Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54880 | Pla de les cinc alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-cinc-alzines | <p>A l'indret anomenat el Pla de les cinc alzines s'alçava una alzina de notables dimensions, la base de la qual estava formada per cinc plançons que, en conjunt, formen una soca amb quatre metres de diàmetre. L'alzina fou afectada pels incendis del 4 de juliol de 1994 quan una guspira penetrà per l'esquerda formada en la unió de dos dels seus braços i va cremar completament l'interior de la soca. Durant uns quants anys hi quedava l'esquelet, actualment però únicament es conserva part de la soca. La singularitat de l'alzina va donar nom a tota aquesta contrada. Avui dia és una zona planera de bosc jove que s'ha anat desenvolupant posteriorment als incendis, bàsicament d'alzines amb arbustos i plantes diverses, també hi ha un pla de roca. </p> | 08144-46 | La Pera | <p>L'indret era molt popular i concorregut sobretot per gent d'Olvan però també de contrades properes. Al pla i al voltant de l'alzina la gent s'hi aplegava en motiu d'alguna celebració o fontades. </p> | 42.0610000,1.9339600 | 411797 | 4657099 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p8300133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p8300146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54880-p2210001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: imatge 1: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002; imatges 2, 3, 4: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54885 | Pedres de la Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-de-la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> | <p>Pedres singulars per la seva forma i dimensions situades a uns 200 metres al sud del mas de la Pera que, probablement, són l'element natural que va servir per donar nom al lloc i al mas. Sembla que podien haver format un únic bloc que, en algun moment i per alguna raó que desconeixem (potser un moviment sísmic?) es partí per la meitat, més o menys, quedant tal com es veu actualment. Durant l'any 2020 un dels grans blocs, el del costat més de llevant, va patir un lleuger desplaçament possiblement degut a unes fortes pluges. </p> | 08144-51 | La Pera | <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, ja hi trobem el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del segle XV (pergamins del mas Ballaró). Des del segle XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0601506,1.9389367 | 412208 | 4656999 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210073.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 54947 | Cairons de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cairons-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | <p>Els paviments de la casa de Valldaura Nou estan resolts a partir de cairons ceràmics de 20 x 20 cm, alguns dels quals estan decorats amb formes de ventalls, línies incises diagonals, verticals, horitzontals i obliqües. De tots en destaca el que es conserva al paviment de la galeria de tramuntana en el qual hi ha incises les lletres de 'Amu Joan Valldaura any 1911', entre altres cairons amb altres grafies.</p> | 08144-113 | Valldaura | <p>La masia de Valldaura Nou es comença a construir a finals del s. XIX i és a començaments del s. XX quan s'acaben les obres de lluïment. Per la documentació que s'ha conservat a Valldaura sabem que com en moltes altres cases de pagès importants, tenien bòbila pròpia i quan els calia fer obres llogaven a teulers de la comarca (Gironella, Casserres) perquè els fessin les peces que necessitaven, això els sortia més econòmic i s'estalviaven el transport i el risc que es trenqués molt del material circulant per camins de bast. Sabem que, a començament del segle XX aquesta bòbila de Valldaura va funcionar en diverses ocasions fent obra per la casa i, fins i tot, que venien a cases veïnes. Els teulers cobraven la seva feina als següents preus: 1000 teules, 8 duros; 1000 totxos o cairons grossos, 9,5 duros, 1000 maons a 5 duros, etc.</p> | 42.0777321,1.9444245 | 412685 | 4658946 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-img-20210407-wa0020.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Joan Valldaura Ricart va encomanar la pavimentació de la masia amb cairons i deixà testimoni de la data de l'obra.Autoria de les fotografies: Imatges 1, 2, 3 i 4: Sara Simon, 2021; Imatge 5: Amalgama7. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 54960 | Forat a la roca de cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-a-la-roca-de-cal-roig | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | <p>A uns 100 m al nord-est de cal Roig, i en una codina sorrenca, s'hi troba un forat excavat a la roca d'uns 210 cm de diàmetre sense que en puguem precisar la fondària ja que, durant una temporada, la família de la casa hi deposità objectes inservibles. Al voltant d'aquest orifici s'hi aixecà una tanca perimetral d'obra d'uns 60 cm d'altura amb l'espai on segurament s'hi encaixava una porta de fusta per tal d'evitar possibles accidents. Actualment no té cap utilitat i a dins, fins i tot, hi creixen alguns arbres. No té, que es vegi, cap sortida inferior que comuniqui amb l'exterior. Curiosament, en aquest cas, i en la part inferior de la roca, s'hi troba una part rebaixada amb nombrosos forats i encaixos laterals. Cap d'aquests connecta amb el cup superior, el que indicaria dues activitats diferents en una mateixa zona: d'una banda, un cup o tina, per a emmagatzematge, i d'altra banda, possiblement un seguit d'encaixos que podrien anar destinats a encaixar-hi algun tipus de premsa que empraria la cubeta i canal de la base (excavats a la roca) per recollir el líquid resultant. </p> | 08144-126 | Torrent de Cabots o de cal Roig | <p>La masia és documentada des del s. XIV i més concretament s'esmenta en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 amb el nom de 'Roig de Sant Salvador'. La família Armengol-Comas, actuals propietaris de Cal Roig, són també els amos de Campadeparets, important heretat del municipi de la Quar; als anys vint del segle passat, volent acostar-se als avantatges que suposava viure prop del nucli d'Olvan, van comprar la gran casa de cal Roig, prop del poble i de la carretera de Gironella. A principis del s. XX la casa estava formada per diferents habitatges que foren ensorrats i en el seu lloc es bastí l'actual edifici conservant pocs elements de la vella masia. Entre aquests destaquen la porta situada a la façana nord la llinda de la qual està decorada i mostra la data de 1781; també sobre la porta que va del cancell de la casa al garatge s'hi pot veure una llinda de roure que porta gravat el clàssic JHS al mig de la data: 16 JHS ... . Els dos números finals no es poden veure per què han quedat coberts per la construcció d'un tampanell. Els actuals propietaris hi viuen des de 1929. Arran dels incendis de l'estiu de 1994 el foc destruí tots els coberts de la masia, que s'han refet de nou.</p> | 42.0540726,1.9006240 | 409028 | 4656364 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060721.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 54971 | Font d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dolvan | L'estructura mostra algunes esquerdes. | <p>Font pública coberta per una petita construcció formada per un arc de mig punt fet amb pedra sorrenca que aixopluga la font pròpiament dita. L'aigua procedeix d'una deu natural que a finals del s. XIX fou canalitzada i que s'acumula en un dipòsit. Sobre la font hi ha la següent llegenda, força desdibuixada: 'ANY 1881. LA MILLORA D'AQUESTA FONT SE DEU A LA GENEROSITAT DEL M. IL. SER. DR. RAMON CASALS VICARI GENERAL DE SOLSONA Y RECTOR QUE FOU DE OLVAN'.</p> | 08144-137 | Nucli antic d'Olvan | <p>Fins a començaments del s. XX el poble d'Olvan no va disposar de conduccions d'aigua per al veïnat; fins que s'executà aquesta obra d'infraestructura hidràulica la font d'Olvan proveïa d'aigua als habitants del poble. Tal com explica la llegenda que hi ha gravada, la canalització i conducció fou pagada, l'any 1881, pel que havia estat rector d'Olvan entre 1865-1875.</p> | 42.0567174,1.9082630 | 409664 | 4656650 | 1881 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54971-p3070210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54971-p3070224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54971-p3070222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 54988 | La bauma de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-de-la-bauma | <p>Balma situada prop de la masoveria del mateix nom, és una cavitat excavada sota una gran i massissa de pedra sorrenca que avui es troba força plena de bardissa i vegetació. L'espai interior és força gran, tot i que avui és reomplert de fang que li ha restat capacitat; és orientada a llevant. Delimitant <span lang='CA'><span>la balma, a</span></span> la part frontal de<span lang='CA'><span> l'extrem nord, hi ha un mur de pedra de mides irregulars i alguns carreus desbastats tot unit amb morter de calç, Al costat nord hi ha una fornícula de petites dimensions excavada al tapàs.</span></span></p> | 08144-154 | La Bauma | <p>Aquesta balma donà nom a la masia veïna; la tradició oral li atribueix funcions d'habitatge des de molt antic, tot i això no consten referències documentals conegudes d'aquesta balma com a tal. Situada dins la propietat de Ferreres d'Olvan, la masoveria de la Bauma es va construir a finals del s. XVIII i des d'aleshores la balma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> | 42.0614450,1.8952113 | 408591 | 4657188 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070322.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 54989 | Cups de la Bauma o la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-la-bauma-o-la-balma | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de d'elements excavats a la pedra en una codina situada prop del mas de la Bauma i de la bauma que segons la tradició oral fou habitada fins a la construcció de la masia, a finals del s. XVIII. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i una tina, avui parcialment cobertes de terra i vegetació. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,35 m de diàmetre i 0,45 m de profunditat. Pel que fa a la tina és de planta circular, té un diàmetre de 2,00 m i una profunditat de 1,25 m; es calcula que la seva capacitat total és de 3.900 litres (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 226-227).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base dues piques de decantació esglaonades i connectades per un canal també picat a la roca. En el mateix pla de roca hi ha altres encaixos i un altre rebaix de planta circular que segons els germans Coromines podria correspondre a un espai per reservar aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-155 | La Bauma | <p>La Balma és un masoveria de Ferreres d'Olvan, la casa es va construir a finals del s.XVIII i va prendre el nom de la bauma veïna que, segons la tradició oral, fou durant molts anys habitatge. Des de la construcció de la casa l'antiga bauma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de la casa de la Balma correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0609400,1.8951100 | 408582 | 4657133 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54989-p3070275.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54989-p3070278.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'una tina medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 54992 | La Balma Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-cogulera | <p>La bauma Cogulera, una cavitat excavada sota d'una gran pedra sorrenca, és de grans dimensions, ja que al seu interior s'hi podien allotjar més d'un centenar de persones. Abandonada des de principis del s. XX està coberta de vegetació i fangs. El nom de Cogulera pot derivar de cugula, una planta de la família de les gramínies que creix en erms, vorals de camps i camins i d'una alçada entre 50 i 100 cm.</p> | 08144-158 | La Riba | <p>Per la tradició oral sabem que aquesta balma fou utilitzada com habitatge fins a començaments del s. XX ja que, a part de ser molt espaiosa, el que permetia mantenir a cobert persones i animals domèstics, en el seu interior hi ha unes filtracions d'aigua que, recollida degudament, podia solucionar el proveïment de líquid sense haver de moure's de casa.</p> | 42.0850400,1.9357600 | 411979 | 4659766 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54992-foto-08144-158-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 54993 | Font del Tubang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tubang | <p>Situada en un indret encofurnat, sota la masia de la Riba i vora la riera del mateix nom, hi ha unes grans roques, una de les quals, fa una mica de balma: del seu fons surt una deu d'aigua cristal·lina que, quan la riera baixa crescuda, queda coberta pel seu corrent. Aquest paratge, antigament força popular, és conegut amb el nom de la font del Turang.</p> | 08144-159 | La Riba | 42.0672100,1.9302800 | 411501 | 4657792 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||||
| 54999 | Els estrets de la riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-estrets-de-la-riera-dolvan | <p>Al peu de la riera d'Olvan i prop de la masoveria de les Cases hi ha el paratge dels Estrets, un paratge riberenc molt concorregut per la gent d'Olvan que aprofitava els tolls d'aigua per banyar-s'hi, i reunir-se per a fer berenars i fontades. Prop d'aquest indret hi ha un gual conegut amb el nom de 'pas dels carros' per què els carruatges travessaven la riera d'Olvan en aquest lloc quan anaven o tornaven de Gironella.</p> | 08144-165 | A la riera d'Olvan | 42.0495300,1.8995000 | 408929 | 4655861 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210336.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 55006 | Tines de Ferreres d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ferreres-dolvan | <p>COROMINAS; R. I COROMIAS, J. 'Les tines excavades a la roca de les Ferreres d'Olvan', a l'Erol nº 65, p.34-37.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de tres tines o cups circulars alineats i a tocar l'un de l'altre. La tina central és molt més gran que les altres dues, que tenen una capacitat similar. La tina central té un diàmetre de 1,95 m, una alçada de 1,05 m i una capacitat total de 3.100 ml; les mesures de la tina del costat oest són, 1,25 m de diàmetre, 0,90 m d'alçada i 1.100 ml de capacitat; i les de la tina del costat est, 1,15 m de diàmetre, 1,20 m d'alçada i 1.200 ml de capacitat <span lang='CA'><span><span><span><span>(COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 228-229).</span></span></span></span></span> Es troben situades al pendent d'una codina sorrenca i disposades paral·lelament al marge d'aquesta, i sota mateix s'hi excavaren unes piques circulars de decantació on reposaria el líquid abans d'ésser transvasat.</p> | 08144-172 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una concòrdia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del segle XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del segle XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li va permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0580500,1.8863100 | 407850 | 4656821 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310602.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els propietaris de la masia de Ferreres van descobrir ocasionalment les tines amagades en mig de la vegetació; ells mateixos van netejar l'indret i van localitzar fragments de ceràmica que s'han atribuït d'època alt medieval i fragments de 'tegulae' així com un element de ferro i utensilis de pedra granítica que hom ha identificat com a percussors o elements per a la molta de cereals. Totes aquestes troballes es conserven a la casa Ferreres. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 55007 | Corrandes i dites d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrandes-i-dites-dolvan | <p>Fitxa d'Etnografia i Folklore. Pobles del Berguedà, Àmbit de Recerques del Berguedà : Fitxa d'Olvan feta per Ramon García (1988).</p> | <p>Corrandes de la literatura oral transmeses de pares a fills i que relacionen els municipis d'Olvan, Gironella i Casserres: 'A Casserres són boniques, i a Gironella garrins, a Olvan són llamineres burladores de fadrins'. 'Si a Casserres són boniques i a Gironella gentils, a Olvan són llagrimoses burladores de fadrins'. 'A Olvan, la tranquil·litat més gran'. 'A Olvan les bruixes hi van i a Gironella s'hi estan' 'A Olvan i a Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra' 'Cal Costa, cal Barbut i Salacruc, tres cases de poc suc'. 'Cal Costa, cal Barbut, Gotzenes i Salacruc, quatre cases de poc suc'.</p> | 08144-173 | <p>Informació proporcionada per Ramon Mª Canudas, Valentí Sans i Ventura Castanyer, a Ramon García l'any 1988 (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà).</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 55008 | Cançó de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-valldaura | <p>SERRA VILARÓ, Joan: 'El cançoner del Calic', l'Avenç, Barcelona 1913, p.74</p> | <p>Cançó recollida per Joan Serra Vilaró a l'obra 'El cançoner del Calic' (1913): 'Mentides diuen la gent; veritats no en diuen gaires: diuen que no tinc galans i en tinc la casa enrotllada. De lluny me miro l'amor que de prop no goso gaire. Trenta-vuit o trenta-nou, a la ratlla de quaranta. No n'estimo sinó un que n'és fill de Valldaura n'és petit i eixerit i bonicot de la cara.'</p> | 08144-174 | Valldaura | <p>El cançoner del Calic fou recollit per Mn Joan Serra Vilaró i editat l'any 1913; recull una bona colla de cançons, la majoria avui perdudes, que aquest pastor de Bagà de principis de segle cantava; es tracta d'una colla de cançons aleshores prou vives però que avui gairebé estan del tot perdudes. La que reproduïm fa referència a Valldaura i és l'única que hem identificat relacionada amb el terme municipal d'Olvan. Per ser tant excepcional, la considerem Patrimoni immaterial.</p> | 42.0801171,1.9421125 | 412498 | 4659213 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 55009 | Llegenda del castell d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolvan | <p>AMADES, Joan: ''Folklore de Catalunya. Rondallística', Editorial Selecta, Barcelona 1950, p. 1347. BERNADES, E.: 'El castell d'Olvan', dins de 'Llegendes del Berguedà', a l'Erol nº 20, p.20 i 26-27, Berga 1987.</p> | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou recollida per Joan Amades i diu així: 'Els moros se'n volien apoderar i el van tenir voltat durant set mesos lluitant sense no parar mai. La majoria dels defensors havien mort, uns de ferides, altres de cansament i de fam. El senyor del castell estava desanimat i més encara la poca gent que li restava, puix que cada dia els moros eren més i major la seva fúria, mentre que els del castell, anaven perdent gent i forces cada dia. El senyor estava decidit a rendir el castell, i quan va sortir dalt de la muralla per aixecar bandera blanca, va veure dalt del cel una gran creu platejada com d'argent. Va creure que era un avís que el cel li enviava perquè no es donés i seguís lluitant, i així va fer-ho i, com obra de miracle, amb les quatre pedres que tenien els del castell queien sobre els moros com a mosques; aquests van agafar por i van fugir, i el castell restà lliure i salvat. En record d'aquest prodigi el senyor d'Olvan va adoptar pel seu escut una creu platejada damunt d'uns fons de blau cel'.</p> | 08144-175 | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou contada per Josep Casals, de Sant Julià de Cerdanyola, l'any 1925 a Joan Amades.</p> | 42.0570838,1.9053018 | 409420 | 4656693 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 55011 | Gorg del Garrofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-garrofi | <p>La riera d'Olvan forma, just a l'alçada del molí de can Llop, un interessant salt d'uns 10 metres que es coneix amb el nom de el gorg del Garrofí. L'indret és un lloc destacat de la riera, ombrívol i frescal, envoltat de paisatge i bosc de ribera.</p> | 08144-177 | Can Llop | <p>El gorg del Garrofí és situat prop de can Llop i del molí del mateix nom. La informació oral indica que en aquest indret i aprofitant el salt natural de 10 metres, s'hi instal·là una roda de pales per fer electricitat per a la casa de can Llop. Avui no en queda res d'aquest enginy.</p> | 42.0453700,1.8941500 | 408481 | 4655405 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55011-foto-08144-177-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 55020 | Element petri de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/element-petri-de-la-tor | <p>Es tracta d'un element immoble excavat en una roca propera a la masia de la Tor. Té forma quadrangular i consta d'un petit rec a la part superior; probablement en aquest espai s'hi encastava algun enginy que aprofitava com a paret la mateixa roca. Tot i que es fa difícil interpretar la seva funció, podria tractar-se d'un forn per a fer oli de ginebre, semblant, encara que més rústec, al que s'ha trobat prop de la masia cal Roig.</p> | 08144-186 | La Tor | <p>El nom de la masia desorienta una mica ja que Tor, normalment, és un topònim relacionat amb torra i aquesta casa ni per la seva situació geogràfica ni per la seva estructura no sembla que hagi de correspondre a cap de les antigues torres de defensa d'època medieval. Amb tot, la masia és documentada, al menys, des de l'època baixmedieval i més concretament des del s. XV. Jaume de la Tor era, l'any 1445, un dels cònsols de l'exterior de la Vila de Gironella. Sembla que al segle XVI compraren aquesta propietat als Fuives, amos d'una altra casa de pagès veïna.</p> | 42.0771300,1.9187600 | 410562 | 4658905 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55020-p1280173.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 88291 | Rellotge de sol de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ferreres | <p>https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Mostra algunes parts lleugerament deteriorades. | <p>Rellotge de sol de vareta, situat a la façana principal de l'edifici, és del tipus vertical declinant amb orientació sud-oest. Les línies horaries són de 9 a 6, amb línies llargues fins la vareta per les que marquen les hores i línies més curtes per a les mitges hores. Els nombres són indicats en xifres romanes incises en el suport.</p> <p>El rellotge es mostra a mode de plafó lleugerament sobresortit del pla de la façana; el perfil per sota les xifres és decorat amb formes corbades combinades amb altres menors angulars. </p> | 08144-187 | Masia Ferreres | 42.0571847,1.8813539 | 407438 | 4656730 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120453.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 4873.Sota el rellotge hi ha un plafó amb un sagrat cor.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 88939 | Tina de Cal Marceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-marcelo | <p>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</p> | La vegetació cobreix part de les estructures | <p>La casa de Cal Marceló es troba bastida damunt una codina en la qual s'hi conserven les restes d'una tina de vi. Aquesta, està situada a la part superior i en un extrem de la mateixa codina on hi ha la casa. Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i la tina, avui reomplertes de terra i vegetació. La tina és de planta circular i té un diàmetre de 2,20 m, es calcula que la seva capacitat total és de 8.000 litres (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 216-217). En connexió amb la tina trobem el follador, on s'aixafava el raïm, es tracta d'una cavitat també de forma cilíndrica de poca profunditat. A l'extrem oest de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i la cubeta de decantació. En el mateix pany de roca hi ha altres encaixos, alguns potser corresponents a caps de biga que són testimoni de l'existència d'antigues estructures construïdes en aquest indret.</p> | 08144-191 | Cal Marceló | <p>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de Cal Marceló correspon amb les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </p> <p> </p> | 42.0520231,1.9059913 | 409470 | 4656131 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200287.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'una tina medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 89000 | Tines de Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-sastret | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Terra i vegetació cobreix part de les estructures. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Sastret es troba bastida damunt una codina a pocs metres al sud de la qual s'hi conserven les restes de dues tines de vi; situades una al costat de l’altra, tot compartint follador. Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i les dues tines, avui totes reomplertes de terra i vegetació. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,03 m de diàmetre i de profunditat no calculada, generalment de poca fondària. Aquest es troba situat més o menys centrat entre les dues tines i a pocs centímetres d’ambdues; degué ser emprat per ambdues tines. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Pel que fa a les tines, totes dues són de planta circular, la més gran té un diàmetre de 1,80 m i es calcula que la seva capacitat total és de 2.600 litres, i pel que fa a la tina del costat més nord, té un diàmetre de 1,35 m i una capacitat total relativa de 1.950 litres (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 224-225).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem els forats de cadascuna de les boixes respectivament; en el cas de la tina més gran, amb la cubeta de decantació. En el mateix pany de roca hi ha altres encaixos i una filera de rebaixos picats a la roca, a manera de graonat erosionat pel pas del temps. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-194 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de Cal Sastret correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0577608,1.9016720 | 409121 | 4656773 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130156.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'una tina medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89001 | Tina de Sant Martí de Minoves o de Llavaneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-sant-marti-de-minoves-o-de-llavaneres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Les restes es troben en part cobertes de terra i vegetació, a més, estan afectades per l'erosió. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el turó rocós i allargat on es troben les restes de l’antic poblat i de l’església de Sant Martí de Minoves o de Llavaneres, es localitzen també les restes d’una tina al costat de llevant, més concretament a la part sud-est i a pocs metres de les restes que s’atribueixen a l’església. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt d’estructures negatives excavades a la mateixa roca, en un extrem de la codina per tal d’aprofitar el desnivell de la mateixa i facilitar-ne la construcció. Concretament, s’identifica el rebaix del follador, de planta irregular, tendint a rectangular, amb el canal que connecta amb la tina; aquesta és de planta circular, avui reomplerta de terra. Les mesures de la tina són 1,70 m de diàmetre, una alçada aproximada de 50 cm i una capacitat d’uns 1000 litres aproximadament. Per les característiques que mostra, els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.223) referencien la tina com a tinardó. Al peu del tinardó, hi ha un rebaix on s’observa el forat de la boixa. També s’observen alguns altres forats, encaixos i rebaixos, força erosionats pel pas del temps, com un trencaaigües al costat est del tinardó. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El follador correspon a l’espai on s’aixafava el raïm, el most del qual fluïa cap a la tina, en aquest cas, tinardó, del qual es considera que es trascolava a la tina de fermentació, que podria es creu que podria correspondre a la tina o cup situat metres més avall, al peu d’altres restes d’estructures de murs que poden correspondre al poblat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i les dues tines, avui totes reomplertes de terra i vegetació. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,03 m de diàmetre i de profunditat no calculada, generalment de poca fondària. Aquest es troba situat més o menys centrat entre les dues tines i a pocs centímetres d’ambdues; degué ser emprat per ambdues tines. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>(COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 222-223).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-195 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina amb follador, formada per dos dipòsits a tocar i comunicats, es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0776157,1.8858759 | 407843 | 4658995 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310427.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'un tinardó d’època medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89002 | Ca l'Esqueller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesqueller | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Masia situada a les afores del nucli urbà d'Olvan, a uns 350 metres en línia recta a l’est del poble. La casa és de planta rectangular, consta de tres nivells, planta baixa, pis i golfes; té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual és orientada al sud-est. En el frontis principal, les obertures estan distribuïdes regularment a partir de tres eixos verticals. Pel que fa a les obertures, la planta baixa trobem la porta d’accés amb llinda de biga de fusta sobre muntants de maó massís, flanquejada per petites finestres, també de llinda de fusta però brancals de carreus. A nivell de planta primera trobem tres obertures senzilles, amb la mateixa configuració, cadascuna conforma un balcó sense voladís, amb barana de ferro amb barrots decorats a partir de girs de la barra junt amb peces que defineixen volutes a la zona central. Al darrer nivell, sota el carener, hi ha una gran obertura a manera d’eixida que obra a les golfes, formada per tres arcs de mig punt separats per columnetes, tot fet de maó massís, i amb <span>barana</span> cegada, també en maó; per contra, els muntants dels extrems són de carreus poc visibles per l’arrebossat parcial que els cobreix. A més a més, a nivell de les golfes, també hi ha una obertura de finestra a banda i banda de la galeria, en aquest cas de tipus molt senzill. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de pedra força escairada i picada. Els murs estan coberts parcialment per un arrebossat senzill.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa compta amb diversos annexes, coberts i altres construccions pròpies d’una masia i explotació agropecuària, alguns d’època recent. La masia havia tingut un edifici destinat a masoveria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-196 | 42.0567303,1.9011913 | 409079 | 4656659 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150289.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89005 | Riera de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-portella | <p><span><span><span><a href='http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/03_el_medi_hidric_a_catalunya/03_zones_protegides_i_habitats/06_reserves-naturals-fluvials/Llobregat/11RNF_Caocalera_Riera_Portella.pdf'>http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/03_el_medi_hidric_a_catalunya/03_zones_protegides_i_habitats/06_reserves-naturals-fluvials/Llobregat/11RNF_Caocalera_Riera_Portella.pdf</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html#param=param&text=Reserves%20naturals%20fluvials&color=vermell&background=topo_ICC&BBOX=151025.229358,4485000,642974.770642,4752000&layers=AIGUA_RNF,AIGUA_HABITATS_RNF'>https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html#param=param&text=Reserves%20naturals%20fluvials&color=vermell&background=topo_ICC&BBOX=151025.229358,4485000,642974.770642,4752000&layers=AIGUA_RNF,AIGUA_HABITATS_RNF</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/delimitacion-y-restauracion-del-dominio-publico-hidraulico/Catalogo-Nacional-de-Reservas-Hidrologicas/informacion/cuencas-internas-cataluna/cabecera-riera-portella/default.aspx'>https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/delimitacion-y-restauracion-del-dominio-publico-hidraulico/Catalogo-Nacional-de-Reservas-Hidrologicas/informacion/cuencas-internas-cataluna/cabecera-riera-portella/default.aspx</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2007/07/16/pdfs/A03151-03189.pdf</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>La riera de la Portella neix al municipi de la Quar i entra al terme d’Olvan per la zona nord, creuant vers la zona central-nord i fins l’extrem oest, tot desaiguant al Llobregat, a l’alçada de la Plana, constituint un dels afluents de la riba esquerra del Llobregat. Amb una longitud total aproximada de 6,10Km dins el municipi d’Olvan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Discorre per una vall més aviat fonda i estreta, amb un recorregut sinuós, amb diversitat de corbes tot conformant alguns meandres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat no ser una riera molt cabalosa, té un constant i remarcable flux d’aigua. Fet palesat, amb la presència de diversos pantans en el seu recorregut, com el pantà de Fuïves i el de Minoves, amb finalitat d’acumulació d’aigua per ús de la població de Gironella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la riera, la seva capçalera, està inclosa en la declaració de “Reserves naturals fluvials de Catalunya” sota la denominació “Capçalera de la riera de la Portella” (amb el Codi ES100RNF100006) formant part de les conques internes de Catalunya, dins la tipologia de rius de muntanya mediterrània calcària. La reserva abasta des de la capçalera de la riera fins a la cua del pantà de Fuïves, amb una longitud total de la reserva de 4,91 km que discorren entre els dos termes municipals indicats, La Quar i Olvan. En aquest sentit, la descripció que ressenya la fixa de la reserva de l’Agència Catalana de l’Aigua aporta el següent detall: “La reserva transcorre dins l’espai protegit de la Serra de Picancel, des de l’inici de la massa d’aigua fins a la cua del Pantà de Fuïves. Es tracta d’un curs de règim permanent amb una gran riquesa florística. L’ecosistema forestal format per boscos mixtos de pi roig (<em>Pinus sylvestris</em>) i roureda (<em>Quercus faginea, Q. pubescens, Q. rotundifolia</em>) conflueix amb el bosc de ribera amb abundància principalment de freixes (<em>Fraxinus excelsior, F. angustifolia</em>) i sargues (<em>Salix eleagnos, S. purpurea</em>). A primera línia trobem una estreta franja de joncedes (de <em>Scirpus holoschoenus</em>) i prats inundables, i de manera puntual també alocars (<em>Vitex agnus-castus</em>), però només en aquells llocs on el substrat deixa arrelar ja que aquest presenta un elevat percentatge de la llera amb afloraments de la roca mare. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una reserva amb poques pressions antròpiques llevat de les pistes forestals i la pastura, molt puntualment, motiu pel qual l'aigua i l’ecosistema aquàtic presenten un bon aspecte i molt bona qualitat.”</span></span></span></p> | 08144-199 | <p><span><span><span>La inclusió de la capçalera de la riera com a reserva fluvial es realitzà en el marc del Reglament de la planificació hidrologia (Reial Decret 907/2007), en el qual, resumidament, es defineixen les reserves naturals fluvials com a masses d’aigua de la categoria riu amb escassa o nul·la intervenció humana i que presenten un alt grau de naturalitat, amb la finalitat de ser preservades sense alteracions i conservant els seus valors naturals, segons article 22 del Reial Decret 907/2007, de 16 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya estableix 38 reserves, que formen part de 34 masses d’aigua.</span></span></span></p> | 42.0744295,1.9037554 | 409317 | 4658622 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89005-p3210610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89005-p1310660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89005-p1310650.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La vall de la riera de la Portella és un espai de connexió natural i xarxa de comunicació històrica. A la capçalera de la riera s’hi localitza el monestir de Sant Pere de la Portella (municipi de la Quar), una antiga quadra i abadia benedictina fundada pels volts de l’any 1000; a la zona també s’hi ubica el desaparegut castell de la Portella, inicialment, centre de la senyoria del llinatge. La nissaga entroncà amb els Fenollet, vescomtes d’Illa, els quals al 1369, vengueren les possessions de la Portella i Lluçà a la baronia dels Pinós, senyors de l’alt Berguedà, que potenciarien Gironella com a centre de la baixa baronia en detriment d’Olvan. A nivell de patrimoni natural, malgrat gran part de la vall de la riera es veié enormement afectada pels incendis forestals de l’any 1994, la seva vàlua en termes d’interès fluvial i natural dins el municipi són destacables. En aquest sentit, especialment cal referir-se al tram superior que conforma la reserva natural fluvial (incloent la part inicial que forma part del veí municipi de la Quar) i, d’altra banda, al pantà de Fuives, una zona humida d’especial interès no catalogada. Les coordenades (UTM ETRS89 31 N) de l’inici de la reserva natural fluvial al terme municipal de la Quar són X: 412.067,40 – Y: 4.661.716,13, i del punt final, al terme d’Olvan, N: 409.325,82 – Y: 4.658.943.04.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89006 | Font de Ca la Manela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-la-manela | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font bastant coneguda per la gent de la població veïna de Gironella pel fet de trobar-se propera a aquesta població, prop del límit del terme municipal d’Olvan per aquest costat. La font té la surgència en el marge que es troba sota la carretera C-1411z, prop de presa de la fàbrica de Cal Metre, i molt propera al nivell de l’aigua. A la part baixa del marge i talús de la carretera trobem un petit frontal de tosca i vegetació en el qual hi ha un tub pel qual brolla l’aigua de la font. Un regueró condueix l’aigua vers el Llobregat, que discorre al peu mateix de la font.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-200 | 42.0409530,1.8785029 | 407179 | 4654931 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170075.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 89173 | Llinda de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-serra | La data incisa està una mica degradada. | <p>Llinda plana monolítica formada per un bloc paral·lelepípede tallat i amb la superfície vista amb polit picat. Hi consta gravada la data 1787. Es tracta d'una llinda de la porta de la casa actualment coneguda amb el nom de Cal Serra. La porta obra a nivell de planta baixa; la casa té una altra porta d'accés pel carrer de l'Escola.</p> | 08144-209 | Carrer de l'Escola, 21 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada en un dels carrers que es degueren anar configurant a partir del nucli central d’origen medieval. Ocupant parcel·les que es degueren anar construint a partir del segle XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568776,1.9050189 | 409397 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89173-pb010199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89173-pb010202.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La llinda està situada en un edifici cap de carrer, ocupant una parcel·la que li permet afrontar a tres carrers. Pel costat del carrer de l'Escola hi havia hagut un petit bar fins entorn els anys setanta o vuitanta del segle XX.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89250 | Turó de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castello | Les restes conservades visibles són escasses i cobertes de vegetació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Castelló s’hi localitzen les restes d’un mur de carreus rectangulars col·locats a trenca junt. Són visibles poques fileres i un tram curt del mur. El lloc és cobert de vegetació, sobretot arbustos, que dificulten la localització o identificació de més restes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-225 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El topònim del turó i de la masia situada al peu del turó porten a pensar en la possibilitat que al lloc hi hagués hagut una construcció de tipus casteller, un punt de vigilància o control. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Les referències al mas Castelló es remunten almenys fins al segle XVI. En aquest sentit, el fet que les restes de la masia no mostrin, aparentment, elements arquitectònics o restes d’estructures visibles que indiquin unes cronologies clares de la casa que puguin correspondre al segle XVI. A la vegada que el topònim es considera que podria referir-se a una construcció fins i tot d’època anterior, porta a pensar que les estructures identificades dalt del turó, podrien correspondre amb unes restes relacionades amb una construcció vinculada al topònim que dona nom al lloc.</span></span></span></span></span></p> | 42.0664502,1.9304863 | 411517 | 4657707 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p3280232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010235.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les notícies orals recollides per la família de la masia de la Riba, assenyalen que dalt del turó havia estat un lloc utilitzat durant la Guerra Civil com a punt de control i atac. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89253 | Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcogull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Puigcogull s’hi localitzen les restes de diversos murs que defineixen una construcció que estaria conformada per diverses estances. Les estructures es troben en un lloc boscós jove, cobert de sediment i vegetació, fet que dificulta veure les restes. Es poden distingir algunes traces dels mus sobretot pels solcs que es conformen entre les alineacions dels murs. S’observen algunes parts de parament del mur tot i que són visibles molt poques fileres </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-227 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 1285 en una reconeixença que fa l’abat de la Portella a dona Tomassa, en relació a donació i establiment de les dècimes d’Olvan que tenia per ella Guillem de Vall a la mateixa parròquia durant trenta anys, entre altres, l’abat dona fe amb diversos homes propis de l’abat, entre els quals Pere Puigcogull (BOLÓS: 2009, 699). </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Puigcogull consta documental almenys des del segle XVI, al 1563, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella, entre les quals el seu mas Ballaró i el mas Puigcogull, del qual en dona les afrontacions (BOLÓS: 2009, 703). Posteriorment al 1663 el mas Puigcogull consta unit al mas Ballaró, i el té en alou de la badia de la Portella Rafael Canudas, consta que es realitzaren confessions de les possessions també als anys 1610 i 1773 (BOLÓS: 2009, 738).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes que s’identifiquen dalt del turó anomenat Puigcogull podrien correspondre al mas del qual consten referències documentals. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0611618,1.9257210 | 411115 | 4657125 | 08144 | Olvan | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280256.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89288 | Font del Rull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rull | <p><span><span><span>Font situada al peu de la riba esquerra de la riera de la Riba i més concretament, al costat sud del pantà d’Olvan. La font està emplaçada en un marge situat sota l’antic traçat de la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès; en el pendent del terreny trobem els brolladors d’aigua, en un entorn obac i frescal. La font consta de diferents tubs de sortida d’aigua continua, aixetes o sobreeixidors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai està condicionat amb escales i baranes per facilitar l’accés als diferents punts d’aigua. El lloc es caracteritza per ser un entorn ombrívol i frescal amb el pantà de fons. Al racó també trobem algunes estructures corresponents a la captació d’aigua de la font per l’abastiment d’aigua al poble. </span></span></span></p> | 08144-230 | <p><span><span><span>La font del Rull és coneguda i freqüentada per gent del poble i d’algunes poblacions veïnes. Es tracta d’una de les principals fonts d’abastament d’aigua del poble d’Olvan; en el seu moment, la canalització d’aigua de la font vers el poble, cap al dipòsit del Serrat del Quirze, va suposar una gran millora per la població podent comptar amb aigua corrent a les llars. Les obres de canalitzacions i subministrament d’aigua van fer-se a partir de diverses fases al llarg de diversos anys del segle XX; destacant que a l’any 1932 es va realitzar la canalització i abastament al poble d’aigües provinents de la Font del Rull i que posteriorment, als anys seixanta del segle XX, es van instal·lar bombes d’aigua per millorar el subministrament d’aigua a les llars del poble d’Olvan.</span></span></span></p> | 42.0514295,1.9099351 | 409796 | 4656061 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89288-p1310622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89288-p1310617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89288-p1310625.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89403 | Camí ral a Sant Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-a-sant-maurici | el camí compta amb parts asfaltades, altres de pista de terra, i altres sender. Es va perdent el record del recorregut. | <p><span><span><span>El camí ral de Sant Maurici a Olvan té un recorregut que des de la plaça de l’església parroquial d’Olvan té continuïtat cap a la zona de l’Ajuntament, seguint cap al torrent de la font d’Olvan seguint pel camí que porta cap al campament d’Olvan, té continuïtat tot passant entre les dues masies del Ballaró i Boladeres per dirigir-se cap a Collcervera, en aquest punt prendrem sentit nord (abandonant el traçat del GR1) seguint la pista fins arribar a les runes de la masia l'Ocata, on continua el corriol que passa a peu mateix dels murs de la façana lateral. Des d’aquí continua en direcció nord ja entrant a terme del municipi de Sagàs fins arribar a Sant Maurici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El trajecte del camí, actualment, passa per trams asfaltats, pistes forestals i corriols. Part del recorregut és compartit amb el GR-1.</span></span></span></p> | 08144-239 | creua part del municipi d'oest a est, des del nucli d'Olvan vers llevant. | 42.0715423,1.9507599 | 413201 | 4658252 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89403-p2210108.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de l’Ocata també hi ha una variant més contemporània que permet arribar fins a Sant Maurici per antigues pistes i en traçat també actualment asfaltat. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89404 | El Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llobregat | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat, als termes municipals d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. DOGC 4940 de 3 d'agost de 2007.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>VILADRICH, L. GORCHS, M., MACARRO, J. BUSQUETS, J. M., AYMERICH, P., CABANAS, L., SANTACREU, J. (1990): <em>'La conca del Llobregat al Berguedà des de la perspectiva de les ciències de la natur</em>a'. L'Erol, núm. 30, pàg. 7-25.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | En alguns trams caldria una actuació de neteja i manteniment de l’entorn del riu, així com intervencions per la millora de la qualitat de l’aigua. | <p><span><span><span>El riu Llobregat configura el límit natural i administratiu del terme municipal de gran part de l’extrem de ponent; aproximadament des de la zona on rep el rec del Corral del Montsent (des d’aigües amunt de Cal Rosal) fins a l’extrem sud-oest del municipi a tocar de Gironella, a l’alçada del trencall de la carretera C-154 que porta de Gironella a Olvan (a la zona anomenada del Purgatori). En aquest tram, a més del rec esmentat, el riu rep com a afluents els cursos fluvials de les aigües de la rasa de Sant Martí, la riera de la Portella i el rec de Fuià. Pel que fa a les aigües de la riera d’Olvan o de la Riba, aquestes desaigüen dins el poble de Gironella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit del terme és pel mig del llit del riu, fet que determina que sigui la llera esquerra la que forma part d’Olvan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a massa d’aigua fluvial, al seu entorn es desenvolupa un ecosistema aquàtic que aporta una gran biodiversitat al municipi, tot i que amb graus de conservació diferenciats segons el tram. En aquest sentit, es tracta d’un riu amb un elevat grau d’actuació i afectació humana, especialment per l’explotació de les seves aigües per part de diferents fàbriques, essencialment antigues tèxtils que es construïren en el seu recorregut, afegit a altres usos, com la generació d’energia o el subministrament d’aigua de rec, entre altres. Pel que fa a l’ecosistema associat, el de bosc de ribera afavoreix la presència de diverses espècies de fauna; es poden observar diversitat d’aus com poden ser el bernat pescaire (Ardea cinerea), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), l'oreneta cuablanca (Delichon urbica) o el rossinyol bord (Cettia cetti), entre altres. L’entorn esdevé també lloc de localització o pas de mamífers com el senglar, la guineu, el teixó, etc. A les seves aigües s’hi detecten algunes espècies de peixos, entre les quals, la truita comuna (Salmo trutta fario), la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus), el barb comú (Barbus graellsii), junt amb d’altres. Al bosc de ribera desenvolupat al seu entorn hi trobem salzes (Salix alba), pollancres (Populus nigra), verns (Alnus glutinosa), àlbers (Populus alba), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), i altres espècies junt amb una àmplia diversitat de vegetació, arbustos i altres plantes, el gatell (Salix cinerea), l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), etc. </span></span></span></p> | 08144-240 | <p><span><span><span>El riu Llobregat és un dels cursos fluvials més importants de Catalunya, la seva presència dins el municipi d’Olvan condiciona i determina la seva història i defineix la topografia del territori. Ha esdevingut un element important com a recurs hidrològic que discorre pel terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX i XX, a redós del riu Llobregat s'hi van instal·lar gran nombre de fàbriques tèxtils que requeriren la construcció de rescloses i canals per al seu funcionament, moltes de les quals van desenvolupar colònies tèxtils molt nombroses a la comarca; al municipi d’Olvan, testimoniat amb la colònia Cal Rosal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el tancament de la majoria d’aquestes indústries del teixit, els seus sistemes de captació i generació d’energia han continuat funcionant i estan actives com a petites centrals elèctriques. </span></span></span></p> | 42.0714447,1.8689471 | 406433 | 4658327 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p3130062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p3130070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p2270003.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Rosal va patir la gran riuada del 1982.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89405 | Riera de la Riba/Riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-ribariera-dolvan | En alguns trams caldria una actuació de neteja i manteniment de l’entorn del riu, així com intervencions per la millora de la qualitat de l’aigua. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal que es genera a partir dels recs que vessen les aigües de la zona nord-est, com els de Cal Vicenç i Cal Batlló, així com els de Sant Salvador, a la part més propera a la zona del Campament d’Olvan. També al peu de Ca l’Esmolet (a l’entrada sud del poble d’Olvan) rep les aigües del Rec de Cabots, a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El seu recorregut és aproximadament del nord-est vers el sud-oest fins a desaiguar al riu Llobregat dins el poble de Gironella, al peu del casc antic i del pont vell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>No es tracta d’una riera molt cabalosa però és constant i ha permès l’aprofitament històric de les seves aigües com a força hidràulica, aigua de rec, abastament d’aigua a la població o altres usos. La zona coneguda com els estrets de la riera d’Olvan i altres punts del seu curs, han estat lloc de bany habitual a èpoques o temporades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> </span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la seva llera hi trobem el petit pantà del Campament i el pantà d’Olvan. També es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop. Les seves aigües, junt amb les de la Font d’en Fèlix i del Rull, aquesta situada a peu del pantà d’Olvan, són les que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En diferents graus de conservació, a l’entorn de la riera trobem un ecosistema que afavoreix la biodiversitat del municipi, destaca especialment el bosc de ribera amb tota diversitat de flora i fauna associada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08144-241 | 42.0515623,1.9082258 | 409655 | 4656077 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3140053-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3210009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3210402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3210411.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pròpiament la riera de la Riba correspondria al tram del curs fluvial a partir del qual els recs de la Riba (Cal Vicenç i Cal Batlló) uneixen les seves aigües i fins aproximadament a Ca l’Esmolet, a l’entrada sud del poble d’Olvan, on rep les aigües del rec de Cabots. A partir d’aquí, aigües avall, la denominació més acceptada correspondria a la riera d’Olvan i fins a desaiguar al Llobregat. Tot i això, el nom de la riera de la Riba és molt emprat en tot el recorregut i fins a vessar les aigües al riu Llobregat, dins mateix de Gironella. Fins i tot en el darrer tram, les referències a un nom o altre, tant per part de la població com en documentació, són emprades ambdues. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89406 | Pantà de Fuives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-fuives | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>s/n (1981): 'La nova presa de Minoves', a <em>El Vilatà</em>, número 2, pàgs. 4-5.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>El pantà de Fuives està ubicat en el curs de la riera de la Portella, aigües amunt de la masia que li dóna nom. Tot i trobar-se al terme municipal d’Olvan, l’embassament abasteix d’aigua potable al municipi veí de Gironella, essent una de les seves principals fonts de subministrament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La presa és de formigó, té planta rectangular i la part frontal atalussada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data <span>1981</span>, la revista <em>El Vilatà</em> (s/n:1981) informava de les obres de construcció de la nova presa, en aquell article anomenant l’embassament com a Pantà de Minoves. Obres que s’iniciaren al 1975 però que s’allargaren fins anys després, a causa de diverses aturades i circumstàncies esdevingudes durant el procés. En aquell moment es referenciava que el pantà tindria una capacitat total d’aigua embassada de 138.240 m3, una longitud de 609 metres i la superfície negada seria de 21.200 m2. També s’indicava que la presa tenia una longitud de coronació de 60 metres, una alçada total de 26,20 metres, una amplada dels fonaments de 22,5 metres i 1,5 metres d’amplada de la coronació. <span>Pel que fa a la comporta, les mides indicades són 400mm per 700mm de fons. (EL VILATÀ, 1981)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest pantà esdevé un element hidrològic rellevant dins el terme municipal i a la vegada, com a zona humida, afavorint un ecosistema amb un destacat grau de biodiversitat. </span></span></span></p> | 08144-242 | <p><span><span><span>La primera presa del pantà <span>també anomenada de Minoves</span> datava de l’any 1927, havia estat construïda per l’empresa Edificis i Construccions <span>(VILATA, 1981</span>). Aproximadament entre els anys 1975 i 1981 es construí la nova presa, la qual va suposar un gran augment de la superfície inundada i, per tant, de la capacitats d’aigua emmagatzemada. Durant l’any 2021 s’han realitzat obres de millora de la seguretat i accessibilitat a la presa de Fuives.</span></span></span></p> | 42.0733623,1.9021613 | 409183 | 4658504 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p8230105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p8230118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p8230123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p1310667.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest pantà rep diverses denominacions, trobant-se referenciat també com a pantà de la riera de la Portella o pantà de Minoves. El fet que l’embassament formi part de la xarxa d’abastament del municipi de Gironella determina que en el curs de la riera, aigües avall de la presa, hi hagi altres construccions i infraestructures que formin part del sistema de captació i transport d’aigües. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89409 | Alzina de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans destacables, situat a la banda de ponent de la masia, a l’altra banda de la pista o camí del Boix i a peu de la bifurcació amb un altre camí secundari. El peu surt del pendent inclinat del marge del camí, fet que ha condicionat que el tronc central sigui lleugerament inclinat. La part superior del canó es bifurca en tres branques principals que al seu torn es divideixen en diverses branques, tot formant una capçada d’uns 17 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-245 | 42.0771963,1.9182657 | 410522 | 4658914 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280157.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 89410 | Alzina de Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigcogull | l'aspecte general és bo, tot i que una part del tronc es troba sec, mort, potser es va veure afectada pels incendis del 1994. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, situat en mig d’un camp de conreu que hi ha al sud del turó de Puigcogull. Amb un port molt vertical, té un canó que es recargola molt lleugerament i es bifurca en tres grans branques a partir de les quals es divideix en altres diverses branques, tot formant una capçada d’uns 13 metres de diàmetre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-246 | <p>El municipi d'Olvan es va veure greument afectat pels grans incendis forestals del 1994, l'entorn pròxim a l'alzina es veié molt arrasat pel foc. Un exemplar d'aquestes característiques, i de dimensions considerables com aquest, destaca en un entorn de bosc jove desenvolupat posteriorment als incendis.</p> | 42.0602223,1.9254613 | 411093 | 4657021 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280352.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89411 | Alzina de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-sant-salvador | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'alzina està situada a pocs metres al llevant de la casa de Sant Salvador, en un petit pla al peu del camí de Campdeparets. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. La part superior del canó es bifurca en dues branques principals però que a la seva vegada es divideix diversitat de branques formant una gran capçada oberta i arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-247 | 42.0648419,1.9188182 | 410550 | 4657541 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140274.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar prou destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan, i també la zona propera a l'alzina, es va veure greument afectat pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 89439 | El nom d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-dolvan | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment als reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>Hom afirma que el nom d’Olvan té el seu origen en l’ajuda que el Rei Moro de Berga va demanar al Rei Moro de Vic. Arrel d’aquesta petició, el segon va enviar un gran exèrcit perquè ajudés al primer. En veure’l passar prop d’Olvan, un cabdill cristià de la zona va exclamar: “<em>On van? Ells la pagaran, com més seran més moriran</em>”.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-250 | 42.0570023,1.9070325 | 409563 | 4656683 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor: “cal suposar que de l’expressió “on van?” del cabdill cristià en surt el nom d’Olvan” | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89440 | El mosso del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mosso-del-pla-del-gol | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, narra la història d’un mosso que havien tingut a la masia del Pla del Gol. Sintèticament la narració conta que, com era comú en moltes masies, aquesta comptava amb un mosso que any rere any hi feia estava en els períodes de més feina. El mosso era una persona molt complidora i treballadora, raó per la qual quan hi feia estada era com un més, fent vida a la casa mateixa, menjant amb la família i dormint en una habitació a la casa, a diferència del que era habitual en aquests casos en que dormien a les pallisses, estables o corts. Un any en arribar el mosso, el Sidro, el masover, va quedar sorprès per l’estat en que es trobava, molt encorbat i demacrat, quan sempre havia estat una persona alta, forta i valenta. El Sidro va demanar-li que li succeïa, el noi va contestar que no n’estava pas de malalt i que el metge només li havia sabut respondre que tot plegat devia ser cosa de bruixeria.</span></span><span><span> Li explicà que feia entorn a mig any que, “quan se n’anava a dormir, semblava com si l’amallonessin; rebia cops a tort i a dret, i duia el cos ple de morats. El més curiós del cas, però, era que per més que intentava tornar-s’hi mai arribava a tocar ningú, i quan aconseguia encendre una espelma comprovava que, es trobés o es trobés, no hi havia ningú amb ell, estava ben sol. I això li passava tan si dormia en una habitació com en una pallissa, i li havia succeït a totes les cases on havia treballat des d’aleshores ençà. Davant l’escepticisme del Sidro, el jove li va ensenyar el pit i l’esquena, i el masover va quedar esgarrifat dels cops que s’hi veien.” Davant d’aquest fet, el mosso va fer-li saber que si ho preferia es busqués un altre mosso. El Sidro “li va dir que no hi patís, que si això era cosa de Bruixes ben aviat s’acabaria, que ell no hi creia pas en aquestes històries.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera nit, els sorolls provinents de l’habitació del mosso van despertar el Sidro, que va adreçar-se a l’habitació, quan per fi va aconseguir que el soroll finalitzés i que el mosso obrís la porta, va poder comprovar que no hi havia ningú però que era com si el mosso hagués rebut una forta pallissa. Els mateixos fets van succeir la nit següent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro preocupat, va fer una proposta al mosso que per tal de poder-lo ajudar i comprovar que succeïa, si ell hi accedia li demanà de poder-se quedar a l’habitació durant la nit. “Quan es varen reiniciar els cops i el jove va començar a cridar novament. El Sidro es va afanyar a encendre una espelma que s’havia procurat per tal d’escatir quin era aquell misteri, però un cop va tenir un xic de llum per albirar-ho va quedar ben esglaiat. A l’habitació no hi havia ningú més que ell i el mosso; ell assegut en una cadira als peus del llit i el mosso estirat damunt del catre. De tant en tant se sentien cops que el masover no podia endevinar d’on sortien i, seguidament, el mosso es recargolava de dolor enmig d’uns crits espaordidors. Malgrat que el Sidro el sacsejava i l’intentava despertar, el noi va continuar dormint fins que, com ja havia passat les dues nits anteriors, al cap d’una estona es va despertar, amallonat novament i sense cap presència física que expliqués el què havia passat.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No podent resoldre la situació, al matí següent el Sidro va consultar amb el mossèn que “li va explicar que ell havia conegut molts casos semblants i que normalment eren fruit d’embruixaments.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro no volent veure patir el mosso, li va demanar que marxés pagant-li el convingut per tota la temporada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“El mosso va marxar aquell mateix dia, després de dinar, i des de l’era el masover li va dir que no s’oblidés de tornar-hi l’any vinent, que l’esperaven per feinejar. Al cap d’uns dies, però, un traginer que venia del Bages i va fer parada al Pla del Gol els va explicar que aquell mosso que havien tingut a la casa durant tants anys havia mort, corsecat, mentre dormia, i que l’amo de la casa on havia passat tot li havia explicat que semblava talment com si l’estomaquessin mentre era al llit.”</span></span></span></span></span></p> | 08144-251 | 42.0711949,1.8711620 | 406616 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89441 | El serpent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serpent | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>En una balma propera al Pla del Gol hi vivia un Serpent que hom afirmava que tenia més de cent anys. Conten que era tan gran que hom no podia entrar a la balma sense ensopegar-hi, i que era tan vell que duia una llarga cabellera.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-252 | 42.0711894,1.8711883 | 406618 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89442 | La troballa de la Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-valldaura | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu que: “</span></span></span><span><span><span>La Mare de Déu de Valldaura fou trobada dins d’un pou proper a l’indret de la seva capella.</span></span></span><span><span><span>”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-253 | 42.0803172,1.9422736 | 412511 | 4659235 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor, la llegenda dona poques referència, ni esmena l’autor de la troballa de la Mare de Déu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89502 | Fons de material arqueològic d’Olvan al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-dolvan-al-museu-comarcal-de-berga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials provinents del municipi d’Olvan conservats al Museu Comarcal de Berga corresponen a les troballes produïdes en vint indrets diferents del </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>municipi, entre els quals jaciments com el de Sant Martí de Minoves, el Serrat de la Vila o el poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, per esmentar alguns dels més coneguts. Els indrets on s’han produït les troballes són jaciments o punts considerats com a potencials jaciments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El fons inclou materials que pertanyen a un ventall cronològic molt ampli des de l'edat dels metalls fins època contemporània, junt amb fragments de cronologia indeterminada. Entre els tipus de materials custodiats destaca majoritàriament la ceràmica, de tipologies i èpoques diverses, amb un nombre superior de ceràmica medieval grisa; es conserven sobretot fragments informes, però també hi ha fragments de formes com de vores, anses, etc. A més, també hi ha restes òssies humanes i de fauna, de metall, de vidre i materials lítics</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-258 | Museu Comarcal de Berga. Espai de reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. | 42.0570037,1.9070246 | 409562 | 4656683 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-07.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Del conjunt del fons el material provinent del jaciment anomenat poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, és resultat de troballes prèvies a l’excavació arqueològica. El material recuperat arran de les intervencions arqueològiques està pendent de recepció, per trobar-se en fase d’estudi (arran de la intervenció arqueològica es passà a considerar com dos jaciments, o dues àrees amb restes arqueològiques denominades Rocarodona I i Rocarodona II).Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà; la imatge 1 i 2 corresponen a materials localitzats a la codina del jaciment de Sant Martí de Minoves i les imatges 3 i 4 al turó del Serrat de la Vila. | 78|79|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89569 | Rocarodona I i II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocarodona-i-i-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLADÓ,<em> </em>M. (2016): “<em>Els Jaciments dels Rocarodona: noves dades per a l'estudi de la prehistòria a la vall mitjana del Llobregat”</em>, a L’Erol, núm. 127 (primavera 2016), p. 41-43.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>TRULLÀS, O. (2009): Memòria de la prospecció arqueològica superficial realitzada al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2010): Informe d’afectació d’estructures al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2011): Memòria del cobriment d'estructures arqueològiques de Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques de Rocarodona – Olvan </span></span></span><span lang='CA'><span>[Consultable en línia: </span></span><a href='http://hdl.handle.net/10687/428193'><span><span><span><span>http://hdl.handle.net/10687/428193</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ]</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment de Rocarodona, de fet, està conformat per dues àrees amb restes arqueològiques, que es diferencia com a dos jaciments, els anomenats Rocarodona I i Rocarodona II. Aquests van ser documentats arran de la intervenció arqueològica portada a terme entre el 20 de setembre i el 30 de novembre <span>de 2010</span>, quan s’efectuà el control arqueològic del moviment de terres per a la construcció de vials i rases del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Es van localitzar dues àrees amb restes arqueològiques (sense evidències a nivell superficial). En el decurs dels treballs, es va portar a terme la documentació de les restes i l’excavació d’una part, a fi de poder fer una valoració més acurada d’una possible excavació en extensió. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona I</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment Rocarodona I s’hi identificaren 23 estructures negatives que ocupen entorn mitja hectàrea de terreny. Concretament es van localitzar 12 estructures negatives corresponents a sitges o cubetes d’entorn un metre de diàmetre; dos grups probablement de forats de pal disposats linealment; i dues estructures complexes de funció desconeguda (una de les quals podria interpretar-se com un fons de cabana semi-excavada). Del total d’estructures es va dur a terme l’excavació d’una sitja quasi complerta, de forma troncocònica, excavada al terreny natural; el dipòsit presentava unes mesures d’1 metre de profunditat, 1 metre de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d'1,25 metres. En l’excavació es van recuperar materials, una part dels quals fora de context, com és el cas d’una única peça lítica; també es van recuperar 87 fragments, dels quals 8 són vores i 2 de fons de base plana i 3 nanses, que permeteren situar el jaciment en el bonze inicial-ple (entre inicis fins a mitjans del segons mil·lenni cal. BC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona II</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del jaciment Rocarodona II només se’n coneix una sitja que es va excavar, es tracta d’una estructura retallada al terreny natural, de forma globular irregular i fons pla, que en localitzar-se es trobava seccionada verticalment. Es creu que no seria un element aïllat sinó que podria formar part d’un jaciment de majors dimensions, no conegudes. Les dimensions de la sitja són d’1,2 metres de profunditat, 95 centímetres de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d’1,5 metres. L’excavació de l’estratigrafia que reblia el seu interior, va suposar la identificació d’un estrat, que per les seves característiques es considera un estrat de farciment antròpic intencionat, que es relaciona amb les deixalles habituals d’un espai d’habitat i que permet indicar que pot testimoniar la presència d’un possible hàbitat proper, desconegut fins al moment. En aquest cas es van recuperar un total de 76 fragments ceràmics, sobretot petits fragments informes, 2 vores, 1 base còncava i 1 arrencament de nansa; la majoria són fragments de ceràmica a mà de cocció mixta, únicament 1 fragment presentava decoració corresponent a un cordó llis sota el llavi. Tot i que les característiques del material no va permetre aportar una cronologia molt ajustada, sembla que s’inscriu dins el període prehistòric recent, hipotèticament podria correspondre a l’horitzó cronològic del neolític (LLADÓ: 2016, 42). </span></span></span></span></p> | 08144-260 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciments de Rocarodona van ser identificats arran de les tasques de seguiment d’urbanització del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Inicialment es va portar a terme una primera fase d’estudi de valoració, en aquest cas superficial de les restes visibles i identificables en prospecció sense remoció de terreny que no va permetre identificar restes arqueològiques d’interès potencialment destacable, únicament la identificació de petits fragments ceràmics de cronologia moderna, la situació estructures o d’edificis existents a l’àrea del futur polígon, des de la masia de Rocarodona fins un parell de barraques o altres elements. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Una fase d’intervenció arqueològica de seguiment, excavació (dues campanyes, i cobriment de les restes), que s’han portat a terme en diferents períodes des del 2010 fins al 2016. </span></span></span></span></p> | 42.0516800,1.8916400 | 408282 | 4656108 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1970940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-1-sitja.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació s’ha obtingut a partir de les dades facilitades per la Societat d’Arqueologia del Berguedà, els informes i memòries rebudes fins la data de l’elaboració de la present fitxa, i especialment, a partir de l’article de Meritxell Lladó sobre els jaciments de Rocarodona publicat l’any 2016 a la revista “L’Erol” (LLADÓ: 2016, 41-43). Apuntar que no s’ha realitzat una excavació complerta del jaciment ni tampoc una delimitació total. Actualment, les restes estan cobertes i protegides. Un cop finalitzi l’estudi dels materials, aquests es dipositaran a l’espai de reserva del Museu Comarcal de Berga. Museu Comarcal de Berga, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga.Autoria de les imatges: Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89575 | Barraca de marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-0 | Tot i que es conserva força bé, té algun petit despreniment de part de les parets. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Barraca realitzada a partir del rebaix del tapàs, en un marge d’una feina. Conforma un espai de reduïdes dimensions, de planta irregular, tot i que la part principal defineix una planta tendint a semicircular, amb un petit espai allargat al costat de ponent. Compta amb una obertura d’accés, també feta en el mateix tapàs i de forma quadrangular, tot i que no es conserva la fusteria, s’hi pot veure les restes d’alguna frontissa i alguns encaixos on hi aniria col·locada. A l’interior, en el costat de ponent, on hi ha un petit espai allargat, trobem una altra petita obertura, segurament a manera de finestra per ventilar i il·luminar l’interior. A la superfície interior de les parets hi ha algun rebaix i encaixos, i també unes creus incises en el lateral de la porta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-265 | 42.0570338,1.9132797 | 410080 | 4656679 | XX | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070430.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es desconeix la funció originària d’aquesta barraca, tot fa pensar en un espai per desar-hi eines i aixoplugar-se del mal temps. No es pot descartar que hagi tingut altres usos.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89583 | Alzina de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de mides destacables, situat a la banda de nord-est de la masia de la Riba, just a l’altra banda del camí que continua cap a Valldaura on hi ha un revolt tancat. El peu de l’alzina surt d’un aflorament de roca mare en el qual té les arrels ben afermades, característica que la fa més remarcable. El tronc central amb una suau inclinació i de no molta alçada es divideix en tres branques principals i una secundària, que al seu torn es subdivideixen en diverses branques, tot formant una capçada entre uns 13 i 16 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-270 | 42.0684110,1.9305337 | 411523 | 4657925 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89583-p6270227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89583-p6270229.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar a l'entorn de la masia que el fa destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan i també la zona propera a la masia es va veure greument afectada pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 54974 | Serrat de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-vila | VII-I aC | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part més alta del Serrat de la Vila, sobre la codina de la feina superior, s’han documentat restes conformades per grans blocs de pedra desenganxats de la plataforma més elevada que es creu que podrien correspondre a un hàbitat. A l’indret s’hi han localitzat restes de ceràmica, sobretot fragments informes de diferents vasos junt amb alguns fragments de vores i d’arrencaments de nansa; el conjunt correspon a diverses cronologies que es situen en un ventall ampli que va del bronze final-ferro fins l’època ibèrica i alguns que podrien situar-se al període romà. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-140 | Ferreres | <p>Per les informacions recollides sembla que podria tractar-se d'un jaciment de l'època Ferro-Ibèrica del qual s'ha identificat restes de ceràmica.</p> | 42.0582000,1.8838200 | 407644 | 4656841 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3070333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3070261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3210606.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El turó està format per una superposició d’estrats de pedra sorrenca en forma esglaonada.Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). Els materials consten custodiats a l'espai de reserva del Museu de Berga.A les proximitats d’aquest jaciment consten altres restes materials localitzades d’interès, també custodiades a la Museu de Berga, que s’associaven a un possible jaciment al Serrat Alt de Ferreres, les darreres valoracions per part de la Societat d’Arqueologia tant de les restes com de les característiques de la zona, conclouen que fins al moment, aquelles no es poden associar amb un jaciment al cim de l’esmentat Serrat Alt de Ferreres. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 54943 | Forats del pont d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-del-pont-dorniu | <p>A. CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona, www.olvan.diba.es/Pont J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol. J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | X-XI | La situació d'aquest element a la riba del riu Llobregat afavoreix la seva erosió i degradació. | <p>Els forats estan situats a pocs metres del pont nou d'Orniu. Es tracta d'una sèrie d'orificis circulars retallats a la roca natural que presenten la característica que estan situats alineats formant una única filada horitzontal, amb un diàmetre de 25-30 cm aproximadament; es troben tant a la riba dreta com a l'esquerra del riu. És difícil interpretar l'origen i la funció d'aquests forats excavats a la roca però tant pel lloc que ocupen, un punt on el cabal del riu s'estreny, així com per la seva posició, podria tractar-se de diversos encaixos a la roca natural per encabir-hi bigues o estructures de fusta similars a una possible passera.</p> | 08144-109 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>Els orígens d'aquests forats semblen anteriors a l'antic pont de pedra que es va construir al s. XII i que fou substituït per un de nou al s. XIV. Com que la construcció d'un pont de pedra sempre venia impulsada després de la destrucció d'un pont o passera anterior, moltes vegades, perdut a causa dels aiguats. Si tenim en compte la memòria del SPAL 2000-2001 el lloc on s'edificà a la Baixa Edat Mitjana un pont gòtic ja hi havia una construcció anterior, probablement del s. XII; per tant, la suposada passarel·la de fusta fou un dels primers passos que es crearen per creuar el Llobregat en època alt Medieval.</p> | 42.0680519,1.8684160 | 406385 | 4657951 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150177.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Creiem que aquets forats corresponen als encaixos d'una passera, en el cas que fos una resclosa els orificis estarien foradats al sòl del curs fluvial formant una alineació. En aquest cas la hipòtesi d'una passera es reforça pel fet que en aquest indret s'han construït dos ponts medievals i dos de moderns (carretera C-1411 i C-16).Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 54969 | Fuià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fuia | <p>'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i tot el seu abadiat i baronia' de Joan Santamaria.</p> | X-XX | Mostra signes de deteriorament. | <p>Masia de planta rectangular, amb la façana principal orientada a l'est, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Aquesta façana està tancada per una era, que té, al sector de migdia, una portalada d'arc de mig punt feta amb maó. La façana de migdia, ben visible des de la carretera C-16, es caracteritza per tenir, al pis sota coberta on hi ha les golfes, una eixida amb arcs de mig punt. A la façana de ponent, i en el mateix nivell de sota coberta, hi ha un porxo d'arcs de mig punt, amb balconada. La masia presenta l'arrebossat i la pintura força deslluïda. La casa està envoltada de coberts, pallisses i diferents construccions.</p> | 08144-135 | Entrada nord de la variant de Gironella | <p>Tot i que la masia és una construcció del finals del s. XVII o del XVIII, sabem que en l'acta de dotació de l'església d'Olvan de l'any 899 diu que el bisbe Nantigís d'Urgell vingué a consagrar aquesta església perquè li havia demanat un home il·lustre de nom Froià; si d'aquest nom en suprimim la R ens queda Foià, nom d'aquesta masia. El mateix nom el trobem en el testament de Wifred, senyor de la Portella, de l'any 1059 i el continuem trobant en documents posteriors, però el mas ha passat per molts propietaris diferents: el 1348 era Pere de Foià qui es declarava home propi del monestir de la Portella; el segle XVI n'eren amos la família Sala; el XVII, els Canudas; el XVIII ja era una masoveria dels Santamaria de Serrateix; el XIX ho comprà Ramon Alsina, àlies Metre, amo de la colònia del mateix nom a Gironella, posteriorment tornar a canviar de mans.</p> | 42.0455640,1.8778144 | 407129 | 4655444 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200054.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon Vilardaga, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 54897 | Dipòsit del poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-poblat-medieval-de-sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134-135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | XI-XII | <p>Forat excavat a la roca de forma circular i de 80 cm de diàmetre, situat al costat mateix de les restes de l'antic poble medieval de Llavaneres o Minoves. Per la forma i la situació sembla que es pot identificar amb un cup o cista per a conservar cereals o gra; és molt probable però que es tracti d'una tina de vi, on es posaria a fermentar el most resultant del premsat del raïm al tinardó existent uns metres més amunt.</p> | 08144-63 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església se'n té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia. Les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement a d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0774509,1.8855789 | 407818 | 4658976 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54897-p1310341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54897-p1310343.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 54898 | Poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-medieval-de-sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1.</span></span></span></span></span></p> <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134-135.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> | XI-XII | El conjunt arqueològic ha estat objecte d'espolis en diversos moments. | <p>Aquestes restes estan situades aigües amunt de la riera de Sant Martí, antigament de Llavaneres, sobre un turonet situat al cantó esquerre de la riera. Si poden veure diferents elements, com restes de murs que semblen correspondre a habitatges, indicis d'una torre, un cub excavat a la roca, etc. A l'extrem superior hi ha les restes de l'església de Sant Martí. Com que no s'hi ha realitzat excavacions es fa difícil concretar el segle de l'època medieval i l'ús de les diferents construccions.</p> | 08144-64 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església es té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia. Les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0768362,1.8849502 | 407765 | 4658909 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310379.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 54899 | Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994),p.134-135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> | XI-XII | El conjunt arqueològic està en perill ha estat objecte d'espoli. | <p>Restes de l'església de Sant Martí formades pels fonaments i les primeres filades del carreus dels murs que insinuen un edifici de petites dimensions format per una sola nau rectangular, de la qual no se'n veu l'absis, atès que la vegetació i l'acumulació d'aparell enrunat ho fan impossible. En queden dretes unes poques filades del mur fetes amb un aparell de blocs de pedra rectangulars o quadrats, de mides regulars, escantonats a cops de martell i sense polir.</p> | 08144-65 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església se'n té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia, i les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement a d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0779033,1.8857874 | 407836 | 4659026 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310425.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Seria molt interessar iniciar una campanya d'excavació en tot el conjunt del poblat medieval de Minoves.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 55001 | Fons documental d'Olvan conservat a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dolvan-conservat-a-montserrat | XI-XIII | <p>Llibret en pergamí de 26 fulls de text (17,5 x 12,5 cm) que conté la còpia o transcripció de 29 documents, el primer de l'any 889 (Acta de consagració de l'església de Sta. Maria d'Olvan) i fins a mitjans s. XIII. La transcripció és feta, al menys, per quatre mans diferents, les més antiga del s. XI i les més recents del s. XIII (lletra gòtica).</p> | 08144-167 | Monestir de Montserrat | <p>El conjunt de documents relacionats amb l'església de Santa Maria d'Olvan, coneguts amb el nom de 'Cartolari de Santa Maria d'Olvan' o 'Llibre de la fundació de la rectoria d'Olvan' com figura a la portada de l'original es conserva a la Biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montserrat on hi figura com a: 'Manuscrit 886'. El pare arxiver, Marc Teixonera, l'adquirí a un antiquari de Barcelona a mitjans segle XX i des d'aleshores es conserva, en molt bon estat, a la biblioteca de l'esmentat monestir.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-3.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Està situat fora del municipi | 91|92|93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 55004 | Forats a la roca de la resclosa de l'antic molí fariner d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-de-lantic-moli-fariner-dobiols | <p>BOLÓS, Jordi (1985): 'Canalització propera a Obiols', a Catalunya Romànica .XII.El Berguedà, p. 115-116.</p> | XII | <p>Al peu del riu Llobregat i a l'indret de la Plana es troben uns forats excavats a la roca que formen rengleres paral·leles al curs del riu i que semblen correspondre, junt a una canalització excavada a la roca, a les restes d'un antic molí fariner que es va bastir en aquest indret al s. XII. Es tracta d'uns noranta forats escampats al llarg de 40 metres, separats els uns dels altres uns 15 cm; amb un diàmetre de 16 cm i una profunditat de 15 són propers a una canalització excavada a la roca d'una amplada de 40 cm i una profunditat de fins a 50 cm. Aquesta canalització, que seria el rec fa una ziga-zaga. A la riba dreta, en terme del municipi d'Avià, es pot observar aquesta filera de forats; a la riba esquerra, també s'hi localitzen diversos forats però en menor quantitat.</p> | 08144-170 | La Plana | <p>En un llevador de comtes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) de l'any 1125 s'esmenta l'existència d'un molí fariner d'Obiols que era possessió d' aquest monestir i pel qual cobraven un cens anual de tres gallines. Tot sembla indicar que aquest forats a la roca podrien identificar-se amb el molí esmentat a la documentació ja que el lloc on es troben és proper a l'església preromànica de Sant Vicenç d'Obiols.</p> | 42.0532879,1.8731904 | 406758 | 4656307 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280510.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. Les imatges 4 i 5 corresponen als forats de la riba dreta, del municipi d'Avià. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml