Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54872 | Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XVIII | <p>Església parroquial dedicada a la Mare de Déu. És un edifici d'una nau central flanquejada per dues de laterals, més reduïdes en amplada i alçada; la nau central és coberta amb volta de canó enguixada i pintada, i rematada per un presbiteri quadrat, a la dreta del qual hi ha la sagristia i a l'esquerra una capella dedicada al Santíssim Sagrament. La façana, orientada a migdia, actualment és de pedra vista; en una data imprecisa, probablement arran de la col·locació de la imatge de la Mare de Déu a l'altar major es van fer obres d'embelliment de l'edifici i s'optà per treure l'arrebossat original de la façana i deixar la pedra vista, ja que les esglésies barroques acostumaven a estar arrebossades i pintades. La porta d'accés és de llinda plana de pedra, coronada amb un frontó trencat per una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. Sobre la porta un gran òcul il·lumina l'interior de la nau. A llevant de l'església s'alça el campanar de planta quadrada; és coronat per una balustrada i té finestres a quatre vents. Segueix el model dels campanars característics de finals del s. XVII i de bona part del s. XVIII construïts arreu de Catalunya que generalitzà fra Josep de la Concepció (Valls 1626-Nules 1690) i que al Berguedà té altres exemples com Santa Maria de Gargallà, Sta. Maria de Borredà, etc. A l'angle nord-oest de l'església hi ha restes de carreus que podrien correspondre a l'edifici medieval.</p> | 08144-38 | Nucli d'Olvan | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 1786 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb0102892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54872-pb010335.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. El 14 de juliol de 1996 el bisbe de Solsona Antoni Deig va beneir la nova campana de l'església feta per la foneria Barberí d'Olot i la seva fitxa tècnica és: nom: Santa Maria d'Olvan; pes: 350 quilos, diàmetre: 82 cm; material: 80% coure i 20 % estany; nota musical: La.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54853 | Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XVI-XIX | Una part de l'estructura del costat de llevant es va veure afectada per un esfondrament. | <p>Masia documentada des del 1548 amb ampliacions dels segles posteriors XVIII, XIX i de l'any 1930. Es tracta d'una masia clàssica de tres cossos amb teulada a dues vessants, amb ràfecs diferents en funció de les ampliacions: tres fileres de rajols del ràfec més modern i la resta amb teules i llates coincidint amb el cos més antic. El carener és perpendicular a la façana orientada a migdia; compta amb planta baixa i dos pisos, separats per forjats de cavalls sostenint peces ceràmiques de 40 x 40 cm. La planta baixa era destinada a quadres i estables; l'escala d'accés al pis principal és construïda modernament ja que l'original sembla que estava situada a la façana de migdia. Al primer pis era destinat a les dependències domèstiques de la masia: dormitoris, cuina, sala, i l'alcova principal (el dormitori principal, molt espaiós amb sala i alcova; aquesta separada de la resta de l'habitació per mitjà d'un arc barroc del tipus mixtilini, amb restes de pintures murals). La façana de ponent és arrebossada i conserva poques obertures originals, destacant tres finestres amb llinda plana que es corresponen amb sengles finestres més petites sota el ràfec de la teulada. Degut a diferents problemes estructurals del subsòl, la masia fou reforçada amb contraforts i tirants, visibles en aquesta façana de ponent. La façana de tramuntana, també arrebossada, només té dues finestres, la inferior amb motllures simples a l'intradós dels muntants i de la llinda, correspon a la finestra de l'alcova principal. El costat de llevant, molt reformat, amb diversos afegits, especialment per la construcció d'un contrafort i d'un pas volat que a manera de galeria, comunica la masia amb la masoveria, la qual inicialment era aïllada. La façana de migdia correspon a una ampliació del segle XIX quan es decidí construir una galeria composta per dos arcs carpanells de maó vist sostinguts per columnes de pedra i impostes de maó. Aquesta solució es repeteix al pis principal i a sota coberta, destacant que els dos últims arcs de sota teulada són rebaixats. Sembla que aquesta façana tenia, originalment, tres arcades a cada nivell, tot i que el pis superior no és avui visible des de l'exterior ja que la façana s'ha repintat de blanc; amb tot, a l'interior encara és visible l'empremta de les obertures paredades. La façana de migdia té les vessants de la teulada descentrades pel fet que la façana oest és més llarga com a conseqüència de la construcció d'un cos bastit l'any 1930 per Ramon Boladeres.</p> | 08144-19 | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del segle XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548 i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al segle XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins.</p> | 42.0530848,1.9141960 | 410151 | 4656240 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170438.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Destaquem l'arc volat que uneix la masia de Boladeres amb la masoveria fet de maons ceràmics. També és interessant la masoveria de Boladeres, la qual conserva el pou, excepcionalment situat a la masoveria i no a la masia. El pou és de secció circular obrat amb carreus ben tallats i units amb morter de calç i la part superior modificada diverses vegades. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55005 | Gotsenes (o Gotzeneres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gotsenes-o-gotzeneres | <p>SANTAMARIA; Joan: 'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia', Solsona 1935.</p> | XIII/XIV-XVII | Es troba en procés avançat d'enderroc. | <p>Masia d'estructura clàssica que avui es troba en procés d'enrunament. La vegetació que cobreix les estructures així com l'enderroc del propi edifici dificulta una bona visió de les estructures. Es conserva una alçada destacable dels seus murs fins a nivell de segon forjat. S'observa una planta rectangular formada per més d'un cos, amb un volum principal que sembla el més antic d'origen medieval i altres adossats. Els murs són de carreus, podent ressaltar els de l'estructura principal bastida amb carreus força regulars, disposats a trenca junt. En aquest mateix cos hi podem veure una obertura a nivell de planta primera, que obra al nord, per la façana posterior es correspon amb una finestreta d'arc de mig punt format en un bloc de pedra tallat i polit i un carreu per brancal. D'aquest mateix mur nord, per la cara interior es poden identificar un parell de permòdols de pedra.</p> | 08144-171 | Gotzenes | <p>En el document que recull la dotació del monestir de Sant Pere de la Portella l'any 1003 s'esmenten els seus límits, l'últim del quals és la riera que passa per Frontanyà (topònim del lloc que més tard és coneix com la Portella) i continua cap a Gotzeneres. Al segle XIV la documentació ja esmenta aquest mas com a Gotzenes i aleshores n'era l'amo Pere Arnau de Gotzenes segons consta en el capbreu del monestir de la Portella. Des d'aquesta data, 1348, desapareix el nom de la família i el mas esdevé masoveria que ja queda deshabitada a començaments del s. XX i que, en aquest moment, presenta un estat llastimós d'abandonament. Deshabitada des de començaments del s. XX.</p> | 42.0797200,1.9035800 | 409310 | 4659209 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p8230129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210597.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Prop de la masia hi ha la Bauma de Gotsenes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 89250 | Turó de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castello | Les restes conservades visibles són escasses i cobertes de vegetació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Castelló s’hi localitzen les restes d’un mur de carreus rectangulars col·locats a trenca junt. Són visibles poques fileres i un tram curt del mur. El lloc és cobert de vegetació, sobretot arbustos, que dificulten la localització o identificació de més restes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-225 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El topònim del turó i de la masia situada al peu del turó porten a pensar en la possibilitat que al lloc hi hagués hagut una construcció de tipus casteller, un punt de vigilància o control. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Les referències al mas Castelló es remunten almenys fins al segle XVI. En aquest sentit, el fet que les restes de la masia no mostrin, aparentment, elements arquitectònics o restes d’estructures visibles que indiquin unes cronologies clares de la casa que puguin correspondre al segle XVI. A la vegada que el topònim es considera que podria referir-se a una construcció fins i tot d’època anterior, porta a pensar que les estructures identificades dalt del turó, podrien correspondre amb unes restes relacionades amb una construcció vinculada al topònim que dona nom al lloc.</span></span></span></span></span></p> | 42.0664502,1.9304863 | 411517 | 4657707 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p3280232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010235.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les notícies orals recollides per la família de la masia de la Riba, assenyalen que dalt del turó havia estat un lloc utilitzat durant la Guerra Civil com a punt de control i atac. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 89253 | Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcogull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Puigcogull s’hi localitzen les restes de diversos murs que defineixen una construcció que estaria conformada per diverses estances. Les estructures es troben en un lloc boscós jove, cobert de sediment i vegetació, fet que dificulta veure les restes. Es poden distingir algunes traces dels mus sobretot pels solcs que es conformen entre les alineacions dels murs. S’observen algunes parts de parament del mur tot i que són visibles molt poques fileres </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-227 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 1285 en una reconeixença que fa l’abat de la Portella a dona Tomassa, en relació a donació i establiment de les dècimes d’Olvan que tenia per ella Guillem de Vall a la mateixa parròquia durant trenta anys, entre altres, l’abat dona fe amb diversos homes propis de l’abat, entre els quals Pere Puigcogull (BOLÓS: 2009, 699). </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Puigcogull consta documental almenys des del segle XVI, al 1563, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella, entre les quals el seu mas Ballaró i el mas Puigcogull, del qual en dona les afrontacions (BOLÓS: 2009, 703). Posteriorment al 1663 el mas Puigcogull consta unit al mas Ballaró, i el té en alou de la badia de la Portella Rafael Canudas, consta que es realitzaren confessions de les possessions també als anys 1610 i 1773 (BOLÓS: 2009, 738).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes que s’identifiquen dalt del turó anomenat Puigcogull podrien correspondre al mas del qual consten referències documentals. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0611618,1.9257210 | 411115 | 4657125 | 08144 | Olvan | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280256.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 88939 | Tina de Cal Marceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-marcelo | <p>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</p> | La vegetació cobreix part de les estructures | <p>La casa de Cal Marceló es troba bastida damunt una codina en la qual s'hi conserven les restes d'una tina de vi. Aquesta, està situada a la part superior i en un extrem de la mateixa codina on hi ha la casa. Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i la tina, avui reomplertes de terra i vegetació. La tina és de planta circular i té un diàmetre de 2,20 m, es calcula que la seva capacitat total és de 8.000 litres (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 216-217). En connexió amb la tina trobem el follador, on s'aixafava el raïm, es tracta d'una cavitat també de forma cilíndrica de poca profunditat. A l'extrem oest de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i la cubeta de decantació. En el mateix pany de roca hi ha altres encaixos, alguns potser corresponents a caps de biga que són testimoni de l'existència d'antigues estructures construïdes en aquest indret.</p> | 08144-191 | Cal Marceló | <p>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de Cal Marceló correspon amb les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </p> <p> </p> | 42.0520231,1.9059913 | 409470 | 4656131 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200287.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'una tina medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 89000 | Tines de Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-sastret | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Terra i vegetació cobreix part de les estructures. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Sastret es troba bastida damunt una codina a pocs metres al sud de la qual s'hi conserven les restes de dues tines de vi; situades una al costat de l’altra, tot compartint follador. Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i les dues tines, avui totes reomplertes de terra i vegetació. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,03 m de diàmetre i de profunditat no calculada, generalment de poca fondària. Aquest es troba situat més o menys centrat entre les dues tines i a pocs centímetres d’ambdues; degué ser emprat per ambdues tines. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Pel que fa a les tines, totes dues són de planta circular, la més gran té un diàmetre de 1,80 m i es calcula que la seva capacitat total és de 2.600 litres, i pel que fa a la tina del costat més nord, té un diàmetre de 1,35 m i una capacitat total relativa de 1.950 litres (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 224-225).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem els forats de cadascuna de les boixes respectivament; en el cas de la tina més gran, amb la cubeta de decantació. En el mateix pany de roca hi ha altres encaixos i una filera de rebaixos picats a la roca, a manera de graonat erosionat pel pas del temps. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-194 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de Cal Sastret correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0577608,1.9016720 | 409121 | 4656773 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130156.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'una tina medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 54836 | Pallissa del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII-XIX | <p>Pallissa de tres cossos construïda a base de pilars de pedra de secció rectangular reformats a la part superior amb maons i ciment pòrtland. La teulada és a dues vessants, amb la particularitat que la de llevant és molt estreta i la de ponent molt llarga; està obrada per mitjà de teules i llates de secció triangular i quadrada. Els forjats estan compostos per bigues que descansen damunt de grossos cavalls de fusta.</p> | 08144-2 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Tipològicament, la pallissa sembla una construcció del segle XVII i XVIII ja que en un dels pilars es conserva una llinda amb la data de 1695. Sembla però que es tracta d'un element reaprofitat, tot i que l'actual construcció pot correspondre a diferents èpoques posteriors, per la documentació familiar sabem que entre el juliol i el setembre de 1862 es va reconstruir la pallissa i els jornals de paleta, manobre, els materials (teules, pedra, terra, calç, etc.) i transport de materials assoliren la xifra de 1171 rals.</p> | 42.0553392,1.9150221 | 410222 | 4656490 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p4060261.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les parets mestres de la pallissa, especialment la nord, té la base de pedra, amb un portal amb llinda també de pedra i la part superior amb tàpia, alternant-se amb filades de maons ceràmics per reforçar la tramada. La paret nord sembla correspondre a una obra anterior a la pallissa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54837 | Llindes del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Alguna de les inscripcions està deteriorada pel pas del temps. | <p>Conjunt de quatre llindes distribuïdes en diversos llocs de la casa i de la pallissa: - La més antiga està situada en un pilar de la pallissa i porta gravada, en motius incisos, la data de 1695 i un text alfabètic: 'JOA ' BLRO' el qual correspon al nom de l'amo de la casa que en aquella època era Joan (Canudas) Ballaró. - La segona correspon al 1736 i és situada a l'exterior, a llevant de la galeria del pis principal. - La tercera està situada en un banc de pedra a l'esquerra de l'entrada principal del mas; es tracta d'un element reaprofitat i procedent d'un altre espai desconegut de la casa; porta gravada la data de 1776. - La quarta és situada damunt de la porta d'accés a la sala principal, correspon al 1766, i està coronada per una creu llatina. Cal destacar que la llinda s'ha pintat amb una pintura de tonalitat grisenca per homogeneïtzar-la al color de les llindes de les altres entrades que donen accés a la resta d'habitacions.</p> | 08144-3 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella al iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. En diverses èpoques de prosperitat del mas s'hi realitzaren diferents ampliacions de les quals els picapedrers en deixaren constància a les llindes.</p> | 42.0553791,1.9151403 | 410232 | 4656494 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-foto-08144-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p3270148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p4060260.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les diverses llindes conservades corresponen a les diferents fases i ampliacions de la masia. La major part d'elles estan obrades amb blocs de pedra sorrenca característica del país.Autoria de les imatges: imatges 1 i 2: J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra, 2002; imatges 3 i 4: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54850 | Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-1 | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | La casa quedà parcialment afectada pel gran incendi que va patir el Baix Berguedà la setmana del 4 al 9 de juliol del 1994. | <p>Masia senzilla de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Fruit de diferents etapes de construcció, consta d'un cos central, flanquejat per dos afegits laterals. A la planta baixa, l'antiga porta d'accés fou substituïda per una finestra i el nou accés a la masia es situà al cos de ponent, on resten vestigis d'un antic forn de pa. Al sector de llevant, afegit al s. XVIII, hi ha una finestra amb llinda de fusta i les restes d'un rellotge de sol obrat amb morter de calç i esgrafiats. El cos de ponent presenta un aparell molt simple de pedra mal tallada, barrejada amb fragments de teula. Totes les obertures d'aquest sector es van obrar amb maó, element típic de la construcció rural del s. XIX. Els carreus de les cantoneres, més regulars, són de pedra sorrenca i de dimensions més grans que la resta de l'aparell. Els diversos nivells de la masia es construïren amb forjats de fusta i la teulada està coberta amb teules sostingudes per llates i cavalls de secció triangular.</p> | 08144-16 | Sant Salvador d'Olvan (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0652643,1.9180477 | 410487 | 4657588 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210441.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J; Cascante, P; Sellés, C.; Serra, R. | Cal fer notar que a la porta d'entrada de la masia de Sant Salvador s'hi conserva un picaporta de ferro forjat format per una anella decorada amb motius geomètrics (triangles incisos i puntejats), procedent dels models típics de la forja local. El mas Sant Salvador va patir els efectes dels incendis del Baix Berguedà l'any 1994 que van afectar la totalitat del bosc i una part de la casa; en el seu interior es conserven alguns elements senzills com per exemple la campana de la xemeneia de la llar de foc i el banc escó.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54851 | Caldera del mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-del-mas-sant-salvador | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XX | <p>La caldera és una construcció d'obra de planta quadrada de 150 x 150 cm a l'exterior i circular a l'interior emprada com a recipient per a coure aliments pel bestiar. A la part inferior hi ha un orifici quadrat on s'hi col·locava la fusta i el combustible per alimentar el foc. La caldera estava aixoplugada per un teulat format per teules damunt llates de secció quadrangular. És una construcció aïllada per tal d'evitar males olors, bastida a mitjans s. XX.</p> | 08144-17 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0532900,1.8976100 | 408778 | 4656281 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140234.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C; Serra, R. | Aquest element arquitectònic es troba força deteriorat per l'abandonament de la masia a causa de l'incendi de l'any 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54915 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-3 | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | <p>La Casanova és una de les masoveries de Minoves; de construcció senzilla, de planta rectangular consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, on es distribueixen, juntament amb la façana de migdia, la major part d'obertures. Els seus paraments estan arrebossats i en pocs llocs es pot veure la fàbrica; només resten vistos els carreus ben tallats i escantonats d'algunes cantoneres i llindes, junt amb maó massís en part de les cantoneres del frontis sud. La teulada és de teules damunt de cavalls de llates i fusta. Actualment compta amb un petit porxo annexat a la façana de migdia, resultat d'obres contemporànies de reforma.</p> | 08144-81 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0647266,1.8788391 | 407242 | 4657571 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54919 | Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-gol | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1, p.4-17.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Masoveria molt modificada que només conserva una façana original de les que corresponien a l'antiga construcció documentada almenys des del segle XVIII. És un edifici d'estructura rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessant i amb el carener orientat de nord-esta a sud-oest. Actualment, l'accés principal és per la façana nord-est, directe a la planta primera degut a que la construcció està bastida en un terreny en desnivell. Avui dia, l'edifici es troba envoltat de construccions que en els últims anys s'han aixecat a la colònia Rosal.</p> | 08144-85 | Cal Rosal | <p>Casa que dóna nom al raval o barri del Pla del Gol, antiga masoveria del mas Minoves. Cal tenir en compte que el nom primitiu d'aquest indret era Pla del Gual, ja que per aquí es travessava la riera de Llavaneres o de Sant Martí.</p> | 42.0711819,1.8711305 | 406613 | 4658296 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54919-p1170004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54919-p1170053.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54928 | Divesos elements petris treballats de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/divesos-elements-petris-treballats-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XVIII | <p>Al costat del mas es conserven una sèrie d'elements de pedra que servien de recipients relacionats amb diferents activitats agrícoles. - El primer d'ells és un bloc de pedra sorrenca en el qual hi ha buidat un petit recipient rectangular d'escassa profunditat i amb un sobreeixidor per poder basar líquids; la funció concreta de l'objecte ens és desconeguda però sembla que es pot relacionar amb la producció d'oli o de vi, ja que es troba situat prop de l'antiga tina (120 cm de llarg, 75 cm d'ampla i 42 d'alt). - El segon element és una pica de pedra sorrenca, picada i treballada, situada al porxo de la masoveria de la Riba; és formada per un únic bloc buidat, de planta rectangular, d'escassa profunditat i amb un forat circular per sobreeixir els líquids; situat fora del context original no podem precisar quina era la seva funció original.</p> | 08144-94 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans s. XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans s. XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54928-p4010123.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La cronologia dels dos elements ens és desconeguda però pot ser del s. XVIII.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54936 | Blancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blancs | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Casa habitada fins als anys setanta del segle XX. L'edifici es veié molt afectat arran dels incendis de juliol del 1994. Actualment es troba en procés de rehabilitació, fet que ha permès recuperar l'estructura que es conservava dempeus. Les façanes de ponent i la de tramuntana són les que han perdurat més íntegres, s'hi poden observar les cantoneres, el conjunt dels panys dels murs i algunes obertures fetes amb carreus ben escairats de pedra sorrenca o llindes de bigues de fusta.</p> | 08144-102 | La Tor | <p>La masia de Blancs és documentada des del s. XIV quan l'any 1348 n'era propietari Ramon de Blancs i, com a tal, capbreva el mas com una de les possessions del monestir de Sant Pere de la Portella. Ha estat habitat fins a mitjans del s. XX, però se'n coneixen poques notícies.</p> | 42.0790400,1.9178200 | 410487 | 4659119 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803070.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Es troba ubicada al nord de la masia de la Tor, en una zona elevada amb bona visibilitat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54938 | Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinosa | <p><span><span><span>BUSQUETS I CASTELLA, J.: (2008): 'Un cartulari d’Olvan del segle XII', a <em>L'Erol</em>, número 96, p. 33-36.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia construïda, almenys en tres etapes. És formada per una masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants, amb la façana original orientada a migdia i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Al cos més antic s'hi afegí, posteriorment, un cos rectangular al costat de llevant que s'amplià també i que donà com a resultat un edifici rectangular i cobert a dues vessants. Avui, la porta d'accés és al mur de tramuntana, aixoplugada per un petit porxo. A l'interior de la masia es conserva una antiga cisterna incorporada avui a l'espai d'habitatge que és a la primera planta de la masia.</p> | 08144-104 | La Tor | <p>La masia de l'Alzinosa no es troba documentada, almenys amb aquest nom, tot i que, de ben segur, la seva història es remunta als segles medievals i que va canviar de nom al s. XVIII o XIX.</p> | 42.0694100,1.9088000 | 409727 | 4658059 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280029.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Segons recull Josep Busquets (BUSQUETS: 2008,36), en el conegut com Cartulari de Santa Maria d’Olvan del segle XII conservat a la biblioteca del Monestir de Montserrat, consta que el 1267 “Raimunda de l’Oldinosa, com que tenia un gran deute amb l’església i el capellà d’Olvan i no podia pagar-lo, els donava espontàniament tota aquella terra que tenia dins el seu mas anomenada Coma de Santa Maria i que afrontava amb l’honor de Pere Vidal de la Torra, amb el torrent que baixava de la Torra inferior i amb un serrat.” Busquets es refereix a la possibilitat que “Oldinosa” podria correspondre a l’Alzinosa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54966 | Rentamans de la sala del mas de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentamans-de-la-sala-del-mas-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit) BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Encastat a la paret de migdia de la sala del mas de la Riba es conserva un rentamans de pedra aixoplugat dins d'una fornícula d'arc de mig punt adovellada. Tot i que el recipient contenidor de l'aigua sembla relativament nou, és un exemplar de forma d'arqueta que permetia contenir l'aigua que, per mitjà d'una aixeta, cau sobre un recipient de forma quadrada, fet amb pedra sorrenca que, desaigua a l'exterior de la masia. La paret de fons d'aquests rentamans ha estat aplacada, recentment, amb pedra.</p> | 08144-132 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010077.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010078.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55019 | Pou del Mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-sant-salvador | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | Es conserva part de l'estructura però amb signes de deteriorament i molt coberta de vegetació. | <p>El pou es va construir adossat a la façana de tramuntana de la masia; presenta una planta circular amb un diàmetre de 100 cm aproximadament i una profunditat de 5 m. La seva fàbrica és composta per grossos carreus ben tallats i units amb morter de calç. Els elements de sosteniment i suport de la politja han desaparegut. L'accés al pou es realitzava per mitjà d'una petita finestra, avui molt deteriorada, la qual conserva els muntants de pedra sorrenca, l'ampit i els golfos de ferro per tancar-la. Per les característiques i la tipologia es tracta d'una obra de factura moderna, probablement de finals del segle XVII o començaments del XVIII. Actualment l'estructura es troba molt coberta de vegetació, fet que en dificulta la seva visió.</p> | 08144-185 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0653041,1.9180477 | 410487 | 4657593 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55019-p31402470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55019-p31402490.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Aquest element arquitectònic es troba força deteriorat per l'abandonament de la masia a causa de l'incendi de l'any 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54932 | Valldaura Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura-vell | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII. El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIII-XX | Valldaura Vell ha estat reformada moltes vegades, últimament entre 1984 i 1994 per tal d'adapar-la a casa de colònies, servei que continua fent. | <p>Valldaura Vell, antic monestir de monges cistercenques reconvertit posteriorment en masia, és un interessant edifici d'estructura rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, teulada a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent. Aquest edifici té un cos afegit per la banda de ponent format per galeries o eixides amb arcs rebaixats a la zona de migdia i llindes de fusta a ponent, substituïdes, arran de reformes recents, per bigues de ciment. L'estructura original encara es pot entreveure, malgrat els afegits, estava composta d'una nau rectangular i un pis suportat per pilars de carreus ben tallats i escairats, i encavallades de fusta. A la façana de migdia es conserven dues arcades apuntades, les quals probablement haurien servit per comunicar amb un àmbit avui perdut. La porta, oberta a la façana de ponent, és d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra sorrenca. L'aparell és de carreus ben tallats i disposats en filades horitzontals que es pot relacionar amb la tipologia de carreuat de l'estructura de l'església.</p> | 08144-98 | Santa Maria de Valldaura | <p><span lang='CA'><span><span>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Santa Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Santa Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Avui dia conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'. </span></span></span>l 1872 Ramon Valldaura decidí construir una casa nova, Valldaura Nou ampliada el 1906 amb la construcció de les eixides a la façana de migdia, a un quilòmetre de la vella masia i antic monestir, deixant aquest com a masoveria. Després d'estar uns anys deshabitat, l'any 1984 responsables de la parròquia de Valldaura de Manresa d'acord amb l'actual propietari, començaren a fer obres en el vell monestir per adaptar-lo a casa de colònies. Actualment funciona com a Escola Terapèutica i Educativa.</p> | 42.0801171,1.9421340 | 412499 | 4659213 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100277.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Valldaura Vell, Valldaura Nou, l'església de Santa Maria i el cementiri formen un conjunt arquitectònic de notable interès situat en una frondosa vall que és documentada des del segle XIII. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54975 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres-0 | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> | XIV-XVIII | <p>Masia de planta rectangular, coberta a quatre vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. L'actual edifici és una construcció fruit de diferents etapes. Pel sector de tramuntana de la masia es conserven restes del mas medieval, amb una paret de tapia i pedra i també un cos d'edifici amb dues arcades d'arc de mig punt de pedra picada, en la qual està, en part, retallada sobre la roca natural, aprofitant el desnivell del terreny. Ampliant i aprofitant aquest primer cos medieval es construí una masia de tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes; el cos central és cobert amb volta de canó que, a la planta baixa, forma un vestíbul i que, al primer pis, és ocupada per tota la sala de la masia; a banda i banda d'aquest cos central, a la planta baixa hi havia estables i graners i al primer pis les habitacions i alcoves de la masia. La porta d'accés a la masia és formada per una gran obertura feta amb grans dovelles de pedra sorrenca que corresponen a una obra de finals de l'època medieval. Altres portes d'accés, corresponents a l'ampliació dels segles moderns, són també d'arc de mig punt i adovellades, i coincideixen amb les obertures del primers pis, i que formen una eixida d'arcs de mig punt, i les de les golfes, formades per arcs rebaixats. La resta d'obertures de la masia, balcons i finestres, tenen llindes de pedra.</p> | 08144-141 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII, un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120511.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX; l'abundós arxiu familiar està format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54903 | Fuives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fuives | <p>EL VILATÀ núm.142, nov-1997, p.24-27.</p> | XIII-XVIII | <p>Masia formada per dues construccions d'estructura clàssica, ambdues cobertes a dues vessants i amb els careners paral·lels a la façana de migdia; el cos més gran corresponia a l'habitatge de la família propietària i l'altre a masoveria. Fruit de diferents ampliacions i usos, s'han modificat notablement els usos i les dimensions dels espais interiors, molt especialment en els últims anys en que la masia s'ha especialitzat en la cria del ruc català. L'actual entrada de la masia és a llevant on hi ha un cobert amb una gran portalada d'arc de mig punt i una eixida amb arcs de mig punt d'obra que amplia el que inicialment fou la masoveria, una construcció de notable alçada (planta baixa, tres pisos i golfes).</p> | 08144-69 | Fuives | <p>La primera notícia documental del mas Fuives és de mitjans del s. XIV: el 10 de maig de 1348 l'amo del mas era Nicolau Fuyves i, com a tal, és esmentat en un capbreu del monestir de Sant Pere de La Portella. Al s. XV els Fuives tenien una casa a la sagrera d'Olvan i al llarg de tot el s. XVI i fins a mitjans del s. XVII es pot reconstruir l'arbre genealògic de la família. Després es traslladaren a Berga i van vendre les terres a la família de Martín que en són els actuals propietaris.</p> | 42.0709430,1.8923198 | 408366 | 4658246 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-p3130118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-p3130116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-foto-08144-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-foto-08144-69-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els masovers de Fuives s'han especialitzat en la reproducció dels rucs de raça autòctona catalana.Autoria de les imatges: Imatges 1 i 2: Sara Simon, 2021; Imatges 3 i 4: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54941 | Pont medieval d'Orniu o pont vell d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-medieval-dorniu-o-pont-vell-dorniu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>A.CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona</p> <p>J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol.</p> <p>J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | XIII-XV | Manca restaurar l'estrep del marge dret que és situat al terme municipal d'Avià. | <p>Les restes el pont medieval d'Orniu es situen a uns 50 metres aigües avall del pont actual. Només es conserven parts dels dos estreps, el de la riba esquerre i el de la riba dreta, dels quals el de la riba esquerre fou estudiat i restaurat per SPAL entre el 2001 i el 2002. L'estudi va permetre identificar aquestes restes com les d'un pont força monumental compost de quatre arcades de les quals la central era de considerables dimensions per tal de salvar el curs del Llobregat en aquest punt, mentre que les altres tres eren menors, formant la característica forma d'esquena d'ase. El pont tenia un tallamars o trencaaigües triangular aigües amunt de la riba esquerre, del qual avui dia només se'n pot veure la seva empremta retallada a la roca natural. Hom imagina un pont de característiques semblants a les del pont de Pedret. L'estudi va permetre deduir que aquest pont estava construït damunt d'un pont anterior del qual se'n conservaven únicament les primeres filades de la base dels pilars formades per carreus allargassats disposats horitzontalment formant filades força regulars i units amb morter de calç. La part que s'ha restaurat i consolidat conserva una arcada apuntada i els arrencaments d'una altra obrada amb grans carreus rectangulars de pedra sorrenca units amb morter de calç; el paviment i el nivell de baranes no es conserven ja que la construcció, un cop destruïda, fou reaprofitada per a bastir corrals i fins i tot una casa. L'estrep que es troba a la riba dreta, situat al terme municipal d'Avià, es conserva molt cobert de vegetació; tot i això, encara s'hi pot veure l'arrencada de l'arc central amb els encaixos per col·locar-hi la cintra, així com un segon arc, avui dia, cobert de vegetació i runa.</p> | 08144-107 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>Per la tipologia constructiva el pont presenta forces similituds amb el pont gòtic de Pedret, dels s. XIII-XV, i per tant, podem considerar el pont d'Orniu com una construcció civil de la Baixa Edat Mitjana.</p> | 42.0674068,1.8687163 | 406408 | 4657880 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150203.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 93|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54935 | Santa Maria de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-valldaura | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII. El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIII | Restaurada, per iniciativa del propietari, entre 1984-1994 | <p>Església de planta rectangular, sense absis i amb el presbiteri quadrat; coberta amb teulada a dues vessants suportada amb cavalls i llates de fusta, i reforçada per mitjà de dos arcs diafragmàtics apuntats, dels quals arrenquen un seguit de permòdols que suporten la coberta. Els arcs divideixen l'espai en tres crugies i externament són reforçats amb contraforts de planta quadrada. Quatre finestres de doble esqueixada i arc de mig punt il·luminen l'interior, tres són situades a migdia i l'altra al mig de la façana principal i decorada amb una pinya, l'emblema de la família Pinós, sobre la porta a la façana de ponent. La porta es formada per un arc de mig punt adovellat i amb guardapols bisellat sostingut per dues mènsules amb motius figuratius i geomètrics. Un campanar de cadireta de dos ulls corona la façana. El paviment de cairons és de la reforma de 1984-94. L'aparell de l'edifici es un carreuat molt simple amb peces tallades i escairades col·locades en filades horitzontals i unides amb morter de calç.</p> | 08144-101 | Santa Maria de Valldaura | <p><span><span><span>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Santa Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Santa Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Actualment es conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'. Santa Maria de Valldaura és l'església del monestir que, per notícies documentals, l'any 1563 encara conservava una part de claustre tot i que molt malmès.</span></span></span></p> | 42.0802604,1.9422681 | 412511 | 4659229 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100093.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Al tall del terreny, en el costat del mur de tramuntana, es poden veure els testimoni de restes de les estructures de l'antic monestir.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54899 | Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994),p.134-135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> | XI-XII | El conjunt arqueològic està en perill ha estat objecte d'espoli. | <p>Restes de l'església de Sant Martí formades pels fonaments i les primeres filades del carreus dels murs que insinuen un edifici de petites dimensions format per una sola nau rectangular, de la qual no se'n veu l'absis, atès que la vegetació i l'acumulació d'aparell enrunat ho fan impossible. En queden dretes unes poques filades del mur fetes amb un aparell de blocs de pedra rectangulars o quadrats, de mides regulars, escantonats a cops de martell i sense polir.</p> | 08144-65 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església se'n té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia, i les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement a d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0779033,1.8857874 | 407836 | 4659026 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310425.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Seria molt interessar iniciar una campanya d'excavació en tot el conjunt del poblat medieval de Minoves.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54943 | Forats del pont d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-del-pont-dorniu | <p>A. CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona, www.olvan.diba.es/Pont J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol. J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | X-XI | La situació d'aquest element a la riba del riu Llobregat afavoreix la seva erosió i degradació. | <p>Els forats estan situats a pocs metres del pont nou d'Orniu. Es tracta d'una sèrie d'orificis circulars retallats a la roca natural que presenten la característica que estan situats alineats formant una única filada horitzontal, amb un diàmetre de 25-30 cm aproximadament; es troben tant a la riba dreta com a l'esquerra del riu. És difícil interpretar l'origen i la funció d'aquests forats excavats a la roca però tant pel lloc que ocupen, un punt on el cabal del riu s'estreny, així com per la seva posició, podria tractar-se de diversos encaixos a la roca natural per encabir-hi bigues o estructures de fusta similars a una possible passera.</p> | 08144-109 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>Els orígens d'aquests forats semblen anteriors a l'antic pont de pedra que es va construir al s. XII i que fou substituït per un de nou al s. XIV. Com que la construcció d'un pont de pedra sempre venia impulsada després de la destrucció d'un pont o passera anterior, moltes vegades, perdut a causa dels aiguats. Si tenim en compte la memòria del SPAL 2000-2001 el lloc on s'edificà a la Baixa Edat Mitjana un pont gòtic ja hi havia una construcció anterior, probablement del s. XII; per tant, la suposada passarel·la de fusta fou un dels primers passos que es crearen per creuar el Llobregat en època alt Medieval.</p> | 42.0680519,1.8684160 | 406385 | 4657951 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150177.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Creiem que aquets forats corresponen als encaixos d'una passera, en el cas que fos una resclosa els orificis estarien foradats al sòl del curs fluvial formant una alineació. En aquest cas la hipòtesi d'una passera es reforça pel fet que en aquest indret s'han construït dos ponts medievals i dos de moderns (carretera C-1411 i C-16).Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55004 | Forats a la roca de la resclosa de l'antic molí fariner d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-de-lantic-moli-fariner-dobiols | <p>BOLÓS, Jordi (1985): 'Canalització propera a Obiols', a Catalunya Romànica .XII.El Berguedà, p. 115-116.</p> | XII | <p>Al peu del riu Llobregat i a l'indret de la Plana es troben uns forats excavats a la roca que formen rengleres paral·leles al curs del riu i que semblen correspondre, junt a una canalització excavada a la roca, a les restes d'un antic molí fariner que es va bastir en aquest indret al s. XII. Es tracta d'uns noranta forats escampats al llarg de 40 metres, separats els uns dels altres uns 15 cm; amb un diàmetre de 16 cm i una profunditat de 15 són propers a una canalització excavada a la roca d'una amplada de 40 cm i una profunditat de fins a 50 cm. Aquesta canalització, que seria el rec fa una ziga-zaga. A la riba dreta, en terme del municipi d'Avià, es pot observar aquesta filera de forats; a la riba esquerra, també s'hi localitzen diversos forats però en menor quantitat.</p> | 08144-170 | La Plana | <p>En un llevador de comtes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) de l'any 1125 s'esmenta l'existència d'un molí fariner d'Obiols que era possessió d' aquest monestir i pel qual cobraven un cens anual de tres gallines. Tot sembla indicar que aquest forats a la roca podrien identificar-se amb el molí esmentat a la documentació ja que el lloc on es troben és proper a l'església preromànica de Sant Vicenç d'Obiols.</p> | 42.0532879,1.8731904 | 406758 | 4656307 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280510.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. Les imatges 4 i 5 corresponen als forats de la riba dreta, del municipi d'Avià. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55001 | Fons documental d'Olvan conservat a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dolvan-conservat-a-montserrat | XI-XIII | <p>Llibret en pergamí de 26 fulls de text (17,5 x 12,5 cm) que conté la còpia o transcripció de 29 documents, el primer de l'any 889 (Acta de consagració de l'església de Sta. Maria d'Olvan) i fins a mitjans s. XIII. La transcripció és feta, al menys, per quatre mans diferents, les més antiga del s. XI i les més recents del s. XIII (lletra gòtica).</p> | 08144-167 | Monestir de Montserrat | <p>El conjunt de documents relacionats amb l'església de Santa Maria d'Olvan, coneguts amb el nom de 'Cartolari de Santa Maria d'Olvan' o 'Llibre de la fundació de la rectoria d'Olvan' com figura a la portada de l'original es conserva a la Biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montserrat on hi figura com a: 'Manuscrit 886'. El pare arxiver, Marc Teixonera, l'adquirí a un antiquari de Barcelona a mitjans segle XX i des d'aleshores es conserva, en molt bon estat, a la biblioteca de l'esmentat monestir.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-3.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Està situat fora del municipi | 91|92|93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 54886 | Palau de Biure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-de-biure | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), 135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Jaciment I011766. Mas Palau.</p> | XIII-XVIII | La masia fou restaurada l'any 1979 sota la direcció de l'arquitecte Antoni Sabaté (Pobla de Claramunt). | <p>La masia de Palau és una gran construcció fruit de diferents etapes edificatives; hi destaca la torre de finals de l'època medieval o del segle XVI, amb obertures gòtic-renaixentistes i espitlleres, coberta a quatre vessants i amb tres plantes, que avui ocupa la part central de l'edifici i que fa les funcions d'escala de comunicació vertical a les diferents plantes de la masia. Adossada a la torre de planta quadrada es construí una gran casa de planta rectangular, orientada a migdia, amb el carener perpendicular a la façana i ràfec amb quatre filades de teules girades i rajols plans. L'excel·lent restauració efectuada l'any 1979 va afectar a tot el conjunt de la masia destacant els espais més nobles situats a la primera planta: la sala, amb una gran xemeneia, que conserva el paviment original de cairons de 20x20 cm i que ocupa una gran part del cos central de la masia, i les habitacions i alcoves que flanquegen la sala. El segon pis de la masia fou adaptat com a habitatge.</p> | 08144-52 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però les restes de ceràmica del segle VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067670,1.9036818 | 409214 | 4651109 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p40100122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010031.jpg | Inexistent | Carolingi|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins l'alta Edat Mitjana' l'any 1997 es va dur a terme una prospecció davant de les expectatives arqueològiques que ofereix el topònim del mas. El resultat de la prospecció fou la recollida de fragments de ceràmica als camps de conreu que volten el mas, fragments que donen una cronologia de fundació entorn els segles VII-IX. Es conserven 20 fragments de ceràmica que corresponen a quatre formes globulars procedents de nivells arqueològics destruïts durant l'excavació d'una bassa a uns 100 metres del mas actual.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 90|93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54889 | Pallissa de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-palau | XVIII | <p>Al costat de ponent de la masia de Palau, s'aixeca una pallissa de grans dimensions. De planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta a dues vessants damunt de cavalls i llates de fusta, i el carener perpendicular a la façana. El ràfec és d'una sola filera de maó pla. Obrada amb paredat comú de pedra sorrenca, excepte a les cantonades on hi ha carreus ben treballats. La seva característica més notable és el gran finestral central d'arc de mig punt que arrenca des del primer pis, fet amb pedra sorrenca picada llevat de la part superior, que és feta amb maons.</p> | 08144-55 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però les restes de ceràmica del segle VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067830,1.9033814 | 409190 | 4651111 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54889-p4010038.jpg | Inexistent | Carolingi|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | A planta baixa s'observen les empremtes d'una porta que fou paredada i convertida en finestra, i un guarda-rodes a la cantonada sud-oest de l'edifici.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 90|92|93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 54835 | El Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya', volum IV, Ed. 62 s/a, Barcelona, p.197. 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya'. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | Actualment estan restaurant l'antic arrebossat exterior seguint la tècnica tradicional | <p>Es tracta d'una masia documentada des del segle XIV, amb ampliacions dels segles posteriors. D'estructura clàssica, amb la teulada a dues vessants, consta de planta baixa i dos nivells, un de principal i l'altre sota teulada. A la façana oest s'hi observen vàries fases constructives; un cos central de carreus ben tallats i escairats a la part central. Les ampliacions posteriors corresponen a la característica arquitectura de les masies de l'època moderna amb balcons i finestrals de llinda plana. Els dos nivells superiors són obrats amb tàpia amb restes de l'enlluït original de motius incisos. Els balcons sostinguts per dues mènsules de pedra treballada i llosa de pedra, i les baranes de ferro forjat. A la part superior hi ha finestres del s. XIX. A la façana nord, els balcons tenen les mateixes característiques de la façana oest, que conserva el darrer enlluït exterior. La façana de migdia manté els característics arcs de mig punt a la planta baixa i rebaixats al pis principal; la façana est està amagada pels afegitons posteriors, especialment de la masoveria. La teulada a dos vessants té el carener perpendicular a la façana principal. Interiorment l'edifici té la planta baixa sostinguda per mitjà de voltes de canó amb llunetes de tipus encofrat i la resta de pisos estan sostinguts per forjats de fusta .</p> | 08144-1 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua sent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un interessant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit.</p> | 42.0529100,1.9147500 | 410196 | 4656221 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54835-p3270194.jpg | Inexistent | Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P.Cascante, C. Sellés, R. Serra. | Sembla que l'edifici fou construït almenys amb tres fases constructives. En diversos llocs del mas Ballaró es conserven alguns elements artístics de ferro forjat que a continuació descrivim: - Un picaporta a l'entrada oest del cos afegit o porxo; es tracta d'un element de forja acuradament treballat amb motius vegetals simples de tendència barroca. Actualment està repintat. - Un segon element es conserva a la porta principal de la casa i correspon a la convencional forma de mà que sosté una bola. - Un tercer element protegeix una finestra de la façana oest i segueix la tipologia de 'llargandaix' amb les branques desaparellades. - També cal destacar un conjunt de frontisses conservades en diverses portes i finestres de la casa, de les quals algunes corresponen al seu lloc i altres semblen reaprofitades. Tots aquests elements semblen obres populars fabricades per ferrers locals. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85|93|94|95|96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54884 | Cups de vi de la Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-vi-de-la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XV | <p><span><span><span>A tocar el que havia estat la masoveria del mas de la Pera, que es va cremar en l'incendi de juliol de 1994 i que ha estat reconstruïda per a ús de la família dels propietaris, s'hi troben dos cups excavats a la roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una de les tines està situada a l’extrem nord de la codina, per tant, al sud de la masoveria. L’estructura de la tina excavada a la roca, actualment coberta amb unes fustes, és una cavitat de plana circular de 1,14 m de diàmetre i 0,74 m de profunditat; es calcula que la seva capacitat total és de 750 litres. Aquesta tina consta referenciada com a Tina de la Pera-1 en el llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 218-219). A l'extrem de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, hi ha el rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base una pica de decantació. A la part superior de la de la roca també hi podem veure un rebaix a manera de trencaaigües, i al costat mateix de la tina hi ha unes escales picades a les roca.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La segona de les tines està situada a l’extrem est de la codina, hi trobem les estructures negatives excavades corresponents al follador i una tina, avui molt parcialment cobertes de terra i vegetació; la tina està coberta amb unes fustes. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,20 m de diàmetre i 0,30 m de profunditat. Pel que fa a la tina és de planta circular, té un diàmetre de 2,00 m i una profunditat de 1,60 m; es calcula que la seva capacitat total és de 5.000 litres. Aquesta tina consta referenciada com a Tina de la Pera-2 en el llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 220-221). A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base la pica de decantació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-50 | La Pera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de la casa de la Balma correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. Segons les informacions aportades pels germans Coromines, la tina que identifiquen com a Tina de la Pera -2 correspondria a una tipologia que pot ser de cronologia medieval, per contra la Tina de la Pera-1 la situen a l’època moderna.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, ja hi trobem el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del s. XV (pergamins del mas Ballaró). Des del s. XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0608200,1.9388600 | 412202 | 4657074 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210043.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través del llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017) assenyalada a la bibliografia.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. Les imatges 1 i 2 corresponen a la Tina de la Pera-1 i les imatges 3 i 4 a la Tina de la Pera-2. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54897 | Dipòsit del poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-poblat-medieval-de-sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134-135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | XI-XII | <p>Forat excavat a la roca de forma circular i de 80 cm de diàmetre, situat al costat mateix de les restes de l'antic poble medieval de Llavaneres o Minoves. Per la forma i la situació sembla que es pot identificar amb un cup o cista per a conservar cereals o gra; és molt probable però que es tracti d'una tina de vi, on es posaria a fermentar el most resultant del premsat del raïm al tinardó existent uns metres més amunt.</p> | 08144-63 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església se'n té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia. Les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement a d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0774509,1.8855789 | 407818 | 4658976 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54897-p1310341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54897-p1310343.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54898 | Poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-medieval-de-sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1.</span></span></span></span></span></p> <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134-135.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> | XI-XII | El conjunt arqueològic ha estat objecte d'espolis en diversos moments. | <p>Aquestes restes estan situades aigües amunt de la riera de Sant Martí, antigament de Llavaneres, sobre un turonet situat al cantó esquerre de la riera. Si poden veure diferents elements, com restes de murs que semblen correspondre a habitatges, indicis d'una torre, un cub excavat a la roca, etc. A l'extrem superior hi ha les restes de l'església de Sant Martí. Com que no s'hi ha realitzat excavacions es fa difícil concretar el segle de l'època medieval i l'ús de les diferents construccions.</p> | 08144-64 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església es té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia. Les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0768362,1.8849502 | 407765 | 4658909 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54898-p1310379.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55006 | Tines de Ferreres d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ferreres-dolvan | <p>COROMINAS; R. I COROMIAS, J. 'Les tines excavades a la roca de les Ferreres d'Olvan', a l'Erol nº 65, p.34-37.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de tres tines o cups circulars alineats i a tocar l'un de l'altre. La tina central és molt més gran que les altres dues, que tenen una capacitat similar. La tina central té un diàmetre de 1,95 m, una alçada de 1,05 m i una capacitat total de 3.100 ml; les mesures de la tina del costat oest són, 1,25 m de diàmetre, 0,90 m d'alçada i 1.100 ml de capacitat; i les de la tina del costat est, 1,15 m de diàmetre, 1,20 m d'alçada i 1.200 ml de capacitat <span lang='CA'><span><span><span><span>(COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 228-229).</span></span></span></span></span> Es troben situades al pendent d'una codina sorrenca i disposades paral·lelament al marge d'aquesta, i sota mateix s'hi excavaren unes piques circulars de decantació on reposaria el líquid abans d'ésser transvasat.</p> | 08144-172 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una concòrdia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del segle XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del segle XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li va permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0580500,1.8863100 | 407850 | 4656821 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310602.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els propietaris de la masia de Ferreres van descobrir ocasionalment les tines amagades en mig de la vegetació; ells mateixos van netejar l'indret i van localitzar fragments de ceràmica que s'han atribuït d'època alt medieval i fragments de 'tegulae' així com un element de ferro i utensilis de pedra granítica que hom ha identificat com a percussors o elements per a la molta de cereals. Totes aquestes troballes es conserven a la casa Ferreres. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 54974 | Serrat de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-vila | VII-I aC | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part més alta del Serrat de la Vila, sobre la codina de la feina superior, s’han documentat restes conformades per grans blocs de pedra desenganxats de la plataforma més elevada que es creu que podrien correspondre a un hàbitat. A l’indret s’hi han localitzat restes de ceràmica, sobretot fragments informes de diferents vasos junt amb alguns fragments de vores i d’arrencaments de nansa; el conjunt correspon a diverses cronologies que es situen en un ventall ampli que va del bronze final-ferro fins l’època ibèrica i alguns que podrien situar-se al període romà. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-140 | Ferreres | <p>Per les informacions recollides sembla que podria tractar-se d'un jaciment de l'època Ferro-Ibèrica del qual s'ha identificat restes de ceràmica.</p> | 42.0582000,1.8838200 | 407644 | 4656841 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3070333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3070261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54974-p3210606.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El turó està format per una superposició d’estrats de pedra sorrenca en forma esglaonada.Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). Els materials consten custodiats a l'espai de reserva del Museu de Berga.A les proximitats d’aquest jaciment consten altres restes materials localitzades d’interès, també custodiades a la Museu de Berga, que s’associaven a un possible jaciment al Serrat Alt de Ferreres, les darreres valoracions per part de la Societat d’Arqueologia tant de les restes com de les característiques de la zona, conclouen que fins al moment, aquelles no es poden associar amb un jaciment al cim de l’esmentat Serrat Alt de Ferreres. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89569 | Rocarodona I i II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocarodona-i-i-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLADÓ,<em> </em>M. (2016): “<em>Els Jaciments dels Rocarodona: noves dades per a l'estudi de la prehistòria a la vall mitjana del Llobregat”</em>, a L’Erol, núm. 127 (primavera 2016), p. 41-43.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>TRULLÀS, O. (2009): Memòria de la prospecció arqueològica superficial realitzada al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2010): Informe d’afectació d’estructures al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2011): Memòria del cobriment d'estructures arqueològiques de Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques de Rocarodona – Olvan </span></span></span><span lang='CA'><span>[Consultable en línia: </span></span><a href='http://hdl.handle.net/10687/428193'><span><span><span><span>http://hdl.handle.net/10687/428193</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ]</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment de Rocarodona, de fet, està conformat per dues àrees amb restes arqueològiques, que es diferencia com a dos jaciments, els anomenats Rocarodona I i Rocarodona II. Aquests van ser documentats arran de la intervenció arqueològica portada a terme entre el 20 de setembre i el 30 de novembre <span>de 2010</span>, quan s’efectuà el control arqueològic del moviment de terres per a la construcció de vials i rases del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Es van localitzar dues àrees amb restes arqueològiques (sense evidències a nivell superficial). En el decurs dels treballs, es va portar a terme la documentació de les restes i l’excavació d’una part, a fi de poder fer una valoració més acurada d’una possible excavació en extensió. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona I</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment Rocarodona I s’hi identificaren 23 estructures negatives que ocupen entorn mitja hectàrea de terreny. Concretament es van localitzar 12 estructures negatives corresponents a sitges o cubetes d’entorn un metre de diàmetre; dos grups probablement de forats de pal disposats linealment; i dues estructures complexes de funció desconeguda (una de les quals podria interpretar-se com un fons de cabana semi-excavada). Del total d’estructures es va dur a terme l’excavació d’una sitja quasi complerta, de forma troncocònica, excavada al terreny natural; el dipòsit presentava unes mesures d’1 metre de profunditat, 1 metre de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d'1,25 metres. En l’excavació es van recuperar materials, una part dels quals fora de context, com és el cas d’una única peça lítica; també es van recuperar 87 fragments, dels quals 8 són vores i 2 de fons de base plana i 3 nanses, que permeteren situar el jaciment en el bonze inicial-ple (entre inicis fins a mitjans del segons mil·lenni cal. BC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona II</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del jaciment Rocarodona II només se’n coneix una sitja que es va excavar, es tracta d’una estructura retallada al terreny natural, de forma globular irregular i fons pla, que en localitzar-se es trobava seccionada verticalment. Es creu que no seria un element aïllat sinó que podria formar part d’un jaciment de majors dimensions, no conegudes. Les dimensions de la sitja són d’1,2 metres de profunditat, 95 centímetres de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d’1,5 metres. L’excavació de l’estratigrafia que reblia el seu interior, va suposar la identificació d’un estrat, que per les seves característiques es considera un estrat de farciment antròpic intencionat, que es relaciona amb les deixalles habituals d’un espai d’habitat i que permet indicar que pot testimoniar la presència d’un possible hàbitat proper, desconegut fins al moment. En aquest cas es van recuperar un total de 76 fragments ceràmics, sobretot petits fragments informes, 2 vores, 1 base còncava i 1 arrencament de nansa; la majoria són fragments de ceràmica a mà de cocció mixta, únicament 1 fragment presentava decoració corresponent a un cordó llis sota el llavi. Tot i que les característiques del material no va permetre aportar una cronologia molt ajustada, sembla que s’inscriu dins el període prehistòric recent, hipotèticament podria correspondre a l’horitzó cronològic del neolític (LLADÓ: 2016, 42). </span></span></span></span></p> | 08144-260 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciments de Rocarodona van ser identificats arran de les tasques de seguiment d’urbanització del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Inicialment es va portar a terme una primera fase d’estudi de valoració, en aquest cas superficial de les restes visibles i identificables en prospecció sense remoció de terreny que no va permetre identificar restes arqueològiques d’interès potencialment destacable, únicament la identificació de petits fragments ceràmics de cronologia moderna, la situació estructures o d’edificis existents a l’àrea del futur polígon, des de la masia de Rocarodona fins un parell de barraques o altres elements. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Una fase d’intervenció arqueològica de seguiment, excavació (dues campanyes, i cobriment de les restes), que s’han portat a terme en diferents períodes des del 2010 fins al 2016. </span></span></span></span></p> | 42.0516800,1.8916400 | 408282 | 4656108 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1970940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-1-sitja.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació s’ha obtingut a partir de les dades facilitades per la Societat d’Arqueologia del Berguedà, els informes i memòries rebudes fins la data de l’elaboració de la present fitxa, i especialment, a partir de l’article de Meritxell Lladó sobre els jaciments de Rocarodona publicat l’any 2016 a la revista “L’Erol” (LLADÓ: 2016, 41-43). Apuntar que no s’ha realitzat una excavació complerta del jaciment ni tampoc una delimitació total. Actualment, les restes estan cobertes i protegides. Un cop finalitzi l’estudi dels materials, aquests es dipositaran a l’espai de reserva del Museu Comarcal de Berga. Museu Comarcal de Berga, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga.Autoria de les imatges: Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 89502 | Fons de material arqueològic d’Olvan al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-dolvan-al-museu-comarcal-de-berga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials provinents del municipi d’Olvan conservats al Museu Comarcal de Berga corresponen a les troballes produïdes en vint indrets diferents del </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>municipi, entre els quals jaciments com el de Sant Martí de Minoves, el Serrat de la Vila o el poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, per esmentar alguns dels més coneguts. Els indrets on s’han produït les troballes són jaciments o punts considerats com a potencials jaciments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El fons inclou materials que pertanyen a un ventall cronològic molt ampli des de l'edat dels metalls fins època contemporània, junt amb fragments de cronologia indeterminada. Entre els tipus de materials custodiats destaca majoritàriament la ceràmica, de tipologies i èpoques diverses, amb un nombre superior de ceràmica medieval grisa; es conserven sobretot fragments informes, però també hi ha fragments de formes com de vores, anses, etc. A més, també hi ha restes òssies humanes i de fauna, de metall, de vidre i materials lítics</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-258 | Museu Comarcal de Berga. Espai de reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. | 42.0570037,1.9070246 | 409562 | 4656683 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-07.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Del conjunt del fons el material provinent del jaciment anomenat poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, és resultat de troballes prèvies a l’excavació arqueològica. El material recuperat arran de les intervencions arqueològiques està pendent de recepció, per trobar-se en fase d’estudi (arran de la intervenció arqueològica es passà a considerar com dos jaciments, o dues àrees amb restes arqueològiques denominades Rocarodona I i Rocarodona II).Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà; la imatge 1 i 2 corresponen a materials localitzats a la codina del jaciment de Sant Martí de Minoves i les imatges 3 i 4 al turó del Serrat de la Vila. | 78|79|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 54920 | Grup San Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-san-ramon | XX | <p>Conjunt de 87 habitatges formats per cases unifamiliars entre mitgeres, construïdes en el lloc anomenat Pla de la Saleta. El conjunt d'habitatges forma set carrers de diferents formes i mides i una plaça que es van construir adaptant-se al desnivell del terreny. Els habitatges responen a dues tipologies: planta baixa, pis i hort, que són les majoritàries, i el model de planta baixa i pati. Tot i que es tracta d'habitatges de considerables dimensions i amb una bona orientació que els proporciona sol, la seva edificació es va fer amb materials de poca qualitat, especialment pel que fa a les teulades, per la qual cosa va caldre refer-les totes entre 1970 i 1980.</p> | 08144-86 | Cal Rosal (Carretera de Berga) | <p>El grup d'habitatges de Sant Ramon es va construir entre l'any 1946 i 1950 per iniciativa de l'empresa 'Téxtil Colonia Rosal, SA', propietària de la colònia Rosal al terme municipal d'Olvan i ocupant l'espai que antigament corresponia a camp de futbol de la colònia. Responen al model d'habitatge obrer tipus 'ciutat-jardí' i es van construir per allotjar les famílies dels obrers que treballaven a la fàbrica. L'empresa es va acollir als avantatges que oferia l''Obra Sindical del Hogar' i les primeres claus foren entregades pel Governador Civil de Barcelona l'any 1949.</p> | 42.0697244,1.8707553 | 406581 | 4658134 | 1946-49 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150144.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 120|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54923 | Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosal | <p>BALCELLS, A.; SERRA, R. (2019): Les colònies industrials de la conca del Llobregat. 150 anys d'història. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> <p>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1, p. 50-53.</p> <p>BUSQUETS, J. (2005): 'Cal Rosal', a l'Erol , Suplement núm. 86-87, p.4-17.</p> <p>SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</p> <p>VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.</p> <p>https://patrimoniindustrial.cat/cas-estudi/invarquit</p> | XIX-XXI | <p>El nucli de Cal Rosal que forma part del municipi d'Olvan, durant molts anys, va ser anomenat com a Barri de l'Estació d'Olvan per haver-se desenvolupat a l'entorn de l'estació del ferrocarril de Manresa a Berga; actualment, la denominació ha quedat en desús. Cal Rosal és format per habitatges construïts pels propietaris de la fàbrica i colònia de cal Rosal (Grup Sant Josep i Sant Ramon) i per habitatges unifamiliars i plurifamiliars construïts per la iniciativa privada. Aquets formen un carrer allargassat al costat esquerre de la carretera de C-16z amb diverses tipologies pròpies del segle XX. Es tracta de construccions realitzades per mestres d'obra i arquitectes locals que no difereixen a les dels carrers dels pobles de la comarca.</p> | 08144-89 | Cal Rosal | <p>L'any 1881 es constituí la companyia ferroviària 'Ferrocarril Económico Manresa a Berga' i l'any 1887 el tren arribà al terme municipal d'Olvan on es construí l'estació final de trajecte, vora l'indret on des de mitjans segle XIX s'havia fundat la colònia Rosal. Els terrenys on es construí l'estació eren propietat de la família Minoves i justament al peu d'aquesta estació es començà a construir el tram ferroviari que havia d'arribar fins a Guardiola de Berguedà. La construcció de l'estació explica el naixement del barri i la seva evolució posterior; també hi contribuí el fet que la carretera de Manresa a Berga travessava el barri de l'Estació. Des de finals del segle XIX l'indret es convertí en un nucli de serveis a l'entorn de l'estació, impulsat a partir dels anys vint del segle XX amb el condicionament de la carretera que va permetre la circulació de camions. En aquest indret es construïren molts habitatges, no solament els destinats als treballadors de la colònia Rosal sinó també els que bastiren diferents particulars que establiren el seu negoci a redós de l'estació i al peu de la carretera, a partir de 1921 (forn de pa, botigues, cafè, fonda, serradora, etc.). El barri de l'Estació trencà d'aquesta manera amb la fesomia de colònia tèxtil, creant un segon nucli de població dins el municipi d'Olvan. Pròpiament Cal Rosal és un nucli més ampli que es troba ubicat a cavall de la confluència de tres municipis, Olvan, Avià i Berga.</p> | 42.0712600,1.8697600 | 406500 | 4658306 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170040.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Durant diverses dècades el nucli era anomenat com a Barri de l'Estació d'Olvan; actualment, aquesta denominació no és pràcticament utilitzada, tant el nucli com la zona circumdant s'usa el nom Cal Rosal. Antigament també s'utilitzava el nom 'del riu' per designar el nucli del barri de l'Estació o Cal Rosal, sobretot per part de la població de la zona del nucli Olvan i el seu entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 88292 | Rellotge de sol de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-maria-dolvan | XX | <p>El rellotge de sol de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan està situat a la façana principal, a la part superior de l'extrem de llevant. Es tracta d'un rellotge de sol de vareta format per un plafó quadrangular, aparentment de material ceràmic. És del tipus vertical declinant amb els nombres en xifres romanes del 6 al 1, únicament amb línies que marquen les hores. Decorativament, a la part superior hi ha el dibuix d'un sol amb cara, al centre de la qual hi ha incertada la vareta, i del qual surten diversos raigs. A la part inferior del sol hi ha una inscripció que indica '*JO SENSE SOL Y TU SENSE FE NO VALEM RE*'. Aquesta frase i les números romans mostren restes de decoració pictòrica de coloració verdosa.</p> | 08144-188 | Plaça de l'Església, 1 | 42.0571985,1.9052852 | 409419 | 4656707 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010076.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 88940 | Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastret-1 | XIX | <p>Masia situada als afores del nucli urbà d'Olvan, prop del barri de Serra-seca que es troba a l'extrem nord-oest del poble. Es tracta d'un edifici bastit aprofitant el desnivell d'una codina, fet que determina que les seves façanes tinguin diferents alçades visibles; tres nivells pel costat sud i llevant, i dos a la façana orientada a l'oest, on trobem un dels accessos a l'interior, directe al nivell de planta primera. La façana de llevant compta amb un altre accés a l'interior format per una obertura amb muntants de pedra picada i llinda en arc rebaixat de maó massís disposat de pla. En conjunt l'edifici és de murs de paredat comú, amb les carreus més o menys escairats a les cantoneres, i les obertures, majoritàriament amb maó massís en els seus emmarcaments, predomina la llinda plana de maó amb arc rebaixat per sobre. També destaca una obertura central al darrer nivell, situada sota el carener, i de llinda en arc rebaixat. L'edifici compta amb altres annexes i coberts propis de les cases de pagès.</p> | 08144-192 | <p>Cal Sastret es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d'Olvan trobem l'anotació 'Sastret' i hi consta registrat 'Ramon Pujol'.</p> | 42.0578999,1.9018850 | 409139 | 4656788 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-pb150265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130139.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la mateixa codina on hi ha bastida la casa es conserven les restes d'una antiga tina de vi.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 88973 | Fàbrica del Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-rovira | XX | <p>La fàbrica de Cal Rovira està formada per diversos volums agrupats adoptant una planta allargada tendint a forma rectangular. Les estructures estan bastides adaptant-se al terreny en desnivell fet que determina una disposició esglaonada d'aquestes. El conjunt té orientació nord-oest a sud-est, seguint l'orografia del terreny, està constituït per diverses naus industrials que envolten un edifici de major alçada destinat a habitatges, situat a la part central. El cos de l'edifici d'ús residencial consta de planta baixa, dos plantes pis i unes golfes, té accés a peu de carrer per la façana de llevant; està bastit en maó massís vist, tot i que actualment la superfície de la paret de la planta baixa està arrebossada. Mostra una façana amb obertures distribuïdes regularment amb la porta d'accés l'eix central, al centre de la planta baixa, destaca la tarja de damunt la porta amb una reixa de ferro forjat amb la data 1914; a banda i banda de la porta, obertures simples. A les plantes superiors, a l'eix central obertures que conformen petites finestres i a costat i costat, balcons. Es tracta de balcons amb voladís, als quals obren dues portes en cadascun d'ells, destaca la decoració en motllura, força simple, però junt amb les baranes de ferro amb volutes a la part inferior aporten un toc decoratiu al conjunt de l'edifici. A la part superior tot un seguit de petites obertures en forma d'òcul per il·luminar i ventilar les golfes. El petit ràfec de la teulada mostra una disposició dels maons conformant una franja geomètricament ornamental. La teulada de l'edifici és a dos vents amb el carener seguint l'orientació del conjunt dels volums de nord-oest a sud-est, excepte cos posterior amb el carener perpendicular a la resta.</p> <p>Les naus són d'un o dos nivells, en general, amb les parets revestides; destaca la façana de migdia de la nau de l'extrem més sud, amb un gran finestral situat sota el carener i emmarcats en maó massís en llinda en arc molt rebaixat. La presència del maó també és visible en ampits de finestres i al ràfec de les naus on combinat amb teula aporta un toc decoratiu. </p> | 08144-193 | <p>La fàbrica de Cal Rovira, també coneguda amb el nom de la fàbrica de Ca l'Arenys, era una fàbrica de telers que es dedicava majoritàriament a la producció de teixit de roba de la llar, sobretot per estovalles. Molt probablement la data de construcció sigui entorn a la data indicada de 1914 que podem veure damunt la porta d'accés a l'edifici residencial. Les matrícules industrials, conservades a l'Arxiu Municipal d'Olvan, compten amb referències des de principis dels anys vint del segle XX. Els propietaris, la família Rovira, van tenir altres negocis a la casa del carrer de Berga (botiga de queviures, forn, transportistes,..). El cognom del propietari donava nom a la fàbrica per bé, que el lloc també era denominat com Cal Parretxo.</p> | 42.0562947,1.9038582 | 409300 | 4656607 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150272.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 89002 | Ca l'Esqueller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesqueller | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Masia situada a les afores del nucli urbà d'Olvan, a uns 350 metres en línia recta a l’est del poble. La casa és de planta rectangular, consta de tres nivells, planta baixa, pis i golfes; té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual és orientada al sud-est. En el frontis principal, les obertures estan distribuïdes regularment a partir de tres eixos verticals. Pel que fa a les obertures, la planta baixa trobem la porta d’accés amb llinda de biga de fusta sobre muntants de maó massís, flanquejada per petites finestres, també de llinda de fusta però brancals de carreus. A nivell de planta primera trobem tres obertures senzilles, amb la mateixa configuració, cadascuna conforma un balcó sense voladís, amb barana de ferro amb barrots decorats a partir de girs de la barra junt amb peces que defineixen volutes a la zona central. Al darrer nivell, sota el carener, hi ha una gran obertura a manera d’eixida que obra a les golfes, formada per tres arcs de mig punt separats per columnetes, tot fet de maó massís, i amb <span>barana</span> cegada, també en maó; per contra, els muntants dels extrems són de carreus poc visibles per l’arrebossat parcial que els cobreix. A més a més, a nivell de les golfes, també hi ha una obertura de finestra a banda i banda de la galeria, en aquest cas de tipus molt senzill. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de pedra força escairada i picada. Els murs estan coberts parcialment per un arrebossat senzill.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa compta amb diversos annexes, coberts i altres construccions pròpies d’una masia i explotació agropecuària, alguns d’època recent. La masia havia tingut un edifici destinat a masoveria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-196 | 42.0567303,1.9011913 | 409079 | 4656659 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150289.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 89003 | Cal Cussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cussa | XVIII-XIX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui conformada bàsicament per un volum que defineix l’estructura de casa. Es tracta d’un edifici aïllat i de planta rectangular, consta de planta baixa i una planta superior; actualment reformat, <span>fet que pot haver modificat alguns elements</span>. Té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. En aquesta façana trobem la porta d’accés, de llinda plana de biga de fusta sobre muntants de carreus escairats i més o menys polits, i al seu costat nord, una petita finestreta de llinda de pedra. Destaca l'eixida de la planta primera, a mode de terrat cobert, situada a l'angle sud tot obrint a dues façanes, a sud-est i sud-oest. La resta d’obertures són senzilles i sense elements remarcables, algunes resultat de la recent remodelació. Gran part dels murs són de paredat comú amb les cantoneres de carreus escairats i polits; alguns murs són bastits amb maó i altres presenten les superfícies revestides amb morter. L’actual edifici és el resultat de les reformes i modificacions recents, tot i que es pot observar que les traces d’antigues ampliacions així com restes d’annexes. </span></span></span></span></span></p> | 08144-197 | Al sud-oest del nucli d'Olvan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Cal Cussa es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència 'Casa Cussas' en la qual hi figura registrat 'Domingo Soler'. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0507257,1.8962708 | 408664 | 4655998 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170294.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89115 | Xauxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xauxa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba abandonat i en procés d'enderroc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Xauxa o el carrer de Xauxa està conformat per un edifici de blocs d’habitatges de planta allargada, emplaçat aproximadament al davant de la fàbrica tèxtil de Cal Rosal però justament a l’altra banda del riu Llobregat, al cantó d’Olvan. Es tracta d’un edifici de planta baixa i tres pisos, comptava de quatre blocs o escales de pisos, amb una mateixa estructura de portal que</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> dóna pas a la planta baixa i a l’escala d’accés als pisos superiors. Consta que hi havia dos pisos per planta, fet que suposava un total de 32 habitatges en conjunt el carrer.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Està construït per murs de maó reforçats amb pilars de maó massís, amb les superfícies revestides per un arrebossat senzill, en gran part desaparegut. Les obertures, portes d’accés i finestres de la planta baixa són emmarcades amb maó massís posat de pla a muntants i ampit, i a la llinda, en sardinell conformant arcs rebaixats. Les obertures de la resta de plantes són més senzilles, sense maó al contorn. A la façana posterior, s’hi poden observar els volums sobresortints corresponents als serveis dels habitatges, afegits més tardanament. A l’extrem més nord de l’edifici es poden observar les restes un safareig comunitari.</span></span></span></span></span></p> | 08144-201 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici d’habitatges fou construït el 1890 pels Rosal, propietaris de la fàbrica tèxtil que portava el seu nom, en uns terrenys en terme de la masia de Tàpies, que havien adquirit als propietaris de la gran finca de Minoves. De fet, es tracta d’una filera de blocs d’habitatges que es construí com a carrer de Xauxa, popularment és conegut únicament com a Xauxa. La construcció d’aquest carrer va tenir consideració d’”Ensanche”/d’eixample. Es tractava d’habitatges on vivien treballadors de la fàbrica tèxtil dels Rosals, situada just davant de l’edifici, pel costat nord, tot i que a l’altra banda del riu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entorn als anys 90 del segle XX, els habitatges s’anaren abandonant i s’inicià un procés de degradació del conjunt que ha continuat fins a data actual.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0744706,1.8710674 | 406613 | 4658661 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150109.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’edifici quedava encaixat entre la via del tren, situada a peu mateix de la façana de llevant, i a la part del davant, de la façana que obra a ponent, el riu Llobregat i a l’altra banda, la fàbrica tèxtil. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 89174 | Edifici plurifamiliar plaça Major, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-plurifamiliar-placa-major-1 | XIX-XX | Mostra clars signes de deteriorament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Edifici d’habitatges situat en una parcel·la de planta allargada entre la plaça Major i el carrer de Berga, fet que li permet tenir façana a aquests vials, tot i que pel costat nord (plaça Major) també comparteix mitgera amb l’immoble veí. Pel costat de ponent l’edifici obra a la zona d’horts i camps, i pel que fa a la façana posterior, la sud, dona a una parcel·la que únicament està ocupada parcialment per un garatge, fet que li facilita també tenir façana per aquest costat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un edifici bastit amb una combinació de materials constructius, gran part de l’edifici és de cantoneres de pedra més o menys escairada i murs de paredat comú, visible en la façana de ponent i la de llevant, la que afronta al carrer de Berga. A la façana est, la del carrer, a planta baixa hi ha un portal, avui cegat, de muntants de carreus i llinda en arc rebaixat també de dovelles de pedra, en aquesta façana les obertures dels pisos superiors són de maó massís a brancals i llinda formant arcs rebaixats, que donen a balcons sense voladís. La façana del costat de la plaça Major és tota obrada amb maó massís, en destaca un volum annexat que conforma, a planta baix, un garatge i la porta d’accés als pisos superiors i, a sobre, una terrassa amb una barana de maó massís tota decorada amb la col·locació de peces ceràmiques conformant un fris de barrots i una franja romboïdal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-210 | Plaça Major, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’immoble forma part de les propietat dels Rovira, propietaris de la parcel·la i gran casa situades just a continuació pel costat sud. De fet la casa del Rovira, també coneguda com Ca l’Arenys, hi havia hagut diversos negocis, forn de pa, botiga de queviures, taverna, també havien fet de transportistes, segons consta en les matrícules industrials (Arxiu municipal d’Olvan) i també en el record del veïnat. Era també la família que tenia la fàbrica de telers de l’extrem sud-oest del poble, la fàbrica del Rovira.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0569621,1.9049286 | 409389 | 4656681 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010128.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 89244 | Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geperut-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga casa de pagès bastida adossada al marge de roca que conforma el desnivell de la zona on està emplaçada, consta de dos volums adossats, la casa i al costat nord un volum anteriorment destinat a estable i paller, actualment integrats en la mateixa estructura. Es tracta d’un edifici de planta rectangular coberta de teula àrab a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de carreus ben escairats. Les obertures trobem exemples de llinda i muntants de pedra tot i que la majoria són de brancals simples i llinda de maó massís disposat de pla; diverses de les portes i finestres han estat modificades en les recents obres de reforma i rehabilitació. La casa és de dues crugies, amb el carener centrat, tot i que l’afegit del costat nord fa que el vessant de la teulada per aquest costat tingui una llargada major. Algunes dels annexes exteriors han estat modificats. A la part posterior hi havia hagut el cos del forn de pa adossat, actualment únicament es conserva la boca del forn, a l’interior de la casa com element decoratiu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn de la casa hi ha algun altre cobert de construcció recent degut a l’afectació dels edificis arran dels incendis forestals del 1994. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-221 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l'Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0662873,1.9130921 | 410078 | 4657708 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210396.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres vers el nord, al lloc conegut com el trull, on hi ha la font, el pou i la bassa, a pocs metres consta que hi havia hagut un forn, segurament d'obra, informació recollida oralment.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 89251 | Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-0 | XIX | les estructures estan en procés d'ensorrament, tot i això l'església conserva pràcticament tota l'alçada dels murs fins a cota de coberta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’església de Sant Marçal és una petita capella particular d’una sola nau orientada est-oest, amb la porta al costat de ponent. És bastida amb murs de carreus desbastats i més o menys polits, junt amb altres pedres de tall més irregular; les cantoneres amb blocs més regulars. Tenia coberta de teula àrab a dues vessants. La porta d’accés és de llinda en arc rebaixat, a la dovella de la clau hi ha gravada la data 1850 inscrita dins una cartel·la, l’arc és recolzat sobre muntants de carreus ben tallats i polits. Damunt la porta una petita finestreta per il·luminar l’interior. A l’interior hi ha restes de la coberta de volta de canó, bàsicament de l’arrencament de les llunetes.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud de la capella hi ha les restes de la casa de Sant Marçal, es conserven diversos murs de pedra tant de les seves façanes com de compartimentació, bastits amb carreus i fins una alçada d’almenys el forjat de planta primera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-226 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Església de Sant Marçal era una capella d’ús particular de la masia de la Riba. Trobem referències documentals referides a la casa Sant Marçal en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a Sant Marçal, en la qual hi figura registrat Joan Pujol. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló. La cronologia de l'església sembla més contemporània que algunes de les restes que havien format part de la masia adjacent a la capella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0724601,1.9338727 | 411805 | 4658371 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010169.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Església de Sant Marçal era una capella d’ús particular de la masia de la Riba, s’hi feia ofici almenys un cop l’any coincidint amb el patró o amb data pròxima. L’altar havia estat dedicat a Sant Marçal però també advocat a Sant Miquel i Sant Gabriel. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89484 | Cal Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicens | XVIII-XIX | L'edifici està en avançat estat d'ensorrament, malgrat conservar-se una alçada de més d'un nivell de planta en gran part dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Vicens es troben en mig d’un pla obert, envoltat de feixes, al peu del camí que puja cap a Valldaura. Les estructures conservades mostren un edifici de planta rectangular, orientat en sentit nord-est a sud-oest, amb la part que sembla que correspondria a la façana principal envers el sud-est. Majoritàriament els murs conservats són de paredat comú format per pedres de tall irregular junt amb carreus desbastats i a les cantoneres carreus escairats i polits; hi ha també alguna resta de mur de tàpia. En algun extrem podem veure materials constructius contemporanis, fruit d’alguna reforma o actuació més recent. Es conserven murs fins aproximadament l’alçada de nivell de planta primera, tot i que en alguna part les restes superen aquesta cota. Les restes estan parcialment cobertes de vegetació, fet que dificulta la visió del conjunt; s’identifica una estructura principal de dos cossos separats per un mur mitger de pedra. I al costat més de ponent, un volum adossat, que podria ser destinat a paller. L’edifici es bastí adossat a un lleuger desnivell del terreny. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-255 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Vicens en la qual hi figura registrat Josep Pujol. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Rosell, consta que tenia la possessió i casa anomenada Cal Vicens. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Cal Vicens consta com a propietat de Raimunda Cruells.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0724050,1.9453053 | 412752 | 4658354 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100292.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89572 | Forn d'obra de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-minoves | XIX-XX | Tot i que l'estructura es conserva força bé, la vegetació creix al seu voltant i cobreix part de les restes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’estructura del forn d’obra es troba bastida adossada a un marge d’un camp de conreu, aprofitant el desnivell del terreny afeixat per accedir als diferents nivells de l’estructur</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>a. <span>Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb dues boques d'accés obertes a la part inferior del conjunt en el costat que orientat a ponent. Es tracta d’un forn que tot i trobar-se molt cobert de vegetació arbustiva que hi ha crescut, sembla que segueix les característiques arquitectòniques més comunes en els forns d’obra tradicionals, conformant una planta rectangular en part excavada al terreny natural. En aquest cas, compta amb dues boques d’accés al forn que es situen a la part inferior de l'estructura des d’on s’alimentava i controlava el foc de la cocció. La part superior corresponia a l’espai on es disposava el material ceràmic, maons, teules, etc., per la seva cocció. L’estructura està bastida amb pedres de dimensions diverses, tot i majoritàriament més aviat grans, desbastades, lligades amb morter de calç, i alguna part amb pedra seca. Les boques d’accés corresponen a unes obertures en arc més o menys de mig punt fet amb maó massís disposat de pla. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-262 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'una estructura que pot situar-se en un context cronològic modern i contemporani, segurament del segle XVIII al XX, coincidint amb ampliacions o remodelacions de la masia de Minoves, o amb la construcció o obres de reforma d’alguna de les seves masoveries. A partir del segle XVIII es documenta un creixement poblacional i d’ocupació del camp català que suposà un augment de construcció de cases de pagès i ampliacions de les existents, que podia comportar la necessitat de disposar de material d’obra, sobretot teules i maons.</span></span></span></span></span></p> | 42.0594908,1.8733769 | 406782 | 4656995 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270244.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions orals indiquen que la teuleria o forn d’obra va servir per coure material d’obra per la masia de Minoves i les seves masoveries.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.