API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
89758	Can Salou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salou	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 162-164. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 05(37).CA.</span></span></span></span></p>	XVIII-XXI		<p><span><span><span>Casa de pagès que es troba al nucli de Sant Cugat del Racó, una mica més al sud de la Rectoria. Es tracta d’una edificació de petites dimensions, de planta rectangular (amb planta semisoterrània més un pis i golfes), adossada a una àmplia zona de coberts que recentment s’han rehabilitat i s’han connectat a una terrassa davantera de nova construcció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa es troba en un terreny amb un desnivell terrassat, i l’accés es fa per la cara est, directament al pis central per una porta lateral. La casa presenta diferents obertures de tipologia diversa i de distribució irregular. Algunes han estat remodelades recentment. Els paraments són de maçoneria, actualment a pedra vista.</span></span></span></p> <p> </p>	08141-455	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span><span>L’església de Sant Cugat de Salou ja existia al segle X. Era una possessió del monestir de Ripoll i ho va continuar sent en els segles posteriors. Era parròquia i, segons Josep M. Badia, constituïa una senyoria o demarcació independent del castell de Castelladral. Malgrat les possibles rivalitats inicials amb l’església veïna de Santa Maria de les Esglésies, que en un principi depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el cert és que el 1580 les Esglésies ja consta com a annexa de Sant Cugat i formant part de la mateixa parròquia. L’any 1774 el bisbe de Solsona va firmar una concòrdia amb l’abat del monestir de Ripoll, per la qual li cedia tota la jurisdicció sobre Sant Cugat. El 1835, amb la desamortització dels béns de l’Església, va passar a ser administrada pel bisbat de Vic, i el 1874 es va agregar definitivament al de Solsona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La parròquia de Sant Cugat era poblada sobretot per masos dispersos. En un llevador de censos del monestir de Serrateix de 1370 hi consten, entre altres, alguns masos de la parròquia de Sant Cugat, com són l’Alzina (“Sotsina”-1312) i la masia de l’Espinalt (“Llorens” 1362). En el cadastre de 1746 a la parròquia hi consten vuit propietaris de masos. Els més destacats eren les Esglésies, Sallés i el Soler. A més, al voltant de l’església de Sant Cugat s’hi concentraven dues o tres cases que constituïen un petit nucli, el qual sabem que ja existia al segle XVIII. Són can Salou, de la qual coneixem referències de principis del segle XVIII, la Rectoria, que conserva una llinda del 1714, i cal Gemilà, també documentada en aquesta època. Cal dir que la parròquia posseïa cal Mas i cal Gemilà, que era una casa sense terres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a can Salou més en concret, podem dir que el seu actual llogater hi ha portat a terme una petita recerca històrica gràcies a la qual ha trobat documents de contribucions de principis del segle XVIII. La casa, però, podria ser anterior. A finals del segle XX feia molt temps que estava deshabitada, fins que recentment el bisbat l’ha llogat a Joaquim Fontanet, que hi ha portat a terme una rehabilitació.</span></span></span></p>	41.8972600,1.8129800	401535	4639050		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89758-salou-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89758-salou-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89758-salou-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada pel llogater	98\|119\|94	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89759	Cal Gemilà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gemila	<p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 162-164. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 05(37).CA.</span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Taques d'humitat, cossos annexos en estat d'abandó, interior en males condicions.	<p><span><span><span>Casa de pagès o petit mas que es troba al nucli de Sant Cugat del Racó, a l’est de l’església i la Rectoria. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis), que té adossat un cos molt estret i ample a l’angle nord-est i un altre de més recent construcció situat al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos originari (possiblement del segle XVIII) ha quedat poc visible perquè la façana principal s’ha arrebossat amb ciment. Tot i això, la porta conserva la llinda i els brancals de pedra carejada. El cos adossat al nord és probablement obra del segle XIX, i es caracteritza per les obertures emmarcades parcialment amb maó. A l’angle nord–oest té un pou i una cisterna. Finalment, el cos de migdia, que es devia construir ja a la segona meitat del segle XX, es caracteritza per una terrassa que serveix d’accés a la planta superior i per dos amplis finestrals que s’obren en forma d’arc de mig punt a la cara sud.</span></span></span></p>	08141-456	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.	<p><span><span><span><span>L’església de Sant Cugat de Salou ja existia al segle X. Era una possessió del monestir de Ripoll i ho va continuar sent en els segles posteriors. Era parròquia i, segons Josep M. Badia, constituïa una senyoria o demarcació independent del castell de Castelladral. Malgrat les possibles rivalitats inicials amb l’església veïna de Santa Maria de les Esglésies, que en un principi depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el cert és que el 1580 les Esglésies ja consta com a annexa de Sant Cugat i formant part de la mateixa parròquia. L’any 1774 el bisbe de Solsona va firmar una concòrdia amb l’abat del monestir de Ripoll, per la qual li cedia tota la jurisdicció sobre Sant Cugat. El 1835, amb la desamortització dels béns de l’Església, va passar a ser administrada pel bisbat de Vic, i el 1874 es va agregar definitivament al de Solsona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La parròquia de Sant Cugat era poblada sobretot per masos dispersos. En un llevador de censos del monestir de Serrateix de 1370 hi consten, entre altres, alguns masos de la parròquia de Sant Cugat, com són l’Alzina (“Sotsina”-1312) i la masia de l’Espinalt (“Llorens” 1362). En el cadastre de 1746 a la parròquia hi consten vuit propietaris de masos. Els més destacats eren les Esglésies, Sallés i el Soler. A més, al voltant de l’església de Sant Cugat s’hi concentraven dues o tres cases que constituïen un petit nucli, el qual sabem que ja existia al segle XVIII. Són can Salou, de la qual coneixem referències de principis del segle XVIII, la Rectoria, que conserva una llinda del 1714, i cal Gemilà,</span> també documentada en aquesta època (BADIA, 1988: 164). Cal dir que la parròquia posseïa cal Mas i cal Gemilà, que era una casa sense terres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a cal Gemilà més en concret, poca cosa hi podem afegir. Sabem que va estar habitada per masovers fins els volts de 2005 i posteriorment va quedar desocupada. Sembla que el bisbat té intenció de rehabilitar-la.</span></span></span></p>	41.8975000,1.8132800	401560	4639077		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89759-cal-gemila-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89759-cal-gemila-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89759-cal-gemila-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89759-cal-gemila-4.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada pel llogater de can Salou	98\|119\|94	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89760	Sant Cugat del Racó (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cugat-del-raco-jaciment	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 01.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></span></p>	I-V	Desconeixem l'estat de conservació d'aquest jaciment. Probablement el seu nucli principal es trobaria a la zona on actualment s'aixeca l'església de Sant Cugat del Racó	<p><span><span><span>Jaciment d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial que hi va fer Josep M. Badia. L’indret on van aflorar els materials es troba en un terreny erm uns 75 m al nord-oest de l’església de Sant Cugat del Racó. Aquí s’hi van recollir restes disperses de tègula i ceràmica africana sigil·lada clara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb les escasses restes trobades no es pot aventurar quina mena d’assentament hi podia haver, però tenint en compte que tant Sant Cugat del Racó com Santa Maria de les Esglésies tenen vestigis arqueològics d’època antiga no seria estrany que aquests destacats llocs de culte de l’època alt-medieval ho fossin ja des d’èpoques més remotes. El més probable és que el nucli principal d’època romana es trobi a la zona on actualment s'aixeca l'església.