Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54867 | Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trasserra | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.vol. 5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135</p> | XVI-XVIII | Algunes parts de les cases mostren algunes patologies i signes de deteriorament. | <p>Masia d'estructura clàssica fruit de diverses ampliacions. Amb la planta rectangular i la façana orientada a tramuntana; presenta una coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Al sector de ponent la masia s'amplia amb la construcció d'un cos al s. XIX que provocà l'obertura d'una nova porta d'accés a aquesta façana, en forma d'arc de mig punt, situada prop de la capella i de la masoveria. Destaca també un volum afegit a la façana sud, que conformà un cos de galeries i eixides en els diversos nivells de planta. </p> | 08144-33 | Camí Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 42.0443291,1.9196140 | 410586 | 4655263 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p2210086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060272.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54881 | La Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> | XVI-XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica, arran de recents obres de reforma i rehabilitació, entre altres altres actuacions s'ha eliminat l'arrebossat que cobria les seves façanes fet que ha permès veure elements arquitectònics que restaven amagats pel revestiment. La masia té coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. En aquesta façana hi ha la portalada d'accés a l'interior, és d'arc de mig punt fet de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntats de carreus també amb bon acabat. Al mateix frontis hi ha diverses altres obertures, unes finestres petites que flanquegen la porta, i a planta primera grans obertures que donen a balcons, totes emmarcades amb carreus a muntants i llindes. Al darrer nivell les obertures mostren altres acabats. A la façana de migdia podem també veure-hi rellotge de sol format per un plafó de peces ceràmiques en el que s'hi indica l'any 2020. A les altres façanes trobem majoritàriament obertures, algunes cegades, amb un acabat també de carreus als muntants i llinda plana monolítica, junt amb altres tipologies, com emmarcament de maó massís.</p> <p>Probablement la primera masia s'amplià amb la construcció d'un pis superior al s. XVIII i, fruit d'aquesta ampliació va caldre reforçar amb imponents contraforts el mur de tramuntana. La casa mostra la traça de diverses fases de constructives. Hi destaca un mur bastit amb carreus de pedra de grans dimensions (50 x 30 cm), tallats i escairats i col·locats en filades horitzontals i a contra junt, units amb morter de calç. Sobre aquest mur i fruit de les diferents ampliacions de la masia és va construir una volta catalana amb llunetes que cobreix l'entrada de la masia. Aquest mur correspon, probablement, a la masia de la Pera del s. XV. La cisterna de la masia és situada adossada a la part posterior, a tramuntana; aquesta recull les aigües de la vessant nord de la teulada, s'hi accedeix des d'una finestra-balcó situada al mur de la masia, i també per una obertura a la part baixa de l'estructura. </p> | 08144-47 | Les Cinc Alzines | <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, hi consta referenciat el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del s. XV (pergamins del mas Ballaró). Des del s. XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0607400,1.9390012 | 412214 | 4657065 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100330.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Edificada sobre la roca, sobre la cuina hi ha un amagatall que durant la Guerra Civil va servir com a refugi. Es va veure afectada pels incendis de l'estiu de 1994, ha estat restaurada.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 89166 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-4 | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta, a ponent, al carrer d’en Riba i la façana posterior un espai particular d’horts i jardins. Es tracta d’una de les grans cases del nucli antic d’Olvan. Consta de planta baixa, planta primera i planta segona, la coberta és a dos vessants amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. El frontis principal compta amb una gran portalada d’accés a l’interior, feta de grans dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus disposats en encadellat. Al costat sud de la porta hi ha una obertura de llinda plana monolítica sobre muntans de carreus de pedra, tot amb els angles treballats al biaix; a planta primera trobem tres finestres totes també de llinda plana monolítica i brancals de pedra, dues de les quals de mides similars i amb un mateix tractament dels carreus. D’aquestes dues la finestra situada just damunt la porta adovellada, té una inscripció gravada a la llinda que indica la data 1582. La tercera finestra mostra un acabat lleugerament diferent, podent correspondre a una obertura de cronologies posteriors. El darrer nivell és el resultat d’obres contemporànies de reforma i ampliació, en el qual es construïren un seguit d’obertures a manera de galeria de finestres, aquestes emmarcades amb maó massís i de llinda d’arc de mig punt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-202 | Carrer d'en Riba, 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Tal i com consta en una llinda d’una finestra de la casa, aquesta pot datar del segle XVI, concretament del 1582. Aquell primer edifici renaixentista hauria estat modificat i ampliat al llarg dels segles. Fonts orals citen que la casa era anomenada com a Cal Gabarrós, que de fet és el nom que rep la casa veïna del costat nord, degut a que ambdues eren d’una mateixa propietat; sembla que durant uns anys va anar emprant el nom de Ca l’Escolà i Ca l’Escolanet, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568339,1.9053246 | 409421 | 4656666 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010259.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat del portal d’accés hi ha un plafó ceràmic encastat al mur que indica el nom de la casa i l’any que consta a la llinda de la finestra de damunt la porta, “CAL ESCOLÀ” (1582)”.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54905 | Pica de cal masover de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-cal-masover-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVII | la part inferior es troba en procés de degradacó. | <p>A la planta baixa del cos de migdia de la masia de Minoves es conserva una pica de pedra sorrenca d'un únic bloc i buidada en el seu interior. Les seves mides són 1 m de llargada, 50 cm de fondària i 70 cm d'alçada. Sembla correspondre a un treball efectuat 'in situ' ja que es recolza directament sobre el paviment de roca natural i s'integra a l'interior del mur de la mateixa casa, que també és, en part, de pedra natural. De funció desconeguda, sembla que aquesta pica fou destinada a contenir líquids.</p> | 08144-71 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És als segles XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves que es construeix de nova planta al segle XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638306,1.8763017 | 407030 | 4657474 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||||
| 54869 | Masoveria de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-trasserra | XVII-XIX | <p>Masoveria d'estructura clàssica, planta rectangular i coberta a dues vessant, amb el carener paral·lel a la façana; la façana principal és a ponent i presenta una senzilla porta de llinda plana monolítica, i una renglera de finestres, també de llindes planes, de petites dimensions a la primera planta; la planta baixa i el primer pis semblen correspondre a una obra del s. XVII bastida amb pedra sorrenca amb les cantoneres ben tallades i les pedra força alineades. La planta superior es fruit d'una ampliació, probablement del s. XIX, hi destaca la interessant balconada de fusta aixoplugada pel voladís de la teulada.</p> | 08144-35 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat. Com en altres masies del terme municipal d'Olvan, les grans propietats van bastir masoveries, al costat del mas principal, a finals del s. XVII i al llarg del s. XVIII.</p> | 42.0445880,1.9194451 | 410573 | 4655292 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060281.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.;Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54904 | Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVII-XIX | <p>Masia ampliada en diferents etapes la qual cosa fa que conservi, fragmentada, la part original amb l'afegitó de diferents cossos als sectors de llevant, ponent i migdia. El cos central de la masia s'estructura a partir d'una planta baixa i dues superiors, amb el carener paral·lel a la façana i cobert a dues vessants. Les ampliacions posteriors van alterar l'estructura de diferents espais i van provocar el tancament de múltiples finestres originals que s'obrien a la façana de ponent. Aquesta façana encara conserva la porta principal, formada per un arc de mig punt adovellat que dóna pas a un vestíbul dividit en dues crugies i cobert amb volta de llunetes i maó pla. Aquest espai coincideix, a la primera planta, amb la sala principal de la masia. L'escala, oberta a l'extrem de llevant, és de pedra picada i coberta amb la mateixa volta que el vestíbul. La sala, molt modificada, encara conserva el perímetre original, l'edicle del rellotge i una capella emmarcada per motllures i pilastres a l'estil neoclàssic i també el paviment de cairons quadrats de 20x 20 cm. A la segona planta s'hi troben un seguit de dependències diverses i força tardanes (habitacions, graners, etc.). La façana de migdia és la que ha conservat millor l'estructura primitiva de la masia, amb la porta de llinda plana monolítica i tres finestres a la planta primera, la central amb festejador. El ràfec de la teulada és format per una única línia de teula girada i maó pla, mentre que la façana de ponent el ràfec és de doble filada de teula girada i maó pla. Adossat a aquest cos central es conserva un cos a migdia amb un estil constructiu més simple i en el qual destaquen les galeries d'arc rebaixat de maons dels pisos superiors, amb habitacions i alcoves emmotllurades amb guix, molt tardanes (principis del s. XX). A tramuntana es construí una altra ampliació de la masia que correspon a la masoveria, coneguda amb el nom de 'Cal Xic'; conserva finestres i portals de llindes planes de pedra picada del s. XVIII. Pel sector nord-oest de la masia s'aixeca una altra ampliació de la casa principal comunicada amb ella; la planta baixa es coberta amb volta de canó seguit que sosté les estances de la planta principal. La galeria de llevant fou paredada després de la Guerra Civil amb obra vista i té el ràfec amb dues filades de teula girada i maó.</p> | 08144-70 | Casa Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. El pergamí més antic que es conserva a la masia està datat el 14 de febrer de 1331 i és una donació de terres feta pels marquesos de la Portella a Guillem de Minoves i al seu fill Jaume. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a finals s. XIX.</p> | 42.0637589,1.8762588 | 407027 | 4657466 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250073.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les diferents ampliacions de la masia de Minoves no van tenir en compte l'orientació original de la masia i tampoc van saber resoldre l'organització de les cobertes per la qual cosa l'annex de ponent té una teulada a dues vessant que aboca les aigües sobre la paret mitgera que l'uneix amb el cos central, provocant greus problemes d'humitat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54951 | Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVII-XIX | <p>Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes, sota teulada. La casa fou ampliada al s. XIX pel sector de llevant conservant l'estructura original. La façana té una porta d'accés d'arc de mig punt adovellada i unes petites obertures, a banda i banda, per il·luminar els corrals. La planta pis s'il·lumina amb tres finestres amb ampit motllurat i llindes planes monolítiques, de pedra ben tallada i polida, en dues de les quals hi ha inscripcions incises. D'una banda, la finestra central, amb una inscripció de difícil lectura, s'identifiquen diversitat de lletres però no es pot completar el text, i d'altra banda, la finestra de llevant, que hi consta 'ME FECIT PETRUS ROCA 1868', corresponent al període de construcció del cos ampliat per llevant. Com que la masia es va construir aprofitant el desnivell del terreny, l'extrem d'est presenta un nivell més, quedant un espai destinat al bestiar per sota de la cota de la planta baixa, amb accés des de la façana de llevant. A la façana posterior, la de tramuntana, es pot observar la cisterna i la comuna. A la façana de llevant i sota teulada hi ha dos elegants arcs de mig punt amb balconada, així com finestres de llindes de pedra tallada en diversos dels seus nivells.</p> <p>Al costat nord-oest de la casa hi ha una pallissa i annexes amb una amplia era, conserva part del clos amb una porta d'accés per l'extrem de tramuntana; a la dovella de la clau d'aquest portal hi consta inscrit l'any 1846.</p> <p> </p> | 08144-117 | Camí de la Tor | <p>La primera notícia documental de la masia, aleshores anomenada Francs, és de mitjans s. XIV; concretament s'esmenta en el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348. Boix era l'amo del mas a mitjans del s. XV i Francesc Reixac ho era a mitjans del segle segons documents notarials de l'arxiu parroquial de Gironella.</p> | 42.0851200,1.9216600 | 410813 | 4659790 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280261.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 89238 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-4 | XVII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia està emplaçada capdamunt d’un morral de roca al sud del Pla de Déus, en una situació elevada i amb molt bona visibilitat. Està conformada per la casa, construccions destinades al bestiar, corts, magatzems, i a paller. L’edifici principal, el de la casa, és de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa i dues plantes més, la darrera sota coberta. Els mus són de pedra formats per peces de tall irregular i a les cantoneres de carreus ben escairats; la meitat superior tant a les cantoneres com part dels seus murs són de maó massís resultat de </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>reformes posteriors. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Pel que fa a les obertures trobem diversitat de tipologies, testimoni de les diferents fases de construcció o reforma de la casa. Així hi ha obertures de muntants de carreus ben escairats i polits, i llinda de biga de fusta, també alguna amb llinda plana monolítica, junt amb d’altres emmarcades amb maó massís. Destaquen a la façana principal les obertures situades just sota el carener, es tracta de dues obertures a mode de galeria avui cegada, amb llinda en arc rebaixat de maó de pla sobre impostes i pilars també de maó massís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Adossats a la façana de llevant i de migdia trobem annexes destinats a corts i a coberts i magatzem, respectivament; són volums de planta baixa i coberta a un vessant. Compta amb d’altres construccions situades a pocs metres a l’est, destinades originàriament sobretot al bestiar; en aquest costat també trobem la bassa d’aigua de la masia. Al davant de la casa, a migdia, es conserva gran part d’una altra construcció que deuria correspondre a un volum destinat al bestiar i paller, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>de murs majoritàriament també de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-215 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Talaia en aquesta cronologia. Tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVII-XVIII, amb actuacions posteriors de reforma; </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>tanmateix l’edifici podria haver existit amb anterioritat i tenir uns orígens més reculats, cosa força habitual amb edificis que porten aquest topònim.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia de Cal Roig antigament era anomenada mas Vila.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0541388,1.8968143 | 408713 | 4656376 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060686.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||||
| 89241 | L'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locata | XVII-XIX | les restes de la masia es troben en un avançat estat d'enderroc, malgrat queden parts dels murs d'alçada considerable. | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui en procés d’enderroc, consta de l’edifici principal de planta quadrangular amb algun cos adossat a l’estructura principal. Per l’alçada dels mus sembla que deuria comptar amb planta baixa, planta primera i segurament un nivell de golfes. La façana principal obria a migdia. Es conserven algunes obertures corresponents a finestres i les restes d’alguna porta, totes emmarcades amb carreus més o menys ben tallats i polits. Els murs de les façanes són de carreus combinats amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus ben escairats i polits. El volum d’enderroc de l’interior junt amb la vegetació que cobreix part de les estructures dificulta una bona visió de les restes conservades, sembla que la casa era de dos cossos, i hi ha un volum adossat que podia correspondre a un forn de pa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-oest, hi ha una construcció que podria correspondre a un edifici destinat a corts, magatzem o paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-218 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència que sembla correspondre a aquesta masia. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Bober, consta que tenia la possessió i casa anomenada “Eucata”. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, l’Ocata consta com a propietat de la família Raurell de la Quar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0715500,1.9506700 | 413194 | 4658253 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210147.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de la casa hi passa el camí ral que comunica Olvan i Sant Maurici, ben bé a tocar de la façana de llevant.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54937 | La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-1 | XVII-XVII-XXI | <p>Masia coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a migdia. Actualment està en procés de rehabilitació. Les obertures de la façana principal es distribueixen en tres eixos, al central, a planta baixa la porta d'accés i en els dos nivells superiors, obertures formant senzills balcons, flanquejades per finestres a banda i banda. A l a planta primera recentment s'ha obert un gran finestral al costat del balcó central, d'arc rebaixat que ocupa l'espai que corresponia a l'antiga pica. Les portes i finestres que es conserven originals, mostres les llindes de pedra i alguna de fusta. Destaquen les pedres cantoneres escairades i polides. Del conjunt dels murs, el parament de la part inferior de la casa, especialment el del sector de migdia i de ponent sembla correspondre a la masia més antiga sobre la qual es bastí l'actual construcció de finals del s. XVII o mitjans s. XVIII. A la façana de tramuntana hi ha un portal de dovelles de pedra, tapiat en època posterior i avui reconvertit en finestra.</p> | 08144-103 | La Tor | <p>El nom de la masia desorienta una mica ja que Tor, normalment, és un topònim relacionat amb el topònim 'torre' i aquesta casa ni per la seva situació geogràfica ni per la seva estructura no sembla que hagi de correspondre a cap de les antigues torres de defensa d'època medieval. Amb tot, la masia és documentada, almenys, des de l'època baix medieval i més concretament des del segle XV. Joan Jaume de la Tor, era l'any 1445, un dels cònsols de l'exterior de la Vila de Gironella. Sembla que al segle XVI compraren aquesta propietat als Fuives, amos d'una altra casa de pagès veïna.</p> | 42.0770000,1.9184600 | 410537 | 4658891 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p12801342.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54837 | Llindes del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Alguna de les inscripcions està deteriorada pel pas del temps. | <p>Conjunt de quatre llindes distribuïdes en diversos llocs de la casa i de la pallissa: - La més antiga està situada en un pilar de la pallissa i porta gravada, en motius incisos, la data de 1695 i un text alfabètic: 'JOA ' BLRO' el qual correspon al nom de l'amo de la casa que en aquella època era Joan (Canudas) Ballaró. - La segona correspon al 1736 i és situada a l'exterior, a llevant de la galeria del pis principal. - La tercera està situada en un banc de pedra a l'esquerra de l'entrada principal del mas; es tracta d'un element reaprofitat i procedent d'un altre espai desconegut de la casa; porta gravada la data de 1776. - La quarta és situada damunt de la porta d'accés a la sala principal, correspon al 1766, i està coronada per una creu llatina. Cal destacar que la llinda s'ha pintat amb una pintura de tonalitat grisenca per homogeneïtzar-la al color de les llindes de les altres entrades que donen accés a la resta d'habitacions.</p> | 08144-3 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella al iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. En diverses èpoques de prosperitat del mas s'hi realitzaren diferents ampliacions de les quals els picapedrers en deixaren constància a les llindes.</p> | 42.0553791,1.9151403 | 410232 | 4656494 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-foto-08144-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p3270148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p4060260.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les diverses llindes conservades corresponen a les diferents fases i ampliacions de la masia. La major part d'elles estan obrades amb blocs de pedra sorrenca característica del país.Autoria de les imatges: imatges 1 i 2: J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra, 2002; imatges 3 i 4: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54852 | Sant Salvador de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-sant-salvador | <p>GAVIN (1985). Inventari d'esglésies del Bergueda, p.102. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Les estructures es troben molt malmeses i algunes parts amb esfondraments. | <p>Capella de petites dimenssions formada per una sola nau, sense absis, amb una porta de llinda plana monolítica oberta a ponent i que conserva restes d'un porxo, desaparegut arran de l'incendi de 1994; aquesta porta i una finestra, oberta a migdia, d'una sola esqueixada i arc rebaixat, són les úniques obertures de l'esglesiola. L'aparell és compost per simples carreuades de pedra sorrenca irregulars unides amb morter de calç, amb restes d'enlluït de tonalitat grogosa. La capella es cobreix amb una teulada de dues vessants, amb ràfec de filera doble de rajols plans i teula girada, que aixopluga una volta de canó de mig punt enlluïda amb tres capes de pintura, testimoni de les contínues refaccions. El paviment interior es format per cairons ceràmics de 20x20 cm. La sagristia, separada de la nau per un tampanell, està situada darrera el presbiteri. El mur que fa de retaule presenta una senzilla decoració amb el tema de la Transfiguració de Moisés segons el profeta Elies. A l'interior de la capella es conserven alguns ex-vots de fusta pintada.</p> | 08144-18 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0653559,1.9178706 | 410472 | 4657600 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210456.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54922 | Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapies | XVII-XVIII | <p>Tàpies és una masoveria de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessants, amb teules damunt de cavalls i llates de fusta, i amb el carener paral·lel a la façana principal, sense ràfec però si amb voladís. Les obertures són a les façanes de migdia i llevant amb línies de pedra i fusta. La porta principal és de llinda plana de biga de fusta i situada a migdia; l'aparell és de pedra picada a les cantoneres i a les llindes, mentre que la fàbrica és de pedra i rebliment de carreus mal tallats, units a contra junt. En aquesta modesta masoveria hi destaca la teulada en voladís que, a la banda de migdia, ha estat sobrealçada amb maons i obra vista. La base de la masia és del s. XVI i les ampliacions del s. XVIII.</p> | 08144-88 | Montsent | <p>Tàpies és una masoveria que, des dels segles XVI- XVII, es troba vinculada a la gran propietat de Minoves.</p> | 42.0760956,1.8747354 | 406919 | 4658838 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270072.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 95|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 89236 | La Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera-0 | XVII-XVIII | l'edifici està abandonat i amb algunes parts en procés d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia formada per la casa, el paller, corts i altres annexes junt amb altres construccions recents corresponents a corrals i magatzems destinats a explotació agropecuària. Actualment, la casa es troba en mal estat i amb afectacions estructurals en diversos punts i amb un esvoranc resultat de l’enrunament de part de l’estructura. La casa és de planta quadrangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia (sud-est). L'estructura és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota coberta. Els mus són de paredat comú amb cantoneres de carreus escairats i també als muntants i llindes de la majoria d’obertures, tot i que la porta principal és de llinda de fusta. Algunes de les façanes, bàsicament la nord i oest, mostren la part superior dels murs construïts en tàpia. Al costat oest hi ha adossat un volum de planta baixa destinat a corts i magatzem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A pocs metres vers tramuntana hi ha l’edifici que era destinat a paller, constava de dos nivells de planta, coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L’estructura és de pilars de maó massís, amb algunes grans obertures definides pels mateixos pilars, i també parts tancades a partir de parets de maó; al nivell de la planta superior es conserven restes de les posts verticals de fusta típiques de molts pallers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-214 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a “La Parera” en la qual hi figura registrat Juan Comellas. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Parera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0481262,1.9032771 | 409240 | 4655702 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200128.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54836 | Pallissa del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII-XIX | <p>Pallissa de tres cossos construïda a base de pilars de pedra de secció rectangular reformats a la part superior amb maons i ciment pòrtland. La teulada és a dues vessants, amb la particularitat que la de llevant és molt estreta i la de ponent molt llarga; està obrada per mitjà de teules i llates de secció triangular i quadrada. Els forjats estan compostos per bigues que descansen damunt de grossos cavalls de fusta.</p> | 08144-2 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Tipològicament, la pallissa sembla una construcció del segle XVII i XVIII ja que en un dels pilars es conserva una llinda amb la data de 1695. Sembla però que es tracta d'un element reaprofitat, tot i que l'actual construcció pot correspondre a diferents èpoques posteriors, per la documentació familiar sabem que entre el juliol i el setembre de 1862 es va reconstruir la pallissa i els jornals de paleta, manobre, els materials (teules, pedra, terra, calç, etc.) i transport de materials assoliren la xifra de 1171 rals.</p> | 42.0553392,1.9150221 | 410222 | 4656490 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p4060261.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les parets mestres de la pallissa, especialment la nord, té la base de pedra, amb un portal amb llinda també de pedra i la part superior amb tàpia, alternant-se amb filades de maons ceràmics per reforçar la tramada. La paret nord sembla correspondre a una obra anterior a la pallissa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54851 | Caldera del mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-del-mas-sant-salvador | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XX | <p>La caldera és una construcció d'obra de planta quadrada de 150 x 150 cm a l'exterior i circular a l'interior emprada com a recipient per a coure aliments pel bestiar. A la part inferior hi ha un orifici quadrat on s'hi col·locava la fusta i el combustible per alimentar el foc. La caldera estava aixoplugada per un teulat format per teules damunt llates de secció quadrangular. És una construcció aïllada per tal d'evitar males olors, bastida a mitjans s. XX.</p> | 08144-17 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0532900,1.8976100 | 408778 | 4656281 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140234.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C; Serra, R. | Aquest element arquitectònic es troba força deteriorat per l'abandonament de la masia a causa de l'incendi de l'any 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 89167 | Cal Gabarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabarros | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble situada en una parcel·la de cap de carrer, fet que afavoreix que pugui disposar de diverses façanes i obertures a tres bandes. Es tracta d’una casa de planta baixa, planta primera i segona, i golfes, té coberta de teula àrab a dos vessant amb el carener perpendicular a l’eix del carrer. De la casa destaca sobretot la façana oest, la qual afronta al carrer d’en Riba, on podem veure el material constructiu fins a nivell planta primera, la resta és resultat de reformes i ampliacions posteriors. Es tracta de murs de pedra, formats per carreus més o menys regulars junt amb algunes pedres de tall més irregular, i a la cantonera carreus bens escairats. A la planta baixa hi ha una portalada d’arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus, tot amb els angles treballats al biaix. Damunt la porta d’accés una finestra també de carreus i llinda plana monolítica, d’acabat similar a la porta principal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-203 | Carrer d'en Riba, 10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Fonts orals citen que la casa junt amb la casa veïna del costat, avui anomenada Ca l’Escolà, eren d’una mateixa propietat, sembla que durant temps ambdues havien rebut el nom de Cal Gabarrós i que posteriorment la del veïna va anar reben el nom de Ca l’Escolanet i Ca l’Escolà, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568945,1.9053366 | 409423 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010285.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és coneguda amb el nom de Cal Nen i també de Cal Gabarrós.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 89234 | Cal Marceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelo | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia bastida damunt i en un extrem d’una codina de roca, consta de la casa, el paller i algun altre cobert complementari. La casa és de planta baixa i planta primera, coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada a nord-est. L’emplaçament de la casa, en un extrem de la codina, determina que les seves façanes tinguin alçades diferents degut al pendent del terreny. Les parets de la casa tenen la superfície revestida de morter que dificulta veure el material constructiu, tot i això en alguns punts on s’ha desprès o l’arrebossat és menys homogeni, fet que permet veure part de murs de pedra de paredat comú, especialment a la planta baixa i totes les cantoneres de carreus escairats i més o menys polits; a la façana superior s’observa una part de mur de tàpia a nivell de la planta posterior superior. Pel que fa a les obertures, la porta d’accés està emmarcada amb una gran llinda planta monolítica i muntants de carreus escairats i polits, tot amb els angles interiors treballats al biaix. També compta amb diverses finestres conformades per carreus i llinda plana monolítica, les de la planta superior amb els angles interiors tallats al biaix i de mides majors a les de la planta inferior; algunes de les obertures tenen ampit sobresortit i acabat amb motllura. Conjuntament amb aquesta tipologia d’obertures, també hi ha altres finestres de configuració senzilla i sense mostrar cap emmarcament específic visible.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A tocar de la casa pel costat nord-est hi ha el paller, de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener est-oest perpendicular a la façana principal. L’estructura de la part més sud-oest és bastida majoritàriament amb murs de paredat comú, tant a la façana posterior com a la planta baixa del costat proper a la casa, també els pilars d’aquesta part són de carreus. La resta del paller és de murs i pilars de maó massís, corresponent a una ampliació posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la part sud, al peu mateix de la casa però en una cota més baixa degut a la pròpia topografia del terreny hi ha la bassa de la casa i a l’extrem de ponent una tina. Al davant de la casa s’estén un pla de roca que conformava l’era i on es construïen els pallers, encara podem veure alguns forats que semblen correspondre als pals de paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-213 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Marceló forma part de les propietats de Boladeres, una de les grans masies del municipi. Les referències documentals consultades esmenten Cal Marceló en cronologies de principis del segle XX, tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVIII-XIX, amb actuacions posteriors de reforma o ampliació dels edificis en diferents períodes. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Boladeres, entre altres cases hi consta Cal Codina, la qual podria correspondre a Cal Marceló atenent a la seva construcció dalt d’una codina, possibilitat que no s’ha pogut confirmar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0520248,1.9061085 | 409480 | 4656131 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200209nooo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200234.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En un dels carreus dels muntants de la porta d’accés a l’interior de la casa hi ha una data gravada una data que sembla indicar 1965, la superfície està degradada fet que podria portar a confusió; si la data és correcte podria correspondre a l’any d’alguna actuació de reforma.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||||||
| 89247 | Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castello | XVII-XX | Les estructures mostren signes de deteriorament. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Castelló es troba emplaçada al costat sud del turó anomenat també de Castelló. Es tracta d’una masia de planta rectangular amb algun volum annexat que fa que mostrin una planta irregular. Consta de planta baixa, planta primera disposada sota coberta, té teulada de teula àrab a dues vessants, amb el carener. La façana principal és orientada al sud-est. El volum principal de la casa és de paredat comú a planta baixa, carreus a les cantores i a partir de nivell de planta baixa gran part dels murs de l’estructura principal són de tàpia. L’edifici presenta un volum adossat a façana principal, a la meitat més de llevant, és de dos nivells de planta, bastit combinant paredat comú als murs i maó massís a les cantoneres i obertures. A la façana lateral de ponent hi ha un altre cos adossat, també de dos nivells, però coberta a un sol vessant; la planta baixa és de murs de pedra i la superior de materials contemporanis. </span></span></span></span></span></p> | 08144-223 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Castelló consta documental almenys des del segle XVI, quan al 1563 s’esmenta el mas com una de les afrontacions de tramuntana del mas Ballaró, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella. (BOLÓS: 2009, 703) </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a la casa Castelló. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656172,1.9309980 | 411558 | 4657615 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010203.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A uns metres a llevant de la casa, trobem la font i viver de la casa. Aprofitant un pendent de la roca existent a l’indret, hi ha un mur que conforma una bassa d’acumulació de l’aigua que davalla de la roca, així com la que aflora a la zona. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54927 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-0 | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XVII-XXI | <p>Es tracta d'una masia d'estructura clàssica, de planta rectangular amb baixos, dues plantes i golfes, la teulada és coberta a dues vessants amb teula àrab damunt de cavalls i llates i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. El ràfec de la teulada és d'una única filada de teula girada i maó pla que es perllonga en tot el perímetre de la casa. No s'hi observen gaires fases constructives, la qual cosa fa que sigui una construcció força unitària, per bé que s'hi que mostra algunes traces d'ampliacions o modificacions antigues, a part de les actuacions més recents. De les quatre façanes, la que sembla més alterada és la de ponent ja que porta afegits construccions i obertures modernes, però conserva la disposició original de finestres en diversos nivells i la balconada al pis principal que coincideix amb l'espai de la porta. És una clàssica masia de tres cossos, el de ponent i central cobert, a la planta baixa, amb volta de pedra, i la de llevant, amb volta de llunetes i maó pla, característica del s. XIX. La façana de llevant, destaquen les tres finestres sota teulada i una porta oberta al nivell del primer pis, atès que la masia es construeix aprofitant el desnivell del terreny, fet que li facilita disposar de diversos nivells d'accés. Majoritàriament, l'acabat de les obertures que no són de recent formació, tenen muntants de carreus i llinda plana monolítica, i a més, a les finestres ampit motllurat, predomina el treball dels angle interiors tallats al biaix. Conserva l'escala interior de planta baixa a primera, de graons de pedra en forma de ventall.</p> | 08144-93 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010239.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54835 | El Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya', volum IV, Ed. 62 s/a, Barcelona, p.197. 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya'. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | Actualment estan restaurant l'antic arrebossat exterior seguint la tècnica tradicional | <p>Es tracta d'una masia documentada des del segle XIV, amb ampliacions dels segles posteriors. D'estructura clàssica, amb la teulada a dues vessants, consta de planta baixa i dos nivells, un de principal i l'altre sota teulada. A la façana oest s'hi observen vàries fases constructives; un cos central de carreus ben tallats i escairats a la part central. Les ampliacions posteriors corresponen a la característica arquitectura de les masies de l'època moderna amb balcons i finestrals de llinda plana. Els dos nivells superiors són obrats amb tàpia amb restes de l'enlluït original de motius incisos. Els balcons sostinguts per dues mènsules de pedra treballada i llosa de pedra, i les baranes de ferro forjat. A la part superior hi ha finestres del s. XIX. A la façana nord, els balcons tenen les mateixes característiques de la façana oest, que conserva el darrer enlluït exterior. La façana de migdia manté els característics arcs de mig punt a la planta baixa i rebaixats al pis principal; la façana est està amagada pels afegitons posteriors, especialment de la masoveria. La teulada a dos vessants té el carener perpendicular a la façana principal. Interiorment l'edifici té la planta baixa sostinguda per mitjà de voltes de canó amb llunetes de tipus encofrat i la resta de pisos estan sostinguts per forjats de fusta .</p> | 08144-1 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua sent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un interessant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit.</p> | 42.0529100,1.9147500 | 410196 | 4656221 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270194.jpg | Inexistent | Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P.Cascante, C. Sellés, R. Serra. | Sembla que l'edifici fou construït almenys amb tres fases constructives. En diversos llocs del mas Ballaró es conserven alguns elements artístics de ferro forjat que a continuació descrivim: - Un picaporta a l'entrada oest del cos afegit o porxo; es tracta d'un element de forja acuradament treballat amb motius vegetals simples de tendència barroca. Actualment està repintat. - Un segon element es conserva a la porta principal de la casa i correspon a la convencional forma de mà que sosté una bola. - Un tercer element protegeix una finestra de la façana oest i segueix la tipologia de 'llargandaix' amb les branques desaparellades. - També cal destacar un conjunt de frontisses conservades en diverses portes i finestres de la casa, de les quals algunes corresponen al seu lloc i altres semblen reaprofitades. Tots aquests elements semblen obres populars fabricades per ferrers locals. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85|93|94|95|96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54850 | Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-1 | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | La casa quedà parcialment afectada pel gran incendi que va patir el Baix Berguedà la setmana del 4 al 9 de juliol del 1994. | <p>Masia senzilla de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Fruit de diferents etapes de construcció, consta d'un cos central, flanquejat per dos afegits laterals. A la planta baixa, l'antiga porta d'accés fou substituïda per una finestra i el nou accés a la masia es situà al cos de ponent, on resten vestigis d'un antic forn de pa. Al sector de llevant, afegit al s. XVIII, hi ha una finestra amb llinda de fusta i les restes d'un rellotge de sol obrat amb morter de calç i esgrafiats. El cos de ponent presenta un aparell molt simple de pedra mal tallada, barrejada amb fragments de teula. Totes les obertures d'aquest sector es van obrar amb maó, element típic de la construcció rural del s. XIX. Els carreus de les cantoneres, més regulars, són de pedra sorrenca i de dimensions més grans que la resta de l'aparell. Els diversos nivells de la masia es construïren amb forjats de fusta i la teulada està coberta amb teules sostingudes per llates i cavalls de secció triangular.</p> | 08144-16 | Sant Salvador d'Olvan (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0652643,1.9180477 | 410487 | 4657588 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210441.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J; Cascante, P; Sellés, C.; Serra, R. | Cal fer notar que a la porta d'entrada de la masia de Sant Salvador s'hi conserva un picaporta de ferro forjat format per una anella decorada amb motius geomètrics (triangles incisos i puntejats), procedent dels models típics de la forja local. El mas Sant Salvador va patir els efectes dels incendis del Baix Berguedà l'any 1994 que van afectar la totalitat del bosc i una part de la casa; en el seu interior es conserven alguns elements senzills com per exemple la campana de la xemeneia de la llar de foc i el banc escó.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54871 | Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olvan | XVIII | <p>El nucli urbà d'Olvan es situa prop de l'església parroquial i forma un seguit de carrers força estrets, amb cases entre mitgeres alineades a banda i banda, seguint el que havien estat els tradicionals camins. Les cases més destacades de l'actual nucli corresponen al segle XVIII, tot i que de ben segur que de ben segur tenen els seus orígens als segles medievals. Al llarg del segle XX el poble va ampliar-se en direcció a la carretera de Gironella i a la plaça de l'Ajuntament; a partir dels últims anys del segle XX s'ha urbanitzat una nova zona, cap al Serrat del Quirze.</p> | 08144-37 | Nucli d'Olvan | <p>Com molts pobles de Catalunya, Olvan va prosperar notablement durant el segle XVIII fruit d'un fort creixement demogràfic i econòmic, i es construïren o reconstruïren qui-sap-les cases, a l'espai que des del segle XII és documentat com a sagrera de Santa Maria d'Olvan. Algunes d'aquestes cases s'han restaurat en els últims anys, recuperant part del seu aspecte primitiu.</p> | 42.0568926,1.9050224 | 409397 | 4656673 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150343.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54872 | Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XVIII | <p>Església parroquial dedicada a la Mare de Déu. És un edifici d'una nau central flanquejada per dues de laterals, més reduïdes en amplada i alçada; la nau central és coberta amb volta de canó enguixada i pintada, i rematada per un presbiteri quadrat, a la dreta del qual hi ha la sagristia i a l'esquerra una capella dedicada al Santíssim Sagrament. La façana, orientada a migdia, actualment és de pedra vista; en una data imprecisa, probablement arran de la col·locació de la imatge de la Mare de Déu a l'altar major es van fer obres d'embelliment de l'edifici i s'optà per treure l'arrebossat original de la façana i deixar la pedra vista, ja que les esglésies barroques acostumaven a estar arrebossades i pintades. La porta d'accés és de llinda plana de pedra, coronada amb un frontó trencat per una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. Sobre la porta un gran òcul il·lumina l'interior de la nau. A llevant de l'església s'alça el campanar de planta quadrada; és coronat per una balustrada i té finestres a quatre vents. Segueix el model dels campanars característics de finals del s. XVII i de bona part del s. XVIII construïts arreu de Catalunya que generalitzà fra Josep de la Concepció (Valls 1626-Nules 1690) i que al Berguedà té altres exemples com Santa Maria de Gargallà, Sta. Maria de Borredà, etc. A l'angle nord-oest de l'església hi ha restes de carreus que podrien correspondre a l'edifici medieval.</p> | 08144-38 | Nucli d'Olvan | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 1786 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb0102892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010335.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. El 14 de juliol de 1996 el bisbe de Solsona Antoni Deig va beneir la nova campana de l'església feta per la foneria Barberí d'Olot i la seva fitxa tècnica és: nom: Santa Maria d'Olvan; pes: 350 quilos, diàmetre: 82 cm; material: 80% coure i 20 % estany; nota musical: La.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54877 | Rectoria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-dolvan | XVIII | <p>La casa rectoral d'Olvan, situada a migdia de l'església, és un edifici que segueix el model de masia d'estructura clàssica, amb tres cossos, el central més alt i coberta a dues vessants, amb la façana principal orientada a migdia. L'edifici, amb la façana arrebossada i pintada, es conserva en molt bon estat, destaquen les llindes de portes i finestres i les pedres cantoneres, ben treballades i polides, així com l'elegant volta catalana amb llunetes de la planta baixa de l'edifici.</p> | 08144-43 | Nucli d'Olvan | <p>Probablement la construcció de la rectoria d'Olvan es realitzà en la mateixa època de les obres de la parroquial, cap a finals del s. XVIII, temps de gran prosperitat al camp català que queda reflectida en una intensa activitat constructiva a tot el terme municipal (ampliació de masies i construcció de masoveries) i en el creixement del mateix nucli urbà d'Olvan.</p> | 42.0570280,1.9052964 | 409420 | 4656688 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54877-pb010019.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54879 | Coll Cervera, antigament Coll de la Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-cervera-antigament-coll-de-la-cervera | XVIII | <p>Masoveria construïda en diferents etapes al llarg dels segles, actualment adaptada a tres habitatges destinats a segona residència. El cos central, probablement el més antic, té planta quadrada, és cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana; a aquests cos s'hi adossaren dues ampliacions, cadascuna amb una coberta individualitzada. Bona part de la masia és arrebossada llevat dels murs de la planta baixa que conserven la pedra vista. En una llinda situada a la façana de ponent es'hi distingeixen, molt borroses, les dues primeres xifres d'una data del s. XVIII (17..).</p> | 08144-45 | Camí de la Pera | <p>Es coneixen notícies documentals des del s. XVII però probablement els seus orígens són més antics. Pel que en sabem, sempre ha estat una masoveria del mas de la Pera.</p> | 42.0517265,1.9256545 | 411096 | 4656078 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150322.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El nom de la casa apareix escrit de maneres diverses, també és força habitual la utilització del nom Collcervera.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54889 | Pallissa de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-palau | XVIII | <p>Al costat de ponent de la masia de Palau, s'aixeca una pallissa de grans dimensions. De planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta a dues vessants damunt de cavalls i llates de fusta, i el carener perpendicular a la façana. El ràfec és d'una sola filera de maó pla. Obrada amb paredat comú de pedra sorrenca, excepte a les cantonades on hi ha carreus ben treballats. La seva característica més notable és el gran finestral central d'arc de mig punt que arrenca des del primer pis, fet amb pedra sorrenca picada llevat de la part superior, que és feta amb maons.</p> | 08144-55 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però les restes de ceràmica del segle VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067830,1.9033814 | 409190 | 4651111 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010038.jpg | Inexistent | Carolingi|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | A planta baixa s'observen les empremtes d'una porta que fou paredada i convertida en finestra, i un guarda-rodes a la cantonada sud-oest de l'edifici.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 90|92|93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54906 | Llindes de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | Una de les llindes és d'una obertura exterior, la inscripció està deteriorada. | <p>Al mas de Minoves es conserven algunes llindes esculpides les quals es reparteixen entre portes i finestres del cos afegit a ponent. De totes les conservades en destaquem tres: - la primera és a la porta oriental de la sala principal de la masia que dóna a una habitació annexa, es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca rectangular i amb les inicials de Crist Salvador (IHS) i la data 1761 incisa i repartida entre les inicials esmentades; cal remarcar que la lletra 'H' porta sobre una creu llatina. -la segona llinda es conserva a la porta situada al sector occidental de la mateixa estança; es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca i que conserva incisa la inscripció 'AVE MARIA' dividida en dues filades i en posició central (no en coneixem la data). - finalment, la darrera llinda és situada a la porta del balcó i es composa d'un bloc de pedra sorrenca que porta incises les inicials de Crist Salvador, amb una creu a sobre i envoltades per la data 1760 (17 IHS 69 o 60).</p> | 08144-72 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al segle XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638900,1.8765100 | 407048 | 4657480 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250063.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | L'última llinda es conserva força deteriora i els motius incisos són de difícil lectura; cal tenir present que la llinda formava part d'una finestra la qual, amb posterioritat, fou convertida en balcó. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54915 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-3 | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | <p>La Casanova és una de les masoveries de Minoves; de construcció senzilla, de planta rectangular consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, on es distribueixen, juntament amb la façana de migdia, la major part d'obertures. Els seus paraments estan arrebossats i en pocs llocs es pot veure la fàbrica; només resten vistos els carreus ben tallats i escantonats d'algunes cantoneres i llindes, junt amb maó massís en part de les cantoneres del frontis sud. La teulada és de teules damunt de cavalls de llates i fusta. Actualment compta amb un petit porxo annexat a la façana de migdia, resultat d'obres contemporànies de reforma.</p> | 08144-81 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0647266,1.8788391 | 407242 | 4657571 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54928 | Divesos elements petris treballats de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/divesos-elements-petris-treballats-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XVIII | <p>Al costat del mas es conserven una sèrie d'elements de pedra que servien de recipients relacionats amb diferents activitats agrícoles. - El primer d'ells és un bloc de pedra sorrenca en el qual hi ha buidat un petit recipient rectangular d'escassa profunditat i amb un sobreeixidor per poder basar líquids; la funció concreta de l'objecte ens és desconeguda però sembla que es pot relacionar amb la producció d'oli o de vi, ja que es troba situat prop de l'antiga tina (120 cm de llarg, 75 cm d'ampla i 42 d'alt). - El segon element és una pica de pedra sorrenca, picada i treballada, situada al porxo de la masoveria de la Riba; és formada per un únic bloc buidat, de planta rectangular, d'escassa profunditat i amb un forat circular per sobreeixir els líquids; situat fora del context original no podem precisar quina era la seva funció original.</p> | 08144-94 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans s. XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans s. XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54928-p4010123.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La cronologia dels dos elements ens és desconeguda però pot ser del s. XVIII.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54933 | Llindes i blocs monolítics de Valldaura Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-blocs-monolitics-de-valldaura-vell | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII.El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XVIII | <p>A la casa de Valldaura Vell es conserven un seguit de llindes i blocs monolítics col·locats en diferents finestres i llocs de la masia. - Pel que fa a les llindes, la primera es troba situada en una finestra de la façana de migdia i es tracta d'un bloc rectangular de pedra sorrenca amb la part inferior bisellada i amb motius incisos que formen dues rosetes posades a banda i banda de la data 1784 i damunt d'una creu llatina incisa i en posició cèntrica que arrenca de la part inferior, formant una mena de motiu decoratiu d'arcs de mig punt invertits. - A la planta primera i a l'eixida hi ha dues llindes, una de 1783 (amb motius decoratius i una creu llatina central) i una amb motius florals. - Pel que fa als blocs monolítics es troben a la eixida de la masia i en un dels coberts annexos a la masia; contenen senzilles decoracions de creus incises.</p> | 08144-99 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Sta. Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Sta. Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. <span lang='CA'><span><span>El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Actualment es conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'.</span></span></span> El 1872 Ramon Valldaura decidí construir una casa nova, Valldaura Nou ampliada el 1906 amb la construcció de les eixides a la façana de migdia, a un quilòmetre de la vella masia i antic monestir, deixant aquest com a masoveria. Després d'estar uns anys eshabitat, l'any 1984 respsonsables de la parròquia de Valldaura de Manresa d'acord amb l'actual propietari, hi començaren a fer obres en el vell monestir per adaptar-lo a casa de colònies, servei que està fent actualment.</p> | 42.0801011,1.9421340 | 412499 | 4659211 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-p31000992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-foto-08144-99-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-foto-08144-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-img-20210408-wa0009.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: imatge 1: Sara Simon, 2021; imatge 2 i 3: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002; imatge 4: Amalgama7, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54936 | Blancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blancs | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Casa habitada fins als anys setanta del segle XX. L'edifici es veié molt afectat arran dels incendis de juliol del 1994. Actualment es troba en procés de rehabilitació, fet que ha permès recuperar l'estructura que es conservava dempeus. Les façanes de ponent i la de tramuntana són les que han perdurat més íntegres, s'hi poden observar les cantoneres, el conjunt dels panys dels murs i algunes obertures fetes amb carreus ben escairats de pedra sorrenca o llindes de bigues de fusta.</p> | 08144-102 | La Tor | <p>La masia de Blancs és documentada des del s. XIV quan l'any 1348 n'era propietari Ramon de Blancs i, com a tal, capbreva el mas com una de les possessions del monestir de Sant Pere de la Portella. Ha estat habitat fins a mitjans del s. XX, però se'n coneixen poques notícies.</p> | 42.0790400,1.9178200 | 410487 | 4659119 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803070.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Es troba ubicada al nord de la masia de la Tor, en una zona elevada amb bona visibilitat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54938 | Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinosa | <p><span><span><span>BUSQUETS I CASTELLA, J.: (2008): 'Un cartulari d’Olvan del segle XII', a <em>L'Erol</em>, número 96, p. 33-36.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia construïda, almenys en tres etapes. És formada per una masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants, amb la façana original orientada a migdia i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Al cos més antic s'hi afegí, posteriorment, un cos rectangular al costat de llevant que s'amplià també i que donà com a resultat un edifici rectangular i cobert a dues vessants. Avui, la porta d'accés és al mur de tramuntana, aixoplugada per un petit porxo. A l'interior de la masia es conserva una antiga cisterna incorporada avui a l'espai d'habitatge que és a la primera planta de la masia.</p> | 08144-104 | La Tor | <p>La masia de l'Alzinosa no es troba documentada, almenys amb aquest nom, tot i que, de ben segur, la seva història es remunta als segles medievals i que va canviar de nom al s. XVIII o XIX.</p> | 42.0694100,1.9088000 | 409727 | 4658059 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280029.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Segons recull Josep Busquets (BUSQUETS: 2008,36), en el conegut com Cartulari de Santa Maria d’Olvan del segle XII conservat a la biblioteca del Monestir de Montserrat, consta que el 1267 “Raimunda de l’Oldinosa, com que tenia un gran deute amb l’església i el capellà d’Olvan i no podia pagar-lo, els donava espontàniament tota aquella terra que tenia dins el seu mas anomenada Coma de Santa Maria i que afrontava amb l’honor de Pere Vidal de la Torra, amb el torrent que baixava de la Torra inferior i amb un serrat.” Busquets es refereix a la possibilitat que “Oldinosa” podria correspondre a l’Alzinosa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54942 | Pont d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorniu-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>A. CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona, www.olvan.diba.es/Pont</p> <p>J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol.</p> <p>J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | XVIII | <p>L'actual pont d'Orniu, juntament amb el pont de la carretera C-16z, constitueixen els únics passos que creuen el Llobregat en aquest indret de cal Rosal. Construït al sector meridional de cal Rosal és una senzilla construcció d'una única arcada apuntada i molt rebaixada i amb la característica forma d'esquena d'ase. Tot ell és obrat amb pedra sorrenca, tallada i escairada, unida amb morter de calç i amb alguna reparació moderna per tal d'adequar-lo al trànsit rodat d'automòbils.</p> | 08144-108 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>La construcció d'aquest pont està directament relacionada amb la destrucció del pont vell que va produir-se durant la Guerra de Successió (1702-1714); la zona quedà desproveïda d'aquest pas tant important per la qual cosa fou necessari impulsar la construcció d'un pont nou, poc després de la fi d'aquella guerra, probablement a mitjans segle XVIII.</p> | 42.0679563,1.8683571 | 406379 | 4657941 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150182.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 96|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54955 | Pou-cisterna de Palau de Biure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-cisterna-de-palau-de-biure | XVIII | <p>Al sector de tramuntana de la masia de Palau i sobre un terrat que dóna accés a la capella particular, s'hi troba el brocal del pou compost per una base octogonal obrada amb pedra sorrenca tallada i polida sobre el qual hi ha l'estructura de ferro que aguanta la politja i que es caracteritza per l'interessant treball de ferro forjat format per volutes i coronat per una au i elements florals. Sota la base del pou hi ha la cisterna que emmagatzema aigua per a la masia. </p> | 08144-121 | Les Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XIII com una de les grans propietats de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permet reconstruir el llinatge de la família que des del segle XV ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067700,1.9037000 | 409216 | 4651109 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010024.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54957 | Cal Ramonet de Pursals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-de-pursals | <p>BUSQUETS, J. (2002). Els masos de Pursals (inèdit)</p> <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el caraner perpendicular a la façana principal orientada a migdia, sector que es va ampliar amb una eixida l'any 1841, segons consta en el pilar, i que, per tant, va fer créixer les dimensions de la masia i el ràfec de la teulada. A la façana de tramuntana es conserva un pou aixoplugat per una teulada. L'accés actual de la masia és per la façana de llevant, on hi ha unes llindes encastades a la paret que porta gravada la data 1652, que potser corresponia a una porta o finestra, cosa que no es veu per l'arrebossat que ho cobreix. Dins la casa hi ha una habitació dedicada a oratori, concedit a mitjans s. XX, sota l'advocació de la Sagrada Família.</p> | 08144-123 | Pursals | <p>L'any 1036 el monestir de Sant Pere de la Portella comprava dues peces de terra i una vinya del mas de 'Porsals'. En el capbreu de la Portella de l'any 1348 s'hi esmenten, en diferents apartats, les terres que limiten en Pursals però no hi consta que aquest mas pertanyés a la jurisdicció senyorial del monestir. A la documentació que es conserva a la casa hi ha un pergamí del 7 de març de l'any 1374 que es una compra-venda de la propietat i de presentació d'homenatge de Ramon Vicens, el nou propietari, a Pere Galceran de Pinós, senyor de les Baronies de la Portella. Després de passar per diferents amos, els actuals propietaris continuen anomenant-se Pursals.</p> | 42.0389986,1.9011390 | 409050 | 4654690 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210472.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | En un dels coberts de la casa és conserva un cup per tenir vi fet amb ceràmica vidrada.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54966 | Rentamans de la sala del mas de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentamans-de-la-sala-del-mas-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit) BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Encastat a la paret de migdia de la sala del mas de la Riba es conserva un rentamans de pedra aixoplugat dins d'una fornícula d'arc de mig punt adovellada. Tot i que el recipient contenidor de l'aigua sembla relativament nou, és un exemplar de forma d'arqueta que permetia contenir l'aigua que, per mitjà d'una aixeta, cau sobre un recipient de forma quadrada, fet amb pedra sorrenca que, desaigua a l'exterior de la masia. La paret de fons d'aquests rentamans ha estat aplacada, recentment, amb pedra.</p> | 08144-132 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010077.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010078.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54976 | Sales de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sales-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> | XVIII | <p>La masia de Ferreres conserva dos espais singulars: la sala i la galeria de migdia. Ambdós espais conserven l'estructura original i bona part del mobiliari. - La sala, situada sobre la gran porta d'arc de mig punt que constituïa la porta d'entrada original de la masia, ocupa tota l'amplada de la masia (S/N) i s'il·lumina a partir d'un gran finestral que dóna a la façana de migdia. Decoren la sala una gran taula central i diferents peces de mobiliari tals com calaixeres, caixes de núvia i canteranos, i rentamans. - La sala de la galeria, perpendicular a la sala principal, ocupa tota l'amplada de la galeria. És il·luminada per la gran eixida de tres arcs de mig punt, tancats per grans portalades i finestrals de fusta i vidre. De la mateixa manera que la sala principal, té una interessant sanefa amb pintures de paisatges vuitcentistes. Ambdues estances conserven els terra original, amb cairons de 20x20 cm. i les bigues travesseres del sostre.</p> | 08144-142 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del segle XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del segle XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar forces masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120320-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-foto-08144-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120365.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del segle XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp.Autoria de les imatges: Imatge 2: Ramon Viladés (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà); imatges 1, 3, 4 i 5: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54979 | Mare de Déu del Roser de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà.(1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà GAVIN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol.17. Berguedà, p.104.</p> | XVIII | <p>La capella de la Mare de Déu del Roser de Ferreres és un senzill edifici de planta rectangular, cobert a dues vessants i amb la façana orientada a migdia. A la façana principal trobem la porta d'accés de llinda plana monolítica, damunt la qual hi ha un òcul format per dos carreus treballats on consta indicada la data 1770 de la construcció de l'edifici, i a sobre una altra petita finestra rectangular. La teulada és coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura.</p> | 08144-145 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0574542,1.8809850 | 407408 | 4656761 | 1770 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120427.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 55019 | Pou del Mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-sant-salvador | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | Es conserva part de l'estructura però amb signes de deteriorament i molt coberta de vegetació. | <p>El pou es va construir adossat a la façana de tramuntana de la masia; presenta una planta circular amb un diàmetre de 100 cm aproximadament i una profunditat de 5 m. La seva fàbrica és composta per grossos carreus ben tallats i units amb morter de calç. Els elements de sosteniment i suport de la politja han desaparegut. L'accés al pou es realitzava per mitjà d'una petita finestra, avui molt deteriorada, la qual conserva els muntants de pedra sorrenca, l'ampit i els golfos de ferro per tancar-la. Per les característiques i la tipologia es tracta d'una obra de factura moderna, probablement de finals del segle XVII o començaments del XVIII. Actualment l'estructura es troba molt coberta de vegetació, fet que en dificulta la seva visió.</p> | 08144-185 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0653041,1.9180477 | 410487 | 4657593 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55019-p31402470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55019-p31402490.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Aquest element arquitectònic es troba força deteriorat per l'abandonament de la masia a causa de l'incendi de l'any 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54878 | Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafel | XVIII-XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. És una masia clàssica de tres cossos, amb la façana amb una eixida de dues arcades d'arc rebaixat al primer pis, al segon i a les golfes. La porta d'accés està situada al mig de la façana i és d'arc de mig punt rebaixat. Totes les obertures, portes i finestres, són d'obra vista i els murs de pedra i reble. Les golfes s'il·luminen amb dos òculs.</p> | 08144-44 | Urbanització cal Rafel del poble d'Olvan (Cal Rafel, 08611-Olvan) | <p>No s'ha pogut trobar documentació de la casa ni de la família tot i que sembla procedir d'una branca del mas Minoves. Propietaris de la gran masia de la Tor i de les masoveries de Blancs i ca l'Àngel, probablement es van construir una nova casa, cal Rafel, prop del poble d'Olvan, a començaments del s. XIX. Un fill d'aquesta casa, nascut l'any 1841, i de nom Josep Minoves Pujols, es feu jesuïta i anà de missioner a les Filipines on morí l'any 1892.</p> | 42.0580795,1.9073027 | 409587 | 4656802 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-pb010361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200185.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els amos d'aquesta masia eren un dels grans propietaris del terme municipal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54977 | Alcoves de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcoves-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> <p>BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. </p> | XVIII-XIX | <p>La masia de Ferreres conserva, en molt bon estat, tres alcoves originals amb el seu mobiliari. - L'alcova original es troba en una estança situada a tramuntana de la sala principal i és formada per un doble espai, separat per un tampanell amb arc polilobulat de fusta. El llit i les teuletes són de fusta de noguera, amb el capçals decorats ricament amb trebals de marqueteria de motius florals i vegetals, i la imatge de Sant Domènec al capçal superior i la de la Mare de Déu al capçal inferior, patrons del matrimoni format per Domènec Anglerill i Maria Niubó, avis de l'actual propietari. El paviment de l'habitació és del s. XIX fet amb mosaic de diferents colors i motius geomètrics. - Al costat de l'alcova principal hi ha una alcova amb un doble àmbit, separat per un arc polilobulat de guix. El llit és un exemplar de fusta de noguera, amb quatre potes tornejades i un interessant capçal de fusta daurada amb un medalló oval que conté, pintada, la imatge d'una marededéu; hi destaquen els dos 'putis' o 'amorets' que sostenen el medalló i la decoració floral; és un exemplar de llit del tipus 'olotí' de l segon terç del s. XVIII. - La cambra, coneguda amb el nom de 'habitació del capellà' és també una interessant alcova amb arc polilobulat de guix, que conserva diferents mobles corresponents a estances diferents de la casa; hi destaquen els dos bressols (de balancí i de barrots), la cadira, la taula, la calaixera i el rentamans.</p> | 08144-143 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120383.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54980 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-1 | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Masia de construcció senzilla, amb planta rectangular, dos pisos i teulada a dues vessants, amb teules damunt de llates i cavalls i carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. Consta d'obertures majoritàriament senzilles, algunes amb llinda de fusta i altres amb llinda de maó de pa; tot i això també trobem una finestra de la façana de llevant de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus amb els angles treballats al biaix i ampit motllurat. L'antiga porta principal avui dóna accés als corrals i conserva un llinda de pedra sorrenca rectangular. La funció inicial d'aquesta porta s'anul·là al construir-se una de nova, situada al primer nivell i accessible a partir d'una escala d'obra exterior; damunt la porta hi ha un plafó amb la data de 1909 i al seu damunt l'anagrama marià amb decoració geomètrica, fruit de la remodelació del s. XX. A la primera planta destaca la cuina-menjador amb una gran campana sostinguda per bigues que aixopluguen el banc escó, amb el seu nivell refractari de cairons de 20x20, els trespeus, els clemàstecs i l'olla. Encara conserva l'edicle amb el forn, foradat a la paret, format per un arc de mig punt de pedra molt ben tallada que dona pas a l'espai circular del forn de pa que es conserva intacte, bé que mig amagat pels afegitons posteriors. A la paret nord de la cuina-menjador es localitza la cuina de carbonet amb la fogaina, les graelles i l'aiguamans format per una fornícula d'arc de mig punt amb els encaixos per les prestatgeries, una pica de pedra i sobreeixidor exterior. A la part de tramuntana i en aquesta mateixa planta, es conserva completament colgada de runa i fems un recipient excavat a la roca natural i amb uns quatre metres de profunditat, que faria les funcions de dipòsit o cup per a líquids (també podria correspondre a una antiga tina).</span></span></span></p> | 08144-146 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de al setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), la masia de les Cases es van vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu es fa difícil trobar documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0465121,1.8990360 | 408887 | 4655527 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210135.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 89003 | Cal Cussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cussa | XVIII-XIX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui conformada bàsicament per un volum que defineix l’estructura de casa. Es tracta d’un edifici aïllat i de planta rectangular, consta de planta baixa i una planta superior; actualment reformat, <span>fet que pot haver modificat alguns elements</span>. Té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. En aquesta façana trobem la porta d’accés, de llinda plana de biga de fusta sobre muntants de carreus escairats i més o menys polits, i al seu costat nord, una petita finestreta de llinda de pedra. Destaca l'eixida de la planta primera, a mode de terrat cobert, situada a l'angle sud tot obrint a dues façanes, a sud-est i sud-oest. La resta d’obertures són senzilles i sense elements remarcables, algunes resultat de la recent remodelació. Gran part dels murs són de paredat comú amb les cantoneres de carreus escairats i polits; alguns murs són bastits amb maó i altres presenten les superfícies revestides amb morter. L’actual edifici és el resultat de les reformes i modificacions recents, tot i que es pot observar que les traces d’antigues ampliacions així com restes d’annexes. </span></span></span></span></span></p> | 08144-197 | Al sud-oest del nucli d'Olvan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Cal Cussa es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència 'Casa Cussas' en la qual hi figura registrat 'Domingo Soler'. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0507257,1.8962708 | 408664 | 4655998 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170294.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 89232 | Cal Barbut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbut | XVIII-XIX | L'edifici es troba en un avançat estat d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Barbut es troben en mig d’una carena que es localitza al vessant est de la vall de la riera de la Portella, a l’alçada de la cua del Pantà de Fuives. A uns 210 metres de distància en línia recta per sobre de Can Costa, en el mateix vessant però més a la part central de la carena, en vistes ambdues bandes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de l’antiga masia mostren una estructura de planta rectangular allargada, bastida adossada al pendent del terreny. Els murs visibles, d’alçades molt variables superant en algunes parts els dos metres, són de carreus desbastats de pedra i grans blocs tallats i més o menys escairats a les cantoneres; en un dels murs conserva la part superior bastida en tàpia. A uns metres al nord, a peu del camí d’accés hi ha un cobert construït recentment, entre aquest i les restes conservades hi ha una pla que devia ser l’era de la casa. Per sota de la casa, al costat sud-oest, en la mateixa carena hi ha el camp de Cal Barbut, un camp ampli i planer que destaca en mig d’un terreny amb desnivell destacat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-212 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Barbut, en la qual hi figura registrat Clemente Casellas. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Maria Minoves i Pujols (Rafel) que ostentava la possessió i casa de Cal Rafel, també hi ha relacionades com a altres possessions i cases que tenia, La Tor, Blancs i Cal Barbut, entre altres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0772941,1.9096786 | 409811 | 4658933 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270124.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 89239 | La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-0 | XVIII-XIX | la masia està enrunada conservant-se una alçada variable de les diferents estructures, entorn al primer forjat. En procés de rehabilitació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada la Vileta es troben en mig d’un pla de roca prop del límit del terme municipal amb Sagàs. Actualment es conserven i són visibles diverses estructures, part de les quals estan en procés de reconstrucció, aquestes mostra un edifici de planta rectangular, de tres cossos paral·lels perpendiculars a la façana principal que és orientada al sud-est; els murs són de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i obertures. Davant d’aquest volum en procés de rehabilitació hi ha més restes de les estructures de l’antiga masia, es conserven murs que delimiten diversos espais, un de planta també rectangular, amb presència de força enderroc i vegetació que no permet una bona visió de les restes. Un dels elements que destaquen del conjunt és el forn de pa, el qual ha conservat gran part del cos i la boca d’accés a la cambra de cuita; aquesta és una obertura de configuració habitual en arc de mig punt formada a partir de carreus de pedra picada, a ampit, costat i costat i també a la llinda en la qual hi ha picat un arc de mig punt. Els murs conservats d’aquesta part de la casa són de pedra desbastada amb carreus a les cantoneres i obertures també de emmarcades en maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-216 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Vileta és una masoveria de la gran masia de Trasserra. Al 1920 a l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, conjuntament amb el propietari de Trasserra hi ha referenciada Can Vila, que podria correspondre a l’actual Vileta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0418631,1.9259012 | 411103 | 4654982 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060370.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||||
| 89242 | Comadedona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadedona | XVIII-XIX | part de les estructures de la masia estan ensorrades, malgrat conservar-se alguns murs amb una alçada destacable i un cobert rehabilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Comadedona es troben a tocar de la pista que des de la carretera de Sant Maurici de la Quar s’arriba a Valldaura. Al lloc trobem restes de diverses estructures que conformaven la masia, la casa i algunes de les construccions complementàries, annexes pel bestiar i magatzem. Els murs amb que estan bastides són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i cantoneres més ben tallades. D’un dels edificis es conserva part de l’estructura fins una alçada de forjat de planta primera. Al lloc hi ha un petit edifici reformat. S’identifica clarament el pla de l’era. Al peu del camí d’accés a les restes de la casa hi ha una petita bassa segurament d’abastiment de la masia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-219 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Comadedona, en la qual hi figura registrat Pedro Rota. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Alsina que ostentava la possessió i casa anomenada Comadedona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al recull “Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” de 1920, conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Can Comadedona consta referenciada com a propietat de Juan Casaponsa de Gironella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0782134,1.9510558 | 413235 | 4658992 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140037.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 89243 | Coll d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-dolvan | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia de planta quadrada, bastida damunt un turonet de roca; consta de planta baixa, plana primera i sota coberta, amb teulada a dues aigües amb el carener disposat perpendicular a la façana principal que és orientada al sud-est. La casa mostra clarament almenys dues fases constructives, el primer edifici format per murs de paredat comú cantoneres de pedra més o menys ben tallada, al qual se li afegí al davant, a la façana sud-est una crugia més definint un cos de galeria. En aquest cas, el volum annexat és de murs també de paredat comú amb cantoneres combinades amb pedra a la part baixa i maó a la resta. Sembla que originàriament l’estructura principal era de menor alçada, indicant que es degué ampliar en alçada en una fase prèvia a la construcció del cos de galeria o en el moment que es bastí aquest. M</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ajoritàriament les obertures són de maó massís als brancals i llindes, tot i que també n’hi ha alguna en la qual no és visible el material; esmentar que a la façana més de ponent es conserva el testimoni d’alguna obertura de muntants de pedra ben tallada i polida. De l’edifici destaca essencialment la façana principal, a planta baixa amb tres obertures de línies rectes a mode de porxo que protegeix la porta principal d’accés a l’interior; l’obertura de l’extrem est actualment tapiada. A planta primera, una eixida formada per tres grans obertures en arc de mig punt sobre pilars amb imposta amb una senzilla motllura. En el darrer nivell, centrada sota el carener trobem un obertura com les de la galeria de planta primera i a banda i banda tres petites obertures de forma triangular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la façana de de llevant hi ha un cos semicircular adossat fins a nivell de planta primera que podria correspondre a una cisterna o pou, sense que s’hagi pogut concretar. Al costat sud i oest hi ha alguns annexes i un espai delimitat per un mur de poca alçada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est de la casa hi ha un altre edifici destinat a estable a la planta baixa i paller i magatzem a la superior. Està bastit adossat al pendent de la roca, facilitant l’accés en els dos nivells de planta. La seva estructura és de murs de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i emmarcant les obertures. Destaca especialment el conjunt d’obertures a la façana més est i la sud, en els dos nivells de planta, formades per llinda d’arc de mig punt, algunes de les quals tapiades en maó massís deixant espais buits per facilitar la ventilació de l’espai interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-220 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Coll d’Olvan (llavors referenciat com “Coll del Van”) en la qual hi figura registrat Ramon Serra. En l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa consta relacionada en el llistat de possessions de la Sra. Francisca de Martín conjuntament amb les finques de Fuives i Gotzenes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0652570,1.9000873 | 409001 | 4657607 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310469.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310471.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al mateix pla on hi ha ubicada la casa, vers a ponent, hi ha un petit espai boscós amb roures i alzines amb alguns exemplars de mides prou destacables. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||||
| 89249 | Tina de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-castello | XVIII-XIX | l'element es troba en força bon estat però les inclemències meteorològiques erosionen la roca on està excavat l'element. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est del turó de Castelló, a la seva base, hi ha un pla de roca en el qual trobem una tina excavada a la mateixa roca. Es tracta d’una tina de planta circular, amb l’interior farcint de terra i vegetació. Està realitzada a l’extrem del marge nord de la roca, facilitant que en el pendent hi hagi un rebaix que pot correspondre a la zona on s’ubicava la boixa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-224 | 42.0662367,1.9308489 | 411547 | 4657684 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010220.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família de la masia de la Riba havien sentit a parlar que la tina havia estat utilitzada com a cup per estovar aglans pel bestiar. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||||
| 89255 | Forn de calç de l’Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lalzinosa | XVIII-XIX | les estructures estan molt cobertes de vegetació i deteriorades. | <p><span><span><span>Les restes del forn de calç es troben molt cobertes de vegetació, arbustos i arbres que dificulten una bona visió de les restes conservades. L’estructura està bastida arrambada a un marge, mostra planta rectangular i murs fets a partir de grans blocs de pedra tallada. Tot i la vegetació, sobretot esbarzers es pot distingir un gran sot permet identificar l’espai interior del forn. Sembla que pel costat de ponent hi hauria l’accés a la cambra de combustió. </span></span></span></p> | 08144-229 | <p><span><span><span>El forn hauria estat utilitzat per la cuita de calç per fer front a obres d’ampliació o reforma de la masia de l’Alzinosa, situada a uns 450 metres de distància en línia recta.</span></span></span></p> | 42.0735868,1.9111254 | 409926 | 4658520 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270135.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.