Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89004 | Casanova de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-ferreres | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Masia formada per diversos edificis que defineixen el conjunt de l’explotació agropecuària. L’edifici principal, el de la casa, és de planta essencialment rectangular per bé que amb diversos cossos i volums annexats al costat sud-est, corresponents a coberts, pallers, corts i altres annexes, junt amb altres estructures no adossades. La casa consta de planta baixa que havia estat destinada al bestiar i magatzem, la planta primera a habitatge i la planta superior o golfes, disposada sota coberta. La teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-est, el carener es troba lleugerament desplaçat de l’eix central de la façana, segurament responent a modificacions i ampliacions realitzades a l’edifici al llarg dels anys. D’aquesta façana principal, destaca l’obertura principal de llinda en arc rebaixat feta en maó massís disposat de pla sobre brancals, de pedra en un costat i de maó en l’altre. A la planta pis, trobem dues obertures de finestra de tall rectangular, tot i que damunt la llinda conserva uns arcs rebaixats, probablement com a arcs de descàrrega, al costat de llevant hi ha la traça d’una tercera obertura totalment cegada amb el mateix material que configura el mur. Al darrer nivell, situada en l’eix de la porta, hi ha una gran obertura de llinda en arc de maó de pla quasi de mig punt i amb barana a l’ampit. Destaca que els murs de la planta baixa són bastits amb maó i paredat comú, i a partir del forjat de la planta baixa amb maó massís. A les façanes laterals la majoria d’obertures són de formació senzilla; a la façana del costat més de llevant hi destaca la diferent disposició del maó en els murs, i una gran obertura a mode d’eixida al nivell de les golfes. De la resta de volums, destaca el de la part posterior, de menor alçada, i de murs essencialment de pedra, que podria correspondre a l’estructura més antiga de la casa. Altres annexes dels pallers i coberts, mostren diferents tipologies de materials i d’acabats dels murs i cobertes, responent a les diferents cronologies constructives.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-198 | Al sud-oest del nucli d'Olvan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Casanova de Ferreres es tracta d’una masoveria de la masia de Ferreres, una de les grans propietats del municipi d’Olvan. Les diferents estructures que configuren la masia i les característiques dels seus acabats indiquen que ha experimentat diferents modificacions i ampliacions al llarg dels anys. Documentalment, consten notícies de mitjans del segle XVIII, concretament 1744, que fan referència a la divisió de la propietat i heretat de la Casanova d’Olvan. Altres referències posteriors les trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan consta la menció a la Casanova de Ferreres en la qual hi consta registrat José Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0489421,1.8956445 | 408609 | 4655800 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170336.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89115 | Xauxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xauxa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba abandonat i en procés d'enderroc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Xauxa o el carrer de Xauxa està conformat per un edifici de blocs d’habitatges de planta allargada, emplaçat aproximadament al davant de la fàbrica tèxtil de Cal Rosal però justament a l’altra banda del riu Llobregat, al cantó d’Olvan. Es tracta d’un edifici de planta baixa i tres pisos, comptava de quatre blocs o escales de pisos, amb una mateixa estructura de portal que</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> dóna pas a la planta baixa i a l’escala d’accés als pisos superiors. Consta que hi havia dos pisos per planta, fet que suposava un total de 32 habitatges en conjunt el carrer.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Està construït per murs de maó reforçats amb pilars de maó massís, amb les superfícies revestides per un arrebossat senzill, en gran part desaparegut. Les obertures, portes d’accés i finestres de la planta baixa són emmarcades amb maó massís posat de pla a muntants i ampit, i a la llinda, en sardinell conformant arcs rebaixats. Les obertures de la resta de plantes són més senzilles, sense maó al contorn. A la façana posterior, s’hi poden observar els volums sobresortints corresponents als serveis dels habitatges, afegits més tardanament. A l’extrem més nord de l’edifici es poden observar les restes un safareig comunitari.</span></span></span></span></span></p> | 08144-201 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici d’habitatges fou construït el 1890 pels Rosal, propietaris de la fàbrica tèxtil que portava el seu nom, en uns terrenys en terme de la masia de Tàpies, que havien adquirit als propietaris de la gran finca de Minoves. De fet, es tracta d’una filera de blocs d’habitatges que es construí com a carrer de Xauxa, popularment és conegut únicament com a Xauxa. La construcció d’aquest carrer va tenir consideració d’”Ensanche”/d’eixample. Es tractava d’habitatges on vivien treballadors de la fàbrica tèxtil dels Rosals, situada just davant de l’edifici, pel costat nord, tot i que a l’altra banda del riu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entorn als anys 90 del segle XX, els habitatges s’anaren abandonant i s’inicià un procés de degradació del conjunt que ha continuat fins a data actual.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0744706,1.8710674 | 406613 | 4658661 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150109.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’edifici quedava encaixat entre la via del tren, situada a peu mateix de la façana de llevant, i a la part del davant, de la façana que obra a ponent, el riu Llobregat i a l’altra banda, la fàbrica tèxtil. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 89166 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-4 | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta, a ponent, al carrer d’en Riba i la façana posterior un espai particular d’horts i jardins. Es tracta d’una de les grans cases del nucli antic d’Olvan. Consta de planta baixa, planta primera i planta segona, la coberta és a dos vessants amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. El frontis principal compta amb una gran portalada d’accés a l’interior, feta de grans dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus disposats en encadellat. Al costat sud de la porta hi ha una obertura de llinda plana monolítica sobre muntans de carreus de pedra, tot amb els angles treballats al biaix; a planta primera trobem tres finestres totes també de llinda plana monolítica i brancals de pedra, dues de les quals de mides similars i amb un mateix tractament dels carreus. D’aquestes dues la finestra situada just damunt la porta adovellada, té una inscripció gravada a la llinda que indica la data 1582. La tercera finestra mostra un acabat lleugerament diferent, podent correspondre a una obertura de cronologies posteriors. El darrer nivell és el resultat d’obres contemporànies de reforma i ampliació, en el qual es construïren un seguit d’obertures a manera de galeria de finestres, aquestes emmarcades amb maó massís i de llinda d’arc de mig punt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-202 | Carrer d'en Riba, 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Tal i com consta en una llinda d’una finestra de la casa, aquesta pot datar del segle XVI, concretament del 1582. Aquell primer edifici renaixentista hauria estat modificat i ampliat al llarg dels segles. Fonts orals citen que la casa era anomenada com a Cal Gabarrós, que de fet és el nom que rep la casa veïna del costat nord, degut a que ambdues eren d’una mateixa propietat; sembla que durant uns anys va anar emprant el nom de Ca l’Escolà i Ca l’Escolanet, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568339,1.9053246 | 409421 | 4656666 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010259.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat del portal d’accés hi ha un plafó ceràmic encastat al mur que indica el nom de la casa i l’any que consta a la llinda de la finestra de damunt la porta, “CAL ESCOLÀ” (1582)”.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89167 | Cal Gabarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabarros | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble situada en una parcel·la de cap de carrer, fet que afavoreix que pugui disposar de diverses façanes i obertures a tres bandes. Es tracta d’una casa de planta baixa, planta primera i segona, i golfes, té coberta de teula àrab a dos vessant amb el carener perpendicular a l’eix del carrer. De la casa destaca sobretot la façana oest, la qual afronta al carrer d’en Riba, on podem veure el material constructiu fins a nivell planta primera, la resta és resultat de reformes i ampliacions posteriors. Es tracta de murs de pedra, formats per carreus més o menys regulars junt amb algunes pedres de tall més irregular, i a la cantonera carreus bens escairats. A la planta baixa hi ha una portalada d’arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus, tot amb els angles treballats al biaix. Damunt la porta d’accés una finestra també de carreus i llinda plana monolítica, d’acabat similar a la porta principal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-203 | Carrer d'en Riba, 10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Fonts orals citen que la casa junt amb la casa veïna del costat, avui anomenada Ca l’Escolà, eren d’una mateixa propietat, sembla que durant temps ambdues havien rebut el nom de Cal Gabarrós i que posteriorment la del veïna va anar reben el nom de Ca l’Escolanet i Ca l’Escolà, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568945,1.9053366 | 409423 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010285.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és coneguda amb el nom de Cal Nen i també de Cal Gabarrós.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89168 | Ca l’Oli / Ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli-ca-lelies | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la que és cap de carrer, fet que permet tenir diverses façanes que afronten a via pública i en part entre mitgeres. Pel costat nord, la façana principal obra a la plaça Major, per ponent al carrer Berga, i pel sud al carrer del Mig, la resta queda encaixada entre mitgeres. , situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa, dues plantes pis, i un darrer nivell en part conformant una terrassa. Les façanes tenen la superfície de les parets arrebossades i amb acabat pintat, tot i que tenen vistes les peces de les cantoneres de carreus de pedra més o menys treballades. De les obertures destaca una finestra de la planta baixa de la façana de ponent, la que dona al carrer Berga, emmarcada en carreus de pedra polits i llinda plana monolítica amb el mateix tractament, on consta una inscripció gravada amb una data que s’atribueix a un 1704, tot i que no acaba d’encaixar la tipografia amb l’element inicial que s’atribueix a un 1.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt de les façanes mostren una actuació de reforma d’una època més contemporània, que degué suposà una reforma i probablement ampliació de la casa al darrer nivell, amb una actuació en façana i obertures que homogeneïtza l’acabat i estructura global de l’immoble. En aquest sentit, excepte la finestra assenyalada, la resta d’obertures presenten un acabat més homogeni, format per obertures de tall senzill, però amb una franja a mode de faixa molt lleugerament sobresortida del plom de la façana; prenent relleu els balcons amb voladís i barana i elements de ferro forjat. La façana del carrer del Mig les obertures mostren acabats més simples. </span></span></span></span></span></p> | 08144-204 | Plaça Major, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa es troba emplaçada en una ubicació molt cèntrica del poble, en una posició principal de la plaça Major, la qual queda a poca distància de l’església de Santa Maria, i a peu del carrer de Berga, una via important, camí ral que portava cap a Sant Maurici per un costat i cap a Gironella i Berga per l’altre. Les referències que trobem en els elements arquitectònics del mateix edifici ens poden apuntar unes cronologies de l’immoble de segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0569422,1.9050378 | 409398 | 4656678 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010184.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment la casa se l'anomena Ca l'Elies, recollint el nom de pila del que va ser el seu propietari.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 89169 | Cal Tuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuet | XVIII/XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes pis, la darrera sembla que resultat de modificacions posteriors. La teulada a un vessant vers la façana, orientada a tramuntana. De les obertures existents a la façana principal, destaca la porta d’entrada d’accés principal a l’interior, tot i que parcialment cegada o reduïda, és de llinda i muntants de carreus ben picats, polits i amb els angles interiors treballats al biaix; al seu costat una porta de garatge de factura moderna. A planta primera trobem dos balcons amb llinda i muntants de característiques similars a la porta principal de la planta baixa, i enmig una finestra també de configuració posterior. Els balcons d’aquest primer pis donen a un balcó amb voladís que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, amb barana de barrots en part recargolats, atorgant un toc decoratiu. Les dues finestres de la darrera planta són també de factura contemporània. A planta baixa és visible el material constructiu del mur, fet de paredat comú, la resta de nivells tenen un revestiment d’arrebossat amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-205 | Plaça de l’església, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Tuet es troba emplaçada al centre del poble, adossada a la rectoria pel costat de llevant, i just davant l’església. En un àmbit que formaria part de l’antiga sagrera on s’originà el nucli inicial d’Olvan a l’època medieval. La casa però sembla que seria obra de plena època moderna, quan el poble experimentà un important creixement.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0570557,1.9052867 | 409419 | 4656691 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010100.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa uns anys la casa era coneguda amb el sobrenom de Cal Manxego.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89170 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-10 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta a llevant, al carrer del Forn i façana posterior a la zona d’antics horts. L’edifici té planta baixa, dues plantes superiors, la darrera sota coberta. La façana és el resultat de diverses actuacions de reforma. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer. La façana compta amb una gran obertura a la planta baixa que ocupa gran part de l’amplada del frontis, aquesta permet tenir la porta principal d’accés a l’interior i la del garatge enretirades del frontal de la façana. La porta principal tot i que sembla resultat d’una reforma, està emmarcada amb carreus als brancals i a la llinda d’arc rebaixat format per tres úniques dovelles; en conjunt semblaria tractar-se de peces reaprofitades. El tractament de la planta primera és el que destaca més del conjunt de la façana, trobem dues grans obertures que donen al balcó, aquestes estan emmarcades amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i llinda plana monolítica també amb el mateix acabat. Destaca la llinda de l’obertura del costat més sud, tot i queda emplaçada a la part central del conjunt de la façana, aquesta té gravada la data 1888 amb les lletres IHS al mig, corresponents a l’abreviació de Jesucrist. Aquestes obertures donen a un gran balcó que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, és de voladís amb els angles motllurats i ceràmic en escacat per sota, la barana de ferro conforma un volum lleugerament corbat al terç inferior, decorada amb barrot cargolats, barres que forment línies angulars i motius florals. Les obertures del darrer nivell defineixen una galeria formada per arcs de mig punt de maó sobre pilars de pedra, tot de factura contemporània.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els murs tenen un acabat arrebossat i pintat en gran part de la superfície. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-206 | Carrer del Forn, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa emplaçada en una zona cèntrica del poble d’Olvan, que es degué desenvolupar a partir del nucli central d’origen medieval, en el període d’ampliació del poble sobretot a partir del segle XVIII. Segons consta en la llinda de l’edifici situada a la planta primera la casa podria haver estat construïda a les darreres dècades del segle XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0571653,1.9049303 | 409390 | 4656704 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010165.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89171 | Ca la Marçala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcala | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta a llevant, al carrer del Forn. Es tracta d’un edifici de planta baixa, dues plantes pis i un darrer nivell sota coberta i en el qual s’hi ha construït una terrassa. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer. El frontis principal trobem dues obertures per planta, excepte al darrer nivell a sota coberta amb uns única finestreta que dona a la terrassa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la planta baixa la porta principal a l’extrem més nord, té una gran llinda plana monolítica sobre muntants de carreus, tot ben tallat i polit; al seu costat sud, una àmplia obertura de garatge d’obertura contemporània, tot i que sembla que aprofita el brancal d’una antiga porta. A planta primera hi ha dues finestres, ambdues emmarcades per llinda plana també monolítica i carreus als brancals, totes amb acabat polit, i ampit motllurat però de material i factura posterior. Destacar que l’obertura del costat nord presenta els angles interiors tallats al biaix, per contra la de la banda sud, no tenen aquest acabat però ressalta la inscripció de la llinda, on hi ha gravada la data 1771. A la planta segona hi ha dues obertures també emmarcades amb carreus ben tallats i polits, aquestes obren a un balcó corregut que ocupa tota l’amplada de la façana; es tracta d’un balcó amb voladís, format per revoltons de maó massís posat de pla i suportats sobre caps de biga de fusta amb els angles motllurats. La barana és de barrots de ferro senzills, sense elements decoratius. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-207 | Carrer del Forn, 3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa emplaçada en una zona del nucli central del poble d’Olvan, en un carrer de configuració segurament d’entorn al segle XVIII. Època segurament de construcció de l’edifici, acord amb la data indicada en una llinda de la façana on hi ha gravat l’any 1771. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0572340,1.9049544 | 409391 | 4656710 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010171.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89172 | Cal Julio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio-1 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la en la que el carrer fa un gir angular, fet que tot i tractar-se d’una casa entre mitgeres, determina que tingui dues façanes que afronten a carrer. La casa ha estat objecte d’ampliació i reforma en època recent, tanmateix conserva la configuració de gran la façana principal. Actualment, l’edifici és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota-coberta. A la façana principal la planta baixa trobem un portal d’accés, amb brancals de carreus més o menys escairats i polits, amb una gran llinda plana monolítica. Al seu costat nord, hi ha un gran finestral, actualment en part cegat, però que conserva l’emmarcament original de característiques similars a les descrites per la porta. A la planta primera, damunt la porta d’accés una altra gran obertura en aquest cas que dóna a un balcó, és també de configuració força semblant a les anteriors però amb els angles interiors tallats al biaix. Destaca la inscripció gravada a la llinda, tot i que hi ha alguns caràcters que poden portar a confusió, semblaria que indica “MAGÍ” i a sota “MINOVES” i a la part superior una creu dins un cercle. La resta d’obertures són de configuració contemporània i sense elements a destacar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A nivell de la planta baixa els murs són de paredat i cantoneres de grans carreus de pedra tallada i polida, per contra a la resta de nivells no és visible el material constructiu, trobant-se les parets arrebossades i pintades. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-208 | Carrer de l'Escola, 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada en un dels carrers que es degueren anar configurant a partir del nucli central d’origen medieval. Ocupant parcel·les que es degueren anar construint a partir del segle XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0566465,1.9051616 | 409408 | 4656646 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010225.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Anys enrere l'edifici era conegut amb el nom de Cal Campaner.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89174 | Edifici plurifamiliar plaça Major, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-plurifamiliar-placa-major-1 | XIX-XX | Mostra clars signes de deteriorament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Edifici d’habitatges situat en una parcel·la de planta allargada entre la plaça Major i el carrer de Berga, fet que li permet tenir façana a aquests vials, tot i que pel costat nord (plaça Major) també comparteix mitgera amb l’immoble veí. Pel costat de ponent l’edifici obra a la zona d’horts i camps, i pel que fa a la façana posterior, la sud, dona a una parcel·la que únicament està ocupada parcialment per un garatge, fet que li facilita també tenir façana per aquest costat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un edifici bastit amb una combinació de materials constructius, gran part de l’edifici és de cantoneres de pedra més o menys escairada i murs de paredat comú, visible en la façana de ponent i la de llevant, la que afronta al carrer de Berga. A la façana est, la del carrer, a planta baixa hi ha un portal, avui cegat, de muntants de carreus i llinda en arc rebaixat també de dovelles de pedra, en aquesta façana les obertures dels pisos superiors són de maó massís a brancals i llinda formant arcs rebaixats, que donen a balcons sense voladís. La façana del costat de la plaça Major és tota obrada amb maó massís, en destaca un volum annexat que conforma, a planta baix, un garatge i la porta d’accés als pisos superiors i, a sobre, una terrassa amb una barana de maó massís tota decorada amb la col·locació de peces ceràmiques conformant un fris de barrots i una franja romboïdal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-210 | Plaça Major, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’immoble forma part de les propietat dels Rovira, propietaris de la parcel·la i gran casa situades just a continuació pel costat sud. De fet la casa del Rovira, també coneguda com Ca l’Arenys, hi havia hagut diversos negocis, forn de pa, botiga de queviures, taverna, també havien fet de transportistes, segons consta en les matrícules industrials (Arxiu municipal d’Olvan) i també en el record del veïnat. Era també la família que tenia la fàbrica de telers de l’extrem sud-oest del poble, la fàbrica del Rovira.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0569621,1.9049286 | 409389 | 4656681 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010128.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 89231 | Cabots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabots | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia conformada per diversos volums adossats, actualment reformats i rehabilitats per ús de turisme rural. Els dos volums principals estan coberts a dues vessants amb el carener orientat nord-sud, tot i que amb dos nivells de coberta degut a que les estructures tenen alçades diferents. Al costat nord tenim un volum de dos nivells, planta baixa i planta superior sota coberta, en canvi el volum del costat sud té un nivell més d’alçada, per tant, planta baixa, planta primera i sota coberta. El conjunt de les estructures estan construïdes bàsicament amb murs de pedres més o menys tallades de formes i mides diverses, amb cantoneres de carreus i amb algun tram refet amb maó massís o carreus de factura més recent. Part de la superfície del volum nord mostra revestiment en morter de ciment al nivell de la planta superior. Majoritàriament les obertures s’han uniformitzat amb emmarcaments de maó massís, tant als brancals com a les llindes, quasi totes de configuració plana excepte a la finestra superior de la façana sud feta en arc; també s’observen altres obertures en arc a planta baixa resultat de la reforma. En els seus murs conserva algunes obertures, avui totalment cegades, formades per carreus als muntants i llinda plana de fusta. A la planta baixa, a les façanes de sud i est hi ha adossats volums annexes, algun probablement corresponent a antigues corts o magatzems, avui conformant porxos. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-211 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856 ' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Cabots en la qual hi figura registrat Ramon Casellas. Tal i com es relaciona a l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa formava part de la possessió de la gran masia de Ferreres</span></span></span></span></span></p> | 42.0610666,1.9008264 | 409056 | 4657141 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p3130120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p3130123.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 89232 | Cal Barbut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbut | XVIII-XIX | L'edifici es troba en un avançat estat d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Barbut es troben en mig d’una carena que es localitza al vessant est de la vall de la riera de la Portella, a l’alçada de la cua del Pantà de Fuives. A uns 210 metres de distància en línia recta per sobre de Can Costa, en el mateix vessant però més a la part central de la carena, en vistes ambdues bandes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de l’antiga masia mostren una estructura de planta rectangular allargada, bastida adossada al pendent del terreny. Els murs visibles, d’alçades molt variables superant en algunes parts els dos metres, són de carreus desbastats de pedra i grans blocs tallats i més o menys escairats a les cantoneres; en un dels murs conserva la part superior bastida en tàpia. A uns metres al nord, a peu del camí d’accés hi ha un cobert construït recentment, entre aquest i les restes conservades hi ha una pla que devia ser l’era de la casa. Per sota de la casa, al costat sud-oest, en la mateixa carena hi ha el camp de Cal Barbut, un camp ampli i planer que destaca en mig d’un terreny amb desnivell destacat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-212 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Barbut, en la qual hi figura registrat Clemente Casellas. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Maria Minoves i Pujols (Rafel) que ostentava la possessió i casa de Cal Rafel, també hi ha relacionades com a altres possessions i cases que tenia, La Tor, Blancs i Cal Barbut, entre altres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0772941,1.9096786 | 409811 | 4658933 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270124.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89234 | Cal Marceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelo | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia bastida damunt i en un extrem d’una codina de roca, consta de la casa, el paller i algun altre cobert complementari. La casa és de planta baixa i planta primera, coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada a nord-est. L’emplaçament de la casa, en un extrem de la codina, determina que les seves façanes tinguin alçades diferents degut al pendent del terreny. Les parets de la casa tenen la superfície revestida de morter que dificulta veure el material constructiu, tot i això en alguns punts on s’ha desprès o l’arrebossat és menys homogeni, fet que permet veure part de murs de pedra de paredat comú, especialment a la planta baixa i totes les cantoneres de carreus escairats i més o menys polits; a la façana superior s’observa una part de mur de tàpia a nivell de la planta posterior superior. Pel que fa a les obertures, la porta d’accés està emmarcada amb una gran llinda planta monolítica i muntants de carreus escairats i polits, tot amb els angles interiors treballats al biaix. També compta amb diverses finestres conformades per carreus i llinda plana monolítica, les de la planta superior amb els angles interiors tallats al biaix i de mides majors a les de la planta inferior; algunes de les obertures tenen ampit sobresortit i acabat amb motllura. Conjuntament amb aquesta tipologia d’obertures, també hi ha altres finestres de configuració senzilla i sense mostrar cap emmarcament específic visible.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A tocar de la casa pel costat nord-est hi ha el paller, de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener est-oest perpendicular a la façana principal. L’estructura de la part més sud-oest és bastida majoritàriament amb murs de paredat comú, tant a la façana posterior com a la planta baixa del costat proper a la casa, també els pilars d’aquesta part són de carreus. La resta del paller és de murs i pilars de maó massís, corresponent a una ampliació posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la part sud, al peu mateix de la casa però en una cota més baixa degut a la pròpia topografia del terreny hi ha la bassa de la casa i a l’extrem de ponent una tina. Al davant de la casa s’estén un pla de roca que conformava l’era i on es construïen els pallers, encara podem veure alguns forats que semblen correspondre als pals de paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-213 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Marceló forma part de les propietats de Boladeres, una de les grans masies del municipi. Les referències documentals consultades esmenten Cal Marceló en cronologies de principis del segle XX, tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVIII-XIX, amb actuacions posteriors de reforma o ampliació dels edificis en diferents períodes. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Boladeres, entre altres cases hi consta Cal Codina, la qual podria correspondre a Cal Marceló atenent a la seva construcció dalt d’una codina, possibilitat que no s’ha pogut confirmar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0520248,1.9061085 | 409480 | 4656131 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200209nooo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200234.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En un dels carreus dels muntants de la porta d’accés a l’interior de la casa hi ha una data gravada una data que sembla indicar 1965, la superfície està degradada fet que podria portar a confusió; si la data és correcte podria correspondre a l’any d’alguna actuació de reforma.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||||
| 89236 | La Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera-0 | XVII-XVIII | l'edifici està abandonat i amb algunes parts en procés d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia formada per la casa, el paller, corts i altres annexes junt amb altres construccions recents corresponents a corrals i magatzems destinats a explotació agropecuària. Actualment, la casa es troba en mal estat i amb afectacions estructurals en diversos punts i amb un esvoranc resultat de l’enrunament de part de l’estructura. La casa és de planta quadrangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia (sud-est). L'estructura és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota coberta. Els mus són de paredat comú amb cantoneres de carreus escairats i també als muntants i llindes de la majoria d’obertures, tot i que la porta principal és de llinda de fusta. Algunes de les façanes, bàsicament la nord i oest, mostren la part superior dels murs construïts en tàpia. Al costat oest hi ha adossat un volum de planta baixa destinat a corts i magatzem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A pocs metres vers tramuntana hi ha l’edifici que era destinat a paller, constava de dos nivells de planta, coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L’estructura és de pilars de maó massís, amb algunes grans obertures definides pels mateixos pilars, i també parts tancades a partir de parets de maó; al nivell de la planta superior es conserven restes de les posts verticals de fusta típiques de molts pallers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-214 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a “La Parera” en la qual hi figura registrat Juan Comellas. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Parera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0481262,1.9032771 | 409240 | 4655702 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200128.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89238 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-4 | XVII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia està emplaçada capdamunt d’un morral de roca al sud del Pla de Déus, en una situació elevada i amb molt bona visibilitat. Està conformada per la casa, construccions destinades al bestiar, corts, magatzems, i a paller. L’edifici principal, el de la casa, és de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa i dues plantes més, la darrera sota coberta. Els mus són de pedra formats per peces de tall irregular i a les cantoneres de carreus ben escairats; la meitat superior tant a les cantoneres com part dels seus murs són de maó massís resultat de </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>reformes posteriors. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Pel que fa a les obertures trobem diversitat de tipologies, testimoni de les diferents fases de construcció o reforma de la casa. Així hi ha obertures de muntants de carreus ben escairats i polits, i llinda de biga de fusta, també alguna amb llinda plana monolítica, junt amb d’altres emmarcades amb maó massís. Destaquen a la façana principal les obertures situades just sota el carener, es tracta de dues obertures a mode de galeria avui cegada, amb llinda en arc rebaixat de maó de pla sobre impostes i pilars també de maó massís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Adossats a la façana de llevant i de migdia trobem annexes destinats a corts i a coberts i magatzem, respectivament; són volums de planta baixa i coberta a un vessant. Compta amb d’altres construccions situades a pocs metres a l’est, destinades originàriament sobretot al bestiar; en aquest costat també trobem la bassa d’aigua de la masia. Al davant de la casa, a migdia, es conserva gran part d’una altra construcció que deuria correspondre a un volum destinat al bestiar i paller, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>de murs majoritàriament també de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-215 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Talaia en aquesta cronologia. Tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVII-XVIII, amb actuacions posteriors de reforma; </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>tanmateix l’edifici podria haver existit amb anterioritat i tenir uns orígens més reculats, cosa força habitual amb edificis que porten aquest topònim.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia de Cal Roig antigament era anomenada mas Vila.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0541388,1.8968143 | 408713 | 4656376 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060686.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 89239 | La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-0 | XVIII-XIX | la masia està enrunada conservant-se una alçada variable de les diferents estructures, entorn al primer forjat. En procés de rehabilitació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada la Vileta es troben en mig d’un pla de roca prop del límit del terme municipal amb Sagàs. Actualment es conserven i són visibles diverses estructures, part de les quals estan en procés de reconstrucció, aquestes mostra un edifici de planta rectangular, de tres cossos paral·lels perpendiculars a la façana principal que és orientada al sud-est; els murs són de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i obertures. Davant d’aquest volum en procés de rehabilitació hi ha més restes de les estructures de l’antiga masia, es conserven murs que delimiten diversos espais, un de planta també rectangular, amb presència de força enderroc i vegetació que no permet una bona visió de les restes. Un dels elements que destaquen del conjunt és el forn de pa, el qual ha conservat gran part del cos i la boca d’accés a la cambra de cuita; aquesta és una obertura de configuració habitual en arc de mig punt formada a partir de carreus de pedra picada, a ampit, costat i costat i també a la llinda en la qual hi ha picat un arc de mig punt. Els murs conservats d’aquesta part de la casa són de pedra desbastada amb carreus a les cantoneres i obertures també de emmarcades en maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-216 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Vileta és una masoveria de la gran masia de Trasserra. Al 1920 a l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, conjuntament amb el propietari de Trasserra hi ha referenciada Can Vila, que podria correspondre a l’actual Vileta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0418631,1.9259012 | 411103 | 4654982 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060370.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 89240 | L’Artigós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lartigos | XVI-XIX | les estructures de la masia es troben en procés d'ensorrament, tot i que es conserva una alçada considerable dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antiga masia de l’Artigós està situada en un pla que s’obre en un ample morral situat a ponent de Valldaura i per sota de Campdeparets. Les restes mostren l’estructura d’una gran masia de planta rectangular, de dos cossos separats per murs mitgers de càrrega; tot i que s’hauria ampliat amb un cos més, passant a ser una estructura de tres cossos. Al costat nord-oest hi ha les restes d’altres murs que conformarien una estructura possiblement destinada a paller o al bestiar. La casa era de planta baixa, planta primera i almenys golfes. Els murs són de pedra desbastada junt amb carreus a les cantoneres; obertures, finestres i també algunes portes interiors, són de carreus a muntants i llinda plana monolítica, també algunes finestres amb ampits de pedra lleugerament sobresortits i amb acabat motllurat senzill. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’edifici s’observa el cos del forn de pa, situat a nivell de planta primera, avui ensorrat pel costat de la boca. També es pot distingir l’espai que probablement corresponia a la sala.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-est hi ha les restes d’edificis destinats al bestiar, magatzem, i pallissa. També al costat hi ha una bassa per acumulació d’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-217 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les notícies referides a la masia l’Artigós es remunten almenys al segle XVI, trobem diverses referències en que és esmentat el mas, així al 1563 Valentí Valldaura capbreva i confessa tenir el mas Campdeparets al senyor abat de la Portella, en les afrontacions s’esmenta el mas Artigós. També és esmentat l’any 1573 en relació a una concòrdia entre l’abat de la Portella i el prior de Valldaura, acordant que entre altres, els delmes del mas Artigós corresponien a la Portella. (BOLÓS: 2009, 678-679)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Artigós, en la qual hi figura registrat Ramon Fíguls. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Joan Terres consta que ostentava la possessió i casa anomenada Artigós.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0807193,1.9346318 | 411880 | 4659288 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89241 | L'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locata | XVII-XIX | les restes de la masia es troben en un avançat estat d'enderroc, malgrat queden parts dels murs d'alçada considerable. | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui en procés d’enderroc, consta de l’edifici principal de planta quadrangular amb algun cos adossat a l’estructura principal. Per l’alçada dels mus sembla que deuria comptar amb planta baixa, planta primera i segurament un nivell de golfes. La façana principal obria a migdia. Es conserven algunes obertures corresponents a finestres i les restes d’alguna porta, totes emmarcades amb carreus més o menys ben tallats i polits. Els murs de les façanes són de carreus combinats amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus ben escairats i polits. El volum d’enderroc de l’interior junt amb la vegetació que cobreix part de les estructures dificulta una bona visió de les restes conservades, sembla que la casa era de dos cossos, i hi ha un volum adossat que podia correspondre a un forn de pa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-oest, hi ha una construcció que podria correspondre a un edifici destinat a corts, magatzem o paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-218 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència que sembla correspondre a aquesta masia. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Bober, consta que tenia la possessió i casa anomenada “Eucata”. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, l’Ocata consta com a propietat de la família Raurell de la Quar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0715500,1.9506700 | 413194 | 4658253 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210147.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de la casa hi passa el camí ral que comunica Olvan i Sant Maurici, ben bé a tocar de la façana de llevant.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89242 | Comadedona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadedona | XVIII-XIX | part de les estructures de la masia estan ensorrades, malgrat conservar-se alguns murs amb una alçada destacable i un cobert rehabilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Comadedona es troben a tocar de la pista que des de la carretera de Sant Maurici de la Quar s’arriba a Valldaura. Al lloc trobem restes de diverses estructures que conformaven la masia, la casa i algunes de les construccions complementàries, annexes pel bestiar i magatzem. Els murs amb que estan bastides són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i cantoneres més ben tallades. D’un dels edificis es conserva part de l’estructura fins una alçada de forjat de planta primera. Al lloc hi ha un petit edifici reformat. S’identifica clarament el pla de l’era. Al peu del camí d’accés a les restes de la casa hi ha una petita bassa segurament d’abastiment de la masia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-219 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Comadedona, en la qual hi figura registrat Pedro Rota. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Alsina que ostentava la possessió i casa anomenada Comadedona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al recull “Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” de 1920, conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Can Comadedona consta referenciada com a propietat de Juan Casaponsa de Gironella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0782134,1.9510558 | 413235 | 4658992 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140037.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89243 | Coll d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-dolvan | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia de planta quadrada, bastida damunt un turonet de roca; consta de planta baixa, plana primera i sota coberta, amb teulada a dues aigües amb el carener disposat perpendicular a la façana principal que és orientada al sud-est. La casa mostra clarament almenys dues fases constructives, el primer edifici format per murs de paredat comú cantoneres de pedra més o menys ben tallada, al qual se li afegí al davant, a la façana sud-est una crugia més definint un cos de galeria. En aquest cas, el volum annexat és de murs també de paredat comú amb cantoneres combinades amb pedra a la part baixa i maó a la resta. Sembla que originàriament l’estructura principal era de menor alçada, indicant que es degué ampliar en alçada en una fase prèvia a la construcció del cos de galeria o en el moment que es bastí aquest. M</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ajoritàriament les obertures són de maó massís als brancals i llindes, tot i que també n’hi ha alguna en la qual no és visible el material; esmentar que a la façana més de ponent es conserva el testimoni d’alguna obertura de muntants de pedra ben tallada i polida. De l’edifici destaca essencialment la façana principal, a planta baixa amb tres obertures de línies rectes a mode de porxo que protegeix la porta principal d’accés a l’interior; l’obertura de l’extrem est actualment tapiada. A planta primera, una eixida formada per tres grans obertures en arc de mig punt sobre pilars amb imposta amb una senzilla motllura. En el darrer nivell, centrada sota el carener trobem un obertura com les de la galeria de planta primera i a banda i banda tres petites obertures de forma triangular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la façana de de llevant hi ha un cos semicircular adossat fins a nivell de planta primera que podria correspondre a una cisterna o pou, sense que s’hagi pogut concretar. Al costat sud i oest hi ha alguns annexes i un espai delimitat per un mur de poca alçada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est de la casa hi ha un altre edifici destinat a estable a la planta baixa i paller i magatzem a la superior. Està bastit adossat al pendent de la roca, facilitant l’accés en els dos nivells de planta. La seva estructura és de murs de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i emmarcant les obertures. Destaca especialment el conjunt d’obertures a la façana més est i la sud, en els dos nivells de planta, formades per llinda d’arc de mig punt, algunes de les quals tapiades en maó massís deixant espais buits per facilitar la ventilació de l’espai interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-220 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Coll d’Olvan (llavors referenciat com “Coll del Van”) en la qual hi figura registrat Ramon Serra. En l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa consta relacionada en el llistat de possessions de la Sra. Francisca de Martín conjuntament amb les finques de Fuives i Gotzenes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0652570,1.9000873 | 409001 | 4657607 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310469.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310471.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al mateix pla on hi ha ubicada la casa, vers a ponent, hi ha un petit espai boscós amb roures i alzines amb alguns exemplars de mides prou destacables. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 89244 | Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geperut-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga casa de pagès bastida adossada al marge de roca que conforma el desnivell de la zona on està emplaçada, consta de dos volums adossats, la casa i al costat nord un volum anteriorment destinat a estable i paller, actualment integrats en la mateixa estructura. Es tracta d’un edifici de planta rectangular coberta de teula àrab a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de carreus ben escairats. Les obertures trobem exemples de llinda i muntants de pedra tot i que la majoria són de brancals simples i llinda de maó massís disposat de pla; diverses de les portes i finestres han estat modificades en les recents obres de reforma i rehabilitació. La casa és de dues crugies, amb el carener centrat, tot i que l’afegit del costat nord fa que el vessant de la teulada per aquest costat tingui una llargada major. Algunes dels annexes exteriors han estat modificats. A la part posterior hi havia hagut el cos del forn de pa adossat, actualment únicament es conserva la boca del forn, a l’interior de la casa com element decoratiu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn de la casa hi ha algun altre cobert de construcció recent degut a l’afectació dels edificis arran dels incendis forestals del 1994. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-221 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l'Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0662873,1.9130921 | 410078 | 4657708 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210396.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres vers el nord, al lloc conegut com el trull, on hi ha la font, el pou i la bassa, a pocs metres consta que hi havia hagut un forn, segurament d'obra, informació recollida oralment.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 89247 | Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castello | XVII-XX | Les estructures mostren signes de deteriorament. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Castelló es troba emplaçada al costat sud del turó anomenat també de Castelló. Es tracta d’una masia de planta rectangular amb algun volum annexat que fa que mostrin una planta irregular. Consta de planta baixa, planta primera disposada sota coberta, té teulada de teula àrab a dues vessants, amb el carener. La façana principal és orientada al sud-est. El volum principal de la casa és de paredat comú a planta baixa, carreus a les cantores i a partir de nivell de planta baixa gran part dels murs de l’estructura principal són de tàpia. L’edifici presenta un volum adossat a façana principal, a la meitat més de llevant, és de dos nivells de planta, bastit combinant paredat comú als murs i maó massís a les cantoneres i obertures. A la façana lateral de ponent hi ha un altre cos adossat, també de dos nivells, però coberta a un sol vessant; la planta baixa és de murs de pedra i la superior de materials contemporanis. </span></span></span></span></span></p> | 08144-223 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Castelló consta documental almenys des del segle XVI, quan al 1563 s’esmenta el mas com una de les afrontacions de tramuntana del mas Ballaró, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella. (BOLÓS: 2009, 703) </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a la casa Castelló. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656172,1.9309980 | 411558 | 4657615 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010203.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A uns metres a llevant de la casa, trobem la font i viver de la casa. Aprofitant un pendent de la roca existent a l’indret, hi ha un mur que conforma una bassa d’acumulació de l’aigua que davalla de la roca, així com la que aflora a la zona. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89251 | Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-0 | XIX | les estructures estan en procés d'ensorrament, tot i això l'església conserva pràcticament tota l'alçada dels murs fins a cota de coberta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’església de Sant Marçal és una petita capella particular d’una sola nau orientada est-oest, amb la porta al costat de ponent. És bastida amb murs de carreus desbastats i més o menys polits, junt amb altres pedres de tall més irregular; les cantoneres amb blocs més regulars. Tenia coberta de teula àrab a dues vessants. La porta d’accés és de llinda en arc rebaixat, a la dovella de la clau hi ha gravada la data 1850 inscrita dins una cartel·la, l’arc és recolzat sobre muntants de carreus ben tallats i polits. Damunt la porta una petita finestreta per il·luminar l’interior. A l’interior hi ha restes de la coberta de volta de canó, bàsicament de l’arrencament de les llunetes.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud de la capella hi ha les restes de la casa de Sant Marçal, es conserven diversos murs de pedra tant de les seves façanes com de compartimentació, bastits amb carreus i fins una alçada d’almenys el forjat de planta primera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-226 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Església de Sant Marçal era una capella d’ús particular de la masia de la Riba. Trobem referències documentals referides a la casa Sant Marçal en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a Sant Marçal, en la qual hi figura registrat Joan Pujol. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló. La cronologia de l'església sembla més contemporània que algunes de les restes que havien format part de la masia adjacent a la capella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0724601,1.9338727 | 411805 | 4658371 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010169.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Església de Sant Marçal era una capella d’ús particular de la masia de la Riba, s’hi feia ofici almenys un cop l’any coincidint amb el patró o amb data pròxima. L’altar havia estat dedicat a Sant Marçal però també advocat a Sant Miquel i Sant Gabriel. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89484 | Cal Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicens | XVIII-XIX | L'edifici està en avançat estat d'ensorrament, malgrat conservar-se una alçada de més d'un nivell de planta en gran part dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Vicens es troben en mig d’un pla obert, envoltat de feixes, al peu del camí que puja cap a Valldaura. Les estructures conservades mostren un edifici de planta rectangular, orientat en sentit nord-est a sud-oest, amb la part que sembla que correspondria a la façana principal envers el sud-est. Majoritàriament els murs conservats són de paredat comú format per pedres de tall irregular junt amb carreus desbastats i a les cantoneres carreus escairats i polits; hi ha també alguna resta de mur de tàpia. En algun extrem podem veure materials constructius contemporanis, fruit d’alguna reforma o actuació més recent. Es conserven murs fins aproximadament l’alçada de nivell de planta primera, tot i que en alguna part les restes superen aquesta cota. Les restes estan parcialment cobertes de vegetació, fet que dificulta la visió del conjunt; s’identifica una estructura principal de dos cossos separats per un mur mitger de pedra. I al costat més de ponent, un volum adossat, que podria ser destinat a paller. L’edifici es bastí adossat a un lleuger desnivell del terreny. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-255 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Vicens en la qual hi figura registrat Josep Pujol. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Rosell, consta que tenia la possessió i casa anomenada Cal Vicens. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Cal Vicens consta com a propietat de Raimunda Cruells.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0724050,1.9453053 | 412752 | 4658354 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100292.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89577 | El Batlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-batllo | XVIII-XIX | Les estructures de la masia es troben en procés d'ensorrament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la masia Cal Batlló es troben en un pla obert cap al sud i l’oest, envoltat de prats i camps de conreu i al peu del camí que puja de Valldaura cap a Campdeparets. Les estructures conservades permeten identificar almenys dos volums principals, amb algun annex més petit. L’edifici principal, destinat a casa, és de planta rectangular, orientat amb la part que sembla que correspondria a la façana principal envers el sud, lleugerament al sud-oest. Majoritàriament els murs conservats són de paredat comú format per pedres de tall irregular junt amb carreus desbastats i a les cantoneres carreus escairats i més o menys polits; el gruix dels murs és d’uns 45 cm. aproximadament. L’alçada dels murs conservada en alguns punts assoleix més dels dos metres, corresponent a sobre del forjat de planta baixa; el volum d’enderroc existent cobreix part de les estructures fet que determina que es vegi menys alçat del conservat. També ha crescut vegetació que amaga part de les restes. La casa mostra una estructura de tres cossos paral·lels orientats longitudinalment de nord a sud. El conjunt de l’edifici està bastit adossat al lleuger desnivell del terreny, concretament per la part posterior. A l’angle sud-est s’hi observa un petit volum annex adossat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A tocar del costat nord de la casa hi ha les restes d’una altra estructura, que semblaria correspondre al paller. Aquest també bastit adossat al lleuger desnivell del terreny, els murs també de paredat comú. Part de l’estructura conserva una alçada de dos nivells de planta. El volum de vegetació dificulta l’observació del conjunt. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-267 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Batlló és una casa de pagès vinculada a la finca de Valldaura, al 1924, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, consta Can Batlló, junt amb Valldaura i la masoveria de Valldaura com a propietat de Juan Batllaura. No s’ha pogut confirmar la data aproximada fins la qual hi van viure els darrers masovers però sembla que va ser fins les primeres dècades de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0819903,1.9394236 | 412278 | 4659424 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p3140121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89577-p6270194.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89578 | Rocarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocarodona | XVIII-XX | Actualment l'edifici no està en ús, fet que ha facilitat que patís algunes destrosses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Rocarodona és de planta rectangular, consta de dos nivells de planta (probablement en origen dos plantes i unes petites golfes), amb coberta a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest. És bastida amb murs de pedra de paredat comú i amb carreus ben escairats i més o menys polits a les cantoneres; a les seves parets també hi podem veure maó massís. En els murs de façanes s’observa algun angle enmig del pany de mur, indicant una addició al volum original. Tot i que actualment no està habitada, havia estat condicionada amb diversos apartaments de turisme rural, actuació que determinà una modificació total de la seva estructura interior, i en part també de les obertures per tal d’adaptar-la a les necessitats del nou ús. Les obertures són de tipologies diverses, majoritàriament resultat de les modificacions contemporànies, diverses són emmarcades amb maó massís, però també s’hi poden veure obertures de finestres fetes amb carreus de pedra i llinda plana monolítica (algunes cegades contemporàniament, tot conservant-se la traça en els murs). El seu interior estava compartimentat a partir de murs mitgers de càrrega. Dins la planta baixa es conserva, a manera decorativa, la fornícula on hi havia la pica, la boca del forn, una obertura cegada de comunicació en un mur mitger, i una fornícula que semblaria correspondre a l’espai d’uns fogons. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-268 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia de Rocarodona havia estat una de les masoveries de la masia de Ferreres, una de les grans propietats del municipi d’Olvan. Documentalment, consten notícies del segle XVIII, concretament en un capbreu del 1733 fet per Josep Anglarill i Farreres a la comunitat de preveres de Berga, davant del notari públic Josep Altarriba de Berga; es capbrevava els masos Xuricues i Roca Rodona, i diferents peces de terres dels masos Torrenpregon i del mas Casella, segons figura en els regests corresponents a la masia de Ferreres (conservats en còpia a l’AARB). Altres referències posteriors, les trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a aquesta masia. També es relaciona a l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) on consta que la casa formava part de la possessió de la gran masia de Ferreres, junt amb la Casanova, la Balma i Cabots.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arran de la construcció del Polígon d’Activitats Econòmiques de Rocarodona-Olvan, la masia va passar a formar part del Consorci Urbanístic pel desenvolupament del Sector d'Activitats econòmiques de Rocarodona-Olvan.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0492010,1.8866034 | 407861 | 4655839 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89578-p5300145.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia de Rocarodona ha donat nom al polígon d’activitats econòmiques, tot i que de fa uns anys, està pendent de desenvolupament.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||
| 89579 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-5 | XIX | Es troba en avançat estat d'enderroc, les restes conservades estan cobertes de vegetació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada la Solana es troben a la vessant de la solana, orientada a llevant, del rec de Sant Salvador, i prop del torrent que davalla de la zona de la Tor. Les restes de l’antiga masia mostren una estructura de planta rectangular allargada, bastida adossada al pendent del terreny. Les restes estan cobertes de vegetació i enderroc que en dificulta una correcta visió. Els murs visibles són de carreus desbastats de pedra i grans blocs tallats i més o menys escairats a les cantoneres, també conserva alguna resta de tàpia. Els murs conservats tenen unes alçades molt variables però es conserva únicament restes del primer nivell de planta, tot i que per les mesures d’amplada fan pensar en que podria tenir dos nivells de planta. L’estructura està orientada seguint l’orografia del terreny, quedant oberta vers llevant. Al seu interior es conserven restes de murs mitgers de càrrega, al mur posterior hi ha la boca del forn, del qual es conserva a lloc únicament la meitat de la pedra que defineix un arc lleugerament rebaixat. Al costat més sud hi ha restes d’alguns murs corresponents a algun annex, també al seu entorn proper s’hi poden identificar restes d’altres estructures, segurament destinades al bestiar i/o magatzem. A pocs metres també hi ha un clot que sembla que servia de bassa d’acumulació d’aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-269 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Solana de la Alzinosa, en la qual hi figura registrat Anton Viladomat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0705800,1.9175700 | 410454 | 4658179 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300047.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 54871 | Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olvan | XVIII | <p>El nucli urbà d'Olvan es situa prop de l'església parroquial i forma un seguit de carrers força estrets, amb cases entre mitgeres alineades a banda i banda, seguint el que havien estat els tradicionals camins. Les cases més destacades de l'actual nucli corresponen al segle XVIII, tot i que de ben segur que de ben segur tenen els seus orígens als segles medievals. Al llarg del segle XX el poble va ampliar-se en direcció a la carretera de Gironella i a la plaça de l'Ajuntament; a partir dels últims anys del segle XX s'ha urbanitzat una nova zona, cap al Serrat del Quirze.</p> | 08144-37 | Nucli d'Olvan | <p>Com molts pobles de Catalunya, Olvan va prosperar notablement durant el segle XVIII fruit d'un fort creixement demogràfic i econòmic, i es construïren o reconstruïren qui-sap-les cases, a l'espai que des del segle XII és documentat com a sagrera de Santa Maria d'Olvan. Algunes d'aquestes cases s'han restaurat en els últims anys, recuperant part del seu aspecte primitiu.</p> | 42.0568926,1.9050224 | 409397 | 4656673 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150343.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 54920 | Grup San Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-san-ramon | XX | <p>Conjunt de 87 habitatges formats per cases unifamiliars entre mitgeres, construïdes en el lloc anomenat Pla de la Saleta. El conjunt d'habitatges forma set carrers de diferents formes i mides i una plaça que es van construir adaptant-se al desnivell del terreny. Els habitatges responen a dues tipologies: planta baixa, pis i hort, que són les majoritàries, i el model de planta baixa i pati. Tot i que es tracta d'habitatges de considerables dimensions i amb una bona orientació que els proporciona sol, la seva edificació es va fer amb materials de poca qualitat, especialment pel que fa a les teulades, per la qual cosa va caldre refer-les totes entre 1970 i 1980.</p> | 08144-86 | Cal Rosal (Carretera de Berga) | <p>El grup d'habitatges de Sant Ramon es va construir entre l'any 1946 i 1950 per iniciativa de l'empresa 'Téxtil Colonia Rosal, SA', propietària de la colònia Rosal al terme municipal d'Olvan i ocupant l'espai que antigament corresponia a camp de futbol de la colònia. Responen al model d'habitatge obrer tipus 'ciutat-jardí' i es van construir per allotjar les famílies dels obrers que treballaven a la fàbrica. L'empresa es va acollir als avantatges que oferia l''Obra Sindical del Hogar' i les primeres claus foren entregades pel Governador Civil de Barcelona l'any 1949.</p> | 42.0697244,1.8707553 | 406581 | 4658134 | 1946-49 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150144.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 120|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54921 | Grup Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-sant-josep | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1,p.4-17.</p> | XX | <p>Exemple singular d'habitatges obrers plurifamiliars, format per 56 pisos agrupats en una construcció formada per tres quadrilàters enganxats que formen tres patis interiors partits o separats per un corredor central i galeries per accedir a cada habitatge. Els wàters i dutxes es van construir els anys cinquanta del s. XX i fins aleshores funcionaven les comunes a l'exterior dels pisos.</p> | 08144-87 | Cal Rosal (Carretera de Berga) | <p>Els propietaris de la colònia Rosal es van acollir a la llei de 'Casas Barates' de l'any 1921 i l'any 1922 van iniciar la construcció del grup d'habitatges obrers coneguts amb el nom de 'Pisos nous', nom que posteriorment es canvià per Grup Sant Josep; els terrenys que s'ocuparen foren adquirits a la família de la masia Lledó d'Obiols.</p> | 42.0695174,1.8696713 | 406490 | 4658113 | 1921 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150149.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Quan els habitatges no disposaven d'aigua corrent els veïns s'abastien d'aigua a partir de les fonts instal·lades en l'espai interior dels quadrilàters, unes fonts que es convertien en lloc de reunió dels veïns i on s'omplien càntirs i galledes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54923 | Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosal | <p>BALCELLS, A.; SERRA, R. (2019): Les colònies industrials de la conca del Llobregat. 150 anys d'història. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> <p>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1, p. 50-53.</p> <p>BUSQUETS, J. (2005): 'Cal Rosal', a l'Erol , Suplement núm. 86-87, p.4-17.</p> <p>SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</p> <p>VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.</p> <p>https://patrimoniindustrial.cat/cas-estudi/invarquit</p> | XIX-XXI | <p>El nucli de Cal Rosal que forma part del municipi d'Olvan, durant molts anys, va ser anomenat com a Barri de l'Estació d'Olvan per haver-se desenvolupat a l'entorn de l'estació del ferrocarril de Manresa a Berga; actualment, la denominació ha quedat en desús. Cal Rosal és format per habitatges construïts pels propietaris de la fàbrica i colònia de cal Rosal (Grup Sant Josep i Sant Ramon) i per habitatges unifamiliars i plurifamiliars construïts per la iniciativa privada. Aquets formen un carrer allargassat al costat esquerre de la carretera de C-16z amb diverses tipologies pròpies del segle XX. Es tracta de construccions realitzades per mestres d'obra i arquitectes locals que no difereixen a les dels carrers dels pobles de la comarca.</p> | 08144-89 | Cal Rosal | <p>L'any 1881 es constituí la companyia ferroviària 'Ferrocarril Económico Manresa a Berga' i l'any 1887 el tren arribà al terme municipal d'Olvan on es construí l'estació final de trajecte, vora l'indret on des de mitjans segle XIX s'havia fundat la colònia Rosal. Els terrenys on es construí l'estació eren propietat de la família Minoves i justament al peu d'aquesta estació es començà a construir el tram ferroviari que havia d'arribar fins a Guardiola de Berguedà. La construcció de l'estació explica el naixement del barri i la seva evolució posterior; també hi contribuí el fet que la carretera de Manresa a Berga travessava el barri de l'Estació. Des de finals del segle XIX l'indret es convertí en un nucli de serveis a l'entorn de l'estació, impulsat a partir dels anys vint del segle XX amb el condicionament de la carretera que va permetre la circulació de camions. En aquest indret es construïren molts habitatges, no solament els destinats als treballadors de la colònia Rosal sinó també els que bastiren diferents particulars que establiren el seu negoci a redós de l'estació i al peu de la carretera, a partir de 1921 (forn de pa, botigues, cafè, fonda, serradora, etc.). El barri de l'Estació trencà d'aquesta manera amb la fesomia de colònia tèxtil, creant un segon nucli de població dins el municipi d'Olvan. Pròpiament Cal Rosal és un nucli més ampli que es troba ubicat a cavall de la confluència de tres municipis, Olvan, Avià i Berga.</p> | 42.0712600,1.8697600 | 406500 | 4658306 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170040.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Durant diverses dècades el nucli era anomenat com a Barri de l'Estació d'Olvan; actualment, aquesta denominació no és pràcticament utilitzada, tant el nucli com la zona circumdant s'usa el nom Cal Rosal. Antigament també s'utilitzava el nom 'del riu' per designar el nucli del barri de l'Estació o Cal Rosal, sobretot per part de la població de la zona del nucli Olvan i el seu entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54837 | Llindes del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Alguna de les inscripcions està deteriorada pel pas del temps. | <p>Conjunt de quatre llindes distribuïdes en diversos llocs de la casa i de la pallissa: - La més antiga està situada en un pilar de la pallissa i porta gravada, en motius incisos, la data de 1695 i un text alfabètic: 'JOA ' BLRO' el qual correspon al nom de l'amo de la casa que en aquella època era Joan (Canudas) Ballaró. - La segona correspon al 1736 i és situada a l'exterior, a llevant de la galeria del pis principal. - La tercera està situada en un banc de pedra a l'esquerra de l'entrada principal del mas; es tracta d'un element reaprofitat i procedent d'un altre espai desconegut de la casa; porta gravada la data de 1776. - La quarta és situada damunt de la porta d'accés a la sala principal, correspon al 1766, i està coronada per una creu llatina. Cal destacar que la llinda s'ha pintat amb una pintura de tonalitat grisenca per homogeneïtzar-la al color de les llindes de les altres entrades que donen accés a la resta d'habitacions.</p> | 08144-3 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella al iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. En diverses èpoques de prosperitat del mas s'hi realitzaren diferents ampliacions de les quals els picapedrers en deixaren constància a les llindes.</p> | 42.0553791,1.9151403 | 410232 | 4656494 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-foto-08144-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p3270148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p4060260.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les diverses llindes conservades corresponen a les diferents fases i ampliacions de la masia. La major part d'elles estan obrades amb blocs de pedra sorrenca característica del país.Autoria de les imatges: imatges 1 i 2: J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra, 2002; imatges 3 i 4: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54838 | Tina de vi del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XIX | El vidriat de les peces ceràmiques està molt malmès. | <p>Tina de vi situada al nord de la masia, construïda amb pedra sorrenca del país força ben tallada. La planta exterior vol ser quadrada i l'interior circular revestida amb peces molt deteriorades de ceràmica vidriada marró. Tot i que la capacitat és difícil de concretar, les mides són força considerables. L'entrada és a la part superior i consta d'una obertura quadrada de 50x50 cm., coberta per mitjà d'una tapa d'obra. L'obertura de sortida de líquids està paredada i s'hi ha adequat una aixeta per disposar d'aigua en cas de necessitat</p> | 08144-4 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del S XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un interessant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Aprofitant un decret de 1845 en el qual s'eximia de pagar contribucions per als terrenys erms que es dediquessin al cultiu de la vinya, molts propietaris rurals decidiren tornar-ne a plantar, i construïren noves tines per poder emmagatzemar el vi dels seus ceps. Aquest fou el cas del Ballaró que, després de passats tres anys de plantar els primers ceps, decidiren emprendre la construcció de la tina descrita.</p> | 42.0555543,1.9153549 | 410249 | 4656513 | 1848 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270174.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | La tina està construïda en part aprofitant un desnivell del terreny. Avui s'utilitza per a emmagatzemar aigua, cosa que ha fet que es pogués conservar.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||
| 54851 | Caldera del mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-del-mas-sant-salvador | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XX | <p>La caldera és una construcció d'obra de planta quadrada de 150 x 150 cm a l'exterior i circular a l'interior emprada com a recipient per a coure aliments pel bestiar. A la part inferior hi ha un orifici quadrat on s'hi col·locava la fusta i el combustible per alimentar el foc. La caldera estava aixoplugada per un teulat format per teules damunt llates de secció quadrangular. És una construcció aïllada per tal d'evitar males olors, bastida a mitjans s. XX.</p> | 08144-17 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0532900,1.8976100 | 408778 | 4656281 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140234.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C; Serra, R. | Aquest element arquitectònic es troba força deteriorat per l'abandonament de la masia a causa de l'incendi de l'any 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54852 | Sant Salvador de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-sant-salvador | <p>GAVIN (1985). Inventari d'esglésies del Bergueda, p.102. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Les estructures es troben molt malmeses i algunes parts amb esfondraments. | <p>Capella de petites dimenssions formada per una sola nau, sense absis, amb una porta de llinda plana monolítica oberta a ponent i que conserva restes d'un porxo, desaparegut arran de l'incendi de 1994; aquesta porta i una finestra, oberta a migdia, d'una sola esqueixada i arc rebaixat, són les úniques obertures de l'esglesiola. L'aparell és compost per simples carreuades de pedra sorrenca irregulars unides amb morter de calç, amb restes d'enlluït de tonalitat grogosa. La capella es cobreix amb una teulada de dues vessants, amb ràfec de filera doble de rajols plans i teula girada, que aixopluga una volta de canó de mig punt enlluïda amb tres capes de pintura, testimoni de les contínues refaccions. El paviment interior es format per cairons ceràmics de 20x20 cm. La sagristia, separada de la nau per un tampanell, està situada darrera el presbiteri. El mur que fa de retaule presenta una senzilla decoració amb el tema de la Transfiguració de Moisés segons el profeta Elies. A l'interior de la capella es conserven alguns ex-vots de fusta pintada.</p> | 08144-18 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0653559,1.9178706 | 410472 | 4657600 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210456.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54861 | Cuina de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-de-boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XIX | <p>Cuina econòmica de ferro colat formada per dos elements: la cuina econòmica pròpiament dita i els fogons de carbonet. Pel que fa al primer element, consta de dues fogaines i el forn, que podien funcionar amb carbó i llenya; la xemeneia és a l'extrem dret. Els fogons de carbonet consten d'una sola fogaina. Continua mantenint el seu ús com a cuina de la masia.</p> | 08144-27 | Riera de la Riba-Boladeres (Boladeres, 08611-Olvan) | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del s. XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548, i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al s. XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins. Aquest tipus de cuina és característics de finals del s. XIX o començaments del s. XX, quan s'introdueixen a les cases i també a les masies substituint els tradicionals focs a terra.</p> | 42.0532800,1.9143200 | 410161 | 4656262 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54861-foto-08144-27-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 54874 | Altar major de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XX | <p>L'altar major de l'església parroquial d'Olvan es va reconstruir durant els anys que seguiren a la Guerra Civil; ocupa tot l'espai del presbiteri, amb pintura i elements escultòrics s'enalteix la imatge de la patrona de la parròquia. La coberta del presbiteri, feta amb llunetes, presenta dues inscripcions que corresponen a l'inici del 'Magnificat'. Sobre la imatge de la Mare de Déu s'hi representa, pintada, la Santíssima Trinitat; la imatge que ocupa la part central del presbiteri és obra de l'imatger Josep Mª Camps Arnau i representa l'Assumpció de la Mare de Déu al cel, envoltada de dotze àngels, 'amorets', en mig de raigs de llum (bronzes daurats) i sostinguda per altres grups d'àngels.</p> | 08144-40 | Plaça de l'Església, 1 | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070017.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Josep Mª Camps i Arnau (Barcelona 1879-1968). | Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra probablement de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. L'actual talla de la Mare de Déu de l'Assumpta es va col·locar a l'altar major a finals dels anys quaranta del s. XX i és obra de l'anomenat imatger Josep M. Camps Arnau (Barcelona 1879-1968). Cal dir que el 14 de juliol de 1996 fou beneïda pel bisbe Antoni Deig de Solsona, una nova campana que es col·locà al campanar feta per la foneria Barberí d'Olot.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54884 | Cups de vi de la Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-vi-de-la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XV | <p><span><span><span>A tocar el que havia estat la masoveria del mas de la Pera, que es va cremar en l'incendi de juliol de 1994 i que ha estat reconstruïda per a ús de la família dels propietaris, s'hi troben dos cups excavats a la roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una de les tines està situada a l’extrem nord de la codina, per tant, al sud de la masoveria. L’estructura de la tina excavada a la roca, actualment coberta amb unes fustes, és una cavitat de plana circular de 1,14 m de diàmetre i 0,74 m de profunditat; es calcula que la seva capacitat total és de 750 litres. Aquesta tina consta referenciada com a Tina de la Pera-1 en el llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 218-219). A l'extrem de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, hi ha el rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base una pica de decantació. A la part superior de la de la roca també hi podem veure un rebaix a manera de trencaaigües, i al costat mateix de la tina hi ha unes escales picades a les roca.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La segona de les tines està situada a l’extrem est de la codina, hi trobem les estructures negatives excavades corresponents al follador i una tina, avui molt parcialment cobertes de terra i vegetació; la tina està coberta amb unes fustes. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,20 m de diàmetre i 0,30 m de profunditat. Pel que fa a la tina és de planta circular, té un diàmetre de 2,00 m i una profunditat de 1,60 m; es calcula que la seva capacitat total és de 5.000 litres. Aquesta tina consta referenciada com a Tina de la Pera-2 en el llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 220-221). A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base la pica de decantació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-50 | La Pera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de la casa de la Balma correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. Segons les informacions aportades pels germans Coromines, la tina que identifiquen com a Tina de la Pera -2 correspondria a una tipologia que pot ser de cronologia medieval, per contra la Tina de la Pera-1 la situen a l’època moderna.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, ja hi trobem el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del s. XV (pergamins del mas Ballaró). Des del s. XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0608200,1.9388600 | 412202 | 4657074 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210043.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través del llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017) assenyalada a la bibliografia.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. Les imatges 1 i 2 corresponen a la Tina de la Pera-1 i les imatges 3 i 4 a la Tina de la Pera-2. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54901 | Resclosa de la fàbrica de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-cal-rosal | <p>VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>BUSQUETS (2002.): Cal Rosal, L'Erol/ Suplement nº 1.</p> | XIX | <p>Resclosa de pedra i ciment construïda en diferents etapes formant un mur de contenció per tal de desviar les aigües del riu Llobregat i conduir-les cap al canal industrial situat al marge dret del riu, en el terme municipal de Berga. El canal, fet amb pedra, porta l'aigua a la turbina de la fàbrica. A l'entrada del canal hi ha la caseta amb la maquinària per fer funcionar el bagant.</p> | 08144-67 | Cal Rosal | <p>La resclosa de la fàbrica de filats i teixits de cotó de cal Rosal és una obra d'infraestructura bàsica per al funcionament de la fàbrica. Els germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal van obtenir permís per a la construcció de la resclosa i el canal l'any 1859 i les obres van ser dirigides per l'enginyer Josep M. Folch Brosa. L'obra inicial, restaurada, ampliada i millorada al llarg del s. XIX i XX permet obtenir un salt brut de 16,6 m, i l'aprofitament de prop de 4000 l/seg. d'aigua del riu.</p> | 42.0815146,1.8765056 | 407073 | 4659437 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130044.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La resclosa, tot i que ha estat modificada i millorada en diferents etapes, manté l'emplaçament original de la vella resclosa construïda als anys setanta del s. XIX. El seu estat de conservació es bo perquè, al tractar-se d'una obra d'infraestructura hidràulica, bàsica per al funcionament de la central hidroelèctrica de cal Rosal, es manté en bon estat de conservació.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54905 | Pica de cal masover de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-cal-masover-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVII | la part inferior es troba en procés de degradacó. | <p>A la planta baixa del cos de migdia de la masia de Minoves es conserva una pica de pedra sorrenca d'un únic bloc i buidada en el seu interior. Les seves mides són 1 m de llargada, 50 cm de fondària i 70 cm d'alçada. Sembla correspondre a un treball efectuat 'in situ' ja que es recolza directament sobre el paviment de roca natural i s'integra a l'interior del mur de la mateixa casa, que també és, en part, de pedra natural. De funció desconeguda, sembla que aquesta pica fou destinada a contenir líquids.</p> | 08144-71 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És als segles XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves que es construeix de nova planta al segle XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638306,1.8763017 | 407030 | 4657474 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||
| 54906 | Llindes de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | Una de les llindes és d'una obertura exterior, la inscripció està deteriorada. | <p>Al mas de Minoves es conserven algunes llindes esculpides les quals es reparteixen entre portes i finestres del cos afegit a ponent. De totes les conservades en destaquem tres: - la primera és a la porta oriental de la sala principal de la masia que dóna a una habitació annexa, es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca rectangular i amb les inicials de Crist Salvador (IHS) i la data 1761 incisa i repartida entre les inicials esmentades; cal remarcar que la lletra 'H' porta sobre una creu llatina. -la segona llinda es conserva a la porta situada al sector occidental de la mateixa estança; es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca i que conserva incisa la inscripció 'AVE MARIA' dividida en dues filades i en posició central (no en coneixem la data). - finalment, la darrera llinda és situada a la porta del balcó i es composa d'un bloc de pedra sorrenca que porta incises les inicials de Crist Salvador, amb una creu a sobre i envoltades per la data 1760 (17 IHS 69 o 60).</p> | 08144-72 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al segle XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638900,1.8765100 | 407048 | 4657480 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250063.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | L'última llinda es conserva força deteriora i els motius incisos són de difícil lectura; cal tenir present que la llinda formava part d'una finestra la qual, amb posterioritat, fou convertida en balcó. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54928 | Divesos elements petris treballats de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/divesos-elements-petris-treballats-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XVIII | <p>Al costat del mas es conserven una sèrie d'elements de pedra que servien de recipients relacionats amb diferents activitats agrícoles. - El primer d'ells és un bloc de pedra sorrenca en el qual hi ha buidat un petit recipient rectangular d'escassa profunditat i amb un sobreeixidor per poder basar líquids; la funció concreta de l'objecte ens és desconeguda però sembla que es pot relacionar amb la producció d'oli o de vi, ja que es troba situat prop de l'antiga tina (120 cm de llarg, 75 cm d'ampla i 42 d'alt). - El segon element és una pica de pedra sorrenca, picada i treballada, situada al porxo de la masoveria de la Riba; és formada per un únic bloc buidat, de planta rectangular, d'escassa profunditat i amb un forat circular per sobreeixir els líquids; situat fora del context original no podem precisar quina era la seva funció original.</p> | 08144-94 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans s. XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans s. XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54928-p4010123.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La cronologia dels dos elements ens és desconeguda però pot ser del s. XVIII.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54929 | Tina de vi de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XIX | La tina es va netejar i condicionar al reformar-se la masia l'any 1999. | <p>La masia de la Riba tenia adossada, al costat de ponent, una tina o cup de vi que s'ha conservat íntegre. Es tracta d'un interessant recipient de forma circular d'un diàmetre de 2,15 m i una profunditat de 2,60 m, revestida tota ella, en la seva part interior, per peces de rajola ceràmica vidriada de color marronós de 40 x 40 cm i forma ovalada, per tal d'adaptar-se a l'espai circular; la part inferior de la tina té forma de cubeta per facilitar la sortida del líquid, i buidar la tina per un broc lleugerament inclinat que es troba situat a la part inferior, conegut amb el nom de boixa. Actualment la tina ha quedat incorporada a la sala d'estar de la masia com a element decoratiu, després de les obres de reforma efectuades l'any 1999, està protegida per un gruixut vidre que en facilita la visió i al mateix temps, en garanteix la seguretat.</p> | 08144-95 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54929-p4010126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54929-p4010130.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54933 | Llindes i blocs monolítics de Valldaura Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-blocs-monolitics-de-valldaura-vell | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII.El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XVIII | <p>A la casa de Valldaura Vell es conserven un seguit de llindes i blocs monolítics col·locats en diferents finestres i llocs de la masia. - Pel que fa a les llindes, la primera es troba situada en una finestra de la façana de migdia i es tracta d'un bloc rectangular de pedra sorrenca amb la part inferior bisellada i amb motius incisos que formen dues rosetes posades a banda i banda de la data 1784 i damunt d'una creu llatina incisa i en posició cèntrica que arrenca de la part inferior, formant una mena de motiu decoratiu d'arcs de mig punt invertits. - A la planta primera i a l'eixida hi ha dues llindes, una de 1783 (amb motius decoratius i una creu llatina central) i una amb motius florals. - Pel que fa als blocs monolítics es troben a la eixida de la masia i en un dels coberts annexos a la masia; contenen senzilles decoracions de creus incises.</p> | 08144-99 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Sta. Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Sta. Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. <span lang='CA'><span><span>El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Actualment es conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'.</span></span></span> El 1872 Ramon Valldaura decidí construir una casa nova, Valldaura Nou ampliada el 1906 amb la construcció de les eixides a la façana de migdia, a un quilòmetre de la vella masia i antic monestir, deixant aquest com a masoveria. Després d'estar uns anys eshabitat, l'any 1984 respsonsables de la parròquia de Valldaura de Manresa d'acord amb l'actual propietari, hi començaren a fer obres en el vell monestir per adaptar-lo a casa de colònies, servei que està fent actualment.</p> | 42.0801011,1.9421340 | 412499 | 4659211 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-p31000992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-foto-08144-99-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-foto-08144-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-img-20210408-wa0009.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: imatge 1: Sara Simon, 2021; imatge 2 i 3: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002; imatge 4: Amalgama7, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54945 | Cuina de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIX | S'utilitza ocasionalment. | <p>Situada en un espai del sector nord-oest de la masia, a la primera planta i prop de la sala, consta d'una campana de fum semicircular envoltada de per un banc escó amb respatller amb envans de tapia, fusta i calç, amb finestres i portes per tal de poder tancar l'espai i retenir l'escalfor de la llar. Dins d'aquesta dependència es conserven diferents objectes típics de les cuines antigues com galledes i pales per la cendra, clemàstecs, la manxa, els trespeus i l'olla.</p> | 08144-111 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del s. XX ja que el porxo hi ha la data de 1906. Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant l'edifici i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0778100,1.9442700 | 412673 | 4658955 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54945-p3100177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54945-p3100179.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54946 | Llindes i pedres de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-pedres-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIX-XX | <p>- Una llinda es troba a la finestra de llevant de la façana principal; es tracta d'un bloc rectangular de pedra sorrenca en el qual hi ha una colla d'elements decoratius incisos: dues rosetes ubicades a cada extrem de la llinda emmarcant una creu llatina al centre, la qual arrenca de la part inferior formant un fris decoratiu d'arcs de mig punt invertits. - Un dels elements escultòrics està ubicat damunt la clau de volta de la porta principal d'accés a la casa i es tracta d'un medalló oval que té incís, en el seu interior, la data de 1873, emmarcada per una motllura, que ens permet conèixer la data de construcció. - Els dos elements escultòrics situats a les columnes de l'arcada central del porxo de migdia són fets l'any 1906. Són dos blocs de pedra sorrenca un dels quals, el de ponent, porta incisa la inscripció 'Joan Valldaura' emmarcada per un medalló rectangular d'extrems acabats en punta; l'altre medalló, de llevant, porta la data de 1906 envoltada amb el mateix motiu que l'anterior.</p> | 08144-112 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del s. XX ja que en el porxo hi ha la data de 1906.Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant aquest edifici com a segona residència i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0778100,1.9442700 | 412673 | 4658955 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100239.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La llinda presenta unes característiques tipològiques i estil molt similars a les de les llindes de la masia veïna de Valldaura Vell. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54947 | Cairons de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cairons-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | <p>Els paviments de la casa de Valldaura Nou estan resolts a partir de cairons ceràmics de 20 x 20 cm, alguns dels quals estan decorats amb formes de ventalls, línies incises diagonals, verticals, horitzontals i obliqües. De tots en destaca el que es conserva al paviment de la galeria de tramuntana en el qual hi ha incises les lletres de 'Amu Joan Valldaura any 1911', entre altres cairons amb altres grafies.</p> | 08144-113 | Valldaura | <p>La masia de Valldaura Nou es comença a construir a finals del s. XIX i és a començaments del s. XX quan s'acaben les obres de lluïment. Per la documentació que s'ha conservat a Valldaura sabem que com en moltes altres cases de pagès importants, tenien bòbila pròpia i quan els calia fer obres llogaven a teulers de la comarca (Gironella, Casserres) perquè els fessin les peces que necessitaven, això els sortia més econòmic i s'estalviaven el transport i el risc que es trenqués molt del material circulant per camins de bast. Sabem que, a començament del segle XX aquesta bòbila de Valldaura va funcionar en diverses ocasions fent obra per la casa i, fins i tot, que venien a cases veïnes. Els teulers cobraven la seva feina als següents preus: 1000 teules, 8 duros; 1000 totxos o cairons grossos, 9,5 duros, 1000 maons a 5 duros, etc.</p> | 42.0777321,1.9444245 | 412685 | 4658946 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-img-20210407-wa0020.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Joan Valldaura Ricart va encomanar la pavimentació de la masia amb cairons i deixà testimoni de la data de l'obra.Autoria de les fotografies: Imatges 1, 2, 3 i 4: Sara Simon, 2021; Imatge 5: Amalgama7. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 54955 | Pou-cisterna de Palau de Biure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-cisterna-de-palau-de-biure | XVIII | <p>Al sector de tramuntana de la masia de Palau i sobre un terrat que dóna accés a la capella particular, s'hi troba el brocal del pou compost per una base octogonal obrada amb pedra sorrenca tallada i polida sobre el qual hi ha l'estructura de ferro que aguanta la politja i que es caracteritza per l'interessant treball de ferro forjat format per volutes i coronat per una au i elements florals. Sota la base del pou hi ha la cisterna que emmagatzema aigua per a la masia. </p> | 08144-121 | Les Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XIII com una de les grans propietats de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permet reconstruir el llinatge de la família que des del segle XV ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067700,1.9037000 | 409216 | 4651109 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54955-p4010024.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 54960 | Forat a la roca de cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-a-la-roca-de-cal-roig | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | <p>A uns 100 m al nord-est de cal Roig, i en una codina sorrenca, s'hi troba un forat excavat a la roca d'uns 210 cm de diàmetre sense que en puguem precisar la fondària ja que, durant una temporada, la família de la casa hi deposità objectes inservibles. Al voltant d'aquest orifici s'hi aixecà una tanca perimetral d'obra d'uns 60 cm d'altura amb l'espai on segurament s'hi encaixava una porta de fusta per tal d'evitar possibles accidents. Actualment no té cap utilitat i a dins, fins i tot, hi creixen alguns arbres. No té, que es vegi, cap sortida inferior que comuniqui amb l'exterior. Curiosament, en aquest cas, i en la part inferior de la roca, s'hi troba una part rebaixada amb nombrosos forats i encaixos laterals. Cap d'aquests connecta amb el cup superior, el que indicaria dues activitats diferents en una mateixa zona: d'una banda, un cup o tina, per a emmagatzematge, i d'altra banda, possiblement un seguit d'encaixos que podrien anar destinats a encaixar-hi algun tipus de premsa que empraria la cubeta i canal de la base (excavats a la roca) per recollir el líquid resultant. </p> | 08144-126 | Torrent de Cabots o de cal Roig | <p>La masia és documentada des del s. XIV i més concretament s'esmenta en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 amb el nom de 'Roig de Sant Salvador'. La família Armengol-Comas, actuals propietaris de Cal Roig, són també els amos de Campadeparets, important heretat del municipi de la Quar; als anys vint del segle passat, volent acostar-se als avantatges que suposava viure prop del nucli d'Olvan, van comprar la gran casa de cal Roig, prop del poble i de la carretera de Gironella. A principis del s. XX la casa estava formada per diferents habitatges que foren ensorrats i en el seu lloc es bastí l'actual edifici conservant pocs elements de la vella masia. Entre aquests destaquen la porta situada a la façana nord la llinda de la qual està decorada i mostra la data de 1781; també sobre la porta que va del cancell de la casa al garatge s'hi pot veure una llinda de roure que porta gravat el clàssic JHS al mig de la data: 16 JHS ... . Els dos números finals no es poden veure per què han quedat coberts per la construcció d'un tampanell. Els actuals propietaris hi viuen des de 1929. Arran dels incendis de l'estiu de 1994 el foc destruí tots els coberts de la masia, que s'han refet de nou.</p> | 42.0540726,1.9006240 | 409028 | 4656364 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54960-p2060721.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||
| 54966 | Rentamans de la sala del mas de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentamans-de-la-sala-del-mas-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit) BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Encastat a la paret de migdia de la sala del mas de la Riba es conserva un rentamans de pedra aixoplugat dins d'una fornícula d'arc de mig punt adovellada. Tot i que el recipient contenidor de l'aigua sembla relativament nou, és un exemplar de forma d'arqueta que permetia contenir l'aigua que, per mitjà d'una aixeta, cau sobre un recipient de forma quadrada, fet amb pedra sorrenca que, desaigua a l'exterior de la masia. La paret de fons d'aquests rentamans ha estat aplacada, recentment, amb pedra.</p> | 08144-132 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010077.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54966-p4010078.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/