</span></span></span></p>	08141-457	Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó.		41.8978900,1.8122600	401476	4639121		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89760-sant-cugat-raco-jaciment-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89760-sant-cugat-raco-jaciment-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest jaciment el va donar a conèixer Josep Maria Badia l'any 1984 en la publicació de les actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Manresa el 1981. L'any 2006 s’hi van realitzar unes prospeccions arqueològiques en el marc d’una campanya que abastava la Vall del Cardener. Només s’hi van documentar materials d’època moderna i contemporània.	83\|80	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89761	Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-la-sagrada-familia-de-navas	<p><span><span><span>ALGUÉ, J.; ARCEDA, M.; LLOBET, E.; SELLARÉS, R.; VILÀ, A. (2015). <em>Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, Navàs, p. 50, 76, 107, 134-135. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 155- 182. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - De la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs, p. 46-47; 95-97; 100-101. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (2001). “El patrimoni Arquitectònic de Navàs”. <em>El Xitxarel·lo</em>, núm. 21. Navàs, p. 16-17. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 11.01.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R. 13. </span></span></span></p> <p><span><span><span>RAFOLS, J. (1953). “Josep M Forcada”. <em>Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya</em>.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Església parroquial de Navàs, construïda l’any 1897 quan el nucli urbà feia poc que s’havia format i dedicada a l’advocació de la Sagrada Família. És una edificació de planta rectangular que consta d’una nau central més alta i capelles laterals, capçada amb tres absis poligonals i amb un majestuós campanar sobreposat davant del portal. Als costats l’església té adossats sengles edificis corresponents a dependències de la Rectoria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada a l’oest vers la plaça, queda totalment dominada per la presència del campanar. La façana pròpiament és molt sòbria: de perfils sinuosos, amb un parament de maçoneria a pedra vista on ressalten dos pilars de maó que assenyalen exteriorment les naus laterals i amb dues petites finestres als costats. El campanar, construït entre 1928 i 1931, és l’element que caracteritza la imatge exterior de l’església. Destaca per una peculiar mescla de classicisme i elements modernistes propis de l’època, presents aquests últims sobretot a la part del coronament. És obrat amb maó i es composa de tres cossos. L’inferior fa de porxo d’accés; el cos intermedi té a cada cara un llarg finestral d’arc de mig punt i un ull rodó al seu damunt; finalment, el cos superior, de secció octogonal, és rematat per una cúpula vuitavada recoberta per un mosaic de rajoles de color verd, groc i blau marí que dibuixa unes línies en ziga-zaga. La construcció del campanar va tapar un gran rosetó central que, juntament a una obertura circular a l’eix del carener, configuraven la façana originària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1950 l’església es va ampliar i reformar quan s’hi va afegir un transsepte molt marcat, coronat amb una gran cúpula de planta octogonal. Fins aleshores la nau acabava amb un absis poligonal, que llavors fou enderrocat per construir-hi els tres absis actuals, també poligonals: un de central i de majors dimensions i dos de laterals, més petits.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior el temple adopta un llenguatge neoclàssic. Consta d’una nau amb capelles laterals més baixes, les quals estan comunicades mitjançant arcades. El sostre és amb volta de canó amb llunetes a la nau central i amb voltes de creueria a les capelles laterals. Són remarcables les dues absidioles, decorades amb pintures de Joan Torras Viver, les quals recreen uns ambients neo-barrocs de tonalitat eclèctica i matisada. La capella de la dreta, dedicada a la Immaculada, té firmades les pintures a l’any 1957, i la de l’esquerra, dedicada al Sagrat Cor, el 1958. El mosaic de l’altar principal és obra de P. Roigé, amb dibuix del mateix Torras Viver. A la part esquerra del transsepte hi trobem una reproducció de la imatge de Sant Genís que es venera a l’església de Sant Genís de Masadella. Encara avui aquest sant és considerat patró de Navàs. A l’extrem s’hi ha instal·lat recentment un petit muntatge sobre la figura del bisbe Antoni Deig (1926-2003), prohom nascut a Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part anterior de la nau és ocupada per un vestíbul que acull un interessant baptisteri. Es tracta d’una peça coberta amb cúpula nerviada, profusament decorada amb pintures de Torras Viver que li confereixen un cromatisme suau i elegant.</span></span></span></p>	08141-458	Plaça de la Sagrada Família. Navàs	<p><span><span><span>Antigament al sector on avui s’estén el poble de Navàs només hi havia l’església de Santa Eulàlia del mas Vall, que era la capella particular d’aquesta casa i que al segle XIX encara estava en ús. Els veïns del petit nucli urbà de Navàs, que havia sorgit a finals del segle XVIII, havien d’anar a la parròquia del Mujal. Però a finals del segle XIX Navàs ja tenia unes 50 cases i era el nucli més gran del municipi, de manera que els seus habitants van fer una petició al bisbe Josep Morgades perquè es construís una nova església. Aquestes primeres gestions es van fer el 1892, i el 1897 l’amo de la masia de can Vall va fer donació dels terrenys. L’església es va construir aquest mateix any, i la data de 1897 es trobava gravada en relleu damunt la llinda del portal d’entrada. Com que hi havia pressa, el 29 d’agost es va beneir, quan la construcció tot just tenia les quatre parets i teulada. L’obra, però, no es va acabar del tot fins una segona fase que es va portar a terme entre 1901 i 1914. Llavors es van obrar les voltes interiors, s’enguixà i es pavimentà. I sobre la façana s’hi va aixecar un petit campanar d´espadanya. També es construí una rectoria al sud de l´Església, el 1906. Aquesta segona fase fou executada pel mestre d'obres navassenc Pau Duarri Saperas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nou temple es va dedicar a la Sagrada Família, una advocació molt estesa en aquest moment gràcies a l’obra del Pare Manyanet. A Barcelona, per exemple, Gaudí havia iniciat les obres del gran temple expiatori de la Sagrada Família. Com a advocació secundària es va dedicar també a sant Genís, patró del poble), en record de l’antiga dependència que els masos de la zona de Navàs havien tingut envers Sant Genís de Masadella, abans del segle XVII. L’any 1906 l’església de Navàs va esdevenir parròquia, ja que al principi, tal com hem dit, depenia de l’església del Mujal. En el llibre de Josep M. BADIA (1997: 187) dedicat a l’església de Navàs s’hi inclou el rectorologi i vicariologi de la parròquia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de 1905 hi ha notícies de l’existència d’un cor parroquial, després convertit en capella de música i que el 1914 es transforma en la “Joventut Coral de la Sagrada Família”. També existien diverses confraries: la de Sant Isidre (ja consta el 1908), la del Roser, que era més activa (la primera referència és del 1910) o l’Apostolat de l’Oració (iniciada el 1909).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1928 i 1931, en època de mossèn Josep Morta, es va portar a terme una nova fase constructiva amb l’aixecament del campanar. El 9 de setembre de 1928 se’n col·locava la primera pedra, en record de la cloenda de la Santa Missió, i el 1931 s’inaugurava i se’n beneïa el campanar i dues campanes. El projecte fou obra de l’arquitecte modernista Bernardí Martorell i Puig (1877- 1937), de Barcelona. El dibuix del projecte, datat a l’agost de 1928, es conserva a l’Arxiu Diocesà de Solsona. Els constructors foren Jaume Pons i el seu fill Josep. Els materials emprats procedien de tres bòbiles locals: la de Joan Prat, la d’Antoni Trench (conegut com a “Ton Rajoler”) i la de Ramon Serra. En l’obra també hi van intervenir el ferrer Josep Vilà, el fuster Josep Tarrés, el mecànic Josep Pons, el lampista Miquel Selga i el pintor Bartomeu Santamaria. El finançament de l’obra es va fer amb fons propis de l’església, amb préstecs i ajudes del Bisbat i de l’ajuntament, i amb donatius de particulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans, però, hi ha constància d’un altre projecte de campanar, de l’any 1918, que no s’arribà a executar. El rector Francesc Suau el va encarregar al claretià Josep Maria Forcada i Sors, parent dels amos de la fàbrica Forcada de Navàs. Aquest projecte era similar en ubicació i cossos al que s’acabaria construint més tard, però en diferia perquè s’inspirava molt directament en l’art de Gaudí, incorporant, per exemple, elements que recordaven les estalactites de les coves.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1920 Navàs va quedar fortament polaritzat en dos bàndols antagònics d’esquerres i dretes. L’escalada de tensió es va agreujar amb la dictadura de Primo de Rivera, quan es van clausurar els centres vinculats als sectors progressistes i anarquistes, i va culminar quan els revolucionaris van incendiar l’església i van assassinar el rector, mossèn Josep Morta Soler el 6 d’octubre de 1934, durant l’anomenat Bienni Negre. La confrontació va continuar fins a la Guerra Civil, que a Navàs va ser especialment cruenta, i el 1936 el temple va tornar a ser cremat. Es van destruir els cinc altars que tenia i la major part del mobiliari; també es van fer destrosses a la Rectoria i es va cremar l’arxiu parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra es van realitzar reformes sobretot a l’interior del temple. I les obres continuarien l’any 1950, amb la construcció de la nova capçalera de tres absis, que suposà una ampliació important de l’edifici. Aquestes obres foren encarregades a l’arquitecte barceloní Alexandre Tintoré Oller. El 1950 l’església fou novament beneïda. Uns anys més tard es van refer els altars de la Puríssima i del Sagrat Cor, decorats amb pintures murals realitzades per l’artista especialitzat en art religiós Joan Baptista Torras i Viver (1929-2021), el qual també pintà el baptisteri en la dècada següent. El 31 de desembre de 1979 es va beneir l’altar major amb un mosaic de la Sagrada Família. </span></span></span></p>	41.8991500,1.8803900	407130	4639185		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89761-navas-esglesia-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89761-navas-esglesia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89761-navas-esglesia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89761-navas-esglesia-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89761-navas-esglesia-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89761-navas-esglesia-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89761-navas-esglesia-int-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89761-navas-esglesia-int-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89761-navas-esglesia-int-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89761-navas-esglesia-int-baptisteri-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89761-navas-esglesia-int-baptisteri-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89761-navas-esglesia-retaule.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2021-10-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Pau Duarri Saperas (mestre d'obres); Bernardí Martorell Puig (arquitecte); Alexandre Tintoré Oller (arquitecte); Joan Torras Viver (pintor)	Informació facilitada per Josep M. Badia i Mn. Antoni QuesadaEn una paret de la Sagristia es conserva part d’un altar procedent de l’antiga capella del mas can Vall, datat a l’any 1862. Es va utilitzar com a altar provisional després de la Guerra Civil.	99\|98	45	1.1	1761	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89762	Rectoria de la Sagrada Família de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-sagrada-familia-de-navas	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 180. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - De la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs, p. 40.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (2000). <em>Navàs. Història en imatges 1890-1975</em>. Angle Editorial. Manresa, p. 57.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 11.02.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament</span></span></span></p> <p><span><span><span>de Navàs. Fitxa U. 10.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Rectoria de la parròquia de Navàs, situada en dos cossos adossats a banda i banda de l’església. L’ala sud (a la dreta) és obra dels anys 1950, mentre que l’ala nord (a l’esquerra) fou bastida a la dècada de 1970, mimetitzant la primera construcció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació del costat sud consta de dos volums de diferents alçades (el més alt de tres pisos) els quals conformen una planta rectangular. Adopta un estil historicista que s’inspira en el neoromànic i que es caracteritza per l’ús de l’arc de mig punt i per les diferents combinacions d’obertures emmarcades amb maó sobre un parament de maçoneria a pedra vista. En aquest punt segueix la mateixa línia de l’església. La façana principal, encarada vers ponent, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb un balcó central al primer pis i una sèrie de cinc finestretes agrupades per un ampit continu a la planta superior. La façana lateral segueix la mateixa pauta estilística. El cos de major alçada presenta una composició totalment simètrica amb algunes variants respecte a la façana principal, en aquest cas amb dos balcons laterals al primer pis i les finestres superiors formant una sèrie de tres. A la dreta s’estén un cos més baix que permet, així, l’entrada de llum a l’interior de l’església. Es configura amb finestres individuals a la planta baixa i finestres agrupades en sèries de tres i set a la planta primera. En aquest cas les sèries de finestres queden separades per columnetes de maó. L’interior de l’edifici ha conservat força bé la decoració i l’ambient propis de l’època.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici de l’ala nord en la seva façana principal configura una simetria perfecte respecte a la seva bessona de l’ala sud. La façana lateral, en canvi, segueix una composició més funcional en base a finestres rectangulars, a excepció de la planta superior, on es mantenen les sèries de finestres emmarcades amb maó i rematades amb arc de punt rodó.</span></span></span></p> <p> </p>	08141-459	Plaça de la Sagrada Família. Navàs	<p><span><span><span>L’església de Navàs es construí el 1897 i en una segona fase, entre 1901 i 1914, s’acabà del tot. Aquests darrers treballs van anar a càrrec del mestre d'obres navassenc Pau Duarri Saperas. El 1906 es construí un primer edifici de la Rectoria. Anteriorment els capellans vivien en un pis de lloguer. Va ser determinant el paper de mossèn Lluís Bonet, que decidí emprendre l’edifici de la rectora sufragada per subscripció popular. Es va beneir aquest mateix any per la festa major, i per l’ocasió es va comptar amb un enllumenat especial dels carrers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta primera rectoria estava uns metres separada de la façana de l’església. L’edifici actual, però, és fruit de les reformes que es van fer a l’església els anys 1950, projectades per l’arquitecte Alexandre Tintoré Oller. Aleshores l’antiga rectoria va ser totalment enderrocada i es va portar a terme una construcció de nova planta, que es va estrenar el juny del 1951. El constructor va ser Jaume Pons Serrat. A la planta baixa s’hi va instal·lar la sagristia i el despatx parroquial; a la primera planta, el pis del rector, i a la segona, el pis del vicari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dependències de la Rectoria es van completar l’any 1972, quan es va inaugurar un nou cos bastit al costat nord de l’església que mimetitzava el que ja hi havia al costat sud. S’anomenava “La Llar” i es destinà a sales per a ús de la parròquia i de les entitats. L’arquitecte en aquest cas va ser Oriol Tintoré Auger, i el constructor Josep Pons Serrat. L’edifici constava d’una capella i de sales per a catequesi, a la planta baixa; a la primera planta hi havia més sales de catequesi i sales per a grups parroquials. La segona planta es destinava al pis del vicari i tenia més sales per a catequesi i grups parroquials.</span></span></span></p>	41.8990000,1.8803200	407124	4639168	1951, 1972	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89762-navas-esglesia-rectoria-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89762-navas-esglesia-rectoria-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89762-navas-esglesia-rectoria-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89762-navas-esglesia-rectoria-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89762-navas-esglesia-rectoria-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89762-navas-esglesia-2.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIL	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Alexandre Tintoré Oller (arquitecte); Oriol Tintoré Auger (arquitecte)	Altres denominacions: la Llar (edificació de l’ala esquerra).	116\|98	46	1.2	1761	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89763	Ajuntament de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-navas	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 44.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 09.EA</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de l’Ajuntament, construït a la dècada de 1950 com a seu definitiva de la casa consistorial. Presideix una amplia plaça porxada que es va urbanitzar uns anys més tard (el 1978) i que té precisament aquest edifici com a eix de simetria. Consta de tres cossos de planta rectangular, el central més alt (amb planta baixa més tres pisos) i els laterals amb una planta menys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a la plaça, destaca per la porxada que ocupa la planta baixa i que té continuïtat en la resta de la plaça. És formada per arcs de mig punt sobre pilars que tenen un revestiment de carreus, i l’interior és cobert per sostres plans. El cos central de l’edifici presenta al primer pis un balcó corregut amb tres obertures, la central ressaltada amb un emmarcament més ampli de llinda i brancals denticulats i també amb un escut del municipi esculpit al seu damunt. El pis superior es caracteritza per una sèrie de finestres rematades amb punt rodó. La resta d’obertures són de proporcions quadrades, amb balcons també a la planta baixa dels laterals. La façana posterior té un disseny més convencional que combina finestres i balcons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’interior de l’edifici ha estat adaptat amb oficines modernes, però l’entrada principal conserva el disseny originari de l’escala.</span></span></span></p>	08141-460	Plaça de l'Ajuntament, 8. Navàs	<p><span><span><span>Inicialment el cap del municipi que actualment s’anomena Navàs era Castelladral, i el 1908 s’hi construí un edifici com a seu de l’Ajuntament. És l’actual alberg de joventut. Paral·lelament, des de principis del segle XX al nucli de Navàs també hi havia una seu de l’Ajuntament, que va tenir diferents ubicacions. La primera es trobava a la carretera de Berga, a l’actual número 17. S’hi va estar des de l’any 1926 fins acabada la Guerra Civil. En aquests moments es va demanar poder traslladar la capitalitat de Castelladral a Navàs, però la proposta encara no va reeixir. Entre els anys 1937 i 1939 i, per un període curt de temps, el nom del municipi va ser per primera vegada Navàs. L’any 1939 amb el canvi de règim es tornà la capitalitat a Castelladral, i no va ser fins l’any 1960 que finalment el consell de ministres va aprovar definitivament el canvi de nom.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La segona ubicació de l’ajuntament a Navàs fou a l’edifici de la carretera de Berga número 59 (Farmàcia Maristany). Actualment encara s’hi conserva damunt del portal el nom de “Consell Municipal” pintat en negre. L’Ajuntament hi estava en règim de lloguer, ubicat a la primera planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, es decidí construir un edifici propi en terrenys situats al davant de l’anterior seu. Aquest és l’actual edifici. Es va començar a construir a finals de l’any 1953 i les obres van durar tres anys. La inauguració va tenir lloc el 29 de gener de 1957, amb la presència del governador civil i el bisbe de Solsona. L’arquitecte de l’obra va ser Alexandre Tintoré Oller, i el constructor, Celestí Vidal. En el cos central el nou edifici disposava d’oficines municipals, situades al primer pis, i també tenia vuit pisos per a mestres, atès que en aquell moment la llei obligava a oferir habitatges als docents de les escoles públiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1978 es va fer la nova plaça amb la font projectada per Carles Buïgas Sans (1898-1979), arquitecte, enginyer i luminotècnic autor de les fonts de Montjuïc de Barcelona.</span></span></span></p>	41.8999600,1.8794000	407049	4639276	1953-57	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-placa-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-placa-6.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Alexandre Tintoré Oller (arquitecte)		98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89764	Plaça de l'Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lajuntament	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 44.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 09.EA</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Plaça porxada que s’estén davant de l’edifici de l’Ajuntament de Navàs. És formada per un seguit d’edificacions que dibuixen un perímetre en forma de U i que tenen l’Ajuntament com a eix de simetria, amb unes façanes que adopten una imatge unitària. Aquestes edificacions tenen una profunditat d’uns nou metres i mig i es desenvolupen de forma escalonada, amb tres plantes a la part propera a l’Ajuntament i augmentant un pis als extrems i centre de cadascuna de les façanes de la plaça. Resta pendent de construir el costat dret de la façana nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes les façanes de la plaça comparteixen una mateixa composició, singularitzada per la porxada de la planta baixa. Aquesta és resolta amb arcs de mig punt sobre pilars amb revestiment de carreus, i l’interior és cobert amb sostres plans. Les plantes primeres queden ocupades bàsicament per balcons protegits per baranes de ferro i estan unides per una cornisa lineal que ajuda a emfatitzar la imatge del sòcol porxat, unificant tota la plaça. Les plantes intermèdies combinen diferents ritmes d’obertures quadrades, mentre que les terceres plantes es resolen mitjançant sèries de finestres coronades amb arcs de mig punt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La disposició dels edificis genera una àmplia plaça de planta rectangular amb un espai interior ocupat per una font circular de dimensions considerables. Queda situada a la part de ponent i encerclada per unes petites zones enjardinades. La part de llevant, completament lliure d’elements, incorpora en el paviment l’escut del municipi.</span></span></span></p>	08141-461	Plaça de l'Ajuntament. Navàs	<p><span><span><span>L’edifici de l’actual Ajuntament es va començar a construir a finals de l’any 1953 i les obres van durar tres anys. La inauguració va tenir lloc el 29 de gener de 1957, amb la presència del governador civil i el bisbe de Solsona. L’arquitecte de l’obra va ser Alexandre Tintoré Oller, i el constructor, Celestí Vidal. En el cos central el nou edifici disposava d’oficines municipals, situades al primer pis, i també tenia vuit pisos per a mestres, atès que en aquell moment la llei obligava a oferir habitatges als docents de les escoles públiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1978 es va fer la nova plaça amb la font projectada per Carles Buïgas Sans (1898-1979), arquitecte, enginyer i luminotècnic autor de les fonts de Montjuïc de Barcelona.</span></span></span></p>	41.8999600,1.8790100	407016	4639277	1978	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89764-ajuntament-placa-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89764-ajuntament-placa-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89764-ajuntament-placa-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89764-ajuntament-placa-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89764-ajuntament-placa-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89764-ajuntament-placa-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89764-ajuntament-placa-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89764-ajuntament-placa-13.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Altres	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Carles Buïgas Sans (arquitecte de la font)		98	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89765	Tines o masia de Navarons Subirà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-o-masia-de-navarons-subira	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 10.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>COROMINAS, Ramon; COROMINAS, Jaume (2017). <em>Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès</em>. Centre d’Estudis del Bages, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 326-327.</span></span></span></p>	XIV-XX	Construcció adossada a la roca força derruïda	<p><span><span><span>Restes d’una tina excavada a la roca, de tradició medieval, junt a dues tines modernes que es trobes, aquestes últimes, dins de sengles barraquetes. Totes tres tines es situen sobre una petita balcera de paret vertical en la qual hi ha restes d’un cobert adossat. La construcció d’aquest cobert s’ha identificat amb un antic mas medieval, conegut com a Navarons Subirà (CAIXAL, 2018: 10.BARP). Tanmateix, considerem que les restes actualment visibles corresponen bàsicament a les instal·lacions vitivinícoles, ja que l’esmentat cobert tenia com a funció aixoplugar les instal·lacions on hi havia les boixes de les tines. És possible que el mas estigués situat en aquest mateix indret, però en tot cas seria una petita construcció auxiliar de les tines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tina antiga està excavada al costat d’una de les barraques, on trobem dues cavitats circulars. Una és de majors dimensions i correspon pròpiament a la tina, on tenia lloc el procés de fermentació del vi; l’altra és més petita i correspondria al “follador” o funyador, on es trepitjava el raïm, de manera que el líquid resultant es podia trascolar cap a la tina. La boixa per on desguassava la tina es troba a la part baixa de la paret de la roca. A la part superior la tina té quatre encaixos. Ignorem quina funció tenien, ja que no semblen adequats per recolzar-hi el brescat, que són les fustes on, en les tines modernes, es trepitjava el raïm. Al voltant de la tina hi ha diferents reguerons connectats entre si que devien servir per desviar les aigües pluvials lluny del cobert</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de les dues barraquetes del costat de la tina antiga cal suposar que hi ha dues tines de tipologia moderna. Les seves boixes es poden veure també a la paret de la roca de la balcera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta paret de roca vertical hi trobem també un seguit de forats més o menys quadrats que correspondrien a encaixos per recolzar-hi les jàsseres o bigues d’una construcció adossada. En queden restes d’un mur que tancaria la balma tot formant un àmbit rectangular de petites dimensions. Aquesta construcció adossada a la roca és la que podria correspondre al mas medieval, tot i que considerem més probable que fos simplement un cobert auxiliar de les tines.</span></span></span></p>	08141-462	Sector est del terme municipal	<p><span><span><span>Ja hem dit que aquestes restes s’han atribuït al mas medieval anomenat Navarons Subirà (CAIXAL, 2018: 10.BARP). Apareix citat entre els masos del pla de Navàs abans del fogatge de 1365-70. S’hi documenta Nabarons, i el 1362 ja es distingeix entre Nabarons Subirà i Jussà (BADIA, 1988: 164).</span></span></span></p>	41.9086200,1.8726000	406497	4640245		08141	Navàs	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-15.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Vora les barraques es conserva una pedra treballada de forma quadrangular que correspon a un contrapès de trull.Molt a prop d’aquest indret, uns 100 m al nord-oest, hi ha una altra tina excavada a la roca. En el seu llibre especialitzat sobre el tema els germans COROMINAS (2017: 326) l’anomenen Tina de Vilafresca. És de característiques força semblants i també conserva forats de jàssera excavats a la roca.	94\|98\|119\|85	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89766	Riera de Navarons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navarons	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 159.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 09.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.</span></span></span></p>	I-III	Estat del jaciment desconegut, probablement força arrasat	<p><span><span><span>Jaciment d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba emplaçat en una àrea no gaire definida als peus d’un turó que s’aixeca al nord de la riera de Navarons, prop del pas de la carretera C-16. Sembla que les troballes es van realitzar en les feixes inferiors properes a la carretera. Aquí l’historiador Josep M. Badia hi va recollir fragments de ceràmica romana sigil·lada i sigil·lada clara. Amb aquestes poques dades no es pot especificar de quin tipus d’assentament es tractava, probablement de tipus rural.</span></span></span></p>	08141-463	Sector est del terme municipal		41.9078500,1.8774100	406895	4640154		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89766-riera-navarons-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89766-riera-navarons-1.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest jaciment el va donar a conèixer l’any 1981 l'historiador Josep Maria Badia en el transcurs de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Manresa; posteriorment se’n van publicar les actes. El 1988 es va incloure en la Carta Arqueològica. En la visita efectuada el 2015 amb motiu del Catàleg del Patrimoni de Navàs (PEUPIC), per indicacions de Josep M. Badia es van situar les troballes a una cota inferior d’on s’havien marcat en la revisió de la Carta Arqueològica de l’any 2010; és a dir, en les feixes de conreu ara ermes prop de la carretera.	83\|80	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89767	Coll d’Arques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-darques	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 38.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 52, 98. </span></span></span></p>	L-VIII aC.	Desconeixem l'estat de conservació del jaciment; probablement força arrasat	<p><span><span><span>Jaciment de l’època del neolític i de l’edat del Bronze que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en un camp vorejat per bosc de pi, a la zona de Coll d’Arques, a ponent del nucli de Navàs. En aquest indret Josep M. Badia hi va recuperar una pedra polida, a més de ceràmica feta a mà d'època neolítica i del Bronze Final-Ferro; aquesta última del tipus anomenat de 'Merlès'.</span></span></span></p>	08141-464	Sector est del terme municipal		41.9000900,1.8645500	405817	4639307		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89767-coll-darques-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89767-coll-darques-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89767-coll-darques-4.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Zona MotocròsL'any 1977 Josep Maria Badia va recollir una pedra polida a l'antiga zona del motocròs de Navàs. L'any 1984 donava a conèixer el jaciment en una publicació amb el nom de Zona Motocròs. Més recentment se li ha canviat la denominació per la de Coll d'Arques.	78\|79\|76	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89768	Solell de Can Ribes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/solell-de-can-ribes	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 117-119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 158-159.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 04.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.</span></span></span></p>	XI aC. - V dC.	Estat del jaciment desconegut, probablement força arrasat	<p><span><span><span>Jaciment de l’edat del Bronze i d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en una zona on actualment hi ha camps de conreu i una granja, a l’oest del nucli urbà de Navàs. En una àrea força extensa al voltant d’aquesta granja, que ocupa des del camp situat al sud fins a un turonet que s’aixeca rere la granja, l’historiador Josep M. Badia i altres arqueòlegs hi han recollit fragments de ceràmica feta a mà del Bronze Final i ceràmica romana. Entre aquestes últimes destaca la presència d'àmfora itàlica, ceràmica comuna i tègula.</span></span></span></p>	08141-465	Sector est del terme municipal		41.8999100,1.8674600	406058	4639284		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89768-solell-can-ribes-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89768-solell-can-ribes-4.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Antic\|Romà\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		L'any 1981 Josep M. Badia va donar a conèixer aquest jaciment en la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a la capital del Bages. L'any 1988 es va incloure en la Carta Arqueològica. Segons Josep M. Badia, la ubicació sobre mapa del jaciment detallada a la Carta Arqueològica (revisió de 2010) no acaba de ser correcta. Es tracta d'una superfície molt més gran delimitada pel camp que, en sentit est-oest, s’estén per sobre la zona delimitada a la Carta.	79\|80\|83\|76	1754	1.4	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89769	Arxiu parroquial de l’església de la Sagrada Família de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-lesglesia-de-la-sagrada-familia-de-navas	<p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - De la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs.</span></span></span></span></p>	XX	S'ha perdut la documentació anterior a 1939	<p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de la Sagrada Família de Navàs, que inclou documentació des de 1939 i que es conserva a la mateixa parròquia. Segons l’inventari que l’historiador Josep M. Badia en va fer l’any 1997, podem agrupar-lo en les següents sèries documentals:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documents generals: documents diversos, inventaris, notes històriques, documents referits a l’església, la Rectoria i la capella del Barri Miquel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres Sacramentals: baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, testaments, expedients matrimonials i altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Culte parroquial: actes litúrgics, confraries, festes, escolania, capella de música.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Administració parroquial: factures diverses, llibretes de comptes, aprovacions de comptes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Acció pastoral: catequesi, Acció Catòlica, escoltisme, Càritas, Missions, local parroquial, ensenyament (col·legi Sant Josep, Casal Jesús Obrer), mitjans de comunicació social, altres activitats, Consell de Pastoral, visites pastorals, La Llar, Residència d’Avis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material gràfic: fotografies, cinema i vídeo, dibuixos, propaganda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material sonor: discos, cassets.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Diversos: biblioteca, màquines, arxiprestat de Navàs, coses de Navàs, altres indrets (Sant Genís, el Mojal, Sant Cugat).</span></span></span></p>	08141-466	Rectoria de l'església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Plaça de l'Església. Navàs.	<p><span><span><span>L’església parroquial de Navàs és de recent construcció. Es va beneir el 1897. Anteriorment el poble de Navàs estava adscrit a la parròquia de Santa Creu del Mujal. A la dècada de 1920 Navàs va quedar fortament polaritzat en dos bàndols antagònics d’esquerres i dretes. L’escalada de tensió es va agreujar amb la dictadura de Primo de Rivera i va culminar quan els revolucionaris van incendiar l’església i van assassinar el rector, mossèn Josep Morta Soler, el 6 d’octubre de 1934, durant l’anomenat Bienni Negre. La confrontació va continuar fins a la Guerra Civil, que a Navàs va ser especialment cruenta, i el 1936 el temple va tornar a ser cremat. Es van destruir els cinc altars que tenia i la major part del mobiliari; també es van fer destrosses a la Rectoria i es va cremar l’arxiu parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1997, amb motiu de la celebració del centenari de l'Església Parroquial, l’historiador Josep M. Badia va ordenar l'arxiu parroquial i en va fer l'inventari.</span></span></span></p>	41.8990200,1.8805200	407140	4639171	1939 fins l'actualitat	08141	Navàs	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89769-arxiu-parroquial-navas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89769-arxiu-parroquial-navas-1.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Religiós/Cultural		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Josep. M. Badia	98	56	3.2		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89770	Arxiu municipal de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navas		XIX-XX		<p><span><span><span>Fons documental de l'Ajuntament de Navàs que es conserva en dues sales, equipades amb armaris compactes i amb prestatgeries convencionals, en el mateix edifici de la casa consistorial. La part més important són els fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però l’arxiu també aplega fons d’institucions, entitats i fons personals. Ja fa uns anys que l'arxiu ha estat objecte d'una intervenció d'ordenació i adequació per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Seguint el quadre de classificació d'aquest ordenament, els fons inclouen els següents grups de sèries: </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. Administració general (documentació conservada des de 1815), 2. Hisenda (des de 1834), 3. Proveïments (des de 1919), 4. Serveis socials (des de 1900), 5. Sanitat (des de 1915), 6. Obres i urbanisme (des de 1878), 7. Seguretat pública (des de 1883), 8. Serveis militars (des de 1859), 9. Població (des de 1859), 10. Eleccions (des de 1871), 11. Ensenyament (des de 1879), 12. Cultura (des de 1934), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (des de 1893), 14. Col·leccions factícies (des de 1900).</span></span></span></p>	08141-467	Ajuntament de Navàs. Plaça de l'Ajuntament, 8. Navàs	<p><span><span><span>Des de la creació del municipi modern que actualment es denomina Navàs (en els seus inicis la denominació era Castelladral, ja que aquest nucli era el cap de municipi) la documentació d’aquesta corporació ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament, en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual, a mitjans de segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans de la dècada de 1990 es va dur a terme una actuació arxivística per part del Servei d'Arxius de la Generalitat. Se’n conserva un instrument de descripció sistemàtic. L’any 2003 s’hi va dur a terme una altra intervenció d’ordenació, en aquet cas de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. El març de 2007 es va materialitzar l'adhesió de l'ajuntament de Navàs al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p>	41.9001100,1.8793900	407048	4639293		08141	Navàs	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89770-arxiu-municipal-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89770-arxiu-municipal-1.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Administratiu		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	56	3.2		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89771	Cementiri municipal de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-de-navas	<p><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - De la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs, p. 90-91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 10.EA</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Cementiri de Navàs, emplaçat als afores del poble, en el sector nord-oest. Consta d’un recinte de planta rectangular tancat per un mur perimetral. Al costat sud-oest hi ha l’entrada, formada per una porta reixada entre pilars i precedida per una línia de xiprers que queden fora del recinte, a la zona de l’aparcament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior gairebé tota la zona perimetral és ocupada per una construcció porxada, amb nínxols, de ressonàncies vagament romàntiques o modernistes. La conformen una successió d’arcs rebaixats de molt poca alçada sobre esveltes columnes fetes de maons encreuats tot formant uns fustos denticulats. Tots els paraments són pintats de blanc excepte els elements que conformen la porxada, de color groc. L’espai central és ocupat per tres blocs de nínxols perpendiculars que formen una trama de carrers i que corresponen a intervencions posteriors.</span></span></span></p>	08141-468	Passeig de Circumval·lació. Navàs	<p><span><span><span>Antigament, i mentre Navàs va ser sufragània del Mujal, els enterraments es feien al cementiri del Mujal. En instituir-se la parròquia de Navàs es va formar una Junta encarregada de realitzar el projecte de construcció del cementiri. Es va dur a terme amb fons parroquials i amb la cooperació del poble, a través de donacions en almoines o en jornals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cementiri de Navàs es va inaugurar el 23 de gener de l’any 1911, per la Festivitat de la Sagrada Família. Després de la funció religiosa a l’església es va anar en processó al cementiri i se’n va fer la benedicció. Segons informacions orals de Josep Maria Badia, el mestre d’obra fou Pau Duarri, que va executar-ne el cos més antic situat a ponent; el primer a l’esquerre així que s’entra. El cos de llevant es va construir posteriorment, a imitació de l’anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la inauguració la Junta continuà encarregant-se del manteniment i administració del cementiri, així com de la venda i lloguer de nínxols.</span></span></span></p>	41.9042700,1.8754200	406725	4639759	1911	08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89771-cementiri-navas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89771-cementiri-navas-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89771-cementiri-navas-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89771-cementiri-navas-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89771-cementiri-navas-7.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Altres	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Pau Duarri Saperas (mestre d'obres)		98	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89772	Parc de l’Alzineta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lalzineta	<p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 08.BAMP.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Petit parc municipal emplaçat a l’extrem est del nucli urbà de Navàs, vora un sector amb equipaments esportius. Està dotat d’una font, bancs i elements de joc infantils. Té una plantació arbrada de diferents espècies autòctones i ornamentals. Entre les espècies autòctones destaquen una alzina (Quercus ilex), cinc peus joves de roures (Quercus cerrioides) i un pi pinyer de grans dimensions (Pinus pinea). També hi trobem cinc exemplars de lledoners (Celtis australis), dos salzes, sis morerers i xiprers. El recinte està protegit per una tanca de fusta i una de metàl·lica al davant.</span></span></span></p>	08141-469	Passeig de la Circumval·lació. Navàs		41.8996100,1.8826200	407315	4639234		08141	Navàs	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89772-parc-alzineta-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89772-parc-alzineta-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89772-parc-alzineta-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89772-parc-alzineta-8.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	2153	5.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89773	Alzina i roure del poliesportiu municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-i-roure-del-poliesportiu-municipal			El roure presenta part de la capçada amb branques trencades i estat fitosanitari deficient. L'alzina es troba en millor estat, però caldria aclarir i netejar el seu entorn.	<p><span><span><span>Alzina i roure situats a l’esplanada que hi ha vora el poliesportiu municipal; concretament uns pocs metres a l’angle sud-oest. Són petits testimonis del passat agro-forestal de la zona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alzina (Quercus ilex) es troba en un marge vora un camí, i tant el tronc com la capçada són de dimensions considerables. Les seves coordenades UTM són ETRS89 406466, 4639396. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El roure (Quercus cerrioides), situat a l'esplanada més propera a les instal·lacions, és de dimensions mitjanes i té el tronc inclinat. Les seves coordenades UTM són ETRS89 406489, 4639362.</span></span></span></p>	08141-470	Carrer de Pau Casals, sn. Navàs		41.9006700,1.8726400	406489	4639362		08141	Navàs	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89773-poliesportiu-roure-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89773-poliesportiu-alzina-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89773-poliesportiu-alzina-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89773-poliesportiu-roure-1.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Ornamental	BPU	2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 13.BN.		2151	5.2	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89775	Ball de nans de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-de-navas	<p><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTRAVETA, Anselm; MUNTADA, Albert (1997). <em>Manel Casserras. Obra de gegants</em>. Edicions Intercomarcals. Col·lecció Regió7 llibres. Manresa.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Ball que ballen els nans de Navàs i que compta amb una música pròpia. La música va ser composta l’any 1965 pel mestre Josep M. Castella i Molins (músic i compositor molt vinculat a Navàs), i els passos del ball foren ideats Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista. Destaca per ser un ball alegre des del començament fins al final. Els nans ballen davant per davant amb la seva parella, saltant al llarg de la plaça.</span></span></span></p>	08141-471	Plaça de l'Ajuntament. Navàs	<p><span><span><span>L’any 1965, amb motiu d’un aplec de sardanes i el dia que es va inaugurar la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat a l’Alzineta, van sorgir els nans de Navàs, fet que va donar inici a un conjunt d’imatgeria i músiques que han constituït des d’aleshores un dels signes d’identitat del poble. La iniciativa va sorgir del Grup Sardanista, que va impulsar la compra de sis nans a Barcelona, a l’establiment l’Ingenio, els quals representen personatges de la tradició universal. Aquest mateix any es va estrenar el ball de Nans, amb una melodia composta pel mestre Josep M. Castella, músic i compositor molt vinculat a Navàs, i amb instrumentació per a cobla feta pel mestre Josep Conangla, de l’Ametlla de Merola. Més tard, el mestre Castella seria el creador també del ball de Gegants i del ball de Cascavells. Els passos del ball de nans es van idear entre Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa major de l’any següent, el 1966, es van estrenar els gegants, coneguts com els Gegants Pubills. Van ser batejats amb els noms de 'Jordi del Pla de Santa Eulàlia”, tot i que aquest nom ha derivat en “Jordi del Pla de l'Alzineta' i 'Montserrat Pubilla de la Creueta”. La construcció dels gegants es va encarregar a Josep Cardona i Torres, de l'<em>Ingenio</em>' de Barcelona. El dia de la presentació es va estrenar el ball, amb música composta pel Mestre Castella i coreografia feta per Lluís Gubianas i Josep Seriols. Els dos primers balladors foren el propi Lluís Gubianas i el Joan Selga. El ball, però, va ser tocat a piano amb una cinta pre-gravada atès que s’havien oblidat de llogar una cobla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa major de 1968 el conjunt folklòric es completà amb el Ball de Cascavells, seguint una tradició molt arrelada al Bages. El grup dels joves dansaires s’anomenà “Mainada de Cascavells Sant Genís” i el mestre Castella va compondre la música. Per la seva banda, en Lluís Gubianas i en Josep Seriols anaven ideant els passos del ball.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant més de deu anys, en Jordi i la Montserrat només sortien per festa major i per la Fira de Primavera, però l'any 1979 van sortir per primera vegada de la població, quan van participar en una multitudinària trobada de Gegants celebrada a Manresa. Des d’aleshores van sortir activament durant molts anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1982, amb motiu del cinquantè aniversari de la Fira de Primavera, es van inaugurar el Genís i l’Eulàlia, que representen els pares del Jordi, el gegant pubill. La construcció dels nous gegants es va encarregar al mestre geganter Manel Casserras i Boix, de Solsona, un reconegut professional en aquest àmbit. Els noms escollits van ser els de Genís, per la capella de Sant Genís de Masadella que exerceix el patronatge sobre Navàs, i Eulàlia, per la capella de can Vall, el primer mas del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1996 els gegants pubills van ser restaurats amb motiu dels seus trenta anys, i avui dia ja no surten fora del poble. L’any 2004 es va fundar el Grup de grallers i gralleres que acompanya les sortides dels gegants. El 2016, commemorant els 50 anys dels gegants Jordi i Montserrat, es va renovar la vestimenta d’aquests gegants, i es va inaugurar un ball que només es dansa un cop cada cinc anys, amb música de Mercè Sangrà i coreografia feta pels propis membres de la colla gegantera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep M. Castella i Molins (Artés 1910 – 2008) fou músic, organista i compositor. Tenia una sabateria a Navàs i des de 1949 fins 1970 va dirigir la Societat Coral Cantaires Navassencs, amb un repertori de caramelles i cançons d’arreu. Va compondre sardanes, una sarsuela i música tradicional.</span></span></span></p>	41.8998700,1.8790600	407020	4639266	1965	08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89775-dsc06432lr.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89775-dsc06353lr.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep M. Castella Molins (música); Lluís Gubianas i Josep Seriols (coreografies)	Informació facilitada per membres de la Colla Gegantera	119\|98	62	4.4		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
89776	Ball de Cascavells de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-de-navas	<p><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTRAVETA, Anselm; MUNTADA, Albert (1997). <em>Manel Casserras. Obra de gegants</em>. Edicions Intercomarcals. Col·lecció Regió7 llibres. Manresa.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Ball que sol acompanyar les actuacions dels gegants de Navàs des de l’any 1968 i que s’inspira en les modalitats de balls de Cascavells que es fan en aquesta zona del Bages. Compta amb una música pròpia, que és una composició del mestre Josep M. Castella i Molins (músic i compositor molt vinculat a Navàs). La coreografia fou ideada pel Josep Seriols i el Lluís Gubianas, membres del Grup Sardanista, que també van confeccionar els camalls. En principi fou un ball pensat per nens, i no va ser fins el 1995 que van començar a participar-hi les nenes. Els balladors solen tenir entre sis i catorze anys. De l’organització del ball de cascavells se n’encarrega la comissió de cascavells i nans de Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’acompanyament musical és amb formació de cobla. Els nens van vestits amb pantalons curts, faixa vermella, camisa blanca de màniga curta amb llacet al coll, camalls i sabates blanques. Les nenes porten faldilla curta per sobre els genolls, faixa vermella, camisa blanca de màniga curta amb llacet al coll, camalls i sabates blanques.</span></span></span></p>	08141-472	Plaça de l'Ajuntament. Navàs	<p><span><span><span>L’any 1965, amb motiu d’un aplec de sardanes i el dia que es va inaugurar la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat a l’Alzineta, van sorgir els nans de Navàs, fet que va donar inici a un conjunt d’imatgeria i músiques que han constituït des d’aleshores un dels signes d’identitat del poble. La iniciativa va sorgir del Grup Sardanista, que va impulsar la compra de sis nans a Barcelona, a l’establiment l’Ingenio, els quals representen personatges de la tradició universal. Aquest mateix any es va estrenar el ball de Nans, amb una melodia composta pel mestre Josep M. Castella, músic i compositor molt vinculat a Navàs, i amb instrumentació per a cobla feta pel mestre Josep Conangla, de l’Ametlla de Merola. Més tard, el mestre Castella seria el creador també del ball de Gegants i del ball de Cascavells. Els passos del ball de nans es van idear entre Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa major de l’any següent, el 1966, es van estrenar els gegants, coneguts com els Gegants Pubills. Van ser batejats amb els noms de 'Jordi del Pla de Santa Eulàlia”, tot i que aquest nom ha derivat en “Jordi del Pla de l'Alzineta' i 'Montserrat Pubilla de la Creueta”. La construcció dels gegants es va encarregar a Josep Cardona i Torres, de l'<em>Ingenio</em>' de Barcelona. El dia de la presentació es va estrenar el ball, amb música composta pel Mestre Castella i coreografia feta per Lluís Gubianas i Josep Seriols. Els dos primers balladors foren el propi Lluís Gubianas i el Joan Selga. El ball, però, va ser tocat a piano amb una cinta pre-gravada atès que s’havien oblidat de llogar una cobla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa major de 1968 el conjunt folklòric es completà amb el Ball de Cascavells, seguint una tradició molt arrelada al Bages. El grup dels joves dansaires s’anomenà “Mainada de Cascavells Sant Genís” i el mestre Castella va compondre la música. Per la seva banda, en Lluís Gubianas i en Josep Seriols anaven ideant els passos del ball.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant més de deu anys, en Jordi i la Montserrat només sortien per festa major i per la Fira de Primavera, però l'any 1979 van sortir per primera vegada de la població, quan van participar en una multitudinària trobada de Gegants celebrada a Manresa. Des d’aleshores van sortir activament durant molts anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1982, amb motiu del cinquantè aniversari de la Fira de Primavera, es van inaugurar el Genís i l’Eulàlia, que representen els pares del Jordi, el gegant pubill. La construcció dels nous gegants es va encarregar al mestre geganter Manel Casserras i Boix, de Solsona, un reconegut professional en aquest àmbit. Els noms escollits van ser els de Genís, per la capella de Sant Genís de Masadella que exerceix el patronatge sobre Navàs, i Eulàlia, per la capella de can Vall, el primer mas del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1996 els gegants pubills van ser restaurats amb motiu dels seus trenta anys, i avui dia ja no surten fora del poble. L’any 2004 es va fundar el Grup de grallers i gralleres que acompanya les sortides dels gegants. El 2016, commemorant els 50 anys dels gegants Jordi i Montserrat, es va renovar la vestimenta d’aquests gegants, i es va inaugurar un ball que només es dansa un cop cada cinc anys, amb música de Mercè Sangrà i coreografia feta pels propis membres de la colla gegantera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep M. Castella i Molins (Artés 1910 – 2008) fou músic, organista i compositor. Tenia una sabateria a Navàs i des de 1949 fins 1970 va dirigir la Societat Coral Cantaires Navassencs, amb un repertori de caramelles i cançons d’arreu. Va compondre sardanes, una sarsuela i música tradicional.</span></span></span></p>	41.8998600,1.8788600	407004	4639266	1968	08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89776-dsc06350lr.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89776-festa-major-navas-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89776-dsc09090lr.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic		2021-10-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep M. Castella Molins (música); Lluís Gubianas i Josep Seriols (coreografies)	Informació facilitada per membres de la Colla Gegantera	119\|98	62	4.4		7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27
90135	Pic del Migdia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pic-del-migdia		XXI		<p><span><span><span>Cançó o peça musical composta pel navassenc Josep Sensada l’any 2002 amb la finalitat d’incorporar la Colla de Bastoners a la tradicional ballada que fan els gegants a la Plaça de l’Ajuntament per la Festa Major. Es tracta d’una peça alegre que ballen els bastoners i que deu el seu nom al fet que es balla a l’hora del migdia.</span></span></span></p>	08141-473	Plaça de l'Ajuntament, Navàs	<p><span><span><span>Els capgrossos i gegants de Navàs es van inaugurar els anys 1965 i 1966 respectivament, i posteriorment s’hi va afegir el ball de cascavells (1968) de la mà d’un grup de joves dansaires. L’any 2002 es van incorporar a les ballades de la Plaça de l’Ajuntament la Colla de Bastoners, amb la peça el Pic del Migdia, composta pel navassenc Josep Sensada. L’any 2004 es va fundar el Grup de grallers i gralleres que acompanya les sortides dels gegants. El 2016, commemorant els 50 anys dels gegants Jordi i Montserrat, es va renovar la vestimenta d’aquests gegants, i es va inaugurar un ball que només es dansa un cop cada cinc anys, amb música de Mercè Sangrà i coreografia feta pels propis membres de la colla gegantera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El músic Josep Sensada i Seuba (Puig-reig 1935 - Navàs 2016) fou promotor dels Pastorets de la colònia Soldevila i en va ser director musical i tècnic de so. Va fundar l’esbart Sant Esteve el 1948, va dirigir durant quaranta anys la Societat Coral Cantaires Navassencs, va compondre sardanes i caramelles, i és autor també d’algunes poesies. El 2002 va col·laborar en la creació de la Colla de Bastoners de Navàs i en va compondre la música per al ball de festa major. El 2008 les entitats culturals de Navàs li van concedir el Premi Flama a la cultura Popular.</span></span></span></p>	41.8999600,1.8785800	406981	4639277	2002	08141	Navàs	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/90135-pic-del-migdia.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2021-11-24 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep Sensada Seuba (músic)		119	62	4.4	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:27

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús