Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54985 | Molí de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-llop | XIX | Està abandonat, la seva estructura es troba en un estat avançat d'enderroc. | <p>Situat uns tres-cents metres aigües avall de la resclosa hi ha el casal moliner de can Llop, es conserva en mal estat en mig de la bardissa i la vegetació de ribera. Tot i estar en estat ruïnós, encara conserva gran part dels murs de la construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants (avui desapareguda). A la part baixa del costat sud-oest, que dona a la riera hi ha el carcabà, avui totalment cobert de fang i brossa. El casal compta amb planta baixa i dos pisos, el primer dels quals aixoplugava les moles, mentre que l'habitatge del moliner era a les dues superiors, la darrera sota coberta. A la porta d'accés hi ha una llinda sorrenca que conserva la inscripció : 'Me ha fet Joan Cantallops al 18 .. '. Al costat del molí hi ha unes dependències que semblen correspondre a una serradora.</p> | 08144-151 | Can Llop | <p>El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera de la Riba d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials que obligaven a moldre en el molí del senyor situat a Gironella, els propietaris van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan.</p> | 42.0429666,1.8910378 | 408220 | 4655142 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170246.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54991 | Creu de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-riba | XX | <p>Creu llatina de ferro alçada al peu del camí que d'Olvan va a la masia de la Riba per recordar la mort violenta del propietari del mas, Miquel Corominas, el 10 de setembre de l'any 1936, durant la Guerra Civil.</p> | 08144-157 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentats des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans s. XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans s. XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas. La creu fou col·locada a l'indret on Miquel Corominas fou assassinat el 10 de setembre de 1936.</p> | 42.0605090,1.9207889 | 410707 | 4657058 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54991-pb150352-copia2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54991-pb150352-copia3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Simbòlic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Situació aproximada de les coordinades UTM.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54994 | Granja de reproducció de rucs guarans de Fuives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-de-reproduccio-de-rucs-guarans-de-fuives | <p>Dolors Tubau: Els guarans de Fuives, a 'El Vilatà' nº 99, p.54-56.</p> | XX | <p>Fa gairebé trenta anys que Joan Gassó Salvans, un ramader i tractant de bestiar de Berga, va adonar-se que estaven desapareixent els rucs de raça catalana, i per tal d'evitar-ho començà a comprar tots els animals d'aquest gènere que trobava, amb la particularitat que tots els que localitzava eren femelles, ja que el 'Cuerpo de Remonta del Ejército Español' en controlava la reserva de sementals. D'aquest cos militar en sortí l'únic ruc mascle que quedava, el 'Campero'. Des de llavors la granja ha anat prosperant i, en aquest moment, té un ramat força nombrós tant de mascles com de femelles. El guarà o ruc català té unes característiques ben diferents a les de la resta de races: la més significativa és les seves llargues orelles que fan prop de 40 cm i que sempre tenen dretes, gràcies a les seves potents insercions musculars; el pel és rogenc i llarg, a l'hivern, i quasi negre i curt a l'estiu, menys el ventre, morro i voltant dels ulls, que és sempre blanc. D'una important alçada, supera els 1,60 m a la creu, aquests rucs són molt apreciats per la seva resistència i pel fet que necessiten poques atencions. Han servit per millorar les característiques físiques d'altres races i, especialment, per obtenir matxos i mules, amb gran capacitat de treball.</p> | 08144-160 | Fuives | 42.0709669,1.8918425 | 408326 | 4658250 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54994-p8230100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54994-p3130101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54994-p3130094.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | A la granja de Fuives que, a part dels rucs s'hi crien altres animals (vaques i vedells, porcs i aviram), s'hi poden fer visites guiades. Cal dir que l'any 1998 la Generalitat de Catalunya concedí al Sr. Gassó un dels premis 'Medi Ambient' en reconeixement per la defensa i protecció del guarà català.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54995 | Mercat del Bolet de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-del-bolet-de-cal-rosal | XX | <p>La gran tradició boletaire de la comarca del Berguedà i el fet que cal Rosal es troba situat al peu de la C-16z han fet possible el naixement del Mercat del Bolet, que s'inicia a finals d'agost, amb els primers bolets d'estiu, i que finalitza ben entrat el mes de desembre. Al peu mateix de la C-16z i en la plaça deixada en enderrocar l'antiga estació del tren, s'hi apleguen un munt de parades que venen bolets i altres queviures, molt especialment els caps de setmana i festius, però també els dies feiners. El mercat del bolet fa festa senyalada el tercer diumenge d'octubre i aleshores s'ofereix un tast de diferents bolets junt amb bon esmorzar a tothom.</p> | 08144-161 | Cal Rosal | <p>El Mercat del Bolet va començar a funcionar, d'una manera no organitzada, als anys vuitanta del s. XX, quan diferents boletaires oferien els seus</p> | 42.0708992,1.8699504 | 406515 | 4658266 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb010003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La construcció de l'actual traçat de la carretera C-16 suposà la desviació del trànsit que anteriorment passava pel centre de Cal Rosal; aquest fet però no ha suposat la pèrdua del mercat que es manté i continua essent freqüentat per visitants que hi fan parada expressament. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54996 | Festa de Sant Sebastià d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-dolvan | <p>AMADES, Joan: 'Costumari català. El curs de l'any', Salvat Editores, Barcelona 1982, vol. I, p. 557-558. VILADÉS, R. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Festa de Sant Sebastià d'Olvan, Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà (inèdit).</p> | XIX | <p>La festa de Sant Sebastià d'Olvan es manté viva però transformada en l'actualitat. Consisteix en fer un àpat popular un cop finalitzada la missa i la processó en honor de Sant Sebastià per alguns carrers del poble, es canten els goigs i es besa la relíquia del sant. Sempre es celebra el dia del sant patró, el 20 de gener. L'àpat popular, que té lloc a la plaça de l'església i que és preparat per la gent del poble, consisteix en un arròs fet en grans paelles, tastet, pa, vi i postres.</p> | 08144-162 | Plaça de l'Església d'Olvan | <p>No es coneix la data exacta en que va començar aquesta festa de Sant Sebastià i més concretament l'àpat, però la tradició oral li atribueix una data anterior a l'any 1860. El que si és segur és que la instauració de la festa té relació amb una epidèmia que va afectar al poble i d'una prometença que aquest va fer al sant; és a dir si la gent es lliurava de la malaltia epidèmica donarien cada any dinar als pobres el dia de 20 de gener. Fins l'any 1945 el dinar era un autèntic àpat pels pobres, és a dir, només es donava dinar als pobres, un cop el capellà havia beneït les viandes (porc, fesols o una escudella, i de l'any 1940 al 1945, farinetes, degut a la penúria de la postguerra) i aquestes havien estat testades per les autoritats. El menjar es coïa en calderes i es tractava d'una olla de vianda que cada any cuinava unes cases diferents designades pel capellà i les autoritats.</p> | 42.0572400,1.9054900 | 409436 | 4656711 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54996-p1200052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54996-p1200046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54996-p1200028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54996-p1200169.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 54997 | Ajuntament d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolvan | XX | <p>Edifici format per tres cossos, tots coberts a dues vessant. El cos central dona accés a l'edifici a partir d'una senzilla escalinata i consta de planta baixa i un pis; en el seu interior hi ha les dependències municipals (secretaria, despatx de l'alcaldia, administració, arxiu, jutjat de pau, dispensari, sala de plens, serveis, etc.), hi destaca especialment la gran sala de plens, amb coberta d'encavallades de fusta, teules i llates. Al cos lateral esquerra hi ha, a la planta baixa, una part de les aules de l'escola municipal i la biblioteca.</p> | 08144-163 | Plaça de l'Ajuntament | <p>L'edifici de l'Ajuntament d'Olvan es va començar a construir l'any 1937 per iniciativa del batlle Miquel Costa i Roca a l'indret que aleshores constituïa el nou eixample d'Olvan, i a redós del qual es van construir les escoles i habitatges que configuraren una plaça tancada. Les obres es van allargar molt en el temps, tant que la inauguració definitiva no es va fer fins l'any 1968 de la mà del batlle Rafael Torrentó i Minoves.</p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-p3220043.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-07-19 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 55000 | Safareig públic d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-dolvan | XX | L'estructura està malmesa i coberta de força vegetació. | <p>Aquest és l'únic safareig públic del poble d'Olvan; es tracta d'un receptacle de forma rectangular construït amb ciment armat i reforçat amb pilars d'obra. El safareig té, annex, un cobert amb teules i pilars d'obra per aixoplugar-se.</p> | 08144-166 | Darrera la carretera d'Olvan | <p>El safareig d'Olvan es va construir als anys trenta del segle XX aprofitant la portada d'aigües al poble. L'aigua fou canalitzada i conduïa al nucli d'Olvan des de la Font del Rull segons consta en un llibret que va publicar la Junta d'Aigües d'Olvan i que porta per títol 'Memòria de la portada d'Aigües de la Font del Rull'. Dels diners que van sobrar de la portada d'aigües, l'any 1932 es va construir el safareig públic que, en aquest moment ha quedat sense cap utilitat.</p> | 42.0558900,1.9052400 | 409413 | 4656561 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55000-p3070199.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 55002 | Resclosa de la fàbrica de L'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-lametlla-de-casserres | <p>CLUA, J. (1994). 'Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya', tesi Doctoral presentada al departament de geografia Humana de la Universitat de Barcelona (inèdita). CLUA, J. (1995). 'La concessió d'aigües a les fàbriques Monegal i la Plana' a L'Erol núm. 47, p.18-21. CLUA, J. (2001). Les colònies industrials. VALL, P (1999), 'De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de Colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revalorització', Barcelona, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, nº 16.</p> | XIX | <p>La resclosa de la fàbrica de filats de l'Ametlla de Casserres es troba situada al bell mig del riu Llobregat i talla el curs del riu sota mateix de l'església de la colònia. Es tracta d'una gran obra d'enginyeria hidràulica construïda entre 1875-1897 que permet derivar fins a 5000 l/seg. d'aigua al canal i d'aquí a la turbina per generar hidroelectricitat. La resclosa té una alçada notable, gairebé cinc metres, és feta amb grans blocs de pedra procedents de la mateixa llera del riu, escantonats i tallats, i units amb ciment.</p> | 08144-168 | L'Ametlla de Casserres | <p>La fàbrica de l'Ametlla es va començar a construir l'any 1858 aprofitant l'estructura i canalitzacions d'un vell molí de finals del s. XVIII- principis del XIX; s'aprofità la primera resclosa, que ja era de pedra, i quan el propietari de la nova fàbrica, Josep Monegal, va obtenir permís, l'any 1875, per aprofitar més quantitat d'aigua del riu (5985 l/seg.)se'n construeix una de nova, 60 m més avall de la primera. L'administració concedí una nova sol·licitud d'aprofitament l'any 1897 que obligà a modificar l'alçada de la presa, les dimensions del canal d'entrada i de sortida. Aquesta obra és la que es manté en l'actualitat i que continua retenint l'aigua del Llobregat i derivar-la cap el rec que la porta a la turbina de la fàbrica..</p> | 42.0479781,1.8723053 | 406677 | 4655719 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p2270011.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El terme municipal d'Olvan per aquest indret passa pel mig del riu, essent la llera esquerra del municipi d'Olvan i la dreta de Casserres. L'inici del canal, tot el seu recorregut i la fàbrica formen part del municipi de Casserres.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 55003 | Resclosa de la fàbrica de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-la-plana | <p>CLUA, J. (1994). 'Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya', tesi Doctoral presentada al departament de geografia Humana de la Universitat de Barcelona (inèdita). CLUA, J. (1995). 'La concessió d'aigües a les fàbriques Monegal i la Plana' a L'Erol núm. 45, p.18-21. CLUA, J. (2001). Les colònies industrials.</p> | XIX | <p>La resclosa de la fàbrica de la Plana, fàbrica desapareguda arran d'un incendi l'any 2000, es troba situada uns 250 metres riu amunt de la colònia Sanglàs o la Plana. És una construcció de pedra i ciment que talla el curs del riu Llobregat amb l'objectiu de derivar les aigües cap el canal o rec que les portava a la turbina de la fàbrica per tal de produir energia elèctrica. D'una alçada que s'acosta als quatre metres, és una obra d'enginyeria hidràulica construïda a finals del s. XIX.</p> | 08144-169 | La Plana | <p>L'administració concedí, l'any 1875, permís d'aprofitament de les aigües del Llobregat a l'empresa de Josep Monegal a partir d'un projecte que contemplava l'aprofitament hidràulic per la fàbrica de l'Ametlla i la de la Plana. Aquesta última era una fàbrica en mans d'una societat anònima en la qual Josep Monegal hi tenia accions. Les obres d'enginyeria van obligar a remodelar i millorar la resclosa i el canal de l'Ametlla de Casserres però també la de la Plana, que de ben segur és d'aquesta època. Un cop finalitzades les obres de construcció de la resclosa i el canal de la Plana, la fàbrica que ja estava construïda es va poder posar en marxa. L'any 1897, amb l'ampliació del cabal, probablement va caldre reforçar la presa i augmentar la profunditat del canal.</p> | 42.0653041,1.8694568 | 406467 | 4657645 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55003-p2280151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55003-p2280153.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 89246 | Font de Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-geperut | XIX-XX | les estructures es troben deteriorades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'indret conegut amb el nom del trull, a uns metres al nord-oest de la casa de Cal Geperut, al costat d'uns camps de conreu i en un pla de roca, trobem la font, el pou i la bassa de la casa de pagès. Es tracta d’una font de surgència, en la mateixa roca també hi ha un pou i una bassa que recull l’aigua, és formada per un rebaix en la mateixa roca i la resta delimitada per un mur de pedra amb revestiment interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat de la font hi ha una estructura negativa de forma circular excavada a la roca, és de poca fondària i a la part central hi ha un altre retall també rodó. Podria tractar-se del negatiu d’una peça extreta del lloc, tot i que antics masovers sempre havien sentit referir-se al lloc com un lloc una premsa d’oli. Podria tractar-se de la base d’una premsa d’oli o de vi, tot i que no hi ha cap dels canals de recollida o altres elements sovint associats a aquestes estructures. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>També es recull per informació oral, que havia servit per estovar glans.</span></span></span></span></span> </span></span></span></p> | 08144-222 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0667987,1.9122578 | 410010 | 4657765 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210332.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En unes feixes properes a la casa es van conservar durant anys unes quantes oliveres i uns ceps.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89254 | Dipòsit de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-ferreres | XIX | En força bon estat, tot i que la vegetació cobreix gran part de les estructures. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt format per un gran dipòsit d’acumulació d’aigua i una bassa. El dipòsit està bastit per robustos murs de pedra amb grans carreus a les cantoneres i amb contraforts de reforç de l’estructura. A la part frontal hi ha un punt de sortida d’aigua amb una aixeta. A la part superior de l’estructura hi ha un petit volum vertical sobresortit, de planta quadrangular, format per carreus de pedra picada i polida, clos amb una peça de formes corbes en la que hi ha quatre forats probablement de ventilació, i damunt una peça metàl·lica, en forma tendint a creu. A un dels costats d’aquesta estructura hi ha una petita obertura d’accés tancada amb una porta, a la part superior en un dels carreus hi ha una inscripció gravada molt desgastada que sembla que indicava una data avui illegible, només s’identifica un 3 i el que sembla el símbol de Maria i la creu damunt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La bassa és de planta més o menys rectangular, en part picada a la roca i en part delimitada per murs de pedra i en part de maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-228 | <p><span><span><span>Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.</span></span></span></p> | 42.0568182,1.8845938 | 407706 | 4656687 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310577.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310569.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89292 | Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-231 | <p><span><span><span>La Font del Mig, la Font de l’Ateneu i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914. La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent. </span></span></span></p> | 42.0568701,1.9052365 | 409415 | 4656670 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89292-pb010272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89292-pb010275.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres; anteriorment era al mig del carrer i es va reubicar al mateix indret però adossada a la paret d’una de les cases. La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX, es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89296 | Font de l’Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lateneu | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”, situada al costat de l'edifici de l'Ateneu, entre els barri de Cal Magí i el de Serra-seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-232 | <p><span><span><span>La Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914. La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent. </span></span></span></p> | 42.0578567,1.9048240 | 409381 | 4656781 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010329.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres. La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX, es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89398 | Fons imatges d’Olvan a l’Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-dolvan-a-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El fons fotogràfic està format per unes 200 fotografies corresponents al municipi d’Olvan. Inclou fotografies en paper, tant en blanc i negre com en color. La temàtica és diversa (urbanisme, indústria, agricultura, comerç i turisme, religió, ...), i destaquen especialment fotografies de la festa de Sant Sebastià i imatges de diverses masies. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-234 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p><span><span><span>L’Arxiu fotogràfic de l’Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l’entitat l’any 1981, des de llavors s’ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L’Arxiu compta amb un fons de més d’entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d’altres de generals de la comarca, a més d’un gruix d’imatges d’altres indrets de Catalunya i de fora.</span></span></span></p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260276.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89399 | Fons documental d’Olvan a l’Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dolvan-a-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'Àmbit de Recerques del Berguedà, a més del fons fotogràfic, compta d’un fons documental que referent al municipi d’Olvan inclou exemplars de Goigs de Valldaura, còpia de qüestionari sobre la parròquia, i conté a més de la col·lecció de Goigs, l’Himne popular a Santa Maria Assumpta Patrona d’Olvan, i fotocòpia dels regests de la documentació privada de les masies de Ferreres i la de Palau. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-235 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p><span><span><span>L’Arxiu fotogràfic de l’Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l’entitat l’any 1981, des de llavors s’ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L’Arxiu compta amb un fons de més d’entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d’altres de generals de la comarca, a més d’un gruix d’imatges d’altres indrets de Catalunya i de fora.</span></span></span></p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89399-p2260162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89399-p2260206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89399-p22602101.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89400 | Fons d’imatges d'Olvan a l’Arxiu Fotogràfic Luigi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-dolvan-a-larxiu-fotografic-luigi | XIX-XXI | <p><span><span><span>L’arxiu fotogràfic Luigi, situat a la capital de la comarca, compta amb un interessant i extens fons d’imatges del municipi d’Olvan. Està format per quatre àlbums de fotografies, tant en blanc i negre com en color, reproduïdes en paper, de les quals la majoria són pròpies, de Foto Luigi, però també compta amb reproduccions d’altres autors. El fons està ben conservat, classificat i registrat per temàtiques i dates, així com per reportatges específics. A més de les fotos reproduïdes en paper també compta amb un fons de clixés no reproduïts. Actualment, el fons s’ha anat incrementant amb tota la incorporació dels fons digitals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més del fons específic del municipi d’Olvan, també hi ha un nombre destacat d’imatges del municipi que estan incloses en altres arxivador per temàtiques específiques, és el cas del ferrocarril o les colònies. Fet que suposa que el nombre d’imatges no es pugui concretar. D’altra banda, el fons té un apartat importantíssim de fons particulars, imatges corresponent a fotografies d’estudi i sobretot a casaments, batejos i comunions, per encàrrec de privats. </span></span></span></p> | 08144-236 | Carrer Ciutat, núm. 21. Berga | <p><span><span><span>L’arxiu Luigi està situat a l’actual botiga FotoLuigi del carrer Major de Berga. El negoci el va fundar l’avi Manel Escobet, que era un artista polifacètic, el qual ja de jove tenia una càmera fotogràfica i es revelava les seves pròpies fotogràfies. Llavors la botiga es deia “La Camèlia” (al mateix emplaçament del carrer Major) i arran del matrimoni el 1923 amb l’Àngela, el van passar a regentar els dos; es tractava d’un comerç dedicat sobretot a objectes de regal, però en el que també s’hi podia adquirir material fotogràfic, màquines de fer fotos, i revelar les imatges. A la mort de l’avi va deixar d’oferir servei de revelat. El 1938 moria l’àvia i la botiga “La Camèlia”. Un dels fill d’aquella parella, Francesc Escobet, el 1939, de la mà d’un tal Artur va apendre la tècnica de revelat. El mateix any feien Societat, i posaven nom al nou comerç dedicat a la fotografia com a FotoLuigi. Al cap de poc Manel Escobet es va quedar sol al negoci; el 1942 se li va afegir el germà Climent, i mica en mica van anar adquirint més càmeres. Actualment el negoci continua sent familiar, regentat pels cosins Manel i Climent Escobet.</span></span></span></p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89400-img20210319195332.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors, la majoria fotos pròpies de FotoLuigi. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89407 | La palanqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanqueta-0 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La palanqueta és un petit pont, una palanca, que permet superar el curs fluvial de la riera de la Portella, aigües avall del pantà de Fuives, per sota de la Font d’en Pere Casas. La palanca està construïda a partir d’un tauler de formigó suportat, als estreps, sobre el mateix terreny natural i per una pila de secció ovalada construïda a partir de blocs de formigó, situat a la zona aproximadament central. A la ribera esquerra s’accedeix al pas a partir d’unes unes escales de maó, pel costat contrari continua el corriol. Escales i palanca conserven part d’una barana de barrots de ferro de secció circular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La palanca es va construir en el camí que feien servir les persones del nucli d’Olvan i cases de la zona que anaven a treballar a Cal Rosal, bàsicament a la fàbrica dels Rosal. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-243 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El camí el van construir els germans que feien de paletes a la fàbrica de Cal Rosal, segons informació oral transmesa per Rubén Dalmau, net dels constructors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0659333,1.8924567 | 408370 | 4657690 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260819.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89408 | Elements petris decoratius de Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-petris-decoratius-de-cal-rafel | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt de diverses pedres commemoratives o simbòliques que es troben distribuïdes per l’entorn de Cal Rafel i la seva proximitat, com al centre de la rotonda que hi ha uns metres més amunt, al carrer del Serrat del Quirze. Les peces tenen formes diverses, quadrangulars, rectangulars o de forma totalment irregular, algunes estan col·locades a manera de monòlit commemoratiu, per ser clarament visibles i exposats, i altres de manera menys específica. Totes compten amb inscripcions gravades, incises en la pedra, algunes amb algun element figuratiu dibuixat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Trobem per exemple un carreu que té la inscripció </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> TAULA TÍPICA / A 66 MTS.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >>, la distància està</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> dins una cartel·la en forma de fletxa indicativa de la direcció, i les sigles </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> F.P.C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>>>. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Un monòlit disposat verticalment, a la cara del davant hi ha una creu incisa i la inscripció: </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>DEU VOS GUARD / DECAU EL DIA / CAN RAFEL / ANY...</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>seguit del dibuix d’un arbre també gravat; al cara posterior indica </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>F. PALAU C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> i en un dels blocs de suport de la peça situats a la part posterior, la data gravada</span></span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span><span><<26-V-1966>>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça en forma de llinda plana rectangular hi consta <<QUAN MA ORELLA NO OIRA / QUE US SENTI A VOS OH MARIA QUAN MON>>, al costat, un altre bloc similar a l’anterior amb la inscripció <<VERGE DE LA BONA MORT / DEL CEL DUEU-NOS AL PORT / TINGUEU PIETAT DE MI / EN LA HORA DE MA FI. >> i les inicials <<F. P. C.>>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-244 | 42.0580705,1.9071396 | 409574 | 4656801 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89412 | Font d'en Pere Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-pere-casas | XX | <p><span><span><span>Font situada en un marge del peu del camí de la palanqueta, compta amb una estructura obrada que reforça el pendent del terreny. Concretament hi ha un frontal rectangular delimitat per carreus de pedra tallada i la part central, obrada en maó massís, al mig de la qual hi ha el brollador d’aigua i el tub del sobreeixidor que aboquen l’aigua a un clot situat a la base de l’estructura. A banda i banda un banc amb respatller construït amb lloses de pedra. </span></span></span></p> | 08144-248 | 42.0653656,1.8911975 | 408265 | 4657629 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89412-p3220125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89412-p3220128.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89413 | Font de la de la zona esportiva de Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-de-la-zona-esportiva-de-cal-rosal | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada en un petit parc o zona d’esbarjo, al sud del nucli de Cal Rosal, entre el camp de futbol i les piscines. Es tracta d’una font formada per una estructura de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l'aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter. L’estructura de la font és coronada amb un carreu de pedra picada on hi ha gravada la data 2003</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-249 | 42.0673563,1.8693612 | 406461 | 4657874 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 89483 | Font d’en Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-felix | XX | <p><span><span><span>Font situada al peu del rec de Cabots, està emplaçada en el vessant esquerre del rec. Recentment, la font i el seu entorn ha estat objecte de millora de l’espai i reformades les estructures. La font pròpiament, està constituïda per un frontal de planta corbada format per peces rectangulars de pedra disposades verticalment, al centre del qual hi ha l’aixeta. A extrem i extrem del frontal hi ha un bloc quadrangular també de pedra, a manera de seient individual. L’entorn és un espai format per diverses feixes, definint un corriol principal condicionat amb baranes i mobiliari, taules i bancs. El lloc es caracteritza per ser un entorn força ombrívol i fresc. A l’extrem més nord, trobem algunes estructures corresponents a la captació d’aigua de la font per l’abastiment d’aigua al poble. </span></span></span></p> | 08144-254 | <p><span><span><span>La Font d'en Fèlix va ser la primera font a partir de la qual es va captar aigua per abastir al nucli d’Olvan, concretament a l’any 1914. En aquell moment, la portada d’aigua va servir per subministrar aigua a la població a través de tres fonts públiques distribuïdes en diferents punts del nucli urbà, la Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill. Aquest servei va suposar una gran millora per la població, en un període en el qual els habitatges no comptaven amb aigua corrent. La disponibilitat d’aigua subministrada a partir de la Font del Fèlix era escassa, fet que va determinar que posteriorment, a l’any 1932, es millorés el servei de captació i subministrament d’aigua a la població a partir de la canalització i abastament al poble des de la Font del Rull; actuació que en períodes posteriors va anar essent millorada i ampliada.</span></span></span></p> | 42.0621124,1.9028895 | 409228 | 4657255 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070361.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El lloc on s'ubica la font és a tocar del nucli urbà, fet que afavoreix que sigui freqüentada per gent del poble. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89485 | Monument Diada 11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-diada-11-de-setembre | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a la Diada de l'11 de setembre, es tracta d’un monòlit de forma irregular al frontal del qual hi ha un escut metàl·lic amb la senyera i la inscripció “CAL ROSAL / 11 SETEMBRE 2002” també de peces metàl·liques. A la part posterior del hi ha una placa en la que hi consta el text “Aquesta obra / ha estat realitzada per / JAUME CASALS / ferrer de Cal Rosal, / a l’edat de 95 anys.” Al costat de tramuntana del monòlit hi ha una asta amb la senyera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-256 | 42.0703126,1.8703543 | 406548 | 4658200 | 2002 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260717.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jaume Casals | Tal i com consta a la plaça posterior, l'obra fou realitzada pel que fou conegut com el ferrer de Cal Rosal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89486 | Monument Rafael Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rafael-casanovas | XX-XXI | <p><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a Rafael Casanovas, format per una base de pedra damunt la qual hi ha un pedestal amb un bloc monolític al davant, en el frontal del qual hi consta la inscripció “ A RAFAEL / CASANOVA I / A TOTS ELS / DEFENSORS / DE / CATALUNYA / 1714-1998 / Olvan / 11-9-1998” i a sota “A.A.P.”; a sobre, un altre bloc de pedra actua de base d’una escultura d’un bust de Rafael Casanova. El bust és de morter o pedra artificial amb pàtina de diverses coloracions. La base del conjunt és de planta quadrada feta en pedres i morter, a la part superior a l’extrem de llevant hi ha diverses pedres unides amb morter que porten cadascuna d’elles referències incises a diversos pics, serres o cims, com Penyes Altes, Montorto, Pedraforca, Puigmal, entre altres, la majoria amb una data gravada. Damunt d’aquestes pedres s’alça un altre element, en aquest cas metàl·lic, format per una barra de secció circular a la part superior de la qual hi ha una placa, un escut amb la senyera i finalitza amb una escultura que recorda fulles d’alzina i roure entre altres elements. A la placa hi ha la inscripció “ANALOGIA ABORIGEN Flora –història / EL ROURE: Arbre de fulla caduca o mercescent. / molt flort i longeo. / L’hivern canvia la seva fesomia. / L’ALZINA: De fusta molt dura i llarga vida. / és símbol de perennitat. / Catalunya ha patit llargs “hiverns.” / també és molt vella. / longànime la seva història / àdhuc segueix sent ELLA. / Anònim / Olvan x Catalunya, setembre del 2000”. Aquest element, junt el pal amb la senyera, situat a la banda oposada, flanquegen el monument central a Rafael Casanova.</span></span></span></p> | 08144-257 | 42.0575546,1.9067922 | 409544 | 4656744 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260841.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89568 | Rellotge antic del campanar de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-del-campanar-de-santa-maria-dolvan | XIX-XX | Actualment està en desús, cobert de pols i sense manteniment. | <p><span><span><span>Les restes de l’antic rellotge de l’església parroquial, actualment sense ús, es conserven en un espai de l’interior de la caixa d’escala del campanar, ubicat sobre unes posts de fusta que conformen una mena de bancada<span> que sembla que podria ser la ubicació origina</span>l. Està format per una estructura o esquelet exterior quadrangular, un cub de de ferro forjat fet a partir de barres planes, a l’interior del qual hi ha la maquinària conformada per un sistema d’engranatges, palanques, eixos i pinyons, pesos i contrapesos que feien moure els cilindres i activaven els diferents tipus de senyals horaris. Al costat de l’estructura hi ha un pes i algunes peces soltes; els pesos són de pedra.</span></span></span></p> | 08144-259 | Plaça de l'Església, 1 | 42.0573925,1.9052582 | 409417 | 4656728 | 08144 | Olvan | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89568-p3070168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89568-p3070172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89568-p3070170.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89571 | Forn d’oli de ginebre de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-castello | XX | La traça del forn està erosionada. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta de les marques incises que conformen les restes d'un forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, en un petit pla de roca amb un pendent molt suau. Les restes negatives del forn estan una mica degradades, però es pot identificar el cercle que constituïa la zona de combustió (d’uns 35 centímetres de diàmetre), del qual en surt un petit canaló pel qual regalimava l’oli, seguint el lleuger pendent, al final del qual trobem un forat rebaixat a la roca, on era recollit el líquid. Al costat mateix del cercle, també en la part la roca té el pendent, s’hi localitza un parell de forats arrodonits i petits, un dels quals té un altre mena de canaló i una altre rebaix a l’extrem, tot de petites dimensions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-261 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest element és un testimoni d'una tipologia d'activitats de caire rural que la tradició oral ha permès documentar i que almenys s'han realitzat al llarg del segle XIX i gran part del XX. Es desconeix però l'origen d'aquesta activitat vinculada a les activitats remeieres, de recol·lecció i manipulació dels fruits silvestres, arbres i plantes medicinals per tal de guarir malalties o altres finalitats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’oli de ginebre correspon a l’extracte de la resina de les <span>soques</span> del ginebre blanc, el qual s’obté a partir de la combustió de les soques d’aquest arbust, que, per tal que es pugui processà, convé recollir en un període concret de l’any i assecar en determinades condicions d’humitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La principal utilitat documentada de l'oli de ginebre és com a desinfectant, especialment emprat en les ferides del bestiar, i per curar mals de queixal i de panxa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656350,1.9312025 | 411575 | 4657617 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270218.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El forn d'oli de ginebre es troba situat uns 12 metres a l’est de la masia de Castelló, en una franja de roca just a l’altra banda del camí. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54980 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-1 | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Masia de construcció senzilla, amb planta rectangular, dos pisos i teulada a dues vessants, amb teules damunt de llates i cavalls i carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. Consta d'obertures majoritàriament senzilles, algunes amb llinda de fusta i altres amb llinda de maó de pa; tot i això també trobem una finestra de la façana de llevant de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus amb els angles treballats al biaix i ampit motllurat. L'antiga porta principal avui dóna accés als corrals i conserva un llinda de pedra sorrenca rectangular. La funció inicial d'aquesta porta s'anul·là al construir-se una de nova, situada al primer nivell i accessible a partir d'una escala d'obra exterior; damunt la porta hi ha un plafó amb la data de 1909 i al seu damunt l'anagrama marià amb decoració geomètrica, fruit de la remodelació del s. XX. A la primera planta destaca la cuina-menjador amb una gran campana sostinguda per bigues que aixopluguen el banc escó, amb el seu nivell refractari de cairons de 20x20, els trespeus, els clemàstecs i l'olla. Encara conserva l'edicle amb el forn, foradat a la paret, format per un arc de mig punt de pedra molt ben tallada que dona pas a l'espai circular del forn de pa que es conserva intacte, bé que mig amagat pels afegitons posteriors. A la paret nord de la cuina-menjador es localitza la cuina de carbonet amb la fogaina, les graelles i l'aiguamans format per una fornícula d'arc de mig punt amb els encaixos per les prestatgeries, una pica de pedra i sobreeixidor exterior. A la part de tramuntana i en aquesta mateixa planta, es conserva completament colgada de runa i fems un recipient excavat a la roca natural i amb uns quatre metres de profunditat, que faria les funcions de dipòsit o cup per a líquids (també podria correspondre a una antiga tina).</span></span></span></p> | 08144-146 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de al setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), la masia de les Cases es van vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu es fa difícil trobar documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0465121,1.8990360 | 408887 | 4655527 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210135.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54987 | La Bauma o la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-o-la-balma | XVIII-XX | <p>Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Actualment rehabilitada i reformada en dos habitatges, està conformada per dos volums, ambdós de planta baixa i planta primera sota coberta, tot i que l'alçada de coberta és lleugerament diferent. Els accessos principals són per la façana de ponent. En el volum més nord, hi ha adossat un cos que defineix un porxo a nivell de planta primera. A la façana principal hi destaquen els tres grans arcs de mig punt de la planta baixa, fets amb obra. L'estructura és bastida en murs de paredat comú, majoritàriament format per carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres de blocs de pedra escairats i més o menys polits. Prop de la masia hi ha l'edifici que era destinat a pallissa que té una llinda amb la data 1909 i l'anagrama marià. És una construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants; l'edifici ha estat reformat mantenint la línia de les grans obertures a la façana sud, </p> | 08144-153 | La Bauma | <p>Masoveria de Ferreres d'Olvan, la casa es va construir a finals del s. XVIII i va prendre el nom de la bauma veïna que, segons la tradició oral, fou durant molts anys habitatge. A partir de la construcció de la casa, l'antiga bauma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> | 42.0608100,1.8955200 | 408616 | 4657118 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070238.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89004 | Casanova de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-ferreres | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Masia formada per diversos edificis que defineixen el conjunt de l’explotació agropecuària. L’edifici principal, el de la casa, és de planta essencialment rectangular per bé que amb diversos cossos i volums annexats al costat sud-est, corresponents a coberts, pallers, corts i altres annexes, junt amb altres estructures no adossades. La casa consta de planta baixa que havia estat destinada al bestiar i magatzem, la planta primera a habitatge i la planta superior o golfes, disposada sota coberta. La teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-est, el carener es troba lleugerament desplaçat de l’eix central de la façana, segurament responent a modificacions i ampliacions realitzades a l’edifici al llarg dels anys. D’aquesta façana principal, destaca l’obertura principal de llinda en arc rebaixat feta en maó massís disposat de pla sobre brancals, de pedra en un costat i de maó en l’altre. A la planta pis, trobem dues obertures de finestra de tall rectangular, tot i que damunt la llinda conserva uns arcs rebaixats, probablement com a arcs de descàrrega, al costat de llevant hi ha la traça d’una tercera obertura totalment cegada amb el mateix material que configura el mur. Al darrer nivell, situada en l’eix de la porta, hi ha una gran obertura de llinda en arc de maó de pla quasi de mig punt i amb barana a l’ampit. Destaca que els murs de la planta baixa són bastits amb maó i paredat comú, i a partir del forjat de la planta baixa amb maó massís. A les façanes laterals la majoria d’obertures són de formació senzilla; a la façana del costat més de llevant hi destaca la diferent disposició del maó en els murs, i una gran obertura a mode d’eixida al nivell de les golfes. De la resta de volums, destaca el de la part posterior, de menor alçada, i de murs essencialment de pedra, que podria correspondre a l’estructura més antiga de la casa. Altres annexes dels pallers i coberts, mostren diferents tipologies de materials i d’acabats dels murs i cobertes, responent a les diferents cronologies constructives.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-198 | Al sud-oest del nucli d'Olvan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Casanova de Ferreres es tracta d’una masoveria de la masia de Ferreres, una de les grans propietats del municipi d’Olvan. Les diferents estructures que configuren la masia i les característiques dels seus acabats indiquen que ha experimentat diferents modificacions i ampliacions al llarg dels anys. Documentalment, consten notícies de mitjans del segle XVIII, concretament 1744, que fan referència a la divisió de la propietat i heretat de la Casanova d’Olvan. Altres referències posteriors les trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan consta la menció a la Casanova de Ferreres en la qual hi consta registrat José Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0489421,1.8956445 | 408609 | 4655800 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170336.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89167 | Cal Gabarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabarros | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble situada en una parcel·la de cap de carrer, fet que afavoreix que pugui disposar de diverses façanes i obertures a tres bandes. Es tracta d’una casa de planta baixa, planta primera i segona, i golfes, té coberta de teula àrab a dos vessant amb el carener perpendicular a l’eix del carrer. De la casa destaca sobretot la façana oest, la qual afronta al carrer d’en Riba, on podem veure el material constructiu fins a nivell planta primera, la resta és resultat de reformes i ampliacions posteriors. Es tracta de murs de pedra, formats per carreus més o menys regulars junt amb algunes pedres de tall més irregular, i a la cantonera carreus bens escairats. A la planta baixa hi ha una portalada d’arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus, tot amb els angles treballats al biaix. Damunt la porta d’accés una finestra també de carreus i llinda plana monolítica, d’acabat similar a la porta principal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-203 | Carrer d'en Riba, 10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Fonts orals citen que la casa junt amb la casa veïna del costat, avui anomenada Ca l’Escolà, eren d’una mateixa propietat, sembla que durant temps ambdues havien rebut el nom de Cal Gabarrós i que posteriorment la del veïna va anar reben el nom de Ca l’Escolanet i Ca l’Escolà, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568945,1.9053366 | 409423 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010285.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és coneguda amb el nom de Cal Nen i també de Cal Gabarrós.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89168 | Ca l’Oli / Ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli-ca-lelies | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la que és cap de carrer, fet que permet tenir diverses façanes que afronten a via pública i en part entre mitgeres. Pel costat nord, la façana principal obra a la plaça Major, per ponent al carrer Berga, i pel sud al carrer del Mig, la resta queda encaixada entre mitgeres. , situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa, dues plantes pis, i un darrer nivell en part conformant una terrassa. Les façanes tenen la superfície de les parets arrebossades i amb acabat pintat, tot i que tenen vistes les peces de les cantoneres de carreus de pedra més o menys treballades. De les obertures destaca una finestra de la planta baixa de la façana de ponent, la que dona al carrer Berga, emmarcada en carreus de pedra polits i llinda plana monolítica amb el mateix tractament, on consta una inscripció gravada amb una data que s’atribueix a un 1704, tot i que no acaba d’encaixar la tipografia amb l’element inicial que s’atribueix a un 1.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt de les façanes mostren una actuació de reforma d’una època més contemporània, que degué suposà una reforma i probablement ampliació de la casa al darrer nivell, amb una actuació en façana i obertures que homogeneïtza l’acabat i estructura global de l’immoble. En aquest sentit, excepte la finestra assenyalada, la resta d’obertures presenten un acabat més homogeni, format per obertures de tall senzill, però amb una franja a mode de faixa molt lleugerament sobresortida del plom de la façana; prenent relleu els balcons amb voladís i barana i elements de ferro forjat. La façana del carrer del Mig les obertures mostren acabats més simples. </span></span></span></span></span></p> | 08144-204 | Plaça Major, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa es troba emplaçada en una ubicació molt cèntrica del poble, en una posició principal de la plaça Major, la qual queda a poca distància de l’església de Santa Maria, i a peu del carrer de Berga, una via important, camí ral que portava cap a Sant Maurici per un costat i cap a Gironella i Berga per l’altre. Les referències que trobem en els elements arquitectònics del mateix edifici ens poden apuntar unes cronologies de l’immoble de segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0569422,1.9050378 | 409398 | 4656678 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010184.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment la casa se l'anomena Ca l'Elies, recollint el nom de pila del que va ser el seu propietari.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89171 | Ca la Marçala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcala | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta a llevant, al carrer del Forn. Es tracta d’un edifici de planta baixa, dues plantes pis i un darrer nivell sota coberta i en el qual s’hi ha construït una terrassa. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer. El frontis principal trobem dues obertures per planta, excepte al darrer nivell a sota coberta amb uns única finestreta que dona a la terrassa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la planta baixa la porta principal a l’extrem més nord, té una gran llinda plana monolítica sobre muntants de carreus, tot ben tallat i polit; al seu costat sud, una àmplia obertura de garatge d’obertura contemporània, tot i que sembla que aprofita el brancal d’una antiga porta. A planta primera hi ha dues finestres, ambdues emmarcades per llinda plana també monolítica i carreus als brancals, totes amb acabat polit, i ampit motllurat però de material i factura posterior. Destacar que l’obertura del costat nord presenta els angles interiors tallats al biaix, per contra la de la banda sud, no tenen aquest acabat però ressalta la inscripció de la llinda, on hi ha gravada la data 1771. A la planta segona hi ha dues obertures també emmarcades amb carreus ben tallats i polits, aquestes obren a un balcó corregut que ocupa tota l’amplada de la façana; es tracta d’un balcó amb voladís, format per revoltons de maó massís posat de pla i suportats sobre caps de biga de fusta amb els angles motllurats. La barana és de barrots de ferro senzills, sense elements decoratius. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-207 | Carrer del Forn, 3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa emplaçada en una zona del nucli central del poble d’Olvan, en un carrer de configuració segurament d’entorn al segle XVIII. Època segurament de construcció de l’edifici, acord amb la data indicada en una llinda de la façana on hi ha gravat l’any 1771. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0572340,1.9049544 | 409391 | 4656710 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010171.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89172 | Cal Julio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio-1 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la en la que el carrer fa un gir angular, fet que tot i tractar-se d’una casa entre mitgeres, determina que tingui dues façanes que afronten a carrer. La casa ha estat objecte d’ampliació i reforma en època recent, tanmateix conserva la configuració de gran la façana principal. Actualment, l’edifici és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota-coberta. A la façana principal la planta baixa trobem un portal d’accés, amb brancals de carreus més o menys escairats i polits, amb una gran llinda plana monolítica. Al seu costat nord, hi ha un gran finestral, actualment en part cegat, però que conserva l’emmarcament original de característiques similars a les descrites per la porta. A la planta primera, damunt la porta d’accés una altra gran obertura en aquest cas que dóna a un balcó, és també de configuració força semblant a les anteriors però amb els angles interiors tallats al biaix. Destaca la inscripció gravada a la llinda, tot i que hi ha alguns caràcters que poden portar a confusió, semblaria que indica “MAGÍ” i a sota “MINOVES” i a la part superior una creu dins un cercle. La resta d’obertures són de configuració contemporània i sense elements a destacar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A nivell de la planta baixa els murs són de paredat i cantoneres de grans carreus de pedra tallada i polida, per contra a la resta de nivells no és visible el material constructiu, trobant-se les parets arrebossades i pintades. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-208 | Carrer de l'Escola, 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada en un dels carrers que es degueren anar configurant a partir del nucli central d’origen medieval. Ocupant parcel·les que es degueren anar construint a partir del segle XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0566465,1.9051616 | 409408 | 4656646 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010225.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Anys enrere l'edifici era conegut amb el nom de Cal Campaner.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89236 | La Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera-0 | XVII-XVIII | l'edifici està abandonat i amb algunes parts en procés d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia formada per la casa, el paller, corts i altres annexes junt amb altres construccions recents corresponents a corrals i magatzems destinats a explotació agropecuària. Actualment, la casa es troba en mal estat i amb afectacions estructurals en diversos punts i amb un esvoranc resultat de l’enrunament de part de l’estructura. La casa és de planta quadrangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia (sud-est). L'estructura és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota coberta. Els mus són de paredat comú amb cantoneres de carreus escairats i també als muntants i llindes de la majoria d’obertures, tot i que la porta principal és de llinda de fusta. Algunes de les façanes, bàsicament la nord i oest, mostren la part superior dels murs construïts en tàpia. Al costat oest hi ha adossat un volum de planta baixa destinat a corts i magatzem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A pocs metres vers tramuntana hi ha l’edifici que era destinat a paller, constava de dos nivells de planta, coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L’estructura és de pilars de maó massís, amb algunes grans obertures definides pels mateixos pilars, i també parts tancades a partir de parets de maó; al nivell de la planta superior es conserven restes de les posts verticals de fusta típiques de molts pallers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-214 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a “La Parera” en la qual hi figura registrat Juan Comellas. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Parera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0481262,1.9032771 | 409240 | 4655702 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200128.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89241 | L'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locata | XVII-XIX | les restes de la masia es troben en un avançat estat d'enderroc, malgrat queden parts dels murs d'alçada considerable. | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui en procés d’enderroc, consta de l’edifici principal de planta quadrangular amb algun cos adossat a l’estructura principal. Per l’alçada dels mus sembla que deuria comptar amb planta baixa, planta primera i segurament un nivell de golfes. La façana principal obria a migdia. Es conserven algunes obertures corresponents a finestres i les restes d’alguna porta, totes emmarcades amb carreus més o menys ben tallats i polits. Els murs de les façanes són de carreus combinats amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus ben escairats i polits. El volum d’enderroc de l’interior junt amb la vegetació que cobreix part de les estructures dificulta una bona visió de les restes conservades, sembla que la casa era de dos cossos, i hi ha un volum adossat que podia correspondre a un forn de pa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-oest, hi ha una construcció que podria correspondre a un edifici destinat a corts, magatzem o paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-218 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència que sembla correspondre a aquesta masia. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Bober, consta que tenia la possessió i casa anomenada “Eucata”. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, l’Ocata consta com a propietat de la família Raurell de la Quar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0715500,1.9506700 | 413194 | 4658253 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210147.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de la casa hi passa el camí ral que comunica Olvan i Sant Maurici, ben bé a tocar de la façana de llevant.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89242 | Comadedona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadedona | XVIII-XIX | part de les estructures de la masia estan ensorrades, malgrat conservar-se alguns murs amb una alçada destacable i un cobert rehabilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Comadedona es troben a tocar de la pista que des de la carretera de Sant Maurici de la Quar s’arriba a Valldaura. Al lloc trobem restes de diverses estructures que conformaven la masia, la casa i algunes de les construccions complementàries, annexes pel bestiar i magatzem. Els murs amb que estan bastides són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i cantoneres més ben tallades. D’un dels edificis es conserva part de l’estructura fins una alçada de forjat de planta primera. Al lloc hi ha un petit edifici reformat. S’identifica clarament el pla de l’era. Al peu del camí d’accés a les restes de la casa hi ha una petita bassa segurament d’abastiment de la masia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-219 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Comadedona, en la qual hi figura registrat Pedro Rota. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Alsina que ostentava la possessió i casa anomenada Comadedona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al recull “Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” de 1920, conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Can Comadedona consta referenciada com a propietat de Juan Casaponsa de Gironella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0782134,1.9510558 | 413235 | 4658992 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140037.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89247 | Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castello | XVII-XX | Les estructures mostren signes de deteriorament. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Castelló es troba emplaçada al costat sud del turó anomenat també de Castelló. Es tracta d’una masia de planta rectangular amb algun volum annexat que fa que mostrin una planta irregular. Consta de planta baixa, planta primera disposada sota coberta, té teulada de teula àrab a dues vessants, amb el carener. La façana principal és orientada al sud-est. El volum principal de la casa és de paredat comú a planta baixa, carreus a les cantores i a partir de nivell de planta baixa gran part dels murs de l’estructura principal són de tàpia. L’edifici presenta un volum adossat a façana principal, a la meitat més de llevant, és de dos nivells de planta, bastit combinant paredat comú als murs i maó massís a les cantoneres i obertures. A la façana lateral de ponent hi ha un altre cos adossat, també de dos nivells, però coberta a un sol vessant; la planta baixa és de murs de pedra i la superior de materials contemporanis. </span></span></span></span></span></p> | 08144-223 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Castelló consta documental almenys des del segle XVI, quan al 1563 s’esmenta el mas com una de les afrontacions de tramuntana del mas Ballaró, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella. (BOLÓS: 2009, 703) </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a la casa Castelló. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656172,1.9309980 | 411558 | 4657615 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010203.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A uns metres a llevant de la casa, trobem la font i viver de la casa. Aprofitant un pendent de la roca existent a l’indret, hi ha un mur que conforma una bassa d’acumulació de l’aigua que davalla de la roca, així com la que aflora a la zona. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89249 | Tina de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-castello | XVIII-XIX | l'element es troba en força bon estat però les inclemències meteorològiques erosionen la roca on està excavat l'element. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est del turó de Castelló, a la seva base, hi ha un pla de roca en el qual trobem una tina excavada a la mateixa roca. Es tracta d’una tina de planta circular, amb l’interior farcint de terra i vegetació. Està realitzada a l’extrem del marge nord de la roca, facilitant que en el pendent hi hagi un rebaix que pot correspondre a la zona on s’ubicava la boixa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-224 | 42.0662367,1.9308489 | 411547 | 4657684 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010220.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família de la masia de la Riba havien sentit a parlar que la tina havia estat utilitzada com a cup per estovar aglans pel bestiar. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 54854 | Molí de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XIX | Actualment es conserven poques restes de les estructures que havien conformat el molí i el casal moliner. | <p>Conjunt del molí hidràulic de Boladeres era format pels components comuns, la peixera, resclosa, canal, bassa i casal moliner. La peixera segurament fou tota obrada amb pedres, de les quals únicament se'n conserven les empremptes i una filada de pedres unides amb morter de calç que té una forma corbada. El canal està retallat a la roca amb unes dimensions de 0'5 m d'alt x 0'5 m d'ample. Conserva els encaixos per a col·locar-hi una comporta de fusta així com una llosa que fa de passarel·la. La bassa està situada just al costat de ponent del lloc on hi havia el molí i, tot i estar inutilitzada, es conserva força bé perquè s'ha reforçat en més d'una ocasió amb ciment pòrtland i encara s'hi pot observar la seva fàbrica més primitiva, composta per pedres unides amb morter de calç. Presenta unes dimensions força considerables i, pel que fa a la profunditat, ens és difícil esbrinar-ho.. L'extrem sud també està modificat per l'afegiment d'un edifici modern que fa de mur de contenció, que s'adossà l'antic obrador i casal moliner. L'aparell del casal moliner estava arrebossat amb ciment i tenia algunes parts de pedra junt amb d'altres de tàpia i maons. L'observació de les fotos antigues permet saber que el casal acollia un molí fariner i un escairador, amb l'arbre, dues moles de diferents mides, el cup i el pou. Tot el conjunt patir les conseqüències de l'incendi de 1994. Més recentment, és veié afectat per una crescuda important de la riera de la Riba.</p> | 08144-20 | Riera de la Riba-Molí de Boladeres | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del s. XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548, i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al s. XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins. El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera de la Riba d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials, els propietaris van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan.</p> | 42.0527263,1.9115235 | 409929 | 4656204 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270116.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Actualment es poden identificar part de restes de la resclosa, el canal i de la bassa. Autoria de les imatges: imatges 1, 2 i 3: Arxiu Carme Sellés (?); imatges 4, 5 i 6: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 54867 | Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trasserra | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.vol. 5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135</p> | XVI-XVIII | Algunes parts de les cases mostren algunes patologies i signes de deteriorament. | <p>Masia d'estructura clàssica fruit de diverses ampliacions. Amb la planta rectangular i la façana orientada a tramuntana; presenta una coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Al sector de ponent la masia s'amplia amb la construcció d'un cos al s. XIX que provocà l'obertura d'una nova porta d'accés a aquesta façana, en forma d'arc de mig punt, situada prop de la capella i de la masoveria. Destaca també un volum afegit a la façana sud, que conformà un cos de galeries i eixides en els diversos nivells de planta. </p> | 08144-33 | Camí Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 42.0443291,1.9196140 | 410586 | 4655263 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p2210086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060272.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 54869 | Masoveria de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-trasserra | XVII-XIX | <p>Masoveria d'estructura clàssica, planta rectangular i coberta a dues vessant, amb el carener paral·lel a la façana; la façana principal és a ponent i presenta una senzilla porta de llinda plana monolítica, i una renglera de finestres, també de llindes planes, de petites dimensions a la primera planta; la planta baixa i el primer pis semblen correspondre a una obra del s. XVII bastida amb pedra sorrenca amb les cantoneres ben tallades i les pedra força alineades. La planta superior es fruit d'una ampliació, probablement del s. XIX, hi destaca la interessant balconada de fusta aixoplugada pel voladís de la teulada.</p> | 08144-35 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat. Com en altres masies del terme municipal d'Olvan, les grans propietats van bastir masoveries, al costat del mas principal, a finals del s. XVII i al llarg del s. XVIII.</p> | 42.0445880,1.9194451 | 410573 | 4655292 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060281.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.;Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54871 | Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olvan | XVIII | <p>El nucli urbà d'Olvan es situa prop de l'església parroquial i forma un seguit de carrers força estrets, amb cases entre mitgeres alineades a banda i banda, seguint el que havien estat els tradicionals camins. Les cases més destacades de l'actual nucli corresponen al segle XVIII, tot i que de ben segur que de ben segur tenen els seus orígens als segles medievals. Al llarg del segle XX el poble va ampliar-se en direcció a la carretera de Gironella i a la plaça de l'Ajuntament; a partir dels últims anys del segle XX s'ha urbanitzat una nova zona, cap al Serrat del Quirze.</p> | 08144-37 | Nucli d'Olvan | <p>Com molts pobles de Catalunya, Olvan va prosperar notablement durant el segle XVIII fruit d'un fort creixement demogràfic i econòmic, i es construïren o reconstruïren qui-sap-les cases, a l'espai que des del segle XII és documentat com a sagrera de Santa Maria d'Olvan. Algunes d'aquestes cases s'han restaurat en els últims anys, recuperant part del seu aspecte primitiu.</p> | 42.0568926,1.9050224 | 409397 | 4656673 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150343.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54878 | Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafel | XVIII-XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. És una masia clàssica de tres cossos, amb la façana amb una eixida de dues arcades d'arc rebaixat al primer pis, al segon i a les golfes. La porta d'accés està situada al mig de la façana i és d'arc de mig punt rebaixat. Totes les obertures, portes i finestres, són d'obra vista i els murs de pedra i reble. Les golfes s'il·luminen amb dos òculs.</p> | 08144-44 | Urbanització cal Rafel del poble d'Olvan (Cal Rafel, 08611-Olvan) | <p>No s'ha pogut trobar documentació de la casa ni de la família tot i que sembla procedir d'una branca del mas Minoves. Propietaris de la gran masia de la Tor i de les masoveries de Blancs i ca l'Àngel, probablement es van construir una nova casa, cal Rafel, prop del poble d'Olvan, a començaments del s. XIX. Un fill d'aquesta casa, nascut l'any 1841, i de nom Josep Minoves Pujols, es feu jesuïta i anà de missioner a les Filipines on morí l'any 1892.</p> | 42.0580795,1.9073027 | 409587 | 4656802 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-pb010361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200185.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els amos d'aquesta masia eren un dels grans propietaris del terme municipal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54879 | Coll Cervera, antigament Coll de la Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-cervera-antigament-coll-de-la-cervera | XVIII | <p>Masoveria construïda en diferents etapes al llarg dels segles, actualment adaptada a tres habitatges destinats a segona residència. El cos central, probablement el més antic, té planta quadrada, és cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana; a aquests cos s'hi adossaren dues ampliacions, cadascuna amb una coberta individualitzada. Bona part de la masia és arrebossada llevat dels murs de la planta baixa que conserven la pedra vista. En una llinda situada a la façana de ponent es'hi distingeixen, molt borroses, les dues primeres xifres d'una data del s. XVIII (17..).</p> | 08144-45 | Camí de la Pera | <p>Es coneixen notícies documentals des del s. XVII però probablement els seus orígens són més antics. Pel que en sabem, sempre ha estat una masoveria del mas de la Pera.</p> | 42.0517265,1.9256545 | 411096 | 4656078 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150322.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El nom de la casa apareix escrit de maneres diverses, també és força habitual la utilització del nom Collcervera.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54900 | Montsent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montsent | XV-XX | Part de la casa es va cremar arran dels incendis del juliol de 1994. | <p>Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada migdia. És fruit d'un seguit d'ampliacions adossades a un cos central; destaca la de ponent, amb una interessant eixida amb balconada de fusta al primer i segon pis. En el pilar de la balconada de fusta hi ha una imposta de fusta que té les dates 1876 i 1955 incises. La gran majoria de les obertures tenen els emmarcaments de maó. La masia fou construïda sobre una gran superfície de pedra, que li fa de fonaments i alhora d'era. Dels paraments de l'edifici ressalta el carreuat de part dels murs que conformen l'angle nord-est, amb unes peces força regulars, col·locats a trenca-junt; les façanes de llevant i tramuntana semblen correspondre a les restes més antigues segurament d'origen baix medieval. Al voltant de la casa hi ha vàries estructures, algunes annexes al volum principal i altres situades a pocs metres, en conjunt de cronologies diverses, bàsicament modernes i contemporànies.</p> | 08144-66 | Montsent | <p>Tot i que a primera vista, la construcció actual no denota la seva antiguitat, cal tenir present que el topònim és esmentat com un dels límits de la parròquia de Santa Maria d'Olvan en l'acta de consagració de l'any 899 ja que el topònim 'Montesanto' evolucionà fonèticament fins a convertir-se en l'actual Montsent. La família de Minoves fou durant segles la propietària del mas fins que a finals del s. XIX el comprà la família Rosal, amos de la colònia veïna, que hi construïren un corral per explotació pecuària. Des que ells ho vengueren, ha passat per diferents propietaris que n'han descuidat la conservació. La casa és el resultat de diverses fases constructives que han suposat modificacions i ampliacions a partir d'una estructura originària que podria correspondre a l'època baix medieval, i a la qual s'anirien afegint cossos i estructures, o transformant parts existents, durant època moderna i contemporània. </p> | 42.0854500,1.8919500 | 408356 | 4659858 | 08144 | Olvan | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230039.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 54927 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-0 | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XVII-XXI | <p>Es tracta d'una masia d'estructura clàssica, de planta rectangular amb baixos, dues plantes i golfes, la teulada és coberta a dues vessants amb teula àrab damunt de cavalls i llates i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. El ràfec de la teulada és d'una única filada de teula girada i maó pla que es perllonga en tot el perímetre de la casa. No s'hi observen gaires fases constructives, la qual cosa fa que sigui una construcció força unitària, per bé que s'hi que mostra algunes traces d'ampliacions o modificacions antigues, a part de les actuacions més recents. De les quatre façanes, la que sembla més alterada és la de ponent ja que porta afegits construccions i obertures modernes, però conserva la disposició original de finestres en diversos nivells i la balconada al pis principal que coincideix amb l'espai de la porta. És una clàssica masia de tres cossos, el de ponent i central cobert, a la planta baixa, amb volta de pedra, i la de llevant, amb volta de llunetes i maó pla, característica del s. XIX. La façana de llevant, destaquen les tres finestres sota teulada i una porta oberta al nivell del primer pis, atès que la masia es construeix aprofitant el desnivell del terreny, fet que li facilita disposar de diversos nivells d'accés. Majoritàriament, l'acabat de les obertures que no són de recent formació, tenen muntants de carreus i llinda plana monolítica, i a més, a les finestres ampit motllurat, predomina el treball dels angle interiors tallats al biaix. Conserva l'escala interior de planta baixa a primera, de graons de pedra en forma de ventall.</p> | 08144-93 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010239.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 54944 | Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura-nou | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular, amb baixos, dos pisos i golfes; coberta a dues vessants, el carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, on destaca una portalada de grans dimensions d'arc rebaixat formada per dovelles de pedra sorrenca, que dóna pas al vestíbul cobert amb volta catalana de llunetes i maó pla. És una masia clàssica de tres cossos, un de central (vestíbul a la planta baixa, sala principal al primer pis) i dos annexos on es distribueixen els antics estables a la planta baixa i les habitacions al primer pis. Les dues plantes superiors estan cobertes amb forjats de cavalls i llates sobre les quals reposa el terra format per cairons de 20 x 20 cm. Destaquen les obertures dobles de rajols de la façana principal, la sud, i una eixida afegida el 1906 al sector de migdia i tramuntana per iniciativa de Joan Valldaura, el seu propietari, que ocupa tota l'amplada de la façana: consta de cinc arcades a la planta baixa i primer pis de les quals la central és d'arc escarser, mentre que les altres són d'arc de mig punt. Corona l'eixida un terrat obrat tot ell amb rajoles. Les cantonades i les llindes són de pedra sorrenca picada, mentre que els paraments són de reble que comptava amb un acabat enlluït a base d'estucat blanc, actualment eliminat tot deixant la pedra vista.</p> | 08144-110 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del segle XX ja que en el porxo hi ha la data de 1906. Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant aquest edifici com a segona residència i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0777122,1.9444675 | 412689 | 4658943 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100285.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia de Valldaura Nou conserva la sala principal amb la capella, cambres i habitacions; les que miren a migdia estan dotades amb sala i alcova decorada amb pintures de motius geomètrics fets amb plantilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54951 | Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVII-XIX | <p>Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes, sota teulada. La casa fou ampliada al s. XIX pel sector de llevant conservant l'estructura original. La façana té una porta d'accés d'arc de mig punt adovellada i unes petites obertures, a banda i banda, per il·luminar els corrals. La planta pis s'il·lumina amb tres finestres amb ampit motllurat i llindes planes monolítiques, de pedra ben tallada i polida, en dues de les quals hi ha inscripcions incises. D'una banda, la finestra central, amb una inscripció de difícil lectura, s'identifiquen diversitat de lletres però no es pot completar el text, i d'altra banda, la finestra de llevant, que hi consta 'ME FECIT PETRUS ROCA 1868', corresponent al període de construcció del cos ampliat per llevant. Com que la masia es va construir aprofitant el desnivell del terreny, l'extrem d'est presenta un nivell més, quedant un espai destinat al bestiar per sota de la cota de la planta baixa, amb accés des de la façana de llevant. A la façana posterior, la de tramuntana, es pot observar la cisterna i la comuna. A la façana de llevant i sota teulada hi ha dos elegants arcs de mig punt amb balconada, així com finestres de llindes de pedra tallada en diversos dels seus nivells.</p> <p>Al costat nord-oest de la casa hi ha una pallissa i annexes amb una amplia era, conserva part del clos amb una porta d'accés per l'extrem de tramuntana; a la dovella de la clau d'aquest portal hi consta inscrit l'any 1846.</p> <p> </p> | 08144-117 | Camí de la Tor | <p>La primera notícia documental de la masia, aleshores anomenada Francs, és de mitjans s. XIV; concretament s'esmenta en el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348. Boix era l'amo del mas a mitjans del s. XV i Francesc Reixac ho era a mitjans del segle segons documents notarials de l'arxiu parroquial de Gironella.</p> | 42.0851200,1.9216600 | 410813 | 4659790 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280261.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 54959 | Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII-XX | <p>Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, i amb la façana principal orientada a migdia. Coberta a dues vessants, amb un voladís de teula girada, té el carener perpendicular a la façana; la masia és totalment arrebossada i pintada. La part més interessant de l'edifici és la façana de migdia amb obertures d'arc rebaixat sobre pilars de totxo que ocupen part dels pisos primer i segon d'aquesta façana; dues finestretes semblants a les del pis primer, però més petites, il·luminen les golfes. La porta d'accés és situada al mig de la façana; al costat de llevant hi ha una gran porta d'arc de mig punt que permet accedir a les antigues quadres avui convertides en garatge. A la façana de llevant s'hi concentren gran quantitat d'obertures, finestres de petites dimensions que il·luminen les estances interiors i l'escala que permet accedir als diferents nivells de la masia. A la façana de tramuntana es conserva l'element més antic de la masia, es tracta d'una porta amb llinda de pedra amb la data 1781, emmarcada per les característiques decoracions d'aquest segle: motius florals a banda i banda de la data, la inscripció JHS entre les xifres 17 i 81, i una creu sobre l'abreviatura de 'Jesucrist Home Salvador'.</p> | 08144-125 | Torrent de Cabots | <p>La masia és documentada des del s. XIV i més concretament s'esmenta en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 amb el nom de 'Roig de Sant Salvador'. La família Armengol-Comas, actuals propietaris de Cal Roig, són també els amos de Campdeparets, important heretat del municipi de la Quar; als anys vint del segle passat, volent acostar-se als avantatges que suposava viure prop del nucli d'Olvan, van comprar la gran casa de cal Roig, prop del poble i de la carretera de Gironella. A principis del s. XX la casa estava formada per diferents habitatges que foren ensorrats i en el seu lloc es bastí l'actual edifici conservant pocs elements de la vella masia. Entre aquests destaquen la porta situada a la façana nord la llinda de la qual està decorada i mostra la data de 1781. També sobre la porta que va del cancell de la casa al garatge s'hi pot veure una llinda de roure que porta gravat el clàssic JHS al mig de la data: 16 JHS ... ; els dos números finals no es poden veure per què han quedat coberts per la construcció d'un tampanell. Els actuals propietaris hi viuen des de 1929.</p> | 42.0537858,1.9008708 | 409049 | 4656333 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-pb150226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060742.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 54976 | Sales de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sales-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> | XVIII | <p>La masia de Ferreres conserva dos espais singulars: la sala i la galeria de migdia. Ambdós espais conserven l'estructura original i bona part del mobiliari. - La sala, situada sobre la gran porta d'arc de mig punt que constituïa la porta d'entrada original de la masia, ocupa tota l'amplada de la masia (S/N) i s'il·lumina a partir d'un gran finestral que dóna a la façana de migdia. Decoren la sala una gran taula central i diferents peces de mobiliari tals com calaixeres, caixes de núvia i canteranos, i rentamans. - La sala de la galeria, perpendicular a la sala principal, ocupa tota l'amplada de la galeria. És il·luminada per la gran eixida de tres arcs de mig punt, tancats per grans portalades i finestrals de fusta i vidre. De la mateixa manera que la sala principal, té una interessant sanefa amb pintures de paisatges vuitcentistes. Ambdues estances conserven els terra original, amb cairons de 20x20 cm. i les bigues travesseres del sostre.</p> | 08144-142 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del segle XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del segle XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar forces masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120320-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-foto-08144-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54976-p3120365.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del segle XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp.Autoria de les imatges: Imatge 2: Ramon Viladés (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà); imatges 1, 3, 4 i 5: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 89170 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-10 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta a llevant, al carrer del Forn i façana posterior a la zona d’antics horts. L’edifici té planta baixa, dues plantes superiors, la darrera sota coberta. La façana és el resultat de diverses actuacions de reforma. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer. La façana compta amb una gran obertura a la planta baixa que ocupa gran part de l’amplada del frontis, aquesta permet tenir la porta principal d’accés a l’interior i la del garatge enretirades del frontal de la façana. La porta principal tot i que sembla resultat d’una reforma, està emmarcada amb carreus als brancals i a la llinda d’arc rebaixat format per tres úniques dovelles; en conjunt semblaria tractar-se de peces reaprofitades. El tractament de la planta primera és el que destaca més del conjunt de la façana, trobem dues grans obertures que donen al balcó, aquestes estan emmarcades amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i llinda plana monolítica també amb el mateix acabat. Destaca la llinda de l’obertura del costat més sud, tot i queda emplaçada a la part central del conjunt de la façana, aquesta té gravada la data 1888 amb les lletres IHS al mig, corresponents a l’abreviació de Jesucrist. Aquestes obertures donen a un gran balcó que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, és de voladís amb els angles motllurats i ceràmic en escacat per sota, la barana de ferro conforma un volum lleugerament corbat al terç inferior, decorada amb barrot cargolats, barres que forment línies angulars i motius florals. Les obertures del darrer nivell defineixen una galeria formada per arcs de mig punt de maó sobre pilars de pedra, tot de factura contemporània.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els murs tenen un acabat arrebossat i pintat en gran part de la superfície. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-206 | Carrer del Forn, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa emplaçada en una zona cèntrica del poble d’Olvan, que es degué desenvolupar a partir del nucli central d’origen medieval, en el període d’ampliació del poble sobretot a partir del segle XVIII. Segons consta en la llinda de l’edifici situada a la planta primera la casa podria haver estat construïda a les darreres dècades del segle XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0571653,1.9049303 | 409390 | 4656704 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010165.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,40 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml