Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57075 | Mare de Déu de la Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-pau | GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. | XX | El temple de la Mare de Déu de la Pau és l'església qualificada com quasi-parroquial del barri de Sant Pere. Segons el codi de dret canònic en circumstàncies especials es pot constituir una quasi parròquia. Es tracta d'una comunitat de fidels que encara no s'ha constituït com a parròquia, tot i que les seves funcions són gairebé idèntiques. Segons Josep-Vicenç Mestre 'L'edifici va ser construït l'any 1978 i està configurat per un joc de volums cilíndrics intercalats, formant un conjunt de volums suaus i harmònics. A la banda sud, al costat de l'accés principal al temple, emergeix el campanar constituït per una senzilla torre cilíndrica amb petites obertures als quatre vents que recorda el minaret d'una mesquita islàmica, i que és l'únic element que proporciona verticalitat al conjunt. Una senzilla creu corona la torre del campanar. Defugint materials utilitzats en d'altres edificis d'aquestes característiques, els murs de l'església són arrebossats i pintats de blanc. Un conjunt d'arcuacions cegues apuntades, les finestres de clara verticalitat i els vitralls són les úniques ornamentacions de l'edifici. A la part posterior, l'edifici mostra una façana amb algunes obertures de diferent forma i dimensions protegides amb reixa metàl·lica. Unes escales exteriors comuniquen els diferents nivells de l'edifici. L'interior segueix les directrius marcades pel Concili vaticà II, amb línies austeres i senzilles representacions iconogràfiques, en un intent de proximitat als feligresos'. La pintura mural de l'altar és obra de Teresa Busquets de l'any 1978; va ser restaurada anys després per Felipe Lucio. A l'interior també trobem un Cristi Crucificat i una imatge de la Mare de Déu de Fàtima que prové de Santa Maria d'Igualada on estava guardada en un magatzem. La va pintar Mercedes Siman. L'església no disposa encara de cap imatge de la titular, la Mare de Déu de la Pau; només hi ha una petita figura a partir de la qual s'havia de fer l'original però que de moment ho s'ha fet realitat. | 08143-2 | Plaça de l'Església | A causa d'un important nucli poblacional format pel barri de Sant Pere i el Pla de la Masia, sorgit especialment a partir de la dècada dels seixanta del segle XX en aquest extrem del terme municipal d'Òdena, es bastí, no sense dificultats, aquesta singular església. El primer bateig consta el 15 de desembre de 1974, quan es celebrava Missa en un magatzem del Barri de Sant Pere habilitat per aquesta circumstància. El temple actual es va beneir el 1978, tot i que ja s'hi feia missa des de 1977 per donar servei als barris de Sant Pere, Sant Ramon, Manyoses i Pla de la Masia. | 41.5813900,1.6385700 | 386512 | 4604195 | 1978 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57075-foto-08143-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57075-foto-08143-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57075-foto-08143-2-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Francesc Claramunt i Pol | 107|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 57076 | Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-0 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1992): 'Sant Miquel d'Òdena', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 447 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp. 18-19 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Breu recull de la capella romànica de Sant Miquel d'Òdena, can Rossinyol de Moragues -can Macià-, Capella Sant Sebastià d'Òdena. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1994): 'Col·leccionable Esglésies romàniques de l'Anoia', La Veu de l'Anoia, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i La Veu de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) L'Anoia Romànica. Plànol turístic temàtic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada | XII | Capella d'una sola nau de 12,35 m x 6,40 m, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau està coberta per una volta de canó amb acabat d'enguixat pintat i reforçada per dos arcs faixons. L 'absis està decorat segons l'art llombard amb arcs cecs i lesenes. El presbiteri s'alça en un nivell superior amb un altar construït amb pedra. Una fornícula construïda durant la restauració de l'any 1976, allotja una imatge moderna de Sant Miquel. A la part central de l'absis hi ha una finestra de mig punt i doble esqueixada. Dos finestres de característiques similars apareixen en el mur sud i en el mur de tramuntana. Una quarta finestra en forma de creu s'obre en el mur oest, en un sector molt modificat. En aquest mur s'observa la traça d'una porta tapiada. L'accés es produeix a través d'una senzilla porta d'arc de mig punt adovellat, tancada amb fusta, orientada a migdia. En el mur nord hi ha una placa muntada amb rajoles ceràmiques on es llegeix: CAPELLA DE SANT MIQUEL D'ÒDENA EDIFICADA L'ANY 1100 I RESTAURADA EN 1976 AMB EL PATRONATGE DE L'AJUNTAMENT DE VEÏNS, ENTITATS I PERSONES QUE ESTIMEN EL NOSTRE PAÍS. EL SEU EXEPLE SIGUI IMITAT. Coberta de lloses de pedra a l'absis i a la resta teula ceràmica tipus aràbiga . | 08143-3 | Passeig de Sant Miquel, s/n | Sant Miquel està documentada des de l'any 1074 per deixa testamentària de Folc. Hi ha autors que afirmen que en aquest mateix segle XI, Ramon Aguilera va fer aixecar la capella en sufragi de l'ànima del seu pare Guillem. També trobem un jurament relacionat amb el testament del difunt Seniofred Adroer a l'altar de la capella. Segons Xavier Jorba: 'L'any 1593 el visitador demana sigui construïda una clau per la porta i una porta amb clau pel fossar. L'any 1647, els soldats francesos esbotzen les portes per emportar-se tots els béns dipositats pels veïns a la capella. L'any 1731, es demana que posin una creu a l'altar i un puntal a la jàssera que sustentava el cor. A més s'obliga a traslladar tots els ossos del fossar, al fossar de l'església parroquial de dalt el castell' (de tota manera fins el 1976 es conservava un clos tancat davant la porta principal amb el cementiri) Segons Josep-Vicenç Mestre: 'L'any 1936 Sant Miquel, sufragània de Sant Pere Apòstol del castell d'Òdena, fou profanada i incendiada. Fou restaurada definitivament gràcies a la iniciativa popular el 1976 sota el projecte de Joan Bassegoda. El dia 2 d'octubre del 1977 s'inauguraren la restauració i obres d'agençament pel culte' | 41.6042500,1.6442800 | 387028 | 4606726 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57076-foto-08143-3-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57077 | Sant Pere Apòstol d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-apostol-dodena | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'Dos-cents anys d'Odissea Parroquial (I)', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 20, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.13-14 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'Dos-cents anys d'Odissea Parroquial (II)' Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 21, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.14-16 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1996): '40 anys de la construcció de l'actual església parroquial', Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 47, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189 | XX | Església parroquial està orientada a sud i s'estructura a partir de tres naus amb els corresponents absis semicirculars i campanar de torre de planta quadrada. Un cimbori de forma prismàtica al creuer descansa damunt d'unes petxines i dóna claror a l'interior. Cor situat sobre l'àmbit d'entrada i protegit amb barana de fusta tornejada. L'accés principal al temple es produeix a través d'una porta d'arc de mig punt de carreu de pedra picada situada a la façana de migdia. Un rosetó dóna llum al cor i una petita obertura a eix acaba de composar la façana principal de l'edifici. L'església mosta un conjunt de vidrieres instal·lades als finestrals del temple. El campanar disposa d'un rellotge i a la part superiors quatre obertures als quatre vents on està instal·lada la campana major, construïda l'any 1698. Els murs estan construïts amb paredat irregular i cantoneres de carreu de pedra tallada lligat amb morter de ciment. La coberta presenta diversos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. Els paraments interiors estan arrebossats i pintats de blanc. | 08143-4 | Plaça Major, 1 | L'antiga església de Sant Pere d'Òdena, documentada des del període medieval, estava situada a la part més alta del turó, on es trobava el nucli primitiu del poble. Va ser reformada de forma important l'any 1736. Malauradament en el decurs de la guerra civil, el 26 de juliol de 1936 fou incendiada i el seu interior es va malmetre totalment. Un cop acabada la guerra civil, es va donar absoluta prioritat a l'explotació de la pedra de guix, i això va provocar la desaparició de gran part del recinte fortificat i la ruïna progressiva de les edificacions que s'alçaven dins la muralla, entre els qual destacava l'església parroquial. El bisbat es va vendre la propietat i es va decidir construir una nova església. El 15 de novembre de 1939, un cop acabada la guerra, el bisbe de Vic, Joan Perelló, va fer una visita pastoral a Òdena i va manifestar-se a favor de construir una nova església en un indret diferent de l'antiga. Així l''actual temple parroquial fou edificat a la Plaça de les Eres, actual Plaça Major, prop de l'ajuntament, aixecat el 1929 i, de les escoles que s'havien construït el 1949. El 27 de setembre de 1942 el bisbe de Vic, doctor Perelló, va beneir la primera pedra, i el 5 juny de 1955 es va inaugurar la nova església parroquial, que substituïa la del castell d'Òdena, definitivament malmesa. Les obres van ser subvencionades per nombrosos particulars, ja mitjançant el lliurament de diners, ja en jornals de ma d'obra o de carro a més de donatius estatals. | 41.6065600,1.6423900 | 386875 | 4606985 | 1955 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57077-foto-08143-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57077-foto-08143-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57077-foto-08143-4-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Alejandro Tintoré Oller | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 57078 | Santa Magdalena de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-lespelt | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'L'Espelt: Origen i Evolució', Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213. TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189 | XVII | Església d'una sola nau i de planta rectangular. L'actual construcció és fruit d'una sèrie de transformacions practicades des del segle XVII fins als nostres dies. A la façana de ponent hi ha la porta adovellada d'entrada, i un campanar de cadireta amb quatre ulls en dos pisos, de construcció modern (1903). A la banda de tramuntana de l'edifici hi ha la sagristia. Des del segle XVIII té fonts baptismals i cementiri propi. Exteriorment els murs són arrebossats amb morter de ciment; cantoneres de carreus tallats en forma de paral·lelepípedes rectangulars. Coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. L'altar major està orientat vers a sol ixent i té dues capelles laterals. Interiorment està enguixada i pintada. En el decurs de la guerra civil fou molt malmesa. L'any 1970 es consagrà un nou altar, construït uns anys abans. Amb motiu del primer centanari de la parròquia, l'any 1977, es realitzaren noves obres d'embelliment i acondicionament. | 08143-5 | Carretera BV-1038 | L'edifici va viure reformes importants, sobretot durant el segle XVII. Els seu servei era per a set cases agrupades que hi havia a l'Espelt, i les masies del voltant. Segons Xavier Jorba: 'Disposava de fossar i les visites pastorals, quan en fan referència, no és a l'estat de l'edificació que devia ser bo, sinó únicament als ornaments. De l'església de Santa Magdalena en coneixem dos retaules, el primer dels pintors reusencs Jaume Segarra i Jaume Queralt el segon pintat per Pere Anglès'. Segons Josep-Vicenç Mestre: 'La capella romànica inicial fou erigida en un antic domini feudal del castell de l'Espelt, conegut des del 996, quan Sal·la, membre de la família vescomtal del Conflent, està repoblant terres i castells a la frontera; entre d'altres actua a Maians, Òdena, Clariana, la Roqueta i a l'Espelt. Aquesta església inicialment consta com Santa Maria i, com Santa Magdalena des del segle XIV en endavant; l'any 1318 trobem com a donats de Santa Magdalena a Sança Borrells i son marit Ramon Puig d'Òdena. Fou sufragània de la parroquial de Sant Pere Apòstol d'Òdena fins que el 1855 es decidí d'erigir-la en parròquia. Això no es realitzà fins el 1877 i se li assignà l'Espelt que tenia 18 cases, més 17 de pagesia, dos hostals, un molí, amb un total de 12 cases, més tres cases de la parròquia de Montbui, i dues de la sufragània de Sant Jaume Sesoliveres'. | 41.5996500,1.5954800 | 382953 | 4606280 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57078-foto-08143-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57078-foto-08143-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57078-foto-08143-5-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|95 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57081 | Centre de l'Espelt, antic Centro Unión Odenense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-lespelt-antic-centro-union-odenense | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'L'Espelt: Origen i Evolució', Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8. | XIX | Té deficiències a la teulada i a l'escenari especialment. | Edifici d'una sola planta amb un cos principal rectangular i cobert a dues aigües amb un pendent molt inclinat sustentat per encavallades per obtenir major alçada interior i uns cossos petits adossats. Carener paral·lel a la façana principal i acroteri a la part superior amb ornamentació neoclàssica. A la façana hi ha cinc obertures de mig punt que li donen una parença quasi simètrica, dos portals i tres finestres. A tota la façana hi destaquen els ornaments construïts amb maó ceràmic. | 08143-8 | Plaça del Centre (Espelt) | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'El Centre de l'Espelt és la seu de l'antiga 'Unión Odenense'. Un cop incorporat l'Espelt al municipi d'Òdena al voltant de 1830, aquest es configura com un dels nuclis més actius en els moviments associatius i culturals del poble. El 'Centro de la Union Odenense' es va fundar a l'Espelt el 13 de març de 1889, amb finalitats recreatives i d'esbarjo. Aquesta societat tenia un caràcter independent, exclòs de tota activitat política segons consta en el seu propi reglament. El 20 de setembre de 1909 comptava amb un total de 28 socis. En l'actualitat ha variat la seva denominació inicial i l'associació que el gestiona és el Centre Cultural de l'Espelt, que manté una dinàmica participativa envejable, essent un dels eixos vertebradors de la identitat d'aquest poble'. | 41.5984800,1.5931100 | 382754 | 4606153 | 1889 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57081-foto-08143-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57081-foto-08143-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57081-foto-08143-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 57082 | Antiga fàbrica Polifibra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-polifibra | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | L'edifici està configurat bàsicament per dos elements prismàtics: un situat horitzontalment de color blanc a l'entrada, i un altre vertical, construït amb totxo vist que fa xemeneia, recordant els antics fumerals industrials. El joc de textures emprades, amb totxo i color blanc, diferencia les funcions de cada bloc. L'elegància inicial del conjunt ha estat modificada per les ampliacions que des de fa un temps s'han fet. Aquestes s'han executat en color blanc, llistades verticalment, a manera de panels, disseny que sembla respectar la primera realització. | 08143-9 | Av. Madrid, 31 | La Fàbrica Polifibra fou projectada per l'arquitecte Robert Terradas i Vía (Barcelona 1916- 1976). Titulat l'any 1942, any en que inicià la seva activitat docent a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on el 1954 esdevingué catedràtic. Del 1960 al 1967 en fou director. És autor de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la facultat de Filosofia i Lletres, de l'Escola Suïssa de Barcelona, de la torre de control de l'aeroport de Barcelona, del institut d'Igualada i de nombroses cases particulars. L'antiga Polifibra es va convertir posteriorment en la firma tèxtil Hisitex. | 41.5777300,1.6467400 | 387187 | 4603778 | 1964 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57082-foto-08143-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57082-foto-08143-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Robert Terradas i Vía | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 57083 | Antiga Discoteca Scorpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-discoteca-scorpia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | L'edifici està composat per un conjunt de volums adossats de diferent alçada i geometria, que configuren una edificació de singulars característiques. El conjunt es composa del volum principal, de planta i coberta arrodonida per on s'accedeix al recinte a través d'unes escales amb jardineres d'acompanyament, un volum de planta rectangular, un volum intermedi de planta irregular i una edificació més baixa que els uneix, on es disposen les taquilles de venda d'entrades. A la banda de llevant hi ha un volum de planta octogonal de planta baixa i coberta de xapa que funciona com ampliació de la sala. L'edifici original presenta part de les façanes revestides amb peça ceràmica i altres amb arrebossat pintat. Al costat del portal d'accés apareix el conegut anagrama de l'antiga discoteca Scorpia fet amb peces ceràmiques de gran format. | 08143-10 | Carrer de Puig Aguilera, 1 | La discoteca Scorpia va representar durant les últimes dècades del segle XX una sala de festes de referència en el camp de la música màquina. | 41.5780900,1.6422500 | 386813 | 4603824 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57083-foto-08143-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57083-foto-08143-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57084 | Magatzem de la Cooperativa Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-de-la-cooperativa-sindicat-agricola | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8. | XX | Degut a la manca d'activitat presenta algunes deficiències de manteniment. | El magatzem de la Cooperativa Sindicat agrícola respon a un edifici de planta baixa allargada d'obertures quadrangulars. La façana és rematada per un capcer a doble vesant sobrealçat a la part central de perfil curvilini. Cal destacar la obertura a la part central alta de la façana a partir de tres finestres allargades fetes amb maó. El maó és també l'element utilitzat a les cantoneres, remats i divisòries de la façana de l'edifici així com en els elements punxeguts de tipus decoratiu. Les seves característiques formals permeten enquadrar-lo perfectament dins el corrent noucentista. | 08143-11 | C-37z | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'L'entitat Cooperativa Sindicat Agrícola es va constituir el 24 de febrer de l'any 1924'. Per aquestes dates, i a l'altra banda de l'edifici principal, tot creuant la carretera, es va aixecar aquest gran magatzem. A l'entorn dels anys 70 fou habilitat per encabir la fàbrica tèxtil JUPER S.L. | 41.6059900,1.6437400 | 386986 | 4606920 | 1924 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57084-foto-08143-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57084-foto-08143-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57084-foto-08143-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 57085 | Cooperativa Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-sindicat-agricola | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8. | XX | L'edifici ha estat recentment transformat i funciona com edifici d'habitatges plurifamiliar. L'edifici original era de planta rectangular i constava de planta baixa amb coberta dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal. Les façanes laterals i les principals eren coronades amb un acroteri delimitat i decorat amb maó vist. Després de la reforma l'edifici conserva, a l'exterior la decoració original: ús del maó vist a les bandes verticals que divideixen la façana i a la protecció de les cantonades, així com el remat de la façana coronada per florons a eix de cada pilastra. L'edifici ha estat recentment reformat i ampliat en alçada. Es va fer la remunta d'un pis a una part de la planta i l'altre part funciona com a terrassa associada als habitatges. L'ampliació és un volum prismàtic que sobresurt del perfil de l'antiga construcció. Les façanes de l'ampliació estan arrebossades i pintades i les obertures són d'època contemporània. | 08143-12 | C37-z | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'L'entitat Cooperativa Sindicat Agrícola es va constituir el 24 de febrer de l'any 1924, any en què també es va alçar l'edifici. L'entitat es va constituir amb 250 socis i 1031 persones, sota la presidència de Silvestre Torras. L'any 1937 es va crear una nova col·lectivitat, el 'Sindicato de Oficios Varios de la C.N.T' i el 23 de gener de 1937 la 'Cooperativa de Consumo y Distribución'. Disposava d'un important molí fariner que donava servei a Òdena i als pobles veïns. El 8 de febrer de 1939 el local fou incautat per l'ajuntament i es va cedir a la cooperativa de la C.N.S. (Confederación Nacional de Sindicatos). Inicialment una part fou destinat a església provisional fins que fou inaugurat el nou edifici parroquial l'any 1955; cal recordar que l'església parroquial del castell havai estat incendiada i malmesa l'any 1936'. Després va passar a mans privades i una part destinada a habitatge. | 41.6060600,1.6434800 | 386965 | 4606928 | 1924 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57085-foto-08143-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57085-foto-08143-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57085-foto-08143-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 57088 | Fàbrica tèxtil 'Avimalé y Pena' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-avimale-y-pena | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Conjunt industrial constituït bàsicament per tres naus juxtaposades orientades a ponent amb façana a l'Avinguda de l'Estadi i cossos adjunts a la banda nord, bastits en diferents fases, constituint un únic volum construït. Les dues naus extremes són més antigues, de planta allargassada i coberta a dos vessants. L'espai entre ambdues naus es va cobrir amb coberta a dos vessants de xapa, constituint la tercera nau central. La façana de la nau situada a la banda nord, disposa d'un capcer que segueix la pendent de la coberta i de dues pilastres centrals i dues d'extremes coronades amb florons. A la part superior de la façana hi ha una obertura circular centrada amb el carener. A cada pany definit entre les pilastres hi ha una obertura tancada amb reixa i en part tapiada. La part inferior de la nau presenta un basament de paredat irregular. La resta està construïda amb obra de fàbrica arrebossada. La façana de la nau situada a la banda sud també presenta un acroteri que amaga una coberta de xapa i segueix la seva pendent i tres florons que coronen els dos extrems i la seva part central. La façana està composada per dos grans finestres mig tapiades i protegides amb una reixa i dues finestres a la part superior més petites i dentades. Aquesta nau té trams construïts amb bloc de formigó. | 08143-15 | Avinguda de Manresa, 41 | La fàbrica tèxtil Avimalé&Pena es va instal·lar en aquest recinte, inicialment format per dues naus paral·leles. Posteriorment el recinte va ser seu de diverses empreses. Actualment acull 'empresa de Industrias Gráficas del Envase Anoia S.L., IGEASA, que es va fundar el setembre de l'any 1983. La societat dóna feina a 43 persones i treballa en tres equips. L'empresa està especialitzada en embalatges de contracolat per empreses vinícoles de la regió. | 41.6035700,1.6394100 | 386621 | 4606657 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57088-foto-08143-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57088-foto-08143-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57088-foto-08143-15-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57095 | Pont xic de l'aqüeducte de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-xic-de-laqueducte-de-lespelt | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MARTÍ I FIGUERAS, Joan (1974) 'L'aqüeducte de l'Espelt', Miscel·lànea Aqualatensia, 2, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p.199-229. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'L'Espelt: Origen i Evolució', Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213. TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189 | XIX | La manca de manteniment es constata en les dovelles molt malmeses per l'erosió | El pont xic de l'aqüeducte de l'Espelt és de traçat recte i consta d'un arc de mig punt . Els paraments exteriors i la volta són de paredat irregular. La mina d'aigua passa per l'interior del pont. La canalització superior està a cel obert construïda en pedra. Inscripció gravada a la pedra del Pont Xic: 'A su benefico hijo Didur que costeó este Puente el Dr. D. Juan Abad presbítero de su Iglesia Parroquial, Profesor de Teología de la Universidad Literaria de Cervera en señal de gratitud le tributa este obsequio. Año 1820 DOM-Ygualada'. Cal recordar que el prevere Dr. Joan Abad havia costejat la construcció del pont Xic, finalitzat l'any 1820; malauradament havia mort un any abans, el 1819. | 08143-22 | Damunt del torrent de l'Espelt | El terme d'Òdena, proporciona al municipi d'Igualada un cabal de 300 m3 diaris per a les seves fonts públiques, per mitjà d'un aqüeducte, de més de 4 Km amb mines subterrànies i dos ponts des de les fonts de Can Poal i de Can Mas Arnau, fins els dipòsits igualadins de 'l'Enxub' (aljub), al Poble Sec. Aquesta mina va ser feta amb les pedres de l'antiga muralla d'Igualada, segons el projecte de Fra Climent de Sant Martí, llec caputxí, a finals del segle XVIII. Les obres varen ser suspeses en primer terme el 1808 per la guerra del francès, i foren continuades de nou a partir de 1816. L'aqüeducte de l'Espelt,acabat el 1821, te una mina subterrània i es pot transitar bo i dret, exceptuant el tercer tram que porta l'aigua d'una deu adjacent sota Cal Cesc. En el segle XVIII la població d'Igualada creix molt i es crea un problema d'aigua, car la població el 1797 era de 6.494 h, que era el resultat de multiplicar per cinc el cens de principis de segle. Per aquesta raó es va decidir construir un aqüeducte que portés més aigua a la ciutat. Segons l'estudi documental es pot establir tres etapes en la conducció de l'aigua: 1) 05/02/1807: inici d'obres de la conducció de l'aigua de la Font del Poal de l'Espelt a Igualada. 17/08/1807: l'arquitecte Pere Serra i Bosch ratifica el pla elaborat el 1791 per Fra Climent de Sant Martí. El 1808 les obres es suspenen a causa de la Guerra de la Independència. 2) 29/03/1816: les obres es reprenen. 25/07/1821: les obres de conducció estan acabades i la gent pot proveir-se d'aigua. 3) 21/01/1822: Pere Serra i Bosch, arquitecte hidràulic, fa els projectes de les 4 fonts per Igualada. Es col·loquen el 21/01/1827. L'any 1832, final d'obra, amb Font de Neptú a la plaça de l'Àngel a Igualada. L'obra completa de la conducció d'aigües de l'Espelt a Igualada va ser portada a terme entre els anys 1807 i 1832, amb la construcció de les corresponents mines, fonts, ponts, etc. La mina te una llargada de 3.828 m i te una amplada total d'uns 0,80 m amb una alçada que varia entre els 1,40 m i 2,20 m. En el decurs del seu recorregut la mina passa per l'interior de dos ponts construïts l'any 1820: el Pont Gran (torrent de Valldaura) i el Pont Xic (torrent de l'Espelt). | 41.5901900,1.6015400 | 383441 | 4605221 | 1820 | 08143 | Òdena | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57095-foto-08143-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57095-foto-08143-22-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 57098 | Pont del torrent de la plana de can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-plana-de-can-morera | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | El pont de la plana de can Morera és de traçat recte i consta d'un arc de mig punt perfilat amb revestiment de morter de ciment que simula un adovellat. Els murs exteriors són de paredat comú amb una motllura longitudinal que queda situada per sota el nivell de la calçada actual. Calçada asfaltada amb ampit baix a cada banda construït amb el mateix paredat comú i coronament de formigó. | 08143-25 | Carretera BV-1031 d'Igualada a Calaf, Km. 15,675 | 41.6196500,1.6146400 | 384586 | 4608475 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57098-foto-08143-25-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57102 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-2 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'La fira de Sant Sebastià', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 21, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.13 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991): 'Òdena pam a pam: Altres capelles i oratoris del nostre terme: Sant Sebastià', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 25, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.17 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992): 'Sant Sebastià, festivitat del copatró i de la Fira d'Òdena', Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 33, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena | XV-XVII | La teulada s'ha esfondrat i hi ha diversos arbres a sota-teulada. L'interior està molt degradat després d'un incendi en el decurs de la guerra civil. | Capella d'una sola nau de planta rectangular, sense absis diferenciat, amb una dimensió aproximada de 7,50x12,70 m. La nau està orientada a sud, lleugerament inclinada vers ponent. La capella de Sant Sebastià seria de construcció tardana, probablement bastida entre els segles XV i XVI. S'accedeix a la capella a través d'un portal de punt rodó adovellat amb una inscripció a la clau amb data de 1690, la qual correspon a una reforma posterior. L'arc mostra les dovelles ben treballades fins a l'imposta. Els brancals del portal presenten un molt mal estat de conservació, amb els carreus desfigurats i, alguns d'ells, bastant estrets en relació a l'amplada de les dovelles de l'arc. L'edifici té cadenes cantoneres de pedra tallada en travertí i murs construïts amb paredat irregular de pedra sense tallar agafat amb morter de calç i arena. Sobre el portal hi ha un ull de bou construït amb dues peces de pedra encaixades, que dóna al cor de l'ermita. Sobre la coberta es conserva l'arrencament d'una antiga espadanya. A la façana de llevant s'identifica una finestra d'arc de mig punt aparedada. La resta de façanes no disposen de cap obertura visible. Coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener centrat perpendicular a la façana principal i ràfec de quatre filades mixtes a tot el seu perímetre. La teulada apareix coberta de vegetació i arbrat, el qual ha arrelat a la teulada i murs de l'edifici, envoltant l'espai interior i sostenint les seves voltes. L'interior de la nau està totalment enrunat, presentant greus patologies estructurals i deteriorament de tots els elements constituents. La capella està coberta per tres voltes per aresta separades per dos arcs faixons, els quals defineixen tres àmbits: l'entrada sota cor, la nau central i el presbiteri. A la banda de ponent de l'entrada hi ha una escaleta d'obra que comunica amb el cor, tapiada i en molt mal estat. Des de la nau central es puja al presbiteri a través d'un esglaó de 20 cm que va de banda a banda de la nau. L'altar està adossat al fons de la capella i recolza sobre una plataforma situada en un nivell superior del presbiteri. La capella disposava de dos altars secundaris situats dins de dues fornícules acabades part central de la nau. En el mur de llevant que tanca el presbiteri hi ha la finestra tapiada. Finestra de petites dimensions acabada amb arc de punt rodó i atrompetat vers l'interior. La capella conserva el paviment de cairó ceràmic de 20x20 cm i a diferents punts repartits per tota la nau, i de manera simètrica respecte l'eix longitudinal, hi apareixen uns conjunts de quatre cairons estampillats amb una decoració a base de radis que entre els quatre conformen un motiu de composició radial. Els murs i les voltes són revestits i pintats. Cal destacar les restes de pintura mural en la zona del cor, definint una franja ornamental que ressegueix la nervadura de la geometria de la volta. | 08143-29 | Encreuament camí de Sant Sebastià amb antiga N-II | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'Capella construïda entre els segles XIV i XV i reformada l'any 1690. Sant Sebastià és el copatró d'Òdena, juntament amb sant Pere Màrtir, i la seva devoció al poble cal centrar-la vers les acaballes del segle XIV i principis del XV. En aquest període es va construir la primera capella, que es va reformar l'any 1690. Fins al segle XIX, en aquell indret es va celebrar la Fira d'Òdena, per la diada del titular sant Sebastià. La Fira, celebrada des del segle XVII, és com la Festa Major d'hivern del poble d'Òdena. Aquesta festa se celebrava el 20 de gener, coincidint amb l'onomàstica del sant. La festa, molt arrelada al poble, va anar evolucionant i consistia en instal·lar al carrer parades de joguines, jocs de bitlles, un mercat de garrins; s'organitzaven jocs de cucanya i el que és més curiós, botiguers d'arreu muntaven aquí les parades de torrons' Segons Xavier Jorba: 'La capella de Sant Sebastià, situada a la que antigament s'anomenava vall dels Aldorrells, era una de les capelles bastides en època tardana, entre els segles XIV i XV, a diferència de moltes d'altres del municipi que eren d'origen medieval. Algunes de les capelles tenien establert un donat que treballava les terres que envoltaven l'ermita a canvi del pagament d'uns censos anuals als obrers de la parròquia. Els donats de la capella de Sant Sebastià seran protagonistes de diferents bandositats durant el segle XVI. En una visita pastoral de l'any 1593 es descriu que la capella disposava de tres altars, i l'any 1731, el visitador demana posar una creu i prohibeix fer missa als altars del costat del major fins que no siguin adobades les pintures dels quadres'. | 41.5848200,1.6697700 | 389119 | 4604535 | 1690 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57102-foto-08143-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57102-foto-08143-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57102-foto-08143-29-3.jpg | Legal | Renaixement|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 95|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 57103 | Sant Pere de les Botxes o Botges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-les-botxes-o-botges | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1992): 'Sant Pere de les Botges o Sant Pere de les Cadenes o d'Arboçar', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 447 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1994): 'Col·leccionable Esglésies romàniques de l'Anoia', La Veu de l'Anoia, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i La Veu de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç; Gemma ESTRADA, Gemma (1994): 'Art i Patrimoni', L'Anoia, Edicions Intercomarcals, SA, Manresa, pp. 127-154 | XI-XII | Sense teulada. L'interior està ple de vegetació i arbres. | Edifici d'una sola nau amb absis llis orientat a sol ixent . La porta era situada a migdia i una finestra a l'absis. Hi manca la coberta i l'absis i el mur de migdia estan molt deteriorats. Murs de pedra seca amb carreus més o menys escairats, en forma de paral·lelepípede. Posteriorment l'interior fou arrebossat. L'interior de l'edifici presenta un estat ruïnós. La vegetació ha arrelat dins l'interior, produint-se la disgregació de moltes parts dels murs, tant de façana com de la distribució interior. | 08143-30 | A redós de cal Caire | Edifici construït entre els segles XI i XII . De l'ermita de Sant Pere de les Botges, situada a l'altiplà de Cal Caire, entre els masos Arlomba, Puigbufer i Maioles, les visites pastorals no en parlen. La situació geogràfica justificava aquesta manca de visites. La capella de Sant Pere de les Botges també era coneguda com capella de Sant Pere de les Cadenes. | 41.6424300,1.6227600 | 385303 | 4610993 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57103-foto-08143-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57103-foto-08143-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57103-foto-08143-30-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | També es coneguda com Sant Pere de les Cadenes o Sant Pere d'Arboçar.Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 85|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 57104 | Casilla del 'Peón Caminero' a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-del-peon-caminero-a-sant-sebastia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1999): 'L'àlbum d'Òdena', Col·lecció l'Àlbum de Catalunya: Els Municipis de Catalunya en Cromos, Geographica Mapamundi, Òdena ORTUETA HILBERATH, Elena de (2000) 'Modelos de casillas de peones camineros'. Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Construcción, Sevilla, 26-28 octubre. | XIX-XX | L'edifici està en procés de deteriorament continuat degut a la manca d'ús. | Edifici de planta regular orientat a sud-est, que consta de planta baixa i coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal. Pati a la banda posterior tancat amb barri. L'edifici està envoltat d'un jardí amb vegetació de gran frondositat. L'accés a la casa es realitza per la façana principal a través d'un portal d'arc rebaixat. Sobre el portal hi ha un rètol on es llegeix: CASILLA DE PEONES CAMINEROS Nm. 563 Hm II. Al costat del portal hi ha una segona placa amb la inscripció: TERMINO MUNICIPAL DE ODENA. Aquesta Caseta del Peó Caminer estava projectada per allotjar dos habitatges amb un únic accés des de l'exterior. El portal principal dóna al vestíbul per on s'accedeix, a banda i banda, a cadascun dels habitatges. Un petit passadís comunica amb el pati situat a la banda posterior del conjunt. Des del vestíbul s'accedeix també a la cuina, la qual conserva una llar de foc, una pica i prestatgeries d'obra. La cuina comunica amb la sala i alcova, la qual disposa d'una finestra a l'hort. L'hort té un pou i una comuna com equipaments d'ambdós habitatges. En el pati també es guardava la llenya i les eines de treball. Edifici construït amb murs de maçoneria i tàpia, obra de fàbrica a les obertures, estructura de fusta a la coberta i paredat irregular en el seu basament. L'edifici presenta un acabat arrebossat i pintat i conserva algun dels antics cartells informatius retolats amb pintura que fan referència a l'antiga carretera N-II. A la façana lateral nord hi ha un rètol amb l'anagrama N-II dins d'un rectangle que ha perdut el color vermell original i la resta del cartell és de color blau, amb les inscripcions LERIDA i MADRID. I a la façana lateral sud hi havia una altra inscripció pintada sobre l'arrebossat exterior de la paret que s'ha perdut en gran part però que deixa veure encara la paraula BARCELONA. Les façanes principal i posterior de l'edifici disposen d'un petit acroteri amb motllures d'aparença clàssica que gira vers les façanes laterals, convertint-se en l'únic ornament de la construcció. | 08143-31 | N-Iiz | L' inici del regnat de Carles III -1759- coincideix amb una veritable planificació i impuls de les obres públiques a la península. L'any 1761 es va disposar l'inici de les obres en els camins d'Andalusia, Catalunya, Galícia i València, i un any més tard es va redactar el Reglamento para la conservación de los caminos en general -1762-. Es va contemplar l'establiment dels peons caminers amb la funció de mantenir en bon estat una llegua de carretera. Es van construir llavors 49 casetes o casilles amb l'objectiu que l'empleat de les obres públiques habités al costat del tram corresponent de carretera assignat, evitant així les despeses de desplaçament. Poc es va legislar i reformar durant l'exercici de Carles IV i Ferran VII, si bé es van invertir grans sumes per a la continuació de la xarxa general de carreteres. Va ser durant el regnat d'Isabel II que es va promoure i millorar el reglament sobre les esmentades casetes. La distribució de molts d'aquests habitatges es correspon amb els models d'habitatge obrer dissenyats l'any 1859 per Lucio del Valle, Víctor Martí i Ángel Mayo. La funció d'aquests habitatges era la de proporcionar unes habitacions sanejades i higièniques a les famílies dels peons caminers. El seu emplaçament no era casual ja que es van ubicar al costat del tram de treball per facilitar l'assistència contínua i immediata dels quilòmetres assignats. Els primers models oficials van ser habitatges individuals amb una superfície edificada de 79,67 m2 i un petit hort o jardí de 27,90 m2. L'any 1859 es va apostar pel model de casetes aparellades no tan sols per evitar l'aïllament a què es veia sotmès el treballador sinó també per rendibilitzar el cost de l'obra. Es va reduir la superfície de la construcció a 109,05 m2 disposant com espai comú el vestíbul i l'hort, aquest últim una mica més ampli amb 68,97 m2 per a ambdues famílies. L'habitatge disposava d'un espai destinat a saladormitori i una cuina. La superfície de la sala-dormitori no es va modificar si bé es va reduir la superfície de la cuina. No es podia reduir aquest espai si es volia oferir una estança còmoda i saludable a una família amb dos nens, calculant 15 m3 per a cada individu. En el pati de la casa es va instal·lar el pou i un espai amb l'inodor. A més, el peó podia guardar la llenya i les eines de treball, que no eren poques. Aquest sistema de treball o habitatge va funcionar fins que les mateixes comunicacions van possibilitar el fàcil trasllat del peó al seu lloc o tram de treball des dels nuclis més propers de població, essent innecessari habitar a peu de carretera. | 41.5846200,1.6696800 | 389111 | 4604513 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57104-foto-08143-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57104-foto-08143-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 57105 | Casilla del 'Peón Caminero' a Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-del-peon-caminero-a-odena | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1999): 'L'àlbum d'Òdena', Col·lecció l'Àlbum de Catalunya: Els Municipis de Catalunya en Cromos, Geographica Mapamundi, Òdena ORTUETA HILBERATH, Elena de (2000) 'Modelos de casillas de peones camineros'. Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Construcción, Sevilla, 26-28 octubre. | XX | Edifici de dues plantes, amb dues vivendes per dues famílies. A la primera planta hi ha els espais que podem denominar d'ús comú i de magatzem i a la part superior les habitacions destinades a les famílies del 'peón caminero'. | 08143-32 | C-37z | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'El 'peón caminero' era l'encarregat del manteniment d'un tram de la carretera de terra. Generalment era un tram de 6 Km. Netejava les 'cunetes', tapava forats i clots... El 'peón camineroa d'aquesta 'casilla' s'encarregava del manteniment de la carretera des d'Igualada fins a cal Valls i des d'aquí fins a Maians. Aquesta feina es va continuar fins i tot després d'asfaltar les carreteres. Aleshores ja no vivien a les 'casilles' sinó que anaven amb una colla. A Òdena el darrer que recordem era el Tonet (Antonio Figueres)'. | 41.6117300,1.6462600 | 387206 | 4607553 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 57107 | Can Copi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-copi | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. LACUESTA, R. (1998): Informe sobre l'estat de conservació de Cal Copi, situat a l'antic nucli del castell d'Òdena. SPAL. Diputació de Barcelona. Barcelona [Inèdit]. MESTRE NOGUÉ, Josep Vicenç. Renoms, Malnoms o Motius d'Òdena. La seva història, origen i etimologia, Òdena [Inèdit] | XIX-XX | Presenta un greu perill d'enderroc. | Un únic cos amb planta baixa, pis i golfes. Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb una cisterna i una sala subterrània excavada en part a la roca natural i coberta amb una volta de mig canó. Façana principal orientada a sud-est. Al primer pis s'obren tres balcons amb baranes de ferro i a les golfes una sèrie de finestres quadrades. Aquest cos de façana, composat de manera simètrica respecte a un eix vertical central, s'allarga cap a migdia amb un altre cos on hi ha una altra porta d'accés en arc rebaixat i una única finestra a l'alçada del primer pis i una altra a les golfes. La façana posterior té una sèrie de finestres a la planta pis i a les golfes. En aquest costat, el nivell del terra exterior és força més alt i es pot accedir a la casa a través d'una porta oberta directament a la primera planta. L'edifici es cobreix amb jàsseres i bigues de fusta i llates per canal, on descansen les teules àrabs, que formen una coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Els forjats de les plantes baixa i primera són fets també de rolls i bigues de fustes sobre les quals recolzen els paviments ceràmics. En el cas de la planta pis, són de gres, de rajola de mida petita pròpia de finals del segle XIX, que forma dibuixos geomètrics emmarcats a manera d'una catifa. La distribució de la casa és a l'estil de les masies clàssiques de tres crugies perpendiculars a la façana, si bé al fons del vestíbul central de la planta baixa, des d'on arrenca l'escala principal, hi ha un pis altell que sembla fruit d'una reforma posterior, on se situen la cuina i una estança de servei. A la planta principal hi ha una sèrie d'habitacions distribuïdes a banda i banda de la sala central, des de la qual surt l'escala que mena a les golfes. | 08143-34 | Castell d'Òdena, entre cal Cavaller i cal Palomes | La llinda del portal principal de l'edifici té gravada la inscripció 'P.C 1885 1801', que indicaria l'origen de la casa i l'època en què va adoptar la fesomia actual, també manifestada pel tipus de trespols del pis, amb bigues, revoltons i un paviment hidràulic. Sabem que el 1909, Jaume Vich Casanovas va heretar la casa de la seva mare, Emília Casanovas Tardà, i que el 1975 la va llegar al seu fill, Lluís Maria Vich Mestres. | 41.6056600,1.6392600 | 386612 | 4606889 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57107-foto-08143-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 57111 | Font de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La manca de manteniment ha deteriorat l'entorn i la decoració està malmesa. | L'àmbit de la font està definit per una volta de quadrant d'esfera construïda amb pedra, amb un arc frontal constituït per una rosca de dovelles poc treballades. La volta està situada dins un cos de planta quadrangular construït amb paredat irregular de pedra, encaixat a la topografia del seu entorn. En el fons de l'espai de la volta hi ha el broc de la font i dos bancs laterals que es perllonguen fins a l'exterior. Davant de l'espai cobert de la font s'estén un espai obert o placeta, amb un banc a cada banda, construïts amb pedra i formigó. El banc situat a la banda de llevant disposa d'un respatller construït amb un muret de còdols de riera, acabat amb forma arrodonida i amb una inscripció realitzada amb peces incrustades de marbre blanc on es llegeix: MERCEDES. La reforma d'aquesta font va ser dedicada a Mercedes Ciervo Sinclair, esposa de Joan Vives, al qual va ser l'impulsor d'una de les grans reformes de can Macià en el primer terç del segle XX.. Fins fa pocs anys es conservaven basaments de bancs que imitaven soques d'arbres. La font ja devia existir abans d'aquesta intervenció, ja que apareix indicada en un plànol de l'any 1914 i es conserven fotografies de finals del segle XIX on apareix tot i que amb un aspecte totalment diferent: de fet hi havia diverses deus, de les quals únicament es conserva l'existent en l'actualitat. | 08143-38 | Finca de can Macià | És una font d'aigua canalitzada que va ser reformada per Joan Vives i Gibert l'any 1909. | 41.5967300,1.6585900 | 388208 | 4605872 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57111-foto-08143-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57111-foto-08143-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57111-foto-08143-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 57112 | Font de can Masarnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-masarnau | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La font està configurada per una estructura de planta rectangular bastida amb murs de pedra i una escala, també de pedra, que comunica amb l'interior del receptacle, situat a un nivell més baix que la cota del terreny exterior. En aquest nivell es troba el brollador de la font. | 08143-39 | Lloc on conflueixen el torrent de cal Guardabosc i el de Mussonsel torrent de Mussons | L'any 2011 va ser restaurada. | 41.5997000,1.6119300 | 384324 | 4606263 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57112-foto-08143-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57112-foto-08143-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57112-foto-08143-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57113 | Font de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roig | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La font està configurada per una petita construcció on se situa el brollador amb un receptacle a nivell de terreny. Fins i tot disposa d'una taula de pedra, a l'entorn de la qual veïns i viatgers gaudeixen del berenar a l'estiu. | 08143-40 | Banda de llevant del torrent de Cal Roig. | Aquesta font va ser acondiciada a finals del segle XIX, principis del XX pels seus propietaris, però va iniciar un procés lamentable de deteriorament i abandonament fins que recentment ha estat recuperada per l'Ajuntament d'Òdena. | 41.6305500,1.6375300 | 386512 | 4609654 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57113-foto-08143-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57113-foto-08143-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57113-foto-08143-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57114 | Font de ca n'Enrich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-nenrich | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La font està configurada per una estructura de planta rectangular bastida amb murs de pedra i disposa d'una escala, també de pedra, que comunica amb l'interior del receptacle, situat a un nivell més baix que la cota del terreny exterior. En aquest nivell es troba el brollador de la font. A l'entorn de la font hi ha un conjunt de murets de pedra que funcionen com a bancs i contenen els desnivells del terreny natural. Fins fa pocs anys els bancs estaven decorats amb formes i dibuixos delimitats per petites pedres de riu. | 08143-41 | Prop el torrent de Ca n'Enric, on el creua el Camí de la Carena de BelleraBellera | 41.6229500,1.6335400 | 386166 | 4608816 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57114-foto-08143-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57114-foto-08143-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57114-foto-08143-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57115 | Font de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-brunet | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XIX-XX | La font està configurada per una construcció enclotada on hi ha el brollador i un receptacle. Una paret de pedra seca aguanta la terra lateral per evitar el seu esllavissament. La font brolla al peu d'un corriol que conflueix pocs metres més avall amb el torrent de Can Brunet. La seva aigua era recollida en una bassa situada a pocs metres avall. D'aquí era aprofitada per regar els horts propers i fins i tot per moure els molins situats a peu del torrent de can Brunet. | 08143-42 | Peu del camí de can Brunet | La Font de Cal Brunet fou arranjada l'any 1853 pel propietari de la finca, aleshores Ramon Brunet i Soldevila, en un moment de màxima expansió del cultiu de la vinya. A finals del segle XX, aquesta font va iniciar un procés lamentable de deteriorament i abandonament fins que recentment ha estat recuperada per l'Ajuntament d'Òdena. | 41.6323000,1.6506600 | 387609 | 4609832 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57115-foto-08143-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57115-foto-08143-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57115-foto-08143-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57116 | Font dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-frares | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Font de raig situada a peu del Camí de Cal Brunet al Pla de Servitge; brolla a peu d'un corriol que circula per la Rompuda i conflueix més avall amb el torrent de Cal Brunet. Es coneguda amb aquest nom ja que estava dins la propietat de can Brunet, família que tenia dos fills escolapis. Era molt habitual veure als religiosos i a companys seus fent excursions per la zona de la font. | 08143-43 | A peu del camí de can Brunet al pla de Servitge | La Font dels Frares va ser traslladada fa pocs anys a la part superior del camí i està presidida per una pedra triangular on apareix una creu i les inicials P. E. (Pares Escolapis). De fet, aquest és el motiu de nom de la font, en estar situada dins la finca del mas Brunet que fins fa pocs anys havia estat propietat dels Escolapis. Ramon Casanovas Brunet i Maria Perramon Oliveras, van tenir dos fills, ambdos escolapis, el gran es deia Jaume i el petit Ignasi (el dia 16 de setembre de l'any 1936 va morir assassinat a Òdena, en el lloc anomenat la Creueta, prop de la finca de Can Brunet). | 41.6450200,1.6422000 | 386926 | 4611255 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57116-foto-08143-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57116-foto-08143-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57116-foto-08143-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57117 | Font dels Collivassos o Collibassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-collivassos-o-collibassos | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La font està configurada per una construcció de planta rectangular construïda amb formigó i coberta plana, que disposa d'una aixeta a la seva cara principal amb una placa metàl·lica indicativa a la part superior. Portella de registre a la cara lateral. | 08143-44 | Torrent de Collivassos | 41.6520000,1.6081500 | 384103 | 4612075 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57117-foto-08143-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57117-foto-08143-44-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57118 | Fonts de Ventallols o Ventaiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-ventallols-o-ventaiols | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XIX-XX | La seva ubicació enmig de la vegetaicó fa difícil inclús localitzar-les | Les fonts brollen a peu del torrent del Raval d'Aguilera, al costat del Camí del Pont de Ventallols, davant el trencant de Cal Gaies. L'entorn està molt embrossat i és difícil localitzar-les. | 08143-45 | Torrent del Raval d'Aguilera, prop del Pont de Ventallols o Ventaiols | 41.6150700,1.6657000 | 388832 | 4607899 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57118-foto-08143-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57119 | Font de les Malloles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-malloles | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XIX-XX | Entorn molt malmès i manca de neteja a l'interior. | La Font de les Maioles està configurada per una mina d'aigua de 6 metres de longitud i una alçada aproximada de 1,50 metres. El canal de la mina està construït amb parets laterals de carreus i volta rebaixada de pedra, amb la boca en arc de lloses col·locades a sardinell. Dos graons baixen fins a la mina. Entorn vegetal d'heura, joncs, roures, oms, esparregueres i esbarzers. | 08143-46 | Al torrent de les Maioles, prop del camí del Clot del Pou | 41.6399300,1.6003600 | 383433 | 4610745 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57119-foto-08143-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57119-foto-08143-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57119-foto-08143-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57120 | Font de la Torre del Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-torre-del-senyor | XX | Està molt bruta degut a l'excés de vegetació. | La font brolla de forma intermitent i la brossa dificulta la seva pervivència. | 08143-47 | Torrent del Rossinyol, al costat de l'antic camí de Maians | 41.6305800,1.6702100 | 389234 | 4609615 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 57121 | Font de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rossinyol | XIX-XX | Font de raig situada a peu del torrent conegut com del Rossinyol per la proximitat amb el mas homònim. | 08143-48 | Torrent del Rossinyol | 41.6314300,1.6653500 | 388831 | 4609716 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 57124 | Molí de dalt de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-can-brunet | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. PALAU RAFECAS, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya, Arxiu Comarcal de Montblanc, Montblanc. PALAU RAFECAS, Salvador (1994). 800 molins fariners de Catalunya: des de El Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat, Arxiu Comarcal de Montblanc, Montblanc. | XVIII-XIX | Sense teulada amb la vegatació qie l'envolta totalment. | Es conserven el perímetre i els murs principals del que fou un molí fariner, conegut com el Molí de Dalt. Per moure les moles utilitzava l'aigua provinent de la font de can Brunet, situada uns metres més amunt; encara es conserva la bassa propera. De les instal·lacions de moldre no es conserven testimonis visibles. | 08143-51 | Al costat del camí de can Brunet i del pont que creua el torrent homònim | 41.6311500,1.6522700 | 387741 | 4609702 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57124-foto-08143-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57124-foto-08143-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57124-foto-08143-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57125 | Molí de baix de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-can-brunet | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. PALAU RAFECAS, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya, Arxiu Comarcal de Montblanc, Montblanc. PALAU RAFECAS, Salvador (1994). 800 molins fariners de Catalunya: des de El Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat, Arxiu Comarcal de Montblanc, Montblanc. | XVIII-XIX | La vegetació l'està malmetent perillosament | Es conserven fragments de murs i algun espai amb la volta original, molt amagat entrre la vegetació. Es conegut com el Molí de Baix ja que a pocs metres, torrent de cant Brunet amunt, hi havia el Molí de Dalt. Reaprofitava l'aigua del primer. Ambdós per moldre utilitzaven l'aigua de la propera font de can Brunet i esporàdicament l'aigua del veí torrent de cant Brunet. | 08143-52 | Al costat del camí de can Brunet i del torrent homònim | 41.6306600,1.6512400 | 387654 | 4609649 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57125-foto-08143-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57125-foto-08143-52-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57126 | Pou de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lalba | XX | Pou aïllat de planta circular. El perímetre està folrat amb pedra seca. | 08143-53 | Feixa Llarga de Puig Bufer | 41.6485400,1.6180000 | 384917 | 4611678 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57126-foto-08143-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57126-foto-08143-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57126-foto-08143-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 57127 | Elaboració de vi a Bodegues Puiggròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elaboracio-de-vi-a-bodegues-puiggros | XX | La verema es realitza totalment de forma manual i es recull en caixes de 20 Kg que es descarreguen en una taula de selecció per tal de garantir que tot el raïm arriba al dipòsit amb els grans sencers i completament sans. Malgrat el procés és absolutament artesanal els dipòsits són d'acer inoxidable i estan dotats de control de temperatura, refrigeració i calefacció. Els raïm de cada vinya es vinifica independentment i en dipòsits diferents. El procés continua amb la maceració i pre-fermentació en fred i la maceració i post fermentació amb analítiques periòdiques i controls de qualitat. Un cop finalitzat aquest procés els vins es dipositen en bótes de 300 litres de roure francès de gra fi i on s'efectua la fermentació maó làctica i criança a les mateixes bótes, que oscil·la entre 12 i 18 mesos en funció de la varietat de raïm. Es cultiven les varietats sumoll, garnatxa negra, garnatxa blanca i cariñena. Els vins que actualment s'elaboren son Sentit Blancs (amb garnatxa blanca procedent de vinyes de més de 50 anys, envellit mínim 9 mesos en botes de roure i ampolla), Sentits Negre (amb garnatxa negra procedent de vinyes de més de 60 anys, envellit mínim 18 mesos en botes de roure i ampolla) i Signes (amb sumoll i garnatxa negra procedent de vinyes de més de 60 anys, envellit mínim 18 mesos en botes de roure i ampolla) | 08143-54 | Can Pau Palomes | Des de 1843 la família Puiggròs ha elaborat vi a la masia de can Pau Palomes a Òdena. L'any 2008 Josep i Vicens Puiggròs van recuperar antigues vinyes i van condicionar la masia per allotjar les Bodegues Puiggròs. | 41.6108600,1.6454800 | 387140 | 4607458 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57127-foto-08143-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57127-foto-08143-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 57128 | Cisterna amb barraca de la pedrera la Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-amb-barraca-de-la-pedrera-la-coloma | XX | La volta de la cisterana està trencada | Al dintell de la porta de la barraca es conserven les inicials J.P. i la data de 1956. Es tracta d'una barraca emprada per a protegir una cisterna situada a peu d'una antiga pedrera avui desapareguda. | 08143-55 | Camí del puig d'Aguilera | 41.6189500,1.6789200 | 389940 | 4608313 | 1956 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57128-foto-08143-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57128-foto-08143-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57128-foto-08143-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57129 | Forn de guix de dalt de la Productora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-dalt-de-la-productora | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La vegetació està provocant el seu deteriorament progressiu | Instal·lació de quatre forns de coure guix. Segons Josep-Vicenç Mestre: 'Un cop arrencada la pedra de la guixera propera, coneguda com 'La Productora', les pedres de diversos tamanys es portaven a aquests forns, oberts en un pendent del terreny i prop d'un camí d'accés. Són gran cavitats cilíndriques, recobertes de paret de totxo, semblant a un pou; l'obertura superior coincidia amb un replà natural del terreny. A la part baixa del forn, s'hi deixava una boca, un portal, per poder carregar i descarregar la pedra i alimentar el foc de la cocció. Dins de cada forn inicialment es construïa una volta feta amb pedra de guix plana, similar a les barraques de vinya rodones; el que seria la porta de la barraca coincidia amb l'obertura de la base del forn.. Damunt d'aquesta volta de pedra seca de guix s'abocava la pedra de guix i llenya en capes. Quan la pedra de guix ja estava cuïta es desmuntava la volta de pedra seva consturïda a l'inici i tot el guix sortia per la boca inferior. Així es carregava damunt de carros o camions. En aquesta instal'lació manca l'estructura de fusta exterior damunt la qual treballaven els miners alimentant el forn amb llenya i des d'on es carregaven els vehicles amb la pedra cuïta'. | 08143-56 | Camí de les Baumes | 41.6069600,1.6389500 | 386589 | 4607033 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57129-foto-08143-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57129-foto-08143-56-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57130 | Forn de guix de baix de la Productora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-baix-de-la-productora | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | L'erosió i la vegetació provoca un greu deteriorament . | Instal·lació de tres forns de coure guix, de construcció més moderna que els veïns forns de guix de dalt de la Productora. Segons Josep-Vicenç Mestre: 'Aquestes instal·lacions es van aixecar a mesura que s'anava explotant la muntanya de guix, des del castell fins a aquesta zona més baixa i propera a la riera d'Òdena. Es conserven encara les estructures cilíndriques on es dipositava la pedra de guix en cru un cop arrencada de la pedrera propera. Es transportava amb unes vagonetes que circulaven per uns rails de ferro que arribaven fins a la part superior dels forns. Les boques d'alimentació dels forns estan construïdes amb arcs de totxo vist en degradació. També es conserven les plataformes, en aquest cas construïdes d'obra, damunt les quals treballaven els miners per alimentar amb llenya els forns. Un cop finalitzava el procés de cocció els camions s'aculaven baix d'aquesta estructura, s'obrien els forns i la pedra ja cuita baixava fins l'estructura; aleshores s'obrien les tremuges i la pedra queia dins les caixes dels camions·. | 08143-57 | Camí de les Baumes | 41.6095100,1.6395600 | 386644 | 4607316 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57130-foto-08143-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57130-foto-08143-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57130-foto-08143-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57131 | Forn de guix prop de can Viadiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-prop-de-can-viadiu | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La manca de cap tipus de manteniment i neteja provoca el seu deteriorament. | Instal·lació de dos forns de coure guix que donaven servei a la propera explotació de guix que hi havia al darrera. Com a detall curiós i singular encara conserven la darrera càrrega de guix en cru que mai es va arribar a coure. | 08143-58 | Prop de can Viadiu | 41.6102400,1.6442200 | 387034 | 4607391 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57131-foto-08143-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57131-foto-08143-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57131-foto-08143-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57132 | Antiga fàbrica de guix de Joan Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-guix-de-joan-roca | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Antigues instal·lacions d'elaboració de guix situades prop de la pedrera propera, avui totalment explotada. Hi havia vies per on circulaven les vagonetes carregades de guix fins a la boca superior dels forns. Un cop feta la cuita aquesta fàbrica disposava d'instal·lacions per triturar la pedra i convertir-la en pols de guix; finalment es posava en sacs, inicialment eren de roba i després de paper. De les insta·lacions originals es conserven els forns a l'interior, diverses dependències i les oficines a les quals s'hi accedia a través de les escales que s'observen a la façana. | 08143-59 | Antigues instal·lacions de la pedrera del Roca | Aquesta pedrera fou explotada per l'empresa dirigida per Joan Roca Rigol; després fou propietat de cal Saboné. En aquestes instal·lacions un cop van deixar de funcionar com a fàbrica de guix, a les dècades del 70 i 80, va haver-hi un magatzem de recuperació tèxtil de Pompeio Aymerich. | 41.6094500,1.6438600 | 387002 | 4607303 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57132-foto-08143-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57133 | Forn de guix de can Nasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-can-nasi | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Gairebé no s'identifica el forn | Es conserven diversos testimonis de l'estructura d'un forn de guix que donava servei a l'explotació de guix que hi havia al seu redós. | 08143-60 | Prop de la carretera de Manresa a Igualada | 41.6117500,1.6456900 | 387159 | 4607556 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57133-foto-08143-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57133-foto-08143-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57133-foto-08143-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57134 | Fàbrica de guix del Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-guix-del-casanovas | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'El Castell d'Òdena objecte d'especulació: Procés de degradació del recinte medieval', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 19, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.12-13 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Encara està en plena activitat transformadora del guix. | Fàbrica de guix dels germans Casanovas. El recinte ubica tot el procés industrial de transformació de la pedra de guix, en guix en pols i escaiola, des de la cuita fins l'envasat en sacs de paper , avui substituït pel transport a granel. L'empresa avui és 'Escayolas Casanovas CB'. Aquestes instal·lacions van començar a funcionar després de la guerra civil i els seus forns, inicialment alimentats per llenya, van explotar gran part de la tossa del castell d'Òdena. | 08143-61 | Turó del castell d'Òdena | Aquestes instal·lacions van començar a funcionar després de la guerra civil, a la dècada dels ansy quaranta, quan el turó del castell fou explotat en gran part per obtenir el guix. El 8 de juliol de 1942, es va materialitzar la venda de la finca de la Tossa del turó de la qual n'era propietari el bisbat de Vic, a favor de Ramon Casanovas Piqué. El setembre de 1943 va començar l'explotació de la guixera del turó d'Òdena. Aquesta activitat, que va continuar al llarg de la segona meitat del segle XX, va provocar l'escapçament d'una bona part de la superfície de l'antic poble. | 41.6046300,1.6376600 | 386477 | 4606776 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 57135 | Forn de guix de les Casetes d'en Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-les-casetes-den-mussons | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Clausurat i tapiat per evitar perill | Antigues instal·lacions de transformació del guix obtingut de la veïna pedrera. Avui es troba en total desús i el forn inutilitzat totalment. Constata una de les darreres fases d'explotació extensiva del guix al terme d'Òdena, amb l'edificació feta de totxana. El forn, que es pot datar d'inicis del segle XX, es conserva tapiat a la part superior; també hi ha testimonis de la cendrera. | 08143-62 | Darrera l'Hospital Veterinari de Catalunya | 41.6037900,1.6208500 | 385075 | 4606705 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57135-foto-08143-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57135-foto-08143-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57136 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-7 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XIX | Cal Serra està configurat per un volum principal i unes edificacions auxiliars annexes, configurant un únic cos construït amb pati interior. El conjunt es troba ubicat a la banda de ponent de la Plaça Major amb accés des del carrer del Rosari i des de la Plaça Major. El volum més antic és un edifici amb façana principal al carrer del Rosari, que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel al carrer. La façana apareix arrebossada i les obertures són d'època contemporània. L'accés es produeix a través d'un portal d'arc rebaixat i es conserven dues balconades a planta primera. Per la banda de llevant el volum més antic té un cos adjunt de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga, constituint un únic cos de gran volumetria contínua, amb façana a la Plaça Major. La façana de migjorn disposa d'una galeria construïda amb sis arcs de mig punt ornamentats amb maó ceràmic a la planta primera. Un conjunt de cossos annexos construïts en diferents fases adjunts al volum principal per la banda de migjorn, completen la totalitat del conjunt. | 08143-63 | Carrer Rosari, 1 | Segons Xavier Jorba 'Els Calvet del castell i, a partir de l'últim terç del segle XVI, els Serra del castell tenien ambdós la casa dins del recinte fortificat d'Òdena... L'any 1572 la família Calvet incorpora per establiment un pati de terra on construirà un corral cobert per al bestiar menut. Aquest terreny serà més endavant, l'any 1785, el lloc triat pels Serra per a construir l'actual casal familiar'. | 41.6061600,1.6420900 | 386849 | 4606941 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57136-foto-08143-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57136-foto-08143-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57136-foto-08143-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57137 | El Xalet del Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xalet-del-casanovas | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Cal Casanovas està configurat per un volum principal i unes edificacions auxiliars annexes, formant un conjunt amb un jardí interior tancat amb barri i portal d'accés des de la plaça Major. El volum principal és un edifici orientat a tramuntana, que consta de planta baixa, planta primera i planta segona amb coberta a diferents vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. Les façanes estan revestides amb arrebossat pintat de blanc trencat i mostren obertures d'època contemporània. L'accés al jardí es produeix des de la plaça Major, però el desnivell dels carrers que envolten el conjunt determina un accés per la banda nord, des del carrer de Sant Pere Màrtir, a través d'unes escales que comuniquen amb la planta primera de l'edifici. Davant l'accés hi ha una terrassa que queda elevada respecte al vial. A la banda de ponent de l'accés es troben dos cossos annexes adossats al barri perimetral de la finca. Per la banda de llevant, migjorn i ponent el volum principal queda envoltat pel jardí interior. El volum principal està configurat per tres cossos de planta quadrangular a diferent alçada configurant un únic cos construït. El cos situat a la banda de llevant és de planta quadrada i el de major alçada disposa d'una galeria superior construïda amb arcs de mig punt i coberta a quatre vessants. A la banda de migjorn del conjunt, adossat a la tanca perimetral, es troba una edificació auxiliar separada del volum principal. Edificació de planta allargassada i coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel al barri. El jardí amb el conjunt edilici està tancat per un barri perimetral construït al llarg del carrer del Pare Ignasi que, en arribar a la Plaça Major, gira i continua pel carrer de Pant Pere Màrtir fins arribar a l'accés de l'habitatge. L'accés al jardí es produeix per la Plaça Major, a través d'un portal de reixa metàl·lica. El barri està format per un conjunt de pilars de maó ceràmic de planta quadrada coronats amb una coberta o protecció a quatre vessants revestida amb còdols de diferent tonalitat conferint una ornamentació al tancament. Entre pilars, la part inferior queda tancada per un tram de mur massís coronat amb rajola ceràmica vidriada. La part superior queda tancada per una reixa de barrot metàl·lic. Destaca la torre habitatge que presideix l'ampliació efectuada després de la guerra. Uns altres elements significatius sobre els ràfecs de sota teulada i les boles de terracuita que culminen els carenats de les teulades. Adossat al xalet hi ha cal Gaies, un edifici que segueix els mateixos paràmetres constructius que el primer edifici del xalet, i que fou construït al mateix moment i possiblement pel mateix mestre d'obres. També és el mateix que va construir la torre de cal Gaies a la zona del Raval d'Aguilera. | 08143-64 | Carrer Sant Pere Màrtir, 11 | La construcció es va efectuar en dues fases cronològiques diferents. Un primer cos principal de planta gairebé quadrangular, aixecat ja als anys vint del segle XX. Un segon cos d'habitatge protagonitzat per la torre, construït després de la guerra civil. | 41.6061500,1.6430100 | 386926 | 4606938 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57137-foto-08143-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57137-foto-08143-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57138 | Can Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomas | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | Cal Palomas està configurat per un volum principal i unes edificacions auxiliars annexes, configurant un únic cos construït de planta irregular amb pati interior. al carrer de Sant Pere Màrtir, que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. La façana principal disposa d'un acroteri distribuït en tres trams amb un floró central d'ornamentació. El mur de façana està construït amb paredat irregular i presenta un revestiment d'arrebossat a la part inferior. La part superior de la façana mostra un acabat de paredat i maó ceràmic. L'accés es produeix a través d'un portal d'arc rebaixat de carreus de pedra tallada amb una inscripció a la clau on es llegeix: J. P. 1883. Una finestra acompanya al portal a planta baixa. A planta primera hi ha tres finestres rectangulars de gran alçada perfilades amb maó ceràmic i a eix amb les finestres hi ha tres petites obertures que ventilen les golfes. Façana ornamentada amb motllures de maó ceràmic a la part superior. A la mitgera de ponent de l'antiga casa hi ha un cos adjunt de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta plana que funciona com una terrassa associada a l'habitatge. Obertures d'època contemporània i acabat d'arrebossat de ciment. A la banda posterior d'aquest cos es troba un volum porticat amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga, des on s'accedeix a la terrassa. Al costa d'aquest cos es troba situat el portal d'accés al pati interior i seguidament arrenca el mur de tancament de la finca que envolta tot el conjunt i gira cap el carrer de Maians. La banda de ponent de la finca està ocupada per un conjunt de cossos annexos construïts en diferents fases, determinant tres petits patis interiors. Els cossos són de distinta geometria i alçada, amb coberta de teula ceràmica tipus aràbiga. | 08143-65 | Carrer Sant Pere Màrtir, 16 | En parlar de la finca que la família posseeix dins del recinte del castell d'Òdena, Xavier Jorba afirma: 'L'any 1726, la propietària serà Miriàngela Martí, casada amb Jaume Palomas. A partir del segle XVIII i fins a l'actualitat el cognom Palomas es mantindrà al capdavant de la propietat'. Els actuals propietaris i des de diverses generacions ostenten el cognom Puiggròs i Palomas ha quedat com a renom de la casa i de la família. Així es constata al propi edifici que conserva la inscripció en una de les ampliacions: J. P. 1883, com també en l'accés posterior, a la zona més rústica: J.P. 1927. | 41.6064700,1.6429800 | 386924 | 4606974 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57138-foto-08143-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57138-foto-08143-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57138-foto-08143-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57142 | Can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-macia-0 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA I SERRA, Xavier (1999): 'Bandositat al terme d'Òdena, un exemple de principis del segle XVI: els Aguilera del Mas Aguilera de la Costa, els Grau del Mas Guarro', Miscellanea Aqualatensia, vol. IX, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 269-290. JORBA I SERRA, Xavier (2004): 'Viure la mort a l'edat moderna. L'exemple del mas Rossinyol de Moragues (Òdena)', Miscellanea Aqualatensia, vol. 11, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 229-251. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Breu recull de la capella romànica de Sant Miquel d'Òdena, can Rossinyol de Moragues -can Macià-, Capella Sant Sebastià d'Òdena. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1997) Itineraris Turístics per Òdena. Diputació de Barcelona, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. Història del castell d'Òdena. Del segle XII al XV. Òdena [Inèdit] MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Igualada, Òdena [Inèdit] MESTRE NOGUÉ, Josep Vicenç. Renoms, Malnoms o Motius d'Òdena. La seva història, origen i etimologia, Òdena [Inèdit] | XVIII-XX | El mas ha estat conegut com mas Moragues, mas Rossinyol de Moragues, mas Aguilera del Pla i can Macià. Can Macià està configurat pel cos principal de la casa pairal i un conjunt d'edificis annexos destinats a la producció de vins i caves, entre altres. Els magatzems, cellers i bodega, junt amb la casa senyorial, determinen un conjunt amb tres patis en el seu interior: un de central situat davant la façana principal de la casa, un a la banda sud definit pels antics cellers i l'habitatge del masover, i el tercer a la banda nord, definit per un magatzem i un cobert de factura més actual. Un barri tanca el conjunt i s'accedeix a cada pati a través d'un portal independent. Altres edificis de més nova construcció queden situats a redós d'aquest clos. El mas disposa d'una capella, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Entre d'altres també destaca el pont que creua el torrent de can Valls, l'embassament, la font, el xalet, un habitatge residencial contemporani, les instal·lacions per a l'elaboració del cava, el jardí i una gran sala destinada a banquets i celebracions. | 08143-69 | Carretera BV-1106, km. 2,295, Camí de Can MaciàCamí de Can Macià | Segons Xavier Jorba,'la finca apareix vinculada al segle XIII al nom de Moragues, sota el nom de mas Moragues. L'any 1363 Galda Moragues casà amb Jaume Rossinyol, i a partir d'aquest moment, el mas passa a denominar-se mas Rossinyol de Moragues. L'any 1470 Margarida Rossinyol estableix matrimoni amb Jaume Aguilera del mas Aguilera de la Costa. És a partir de la segona meitat del segle XV que el mas serà establert a Jaume Aguilera, però mantindrà el nom de mas Rossinyol de Moragues. L'any 1585, l'hereu Valentí contractà matrimoni amb Eulàlia Solà, i morí al cap de sis anys sense hereus. La propietat passà a mans del seu germà Jaume, home que mai serà un pagès de mas, fet que l'obligà a cercar ajuda al seu oncle Francesc Aguilera, establert al mas dels Aldorrells, el qual ja havia portat la direcció del mas durant la minoria d'edat del seu germà Valentí. Segons Jorba, l'any 1592, la finca inicia un procés d'arrendament, de manera que fins l'any 1638 el mas passarà a mans d'arrendataris i masovers, amb el consegüent deteriorament de l'edifici i els seus annexos. L'any 1615, l'hereu Magí Aguilera morirà assassinat a Puigcerdà. L'any 1638 es ven a carta de gràcia el mas Rossinyol de Moragues a Macià Aguilera del mas de les Rovires, parent llunyà de la família. L'any 1653 es produeix la venda definitiva de la propietat. A partir d'aquest moment la finca serà coneguda com mas Aguilera del Pla. Els nous propietaris realitzen una gran expansió territorial del mas i també una política de compra a carta de gràcia de diferents masos' Segons Josep-Vicenç Mestre 'A partir del segle XIX la finca també serà anomenada Can Macià, per influència de l'hereu Macià Aguilera. L'any 1844, Josefa Aguilera contrau matrimoni amb Miquel Gibert. El seu fill, Joan Vives i Gibert, morí sense descendència, i la propietat passà a mans del seu nebot Josep Maria Bohigas Vives. El seu fill Fermí Bohigas morí sense descendència i la propietat va passar a mans dels seus dos nebots: Jordi i Josep Casanovas i Bohigas' | 41.5977900,1.6564500 | 388031 | 4605993 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57142-foto-08143-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57142-foto-08143-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57142-foto-08143-69-3.jpg | Legal | Modern|Eclecticisme|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|102|98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57143 | Casa senyorial de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-senyorial-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA I SERRA, Xavier (1999): 'Bandositat al terme d'Òdena, un exemple de principis del segle XVI: els Aguilera del Mas Aguilera de la Costa, els Grau del Mas Guarro', Miscellanea Aqualatensia, vol. IX, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 269-290. JORBA I SERRA, Xavier (2004): 'Viure la mort a l'edat moderna. L'exemple del mas Rossinyol de Moragues (Òdena)', Miscellanea Aqualatensia, vol. 11, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 229-251 JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Breu recull de la capella romànica de Sant Miquel d'Òdena, can Rossinyol de Moragues -can Macià-, Capella Sant Sebastià d'Òdena. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1997) Itineraris Turístics per Òdena. Diputació de Barcelona, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. Història del castell d'Òdena. Del segle XII al XV. Òdena [Inèdit] | XVI-XX | La casa senyorial de Can Macià és de forma basilical amb tres crugies juxtaposades. L'edifici es composa de planta baixa, planta primera o noble i planta sota coberta. A la planta baixa, a la crugia nord, es troba el celler, que ocupa l'espai dels antics corrals amb un accés directe des del pati. Al fons d'aquesta crugia, un pas que sembla excavat a la roca, ens condueix fins a un petit espai i, seguidament, fins a una estança que comunica amb una cambra d'aire existent sobre una volta de maó de pla de la nau veïna. Aquests espais podien haver funcionat com a refugi en època de perill, ja que l'estança intermèdia presenta indicis d'haver estat incomunicada. Des del celler, unes escales comuniquen amb la crugia central de la casa, on se situa, en planta baixa, el vestíbul del casal i a sota l'antic celler, construït l'any 1542, des d'on s'accedeix a les diferents galeries iniciades l'any 1929, que configuren la instal·lació on reposen les ampolles per elaborar el cava. Des del pati s'accedeix al vestíbul a través del portal principal de la casa i des del vestíbul s'accedeix a la crugia de tramuntana on hi ha un antic menjador, la sala dels homes i la sala de les dones, totes elles amb mobiliari i ornamentació de l'antiga casa pairal. Al fons del vestíbul hi ha l'escala d'accés a la planta primera i un espai destinat a fresquera. La planta primera es distribueix a través de la sala principal, central, la qual dóna accés a diferents dormitoris i estances situades a banda i banda. La sala principal està decorada amb uns arrimadors de ceràmica vidriada amb motius de florons valencians abarrocats. L'espai de l'escala conserva una columna de pedra esculturada que sustenta una gran biga de fusta, la qual permet comunicar visualment la caixa d'escala amb la sala principal, conferint una gran riquesa de llum i espacial al conjunt. La planta sota coberta està ocupada per una sala d'estar i un espai destinat a magatzem o traster de l'habitatge. La façana principal de la casa presenta una distribució simètrica centrada amb el carener de l'edifici. Totes les obertures, així com les cantoneres, són construïdes amb carreus. La porta d'accés principal a la masia és d'arc de mig punt, centrada amb una finestra principal a la planta primera que dóna a la sala i un conjunt de cinc finestres de punt rodó que obren des de la sala sota coberta. | 08143-70 | Carretera BV-1106, km. 2,295, Camí de Can MaciàCamí de Can Macià | 41.5983600,1.6564500 | 388032 | 4606056 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57143-foto-08143-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57143-foto-08143-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57143-foto-08143-70-3.jpg | Legal | Modern|Historicista|Contemporani|Eclecticisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|116|98|102|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57144 | Rellotge de sol de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-macia | http://www.gnomonica.cat/bd.cfm | XIX | La façana principal conté un rellotge de sol ornamentat amb motius astrals i una inscripció a la part superior: SIN EL SOL NO ME MIRES QUE ASI LO MANDÓ MI DUEÑO FERMIN VIVES. AÑO 1877. És del tipus vertical declinant Ola seva orientació és sud-oest. Línies horàries de 12 a 4, xifres romanes. Analema a la línia de la 1. Corbes de declinació solar i calendari zodiacal. El gnòmon és de ferro forjat, i disposa d'un enginyós sistema de fixació a base de cargols, que permet al quadranter ajustar-lo perfectament un cop acabada l'obra. | 08143-71 | Carretera BV-1106, km. 2,295, Camí de Can Macià | 41.5983600,1.6564500 | 388032 | 4606056 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57144-foto-08143-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57144-foto-08143-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.128 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 57145 | Mare de Déu de la Mercè de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-merce-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Breu recull de la capella romànica de Sant Miquel d'Òdena, can Rossinyol de Moragues -can Macià-, Capella Sant Sebastià d'Òdena. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1997) Itineraris Turístics per Òdena. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Capella dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, construïda l'any 1927. La capella la va fer construir Joan Vives i Gibert amb una advocació en honor a la seva esposa, Mercedes Ciervo Sinclair. Capella d'una sola nau amb accés des de ponent, i un campanar adossat al mur de llevant amb accés des de l'interior de l'edifici. La nau és coberta amb una volta apuntada i reforçada per dos arcs faixons que defineixen dues crugies: la del cor i la del presbiteri. La coberta és a dues aigües, amb acabat de teula ceràmica tipus aràbiga, i els murs presenten un acabat pintat. La façana principal és composada per la porta d'accés, una finestra centrada a eix que dóna al cor i dues pilastres laterals que limiten la façana. La façana presenta una imposta que va de banda a banda a nivell del forjat del cor i una segona imposta que corona la part superior del parament. Sobre cadascuna de les pilastres hi reposa un pinacle, i a la part central de la façana, coincidint amb el vèrtex del carener, hi ha una creu, elements tots ells esculpits en pedra. Les dues obertures són construïdes amb arc apuntat i el seu front està ornamentat amb motllures simples a tot el perímetre fins a la línia d'arrencada, on reposa sobre una imposta i pilastres laterals. Cadascun dels brancals de la finestra disposa d'una columneta amb capitell situada a la part interior de l'obertura. L'espai interior de la capella queda definit en tres àmbits: l'àmbit d'accés amb pujada al cor, l'espai de la feligresia, on es disposen tres bancs de fusta per banda, i la zona del presbiteri amb l'altar, situada en un nivell superior, a la qual s'hi accedeix mitjançant tres esglaons situats a la part central amb una balustrada de protecció a banda i banda de l'escala. Tots els elements arquitectònics significatius de l'interior de la capella són construïts amb alabastre, tant a l'altar com a la resta de l'espai: escales, balustrades, impostes, fornícules, permòdols o motlures. Es puja al cor mitjançant una escaleta de cargol de fusta i, un cop a dalt, l'espai queda protegit amb una barana esculpida de marbre. La línia d'arrencada de volta apareix remarcada per una imposta d'alabastre, sota la qual apareix una sanefa de pintura mural perimetral, que conté inscrita la següent patrologia llatina: IN HONOREM S. MARIA DE MERCEDE DE CUIUS DESCENSIONE GUADENT ANGELI ET COLLAUDANT FILIUM DEI. A la part central del mural pintat de l'altar hi ha una fornícula on es col·loca la imatge de Nostra Senyora de la Mercè. Un rosetó queda situat sobre la fornícula abans descrita i rep llum des de la caixa d'escala d'accés al campanar. | 08143-72 | Finca de can Macià | 41.5979000,1.6566100 | 388045 | 4606005 | 1927 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57145-foto-08143-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57145-foto-08143-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57145-foto-08143-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|116 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57146 | Estany i jardí de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-i-jardi-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Entre la capella i l'edifici dels cellers se situa un petit jardí clos, amb un estany de planta rectangular a la part central, també construït l'any 1927. L'estany ocupa el lloc de l'antiga bassa de rec de la casa, la qual va ser reformada en estil noucentista, a l'igual que la resta d'elements que configuren aquest àmbit. L'estany disposa d'una font situada a la part central de la banda de ponent, ornamentada amb un conjunt escultòric de dues granotes realitzat en pedra. La banda de llevant del jardí està tancada per un cos allargassat que conté uns antics corralets de la casa, i la seva banda de ponent per on s'accedeix, està tancada per un barri de factura noucentista. D'entre els elements vegetals destaca un ejemplar extraordinari de teix. | 08143-73 | Finca de can Macià | 41.5980300,1.6567400 | 388056 | 4606019 | 1927 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57146-foto-08143-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57146-foto-08143-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57146-foto-08143-73-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani|Historicista | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 106|98|116 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 57147 | Habitatge nou de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-nou-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Fora de l'antic clos, ocupant l'angle sud-oest del conjunt, es va construir l'any 1950 un edifici destinat a residència habitual de la família, ja que aquesta construcció oferia una situació de confort superior a la de l'antiga casa pairal. Josep Maria Bohigas, propietari de la masia, encarregà a l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté (1896-1987) el projecte de l'habitatge. Edifici de formes arrodonides, parets emblanquinades i cúpula sobre un dels espais centrals, presenta un regust d'estètica regionalista i neomudèjar. | 08143-74 | Finca de can Macià | 41.5980600,1.6563200 | 388021 | 4606023 | 1950 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57147-foto-08143-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57147-foto-08143-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57147-foto-08143-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Bonaventura Bassegoda i Musté | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|116 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 57148 | Embassament i pont de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-i-pont-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | La presa o cortina és de traçat recte i es va bastir amb paredat comú des de la seva fonamentació. La construcció de la presa està associada a la d'un pont, que permet el creuament del curs de les aigües per al tràfic rodat. És conegut com el Pont de Can Macià. El Pont de Can Macià és de traçat recte amb tres ulls en arcs de mig punt, construïts amb carreuat irregular i perfilats amb tres rosques de maó a sardinell cadascun, el qual també revesteix l'interior de les voltes. La imposta dels arcs apareix remarcada per una doble motllura de maó ceràmic. Els murs laterals d'ambdós estreps també són construïts amb carreuat irregular de junta plena, els quals s'entreguen amb traçat rectilini contra el terreny, essent la mateixa pedra del terrer la que actua de mur d'acompanyament en el seu últim tram. El tauler original del pont recolzava sobre un motllurat de maó, visible encara a tota la seva longitud. El tauler va ser reformat per augmentar la seva amplada, construint-ne un de nou suportat amb perfils metàl·lics i llosa de formigó armat. El seu acabat presenta un paviment de terra compactada continguda lateralment per una petita vorera de formigó, on recolza la barana de protecció del pont, la qual és de barrot vertical de ferro de secció quadrada i passamà quadrangular. El pont conserva el seu antic volant d'obertura de comporta, situat sobre un lateral del tauler i ancorat a la barana. | 08143-75 | Finca de can Macià | El pantà de Can Macià va ser construït l'any 1921 pels propietaris de Can Macià per tal d' autoabastar-se d'energia elèctrica. Possiblement una errada de disseny i la manca d'un curs d'aigua regular va deixar sense operativitat el pantà des dels seus inicis. El curs del torrent del Raval i dels altres dos torrents veïns, van ser conduïts cap a l'embassament, construint-hi una presa d'emmagatzematge destinada a retenir l'aigua per al seu ús regulat d'irrigació i generació elèctrica. En una placa de fang inserida en el paredat del mur del pont s'hi pot llegir: REFORMAT ABRIL 1960. B.C.F.A.D.S | 41.5964800,1.6581300 | 388169 | 4605845 | 1921 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57148-foto-08143-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57148-foto-08143-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.