cos central remarcat per un frontó triangular i una ala a cada banda d’extensió considerable. Tota la façana desenvolupa un ritme de finestres a ambdues plantes, quadrades les del pis superior i de proporcions verticals les inferiors. El cos central, lleugerament sobresortint, és destacat amb un relleu en forma de timpà que representa la figura de sant Josep treballant com a fuster i un àngel a cada costat i, a sota, amb un finestral tripartit amb ampit corregut. La façana nord segueix el mateix llenguatge compositiu, amb una portal central més senzill. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, i els elements que destaquen queden pintats de color carbassa. Una cornisa al mig de la façana divideix tot el perímetre de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle sud-oest l’edifici esdevé la residència del director. La façana que mira cap a la zona del pati ha estat singularitzada amb un balcó-tribuna sostingut sobre quadre grans mènsules i amb coberta. La resta de façanes interiors que donen al pati estan composades amb una repetició d’obertures de proporcions quadrades a ambdues plantes, trencada només per algunes portes d’accés al pati.</span></span></span></p>	08141-423	Carrer Vicenç Vidal, 2. Navàs	<p><span><span><span>L’Escola diocesana ha estat al llarg dels anys de la seva existència una institució amb un gran arrelament a Navàs i pionera en l’ensenyament professional més enllà d’aquesta població. El promotor va ser Vicenç Vidal Casacuberta, empresari tèxtil fill del fundador de la colònia Vidal i vinculat a múltiples iniciatives catalanistes i catòliques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1945 va crear la Fundació del “Patronat Vidal per a la Joventut Obrera”. L’any següent es van adquirir els terrenys per al futur casal i el 27 de juliol de 1949 es va col·locar la primera pedra del casal. L’arquitecte va ser Alexandre Tintoré, i l’aparellador, Enric Anguera. Els constructors foren Jaume i Josep Pons. El 9 d’octubre del 1949 es va fer la benedicció del camp de bàsquet, que va ser el primer equipament que va funcionar. En aquesta primera etapa (1945-1951) l’escola va estar sota la fundació del Casal Jesús Obrer i era destinada als joves d’Acció Catòlica de la població.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La segona etapa és la que correspon a l’escola d’orientació professional parroquial (1951-1956). El 5 de juny del 1951 Vicenç Vidal va proposar a Lluís Badia Torras perquè es fes càrrec de l’escola el curs següent. El setembre l’edifici i el mobiliari ja estaven a punt per començar les tasques de formació i a Lluís Badia se li assignava com a habitatge el pis de sobre la capella. El 14 d’octubre del 1951 es va fer la benedicció de la meitat de l’ala oest del Casal amb les diferents dependències: pis, capella, sala d’actes, sala de jocs, biblioteca i l’aula. L’escola va iniciar la seva activitat el curs 1951-1952. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una vegada acabada la primera ala de l’edifici, el novembre del 1951 començaren les primeres classes a l’Escola d’Orientació Professional. Eren classes bàsicament nocturnes i cursets de formació tècnica i humana per als joves aprenents. El curs 1952–1953 s’organitzaren per primera vegada cursets tèxtils, els quals van continuar durant molts anys. El curs 1954-1955 es van establir plans d’estudis propis per a les especialitats de mecànica, fusteria i tèxtil. També es van començar a impartir estudis comercials, entre altres. En aquesta època es comença a denominar “Escuela Diocesana Profesional”. El 6 de gener del 1955 es va inaugurar la zona de la sala de jocs. El 25 de juliol del 1955 es va crear “L’obra Diocesana de l’Escola de Formació Professional“ del bisbat de Solsona, que es trobava a càrrec del bisbe Vicenç Enrique i Tarancón, i estava situada en l’edifici que el Patronat Vidal havia cedit a l’Obra Diocesana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tercera etapa comença amb la inauguració de l’Escola Diocesana de Formació Professional (1956-1971). Entre el curs 1956-1957 es va inaugurar l’ala nord de l’edifici. Aleshores es van engegar els primers tallers. Les aules dels tallers es trobaven a la planta baixa i els pisos a la primera. Un pis era per al director i l’altre per a un professor de titulació superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 6 d’octubre del 1957 va morir a Barcelona el fundador, Vicenç Vidal i Casacuberta. El curs 1958-1959 es començaren a impartir els estudis d’Oficialia. L’11 de febrer del 1960 es va promulgar el decret del ministeri que reconeixia l’escola i l’autoritzava a impartir les especialitats d’ajustador, torner, filador i teixidor. El 18 de juliol del 1960 es va inaugurar la pista de bàsquet cimentada. El curs 1961-1962 es van ampliar els estudis amb la Iniciació Professional (de 12 i 13 anys). El patronat Vidal fa donació dels locals i terrenys al Bisbat de Solsona. L’1 de setembre del 1963 es van inaugurar nous tallers i es va ampliar l’edifici. Van assistir a l’acte el bisbe i altres autoritats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el curs 1964-1965 l’escola va rebre el reconeixement per a poder impartir el nivell de “Maestria Industrial” en les branques de mecànica i tèxtil. El curs 1965-1966 es van estrenar noves aules i laboratoris en l’edifici continuació de l’ala nord. El curs 1967-1968 l’escola va impartir el Batxillerat Elemental en el marc del Col·legi lliure Adoptat, secció masculina. I es va iniciar la primera residència escolar en un pis. El 10 de gener del 1969 es van autoritzar nous estudis de la branca elèctrica, instal·lador i bobinador. El curs 1969-1970 es van ampliar els tallers i es va construir cuina i menjador equipat per a 200 alumnes. El curs 1970-1971 es va obrir la nova residència, situada a Cal Vidal a l’antic Casal de la Dona, amb una capacitat de 140 alumnes. El 31 de juliol del 1971 s’autoritzava a l’escola impartir estudis de Maestria Elèctrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La següent etapa s’inicia com a Escola Tècnico-Professional Diocesana (1971-2000). El curs 1971-1972 l’escola va ser autoritzada com a Centre Experimental de Formació Professional per als nous plans d’estudis. Per primera vegada s’acceptaren noies. L’adscripció de l’escola passà de Vic a Manresa, i canvià la denominació. A partir d’aquest moment passà a anomenar-se Escola Tècnico Professional Diocesana. S’iniciaren les especialitats de Química i Administrativa. El curs 1974-1975 va néixer l’Associació de Pares i es va posar en marxa el Segon Grau de Formació Professional. El 20 de gener de 1976 es va obtenir la classificació definitiva de l’Escola com a Centre Homologat de 1r i 2n Graus de Formació Professional. El curs 1977-1978 es van iniciar estudis d’una nova especialitat, l’Electrònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El curs 1978-1979 s’extingiren els estudis de la branca de Química. El curs 1983-1984 es modificaren els plans d’estudis del primer curs per oferir un híbrid denominat Metall – Automoció. El curs 1984-198 es van iniciar de forma regular cursets per a l’INEM com a centre Col·laborador, destinats a joves en atur. El 5 d’octubre del 1986 es va retre homenatge a Lluís Badia i Torras, primer director i impulsor de l’escola amb motiu de la seva jubilació. Hi assistiren el Conseller d’Ensenyament, Joan Guitart i Agell, i el cardenal Vicenç Enrique i Tarancón entre d’altres autoritats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 22 de desembre del 1988, es va inaugurar una nova residència escolar, en aquest cas dins del recinte escolar, amb una capacitat per a 54 alumnes. És la tercera que tenia l’escola. El curs 1989-1990 es va iniciar el primer curs de Formació Professional en règim rotatori per anar adaptant els continguts educatius a la futura reforma de l’ensenyament. Al novembre del 1990 es van impartir per primera vegada cursets del Fons Social Europeu sobre Autòmats Programables. El juny del 1991 es començaren les obres d’ampliació i remodelació de l’escola sobre l’antic taller tèxtil, que s’inauguraven l’any següent. Es construïren 1.000 metres quadrats per a noves aules i laboratoris de cara a la reforma educativa. El curs 1992-1993 s’ampliava el laboratori de química per doblar la seva capacitat. Aquest fou el darrer curs que s’impartien ensenyaments del Tèxtil. L’escola assumia el màxim d’alumnes de la seva història, 667. Es va restaurar la façana principal i es va adaptar la planta superior de la zona de tallers. El curs 1995-1996 es va extingir tota la Formació Professional de primer grau, a la vegada que s’implantava el 4rt curs d’ESO. El curs 1997-1998 s’implantaren totalment els ensenyaments d’ESO. El curs 1998-1999 començaren els estudis de Programes de Garantia Social. Per la Fira de Primavera es repartia el primer butlletí de l’escola Aula Informació. El 27 de juliol del 1999 es celebraven els cinquanta anys de la col·locació de la primera pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La darrera etapa de l’escola s’inicia l’any 2000. La denominació del centre passa a ser Escola Diocesana. En el curs 2000-200 es celebrava el cinquantè aniversari de la fundació de l’escola i es va publicar el llibre dedicat a la història d’aquest centre educatiu, obra de Josep M. Badia, historiador, professor de l’escola i fill de qui en va ser el primer director.</span></span></span></p>	41.8999100,1.8810900	407189	4639269		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89726-escola-diocesana-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89726-escola-diocesana-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89726-escola-diocesana-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89726-escola-diocesana-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89726-escola-diocesana-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89726-escola-diocesana-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89726-escola-diocesana-11.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Cultural	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Alexandre Tintoré (arquitecte); Enric Anguera (aparellador)	Altres denominacions: Casal de Jesús Obrer	106\|98	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89727	Escorxador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-8	<p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 24.EA</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Antic escorxador que s’ha reconvertit en centre d’interpretació. Es tracta d’un edifici construït a la dècada de 1960, de dimensions modestes i emplaçat als afores de Navàs. És format per un volum principal amb dos cossos de diferent alçada i té cossos auxiliars a ambdós costats, entremig d’un petit pati que envolta el conjunt. Actualment té una sola planta, tot i que originàriament el cos més gran en tenia dues.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal és format pels dos cossos adossats. El davanter i més baix funciona com a vestíbul i té al davant un porxo amb arcada de mig punt i coberta. Les façanes són arrebossades, excepte la part on hi ha l’entrada principal, que és de maó, i les finestres són de proporció quadrada, amb ampits de maó i franges de separació també de maó. L’edifici, de caire funcional, no té més elements que el distingeixin especialment. En la recent rehabilitació els cossos laterals s’han adaptat a les noves funcions, en molts casos ampliant considerablement la superfície de les obertures amb vidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la sala principal acull un muntatge expositiu sobre els vins de la denominació d’origen Pla de Bages, al vestíbul s’hi ha emplaçat un punt d’informació turística, als cossos de l’ala oest s’hi preveu habilitar una botiga i un espai per a tallers i tastos, i al cos de llevant s’hi guarden els gegants de Navàs.</span></span></span></p>	08141-424	Carretera de Castellet. Navàs	<p><span><span><span>El primer escorxador de Navàs es va aixecar l’any 1923 en el mateix indret on hi ha l´actual. Va fer-ne el plànol Pau Duarri i va executar l´obra Jaume Pons. L´any 1961 es va substituir per l´actual edifici. L’antic es va enderrocar i es van aprofitar els materials i runes per reomplir el basament del paviment de les sales de matança, segons consta en el projecte. L’arquitecte fou E. Porta, i l’obra la va executar el paleta Urbici Bover.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la segona dècada del segle XXI ja feia anys que l’escorxador estava en desús i en estat de semi-ruïna. Aleshores s’hi va fer una rehabilitació que va comptar amb un fons d’ajuda europeu (FEDER), i el març de 2021 es va inaugurar amb la denominació de “Centre d’interpretació enoturístic l’Escorxador”. Aquest centre és un node principal en la xarxa de difusió de la denominació d’origen Pla de Bages, i també està vinculat al Geoparc de la Catalunya Central.</span></span></span></p>	41.8976600,1.8812600	407200	4639019	1961	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89727-escorxador-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89727-escorxador-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89727-escorxador-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89727-escorxador-int-5.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	E. Porta (arquitecte)	El Centre d’Interpretació enotúrístic compta amb un muntatge expositiu de qualitat i amb un disseny innovador, produït per l’empresa d’Artés Expomón. El leitmotiv del muntatge recrea un seguit d’ampollers de vins com a suport dels plafons, i té un audiovisual de fons. S’hi desenvolupen, entre altres temes: la terra, el paisatge, els aromes i les característiques dels vins del Pla de Bages, les varietat autòctones, el patrimoni de la pedra seca vinculada a la vinya o els cellers de la D.O. A la denominada sala de les piques s’hi poden veure tres muntatges audiovisuals més: sobre la vinya tradicional, els indrets més emblemàtics de Navàs i un muntatge titulat Memòria i paisatge a Navàs. Aquest centre és gestionat amb la col·laboració de la D.O. De moment obre dos dissabtes al matí i també s’hi poden fer visites concertades, amb la possibilitat de visites guiades.	98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89728	Col·legi Sant Josep	https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-sant-josep	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 174. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 58-60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Anònim (2015). “El col·legi Sant Josep de Navàs celebra 90 anys”, <em>Regió7</em> (30/03/2015).</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 09.EA</span></span></span></p>	XX	Taques d'humitat als edificis auxiliars amb despreniments del revestiment exterior	<p><span><span><span>Edifici del Col·legi Sant Josep, que ocupa una illa de cases de l’eixample al sector oest del nucli urbà. Consta d’un conjunt d’edificacions modernes al sector de ponent (de la dècada de 1960 i que adopten una planta en forma de U), més l’edifici de l’antic convent i un cos auxiliar (aixecats als anys 1920 i situats a llevant) amb una amplia zona de patis entremig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici central és format per diferents volums que tramen un complex de nivells i espais diversificats, seguint un disseny arquitectònic modern força reeixit. Les façanes nord i oest es caracteritzen per una retícula de panells d’obra calada o gelosies que protegeixen les obertures interiors. La façana principal compta amb una escalinata que salva el desnivell del terreny entremig d’una petita zona amb jardí. L’entrada principal és una gran portalada vidriada, i la resta d’obertures responen a l’ús interior de l’edifici. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc i color terrós, a excepció de la planta baixa de la gelosia, resolta a maó vist.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la part antiga, l’edifici del primer convent (situat a l’angle sud-est) consisteix en un pavelló de planta rectangular i d’una sola planta, amb una composició que es desenvolupa a partir de finestrals uniformes i regulars protegits per baranes de ferro. En la façana sud hi trobem el portal, avui tapiat. Els paraments són coberta amb un revestiment molt característic d’aquesta època que simula carreus encoixinats. Una mica més al nord hi ha un cos auxiliar aixecat també als anys 1920 i que segueix la mateixa pauta arquitectònica, amb un ritme de finestres enreixades i el mateix tipus d’aplacat.</span></span></span></p>	08141-425	Carretera de Viver, 20. Navàs	<p><span><span><span>Les germanes carmelites Missioneres Descalces es van establir a Navàs per assistir en dues necessitats del poble: l’ensenyament dels més petits i l’atenció dels malalts. El 19 de març de 1925 van inaugurar el seu convent, situat a la carretera de Viver. L’any 1927 se’n va fer una ampliació que arribava més amunt pel carrer Santa Eulàlia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1960 es va fer una nova ampliació destinada a convent i un nou col·legi que ampliava considerablement la capacitat del centre. Són els edificis que ocupen el sector oest. També es va decidir preparar les noies per al batxillerat. Un primer projecte és del 1962, a càrrec de l’arquitecte Alexandre Tintoré. Però l’any 1963 Antoni Serrahima va realitzar un nou projecte i el setembre s’iniciaren les obres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2004 les germanes van traspassar la titularitat del centre a la Fundació Escola Diocesana de Navàs. L’any 2015 el col·legi va celebrar els 90 anys. Un dels actes centrals va ser la conferència que va impartir l’historiador Josep Maria Badia, que havia estat professor del col·legi.</span></span></span></p>	41.9003300,1.8760000	406767	4639321	1925, 1927, 1963	08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89728-collegi-sant-josep-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89728-collegi-sant-josep-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89728-collegi-sant-josep-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89728-collegi-sant-josep-convent-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89728-collegi-sant-josep-cossos-auxiliars-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Cultural	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Antoni Serrahima (arquitecte ampliació 1963)		98	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89729	Passeig Ramon Vall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-ramon-vall	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 17.EA</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Passeig que s’estén a la part central del de Navàs i que recorre gairebé tot el nucli urbà de nord a sud al llarg dels seus 540 m de llarg. El Passeig i la carretera de Berga són els dos principals eixos que vertebren la trama urbana del poble. Es tracta d’un ampli vial amb una urbanització bàsica i que compta amb un arbrat de plàtans a banda i banda. El Passeig és un dels sectors més representatius de l’eixample de Navàs, urbanitzat a les primeres dècades del segle XX i on hi trobem alguns dels edificis més destacats. Al llarg del seu traçat hi ha instal·lades diverses terrasses de bars i restaurants, i és sempre un dels punts més animats del poble.</span></span></span></p>	08141-426	Passeig Ramon Vall. Navàs	<p><span><span><span>L’any 1911 el mestre d’obres Pau Duarri va projectar el primer pla urbanístic de Navàs i va configurar un creixement modern amb carrers amples seguint el model ortogonal. Va preveure que el poble pogués estendre’s a banda i banda de la carretera i de la via del tren. En paral·lel a la carretera va crear un espaiós passeig que fou dedicat al patrici Ramon Vall. El motiu era que la major part <span>dels terrenys per on creixia el poble eren d’aquest propietari, que en va fer donació perquè s’hi poguessin urbanitzar els carrers. </span>L’any 1911 al Passeig hi havia només dues cases construïdes. Entre els anys 1925 i 1936 es van anar edificant cases tant al Passeig com en els carrers que hi confluïen. </span></span></span></p>	41.9004000,1.8773100	406876	4639327		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89729-passeig-r-vall-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89729-passeig-r-vall-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Altres	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89730	Fàbrica Nova	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova-1	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 169. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 103, 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 25.EA</span></span></span></p>	XX	Façanes amb taques d'humitat i brutícia. Interiors de les naus nord en estat d'abandó.	<p><span><span><span>Antiga fàbrica tèxtil que en el seu moment fou la segona més important de Navàs, emplaçada en un punt molt cèntric del nucli urbà, al costat de l’antiga estació del ferrocarril. El conjunt consta de diverses naus que configuren una superfície rectangular que abasta tota una illa de l’eixample. La part originària són les tres naus de la meitat sud, mentre que la meitat nord (aixecada a la dècada de 1940) consta de tres naus més (la central més estreta) i també d’un entramat de volums a la part central, un dels quals sobresurt amb una estructura de planta basilical.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més singular és aquest edifici central de planta basilical que arriba fins als tres pisos. Adopta un disseny funcional, amb obertures per tots costats que permeten una bona il·luminació natural i té les cobertes amb plaques de fibrociment. En aquest sector diversos volums de menors dimensions conformen un petit corredor al costat oest que constituïa l’accés principal al recinte, tancat per un portal metàl·lic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt queda uniformat per uns paraments amb revestiment que simula carreus encoixinats i pels amplis finestrals de les façanes exteriors. Tanmateix, els tractaments són lleugerament diferenciats segons les naus. Així, en les tres naus antigues situades al sud les obertures queden dividides per un petit pilar rodó amb capitell, i els ampits es troben fortament inclinats. En la part sud-oest (actualment ocupada per un supermercat) les obertures han estat tapiades. En aquestes naus el ràfec és decorat amb petites mènsules, i la façana sud queda coronada per un gran frontó-acroteri de silueta plana. Ja era així en la construcció originària. Les tres naus situades al nord segueixen una pauta més funcional, amb obertures totalment vidriades, protegides per una reixa, i ampits de pedra. Aquí la façana que tanca el conjunt pel costat nord queda coronada pel perfil de dent de serra de les cobertes de les tres naus, cadascuna a dues aigües.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després del tancament de la fàbrica bona part de les naus resten desocupades, però en alguns sectors de la part sud i central s’hi han instal·lat serveis: un supermercat, tallers i l’església evangèlica.</span></span></span></p>	08141-427	Plaça de l'Estació, 48. Navàs	<p><span><span><span>Segons consta a l’arxiu municipal de Navàs, el projecte de la fàbrica nova es va començar l’any 1921. Se’n conserva un plànol datat a 12 d’agost de 1921 i signat pel mestre d’obres [Lluís ?] Galobart. El promotor de l’obra i propietari del solar era Pedro Roma Perelló que, el 16 d’agost de 1921 va demanar permís per construir una primera “quadra” de la fàbrica. El solar afrontava amb els terrenys de la companyia del Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, en front de l’estació. La construcció va començar l’any 1922 i la fàbrica esdevingué la més important de Navàs, després de cal Forcada. La primera construcció tenia tres naus de planta baixa. Són les que es conserven a la meitat sud. Anys més tard, la fàbrica va passar a mans de l’empresa de la colònia Güell. El 1930 s’hi establiren els seus darrers propietaris: Ignasi Vidal i germans, que eren els fundadors de la colònia Vidal i benefactors de Navàs amb la creació de l’Escola Diocesana. Els Vidal li van donar l’impuls definitiu i van doblar les instal·lacions fins arribar a prop de 200 telers, una part dels quals es dedicava als teixits de seda. En una fotografia de 1933 (BADIA, 2000: 111) encara es pot veure la fàbrica sense ampliar. El 1943 s’inauguraven les noves naus i per celebrar-ho es va organitzar un dinar popular.</span></span></span></p>	41.9005700,1.8792500	407037	4639344	1921-1922; 1943	08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89730-fabrica-nova-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89730-fabrica-nova-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89730-fabrica-nova-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89730-fabrica-nova-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89730-fabrica-nova-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89730-fabrica-nova-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Galobart (mestre d'obres)		98	46	1.2	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89731	Can Vall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vall	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984a). “Les arrels mil·lenàries de Navàs”, Endavant, núm. 2, Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984b). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 119-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1997). Història de l’Església de Navàs, Parròquia de la Sagrada Família, Navàs, p. 18-20, 72.</span></span></span></p>	X-XXI		<p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, que ha quedat pràcticament integrada al nucli urbà de Navàs, al sector nord-oest i molt a prop d’un altre mas: cal Ribes. Ocupa el vessant sud-est del turó que antigament s’anomenava Navàs. El conjunt consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més dos pisos), el qual té adossats nombrosos cossos auxiliars, sobretot al sud-est i al nord-est, a més d’una pallissa i un cobert aïllats a ponent, tot tancant un pati central.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa és fruit de nombroses fases d’ampliació difícils de determinar. El cos principal sembla obra fonamentalment dels segles XVII-XVIII. La façana principal, encarada vers el sud-oest, s’ordena a partir d’un portal central adovellat, però la resta d’obertures (emmarcades amb pedra carejada) es distribueixen de manera irregular. Aquesta façana queda coberta a la part dreta per un cos de construcció posterior que forma un angle. Es caracteritza per una galeria amb un doble arc de mig punt al primer pis. En la façana oposada, al nord-est, l’edifici pren tota la seva alçada. Sobretot a la primera planta, presenta un seguit d’obertures més regulars, i també algunes portalades que permeten accessos, ja sigui a la planta baixa o al primer pis. Aquest sector es troba força modificat, per exemple amb una gran terrassa semicircular de nova construcció. Per la part de ponent el cos s’ha ampliat també amb un afegit posterior que presenta unes obertures amb grans finestrals de punt rodó, i està adossat a la construcció d’una antiga cisterna, avui desapareguda. La façana sud-est conserva també una bona mostra de la masia setcentista, amb una galeria a dos nivells feta amb dobles arcs de mig punt sobre pilars. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part sud-est la masia s’ha ampliat substancialment amb un seguit cossos de nova construcció, en bona part fets amb pedra i imitant l’estil tradicional. Les darreres obres es van fer ja al segle XXI. En aquest sentit, la darrera reforma integral del conjunt va voler harmonitzar tots els volums, però cal dir que aquesta i altres intervencions han transformat de manera important la imatge general de la masia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la casa destaquen les voltes de pedra que cobreixen les tres crugies a la planta baixa. La planta primera ha estat totalment reformada, però es conserven algunes llindes amb inscripcions. L’entorn compta també amb elements antics amb funció decorativa; alguns no són originaris del mas sinó que s’han comprat.</span></span></span></p>	08141-428	Carrer Santa Teresina del Nen Jesús, s/n. Navàs	<p><span><span><span>Prop de la masia de can Vall s’hi han identificat dos jaciments arqueològics. Un està situat uns 200 m al nord i és d’època ibèrica. Ha estat el motiu perquè s’hagi relacionat l’antic nom de Navàs amb el topònim preromà “Nava”, que significa “pla voltat de muntanyes” (BADIA, 1984a-b). L’altre jaciment es troba uns 50 m al nord de la casa i és d’època romana. Indicaria que la masia es va establir on ja hi havia hagut probablement una anterior vil·la romana, que devia tenir el seu precedent en l’assentament ibèric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En època alt-medieval el turó on hi ha el mas, i el mateix mas, tenien el nom llatinitzat de Nabares, i amb el temps van acabar sent l’embrió del poble de Navàs. La referència més antiga relacionada amb aquest topònim es troba en un document de la Biblioteca Apostòlica Vaticana de Roma. És una còpia del segle XI d’un document original del segle X que s’ha perdut. Es tracta d’un precepte del rei franc Lotari, datat a l’any 982, en el qual confirma unes possessions del monestir de Ripoll, que tenia una propietat alodial al pla de Navàs anomenada Nabares. Concretament: “en el pagus del Berguedà, l’alou que s’anomena Viure i el de Merlès, el de Navàs i el de la Serra”. La relació entre l’antic topònim Nabares i Can Vall s’ha pogut establir a partir d’un document notarial de l’any 1622, conservat a l’Arxiu del Mujal, on el propietari de can Vall esmenta que els seus predecessors van comprar el mas Nabars (BADIA, 1984b: 119-120).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, aquest és un dels masos que apareixen en la documentació abans del fogatge de 1365-70 en el pla de Navàs. Eren el mas Navàs (Vall), Navarons de dalt, Navarons de baix, Casanova, Soldevila, Pobla (cal Miquel) i Oliver. Aquests masos pertanyien a la parròquia de Sant Genís de Masadella. També hi havia les Cases, que pertanyia a la parròquia de Balsareny. Al segle XIV la família propietària portava encara el cognom Nabars. El 1367, per exemple, hi ha documentat Bernat de Nabars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas es va ampliar als segles XVII-XVIII, segons es pot apreciar en la construcció actual. En són testimoni les llindes que s’han conservat i que ens apunten les dates de 164(*) i 1695. En aquesta època els propietaris eren ja la família Vall (per exemple, el 1617 l’hereu era Joan Vall). Els Vall pagaven censos per l’heredat del mas al Prepòsit del monestir de Ripoll i a la seva Prepositura de Berga. Als segles XIX i XX el conjunt va ser objecte d’importants reformes. Cal dir que les terres del mas abastaven una àmplia superfície al seu voltant, i a les primeres dècades del segle XX la urbanització del poble de Navàs es va fer en bona part en terres cedides pel seu propietari, que aleshores era Ramon Vall. Per això al passeig del poble se li va donar el seu nom.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas tenia una capella dedicada a Santa Eulàlia que estava situada al nord de la casa, just a tocar. Es desconeix si era una construcció d’estil romànic o gòtic. Les primeres referències escrites són del segle XIV. Així, l’any 1362 Bernat de Nabars en el seu testament deixa diners perquè es facin misses en el seu nom a les esglésies de Sant Genís de Mesadela, Santa Creu del Muyal i Santa Eulàlia de Nabars. Al segle XVII es va salvar de la supressió decretada per a les capelles que no estaven dins del mas. El dia 5 de març de 1617 el delegat del Bisbe va visitar la capella. Donat que va trobar-la molt ben reparada i arreglada va decidir que no fos suprimida i va declarar-la apta per a la celebració de misses. Joan Vall, l’hereu del mas, promet que ell i els seus successors mantindran en condicions la capella i estarà assortida del vestuari litúrgic que faci falta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX la capella encara estava en ús. Així, en un document de 1822 el rector del Mujal parla d’”Otra Iglesia ò Capilla à la misma distancia (3/4 d’hora) baxo invocacion de Santa Eulàlia”. El 1844 el rector del Mujal va fer un casament a “la Iglesia de Sta. Eulalia de la casa Vall de Navas de esta Parroquia”. El 1896 hi ha constància de la visita que hi va fer el Bisbe Riu, que l’anomena “la capilla de Sta. Eulalia de casa Vall”. Les referències a la capella continuen. El darrer altar que va tenir, datat a l’any 1862, es va utilitzar com altar provisional a l’església parroquial de Navàs després de la Guerra Civil. Actualment se’n conserva el frontal, que conté la data, a la paret de la Sagristia de la Parròquia. Un altre element procedent d’aquesta antiga capella és una imatge de la Mare de Déu del Roser, una obra que es podria datar al segle XVII (BADIA, 1997: 18-19). </span></span></span></p>	41.9015800,1.8751400	406698	4639461		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89731-masia-can-vall-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89731-masia-can-vall-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89731-masia-can-vall-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89731-masia-can-vall-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89731-masia-can-vall-pallissa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89731-masia-can-vall-6.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripcions en llindes: 164(*); 1695 (al cobert de ponent), 1842 (a la dovella central del portal).	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89732	Cal Ribes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ribes	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163-164. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 19.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 80.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, que ha quedat pràcticament integrada al nucli urbà de Navàs, al sector nord-oest i molt a prop d’un altre mas: can Vall. Ocupa el vessant sud-oest del turó que antigament s’anomenava Navàs. El conjunt consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos), el qual té adossat un cos a ponent i, uns metres a llevant, s’aixeca un altre cos independent, de planta allargassada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació que avui es pot veure és obra fonamentalment de les reformes que s’hi van fer a principis de segle XX, quan tot el conjunt es va uniformitzar adoptant una estructura molt regular i una estètica pròxima al noucentisme. La façana principal, encarada vers migdia, queda singularitzada per unes àmplies galeries que ocupen gairebé tot l’ample de la façana i les tres plantes. Es reparteixen en quatre trams marcats per arcs escarsers sobre esveltes columnes amb capitells de pedra que estan decorats amb motius geomètrics. La part de la planta baixa conforma un porxo sota el qual hi ha el portal principal. Les galeries del primer pis i un tram del segon han estat reconvertides en obertures que tenen finestres de persiana. Els diferents pisos queden separats per una cornisa de ceràmica vidriada verda (al primer nivell) i per baranes balustrades (al nivell superior). A banda i banda, les galeries queden flanquejades per franges d’obra massissa, amb obertures de balcons individuals i finestres balconeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de façanes segueixen el mateix llenguatge arquitectònic però amb una composició diferenciada a cada sector. Es caracteritzen pels emmarcaments de les obertures amb una franja d’arrebossat blanc sobre els parament de pedra vista. La façana oest s’ordena en base a dos nivells d’obertures de composició simètrica, amb diferents tipus de balcons a la planta superior i obertures que donen a una gran terrassa a la planta primera. La façana est té adossat un cos porxat a la planta baixa que funciona com a terrassa, sustentat sobre columnes de pedra que suporten voltes ceràmiques. S’hi accedeix per una escala semicircular. Als dos pisos superiors la composició queda centrada per una franja central amb dobles obertures. Un dels elements singulars és la marquesina adossada a l’extrem dret, formada per vuit pilars rodons que imiten troncs d’arbre i que suporten una coberta de volta on hi ha la inscripció de 1919. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana nord és més discreta i tan sols presenta dos nivells d’obertures estructurades en cinc eixos verticals, amb un portal per on s’accedeix directament al primer pis. A diferència de la resta de murs aquí el parament és arrebossat i pintat de color blanc. L’edifici queda rematat per una torre quadrada que serveix de llanterna a l’escala interior. Les cobertes són a quatre vessants, amb un ampli voladís suportat per cabirons. L’interior de la casa té com a element singular una escala de cargol a l’eix de la lluerna.</span></span></span></p>	08141-429	Carrer Ametllers, s/n. Navàs	<p><span><span><span>Aquest mas està documentat des del segle XIV, concretament des de l’any 1312. És, per tant, un dels masos que s’esmenten abans del fogatge de 1365-1370 al pla de Navàs. Eren el mas Navàs (Vall), Navarons de dalt, Navarons de baix, Casanova, Soldevila, Pobla (cal Miquel) i Oliver. Aquests masos pertanyien a la parròquia de Sant Genís de Masadella. També hi havia les Cases, que pertanyia a la parròquia de Balsareny. En aquesta època és esmentat com a “Zoliver” (Oliver), i posteriorment ha canviat diverses vegades de nom, passant a dir-se Serra, Bosch i darrerament Ribes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas es devia ampliar als segles XVII-XVIII, com és habitual, però les últimes reformes van cobrir aquesta part més antiga de la casa, de manera que ara és difícil apreciar-ho. Als segles XIX i XX cal Ribes i el mas veí de can Vall eren les principals propietats del pla de Navàs. Va ser en terres d’aquests dos masos es va urbanitzar el poble de Navàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX (els anys 1911, 1919 i 1921) es van fer reformes importants a cal Ribes i el mas va adquirir l’aspecte uniforme que actualment té. Aquestes obres s’atribueixen al mestre d’obres Pau Duarri, molt actiu a Navàs durant aquests anys i responsable del pla d’eixample del poble. Més en concret, se li atribueix especialment l’autoria de la marquesina de la façana est i l’escala de cargol interior. La part més significativa de la reforma es va realitzar el 1919, tal com consta en una inscripció de la façana. Segons es diu, el propietari de la casa va prendre com a model la masia de la Moratona, de Calders.</span></span></span></p>	41.9014100,1.8741700	406617	4639443		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89732-cal-ribes-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89732-cal-ribes-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89732-cal-ribes-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89732-cal-ribes-4.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Pau Duarri (mestre d'obres, reformes 1911 i 1919)	Inscripció en el trencadís de la façana: 1919	94\|98\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89733	Fàbrica Forcada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-forcada	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 169. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 101-102, 110.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 23.EA</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Antiga fàbrica tèxtil que en el seu moment fou la més important de Navàs, emplaçada vora el riu Llobregat, pocs metres a l’est del nucli urbà de Navàs. Se’n conserva la nau antiga, que ha estat flanquejada per naus de construcció més moderna i sense cap interès arquitectònic. Les del costat est s’allarguen cap al nord i inclouen una torre de quatre plantes. Al nord es conserva el canal de la fàbrica, originat en la resclosa que està situada 200 m aigües amunt del Llobregat i que encara està en actiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau antiga és de planta rectangular i de dimensions considerables (30 x 80 metres), d’una sola planta més golfes i amb coberta a doble vessant. Exteriorment ha quedat tapada en bona part per les naus de construcció més recent. En la part visible la façana lateral s’estructura mitjançant un ritme de finestrals-portalades (actualment tapiats) que estan emmarcats per trencaaigües de maó en forma d’arc escarser. Al damunt s’estén una cornisa de maó amb colls ceràmics que suporten el ràfec, tot generant una franja on hi ha petites obertures sobre les finestres. El mur tester, coronat pel doble vessant de la coberta, conserva quatre obertures originals al nivell de les golfes, mentre que a la planta baixa s’hi han obert dos portals de nova construcció. El parament de la nau és de pedra, amb franges arrebossades i pintades de groc al mur tester. A la part central la continuïtat de la nau queda trencada per un pati descobert de grans dimensions.</span></span></span></p>	08141-430	Carretera de Gaià (BV-4401). Navàs	<p><span><span><span>La fàbrica es va construir el 1897. Aquest any Ignasi Cots i Suñé, de Manresa, obté el permís per a l’aprofitament del riu per una fàbrica de filats i teixits que va construir davant del molí de Castellet (situat a l’altra banda del riu, ja en terme de Gaià). Per això en un principi era coneguda com a fàbrica de Castellet. Els drets de la concessió d'aigües es van repartir entre un cabal major que anava destinat a la fàbrica i un volum inferior d'aigua que es destinava al molí. Els horts parcel·lats que hi ha al costat del molí van ser per a directius i treballadors de la fàbrica. Aquest molí va estar actiu fins ben entrat el segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1901, la Societat Forcada i Puget, constituïda l’any 1892 a Manlleu, va traslladar-se a Navàs i va comprar la nova fàbrica, que encara no havia començat a funcionar. Josep Forcada i Munt, un dels membres de la societat, va establir-se a Navàs i es va fer càrrec del seu funcionament. El primer director va ser el seu cunyat, Joan Baptista Güell Soler. Vivien a la casa construïda al costat de la fàbrica. L’empresa es va dedicar a la filatura de cotó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1918 es va produir un canvi de socis i la societat es va reconstituir amb el nom de Filatures Forcada S.A., nom que va perdurar. A la dècada de 1920 l’empresa va experimentar un creixement i una modernització importants, i el 1925 tenia 254 treballadors. Segons una fotografia de 1932, la fàbrica ja tenia construïda una nau annexa a ponent i una instal·lació per a la màquina de vapor que complementava l’energia hidràulica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La iniciativa privada de Josep Forcada permeté fer arribar els serveis d’electricitat i d’aigua potable al poble de Navàs ben aviat. L’any 1914, l’Ajuntament li donava la concessió d’ambdós serveis. La companyia Energia Elèctrica de Catalunya subministrava l’electricitat i l’empresa Forcada s’encarregava de distribuir-la al poble. Per a l’aigua es va obrir un pou de captació vora el riu, al costat de la fàbrica, dins de la qual hi havia l’estació de bombeig que la traslladava al dipòsit general. La distribució es feia per ploma o aforament, fins que aquest servei es va municipalitzar. La instal·lació de les xarxes va anar a càrrec de Filatures Forcada. El servei d’electricitat va ser comprat l’any 1924 per la Cooperativa Manresana d’Energia Elèctrica, S.A. L’enllumenat públic dels carrers va arribar l’any 1926.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment a les naus de l’antiga fàbrica hi ha instal·lada una empresa de productes gràfics, cartonatges i embalatges que ocupa la meitat del recinte. L’altra part es troba sense activitat.</span></span></span></p>	41.8995400,1.8853800	407544	4639223		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89733-fabrica-forcada-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89733-fabrica-forcada-canal-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89734	Resclosa i canal de la fàbrica Forcada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-forcada	<p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 169. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 101-102, 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 23.EA</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Resclosa i canal de la fàbrica Forcada, situats a la vora del riu Llobregat, a l’extrem de llevant del terme municipal de Navàs. La resclosa està situada 200 m aigües amunt de la fàbrica. És de planta el·líptica i té una amplada considerable, d’uns 60 m. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal continua en actiu. Discorre paral·lel al riu per la terrassa fluvial. És un canal molt ample, que passa per sota del pont de Castellet. L’entorn ha estat condicionat amb un camí que ressegueix el curs d’aigua entremig d’una interessant vegetació de ribera. Entra sota la fàbrica pel sector nord i desguassa al riu al cap d’uns 100 m passada la fàbrica.</span></span></span></p>	08141-431	Sector oest del terme municipal, vora el riu Llobregat.	<p><span><span><span><span>La fàbrica es va construir el 1897. Aquest any Ignasi Cots i Suñé, de Manresa, obté el permís per a l’aprofitament del riu per una fàbrica de filats i teixits que va construir davant del molí de Castellet (situat a l’altra banda del riu, ja en terme de Gaià). Per això en un principi era coneguda com a fàbrica de Castellet. Els drets de la concessió d'aigües es van repartir entre un cabal major que anava destinat a la fàbrica i un volum inferior d'aigua que es destinava al molí. Els horts parcel·lats que hi ha al costat del molí van ser per a directius i treballadors de la fàbrica. Aquest molí va estar actiu fins ben entrat el segle XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1901, la Societat Forcada i Puget, constituïda l’any 1892 a Manlleu, va traslladar-se a Navàs i va comprar la nova fàbrica, que encara no havia començat a funcionar. Josep Forcada i Munt, un dels membres de la societat, va establir-se a Navàs i es va fer càrrec del seu funcionament. El primer director va ser el seu cunyat, Joan Baptista Güell Soler. Vivien a la casa construïda al costat de la fàbrica. L’empresa es va dedicar a la filatura de cotó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1918 es va produir un canvi de socis i la societat es va reconstituir amb el nom de Filatures Forcada S.A., nom que va perdurar. A la dècada de 1920 l’empresa va experimentar un creixement i una modernització importants, i el 1925 tenia 254 treballadors. Segons una fotografia de 1932, la fàbrica ja tenia construïda una nau annexa a ponent i una instal·lació per a la màquina de vapor que complementava l’energia hidràulica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La iniciativa privada de Josep Forcada permeté fer arribar els serveis d’electricitat i d’aigua potable al poble de Navàs ben aviat. L’any 1914, l’Ajuntament li donava la concessió d’ambdós serveis. La companyia Energia Elèctrica de Catalunya subministrava l’electricitat i l’empresa Forcada s’encarregava de distribuir-la al poble. Per a l’aigua es va obrir un pou de captació vora el riu, al costat de la fàbrica, dins de la qual hi havia l’estació de bombeig que la traslladava al dipòsit general. La distribució es feia per ploma o aforament, fins que aquest servei es va municipalitzar. La instal·lació de les xarxes va anar a càrrec de Filatures Forcada. El servei d’electricitat va ser comprat l’any 1924 per la Cooperativa Manresana d’Energia Elèctrica, S.A. L’enllumenat públic dels carrers va arribar l’any 1926.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment a les naus de l’antiga fàbrica hi ha instal·lada una empresa de productes gràfics, cartonatges i embalatges que ocupa la meitat del recinte. L’altra part es troba sense activitat.</span></span></span></span></p>	41.9020400,1.8854000	407549	4639501		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89734-fabrica-forcada-canal-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89734-fabrica-forcada-canal-1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89735	Pont de Castellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-castellet-0	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 38.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 116.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PARERA, Elisabeth; FONT, Montse i altres (2016). 'Històries i contalles', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 289.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Pont de la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès (BV-4401) sobre el riu Llobregat, situat al km 0.6 d'aquesta via, just a la sortida de Navàs i passada la fàbrica Forcada. El pont és de dimensions força espectaculars i de gran alçària, ja que ha de salvar un desnivell considerable format pel congost del riu en aquest punt. Té una llargada d'uns 160 m i consta de set arcades amb voltes de formigó. Els pilars tenen una base de planta oval i acaben a la part superior amb una cornisa. Els dos arcs situats a l'est es troben a la riba esquerra del riu i, per tant, dins el terme municipal de Gaià; el següent es troba sobre el riu i els quatre arcs restants es troben a la riba dreta, ja en terme municipal de Navàs. La riba del costat de Gaià és molt abrupta i en aquest sector la paret del congost és pràcticament vertical. La riba del costat de Navàs, en canvi, és més suau i terrassada. Per aquest sector hi discorre l'ample canal de la fàbrica Forcada i ha estat adequat com a zona de pícnic, amb un interessant passeig de ribera.</span></span></span></p>	08141-432	Carretera BV-4401, km. 0,7	<p><span><span><span>Abans de la construcció de l'actual carretera (BV-4401) l'antiga carretera travessava el Llobregat per un pont que hi havia prop del molí de Castellet i que no s’ha conservat. Es trobava un tram de riu més amunt i s’havia inaugurat el 1945. I anteriorment, encara, es travessava per un gual que hi havia una mica més avall.<br /> La carretera de Prats de Lluçanès a Navàs ja formava part d'un pla de carreteres de la Diputació de Barcelona de començaments de segle XX i, en un principi, estava projectada perquè passés per la Vall de Vilaramó i el sector nord-est del terme de Gaià. Aquesta carretera, però, no es va fer efectiva fins a la dècada de 1970, i finalment el traçat escollit passava pel nucli de Gaià. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El pont actual sobre el Llobregat s’estava construint el 1966 i va inaugurar-se l’any següent. Garicano Goñi, governador civil de Barcelona, va tallar la cinta, i l’alcalde de Navàs era Jaume Pons. La carretera es va construir en diferents fases en els anys següents, a principis de la dècada de 1970. Les obres d'aquest nou vial les van impulsar dos prohoms de Gaià amb bons contactes amb els responsables polítics del moment: l'enginyer Josep M. Llançó (propietari de la casa d'Abellà de Baix i responsable del pantà de Sau) i un tal Colomer, propietari de Pregones i governador de Toledo. </span></span></span></p>	41.9008500,1.8863300	407625	4639367	1966-1967	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89735-pont-carretera-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89735-pont-carretera-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89735-pont-carretera-5.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		El riu Llobregat fa de partió entre els termes municipals de Gaià i Navàs. El pont es troba dividit entre els dos termes.	98	49	1.5	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89736	Masia de can Vall (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-vall-jaciment	<p><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 06.BARP</span></span></span></span></p>	I-V	Es desconeix l'estat del jaciment, però probablement es troba força arrasat	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba situat en uns solars que hi ha uns 30 m al nord de la masia de can Vall, just a la part més alta del turó que antigament es coneixia com a Navàs i que és el punt d’origen de l’esmentat mas (que originàriament es denominava Navàs) i del mateix poble de Navàs. En aquest indret l’historiador Josep M. Badia hi va recollir fragments de ceràmica d’època romana. Entre d’altres: ceràmica sigil·lada i àmfora itàl·lica (BADIA, 1988: 159). Recentment el solar s’ha urbanitzat i asfaltat parcialment, però encara en queda una petita part sense urbanitzar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que uns 200 m més al nord, prop del cementiri, hi ha un altre jaciment, en aquest cas d’època ibèrica (jaciment de can Vall). Totes aquestes dades suggereixen que la masia de can Vall es va establir on ja hi havia hagut probablement una anterior vil·la romana, que devia tenir el seu precedent en l’assentament ibèric. És força probable que el nucli de la vil·la es trobi sota l’actual masia.</span></span></span></p>	08141-433	Carrer Santa Teresina del Nen Jesús		41.9019700,1.8749300	406681	4639504		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89736-masia-can-vall-jaciment-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89736-masia-can-vall-jaciment-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89736-masia-can-vall-jaciment-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		L'any 1981 en Josep Maria Badia va donar a conèixer la troballa de ceràmiques ibèriques a la zona de Can Vall (BADIA, 1984: 118), però no esmentava encara les troballes de ceràmica romana en aquesta zona. No és fins més tard que el mateix historiador va identificar, en una ubicació més al sud i pròxima a la masia de can Vall, ceràmica romana d'època imperial (BADIA, 1988: 159). L’any 1988 el jaciment es va fitxar a la Carta Arqueològica. En aquests moments la zona es troba semi-urbanitzada, amb alguns espais sense edificar, però segons Josep M. Badia no es té constància de noves troballes durant aquests darrers anys.Hem seguit les mateixes denominacions que s’utilitzen en la Carta Arqueològica o en el Catàleg del Patrimoni de Navàs (PEUPIC); és a dir, can Vall per al jaciment ibèric i masia o mas de can Vall per al jaciment romà.	83\|80	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89737	Can Vall (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vall-jaciment	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 05.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 118.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SÁNCHEZ, Eduard (1987). <em>El poblament pre-romà al Bages</em>. Caixa d’Estalvis de Manresa, Manresa, p. 156.</span></span></span></span></span></p>	II-I aC	Es desconeix l'estat real del jaciment, però tot indica que es troba força arrasat	<p><span><span><span><span>Jaciment arqueològic d’època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba situat en un solar que hi ha 50 m al sud-oest del cementiri de Navàs, entre una casa i la carretera C-16, en una ubicació relativament propera a la masia de can Vall. La zona concreta on es localitzaren els fragments de ceràmica és una petita plataforma plana un xic més elevada dins aquest solar no construït. En aquest indret l’historiador Josep M. Badia hi va recollir fragments de ceràmica ibèrica en superfície i també de ceràmica d'importació romana (campaniana) datada al segle II aC (BADIA, 1984: 118).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal dir que uns 200 m més al sud, prop de la masia de can Vall, hi ha un altre jaciment, en aquest cas d’època romana (jaciment de la masia de can Vall). Totes aquestes dades suggereixen que la masia de can Vall es va establir on ja hi havia hagut probablement una anterior vil·la romana, que devia tenir el seu precedent en aquest assentament ibèric proper. Aquests jaciments es troben al voltant del turó que antigament es coneixia amb el nom de Navàs i que és el punt d’origen de l’esmentat mas (que originàriament també es denominava Navàs) i del mateix poble de Navàs. Precisament, el jaciment ibèric de can Vall és el motiu perquè s’hagi relacionat l’antic nom de Navàs amb el topònim preromà “Nava”, que significa “pla voltat de muntanyes” (BADIA, 1984).</span></span></span></p>	08141-434	Carrer Circumval·lació. Navàs		41.9036700,1.8746800	406663	4639693		08141	Navàs	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89737-can-vall-jaciment-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89737-can-vall-jaciment-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89737-can-vall-jaciment-3.jpg	Legal	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest jaciment el va donar a conèixer l’historiador Josep M. Badia l’any 1981 en la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a la capital del Bages, i posteriorment fou publicat l'any 1984. El 1988 es va incloure a la Carta Arqueològica.Hem seguit les mateixes denominacions que s’utilitzen en la Carta Arqueològica o en el Catàleg del Patrimoni de Navàs (PEUPIC); és a dir, can Vall per al jaciment ibèric i masia o mas de can Vall per al jaciment romà.	81\|80	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89738	Passeig de Ramon Vall (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-ramon-vall-jaciment	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 02.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CASTILLO, A (1962). “La necrópolis de cistas no megalíticas de Navás”. <em>VII congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960).</em> Zaragoza.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CURA, Miquel (1980). “Guia arqueològica del Bages”. <em>El Bages</em>. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Granollers, Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CURA , M; VILARDELL, R (1982). “El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya”. <em>XI Symposium de Prehistòria i Arqueologia peninsular. Ausa</em>, vol. X, Vic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A; GALOBART, J (1982). “L’arqueologia al Bages”, 1r volum. Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 5. Col·legi Doctors i Llicenciats. Manresa, p. 32, 52, 55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 46-47. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MUÑOZ, A (1965). <em>La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa</em>. Barcelona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SADURNÍ (1987). 'Redescobreixen dues tombes neolítiques al passeig de Navàs', <em>Regió 7</em> (24-11-87), Manresa.</span></span></span></p>	XXXV-XXV aC	Les restes físiques de les tombes es troben al subsòl del Passeig i no són visibles	<p><span><span><span>Conjunt de diverses tombes corresponents al període neolític, dins el grup anomenat “solsonià”, que van aparèixer en el subsòl del Passeig de Ramon Vall (al seu tram nord) i que són fruit de troballes fortuïtes en diferents moments, entre els anys 1937 i 1987. Algunes de les restes van ser estudiades i recobertes posteriorment amb la pavimentació del Passeig. Fa uns anys a la zona s’hi va instal·lar un plafó informatiu i, sobre el paviment, es va senyalitzar la situació de dues de les tombes: davant del plafó (tomba II) i a un costat del plafó (tomba IV).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, al Passeig s’hi van desenterrar quatre tombes. Es considera, però, que l’àmbit del jaciment es pot estendre fins a la masia de can Vall, ja que en aquesta zona hi van aparèixer també algunes sepultures, però no estan ben documentades. El nucli del jaciment, doncs, estaria situat a la terrassa del riu Llobregat, una plana que avui és ocupada per l’eixample del poble. Les tombes corresponen al tipus de caixa soterrada o cista, dins el grup de megàlits neolítics solsonians, i cronològicament pertanyen al Neolític Mitjà, entre el 3500 i el 2500 aC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sepulcre II fou descobert el 1947. Mesurava 0,62 de llargada per 0,93 d’amplada i 0,92 de fondària. Contenia un esquelet sencer d’un home adult d’entre 18 i 20 anys i, com a aixovar, una gerra de forma ovoide amb dues nanses de cinta i dues llengüetes. El sepulcre III fou descobert el 1960 molt a prop de l’anterior. A l’interior contenia un esquelet sencer i com a aixovar un atuell de ceràmica de forma semi-cilíndrica amb quatre nanses de llengüeta. El sepulcre IV fou descobert el 1987 i només se’n van trobar les lloses dels dos costats llargs. Tindria una llargada de 1,33 m per 0,71 d'amplada i 0,73 de fondària. D’altra banda, en la sepultura I (localitzada el 1937) s’hi hauria recuperat un crani.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes arqueològiques que es van extreure es troben actualment al Museu Comarcal de Berga.</span></span></span></p>	08141-435	Passeig Ramon Vall. Navàs		41.9021000,1.8773900	406885	4639516		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89738-passeig-r-vall-jaciment-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89738-passeig-r-vall-jaciment-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89738-passeig-r-vall-jaciment-1.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En obres fetes al Passeig l’any 1937 va aparèixer una primera tomba, de la qual, però, no se’n tenen imatges ni dades gaire concretes. El 15 de gener de 1947 se’n va trobar una altra. El 1960 es feren novament obres i en va aparèixer una més. En aquest moment Alberto del Castillo les va estudiar i publicar. Posteriorment, sembla que n’han aparegut algunes més en l’àrea que va cap a can Vall, però no han estat ben documentades. El 1987 aprofitant una nova remodelació del Passeig, Josep M. Badia va poder re-excavar algunes tombes i les va mesurar, i també es va descobrir la tomba número IV.	78\|76	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89739	Cases populars adossades del carrer Pau Duarri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-populars-adossades-del-carrer-pau-duarri	<p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 21.EA</span></span></span></span></p>	XX	Estat de conseració desigual, segons les cases. La número 66 es troba en procés de rehabilitació	<p><span><span><span>Conjunt de cinc casetes de planta baixa, entre mitgeres, representatives de les construccions populars de la dècada de 1930. Es troben al carrer de Pau Duarri, al nucli urbà de Navàs, i corresponen als números 66, 72, 74, 92 i 94. Totes responen a una mateixa tipologia. Són de planta rectangular i fan entre sis i nou metres d’amplada, per sis i mig de profunditat. Es caracteritzen pel coronament de la façana, amb un acroteri en forma de cresta ondulada que té una franja a mode de barana d’obra calada a cada costat. La resta de la composició és molt senzilla, amb una porta central que marca un eix de simetria i una finestra de proporcions verticals a cada banda. Els paraments són de maó arrebossat i pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases número 92 i 94 han estat substancialment alterades i, en bona part, han perdut el seu valor. </span></span></span></p>	08141-436	Carrer Pau Duarri, 66, 72, 74, 92 i 94. Navàs	<p><span><span><span>Aquestes cases eren destinades a obrers i van ser construïdes a la dècada de 1930 pel mestre d’obres Pons. Un dels elements remarcables era la seva parcel·lació, ja que totes tenien un petit pati posterior al qual s’hi accedia per un passatge estret que encara avui travessa l’illa. Es poden considerar, per tant, una variant popular de la típica “casa i hortet” que va estar molt en boga durant aquests anys de la Segona República.</span></span></span></p>	41.9013700,1.8796800	407074	4639432		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89739-cases-pau-duarri-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89739-cases-pau-duarri-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89739-cases-pau-duarri-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89739-cases-pau-duarri-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89739-cases-pau-duarri-13.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Oibs (mestre d'obres)		98	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89740	Carrer de Migdia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-migdia	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “El primer carrer de Navàs”, Endavant, núm. 5, Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 07.CA</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa C. 4.</span></span></span></span></p>	XVIII-XXI	Substitució d'un bon nombre de cases originàries	<p><span><span><span>Carrer del nucli urbà de Navàs que és el primer que es va formar al poble, a partir de finals del segle XVIII. És l’únic carrer del nucli antic que no té un traçat rectilini, sinó amb corbes i rasants, ja que és successor d’un antic camí. El carrer conserva en bona part les cases originàries, per bé que se n’hi han aixecat algunes de construcció més recent i d’altres han estat reformades, en alguns casos amb intervencions que han desdibuixat la coherència formal i tipològica del conjunt. Originàriament, era format per un tipus de casa popular i pagesa entre mitgeres, fonamentalment del segle XIX. Probablement els exemples que més s’acosten a aquesta casa-model originària són les número 16 i 18. Es tracta de cases unifamiliars que es desenvolupen en planta baixa i un pis, amb dos eixos d’obertures i la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra casa també de caràcter pagès però força més gran és cal Pujol (número 30). En aquest cas es troba en una situació aïllada a l’extrem est del carrer, cosa que genera una bifurcació, i adopta la forma d’un petit mas. Un exemple amb façana de composició més acadèmica és la casa número 22, caracteritzada per un ampli balcó corregut sobre mènsules que destaca sobre una paret blanca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres cases que també tenen interès perquè han conservat, en més o menys mesura, la tipologia originària són les número 11, 13, 20, 25, 27, 29 i 33. </span></span></span></p>	08141-437	Carrer de Migdia. Navàs	<p><span><span><span>Per aquest indret hi passava un camí molt antic conegut com el Camí Saliner, una ruta transversal per on es transportava la sal de Cardona cap a les terres de Vic i el Pre-Pirineu. Venia de l’oest passant pel Mujal i travessava el Llobregat prop d’on hi havia el molí de Castellet, a l’altra banda de l’actual fàbrica Forcada. Entre finals del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX s’hi formà el primer carrer de Navàs, anomenat carrer de Migdia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El seu desenvolupament es coneix amb molt detall per la recerca que hi ha fet en Josep M. BADIA (1984). Les primeres cases es van construir a la dècada de 1790. Eren les de Cal Pasqua, Cal Teixidor i Cal Batlló (corresponent als actuals números 7, 9-11 i 5 respectivament), però cap d’elles no s’ha conservat. La primera la va fundar Pasqual Santacreu, fill de la casa de sant Genís. Tot i que la data exacta no es coneix, sabem que va ser amb anterioritat a 1799. La segona casa fou construïda per Vicenç Corominas, nascut al Mujal, que era teixidor de lli, un ofici que va donar nom a la casa. La tercera casa fou aixecada per Jaume Arnau i Batlló, que provenia de Vallcebre. L’any 1799 es va comprar el terreny per construir-la, i el 1802 es va casar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primera meitat del segle XIX ja hi consten altres cases, com la casa del Bosch, Cal Vicenç Lladó, Cal Pigot i Cal Rabeia, corresponents als números actuals 17 i 15. A la segona meitat del segle s’hi afegeixen les de Cal Ferrer Ros, Cal Vicenç nou, Cal March Lladó (principis de la dècada de 1850), Cal Pere Pons (1855), Cal Ton Mestre, Cal Picons (probablement del 1859), Cal Xic de la Casa (ja hi era el 1867), Cal Pujol (entorn del 1860), Cal Deri (entorn del 1876). Ocuparien els números actuals del carrer 19-21, 25, 27, 31. De totes aquestes cases només la de cal Ton Mestre es desconeix amb exactitud on era, i es diu que podria ser una de les situades entre el número 20 i 26. Així, l’any 1859 Navàs ja comptava amb un nucli d’onze cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes cases s’edificaren en terrenys de Cal Pere Cases, que es trobava a la vora d’aquest mateix camí que venia del Mujal. Cal Pere Casas tenia el domini útil d’aquestes terres, mentre que el domini directe (derivat dels drets feudals) el tenia el monestir de Ripoll des del segle X. Per això els habitants que s’hi van establir havien de pagar un cens al monestir. Els fundadors d’aquestes cases procedien majoritàriament de pobles veïns, com Balsareny, el Mujal, però també de més lluny, com Vallcebre o Coaner. Solien ser fills segons i la majoria feien de pagès. En el cens de 1877 es comptabilitzen 39 pagesos, 3 traginers, 2 paletes, 1 pastisser i un pastor. </span></span></span></p> <p> </p>	41.8983100,1.8793000	407038	4639093		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-7-llinda.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-4-cases-16-i-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89740-carrer-migdia-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripcions en llindes: 1865 (casa número 27); inscripció de difícil lectura a la casa núm. 25: [...Año 1815? Navas?].	98\|119\|94	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89741	Carrer de Sant Genís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-genis	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “El primer carrer de Navàs”, Endavant, núm. 5, Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 08.CA</span></span></span></p>	XIX-XXI	Cases originàries en estat de conservació desigual. Noves construccions o reformes que han desdibuixat la tipologia originària.	<p><span><span><span>Carrer del nucli urbà de Navàs que es troba entre els primers que es van formar al poble, a principis del segle XIX. Tot i això, té un traçat rectilini, perfectament integrat en la trama de l’eixample. Conserva en bona part les cases originàries, per bé que se n’hi han aixecat algunes de construcció més recent, sobretot al tram més proper a la carretera, i d’altres han estat reformades, en alguns casos amb intervencions que han desdibuixat la coherència formal i tipològica del conjunt. Les construccions originàries es van construir sobre un parcel·lari uniforme de cinc a sis metres d’amplada per uns catorze de profunditat. Eren cases populars de tipus pagès, entre mitgeres, fonamentalment del segle XIX. Probablement l’exemple que més s’acosta a la casa-model originària és la número 17. Es tracta d’una casa unifamiliar que es desenvolupa en planta baixa i un pis, amb dos eixos d’obertures i la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Bona part de les parets són de tàpia, i és interessant perquè en aquest cas ha conservat el pati posterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part final de carrer, a llevant, hi trobem dos edificis remarcables per la seva singularitat. La casa número 38 correspon a una casa benestant amb un disseny arquitectònic acurat que té la voluntat de destacar; cal Salvador és una nau industrial d’estètica vagament modernista. Altres cases que també tenen interès perquè han conservat, en més o menys mesura, la tipologia originària són les número 6, 12, 14, 16, 34 (a la banda sud), i la 11, 15, 19-29, 31 (a la banda nord).</span></span></span></p>	08141-438	Carrer de Sant Genís. Navàs	<p><span><span><span>Per aquest sector hi passava un camí molt antic conegut com el Camí Saliner, una ruta transversal per on es transportava la sal de Cardona cap a les terres de Vic i el Pre-Pirineu. Venia de l’oest passant pel Mujal i travessava el Llobregat prop d’on hi havia el molí de Castellet, a l’altra banda de l’actual fàbrica Forcada. Entre finals del segle XVIII i la primera meitat del XIX s’hi formà el primer carrer de Navàs, anomenat carrer de Migdia. El van seguir els carrers de Sant Genís, el tram sud de la carretera de Berga, i els carrers de l’Església i del Sol, que foren construïts bàsicament a la primera meitat del segle XIX. Aquests carrers van formar l’incipient nucli de Navàs com a poble.</span></span></span></p>	41.8986900,1.8791600	407027	4639135		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89741-carrer-sant-genis-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89741-carrer-sant-genis-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89741-carrer-sant-genis-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89741-carrer-sant-genis-casa-num-17-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89741-carrer-sant-genis-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89741-carrer-sant-genis-14.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89742	Casa del carrer Sant Genís núm. 38	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sant-genis-num-38		XX		<p><span><span><span>Edifici d’habitatges emplaçat al nucli urbà de Navàs, parcialment entre mitgeres. Es tracta d’una casa benestant amb un disseny arquitectònic de línia academicista popular, de finals del segle XIX o principis del XX, que té la voluntat de destacar en un xamfrà del nucli antic. És de planta rectangular amb planta baixa més dos pisos, i disposa d’eixides a la part de migdia, les quals han quedat tapades per la casa adossada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dues façanes visibles són de notable interès. La que dóna al carrer de Sant Genís, que és la principal, té una ordenació perfectament simètrica, amb un tractament diferenciat per planta. A la planta baixa presenta un portal central d’accés als pisos, rectangular, i portals més amplis i rematats amb arcs escarsers als laterals, tots ressaltats amb un emmarcament de color verd. El primer pis té balcons (el central corregut amb doble portal) i el segon pis finestres balconeres. La façana que dóna al carrer del Sol segueix el mateix disseny de portals a planta baixa, tot i que amb una funció més decorativa ja que la majoria han estat tapiats o remodelats. El primer pis es caracteritza per un ampli balcó corregut sobre mènsules que s’allarga fins a connectar amb l’eixida posterior, i la segona planta inclou una galeria (avui tapiada) i finestres balconeres.</span></span></span></p>	08141-439	Carrer de Sant Genís, 38. Navàs	<p><span><span><span>Segons el cadastre (no sempre fiable) la data de construcció d’aquesta casa és el 1910.</span></span></span></p>	41.8986300,1.8801000	407105	4639128	1910	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89742-carrer-sant-genis-casa-num-38-verda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89742-carrer-sant-genis-casa-num-38-verda-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89743	Carrer del sol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-sol-0	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “El primer carrer de Navàs”, Endavant, núm. 5, Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 06.CA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa C. 3.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Carrer del nucli urbà de Navàs que es troba entre els primers que es van formar al poble, a principis del segle XIX. Té un traçat rectilini però d’orientació diagonal respecte a la trama de l’eixample. El costat de llevant és ocupat per cases i en bona part es conserven les originàries, tot i que puntualment se n’hi han aixecat algunes de construcció més recent, i d’altres han estat reformades, en alguns casos amb intervencions que han desdibuixat lleugerament la coherència formal i tipològica del conjunt. Al costat de ponent hi trobem els patis del darrera de l’església o d’una nau industrial, de manera que gairebé no està edificada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les edificacions originals, destinades a habitatge, es van construir sobre un parcel·lari uniforme de cinc a sis metres d’amplada per uns catorze metres de profunditat. Són cases populars de tipus pagès, entre mitgeres, que es desenvolupen en planta baixa i planta pis, amb coberta de teula aràbiga a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. Les façanes, amb petites variacions, s’ordenen a partir de dos eixos verticals de composició, que solen incloure una porta i un portal més ampli a la planta baixa, i a la planta primera balconades o obertures segons l’edificació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les cases més destacades cal esmentar la número 12, que ha conservat els emmarcaments de les obertures amb pedra carejada.<span> Altres cases que també tenen interès perquè han conservat, en més o menys mesura, la tipologia originària són les número 2, 18-20, 36-24, 40</span></span></span></span></p>	08141-440	Carrer del Sol. Navàs	<p><span><span><span>Per aquest sector hi passava un camí molt antic conegut com el Camí Saliner, una ruta transversal per on es transportava la sal de Cardona cap a les terres de Vic i el Pre-Pirineu. Venia de l’oest passant pel Mujal i travessava el Llobregat prop d’on hi havia el molí de Castellet, a l’altra banda de l’actual fàbrica Forcada. Entre finals del segle XVIII i la primera meitat del XIX s’hi formà el primer carrer de Navàs, anomenat carrer de Migdia. El van seguir els carrers de Sant Genís, el tram sud de la carretera de Berga, i els carrers de l’Església i del Sol, que foren construïts bàsicament a la primera meitat del segle XIX. Aquests carrers van formar l’incipient nucli de Navàs com a poble.</span></span></span></p>	41.8988600,1.8805000	407138	4639153		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89743-carrer-sol-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89743-carrer-sol-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89743-carrer-sol-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89743-carrer-sol-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89743-carrer-sol-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89743-carrer-sol-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89743-carrer-sol-8-casa-num-12.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89745	Ball de gegants de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-navas	<p><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTRAVETA, Anselm; MUNTADA, Albert (1997). <em>Manel Casserras. Obra de gegants</em>. Edicions Intercomarcals. Col·lecció Regió7 llibres. Manresa.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Ball que ballen els gegants de Navàs i que compta amb la seva música pròpia, que va ser composta l’any 1966 pel mestre Josep M. Castella i Molins (músic i compositor molt vinculat a Navàs). Els passos del ball foren ideats per Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball de gegants només es representa per la festa major i és el més conegut dels que fan la Colla gegantera. La dansa té una primera part més lleugera i alegre en la que els gegants ballen amb el poble, representat pels nans que participen de la dansa. La música pren després un caire més solemne i cerimoniós, gairebé com un himne. Aquesta part és l'eix vertebral de la peça, que condensa un sentiment d’orgull.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En principi aquest ball només havia de ser ballat pels Gegants Pubills, en Jordi i la Montserrat, però per la festa major de 1982 també va ser dansat per la parella de gegants pares, i a partir d’aleshores es realitza per les dues parelles de gegants. La coreografia és molt senzilla: es tracta de simbolitzar un festeig entre les dues parelles.</span></span></span></p>	08141-442	Plaça de l'Ajuntament. Navàs	<p><span><span><span><span>L’any 1965, amb motiu d’un aplec de sardanes i el dia que es va inaugurar la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat a l’Alzineta, van sorgir els nans de Navàs, fet que va donar inici a un conjunt d’imatgeria i músiques que han constituït des d’aleshores un dels signes d’identitat del poble. La iniciativa va sorgir del Grup Sardanista, que va impulsar la compra de sis nans a Barcelona, a l’establiment l’Ingenio, els quals representen personatges de la tradició universal. Aquest mateix any es va estrenar el ball de Nans, amb una melodia composta pel mestre Josep M. Castella, músic i compositor molt vinculat a Navàs, i amb instrumentació per a cobla feta pel mestre Josep Conangla, de l’Ametlla de Merola. Més tard, el mestre Castella seria el creador també del ball de Gegants i del ball de Cascavells. Els passos del ball de nans es van idear entre Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per la festa major de l’any següent, el 1966, es van estrenar els gegants, coneguts com els Gegants Pubills. Van ser batejats amb els noms de 'Jordi del Pla de Santa Eulàlia”, tot i que aquest nom ha derivat en “Jordi del Pla de l'Alzineta' i 'Montserrat Pubilla de la Creueta”. La construcció dels gegants es va encarregar a Josep Cardona i Torres, de l'<em>Ingenio</em>' de Barcelona. El dia de la presentació es va estrenar el ball, amb música composta pel Mestre Castella i coreografia feta per Lluís Gubianas i Josep Seriols. Els dos primers balladors foren el propi Lluís Gubianas i el Joan Selga. El ball, però, va ser tocat a piano amb una cinta pre-gravada atès que s’havien oblidat de llogar una cobla. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per la festa major de 1968 el conjunt folklòric es completà amb el Ball de Cascavells, seguint una tradició molt arrelada al Bages. El grup dels joves dansaires s’anomenà “Mainada de Cascavells Sant Genís” i el mestre Castella va compondre la música. Per la seva banda, en Lluís Gubianas i en Josep Seriols anaven ideant els passos del ball.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant més de deu anys, en Jordi i la Montserrat només sortien per festa major i per la Fira de Primavera, però l'any 1979 van sortir per primera vegada de la població, quan van participar en una multitudinària trobada de Gegants celebrada a Manresa. Des d’aleshores van sortir activament durant molts anys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1982, amb motiu del cinquantè aniversari de la Fira de Primavera, es van inaugurar el Genís i l’Eulàlia, que representen els pares del Jordi, el gegant pubill. La construcció dels nous gegants es va encarregar al mestre geganter Manel Casserras i Boix, de Solsona, un reconegut professional en aquest àmbit. Els noms escollits van ser els de Genís, per la capella de Sant Genís de Masadella que exerceix el patronatge sobre Navàs, i Eulàlia, per la capella de can Vall, el primer mas del poble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1996 els gegants pubills van ser restaurats amb motiu dels seus trenta anys, i avui dia ja no surten fora del poble. L’any 2004 es va fundar el Grup de grallers i gralleres que acompanya les sortides dels gegants. El 2016, commemorant els 50 anys dels gegants Jordi i Montserrat, es va renovar la vestimenta d’aquests gegants, i es va inaugurar un ball que només es dansa un cop cada cinc anys, amb música de Mercè Sangrà i coreografia feta pels propis membres de la colla gegantera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep M. Castella i Molins (Artés 1910 – 2008) fou músic, organista i compositor. Tenia una sabateria a Navàs i des de 1949 fins 1970 va dirigir la Societat Coral Cantaires Navassencs, amb un repertori de caramelles i cançons d’arreu. Va compondre sardanes, una sarsuela i música tradicional.</span></span></span></p>	41.8999500,1.8788100	407000	4639276	1966	08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89745-festa-major-navas-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89745-festa-major-navas-1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep M. Castella Molins (música); Lluís Gubianas i Josep Seriols (coreografies)	Informació facilitada per membres de la Colla Gegantera	119\|98	62	4.4		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89746	Església de Santa Maria de les Esglésies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-les-esglesies	<p><span><span><span>ABADAL, R. (1926-1952). 'Els diplomes carolingis a Catalunya'. <em>Catalunya Carolingia</em>, vol II. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, p. 164. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). 'Navàs'. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, p. 155-182. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). 'Santa Maria de les Esglésies'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Barcelona, p. 345-346. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 40.01.EA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. (1979). <em>Inventari d’Esglésies</em>. Bages, vol. 5. Arxiu Gavin. Barcelona: 142. </span></span></span></p>	X-XVII	Esquerdes estructurals, interior en mal estat, humitats.	<p><span><span><span>Església d’origen romànic (del segle XI) que conserva actualment visible la capçalera d’aquesta època i que va ser remodelada al segle XVI amb una nau més llarga que en modificava completament l’estructura originària. Es troba emplaçada al costat d’una masia coneguda també com les Esglésies, i és relativament a prop d’una altra església romànica de gran interès, com és Sant Cugat del Racó. El temple actual és d’una sola nau amb la capçalera orientada més o menys al nord (amb un lleuger desplaçament a l’oest) i té una petita absidiola al costat de llevant, així com la sagristia a ponent. Tanmateix, l’església romànica originària tenia una planta en forma de creu grega molt semblant a la de Sant Cugat del Racó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, fins ara es creia que només es conservava la capçalera d’època romànica, amb la seva l’absidiola lateral i el mur posterior. Aquest mur presenta la característica decoració llombarda, amb faixes verticals i arcuacions cegues, i té una finestra central d’arc de mig punt. L’absidiola és coberta interiorment amb volta de quart d’esfera i té dues petites finestres també d’arc de mig punt, i exteriorment manté la coberta originària, amb lloses de pedra. En les descripcions que es feien de l’obra romànica es donava per entès que el temple primitiu ja tenia l’orientació actual, en l’eix nord-sud. Tanmateix, a partir dels treballs de neteja que s’hi han portat a terme recentment queda clar que l’església romànica estava orientada a l’est i tenia la planta en forma de creu grega, amb dues absidioles laterals, igual que la de Sant Cugat del Racó. Concretament, les neteges efectuades al sector est han posat al descobert una extensió de l’església primitiva per aquesta banda: ha aparegut un cos central capçat amb absis i una absidiola situada al sud que devia ser semblant a la que ja es coneixia; aquesta última molt malmesa. Encara que aquests resultats s’han de considerar provisionals, són prou clars per extreure’n les conclusions abans esmentades. Segons això, Santa Maria de les Esglésies havia estat un temple molt similar al de Sant Cugat del Racó i d’unes dimensions també similars. Tradicionalment ja s’havien observat semblances entre les dues construccions, però es considerava que les Esglésies era una versió en petites proporcions de Sant Cugat. Amb les recents troballes les Esglésies guanya pes i s’equipara amb Sant Cugat. Això obre la porta a noves i suggerents interpretacions d’aquestes dues esglésies tan singulars i tan properes l’una de l’altra. És interessant perquè les Esglésies depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i Sant Cugat del de Ripoll, per la qual cosa es pot deduir que, tot i les seves similituds, representaven projectes en certa manera rivals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la part de l’església d’època moderna, corresponent a la nau actual, podem dir que es caracteritza per unes façanes pràcticament cegues. La de migdia, curiosament, no té cap porta; tan sols una estreta finestra en forma d’espitllera i un ampli campanar d’espadanya amb dos ulls que corona l’església. És a la façana de ponent on hi trobem l’únic portal d’accés en forma d’arc de mig punt emmarcat per grans dovelles recolzades sobre una imposta en cadascun dels brancals. A la clau de l’arc hi ha una inscripció de l’any 1574. Al costat esquerra d’aquest mur sobresurt un petit cos quadrat que correspon a la sagristia: l’última construcció que es va fer en el conjunt. Els paraments de l’obra romànica són fets amb petits carreus disposats en filades no del tot regulars, mentre que en la resta de l’edifici són de maçoneria, amb restes d’arrebossat de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior del temple és cobert amb una volta de canó que conserva restes de pintura mural. Als peus de la nau es manté l’estructura de fusta, força malmesa, d’un petit cor. Els barrots de la barana són treballats i tenen també restes de policromia. El paviment conté la làpida d’una tomba datada el 1797.</span></span></span></p> <p> </p>	08141-443	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>Al lloc de les Esglésies ja hi ha documentats vestigis arqueològics d’època ibèrica i romana, així com una necròpolis alt-medieval de tombes excavades a la roca que es troba ben bé a tocar de la façana sud de l’església i que seria anterior a aquesta. Tot això indica que l’indret ja era un lloc sagrat probablement des d’antic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En època alt-medieval el lloc s’anomenava <em>Ecclesias Clavatas</em>, i és documentat l’any 926. L'església apareix citada en l'acta de consagració i dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, l'any 983. Aquest any a l’indret d’<em>Ecclesias Clavatas</em> hi havia una “domus” (que caldria interpretar com un petit monestir femení) dedicada a santa Maria, sant Llorenç, sant Pere i sant Joan. Josep M. BADIA (1988: 163) creu que abans d’aquest petit monestir hi havia al pla de les Esglésies quatre nuclis de vida eremítica, que més tard passaren a fer vida comunitària per influència de l'esmentat monestir, i es centraren en una sola església, la de Santa Maria, que reuniria les advocacions de les altres esglésies ermitanes. Aquest seria el significat del terme <em>Ecclesias Clavatas</em>, que s’hauria d’entendre en el sentit de “esglésies clavades” o “enclavament amb esglésies”. Al mateix temps, també hi havia l’alou <em>Ecclesias Clavatas</em>, sobre el qual hi ha hagut molta confusió i que, segons Badia, no s’ha de confondre amb el lloc d’<em>Ecclesias Clavatas. </em>Tal com hem dit,<em> </em>el lloc és al voltant de Santa Maria de les Esglésies, mentre que l’alou estava situat a la zona de Taurons, i no incloïa ni Santa Maria de les Esglésies ni la major part de la parròquia de Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la primera església preromànica se’n conserven dos tenants d'altar, que actualment sostenen l'ara de Sant Cugat del Racó. Una nova església, romànica, es va consagrar l’any 1038. El 1258 tenim una referència explícita del fet que aquesta església, que depenia del monestir Sant Llorenç prop Bagà, va acollir un grup de donades per indicació del seu abat. La comunitat no deuria estar gaire desenvolupada, ja que com a representant se cita una tal Maria moniali, i no se sap si es regien per una regla ni si aquesta era la benedictina, com caldria suposar per la dependència del monestir mare. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vida monàstica no va durar gaire, i al segle XIV ja no n’hi havia. Aleshores Les Esglésies ja només era parròquia. L'any 1326 el monestir de Sant Llorenç prop Bagà es va vendre la batllia i el mas de les Esglésies al donzell Pere de Santa Eulàlia, habitant del Castell de Súria, i el 1362 en Berenguer de les Esglésies actua com a batlle i procurador del dit Santa Eulàlia. El monestir del Berguedà, però, va mantenir alguns alous a la zona i continuà percebent els delmes almenys fins al segle XVII. De fet, cal dir que el territori al voltant de les Esglésies constituïa algun tipus de demarcació jurisdiccional, que en el seu origen depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segons Josep M. Badia, aquest territori quedava fora del terme del castell de Castelladral. De les dades que hem referit es desprèn també que els habitants de la masia de les Esglésies, que portaven el cognom Esglésies, assumien les funcions de la batllia d’aquesta demarcació. La masia de les Esglésies consta en el fogatge de 1553. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1580 Santa Maria de les Esglésies consta com a annexa de Sant Cugat Salou. En aquesta època l’església fou remodelada completament i fou aleshores quan va prendre l’aspecte actual, de manera que la part romànica va quedar integrada a la capçalera del nou temple. Al mur de ponent s’hi construí el portal que encara avui hi dóna accés (s’hi llegeix la data de 1574 a la dovella central).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les esglésies de l’actual municipi de Navàs pertanyien al bisbat d’Urgell, i quan l’any 1593 es creà el de Solsona s’hi van traspassar. Però Sant Cugat i Santa Maria de les Esglésies eren una excepció, i la pertinença d’aquesta parròquia al monestir de Ripoll va comportar diferents discòrdies entre els abats de Ripoll i els bisbes, sobretot referent a la provisió del capellà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el cadastre de 1746 Sant Cugat i les Esglésies tenien vuit propietaris de masos. La meitat hi vivien. Encara que el cadastre assigna un sol mas a cada propietari, se sap que molts d'ells en tenien de secundaris. La parròquia posseïa Cal Mas i Cal Gemilà, que era una casa sense terres al costat de l'església. Les propietats més destacables eren els masos de les Esglésies i els Cellers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1774 el bisbe de Solsona firmà una concòrdia amb l'abat de Ripoll pel qual li cedia tota la jurisdicció sobre Sant Cugat. El 1835 la parròquia de Sant Cugat va passar a estar sota l'administració del bisbat de Vic, i el 1874 va quedar agregada definitivament al bisbat de Solsona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Santa Maria de les Esglésies feia anys que estava fora de culte i s’havia utilitzat en els darrers temps com a magatzem. Pel que fa a la propietat, era tradició que pertanyia al bisbat, encara que no n’hi ha documentació que ho acrediti. Recentment ha estat objecte d’un procés d’immatriculació a favor del bisbat, amb la intenció que se’n faci una cessió d’ús per a l’Ajuntament. També en aquests darrers anys membres del Centre Excursionista de Navàs, amb l’assessorament de Josep M. Badia, han portat a terme treballs de neteja a l’entorn del temple, cosa que ha posat al descobert la planta originària de l’església romànica.</span></span></span></p>	41.8926900,1.8225700	402324	4638532		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-int-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-int-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-absis-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-absis-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89746-les-esglesies-lapida.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada accessible	Sense ús	BCIL	2021-10-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Josep M. Badia i Jaume Obradors	92\|94\|85	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89747	Les Esglésies (masia)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esglesies-masia	<p><span><span><span>ABADAL, R. (1926-1952). 'Els diplomes carolingis a Catalunya'. <em>Catalunya Carolingia</em>, vol II. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, p. 164. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). 'Navàs'. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, p. 155-182. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 40.02.EA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). 'Santa Maria de les Esglésies'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Barcelona, p. 345-346.</span></span></span></p>	XIV-XX	Despreniments en el revestiment exterior, ampits i dovelles erosionats, coberts en mal estat.	<p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, d’origen medieval, emplaçada a pocs metres de l’església romànica de Santa Maria de les Esglésies. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que està envoltat d’un gran nombre de coberts, els quals conformen barri o clos tancat amb un pati davanter i una era. L’entrada a aquest recinte es fa per un portal adovellat que té inscrita la data de 1642.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa presenta un aspecte unitari i molt net, sense afegits, i no s’hi aprecien fases constructives, de manera que l’edificació que avui es pot veure podria ser força antiga, molt probablement del segle XVI, tal com suggereixen algunes inscripcions. Així mateix, el gran portal adovellat i la finestra que té al damunt tenen un aire vagament renaixentista que lligaria amb aquesta datació. La façana principal, encarada vers el sud-est, s’ordena a partir d’un eix vertical conformat per tres obertures (portal, i dues finestres superiors) i que queda clarament descentrat cap a la dreta. Formant una certa simetria, trobem una finestra a cada banda d’aquest eix i, més a l’esquerre, una obertura arquejada a mode de galeria que avui està tapiada. El parament és amb blocs de pedra més o menys escairats i conserva restes d’arrebossat. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Destaca la finestra abans esmentada, amb ampit i emmarcament motllurat i un trencaaigües pla que aixopluga una llinda on hi ha tres inscripcions interessants, tot i que força gastades, que en l’apartat d’observacions transcrivim. A la façana posterior hi trobem un finestral motllurat de característiques similars, per bé que no es correspon amb el mateix eix de simetria. A la façana de ponent, al nivell de les golfes, hi ha una petita galeria amb arc escarser flanquejada per dues finestres més petites i, al primer pis, dues obertures, una d’elles balconera. Cal dir que fins fa molt poc aquesta façana quedava parcialment coberta per un cos adossat de construcció moderna que arribava fins a la primera planta. Un altre element destacable és el ràfec perimetral, format per un doble nivell de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta de les golfes la casa conserva un antic amagatall amb doble fons. Pel que fa als coberts, són interessants els del costat de llevant, en els quals hi havia unes sis o set tines, segurament utilitzades pels parcers que treballaven les vinyes del mas.</span></span></span></p>	08141-444	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. Antiga demarcació de les Esglésies	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i, des del seu naixement, devia tenir una estreta vinculació amb l’església de Santa Maria de les Esglésies, de la qual va adoptar el nom. Les Esglésies és un nucli molt antic, amb precedents d’època ibèrica i romana, i a l’alta edat mitjana era un nucli amb vida eremítica que després va desenvolupar una comunitat religiosa femenina, la qual al segle XIV ja no existia. En aquests primers anys l’església i el mas pertanyien al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1326 l’abat del monestir va vendre el mas de les Esglésies, juntament amb la batllia, per 2.000 sous al donzell Pere de Santa Eulàlia, habitant del castell de Súria. Uns anys més tard, el 1362, en Berenguer de les Esglésies actua com a batlle i procurador del dit Santa Eulàlia. De fet, el territori al voltant de les Esglésies constituïa algun tipus de demarcació jurisdiccional que primitivament depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i que, segons Josep M. Badia, quedava fora del terme del castell de Castelladral. De les dades que hem esmentat se’n desprèn també que, en aquesta època, els habitants de la masia de les Esglésies, que portaven el cognom Esglésies, assumien les funcions de la batllia d’aquesta demarcació. La masia de les Esglésies consta en el fogatge de 1553. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, la construcció del casal és probablement obra en bona part del segle XVI, d’una notable qualitat arquitectònica i amb certs elements de distinció senyorial. Això s’adiu amb el fet que en aquesta època la família devia mantenir la posició de privilegi derivada del seu domini en la batllia. La inscripció del portal, amb moltes reserves, i les inscripcions del finestral, també amb reserves, semblen indicar aquest segle: 155[?] i 1598 respectivament. Llavors l’hereu era Gabriel Esglésias.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII les Esglésies, conjuntament amb els Cellers, continuava sent un dels masos més destacats de la parròquia, que en aquesta època ja estava unificada amb la de Sant Cugat del Racó. Segons el cadastre de 1746 Sant Cugat i les Esglésies tenien vuit propietaris de masos. La meitat hi vivien. Les Esglésies tenia un molí fariner, anomenat el Molinot, que estava situat molt a prop en el torrent de les Esglésies i que encara es conserva, tot i que molt parcialment. Podria ser una construcció dels segles XVIII o XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans de segle XIX els propietaris portaven encara el cognom Iglesias. El 1851 era Ramon Iglesias, segons consta en una carta d’aquest any conservada per la família Suades, que aleshores hi feien de masovers. Aquesta família s’hi van estar com a masovers durant 96 anys, i en van marxar el 1918, quan Enric Suades Corominas va comprar la masia de Bartomeus, al poble del Mujal. Els seus descendents encara en són propietaris. A finals de segle XX la propietària de les Esglésies residia prop de Prats de Lluçanès i posteriorment l’heretat va passar a dues germanes. En els darrers anys la masia ha estat llogada a diverses famílies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’església, feia anys que estava fora de culte i s’havia utilitzat com a magatzem. Era tradició que la propietat pertanyia al bisbat de Solsona, encara que no n’hi ha documentació que ho acrediti. Recentment ha estat objecte d’un procés d’immatriculació a favor del bisbat, amb la intenció que se’n faci una cessió d’ús per a l’Ajuntament. </span></span></span></p>	41.8925100,1.8222500	402297	4638512		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89747-les-esglesies-masia-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89747-les-esglesies-masia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89747-les-esglesies-masia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89747-les-esglesies-masia-tines.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89747-les-esglesies-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89747-les-esglesies-finestra.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89747-les-esglesies-finestra-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89747-les-esglesies-finestra-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89747-les-esglesies-finestra-5.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-04-18 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Les IglesiesInscripcions a la finestra de la façana principal, que fins ara gairebé no s’havien desxifrat. Després d’una observació atenta proposem la següent transcripció: “qVi LA Fet Fer lo Añ [...] 1598?]” (cartel·la esquerra). “IESUS MARIA LO MESTRA qVI [...] CAS” (cartel·la central). “[?] gAbrIel esgLesias”. Segons això, la interpretació aniria en el sentit que qui ha fet fer l’obra, possiblement en data de 1598, és Gabriel Esglésias. La cartel·la central podria fer referència al mestre de cases, de nom il·legible.Inscripció a la dovella central del portal, on s’hi insinua una data molt gastada, probablement del segle XVI: 1[55][?].Altres inscripcions: 1642 al portal d’entrada al barri; 1872 (coberts de llevant).	94\|98\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89748	Mas de les Esglésies (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-les-esglesies-jaciment	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 08.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></p>	X aC - IX dC.	Estat de conservació del jaciment desconegut, segurament força arrasat. Necròpolis en estat de conservació desigual, amb algunes tombes erosionades o trencades.	<p><span><span><span>Jaciment arqueològic emplaçat al costat de l’església de Santa Maria de les Esglésies, amb vestigis de diferents èpoques. Hem agrupat en aquesta fitxa les troballes de material superficial (de l’edat del Ferro-ibèric i d’època romana) que Josep M. Badia ha fet en aquesta zona i una necròpolis alt-medieval de tombes excavades a la roca que es troba vora l’església i que seria anterior a la seva construcció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’una banda, les troballes superficials es troben en un camp erm que hi ha pocs metres al nord-est de l’església, entre el camí i una zona boscosa. Aquí l’historiador Josep M. Badia hi va recollir, junt amb materials d’altres èpoques, ceràmica de l’anomenada de Merlès, amb decoració de cordons amb ditades o ratlles. Es podria datar a la primera edat del Ferro i al període Ibèric (BADIA, 1984: 117-118). En una altra publicació Josep M. BADIA (1988: 159) esmenta també la troballa de ceràmica romana sigil·lada, sigil·lada clara i teula romana. Així mateix, a les rodalies de les Esglésies es té notícia de la troballa de sílex, en concret d’una peça en forma d'ametlla i un burí (BADIA, 1988: 158), però sense cap context.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, al costat sud de l’església i ben bé a tocar de la façana s’hi poden veure un seguit de tombes excavades a la roca. En l’estat actual se’n poden identificar un total de cinc, tot i que alguna podria ser dubtosa i el seu estat de conservació és desigual. La que es troba més a ponent és la més ben conservada, de forma ovoide. Dues més queden retallades al sud de la façana. D’una només se’n conserva la meitat en un retall de la roca, molt erosionat. Finalment, a l’angle sud-est i gairebé enganxades al segon absis de l’església que recentment s’ha posat al descobert, hi trobem dues tombes més, aquestes de formes rectangulars. Una d’elles és molt ample i podria ser dubtosa.</span></span></span></p>	08141-445	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó, Antiga demarcació de les Esglésies	<p><span><span><span>Les troballes d’època ibèrica, romana i la necròpolis alt-medieval suggereixen que aquest ja era un lloc sagrat probablement des d’antic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En època alt-medieval el lloc s’anomenava <em>Ecclesias Clavatas</em>, i és documentat l’any 926. L'església apareix citada en l'acta de consagració i dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, l'any 983. Aquest any a l’indret d’<em>Ecclesias Clavatas</em> hi havia una “domus” (que caldria interpretar com un petit monestir femení) dedicada a santa Maria, sant Llorenç, sant Pere i sant Joan. Josep M. BADIA (1988: 163) creu que abans d’aquest petit monestir hi havia al pla de les Esglésies quatre nuclis de vida eremítica, que més tard passaren a fer vida comunitària per influència de l'esmentat monestir, i es centraren en una sola església, la de Santa Maria, que reuniria les advocacions de les altres esglésies ermitanes. Aquest seria el significat del terme <em>Ecclesias Clavatas</em>, que s’hauria d’entendre en el sentit de “esglésies clavades” o “enclavament amb esglésies”. Al mateix temps, també hi havia l’alou <em>Ecclesias Clavatas</em>, sobre el qual hi ha hagut molta confusió i que, segons Badia, no s’ha de confondre amb el lloc d’<em>Ecclesias Clavatas. </em>Tal com hem dit,<em> </em>el lloc és al voltant de Santa Maria de les Esglésies, mentre que l’alou estava situat a la zona de Taurons, i no incloïa ni Santa Maria de les Esglésies ni la major part de la parròquia de Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una nova església, romànica, es va consagrar l’any 1038. El 1258 tenim una referència explícita del fet que aquesta església, que depenia del monestir Sant Llorenç prop Bagà, va acollir un grup de donades per indicació del seu abat. La comunitat no deuria estar gaire desenvolupada, ja que com a representant se cita una tal Maria moniali, i no se sap si es regien per una regla ni si aquesta era la benedictina, com caldria suposar per la dependència del monestir mare. La vida monàstica no va durar gaire, i al segle XIV ja no n’hi havia. Aleshores Les Esglésies ja només era parròquia.</span></span></span></p>	41.8928400,1.8230100	402360	4638548		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-jaciment-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-tombes-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-tomba-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-tomba-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-tomba-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-tombes-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89748-les-esglesies-tomba-8.jpg	Legal	Antic\|Ibèric\|Romà\|Medieval\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Mas de les EsglésiesL'any 1981 l'historiador Josep Maria Badia va donar a conèixer el jaciment en el transcurs de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Manresa; posteriorment se’n van publicar les actes (BADIA, 1984: 119). L'any 1988 el jaciment es va fitxar i incloure a la Carta Arqueològica com a pertanyent a l’època romana.	80\|81\|83\|85\|76	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89749	Església de Sant Genís de Masadella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-genis-de-masadella	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 166.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - de la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs. P. 11-15. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). “Sant Genís de Massadella”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 348. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. (1979). “Inventari d’Esglésies”. Bages, vol. 5. Arxiu Gavin. Barcelona, p. 142. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). “Sant Genís de Massadella”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 348.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994)<em>. Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R. 9. </span></span></span></p>	XII-XVIII	Falten algunes peces de coronament del campanar	<p><span><span><span><span>Església d’origen romànic reformada en la seva pràctica totalitat durant l’època moderna, de manera que de l’obra originària tan sols en queda part de les façanes i l’antic portal, avui tapiat. Es troba emplaçada sobre un petit promontori amb bones vistes al sud, a uns 150 m de la gran masia anomenada Sant Genís, igual que l’església. És un temple de dimensions modestes, d’una sola nau orientada a l’est, amb una lleugera desviació cap al sud.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta un portal senzill amb arc escarser, un òcul al seu damunt i és rematada per un campanar d’espadanya de dos ulls. La resta de façanes són pràcticament cegues, amb l’excepció d’una petita finestra rectangular que s’obre al mur de la capçalera i dues finestretes a la part alta de la façana de migdia. Aquesta part alta s’hauria fet recréixer en època moderna. El costat de migdia queda tancat per un petit clos que acull un minúscul cementiri, amb un cubicle obrat modernament amb maó que aixopluga un grup de quatre nínxols. Sota la teulada el ràfec està decorat amb una doble línia feta de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De l’antic edifici romànic (del segle XII) se’n conserva el mur de la façana principal (molt transformat) i el de migdia, on hi trobem la porta originària tapiada i restes molt puntuals de l’antiga cornisa. El portal consisteix en un arc de mig punt adovellat cobert per un guardapols decorat amb botons de pedra. Tant l’arc com l’arquivolta arranquen de sengles impostes, situades una a cada costat. L’imposta dreta té gravada la data 1782 i les lletres RT, que potser indicarien la reparació o reforma de l’església. És probable que l’església primitiva tingués una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior la nau és coberta amb volta de canó i és capçada amb un absis que només queda marcat per dins. Les parets són completament emblanquinades i destaquen les motllures de la cornisa que segueix l’arrencada de la volta i els arc torals. Sobre l’entrada s’aixeca un cor al qual s’hi accedeix per una escala situada a un costat. A l’absis s’hi conserva una imatge de sant Genís que no deu ser gaire antiga, possiblement del segle XIX. Encara avui és venerada com a patró de Navàs. A l’església parroquial de Navàs n’hi ha una reproducció que s'hi va col·locar el 2013.</span></span></span></span></p>	08141-446	Sector est del terme municipal. Antiga parròquia i demarcació de Sant Genís de Masadella	<p><span><span><span>El lloc de Masadella apareix citat com “ipsa Messedela” l’any 977. La primera referència documental de l’església de Sant Genís la trobem el 1187 en l’acta de consagració de Sant Miquel de Viver, quan es detallen els límits de la demarcació parroquial. Es trobava al lloc de Mujal, primer, i de Massadella, després, situat als límits amb el castell de Viver. Segons Albert BENET (1984: 348), formava part del terme del castell de Castelladral. Tanmateix, Josep M. Badia sosté que el terme de Castelladral mai va ser tan extens i, segons aquest autor, no englobava els termes del Mujal, Sant Cugat del Racó, les Esglésies ni Sant Genís de la Masadella. La confusió es deu al fet que, en un moment donat, tant Castelladral com el Mujal van tenir els Peguera com a senyors, tot i que eren branques diferents de la família. El mas de Sant Genís ja existia i és citat aquest mateix any (1187) com a mas “Sancti Genesii”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1293 és documentada l’església com a Sant Genís de “Modiallo”. A mitjan segle XIV es documenta Sant Genís de Masadella com a possessió senyorial. El rei Pere el Ceremoniós vengué al consell de Manresa la senyoria de sant Genís juntament amb el Mujal. Els documents dels segle XIV procedents de l’Arxiu Parroquial del Mujal assenyalen que els masos del pla de Navàs depenien de Sant Genís, que n’era la parròquia. En un testament del 1362 apareix citat Bernat de Nabars de la parròquia de Sant Genís de Mesadela. Així doncs, el territori al voltant de Sant Genís havia estat una parròquia i, a més, sembla que era també una senyoria amb el seu terme jurisdiccional. Tot sembla indicar que el mas Sant Genís exercia una certa capitalitat en aquesta demarcació, però no en coneixem gaires detalls. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, al segle XV l’església de Sant Genís es convertí en sufragània de la parròquia del Mujal. Però per la seva situació prop del pla de Navàs, abans del sorgiment del nucli de Navàs Sant Genís continuava sent el centre de les celebracions religioses que es feien en aquesta zona. Va exercir aquesta funció fins al segle XVII. A partir del segle XVIII ja és freqüent que les celebracions es facin a l’església del Mujal, i en comptades ocasions a la de Sant Genís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En època moderna es van dur a terme importants reformes a l’església. La nau fou ampliada, s’hi van sobrealçar els murs, es féu una volta nova, s’allargà la capçalera i es devia suprimir l’absis que suposadament tenia el temple romànic. També s’obrí la porta del mur de ponent i es reformà l’antic campanar d’espadanya romànic. L’any 1782 es restaurà una de les impostes del portal romànic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1896 el Bisbe Riu va fer una Visita Pastoral a la parròquia del Mujal. En l’acta s’esmenta l’església annexa de sant Genís, i es mana que se’n reparin els desperfectes causats per la humitat i que es desbrossi el cementiri. D’aquest període (1863) es conserven uns goigs que porten per títol ”Goigs del Gloriós Màrtir Sant Genís”, impresos a la impremta de Pau Roca, de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX els navassencs van demanar al Bisbe que la missa que antigament es celebrava a Sant Genís el rector la pogués fer a l’església de la masia de can Vall, que era més propera al poble. El 1897 es construí l’església de Navàs, i a partir d’aleshores la de Sant Genís passà a ser una simple capella del mas. L’any 1946 va ser objecte d’una restauració sufragada pels seus propietaris.</span></span></span></p>	41.9097900,1.8548300	405025	4640394		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-int-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89749-sant-genis-masadella-esglesia-int-4.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en llatí en un plafó de fusta que deixa constància de la restauració sufragada pels propietaris que es va fer l’any 1946.	92\|94\|85	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89750	Sant Genís (masia)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-masia	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 166.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - de la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs. P. 11-15. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). “Sant Genís de Massadella”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 348. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. (1979). “Inventari d’Esglésies”. Bages, vol. 5. Arxiu Gavin. Barcelona, p. 142. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). “Sant Genís de Massadella”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 348.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994)<em>. Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 52</span></span></span></p>	XII-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions monumentals, d’origen medieval però que va adoptar la forma actual de gran casa pairal en reformes realitzades principalment entre el segle XVIII i principis del XX. Es troba emplaçada en un altiplà dominant, prop de l’església d’origen romànic de Sant Genís de Masadella. El conjunt consta d’un gran cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos i coberta a quatre aigües), el qual té adossat una torre quadrada. Al seu voltant hi trobem també diversos coberts (a l’oest) que adopten forma de L tot configurant un pati davanter, una gran masoveria aïllada (al nord), una interessant pallissa amb elements decoratius pròxims al modernisme (al sud), un altre conjunt de coberts aïllats (al nord), una gran àrea de naus agropecuàries modernes (més al nord) i l’església de Sant Genís (que es troba uns 150 m al nord-est).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El casal principal és obra de diferents fases, les més importants devien iniciar-se al segle XVII, però sobretot van tenir lloc al XVIII i XIX, i la reforma final es va portar a terme el 1918. Fruit de les ampliacions d’aquests darrers anys són les façanes de sud-oest i sud-est, que donen al conjunt l’aspecte d’un casal modern força monumental. La façana principal s’ordena en base a quatre eixos d’obertures, amb el portal en el segon eix i deixant una franja a l’extrem dret sense obertures. A la primera planta les obertures són en forma de balcons, amb baranes de ferro forjat. Cal destacar el que es situa damunt del portal, recolzat sobre mènsules i coronat per una llinda de pedra que incorpora una placa del Sagrat Cor. A la planta primera hi trobem finestres emmarcades amb pedra carejada que s’allarguen per dessota prenent la proporció d’una balconada. Tenen la particularitat d’estar decorades amb una curiosa forma quadrada a la meitat inferior. La façana sud-est es caracteritza per una galeria amb obertures geminades a les dues plantes superiors. La inferior és separada per un pilar amb capitell, i la superior té una barana de gelosia. A la façana sud-oest el parament és arrebossat i pintat, mentre que la resta de façanes són a pedra vista, amb les arestes reforçades amb pedres cantoneres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de façanes d’aquest gran casal presenten unes característiques més antigues que s’adiuen amb les obres d’ampliació efectuades entre els segles XVII-XVIII o començaments del XIX. La façana nord-est s’ordena en base a tres eixos d’obertures. La façana nord-oest és més irregular. Té adossat un cos corresponent a una cisterna que genera una terrassa a la primera planta, amb un accés mitjançant un portal adovellat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre element singular és la torre quadrada, que probablement es va aixecar al segle XVIII i posteriorment es va anar adaptant a les successives reformes. És una construcció de quatre pisos i, en la façana principal, que queda alineada amb el casal, s’ordena en base a dos eixos d’obertures, amb un tipus d’obertures harmonitzats amb la resta que trobem en aquesta façana del 1918. A la planta superior de la torre les quatre cares tenen finestres geminades de punt rodó, mentre que a la planta inferior s’hi obre un pas que dóna accés al recinte del pati, amb una portalada a cada costat coronada per un arc rebaixat adovellat. Aquests arcs tenen inscripcions de 1719 (el de la façana sud-oest) i de 1855 (el de la façana nord-est).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Interiorment, el casal s’organitza a partir de tres crugies, amb la presència d’un celler a planta soterrani i una tina a planta baixa. Són destacables l’escala d’accés a la primera planta i els paviments modernistes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masoveria constitueix una edificació de notables dimensions que ha estat obrada en una sola fase constructiva i amb un disseny molt regular, probablement al segle XIX. La façana principal s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb portal de llinda plana al centre i balcons al seu damunt. La resta de façanes presenta menys obertures però ben alineades en eixos verticals, sempre emmarcades amb pedra carejada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre construcció d’interès és la pallissa, emplaçada en un terreny amb desnivell de manera que el mur posterior adquireix força més alçada i té més rellevància. Es caracteritza per una galeria tripartida sota el ràfec amb arcs de mig punt i baranes calades, i a sota té fues finestres emmarcades amb maó, una d’elles coronada amb una forma escalonada. També és remarcable la decoració del ràfec amb cabirons, i les tres grans arcades que s’obren a la façana lateral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la masia, al costat d’un xiprer, es conserva en ruïnes l’antiga casa dels pobres i, ja força distant de la casa, un gran dipòsit d’aigua obrat amb pedra.</span></span></span></p>	08141-447	Sector est del terme municipal. Antiga parròquia i demarcació de Sant Genís de Masadella	<p><span><span><span>El lloc de Masadella apareix citat com “ipsa Messedela” l’any 977. La primera referència documental de l’església de Sant Genís la trobem el 1187 en l’acta de consagració de Sant Miquel de Viver, quan es detallen els límits de la demarcació parroquial. Es trobava al lloc de Mujal, primer, i de Massadella, després, situat als límits amb el castell de Viver. Segons Albert BENET (1984: 348), formava part del terme del castell de Castelladral. Tanmateix, Josep M. Badia sosté que el terme de Castelladral mai va ser tan extens i, segons aquest autor, no englobava els termes del Mujal, Sant Cugat del Racó, les Esglésies ni Sant Genís de Masadella. La confusió es deu al fet que, en un moment donat, tant Castelladral com el Mujal van tenir els Peguera com a senyors, tot i que eren branques diferents de la família. El mas de Sant Genís ja existia i és citat aquest mateix any (1187) com a mas “Sancti Genesii”. Tot sembla indicar que el mas Sant Genís exercia una certa capitalitat en aquesta demarcació territorial al voltant de l’església i el mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així, a mitjans de segle XIV es documenta Sant Genís de Masadella com a possessió senyorial. El rei Pere el Ceremoniós vengué al consell de Manresa la senyoria de sant Genís juntament amb el Mujal. Els documents dels segle XIV procedents de l’Arxiu Parroquial del Mujal assenyalen que els masos del pla de Navàs depenien de Sant Genís, que n’era la parròquia. En un testament del 1362 apareix citat Bernat de Nabars de la parròquia de Sant Genís de Mesadela. Entre els masos citats s’esmenta a banda del mas Sancti Genesii (1187), el mas Masadela (1313); aquest darrer fa referència a Masadella de baix, que pertanyia a la parròquia de Sant Genís, mentre que “Masadela Sobirà” (Masadella de dalt) pertanyia a la parròquia i castell de Viver. Al segle XV l’església de Sant Genís es va convertir en sufragània de la parròquia del Mujal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En època moderna es van dur a terme importants reformes a l’església i també a la masia de Sant Genís, que entre finals del segle XVII i al llarg del XVIII va créixer en volum fins a esdevenir un gran casal. A la casa es conserven diverses llindes que testimonien aquesta transformació. La més antiga és de l’any 1666. Les altres ja són del segle XVIII, com una de 1719 que és parcialment visible des del portal de la torre i des de l’interior de la casa, una altra amb la data de 1759 i una llinda interior de 1790 amb el nom del seu propietari: “FRANCO. STA CREU”. En l’arxiu particular de la família també es conserven importants documents d’aquesta època. Tot això ens informa que la família dels propietaris, cognominats Santa Creu, exercien una posició social preeminent, probablement derivada de la capitalitat que el mas exercia en la demarcació senyorial de Sant Genís. Tanmateix, no en coneixem gaires detalls. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Molt probablement, l’origen de la família Santacreu estava vinculat amb el mas Santacreu, que es troba situat prop de l’església de la Santa Creu del Mujal. Sabem que aquest mas havia estat unit al de Sant Genís i en depenia. És curiós que es donen moltes similituds entre el mas Santacreu, que havia adoptat el mateix nom que l’església de Santa Creu del Mujal, i el mas Sant Genís, també amb el mateix nom de l’església. Al seu torn, les dues esglésies, la del Mujal i la de Sant Genís, també van estar estretament vinculades al llarg de la història.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX les reformes a la masia van continuar. En queda constància també en diferents llindes. A la façana nord es conserva una llinda quadrada amb la data de 1855. En un dels coberts annexos a la casa es conserva, també, una biga de fusta que fa de llinda d’un portal amb la data de 1870. La premsa de vi del celler també és d’aquest moment i està datada l’any 1882. La família Santacreu es va mantenir al capdavant del mas fins a finals del segle XIX. En aquesta època la nissaga va quedar estroncada i el mas va passar a uns parents de cognom Puigdorca. Els Puigdorca procedien de la zona de Balsareny i havien quedat arruïnats amb motiu de les guerres carlines, per la qual cosa van haver de vendre moltes propietats a la Seu de Manresa. El propietari fou Jaume Puigdorca, el qual, segons consta en la inscripció del portal, va fer la reforma de 1918 que va donar a la casa la fesomia actual en la seva façana principal. Els Puigdorca, però, tampoc no van tenir descendència masculina i en la següent generació la pubilla, Pilar Puigdorca (nascuda el 1904) es casà amb Joan Fàbrega Serra, procedent de Cererols (Súria). Joan va arribar a ser alcalde de Navàs. El fill de Pilar i Joan va ser Francisco Fàbrega Puigdorca, i el fill d’aquest Jaume Fàbrega Viladrich, actual propietari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja entrat el segle XX Joan Fàbrega va donar el mas Santacreu a una parenta. Pel que fa a l’església de Sant Genís, a partir del segle XVIII va anar perdent importància. El 1897 es construí l’església de Navàs, i posteriorment la de Sant Genís va passar a ser una simple capella del mas.</span></span></span></p>	41.9085100,1.8537500	404934	4640253		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89750-sant-genis-masadella-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89750-sant-genis-masadella-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89750-sant-genis-masadella-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89750-sant-genis-masadella-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89750-sant-genis-masadella-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89750-sant-genis-masadella-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89750-sant-genis-masadella-masoveria-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89750-sant-genis-masadella-masoveria-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89750-sant-genis-masadella-pallissa-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89750-sant-genis-masadella-vista-2.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada pels propietaris	94\|98\|85	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89751	Festa Major de Palà de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-pala-de-torroella	<p><span><span><span><span>CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella,</em> Edicions de l’Albí. Berga, p. 359-364.</span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span>Festa Major del nucli de Palà de Torroella que es celebra entorn del 21 de juliol, en honor a sant Llorenç de Brindisi, patró d’aquesta antiga colònia. Amb petits canvis d’un any a l’altre, la festa sol seguir la mateixa pauta. Comença divendres al vespre quan la canalla anuncia amb un repic de campanes el començament de la celebració. En els dies següents es fa una representació teatral a càrrec del grup Pi Tort, recital d’havaneres, baixades d’andròmines pel riu Cardener, ballada de sardanes, jocs d’aigua i, abans de començar el ball de diumenge al vespre, una “entrepanada” popular. </span></span></span></span></p>	08141-448	Palà de Torroella	<p><span><span><span><span>En un principi la festa major de la colònia coincidia amb la de Torroella el darrer diumenge d’agost. El 1942, però, es va inaugurar la rehabilitació de l’església de Palà, dedicada a sant Llorenç de Brindisi, i aleshores l’amo de la colònia va decidir canviar la data perquè coincidís amb la diada d’aquest sant, el 21 de juliol, quan les nits són més llargues i es produeix el fenomen conegut com a “pluja d’estels”. En aquesta època la principal atracció eren les corrides de toros, que es feien a la plaça de la Indústria. Els anys 1950, en ple apogeu de la fàbrica, és quan es va celebrar les festes majors més lluïdes, amb tots els actes presidits per l’amo i la seva família. La festa començava el diumenge, perquè el dissabte encara es treballava a la fàbrica. Al matí es feia missa solemne dedicada a sant Llorenç, patró de la colònia, i després ballada de sardanes. A la tarda hi havia un partit de futbol, concert de música clàssica al teatre i a continuació l’orquestra amenitzava el vall a la plaça. Solia venir la Cobla Barcelona, de gran prestigi i que comptava amb la presència com a pianista d’Antoni Ros Marvà. Al vespre es feia serenata, en privat, als jardins de la casa de l’amo, i després ball popular de nit. Al cinema es projectaven pel·lícules de renom i també es feien representacions teatrals que solien comptar amb la presència d’actors coneguts. Per exemple, Fernando Fernán Gómez o Paco Rabal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb la crisi i el tancament de la fàbrica el 1971 es van passar uns anys d’incertesa, fins que el 1978 la festa major es va reprendre amb força i renovada, ara organitzada per una Comissió de Festes. En aquests anys incloïa cercavila, desfilada de les majorets de Súria, els gegants i els trabucaires de Cardona i la presència del Gegant del Pi tort, que llegia sobre unes xanques de fusta el pregó.</span></span></span></span></p>	41.8555400,1.7197200	393730	4634530		08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89751-festamajor-2018-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89751-festa-major-2019-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Fotografies facilitades per Ester Llobet	98	2116	4.1		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89752	Caramelles de Palà de Torroella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-pala-de-torroella	<p><span><span><span>CAPSADA, J; DUARRI, C; LLOBET, E (2010). <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella,</em> Edicions de l’Albí. Berga, p. 349-354.</span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span>Les caramelles de Palà es van reprendre l’any 1979, després d’uns anys d’inactivitat a causa del tancament de la fàbrica. Actualment la colla de caramellaires (dits popularment camillaires) surten el dissabte i el diumenge de Glòria. El dissabte fan un recorregut per les masies més allunyades: el Mulà, el Riols, Gibergues, cal Perritxo, casa Pinallet, la Fàbrega, l’Obac, Fontelles, Vallbona, Duarri... El diumenge continuen per les més properes: el Molí, Sant Salvador de Torroella, cal Mingot, l’Hostalet, Trujols, can Flautes, la Rata... i acaben cantant i ballant pels carrers de Palà. A cada actuació el cor de cantaires es situa en cercle envers el director i fan un parell de cantades, la sardana i el vals; de vegades també una cançó satírica sobre les qüestions polèmiques de l’any. Després els més joves fan el ball de bastons i de cascavells, i la gent de les cases els esperen amb la taula parada.</span></span></span></p>	08141-449	Palà de Torroella	<p><span><span><span>La tradició de les caramelles està molt arrelada al Bages, i concretament a la zona del mig Cardener a l’entorn de Súria. A principis de segle XX a la parròquia de Sant Salvador de Torroella ja hi havia grups de caramellaires, igual que als pobles de l’entorn com Mejà o Salo. Aquests grups, només d’homes, baixaven a cantar a la colònia de Palà i seguien també les cases de la parròquia tot desplaçant-se per la vall dels gitanos, Valldeperes i Castelladral. Les caramelles es combinaven amb altres tradicions molt arrelades a la zona, com els balls de cascavells i, sobretot, els trabucaires. Solien acompanyar els cantaires una quinzena de trabucaires de can Flautes, però en algunes cases no volien que fessin tronar els trabucs, perquè deien que les gallines s’espantaven i mataven els pollets, o que feien malbé el vi. De vegades s’ajuntaven diferents grups de trabucaires, de Salo, Mejà o el Tro Gros de Súria, i mesuraven les seves forces. La batalla principal tenia lloc a una banda i l’altra del pont de Palà; els que feien més terrabastall guanyaven i podien entrar primer a cantar a la colònia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1936, poc abans que esclatés la guerra, es va formar el primer grup de caramelles a Palà. El va organitzar Genís Faura Coll, que havia estudiat trompeta i contrabaix, i que ja havia dirigit caramelles a altres pobles. A la dècada de 1950 les caramelles van ressorgir, organitzades per mossèn Llorenç Soldevila i el mestre Esteve Margarit. Mossèn Llorenç també dirigia el cor de l’església i un cor infantil. Durant un temps les caramelles es van traslladar al dilluns de Pasqua. Quan la fàbrica de la colònia va tancar, el 1971, les caramelles van quedar aturades durant un temps. Es van reprendre el 1979, amb un nou grup que reunia cantadors veterans i joves, incloent-hi per primera vegada dones. La direcció va anar a càrrec de Francesc Camprubí, músic de Valls de Torroella vinculat familiarment a Palà.</span></span></span></p>	41.8553800,1.7199400	393748	4634511		08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89752-caramelles-2019-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89752-caramelles-2019-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89752-caramelles-2019-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89752-caramelles-2018-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Fotografies facilitada per Ester Llobet	119\|98	62	4.4		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89753	Caramelles de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-navas	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 227-228.</span></span></span></p>	XX-XXI	Tradició que es manté amb dificultats	<p><span><span><span>Les caramelles de Navàs surten a cantar per Pasqua. Darrerament hi havia dos grups de caramellaires: un de gent més gran pertanyents al cor Cantaires Navassencs i un altre d’infants que coordina l’Escola de Música. Els primers sortien a cantar el dissabte i el diumenge, i els nois cantaven diumenge al matí. Darrerament els dos grups s’han ajuntat en un de sol.</span></span></span></p> <p> </p>	08141-450	Navàs	<p><span><span><span>La tradició de les Caramelles al poble de Navàs està documentada des de principis de segle XX. Concretament, per una crònica del diari <em>Pla de Bages</em> sabem que el 1916 van actuar diversos grups. Després de la guerra la Parròquia va reprendre les cantades de caramelles. El 1942 i durant sis anys se n’encarregava Acció Catòlica, sota la direcció de mossèn Manel. L’any 1948 el grup parroquial ja no va sortir, per donar pas als Cantaires Navassencs, que havien iniciat les seves activitats la Pasqua de l’any anterior i han continuat cantant caramelles fins a l’actualitat. Entre les peces que cantaven cal destacar la sardana “El Pla de l’Alzineta”, estrenada el 1970 i dedicada a aquest emblemàtic indret del poble. La lletra és de mossèn Climent Forner i la música del mestre Josep M. Castella. Fins a principis dels anys noranta cantaven les caramelles acompanyats d’una orquestra de cobla. Des de 1969 les noies i les dones també van participar en els cors de caramelles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En diversos períodes altres grups de Navàs també han cantat caramelles. Des de 1967 ho van fer els escoltes de l’agrupament Ali Bei, i al final de la dècada de 1970 van prendre el relleu la Coral Petit Estel, el grup infantil de la Coral Sant Genís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitualment, les caramelles es cantaven els dissabtes a la tarda als entorns del poble i el diumenge pels carrers i places (BADIA, 2000: 227).</span></span></span></p>	41.8999800,1.8783500	406962	4639279		08141	Navàs	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89753-caramelles-navas-2017-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89753-caramelles-navas-2017-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89753-caramelles-navas-2017.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Fotografies facilitades per l’Escola de Música	119\|98	62	4.4		7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89754	Església de Sant Cugat del Racó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cugat-del-raco	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 162-164. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL, X. (1981). <em>L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X</em>. Ed. 62, Barcelona, p. 231. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). “Sant Cugat Salou (o del Racó)”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages, volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 342-345. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 37.01.EA, 05(37)CA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Sant Cugat del Racó o de Salou (Bages)”, <em>Arrels</em> (blog d’interent). </span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA, J.; VILANOVA, J.M. (1981). “Capella de Sant Cugat del Recó (o de Salou o de Castelladral)”. Inventari del Patrimoni Cultural Europeu (COAC). Fitxes 1. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GASOL, J.M. (1968). “Sant Cugat del Racó: un monument excepcional”. <em>Butlletí del Centre excursionista de la Comarca del Bages</em>, núm. 4 (2na època). Manresa, p. 23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GONZÀLEZ, A.; JAEN, G.; BASTARDES, A. (1983). “Església de Sant Cugat del Racó”. <em>La restauració, ara i aquí. Memòria 1981-1982</em>. SCCM. Diputació de Barcelona. Barcelona, p. 73- 78.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, E. (1983). <em>L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic</em>. Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 170-171, 217. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984). “Sant Cugat Salou (o del Racó)”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages, volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 342-345. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, R. (2000). <em>Restauració monumental a Catalunya (segles XIX-XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona.</em> Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. “Memòria Històrico-descriptiva de Sant Cugat del Racó”. Manuscrit, original. 2 folis. Fons documental Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A.; GODAY, J. (1911). <em>L’arquitectura romànica a Catalunya</em>. I.E.C., vol. II. Barcelona, p. 273-274. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES, X. (1959). “El arte antiguo de la comarca del Bages. Sant Cugat del Racó”. <em>Bages</em>, núm. 77. Manresa, p. 11. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES, X. (1965). <em>Sant Cugat del Racó. Breu resum històric-artístic</em>. Manresa, 01.05.1965. Fullet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES, X. (1973). “Missa dels Muntanyencs a Sant Cugat del Racó en memòria dels excursionistes morts durant l’any”. Foment Excursionista de Barcelona. 11.11.1973. Fullet. Fons documental Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES, X. (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Manresa, p. 123-125, 195-196.</span></span></span></p>	X-XI		<p><span><span><span>L’església de Sant Cugat del Racó és una de les joies del romànic del Bages. Senzilla i sense gaires decoracions, però molt equilibrada i ben posada en el seu emplaçament, destaca per algunes característiques que la fan peculiar: la planta en creu grega, que és relativament poc freqüent, i el cimbori de forma cilíndrica, que és únic a Catalunya. La majoria de cimboris romànics són prismàtics o poligonals i acabats amb cúpula. Així mateix, la decoració d’arcs cecs al voltant de la rotllana li acaben de donar un aspecte elegant i, en aquest punt, similar al cimbori de Sant Jaume de Frontanyà. Un altre element característic, però molt més comú, és la decoració llombarda que omple la major part dels murs exteriors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les naus que formen la creu grega són gairebé totes de la mateixa alçada i estan cobertes interiorment amb voltes de canó. La part de la capçalera, encarada a llevant, actualment només conserva l’absis central i l’absidiola de tramuntana, ja que la de migdia fou suprimida en edificar-se la sagristia. Cal dir, però, que l’absidiola nord és una reconstrucció feta a la dècada de 1960. Totes les finestres són de mig punt, adovellades i de doble esqueixada. Exteriorment els murs presenten una decoració típicament llombarda que quasi ocupa tots els murs. Així, el capçal i els murs frontals de les naus són decorats amb arcuacions cegues i lesenes o faixes verticals. El mur de ponent és rematat amb un acroteri pla sobre el qual s’aixeca un campanar d’espadanya de dos ulls. El portal d’accés, a migdia, és coronat amb arc de mig punt adovellat, d’estil gòtic tardà (segle XVI). S’obrí en substitució de la porta romànica que estava situada en el mateix lloc. Del primitiu edifici preromànic se’n poden veure algunes parts als fonaments de la capçalera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al cimbori, ja hem dit que destaca pel fet de ser cilíndric. És de poca alçada i presenta una decoració amb finestres cegues. Aquestes estan situades sota el ràfec de la teulada i donen la volta a tot el tambor circular. En aquest mateix punt, a l’interior s’eleva una cúpula que passa del quadrat a l’octògon mitjançant trompes. Està coberta amb mitja esfera i revestida amb argamassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior del temple són remarcables els dos tenants d’altar preromànics, decorats amb elements de tradició visigòtica. Procedeixen de l’església veïna de Santa Maria de les Esglésies. En el paviment es conserven dues sepultures amb inscripcions a les lloses: una és del 1661. Així mateix, els bancs per seure conserven les inscripcions dels seus propietaris, que eren els principals masos de la parròquia: Soler, Taurons, Espinal o Iglesias. També n’hi ha un de les “Prioras del Rosé”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de l’església de Sant Cugat, que està situada al centre d’un extens altiplà amb excel·lents vistes, s’hi ha format un nucli d’unes poques cases: l’antiga Rectoria, cal Gemilà i can Salou, a més del petit cementiri que es troba a ponent. Així mateix, a tan sols un quilòmetre de distància trobem una altra església romànica destacada: Santa Maria de les Esglésies. Treballs recents de neteja que s’han practicat en aquesta segona església han posat en evidència que originàriament havia estat un temple molt similar al de Sant Cugat, amb una planta de creu grega amb dues absidioles laterals, i d’unes dimensions també molt similars. Tradicionalment ja s’havien observat semblances entre les dues edificacions, però es considerava que les Esglésies era una versió en petites proporcions de Sant Cugat. Amb les recents troballes les Esglésies guanya pes i s’equipara amb Sant Cugat. Això obre la porta a noves i suggerents interpretacions d’aquestes dues esglésies tan singulars i tan properes l’una de l’altra. És interessant perquè les Esglésies depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i Sant Cugat del de Ripoll, per la qual cosa es pot deduir que, tot i les seves similituds, representaven projectes en certa manera rivals.</span></span></span></p>	08141-451	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>Aquest ja era un lloc habitat des d’època antiga, ja que l’historiador Josep M. Badia ha trobat vestigis arqueològics d’època romana prop de l’església. Tenint en compte la proximitat d’un altre santuari amb restes antigues, com és Santa Maria de les Esglésies, no seria estrany que aquests fossin llocs de culte ja des d’antic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle X Sant Cugat de Salou era una possessió del monestir de Ripoll, i ho va continuar sent en els segles posteriors. L’any 925 el comte de Cerdanya, Miró II el Jove, va fer donació en el seu testament de la parròquia de Sant Cugat i d’un alou anomenat <em>Ecclesias Clavatas</em>. En el precepte del rei Lotari de l’any 982 que aquest concedia a Ripoll es continua fent esment d’aquesta possessió. I en el precepte del rei franc Lluís l’Ultramarí de l’any 938, on aquest confirmava els béns del monestir de Ripoll, s’indiquen els límits de dit alou, que estaria situat al sud de Sant Cugat, a la zona de Taurons, i no incloïa ni Santa Maria de les Esglésies ni la major part de la parròquia de Sant Cugat. Segons Josep M. Badia, sobre l’alou <em>Ecclesias Clavatas</em> sempre hi ha hagut molta confusió, i no s’ha de confondre amb el lloc d’<em>Ecclesias Clavatas</em>, que es trobava al voltant de l’església de Santa Maria de les Esglésies i pertanyia al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, la parròquia de Sant Cugat va estar des del moment de la seva donació sota la jurisdicció dels abats de Ripoll. Segons Josep M. Badia, constituïa una senyoria o demarcació independent del castell de Castelladral. La rivalitat entre el monestir de Ripoll, que es comptava entre els més destacats de Catalunya, i el de Sant Llorenç prop Bagà, que ja hem dit que posseïa Santa Maria de les Esglésies, s’ha adduït per explicar l’existència d’un temple tan notable en un indret rural i sense una especial rellevància. Ja hem dit que la construcció primitiva de les Esglésies era molt semblant i es podia equiparar, en importància, a la de Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la ubicació de les restes preromàniques sembla que el primer temple de Sant Cugat tenia la mateixa orientació que l’actual; és a dir, amb la capçalera orientada a llevant. L’edifici actual es considera una construcció de la segona meitat del segle XI. L’any 1040 el topònim de l’església s’havia convertit en Sant Cugat de Castelladral. L’any 1106 de l’església en tenien cura des de Montserrat, que aleshores formava part del priorat de Ripoll. L’any 1293 l’església era coneguda com a Sant Cugat de l’Alou, i el 1312 consta com a simple parròquia rural. <span>L’església va conservar la condició de parròquia en els segles futurs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1599 es va substituir el portal romànic per un de nou en el mateix lloc de l’antic. Entorn de l’any 1689 apareix la denominació “del Racó”, però l’església continua utilitzant el primer nom de Salou. La qualificació popular de “Racó”, que és la que està més arrelada entre la gent de la zona, deu fer referència a les característiques de l’indret. Es documenta també a la masia de l’”Alzina del Racó”. L’any 1665 es va construir la sagristia, que va suposar la destrucció de l’absiodiola sud del temple romànic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Si bé suposem que al principi degué existir una certa rivalitat entre Santa Maria de les Esglésies i Sant Cugat, el cert és que el 1580 les Esglésies ja consta com a annexa de Sant Cugat i formant part de la mateixa parròquia. Totes les esglésies de l’actual municipi de Navàs pertanyien al bisbat d’Urgell, i quan l’any 1593 es creà el de Solsona s’hi van traspassar. Però Sant Cugat i Santa Maria de les Esglésies eren una excepció i la pertinença d’aquesta parròquia al monestir de Ripoll va comportar diferents discòrdies entre els abats de Ripoll i els bisbes, sobretot referent a la provisió del capellà. L’any 1774 el bisbe de Solsona va firmar una concòrdia amb l’abat del monestir de Ripoll, per la qual li cedia tota la jurisdicció sobre Sant Cugat. El 1835, amb la desamortització dels béns de l’Església, va passar a ser administrada pel bisbat de Vic, i el 1874 es va agregar definitivament al de Solsona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La parròquia de Sant Cugat era poblada sobretot per masos dispersos. En el cadastre de 1746 hi consten vuit propietaris de masos. Els més destacats eren les Esglésies, Sallés i el Soler. A més, al voltant de l’església de Sant Cugat s’hi concentraven dues o tres cases que constituïen un petit nucli, el qual sabem que ja existia al segle XVIII. Són can Salou, de la qual coneixem referències de principis del segle XVIII, la Rectoria, que conserva una llinda del 1714, i cal Gemilà, també documentada en aquesta època. Cal dir que la parròquia posseïa cal Mas i cal Gemilà, que era una casa sense terres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, durant la Guerra Civil foren cremats l’antic retaule de l’església (probablement d’origen barroc) i els altars. </span></span></span></p>	41.8975700,1.8129700	401535	4639085		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89754-sant-cugat-raco-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89754-sant-cugat-raco-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89754-sant-cugat-raco-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89754-sant-cugat-raco-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89754-sant-cugat-raco-2015-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89754-sant-cugat-raco-int-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89754-sant-cugat-raco-int-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89754-sant-cugat-raco-int-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89754-sant-cugat-raco-tomba-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89754-sant-cugat-raco-2015-6.jpg	Legal	Pre-romànic\|Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2021-10-19 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Sant Cugat de Salou o de l’AlouInscripció al portal adovellat d’entrada: 1599.Inscripció a la llinda de la porta de la sagristia: ““SAGRISTIA D [J ]ASINTO SOLER R[ ] D S CUGAT, ANY 1665”. Inscripció d’una de les tombes del paviment: “[SEPULT]VURA DE HIACINTO SOLER RECTOR Y DELS SEVS. LA CASA DE SOLER 1661”Inscripció en una segona tomba al paviment: il·legible.L’emplaçament dominant de Sant Cugat del Racó és molt notable. Té connexió visual amb Montserrat i els principals punts de referència de l’entorn: el Port del Comte, el Cadí, el Pedraforca... Per la banda de llevant: el Montseny, el Montcau. Al sud, el castell de Castellnou. Es troba en un punt més o menys equidistant entre els rius Llobregat i Cardener, i al centre d’una zona muntanyosa que separa el pla de Bages i la plana de Berga.L’església ha estat objecte de diverses obres de restauració a la segona meitat del segle XX. el 1956 hi va intervenir el Servei de catalogació i conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallà. Es va netejar la façana de ponent, es va substituir la finestra circular per una de doble esqueixada i es va enderrocar un cos afegit a aquesta mateixa façana. Es va suprimir un cos cobert, que s’adossava pel darrere al campanar d’espadanya de dos arcs. El campanar es va consolidar, es va coronar amb lloses disposades a dues aigües i es va desparedar la part inferior dels dos arcs. En aquesta època (1960) es van localitzar els fonaments romànics de l’absidiola nord i es va reconstruir a imitació de l’absis central. L’interior es va picar i es va deixar a pedra vista, però es va enlluir de nou la volta de l’absis central i del presbiteri. Es van destapiar totes les finestres de doble esqueixada de l’església i s’hi van col·locar vidres. L’any 1961 es va començar a excavar el subsòl del presbiteri i l’absis. Es van trobar restes de l’església preromànica, de planta trapezoïdal, i el suport mutilat de l’altar primitiu. L’altar es va muntar de nou sobre els suports d’un altar preromànic procedent de l’antiga església de Santa Maria de les Esglésies, en el centre de la nau i sota el cimbori. També es van trobar dos antics capitells, probablement pertanyents a l’arc triomfal de l’església preromànica. Són decorats amb fulles lanceolades, bordons i un rosari de flors de set pètals. Es conserven al Museu Comarcal de Manresa.L’any 1981 la Diputació hi tornà a intervenir, sota una nova direcció de l’arquitecte Antoni González. Es va procedir a la neteja, consolidació i reparació de teulades, es va posar un paviment i es va tornar a col·locar l’ara al presbiteri. També es van instal·lar punts d’enllumenat a la nau i al presbiteri, i es va fer una recuperació virtual de l’absidiola sud desapareguda, sense enderrocar la sagristia. El 1981-83 una nova intervenció de la Diputació va acabar de restaurar el conjunt. Una actuació polèmica va consistir a col·locar un mirall a l’absidiola sud, que provoca l’efecte com si aquesta encara existís.Informació facilitada per Josep M. Badia.	91\|92\|85	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89755	Tenants d’altar preromànics de Santa Maria de les Esglésies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tenants-daltar-preromanics-de-santa-maria-de-les-esglesies	<p><span><span><span>BARRAL, X. (1981). <em>L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X</em>. Ed. 62, Barcelona, p. 231. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, E. (1983). <em>L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic</em>. Curial Edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 170-171, 217. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984). “Sant Cugat Salou (o del Racó)”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages, volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 342-345. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES, X. (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Manresa, p. 123-125, 195-196.</span></span></span></p>	X		<p><span><span><span>Tenants d’altar d’estil preromànic que són originaris de l’església de Santa Maria de les Esglésies però que actualment es troben a l’església veïna de Sant Cugat del Racó, formant part del seu altar. Es tracta de dos tenants o suports sobre els quals reposa l’ara. Cadascun és format per un sol bloc de pedra que ha estat tallat conformant una base i un capçal de seccions rectangulars i, al mig, dos cilindres de secció ovalada. Els cilindres tenen incises a tot el volt unes aspes. Es tracta d’un element decoratiu de tradició visigòtica (SITJES, 1977: 214-215). Aquests tenants fan 60 cm d'alt i la base fa 52 per 32 cm. </span></span></span></p>	08141-452	Església de Sant Cugat del Racó. Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.		41.8975786,1.8130928	401545	4639086		08141	Navàs	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89755-sant-cugat-raco-tenant-altar-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89755-sant-cugat-raco-tenant-altar-1.jpg	Legal	Pre-romànic\|Medieval	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			91\|85	52	2.2	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89756	Creu de Sant Cugat del Racó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-cugat-del-raco		XIX-XX		<p><span><span><span>Creu de terme o monumental emplaçada vora l’església de Sant Cugat del Racó; concretament, a l’esplanada que s’estén a l’oest de l’església i abans del cementiri. Consta d’un pedestal de pedra de planta circular i, al damunt, una creu de ferro alta i prima. No té cap altra decoració que una creu en aspa de ferro treballat col·locada a la intersecció de la creu principal.</span></span></span></p>	08141-453	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta creu. Per la seva tipologia tan sols podem dir que el pedestal podria tenir una certa antiguitat, però la creu de ferro sembla moderna, posterior a la Guerra Civil.</span></span></span></p>	41.8975800,1.8126400	401507	4639086		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89756-sant-cugat-raco-creu-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89756-sant-cugat-raco-2015-7.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07
89757	Rectoria de Sant Cugat del Racó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cugat-del-raco	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 162-164. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). “Sant Cugat Salou (o del Racó)”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages, volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 342-345. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “Sant Cugat del Racó o de Salou (Bages)”, <em>Arrels</em> (blog d’interent). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Internet</span></span></span></p>	XVIII-XXI	L'edifici ha estat parcialment rehabilitat pels seus llogaters (meitat est), mentre que la resta es troba en mal estat.	<p><span><span><span>Edifici de l’antiga rectoria de la parròquia de Sant Cugat del Racó, emplaçada uns metres al sud de l’església. És una edificació de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos lateral al nord-est. Al davant s’hi ha annexat modernament una terrassa davantera al lloc on antigament ja hi havia una mena de porxo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’habitatge central sembla obrat en una sola fase constructiva, probablement a principis del segle XVIII, mentre que al segle XIX s’hi hauria afegit el cos adossat. Presenta una estructura força regular, que a la façana principal s’ordena a partir de tres eixos verticals, amb un portal central adovellat i un balcó principal al seu damunt. Totes les obertures són emmarcades amb pedra carejada, i el parament és fet amb carreus més o menys disposats en filades, a pedra vista. La façana de ponent, pràcticament sense obertures, té un pou adossat fet amb carreus ben disposats en filades.</span></span></span></p> <p> </p>	08141-454	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span>L’església de Sant Cugat de Salou ja existia al segle X. Era una possessió del monestir de Ripoll i ho va continuar sent en els segles posteriors. Era parròquia i, segons Josep M. Badia, constituïa una senyoria o demarcació independent del castell de Castelladral. Malgrat les possibles rivalitats inicials amb l’església veïna de Santa Maria de les Esglésies, que en un principi depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el cert és que el 1580 les Esglésies ja consta com a annexa de Sant Cugat i formant part de la mateixa parròquia. L’any 1774 el bisbe de Solsona va firmar una concòrdia amb l’abat del monestir de Ripoll, per la qual li cedia tota la jurisdicció sobre Sant Cugat. El 1835, amb la desamortització dels béns de l’Església, va passar a ser administrada pel bisbat de Vic, i el 1874 es va agregar definitivament al de Solsona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La parròquia de Sant Cugat era poblada sobretot per masos dispersos. En un llevador de censos del monestir de Serrateix de 1370 hi consten, entre altres, alguns masos de la parròquia de Sant Cugat, com són l’Alzina (“Sotsina”-1312) i la masia de l’Espinalt (“Llorens” 1362). En el cadastre de 1746 a la parròquia hi consten vuit propietaris de masos. Els més destacats eren les Esglésies, Sallés i el Soler. A més, al voltant de l’església de Sant Cugat s’hi concentraven dues o tres cases que constituïen un petit nucli, el qual sabem que ja existia al segle XVIII. Són can Salou, de la qual coneixem referències de principis del segle XVIII, la Rectoria, que conserva una llinda del 1714, i cal Gemilà, també documentada en aquesta època. Cal dir que la parròquia posseïa cal Mas i cal Gemilà, que era una casa sense terres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la Rectoria concretament, poca cosa més podem dir. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 hi consta a Sant Cugat del Racó “església i casa”, però sabem que ja hi havia les tres cases actualment existents. A finals de segle XX l’edifici de la Rectoria havia servit com a alberg de colònies infantils però va patir un incendi i va quedar en males condicions. Entorn de 1995 el bisbat va llogar la casa als germans Fontanet, que han rehabilitat una part de l’habitatge.</span></span></span></p>	41.8973560,1.8129751	401535	4639062		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89757-sant-cugat-raco-rectoria-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89757-sant-cugat-raco-rectoria-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89757-sant-cugat-raco-rectoria-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89757-sant-cugat-raco-rectoria-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89757-sant-cugat-raco-rectoria-1.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció en una llinda interior: 1714Informació facilitada pel llogater de can Salou	98\|94	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2025-12-06 07:07

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús