Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
54835 El Ballaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ballaro <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya', volum IV, Ed. 62 s/a, Barcelona, p.197. 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya'. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> XVIII Actualment estan restaurant l'antic arrebossat exterior seguint la tècnica tradicional <p>Es tracta d'una masia documentada des del segle XIV, amb ampliacions dels segles posteriors. D'estructura clàssica, amb la teulada a dues vessants, consta de planta baixa i dos nivells, un de principal i l'altre sota teulada. A la façana oest s'hi observen vàries fases constructives; un cos central de carreus ben tallats i escairats a la part central. Les ampliacions posteriors corresponen a la característica arquitectura de les masies de l'època moderna amb balcons i finestrals de llinda plana. Els dos nivells superiors són obrats amb tàpia amb restes de l'enlluït original de motius incisos. Els balcons sostinguts per dues mènsules de pedra treballada i llosa de pedra, i les baranes de ferro forjat. A la part superior hi ha finestres del s. XIX. A la façana nord, els balcons tenen les mateixes característiques de la façana oest, que conserva el darrer enlluït exterior. La façana de migdia manté els característics arcs de mig punt a la planta baixa i rebaixats al pis principal; la façana est està amagada pels afegitons posteriors, especialment de la masoveria. La teulada a dos vessants té el carener perpendicular a la façana principal. Interiorment l'edifici té la planta baixa sostinguda per mitjà de voltes de canó amb llunetes de tipus encofrat i la resta de pisos estan sostinguts per forjats de fusta .</p> 08144-1 Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua sent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un interessant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit.</p> 42.0529100,1.9147500 410196 4656221 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270194.jpg Inexistent Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-07-05 00:00:00 J. Busquets, P.Cascante, C. Sellés, R. Serra. Sembla que l'edifici fou construït almenys amb tres fases constructives. En diversos llocs del mas Ballaró es conserven alguns elements artístics de ferro forjat que a continuació descrivim: - Un picaporta a l'entrada oest del cos afegit o porxo; es tracta d'un element de forja acuradament treballat amb motius vegetals simples de tendència barroca. Actualment està repintat. - Un segon element es conserva a la porta principal de la casa i correspon a la convencional forma de mà que sosté una bola. - Un tercer element protegeix una finestra de la façana oest i segueix la tipologia de 'llargandaix' amb les branques desaparellades. - També cal destacar un conjunt de frontisses conservades en diverses portes i finestres de la casa, de les quals algunes corresponen al seu lloc i altres semblen reaprofitades. Tots aquests elements semblen obres populars fabricades per ferrers locals. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 85|93|94|95|96 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54836 Pallissa del Ballaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-ballaro <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> XVII-XVIII-XIX <p>Pallissa de tres cossos construïda a base de pilars de pedra de secció rectangular reformats a la part superior amb maons i ciment pòrtland. La teulada és a dues vessants, amb la particularitat que la de llevant és molt estreta i la de ponent molt llarga; està obrada per mitjà de teules i llates de secció triangular i quadrada. Els forjats estan compostos per bigues que descansen damunt de grossos cavalls de fusta.</p> 08144-2 Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Tipològicament, la pallissa sembla una construcció del segle XVII i XVIII ja que en un dels pilars es conserva una llinda amb la data de 1695. Sembla però que es tracta d'un element reaprofitat, tot i que l'actual construcció pot correspondre a diferents èpoques posteriors, per la documentació familiar sabem que entre el juliol i el setembre de 1862 es va reconstruir la pallissa i els jornals de paleta, manobre, els materials (teules, pedra, terra, calç, etc.) i transport de materials assoliren la xifra de 1171 rals.</p> 42.0553392,1.9150221 410222 4656490 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p4060261.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-07-05 00:00:00 J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra Les parets mestres de la pallissa, especialment la nord, té la base de pedra, amb un portal amb llinda també de pedra i la part superior amb tàpia, alternant-se amb filades de maons ceràmics per reforçar la tramada. La paret nord sembla correspondre a una obra anterior a la pallissa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54837 Llindes del Ballaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-del-ballaro <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> XVII-XVIII Alguna de les inscripcions està deteriorada pel pas del temps. <p>Conjunt de quatre llindes distribuïdes en diversos llocs de la casa i de la pallissa: - La més antiga està situada en un pilar de la pallissa i porta gravada, en motius incisos, la data de 1695 i un text alfabètic: 'JOA ' BLRO' el qual correspon al nom de l'amo de la casa que en aquella època era Joan (Canudas) Ballaró. - La segona correspon al 1736 i és situada a l'exterior, a llevant de la galeria del pis principal. - La tercera està situada en un banc de pedra a l'esquerra de l'entrada principal del mas; es tracta d'un element reaprofitat i procedent d'un altre espai desconegut de la casa; porta gravada la data de 1776. - La quarta és situada damunt de la porta d'accés a la sala principal, correspon al 1766, i està coronada per una creu llatina. Cal destacar que la llinda s'ha pintat amb una pintura de tonalitat grisenca per homogeneïtzar-la al color de les llindes de les altres entrades que donen accés a la resta d'habitacions.</p> 08144-3 Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella al iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. En diverses èpoques de prosperitat del mas s'hi realitzaren diferents ampliacions de les quals els picapedrers en deixaren constància a les llindes.</p> 42.0553791,1.9151403 410232 4656494 08144 Olvan Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-foto-08144-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p3270148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p4060260.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2021-07-05 00:00:00 J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra Les diverses llindes conservades corresponen a les diferents fases i ampliacions de la masia. La major part d'elles estan obrades amb blocs de pedra sorrenca característica del país.Autoria de les imatges: imatges 1 i 2: J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra, 2002; imatges 3 i 4: Sara Simon, 2021. 94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54838 Tina de vi del Ballaró https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-ballaro <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> XIX El vidriat de les peces ceràmiques està molt malmès. <p>Tina de vi situada al nord de la masia, construïda amb pedra sorrenca del país força ben tallada. La planta exterior vol ser quadrada i l'interior circular revestida amb peces molt deteriorades de ceràmica vidriada marró. Tot i que la capacitat és difícil de concretar, les mides són força considerables. L'entrada és a la part superior i consta d'una obertura quadrada de 50x50 cm., coberta per mitjà d'una tapa d'obra. L'obertura de sortida de líquids està paredada i s'hi ha adequat una aixeta per disposar d'aigua en cas de necessitat</p> 08144-4 Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del S XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un interessant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Aprofitant un decret de 1845 en el qual s'eximia de pagar contribucions per als terrenys erms que es dediquessin al cultiu de la vinya, molts propietaris rurals decidiren tornar-ne a plantar, i construïren noves tines per poder emmagatzemar el vi dels seus ceps. Aquest fou el cas del Ballaró que, després de passats tres anys de plantar els primers ceps, decidiren emprendre la construcció de la tina descrita.</p> 42.0555543,1.9153549 410249 4656513 1848 08144 Olvan Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270174.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2021-07-05 00:00:00 J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra La tina està construïda en part aprofitant un desnivell del terreny. Avui s'utilitza per a emmagatzemar aigua, cosa que ha fet que es pogués conservar.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54850 Sant Salvador https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-1 <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> XVIII La casa quedà parcialment afectada pel gran incendi que va patir el Baix Berguedà la setmana del 4 al 9 de juliol del 1994. <p>Masia senzilla de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Fruit de diferents etapes de construcció, consta d'un cos central, flanquejat per dos afegits laterals. A la planta baixa, l'antiga porta d'accés fou substituïda per una finestra i el nou accés a la masia es situà al cos de ponent, on resten vestigis d'un antic forn de pa. Al sector de llevant, afegit al s. XVIII, hi ha una finestra amb llinda de fusta i les restes d'un rellotge de sol obrat amb morter de calç i esgrafiats. El cos de ponent presenta un aparell molt simple de pedra mal tallada, barrejada amb fragments de teula. Totes les obertures d'aquest sector es van obrar amb maó, element típic de la construcció rural del s. XIX. Els carreus de les cantoneres, més regulars, són de pedra sorrenca i de dimensions més grans que la resta de l'aparell. Els diversos nivells de la masia es construïren amb forjats de fusta i la teulada està coberta amb teules sostingudes per llates i cavalls de secció triangular.</p> 08144-16 Sant Salvador d'Olvan (El Ballaró, 08611-Olvan) <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> 42.0652643,1.9180477 410487 4657588 08144 Olvan Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210441.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J; Cascante, P; Sellés, C.; Serra, R. Cal fer notar que a la porta d'entrada de la masia de Sant Salvador s'hi conserva un picaporta de ferro forjat format per una anella decorada amb motius geomètrics (triangles incisos i puntejats), procedent dels models típics de la forja local. El mas Sant Salvador va patir els efectes dels incendis del Baix Berguedà l'any 1994 que van afectar la totalitat del bosc i una part de la casa; en el seu interior es conserven alguns elements senzills com per exemple la campana de la xemeneia de la llar de foc i el banc escó.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54851 Caldera del mas Sant Salvador https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-del-mas-sant-salvador <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> XVII-XX <p>La caldera és una construcció d'obra de planta quadrada de 150 x 150 cm a l'exterior i circular a l'interior emprada com a recipient per a coure aliments pel bestiar. A la part inferior hi ha un orifici quadrat on s'hi col·locava la fusta i el combustible per alimentar el foc. La caldera estava aixoplugada per un teulat format per teules damunt llates de secció quadrangular. És una construcció aïllada per tal d'evitar males olors, bastida a mitjans s. XX.</p> 08144-17 Riera de la Riba -Mas Sant Salvador <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> 42.0532900,1.8976100 408778 4656281 08144 Olvan Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140234.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C; Serra, R. Aquest element arquitectònic es troba força deteriorat per l'abandonament de la masia a causa de l'incendi de l'any 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54852 Sant Salvador de Sant Salvador https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-sant-salvador <p>GAVIN (1985). Inventari d'esglésies del Bergueda, p.102. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> XVII-XVIII Les estructures es troben molt malmeses i algunes parts amb esfondraments. <p>Capella de petites dimenssions formada per una sola nau, sense absis, amb una porta de llinda plana monolítica oberta a ponent i que conserva restes d'un porxo, desaparegut arran de l'incendi de 1994; aquesta porta i una finestra, oberta a migdia, d'una sola esqueixada i arc rebaixat, són les úniques obertures de l'esglesiola. L'aparell és compost per simples carreuades de pedra sorrenca irregulars unides amb morter de calç, amb restes d'enlluït de tonalitat grogosa. La capella es cobreix amb una teulada de dues vessants, amb ràfec de filera doble de rajols plans i teula girada, que aixopluga una volta de canó de mig punt enlluïda amb tres capes de pintura, testimoni de les contínues refaccions. El paviment interior es format per cairons ceràmics de 20x20 cm. La sagristia, separada de la nau per un tampanell, està situada darrera el presbiteri. El mur que fa de retaule presenta una senzilla decoració amb el tema de la Transfiguració de Moisés segons el profeta Elies. A l'interior de la capella es conserven alguns ex-vots de fusta pintada.</p> 08144-18 Riera de la Riba -Mas Sant Salvador <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> 42.0653559,1.9178706 410472 4657600 08144 Olvan Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210456.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 96|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54853 Boladeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeres <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> XVI-XIX Una part de l'estructura del costat de llevant es va veure afectada per un esfondrament. <p>Masia documentada des del 1548 amb ampliacions dels segles posteriors XVIII, XIX i de l'any 1930. Es tracta d'una masia clàssica de tres cossos amb teulada a dues vessants, amb ràfecs diferents en funció de les ampliacions: tres fileres de rajols del ràfec més modern i la resta amb teules i llates coincidint amb el cos més antic. El carener és perpendicular a la façana orientada a migdia; compta amb planta baixa i dos pisos, separats per forjats de cavalls sostenint peces ceràmiques de 40 x 40 cm. La planta baixa era destinada a quadres i estables; l'escala d'accés al pis principal és construïda modernament ja que l'original sembla que estava situada a la façana de migdia. Al primer pis era destinat a les dependències domèstiques de la masia: dormitoris, cuina, sala, i l'alcova principal (el dormitori principal, molt espaiós amb sala i alcova; aquesta separada de la resta de l'habitació per mitjà d'un arc barroc del tipus mixtilini, amb restes de pintures murals). La façana de ponent és arrebossada i conserva poques obertures originals, destacant tres finestres amb llinda plana que es corresponen amb sengles finestres més petites sota el ràfec de la teulada. Degut a diferents problemes estructurals del subsòl, la masia fou reforçada amb contraforts i tirants, visibles en aquesta façana de ponent. La façana de tramuntana, també arrebossada, només té dues finestres, la inferior amb motllures simples a l'intradós dels muntants i de la llinda, correspon a la finestra de l'alcova principal. El costat de llevant, molt reformat, amb diversos afegits, especialment per la construcció d'un contrafort i d'un pas volat que a manera de galeria, comunica la masia amb la masoveria, la qual inicialment era aïllada. La façana de migdia correspon a una ampliació del segle XIX quan es decidí construir una galeria composta per dos arcs carpanells de maó vist sostinguts per columnes de pedra i impostes de maó. Aquesta solució es repeteix al pis principal i a sota coberta, destacant que els dos últims arcs de sota teulada són rebaixats. Sembla que aquesta façana tenia, originalment, tres arcades a cada nivell, tot i que el pis superior no és avui visible des de l'exterior ja que la façana s'ha repintat de blanc; amb tot, a l'interior encara és visible l'empremta de les obertures paredades. La façana de migdia té les vessants de la teulada descentrades pel fet que la façana oest és més llarga com a conseqüència de la construcció d'un cos bastit l'any 1930 per Ramon Boladeres.</p> 08144-19 <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del segle XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548 i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al segle XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins.</p> 42.0530848,1.9141960 410151 4656240 08144 Olvan Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170438.jpg Inexistent Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Destaquem l'arc volat que uneix la masia de Boladeres amb la masoveria fet de maons ceràmics. També és interessant la masoveria de Boladeres, la qual conserva el pou, excepcionalment situat a la masoveria i no a la masia. El pou és de secció circular obrat amb carreus ben tallats i units amb morter de calç i la part superior modificada diverses vegades. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 94|95|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54854 Molí de Boladeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boladeres <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> XIX Actualment es conserven poques restes de les estructures que havien conformat el molí i el casal moliner. <p>Conjunt del molí hidràulic de Boladeres era format pels components comuns, la peixera, resclosa, canal, bassa i casal moliner. La peixera segurament fou tota obrada amb pedres, de les quals únicament se'n conserven les empremptes i una filada de pedres unides amb morter de calç que té una forma corbada. El canal està retallat a la roca amb unes dimensions de 0'5 m d'alt x 0'5 m d'ample. Conserva els encaixos per a col·locar-hi una comporta de fusta així com una llosa que fa de passarel·la. La bassa està situada just al costat de ponent del lloc on hi havia el molí i, tot i estar inutilitzada, es conserva força bé perquè s'ha reforçat en més d'una ocasió amb ciment pòrtland i encara s'hi pot observar la seva fàbrica més primitiva, composta per pedres unides amb morter de calç. Presenta unes dimensions força considerables i, pel que fa a la profunditat, ens és difícil esbrinar-ho.. L'extrem sud també està modificat per l'afegiment d'un edifici modern que fa de mur de contenció, que s'adossà l'antic obrador i casal moliner. L'aparell del casal moliner estava arrebossat amb ciment i tenia algunes parts de pedra junt amb d'altres de tàpia i maons. L'observació de les fotos antigues permet saber que el casal acollia un molí fariner i un escairador, amb l'arbre, dues moles de diferents mides, el cup i el pou. Tot el conjunt patir les conseqüències de l'incendi de 1994. Més recentment, és veié afectat per una crescuda important de la riera de la Riba.</p> 08144-20 Riera de la Riba-Molí de Boladeres <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del s. XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548, i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al s. XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins. El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera de la Riba d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials, els propietaris van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan.</p> 42.0527263,1.9115235 409929 4656204 08144 Olvan Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270116.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Actualment es poden identificar part de restes de la resclosa, el canal i de la bassa. Autoria de les imatges: imatges 1, 2 i 3: Arxiu Carme Sellés (?); imatges 4, 5 i 6: Sara Simon, 2021. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54861 Cuina de Boladeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-de-boladeres <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> XIX <p>Cuina econòmica de ferro colat formada per dos elements: la cuina econòmica pròpiament dita i els fogons de carbonet. Pel que fa al primer element, consta de dues fogaines i el forn, que podien funcionar amb carbó i llenya; la xemeneia és a l'extrem dret. Els fogons de carbonet consten d'una sola fogaina. Continua mantenint el seu ús com a cuina de la masia.</p> 08144-27 Riera de la Riba-Boladeres (Boladeres, 08611-Olvan) <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del s. XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548, i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al s. XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins. Aquest tipus de cuina és característics de finals del s. XIX o començaments del s. XX, quan s'introdueixen a les cases i també a les masies substituint els tradicionals focs a terra.</p> 42.0532800,1.9143200 410161 4656262 08144 Olvan Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54861-foto-08144-27-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54866 Creu commemorativa d'Olvan https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa-dolvan XX <p>Creu de formigó armat de 4'5 metres d'alt i 3 metres d'ample aproximadament, encastada al sòl amb un sòcol de formigó. Commemora la Santa Missió de l'any 1958, tal com es llegeix al medalló central que porta la inscripció: 'XXII -X al II- XI del 1958. SANTA MISSIÓ'.</p> 08144-32 Serrat del Quirze <p>Durant els anys 1940 - 1960 era freqüent que les parròquies del Bisbat de Solsona, organitzessin unes jornades intensives de prèdiques i reflexions religioses que s'anomenaven 'Missions'. Consistien en la visita a la parròquia de torn de dos o tres pares predicadors, generalment Jesuïtes, que feien sessions formatives per els diferents sectors de població (infants, matrimonis, persones grans, etc.). L'últim dia, i com a clausura dels actes religiosos, s'organitzaven confessions i comunions per a tots els fidels. Per a commemorar aquestes jornades religioses intensives, posteriorment, s'alçaven monuments commemoratius com el que s'ha descrit. En anys posteriors des d'aquets indret es realitzaven les benediccions del terme.</p> 42.0598479,1.9059131 409474 4657000 1958 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54866-p2280188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54866-p2280192.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. La inscripció és en català, tot i que es va fer l'any 1958, en ple Franquisme.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54867 Trasserra https://patrimonicultural.diba.cat/element/trasserra <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.vol. 5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135</p> XVI-XVIII Algunes parts de les cases mostren algunes patologies i signes de deteriorament. <p>Masia d'estructura clàssica fruit de diverses ampliacions. Amb la planta rectangular i la façana orientada a tramuntana; presenta una coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Al sector de ponent la masia s'amplia amb la construcció d'un cos al s. XIX que provocà l'obertura d'una nova porta d'accés a aquesta façana, en forma d'arc de mig punt, situada prop de la capella i de la masoveria. Destaca també un volum afegit a la façana sud, que conformà un cos de galeries i eixides en els diversos nivells de planta. </p> 08144-33 Camí Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> 42.0443291,1.9196140 410586 4655263 08144 Olvan Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p2210086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060272.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54868 Sant Francesc de Trasserra https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-francesc-de-trasserra <p>J.M. Gavin: Inventari d'esglésies. Berguedà, vol.17, Barcelona 1985, p.104. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Barcelona 1993, p.135</p> XIX <p>Capella construïda, l'any 1856, tocant al mur de tramuntana de la masia de Trasserra. De planta rectangular i amb el presbiteri quadrat, es coberta amb volta rebaixada i teules amb doble vessant. La porta d'accés, al mur de ponent, és de llinda plana, sostinguda per dues pilastres que aguanten l'entaulament i el frontó. El campanar és un senzill exemplar d'espadanya. Sobre la porta d'entrada hi ha gravada la inscripció: 'HIC DOMUS DEI EST ET PORTA COELI. AQUÍ TIENES O MORTAL, LA CASA DE SALVACIÓN. ORA PUES A DIOS EN ELLA CON PERENNE DEVOCIÓN' , i la data de la seva construcció, 1856, amb l'anagrama marià envoltat per una decoració floral. Es tracta d'un senzill edifici del Neoclàssic rural.</p> 08144-34 Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència però es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> 42.0445044,1.9195389 410581 4655282 1856 08144 Olvan Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54868-p3060199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54868-p3060221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54868-p3060231.jpg Inexistent Neoclàssic|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.;Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. La capella és dedicada, actualment, a Sant Francesc Xavier, segons indicació de la propietària, tot i que se li coneixen altres advocacions com la de Sant Salvador (Gavin, 1985).Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 99|119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54869 Masoveria de Trasserra https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-trasserra XVII-XIX <p>Masoveria d'estructura clàssica, planta rectangular i coberta a dues vessant, amb el carener paral·lel a la façana; la façana principal és a ponent i presenta una senzilla porta de llinda plana monolítica, i una renglera de finestres, també de llindes planes, de petites dimensions a la primera planta; la planta baixa i el primer pis semblen correspondre a una obra del s. XVII bastida amb pedra sorrenca amb les cantoneres ben tallades i les pedra força alineades. La planta superior es fruit d'una ampliació, probablement del s. XIX, hi destaca la interessant balconada de fusta aixoplugada pel voladís de la teulada.</p> 08144-35 Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat. Com en altres masies del terme municipal d'Olvan, les grans propietats van bastir masoveries, al costat del mas principal, a finals del s. XVII i al llarg del s. XVIII.</p> 42.0445880,1.9194451 410573 4655292 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060281.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.;Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54870 Creu de Trasserra https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-trasserra XX <p>Creu de ferro de 2,30 m d'alçada, formada per dos braços travessers de 0,21 cm i 0,24 cm, rematats amb senzills elements decoratius que es repeteixen a la part superior del pal. La creu no té pedestal, és clavada directament en una roca i compta amb unes pedres de suport a la base.</p> 08144-36 Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) <p>Segons informació dels propietaris del mas Trasserra, la creu es va bastir per tal de fer rogatives per protegir les collites en cas de temporals i pedregades.</p> 42.0461128,1.9189005 410530 4655461 08144 Olvan Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54870-p3060333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54870-p3060340.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54871 Olvan https://patrimonicultural.diba.cat/element/olvan XVIII <p>El nucli urbà d'Olvan es situa prop de l'església parroquial i forma un seguit de carrers força estrets, amb cases entre mitgeres alineades a banda i banda, seguint el que havien estat els tradicionals camins. Les cases més destacades de l'actual nucli corresponen al segle XVIII, tot i que de ben segur que de ben segur tenen els seus orígens als segles medievals. Al llarg del segle XX el poble va ampliar-se en direcció a la carretera de Gironella i a la plaça de l'Ajuntament; a partir dels últims anys del segle XX s'ha urbanitzat una nova zona, cap al Serrat del Quirze.</p> 08144-37 Nucli d'Olvan <p>Com molts pobles de Catalunya, Olvan va prosperar notablement durant el segle XVIII fruit d'un fort creixement demogràfic i econòmic, i es construïren o reconstruïren qui-sap-les cases, a l'espai que des del segle XII és documentat com a sagrera de Santa Maria d'Olvan. Algunes d'aquestes cases s'han restaurat en els últims anys, recuperant part del seu aspecte primitiu.</p> 42.0568926,1.9050224 409397 4656673 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150343.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. 98|94 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54872 Santa Maria d'Olvan https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dolvan <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> XVIII <p>Església parroquial dedicada a la Mare de Déu. És un edifici d'una nau central flanquejada per dues de laterals, més reduïdes en amplada i alçada; la nau central és coberta amb volta de canó enguixada i pintada, i rematada per un presbiteri quadrat, a la dreta del qual hi ha la sagristia i a l'esquerra una capella dedicada al Santíssim Sagrament. La façana, orientada a migdia, actualment és de pedra vista; en una data imprecisa, probablement arran de la col·locació de la imatge de la Mare de Déu a l'altar major es van fer obres d'embelliment de l'edifici i s'optà per treure l'arrebossat original de la façana i deixar la pedra vista, ja que les esglésies barroques acostumaven a estar arrebossades i pintades. La porta d'accés és de llinda plana de pedra, coronada amb un frontó trencat per una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. Sobre la porta un gran òcul il·lumina l'interior de la nau. A llevant de l'església s'alça el campanar de planta quadrada; és coronat per una balustrada i té finestres a quatre vents. Segueix el model dels campanars característics de finals del s. XVII i de bona part del s. XVIII construïts arreu de Catalunya que generalitzà fra Josep de la Concepció (Valls 1626-Nules 1690) i que al Berguedà té altres exemples com Santa Maria de Gargallà, Sta. Maria de Borredà, etc. A l'angle nord-oest de l'església hi ha restes de carreus que podrien correspondre a l'edifici medieval.</p> 08144-38 Nucli d'Olvan <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> 42.0572800,1.9052600 409417 4656716 1786 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb0102892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010335.jpg Inexistent Modern|Barroc|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. El 14 de juliol de 1996 el bisbe de Solsona Antoni Deig va beneir la nova campana de l'església feta per la foneria Barberí d'Olot i la seva fitxa tècnica és: nom: Santa Maria d'Olvan; pes: 350 quilos, diàmetre: 82 cm; material: 80% coure i 20 % estany; nota musical: La.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. 94|96|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54873 Pica baptismal de Santa Maria d'Olvan https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-dolvan <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventarai del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> XX <p>Al baptisteri es troba a la part posterior esquerre de l'església i està tancat per un reixa de ferro forjat formant cercles i acavat amb elements punxeguts de 1,68 m d'alçada. A l'interior del batisteri s'hi troba la pica batismal de pedra picada que amb la base i tot medeix un metre d'alçada. Aquets elements són posteriors a 1940 ja que els originals es van perdre durant la Guerra Civil (1936-1939).</p> 08144-39 Nucli d'Olvan <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Desd'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> 42.0572800,1.9052600 409417 4656716 1945 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54873-p3070024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54873-p3070025.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. 98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54874 Altar major de Santa Maria d'Olvan https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dolvan <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> XX <p>L'altar major de l'església parroquial d'Olvan es va reconstruir durant els anys que seguiren a la Guerra Civil; ocupa tot l'espai del presbiteri, amb pintura i elements escultòrics s'enalteix la imatge de la patrona de la parròquia. La coberta del presbiteri, feta amb llunetes, presenta dues inscripcions que corresponen a l'inici del 'Magnificat'. Sobre la imatge de la Mare de Déu s'hi representa, pintada, la Santíssima Trinitat; la imatge que ocupa la part central del presbiteri és obra de l'imatger Josep Mª Camps Arnau i representa l'Assumpció de la Mare de Déu al cel, envoltada de dotze àngels, 'amorets', en mig de raigs de llum (bronzes daurats) i sostinguda per altres grups d'àngels.</p> 08144-40 Plaça de l'Església, 1 <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> 42.0572800,1.9052600 409417 4656716 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070017.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Josep Mª Camps i Arnau (Barcelona 1879-1968). Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra probablement de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. L'actual talla de la Mare de Déu de l'Assumpta es va col·locar a l'altar major a finals dels anys quaranta del s. XX i és obra de l'anomenat imatger Josep M. Camps Arnau (Barcelona 1879-1968). Cal dir que el 14 de juliol de 1996 fou beneïda pel bisbe Antoni Deig de Solsona, una nova campana que es col·locà al campanar feta per la foneria Barberí d'Olot.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54875 Col·lecció d'elements de culte de Santa Maria d'Olvan https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-culte-de-santa-maria-dolvan XX <p>Conjunt d'orfebreria religiosa de l'església parroquial de Santa Maria Assumpta d'Olvan, format per dos reliquiaris, un de Sant Sebastià -patró del poble- i l'altre de Sant Isidre - patró dels pagesos-, una custòdia i una Veracreu que es conserven a la sagristia. També el sagrari, un salpasser i un encenser i la seva naveta</p> 08144-41 Nucli d'Olvan <p>La primera església d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. A finals del s. XIII o principis del XIV es desenvolupar un petit nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors de la Portella cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan. Com que els objectes d'orfebreria de l'església, probablement obres del s. XVII i XVIII, foren saquejats i perduts durant la Guerra Civil, després del conflicte va caldre reposar de nou les peces per tal de poder celebrar els oficis religiosos. Tot i que aquestes peces -custodia, reliquiaris i veracreu- només es feien servir en festes religioses assenyalades van ser, d'entre tots, els que van merèixer un treball més acurat. Amb tot són peces molt comuns, daurades i que reprodueixen models generalitzats, propis de la penúria de la postguerra.</p> 42.0572800,1.9052600 409417 4656716 08144 Olvan Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p1200095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070067.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Religiós 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 98 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54876 Goigs de Santa Maria d'Olvan https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-dolvan <p>FORNER, Cl. I RAFART, B. (2001): Goigs Marians del bisbat de Solsona, Solsona.</p> XX <p>De Santa Maria o de l'Assumpta, patrona d'Olvan, no es coneixen caps goigs antics, només uns que sembla que s'han de datar del període de postguerra. La música és obra de P. Manuel Mola, O. F. M. i la lletra la va escriure Mn. Josep Serra Janer, consta de quatre estrofes i la tornada.</p> 08144-42 Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga) <p>Sembla que els goigs de l'església parroquial d'Olvan es van compondre en ocasió de la col·locació del retaule i la inauguració del nou presbiteri, un cop acabada la Guerra Civil, ja que en els goigs hi consta el 'Nihil obstat', donat per la Comissió Diocesana de Música Sacra el 8 de juny de l'any 1951.</p> 42.0572800,1.9052600 409417 4656716 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54876-p2260222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54876-p2260223.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54877 Rectoria d'Olvan https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-dolvan XVIII <p>La casa rectoral d'Olvan, situada a migdia de l'església, és un edifici que segueix el model de masia d'estructura clàssica, amb tres cossos, el central més alt i coberta a dues vessants, amb la façana principal orientada a migdia. L'edifici, amb la façana arrebossada i pintada, es conserva en molt bon estat, destaquen les llindes de portes i finestres i les pedres cantoneres, ben treballades i polides, així com l'elegant volta catalana amb llunetes de la planta baixa de l'edifici.</p> 08144-43 Nucli d'Olvan <p>Probablement la construcció de la rectoria d'Olvan es realitzà en la mateixa època de les obres de la parroquial, cap a finals del s. XVIII, temps de gran prosperitat al camp català que queda reflectida en una intensa activitat constructiva a tot el terme municipal (ampliació de masies i construcció de masoveries) i en el creixement del mateix nucli urbà d'Olvan.</p> 42.0570280,1.9052964 409420 4656688 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010019.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54878 Cal Rafel https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafel XVIII-XIX <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. És una masia clàssica de tres cossos, amb la façana amb una eixida de dues arcades d'arc rebaixat al primer pis, al segon i a les golfes. La porta d'accés està situada al mig de la façana i és d'arc de mig punt rebaixat. Totes les obertures, portes i finestres, són d'obra vista i els murs de pedra i reble. Les golfes s'il·luminen amb dos òculs.</p> 08144-44 Urbanització cal Rafel del poble d'Olvan (Cal Rafel, 08611-Olvan) <p>No s'ha pogut trobar documentació de la casa ni de la família tot i que sembla procedir d'una branca del mas Minoves. Propietaris de la gran masia de la Tor i de les masoveries de Blancs i ca l'Àngel, probablement es van construir una nova casa, cal Rafel, prop del poble d'Olvan, a començaments del s. XIX. Un fill d'aquesta casa, nascut l'any 1841, i de nom Josep Minoves Pujols, es feu jesuïta i anà de missioner a les Filipines on morí l'any 1892.</p> 42.0580795,1.9073027 409587 4656802 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-pb010361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200185.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Els amos d'aquesta masia eren un dels grans propietaris del terme municipal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54879 Coll Cervera, antigament Coll de la Cervera https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-cervera-antigament-coll-de-la-cervera XVIII <p>Masoveria construïda en diferents etapes al llarg dels segles, actualment adaptada a tres habitatges destinats a segona residència. El cos central, probablement el més antic, té planta quadrada, és cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana; a aquests cos s'hi adossaren dues ampliacions, cadascuna amb una coberta individualitzada. Bona part de la masia és arrebossada llevat dels murs de la planta baixa que conserven la pedra vista. En una llinda situada a la façana de ponent es'hi distingeixen, molt borroses, les dues primeres xifres d'una data del s. XVIII (17..).</p> 08144-45 Camí de la Pera <p>Es coneixen notícies documentals des del s. XVII però probablement els seus orígens són més antics. Pel que en sabem, sempre ha estat una masoveria del mas de la Pera.</p> 42.0517265,1.9256545 411096 4656078 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150322.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. El nom de la casa apareix escrit de maneres diverses, també és força habitual la utilització del nom Collcervera.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54880 Pla de les cinc alzines https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-cinc-alzines <p>A l'indret anomenat el Pla de les cinc alzines s'alçava una alzina de notables dimensions, la base de la qual estava formada per cinc plançons que, en conjunt, formen una soca amb quatre metres de diàmetre. L'alzina fou afectada pels incendis del 4 de juliol de 1994 quan una guspira penetrà per l'esquerda formada en la unió de dos dels seus braços i va cremar completament l'interior de la soca. Durant uns quants anys hi quedava l'esquelet, actualment però únicament es conserva part de la soca. La singularitat de l'alzina va donar nom a tota aquesta contrada. Avui dia és una zona planera de bosc jove que s'ha anat desenvolupant posteriorment als incendis, bàsicament d'alzines amb arbustos i plantes diverses, també hi ha un pla de roca. </p> 08144-46 La Pera <p>L'indret era molt popular i concorregut sobretot per gent d'Olvan però també de contrades properes. Al pla i al voltant de l'alzina la gent s'hi aplegava en motiu d'alguna celebració o fontades. </p> 42.0610000,1.9339600 411797 4657099 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p8300133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p8300146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p2210001.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: imatge 1: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002; imatges 2, 3, 4: Sara Simon, 2021. 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54881 La Pera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pera <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> XVI-XVIII <p>Masia d'estructura clàssica, arran de recents obres de reforma i rehabilitació, entre altres altres actuacions s'ha eliminat l'arrebossat que cobria les seves façanes fet que ha permès veure elements arquitectònics que restaven amagats pel revestiment. La masia té coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. En aquesta façana hi ha la portalada d'accés a l'interior, és d'arc de mig punt fet de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntats de carreus també amb bon acabat. Al mateix frontis hi ha diverses altres obertures, unes finestres petites que flanquegen la porta, i a planta primera grans obertures que donen a balcons, totes emmarcades amb carreus a muntants i llindes. Al darrer nivell les obertures mostren altres acabats. A la façana de migdia podem també veure-hi rellotge de sol format per un plafó de peces ceràmiques en el que s'hi indica l'any 2020. A les altres façanes trobem majoritàriament obertures, algunes cegades, amb un acabat també de carreus als muntants i llinda plana monolítica, junt amb altres tipologies, com emmarcament de maó massís.</p> <p>Probablement la primera masia s'amplià amb la construcció d'un pis superior al s. XVIII i, fruit d'aquesta ampliació va caldre reforçar amb imponents contraforts el mur de tramuntana. La casa mostra la traça de diverses fases de constructives. Hi destaca un mur bastit amb carreus de pedra de grans dimensions (50 x 30 cm), tallats i escairats i col·locats en filades horitzontals i a contra junt, units amb morter de calç. Sobre aquest mur i fruit de les diferents ampliacions de la masia és va construir una volta catalana amb llunetes que cobreix l'entrada de la masia. Aquest mur correspon, probablement, a la masia de la Pera del s. XV. La cisterna de la masia és situada adossada a la part posterior, a tramuntana; aquesta recull les aigües de la vessant nord de la teulada, s'hi accedeix des d'una finestra-balcó situada al mur de la masia, i també per una obertura a la part baixa de l'estructura. </p> 08144-47 Les Cinc Alzines <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, hi consta referenciat el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del s. XV (pergamins del mas Ballaró). Des del s. XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> 42.0607400,1.9390012 412214 4657065 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100330.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Edificada sobre la roca, sobre la cuina hi ha un amagatall que durant la Guerra Civil va servir com a refugi. Es va veure afectada pels incendis de l'estiu de 1994, ha estat restaurada.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54884 Cups de vi de la Pera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-vi-de-la-pera <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> XIV-XV <p><span><span><span>A tocar el que havia estat la masoveria del mas de la Pera, que es va cremar en l'incendi de juliol de 1994 i que ha estat reconstruïda per a ús de la família dels propietaris, s'hi troben dos cups excavats a la roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una de les tines està situada a l’extrem nord de la codina, per tant, al sud de la masoveria. L’estructura de la tina excavada a la roca, actualment coberta amb unes fustes, és una cavitat de plana circular de 1,14 m de diàmetre i 0,74 m de profunditat; es calcula que la seva capacitat total és de 750 litres. Aquesta tina consta referenciada com a Tina de la Pera-1 en el llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 218-219). A l'extrem de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, hi ha el rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base una pica de decantació. A la part superior de la de la roca també hi podem veure un rebaix a manera de trencaaigües, i al costat mateix de la tina hi ha unes escales picades a les roca.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La segona de les tines està situada a l’extrem est de la codina, hi trobem les estructures negatives excavades corresponents al follador i una tina, avui molt parcialment cobertes de terra i vegetació; la tina està coberta amb unes fustes. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,20 m de diàmetre i 0,30 m de profunditat. Pel que fa a la tina és de planta circular, té un diàmetre de 2,00 m i una profunditat de 1,60 m; es calcula que la seva capacitat total és de 5.000 litres. Aquesta tina consta referenciada com a Tina de la Pera-2 en el llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 220-221). A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base la pica de decantació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08144-50 La Pera <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de la casa de la Balma correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. Segons les informacions aportades pels germans Coromines, la tina que identifiquen com a Tina de la Pera -2 correspondria a una tipologia que pot ser de cronologia medieval, per contra la Tina de la Pera-1 la situen a l’època moderna.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, ja hi trobem el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del s. XV (pergamins del mas Ballaró). Des del s. XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> 42.0608200,1.9388600 412202 4657074 08144 Olvan Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210043.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través del llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017) assenyalada a la bibliografia.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. Les imatges 1 i 2 corresponen a la Tina de la Pera-1 i les imatges 3 i 4 a la Tina de la Pera-2. 85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54885 Pedres de la Pera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-de-la-pera <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> <p>Pedres singulars per la seva forma i dimensions situades a uns 200 metres al sud del mas de la Pera que, probablement, són l'element natural que va servir per donar nom al lloc i al mas. Sembla que podien haver format un únic bloc que, en algun moment i per alguna raó que desconeixem (potser un moviment sísmic?) es partí per la meitat, més o menys, quedant tal com es veu actualment. Durant l'any 2020 un dels grans blocs, el del costat més de llevant, va patir un lleuger desplaçament possiblement degut a unes fortes pluges. </p> 08144-51 La Pera <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, ja hi trobem el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del segle XV (pergamins del mas Ballaró). Des del segle XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> 42.0601506,1.9389367 412208 4656999 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210073.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54886 Palau de Biure https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-de-biure <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), 135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Jaciment I011766. Mas Palau.</p> XIII-XVIII La masia fou restaurada l'any 1979 sota la direcció de l'arquitecte Antoni Sabaté (Pobla de Claramunt). <p>La masia de Palau és una gran construcció fruit de diferents etapes edificatives; hi destaca la torre de finals de l'època medieval o del segle XVI, amb obertures gòtic-renaixentistes i espitlleres, coberta a quatre vessants i amb tres plantes, que avui ocupa la part central de l'edifici i que fa les funcions d'escala de comunicació vertical a les diferents plantes de la masia. Adossada a la torre de planta quadrada es construí una gran casa de planta rectangular, orientada a migdia, amb el carener perpendicular a la façana i ràfec amb quatre filades de teules girades i rajols plans. L'excel·lent restauració efectuada l'any 1979 va afectar a tot el conjunt de la masia destacant els espais més nobles situats a la primera planta: la sala, amb una gran xemeneia, que conserva el paviment original de cairons de 20x20 cm i que ocupa una gran part del cos central de la masia, i les habitacions i alcoves que flanquegen la sala. El segon pis de la masia fou adaptat com a habitatge.</p> 08144-52 Serres de Biure <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però les restes de ceràmica del segle VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> 42.0067670,1.9036818 409214 4651109 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p40100122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010031.jpg Inexistent Carolingi|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins l'alta Edat Mitjana' l'any 1997 es va dur a terme una prospecció davant de les expectatives arqueològiques que ofereix el topònim del mas. El resultat de la prospecció fou la recollida de fragments de ceràmica als camps de conreu que volten el mas, fragments que donen una cronologia de fundació entorn els segles VII-IX. Es conserven 20 fragments de ceràmica que corresponen a quatre formes globulars procedents de nivells arqueològics destruïts durant l'excavació d'una bassa a uns 100 metres del mas actual.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 90|93|94|95|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54887 Masoveria de Palau de Biure https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-palau-de-biure <p>BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.23-26</p> XIV-XVII <p>La masoveria de Palau, bastida davant de la pallissa i la masia, al sud de la casa principal, és un edifici de dues plantes coberta amb dues vessants i el carener paral·lel a la façana amb el ràfec de dues fileres de teula girada i maó pla. Presenta poques obertures, la major part amb llindes de pedra sorrenca i restes dels seus enlluïts. Les cantonades són de carreus ben tallats. Annex a l'edifici, a migdia, s'aixeca una torre de dos pisos coberta amb teulada a dues vessants damunt de cavalls i llates i el carener a ponent. Aquesta construcció conserva les obertures amb llindes als murs de migdia i llevant, de mides reduïdes i recolzades damunt d'ampits, i espitlleres per facilitar la defensa. Únicament sobresurt un finestral al segon pis; a tramuntana i migdia, prop de la coberta, s'obren un seguit d'arcades formant una galeria d'arc de mig punt damunt de pilastres. El parament és de pedra picada i conserva restes d'enlluïts.</p> 08144-53 Serres de Biure <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del s. XII, però les restes de ceràmica del s. VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del s. XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del s. XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> 42.0065119,1.9036604 409212 4651080 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54887-p4010052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54887-p4010044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54887-p4010042.jpg Inexistent Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. La torre sembla una construcció baix medieval, un exemple de masoveria fortificada vinculada a la masia. Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins l'alta Edat Mitjana' l'any 1997 es va dur a terme una prospecció davant de les expectatives arqueològiques que ofereix el topònim del mas. El resultat de la prospecció fou la recollida de fragments de ceràmica als camps de conreu que volten el mas, fragments que donen una cronologia de fundació entorn els segles VII-IX. Es conserven 20 fragments de ceràmica que corresponen a quatre formes globulars procedents de nivells arqueològics destruïts durant l'excavació d'una bassa a uns 100 metres del mas actual.L'edifici es troba en terme municipal de Sagàs, just el límit entre aquest municipi i Olvan passa pel mig de l'era, entre la masoveria i la casa pairal. 95|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54888 Mare de Déu de la Pietat de Palau https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-pietat-de-palau <p>GAVIN (1985). Inventari d'Esglésies. Berguedà, p.103</p> XIX <p>Situada a la part nord-est de la masia de Palau, aprofitant l'angle del pati, la capella devia servir únicament per les funcions religioses de caire familiar. És un senzill edifici de planta rectangular amb la porta de llinda plana monolítica i orientada a sud-est; coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec d'una única filada de teula girada i maó pla. El mur de la façana sud-oest, la que dóna al pati-terrassa de la casa a nivell de planta primera, té acabat arrebossat i pintat, excepte les cantoneres que tenen la pedra vista. Damunt de la porta hi ha un medalló rectangular amb la data 1854 i a la part superior, l'anagrama marià envoltat de dues rosetes. L'interior conserva les pintures originals a la coberta, feta amb volta catalana i llanternons.</p> 08144-54 Serres de Biure <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però restes de ceràmica dels segles VII-IX testimonien una ocupació molt més antiga. La primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les grans masies de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes. No sabem per quina raó, enmig dels tràngols de les guerres carlines de meitat del segle XIX es devia posar de moda entre els propietaris de les grans cases pairals de la comarca (per exemple Ferreres, Trasserra o Cal Ramonet en el cas d'Olvan), sol·licitar al bisbat de Solsona la concessió de capelles particulars pel mas, per celebrar-hi en família els actes més significatius de la vida cristiana: bateigs, primeres comunions, casaments i funcions funeràries.</p> 42.0069823,1.9038052 409225 4651132 1854 08144 Olvan Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010017.jpg Inexistent Neoclàssic|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. La capella és advocada a la Mare de Déu de la Pietat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 99|119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54889 Pallissa de Palau https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-palau XVIII <p>Al costat de ponent de la masia de Palau, s'aixeca una pallissa de grans dimensions. De planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta a dues vessants damunt de cavalls i llates de fusta, i el carener perpendicular a la façana. El ràfec és d'una sola filera de maó pla. Obrada amb paredat comú de pedra sorrenca, excepte a les cantonades on hi ha carreus ben treballats. La seva característica més notable és el gran finestral central d'arc de mig punt que arrenca des del primer pis, fet amb pedra sorrenca picada llevat de la part superior, que és feta amb maons.</p> 08144-55 Serres de Biure <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però les restes de ceràmica del segle VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> 42.0067830,1.9033814 409190 4651111 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010038.jpg Inexistent Carolingi|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. A planta baixa s'observen les empremtes d'una porta que fou paredada i convertida en finestra, i un guarda-rodes a la cantonada sud-oest de l'edifici.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 90|92|93|94|95|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54897 Dipòsit del poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-poblat-medieval-de-sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134-135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> XI-XII <p>Forat excavat a la roca de forma circular i de 80 cm de diàmetre, situat al costat mateix de les restes de l'antic poble medieval de Llavaneres o Minoves. Per la forma i la situació sembla que es pot identificar amb un cup o cista per a conservar cereals o gra; és molt probable però que es tracti d'una tina de vi, on es posaria a fermentar el most resultant del premsat del raïm al tinardó existent uns metres més amunt.</p> 08144-63 Llavaneres <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església se'n té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia. Les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement a d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> 42.0774509,1.8855789 407818 4658976 08144 Olvan Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54897-p1310341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54897-p1310343.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54898 Poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-medieval-de-sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1.</span></span></span></span></span></p> <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134-135.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> XI-XII El conjunt arqueològic ha estat objecte d'espolis en diversos moments. <p>Aquestes restes estan situades aigües amunt de la riera de Sant Martí, antigament de Llavaneres, sobre un turonet situat al cantó esquerre de la riera. Si poden veure diferents elements, com restes de murs que semblen correspondre a habitatges, indicis d'una torre, un cub excavat a la roca, etc. A l'extrem superior hi ha les restes de l'església de Sant Martí. Com que no s'hi ha realitzat excavacions es fa difícil concretar el segle de l'època medieval i l'ús de les diferents construccions.</p> 08144-64 Llavaneres <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església es té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia. Les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> 42.0768362,1.8849502 407765 4658909 08144 Olvan Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310379.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54899 Sant Martí de Llavaneres o de Minoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994),p.134-135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> XI-XII El conjunt arqueològic està en perill ha estat objecte d'espoli. <p>Restes de l'església de Sant Martí formades pels fonaments i les primeres filades del carreus dels murs que insinuen un edifici de petites dimensions format per una sola nau rectangular, de la qual no se'n veu l'absis, atès que la vegetació i l'acumulació d'aparell enrunat ho fan impossible. En queden dretes unes poques filades del mur fetes amb un aparell de blocs de pedra rectangulars o quadrats, de mides regulars, escantonats a cops de martell i sense polir.</p> 08144-65 Llavaneres <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església se'n té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia, i les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement a d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> 42.0779033,1.8857874 407836 4659026 08144 Olvan Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310425.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Seria molt interessar iniciar una campanya d'excavació en tot el conjunt del poblat medieval de Minoves.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 92|85 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54900 Montsent https://patrimonicultural.diba.cat/element/montsent XV-XX Part de la casa es va cremar arran dels incendis del juliol de 1994. <p>Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada migdia. És fruit d'un seguit d'ampliacions adossades a un cos central; destaca la de ponent, amb una interessant eixida amb balconada de fusta al primer i segon pis. En el pilar de la balconada de fusta hi ha una imposta de fusta que té les dates 1876 i 1955 incises. La gran majoria de les obertures tenen els emmarcaments de maó. La masia fou construïda sobre una gran superfície de pedra, que li fa de fonaments i alhora d'era. Dels paraments de l'edifici ressalta el carreuat de part dels murs que conformen l'angle nord-est, amb unes peces força regulars, col·locats a trenca-junt; les façanes de llevant i tramuntana semblen correspondre a les restes més antigues segurament d'origen baix medieval. Al voltant de la casa hi ha vàries estructures, algunes annexes al volum principal i altres situades a pocs metres, en conjunt de cronologies diverses, bàsicament modernes i contemporànies.</p> 08144-66 Montsent <p>Tot i que a primera vista, la construcció actual no denota la seva antiguitat, cal tenir present que el topònim és esmentat com un dels límits de la parròquia de Santa Maria d'Olvan en l'acta de consagració de l'any 899 ja que el topònim 'Montesanto' evolucionà fonèticament fins a convertir-se en l'actual Montsent. La família de Minoves fou durant segles la propietària del mas fins que a finals del s. XIX el comprà la família Rosal, amos de la colònia veïna, que hi construïren un corral per explotació pecuària. Des que ells ho vengueren, ha passat per diferents propietaris que n'han descuidat la conservació. La casa és el resultat de diverses fases constructives que han suposat modificacions i ampliacions a partir d'una estructura originària que podria correspondre a l'època baix medieval, i a la qual s'anirien afegint cossos i estructures, o transformant parts existents, durant època moderna i contemporània. </p> 42.0854500,1.8919500 408356 4659858 08144 Olvan Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230039.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. 98|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54901 Resclosa de la fàbrica de cal Rosal https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-cal-rosal <p>VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>BUSQUETS (2002.): Cal Rosal, L'Erol/ Suplement nº 1.</p> XIX <p>Resclosa de pedra i ciment construïda en diferents etapes formant un mur de contenció per tal de desviar les aigües del riu Llobregat i conduir-les cap al canal industrial situat al marge dret del riu, en el terme municipal de Berga. El canal, fet amb pedra, porta l'aigua a la turbina de la fàbrica. A l'entrada del canal hi ha la caseta amb la maquinària per fer funcionar el bagant.</p> 08144-67 Cal Rosal <p>La resclosa de la fàbrica de filats i teixits de cotó de cal Rosal és una obra d'infraestructura bàsica per al funcionament de la fàbrica. Els germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal van obtenir permís per a la construcció de la resclosa i el canal l'any 1859 i les obres van ser dirigides per l'enginyer Josep M. Folch Brosa. L'obra inicial, restaurada, ampliada i millorada al llarg del s. XIX i XX permet obtenir un salt brut de 16,6 m, i l'aprofitament de prop de 4000 l/seg. d'aigua del riu.</p> 42.0815146,1.8765056 407073 4659437 08144 Olvan Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130044.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. La resclosa, tot i que ha estat modificada i millorada en diferents etapes, manté l'emplaçament original de la vella resclosa construïda als anys setanta del s. XIX. El seu estat de conservació es bo perquè, al tractar-se d'una obra d'infraestructura hidràulica, bàsica per al funcionament de la central hidroelèctrica de cal Rosal, es manté en bon estat de conservació.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54902 Antic traçat del tren de cal Rosal (Olvan) fins a Pedret https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-tren-de-cal-rosal-olvan-fins-a-pedret <p>SALMERON, C. (1987): Els ferrocarrils catalans, Ed. Terminus</p> XIX-XX <p>L'antic traçat té unes característiques pròpies dels ferrocarrils de via estreta construïts a finals del s. XIX. Amb un ample de via d'un metre, l'amplada total del camí, inclosa la via, les sorres i l'espai de vorals, és d'entre 2 i 3 metres segons el tram. En el traçat fins a Pedret, però fora del terme municipal d'Olvan, hi destaca que encara es conserven en bon estat tres túnels excavats a la roca: són els túnels de Vilarrassa I, amb 77 m de longitud, Vilarrassa II de 185 metres de longitud i una corba de 100 metres de radi, i finalment el túnel de la Peirota de 80 metres. Una altra infraestructura destacable és el pont de dos arcs i 14 metres de llum construït entre el segon i el tercer túnel.</p> 08144-68 Cal Rosal a Pedret <p>L'antic ferrocarril de Manresa a Berga es va projectar a finals del s. XIX i va arribar a la colònia Rosal l'any 1887. En aquest punt es construí una estació i s'aturaren les obres que havien de continuar fins a Berga. Una societat diferent impulsà la construcció d'una línia ferroviària des de l'Estació d'Olvan fins a Guardiola de Berguedà resseguint la vall del riu; es tractava d'un ferrocarril miner que finalment arribà a Guardiola de Berguedà el 1904. El tram d'Olvan a Pedret correspon a aquesta segona etapa de construcció: 1887-1904. La línia ferroviària es va clausurar el 1972 a causa de la construcció de l'embassament de la Baells. Al cap d'un any el tram de l'estació d'Olvan fins a Sallent fou, també, clausurat. La companyia ferroviària arrencà les vies i les travesses i des d'aleshores. Aquest camí s'ha fet servir per anar a Pedret i a aquest sector del Llobregat sense haver de passar per Berga; actualment no és accessible amb vehicle i és un ruta molt emprada per practicar diferents tipus d'esport o fer un passeig.</p> 42.0845284,1.8789591 407280 4659770 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130082.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Actualment aquest camí és una via verda molt freqüentada, anomenada Ruta verda del Llobregat. A més d'aquest tram de l'antic traçat del ferrocarril, també s'identifica gran part de la resta del recorregut entre Cal Rosal i Gironella.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54903 Fuives https://patrimonicultural.diba.cat/element/fuives <p>EL VILATÀ núm.142, nov-1997, p.24-27.</p> XIII-XVIII <p>Masia formada per dues construccions d'estructura clàssica, ambdues cobertes a dues vessants i amb els careners paral·lels a la façana de migdia; el cos més gran corresponia a l'habitatge de la família propietària i l'altre a masoveria. Fruit de diferents ampliacions i usos, s'han modificat notablement els usos i les dimensions dels espais interiors, molt especialment en els últims anys en que la masia s'ha especialitzat en la cria del ruc català. L'actual entrada de la masia és a llevant on hi ha un cobert amb una gran portalada d'arc de mig punt i una eixida amb arcs de mig punt d'obra que amplia el que inicialment fou la masoveria, una construcció de notable alçada (planta baixa, tres pisos i golfes).</p> 08144-69 Fuives <p>La primera notícia documental del mas Fuives és de mitjans del s. XIV: el 10 de maig de 1348 l'amo del mas era Nicolau Fuyves i, com a tal, és esmentat en un capbreu del monestir de Sant Pere de La Portella. Al s. XV els Fuives tenien una casa a la sagrera d'Olvan i al llarg de tot el s. XVI i fins a mitjans del s. XVII es pot reconstruir l'arbre genealògic de la família. Després es traslladaren a Berga i van vendre les terres a la família de Martín que en són els actuals propietaris.</p> 42.0709430,1.8923198 408366 4658246 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-p3130118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-p3130116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-foto-08144-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-foto-08144-69-1.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Els masovers de Fuives s'han especialitzat en la reproducció dels rucs de raça autòctona catalana.Autoria de les imatges: Imatges 1 i 2: Sara Simon, 2021; Imatges 3 i 4: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002. 93|94|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54904 Minoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/minoves <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> XVII-XIX <p>Masia ampliada en diferents etapes la qual cosa fa que conservi, fragmentada, la part original amb l'afegitó de diferents cossos als sectors de llevant, ponent i migdia. El cos central de la masia s'estructura a partir d'una planta baixa i dues superiors, amb el carener paral·lel a la façana i cobert a dues vessants. Les ampliacions posteriors van alterar l'estructura de diferents espais i van provocar el tancament de múltiples finestres originals que s'obrien a la façana de ponent. Aquesta façana encara conserva la porta principal, formada per un arc de mig punt adovellat que dóna pas a un vestíbul dividit en dues crugies i cobert amb volta de llunetes i maó pla. Aquest espai coincideix, a la primera planta, amb la sala principal de la masia. L'escala, oberta a l'extrem de llevant, és de pedra picada i coberta amb la mateixa volta que el vestíbul. La sala, molt modificada, encara conserva el perímetre original, l'edicle del rellotge i una capella emmarcada per motllures i pilastres a l'estil neoclàssic i també el paviment de cairons quadrats de 20x 20 cm. A la segona planta s'hi troben un seguit de dependències diverses i força tardanes (habitacions, graners, etc.). La façana de migdia és la que ha conservat millor l'estructura primitiva de la masia, amb la porta de llinda plana monolítica i tres finestres a la planta primera, la central amb festejador. El ràfec de la teulada és format per una única línia de teula girada i maó pla, mentre que la façana de ponent el ràfec és de doble filada de teula girada i maó pla. Adossat a aquest cos central es conserva un cos a migdia amb un estil constructiu més simple i en el qual destaquen les galeries d'arc rebaixat de maons dels pisos superiors, amb habitacions i alcoves emmotllurades amb guix, molt tardanes (principis del s. XX). A tramuntana es construí una altra ampliació de la masia que correspon a la masoveria, coneguda amb el nom de 'Cal Xic'; conserva finestres i portals de llindes planes de pedra picada del s. XVIII. Pel sector nord-oest de la masia s'aixeca una altra ampliació de la casa principal comunicada amb ella; la planta baixa es coberta amb volta de canó seguit que sosté les estances de la planta principal. La galeria de llevant fou paredada després de la Guerra Civil amb obra vista i té el ràfec amb dues filades de teula girada i maó.</p> 08144-70 Casa Minoves <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. El pergamí més antic que es conserva a la masia està datat el 14 de febrer de 1331 i és una donació de terres feta pels marquesos de la Portella a Guillem de Minoves i al seu fill Jaume. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a finals s. XIX.</p> 42.0637589,1.8762588 407027 4657466 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250073.jpg Inexistent Modern|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Les diferents ampliacions de la masia de Minoves no van tenir en compte l'orientació original de la masia i tampoc van saber resoldre l'organització de les cobertes per la qual cosa l'annex de ponent té una teulada a dues vessant que aboca les aigües sobre la paret mitgera que l'uneix amb el cos central, provocant greus problemes d'humitat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 94|99|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54905 Pica de cal masover de Minoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-cal-masover-de-minoves <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> XVII la part inferior es troba en procés de degradacó. <p>A la planta baixa del cos de migdia de la masia de Minoves es conserva una pica de pedra sorrenca d'un únic bloc i buidada en el seu interior. Les seves mides són 1 m de llargada, 50 cm de fondària i 70 cm d'alçada. Sembla correspondre a un treball efectuat 'in situ' ja que es recolza directament sobre el paviment de roca natural i s'integra a l'interior del mur de la mateixa casa, que també és, en part, de pedra natural. De funció desconeguda, sembla que aquesta pica fou destinada a contenir líquids.</p> 08144-71 Minoves <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És als segles XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves que es construeix de nova planta al segle XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> 42.0638306,1.8763017 407030 4657474 08144 Olvan Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54906 Llindes de Minoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-minoves <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> XVIII Una de les llindes és d'una obertura exterior, la inscripció està deteriorada. <p>Al mas de Minoves es conserven algunes llindes esculpides les quals es reparteixen entre portes i finestres del cos afegit a ponent. De totes les conservades en destaquem tres: - la primera és a la porta oriental de la sala principal de la masia que dóna a una habitació annexa, es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca rectangular i amb les inicials de Crist Salvador (IHS) i la data 1761 incisa i repartida entre les inicials esmentades; cal remarcar que la lletra 'H' porta sobre una creu llatina. -la segona llinda es conserva a la porta situada al sector occidental de la mateixa estança; es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca i que conserva incisa la inscripció 'AVE MARIA' dividida en dues filades i en posició central (no en coneixem la data). - finalment, la darrera llinda és situada a la porta del balcó i es composa d'un bloc de pedra sorrenca que porta incises les inicials de Crist Salvador, amb una creu a sobre i envoltades per la data 1760 (17 IHS 69 o 60).</p> 08144-72 Minoves <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al segle XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> 42.0638900,1.8765100 407048 4657480 08144 Olvan Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250063.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. L'última llinda es conserva força deteriora i els motius incisos són de difícil lectura; cal tenir present que la llinda formava part d'una finestra la qual, amb posterioritat, fou convertida en balcó. 96|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54911 Font de Minoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-minoves <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> XIX La font es va veure afectada per les obres de construcció de la carretera C-16. <p>La font de Minoves, estava situada a uns 100 m de la masia, s'abastia de l'aflorament d'un aqüífer subterrani que proporcionava aigua a la masia i als seus entorns; una part de l'aigua de la font es recull en una bassa construïda al s. XIX i que alimenta diferents abeuradors per al bestiar. Es tractava d'una zona molt humida amb una interessant vegetació de roures, alzines i pins; l'arbre més interessant, un roure canadenc de considerable alçada. El paratge, que fa anys era un punt de trobada i d'aplecs per la gent de la rodalia, es va veure afectat a causa del nou traçat de la carretera C-16 o Eix del Llobregat.</p> 08144-77 Minoves <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> 42.0647400,1.8757000 406982 4657576 08144 Olvan Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54911-foto-08144-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54911-foto-08144-77-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. El paratge ha quedat afectat el projecte de construcció de la nova carretera C-16 al seu pas pel terme municipal d'Olvan i més concretament pels accessos a cal Rosal, comportant la pèrdua de la font.Autoria de les imatges: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54914 Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-1 <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> XVIII-XX <p>La masoveria de Sant Martí ha estat molt reformada al llarg del temps i reconstruïda fa pocs anys amb materials moderns, ja que va patir els efectes dels incendis de l'estiu de 1994; consta de planta baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia; de l'antic edifici es conserva un cos adossat a llevant avui reformat, de llindes i cantoneres de pedra picada i paraments de reble. La masoveria de Sant Martí de Minoves es va construir en un punt enlairat proper a la riera de Minoves; per poder-se abastir d'aigua, a finals del s. XIX es va instal·lar una bomba de la qual es conserva, en mal estat, la politja, el torn, els engranatges, una part del cable i la maneta que xuclava l'aigua d'una font propera però a un nivell molt més baix.</p> 08144-80 Llavareres <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> 42.0738419,1.8821704 407530 4658579 08144 Olvan Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280382.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 94|98|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54915 La Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-3 <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> XVIII <p>La Casanova és una de les masoveries de Minoves; de construcció senzilla, de planta rectangular consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, on es distribueixen, juntament amb la façana de migdia, la major part d'obertures. Els seus paraments estan arrebossats i en pocs llocs es pot veure la fàbrica; només resten vistos els carreus ben tallats i escantonats d'algunes cantoneres i llindes, junt amb maó massís en part de les cantoneres del frontis sud. La teulada és de teules damunt de cavalls de llates i fusta. Actualment compta amb un petit porxo annexat a la façana de migdia, resultat d'obres contemporànies de reforma.</p> 08144-81 Minoves <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> 42.0647266,1.8788391 407242 4657571 08144 Olvan Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220153.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54916 Creu de Minoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-minoves XX Actualment està desmuntada arran de les obres de la construcció de la carretera. <p>Es tracta d'una creu commemorativa que recorda el lloc on fou assassinat el propietari de la masia de Minoves l'any 1936. És una creu que reprodueix el model de creu de malta obrada amb pedra ben tallada i picada a cops de punxó i estructurada en varies peces: una base de 97,5 cm de llarg x 45 cm d'alt; un cos més petit acabat en forma d'imposta bisellada de 88 cm de llarg i 45 cm d'alt que serveix de pedestal a la creu. La creu, completament quadrada, mesura 85 x 85 cm., mentre que la part central, també quadrada fa 40x 40 cm. Al sòcol hi ha una inscripció amb el nom del difunt i la frase: 'En memoria de Antonio Valldeperas Casanovas, propietario de la finca Minoves, caido por Dios y por España el 9 de agosto de 1936. RIP'.</p> 08144-82 Minoves <p>La creu fou alçada entre 1939 i 1940 acabada la Guerra Civil i tres anys després de la mort del propietari del mas Minoves. La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> 42.0638900,1.8765100 407048 4657480 1939-40 08144 Olvan Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54916-foto-08144-82-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. La creu es va veure afectada per les obres de construcció de la nova carretera comarcal C-16 al seu pas per Olvan i més concretament a cal Rosal. Actualment, la propietat la conserva desmuntada a l'espera de col·locar-la en un nou emplaçament. . 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54917 Creu de Tàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-tapies XX <p>Creu de pedra picada i treballada a cops de punxó que consta d'un sòcol cúbic de 52x30 cm, un cos superior de 38 x 33 cm on hi ha la inscripció del difunt, i un de superior de 27 x 22 cm formant un sòcol esglaonat que sosté la creu de 127 x 74,5 cm d'ampla. La secció del pal de la creu és de 16 cm. La inscripció cita: 'En este lugar murió vilmente asesinado Juan Faura Badia. El primero de febrero de 1939. EPD.'</p> 08144-83 Montsenc <p>Aquesta creu és una de les tres que es col·locaren al municipi d'Olvan en record de persones del poble assassinades durant la Guerra Civil de 1936-39; aquesta és en memòria de la mort de Joan Faura Badia que vivia al carrer de la Xauxa i que trobà la mort en el lloc on hi ha la creu.</p> 42.0762600,1.8751900 406957 4658855 1939 08144 Olvan Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54917-p2270046.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Simbòlic 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54918 Forn de teules del Pla del Gol https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-pla-del-gol <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1,p.4-17.</p> XIX <p>Restes de l'estructura d'una teuleria o forn construït a base de pedres unides amb morter i maons de la qual només en queden les restes de la planta baixa formada per aparell de grossos carreus mal tallats i units a trenca junt amb fragments de teules i lloses. La volta del forn, pràcticament desapareguda, és plena de vegetació. Al costat, i aprofitant el desnivell del terreny, es pot endevinar l'antic emplaçament de la casa del teuler, de la qual només es conserven els fonaments.</p> 08144-84 Cal Rosal <p>La construcció de les grans colònies tèxtils a la segona meitat del s. XIX a la comarca del Berguedà, ocasionà una gran demanda de material ceràmic, el que propicià l'obertura de nombroses bòbiles en els llocs on la terra era adequada per la fabricació de materials constructius (maons, teules, cairons, etc.). Aquestes són les restes d'una d'aquelles teuleries construïda a finals del s. XIX per abastir la demanda dels molts edificis que es construïen a cal Rosal; deixà de funcionar cap als anys 50 del s. XX.</p> 42.0708195,1.8718871 406676 4658255 08144 Olvan Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54918-p1170060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54918-p1170063.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 98 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54919 Pla del Gol https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-gol <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1, p.4-17.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p>Masoveria molt modificada que només conserva una façana original de les que corresponien a l'antiga construcció documentada almenys des del segle XVIII. És un edifici d'estructura rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessant i amb el carener orientat de nord-esta a sud-oest. Actualment, l'accés principal és per la façana nord-est, directe a la planta primera degut a que la construcció està bastida en un terreny en desnivell. Avui dia, l'edifici es troba envoltat de construccions que en els últims anys s'han aixecat a la colònia Rosal.</p> 08144-85 Cal Rosal <p>Casa que dóna nom al raval o barri del Pla del Gol, antiga masoveria del mas Minoves. Cal tenir en compte que el nom primitiu d'aquest indret era Pla del Gual, ja que per aquí es travessava la riera de Llavaneres o de Sant Martí.</p> 42.0711819,1.8711305 406613 4658296 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54919-p1170004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54919-p1170053.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
54920 Grup San Ramon https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-san-ramon XX <p>Conjunt de 87 habitatges formats per cases unifamiliars entre mitgeres, construïdes en el lloc anomenat Pla de la Saleta. El conjunt d'habitatges forma set carrers de diferents formes i mides i una plaça que es van construir adaptant-se al desnivell del terreny. Els habitatges responen a dues tipologies: planta baixa, pis i hort, que són les majoritàries, i el model de planta baixa i pati. Tot i que es tracta d'habitatges de considerables dimensions i amb una bona orientació que els proporciona sol, la seva edificació es va fer amb materials de poca qualitat, especialment pel que fa a les teulades, per la qual cosa va caldre refer-les totes entre 1970 i 1980.</p> 08144-86 Cal Rosal (Carretera de Berga) <p>El grup d'habitatges de Sant Ramon es va construir entre l'any 1946 i 1950 per iniciativa de l'empresa 'Téxtil Colonia Rosal, SA', propietària de la colònia Rosal al terme municipal d'Olvan i ocupant l'espai que antigament corresponia a camp de futbol de la colònia. Responen al model d'habitatge obrer tipus 'ciutat-jardí' i es van construir per allotjar les famílies dels obrers que treballaven a la fàbrica. L'empresa es va acollir als avantatges que oferia l''Obra Sindical del Hogar' i les primeres claus foren entregades pel Governador Civil de Barcelona l'any 1949.</p> 42.0697244,1.8707553 406581 4658134 1946-49 08144 Olvan Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150144.jpg Inexistent Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-07-05 00:00:00 Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. 120|98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc